la paleta de narmer. iconografia, etnografia i context històric...

Joan Tort Morera La Paleta de Narmer

1

NDEX

1 - Introducci . 3

2 - Les paletes decorades ..... 6

3 - Hieracmpolis, bressol de la monarquia faranica 10

4 - Art per a leternitat . 13

5 - Lorigen del poder faranic ............ 15

5.1 - El poder i la religi . 16

6 - Anlisi iconogrfica de la Paleta de Narmer .. 19

6.1 - La deessa Bat/Hathor . 19

6.2 - El serekh i la faana del Palau 21

6.3 - El fara, amb la corona blanca, copejant lenemic . 27

6.4 - El falc sobre les plantes de papir i dos homes fugint . 29

6.5 - El fara, amb la corona vermella, en una process .. 31

6.6 - Les dues panteres de coll llarg .. 34

6.7 - El toro i la ciutat ... 36

7 - Conclusi .. 39

8 - Bibliografia ... 44

9 Annexos 46

Joan Tort Morera

Reservats tots els drets. Est prohibida la reproducci total o parcial daquesta obra

per qualsevol mitj o procediment, compresos la impressi, la reprografia, el microfilm,

el tractament informtic i qualsevol altre sistema, aix com la distribuci dexemplars

mitjanant lloguer i prstec, sense lautoritzaci escrita de lautor.


2

NDEX DE FIGURES

Fig. 1a - Paleta de Narmer (anvers).

Fig. 1b - Paleta de Narmer (revers).

Fig. 2 - Maa de Narmer.

Fig. 3 - Maa del rei Escorp.

Fig. 4 - Complex funerari dAbidos.

Fig. 5 - Diferents mostres dels serekh de Narmer.

Fig. 6 - Etiqueta de Narmer a Abidos.

Fig. 7 - Localitzacions Predinstiques.

Fig. 8 - Esquema del perode Neoltic a Egipte.

Fig. 9 - Paleta del Camp de Batalla.

Fig. 10.1 - Fragment de la Paleta de Narmer.




Fig. 11 - Fragment de la Paleta de Narmer.




Fig. 15 - Tomba 100 de Hieracmpolis.

Fig. 16 - Mnec del ganivet de Gebel el-Arak.

Fig. 17 - Paleta lbica o de les ciutats.

Fig. 18 - Paleta de Hieracmpolis.

Fig. 19 - Paleta dels Toros.

Fig. 20 - Paleta de la Caa.

Fig. 21 - Paleta de Manchester.

Fig. 22 - Precedents de la corona vermella.


3

1 - INTRODUCCI

Lobjectiu daquest treball s lestudi dun dels documents arqueolgics ms importants

del perode que marca el pas de la protohistria a la histria dinstica de lAntic Egipte. La

Paleta de Narmer (Figs. 1a - 1b), que es pot veure actualment en el Museu del Caire, data de

finals del IV millenni a.C. i ha arribat intacta a nosaltres. No s solament important per la seva

excellent conservaci i el seu valor iconogrfic, sin tamb per la riquesa dinformaci que

aporta en relaci als ms diversos aspectes de lesfera socio-cultural de lEgipte de la transici

al Dinstic.

La Paleta de Narmer, de 63,75 cm. dalada, va ser descoberta per F.W. Green, a lany

1894, a uns metres del Dipsit Principal de Hieracmpolis, lloc on van ser acumulats una gran

quantitat de documents protohistrics.

Estudiant amb deteniment cadascun dels motius iconogrfics de la paleta, podem

extreure importants conclusions sobre la formaci de lEstat dEgipte i la doctrina de la reialesa

faranica i podem rastrejar la constituci dun seguit de motius iconogrfico-culturals que

esdevindran caracterstics i definitoris de la civilitzaci egpcia durant gaireb quatre millennis.

Conduirem lestudi des de totes les perspectives possibles: poltica, ritual, mtico-

religiosa, iconogrfica, histrica, etnolgica, geogrfica i lingstica, per tal de traar un

panorama complet de la societat i la cultura egpcies de comenaments del Dinstic.

A Narmer, (ca. 3185 a 3125 a.C.), se li atribueix un carcter de conqueridor victoris i

segons la tradici, recollida per Manet, va morir emportat per un hipoptam (Vercoutter,

1992).

Els reis de la primera i segona Dinasties eren originaris de Tinis, la capital de la regi

dAbidos (Fig. 7). La presencia a Abidos de les tombes reials daquestes dues Dinasties i de la

Dinastia zero (Fig. 4) confirmen que aquesta capital s la principal necrpolis de la regi tinita i

que els reis, probablement, procedien daqu.

Un dels principals debats egiptolgics s si Narmer va ser el darrer rei de la Dinastia

zero o el primer de la primera Dinastia, en conseqncia, si es pot considerar el primer fara

dinstic. Actualment aquest debat es presenta ja totalment anacrnic tenint en compte que les

dinasties no es van classificar fins dos mil cinc-cents anys desprs de Narmer, per Manet, i que

el sentit de la histria dels antics egipcis no era el mateix que tenim nosaltres actualment. De fet,

la pregunta ha de ser relativa a quina consideraci tenia Narmer als ulls dels seus successors en

la primera Dinastia. Den i Qaa, veien Narmer com un fundador, al menys en el context del seu

enterrament reial a Abidos. Pot ser tamb significant els milers dobjectes dipositats sota la

pirmide graonada de Saqqara datats en el regnat de Narmer (Wilkinson, 2001, 68).


4

Si tenim en compte les fonts historiogrfiques que ens parlen de la primera Dinastia,

com poden ser, per una part, Manet i, per laltre, les Llistes Reials elaborades segons

documentaci contempornia, veiem que el primer rei de la tradici s Menes. Si, en canvi,

tenim en compte els segells dAbidos, Narmer s el primer rei.

Lestudi desenvolupat per Cervell (Cervell, 2003), mostra que hi ha una relaci

directa entre els vuit noms dels reis de la tradici i els vuit noms dels reis dels segells dAbidos i

de la restant documentaci contempornia a la primera Dinastia. El problema s que els primers

sn noms per un ttol i els segons sn noms per un altre ttol del rei. Per aix no coincideixen.

Ara b, pot establir-se una correspondncia biunvoca entre uns i altres. Si s aix Menes s

Narmer.

Segons Vernus, citat per Cervell, Menes podria ser larquetipus de rei fundador, per

que segons el pensament egipci, la realitat genera arquetipus i tamb larquetipus genera

realitats. No hi ha cap ra per pensar que Menes no sigui tangible.

