2010

Preus

de referncia

de rehabilitaci,

restauraci

i manteniment

dedifi caci,

de seguretat

i salut,

assaigs

de control

de qualitat

i despeses

indirectes

Preus de referncia de rehabilitaci,restauraci i manteniment dedifi caci,de seguretat i salut, assaigs decontrol de qualitat i despeses indirectes

20102010201020102010201020102010

Wellington 19E-08018 Barcelonatel. 933 09 34 04fax 933 00 48 52info@itec.catwww.itec.cat

Contingut

Introducci amb els criteris

dobtenci dels preus i amb

especifi caci de coefi cients

correctors en funci

del volum dobra.

Preus delements simples.

Preus de partides dobra i de

conjunts de partides dobra nova

i de partides dobra de manteniment

Preus de cost directe, cost dexecuci

material i per a contractar, de Barcelona,

Girona, Lleida i Tarragona.

Pressupostos dobres,

amb detall econmic per captols.

Directori de materials i de maquinria

amb fabricants i distribudors.

Directori dempreses.

NovetatAdequaci completa a la EHE-08, Llei 8/2008 i nou apartat de man-teniment

amb

el s

upor

t de:

27a

!"#"#$%"#'()"#*+',-()"#.*+/'-012()"#./'-3112!#4-$4-#$%##$" (3112##"54## !4##6#4%"#$5"##$-##5/$11474#6## 8%-###"%"#$47"#$%##9$$##4###

! " #$"#%#"

:3!;,(,??3(3$@1-3/1-?0$%A#$6#"#-#3''31"#88#A#'#31$?B$1$:3BC#7#'//

!"#$%&%"#

'( )!"'*#

+),*"- "."#&/-'.#

- 0!)-!$*)!"&*#

. !!')!"1*#."2.!2!345"6768#

!9:5#

!'0)*)3*3)4*4)5*5"!0-;-;-#

.)345!'8*);*( -

&'!%(#' %($ %)*'+$'$ !# )$!,!$(!( -$'!./$!!-0

Siemens

Sincrotrn Alba

Gaes

Hay dos maneras de vivir un proyecto

Tener que esperar a que est terminado para Poder relajarse, o dormir tranquilo desde el comienzo.

Para los que quieren disfrutar realizando proyectos con xito asegurado, Acieroid les brinda:

40 aos de experiencia con ms de 5000 obras realizadas. Acieroid es su socio tecnolgico en el desarrollo, la fabricacin, la realizacin y la rehabilitacin de Cubiertas, Fachadas y Estructuras Metlicas para edificios industriales, logsticos, comerciales, de servicio y proyectos singulares.

Acieroid es ...Seguridad, ingeniera, edificacin sostenible y solvencia.

...Usted elige

((')#(#(!#%!!#%(+%!*'(

$%!1!!. )#$

2'! %#%3 !

4!!!.!# )!.5#1(

6(!.#%#$*'$!

('!(!)$%((2'!($'

6(!. ! "!%$

6(!.#%#$#(#(

! "#$%&&&%%

! ""#$%

!&'()(*+,-.-/.,-01.',0.+!$2345675&./0,08.'((+

&! $9 :& !;9

5

NDEX GENERAL

INTRODUCCI Presentaci 7

Contingut 10

Criteris i condicions 12

Annex 1. Confecci del pressupost 14

Annex 2. Coeficients de preus de rehabilitaci 19

Annex 3. Dades mediambientals i estudi de gesti de residus i pla de gesti de residus 20

Annex 4. Estudi de seguretat i salut i pla de seguretat i salut 23

Annex 5. Revisi de preus 25

Annex 6. Quadre per al clcul del preu de la m dobra 29

Annex 7. Suport informtic 31

PREUS DE REFERNCIA Elements simples i elements compostos 33

Conjunts de partides dobra de rehabilitaci i restauraci dedificaci 125

Partides dobra de rehabilitaci i restauraci dedificaci 195

Partides dobra de manteniment dedificaci 589

Partides dobra de seguretat i salut 643

Partides dobra de despeses indirectes 697

Assaigs de control de qualitat 709

ANNEXOS Relaci de materials i de maquinria amb fabricants i distribudors collaboradors 745

Directori dempreses collaboradores 761

7

PRESENTACI

Aquests Preus de referncia de rehabilitaci, restauraci i manteniment, seguretat i salut, despeses indirectes i assaigs de control de qualitat, recullen una selecci delements extrets del banc BEDEC i es complementen amb la resta de volums de la mateixa collecci: Preus de referncia dedificaci, Preus de referncia durbanitzaci i Preus de referncia denginyeria civil.

El banc BEDEC es pot consultar a la metaBase (www.itec.cat) on peridicament es realitzen actualitzacions dels preus (vegeu lannex Suport informtic).

Els preus de referncia de rehabilitaci i restauraci contenen partides dobra amb descripci, unitat i criteri damidament i els preus de cost directe, cost dexecuci material i cost dexecuci per a contracte per a Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona, obtinguts dacord amb els criteris que sexposen en lannex Confecci del pressupost daquesta introducci.

De cada famlia es mostra la justificaci de preus de la primera partida dobra, com tamb les dades mediambientals de residus dobra i dembalatge, cost energtic i demissi de CO2 a latmosfera. Els criteris emprats per al clcul de dades mediambientals es troben a lannex Dades mediambientals. La justificaci de preus i les dades mediambientals de la resta delements del llibre es poden consultar directament al banc BEDEC de la metaBase.

El CTE estableix que una obra de rehabilitaci s aquella que a efectes dadequaci estructural proporciona condicions de seguretat constructiva garantint-ne lestabilitat i resistncia mecnica; que a efectes dadequaci funcional proporciona millors condicions respecte als requisits bsics establerts al CTE; i que a efectes de remodelaci modifiqui la superfcie destinada a vivendes o el nombre daquestes, o que en la remodelaci dun edifici sense vivendes tingui la finalitat de crear-les.

Les partides dobra i esmenes que shan incorporat en aquesta 27 edici han estat: Demolicions, enderrocs, moviments de terres i gesti de residus: Excavacions de rases i pous,

inclosa excavaci manual per a localitzar serveis (K222). Estructures: Formigons pretensats per a bigues i lloses (K453, K45C), sostres amb elements

resistents industrialitzats (K459), sostres nervats unidireccionals (K45A) paret estructural de cermica (K4F2).

Tancaments i divisries: Parets amb cermica (K612). Impermeabilitzacions, allaments i formaci de junts: Adequaci al mercat de lmines impermeables

(K711). Revestiments: Enrajolats amb rajola cermica (K824, K825) i de gres (K82C, K82D), coronament de

paret amb planxa d'acer (K8J9). Paviments: Paviments de goma (K9P4) i d'entramat sinttic (K9PR). Tancaments i divisries practicables: Indicaci del color del lacat a la fusteria d'alumini (KAF1, KAF2,

KAF3, KAF4, KAF5, KAF6, KAF7, KAF8). Envidraments: Vidre laminar de seguretat (KC15) i allant (KC17). Installacions de climatitzaci, calefacci i ventilaci mecnica: Conductes circulars de materials

compostos (KE44), radiadors amb bescambiador intern i radiadors de canal amb bescambiador intern (KEUJ), cortines d'aire (KEB1), cortines amb calefacci elctrica (KEB2) i amb calefacci per aigua (KEB3).

Installacions de lampisteria, aparells sanitaris, aigua, reg i piscines: Allaments per a aparells sanitaris (KJ1Q), elem.esp. bateries de comptadors (KJ5Z) i mat.aux. comptadors (KJMZ).

Installacions audiovisuals i de comunicaci: Caixa de protecci de distribuci de fibra ptica (KP7Z). Equipaments i mobiliari urb: Element protector de pista esportiva (KQS1), aparells per a pistes

esportives (KQS2). Jardineria i mesures correctores dimpacte ambiental: Substituci de pe jardiner per ajudant jardiner

(KRLA).

8

Ampliacions i esmenes provinents del compliment de les darreres normatives publicades EHE-08 Instrucci de formig estructural (RD 1247/2008, de 18 de juliol de 2008):

Formigonament de fonaments i estructures: Murs (4452), pilons (K3E5). Armat de fonaments i estructures: Els dimetres 4 i 4,5 noms poden utilitzar-se en els casos

que estableix l'article 59.2.2 armadura de repartiment >= 4 mm. En l'article 37.2.4.1 permet barres de dimetre (o dimetre equivalent) = 50 mm. Es donen de baixa les malles per armadura de dimetres < 5 mm i s'especifica que el seu s es per a repartiment o control de la fisuraci. S'afegeix la denominaci AP a les armadures passives. Afecta a: 4351, 4352, 4353, 4451, 4452, 4453, 4458, 445A, 445B, 445C, 44S1, 4LZ1, K31B, K32B, K33B, K3EB, K3FB, K4B1, K4B2, K4B3, K4B8, K4B9, K4BA, K4BB, K4BC, K4BD, K4BP, K4BR, K55Z, K9Z4.

Creaci de formig estructural amb rid reciclat per a fonaments i estructures (K315, K325, K335, K3E5, K3F5, K451, K452, K453, K458, K459, K45A, K45B, K45C).

Creaci de formig estructural autocompactant per a fonaments (K315, K335, K3F5). Creaci de formig estructural lleuger per a sostres (K459).

Modificaci del CTE (Ordre VIV/984/2009 de 15 dabril i correcci derrors de 23 de setembre): DB-HR protecci front el soroll: Allament acstic antivibratori per a paviments flotants (K7CR). DB-SE-M fusta: Modificaci del sistema per indicar el grau de protecci de la fusta: estructures

de fusta (K431, K433, K435, K43A, K43B), fusta laminada (K43F, K43G, K43J, K43P, K43Q), reparaci d'estructures (443R, K43R).

Finanament de les infraestructures de gesti dels residus i dels cnons sobre la disposici del rebuig dels residus (Llei 8/2008 de 10 de juliol): Canvis a la unitat d'amidament de m3 a t: Disposici de residus a installaci autoritzada de

gesti de residus (I2RA, K2RA). Desdoblament de partides de gesti de residus no especials o inerts que van a abocador entre

les que inclouen i les que no inclouen cnon ja que el cnon exigit per la Llei 8/2008 s d'aplicaci a Catalunya (quan no hi ha pla de gesti de residus) i en la resta d'Espanya no es aplicable. Afecta a: Disposici de residus a installaci autoritzada de gesti de residus (K2RA).

Partides d'obra de reciclatge amb preu zero (vidres, plstic, paper-cartr) i amb preu negatiu (metalls barrejats): Disposici de residus procedents de construcci o demolici a installaci autoritzada de gesti de residus (K2RA).

Ampliaci de partides dobra de gesti de residus: Matxuqueig de residus petris a l'obra (K2RM), trituraci de residus no petris a l'obra (K2RT).

Comercialitzaci i posada en servei de les mquines (RD 1644/2008 de 10 doctubre). Ampliacions provinents del compliment de normativa existent RITE-07 reglament dinstallacions trmiques en els edificis (RD 1027/2007 i BOE 51/12002 de

correcci derrors): Allament trmic de conductes (KE61) i tubs (KFQ3). Nova tipologia de manteniment Treballs previs i dimplantaci: Bastides (L121), plataformes mbils (L12C), cales (L164, L166, L168,

L169), estudis preliminars (L1A1, L1A5, L1A9, L1AF), dietes (L1AZ). Demolicions, enderrocs, moviments de terres i gesti de residus: Arrencada de paviments i soleres

(L219), desmuntatges de: revestiment (L218), divisria practicable (L21A), elements de seguretat i protecci (L21B), elements de ventilaci (L21D), elements de calefacci, climatitzaci i ventilaci mecnica (L21E), lnia elctrica (L21G), lluminria (L21H), aparell sanitari i aixeta (L21J), equip de gas (L21K), escala mecnica (L21L), installaci de prevenci (L21M), vlvules, bombes i grups de pressi (L21N), installaci de comunicaci (L21P) i equipament fix (L21Q).

