CONTRACORRENT

JULIOL-AGOST 2011n.1820.000 exemplars gratuïts

c. del Carme 207, baixos17004 Girona · PPCCwww.girona.cup.catae: girona@cup.cat

Visita el blog del nostre portaveu: elblocdenjordinavarro.blogspot.com

facebook.com/cupgironatwitter.com/cupgironayoutube.com/cupgirona

El passat 22 de maig van celebrar-se eleccions municipals a Girona, i la CUP va aconseguir per primer cop obtenir representació a l’Ajuntament. Durant aquest mandat que ara hem deixat enrere, la militància de la CUP ha treballat de valent per fer-se conèixer, i s’ha compromès amb totes les lluites i iniciatives que s’han engegat arreu de Girona per reclamar una manera de governar més pròxima i participativa, i un model de ciutat més pensat en els barris i les persones. La feina que s’ha fet amb entitats ciutadanes i associacions de veïns ha fructificat, i avui la CUP és un actor polític reconegut a la ciutat, que compta amb el suport i implicació de moltíssimes persones que, dia a dia, inverteixen hores del seu temps per convertir Girona en una ciutat autènticament justa, oberta i democràtica.

SOM 2.981

MOLTES GRÀCIES PEL VOSTRE SUPORT

Els articles aquí signats són responsabilitat de les persones que els signen. Les opinions que s’hi expressen no reflecteixen necessàriament el punt de vista del consell editorial d’aquesta publicació. El punt de vista de la CUP de Girona constarà a les editorials i als articles que així s’indiqui.

Coordinació:Josep Jovani

Redacció:Mireia Fillol, Toni Lecha, Lluc Salellas, Mar-çal Terrades, Joan Pujolàs, Elisabet Punset.

Correcció:Biel de Montserrat

Col·laboracions:Pilar Adroher, Martí Carreras, Ester Costa, Maria Garcia, Miquel Llop, David Martí, Alí-cia Martínez, Agustina Pararols, Toni Rico, Lluís Sales, Guillem Terribas, Josep-Maria Terricabras i Jordi Vilamitjana.

Disseny i maquetació:Puça Browdepeix

editorial

22M

Som 2.981

Passaven uns quants minuts de les vuit del vespre. Els poquets que érem a la seu de campanya ens movíem nerviosos amunt i avall, sense amagar el somriure, però amb el cor en un puny. De sobte, TV3 emetia els sondejos a peu d’urna i la cara d’en Jordi Navarro amb un “4/5 regidors” escrit a sota ens glaçava la sang. Els periodistes demanen que riem una mica... que no s’entenen aquestes cares. I nosaltres, atordits, no sabíem si creure tot allò. Els apoderats van començar a arribar en comptagotes, ràpids i amb ganes de saber com estava anant la cosa. El primer resultat amb un 16% escrutat no es va fer esperar i, en aquell moment, l’alegria es va desfermar. Un zub-zub nerviós es movia prop del cor, accelerant respiracions i abraçades. Que s’acabi, vull veure el 100%.

Han quedat grans detalls de la nit del 22M que la faran memorable, per la senzillesa i la proximitat. Les cares parlaven soles, en aquell carrer Ballesteries ple a vessar. Cares que s’alliberaven de tensions, de dies que s’allarguen massa encartellant i anant l’endemà a la feina amb cara de zombie, estratègies valentes que s’han d’explicar bé, caminar a pas ferm sense renunciar a res. I totes les nits que costen de dormir, preocupats per si ho estem fent bé, si la gent se sent seu el que va néixer per ser del poble.

La vam veure arribar i abraçar-se al seu pare. I amb una pluja de cava de fons, vam pensar que érem on havíem de ser, que cal lluitar perquè hi hagi més abraçades com aquestes, perquè els nostres fills s’abracin a nosaltres i puguem sentir l’orgull d’haver empès una mica aquesta

feixuga llosa que és aquest sistema, aquest estat opressor; i perquè ho puguem seguir fent des de la proximitat de ser part del poble i viure per fer la revolució.