Lobjecte que dna ms dades sobre el regnat de Narmer s aquesta paleta de

cerimonial. Les escenes gravades en la paleta sn probablement les ms conegudes i estudiades

dels inicis de lAntic Egipte. Mentre que el simbolisme de les escenes sembla clar, el triomf i

dominaci de Narmer sobre lAlt i Baix Egipte, locasi per la qual va ser gravada no sha sabut

mai. Podria haver-hi varies interpretacions com que la paleta commemora el ritual de decretar

una victria militar, la unificaci de les dues terres, o b una manifestaci de lomnipotncia del

rei de manera simblica i sense alludir cap fet histric en concret (Wilkinson, 2001, 68). De

totes maneres, una etiqueta de Narmer, parcialment conservada, (Fig. 6) trobada en unes recents

excavacions alemanyes, pot donar suport a les interpretacions bellicistes de la paleta.

Aparentment, letiqueta mostra la mateixa situaci que la paleta de Narmer: el barb que

transcriu el nom del rei, Nar, colpejant un captiu barbut identificat com un habitant del Baix

Egipte per la planta de papir sobre el seu cap.

Un altre important monument sobre el regnat de Narmer s el cap de maa decorat,

trobat tamb en el Dipsit Principal de Hieracmpolis (Fig. 2). Com la paleta, el cap de maa

ha tingut varies interpretacions. En un primer moment es va creure que commemorava el

casament de Narmer amb una princesa del nord (Wilkinson, 2001, 69). s de destacar la

semblana de la iconografia daquest objecte amb la del cap de maa del rei Escorp (Fig. 3),

possiblement lantecessor de Narmer i darrer rei predinstic.

Comparat amb els seus antecessors, Narmer est molt ms testificat en contextos

arqueolgics. El seu nom ha estat trobat en innombrables llocs i gravats sobre tota mena

dobjectes (Fig. 5). La presncia a Palestina dobjectes amb el serekh de Narmer i del seu nom

en un gravat rupestre en el Wadi Gash (entre Coptus i la Mar Roja) justifiquen la seva reputaci

de conqueridor victoris (Wilkinson, 2001, 69). Sembla, segons Diodor, que va ser aquest fara


5

qui va introduir la utilitzaci de taules, llits i rics tapissos, corroborats amb les riques troballes

de mobiliari funerari (Vercoutter, 1992, 209).


6

2 LES PALETES DECORADES.

Va ser en lpoca badariana (Fig. 8) quan es va comenar la utilitzaci de paletes amb la

finalitat de triturar substncies, com la malaquita, que sutilitzaven com a cosmtics. Inicialment

eren cdols de pedra, normalment de forma rectangular, modelat amb una lleugera entalladura

en cada un dels costats curts. Algunes paletes estan encara tenyides de color verd, corresponent

al cosmtic que shi preparava, donant-nos la confirmaci del seu s (Spencer, 1993, 51).

Ms tard, en el perode de Nagada I, les paletes tenien una forma rombodal i allargada.

El seu format s particularment interessant, ja que en els darrers temps va esdevenir un smbol

associat amb el du Min, i es va fer servir com a signe jeroglfic per a indicar el nom del du. s

difcil saber si les paletes daquest format tenien un especial significat en aquest perode, per

algunes van ser fetes en una mida gens convenient per al seu original propsit de triturar

substncies per a cosmtics. Les diferents formes danimals adoptades per les paletes,

particularment en forma de peixos, tortugues, hipoptams i antlops, suggereixen una possible

funci mgico-religiosa (Spencer, 1993, 31).

Ja en el perode de Nagada II, les paletes en forma de tortuga i hipoptam van ser

substitudes per un format menys variat, predominant les formes de peix i docell. Algunes

paletes sn duna mida tan petita que solament podem considerar-les com models o b es feien

servir damulets. Una de les caracterstiques daquest perode sn les paletes en forma descut

amb dos caps docell en la part superior, mirant als costats (Fig. 21). Cap el final del perode

Predinstic, la mida de les paletes es va anar fent cada vegada ms petita i de format rectangular

o oval, amb decoracions a les vores o amb ratlles creuades. Al temps que aquestes paletes van

anar desapareixent, van anar sorgint una srie de grans paletes de cerimonial, decorades amb

escenes en relleu commemorant esdeveniments poltics (Spencer 1993, 41).

Les paletes votives decorades, com la de Narmer, estan fetes desquist, material que als

egipcis els hi va agradar molt treballar. Aquestes es diferencien de les paletes comuns per les

seves dimensions, per la seva decoraci i per la presncia de certes caracterstiques en una de les

dues cares, que anomenem lanvers. La dimensi no constitueix lelement caracterstic de

diferenciaci, ja que certes paletes decorades, com les trobades a Hieracmpolis, no sn gaire

ms grans que les paletes comuns. s la seva decoraci lelement ms caracterstic de les paletes

desquist, que sn gaireb sempre esculpides per ambdues cares amb un lleuger relleu.

Les paletes decorades les podem dividir en dos grups (Vandier, 1952, 570-599). Les

caracterstiques del primer grup sn: i) les escenes que decoren la paleta ocupen gaireb la

totalitat de la superfcie disponible, els espais que separen els diferents motius estan reduts al

mnim; ii) els motius estan tractats tots a la mateixa escala, s a dir, que no hi ha figura principal

que acapari latenci a causa de les seves dimensions o per la seva posici en el conjunt; iii) les


7

escenes no estan mai acompanyades de signes jeroglfics. El segon grup es caracteritza per un

curs repartiment dels motius en registres, diferenciant-los en motius principals i secundaris, i

per la utilitzaci dideogrames en escriptura jeroglfica. El primer grup s sensiblement ms

antic que el segon.

Com a exemples del primer grup tenim la Paleta de Manchester (Fig. 21), que t forma

triangular, est decorada en la part alta per dos caps docell separats per unes formes triangulars

simbolitzant les seves plomes. En la part inferior es veu un home nu, amb lestoig fllic, amb

un bast en la m esquerra conduint tres animals, aparentment estruos. Una altra paleta

daquest grup s la Paleta de la Caa (Fig. 20), tamb de forma triangular amb les puntes

arrodonides. La seva decoraci est dedicada a la caa en el desert. Descriu dos conjunts de

caadors, un dells en mal estat de conservaci i laltre est format per onze caadors amb els

cabells bastant llargs i arrissats que els hi envolten el cap i els hi cau per les orelles, ornamentats

per una o dues plomes. Uns porten arcs i fletxes per a caar carnvors, els altres porten llaos per

a caar herbvors. Porten cenyida una roba curta aguantada per un cintur don hi penja una cua

danimal, possiblement dun llop. Un daquests caadors est en posici de tir tensant un arc

com a acte de cacera. Independentment de lorganitzaci interna de la paleta, aquesta vol

commemorar una activitat fonamental de les societats prehistriques: la cacera. Una activitat de

subsistncia, per tamb una activitat social i ritual. El conjunt ens anuncia dues modalitats

dactivitats cinegtiques: per un costat la caa de lanimal herbvor, alimentari per sense perill,

i la caa del lle, ritual i perills, per socialment molt valorat (Tefnin, 1979, 228-229). s

significatiu, i ho hem de tenir en compte, els gests que executen tots els caadors; s idntic,

substituint lobjecte devanter per lenemic, al gest del sobir copejant lenemic, tant arquetpic

en les representacions del poder i lautoritat del posterior fara.

