Edició de LleidaDISSABTE · 27 de gener del 2018. Any XLIII. Núm. 14530 - AVUI / Any XL. Núm. 13400 - EL PUNT

1,50€

CONTRAPORTADA P40

Maria Garganté. Fòrum L’Espitllera

“Fer memòrias’ha convertit enun deure de lesentitats”

1409

79-1

1801

87®

116119-1141031w

Demà ambEl Punt Avui

L’alcaldessa, Ada Colau, durant la sessió plenària celebrada ahir a l’Ajuntament de Barcelona ■ EFE

NACIONAL P17

El ple certifica l’embarrancament dels comptes del govern barceloní

Colau no se’n surt

ENDAVANT · El PP consuma elmenyspreu al Consell d’Estat i dual Constitucional el boicot previa la investidura de Puigdemont

RESPOSTA · Torrent parla de “frau de llei”, JxCat recorre al Suprem i el Parlament estudia també accions legals

Els juristes no hiveuen cap base

P6-15

No investiguen Òmniumi l’ANC per malversacióLlarena no admet la denúncia de Vox

Nacional P13

Punt de Vista

Jordi Panyella

Art pendentd’estimar

El camí de lesformigues

Maria Palau

De set en setDe reüll

2 | EL PUNT AVUIDISSABTE, 27 DE GENER DEL 2018

agarejo telemàti-cament. Vull dir

que em passejo arreudel món amb un ditadolorit. El dit dels au-toestopistes, el dit de

signatura dels analfabets, el que quedarecollit al DNI electrònic, el mateix pol-ze enlaire que s’incorpora a les conver-ses emoticones, el tinc adolorit. Ditadolorit de passejar pel món en instan-tànies d’altres, Tallinn, Cartagena d’Ín-dies, Màlaga, Brussel·les, la Mussara,Prades, Barcelona i pastissos i arros-sos i menjars, i fesomies i cases i pai-satges, quadres i gravats. El dit que esdesplaça pel mòbil i busca i troba, i en-sopega sense buscar res en concret.

La gent passeja, passegem abocatsa aquestes finestres de butxaca,aquests esvorancs que traslladen pen-sament i idees a l’altra banda de món.Una enciclopèdia, un diari, una ràdio iuna televisió, un cine i un llibre de bu-txaca. Tot telemàtic. Badem telemàti-cament.

A Estònia, ja fa anys que tenen l’Es-tat al núvol, i a Tarragona hi ha hagut la

primera venda amb bitcoins, i als EUAja hi ha el primer supermercat sensecaixeres, on els càrrecs es fan al mòbil.Una societat, un món en transforma-ció, amb tics i gestos arrelats en l’èpo-ca en què el dit gros només servia persignar, en què l’analfabetisme era lanorma més estesa.

És clar que com explica el filòsof Jo-sep Ramoneda, al final totes les amis-tats del Facebook, o d’una altra xarxasocial, el que busquen és retrobar-se,busquen el tacte, la mirada i la presèn-cia, malgrat que el vincle i la comunica-ció sigui telemàtica.

Fa una mica de fred deliciós, que diriaEugeni d’Ors, i la pluja de les darrereshores mulla carrers i la neu enfarina elpaís. L’àmbit d’absències depassa elscent dies. Que fa que ni la via telemàticaserveixi per suplir presències, volgudesen un cas concret gairebé com a pa-rany. A escorcollar clavegueres i fronte-res toca. Som, seguim, davant del fra-càs llarg i sostingut de la política. Lamateixa que quan hi havia presència,quan hi havia president a Palau, en re-butjava la trobada directa i el diàleg.

V

Keep calmXavier Graset

Pulsiótelemàtica

Seguim davant el fracàs llargi sostingut de la política. Lamateixa que quan hi haviapresència i presidentrebutjava el diàleg

La vinyetaFer

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció), Concepció Casals (Distribució)i Ricard Forcat.

m trobo en Joaquim Arenas iSampera, i em diu que avui, 27de gener, fa anys. Vuitanta. “El

dia de l’entrada de les tropes de Fran-co a Mataró?” “Tenia un any quan elfet es va produir”. Joaquim Arenas,l’autor efectiu de les lleis de normalit-zació lingüística impulsades pels go-verns de Jordi Pujol de les quals enca-ra vivim i que són aquelles que algunspartits polítics i alguns professors uni-versitaris voldrien derogar, va ser elmeu segon mestre de català. No emcanso mai de recordar-ho ni de repe-tir-ho. L’havia precedit en la funció pe-dagògica el senyor Manuel Clariana,que havia començat fent classes de ca-talà mig clandestines en un local pro-tegit pels escolapis, fins que al final elsmateixos escolapis el van contractarperquè ens impartís la matèria alsalumnes, en horari escolar. Jo, que ha-via assistit a les classes clandestinesprimer per imperatiu patern i desprésperquè m’agradaven, em vaig trobarun dia el senyor Clariana a l’aula. L’as-sistència a les seves classes era obliga-tòria, però com que no puntuaven alsexàmens, diguem que els alumnes ens

E

les vam prendre amb una certa barrilai amb una certa crueltat cap al profes-sor. El senyor Clariana va claudicar,però la voluntat escolàpia es va mante-nir ferma, i és així com el curs següentvam tenir de professor Joaquim Are-nas, més jove i més resistent. “L’oïdaés un sentit”, ens dictava perquèaprenguéssim a situar les dièresis.“L’àvia tenia una gàbia plena d’avi-ram”, per estar atents a les “v” i a lesesdrúixoles. “Aviram? Què vol dir avi-ram?” Ho ignoràvem no perquè fóssimnens de ciutat sinó perquè estàvemobligatòriament escolaritzats en cas-tellà. “El pare i la mare...” I escrivíem

“el pare y la mare”. Les y se’ns escapa-ven pertot. O “la mara”: ¿que no aca-baven en a, les paraules femenines? El1968 va ser un Any Fabra, i ens va dura Barcelona, a visitar una exposiciócommemorativa. “On era?”, li pregun-to perquè no sé situar el lloc. “A l’Insti-tut d’Estudis Catalans”. Tot clandestío tolerat a mitges: Pompeu Fabra,l’Institut... A Mataró, aquell any, ungrup de ciutadans, entre els quals Are-nas, va aconseguir que l’Ajuntamentdediqués un carrer i un petit monu-ment a Fabra. Avui el monument haestat desplaçat davant l’enorme i acti-va biblioteca que duu el nom del filò-leg, situada en un barri majoritària-ment castellanoparlant on els jovesmajoritàriament saben parlar en cata-là, i l’escriuen, perquè Joaquim Arenasi Sampera va contribuir a elaborar leslleis que ho han fet possible.

Ens trobem en un altre Any Fabra.Coincideix amb la discussió sobre elmodel educatiu català, que vol dir lesganes que alguns tenen d’eliminar-lo.Massa català, també a les Illes o a Va-lència. Ai, els 27 de gener! Per quantsanys, Joaquim Arenas?

