CONTRACORRENT

MAIG JUNY 2013n.2120.000 exemplars gratuïts

c. de la Força 7, baixos17004 Girona · PPCCwww.girona.cup.catae: girona@cup.cat

Visita el blog del nostre portaveu: elblocdenjordinavarro.blogspot.com

facebook.com/cupgironatwitter.com/cupgironayoutube.com/cupgirona

Milers de persones estan essent foragitades dels seus habitatges, en un moment en què la pobresa i l’exclusió augmenten a marxes forçades a casa nostra. El drama dels desnonaments, que ha aflorat amb tota la seva cruesa en els darrers mesos en la societat catalana, és només la punta de l’iceberg d’un context social, polític i econòmic cada cop més crític. És moment de sortir al carrer a plantar cara a les seves retallades, a aturar els seus desnonaments i a desobeir les seves lleis injustes. És l’hora del poble!

I en aquest númerotambé trobaràs:

Entrevista a la Marta Afuera, portaveu de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH)

‘100 dies, 100 lluites’ article dels tres diputats de la CUP al Parlament de Catalunya valorant els primers mesos d’activitat parlamentària

‘El Parc Central, un espai que cal salvar’ article d’en Jordi Navarro sobre el TAV i el futur del Parc Central

Gerd

Arn

tz

Els articles aquí signats són responsabilitat de les persones que els signen. Les opinions que s’hi expressen no reflecteixen necessàriament el punt de vista del consell editorial d’aquesta publicació. El punt de vista de la CUP de Girona constarà a les editorials i als articles que així s’indiqui.

Redacció:

CUP Girona

Disseny i maquetació:

Puça Browdepeix

Han col·laborat en aquest número:

Joan Ramon Sanz

David Fernàndez

Georgina Rieradevall

Quim Arrufat

Carla Soler

editorial

Per una política municipal ètica, transparent i participativa

Per si encara no ens coneixes...

La CUP, una força emergent

La Candidatura d’Unitat Popular (CUP) fa 10 anys que

treballa a la ciutat, amb l’objectiu de convertir Girona

en una ciutat realment oberta, justa i democràtica.

La tasca que fem a la ciutat és, alhora, la nostra

aportació a un projecte més ambiciós, de país.

Som independentistes i d’esquerres, i treballem per

construir un moviment ampli, democratitzador, que

ens permeti assolir la independència nacional i la

justícia social.

El 25 de novembre passat vam presentar-nos per

primera vegada a les eleccions del Parlament de

Catalunya, i vam obtenir més de 126.000 vots, que

ens van permetre obtenir-hi tres diputats. En l’àmbit

local tenim tres regidors a l’Ajuntament de Girona des

del 2011, i prop d’un centenar de càrrecs electes a

diferents viles i ciutats catalanes.

A les comarques gironines tenim representació a

altres capitals de comarca com Banyoles, Santa

Coloma de Farners i Figueres, entre d’altres municipis,

i governem als ajuntaments de Celrà i Viladamat.

Sabem que les nostres comarques tenen importants

reptes i dèficits en camps com la mobilitat, les

infraestructures, la defensa del territori o el model

econòmic, i per això treballem dia a dia per fer-hi

front i donar-hi resposta.

En els darrers temps s’ha eixamplat considerablement

la distància entre la ciutadania i les institucions i

representants polítics. La incapacitat del sistema

polític per donar resposta a les demandes, necessitats

i inquietuds de la societat catalana, sumada a unes

dinàmiques institucionals absolutament viciades,

en què l’opacitat, l’hermetisme i la corrupció han

esdevingut pràctiques massa generalitzades, en són

segurament la principal explicació.

També són temps en què vivim un clar segrest de

les institucions per part dels mercats financers i

les polítiques d’austeritat dictades des de les altes

instàncies. Les mesures del govern espanyol del PP

per limitar la capacitat d’endeutament dels municipis

i de contractar personal constitueixen un clar ofec

als nostres ajuntaments, i suposen un atac frontal a

l’autonomia i la sobirania municipal.