Estructures: Reparacions d'estructures de formig (L45R). Cobertes: Reparacions de terrats (L51R), teulades (L52R), lluernaris (L56R) i elements especials de

cobertes (L5ZR). Tancaments i divisries: Reparacions de reixats i tanques lleugeres (L6AR). Impermeabilitzacions i allaments: Reparaci de membranes amb lmines bituminoses (L71R, L73R)

i amb lmines de PVC (L75R). Revestiments: Reparaci d'arrebossats i enguixats (L81R), enrajolats (L82R), aplacats (L83R) i cels

rasos (L84R), repintat de paraments (L898).

9

Paviments: Reparaci de paviments de pedra natural (L9BR), terratzo i pedra artificial (L9CR), peces cermiques (L9DR), formig (L9GR), fusta (L9QR) i paviments sinttics (L9PR), parquets adherits (L9Q1), clavats (L9Q2) i flotants (L9QG, L9QH), scol de fusta (L9U7), el.aux. paviments fusta (L9QZ), el.aux. esglaons (L9VZ), acabats de junts de paviments (L9Z5).

Proteccions i senyalitzaci: Pintat de pista esportiva (LBAT). Installacions devacuaci, drenatge, sanejament i canalitzacions: Reparaci de desguassos i

baixants (LD1R), caixes sifniques (LD31), neteja de claveguerons, pous i fosses (LDH1). Tubs i accessoris per a gasos i fluids: Reparaci de tubs d'acer negre (LF1R), acer galvanitzat

(LF2R), coure (LF5R), polietil (LFBR), polipropil (LFCR). Installacions de lampisteria, aparells sanitaris, aigua, reg i piscines: Substituci de plats de dutxa

(LJ12), lavabos (LJ13), inodors (LJ14), bidets (LJ15), aigeres (LJ18), elem.aux (LJ1Z), aixetes d'aparells sanitaris (LJ21, LJ22, LJ23, LJ24, LJ25, LJ26, LJ28, LJ2Z) i de desguassos (LJ31, LJ32, LJ33, LJ35, LJ38, LJ3R, LJ3Z), reparaci d'equips per a piscines (LJTR).

Equipaments i mobiliari urb: Reparaci d'equipaments esportius (LQSR). Ajudes de ram de paleta: Tancar cales en estructures (LY04) i en parets (LY06), ajudes especials

(LY0Z).

Ampliacions de la tipologia assaigs de control de qualitat: Lquids neutres (J011), granulats (J030), sorres (J031), sls (J03D), pedres naturals (J042), lligants

hidrocarbonats (J055, J056), formigons (J060), acer en perfil o barra (J0B0), estructures d'acer (J441), proves d'allament acstic d'elements constructius (J7VC), mescles bituminoses (J9H1), proves de paviments esportius (J9VT), proves i inspeccions d'evacuaci i sanejament (JDV1), dinstallacions de climatitzaci, calefacci i ventilaci mecnica (JEV3, JEV5, JEV7), dinstallacions elctriques (JGV1, JGVD, JGVH), dinstallacions de lampisteria (JJV1, JJVA), dinstallacions de gas (JKV1), dinstallacions contra incendis i de seguretat (JMV1, JMVD) i dinstallacions audiovisuals i de comunicaci (JPV1, JPV2, JPV3, JPVA), proves d'equipaments per a pistes esportives (JQVS), d'equipaments per a gimnstica (JQVW) i d'equipaments per a piscines i equipaments aqutics (JQVX).

El subcaptol K2R inclou les partides dobra per a la gesti dels residus per tal de considerar el cost de les operacions de gesti dels residus generats en lobra, segons lRD 105/2008: Separaci selectiva, crrega i transport a la installaci de gesti i finalment deposici del residu en la installaci autoritzada. En el subcaptol K24 es tracta el cost de la crrega i transport de les terres o runa no contaminada que es reutilitzen en la mateixa obra o en una altra obra.

Lapartat de seguretat i salut, sha concebut per a facilitar lestudi tant per a obres petites com per a les obres contemplades en lRD 1627/1997. Cont partides de seguretat i salut, partides de protecci individual (considerades de cost auxiliar) i una relaci d'altres actuacions (considerades de cost indirecte) que depenen de la grandria, procediment i durada de l'obra.

La valoraci dels costos de les despeses indirectes provenen dun treball elaborat per la Comissi tcnica del banc BEDEC1. Es consideren despeses indirectes totes aquelles despeses dexecuci que no siguin directament imputables a unitats dobra concretes, sin al conjunt o a una part de lobra.

Els assaigs de control de qualitat, permeten valorar els costos d'acord amb els criteris del projectista i els requeriments del Decret 375/88 sobre control de qualitat. Els assaigs no disposen de justificaci desglossada ja que es consideren com un subcontracte i serveixen per a poder indicar, dins el pla de control, el preu de referncia respectiu.

A http://mediambient.gencat.net/cat/ciutadans/habitatge/Laboratoris_assaig.jsp es toba el directori de laboratoris dassaigs per al control de qualitat de la construcci i els seus mbits dacreditaci a Catalunya.

Els annexos Relaci de materials i de maquinria amb fabricants i distribudors collaboradors i Directori dempreses collaboradores recullen el llistat de fabricants i distribudors de productes i maquinria de construcci que han facilitat documentaci econmica i tcnica a lITeC.

Finalment, esmentar que aquesta Introducci contempla els criteris i definicions proposats per lAssociaci de redactors de bases de dades de la construcci (ARBDC), dmbit estatal, de la qual lITeC ns membre fundador.

1 Comissi formada per empreses representants de ladministraci pblica, la Cambra Oficial de Contractistes dObres de Catalunya (CCOC), el Gremi de Constructors dObres de Catalunya, representants dels fabricants i dels aplicadors, els collegis professionals i lITeC.

10

CONTINGUT El llibre dna informaci delements constructius, entenent per element constructiu aquell concepte que es refereix a la part fsica que sintegra en una obra de construcci i/o al procediment directe utilitzat per aconseguir-la: Element simple (1)1

Cada un dels elements de m dobra, materials i maquinria que intervenen en la formaci dun element compost o duna partida dobra. Per exemple, el quilo de ciment, lhora de lloguer duna mquina, lhora de paleta, el m3 de formig comprat en una central formigonera, etc.

Element compost (2)1

Conjunt delements simples que, convertits en un material que es prepara i es consumeix a peu dobra, s part integrant duna partida dobra. Per exemple, la confecci en obra d1 m3 de morter de ciment, el quilo de ferro R46 ferrallat, etc.

Partida dobra (3)1

Conjunt delements simples i/o compostos que configuren una unitat dobra i que realitza un mateix grup despecialistes. Per exemple, el m2 denguixat reglejat de paret, el m2 de coberta de teula cermica collocada amb morter mixt, etc.

Conjunt de partides dobra (4)1

Partida dobra, formada per altres partides dobra, que defineix una unitat dobra ms mplia que la duna partida i que s realitzada per un o diversos grups despecialistes. Per exemple, el m de rfec duna coberta, el m2 de faana de dos fulls amb allament a la cambra daire, etc.

La informaci per a cadascun dels elements constructius s: Codi Conjunt de vuit carcters alfanumrics, amb el significat segent:

- 1r carcter: Indicador del tipus d'element. Podem trobar els segents: A: m d'obra. B: materials. C: maquinria. D: element compost. E, F, G, H, I, J, K, L i M: partides d'obra nova d'edificaci, urbanitzaci i enginyeria

civil, seguretat i salut, despeses indirectes, assaigs de control de qualitat, rehabilitaci-restauraci, de manteniment dedificaci i de manteniment durbanitzaci-enginyeria civil, respectivament.

1, 2, 3, 4 i 7: conjunts de partides dobra nova d'edificaci, urbanitzaci i enginyeria civil, rehabilitaci-restauraci i despeses indirectes, respectivament.

- 2n carcter: Indicador de captol.

- 3r carcter: Indicador de subcaptol.

- 4t carcter: Indicador de famlia.

- 5,6,7 i 8: Diferenciadors dels elements d'una mateixa famlia. Quan un usuari crea elements propis, si utilitza el carcter Z en el 5 dgit del codi no tindr cap incompatibilitat amb cap codi del banc BEDEC, dels bancs dEntitats ni dels bancs dEmpreses de la metaBase. Aix permet a lusuari agrupar els seus elements a la famlia que correspongui sense entrar en conflicte amb la resta delements i, a ms, aprofitar el seu plec de condicions tcniques.

Definici

Descripci estructurada de les propietats que concreten la informaci de forma, material, funci i cost dun element dacord amb les especificacions del seu corresponent plec de condicions tcniques.

1 Anomenats per lARBDC com: (1) Element bsic; (2) Element auxiliar; (3) Element unitari; (4) Element complex.

11

Nivells de classificaci emprats a les definicions:

- Preu econmic, normal, alt i superior: Nivell de classificaci de materials amb caracterstiques objectives idntiques (propietats fsiques, qumiques, funcionals, etc.), per que, per consideracions subjectives (poltica de vendes, disseny, color de moda, propaganda, etc.), tenen un preu unitari diferent. Com que tots els preus d'un mateix material tenen les mateixes propietats objectives, el seu plec de condicions tcniques ITeC ser tamb igual.

- Qualitat 1, 2 i 3: Nivell de classificaci de diferents materials segons les seves caracterstiques objectives, definides al plec de condicions tcniques de l'ITeC. S'agrupen a l'ndex 1 tots els materials que configuren el plec de condicions ms restrictiu, que normalment, per no necessriament, s el grup de valor econmic ms elevat, i al 3 els materials amb plec de condicions menys restrictiu que, generalment, per no sempre, coincideix amb els materials de valor econmic ms baix.

- Classe: Nivells de classificaci extrets de les normatives.

Composici

Per als elements compostos, partides dobra i conjunts de partides dobra, es refereix als components que formen lelement, amb el seu codi, unitat damidament, definici, rendiment i preu.

Preu Cost unitari dun element constructiu.

Les unitats damidament utilitzades per als preus estan dacord amb el Sistema Internacional dunitats adoptat per la Confederacin general de pesas y medidas, vigent a la Uni Europea (RD 1317/1989, de 27 doctubre, modificat per lRD 1737/1997 de 20 de novembre):

a rea kg quilogram cm2 centmetre quadrat km quilmetre cm3 centmetre cbic l litre d dia m metre dm3 decmetre cbic m2 metre quadrat h hora m3 metre cbic ha hectrea t tona

Per similitud amb aquest RD, sadopten tamb les unitats segents:

u unitat mu mil unitats cu cent unitats mes mes

Dades mediambientals

Dades sobre els vectors dimpacte ambiental ms caracterstics:

- Pes dels diversos materials que constitueixen les partida dobra.

- Quantitats dels residus dobra i residus dembalatge que genera cada partida dobra.

- Cost energtic i valor de les emissions de CO2 a l'atmosfera dels materials i dels processos d'execuci emprats en cada partida d'obra.