La Paleta dHieracmpolis (Fig. 18) tamb la podem classificar en aquest grup. T

forma descut i a ambds costats llargs hi ha esculpit un cos de gos, donant-se les mans en la

part superior de la paleta. A lanvers shi veuen diversos animals gaseles, gossos-, ressaltant

dos dells amb el coll molt llarg. En el revers apareixen animals de diferents espcies amb

desordre aparent.

Com a representants de les paletes decorades, que formen part del segon grup, tenim, en

primer lloc, la Paleta del Tribut Libi (Fig. 17), desgraciadament incompleta, on en una cara hi

podem veure animals dedicats a enderrocar unes muralles de ciutats, representades com a

rectangles amb parets dentades. A linterior de les muralles hi podem veure uns quadrats que

deuen evocar les construccions de la ciutat. Laltra cara est decorada amb tres registres

danimals i un registre darbres. La Paleta dels Toros (Fig. 19) est delimitada en la seva part

superior pel cos dun toro, les banyes del qual dibuixen un cercle gaireb complet. Aquest

animal apareix en les dues cares de la paleta, descrivint la mateixa actitud: est trepitjant un

home, amb cabells i barba arrissats, i intenta envestir-lo. Sota el toro hi podem veure, en una


8

cara, cinc estendards representant cinc divinitats en la part superior i cinc mans en la inferior

que agafen una corda, possiblement lligada a presoners. A laltra cara hi tenim dues muralles

dentades amb dos animals situats davant de cada una delles, possiblement donant nom a les

ciutats. La paleta evoca la victria dun rei, possiblement Narmer, sobre poblacions del Delta.

Per ltim podem classificar en aquest grup la Paleta de Narmer (Fig 1a i 1b), motiu daquest

treball, el significat de la qual desenvolupar ms endavant.

Aquestes singulars peces desquist, decorades amb representacions guerreres o cruentes

estaven destinades al compliment de ritus amb finalitats de guerra o de caa. Lexplicaci ms

senzilla, i conseqentment la ms possiblement veritable, s que les paletes es dipositaven en

homenatge a les divinitats locals, atribuint-li lxit de lempresa.

Ls de les paletes s molt diferent del corresponent als caps de maa decorats trobats

daquesta poca. Hem de tenir en compte que aquest objecte, dinfluncia asitica, ha estat

utilitzat en un perode de temps molt curt. Els dos nics caps de maa decorats que han estat

trobats a Egipte, pertanyen als sobirans Escorp (Fig. 3) i Narmer (Fig. 2), s a dir dos sobirans

consecutius i molt a prop en el temps. El seu s es va acabar rpidament, sens dubte, perqu la

civilitzaci egpcia no va tardar en treures completament de sobre tota influncia estrangera per

a esdevenir autctona (Vandier, 1952, 600).

El cap de maa del rei Escorp (Fig. 3), trobat a Hieracmpolis en bastant mal estat,

representa el rei Escorp que ha aconseguit una victria sobre el nord, per una victria que no

s decisiva i que deixa subsistir els dos reialmes; el rei solament porta la corona blanca de lAlt

Egipte. Desprs daquesta victria el rei socupa immediatament de la reorganitzaci econmica

del seu reialme. El cam que porta a la unificaci est obert, perqu Narmer lacabi. Per un altre

costat, les escenes que decoren el cap de maa de Narmer (Fig. 2) fan allusi al triomf del

sobir sobre el nord. Narmer, en efecte, celebra la festa del heb sed, festa que descriur ms

endavant.

Com hem pogut veure, les semblances que hi trobem entre la Paleta de la Caa (Fig.

20), que s molt probablement originria del Delta, i la Paleta dHieracmpolis (Fig. 18), que

ha estat trobada al sud de lAlt Egipte, sn la millor prova per pensar que si Egipte no estava

unit polticament en aquest perode, si que ho estava culturalment. Possiblement les proves

augmentarien si el terreny del Delta fos ms apte per a les prospeccions arqueolgiques.

Aportacions asitiques havien transformat la civilitzaci guerzeana i levoluci havia

comenat pel Delta i rpidament desenvolupada cap el sud. Va ser probablement en el nord on

va nixer lescriptura jeroglfica. Per la superioritat cultural no comporta necessriament la

superioritat militar. En la lluita que oposaria Hieracmpolis Alt Egipte- a Buto Baix Egipte-,

va ser la primera qui guanya sobre la segona. Les diferents etapes de la guerra ens sn descrites,

duna manera bastant resumida i simblica, per clara, en les paletes del segon grup i en els

caps de maa decorats.


9

La paleta del Camp de Batalla (Fig. 9), considerada com una de les ms antigues de les

paletes histriques, ens descriu la victria dels libis sobre la gent del nord, els presoners porten

la barba punxeguda dels habitants del Delta. Aquesta victria lbia ens mostra que els vencedors

habitaven en les proximitats del Delta. Aquesta guerra, que oposaven el libis del nord i la gent

del Delta, no podia tenir cap conseqncia directa sobre la divisi geogrfica dEgipte en

aquesta poca. Com a molt, podia afeblir les poblacions septentrionals afavorint la victria final

del sud. Aix va passar una mica ms tard, en qu el rei Escorp va endegar la conquesta del

nord, sense poder realitzar el seu somni. Ell arrib fins la regi de Memfis, segons testifica un

gerro trobat a Tura. Va ser el seu successor directe, Narmer, qui ho aconsegueix.


10

3 - HIERACMPOLIS, BRESSOL DE LA MONARQUIA FARANICA.

Situada en la confluncia dun wadi ja desaparegut, obrint la ruta als oasis del-Dakhla i

el-Kharga, la ciutat de Hieracmpolis (Fig. 7), al voltant de 15.000 habitants en el seu millor

temps, desenvolupa una riquesa excepcional, de la mateixa manera que ho feia la ciutat rival,

Nagada, situada una mica ms al nord, prop de la confluncia del wadi Hammamat i el Nil.