“JoaquimArenas, el meumestre de català, faavui 80 anys

Vuits i nous

Any FabraManuel Cuyàs

o no sé si Carles Puigdemont serào no investit president de la Gene-ralitat. Però el que sí sé (de fet, ho

sabem tots) és que a hores d’ara s’haconvertit en el protagonista indiscuti-ble del que està passant. Per algunsper bé, és clar; per d’altres, és clar, perno tan bé. Però la qüestió és que, ambjugades precises i ben estudiades, i as-sumint no pas pocs riscos, no ha paratde descol·locar l’Estat. Una vegada iuna altra, els ha fet sortir de pollegue-ra. Tant, que ara s’ha convertit enl’enemic públic número 1 i qui li donael protagonisme de veritat ja no és ellmateix amb les seves jugades sinó elmateix govern espanyol intentant atu-rar-lo. Puigdemont, diuen, fa créixer iesperona els independentistes cadacop que deixa l’Estat en fora de joc:quan se’n va a Brussel·les, quan és ca-paç de reunir centenars de periodistesal seu voltant o quan s’escapa a Copen-haguen a reunir-se amb estudiants i di-

J “Sense ell noseríem on som.Però sense l’Estatque tenim, segur, tampoc

putats danesos. Segur. Però potser enshauríem de preguntar si el millor aliaten aquesta estratègia, la de Puigde-mont per mantenir viu el seu lideratgei tibar l’independentisme, no és el ma-teix Estat. Soraya Sáenz pot dir el quevulgui, però a mi em sembla que els quihan perdut els papers són ells. Retirenl’euroordre, Rajoy no vol rebre Tor-rent, envien un burofax per fer tancarper unes hores la delegació del governcatalà a Brussel·les, i ara resulta que fa

dies que la feina de Zoido és vigilarports, aeroports i camins rurals i ferque obrin les clavegueres de prop delParlament. I que si ara cal saltar-se elsdictàmens del Consell d’Estat a qui ellsmateixos recorren, se’ls salten i esqueden tan tranquils. I tot això ama-nit, és clar, amb tot aquest munt habi-tual de declaracions alliçonadores isornegueres sobre el que pensen i vo-ten més de dos milions de catalans. I joem pregunto: voleu dir que és nomésPuigdemont el qui esperona i mantéviu l’independentisme? Si la reacció deles forces de seguretat de l’Estat a l’1-O(les estomacades, vull dir) va ajudar (imolt) a fer que l’independentisme gua-nyés el relat exterior, a mi em semblaque la reacció furiosa, venjativa i forade lloc del PPSOE contra la investidu-ra de Puigdemont està aconseguint elmateix. Sense Puigdemont, vaja, noseríem on som. Però sense l’Estat quetenim, tampoc. Agraïts.

PuigdemontXevi Xirgo / xxirgo@elpuntavui.cat

A la tres

El Consell de Ministres vaaprovar ahir impugnar da-

vant del Tribunal Constitucional laproposta del president del Parla-ment de Catalunya, Roger Torrent,d’investir Carles Puigdemont com apresident de la Generalitat.D’aquesta manera, el govern del’Estat no només va obviar l’informecontrari del Consell d’Estat sinóque va consumar un altre cop d’es-tat a la democràcia en no acceptarels resultats d’unes eleccions, lesdel 21-D, celebrades no només ambtotes les garanties sinó també perimposició del govern del PP. De fet,quan el PP va convocar les elec-cions va animar Puigdemont a pre-sentar-s’hi per veure quins suportstenia i el 3 de novembre el mateixportaveu del govern espanyol, ÍñigoMéndez de Vigo, va assegurar quementre no hi hagués cap condem-na ferma, el president legítim de laGeneralitat tenia tots els drets in-tactes i podia presentar-se a uneseleccions. Doncs Puigdemont vaser el candidat independentistamés votat, els independentistesvan obtenir majoria absoluta, capaltre partit va presentar cap pro-posta per presidir el país i, per tant,el ple d’investidura s’hauria de cele-brar dimarts com estava previst.

El PP, però, ha obert una croa-da contra Puigdemont. Aquestamateixa setmana, el president es-panyol, Mariano Rajoy, havia afir-mat que no es podia impugnar finsque hi hagués investidura. Ara, aixòha canviat. Per què? Doncs perquèa La Moncloa s’ha imposat el cor-rent que pensa que si Puigdemontés investit, encara que després elTribunal Constitucional ho suspen-gui, tenen els dies comptats. La in-capacitat política del PP torna a si-tuar en l’eix de la decisió un òrganteòricament judicial, el TC. I men-trestant, la democràcia hi continuaperdent.

Nou atac del PP a lademocràcia

EDITORIAL

Les cares de la notícia

El periodista i escriptor gironí, i col·laborador d’ElPunt Avui, s’ha emportat el premi Ramon Llull deles lletres catalanes per la novel·la La força deldestí. El premi està dotat amb 60.000 euros i el lli-bre veurà la llum el dia 28 de febrer en català i encastellà primer i després en francès.

PRESIDENT DEL PARLAMENT

Premi Ramon Llull

Enfront del discurs policial i judicial del govern espa-nyol, el president del Parlament va fer la necessàriadefensa de la democràcia, els resultats del 21-D quelegitimen la candidatura de Carles Puigdemont i vafer la imprescindible denúncia del frau de llei de Ma-drid intentant impedir l’elecció costi el que costi.

-+=

-+=

Falsos pretextosJaume Collboni

Defensar la democràciaRoger Torrent

-+=

Martí Gironell

El PSC va pactar amb l’alcaldessa una abstencióque permetés aprovar els pressupostos. A últimahora se n’ha desdit i forçarà una qüestió de con-fiança; el pitjor és l’excusa que Colau s’ha “entre-gat als independentistes” per acords de ciutat so-bre el tanatori (ERC) i el tramvia (PDeCAT).

REGIDOR DE L’AJUNTAMENT DE BARCELONA

PERIODISTA I ESCRIPTOR

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama. Distribució: Con-cepció Casals. http://epa.cat/c/pgtyfl

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.catCentraleta Girona: 972 18 64 00Centraleta Barcelona: 93 227 66 00Atenció al client: 972 18 64 80Redacció Girona: Güell, 68. 17005Redacció Barcelona: Diputació, 284, 4t. 08009

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Jordi Grau (Girona), PepaMasó i Joan Rueda (Informació general), Miquel Riera (Presència i Cultura), Xevi Sala (Europa-Món), Ramon Roca(L’Econòmic), Lluís Martínez (coordinació amb El Punt Avui Televisió), Ferran Espada (Local).Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Pilar Esteban (Europa-Món), Anna Serrano i Carles Sabaté (Nacional), JaumeVidal (Cultura), David Castillo (Suplement Cultura), Andreu Puig (Fotografia), Quim Puigvert (Llengua), Jordi Molins(Disseny), Montse Martínez (Apunts), Carme Torns (Documentació), Susanna Oliveira (Barçakids), Marcela Topor(Catalonia Today), Jaume Batchellí (Producció), Montse Oliva (delegada a Madrid), Pere Gorgoll (Necrològiques),Antoni Dalmau, Tura Soler, Xavier Castillón i Anna Puig (Comarques Gironines), Mercè Ribé (Camp i Ebre), JoanPoyano (Lleida), David Brugué (Catalunya Central), Ricard Palou (Maresme).

EL PUNT AVUIDISSABTE, 27 DE GENER DEL 2018 | Punt de Vista | 3

De reüllMaria Palau

Art pendentd’estimar

er al president Jordi Pujol, la remodelació del MNACtenia un objectiu polític. Amb moltes dificultats el

museu va reobrir a mitjan dels noranta amb les sevescol·leccions medievals. Eren la prioritat cultural del país:el romànic, l’origen de la nació, i el gòtic, el gran momentde Catalunya. Per a la resta de fons ja no hi va havertantes pressions ni exigències. Pujol fugia d’estudi quanli preguntaven pel calendari i el pressupost per treuredel magatzem les col·leccions del renaixement i barroc,que ell associava a la decadència fins que va emergir el

modernisme. Va fer falta unadècada més per poder inaugurar elmuseu amb un discurs complet.Però el llegat del renaixement i elbarroc, exposat amb poca gràcia,no ha aconseguit desempallegar-sede certa antipatia. I això que els ullsnets dels historiadors de l’art(Joaquim Garriga, Francesc

Miralpeix, Joan Bosch, Joan Yegüas, Maria Garganté... imolts d’altres) han desterrat definitivament els tòpicsde la Catalunya crepuscular i han demostrat en diversosestudis que va ser un període d’intens batec artístic.Una visió desacomplexada que es vol imposar en lanova presentació d’aquests fons en unes salesrenovades del MNAC, farcides de tresors internacionalsque van adquirir a principi de segle col·leccionistesprivats i institucions públiques catalanes. Hi ha una pilade sorpreses. El cercle es tancarà quan els visitants esreconciliïn plenament amb l’art d’aquesta època.

