CONTRASTMASSA GRAN

Fullejava una revista missi-onera de l’Àfrica, al costattenia una revista cristianadel nostre país, i només lesimatges i ja són un contrasttant gran que em feia pensaramb la gran desigualtat queencara existeix i continuaràexistint en el nostre món.Vaig fer una curta experièn-cia missionera a l’Africa iencara que els diversos paï-sos que la composen hananat creixent, continua a lacua dels països amb felicitat.L’editorial d’aquesta revistaparla de l’Informe Mundialde la Felicitat, en l’ediciódel 2018, diu: sense gairessorpreses, situem al cap dela llista de països amb mésfelicitat són al nord d’Euro-pa; Finlàndia, Noruega, Di-namarca, Islàndia i Suïssa.Diu l’editorial que Espanyaha baixat del número 34, al36 dels 156 països que hanfet la mostra. Per a feraquest informe s’han valgutd’uns indicadors, com: in-gressos per càpita, benestarsocial, salut i esperança devida, llibertat social, genero-sitat, i absència de corrup-ció. Mentre ens podem ale-grar pel benestar de moltspaïsos, ens entristeix el“malestar” de molts païsosafricans que estan a la cuad’aquests 156 països, on lafelicitat mesurada amb a-quests paràmetres no és pos-sible. Hi ha un proverbi afri-cà, diu la revista que: des-prés de recórrer tot el món ala recerca de felicitat, t’ado-nes que és a la porta de casateva. És ben cert aquest In-forme Mundial de la Felici-tat mesurat amb els paràme-tres citats abans. Però elcontinent Africà, continuasorprenent-nos per la sevacapacitat de recuperació isupervivència. La felicitat ésdintre de cada un, és a laporta de casa, però cal dei-xar-la entrar, i perquè puguientrar ens cal més mitjans,més possibilitats perquè ca-dascú no es quedi a la portade casa i pugui entrar amb laintimitat dels africans, per-què tots tenim dret a ser feli-ços. P. Joan

NOUCOMENÇAMENT

Els evangelistes descriuen ambdiferents llenguatges la missióque Jesús confia als seus segui-dors. Segons Mateu han de «ferdeixebles» que aprenguin a viu-re com ell els ha ensenyat. Se-gons Lluc, han de ser «tes-timonis» del que han viscut alseu costat. Marc ho resumeix totdient que han d’anar per tot elmón a «anunciar la bona novade l’evangeli a tota la humani-tat». Els que s’acosten avui auna comunitat cristiana no estroben directament amb l’Evan-geli. El que constaten és el fun-cionament d’una religió envelli-da, amb greus signes de crisi.No poden identificar amb clare-dat, a l’interior d’aquesta reli-gió, la Bona Notícia provinentde l’impacte provocat per Jesúsfa vint segles. D’altra banda,molts cristians no coneixen di-rectament l’Evangeli. Tot el quesaben de Jesús i el seu missatgeés el que poden reconstruir demanera parcial i fragmentària,recordant el que han sentit decatequistes i predicadors. Viuenla seva religió privats del con-tacte personal amb l’Evange-li.Com podran proclamar-lo sino el coneixen a les seves pròpi-es comunitats? El Concili VaticàII ha recordat una cosa massaoblidada en aquests moments:«L’Evangeli és, en tots elstemps, el principi de tota la sevavida per l’Església». Ha arribat