Unitat i criteri damidament

Sobt del plec de condicions tcniques associat de lITeC i ha estat revisat i validat per la Comissi tcnica del banc BEDEC1. Inclou abreviatures que tenen el significat segent: DF direcci facultativa, DT documentaci de projecte i PO partida dobra.

1 Comissi formada per empreses representants de ladministraci pblica, la Cambra Oficial de Contractistes dObres de Catalunya (CCOC), el Gremi de Constructors dObres de Catalunya, representants dels fabricants i dels aplicadors, els collegis professionals i lITeC.

12

CRITERIS I CONDICIONS

Aquest llibre cont preus de referncia. Per referncia entenem que els preus de cadascun dels elements del llibre han de ser entesos com a referent per obtenir els preus dels elements de les obres que no sajusten en algun dels seus aspectes a la denominada obra de referncia que ms endavant es defineix. Laugment o disminuci del volum de lobra pot afectar el preu del material. Els rendiments tamb es veuen afectats pel volum de lobra (temps) i, principalment, per les condicions dexecuci (dificultat). En el cas dobres de rehabilitaci i restauraci, el concepte de preu de referncia sha de considerar amb ms cura ats el desconeixement que sen t de la realitat de lobra, en molts casos coneguda al llarg de lexecuci. Parmetres com laccessibilitat de lobra, el possible emmagatzematge, lexistncia o no de sistemes davaluaci, la possibilitat devacuaci de runes i, sobretot, el fet de treballar sobre lexistent han de ser considerats en cada cas en particular. Aquestes i daltres consideracions fan que el preu que es dna a cadascuna de les partides dobra del llibre noms sigui, aproximadament, el que correspon a lobra de referncia i que les diferncies entre els valors obtinguts amb aquest banc de preus de referncia i els observats posteriorment de la realitat poden ser notables en qualsevol sentit. Aix doncs, per trobar el preu idoni cal prendren el de referncia i ajustar-ne, si escau, els preus, els rendiments i les despeses auxiliars, tenint en compte, a ms, les despeses indirectes que conformaran el cost total de la partida dobra (tornarem ms endavant sobre aquest punt). Els criteris i condicions que shan considerat sn: Obra de referncia

Rehabilitaci dun o diferents subsistemes constructius dun edifici destinat principalment a habitatge, de volum dobra superior a 500 m2 i amb una situaci no conflictiva (veure annex Coeficients de preus de rehabilitaci), i restauraci dobres de patrimoni arquitectnic.

Preu de la m d'obra

El cost per hora treballada pel 2010 dels diferents convenis provincials un cop regularitzat el del 2009 i estimat un IPC pel 2010 al voltant del 1,4%, no comporta variaci respecte a lindicat als Llibres de preus de 2009. A lannex Quadre per al clcul del preu de la m dobra es detalla lobtenci del preu per a Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona.

Els costos dels rams de la construcci, metall, fusteria, ferralla, arqueologia i serveis es calculen per conveni provincial. El ram de la vidrieria s per conveni estatal, de manera que el seu cost per hora treballada es considera el mateix amb independncia de la provncia considerada. Els rams de jardineria i submarinisme no sobtenen segons conveni, donat que es refereixen a treballs puntuals on el seu personal no es considera de plantilla de lempresa sin contractat externament. Els costos del ram de jardineria son facilitats pel Gremi de Jardineria de Catalunya (comuns per a tot lestat) i els del ram submarinisme son facilitats per la Asociacin nacional de empresas de buceo profesional (comuns per a tot lestat).

A la taula de preus de la m dobra sindica, per a la provncia de Barcelona, el cost de la m dobra fixa de plantilla facilitada per la Cambra oficial de contractistes dobres de Catalunya (CCOC), que correspon a la mitjana obtinguda a partir de lenquesta entre empreses efectuada per aquesta associaci, incrementada amb l'estimaci d'augment per al 2010.

Les diferncies entre aquests imports i els de conveni sn degudes, entre daltres, als segents

conceptes:

Estructura contractual de lempresa pel que fa al personal fix (plantilla i obra) i temporal.

Mitjana d'anys d'antigitat del personal fix de plantilla de lempresa.

Import del plus voluntari.

Transport del personal a lobra, roba de treball, eines, etc.

13

Preu del material El preu del material es considera collocat a peu d'obra; per tant, inclou la manipulaci, l'embalatge, el

transport i la descrrega, aix com els possibles descomptes. El preu s'obt dels fabricants, subministradors i installadors; correspon a les tarifes vigents a novembre de 2009, sense IVA i amb pagament a 30 dies.

Preu de la maquinria El preu de la maquinria comprn el preu de lloguer, el preu de personal manipulador, combustible,

petit material i el daltres elements necessaris per al seu funcionament, conservaci i amortitzaci, aix com els possibles descomptes. El preu sobt dempreses de lloguer de maquinria; correspon a les tarifes vigents a novembre de 2009, sense IVA i amb pagament a 30 dies.

Rendiments Valors mitjans obtinguts de la prctica habitual i de consultes amb aplicadors, corresponents al tipus

dobra de referncia. Inclouen, si s el cas, els retalls i minves de material derivades de l'execuci de la unitat de l'obra, aix com el nombre de recursos de la m d'obra expressats de forma unitria.

Preu de lelement compost El preu de lelement compost s la suma dels preus dels seus components: m dobra, materials,

maquinria i despeses auxiliars (de les quals es parla a lannex Confecci del pressupost). Preu de la partida dobra El preu de la partida dobra s la suma dels preus dels seus components: m dobra, materials,

maquinria, elements compostos i despeses auxiliars. Preu del conjunt de partides dobra El preu del conjunt de partides dobra s la suma dels preus de les partides dobra que el componen1. CD, PEM i PEC

Per a cada partida dobra i conjunt de partides dobra es mostren tres preus: CD, PEM i PEC.

Cost directe (CD) s aquell que sobt de la suma dels preus dels seus components.

Pressupost dexecuci material (PEM), segons larticle 67 de lRD 982/1987 de 5 de juny, BOE 181, s aquell que ha dincloure a ms de les despeses de cost directe, les despeses indirectes (de les quals es parla a lannex Confecci del pressupost).

Pressupost dexecuci per a contracte (PEC) sense IVA, s aquell que afegeix al preu anterior les despeses generals dempresa i el benefici industrial (dels quals es parla a lannex Confecci del pressupost).

1 LARBDC tamb admet que els conjunts de partides dobra puguin tenir com a components elements simples i elements compostos.

14

Annex 1. CONFECCI DEL PRESSUPOST

PRESSUPOST D'EXECUCI MATERIAL (PEM) Segons el Reglament general de contractaci de lEstat, article 68, el pressupost d'execuci material s el resultat obtingut de la suma dels productes del nombre de cada partida dobra pel seu preu unitari i de les partides alades.

Resum per captols: - Preliminars d'obra ___________________ - Moviment de terres __________________ - Fonaments ________________________ - Etc. ______________________________ - Estudi de seguretat i salut ____________ - Gesti de residus ___________________

________________ Pressupost dexecuci material (PEM) 448.384,03

Sentn per partida dobra el conjunt de recursos necessaris per construir un tot indivisible que queda integrat en una obra i que constitueix la part ms petita en qu lobra es considera dividida en un pressupost, de manera que s susceptible de ser amidada i certificada com a partida dobra. Sentn per amidament la determinaci de les quantitats de cada partida dobra. Segons larticle 67 de lRD 982/1987 de 5 de juny, BOE nm. 181, el preu de la partida dobra i del conjunt de partides dobra que sinclou en un pressupost dexecuci material (PEM) ha de ser el que sanomena preu directe (cost directe) que ha dincloure a ms de les despeses de m dobra, materials, amortitzaci i conservaci de maquinria i despeses auxiliars, les despeses indirectes.

Despeses directes dobra Segons la redacci de l'article 67 del Reglament general de contractaci de lEstat (RD 982/87 de 5 de juny, BOE nm. 181), es considera que l'IVA no est incls en cap tipus de despesa. Formen part de les despeses directes d'obra:

La m d'obra, amb els plus, crregues i seguretat social, que interv directament en l'execuci de la unitat d'obra, com per exemple: A0122000 Oficial 1a paleta.

Els materials, amb preus resultants a peu d'obra, que resten integrats en la unitat de qu es tracti o que es necessitin per executar-la, com: B0511302 Ciment prtland CEM I 32,5 N, a granel. La repercussi de limport de ruptures i minves produdes durant el transport intern i la realitzaci de les unitats dobra sinclou com a increment de consum de material en les corresponents unitats dobra.

Les despeses damortitzaci i de conservaci de la maquinria i de les installacions, com per exemple: C1501800 Cami de 12 t.

Despeses auxiliars1 A la clusula 51, "Precios", del Pliego de clusulas administrativas generales para la contratacin del Estado, s'indica que tots els treballs, mitjans auxiliars i materials que siguin necessaris per a l'acabat correcte de qualsevol unitat d'obra es consideren inclosos en el preu de la unitat, encara que no estiguin especificats en la descomposici o descripci dels preus. Aix doncs, no es poden repercutir despeses auxiliars als conjunts de partides dobra, perqu ja han estat contemplades dins limport de les partides dobra que els componen2. De igual manera, a les partides dobra no es poden repercutir despeses auxiliars sobre limport dels elements compostos que les formen.

1 LARBDC les anomena despeses directes complementries. 2 Com que lARBDC admet que els conjunts de partides dobra puguin tenir com a components elements simples i elements compostos, en aquests casos sadmet repercutir-hi despeses auxiliars.

15

El valor assignat a les despeses auxiliars de les partides dobra del llibre s orientatiu i haur de ser revisat, en cada obra, per l'autor del pressupost en funci de la tipologia de la unitat dobra i del seu amidament. A ttol d'exemple s'engloben dins de les despeses auxiliars: Bastida per a la realitzaci de lobra vista; eines petites estrictament necessries per fer la unitat d'obra (mquina de perforar, regle, etc.); neteja de la runa produda per la realitzaci de la unitat dobra; trasllat del material propi de la unitat dobra dins de l'obra; lloguer de petita maquinria; etc. Laplicaci de les despeses auxiliars ser com a percentatge (%) sobre el total de la m d'obra1. Tamb es consideren despeses auxiliars les despeses de subcontracte, que comprenen les despeses generals dempresa i el benefici industrial de les empreses subcontractades. Aquestes sn les despeses addicionals al cost directe de l'obra quan est adjudicada a un contractista general i es preveu que algunes parts es subcontractaran a daltres empreses. Laplicaci ser en forma de percentatge (%) sobre el total de les partides dobra que conformen la part de subcontractaci de l'obra. Exemple de clcul duna despesa auxiliar: 1. Dades inicials de la partida:

K612258K Paret de tancament recolzada de gruix 14 cm, de ma masss delaboraci manual, HD, categoria I, segons norma UNE-EN 771-1, de 290x140x50 mm, de resistncia a compressi 30 N/mm2, duna cara vista, collocat amb morter mixt 1:2:10 amb ciment CEM II

M dobra: A0122000 Oficial 1a paleta 1,674 h x 23,020 = 38,53548A0140000 Manobre 0,840 h x 19,250 = 16,17000 Total m dobra 54,70548Materials: B0F1C252 Ma masss delaboraci manual R-30, de 290x140x50 mm, cares vistes, categoria