És el moment, doncs, trencar aquesta dinàmica i

passar a l’acció per canviar les coses. I en aquest

sentit, tant la lluita institucional com la mobilització

i la denúncia ciutadana són imprescindibles. Cal

mostrar públicament el malestar, assenyalar als qui

tenen segrestades unes institucions que haurien de

tothom i per a tothom; i cal demostrar amb la pràctica

diària que una forma de gestió pública realment

democràtica i al servei de la majoria és possible.

Defineix-nos la PAH, amb poques paraules.És una experiència d’autoorganització ciutadana,

basada en el propi l’empoderament i l’ajuda mútua,

que neix per fer front als governs i les entitats

financeres que durant anys ens han empès fins on

som ara, i han provocat una clara vulneració del dret

a l’habitatge.

Feu accions al carrer, però també negociacions. Com ho combineu?Amb el temps hem vist que la negociació sol ser

una arma de desmobilització. Ara només negociem

si és amb la pressió de la nostra gent i els mitjans

de comunicació al davant... és l’única manera que

sigui útil. Però la nostra feina de veritat és la lluita

de carrer i la visualització. Hem comprovat que els

fa més mal i els desgasta més és veure com aturem

físicament un desnonament rere l’altre.

Per què us heu centrat en reivindicar la dació en pagament?Necessitàvem trobar una proposta fàcil d’explicar,

que donés una sortida efectiva a les persones

afectades. No deixa de ser una proposta de mínims,

però ha estat útil. Segurament en l’actual context cal

fer un pas més, i per això ara plantegem la cessió

obligatòria d’ús d’habitatges per part de les entitats

bancàries.

Com valoreu la reacció del govern del PP davant de la sentència europea que considera abusiva i il·legal la llei hipotecària espanyola?Pel que sabem de moment, la reacció del PP és

quasi nul·la. Ni aposten seriosament pel lloguer

social, ni s’aturen la majoria dels desnonaments...

L’actitud del govern espanyol és vergonyosa i

irresponsable.

I per postres van aparcar la ILP per la dació en pagament al congrés espanyol...És que s’estan carregant la democràcia. Es queixen

que els fem escratx, però si ens tanquen totes les

vies de diàleg i els canals oficials no serveixen...,

què volen que fem?

Justament, últimament heu patit una forta campanya de desprestigi per aquest tema.Aquesta gent viuen en un altre planeta, i l’únic

que fem és portar la problemàtica a les portes de

casa seva. L’escratx és una forma pacífica però

contundent de lluita que serveix per visualitzar el

problema. S’ha d’utilitzar amb mesura i en casos

justificats. Però és efectiu. Mira en Palomares, ha

deixat el PP en part perquè ha obert els ulls.

Però la campanya de criminalització d’alguns sectors de poder està essent molt forta...Molt. Però mirem d’obviar-ho i tirar endavant. Ens

han dit nazis, filoetarres, i no sé quantes coses més

[riu]... Però s’estan passant tant que se’ls ha acabat

girant en contra. Diuen que se senten amenaçats,

però els amenaçats, derrotats i humiliats de veritat

són les persones desnonades.

Com valoreu el suport social envers la PAH?Ha costat molt que la gent es desperti. Durant anys

hi ha hagut com una apatia general que ha costat

molt de trencar, i ni la societat ni les administracions

era conscient del problema. Fa dos anys el regidor

de serveis socials va dir que a Girona no hi havia

desnonaments, que només coneixien dos casos...!

T’ho pots creure?

Fa unes setmanes vau alliberar aquest bloc de pisos a Salt. Amb quin objectiu?Si les administracions estan segrestades, la gent

s’ha d’autoorganitzar i transgredir les normes. És així

com s’ha avançat històricament. I també cal enfortir

les opcions polítiques que defensen les nostres

demandes a les institucions. Al bloc alliberat de

Salt hi viuran famílies que en tinguin la necessitat

i també que assumeixin un compromís comunitari.

Esperem que l’Ajuntament de Salt canviï l’actitud i

ens posi les coses fàcils. A Sabadell, per exemple,

l’Ajuntament s’ha compromès a empadronar les

persones que viuen als blocs alliberats.

