Quan es compleix un any de lavisita del rei d'Espanya a Girona,setze companyes i companys mésseran jutjats a l'AudiènciaNacional espanyola acusatsd'injúries a la corona. Desprésque el passat mes de juliol l'EnricStern i en Jaume Roura fossincondemnats, en la repetició delseu judici, a pagar 2.700cadascú, ara és el torn d'aquestsaltres setze companys, que haurande visitar la capital espanyola nimés ni menys que el proper 29d'octubre. L'Audiència Nacionalespanyola no ha pogut triar altredia que la diada de Sant Narcís,en plenes Fires de Girona, per acelebrar aquest judici i continuar,així, amb el procés repressiucontra els companys que elsetembre del 2007 van mostrarel seu rebuig a la monarquiaespanyola. Des de la CUP deGirona volem reiterar el nostresuport amb les encausades iencausats i demanar als gironinsi gironines que participin als actesque s'organitzaran, en el marc deles Fires, en solidaritat amb elsencausats. Per les Fires de SantNarcís: festa, lluita i solidaritata Girona!

Pujada de Sant Domènec 9, baixos17004 Girona · PPCCwww.girona.cup.catae: girona@cup.cat

8.000 exemplars gratuïts

SETEMBRE OCTUBRE NOVEMBRE 2008

CONTRACORRENT

SANT NARCÍS...

Per Fires; festa, lluitai solidaritat a Girona

A MADRID!

editorial

Cap a la república catalana!El 13 de setembre es compleix un any de la protesta gironina contra la monarquia espanyola. Una acció que,com és habitual, va tenir la corresponent resposta repressiva de l'estat. L'ambient que va viure Girona i laresta del país durant aquells dies va ser d'autèntica revolta popular. En trenta anys de pseudodemocràcia mais'havia posat tant en qüestió la figura de la monarquia i del seu màxim representant: el Borbó Juan CarlosI. L'esquerra independentista, però, no es va quedar aturada i va iniciar la corresponent campanya de resposta.Així, per una banda, la solidaritat es va estendre per arreu de les comarques dels Països Catalans en formade concentracions de suport als encausats, amb aportacions econòmiques o, simplement, organitzant actes,sopars i xerrades per explicar el cas. Paral·lelament, la Candidatura d'Unitat Popular va començar la sevacampanya política “Escac al rei, escac a Espanya. Des dels municipis construïm la República dels PaïsosCatalans”, amb la qual es vol posar el debat sobre la construcció nacional i la república com a prioritat pera la societat catalana. L'Onze de setembre gironí d'enguany també ha volgut estar enfocat des de la mateixalínia. Perquè cal que continuem avançant cap a la República dels Països Catalans. Cal trencar amb França iEspanya i construir, d'una vegada per totes i per sobre d'imposicions estrangeres, una societat realment lliurei justa.

Després d'anys de presència de l 'esquerraindependentista a la ciutat de Girona amb l'existènciade dos locals independentistes, el primer CasalIndependentista El Forn en ple Barri Vell de Gironai després amb el nou projecte de local al barri deCarme-Vista Alegre, des de la CUP i la restad'organitzacions de l'esquerra independentista hempres la decisió de dotar-nos d'una nova estructuraamb l'obertura d'un nou espai a la Pujada SantDomènec. Aquest local farà les funcions de seu política.Així, a banda de la CUP, també formaran part delprojecte l'organització juvenil Maulets, el sindicat detreballadors COS i el d'estudiants SEPC. Entenem que

amb l'obertura d'aquesta nova instal·lació, l'esquerraindependentista es dota d'un nou mecanisme perapropar-nos a la ciutadania: aquest local restarà oberta les organitzacions que necessitin d'un espai onreunir-se. Per tant des de la CUP només ens restadesitjar que aquesta eina ens sigui profitosa i ajudia consolidar uns llaços de trobada amb les associacionsi diferents agents que treballem per aconseguir queGirona esdevingui una ciutat més justa, més sostenible,i més solidària. Tanmateix el nou espai té unesimportants despeses (lloguer mensual, llum, aigua...)per a cobrir, i per això és necessària la col·laboraciódel poble.

Distribució:CUP Girona

Coordinació:Josep Jovani

Redacció:Toni Lecha, Mireia Fillol, Biel deMontserrat, Jordi Navarro, JoanPujolàs, Anna Pujolàs, Toni Rico iDani Xavier.