P

Les novessales delrenaixement iel barroc delMNACsorprendran

1any

El 72,2% dels catalansaplaudeixen la gestió del’executiu. Només un terç delsenquestats, a favor d’apujarimpostos.

10anys

20anys

3.000 nenes xineses adoptadesen nou anys. Un terç de lesadopcions internacionals esfeien a la Xina gràcies a unstràmits ràpids i transparents.

El president dels Estats Units,Bill Clinton, arriba al discurssobre l’estat de la Unió insistinten la seva innocència en el casde Monica Lewinsky.

Aprovat Adopcions xineses La gran mentidaTal diacomavui fa...

EL PUNT AVUIDISSABTE, 27 DE GENER DEL 20184 | Punt de Vista |

a repressió del’Estat va aturar

l’aplicació de la deci-sió del Parlament i laRepública Catalana vaquedar desada en un

calaix. Això és un fet de la realitat quel’independentisme farà bé de pair, perpoder refer-se, recuperar forces i plan-tejar noves estratègies i terminis. Arabé, això no vol dir que l’Estat hagi gua-nyat la partida, ni de bon tros. L’evolu-ció dels esdeveniments ens mostraque la posició espanyola no és tan fer-ma com pot semblar pel desplega-ment de repressió política, judicial imediàtica. La relliscada en la seva pre-tensió de col·locar Pérez de los Cobosal tribunal europeu que acabarà jutjant–i desfent– tots els abusos autoritarisde l’Estat en relació a Catalunya n’ésuna bona mostra. Encara més, el nyapjurídic de dur al Tribunal Constitucionalla designació de Carles Puigdemontcom a candidat a la investidura semblauna reacció gairebé a la desesperadadavant el joc del gat i la rata que plan-teja –i de moment guanya– el presi-

dent català. Moltes independències alllarg dels darrers 100 anys es vanaconseguir fent front a estats i imperismolt poderosos, amb recursos il·limi-tats, per part de pobles febles, petits isense gaires suports externs. En tots elcasos, el punt d’inflexió va arribar quanel manteniment de l’statu quo va tenirun preu tan elevat que va sortir més acompte negociar una sortida honora-ble del conflicte. Estem lluny d’això,però hi ha senyals positius. Si l’inde-pendentisme ha de gestionar visionsdiferents de la jugada –fruit de la diver-sitat ideològica del moviment– tambél’Estat ha de fer front a lluites internesque desgasten i minven la seva capaci-tat de fer front a la situació. El clatellotdel Consell d’Estat no respon només aconsideracions jurídiques, sinó a lesguerres intestines entre les faccionsque controlen el poder i que no veuenamb bons ulls la gestió de Rajoy i So-raya en relació al conflicte amb Catalu-nya. Hi ha partit, senyors.

L

Full de rutaGermà Capdevila

Més car

Moltes independències alllarg dels darrers 100 anys esvan aconseguir fent front aestats i imperis moltpoderosos, amb recursosil·limitats, per part de poblesfebles, petits

“No hauríem dedeixar que es parlide la democràcia entermes qualitatiusperquè lespropietats de lademocràcia són, entot cas, quantitatives

i al llarg del temps s’ha pogut mante-nir que l’esclavitud era una creaciódivina, o que les dones eren dèbils

mentals, o que els indígenes no tenien àni-ma, no deu ser difícil fer-nos creure que el43% de partidaris de la monarquia espa-nyola té més legitimitat que el 47% de parti-daris de la construcció de la República cata-lana. Afirmen que nosaltres no tenim proubase social per canviar res, però essentmenys, ells van sobrats per negar-se a lamés lleu concessió, com si la unilateralitatnomés fos legítima quan s’exerceix en de-fensa de l’ordre establert. Ja fa temps queaquell filòsof tan trasbalsador va dir algunacosa així com que la veritat és una creaciósocial imposada per la voluntat de poder i jafa temps que juguem en terreny contrari.Volen que acceptem i que ens sotmetem amarcs teòrics, supersticions i mites quesimplement no existeixen. Si qui ens ha dejutjar té, en el millor dels caos, una concep-ció moral diferent de la que aquí predomi-na i, en el pitjor, una ambició professionalque s’alimenta servint servilment els queaquí són minoria, no es pot parlar d’estat dedret, ni de separació de poders, i no s’enténcom tanta gent que n’és perfectament

S conscient no ho desmenteix des del primerminut. Tenim institucions, poders i partitsque hem vist com, des de la transició alsnostres dies, derivaven amb tota naturali-tat des del franquisme convertint-se’n enmeres actualitzacions, però no els podemanomenar neofranquistes. Els cedim els

mots, la realitat i la veritat i després surt enMillo pletòric de barra i cinisme i ens donalliçons. No hauríem de deixar que es parlide la democràcia en termes qualitatius per-què les propietats de la democràcia són, entot cas, quantitatives. No va de si vivim o noen un sistema democràtic sinó de quantademocràcia té el nostre sistema que, òbvia-ment, és poqueta. I quan s’invoca la lliber-tat de la premsa hauríem de precisar queels mitjans d’informació tenen amo i queles portes que els comuniquen als poderseconòmics, financers i polítics no paren degirar i que, per tant, dedicats com estan amodular la realitat a gust de l’amo, no te-nen cap legitimat per descriure-la. Tot aixòho sabem perquè ho hem experimentat a lapròpia pell i també sabem quina és la pàtriade les grans empreses i que Europa no ésuna arcàdia, ni cap model de civilització si-nó un garbuix d’interessos econòmics i po-lítics on predomina la hipocresia i la mes-quinesa. Hem accedit a aquest coneixe-ment i si, tal i com es diu, és justament el co-neixement el que ens fa lliures i sobiransara, malgrat les insuportable ferides de lapresó i de l’ exili, nosaltres ho som molt mési a Espanya ho són molt menys.

Enric Ramionet. Periodista

La unilateralitatTribuna

Balcanització obaltinització?b Fa pocs dies a la Universi-tat de Copenhaguen la pro-fessora Marlene Wind va diral president Puigdemontque pretenia una balcanit-zació de l’oest de la Medi-terrània.

Mirant el mapa d’Europaés cert que els Balcans hantingut i tenen una històriacomplicada, la creació deIugoslàvia l’any 1918 no haimpedit que amb l’arribadade la democràcia, setantaanys més tard, sorgissinnous estats: Eslovènia,Croàcia, Bòsnia, Sèrbia,Montenegro, Kosovo i Ma-cedònia, els dos primersmembres de la Unió Euro-pea. Al mateix mapa d’Euro-pa mirant cap al nord, al vol-tant de la mar Bàltica hi hannascut nous estats durantel s. XX, Finlàndia, Estònia,Letònia, Lituània i tambéPolònia. Es parla de balca-

nització, en sentit pejoratiu,el que ha representat lacreació de nous estats alsBalcans. A les ribes de laBàltica la creació de nousestats, que s’independitzende Rússia, no es veu en sen-tit negatiu i tanmateixl’efecte sobre el mapa és elmateix. Per què?