I, HD, segons la norma UNE-EN 771-1 64,400 u x 0,330 = 21,25200

D070A4D1 Morter mixt de ciment prtland amb filler calcari CEM II/B-L, cal i sorra de pedra grantica amb 200 kg/m3 de ciment, amb una proporci en volum 1:2:10 i 2 N/mm2 de resistncia a compressi, elaborat a lobra amb formigonera de 165 l

0,02758 m3 x 110,94651 = 3,06212

Total materials 24,31412

2. Clcul de la despesa auxiliar: Estimaci en concepte de despeses auxiliars: 41,03 Quantitat de paret de faana: 30 m3 Cost de m dobra : 30 m3 x 54,71 = 1.641,30

Despesa auxiliar = (41,03 / 1.641,30) x 100 = 2,5 % (sobre la m dobra)

3. Resultat: K612258K Paret de tancament recolzada de gruix 14 cm, de ma masss delaboraci manual, HD, categoria I,

segons norma UNE-EN 771-1, de 290x140x50 mm, de resistncia a compressi 30 N/mm2, duna cara vista, collocat amb morter mixt 1:2:10 amb ciment CEM II

M dobra: A0122000 Oficial 1a paleta 1,674 h x 23,020 = 38,53548A0140000 Manobre 0,840 h x 19,250 = 16,17000 Total m dobra 54,70548 Despesa auxiliar 2,5% 1,36764Materials: B0F1C252 Ma masss delaboraci manual R-30, de 290x140x50 mm, cares vistes, categoria

I, HD, segons la norma UNE-EN 771-1 64,400 u x 0,330 = 21,25200

D070A4D1 Morter mixt de ciment prtland amb filler calcari CEM II/B-L, cal i sorra de pedra grantica amb 200 kg/m3 de ciment, amb una proporci en volum 1:2:10 i 2 N/mm2 de resistncia a compressi, elaborat a lobra amb formigonera de 165 l

0,02758 m3 x 110,94651 = 3,06212

Total materials 24,31412 Total cost directe 80,38724

Despeses indirectes2

Es consideren despeses indirectes totes aquelles despeses dexecuci que no siguin directament imputables a unitats dobra concretes, sin al conjunt o part de lobra.

Segons el Reglament general de contractaci de lEstat, article 67, han de considerar-se les despeses indirectes segents: les despeses dinstallaci d'oficines a peu d'obra, de comunicacions, d'edificaci de magatzems, de tallers, de pavellons provisionals per a obrers, de laboratoris, etc., aix com les del personal tcnic i administratiu adscrit exclusivament a l'obra i les dels imprevistos. Totes aquestes despeses, excepci d'aquelles que shagin valorat al pressupost en unitats d'obra o en partides alades, s'han de xifrar en un percentatge dels costos directes, el mateix per a totes les unitats d'obra, que el tcnic autor del projecte adoptar en cada cas segons la naturalesa de l'obra projectada, de la importncia del pressupost i del termini probable d'execuci.

1 LARBDC admet que laplicaci del percentatge (%) pugui efectuar-se sobre el total de la unitat dobra o b en forma de quantitat fixa definida com a element simple. En aquest darrer cas, lelement simple es definir, en funci del seu tipus, com a:

u. Despeses auxiliars (o despeses directes complementries) u. M dobra auxiliar (o m dobra complementria) u. Material auxiliar (o material complementari) u. Maquinria auxiliar (o maquinria complementria)

2 Anomenat per lARBDC despeses indirectes dexecuci.

16

Les despeses indirectes inclouen els segents conceptes (elaborat per la Comissi BEDEC1):

M dobra indirecta. Personal que no interv de forma directa en lexecuci de les unitats dobra, ats que realitza exclusivament funcions de control, organitzaci, distribuci de tasques, vigilncia, etc.

Cap dobra, ajudant dobra, encarregat dobra, administratiu dobra, cap de colla, vigilant, emmagatzemador, manobre de serveis varis (personal que realitza funcions de transport interior, elevaci, muntatge, retirada, neteja, etc., durant l'execuci de lobra).

Maquinria, tils i eines. Conjunt de maquinria, tils i eines que sutilitza per a lexecuci de diverses unitats dobra i que no s especfic duna delles.

Elevaci: grua, incloent-hi el gruista, muntatge, desmuntatge i transport de grua, amb fonamentaci, xarxa de terres i legalitzaci, muntacrregues i carret elevador.

Transport: cami per a treballs generals, neteja i transport d'eines, dmpers.

Eines: pics, pales, regles.

Installacions provisionals. Escomeses provisionals dinstallacions: energia elctrica, aigua potable, servei de telfon.

Xarxes dinstallacions de carcter provisional, perqu es desmunten a mesura que no sn necessries. Per exemple: xarxa i quadres elctrics, xarxa d'aigua potable, etc.

Consum dinstallacions: energia elctrica, aigua potable, telfon-fax.

Construccions provisionals i equipaments. Mduls prefabricats: construccions provisionals a peu dobra per magatzems, tallers, oficines, etc.

No shi inclouen les installacions de vestuaris o menjadors del personal quan aquestes sintegren en lEstudi de seguretat i salut. Tampoc no sinclouen en aquest apartat els tancaments del solar, accessos i rtols, que es desmunten o seliminen quan lobra finalitza.

Equipaments: despeses generades pel funcionament de loficina dobra i els magatzems, com ara consumibles (paper, fax, etc.), equips informtics i, en general, les despeses derivades de ladministraci de lobra durant el perode dexecuci.

Control de qualitat.

Exemple de clcul de les despeses indirectes duna obra:

1. Dades generals de l'obra: Tipus: Rehabilitaci integral dedifici de 24 habitatges de 90 m2 i 2 locals comercials de 130 m2 Durada: 5 mesos Pressupost de cost directe: 407.621,84 Despeses indirectes valorades en el projecte: 40.762,18 .

2. Clcul del coeficient corresponent a l'obra: (Despeses indirectes / Despeses directes) x 100 = (40.762,18 / 407.621,84) x 100 = 10,00%

3. Resultat: K612258K Paret de tancament recolzada de gruix 14 cm, de ma masss delaboraci manual, HD, categoria I, segons

norma UNE-EN 771-1, de 290x140x50 mm, de resistncia a compressi 30 N/mm2, duna cara vista, collocat amb morter mixt 1:2:10 amb ciment CEM II

M dobra: A0122000 Oficial 1a paleta 1,674 h x 23,020 = 38,53548A0140000 Manobre 0,840 h x 19,250 = 16,17000 Total m dobra 54,70548 Despesa auxiliar 2,5% 1,36764Materials: B0F1C252 Ma masss delaboraci manual R-30, de 290x140x50 mm, cares vistes, categoria I,

HD, segons la norma UNE-EN 771-1 64,400 u x 0,330 = 21,25200

D070A4D1 Morter mixt de ciment prtland amb filler calcari CEM II/B-L, cal i sorra de pedra grantica amb 200 kg/m3 de ciment, amb una proporci en volum 1:2:10 i 2 N/mm2 de resistncia a compressi, elaborat a lobra amb formigonera de 165 l

0,02758 m3 x 110,94651 = 3,06212

Total materials 24,31412 Total cost directe 80,38724 Despesa indirecta 10% 8,03872 Total cost execuci material 88,42596

1 Comissi formada per empreses representants de ladministraci pblica, la Cambra Oficial de Contractistes dObres de Catalunya (CCOC), el Gremi de Constructors dObres de Catalunya, representants dels fabricants i dels aplicadors, els collegis professionals i lITeC.

17

PRESSUPOST DEXECUCI PER A CONTRACTE (PEC)

Segons el Reglament general de contractaci de lEstat, article 68, modificat segons lRD 982/87 de 5 de juny, BOE nm. 181, el pressupost d'execuci per a contracte s'obt incrementant el d'execuci material en els conceptes segents: Despeses generals destructura (DGE), que incideixen sobre el contracte, xifrades en els

percentatges segents aplicats sobre el PEM: Del 13 al 17% per a obres oficials (el percentatge el fixa cada departament ministerial a la vista de

les circumstncies concurrents) en concepte de despeses generals dempresa, despeses financeres, crregues fiscals (IVA excls) i taxes de ladministraci establertes legalment, que incideixin sobre el cost de les obres i altres derivats de les obligacions del contracte.

El 6% per a obres oficials en concepte de benefici industrial (BI) del contractista. Aquests percentatges poden ser modificats amb carcter general per acord del govern quan, pel fet de variar els supsits actuals, es consideri necessari. A les obres privades els percentatges de DGE i de BI poden ser diferents dels especificats anteriorment.

Limpost sobre el valor afegit (IVA) que gravi lexecuci de lobra, que sha daplicar sobre la suma del PEM i les DGE. Segons lRD 1624/1992 de 29 de desembre, Reglamento del impuesto sobre el valor aadido, lIVA a aplicar pot ser dun 7% o dun 16%. A partir del 1 de juliol de 2010 els tipus seran el 8% i el 18% respectivament.

Podr ser del 7% (tipus impositiu redut) quan es donin totes tres circumstancies:

Que lobra a realitzar es tracti duna rehabilitaci integral o parcial de lestructura.

Que el promotor de lobra sigui el propietari / comunitat de propietaris de la finca a realitzar.

Que el cost de lobra superi el 25% del valor dels habitatges abans que es realitzi la rehabilitaci. IVA del 16% (tipus impositiu general) s'aplicar en les execucions d'obra que no estiguin incloses en l'apartat anterior.

Aquest impost pot variar en funci de la zona geogrfica, de manera que shaur daplicar el que correspongui; per exemple, a les Illes Canries sha de contemplar lImpost general indirecte canari (IGIC). Pressupost d'execuci material 448.384,03 - Despeses generals d'empresa 13% 58.289,92 - Benefici industrial 6% 26.903,04 _____________________________________________

533.577,00 - IVA 7% 37.350.39 _____________________________________________

Pressupost dexecuci per a contracte (PEC) 570.927.39

Les despeses generals dempresa inclouen els segents conceptes:

Propis de lempresa

Estructura: Gerncia (direcci general, staff de recolzament, altres), direcci intermdia (direcci delegada, tcnics-caps de grup, altres), administraci (personal doficines, amortitzaci de locals, consums corrents, amortitzaci de mobiliari i equips, altres).

Fiscals: Sobre lactivitat econmica, altres.

Financers: Finanament bsic, altres avals, altres.

18

Derivats del contracte

Financers: Avals del contracte, aplaament del pagament, retencions, pagament demorat de revisi de preus, altres.

Taxes i impostos de lAdministraci: Llicncia dobres, impostos sobre construcci, ocupaci de vies pbliques, permisos de bastides, inspecci i vigilncia, altres.

Altres derivades del contracte: Anuncis en premsa, de formalitzaci del contracte, cartells, assaigs, policia i vigilncia durant el perode de garantia, altes i permisos dinstallacions, assegurances especfiques, manteniment i conservaci durant el perode de garantia, altres.

PRESSUPOST PER A CONEIXEMENT DE L'ADMINISTRACI (PCA)

s el resultat d'afegir al pressupost dexecuci per a contracte (PEC) tot all que cal per fer l'obra i que no sn partides que hagi de realitzar directament l'empresa contractada.

Pressupost dexecuci per a contracte 570.927.39 - Projecte i direcci dobra 41.217,88 - Altres conceptes 2.100,61 _________________________________________

Pressupost per a coneixement de l'administraci (PAC) 614.245,87

PRESSUPOST DE LICITACI (PL)

s limport que serveix de base per formular les ofertes econmiques de les empreses que concorren a una licitaci dobra.