Som i volem ser.

Després d’anys de feina, centenars de reunions, de tantes i tantes iniciatives i propostes ho hem aconseguit. Han estat quasi 10 anys d’il·lusions i esforços dedicats a intentar fer de Girona un lloc més democràtic, digne i just per viure i treballar. Finalment, la CUP ha pogut obtenir representació a l’Ajuntament de Girona. Tan lluny que ens quedava quan, el 2002, una petita colla de militants del provinents de l’independentisme, l’ecologisme, els moviments socials i juvenils, etc., vam iniciar aquest projecte; i tan real que se’ns ha fet ara, de cop.

La constància i dedicació del nucli de militants que portem el dia a dia de la CUP ha estat fonamental, és ben clar; però res del que hem aconseguit hauria estat possible sense les desenes, centenars, ara ja podem dir que en són milers, de persones que en un moment o altre

han posat el seu gra de sorra perquè aquest projecte avanci. A la gent de Reagrupament i Pagesos per la Dignitat Rural, que ens van donar suport, a totes les persones que formen part de les comissions de treball i a totes les 2.981 persones que van sortir de casa per exercir el seu dret de vot el passat 22 de maig, i va decidir-se a votar la CUP. A totes, a tots, us volem donar les gràcies.

També volem fer-vos una petició, a totes aquelles i aquells que ens vau fer confiança: feu-nos un cop de mà, impliqueu-vos, en la mesura que pugueu en aquest projecte. Volem conèixer-vos, saber quines necessitats teniu: sentir la vostra veu i que us tenim donant-nos suport en el dia a dia. Només així podrem traslladar, efectivament, la veu del carrer a l’Ajuntament.

2.981 vots, 3 regidors, Esquerra fora del consistori, davallada d’Iniciativa. Com valoreu haver estat la sorpresa electoral i haver entrat amb força a l’Ajuntament de Girona?Jordi Navarro (JN): Han estat molts anys de treball silenciós, que finalment s’ha vist recompensat. D’altra banda, l’acord amb Reagrupament i Pagesos per la Dignitat Rural ha estat important: la ciutadania ha valorat positivament la capacitat de sumar i superar diferències.Carles Bonaventura (CB): Les coses no solen passar per casualitat. I, en aquest cas, el resultat ha estat conseqüència, entre d’altres factors , de la bona feina que ha fet la CUP tots aquests anys a nivell de carrer, parlant amb les entitats, amb les associacions de veïns...

Tot fa pensar que molta gent us ha votat perquè representeu aire fresc. Què és el que proposeu que sigui innovador, modern i allunyat de les restes de formacions polítiques?AP: Uf! Moltes coses, però sobretot la manera de fer, la manera de ser. Continuarem essent les persones normals i corrents que som, que treballem en els nostres àmbits professionals i que volem humanitzar i tornar a apropar l’ajuntament a la gent de la ciutat.CB: Exacte, creiem que s’han de posar les institucions al servei dels ciutadans i fugir d’aquesta imatge del polític professionalitzat que s’aferra al seu càrrec i que el teu com un “modus vivendi”. També ens diferencia la nostra aposta per la participació ciutadana. El primer que hem fet després de resultar elegits ha estat organitzar un cicle de reunions amb entitats i col·lectius per escoltar la seva veu.

L’alcaldia recaurà a Convergència i Unió que està demostrant a nivell de Catalunya que les prioritats són les retallades i no l’autogovern nacional. Creieu que a Girona passarà el mateix?JN: Malauradament és molt probable que

els ajuntaments esdevinguin corretges de transmissió de les polítiques neoliberals impulsades pel govern de CiU.CB: No ho sabem del cert, però tot fa pensar que CiU a Girona anirà en la mateixa línia que el govern de la Generalitat. Nosaltres creiem que no es pot fer pagar la crisi precisament a aquells sectors de la societat que menys responsables són de la situació actual.