Una Catalunya indepen-dent serà una balcanitzacióo una baltinització? El presi-dent Puigdemont parlavad’un país com Dinamarca.Es troba a les ribes de laBàltica.JOAN VALLVÉBarcelona

Una idea per aCarlesPuigdemontb He tingut una idea per atu i per a tothom que emvulgui ajudar, però sobretotper a tu, perquè puguis tor-nar a casa nostra, Catalu-nya, tranquil, sense que et

passi res.Idea: portar un president,

secretari, conseller, polític...de cada país que està a fa-vor nostre i que plantin caraa Rajoy, fins a aconseguirque no et faci res a tu.NAMID MASÓ PUGÉS (8 anys)Sant Hilari Sacalm (Selva)

Tots somvianantsb Tots som en algun mo-ment vianants. Fins i tot, elsque fan servir la bicicleta oel cotxe com a transport ha-bitual per anar a la feina, ala universitat o a qualsevolactivitat personal, no deixende ser vianants en algunmoment.

És sorprenent que el sis-tema, polític, econòmic, so-cial, etc., marqui pautes quede fons van contra la pròpiapersona humana. “Ens en-fonsem en el nostre propisostre.” Però, per què? Diriaque la raó és òbvia: les polí-

tiques socials no prioritzenaquest tema, més aviat vana afavorir l’entorn, sigui ambel Tram, amb autobusosecològics o instaurant car-rils per a bicicletes. Perso-nes en cadira de rodes queno caben per les voreres,vianants que estan en riscper bicicletes, monopatins oaltres nous transports elèc-trics, voreres danyades oque contenen obstruccions isón incòmodes. I un altreexemple molt comú són lesparades d’autobús, on elciutadà ha de baixar i enmoltes ocasions es trobaamb un pòster elèctric, unamoto o bé no arriba a la vo-rera perquè l’autobús ésllarg i no està ben calculat.Aquestes són de veritat me-sures per col·laborar al bécomú del ciutadà i que elsajuntaments haurien de po-sar en primera línia.CRISTINA CASALS MASSÓEsplugues de Llobregat (Baix Llo-bregat)

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

| Punt de Vista | 5EL PUNT AVUIDISSABTE, 27 DE GENER DEL 2018

Joaquín Urías, EXLLETRAT DEL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL I PROFESSOR DE DRET CONSTITUCIONAL

“Si el TC admet el recurs,estarà permetent un frau de llei”

La frase del dia

“¿En quèperjudicaria elspobles espanyolsuna repúblicacatalana pròspera isolidària amb ells,dins l’espai europeucompartit? En res

l poder genuí, el que neix de la in-tel·ligència creativa, ja no s’ha d’en-tendre com un sistema de domini

per mitjà de la imposició, del control i dela repressió física i mental, ni ha d’estarconcentrat en una elit econòmica i políti-ca. Ha de ser reparador i no repressor, alservei de la creativitat i distribuït a travésde tot el teixit social. És així com entenc elprincipi de subsidiarietat. Cada individu icada col·lectiu han de tenir el grau d’auto-nomia i de poder que puguin assumir res-ponsablement davant deis altres, des dela família, les associacions i les institu-cions de tota mena —municipis, regions onacions, fins a les organitzacions mun-dials–. Solament amb aquesta autono-mia subsidiària tots els col·lectius podendesenrotllar la seva creativitat, ja queaquesta ha de ser conreada per cadascúsegons les seves possibilitats i situació,una creativitat generalitzada i no sola-ment d’especialistes i d’elits privilegia-des.

LA CREATIVITAT ja no és solament cosa delaboratori o de taller, aquests són ara elmón sencer. Per tant, la subsidiarietat ésla forma d’organitzar el poder propi de lesdemocràcies creatives. El contrari és laconcentració del poder i la seva organit-zació jeràrquica, per imposició i coerció,pròpia de les societats d’explotació. Perproduir n’hi havia prou que uns pocs ma-nessin i la resta, a obeir. No pot ser així percrear i innovar, motors de la nova econo-mia. Imposició i submissió són un impedi-ment insalvable per al conreu majoritaride la intel·ligència creativa, perquè sensellibertat plena no hi ha creativitat i pertant democràcies creatives. La intel·li-gència creativa només es pot desenvolu-par bé amb un poder reparador distribuïtsegons el principi de subsidiarietat. La po-lítica hauria de basar-se en la consciènciade les necessitats de cada cultura i socie-tat en cada moment històric, en lloc d’es-tar principalment al servei deis privilegisd’oligarquies i plutocràcies instal·lades

E en el poder de l’estat autàrquic. El poderd’imposició d’aquest, enorme i perillóspel seu potencial destructiu, fàcil de con-trolar per la seva concentració jeràrqui-ca, és l’adversari principal de les demo-cràcies creatives necessàries avui no solsa la prosperitat sinó a la supervivència.Cal avançar des de les deficients demo-cràcies actuals cap a les creatives, senseesperar més que ens ho donin fet. Orga-nitzar la distribució i la interdependènciadel poder és possible gràcies a les tecnolo-gies de la comunicació i és un dels gransreptes de les democràcies creatives.

LA PROSPERITAT A CATALUNYA i arreu, ne-cessita el ple reconeixement de la capaci-tat, maduresa i voluntat d’autogovern,quan aquesta existeix com és el cas cata-là. Aquesta emancipació política és unanecessitat ben sentida i compartida peruna part important i molt activa i organit-zada de la societat catalana, fruit de l’ex-periència de moltes generacions de cata-lans. És un valor irrenunciable per a laprosperitat, que sols es pot assolir si cada

poble és lliure per crear el seu propi pro-jecte de democràcia creativa; amb volun-tat inclusiva i de defensa del pluralisme,sense exclusions ni violència.

EN UNA CATALUNYA PLURAL, no ens hemd’estranyar que hi hagi també molts al-tres catalans que senten aquest movi-ment d’emancipació política com un atacal seu sentiment d’espanyols, alimentatpel poder de l’Estat. Davant d’això calmolt respecte envers tothom, el propid’un sentit fort de democràcia, i pregun-tar-se: ¿on és l’amenaça real a la democrà-cia creativa necessària per a la prosperi-tat a Catalunya i arreu? L’adversari real aaquestes és la societat d’imposició i explo-tació, disfressada de patriotisme i popu-lisme, i encarnada en els actuals estatsautàrquics, entre ells l’espanyol. Aquestés un estat social i de dret de baixa quali-tat, minat per la corrupció, l’evasió tolera-da d’impostos, un repartiment molt desi-gual de la riquesa, la no-separació de po-ders, la inseguretat jurídica i l’autoritaris-me amb arrels encara vives en un passatagrícola autoritari, inquisitorial, conque-ridor, colonitzador i imperial, amb la cor-responent repressió política, policial, ju-dicial i mediàtica violentant la informa-ció.

DASTIS, MINISTRE d’Afers Exteriors, vaafirmar en entrevista a la BBC que lesimatges de la repressió policial del refe-rèndum d’autodeterminació català erenfalses, davant l’estupor dels periodistesbritànics que les havien gravat. La verita-ble qüestió és: ¿en què perjudicaria els po-bles espanyols una república catalanapròspera i solidària amb ells, dins l’espaieuropeu compartit? En res, sinó que im-pulsaria la seva transició vers les demo-cràcies creatives. Contràriament, el po-der dominador i homogeneïtzador con-centrat en una elit controlant l’estat au-tàrquic al servei de la plutocràcia, ensporta contínues crisis fins al desastre to-tal a no gaire llarg termini.