S’està fent molta feina, però encara en queda molta per fer. Ens en sortirem?Mira, fa uns dies vaig estar a Marinaleda, a

Andalusia, i l’experiència d’aquella gent és increïble.

S’organitzen en assemblees, tenen cooperatives

d’habitatge... Pots tenir casa tota la vida pagant 15

euros al mes. I amb això acabo. N’hem d’aprendre,

perquè un altre món és possible.

“EL QUE ELS DESGASTA MÉS ÉS VEURE COM ATUREM UN DESNONAMENT RERE L’ALTRE”

La Marta Afuera és la portaveu

de la Plataforma d’Afectats

per la Hipoteca (PAH) de Girona

l’entrevista

Marta Afuera

SÍ QUEES POT

Arran denuncia la hipocresia de la “ciutat cívica”

L’organització juvenil Arran ha iniciat una

campanya aquesta primavera que porta per

nom ‘Poc que hi cabem pas en aquesta ciutat’.

L’objectiu principal de la iniciativa és denunciar

que la nova ordenança del “civisme” aprovada

pel govern municipal amb el suport del PP

cerca, especialment, atacar l’ús dels espais

públics de la ciutat per part d’aquells que

tenen menys recursos com, per exemple, els

mateixos joves. La campanya, que es va iniciar,

amb una tarda d’activitats a la Plaça Salvador

Espriu de la ciutat el passat 23 de març, fa

esment a l’especial criminalització que pateixen

els col·lectius que usen places i carrers com a

espais de trobada, socialització i reivindicació.

En aquest sentit, el col·lectiu ARRAN pretén

treballar per aconseguir un espai de trobada

del jovent crític i amb ganes de construir una

alternativa a la que consideren una nefasta

política juvenil del govern liderat per al

convergent Carles Puigdemont.

Per Sant Jordi, cultura, llengua i estelades als balcons!

Amb l’arribada de la Diada de Sant Jordi, la CUP

de Girona ha volgut reivindicar un any més la

cultura i la llengua catalanes en el marc d’uns

Països Catalans lliures. Així, la formació i altres

organitzacions de l’esquerra independentista,

que participen de la fira d’entitats de Sant Jordi

a la Plaça Catalunya, han reclamat mesures

per potenciar l’ús social de la llengua i han

participat en activitats culturals i polítiques

que entitats de la ciutat com el Casal

Independentista El Forn, l’Ateneu 24 de Juny o

Òmnium Cultural han programat per aquestes

dates. Una d’elles, una mostra de cultura

popular, dinar i concert organitzada pel Casal

Independentista El Forn el 27 d’abril durant

tot el dia a la Plaça Sant Pere de la ciutat.

De la mateixa manera, la CUP ha preparat

una bateria de propostes en l’àmbit cultural i

musical per fer de Girona una ciutat pionera i

líder d’aquest sector, i també ha animat tots els

gironins i gironines a penjar l’estelada al seu

balcó i mantenir-l’hi tot l’any per sumar-se a la

reivindicació independentista.

L’1 de maig, jornada de lluita

Els Països Catalans bullen de protesta i

reivindicació, i les demandes de la classe

treballadora tornen a tenir vigència i una

adhesió massiva des que, per culpa de

la crisi, vivim una forta reculada pel que

fa als drets socials i laborals. Enguany la

situació econòmica és catastròfica i les

patronals i oligarquies aprofiten el context

de misèria, confusió i caos per imposar les

seves condicions. Això significa baixar sous,

incrementar hores de feina i precaritzar més

les condicions de treball. Ras i curt, tenim

una patronal agressiva, antidemocràtica i

violenta que vol tornar als mètodes del primer

terç del segle XX. Personatges com Domènec

Espadaler, Joan Rossell, Gay de Montellà,

Díaz Ferran van en aquesta direcció. Davant

d’aquest escenari és moment d’articular

respostes ordenades i constants, fer front a la

patronal és una obligació moral i l’1 de maig

sempre és una bona oportunitat oportunitat

per expressar-ho de forma contundent i clara.