Corrector:Biel de Montserrat

Disseny i maquetació:Browdepeix

Els articles aquí signats són responsabilitat de les personesque els signen. Les opinions que s'hi expressen no reflecteixennecessàriament el punt de vista del consell editorial d'aquestapublicació. El punt de vista de la CUP de Girona constarà ales editorials i als articles que així s'indiqui.

Nou local independentista a Girona

Com valores les actuals polítiques de controlsocial que patim?La repressió no és un fenomen nou sinó que haestat present al llarg de tota la història delCapitalisme, especialment dirigida cap als movimentspolítics revolucionaris i cap als col·lectius que encada moment concret ha interessat criminalitzar.En els darrers temps, però, en el marc de les“democràcies” occidentals s'està desenvolupantun discurs de retallada de drets i d'augment delcontrol social. Això té una plasmació global comes veu en l'exemple del concepte de guerrapreventiva, o la legitimació de la tortura, com ésel cas de Guantánamo. I té plasmació en l'àmbitlocal de moltes maneres com pot ser l'augment dela presència policial al carrer, les càmeres devigilància o la criminalització de la poblacióimmigrada, com és el cas de l'escamot Dixan.

Precisament, en quina situació es troben elspresos de l'anomenada Operació Dixan?Doncs es troben en la situació habitual de lespersones preses per “terrorisme”: lluny del seudomicili i en primer grau. Això significa quasi béaïllament. Sorprenentment aquesta situació lamanté el Ministeri de l'interior espanyol amb elsinformes en contra de les juntes de les presonsque consideren que aquestes persones hauriend'estar en una situació millor: segon o tercer grau.Amb aquesta actitud, el Ministeri espanyol estàpassant per sobre de l'opinió dels seus propisexperts.

Aquest, però, no és l'únic cas de repressió quehem patit a les nostres comarques. I el cas dela Núria Pórtulas, en quin moment està?Tot i que la massiva resposta popular ja hasentenciat el cas amb l'exigència d'absolució,estem a l'espera que el fiscal formuli l'escritd'acusació i, per tant, que hi hagi un judici enels propers mesos amb una petició important depena. Crec que el cas de la Núria és un exemplede què cap moviment polític dissident s'escapade la repressió.

El 29 d'octubre, diada de Sant Narcís, l'AudiènciaNacional espanyola jutjarà als gironins igironines que van cremar fotos del rei espanyol.Com s'enfoca aquest judici?L'arxiu de la causa contra el noi de Tarragona ensdemostra que la repressió és selectiva i que secentra en el nucli inicial i més fort d'aquestaprotesta. Per això el dia de Sant Narcís jutjaransetze gironins i gironines. Nosaltres tornarem ainsistir en la importància que en qualsevol societatque es vulgui democràtica ha de tenir la críticapolítica i la llibertat d'expressió com a pilarfonamental. Si no se'ns dóna la raó per la justíciaespanyola caldrà acudir a instàncies internacionals.Aquest cas, al marge de com acabi, ha demostratque la monarquia espanyola i el seu status quoencara és intocable i no criticable.

l’entrevistaExerceix com a advocat des de juliolde 2003, especialitzat en l'àmbitpenal. El novembre de 2003 vaparticipar conjuntament amb el seupare, Tià Salellas, en el procés aEstrasburg dels independentistestorturats l'any 92. A banda de latasca professional, en Benet haparticipat activament en diferentsmoviments socials de la ciutat, entreels quals destaca el Centre SocialLa Màquia. Actualment milita a laCUP de Sant Celoni.

Benet Salellas, advocat.

"una societat democràtica ha detenir la crítica política i la llibertatd'expressió com a pilar fonamental"

Si no se'ns dóna la raó per la justícia espanyolacaldrà acudir a instàncies internacionals

breus

29 d'octubre: judici a Madrid

Com ja s'avança a la portada, el proper 29 d'octubre -diadade Sant Narcís-, en plenes Fires de Girona, els darrers setzeencausats per la crema de fotos del monarca espanyol, lamajoria d'ells gironins, seran jutjats a Madrid, a l'AudiènciaNacional espanyola. Altre cop volem denunciar aquest procésjudicial pel seu caràcter polític i antidemocràtic: per aixòexigim l'arxiu d'aquest cas i l'absolució dels encausats. Almateix temps, des de la CUP demanem a l'Ajuntament deGirona que es posicioni amb fermesa donant suport a seusciutadans i que mostri el seu rebuig cap a aquest judici itot el procés. Un cop més, la campanya de suport alsencausats ja està preparant actes de mobilització i accionsde solidaritat amb els companys encausats. Així doncs aquestany, per les Fires de Sant Narcís: festa, lluita i solidaritat aGirona.