Jaume Agustí. Investigador en intel·ligència artificial del CSIC jubilat

Democràcies creativesTribuna

SísifJordiSoler

ra que l’hivern jaapunta a primave-

ra, que el dia mica enmica s’allarga i ja fa al-guna cosa més que unsalt de pardal, ara que

les ullades de sol comencen a escalfaraquesta terra tan grisa i tan gèlida queha estat aquesta tardor que s’ha dis-fressat d’hivern, fa una certa il·lusiópensar que aviat tornarà a ser eltemps de les formigues. També eltemps d’escoltar cantar els grills, ban-da sonora inexcusable de la canícula,però sobretot el temps de les proces-sons inacabables de formigues feine-jant, perseguint incansables el seu pro-pòsit de construir un niu millor.

Hi ha poques coses en aquesta vidaque proporcionin instants de gaudi tanbuits de preocupacions i tan curulls deplaer com la simple contemplació de ladiligent tasca de les formigues queatrafegades van i venen del fons delcau. És com tornar a ser infant per unmoment oblidant-se de tot per mera-vellar-se en l’observació de tanta obsti-nació insectívola i constatar que allòque és petit pot esdevenir molt gran sis’uneixen esforços i afanys.

Res ni ningú pot aturar el queferd’aquests éssers diminuts ni quan s’hiacosta el peu d’un gegant que, vist aulls d’insecte, ha de semblar una cosade dimensions bíbliques. Les formi-gues no tenen por. Hi ha humans, im-bècils de campionat, que les volen ate-morir però no se’n surten. Les formi-gues no deixen d’anar mai per feina,traginant un bri d’herba, una palla mi-núscula o qualsevol altre trofeu que elssigui d’utilitat.

A vegades, s’hi acosta algun ximple iescombra les formigues d’un cop depeu, amb la sola de la sabata. El des-aprensiu de torn no sap que de formi-gues n’hi ha i n’hi haurà més, moltes,tantes com necessiti el niu.

A

De set en setJordi Panyella

El camí de lesformigues

El govern de Mariano Ra-joy està disposat a ferel que sigui per boicotejarla investidura de CarlesPuigdemont i l’obsessió ésevitar a qualsevol preu queel Parlament obri dimartsper celebrar un debat i unavotació. Amb l’informe delConsell d’Estat a la mà enquè l’organisme consultiudeixa clar a l’executiu es-panyol que no hi ha motiusper prohibir un ple basant-se sols en el que s’imaginaque hi pot succeir, el Con-sell de Ministres va consu-mar ahir el menyspreu alsexperts i va registrar unrecurs al Tribunal Consti-tucional per tal que siguiaquest òrgan el que, ambla simple admissió a tràmit,inhabiliti de facto Puigde-mont i arrossegui el Parla-ment a una dimensió des-coneguda. El ple del TC esreunirà avui a partir de launa de la tarda de maneraextraordinària i ho faràamb el pes d’haver rebut-jat el 2006 un recurs igualdel govern contra la trami-tació del pla Ibarretxe.

L’endemà d’irrompre aLa Moncloa donant per fetque el Consell d’Estat–presidit per l’extresorerdel PP José Manuel Ro-

may Beccaría– li donariacarta blanca per al boicotdel Parlament i d’encaixarel revés dels savis, la vice-presidenta Soraya Sáenzde Santamaría va tornaral lloc dels fets per defen-sar la croada contra la in-vestidura de Puigdemont.

“Dany irreparable”Amb un somriure estam-pat als llavis per donar aentendre que la desauto-rització sense precedentsno havia afectat la seva de-terminació, Sáenz de San-tamaría va anunciar: “Sibé respectem totalment elparer del Consell d’Estat,estem obligats a fer tot elque sigui legalment possi-

ble per impedir que algúamb una ordre de crida icerca a Espanya per delic-tes tan greus com rebel-lió, sedició i malversaciópugui ser investit.” “El dic-tamen és preceptiu, peròno és vinculant per al go-vern”, hi afegia. Saénz deSantamaría sosté que elsimple fet de celebrar elple d’investidura al Parla-ment de Catalunya supo-saria “un dany irrepara-ble” per a Espanya i per a laConstitució i que val mésprohibir-lo de manera pre-ventiva que no pas haverd’actuar contra uns “fetsconsumats”.

Minuts després, el pre-sident del Parlament, Ro-

ger Torrent, denunciava el“frau de llei” del Consell deMinistres, ja que “atemptacontra els diputats, elsciutadans i la democràciaparlamentària”. Torrentva ratificar la data del dia30 a les tres de la tarda i elnom de Puigdemont com acandidat proposat, i no vavoler entrar a valorar “ca-suístiques” fins que no tin-gui una notificació del TC.

Evitar la firma a Felip VIEl govern no ho diu en pú-blic, però fonts de La Mon-cloa admeten que Rajoyestà en contacte amb el reiFelip VI i l’informa de cadapas amb relació al boicot ala investidura de Puigde-mont. Darrere d’aquestainterlocució, hi ha l’objec-tiu de Rajoy d’evitar comsigui una votació al Parla-ment amb la qual l’inde-pendentisme conquereixititulars internacionals ique aboqui Felip VI –enca-ra que sigui durant uneshores– a afrontar el dilemade signar o no el nomena-ment del Parlament quanel seu teòric rol constitu-cional és “arbitrar i mode-rar” sense partidisme. Elque sí que avala el Conselld’Estat és impugnar el vottelemàtic dels exiliats i lainvestidura per delegació.“Que després del ple el po-

dem impugnar ja ho sa-bem, però si podem estal-viar aquest tràngol a totsels espanyols, millor”, ad-metia ahir un alt càrrec delgovern pròxim a Rajoy.

Filtració de l’admissióQuan el TC es reuneixi avuiper dir únicament si admetel recurs o no –si ho fa, tin-drà cinc mesos per resoldreel fons–, ho farà amb el pesd’una jurisprudència con-trària a prohibicions pre-ventives. Sense anar méslluny, el 2006 el TC va dic-taminar que no podia sus-pendre el tràmit parlamen-tari del pla Ibarretxe per-què no era “una resolució,disposició o acta” i advertia

els polítics que si es decla-ressin antijurídics “simplesprojectes de normes” o la“simple intenció de produirnormes”, seria impossiblefer cap reforma de res.

Tot i els precedents encontra, fonts del TC van fil-trar ahir a l’agència Efe–vint-i-quatre hores abansde la reunió– que el tribunalpresidit pel conservadorJuan José González Rivasacceptarà el recurs i conce-dirà a Rajoy el desitjat boi-cot a la investidura. El TC,però, tindria en aquest casel repte afegit d’oferir unhoritzó a un atzucac noprevist enlloc en què el nomd’una investidura és pros-crit des de Madrid. ■

Rajoy ho fiatot al TC peraturar el pleCOP Consuma el menyspreu al Consell d’Estat i du al Constitucional el boicot previ a lainvestidura de Puigdemont 2006 El tribunal ho resol avui amb el pes d’haver rebutjatun recurs igual contra el pla Ibarretxe FI La Moncloa vol impedir la votació com sigui

David PortabellaMADRID — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

“Respectant el Conselld’Estat, estem obligatsa fer tot el que siguilegalment possible perevitar que algú en cridai cerca sigui investit”

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“El ple està convocatel dia 30 a les tres. Nohi haurà valoració decasuístiques fins a lanotificació del TC”Roger TorrentPRESIDENT DEL PARLAMENT

“El dictamen delConsell d’Estat éspreceptiu, però noés vinculant peral govern”Soraya S. de SantamaríaVICEPRESIDENTA ESPANYOLA

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“El Consell de Ministresfa un frau de llei iatempta contra elsdiputats, els ciutadansi la democràciaparlamentària”

EL PUNT AVUIDISSABTE, 27 DE GENER DEL 20186 |

El president delParlament denunciaque el PP comet unfrau de llei perimpedir la investidura