Per això la COS i el conjunt de l’esquerra

independentista de la ciutat de Girona ha

organitzat actes al carrer per plantar-los cara.

Cadaqués Retorna. I Girona?

Dilluns 15 d’abril va ser una jornada històrica

pel municipi empordanès de Cadaqués. De

fet ho va ser per tots els Països Catalans i

pel món ecologista, perquè s’hi va posar en

pràctica una experiència pilot: Cadaqués

Retorna, que és el primer assaig d’un

Sistema de Devolució, Dipòsit i Retorn

d’Envasos (SDDRE) a casa nostra, que

culminarà (esperem que amb èxit) el 30 de

juny. Un sistema que permetrà recuperar

envasos i contribuir, així, a reduir la colossal

xifra es consumeix a Catalunya (9 milions

d’envasos diaris). D’aquests 9 milions només

se’n recuperen 3,5, i la resta van a parar

a incineració, a abocadors o directament

al medi natural. Un impacte ambiental i

econòmic que no ens podem permetre de cap

de les maneres. A països europeus amb més

tradició ambiental es recupera un percentatge

gairebé del 95% d’envasos. L’experiència de

Cadaqués ha d’esperonar-nos a fer passes cap

a aquest model més eficient, racional modern

i sostenible, i deixar enrere l’actual model

caduc i ineficient basat en els contenidors

de colors. Girona ha aprovat mocions al Ple

per a implantar el sistema de recollida Porta

a Porta i el SDDRE i és moment de fer passes

endavant. El medi ambient, els futurs gironins

i gironines i el sentit comú ens ho agrairan.

breus

L’aigua de Girona continuarà en mans privades 8 anys més

El passat 11 de març el Ple de l’Ajuntament

aprovava, amb els vots favorables de CiU i

PP, i l’abstenció del PSC, prorrogar 8 anys

més la concessió a l’empresa que fins ara

s’encarregava del servei d’abastament i de

part del sanejament de la ciutat: Aigües de

Girona, Salt i Sarrià de Ter S.A (AGISSA). El

80% d’aquesta empresa és capital privat, en

mans de tres grans corporacions: CaixaBank,

Aqualia-FCC i AGBAR.

Des de l’Ateneu Juvenil, Cultural i Naturalista

de Girona fa mesos que es va iniciar una

campanya per reclamar que la gestió de l’aigua

a la ciutat ha de ser un servei públic, fora del

mercat i d’interessos privats que busquin fer-hi

beneficis. En aquest sentit, l’Ateneu recorda

que l’objectiu d’aquestes empreses no és el

d’oferir el servei d’aigua altruistament, sinó

repartir beneficis entre els seus accionistes. En

aquest cas, el de l’aigua, ho fan a través d’un

bé imprescindible per a la vida, la salut i el

benestar dels gironins i gironines.

Al Ple en què es va debatre la renovació el

grup municipal de la CUP va intervenir per

defensar la necessitat d’una gestió pública d’un

recurs tan bàsic per la vida de les persones

com l’aigua, i l’oportunitat perduda que

representava prorrogar per 8 anys el contacte

en comptes d’estudiar una municipalització

del servei, tal i com reclamaven diverses

entitats. En la seva intervenció, la CUP també

va denunciar un cop més la manca de control

i transparència de l’actual model, i va reclamar

que la pròrroga fos només d’un any, per tal

d’aclarir aspectes de la gestió duta a terme

fins ara per AGISSA i poder preparar un pla per

municipalitzar el servei durant aquest mandat.

Avancem cap a un pressupost participatiu!