Les missions americanes de M.Hoffman, que al voltant de lany 1980 exploraren el lloc,

i les campanyes arqueolgiques alemanyes de W.Kaiser i G.Dreyer, que tornaren a examinar les

necrpolis dAbidos, han perms de precisar les dades obtingudes en aquestes localitats sobre

els orgens de la monarquia faranica. Els resultats ms importants sn els que permeten la

reconstrucci dels llocs, i amb la descoberta de tombes permeten endarrerir-nos un segle o dos

de la unificaci dEgipte.

Segons les investigacions, els reialmes dominants al voltant del 3.500 a.C. eren els de

Hieracmpolis i Nagada. Desprs de la victria dHorus sobre el seu rival Set, els sobirans de

Hieracmpolis realitzaren la unitat dEgipte, colonitzaren Palestina i foren enterrats a Abidos.

Segons les descobertes de Kaiser i Dreyer, una dotzena de sobirans hieracompolitans, els

Seguidors dHorus, van regnar sobre la totalitat dEgipte abans de ladveniment de Narmer

(Menu, 1996, 32).

Els objectes trobats a Hieracmpolis pertanyen a una cultura que es va propagar per tot

Egipte, del sud al nord, en lpoca del Guerze recent o Nagada III, i fins i tot del Nagada II. La

riquesa de les tombes i del material funerari s significativa i les construccions, larquitectura i

el disseny testimonien lexistncia de palaus i santuaris. Shi nota tamb una diferenciaci

social, amb una elit que es constitueix al voltant del sobir amb objectes de prestigi i ostentaci.

Els gerros de pedra dura i de metall precedeixen la cermica que imita les textures minerals.

Lor, les fustes precioses i sobretot livori sn molt utilitzats per fabricar ganivets, pintes,

plaquetes i petits objectes. Les paletes desquist, destinades a triturar els pigments, es

multipliquen i diversifiquen. Tamb apareixen les decoracions, ms narratives que les dels

gerros guerzeans, en els mnecs dels ganivets, com el de Gebel el-Arak (Fig. 16) i sobre les

paletes on sn descrites escenes de cacera i de batalles. Tamb les imatges femenines

representant divinitats, dones i mares primitives relacionades amb la fecunditat i la fertilitat,

donen pas a figures masculines, com toros i lleons, evocant la virilitat, la fora, lautoritat, el

domini de les riqueses i el prestigi, que formaran el patrimoni del rei. Daquesta poca ja hi ha

testimonis dels atributs distintius de la reialesa: la corona vermella i la corona blanca, totes dues

dorigen meridional, el ceptre i el flagellum (Menu, 1996, 32-33).

La Tomba 100 de Hieracmpolis i les tombes del Cementiri U dAbidos testimonien

estructures socials ms elaborades. En la Tomba 100 ens trobem amb una representaci mtica


11

dorigen sumeri: la del dominador danimals (Fig.15), figura que tamb trobem en el mnec del

ganivet de Gebel el-Arak (Fig. 16). Aquesta imatge ha arribat, sens dubte, via Palestina pels reis

de la civilitzaci mesopotmica, durant molt temps relacionats en activitats comercials amb les

regions del nord dEgipte. Vestits, pentinats, perruques, reproduts amb cura sobre les grans

paletes, mostraran la importncia dels signes distintius de pertinena a una tnia o a un

determinat estrat social. La poltica unificadora dels reis de Hieracmpolis podrem molt b

situar-la als voltants de lany 3.300 a.C (Menu, 1996, 33).

J.E. Quibell i F.W. Green foren els primers exploradors de Hieracmpolis, Nekhen a

lAntic Egipte. El primer lloc va ser el temple, constantment venerat pels faraons en el curs de la

seva histria com a antic santuari del seu du dinstic, Horus de Nekhen. Sovint, quan els

egipcis volien construir o arrengar un temple, feien un forat a terra a prop de les fundacions i hi

collocaven dintre ofrenes per a commemorar locasi. s per aquest motiu que es creu que la

histria i la prehistria de lAntic Egipte es pot anar seguint a travs daquests objectes

(Hoffman, 1990, 127).

En la temporada 1897-98, Quibell comena a excavar dintre del recinte del temple. Les

parets, que encara eren visibles, estaven molt erosionades. A linterior del permetre del temple

Quibell va fer dues troballes extraordinries collocades entre dues parets dun temple del Regne

Antic o Mitj, en el fams Dipsit Principal: el propi falc dor de Nekhen i la ms antiga i

gran esttua faranica de coure mai realitzada representant el fara Fiops I, de la VI Dinastia,

acompanyat pel seu fill Merenre. Dins daquest tresor estaven reunides un cert nombre de

relquies predinstiques: diversos objectes divori, com caps i estatuetes representant diferents

tnies; figures danimals; etiquetes commemoratives; plaques decorades amb escenes de caa o

de domesticaci, aix com escenes de guerra, capturant i copejant els enemics; gerros de pedra

dura amb motius simblics relacionats amb el domini territorial o amb un procs de conquesta:

escorpins, falcons dintre la barca, arcs, signes dels tres turons; estris de slex i fulles de ganivet;

petites estatuetes, humanes i danimals, de pedra o cermica vitrificada. Per, el millor de tot va

ser la descoberta de grans caps de maa i paletes decorades amb els actes de fundaci de la

monarquia i el pas de la Dinastia zero a la Dinastia I o histrica. Aquests documents fundadors

eren: el cap de maa del rei Escorp (Fig. 3), les dues maces de Narmer (Fig. 2) i la Paleta de

Narmer (Figs. 1a i 1b).

Aquest conjunt dobjectes, curosament conservats pels primers faraons, va ser

definitivament confiat al recinte sagrat del temple dHieracmpolis, bressol de la monarquia, pel

rei Fiops I, figura brillant de la monarquia memfita, restituint a Hieracmpolis els documents

fundadors de la reialesa, amagant-se ell mateix amb els objectes testimonials de la seva gestaci.

Sobre la localitzaci exacta de la Paleta de Narmer hi ha diferents versions depenent de

si venen de Green o de Quibell. Segons les notes de camp de Green, la Paleta de Narmer no

estava en el Dipsit Principal sin que estava un o dos metres ms enll, en un nivell


12

arqueolgic relacionat a lpoca aparentment Protodinstica i que ens porta a pensar que podria

datar-se en una o dues generacions abans de la unificaci de les dues terres (ca. 3.100 a.C.). En

canvi, en un informe de Quibell diu que la Paleta de Narmer estava en el propi Dipsit

Principal. Si tingussim la seguretat de qu la paleta es va trobar en el nivell Protodinstic que

diu Green, es podria afirmar que va ser el propi Narmer qui va dipositar aquest monument en el

temple de la seva capital per a commemorar les seves conquestes en el nord. Si, al contrari, la

paleta es trob en el Dipsit Principal, no podrem saber mai on va collocar Narmer la seva

paleta ja que, de 500 a 1.000 anys desprs de la mort de Narmer, es va traslladar del seu lloc

original per a ser enterrada durant el Regne Antic o al llarg del Regne Mitj (Hoffman, 1990,

129).