Són aquests motius els que no us han fet entrar a l’equip de govern? AP: Sí. Quan saps que no tindràs prou força per aplicar el teu programa electoral, que és el que et compromets a fer davant de tots aquells i aquelles que t’han votat, no té cap sentit entrar en un equip de govern.JN: Sí, però no són els únics. No hem vingut a fer política per a obtenir càrrecs i seients. L’esquerra independentista ha estat durant més de 30 anys sense tenir veu a l’Ajuntament i si cal ens estarem uns quants anys més a l’oposició. La nostra prioritat no és estar només a les institucions o sigui que no perdrem el nord i continuarem treballant al carrer.

En què és basa el vostre model de ciutat alternatiu que tant heu predicat en els darrers anys?AP: Bàsicament en una ciutat amb més cohesió social, molt més sostenible i valenta amb temes d’identitat nacional. I sobretot una ciutat que vegi com les moltes iniciatives i ganes de fer coses amb les que ja compta tinguin el suport de l’Ajuntament.CB: Nosaltres entenem que la ciutat es governa entre tots i, per tant, també l’han de governar el conjunt de ciutadans i ciutadanes que hi viuen, que tenen idees i propostes a fer, i no només l’equip de govern de la ciutat tal com ha passat fins ara.

En aquest sentit, feu un resum de les propostes de la CUP per aquests primers 100 dies de mandat, tenint en compte que l’estiu ja és aquí?

JN: Les nostres tres primeres mocions seran per modificar del ROM i garantir la participació d’entitats al Ple, per donar suport al moviment col·lectiu gai i lèsbic en motiu del 28 de juny, i perquè l’Ajuntament es mostri més compromès per l’Onze de setembre. Altres prioritats són la convocatòria de la Taula de Mobilitat i el Fòrum Ciutadà del TAV, els pressupostos participatius, encetar un debat sobre el model de Fires de Sant Narcís, o evitar que es duguin a terme retallades a l’Ajuntament de Girona.

Finalment, vosaltres heu defugit de la professionalització de la política? Com és un dia a la vostra vida, una vegada regidors de la ciutat? (enfocada a l’Anna i en Carles)AP: A ¼ de 9 del dematí marxar amb cotxe compartit amb una altra companya de Girona cap a l’escola de Ventalló. Arribar allà i passar-me el dia fent de mestra tutora de la classe dels “Lladres i policies” de 14 alumnes de P5 i 1r. Dinar a l’escola, i a la tarda, després d’enllestir feines, tornar cap a Girona. A Girona, fer alguna reunió o assemblea de la CUP, ja sigui de l’assemblea permanent, de la comissió d’educació i cohesió social o de la comissió de seguiment institucional. Si no, fer encàrrecs o feines de casa. Sopar i anar a dormir aviat, i a l’endemà tornem-hi.CB: M’ho faré com pugui per combinar les meves tasques de regidor i la feina. Probablement una part de les meves vacances hauran d’estar destinades a tenir dies lliures per dedicar a les responsabilitats municipals. Però aquesta és la meva aposta; no viure de la política, perquè entenc que és bo fer compatibles les dues coses, encara que sigui complicat.

l’entrevistaAnna Pujolàs, Jordi Navarro i Carles Bonaventura (RCat), regidors de la CUP a Girona

Ens reunim amb els tres regidors que ha obtingut la CUP a Girona. Fem l’entrevista al bar de la Farinera, al costat d’on treballa en Carles, que és treballador d’El Punt. Trobar horaris per reunir tots tres regidors sempre és una quimera, perquè combinen la tasca de regidor amb les seves obligacions familiars i laborals. L’Anna treballa com a mestra a un poblet de l’Empordà, i passa quasi tot el dia fora, i en Carles treballa fins la nit al diari. En Jordi té una mica més de temps, perquè ha hagut d’agafar una excedència de la feina, però tot i això els seus dos fills li capgiren els horaris i el fan anar de bòlit tot el dia.

“No hem vingut a fer política per a obtenir càrrecs i seients. Hem estat durant molts anys sense tenir veu a l’Ajuntament, i si cal ens estarem uns quants anys més a l’oposició.”