La CUP fa anys que defensa major

transparència i participació ciutadana en la

gestió dels comptes municipals. L’any passat

vam aconseguir que se celebrés una audiència

pública sobre el pressupost municipal, i

aquest any hem continuat insistint per fer

més passos en aquest sentit. En la negociació

del pressupost municipal per al 2013 diverses

organitzacions i col·lectius vam convèncer

l’equip de govern que obrís una partida

d’inversió perquè els veïns i veïnes puguin

decidir quines actuacions cal fer als seus barris

amb aquests diners, i ara és feina de tots

plegats treballar perquè aquesta experiència

participativa arribi a bon port. Tot i que

finalment va votar-hi en contra, la CUP valora

positivament tot el procés de negociació del

pressupost municipal d’aquest any. Assemblees

obertes, participació de diferents col·lectius i

associacions en la negociació...; ens hem de

marcar el repte de fer arribar la transparència i

la participació ciutadana a tots els àmbits de la

gestió municipal, i aconseguir que l’experiència

d’aquests mesos no esdevingui un cas aïllat.

La Devesa, de paradís perduta calaix de mals endreços

La Devesa és un dels espais més estimats

per les gironines i els gironins, però sovint

ha esdevingut un calaix dels mals endreços,

una rerabotiga de la ciutat on posar allò que

no sabem on va. Un cop arxivada la idea de

posar-hi un pavelló esportiu, la darrera de les

afectacions que li ha tocat patir al parc són

les obres del TAV. Una ferida que deixarà de

record una cicatriu en forma de reixa com a

sortida d’emergència d’aquest tren.

L’any passat, des del grup municipal de la

CUP vam aconseguir aprovar una moció

perquè aquest any es revisés el Pla Especial

d’usos d’aquest espai per a garantir-ne

la conservació, optimitzar-ne els valors

ambientals, culturals, pedagògics i recreatius

que aporta a la ciutat.

La Devesa és un patrimoni del conjunt de

la ciutat i el parc urbà més gran dels Països

Catalans, per la qual cosa cal blindar-lo i

preservar sense vacil·lacions. La primera

acció per generar debat de cares a la futura

redacció del Pla d’usos serà un acte que la

CUP organitzarà pròximament per copsar les

opinions diferents experts i coneixedors de

l’espai, i donar veu en aquest debat a totes

les entitats i les veïnes i veïns de la ciutat.

Llanos de Luna i Felip de Borbóal ple municipal

El grup municipal de la CUP ha presentat,

recentment, diverses propostes per reafirmar

el compromís de la ciutat de Girona amb el

procés d’independència del nostre país i donar

resposta als atacs que ens arriben des de les

institucions espanyoles. D’una banda el ple

municipal va aprovar la moció de la CUP per

declarar la delegada del govern espanyol

a Catalunya, María de los Llanos de Luna,

persona “non grata” a Girona, pels constants

atacs i menyspreu contra el poble català. En

canvi, el ple va rebutjar la moció de la CUP

per deixar de reconèixer Felip de Borbó com

a Príncep de Girona. En aquest cas CiU, PSC

i PP van aliar-se per impedir que la proposta

prosperés, i van mostrar la seva cara més

submisa i lleial a l’estat espanyol. Finalment, fa

mesos que reclamem a l’alcalde que compleixi

la moció de la CUP aprovada un any enrere

sobre sobirania fiscal, en què es va acordar que

l’Ajuntament deixaria d’ingressar els impostos

a l’agència espanyola i passaria a fer-ho a la

catalana.

lluita municipal

PrioritatsL’agenda del senyor alcalde bull. Hom mira la seva vida a través de les xarxes socials o dels diaris de la ciutat i ho constata ràpidament. Dos o tres dies a la setmana treballa al Parlament, un o dos dies més té actes públics i de càmeres amb alcaldes, rodes de premsa, conferències, alts càrrecs i algun dia més el dedica a la família (per sort). I és clar, si un fa el compte de la vella veu que si la setmana continua tenint 7 dies per rics, pobres, alcaldes i plebeus, poc temps li queda al sr. Puigdemont per al dia a dia de Girona. Però la ciutat avança. Som prop de 100.000 persones, uns quants quilòmetres quadrats, centenars de serveis, milers d’activitats (per sort, també) i desenes de milers de detalls per tenir en compte. Però no, no parlarem de detalls com algú podria pensar que són aquestes fotografies. Els edificis buits, els rius empantanegats i bruts, la desolació del Parc Central, els aparcaments de bicicletes que es treuen del centre de la ciutat o la Devesa, el parc més important de la ciutat, desfigurada, deixada i desaprofitada no són detalls. Són conseqüències evidents d’una manca de priorització de determinats temes a Girona.