Donem veu als nostres grups!

El passat 22 de juny, l'organització juvenil Maulets i el SEPC-Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans- van organitzarun concert al Parc Central de Girona per potenciar els grupsjoves de música locals i per reivindicar un oci i una culturade caire popular per al jovent de la ciutat. La valoració del'acte, al qual assistiren centenars de persones, no pot sermés positiva. Això no obstant, un cop més cal denunciarl'actitud de l'Ajuntament de Girona, qui ha tornat a mostratla seva poca consideració envers les entitats juvenils de laciutat i les iniciatives populars: l'obtenció dels permisos perpoder fer el concert fou una odissea i els diferents responsablesmunicipals amb qui s'hagué de tractar, més que facilitar-lo,posaren pals a les rodes per a la celebració de l'acte.

Bescanó

SOPAR SOLIDARI

Més respecte pel català al Festival deMúsiques Religioses

La retolació del Mercat del Món (on es serveix menjar ibegudes de diferents països) que s'emmarcava en l'ediciódel Festival de Músiques Religioses d'enguany era escrita encastellà en la seva majoria, establint així un greuge comparatiurespecte al català. Des d'aquest punt de vista, la CUP consideraque el català no és ben tractat en aquest festival: una vegadamés la nostra llengua esdevé minoritzada i marginada, unadinàmica que es repeteix amb freqüència. Així coml'Ajuntament vetlla per l'equilibri ecològic i impulsa mesuresper a fomentar el reciclatge en el marc del festival, entenemque l'obligació d'aquest ens és vetllar pel compliment de laLlei de Política Lingüística, que en el seu article 32.3 fixaque la retolació en establiments públics ha d'estar redactadaalmenys en català. Fem una crida a l'equip de govern de laciutat a acatar l'esperit de diàleg, convivència i integracióque vol fomentar el Festival de Músiques Religioses i quedes del nostre punt de vista ha de començar pel màximrespecte envers la llengua pròpia de Girona.

Sopar solidari

El passat 24 de juliol diversos col·lectius antirepressius dela ciutat, en alguns dels quals treballa la CUP, van organitzarun sopar solidari per ajudar a sufragar les despeses de lacampanya d'en Franki de Terrassa i per a la multa que elDepartament de l'Interior va imposar a en Jordi Navarro,membre de la CUP de Girona, per manifestar-se durant lacimera franco-espanyola celebrada a Girona el 2006. Tot iel caràcter solidari i popular de l'acte, l'Ajuntament de Gironava denegar el permís per a celebrar-lo a la plaça Ovidi Montllor(plaça Constitució) al·legant que els carrers de Girona noes poden convertir en menjadors populars i que aquell actepodia donar mala imatge als turistes. Malgrat tot, l'acte vacelebrar-se i va acabar essent un èxit. Des de la CUP deGirona lamentem aquesta decisió de l'Ajuntament i exigima l'equip de govern que deixi de dificultar la celebraciód'actes als espais públics de la ciutat.

lluita municipalCarrer Cort Reial, 17 bxs · 17004 Girona (Barri vell) · 972 216 440

Esmorzars, dinars i soparsCuina catalana actualitzada · Menú diari 9,50¤

Adhesió a la campanya"Catalunya Lliure de bosses"

Aprofitant que s'ha iniciat la campanya Catalunya Lliure debosses, la CUP va presentar una proposta basada en elsprincipis d'aquest iniciativa adreçada als grups municipals,en la qual es pretén impulsar a Girona una campanya queja s'està duent a terme a d'altres municipis i que té perobjectiu reduir el consum de bosses de plàstic. A Catalunyaes consumeix una mitjana de 5,4 bosses/habitant queprovoquen 10.000 tones de residus anuals i que suposen un2% del total de residus i una gran quantitat d'emissions degasos contaminants.Valorem positivament que l'equip de govern esdevinguisensible a la campanya; per això l'animem a implementarmesures encaminades a conscienciar la ciutadania de lanecessitat urgent de reduir el consum de bosses i embolcalls.Considerem oportú que el Mercat del Lleó i d'altres establimentsde la ciutat distribueixin bosses de roba i estris reutilitzables.Però cal anar més enllà: és precís que Girona esdevingui unaciutat de referència pel que fa a la reducció de plàstic i alfoment dels envasos reutilitzables. Per tal que la campanyaesdevingui un èxit cal emmarcar-la en una estratègia globalde polítiques ambientals basades en el decreixement; unestratègia que situï Girona en els paràmetres de la racionalitat,l'ecoeficiència i la qualitat de vida.