28 de juny de 2011: contra l’homofòbia ara, sempre i arreu!

El 28 de juny és el dia internacional per l’alliberament lèsbic, gai i transsexual (LGT). Enguany la Comissió Unitària 28 de juny de Girona, amb el lema Contra l’homofòbia ara, sempre i arreu, ha organitzat diferents actes per commemorar aquesta diada: una xerrada el 17 de juny, una manifestació el 28 de juny i la 8a Festa per l’Alliberament l’1 de juliol. La CUP sempre ha donat suport actiu a les reivindicacions del moviment per l’alliberament LGT, per això presentarem un seguit de propostes al ple de l’Ajuntament per garantir que Girona esdevingui una referència en la lluita contra l’homofòbia i la transfòbia. Algunes d’aquests propostes seran potenciar espais d’oci on les diferents opcions sexuals puguin expressar-se en llibertat, buscar mecanismes de suport per a l’accés a l’habitatge i a les borses de treball per a persones que hagin patit discriminacions en aquests àmbits per raó de la seva opció sexual o millorar els protocols d’acollida a joves LGT als espais juvenils municipals. També ho seran garantir que la Policia Municipal compleixi protocols que assegurin una bona i justa atenció a les persones víctimes d’atacs homòfobs o transfòbics, posar el nom 28 de juny a un carrer de la ciutat o impulsar la creació del Consell local per a l’alliberament LGT.

La CUP promou la participació de ciutadania i entitats als plens municipals

Finalment el Ple de l’Ajuntament de Girona debatrà una proposta per tal que ciutadania i associacions puguin intervenir en les sessions plenàries. Serà a gràcies una moció que fa anys que associacions de veïns i entitats ciutadanes intenten que es discuteixi, i que la CUP s’ha compromès a introduir a l’ordre del dia del primer ple del mandat 2011-2015. El text de

la moció demana que s’iniciï una reforma del Reglament Orgànic Municipal (ROM) que obri la institució municipal a la participació de les entitats i la ciutadania. La previsió de celebrar els plens de forma itinerant als barris, o el dret de les mateixes entitats a presentar mocions als plens són altres de les propostes que farà la CUP en aquest procés de modificació del reglament. La CUP confia que tant el nou govern com la resta de grups municipals siguin sensibles a la proposta, i pugui prosperar durant els pròxims mesos. D’altra banda, mentre el ROM no s’hagi modificat, el grup municipal de la CUP s’ha ofert a ciutadania i entitats per traslladar les seves propostes, queixes i demandes al ple municipal, ja sigui en forma de moció o de pregunta a l’equip de govern.

Les acampades, un espai de reflexiói de transformació En el darrer mes, un dels temes del qual més han parlat els mitjans de comunicació ha estat el de les acampades, els indignats i tot el fenomen social que ha envoltat aquestes mobilitzacions. Des de bon principi, les persones mobilitzades, de tot tipus, classes i edats, van deixar molt clar que no volien mostrar cap suport cap a cap partit polític, i que es volien concentrar en elaborar propostes per transformar d’arrel el sistema econòmic i polític del nostre país. Atenent aquesta manera de fer, lògica en un moment d’alta desafecció amb els partits polítics, des