Els antics sociss’enfronten durantel ple, en què nos’aprova elpressupost

Roger Torrentmanté CarlesPuigdemont

El PSC esdevéel flagell d’unaColau cadacop més solaNacional

Sáenz de Santamaría iMéndez de Vigo, ahir,en la compareixençaposterior al Consell deMinistres ■ MARISCAL / EFE

| Nacional | 7EL PUNT AVUIDISSABTE, 27 DE GENER DEL 2018

Impedir el ple, alpreu que sigui

L’APUNT que se celebri el ple per investir Carles Puigdemontcom a president. D’aquí el recurs al Tribunal Constitu-cional. Als populars no els importa retorçar la Consti-tució, malmetre les institucions, vulnerar drets fona-mentals ni molt menys menysprear els resultats deles eleccions que van forçar. L’únic que volen és avor-tar el ple. Al preu que sigui. L’Estat ho pagarà car.Anna Serrano

Ni el rebuig unànime dels juristes considerant que escomet un frau de llei, ni tampoc l’oposició del Conselld’Estat a un recurs basat en “hipòtesis d’impossibleconstatació” han fet desistir el govern espanyol. L’ob-jectiu prioritari d’un executiu estatal que va ser inca-paç de frenar el 9-N, trobar les urnes de l’1-O i evitar,malgrat la repressió policial, el referèndum, és impedir

1126

55-1

1792

26w

L’hemeroteca és cruel,molt cruel. Poc desprésque el 155 destituís el go-vern de la Generalitat iMariano Rajoy convoquésles eleccions del 21-D, LaMoncloa va animar CarlesPuigdemont a participar-hi: “Estaria bé que Puigde-mont i tots els líders polí-tics s’hi presentessin, per-què així els catalans po-drien jutjar la seva tascadels últims mesos”, asse-gurava el portaveu del’executiu espanyol, ÍñigoMéndez de Vigo, el 28 d’oc-tubre en una entrevistaamb l’agència internacio-nal Reuters. Llavors, fins itot, destacava que Puigde-mont tenia tot “el dret delmón a presentar-se” als co-micis i que veia amb bonsulls que pogués exercir“l’oposició democràtica”.

D’altra banda, el 3 dedesembre, quan ja s’haviadecretat presó provisionalper al vicepresident Jun-

queras i set consellers –itambé per als Jordis–, elmateix Méndez de Vigo vasubratllar que els empre-sonats també podien pre-sentar-se perfectament ales eleccions. Durant totaquest temps, des de Ma-drid tampoc han posat endubte que Puigdemont i laresta de consellers exiliatsa Brussel·les –Puig, Pon-satí, Serret i Comín– for-messin part d’una llista idesprés fossin diputats.

Diversos membres del’executiu espanyol i delPP també van reconèixerque acceptarien els resul-tats del 21 de desembre,una circumstància queara no es compleix. ■

“Estaria bé quePuigdemont espresentés al 21-D”

RedaccióBARCELONA

a La Moncloa vaanimar el presidenta concórrer ales eleccions

Puigdemont, atenent elsmitjans a Dinamarca ■ AFP

EL PUNT AVUIDISSABTE, 27 DE GENER DEL 20188 | Nacional |

El Parlament pot encami-nar-se cap al bloqueig ins-titucional. Si el TribunalConstitucional admetavui el recurs del governespanyol contra la candi-datura a la investidura deCarles Puigdemont i lasuspèn, JxCat no pensapresentar un candidat al-ternatiu, de manera quees podria exhaurir el ter-mini legal sense que hi ha-gués cap votació d’investi-dura, una situació senseprecedents. El presidentdel Parlament, Roger Tor-rent, va carregar ahir con-tra la decisió del Consell deMinistres d’impugnar laproposta: considera que ésun “frau de llei” queatempta contra els dretsdels electors, dels diputatsi contra el sistema demo-cràtic. Però alhora gua-nyava temps.

Torrent va ajornar do-nar una resposta sobrecom actuar políticament

per afrontar la situaciófins que no es formalitzi, sies produeix, la suspensió.També va anunciar que elsserveis jurídics de la cam-bra estudiaran la decisiópresa pel Consell de Minis-tres, que desaconsellava elConsell d’Estat. De fet, ellletrat major del Parla-ment, Antoni Bayona, vaavançar que la impugna-ció no té recorregut jurídicperquè Puigdemont no es-tà inhabilitat per a l’exer-cici de càrrec públic, demanera que jurídicamentpodria ser investit.

JxCat, ERC i la CUP vancontinuar ahir les nego-ciacions i serà clau la deci-sió que prengui avui el con-sell polític dels anticapita-listes. Les tres formacionsvan aprofundir en la inves-tidura, en el programa degovern i en l’estructura del’executiu. El TC, però, hopot embolicar tot encaramés. Des del grup parla-mentari del president nodescarten que el bloqueiginstitucional acabi final-

ment en la convocatòriad’unes noves eleccions. In-sisteixen que no cediran apresentar un pla alterna-tiu: no hi haurà un altrenom que no sigui el dePuigdemont. Mentres-tant, sense gaire confian-ça en el sistema judicial es-panyol, JxCat intentavadefensar-se exhaurint els

mecanismes que els per-met el marc jurídic. D’unabanda, JxCat va presentaruna demanda al TribunalSuprem contra l’acord delConsell de Ministres. Del’altra, va demanar al TCser part del procés i, enconseqüència, reclamavaque li doni un termini perpoder formular al·lega-

cions abans de procedir ala suspensió. Un bloqueigque l’alt tribunal aplica demanera automàtica quanaccepta a tràmit un recursdel Consell de Ministres,tenint en compte que lallei li’n dona la prerrogati-va processal.

Si el TC, malgrat tot, ac-cepta la impugnació, no

estaria per ara sobre lataula, segons fonts conei-xedores de les converses,que la majoria de la mesa iels grups parlamentarisindependentistes des-obeeixin la suspensió de lacandidatura de Puigde-mont i es produeixi igual-ment la votació. Ara bé, elfet que JxCat no sospesiplantejar un altre nom queno sigui Puigdemont im-plica que difícilment se’npodrà fer cap altra. L’arit-

mètica no permetria quecap més candidat obtin-gués la majoria necessàriaper esdevenir president.

El ple del Parlament,mentrestant, continuaconvocat. La propostaque Puigdemont és el can-didat a la investidura sig-nada per Torrent, també.El president de la cambrava comparèixer al despatxd’audiències poc desprésde la roda de premsa delConsell de Ministres. Tor-rent va recordar que no vaformular la iniciativa perinvestir Puigdemont per“caprici” sinó que ho va ferdesprés d’escoltar totesles forces parlamentàries.A més, va advertir ques’està impugnant la deci-sió dels diputats i de mi-lions de persones que vanvotar el 21-D. “No pot serque l’únic missatge que estraslladi sigui que hem vo-tat malament”, va senten-ciar. Torrent va qualificard’“enorme responsabili-tat” que es vulnerin “dretsbàsics”. “Volen guanyarals tribunals el que no vanguanyar a les urnes”, hi vaafegir, tot mantenint la“mà estesa al diàleg”.