Tamb voldria parlar, encara que sigui per sobre, de les dues ciutats importants

contempornies de Hieracmpolis: Nagada i Abidos. Nagada, com he dit abans, situada al nord

dHieracmpolis, va tenir una ubicaci estratgica important a lestar a prop del wadi

Hammamat, ja que aix li permetia un accs directe a les mines del desert oriental i a les xarxes

dintercanvis comercials. Va tenir una certa activitat administrativa, com testimonien fragments

de segells trobats. Les troballes funerries evidencien una societat estratificada amb tombes de

diferents mides i aixovars ms elaborats, constatant lexistncia delits socials.

Abidos, situat ms al nord, va ser, segons les troballes efectuades, un centre molt

important en lpoca predinstica. Ja en el perode de Nagada II apareixen sepulcres de

dimensions considerables, que acabarien en el Nagada III amb els sepulcres ms grans i

complexes de lpoca en tota la vall del Nil. Es tracta de tombes duna o vries cambres, amb

restes de sarcfags de fusta i una gran quantitat de gerros importats de Palestina. Entre totes les

tombes sobresurt notablement la tomba U-j. Aquesta tomba s la ms gran del seu temps i es

destaca la presncia dun bast de fusta de les mateixes caracterstiques que el ceptre dels

faraons. A ms, apareix en la tomba un important conjunt dinscripcions realitzades sobre gerros

i tauletes divori, possiblement alludint la procedncia dels productes continguts en els gerros, i

que constitueixen els primers testimonis dun sistema descriptura. Les inscripcions en els

gerros ens podrien facilitar el nom dels reis enterrats all, identificant el rei Escorp com el

sobir enterrat en la tomba U-j (Campagno, 2002).


13

4 ART PER A LETERNITAT.

Entre lartista, autor de les obres que se citen en aquest treball, i el grup dartesans al

qual ell pertany, sestableix una relaci que pot ser errtica. La qesti s saber si existeix un art

egipci i, si la resposta s positiva, qu aporta lart al poder. F.Junge remarca que no existeix un

art egipci en laccepci que nosaltres li donem avui en dia a aquesta paraula. s a dir, una

categoria dobjectes desenvolupant els seus propis motius, les seves formes i els seus estils,

diferents de les peces creades pels artesans.

Per als egipcis, aquesta categoria dobjectes no existeix. No tenen una paraula per

designar lartista, sin que per a ells tot sinclou dintre la categoria dels escribes o dels artesans.

Lobjecte sortit de les mans de lhome no esdev una obra dart, s un producte que est en

funci del context social que la defineix com a tal. Definir lart com un conjunt dobjectes

separats dels altres, testimonis dun sentit innat de la bellesa, s collocar-lo sota la perspectiva

occidental i recent de lart per lart. Aquesta perspectiva constitueix un fenomen sociolgic que

va agrupar un nombre limitat de persones en un estatus social que varia segons les poques i

segons les idees de cada poca, i que van fer daquestes persones artistes al servei dels grans

personatges del Renaixement (Wilkinson, 2003, 134-161).

Aquesta darrera poca dels segles XV i XVI de la nostra era, va ser la del trencament

entre un art quasi annim i dedicat prcticament en la seva totalitat a la religi romnic i gtic-

abocant-nos al tipus dart, tal com lentenem nosaltres: lart per lart. Les grans obres dart

servien per engrandir la figura dels grans personatges de lpoca, sobretot a lItlia del

Quattrocento i del Cinquecento, quan les famlies de comerciants formaven lelit dirigent de

lpoca a Florncia, Siena, Mil i Vencia. s en aquests moments quan les obres dart

comencen a tenir noms propis i lartista esdev una persona lligada a les grans famlies. Lartista

s ja un objecte de luxe que tothom vol tenir a prop perqu els hi serveixi de missatger del seu

poder econmic i social. En aquesta poca, doncs, lart va esdevenir un fet dexaltaci

individual.

Lart, a lAntic Egipte, s un fenomen social ms que individual i nosaltres agrupem

sota aquest vocable objectes que han estat percebuts i concebuts en una poca i en un lloc amb

tota una altra accepci. En cap de les obres que ens han arribat a nosaltres hi veiem el nom de

lautor; tant en pintures parietals com en l'estaturia i la cermica, si hi figura algun nom, aquest

s el de la persona a qui va destinada lobra. Per, lobjectiu de qu hi figurs el nom no era tant

per a enaltir el personatge com per a donar sentit a lobra i perpetuar-lo en el ms enll. La

mentalitat del Renaixement no entendria la creaci duna obra dart per a ser tancada en una

tomba, que no shauria dobrir mai ms i que solament la veia lnima o ba del difunt, o dintre

dun temple, on solament hi accedien els sacerdots i, alguna vegada, el rei. Doncs, les obres


14

dart de lAntic Egipte sn aquestes obres que, estudiant-les i interpretant-les, ens donen la

informaci necessria per a entendre aquella civilitzaci.

A lAntic Egipte hi podria haver dos nivells dartesans: lartes, prpiament dit, que

produa bns de consum, i lespecialista que era el productor ideolgic. La frontera entre els dos

sha anat dibuixant a mesura que senvoltava una elit poltica que legitimava i justificava el seu

poder per la possessi daquests objectes simblics.

Lart a lAntic Egipte, especialment aquell que encarregaven el rei i els cortesans per a

les seves cases i les seves tombes, tenia ms aviat un fonament mgic o religis. Per exemple,

per a poder vncer un animal salvatge, encarregaven a especialistes que els pintessin, creient

que podien tenir un total domini de lanimal a travs de la pintura; s el qu anomenen mgia

simptica. Aquest s tamb el fonament ideolgic i simblic de les pintures rupestres o parietals

de finals de lpoca Paleoltica. En un altre nivell, mostrar una situaci a travs de la pintura

assegurava la seva supervivncia per tota leternitat. Aix doncs, escenes familiars descrites en

les parets dels temples egipcis mostrant el rei quan feia oferiments als dus, estaven dibuixades

no per a recordar quan el rei havia passat pel temple, sin per assegurar que aquest ritual

continuava i podia seguir per sempre (Midant-Reynes, 2003, 342-345).