Apostem per la recuperació i creacióde cisternes de recollida d'aigua depluja

La major part dels Països Catalans tenen un clima mediterrani,amb temporades de poca precipitació i d'altres més plujoses.Això fa que l'aigua dels períodes humits s'hagi de recollirper a ser usada en els períodes més eixuts. En l'actualitat,aquesta funció la porten a terme els embassaments, i d'aquestsembassaments ens n'hem refiat durant anys. És evident,però, que no n'hi ha prou, que la mala gestió de l'aiguaportada a terme per tots els governs que hem tingut finsara, agreujat per un període de pluges minses, han provocatun dèficit d'aigua a Catalunya que s'ha d'abordar ambpolítiques valentes, amb una nova política de l'aigua. Desde la CUP ja havíem fet algunes propostes com la instal·lacióde reductors de cabal a totes les llars o el foment de lavegetació autòctona als jardins urbans. A banda d'això,també proposem recuperar les cisternes en desús que s'omplienen temps de pluja, tant de fonts i recs com de teulades;instal·lar noves cisternes sota les zones enjardinades i lescanalitzacions necessàries per al rec gota a gota d'aquestsjardins; utilitzar l'aigua recollida en les cisternes per a regarels jardins i parcs urbans i per a la neteja de carrers; fomentarla instal·lació en els habitatges de nova construcció decisternes de recollida d'aigua de pluja per a usos domèstics;i, finalment, fer un estudi sobre les cisternes existents a laciutat de Girona.

La CUP proposa penjar l'esteladal'Onze de setembre a la balconadade l'Ajuntament

Enguany celebrem el centenari de la creació de la senyeraestelada, dissenyada per Albert Ballester, que simbolitza lalluita per una Catalunya lliure. També aquest any es compleixen40 anys del naixement de l'estelada roja, que simbolitza elcombat per un país lliure nacionalment i social. Per aquestsmotius la CUP va presentar una proposta de moció on esdemanava a l'equip de govern que s'afegeixi a la campanyaUn País, una Bandera i que durant la Diada Nacional espengés en un lloc destacat la senyera estelada.

Potenciem la ramaderia extensivai la recuperació del territori

Des de la CUP de Girona valorem de forma positiva la mesurad'introducció de ramaderia extensiva gestionada l'Ajuntamentde Girona, ja que considerem que pot ser útil per a potenciarla biodiversitat, mantenir el paisatge i fer funcions deprevenció d'incendis forestals. Al mateix temps, però,considerem que aquesta eina cal emmarcar-la en una estratègiaglobal que es basi en el blindatge i protecció dels espaisperiurbans i rururbans, la recuperació de camins ramaders,la delimitació de corredors biològics i sobretot el suport ala pagesia com a peça estratègica per al manteniment delpaisatge i l'entorn rural. S'entén, en aquest sentit, que lapotenciació de la ramaderia extensiva pot esdevenir un agentdinamitzador del territori que, alhora que manté i enriqueixla biodiversitat i el paisatge mediterrani, pot esdevenir uncomplement econòmic pels pagesos de Girona: l'obtenció deproductes autòctons i de qualitat elaborats al municipi és,sens dubte, un element que cal potenciar i afavorir.

No a l'ampliació de la jornada laboral

La CUP proposa al Ple de l'Ajuntament de Girona que exigeixila retirada de la "Directiva europea de temps de treball" ique s'estableixin garanties de control democràtic per evitarla imposició de l'ampliació de la jornada laboral i el trencamentdels convenis i la representació col·lectiva dels treballadorsi les treballadores. El 9 de juny els ministres de treball dels27 països de la Unió Europea van aprovar un text querepresenta un retrocés històric de drets socials i liquida unade les principals conquestes de la classe treballadora: lajornada laboral de 48 hores. Ara, gairebé un segle desprésd'haver-la aconseguit, el Capitalisme vol ampliar el màximlegal a 60/65 hores setmanals. I no és només la brutalprolongació de la jornada, sinó que la seva imposició es faa través de l'acord individual entre l'empresari i el treballador,la qual cosa trenca els convenis i obvia la representaciócol·lectiva dels treballadors i les treballadores. La CUP, doncs,demanarà al Ple Municipal que rebutgi aquesta nova directiva.