Mentrestant, es mantéen l’aire la possible renún-cia a l’escó dels consellersa Brussel·les Clara Ponsa-tí, Lluís Puig i MeritxellSerret, que eren necessa-ris perquè Puigdemont ob-tingués majoria absolutaen la primera votació. ■

Odei A.-EtxearteBARCELONA

Torrent manté Puigdemonti denuncia un “frau de llei”a JxCat assegura que no presentarà un nom alternatiu encara que el TC suspengui la candidaturaa Demana ser part en el procés i presenta una demanda al TS contra el Consell de Ministres

El president del Parlament, Roger Torrent, va comparèixer ahir després que el govern espanyol anunciés la presentació del recurs ■ EFE

JxCat arribarà, si cal, fins altribunal d’Estrasburg. Per araescura els marges del marcespanyol. Carles Puigdemonti la resta de diputats de JxCatvan denunciar que la impug-nació de la proposta perquèel president de la Generalitatsigui investit de nou és “unabús de dret” per part de Ma-riano Rajoy, atès que usa elprivilegi processal de la sus-pensió automàtica de l’acteimpugnat per a “finalitatspreventives i alienes a l’objec-te propi del control de consti-tucionalitat”. Consideren que

actua de “forma despropor-cionada” per impedir la can-didatura de Puigdemont. Aixího argumenten en el recurscontenciós administratiu quevan presentar al Tribunal Su-prem i, alhora, en l’escrit diri-git al Tribunal Constitucionalperquè els reconegui com apart en el procés. En la de-manda, recorden que Puigde-mont no és “inelegible” i queha fet declaracions públiquesen què no ha descartat com-parèixer personalment al ple.Recorden, a més, que el dipu-tat ha renunciat a la petició

de delegació del vot que ha-via fet. Una sol·licitud que,d’altra banda, implicava l’ad-missió indirecta que no hi as-sistiria. JxCat al·lega que,com que no es pot concloureque el ple tingui lloc senseque hi sigui, la impugnació esbasa en una “conclusió gra-tuïta”, és “preventiva” i sensefonament. Hi afegeixen quees vulneren els drets fona-mentals dels diputats a exer-cir els seus càrrecs i funcionspúbliques en condicionsd’igualtat i sense “pertorba-cions il·legítimes”.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

JxCat denuncia l’“abús de dret” de Rajoy

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“Amb aquestaimpugnació el ques’està dient és queno han votat bé,com ells volien”Roger TorrentPRESIDENT DEL PARLAMENT

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

“El candidat proposatés Carles Puigdemontperquè compleix totsels requisits legals perser candidat i téabsoluta legitimitat”

| Nacional | 11EL PUNT AVUIDISSABTE, 27 DE GENER DEL 2018

3330

20-1

1807

85®

o és només que el presi-dent del Parlament, Ro-ger Torrent, digui que laimpugnació de la candida-

tura de Carles Puigdemont a la pre-sidència de la Generalitat “no técap fonament jurídic i això ho sapqualsevol jurista”, ni que el lletratmajor del Parlament, Antoni Bayo-na, consideri que “no té cap recor-regut” perquè és una mesura “pre-ventiva”, ni tampoc que el Conselld’Estat avisi el govern espanyol queaixò no toca. És també l’opinió mésestesa entre els experts en la matè-ria. “No té cap sentit jurídic”, “no hiha base perquè això s’admeti a trà-mit”, “no hi veig fonament”, “estanincomplint el seu ordenament”,“no té cap base legal”... Els juristesconsultats per aquest diari coinci-deixen que Puigdemont té tots elsdrets de diputat intactes, inclosa lalliure circulació, ja que només unjutge podria limitar-li.

“El que hauria de fer el TribunalConstitucional seria no admetre elrecurs a tràmit perquè, si l’admet,està obligat a suspendre el procésd’investidura”, explica el catedràticde filosofia del dret de la UPF, Jo-sep Maria Vilajosana, que denunciala utilització abusiva del recurs alTC pel govern espanyol per l’efecteautomàtic de la suspensió. “Això ésun frau de llei; l’única finalitat és lasuspensió per la suspensió”, rebla.

Hi ha consens en el fet que el pa-per de Torrent en la investidura ésuna formalitat en compliment delreglament de la cambra i de la lleide la presidència de la Generalitat.Segons el degà de la Facultat deDret de la UB, Enoch Albertí, “el

N

més sorprenent és que es recorrecontra un acte de mer tràmit”.“Parlant clar, el TC no hauria d’ad-metre’l. El govern està utilitzant lavia de la suspensió automàticad’una manera desaforada i injustifi-cable, com una arma més d’inter-venció en el debat polític”, subs-criu.

És del mateix parer el professorde dret constitucional de la UOCMarcel Mateu: “El president delParlament no pot fer cap més cosa.Quan la vicepresidenta SorayaSáenz de Santamaría diu burletaque Torrent pot triar entre tots elsdiputats de la cambra, desconeix laConstitució i la llei: el president estàobligat a proposar el candidat que

té més possibilitats de ser elegit iaquest és només un.” Ara bé, Mateuveu molt probable que l’alt tribunaladmeti a tràmit la impugnació:“Veig difícil que no sigui així, peròés molt greu, perquè dona una ar-ma molt poderosa a una de lesparts, el govern espanyol, i aquestaarma es pot usar abusant del dret.”En aquest cas, espera que el TC es-pecifiqui quins efectes tindria lasuspensió i que precisi els terminis;és a dir, si el calendari corre.

Altres juristes, com ara el cate-dràtic de dret constitucional de laUB Joan Vintró, recorden que elConstitucional “té més fàcil” no ad-metre el recurs seguint el mateixraonament que el Consell d’Estat,

“fins ara bastant complaent” en re-lació amb les peticions del governespanyol. “El TC podria apreciaruna flagrant extemporaneïtat enaquest recurs”, indica Vintró.

“Faig meus els arguments delConsell d’Estat: Puigdemont no es-tà inhabilitat i, per tant, pot sercandidat, té els mateixos drets quequalsevol altre”, ratifica el catedrà-tic de dret constitucional de la UBXavier Arbós, que valora que, en casque el TC admeti el recurs i s’invali-di la candidatura de Puigdemont,s’entraria “en uns llimbs” i caldria“minimitzar els danys” tornant afer la tanda de contactes perquèTorrent proposés un nou candidat,en el benentès que els grups es po-sessin d’acord en un altre nom.

La catedràtica de dret constitu-cional de la UAB i exlletrada al TCMercè Barceló creu que, malgratque “la resolució de Torrent és in-impugnable”, “tindrà recorregut ju-rídic”. Barceló anuncia que el Col-lectiu Praga, l’associació de juristespel dret a decidir que coordina, pro-mourà la presentació de diversesquerelles contra el govern espanyoli recorda que és delicte que qualse-vol autoritat impedeixi conscient-ment l’exercici d’un dret fonamen-tal. La jurista dibuixa la possibilitatque la Generalitat demani l’aixeca-ment de la suspensió i el TC la re-consideri, però on posa més expec-tatives és en el Tribunal Europeu deDrets Humans, un cop esgotats totsels recursos interns: “Arribarem aEstrasburg, on els amiguetes ja novalen.” Tanmateix, Barceló tem queel Constitucional s’entretingui apropòsit abans d’entrar en el fonsde la qüestió per demorar la via eu-ropea. “El TC no tindrà pressa”,convé Mateu. ■

CONSENS · Els experts convenen que Puigdemont conserva intactes tots els drets de diputat i coincideixen que el TC no hauriad’admetre a tràmit el recurs del govern espanyol per impugnar la investidura RESPOSTA · El Col·lectiu Praga promourà querelles

Emili BellaBARCELONA

“El governestà utilitzant lavia de lasuspensióautomàticad’una maneradesaforada iinjustificable,com una armamésd’intervencióen el debatpolític”Enoch AlbertíDEGÀ DE LA FACULTAT DEDRET DE LA UNIVERSITATDE BARCELONA

Sense fonament jurídic

Els lletrats del Parlament Xavier Muro (a la dreta) i Antoni Bayona, en una imatge d’arxiu ■ EFE

| Nacional | 13EL PUNT AVUIDISSABTE, 27 DE GENER DEL 2018

801175-1180494w

El jutge Pablo Llarena, queinstrueix la macrocausa alTribunal Suprem contraels protagonistes del pro-cés d’independència deCatalunya ha desestimatla pretensió del partit d’ul-tra dreta Vox d’ampliar lainvestigació sobre les enti-tats Òmnium Cultural il’Assemblea Nacional Ca-talana per un presumptedelicte de malversació decabals públics. El magis-trat argumenta que “nos’han aportat dades que fo-namentin les sospites queels fons emprats peraquestes entitats tinguinel seu origen en fons pú-blics”, circumstància perla qual desestima obriraquesta via.