Perquè quan el senyor alcalde no té temps (o no el prioritza) per asseure’s en una taula, pensar un model de ciutat per a tots, recórrer tots els carrers i reunir-se amb els veïns i veïnes (encara que només sigui per elaborar el pressupost municipal); ni tampoc no té un equip de govern extens i bolcat amb Girona (com és el cas), passa que la ciutat se li escapa i la gent que hi vivim ens n’allunyem. És (la seva) lògica pura. Des de la seva òptica neoliberal, ell i el seu equip han confiat el model de ciutat únicament a la iniciativa de les grans empreses privades, i així, evidentment, la ciutat compta amb molts espais i persones amb qui ningú hi pensa. Aquells barris menys de “cartró-pedra” i aquelles persones que a les butxaques no hi duen ni cinc. I no parlem, precisament, de detalls. Parlem del fons. Permetre els rius descuidats és no tenir en compte el medi ambient, treure els aparcaments de bicicletes és no mirar per un nou model de mobilitat. Com deixar que el Parc Central i de la Devesa es degradin és no preocupar-se per l’espai públic i el seu ús sinó és per finalitats empresarials, i ser incapaç de plantejar alternatives atrevides amb els edificis buits és no implicar-se prou en garantir el dret a l’habitatge. Si volen, poden continuar esperant que alguna empresa ho arregli mentre el senyor alcalde passa el dia al Parlament. La majoria de gironins i gironines preferiríem que fos l’Ajuntament qui prengués la iniciativa. Ja sabem, però, que tot és qüestió de prioritats.

Fotos: Carla Soler i FiolText: Lluc Salellas i Vilar

El Parc Central, un espai quecal recuperarJordi Navarro,

regidor portaveu de la CUP a l’Ajuntament de Girona

El TAV ja funciona i presta servei a Girona. Fa uns mesos es

va inaugurar oficialment i ja és una realitat a la nostra ciutat

i comarques. Una infraestructura que des del meu punt

de vista cal qüestionar per moltes raons. Pel seu impacte

ambiental, pel cost energètic, la despesa econòmica... Però

això, pel cas que ens ocupa, són figues d’un altre paner. El

TAV ja funciona, sí, però la ferida del Parc Central, el nostre

Parc Central, continua oberta i sagnant. Els veïns de la zona,

el barri de Sant Narcís i el conjunt de gironins i gironines

ens mirem amb preocupació el que fou un preciós parc que

acabà trinxat per les obres del projecte ferroviari. Un projecte

fet de mala manera i que ha quedat a mitges. Tot plegat fa

la sensació que l’important era fer una inauguració amb

monarquia inclosa, a corre cuita, i que en canvi la catàstrofe

generada per les obres era un detall sense importància.

L’Ajuntament de Girona ha organitzat diverses trobades en

diferents formats, però encara a hores d’ara no tenim un

calendari clar del projecte de reposició en el seu conjunt.

És a dir, els carrers Josep Maria Gironella i Bisbe Sibilla,

plaça Europa, Parc Central i la llosa. Sabem que el cost total

de l’enrenou d’endreçar la zona frega els 14M€, però no

sabem del cert si la totalitat dels projectes disposaran d’un

finançament, que a priori ha d’assumir ADIF. El Parc juga un

paper clau en la millora de qualitat de vida dels veïns de la

zona i del conjunt de la ciutat. Connecta barris i sectors, i

ha de ser un pulmó verd de primer ordre que oxigeni Girona

i presti descans, verdor i tranquil·litat a la mainada, les

famílies, els vianants, els veïns i veïnes. El Parc Central ha

de tornar a ser l’espai amable i obert, que imprimeixi calma i

gaudi a la ciutat, i esdevingui un eix central per a la millora

de la qualitat de vida.