El 29 de juliol passat el consell executiu de laGeneralitat va aprovar la nova Llei d'Educació deCatalunya (LEC), una llei de país, segons laConselleria principatina d'educació. Afirmar ambaquesta rotunditat que la LEC és una llei de país,no és, sinó, un acte més del cinisme al qual ensté acostumats el govern autònom del Principat.No és una llei de país perquè el país no és país,sinó que són països (catalans), no és una llei depaís perquè ha estat redactada de manera caciquilper la conselleria que condueix Ernest Maragall,no és una llei de país perquè no gaudeix del capmena de suport.

Els Països Catalans necessiten dotar-se d'unavegada per totes d'un únic sistema educatiu a totsels territoris que garanteixi un ensenyament públici en català, però la complexitat de les trinxeresadministratives ho impedeix, i la nova llei és unareafirmació d'aquest desequilibri imperant.

Per un altre costat, en la redacció de la LEC noméshi ha participat la Conselleria d'Educació perquèen cap moment del procés es va instar, ni a

sindicats de professors, ni a sindicats d'estudiants,ni a pares i mares, a participar-hi. La conseqüènciaha estat que cap d'aquests agents socials estàsatisfet amb una llei redactada des de la distànciai la desconeixença de la realitat i sota pressió delslobbys econòmics.

El 14 de febrer passat, professors i estudiants esvan manifestar massivament pels carrers de lesgrans ciutats del Principat. A Girona, van ser 5000les persones que van rebutjar frontalment el quealeshores encara era projecte de llei. Això és, rasi curt, una llei aprovada amb tots els agents quen'hauran de garantir el funcionament en contra.

El redactat de la LEC és farcit de gransincongruències, i significa una passa enrere en lademocratització i la popularització dels centresd'ensenyament. Els directors veuran reforçada la

seva autoritat (a més, amb el rang d'autoritatpública del Principat), mentre que els consellsescolars i els claustres de professors són inexistentsa ulls de la Conselleria. A banda d'això, la LECtambé deixa la porta oberta a l'augment del'externalització de serveis escolars, així comcontempla un augment en la partida pressupostàriaque va destinada a les escoles concertades. Ladesaparició de l'escola pública és, a hores d'ara,un risc massa proper.

A banda de tot plegat, però, la LEC ha servit alconseller Maragall per posar-la com a escut davantl'amenaça de la tercera hora de castellà enl'ensenyament primari. La trampa de la Conselleriaha estat dir que "gràcies" a la LEC, no hi s'aplicaràla tercera hora de llengua castellana. El més cínicde tot plegat, però, és que la nova llei no fa capdefensa de l'ensenyament en català sinó que obrela porta a la possibilitat d'atendre els alumnes aclasse en castellà.

La LEC significa, indubtablement, una passa enrereen l'educació pública i en català.

28 de juny (i la revolta continua)“Stonewall Inn” era un bar gai de Nova York. Vaser allí, durant la nit del 28 de juny de 1969,quan, com de costum, la policia va dur a termeuna batuda. Aquella nit vuit agents entraren al'establiment i començaren a identificar i a intimidarels assistents. A diferència d'altres vegades, aquellsfets van suposar un punt d'inflexió. Per primercop, un acte repressiu habitual va donar lloc auna resposta mai vista fins aleshores. Mentre lapolicia es trobava encara a l'interior del local, unagentada s'anava concentrant a l'exterior en senyalde protesta contra les detencions. La multitud vacomençar a atacar la policia llançant-los ampolles,pedres… Els disturbis duraren tota la nit i vanallargar-se fins a la matinada del dos de juliol.Des d'aleshores, el 28 de juny és la diadainternacional per l'Alliberament lèsbic, gai itranssexual.

39 anys després, la revolta continua. Enguany,sota el lema “Destruïm l'heteropatriarcat, alliberemles nostres sexualitats”, l'Esquerra Independentistaha realitzat un seguit d'actes arreu dels PaïsosCatalans, juntament amb les organitzacions delesbianes, gais i transsexuals, per reivindicar ladiada del 28 de juny.

Però, què volem dir quan parlem d'heteropatriarcat?,i per què el volem destruir? Explicat de formasenzilla, podem afirmar que l'heteropatriarcat ésl'obligació social de ser heterosexual. És a dir, elfet que es consideri a tothom heterosexual finsque no es demostri el contrari, o considerar l'opcióheterosexual com la normal, i en canvi considerara les minories sexuals (lesbianes, gais,transsexuals...) com a estranyes, o fins i totdolentes i perilloses.