PRESSUPOST DADJUDICACI (PA)

s limport corresponent a la proposici econmica de lempresa que resulta adjudicatria de lobra, i que pot ser coincident amb el pressupost de licitaci o no.

19

Annex 2. COEFICIENTS DE PREUS DE REHABILITACI La unitat de la rehabilitaci de lITeC va elaborar un estudi per tal de trobar uns coeficients que permetin corregir els imports dels elements daquest quadre de preus de referncia en funci dels diferents aspectes de lobra. Les condicions dels preus del quadre es refereixen a intervencions que reuneixen els segents supsits:

Situades en poblacions amb menys de 100.000 habitants. Sense dificultat daccs viari. Amb suficient espai demmagatzematge de materials a lobra. Sense dificultat de transport de materials a lobra i a peu dobra. Amb un volum dobra superior a 500 m2 (vegeu Coeficient b4). Sense presncia dusuaris durant lexecuci de les obres.

Per a obres amb caracterstiques diferents a les anteriors cal aplicar un coeficient corrector sobre el PEM, que sobt amb la segent frmula: Coeficient de rehabilitaci = a x b (on b = 1 + b1 + b2 + b3 + b4 + b5) Coeficient a: localitzaci general de lobra

Poblacions amb menys de 100.000 habitants: 1 Barcelona i Madrid: 1,15 Capitals de provncia o de ms de 100.000 habitants: 1,1 Coeficient b1: dificultat daccs

Difcil accs viari (nucli antic): 0,05 Estacionament i crrega/descrrega amb horari limitat: 0,025 Coeficient b2: emmagatzematge

Espai de magatzem inferior a 30 m2: 0,025 Coeficient b3: transport de material

Si la distncia al magatzem o al lloc de descrrega s superior a 25 m, si es compon de ms dun trajecte o si noms es disposa dun sistema de transport o delevaci manual: 0,05

Coeficient b4: volum dobra

El clcul de la superfcie es realitzar aplicant la frmula S = P / M, on P s el PEM i M s el mdul bsic elaborat pel Collegi dArquitectes de Catalunya.

Superfcie dactuaci inferior a 100 m2: 0,3 Superfcie dactuaci entre 100 m2 i 500 m2: 0,15 Coeficient b5: presncia dusuaris

Presncia dusuaris durant les obres de rehabilitaci: 0,15

20

Annex 3. DADES MEDIAMBIENTALS I ESTUDI DE GESTI DE RESIDUS I PLA DE GESTI DE RESIDUS

Amb la intenci de proporcionar dades sobre els vector dimpacte ms caracterstics que permeti anar satisfent les diverses disposicions administratives de protecci al medi natural (tal com la Directiva sobre eficincia energtica del 16/12/02), els elements del banc BEDEC contenen:

Els pesos dels diversos materials que constitueixen la partida dobra. Dada necessria per avaluar les quantitat de matries primeres i de matries primeres no renovables que sempren. Tanmateix permet establir estratgies de reducci i/o dincorporaci de reciclats i/o de reutilitzaci de sobrants.

Quantitats i caracterstiques dels residus dobra i dembalatge que genera cada partida, per a poder desenvolupar un Pla dirigit a la seva millor gesti i/o a la eventual reutilitzaci en la prpia obra.

Cost energtic i emissions de CO2 a latmosfera dels materials i dels processos dexecuci emprats en cada partida. Aquesta informaci considera en els materials lextracci de la matria primera, transport de lorigen a la fbrica i procs de fabricaci, i en la maquinaria el temps de funcionament per a lexecuci de la partida, potencia de la mquina i tipus de motor i combustible.

Les dades en estar integrades en el banc BEDEC i gestionades amb el conjunt de programes TCQ2000, sn susceptibles de ser analitzades sobre partides, etapes dobra o en forma de resultats finals. Aquests resultats son fcils dentendre i, pel fet que es creen arxius de dades compatibles amb altres programes (com Excel), fcilment es poden operar i incorporar a altres documents o altres processos informtics.

Lobtenci de les dades dels residus ha estat possible grcies a la collaboraci amb la Junta de Residus de la Generalitat de Catalunya. Les dades de cost energtic i emissi de CO2 han estat resultat de la collaboraci amb lInstitut Catal de la Energia - Icaen, els Departaments de Construcci Arquitectnica I i II de la UPC i el Centre Tecnolgic de la Construcci iMat, qui va realitzar una revisi de les dades a partir de lanlisi de diferents BBDD europees i destudis relatius a lenergia continguda en els materials i les emissions de CO2 associades.

Pel que fa a lestabliment de les dades dels residus, es varen estudiar els residus procedents de les ruptures i minves de material derivades de lexecuci de cada partida i els originats pels embalatges dels materials ms significatius de lobra (ambds referits a m3 i kg), essent aquesta informaci la base per a poder plantejar una mnima separaci selectiva en obra.

Cal especificar el segent:

El residu que mostren els elements compostos, les partides dobra i els conjunts de partides dobra, s el generat per la collocaci dels materials que els formen, dedut a partir d'un percentatge sobre la quantitat de material consumit en lelement. No sinclou el residu daltres mitjans utilitzats en la partida que, pel que fa al clcul del preu, es consideren despeses auxiliars i no sespecifiquen (pinzells, esprais per marcar, cintes adhesives, plstics per a proteccions, etc.).

Hi ha altres factors no considerats que generen un residu significatiu:

Les prdues en el subministrament dalguns materials (formig, trencament de peces,...), lexcs de material que no sutilitza i caduca, trencaments i prdues en lemmagatzematge i manipulaci en el transport intern de lobra, etc. Aquest residu es imputable als materials independentment don sutilitzen. El factor de residu per aquest motiu en alguns materials amb ms incidncia en lobra, es podria quantificar en: Formig 1%, maons i peces de revestiment frgils 5%, morters 2%, aportaci de terres i granulats 1%. Aquest factor saplicaria a la quantitat total de material en el pressupost.

Enderrocs delements mal executats.

Partides auxiliars no contemplades en el pressupost.

Els elements compostos, les partides dobra i els conjunts de partides dobra del banc que no son paramtrics dedueixen la informaci denergia i de residu dembalatge dels seus components materials o maquinria, per no aporten residu de collocaci ni denderroc.

En el captol denderrocs, principalment en rehabilitaci, algunes partides, tal i com estan definides no shi pot assignar un residu, ja que no sespecifica dimensions ni material de lelement que senderroca, parmetres no rellevants per al preu per que son imprescindibles per definir la quantitat i el tipus de residu generat.

21

Donada la gran dispersi i variaci darticles referits a materials dalguns captols dinstallacions (exemple, lenllumenat), unit al fet que els fabricants donen poca informaci sobre aquest tema, fa difcil trobar un patr dembalatge que permeti donar valors de referncia.

Els valors consideren el volum mnim que ocuparien els residus si es disposessin de forma ordenada (volum inicial), s dir, utilitzant un coeficient desponjament per unitat. A causa de la quantitat de factors que intervenen en la determinaci del volum final que tenen els residus en el contenidor, s lusuari qui ha de determinar aquest coeficient desponjament en funci de les variables segents:

El tipus de material. La forma de lelement a emmagatzemar influeix directament en el volum final que ocupar en el contenidor. El volum inicial dels materials amorfs (formig, etc.) quasi coincidir amb el volum final, en canvi en els conformats (perfils dacer, taulons, etc.) pot arribar a ser molt diferent.

La forma demmagatzemar els residus. s el factor ms important per conixer el volum final dels residus, i el ms difcil destablir (sobretot en fase de projecte) ja que aquest volum final depn fonamentalment de la cura que tinguin els operaris en ordenar els residus en el seu lloc dacopi.

El tipus de separaci selectiva que es realitzi. El volum final tamb s funci de la possibilitat que els materials amorfs i/o de gra petit puguin emplenar els espais que deixen les restes dels materials conformats. La separaci selectiva desordenada de semiproductes de gran mida tendeix a determinar coeficients desponjament alts.

Estudi de gesti de residus i pla de gesti de residus

El Reial Decret 105/2008 d1 de febrer estableix que el productor del residu ha dincloure en el projecte executiu un estudi de gesti de residus de lobra. Aquesta exigncia s aplicable a les obres de construcci o demolici de qualsevol tipus incloses les obres de reparaci o reforma, aix com els treballs que impliquin modificaci del terreny o del subsl quant a forma o substncia (excavacions, urbanitzaci, etc.).

Aquest estudi ha dincloure:

Estimaci dels residus que es generaran en obra identificats mitjanant codi CER (Catleg Europeu de Residus) i quantificats en t i m3.

Especificaci de les mesures previstes per a la prevenci del residu. Dest final dels residus: Valoritzaci o eliminaci. Mesures de separaci selectiva i fraccions resultants. Informaci grfica de lespai previst per a les operacions amb el residu dins de lobra (separaci,

emmagatzematge, manipulaci, etc.). Plec de condicions tcniques de les operacions amb el residu dins de lobra. Pressupost en captol independent de les operacions de gesti del residu. En obres que impliquin actuacions sobre una construcci existent (reparaci, demolici o reforma):

Inventari dels residus especials (perillosos).

El constructor (possedor del residu) est obligat, duna banda a elaborar un pla de gesti de residus en el qual es concreta el mode daplicaci de lestudi de gesti incls en el projecte i, daltra banda, a facilitar a la propietat els documents que justifiquen la gesti dels residus emesos pels gestors.

En lRD 105/2008 sexigeix la separaci dels residus en determinades fraccions quan de manera individualitzada, la quantitat prevista per al total de lobra superi les quantitats segents: Formig: 80 t; maons, teules i materials cermics: 40 t; metall: 2 t; fusta: 1 t; vidre: 1 t; i paper i cartr: 0,5 t, lmits vigents des del 14 de febrer del 2010. Encara que no es compleixin aquests lmits, cal considerar sempre una separaci mnima en inerts, no especials (no perillosos) i especials (perillosos). Aquests ltims segons lRD shan de separar sempre.

En el captol K2R sincorpora el cost associat a la separaci selectiva en obra, al subministrament, recollida i transport del residu en contenidors de diferent volum o a la crrega i transport en cami de diferent tonelatge i a les operacions possibles en installacions externes: reciclatge, transferncia o eliminaci en dipsit. La terminologia per a la definici dels tipus de residu i de les operacions de gesti sadapta al marc legal vigent establert per la normativa europea, estatal i autonmica: Tipus de residus segons Decret 92/1999; classificaci en codis CER segons Catleg Europeu de Residus (Decisin 2000/532/CE i modificacions) publicat per Orden MAM/304/2002 i tipus de gesti segons lRD 105/2008.

22

Sha incorporat les partides de tractament de residus: matxuqueig (K2RM) i trituraci (K2RT).

En relaci a la gesti del residu, captol K2RA, sha aplicat els canvis segents:

Lunitat damidament dels elements simples B2RA, passa de m3 a t, que es lunitat de mesura habitual en les tarifes de les installacions de gesti i sobre la que sapliquen els cnons.

Sinclou la densitat de les fraccions en la definici de les partides, de manera que es pugui fer fcilment la traducci de t a m3.

El reciclatge dalgunes fraccions (vidre, plstic i paper cartr), te preu 0 i daltres (metalls), preu negatiu.

Les partides de residus dels tipus inerts i no especials (no perillosos) amb dest a abocador, afectades pel cnon segons la Llei 8/2008, es desdoblen en partides amb cnon i sense, per tal dincloure lexempci de cnon especificada en la mateixa llei i per a usuaris daltres comunitats.