el moment d’entendre i configu-rar la comunitat cristiana comun lloc on primer cal acollir l’E-vangeli de Jesús. Res no potregenerar el teixit en crisi de lesnostres comunitats com la forçade l’Evangeli. Només l’experi-ència directa i immediata del’Evangeli pot revitalitzar l’Es-glésia. D’aquí a uns anys, quanla crisi ens obligui a centrar-nosnomés en l’essencial, veuremamb claredat que res és més im-portant avui per als cristians quereunir-nos a llegir, escoltar icompartir junts els relats evan-gèlics. Primer de tot, és creureen la força regeneradora de l’E-vangeli. Els relats evangèlicsensenyen a viure la fe no perobligació, sinó per atracció. Fanviure la vida cristiana no com adeure, sinó com irradiació i con-tagi. És possible introduir a lesparròquies una dinàmica nova.Reunits en petits grups, en con-tacte amb l’Evangeli, aniremrecuperant la nostra veritableidentitat de seguidors de Jesús.Hem de tornar a l’Evangeli coma nou començament. Ja no ser-veix qualsevol programa o estra-tègia pastoral. D’aquí a unsanys, escoltar junts l’Evangelide Jesús no serà una activitatmés entre d’altres, sinó la basedes de la qual començarà la re-generació de la fe cristiana a lespetites comunitats disperses en-mig d’una societat secularitzada.Té raó el papa Francesc quanens diu que el principi i motorde la renovació de l’Església enaquests temps hem de trobar-loen «tornar a la font i recuperar lafrescor original de l’Evangeli».José Antonio Pagola

Catequesi amb els pares i mares de primer any.El P. Helin va fer la primera explicació, com anem acompanyant els nostres fills i com nosaltresvivim el testimoniatge de la fe que professem. Després els catequistes van tenir una estonetaamb cada grup de pares.Dijous hi va haver la última trobada amb els infants que faran la primera comunió aquestmaig i juny, després d’una mica de catequesi berenar a la sala Claret de coca amb xocolata i be-guda, tot una festeta senzilla per acabar el curs.RENOVACIÓ DE LES PROMESES DEL BAPTISMEVa ser aquest divendres amb el grup de maig, una celebració senzilla, però plena de sentit i defe. Primer demanem perdó per tot allò que hem fet malament i rebem de Jesús la seva benedic-ció de perdó i de pau, seguidament amb un llantió a la mà encès des del ciri Pasqual, renovemles promeses del baptisme, renunciant a tot allò que és dolent i pecat i acceptant el manament del’amor, prometent a Jesús fidelitat i proclamant la nostre fe en el Déu creador, en el Fill nascutde la Verge Maria, en l’Esperit que ens congrega com a Església, i en la vida eterna al cor delPare.DIES I HORESPRIMERES COMUNIONS:MAIGDiumenge 13: a les 11:30 i 13h.Dissabte 19: a les 18h.Diumenge 20: a les 11:30 i 13h.Diumenge 27: a les 13h.JUNYDiumenge 3: a les 11:30h.Dissabte 9: a les 18h.Diumenge 10: a les 11:30h.Diumenge 17: a les 13h.

APLEC DE L’ESPERITEl proper cap de setmana de Pentecosta dies 19 i20 de maig se celebrarà a Tortosa amb el lema:

CRIST ÉSLA VIDA

És un cap desetmana mésque importantper a la vidacristiana delsnostres joves.A l’entradapodeu agafarels fulls per aparticipar-hi.

Valls 13 maig 2018 N. 954

Pg/ Caputxins 24 Tel 977600349 WWW. parroquialledovalls.catwww.facebook.com/ParroquiaLledo

El 3 de juny és la festa de Corpus, guardeu-vosaquest dia al matí per a fer la catifa al nostrePasseig dels Caputxins. Hi haurà coca amb xoco-lata. El mateix dia 3 participar de la processó ala tarda, els infants que han fet la primera comu-

FESTA DE CORPUSdia 3 de juny

EN AQUEST MES DE MAIG,CADA DIA PREGÀRIAMARIANA A LES 20H.

Pares, mares i fills a la trobada de dissabte passat a Figuerola del Camp.

Aquest grup de nens inenes van venir de laCatequesi de sant Jo-an acompanyats delsseus catequistes a vi-sitar el Santuari delLledó i conèixer la

Mare de Déudel Lledó.

Junts Xun mónmillor.

Col·laboraamb els

projectes del’Església.X tants

ASCENSIÓ DEL SENYORORACIÓ INICIALDéu de bondat concediu-nos el do d’una alegriasanta i el goig d’una fervent acció de gràcies, per-què l’Ascensió de Crist, el vostre Fill, és també lanostra elevació i a la glòria on ha arribat el Captambé el cos té l’esperança d’arribar-hi. Vós queviviu i regneu per sempre. Amén.