Però l'heteropatriarcat és també voler integrar ala dissidència sexual a les normes socials delpatriarcat i del capitalisme. O sigui, acceptar ales minories només si es comporten com lesmajories: Una part de la societat, sembla, estàdisposada a acceptar a una lesbiana o a un gai,però només si respon als comportaments estipulatscom a normals per a una parella heterosexual

“clàssica”: si es casen, si adopten un fill o unafilla, si treballen en feines respectables, si noreivindiquen res, si consumeixen... Si tot aixòpassa, se'ns tolera, si no, se'ns margina com sempres'ha fet. Això també és heteropatriarcat.La revolta, doncs, cal que continuï; per recordara tothom que el 28 de juny segueix essent unajornada de lluita, que seguirem lluitant contral'homofòbia i la transfòbia, que mai permetrem lamercantilització del fet LGT ni l'encaix del movimenta les normes socials del patriarcat i el capitalisme.Per recordar que no volem cap encaix al sistema,sinó que volem destruir-lo i bastir una societatautènticament lliure entre totes i tots.

Una passa enrere en el camí capa l'educació pública i en català

Dani Xavier i CarreraMilitant del Sindicat d'Estudiantsdels Països Catalans

Joan Pujolàs i VilarMembre de la CUP de Girona i del JAG

"la LEC és un pas enrere en lademocratització i popularitzaciódels centres"

"l'heteropatriarcat vol integrar ladissidència sexual a les normessocials del patriarcat i delcapitalisme"

Comarcal.

Ens espolien i ens diuen insolidaris... Aquest estius'han publicat les esperades balances fiscals quemostren un estat que ho té tot ben lligat. La

distribució dels diners i on s'inverteixen és moltsignificativa i no és causal que les tres autonomiesmés espoliades siguin les que formem el conjuntdels Països Catalans. Des de la CUP creiem queaquesta casualitat no existeix ja que l'àmbitterritorial que més pateix l'espoli del'estat i principals afectats som elsPaïsos Catalans. Les principalsafectades d'aquest espoli som totesi tots, és a dir, les classes popularsque ens veiem afectades per la mancade finançament de les administracionspúbliques. Som els que més paguemi menys rebem, un bon joc per mostrarla pluralitat d'un estat que ensnecessita però nosaltres veiem clarque no volem ser-hi. Les mancancesque aquest dèficit ens proporcionaabracen diversos àmbits des derecursos per a l'escola pública, lasaturació sistema sanitari, lesinfraestructures, els serveis socials...L'estat espanyol el justifica com unaquota de solidaritat entre lescomunitats més riques en base a lesdesigualtats dels diferents territoris.

En canvi, ningú es qüestiona les grans desigualtatsterritorials existents entre les diferents comarquesdels Països Catalans, com per exemple: granaugment demogràfic, sistema de desenvolupamenteconòmic abocat al sector terciari i als serveis,males comunicacions i pèssimes infraestructures... Des de la CUP defensem que la nostra solidaritatno ha d'anar dirigida cap a un dels estats que ensoprimeix i que ens nega els nostres drets com apoble lliure, ja que si disposéssim dels nostresdiners podríem ser solidaris de debò amb aquellspaïsos d'arreu del món que es troben ambsituacions extremes. Si volem transformar la nostrasocietat per avançar cap a l'alliberament nacionali social necessitem disposar de tots els nostresrecursos propis.

Nacional.

SERVEIS PÚBLICS... PRIVATS?

ESPOLI NO ÉS SOLIDARITATCandidatura d'Unitat Popular, Secretaria de Comunicació i premsa

Durant els darrers mesos hem vist com s'handesencadenat diversos conflictes laborals a lesempreses concessionàries de serveis públics delGironès i d'altres municipis de les comarques nord-orientals. Així, empreses de recollida de deixalles,aigües, etc. han viscut vagues i s'han generattensions per motius salarials i relacionats amb lallibertat sindical. En relació a tots aquests fets,des de la CUP volem deixar clar que som solidarisamb les lluites dels treballadors i treballadoresper a tenir uns salaris i unes condicions laborals(convenis col·lectius) dignes, i denunciem queen tots els casos en conflicte els sous i lescondicions de treball estaven sota mínims. Enaquest sentit, el fet de que es tracti de serveispúblics i s'estableixin serveis mínims, no ha deser pretext per a la reducció o anulació dels dretslaborals i sindicals bàsics, entre ells el dret devaga.