Sha canviat a tot el banc, les referncies CER (Catleg Europeu de Residus) per LER (Llista Europea de Residus), per tal dadaptar-se a la normativa vigent.

En el captol K24 sinclou el cost associat a la reutilitzaci del residu inert en obra, el que es considera com una operaci de valoritzaci sempre que sacrediti de manera fefaent. Aquestes partides permeten elaborar, en un captol independent, lapartat del pressupost derivat del tractament del residu.

Arran de la publicaci de lRD 105/2008 es va crear una comissi de treball formada pel Collegi dArquitectes de Catalunya, Consell de Collegis d'Aparelladors, Arquitectes Tcnics i Enginyers dEdificaci de Catalunya representat pel Collegi d'Aparelladors, Arquitectes Tcnics i Enginyers dEdificaci de Barcelona, Collegi dEnginyers Industrials de Catalunya, Collegi d'Enginyers Tcnics Industrials de Barcelona, Gestora de Runes de Catalunya SA, Gesti dInfraestructures SAU - Gisa, Centre Tecnolgic de la Construcci - iMat, Collegi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports de Catalunya, Collegi dEnginyers Tcnics dObres Pbliques de Catalunya, coordinada per lITeC, encarregada destablir, a partir de la lectura i interpretaci de lRD, una estructura dels documents necessaris, tant en la fase de projecte com en la de construcci, que permeti donar resposta a aquesta disposici legal i que serveixi de guia gratuta als professionals del sector.

23

Annex 4. ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT I PLA DE SEGURETAT I SALUT

Segons lRD 1627/1997 de 24 doctubre, l'Estudi de seguretat i salut ser d'aplicaci quan: El pressupost dexecuci per contracte del projecte s igual o superior a 0,45 milions .

La durada de lobra sigui superior a 30 dies laborables i treballin en algun moment a l'obra ms de 20 persones simultniament.

El volum de la m dobra estimada, entenent que es refereix al sumatori dels dies de treball del total dels treballadors de lobra, sigui superior a 500 dies.

En obres de tnels, galeries, conduccions subterrnies i preses.

En el cas que no es compleixi cap dels supsits anteriors, el promotor resta obligat que selabori durant la fase de redacci del projecte un Estudi bsic de seguretat i salut.

LEstudi de seguretat i salut o lEstudi bsic de seguretat i salut sincorporar com a un captol ms del pressupost i noms pot incloure partides alades quan els elements o operacions siguin de difcil previsi.

El contractista ha de redactar un Pla de seguretat i salut que, partint de lEstudi de seguretat i salut o de lEstudi bsic de seguretat i salut i sense disminuir-ne limport total, en pot modificar la medici, qualitats i valoraci en funci del propi sistema dexecuci de la obra.

El Pla de seguretat i salut ha de ser aprovat abans de linici de lobra pel coordinador de seguretat dexecuci dobra, o per la direcci facultativa en el seu defecte.

El captol HX incorpora a ttol indicatiu una relaci de MAUP. MAUP s tot mitj auxiliar dotat de protecci, que originriament v integrat en l'equip, mquina o sistema, de tal manera que apantalla els riscos d'abast o simultanetat de l'energia fora de control, els treballadors, personal ali a l'obra i/o materials, mquines, equips o ferramentes prximes a la seva rea d'influncia, anullant o reduint les conseqncies d'accident. La seva operativitat resta garantida pel fabricant o distribudor de cadascun dels components, en les condicions d'utilitzaci i manteniment per ell prescrites. El contractista resta obligat a la seva adequada elecci, seguiment i control d's.

Diferents conceptes de costos que shan de tenir en compte sn: Despeses directes d'obra Segons la redacci de l'article 67 del Reglament general de contractaci de lEstat (RD 982/87 de 5 de juny, BOE nm. 181), es considera que l'IVA no est incls en cap tipus de despesa. Formen part de les despeses directes d'obra:

La m d'obra, amb plusos, crregues i seguretat social, que interv directament en l'execuci de la unitat d'obra, com per exemple: A0122000 Oficial 1a. paleta.

Els materials, amb preus resultants a peu d'obra, que queden integrats en la unitat de qu es tracti o que es necessitin per a executar-la, com per exemple: B151ABB7 Pescant metllic de forca, de 7,5 m d'alria i de 80 x 40 x 1,5 mm de secci, per a 20 usos. La repercussi en limport de ruptures i minves ocasionats durant el transport intern i lexecuci de les unitats dobra sinclou com a increment de consum de material en les corresponents unitats dobra.

Les despeses damortitzaci i de conservaci de la maquinria i de les installacions abans esmentades, com per exemple: C1501800 Cami de 12 t.

Despeses auxiliars 1 Sn els elements que, per ells mateixos, no formen part de cap partida especfica d'obra, per que sn necessaris per a complir els requisits indicats en la memria i/o en el plec de condicions particulars de seguretat i salut, com per exemple les proteccions individuals (casc, guants, etc.). A les partides dobra no es poden repercutir despeses auxiliars sobre limport dels elements compostos components.

1 Anomenat per lARBDC com Despeses directes complementries.

24

El valor assignat a les despeses auxiliars de les partides dobra del llibre s orientatiu i haur de ser revisat, en cada obra, per l'autor del pressupost en funci de la tipologia de la unitat dobra i del seu amidament.

A ttol d'exemple, i entre altres, s'engloben dins d'aquest apartat: Eines petites estrictament necessries per a fer la unitat d'obra (mquina de perforar, regle, etc.); neteja de la runa produda per la realitzaci de la unitat dobra; trasllat del material propi de la unitat dobra dins de l'obra; etc.

Laplicaci de les despeses auxiliars ser en forma de % sobre el total de la m d'obra1.

Tamb es consideren despeses auxiliars les despeses de subcontracte, que engloben les despeses generals dempresa i el benefici industrial de les empreses subcontractades. Aquestes sn les despeses addicionals al cost directe de l'obra, quan est adjudicada a un contractista general, i es preveu que algunes parts de la mateixa es subcontractaran a altres empreses.

Laplicaci ser en forma de % sobre el total de les partides dobra que conformen la part de subcontractaci de l'obra.

Despeses indirectes 2

Es consideren despeses indirectes totes aquelles despeses dexecuci que cal realitzar durant l'execuci de les obres, per tal de complir els requisits indicats en la memria i/o en el plec de condicions de seguretat i salut. Algunes de les actuacions que cal dur a terme depenen totalment de les caracterstiques de l'obra per executar: riscs potencials segons el tipus de feines per desenvolupar, etc. Donat que el cost d'aquestes actuacions ha de repercutir en el conjunt global de l'obra, aquesta imputaci s'inclou en el concepte de despeses indirectes de l'obra, sense deixar de banda la possibilitat que, en l'Estudi de seguretat i salut, i en el pla consegent, es detallin les actuacions esmentades. A continuaci es relacionen un conjunt d'aquestes actuacions, com a referncia, per tal de facilitar-ne la valoraci i la imputaci en el pressupost corresponent:

Inspecci peridica del departament tcnic de seguretat. Vigilncia permanent en l'obra per al compliment de la seguretat. Xerrada d'acollida per a personal d'obra sobre seguretat i salut. Formaci referent a seguretat i salut per a personal d'obra. Formaci referent a primers auxilis per a personal d'obra. Formaci sobre prevenci d'accidents per a vigilant de seguretat. Formaci sanitria del socorrista d'obra. Reconeixements mdics per al personal d'obra. Detecci de serveis i de conduccions metlliques soterrades mitjanant equip porttil. Comprovaci d'installacions de baixa tensi mitjanant equip porttil. Mesurament de la resistncia a terra mitjanant equip porttil. Detecci de corrents errtics mitjanant equip porttil. Detecci de nivell d'oxigen, sulfhdric, anhdrid carbnic i d'explosivitat mitjanant detector digital Detecci de concentraci de gasos mitjanant bomba manual i tubs clorimtrics.

1 LARBDC admet tamb que laplicaci del % pugui ser sobre el total de la unitat dobra, o b que laplicaci sigui en forma de quantitat fixa definida com a element simple. En aquest darrer cas lelement simple es definir, en funci del seu tipus, com a:

u. Despeses Auxiliars (o despeses directes complementries) u. M dobra auxiliar (o m dobra complementria) u. Material auxiliar (o material complementri) u. Maquinria auxiliar (o maquinria complementria)

2 Anomenat per lARBDC com a despeses indirectes dexecuci.

25

Annex 5. REVISI DE PREUS Concepte En la teoria general del dret, la concepci actual del contracte s fruit del pensament liberal que va inspirar la codificaci. Un dels principis claus d'aquesta concepci s la immutabilitat del contractus lex, s a dir, que els contractes s'han de complir en els termes pactats i sn immodificables. Una de les manifestacions d'aquest principi s l'execuci de les obres a risc i perill del contractista: una vegada pactat un preu, aquest s immodificable, llevat de supsits de fora major (article 144 de la Ley de contratos de las administraciones pblicas).

Ara b, en tota relaci contractual tamb juga un paper fonamental el principi de l'equivalent econmic o equilibri econmic entre les prestacions. Si es trenca l'equilibri econmic es perjudica el normal desenvolupament del contracte. El concepte de la revisi de preus respon a aquest principi de l'equivalent econmic. s un concepte que ha estat recollit i desenvolupat per la legislaci que regula la contractaci administrativa, s a dir, aquella en qu una de les parts s una administraci pblica (central, autonmica o local). La revisi de preus no modifica el preu del contracte, sin que actualitza el preu calculat pel contractista en la seva oferta quan s'executen les diferents unitats d'obra.

Lentrada en vigor de lRD Legislatiu 2/2000 de 16 de juny, de Contratos de las administraciones pblicas ha suposat la regulaci per llei de la revisi de preus, completada amb les disposicions contingudes al Reglament general de contractaci de lEstat, aprovat per lRD 1098/2001, sobre revisi de preus als contractes de lEstat i organismes autnoms, sempre que no soposin al que estableix lRD Legislatiu 2/2000 pels contractes subjectes a revisi de preus segons el seu article 103.

Els plecs de clusules administratives per als contractes dobres hauran de detallar la frmula o sistema de revisi aplicable, llevat daquells en qu, mitjanant resoluci motivada, sexpliciti la improcedncia de la revisi de preus (article 103.3 de la Ley de contratos de las administraciones pblicas).

Mtode per practicar la revisi de preus d'un contracte d'obres La naturalesa administrativa o privada del contracte condicionaran laplicaci del mtode de revisi.

Els contractes celebrats per les administracions pbliques, per imperi de la llei, estan sotmesos a la utilitzaci duna frmula polinmica que reflecteix sintticament lestructura de costos de lobra, a la qual sapliquen uns ndexs que recullen la variaci de preus dels elements bsics que defineixen aquella estructura de costos, mtode que es concreta a lRD 1098/2001.

Cal tenir en compte dos aspectes de lRD 2/2000 de 16 de juny: a la disposici transitria segona, es modifiquen totes les frmules de revisi amb aquests termes: seguirn aplicndose las aprobadas () sin que resulte aplicable el sumando fijo (0,15) que figura en las mismas. La mateixa disposici indica que, dacord amb larticle 104, saprovaran en breu noves frmules de revisi. Daltra banda, larticle 103, diu La revisin de precios () tendr lugar () cuando el contrato se hubiese ejecutado en el 20 por 100 de su importe y haya transcurrido un ao desde su adjudicacin.