Moltes il·lusions i esperances, i al mateix temps

moltes frustracions i desenganys ens ha portat aquest

megaprojecte. El desànim i cansament provocat per les obres

ha castigat molt uns carrers i tot un barri que ha suportat

molts, massa anys, molèsties i promeses incomplertes. Sigui

com sigui cal seguir lluitant pel nostre Parc Central i no

llençar la tovallola perquè ens hi juguem el futur.

A Bàscara, #vergonyaN2Joan Ramon Sanz,

militant de la CUP de Figueres

El 31 de gener d’enguany, la Pilar moria injustament, víctima

d’accident, a l’N-II, una més d’una llarga i sinistra estadística.

La seva, però, ha estat la gota que ha fet vessar la paciència

de tot un poble, Bàscara i l’ha fet sortir a la carretera amb un

missatge clar i contundent. Prou!

Prou morts, prou accidents, prou punts negres, prou de

#vergonyaN2, prou de falses promeses, de solucions que mai

arriben, prou als 3000 camions diaris pel mig del poble.

Durant gairebé 80 dies, els veïns de Bàscara i els pobles del

voltant, organitzats en la plataforma Prou Camions N-II, han

estat exigint solucions a un problema que fa 40 anys que

s’arrossega. El d’una carretera estreta, saturada de camions

i interessadament oblidada per tots els governs. Amb dues

reivindicacions clares, desviar el trànsit de camions per l’AP7,

via infrautilitzada, i que es resolguin els punts més negres.

Durant aquest 80 dies els actius veïns, han fet un manifest,

han enviat mocions als ajuntaments, han fet talls diaris de la

carretera cada matí, i a la tarda, han anat tots a pitjar el botó

per creuar pel semàfor. Durant aquests dies, al mig de l’N-II

s’hi ha vist fer de tot, dinars populars, esmorzars de forquilla,

pessebres vivents, enterraments de les falses promeses

del conseller Vila i un debat amb parlamentaris de tots els

grups polítics, on hi va ser present el company Quim Arrufat,

parlamentari de la CUP-AE.

Des de la CUP hem estat a disposició de la plataforma, sense

fer gaire soroll, com toca, donant-los tot el nostre suport

i portant la seva moció als ajuntaments on som presents.

Sempre deixant molt clara quina és la nostra postura, la

solució a l’N-II no passa per faraònics desdoblaments, el que

cal és recuperar l’AP7 pels ciutadans i no per Abertis.

Des del 19 d’abril ja no hi ha camions a l’N-II, però sí els

mateixos punts negres. La lluita continua i queda molt per fer,

però ara toca aturar-se i dir gràcies a un poble, exemple de

dignitat col·lectiva i unitat.

La ciutadania opina

Albert Picartveí de Sant Narcís

Res ha canviatDesprés de molt de temps d’obres a

Girona al final fa uns mesos va entrar

en funcionament el Tren Alta Velocitat.

D’opinions al respecte d’aquesta faraònica

infraestructura que ha trasbalsat

greument tota la zona del Parc Central

i especialment Sant Narcís n’hi ha per

tots els gustos. Però el que és un fet

és que després de la seva entrada en

funcionament tot continua igual, les

afectacions dels veïns persisteixen i

continuen perjudicant la mobilitat de

tota la ciutat, i tot això amb un seguit de

promeses incomplertes d’ADIF i l’equip

de govern. Després de tota una gran

campanya mediàtica per explicar els

beneficis de l’arribada del TAV per la

ciutat, ara s’està intentant silenciar els

primers problemes. Primer les goteres

aparegudes i més recentment la noticia

sobre la disminució de la velocitat

màxima dels trens acumulen més raons

als que sempre hem defensat que era una

obra totalment innecessària i que poc

beneficiava al conjunt de la ciutadania.

Mentrestant, les obres continuen i res no

ha canviat pels ciutadans de Girona.

Arriba un correu electrònic. Des de comarques

gironines. A propòsit de si ens atrevim –o no– a

sintetitzar breument, i en 2.000 caràcters, aquests

darrers mesos al Parlament. Cinc mesos ja des que la

CUP hi irrompés. I fer-ho hauria de ser tan fàcil com

alhora complicat.

