MÓN De la Pau armada a la Iª Guerra mundial. - Política: durant el segle XIX triomfen les idees liberals i nacionalistes (unificacions d’Itàlia i Alemanya) i mentre els imperis europeus entren en crisi, els europeus creen grans imperis colonials arreu del món (Àfrica, Àsia i Oceania). La rivalitat entre les potències europees portarà a la “pau armada”, fins que l’assassinat de l’hereu de l’Imperi austríac a Sarajevo portarà a la Primera guerra mundial d’acord a un efecte dominó del sistema d’aliances:

a) les potències centrals o la Triple Aliança: Alemanya, Àustria-Hongria i Turquia (1914)

b) la Triple Entesa, la coalició de França, el Regne Unit i Rússia, que fa costat a Sèrbia; Itàlia s'hi uniria el 1915 i els Estats Units el 1917.

Malgrat la derrota de Rússia el 1917 (la guerra seria una de les múltiples causes de la revolució russa de la qual sortiria la Unió Soviètica comunista), l'Entesa va prevaler i va derrotar la Triple Aliança la tardor de 1918. Els EUA se situen com a primera potència mundial, i imposen els seus interessos.

- Societat: la societat està dividida en classes que d’acord al model liberal són obertes i en funció del capital, la lliure iniciativa i la propietat privada. La burgesia controla els mitjans de producció, mentre que el proletariat només té la seva força de treball; la societat es trobarà dividida i enfrontada. La classe baixa obrera es va arrelar als moviments socialistes (Karl Marx i Friedrich Engels), anarquistes (Bakunin) i socialistes utòpics (R.Owen).

- Economia: triomf de la IIª Revolució industrial basada en noves fonts d’energia (electricitat i petroli), nous sectors industrials pesants i lleugers (químic, metal·lúrgic...) i nous mitjans de comunicació de masses (premsa, ràdio, telèfon). La necessitat d’una expansió contínua, de noves matèries primeres i de nous mercats portarà a la creació dels grans imperis colonials i a la rivalitat entre les potències.

- Cultura: París és el centre cultural del món, i les exposicions universals mostren la modernitat dels països europeus. Els avenços científics (descomposició de la llum, psicoanàlisi, relativitat, ...) proporcionen una nova visió de l’art, en especial de la plàstica. Als bulevards i a “la nuit” (els “moulins”) de la capital es multipliquen els contactes entre els artistes, i es difonen altres cultures considerades exòtiques (xinesa, japonesa, africana, etc.).

 

 

 

 

 

Període d’entreguerres. - Política: període d‘entreguerres, en les portes de la Segona guerra mundial (1939-1945). Políticament no es vol tornar a l’imperialisme, i s’aposta per la democràcia, tot hi així s’inicia l’ascens de les ideologies militaristes i d’extrema dreta, a Itàlia el feixisme de Mussolini, a Alemanya el nazisme de Hitler (1933). Aquest fet s’explica per un doble motiu, en el Tractat de Versalles de 1919 els vencedors van imposar condiciones molt severes sobre Alemanya, Itàlia va quedar descontenta, i es van reconèixer nous estats a partir de la desfeta dels imperis, que van entrar en guerres. En segon terme, la por al comunisme i la depressió econòmica de 1929-1933, van fomentar l'aixecament dels governs nacionalistes o feixistes a Itàlia (1922), Alemanya (1933), Espanya (1923-1930 i després d'una guerra civil el 1939) i en altres països.

- Societat: A nivell social l’oposició entre dretes i esquerres es cada vegada més crispada sota la influència de la revolució russa; la burgesia defensava la propietat privada i el proletariat defensava la revolució i una societat més justa. El mirall rus deia que el comunisme era possible.

- Economia: després dels feliços anys 20, l’impacte del crack del 29 fou molt profund ja que es va convertir en una llarga depressió arreu del món, que als EUA comencen a superar amb el New Deal del president F. D. Roosevelt (inversions públiques en obres d’infraestructura que creen feina i desenvolupament).

- Cultura: degut a la repressió dels règims totalitaris, molts intel·lectuals europeus han de fugir cap als EUA, que esdevenen així també el centre cultural del món.