SALM 46Aclama Déu, tota la terra!

Aplaudiu, tots els pobles del món,aclameu Déu amb entusiasme.El Senyor és l'Altíssim, el temible,el gran rei de tota la terra.

Déu puja enmig d'aclamacions,al so dels corns puja el Senyor.Canteu a Déu, canteu-li!Canteu al nostre rei, canteu-li!

Déu és rei de tot el món:canteu a Déu un himne!Déu regna sobre les nacions,Déu seu al tron sagrat.

PREGÀRIESSenyor, envies els teus deixebles a portar la BonaNona arreu de la terra:Fes que nosaltres ens sentim també enviats a fer-la conèixer en els temps actuals.

Senyor tenim la garantia de la teva Paraula com apenyora d’eternitat:Fes que l’assumim dins el nostre cor i pensament,com a veritat eterna.

T’agraïm Senyor, la confiança que ens dónes decomptar amb nosaltres:Ajuda’ns en la nostra feblesa, per ser fidels fins elfinal superant contrarietats.

Vas pujar fins el Pare i seus a la seva dreta:I tenim la joia de sentir-te viu entre nosaltres du-rant tots els segles.

Senyor, et fem present avui també les nostres famí-lies amb malalts:Que rebin el consol de la teva pau i recuperin lasalut.

Senyor, molts infants d’entre nosaltres, quests diesfaran la primera comunió:Omple les seves vides de la teva gràcia perquè etreconeguin sempre com el seu Salvador.

ORACIÓ FINALDéu de bondat i etern, vós, mentre encara som a laterra, ens permeteu d’abastar les coses del cel; feuque el desig de la nostra fe cristiana tendeixi capallà, on és amb vós un que és home com nosaltres,Jesucrist Senyor nostre. Que viu i regne per sem-pre. Amén.

LA CARTA DEL PAPAGAUDETE et EXULTATE

Alegreu-vos-en i celebreu-ho.APÍTOL TERCER

A LA LLUM DEL MESTRE

63. Pot haver-hi moltes teories sobre el queés la santedat, abundants explicacions i distincions. Aquestareflexió podria ser útil, però res és més il·luminador que tor-nar a les paraules de Jesús i recollir la seva manera de trans-metre la veritat. Jesús va explicar amb tota senzillesa què ésser sant, i ho va fer quan ens va deixar les benaurances (cf.Mt 5,3-12; Lc 6,20-23). Són com el carnet d'identitat del cris-tià. Així, si algun de nosaltres es planteja la pregunta: «Comes fa per arribar a ser un bon cristià?», la resposta és senzilla:és necessari fer, cadascun a la seva manera, el que diu Jesúsen el sermó de les benaurances. En elles es dibuixa el rostredel Mestre, que estem cridats a transparentar en la nostra vidadiària.64. La paraula «feliç» o «benaurat», passa a ser sinònim de«sant», perquè expressa que la persona que és fidel a Déu iviu la seva Paraula assoleix, en el lliurament de si mateix, laveritable felicitat.65. Encara que les paraules de Jesús puguin semblar-nos poè-tiques, no obstant això van molt a contra corrent pel que fa alque és costum, al que es fa en la societat; i, si bé aquest mis-satge de Jesús ens atreu, en realitat el món ens porta cap a unaltre estil de vida. Les benaurances de cap manera són algunacosa lleugera o superficial; al contrari, ja que solament po-dem viure-les si l'Esperit Sant ens envaeix amb tota la sevapotència i ens allibera de la feblesa de l'egoisme, de la como-ditat, de l'orgull.66. Tornem a escoltar a Jesús, amb tot l'amor i el respecteque mereix el Maestre. Permetem-li que ens colpegi amb lesseves paraules, que ens desafiï, que ens interpel·li a un canvireal de vida. D'una altra manera, la santedat serà solamentparaules. Recordem ara les diferents benaurances en la versióde l'evangeli de Mateu (cf. Mt 5,3-12)