de la CUP hem volgut sempre deixar molt clara la nostra posició. D’una banda, hem considerat que l’acampada, les assembles i les mobilitzacions dels indignats són positives per la ciutat ja que aporten espais de reflexió i de transformació social per molta gent que està patint les conseqüències de la crisi del sistema capitalista i que observa aquestes mobilitzacions com a una alternativa palpable i real al que ens està succeint. De l’altra, i més enllà del fet que la militància de la CUP ha procurat participar d’aquest moviment a nivell individual, des de la CUP sempre hem ofert, i així ho continuarem fent, el nostre espai dins del consistori municipal per poder traslladar, si així es creu oportú, les propostes que es facin des de les assemblees de persones indignades a la ciutat. No a les retallades socials; sí als serveis públics El govern de CiU a la Generalitat de Catalunya ha mostrat quines són les seves prioritats a nivell de país els darrers mesos. Els crits d’autogovern que feia la federació encapçalada per Mas i Duran i Lleida des de l’oposició han quedat en absolut segon pla, i l’acció de govern es basa simplement en aplicar unes retallades que afecten bàsicament a les classes populars del nostre país. Ja ningú recorda el dret d’autodeterminació, perquè el que importa és retallar drets i serveis públics que aporten benestar a qui menys té, al mateix temps que se suprimeixen impostos als qui més tenen. Una política que afavoreix únicament a les classes poderoses i als poders fàctics. Caldrà veure si Carles Puigdemont, alcalde de Girona per CiU, seguirà la mateixa lògica política. En tot cas, des de la CUP estem i estarem sempre mobilitzant-nos i portant propostes a l’Ajuntament amb una línia ben clara: aturar les retallades socials i defensar la qualitat dels serveis públics de la ciutat i de la resta

del país. En aquest sentit, vam participar de la multitudinària

manifestació del dia 11 de juny a la ciutat de

Girona i ja estem preparant propostes pel ple municipal, com ara la creació d’una Xarxa d’Economia Social o la dotació de

més recursos als programes encarats

a les persones en atur de llarga durada.

Lluita municipal

La CUP engega un procés de diàlegamb entitats i ciutadania

trobades amb associacions i assemblea oberta

Fidels al lema que ens ha conduit fins a obtenir representació al consistori gironí, “la veu del carrer a l’Ajuntament”, la CUP de Girona ha volgut establir relació i contacte des del primer dia amb les entitats i la ciutadania gironina. Així, una setmana després de les eleccions es va organitzar un cicle de trobades obertes a les entitats ciutadanes dels diferents àmbits temàtics. L’objectiu de les trobades era el presentar el pla de treball de CUP per als propers mesos, posar els regidors i les eines del grup municipal a disposició de les associacions i, sobretot, escoltar les principals demandes i propostes ciutadanes. Així, desenes de col·lectius i entitats van participar en les trobades, que se celebraran de forma periòdica durant el mandat.D’altra banda, el passat dimarts 7 de juny va celebrar-se la primer Assemblea d’Unitat Popular a Girona, una reunió oberta a la ciutadania en què la CUP va agrair el suport rebut el 22 de maig, i va convidar a les persones assistents a implicar-se, d’una manera o altra, en el projecte de la CUP. La figura de l’Assemblea d’Unitat Popular, que a partir d’ara se celebrarà de forma anual, té per objectiu que la ciutadania valori i orienti l’acció municipal de la CUP. L’Anna Pujolàs, una de les regidors del grup municipal, va demanar a les persones assistents que ajudin la CUP a “no ser engolida per la dinàmica institucional”, i va dir que l’única manera de

On és la biblioteca que ens cal?

Sóc incapaç de trobar a Girona una biblioteca cèntrica i que compleixi els requisits necessaris per qualsevol estudiant que vulgui utilizar-la. El servei de biblioteques públiques de Girona no rendeix com caldria i és urgent replantejar-ne l’estructura. Actualment, els estudiants gironins i de rodalies fan ús de les biblioteques universitàries per fer la feina i preparar-se els exàmens, però la universitat de la ciutat se satura. Llavors, els estudiants de secundària i que no som usuaris de la UdG, on tenim cabuda?

La Casa de la Cultura, la nostra biblioteca provincial, no pot rebre el gran nombre d’estudiants que no forma part de la comunitat educativa de la UdG: les infraestructures no són prou àmplies com per fer-hi cabre tots els estudiants que, com jo, acabem desplaçant-nos a les biblioteques universitàries per poder trobar lloc. Sóc incapaç d’entendre, doncs, que una ciutat com Girona no disposi d’una biblioteca pública prou gran com per poder-hi treballar bé, sense xivarri, sense límits en els horaris d’utilització dels ordinadors, oberta fins mitjanit, amb un servei de préstec ampli i complert...