El mateix sentit tenen les escenes que estan representades en les tombes privades.

Algunes delles mostren moments de la vida familiar i diria del difunt. A ms dhaver-nos

donat informaci referent al tipus de vida que hi havia en lAntic Egipte, aquestes escenes,

bviament idealitzades, estaven representades per a ser perpetuades a laltra vida del difunt. En

la major part delles hi ha escenes que representen la fabricaci de pa i cervesa o vi, que no

estan all per un altre motiu que no sigui assegurar el menjar i el beure del difunt en la vida

desprs de la mort. Les que representen figures i models es relacionen amb la idea de

proporcionar companyia a lanima a laltre mn, una creena que es pot trobar en moltes

cultures primitives.

Els egipcis creien que la conservaci del cos no era prou, que si tamb es preservava la

semblana dun rei amb tota seguretat continuaria existint sempre. Per aix ordenaren als

escultors que cisellessin el cap del fara en un bloc de granit dur i imperible i el posessin dins la

tomba on no el veis ning, perqu la mgia funcions i ajuds la seva nima a reviure en la

imatge i a travs della. De fet, una manera egpcia de definir lescultor era aquell que mant

viu.

Aquests petits exemples ens serveixen per arribar a una conclusi general: lart egipci

era essencialment religis i mgic.


15

5 - ORIGEN DEL PODER FARANIC

Lorigen del poder faranic ha estat un dels temes ms tractats per legiptologia. No ens

ha deixat mai de meravellar-nos a causa de la seva antiguitat, ja que apareix en la segona meitat

del quart millenni a.C., i perqu aquest poder va permetre lexistncia duna civilitzaci que va

durar ms de tres millennis. Aix doncs, s important interrogar-nos sobre la naturalesa i les

raons de la seva existncia.

Podem dir que hi ha diversos ordres que podem contemplar per a trobar les causes de

lorigen del poder faranic (Menu, 1996, 20-21):

- Un ordre psicolgic on els mites i els smbols, divinitats universals, locals o

tribals han contribut a lestabliment de la monarquia.

- Un ordre geogrfic que contempla lexistncia del riu Nil, que configura el

pas i imposa els procediments a seguir a causa de les seves crescudes i

inundacions, el repartiment i la cultura de les terres.

- Un ordre econmic i social de domini del comer en les grans rutes de les

matries primeres. Per altra part, la conquesta de terres de pastura i de conreu

amb dos objectius principals: lextensi de la ramaderia i lagricultura, amb la

domesticaci danimals i vegetals, i el creixement duna classe artesanal dalt

nivell, que respon les exigncies duna elit cada vegada ms gran i sensible al

prestigi.

Ladopci progressiva duna economia de producci sostinguda per la riquesa

excepcional de la fauna i la flora niltiques, va fer passar duna societat tribal i

igualitria a una societat organitzada i jerrquica.

- Un ordre poltic possiblement influenciat per civilitzacions foranes, com la

sirio-palestina i la mesopotmica, que han deixat els seus vestigis, atestats

notablement en les tombes dAbidos. Ladopci per part dels reis

hieracompolitants de mites i smbols importats de Smmer, com podem veure

en la imatge del dominador danimals a la Tomba 100 (Fig. 15), el mnec del

ganivet de Gebel el-Arak (Fig. 16) i en les panteres de coll de serp en la

mateixa Paleta de Narmer (Fig. 1a). I, sens dubte, la unificaci cultural i

artstica del territori.

Tots els ingredients estaven presents, al voltant de lany 3.300 a.C., per fer nixer la

idea de la reialesa divina del fara exercida sobre un territori unificat, la vall del Nil des dels

primers rpids fins la seva desembocadura en el mar Mediterrani. Sn dorigen div en aquesta

poca no solament la reialesa sin tamb la propietat de les terres i lescriptura.


16

Horus el falc, vencedor de Set el xacal, i el ms antic du de la reialesa que ser

ressuscitat per Re, el demirg solar, i per Osiris, el titular del reialme dels morts. Tot, sota la

seva forma dibis, s a la vegada lagrimensor i lescriba, el repartidor de les terres i linventor

dels jeroglfics, aix com el que aplica el dret, model del jutge i del rei. La referncia ltima de

la reialesa s Maat, noci complexa que es refereix a la vegada la victria, lordre, la fecunditat,

lequitat, la prosperitat, lequilibri social i csmic; s una noci essencialment positiva.

En resum, a partir destructures de pobles fundats amb la idea dexplotaci i difusi dels

recursos naturals, es produeix poc a poc el sorgiment de la noci dEstat, fixat en tres elements:

un territori unit, un rei-du que succeeix, en limaginari collectiu, els dus-reis i una estructura

social diversificada i jerarquitzada (Menu, 1996, 23).

La concepci duna empresa universal s el resultat duna lluita sociocultural sostinguda

per una ideologia on els pols sn:

- Lexpansi territorial, conseqncia de ladopci i desenvolupament de

lagricultura, la ramaderia i el comer sota la protecci dantigues divinitats

com Min, Bat o Hathor, expansi justificada i facilitada per la coherncia

geogrfica associada al curs del Nil i realitzada per ladhesi, amb grat o a la

fora, dels dus locals.

- La supremacia dun dels dus, Horus, convertit en du dinstic, smbol del

poder i emblema de la reialesa.

El poder del rei sobre les terres s el resultat natural i inevitable de la seva doble acci:

solament pot ser justificat per la idea divina i com a president dels cicles naturals. Sotmetent la

naturalesa, el rei substitueix els dus (Menu, 1996, 23-24).

Els comportaments del rei sn traduts per actituds i smbols accessoris o vestuaris que

expressen una dialctica dinmico-esttica, fent la part alternativa de la violncia necessria per

a mantenir lordre pacfic del territori, dels seus habitants i els seus productes.

Lescriptura jeroglfica, les paraules sagrades, apareguda en el Predinstic, seguir sent

el mitj de conservaci de les tradicions i el vehicle permanent del pensament jurdic. Un dels

instruments dorigen div que dirigir el naixement de la monarquia faranica i que garantir la

seva perpetutat (Menu, 1996, 24).

5.1 EL PODER I LA RELIGI.

Laparici dels proto-Estats en lAlt Egipte coincideix amb un enduriment de les

condicions climtiques en la vall del Nil. Desprs duna fase dhumitat relativa que va haver-hi

en el Badari i lAmrati, li segueix una fase rida cap el 3500/3400 a.C. Les explotacions en

planures i wadis sn abandonades i la vida depn exclusivament del riu i de les seves crescudes.