Al marge d’aquesta cir-cumstància, Llarena tam-bé ha pres la decisió de dei-xar l’exmajor del cos deMossos d’Esquadra, JosepLluís Trapero, en mans dela jutgessa Carmen Lame-la a l’Audiencia Nacional.

La fiscalia va demanar quela causa de l’antic màximresponsable de la policiade la Generalitat es tras-passés al Suprem, en elmarc de la investigació perrebel·lió, ja que el ministeripúblic el considera l’eixcentral del procés.

En la providència delmagistrat es respon a lafiscalia que “en el seu mo-ment s’acordarà” la sevapetició d’acumular la in-vestigació sobre Trapero icridar-lo a declarar en elprocediment obert pels de-lictes de rebel·lió i sedició.

Llarena tampoc consi-dera que sigui el momentoportú per cridar a decla-rar Josep Maria Jové, elnúmero dos del Departa-ment d’Economia ambOriol Junqueras, a qui esva intervenir el documentEnfocats, document que

marca el full de ruta políticde l’estratègia indepen-dentista i que la justícia es-panyola considera la provade càrrec d’una suposadaconspiració catalana con-tra l’Estat espanyol. Tam-poc ha donat curs a la peti-ció de fiscalia de prendre

declaració a membres delgovern que ja van declararen el seu dia davant la jut-gessa Lamela.

La diligència que sí queha ordenat posar en mar-xa el magistrat del Tribu-nal Suprem és la peticiód’un informe a la direcciógeneral de la policia sobreels mòbils que van repartirentre els agents que vanfer vigilàncies el dia del re-ferèndum i les causes delrepartiment d’aquestsaparells. El que pretén elmagistrat és saber per quèes va actuar d’aquesta ma-nera i “el motiu pel qual noes van utilitzar els canalshabituals en aquest tipusd’esdeveniments”.

Llarena també ha de-manat al Tribunal Supe-rior de Justícia de Catalu-nya (TSJC) que ordeni aljutjat d’instrucció número13 de Barcelona que li re-meti les actuacions dutes aterme fins ara sobre el pro-cés d’independència de Ca-talunya. El jutjat 13 vaobrir diligències arrand’una denúncia contra eljutge Santi Vidal, el febrerde l’any passat, i la investi-gació va derivar a finals desetembre en l’ordre d’es-corcoll a la seu del Departa-ment d’Economia, altresedificis oficials i la detencióde diverses persones. Lla-rena vol que li enviïn el con-tingut de totes les conver-ses telefòniques intervin-gudes, del clonatge dels or-dinadors i tot el materialinformàtic intervingut. ■

a El magistrat de la causa judicial contra el procés desestima la pretensió del partit d’ultradretaVox a El jutge ajorna la decisió sobre si incorpora el major Trapero a la seva investigació

RedaccióBARCELONA

Llarena no investigarà l’ANCi Òmnium per malversació

Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, el dia que van anar a declarar a l’Audiencia Nacional ■ ACN / ARXIU

Davant l’evidència que laconstrucció física d’un es-tat propi requereix un se-guit d’elements que aramateix no són al seu abast,Carles Puigdemont i el seuequip treballen amb laidea d’avançar en la cons-trucció d’una república di-gital que prepari el ter-reny, un cop més de la màde la societat civil catala-na. El programa E-stat, deJunts per Catalunya(JxCat), proposa “apode-rar tecnològicament i digi-talment els ciutadans per-què puguin decidir quinpaís i societat volen, [...]normalitzant la culturadel vot electrònic per a lapresa de decisions a Cata-lunya”.

El seu màxim impulsorés Jordi Puigneró, secreta-ri de Telecomunicacions,Ciberseguretat i SocietatDigital i un ferm conven-çut que les eines digitalspoden ser la clau per des-encallar la situació actual.Per començar, Puignerónega que governar de ma-nera telemàtica sigui im-possible o il·legal, comapunten els partits uni-onistes. “L’article 35 de lallei de la presidència de laGeneralitat [13/2008] ha-bilita expressament el go-vern i els òrgans d’assis-tència i suport a «utilitzarxarxes de comunicacionso qualsevol altre mitjà tele-màtic, sempre que s’haginestablert mecanismes quepermetin garantir la iden-titat de les persones queemeten i reben les comu-nicacions i permetin ga-rantir l’autenticitat delsmissatges, les informaci-ons i les manifestacionstransmesos, tant verbal-ment com per escrit». Aixídoncs, no només és tecno-lògicament possible, sinótambé perfectament legali, a més, molt recomana-

ble tenint en compte comevoluciona la societat”, ex-plica. En canvi, pel que fa ala investidura, la situacióés més incerta: “Fer-hoper via telemàtica tambéés viable, però en cap llocno ho especifica ni tampocho prohibeix. Per tant, es-tà obert a interpretacions,i espero que s’interpretisense limitar els drets departicipació política id’acord amb una mentali-tat que miri al segle XXI ino al passat. Un exemplerevelador: fa quinze anysla borsa era plena de gentcridant. Ara és buida, peròsegueix funcionant tele-màticament de maneramolt més ordenada i efi-caç.”

Així doncs, Puigneró téal cap tot un pla d’actuacióper crear un nou “estat di-

gital”, inspirat en part enles passes que ja ha fet Es-tònia per protegir-se d’unaeventual nova invasió rus-sa. Dotar la ciutadaniad’una identitat digital ca-talana autogestionada,aprovar una llei de drets ideures digitals, instaurarel vot electrònic, impulsarun nou model fiscal i fo-mentar la creació d’unamoneda digital catalanasón algunes de les iniciati-ves més importants quepreveu.

Aquest projecte ha re-but l’aprovació de Puigde-mont i, si un cop es formésgovern rebés el beneplàcitde la resta de socis, la se-cretaria de Telecomunica-cions estaria en condici-

ons d’engegar la maquinà-ria per començar a recór-rer el camí cap a la repúbli-ca al núvol, que requeririala complicitat i la partici-pació de la ciutadania perprosperar. ■

a “Governar telemàticament és legal, factible i recomanable”,diu el cap de TIC de la Generalitat a El projecte ‘E-stat’ de JxCatvol dotar la ciutadania d’identitat, moneda i vot digitals

Xavi AguilarBARCELONA

La república alnúvol comença acoure a foc lent

La creació d’infraestructures digitals de la mà de laciutadania serà una de les línies del nou govern ■ REUTERS

22.10.08Es va aprovar amb el suportdel tripartit la llei de la presi-dència de la Generalitat, quepermet l’acció telemàtica.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La data

EL PUNT AVUIDISSABTE, 27 DE GENER DEL 2018 | Nacional | 15

8586

06-1

1785

22w

La junta electoral de Bar-celona ha sancionat TV3per la cobertura del Con-cert per la Llibertat del 2de desembre i pel segui-ment de la manifestació aBrussel·les el 7 de desem-bre. Catalunya Ràdio tam-bé ha estat multada perdos editorials de la perio-dista Mònica Terribas. Lessancions es deriven de di-verses denúncies presen-tades pel PP i ascendeixena 4.000 euros. ■

Sancions aTV3per haver cobertla manifestacióde Brussel·les

RedaccióBARCELONA