La Guerra Freda vers la coexistència pacífica. - Política: en acabar la Segona Guerra Mundial (1945), es formen dos blocs conformats per ideologies clarament diferents liderats per l'URSS i els Estats Units, amb els seus respectius aliats. Era un enfrontament no declarat, sense ofensives militars, basat en la mútua amenaça (incloent-hi el desenvolupament de bombes atòmiques) i en l'intent per expandir les àrees d'influència respectives, ja que arran del llançament de les bombes d'Hiroshima i Nagasaki, hi havia molta por d'entrar en una guerra nuclear.

Els països de l'òrbita americana defensaven el capitalisme (bloc capitalista, units per l'OTAN des del 1949), mentre que els partidaris dels russos vivien versions diferents del comunisme (bloc comunista) units pel pacte de Varsòvia (1955). La Guerra Freda va afavorir l'espionatge, les curses espacial i armamentista així com diversos conflictes armats de baixa intensitat (Corea, Vietnam, Cuba, etc).

- Societat: cada bloc presenta un model de societat diferent, el capitalista representat pels EUA defensa la iniciativa personal, la propietat privada i les classes socials en funció del capital; el socialista de l’URSS defensa la supressió de les classes i de les diferències fins arribar a una societat igualitària (comunista). A Europa Occidental les

diferències que propugna el capitalisme es veuran mitigades pel creixement de les classes mitjanes i l’Estat del benestar.

- Economia: després de la destrucció massiva del territori europeu, els EUA consoliden la seva hegemonia com a primera potència, i amb el Pla Marshall ajuden a la recuperació d’Europa. Seran per tant uns anys d’important creixement econòmic (fins i tot es parla del “miracle alemany”), que donaran pas a la societat de consum, mentre que l’URSS començarà a evidenciar els primers problemes. És l’època daurada de “L'American Way of Life”, com ara els primers supermercats, amb els precuinats i els congelats, els cinemes i les hamburgueseries per a automobilistes, els enormes automòbils...

- Cultura: Nova York desplaça París com a centre cultural del món i arreu s’imposa el model de vida americà, (texans, xiclets Coca-cola, etc.). L’art mateix esdevé un objecte de consum de masses. Als EUA també neixen els corrents contraculturals, a destacar el moviment “hippie” (1960) que posteriorment es va estendre per tot el món.

ESPANYA Espanya de la Restauració.

La Restauració borbònica fou el període de la Història d'Espanya comprès entre el pronunciament la Primera República Espanyola (1874), i la proclamació de la Segona República el 14 d'abril de 1931. En aquest sistema podem distingir tres etapes:

- La primera part: Alfons XII, segueix la Constitució de 1876, fins a la crisi del 1898.

- La segona part: Alfons XIII (1902), segueix la Constitució de 1876.

-La dictadura de Miguel Primo de Rivera (1923-1931) sota Alfons XIII, suspensió de garanties constitucionals.

- Política: el període es caracteritza per una certa estabilitat institucional, la conformació d'un model liberal de l'Estat i la incorporació dels moviments socials i polítics, fruit de la revolució industrial. Després de la crisi del 1898 s’intenta “regenerar” Espanya, però el fracàs del bipartidisme monàrquic, les crisis del sistema (Setmana Tràgica de Barcelona, 1909), la guerra del Marroc, i l’ascens de les ideologies revolucionàries (comunisme i anarquisme), i totalitàries (feixisme), portaran a la crisi definitiva d’un sistema de monarquia parlamentària.

- Societat: la societat està dividida en classes que d’acord al model liberal són obertes i en funció del capital, la lliure iniciativa i la propietat privada. La burgesia controla els mitjans de producció, mentre que el proletariat només té la seva força de treball; la societat es trobarà dividida i enfrontada fins que, amb el temps, les classes mitjanes seran majoria.

- Economia: La IIª Revolució industrial arriba també a Espanya, fet que suposa noves fonts d’energia (electricitat i petroli), nous sectors industrials (químic, metal·lúrgic...) i nous mitjans de comunicació de masses (premsa...). Durant la dictadura de Primo de Rivera l’economia estarà dirigida per l’Estat. - Cultura: París és el centre cultural del món i les exposicions universals mostren la modernitat dels països europeus. A Espanya la generació del 98 es pregunta què és Espanya, es comença a generalitzar l’ensenyament primari i les noves idees es difonen en llocs de reunió (ateneus, cafès...)