Les noves condicions climtiques afavoreixen laparici dindividus, als quals els grups humans


17

els hi atribueixen poders mgics per manar que hi hagi pluges i el riu creixi. Aquestes persones,

provocadores de pluja, tenien un poder quasi monrquic sobre les tribus. Encara, avui en dia, en

certes tribus de lAlt Nil, existeixen aquestes persones el poder de les quals passen de pares a

fills o de mares a fills o filles (Vercoutter, 1992, 239-240). Aquest podria ser, all pel quart

millenni a.C., lorigen de la instituci faranica a Egipte. Quan aquest poder mgic es debilita

per ledat, aquestes tribus niltiques celebren la festa de renovaci dels poders del rei, semblant

al festival de Sed egipci.

Al mateix temps les famlies daquests provocadors de pluja haurien acaparat una part

dels recursos del grup i, en acumular-los, haurien reforat la seva autoritat. Daquesta manera

els que posseen el poder podien, per ampliar-lo, atacar comunitats venes per a conquerir els

altres territoris. En efecte, la majoria dels noms dels reis de la Dinastia I, podien tenir un sentit

bllic i evocar un carcter agressiu: el que combat, el conqueridor, el rei cobra, el que

massacra, el del bra aixecat, etc. Els animals, smbol de la reialesa, sn animals de carcter

agressiu: escorp, lle, toro, cobra, voltor i, sobre tot, el falc. En fi, des de la primera meitat del

IV millenni a.C., els atributs de lautoritat sn les armes: masses, ganivets, punyals i la vara del

pastor que pot servir per a copejar (Vercoutter, 1992, 240).

s en lpoca de Narmer que els conceptes i els fonaments de lestat faranic estaven ja

presents. El rei suplanta i domina les divinitats territorials per no les elimina; canalitza i

domestica els principis de producci, rivalitzant amb les entitats divines de la fecunditat i de la

fertilitat don sobtenien els beneficis: la divinitat del fara simposa des de linici. La propietat

privada apareix aviat, com a resultat de les donacions reials, per no s ms que una

transferncia de drets; el rei s el propietari del pas, on les fronteres estan delimitades per ell

per als dus, dels seus habitants i de tot el que viu en ell. El rei dirigeix amb lajuda de

funcionaris que practiquen lescriptura i la comptabilitat que han aprs del du Tot, ja present

sota la forma dun ibis.

El fara regna pel poder i governa pel ritu. Poder i govern; autoritat, ritu i territori;

administraci i organitzaci. Tots els mecanismes de lEstat i les regles del seu funcionament ja

hi sn a linici de la primera Dinastia. En llenguatge modern podrem dir: un territori unificat i

normalitzat, una autoritat central, una administraci delegada on certs serveis sn ms o menys

autnoms, seguint laplicaci de mtodes de descentralitzaci vertical i jerrquica o horitzontal i

de partici territorial; un exrcit defensiu i ofensiu; una justcia. A ms, hem de tenir en compte

lelement ms important, en consideraci a la naturalesa divina del poder faranic: el domini

dels ritus que determinen el triomf, la prosperitat i la supervivncia.

El rei t lobligaci de mantenir lordre just, la veritat, lestructura de la creaci, s a dir,

la maat, personificada en la deessa Maat, filla del rei-sol Re. Es diu del rei que la prolaci

imperativa est en la seva boca. Lenteniment est en el seu cor. Les seves paraules sn el

santuari de la veritat (Frankfort, 1996, 75). Quan per algun motiu apareix el desordre o hi ha


18

una situaci de caos, el poble pateix i responsabilitza el rei de la situaci. Quan torna lordre

sota una nica autoritat, aleshores proclamen la tornada a un estat de coses de precepte div. En

aquest sentit es contemplava el pas unificat sota un sol sobir no com una alternativa de poder,

sin com lnica forma possible.

La naturalesa divina del rei s el ress de la naturalesa divina dels dirigents daquells

grups de gent que vivien, i encara hi viuen actualment, en el cor de lfrica i que sn els hereus

daquells dels quals va sorgir la cultura egpcia. Religi i poder estan indissolublement barrejats.

Sembla que la religi sost i justifica el poder: lemergncia del poder s afavorit per la religi

natural que el precedeix. El poder est desprs justificat per la religi que lexalta.

Si la inundaci anual de les terres pel Nil representa lordre i que les coses segueixin

sent bones com sempre i que Egipte prosperi, el poder del fara inclou la capacitat de dominar i

promoure els processos naturals, de la mateixa manera que els seus antecessors, amb la mgia,

feien ploure, perqu torns la humitat a la terra. No hi havia gana en el pas perqu el rei feia

que el blat creixs i les aiges del Nil arribessin a tots els llocs on feia falta. Aix doncs, les

forces vitals funcionaven en la naturalesa grcies al rei, fins i tot els seus sbdits es veien

beneficiats daquesta fora vital del seu rei, a la que denominaven ka.

Hi ha certs temes que representen la naturalesa i les manifestacions de lEstat egipci des

dels seus inicis. Els ms freqentment citats sn: la uni del sud i del nord, les victries de

sobir, els ritus del jubileu, el control de laigua, la construcci de ciutats, de fortaleses, de

barcos, de monuments religiosos, de fundacions i lerecci destatues. Els decrets reials i els

contractes privats demostren el monopoli reial sobre la terra, el bestiar, els recursos minerals i la

m dobra. Aquest poder hipercentralitzat i autoritari troba la seva justificaci dintre dun

sistema doctrinal que fa del fara lhereu dels dus, el seu nic interlocutor, el primer

beneficiari i el veritable responsable de tot acte hum. Repartit en funcions alimentries,

funcions legislatives i funcions guerreres, els deures monrquics asseguraven al pas una vida

perfecta, per tamb un domini total. Per aix era massa per al sobir que delegava les

funcions poltiques executives a una aristocrcia, amb tot un sistema administratiu, i les

funcions religioses als sacerdots.

Al costat de rei apareixen servidors i collaboradors amb ttols i professions que trobem

en els monuments privats de cortesans i artesans. El nom dHorus del rei apareix en tots tipus

dobjectes, donant testimoni de la centralitzaci, de leficcia i de la irradiaci daquesta

organitzaci. No s cap sorpresa lexistncia de les freqents figuracions del cap dEstat potent,

insistint particularment en la submissi del seu poble i dels pobles vens.