Fàcil perquè l’altra política, la que fa la gent a peu

de carrer, la que neix d’un moviment polític de base

com la CUP, és radicalment d’altra manera: el que

veníem a fer i estem fent ja estava dit i escrit abans

de començar. Davant la triple crisi severa i la triple

situació excepcional –nacional, socioeconòmica i

democràtica– que viu el nostre poble. Fàcil perquè

ens devem a un triple compromís ja condensat abans

de començar: denunciar, aturar, construir. Denunciar

i visualitzar la crua i dura realitat del país, provar

d’aturar les pitjors retallades antisocials des del final

de la dictadura i seguir construint, com fem fa anys

i panys, el país lliure, solidari i equànime que volem.

Fem això. Res més.

[+ 8] Als diversos ajuntaments catalans que exerceixen la sobirania fiscal i han deixat

d’ingressar els impostos a l’agència tributària espanyola

[+ 6] Als professionals dels mitjans de comunicació públics catalans en lluita contra

els acomiadaments

[+ 4] A l’Ajuntament de Celrà, governat per la CUP, que ha implantat el sistema de

recollida selectiva porta a porta

[+ 2] Al col·lectiu de ‘iaioflautes’ de Girona, que s’han constituït recentment per fer

front a les retallades de drets socials

[- 8] A Concepció Veray, regidora i diputat del PP a Madrid, per intentar criminalitzar

la lluita per l’habitatge de la PAH

[- 6] Als grups municipals de CiU, PSC i PP que van votar en contra de deixar de

reconèixer Felip de Borbó com a Príncep de Girona

[- 4] Al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que ha emès una nova

interlocutòria contra el català a l’escola

[- 2] A l’equip de govern de Girona, que aquest any ha deixat de convocar l’Audiència

Pública sobre el pressupost municipal

Difícil perquè radiografiar, cartografiar, com és un

palau de poder formal i com és la inèrcia del poder;

conèixer de prop com es desgoverna, desadministra

i malvèn el país... ja és una mica més complicat. En

tot cas –escola i aprenentatge permanent– apamem

de prop tot el que cal canviar, en territori advers.

Però potser, i afortunadament, la millor síntesi és una

altra. Que condensa el millor de tot plegat: d’aquests

100 primers dies els autèntics protagonistes són les

més de 100 lluites obertes amb les que hem treballat,

connectat i enxarxat. Les persones que lluiten,

s’activen i es comprometen: del fracking a Bàscara,

de la tossuderia independentista a la gota malaia

contra la corrupció, de la defensa dels serveis públics

a cada comitè d’empresa en lluita, dels desnonaments

aturats a la denúncia dels mercats financers que

s’enriqueixen amb la nostra crisi a un ritme de sis

milions d’euros diaris. Aviat és dit, però malgrat tot,

som encara un país dempeus. Que batega, lluita i es

compromet.

Capgirem-ho, doncs. Perquè només hi som perquè

hi sou. No som pas tres, perquè tres persones

no canvien mai res enlloc. Seguim sent 126.219

espartans. I ara molts més. El Cavall de Troia. Les veus

del carrer. L’ara i aquí del país que està venint i ja pica

a la porta. Toc-toc: l’hora del poble. La vostra hora.

Seguim. Seguirem. Independència, socialisme i Països

Catalans. Màxima llibertat política per al nostre poble,

màxima justícia social per a la seva gent. Sí: és això

el que fem. Perquè som el que fem per canviar el que

som. Entre totes i tots.

Carnet per puntsDes d'aquesta secció sancionem o premiem a totes aquelles persones, entitats, empreses, grups polítics, col·lectius, etc. que, segons el nostre parer, s'ho mereixen:

100 dies, 100 lluites David Fernàndez, Georgina Rieradevalli Quim Arrufat, diputats de la CUP

al Parlament de Catalunya

Malgrat tot encara som un país dempeus. Que batega, lluita i es compromet

Foto

grafi

a Jo

rdi B

orrà

s