És totalment imprescindible una ampliació de les biblioteques actuals de la ciutat, per tal de deixar de saturar els centres universitaris i poder gaudir d’un bon espai d’estudi i recerca per la població gironina. Aquest clam crític a la situació actual va dirigit al nou equip de govern, i a totes les forces polítiques que formaran part del nostre ajuntament. La meva ciutat, la de tots, necessita canvis en molts aspectes, sobretot en els serveis públics i dirigits directament a la ciutadania. Cal aclarir, doncs, les nostres prioritats, i posar fil a l’agulla amb tots els temes que coixegen i que són necessaris per una ciutat de les dimensions de la nostra.

La ciutadania opinaMaria Garcia, Estudiant de secundària i veïna de Girona

Si vols que publiquem la teva opinió en aquesta secció del Contracorrent,

escriu-nos a l’adreça girona@cup.cat

fe-ho possible és el “contacte i interacció constant entre la CUP i el teixit ciutadà”.

Els regidors signen un codi ètic

Els regidors del grup municipal de la CUP han signat un codi ètic, que hauran de complir durant el mandat. Aquest document, que fa

referència a aspectes com les retribucions dels càrrecs electes, els ingressos del grup municipal o la renuncia a certs privilegis, té per objectiu que es mantinguin els principis de transparència, ètica, austeritat i no professionalització per part dels regidors de la CUP de Girona.

L’APUNT[Anna Pujolàs, regidora de la CUP]El contacte constant amb les entitats i la ciutadania és el que ens permetrà continuar fent política de proximitat, i saber de primera mà les necessitats i demandes de la gent. Tenir un peu a dins l’Ajuntament sense deixar de tenir l’altre al carrer: creiem que aquesta és la fórmula més adequada per evitar que ens xucli la institucionalització.

La nit electoral del 22 de maig va ser plena d’emocions i situacions espe-cials. La seu de la CUP al carrer Ballesteries va anar-se omplint, com es va anar omplint de joia i felicitat la cara de les persones militants i simpatit-zants que van compartir aquella nit. Com va escriure l’Albert Soler, del Diari de Girona, a la crònica de l’endemà, “passaven pocs minuts de 2/4 de 9 i la CUP ja havia pres el carrer. No per fer la revolució [...], sinó perquè el seu local era tan petit i el seu triomf tan gran que els seguidors s’acumulaven a l’exterior, ocupant per complet el carrer Ballesteries”. Fotos, missatges, trucades i declaracions. Abraçades, llàgrimes, càntics i xin-xins. I molta tensió descarregada després de veure recompensada la feina de tants i tants mesos sense parar.

Comarcal

Nacional

Aquestes eleccions municipals no han suposat per a la CUP, només, entrar en ajuntaments on fins ara no teníem representació o, fins i tot, aconseguir alguna alcaldia al Gironès com ha estat el cas de Celrà, sinó que gràcies al nombre de vots aconseguit podrem tenir representació al Consell Comarcal. I què farà la CUP en aquesta institució? Doncs treballar per millorar-la, per fer que esdevingui un òrgan més eficaç, transparent i democràtic. Per a la CUP, la importància del Consell Comarcal radica, sobretot, en el fet de què és una de les poques administracions estrictament catalanes i, a més, arrelada i pròxima al territori. Front a la corrupció i al centralisme espanyol que representen les diputacions, doncs, cal que els consells comarcals tinguin cada vegada més pes en l’administració del país.

Creiem, doncs, que el paper que actualment juguen les diputacions, el fet de ser una administració entre el municipi i la Generalitat, ha d’anar sent substituït per institucions pròpies, més pròximes a la ciutadania i democràtiques. És per això que una de les nostres tasques serà la d’exigir una major dotació

pressupostària per als consells, en detriment de les diputacions, i també un increment de les seves competències, que li permeti cobrir de forma més eficaç les necessitats locals, especialment dels municipis més petits de les nostres comarques.