«Feliços els pobres d'esperit, perquè d'ells és el regne delscels»67. L'Evangeli ens convida a reconèixer la veritat del nostrecor, per veure on col·loquem la seguretat de la nostra vida.Normalment el ric se sent segur amb les seves riqueses, i creuque quan estan en risc, tot el sentit de la seva vida a la terras'enfonsa. Jesús mateix ens ho va dir en la paràbola del ricinsensat, d'aquest home segur que, com a neci, no pensavaque podria morir aquest mateix dia (cf. Lc 12,16-21).

68. Les riqueses no t'asseguren res. És més: quan el cor sesent ric, està tan satisfet de si mateix que no té espai per a laParaula de Déu, per estimar als germans ni per gaudir de lescoses més grans de la vida. Així es priva dels majors béns.Per això Jesús crida feliços als pobres d'esperit, que tenen elcor pobre, on pot entrar el Senyor amb la seva constant nove-tat.

69. Aquesta pobresa d'esperit està molt relacionada ambaquella «santa indiferència» que proposava sant Ignasi deLoiola, en la qual aconseguim una bella llibertat interior: «Ésmenester fer-nos indiferents a totes les coses criades, en tot elque és concedit a la llibertat del nostre lliure albir, i no li estàprohibit; en tal manera, que no vulguem de la nostra part méssalut que malaltia, riquesa que pobresa, honor que deshonor,vida llarga que curta, i així en tota la resta»

70. Lluc no parla d'una pobresa «d'esperit» sinó de ser«pobres» a seques (cf. Lc 6,20), i així ens convida també auna existència austera i despullada. D'aquesta manera, ensconvoca a compartir la vida dels més necessitats, la vida quevan portar els Apòstols, i en definitiva a configurar-nos ambJesús, que «sent ric es va fer pobre» (2 Co 8,9). Ser pobre enel cor, això és santedat.

LA TAULADADia 2 de juny inauguració del nou local

Aquest dimecres es va reunir la Junta del nostre menjador La Taula-da, es va perfilar les invitacions per a la festa de la inauguració delnou local, convidats, ordre del dia, vista al menjador i dependències,pica-pica, reconeixement a les institucions, entitats i persones quehan col·laborat amb La Taulada. Volem que sigui un dia assenyalat,per a poder continuar la tasca solidària que el menjador ofereix a lapoblació.

LA FAÇANAAquests dies estem accelerant per a poder pintar la façana que esti-gui a punt pel dia 2 de juny. Tot serà possible amb l’ajut d’una collade persones i l’empresa que ens ha portat l’elevador.

“SOPAR DELS DIJOUS” ?També es va parlar de poder oferir un dia a la setmana o dos cops almes, (“el sopar dels dijous”) que es podria nomenar així, dirigit atots els usuaris que desitgin aprofitar-se de les instal· lacions i seracompanyats des d’una perspectiva humana i cristiana, rebre orien-tació en els seus problemes, i ser camí obert mirant sempre enda-vant.

EN CONTACTE AMB ELS SERVEIS SOCIALSVam estar parlant d’un ajust entre les persones usuàries de La Tau-lada i la seva necessitat real, i fer un treball conjunt amb els ServeisSocials de l’Ajuntament, estem en contacte

LA CAMPANAJa ho dèiem la setmanapassada, estava muda ili vam retornar la veu.El preu de la reparacióha estat de 1.121€Col·laboracions:

10+50+100=160€Anem col·laborant que en-tre tots ho podrem arre-glar. Gràcies.

COLÒNIESD’ESTIU

El nostre Esplai Esquirols,està preparant unes colòniesper el mes de juliol a Vallfo-gona de Riucorb, durant lasetmana del 3 al 10 de juliol.Podeu veure informació a:esplai@esquirols.cat tambéal Tel: 634430958 el preu ésde 220€.A secretaria parroquial podeu demanar la butlleta d’ins-cripció, també.