Al mateix temps, som totalment contraris al'externalització, per sistema, dels serveis públics,la qual cosa sembla haver esdevingut pràctica

habitual de les nostres administracions públiqueslocals i comarcals. Entenem que s'haurien d'estudiarels costos i els resultats d'un bon nombre decontractes atorgades (i per atorgar), de cara aprocedir a la municipalització (amb lesconvocatòries públiques de contractació depersonal que siguin necessàries) dels serveiscorresponents, com a solució més rendible enrelació a la qualitat del treball i la satisfaccióobtingudes. Des d'aquest punt de vista, en elscasos que per part de les administracions públiquessembli més convenient la contractació externad'algun servei públic determinat, no podenacceptar-se les ofertes que rebaixen els costos abase de salaris de misèria o de condicions detreball indignes.

És per tot això que defensem les reivindicacionslaborals de cara a establir convenis laborals d'àmbitterritorial prou ampli, i amb condicions salarialsi laborals dignes, que siguin de referència obligadaa l'hora de confegir les ofertes de licitació de lesempreses. Finalment, insistim que cal anul·larles sancions i els acomiadaments, i que, en elscasos en que s'hagin vulnerat greument els dretsde treballadors i treballadores, s'estableixindefinitivament les relacions laborals i sindicalscorresponents a la societat democràtica que totsreclamem.

El dissabte dos d'agost va passar un fet que em vasorprendre. S'estava celebrant un sopar popular i unconcert d'havaneres a la plaça Sant Feliu, en ple cor delBarri Vell. Es tracta d'un fet habitual en qualsevol pobleo ciutat de la resta de contrades del nostre país. Unsveïns amb motiu de la seva festa major celebren unsopar popular a l'aire lliure o de germanor, per gaudird'un bon tec, alhora que estableixen o reforcen unslligams de convivència i amistat. Val a dir que m'hi vaigquedar una estoneta i que la plaça era plena de genttant de la ciutat com de turistes encuriosits que es vanquedar a veure l'espectacle. El motiu d'aquesta carta éssubratllar que un fet tan natural com l'anteriormentdescrit no sempre és vist de la mateixa manera. Fa menysde quinze dies, unes entitats cíviques de la ciutat quevolien celebrar un sopar popular en un lloc tan turísticcom la plaça Constitució van veure que no se'ls deixavafer amb l'argument que el carrer no podia esdevenir unmenjador popular i amb l'excusa que es donava malaimatge als turistes. I que consti que el que no pretencamb aquesta carta és que l'Ajuntament deixi de donarpermís per fer aquests actes al carrer, sinó posar demanifest les diferents vares de mesurar que utilitza perconcedir o no el permís, en funció de qui siguil'organitzador dels esdeveniments. Em poden dir quinadiferència hi ha entre aquests dos sopars?

Lídia López i Ricart.Aquesta carta va ser publicada al diari El Punt el passat17 d'agost.

La ciutadania opina.SOPARS

"som solidaris amb la lluitad'aquests treballadors per unescondicions laborals dignes"

"la nostra solidaritat no ha d'anardirigida cap a un dels estats queens oprimeix i ens nega els dretscom a poble"

Els darrers mesos sentim constantment parlar de crisi en l'economia. Sembla ser quela bombolla immobiliària i l'encariment del petroli han portat l'economia espanyolaa viure un moment d'inestabilitat i desinflament de l'entusiasme capitalista delsdarrers anys. Malgrat tot, el fenomen de la crisi no és cap novetat per a un sistemaque, com va dir Marx fa molts anys, és contradictori en la seua pròpia definició. Potserha arribat el moment de tornar a llegir els escrits que l'il·lustre barbut alemany vadedicar al tema i saber adaptar-los a la realitat actual.

Si analitzem la història del sistema capitalista podem observar que, com dèiem, lasituació actual no és, de cap manera, nova. De fet, fent una retrospectiva ràpida iglobal, trobem quatre grans crisis sistèmiques desenvolupades en els darrers tressegles d'història. Així, la primera crisi important seria la corresponent a la segonameitat del segle XVIII, totalment emmarcada dins l'anomenada Revolució Industrial.En aquests moments, el nou i flamant sistema d'explotació capitalista tot justcomençava a eixir de l'ou. Com tota crisi, la situació d'inestabilitat va produir momentsrevolucionaris, processos d'alliberament nacional, social i individual. Entre aquestsdestacaria la revolució i independència dels EUA, la revolució burgesa de França, elmoviment ludista al Regne Unit i els processos d'independència de les colòniesespanyoles i portugueses a Amèrica Llatina.