D’altra banda, treballarem per augmentar la transparència d’aquesta institució, i perquè el seu funcionament esdevingui més democràtic. El Consell Comarcal del Gironès ha funcionat els darrers anys d’una manera molt opaca. Exemple d’això és la informació que podem trobar a la seva web: la darrera acta penjada és del 16 de juliol de l’any 2008. Que en l’era de la comunicació hi hagi tan poca informació en la xarxa ja diu molt del funcionament de la institució en si mateixa. Aquestes, doncs, seran les tasques que desenvoluparem durant els propers quatre anys amb els nostres dos representants.

Dos consellers comarcals: un nou repte per a la CUP al Gironès

Dibuixant el futur de la CUP

Lluís Sales i Favà, membre del Secretariat Nacional de la CUPHi ha 105 regidors de la CUP arreu del país, però tots són al Principat. Una afirmació que posa sobre la taula dues característiques actuals de la nostra organització política. Per una banda, sabem que la CUP ha experimentat un creixement i consolidació exponencials, que gairebé un 70% de les candidatures presentades han obtingut representació i que molts dels nous edils són en ciutats i viles mitjanes “clau”, articuladores de l’espai comarcal (i per tant, en bona posició per continuar eixamplant territorialment la CUP). Ara bé, l’existència d’assemblees locals de la CUP es restringeix gairebé en exclusiva (excepte tres casos, al País Valencià) al Principat de Catalunya.

La progressiva implantació al Principat, i l’èxit esclatant del 2011, pot ajudar-nos a superar determinades adversitats, entre elles la incapacitat per estendre’ns amb més força als altres territoris dels Països Catalans. L’exemple dels nous grups municipals pot ser clau, ja que actuaran com a pols de referència. En aquest punt, les quatre alcaldies assolides per la CUP (Navàs, Arenys de Munt, Celrà i Viladamat) seran veritables estandards d’una nova manera de fer política, basada en la transparència, la participació popular i la superació del marc econòmic depredatiu. Així mateix, l’eixamplament del projecte a les Illes i el País Valencià també el podrem revertir si la CUP és capaç d’articular més discurs nacional, més coordinació interna i més capacitat

d’intervenció política. Aquest reforç organitzatiu i tàctic serà debatut per totes les instàncies de l’organització en els propers mesos. Tot plegat ha de desembocar en una nova ponència per a l’Assemblea Nacional ordinària del 2011, que ens cohesioni i ens posicioni com un agent nacional amb propostes a fer sobre el futur del poble català.

Toni Rico i GarciaPortaveu territorial de la CUP

Lluís Sales i FavàMembre del Secretariat Nacional de la CUP

Cal augmentar la transparència d’aquesta institució, i que el seu funcionament esdevingui més democràtic

Les quatre alcaldies assolides per la CUPseran veritables estandards d’una nova manerade fer política

Martí CarrerasPresident de l’A.V. St. Narcís“Des de l’AV de Sant Narcís sempre hem valorat molt positivament el suport que la CUP ens ha donat en totes les reivindicacions i propostes que hem fet, públicament, per al nostre barri i ciutat. La seva entrada a l’Ajuntament significa la possibilitat de fer-les escoltar i debatre-les directament al màxim òrgan de representació municipal. Som conscients que, entrant al consistori, no s’ha arribat a cap punt final sinó que comença una gran feinada, també per a les entitats, per donar sentit a la participació que tant hem reclamat. Felicito la CUP per la representació aconseguida, i ens comprometem a continuar exigint, reivindicant i proposant per canviar i millorar Girona com s’ha de fer: entre tots i amb tots els braços possibles”.

Alícia MartínezMembre d’Orella Activa“Ara per ara, la CUP és l’únic partit que garanteix la participació de tots els ciutadans en les decisions que afecten la ciutat amb l’interès col·lectiu com a prioritat, amb un programa ben articulat i idees fresques, cosa que feia molta falta a la política gironina. La CUP té una manera de fer política tan diferent que per a mi era inimaginable. A diferència de la majoria de partits, que només volen assegurar-se la poltrona i aumentar les seves quotes de poder a qualsevol preu -fins i tot pactant amb els seus “enemics” polítics naturals-, la CUP

+ 8: A la comunitat universitària gironina, que ha demostrat valentia i capacitat de mobilització per defensar els drets laborals i la qualitat en l’educació davant els anuncis de retallades.