A la contractaci privada, el ventall de possibilitats s ms ampli en atenci al principi de lautonomia de la voluntat, que permet que les parts pactin en els termes que estimin ms adients. Per aquest motiu, la norma general s que shauria de considerar perfectament vlid qualsevol mtode de revisi pactat entre les parts, el que permet adoptar un sistema anleg a lemprat als contractes pblics, com ara la referncia a alguna de les 48 frmules polinmiques de la Confederaci nacional de la construcci (CNC) que, en concret, disposa de la segent frmula per a obres de rehabilitaci dedificis:

ALoALt02.0

CUoCUt02.0

LoLt01.0

CRoCRt04.0

MoMt05.0

SoSt16.0

CoCt04.0

EoEt11.0

HoHt55.0Kt

26

Revisi de preus dun contracte (pblic o privat) amb la utilitzaci duna frmula polinmica i dels ndexs de revisi de preus

A continuaci es comenten, de forma parallela i amb metodologia anloga (per fent s, en un cas, del quadre de frmules tipus i, en laltre, dels ndexs de revisi de preus publicats per la CNC), el rgim de revisi legalment establert (dobligat compliment als contractes administratius) i el dun contracte privat.

Mtodes de revisi

CONTRACTE ADMINISTRATIU CONTRACTE PRIVAT a) La revisi de preus ha de considerar-se a tot contracte

administratiu, sigui quin sigui el seu pressupost o termini. Noms prvia resoluci motivada, que haur dincorporar-se al plec de clusules administratives particulars, podr declarar-se improcedent la revisi de preus dun contracte.

b) El plec de clusules administratives particulars haur despecificar la frmula o sistema de revisi aplicable.

c) Per determinar la frmula que cal utilitzar, es pot triar la ms adequada d'entre les 48 frmules tipus aprovades (Decret 3650/1970 i RD 2167/1981), sense perjudici que, si cap de les frmules no coincideix amb les caracterstiques del contracte, sen proposin despecials, que hauran de ser aprovades pel consell de ministres.

d) Els ndexs de revisi de preus que shauran dutilitzar han dsser, en tot cas, els aprovats per la comissi delegada del govern per a assumptes econmics, mensualment publicats al BOE. Aquests ndexs sn els segents: H = m d'obra E = energia C = ciment S = materials siderrgics L = lligants Cr = materials cermics M = fustes Al = alumini Cu = coure

e) s requisit legal per poder procedir a la revisi de preus que shagi executat, com a mnim, un 20% del pressupost de l'obra i, a ms, que hagin transcorregut, com a mnim, 12 mesos des de ladjudicaci del contracte.

a) Dacord amb el principi de lautonomia de la voluntat de les parts, es pot incloure una clusula de revisi de preus a qualsevol contracte privat, amb independncia de quin sigui el pressupost o el termini dexecuci.

b) A partir de lanterior principi, no existeix cap limitaci quant al

disseny de la frmula de revisi. c) Per determinar la frmula que cal utilitzar, es pot triar la ms

adequada d'entre les 48 frmules tipus elaborades per la CNC. El tcnic redactor del projecte pot proposar-ne una de diferent si les caracterstiques de l'obra no s'ajusten a cap de les 48 existents.

d) Els ndexs de revisi de preus per utilitzar sn publicats per la

CNC. Aquests ndexs sn els segents: H = m d'obra E = energia C = ciment S = materials siderrgics L = lligants Cr = materials cermics M = fustes Al = alumini Cu = coure

e) Normalment no s'inclou una clusula que deixi sense revisi

una part del pressupost, perqu es trencaria la lgica interna del mtode.

Estructura de les frmules polinmiques

CONTRACTE ADMINISTRATIU CONTRACTE PRIVAT

Genricament, les frmules polinmiques de revisi de preus dels contractes d'obres pblics i privats tenen l'estructura segent:

...CoCtc

EoEtb

HoHtaKt

IPCoIPCtq...

CoCtc

EoEtb

HoHtaKt

Kt = coeficient de revisi resultant del clcul i corresponent al mes t en qu s'han executat les obres incloses en una certificaci. a, b, c, etc. = coeficients que expressen els tants per u dels elements bsics que integren el cost dun tipus dobra. El coeficient fix (q=0,15) desapareix de les frmules (Disposici transitria 2a de lRD Legislatiu 2/2000).

q = part del cost de l'obra subjecte a revisi, d'acord amb lndex de Preus al Consum i que equival a les despeses generals de l'obra, incls el benefici industrial.

Exemple: frmula tipus nm. 21. Edificis destructura metllica i pressupost dinstallacions superior al 20% del pressupost total.

MoMt05,0

CroCrt07,0

SoSt23,0

CoCt06,0

EoEt11,0

HoHt33,0Kt

IPCoIPCt15,0

MoMt03,0

CroCrt09,0

SoSt13,0

CoCt07,0

EoEt12,0

HoHt41,0Kt

Les diferncies entre els coeficients d'una frmula i l'altra sn degudes a la diferent data d'elaboraci (1970 per a les oficials, 1989 per a les frmules de la CNC). L'actualitzaci ms recent de les frmules de la CNC assegura una ms gran concordana amb la realitat del cost de l'obra.

27

Exemple del clcul d'una revisi de preus1: 1. Dades generals de l'obra:

Edifici d'estructura metllica i pressupost dinstallacions superior al 20% del total Frmula per utilitzar: la nm. 21 Data d'oferta: desembre 2002 Data de la certificaci per revisar: desembre 2003 Import de la certificaci per revisar: 60.000

2. ndex que cal utilitzar per al clcul:

ndexs oficials Moment 0 Moment t ndexs CNC Moment 0 Moment t Des 02 Des 03 Des 02 Des 03 M d'obra (H) 314,07 321,33 M d'obra (H) 154,77 165,29Energia (E) 1907,9 1804,7 Energia (E) 151,63 143,43Ciment (C) 1342,9 1318,4 Ciment (C) 137,33 140,29Siderrgics (S) 709,8 716,2 Siderrgics (S) 134,88 140,58Mat. cermics (Cr) 1218,1 1223,8 Mat. cermics (Cr) 132,39 145,93Fustes (M) 1505,8 1513,4 Fustes (M) 127,85 127,88 IPC 139,35 142,35

3. Desenvolupament del clcul:

CONTRACTE ADMINISTRATIU CONTRACTE PRIVAT (321,33 / 314,07) x 0,33 = 0,3376 Ht / H0 (165,29 /154,77) x 0,41 = 0,4379(1804,7 / 1907,9) x 0,11 = 0,1040 Et / E0 (143,43 / 151,63) x 0,12 = 0,1135(1318,4 / 1342,9) x 0,06 = 0,059 Ct / C0 (140,29 / 137,33) x 0,07 = 0,0715(716,2 / 709,8) x 0,23 = 0,2321 St / S0 (140,58 / 134,88) x 0,13 = 0,1355(1223,8 / 1218,1) x 0,07 = 0,0703 Crt / Cr0 (145,93 / 132,89) x 0,03 = 0,0331(1513,4 / 1505,8) x 0,05 = 0,0503 Mt / M0 (127,88 / 127,85) x 0,09 = 0,0900 IPCt / IPC0 (142,35 / 139,35) x 0,15 = 0,1532 0,8532 Kt 1,0347

4. Aplicaci del coeficient Kt:

60.000 Import Certificaci 60.000x 0,8532 Coeficient de revisi (Kt) per aplicar x 1,0347

________ _______51.192 Import Certificaci revisada 62.082

510 Import revisi 2.082

+ 0,85% Percentatge de revisi de preus que se'n dedueix +3,47%

Els ndexs oficials sn nics per a tot l'Estat i reflecteixen el 85% de la variaci mensual de l'IPC. Els ndexs de la CNC es publiquen a la web de la Confederacin nacional de la construccin (www.cnc.es).

Pagament de la revisi de preus

En el cas dels contractes celebrats per les administracions pbliques, de conformitat amb el que es disposa a l'article 108 de lRD Legislatiu 2/2000, de Contractes de les administracions pbliques, limport de les revisions que procedeixin s'haur de fer efectiu mitjanant labonament o descompte corresponent a les certificacions o pagaments parcials, o b, amb carcter excepcional, a la liquidaci del contracte quan no shagin pogut incloure a les esmentades certificacions o pagaments parcials. Cas que en el moment dexpedir la certificaci no shagin publicat els ndexs corresponents al mes de referncia (cosa, daltra banda, prou usual), lRD 1098/2001, especifica que sha de fer una revisi provisional amb els darrers ndexs publicats i, posteriorment, un cop que els nous ndexs hagin estat publicats, es procedir a l'oportuna correcci. A les obres privades, la propietat hauria de preveure el possible increment derivat de la revisi de preus per tal d'ajustar-ne adequadament el programa financer. En aquest supsit, tot i que l'esmentat principi de l'autonomia de la voluntat de les parts deixa lliure el cam per pactar qualsevol frmula de pagament de l'import corresponent a la revisi de preus, potser l'opci ms adient, en tant que la ms simple, seria acordar l'abonament en els mateixos terminis i condicions que els pactats per al pagament de les certificacions o dels corresponents documents que acreditin la realitzaci total o parcial del contracte.

1 Exemple que serveix per a descriure el mtode de clcul per que cal corregir amb les dades i ndexs que corresponguin a una obra concreta.

28

Actualitzaci de preus d'un pressupost abans de l'adjudicaci a una empresa contractista De vegades, el perode de temps transcorregut entre el moment en qu el projectista va calcular el pressupost d'un projecte i l'inici del procediment de licitaci del contracte s molt prolongat, o b es produeixen entre un i altre moment variacions importants en els preus que provoquen que el clcul inicial quedi desfasat. Per tal d'evitar que el pressupost inicial, referncia per a les ofertes de les empreses, resulti desfasat i perjudiqui el desenvolupament normal del procs d'adjudicaci, s molt recomanable actualitzar sempre el clcul inicialment efectuat. En aquest sentit, ats que, per norma general, no conv endarrerir l'inici del procs d'adjudicaci, es pot recrrer a l'aplicaci dels mtodes de revisi de preus abans indicats i obtenir aix un percentatge d'augment lineal d'actualitzaci. Aquest sistema simplificat d'actualitzaci d'un pressupost s a l'article 67 del Reglament general de contractaci de l'Estat, que en el pargraf que aqu ens interessa diu: En els casos on les oscillacions dels preus, imprevistes i posteriors a l'aprovaci tcnica dels projectes, resten actualitat als clculs dels preus que figuren en els pressupostos, els caps dels departaments poden, si l'obra t el qualificatiu d'urgent, aplicar el percentatge lineal d'augment designat per l'oficina de supervisi, per tal d'ajustar aquests preus als que sn vigents al mercat en el moment de la licitaci. El text literal d'aquest article no ens diu com s'ha d'obtenir aquest "percentatge lineal d'augment", per la qual cosa podem recrrer a qualsevol dels mtodes de revisi indicats ms amunt. En qualsevol dels casos, l'ndex corresponent al moment "0" (I0) ser el del mes en qu es va calcular el pressupost; i l'ndex corresponent al moment "t" (It), el del mes d'actualitzaci del pressupost.

29

Annex 6. QUADRE PER AL CLCUL DEL PREU DE LA M DOBRA

A continuaci s'expliciten les hiptesis emprades per obtenir el preu unitari de la m d'obra (oficial 1a. i manobre) i es prenen els valors corresponents als convenis de la construcci 2009 de la provncia de Barcelona (vigncia de 01-01-09 a 31-12-09), Girona (01-06-09 a 31-05-10), Lleida (01-01-09 a 31-12-09) i Tarragona (01-01-09 a 31-12-09).