PEREGRINACIÓ A LOURDESCom cada any l’Arquebisbat organitza ambl’Hospitalitat de la Mare de Déu de Lour-des el pelegrinatge al seu Santuari, de Fran-ça. Els dies són, del 6 al 10 de juliol d’a-quest mateix any i ja és el 46è pelegrinatge.Hi participen malalts, que han de ser acom-panyats i voluntaris que acompanyen.Vols ser un voluntari?Tens tot aquest més de maig per a fer la tevainscripció a participar-hi. Demana informa-ció al despatx parroquial, cada dia a la tarda.O bé telefona a Cesca Vallvè 685 829 781.

ORGUE DE SANT JOANRecordem que entre tots i les administracions estem fomen-tant la construcció de l’Orgue a l’arxiprestal de sant Joan. Unpatrimoni que serà de la Ciutat de Valls. A l’entrada podeuveure els fulls informatius.

LA MAREDijous passat celebràvem a La Riba el funeral de la Sra. Car-me, mare del Sr. Jordi que porta la comptabilitat de la parrò-quia. La Sra. Carme és també àvia d’una colla de joves néts inétes, que estimen i estan plens de vida. Aquesta àvia i mare,és això mare, que celebràvem el seu dia aquest diumenge pas-sat. La mare és aquella persona que ens ha estimat des delprimer dia abans de néixer, ens ha fet créixer, ens ha ensenyata parlar i ens ha transmès els valors del respecte, l’esforç i eltreball, però per damunt de tot ens ha estimat i ens ha ense-nyar a fer-ho. Ara, la Sra. Carme des del cel vetllarà, junt ambel seu espòs, pels fills que ha deixat a la terra, per tota la sevafamília. Ella ja ha experimentat la resurrecció promesa perJesús: Jo sóc la resurrecció i la vida, qui creu en mi, encaraque mori viurà. P. Joan

Aneu al món sencera explicar qui és Déu

Ens envies, Senyor, a explicar-ho atots. No vols que el teu amor ens elquedem per a nosaltres sols. I noseria just, que tanta felicitat ens laguardéssim. Però saps que som tí-mids com Jeremies, que ens sentimcom a nens insegurs, que callen,quan més s'espera que parlin.

Dóna'ns tu, Senyor, paraules clares isenzilles, dóna'ns capacitat de conta-giar el nostre entusiasme, dóna'ns unllenguatge viu que no mati el teumissatge, dóna'ns gestos amorososque transmetin el teu autèntic amor,dóna'ns creativitat per traduir-te enaquests temps, dóna'ns llibertat inte-rior per atrevir-nos a transparentar-teamb la nostra vida.

Treu-nos les pors al mostrar la nostrainterioritat. Allibera'ns del pudord'explicar el que fas en cadascun,neteja el nostre missatge d'aparencesi prepotències, destrueix les nostresseguretats i superioritats, trenca lesnostres intoleràncies en parlar de les

teves coses, fes que ens sentim ger-mans de tots els éssers humans, quecompartim joiosos l'herència queenriqueix la nostra vida.

Torna'ns agosarats per transmetrel'Evangeli, converteix-nos en amicque comparteix intimitat vital, fes-nos creadors de relacions noves,iguals, càlides; llança'ns a inventaruna altra manera fraterna de viure,impulsa en nosaltres la creativitat perfer-te atractiu, obre el nostre cor i lesnostres oïdes a la teva contínua crida.Que no oblidem mai que comptemamb el teu impuls, que el teu Esperithabita sempre dins de nosaltres, queEll és la força que ens dinamitza.

Fes-nos els teus missatgers, conver-teix-nos en la teva bona notícia, fesque on estiguem, es noti la teva pre-sència i que el nostre interès siguinomés viure estimant, i construintaquesta societat nova de pau i dejustícia, de festa i d'igualtat. Amén.

(Aquesta reflexió la trobareu al’entrada en punts de llibre)