La següent gran crisi capitalista es va produir gairebé un segle després: durant el XIX.En aquest període es podrien destacar dues conseqüències clares d'aquest fet: elsprocessos nacionalistes en diferents països d'Europa i, per altra banda, l'aparició enescena del Moviment Obrer. L'anomenat proletariat apareixerà ja com a classe socialdiferenciada i conscient de ser quelcom diferent de la burgesia i l'aristocràcia herevade l'Antic Règim. És el moment en què el Capitalisme entra en la seua fase imperialista-la fase superior que deia Lenin-, fusionant-se el sistema industrial amb el bancaridonant lloc a l'aparició de l'anomenat capital financer.

En el primer terç del segle XX es produirà la que segurament ha estat la crisi mésfamosa del sistema: el Crack del 29. Els factors que provocaren aquesta gran crisiforen molt semblants a la situació actual: l'especulació financera. Els capitalistes,enlluernats pels grans beneficis que els donava l'especulació i la inversió fantasmaen borsa, començaren a augmentar els seus beneficis sense tenir en compte que totera pura ficció i podia esclatar en qualsevol moment. Més o menys com el negoci del'especulació immobiliària actual: inflar, inflar fins a esclatar. Aquesta crisi acabàportant al poder règims totalitaris i feixistes, amb la catastròfica II Guerra Mundialcom a conseqüència immediata. Un cop acabada aquesta guerra se n'inicià altra denova: la Guerra Freda. Un moment de crispació i inestabilitat mundial que ajudà adesenvolupar diferents processos de revolta: els moviments d'alliberament nacionalde les colònies, les revolucions sud-americanes o les revoltes populars a Europa.

Finalment, la darrera crisi capitalista és la que coneixem com a Crisi del Petroli.Aquesta es va produir a principis dels anys 70 del segle passat i, com el seu propinom indica, es va donar degut a la inestabilitat del mercat del cru. Els EUA, en aquellsmoments convertits ja en el nou imperi mundial, trencaren en benefici propi el patróor-dòlar establert a Bretton Woods després de la II Guerra Mundial. Tot plegat donàpas al període que actualment vivim: el neoliberalisme i la globalització capitalista.

Sóc dels qui opinen que la història s'ha de conèixer per no estar abocats a repetir-la. La crisi econòmica que vivim actualment l'hem d'analitzar a partir de l'estudi dela història i l'experiència que aquesta ens dóna. El sistema capitalista està abocatal fracàs o a la destrucció del planeta perquè els seus fonaments morals i ètics nosón humanitaris, tot el contrari. Rosa Luxemburg deia: Socialisme o Barbàrie. L'explotacióde l'home per l'home dels darrers segles ens ha de servir als i les treballadores per acomençar a caminar cap a un nou model econòmic, un nou sistema de valors i formesd'entendre la nostra relació amb la resta del món. Si som capaços d'organitzar-nos icrear noves formes alternatives al què fins ara coneixem, guanyarem. El Capitalismeés fort, però la classe treballadora ho és més perquè sense nosaltres el sistema nopot funcionar. Siguem conscients d'això i tindrem una gran part del camí fet.

Carnet per punts Des d'aquesta secció sancionem o premiem a totes aquelles persones, entitats, empreses, grupspolítics, col·lectius, etc. que, segons el nostre parer, s'ho mereixen:

+ 8 punts: a l'advocat i company Tià Salellas, que ens va deixar el passat mes demaig, per la seva tasca cívica, política i jurídica a favor de la justícia social i lallibertat dels pobles i les persones.

+ 6 punts: als treballadors de recollida de residus del Gironès, per la seva lluitaconstant per unes condicions laborals dignes.

+ 4 punts: a l'aposta municipal d'introducció de ramaderia extensiva en algunesàrees, com a forma de potenciar la biodiversitat i per a la prevenció d'incendis.

+ 2 punts: al local que ha adquirit l'esquerra independentista de Girona per a fer-hi la seu política de la CUP, Maulets, SEPC i COS i per oferir-lo als col·lectius dela ciutat per a la seva activitat.

- 8 punts: a l'empresa PRODAISA, per acomiadar improcedentment un treballador iper impedir la llibertat sindical al seu si.

- 6 punts: a l'Ajuntament de Girona, per dificultar la celebració d'actes populars alcarrer per motius polítics, com el concert jove del mes de juny o el sopar antirepressiudel mes del juliol.

- 4 punts: a l'Audiència Nacional espanyola, per continuar el procés judicial contraels antimonàrquics i escollir la diada de Sant Narcís com a data per al proper judici.

- 2 punts: al procés participatiu de la Devesa, que no ha satisfet les expectativesi ha acabat amb uns baixos nivells de participació.

La crisi capitalista: Antoni Rico i GarciaHistoriador i membredel Secretariat Nacional de la CUP

res de nou