El cost per hora treballada pel 2010 dels diferents convenis provincials sobt del cost per hora treballada segons el conveni de 2009 incrementat un -1,8% per la regularitzaci de lIPC previst pel 2009 (previsi inicial del 2% i darrera previsi del 0,2%), un -1,1% per la regularitzaci del conveni i pels canvis en el tipus de cotitzaci (atur del 6,7% al 5,5% i accidents del 7,3% al 7%) i posteriorment incrementat un 2,9% com a estimaci daugment per al 2010 (previsi del 1,4% dincrement de lIPC 2010, ms un 1,5% previst al Conveni collectiu general del sector de la construcci 2007-2011).

Clcul de loficial 1a. EMPRESA TIPUS UTILITZADA PER AL CLCUL Jornada : Tipus de cotitzaci : Hores de treball a l'any 1.738 Contingncies comunes 23,60% Hores de treball al dia 8 Atur 5,50% Dies laborables a l'any 217,25 Fons de Garantia Salarial (FOGASA) 0,20% Dies laborables no treballats 10 Formaci professional 0,60% Dies efectivament treballats 207,25 Fundaci Laboral de la Construcci 0,175%Estructura contractual : Accidents 7% Fix de plantilla 30% Suma 37,075% Fix d'obra 70% Temporal (Llei 10/1994) 0% Mitjana danys dantiguitat pers. fix plantilla 9

PERCEPCIONS ECONMIQUES SEGONS CONVENI Barcelona Girona Lleida Tarragona /any /any /any /anySalari base 10.048,13 9.319,80 9.524,05 8.878,55Antiguitat consolidada (9 anys) 391,95 636,50 368,50Plus de conveni 6.431,22 4.149,61 2.211,45 3.198,33Plus dassistncia 2.369,72Plus de transport i distncia 1.537,59 1.388,63 1.097,81 1.559,59Plus desgast deines i roba de feina 68,63 95,40 68,63 239,62Plus voluntari 3.578,00 2.955,00 2.544,00 3.096,00Vacances 1.867,80 1.494,69 1.336,55 1.418,63Gratificacions (cada una: vacances, juny i nadal) 1.867,80 1.494,69 1.336,55 1.418,63Antiguitat en pagues 48,87 79,83 55,78 33,00CLCUL DEL COST SEGONS EMPRESA TIPUS A) Salari base + gratificacions : 15.813,10 14.066,67 13,583,90 13.274,69

Salari base 10.048,13 9.319,80 9.524,05 8.878,55 Antiguitat consolidada 117,59 190,95 110,55 Vacances 1.882,46 1.518,64 1.353,28 1.428,53 Gratificacions (juny i nadal) 3.764,92 3.037,28 2.706,57 2.857,06

B) Plus salarials 6.431,22 4.149,61 2.211,45 3.198,33C) Assistncia 2.369,72D) Plus extrasalarials : 1.606,22 1.484,03 1.166,44 1.799,21

Transport i distncia 1.537,59 1.388,63 1.097,81 1.559,59 Desgast deines i roba de feina 68,63 95,40 68,63 239,62

E) Plus voluntari 3.578,00 2.955,00 2.544,00 3.096,00F) Total percepcions (A+B+C+D+E) 27.428,54 22.655,31 19.505,79 23.737,95G) Total percepcions cotitzables (A+B+C+E) 25.822,32 21.171,28 18.339,35 21.938,74H) Base mxima cotitzaci SS 38.522,10 38.522,10 38.522,10 38.522,10I) Total percepcions no cotitzables (D) 1.606,22 1.484,03 1.166,44 1.799,21J) Cotitzacions (37,075% sobre G) : 9.573,63 7.849,25 6.799,31 8.133,79

Contingncies comunes (23,60% sobre G) 6.094,07 4.996,42 4.328,09 5.177,54 Atur (5,50% sobre G) 1.420,23 1.164,42 1.008,66 1.206,63 Fons de Garantia Salarial (0,20% sobre G) 51,64 42,34 36,68 43,88 Formaci professional (0,60% sobre G) 154,93 127,03 110,04 131,63 Fundaci Laboral de Construcci (0,175% sobre G) 45,19 37,05 32,09 38,39 Accidents (7,00% sobre G) 1.807,56 1.481,99 1.283,75 1.535,71

K) Altres costos : 754,44 615,80 540,06 560,21 Indemnitzaci fix d'obra 757,44 615,80 540,06 560,21 Indemnitzaci temporal 0,00 0,00 0,00 0,00

Total cost anual (A+B+C+D+E+J+K) 37.759,61 31.120,36 26.845,17 32.431,95Total cost/hora 21,73 17,91 15,45 18,66Coeficient dies no treballats 1,048 1,048 1,048 1,048Cost per hora treballada, segons el conveni de 2009 22,77 18,77 16,19 19,56

Cost per hora treballada pel 2010 23,02 19,52 16,37 19,77

30

Clcul del manobre EMPRESA TIPUS UTILITZADA PER AL CLCUL Jornada : Tipus de cotitzaci : Hores de treball a l'any 1.738 Contingncies comunes 23,60% Hores de treball al dia 8 Atur 5,50% Dies laborables a l'any 217,25 Fons de Garantia Salarial (FOGASA) 0,20% Dies laborables no treballats 10 Formaci professional 0,60% Dies efectivament treballats 207,25 Fundaci Laboral de la Construcci 0,175%Estructura contractual : Accidents 7% Fix de plantilla 30% Suma 37,075% Fix d'obra 70% Temporal (Llei 10/1994) 0% Mitjana danys dantiguitat pers. fix plantilla 9

PERCEPCIONS ECONMIQUES SEGONS CONVENI Barcelona Girona Lleida Tarragona

/any /any /any /anySalari base 8.371,84 7.436,05 7.658,10 8.082,35Antiguitat consolidada (9 anys) 391,95 586,25 331,65Plus de conveni 5.494,95 3.366,17 2.211,45 1.684,21Plus dassistncia 2.563,36Plus de transport i distncia 1.468,49 1.079,45 1.097,81 1.334,74Plus desgast deines i roba de feina 68,63 0,00 68,63 121,88Plus voluntari 2.644,00 2.053,00 1.883,00 2.270,00Vacances 1.592,90 1.226,22 1.136,78 1.183,75Gratificacions (cada una: vacances, juny i nadal) 1.592,90 1.226,22 1.136,78 1.212,32Antiguitat en pagues 48,87 68,35 44,19 29,57CLCUL DEL COST SEGONS EMPRESA TIPUS A) Salari base + gratificacions : 13.312,11 11.352,10 11.108,21 11.759,71

Salari base 8.371,84 7.436,05 7.658,10 8.082,35 Antiguitat consolidada 117,59 175,88 99,50 Vacances 1.607,56 1.246,73 1.150,04 1.192,62 Gratificacions (juny i nadal) 3.215,12 2.493,45 2.300,07 2.385,24

B) Plus salarials 5.494,95 3.366,17 2.211,45 1.684,21C) Assistncia 2.536,36D) Plus extrasalarials : 1537,12 1.079,45 1.166,44 1.456,62

Transport i distncia 1.468,49 1.079,45 1.097,81 1.334,74 Desgast deines i roba de feina 68,63 68,63 121,88

E) Plus voluntari 2.644,00 2.053,00 1.883,00 2.270,00F) Total percepcions (A+B+C+D+E) 22.988,18 17.850,72 16.369,10 19.733,90G) Total percepcions cotitzables (A+B+C+E) 21.451,06 16.771,27 15.202,66 18.277,28H) Base mxima cotitzaci SS 38.522,10 38.522,10 38.522,10 38.522,10I) Total percepcions no cotitzables (D) 1.537,12 1.079,45 1.166,44 1.456,62J) Cotitzacions (37,075% sobre G) : 7.952,98 6.217,95 5.636,39 6.776,30

Contingncies comunes (23,60% sobre G) 5.062,45 3.958,02 3.587,83 4.313,44 Atur (5,50% sobre G) 1.179,81 922,42 836,15 1.005,25 Fons de Garantia Salarial (0,20% sobre G) 42,90 33,54 30,41 36,55 Formaci professional (0,60% sobre G) 128,71 100,63 91,22 109,66 Fundaci Laboral de Construcci (0,175% sobre G) 37,54 29,35 26,60 31,99 Accidents (7,00% sobre G) 1.501,57 1.173,99 1.064,19 1.279,41

K) Altres costos : 639,54 496,69 455,50 458,83 Indemnitzaci fix d'obra 639,54 496,69 455,50 458,83 Indemnitzaci temporal 0,00 0,00 0,00 0,00

Total cost anual (A+B+C+D+E+J+K) 31.580,70 24.565,36 22.460,99 26.969,03Total cost/hora 18,17 14,13 12,92 15,52Coeficient dies no treballats 1,048 1,048 1,048 1,048Cost per hora treballada, segons el conveni de 2009 19,05 14,82 13,55 16,27

Cost per hora treballada pel 2010 19,25 15,41 13,69 16,44

31

Annex 7. SUPORT INFORMTIC

LITeC edita el BEDEC 2010, que cont bancs per a facilitar la confecci de pressupostos, plecs de condicions tcniques, estudis i plans de seguretat i salut, plans de control de qualitat, estudis i plans de gesti de residus i clculs mediambientals en fase de projecte:

Banc BEDEC (format FIEBDC-3 paramtric API), en catal i castell: BEDEC preus cont 425.000 elements dobra nova i manteniment dedificaci, urbanitzaci, enginyeria civil, rehabilitaci i restauraci, seguretat i salut, assaigs de control de qualitat i despeses indirectes, amb preus de referncia per a totes les provncies i CCAA, la integraci dels productes comercials de 90 empreses (veure relaci a bancs dEmpreses) i dades mediambientals (residus dobra i dembalatge, cost energtic i emissi de CO2). Tamb cont un directori de normativa vigent i un directori de 2.000 empreses, amb la seva xarxa comercial, i 7.000 productes amb les seves caracterstiques, certificats i imatges. BEDEC plecs cont 5.000 plecs de condicions tcniques dedificaci, urbanitzaci, enginyeria civil, rehabilitaci i restauraci i seguretat i salut, amb la normativa vigent de Catalunya i dEspanya.

Selecci BEDEC (format FIEBDC-3 discret, per a usuaris que no disposin dun programa de pressupostos que llegeixi el format FIEBDC-3/2004 paramtric API estndard), en catal i castell: 50.000 elements amb preus de referncia i el plec de condicions tcniques associat.

Bancs dEntitats (format FIEBDC-3 discret, excepte Gisa edificaci i BPJP de jardineria i paisatjisme en format FIEBDC-3 paramtric API) de distribuci exclusiva a travs del BEDEC: Atll (Aiges Ter Llobregat), BPJP de jardineria i paisatgisme, Forestal Catalana, Gisa edificaci i obra civil (Gesti dInfraestructures), Imu (Institut Municipal dUrbanisme de Barcelona), Incasol edificaci i urbanitzaci (Institut Catal del Sl), Mmamb (Mancomunitat de Municipis de lrea Metropolitana de Barcelona), Patrimoni Arquitectnic de Catalunya, Port de Barcelona i Regsa (Regs de Catalunya). Els bancs estan en catal, excepte el banco Port de Barcelona noms en castell, i els bancs Atll, Forestal Catalana i Mmamb en catal i castell.

Bancs dEmpreses fabricants i distribudores de productes de la construcci (format FIEBDC-3 discret), en catal i castell, amb xarxa