Espanya de la II República. La Segona República Espanyola fou el règim polític democràtic que va existir a Espanya entre el 1931, en substitució de la monarquia d'Alfons XIII i el sistema de la Restauració) i el 1939 (final de la Guerra Civil Espanyola i que va donar pas a la dictadura del general Franco). - Política: en aquest període podem distingir tres etapes: 1)Bienni reformista (1931-1933), govern republicà - socialista de Manuel Azaña va dur a terme diverses reformes que pretenien modernitzar el país. Catalunya obté la recuperació de l’autogovern i de la Generalitat (Estatut del 1932). 2) Bienni conservador (1933-1935), també conegut com el Bienni Negre, en el qual el govern del Partit Radical Republicà d'Alejandro Lerroux, recolzat des del parlament per la dreta catòlica de la CEDA, va intentar frenar les reformes iniciades pel govern anterior. 3) L'última etapa republicana prèvia l'inici de la Guerra Civil fou el Front Popular, coalició d'esquerres que va guanyar les eleccions del febrer de 1936 i que es mantingué fins l'esclat del cop d'Estat del 17 i 18 de juliol de 1936. - Societat: la societat està dividida en classes que d’acord al model liberal són obertes i en funció del capital, la lliure iniciativa i la propietat privada. La burgesia controla els mitjans de producció, mentre que el proletariat només té la seva força de treball; la societat es trobarà dividida i enfrontada cada vegada més (vagues, cops d’Estat, revolucions) fins arribar a una guerra civil. - Economia: La IIª Revolució industrial arriba també a Espanya, fet que suposa noves fonts d’energia (electricitat i petroli), nous sectors industrials (químic, metal·lúrgic, ...) i nous mitjans de comunicació de masses (premsa, ...). Durant la dictadura de Primo de Rivera l’economia estarà dirigida per l’Estat, i s’impulsen els monopolis de sectors estratègics. - Cultura: Espanya viurà un període de gran llibertat creativa, la generació del 27, es comença a generalitzar l’ensenyament primari i les noves idees es difonen en llocs de reunió (ateneus, cafès...) Espanya democràtica. L’Espanya actual té un règim polític democràtic, en substitució de la llarga dictadura del general Francisco Franco que s’origina amb el final de la Guerra civil (1939) i acaba amb la mort del dictador (1975). - Política: en aquest període podem distingir dues etapes: 1)Transició (1975-1982), el rei Joan Carles I promou el govern reformista d’Adolfo Suárez que a partir de la dissolució del règim franquista i la legalització dels sindicats i dels partits polítics, fa la Constitució del 1978. Espanya és una democràcia parlamentària que garanteix els drets dels ciutadans, i s’organitza a nivell territorial en autonomies. Les nacionalitats històriques obtenen la recuperació de l’autogovern, a Catalunya és la Generalitat (Estatut del 1979), al País Basc, ... La UCD de Suárez entra en crisi, i els sectors franquistes (el “búnquer”) aprofiten l’ocasió per fer un cop d’Estat (1981), que fracassa i suposa la consolidació democràtica.

2) Democràcia (1982-avui), governs del PSOE. dirigit per Felipe González (1982-1996), i després del PP. de José Mª Aznar (1996-2004), del PSOE (2004-2012) i l’actual del PP de Mariano Rajoy. Durant el govern socialista de Felipe González es fan tota una sèrie de reformes encaminades a modernitzar Espanya i situar-la en l’espai internacional. A destacar l’ingrés de Espanya en l’OTAN, i en la CEE. que esdevé l’actual UE. L’any 1992 suposa la culminació amb els jocs olímpics de Barcelona i l’exposició de Sevilla. - Societat: la societat està dividida en classes que d’acord al model liberal són obertes i en funció del capital, la lliure iniciativa i la propietat privada. La burgesia controla els mitjans de producció, mentre que el proletariat només té la seva força de treball. L’oposició al règim franquista de molt treballadors i el predomini de les classes mitjanes possibiliten l’arribada de la democràcia. - Economia: La fi del règim franquista coincideix amb la crisi del petroli dels anys 70 (l’OPEP) i la fi dels anys del “desarrollisme” espanyol. La crisi es tradueix en atur, inflació i la necessitat d’una forta reconversió industrial. L’ingrés a la CEE suposa la modernització de l’economia espanyola que aposta sobretot pel sector serves i el turisme. - Cultura: Espanya viu un període de llibertat creativa, i els artistes molts d’ells vinculats amb Catalunya obtenen el reconeixement internacional (Miró, Tàpies...). La Barcelona del 92 obté una gran projecció, i avui és una de les marques més reconegudes.