+ 6: A Òmnium Cultural de Gironès, per organitzar, el 18 de juny, l’acte de commemoració dels 300 anys de la caiguda de Girona en mans de les tropes borbòniques.

+ 4: A les associacions veïns de la ciutat, que com cada estiu estan organitzant amb ganes i dedicació les festes majors dels diferents barris.

+ 2: Al Casal Independentista El Forn, que deixarà el carrer del Carme per començar una nova etapa, d’aquí uns mesos, al Barri Vell de Girona.

- 8: Al govern de la Generalitat de CiU, que amb la Llei Òmnibus aplicarà retallades de drets socials i laborals en diferents àmbits.

- 6: A Plataforma x Catalunya, que està augmentant els seus rèdits electorals a base de promoure l’odi, el racisme i la xenofòbia.

- 4: A l’anterior govern municipal gironí, que va acabar el mandat sense aprovar documents bàsics per la ciutat, com el Pla de Mobilitat Urbana o el Pla Local d’Habitatge.

- 2: Al conseller d’Interior, Felip Puig, com a responsable polític dels Mossos d’Esquadra, per la gestió policial en l’afer de les acampades.

ha demostrat la seva honestedat i ganes de treballar per la ciutat des del mateix moment que ha aconseguit representació (ja portaven anys fent feina de formigueta que finalment s’ha reconegut a les urnes). El món seria molt diferent si tots els polítics seguissin l’exemple dels polítics no professionals de la CUP.”

David Martí i CampmajorPresident d’Òmnium Gironès“L’entrada de la CUP a l’Ajuntament de Girona i a moltes d’altres poblacions importants és el fruit d’una colla d’anys de treball polític de base i per tant, sens dubte, és una bona notícia en tots els sentits. Ara caldrà veure com administren aquest capital i confiança, com encaixaran dins les institucions i com faran valer el seu pes. La seva planificació, ben legítima, passa per no entrar a governs, però resulta obvi que aquesta estratègia no pot ser indefinida.”

Ester CostaSindicalista“Els 3 regidors que ha tret la CUP ha estat la resposta al desencís de molts votants amb la classe política, i d’haver trobat en aquesta opció la resposta a les seves inquietuds, que els ha retornat la il·lusió i la confiança de què una altra manera de fer és possible. “

Agustina PararolsMembre del Grup de Lesbianes de Girona“Ja era hora que un partit independentista de

debò entrés a formar part del consistori gironí. Ara cal entrar al Parlament de Catalunya.”

Guillem TerribasLlibreter“La CUP a Girona ha fet un treball de camp durant anys. Ha lluitat contra el “poder” i a favor de la gent. Esperem que ara que “toca poder” no s’oblidi de la gent.”

Jordi VilamitjanaProfessor i articulista“La CUP ha recollit el que ha sembrat pels barris, pels ciutadans, per la democràcia participativa.”

Josep-Maria TerricabrasFilòsof i professor de la UdG“M’agrada que la CUP hagi entrat a l’Ajuntament de Girona. I espero que sabrà defensar els interessos dels més indefensos.”

Pilar AdroherPresidenta de l’A.V. Pedreres-Fora Muralla “La collita del treball de tant temps a prop de les associacions i al carrer, podrà aportar les inquietuds més fresques i actuals de la gent de la ciutat a l’Ajuntament. Endavant!”

Miquel LlopPresident de la Plataforma Mou-te en Bici“Molt de suport representa molta responsabilitat. No repetiu errors d’altres; sigueu transparents i coherents”.

Carnet per puntsDes d'aquesta secció sancionem o premiem a totes aquelles persones, entitats, empreses, grups polítics, col·lectius, etc. que, segons el nostre parer, s'ho mereixen:

En aquestes línies, persones de barris i àmbits diversos de la ciutat fan

una valoració de l’entrada de la CUP a l’Ajuntament de Girona.

[VALORACIONS]