19

6. ANLISI ICONOGRFICA DE LA PALETA DE NARMER.

En aquest captol analitzar cada una de les parts amb les que, al meu criteri, es pot

dividir la Paleta de Narmer. Ara, un cop descrit el pensament i la religiositat de lAntic Egipte,

podrem contemplar la Paleta de Narmer en el seu context histrico-cultural. Lartista, o artistes,

que va crear la Paleta de Narmer, tant si ho va fer pel seu compte com si va ser un encrrec del

sobir, no solament la va fer amb un objectiu descriptiu duns determinats fets, com podien ser

la victria sobre els enemics i la unificaci dels dos territoris, sin que va voler significar

determinats trets caracterstics del pensament egipci simbolitzats en les diferents parts en qu es

pot dividir la Paleta.

s en aquest aspecte quan la Paleta de Narmer adquireix la seva important dimensi. El

seu estat de conservaci i la seva iconografia ens permet confirmar, ratificar i aprofundir en

aquells conceptes en qu larqueologia ens dna pistes allades i que aquesta obra ens els

compila i ens permet estudiar-los tots junts dintre duna unitat.

6.1 LA DEESSA BAT/HATHOR.

Les tombes i els recintes funeraris corresponents a les primeres dinasties a Abidos i

Saqqara, ja ens mostren una ferma preocupaci en el ms enll de la mort per part del sobir i de

tota la seva cort. Per aquesta preocupaci no es relacionava solament a la vida desprs de la

mort, sin que legipci tamb tenia necessitat dintervenci divina en el curs de la seva vida

terrenal. Els egipcis creien que els esdeveniments diaris i els desastres peridics podrien ser

previnguts, o al menys mitigats, apellant els dus. Aquests, tant eren invocats pel rei en la seva

lluita contra les forces del caos com pel pags respecte la salut dels seus ramats, lestat dels seus

conreus o la supervivncia dels seus fills.

Els edificis on el culte era practicat, eren de mida i formes molt diferents, des de les

petites capelles comunitries fins els grans temples edificats sota la protecci dels governants.

La diferncia de mida entre els temples estatals i els privats era el reflex de la divisi de la

societat en aquests primers temps de la civilitzaci egpcia entre una elit governant i el poble.

s difcil entendre la teologia de lAntic Egipte en aquests primers temps dinstics, a

causa de la falta de material destudi. Algunes de les divinitats mostren un origen fortament

relacionat a una localitat determinada, que seria el centre principal del culte a aquella divinitat.

Per, de totes maneres, no podem subestimar la sofisticaci de la teologia egpcia, tenint en

compte que est bastant clar que el concepte de divinitat ja estava establert en els inicis

dinstics.


20

El substrat de poble camtic dEgipte portava a pensar que el bestiar servia com a

mesura de riquesa. El bestiar t un paper molt important en la vida dels pobles camtics o semi-

camtics. Ja en poca badariana utilitzaven amulets amb caps danimal, com de gossos, bvids,

cabres i ovelles, amortallats amb estores com els humans, que ens porta a pensar en un origen

del culte als animals, tant caracterstic de lEgipte histric: el culte dels animals sagrats i les

formes animals dun gran nombre de divinitats del pante egipci.

Respecte la iconografia religiosa, lanimal triat per representar una determinada detat o

aspecte de la divinitat, era seleccionat per les seves qualitats. Aix doncs, la gran vaca salvatge

era considerada un animal molt perills per tamb era reconeguda com un animal

extremadament protector vers les seves cries. Va esdevenir la imatge ideal del poder maternal i

protector, personificat en les deesses vaca Bat i Hathor (Wilkinson, 2001, 282).

Les representacions teriomrfiques de les detats van tenir un important evoluci en els

primers segles dinstics. Cada vegada ms van anar apareixent representacions en forma

antropomrfica i fins i tot mixta. Min i Ptah van ser sempre representats sota forma humana. En

canvi, en la Paleta de Narmer (Fig. 11), Bat est representada en un estadi intermedi: la cara s

humana amb les orelles i les banyes de vaca (Wilkinson, 2001, 283). Una de les teories que pot

explicar aquesta representaci mixta est en les prctiques cultuals on els sacerdots o xamans

portaven caretes danimals, i altres atributs, per oficiar les cerimnies religioses. Hi apareix a

ambds costats i a ambdues cares; total quatre vegades, possiblement representant els quatre

punts cardinals.

A Egipte, les imatges del toro i la vaca es van connectar amb el concepte de procreaci

a lobservar el diari naixement del sol cada mat i de les estrelles cada vespre. Per all on hi ha

naixement hi ha dhaver concepci; el du o el rei, per a renixer, ha dengendrar-se en la

deessa mare. El du possea el poder de realitzar-ho; ell era un toro i aquesta imatge no solament

significava que era un cap o un patr, sin tamb un mascle dominant, una encarnaci de la

fertilitat viril.

Els egipcis van trobar en les imatges dels pastors de bestiar africans, lexpressi als

problemes dun ordre immortal. La idea de qu el renixer s lnic cam per a la immortalitat

ha portat als egipcis a identificar la cambra del sarcfag i el tat mateix amb la deessa Nut, que a

vegades assumeix la forma de vaca, com a mare del du Osiris mort. Amb aquesta idea, el

difunt descansa en el cos de la seva mare, assegurant-se els seu renaixement (Frankfort, 1998,

197).

El culte religis, en tota la histria de lAntic Egipte, contempla dues categories: el culte

local i el culte de lestat. Un i altre cultes estaven totalment separats i fins i tot oposats.

Santuaris locals servien pel culte individual o collectiu, en festes, de la comunitat del lloc. En

contrast, els temples construts per i per a lestat es caracteritzaven per la seva exclusivitat.


21

Aquest carcter estava caracteritzat per una alta muralla que envoltava el temple, limitant el seu

accs, tal com estava construt el temple dHorus a Hieracmpolis (Wilkinson, 2001, 272).

En la paleta sassocia el rei amb la seva mare, com a vaca, representat ell com un toro.

Aix doncs, els caps de la deessa, amb banyes i orelles de vaca, es relaciona amb el rei,

representat en el revers (Fig. 1b) amb la cua que porta penjada de la cintura i altres guarniments

en aquest sentit.

El centre de culte de la deessa Bat sembla haver estat en el set nomus de lAlt Egipte,

prop de la ciutat de Hu. Una paleta predinstica mostra una deessa vaca celestial, el cap de la

qual est envoltat destrelles, indicant el culte a una detat protectora amb connotacions astrals,

possiblement ja Bat, caracterstica de la religi des dels inicis del perode dinstic. Ms tard, Bat

es manifesta com Hathor. Les dues deesses possiblement tenien la funci de protecci,

descrivint a vegades Bat com una manifestaci particular dHathor i aquesta suplantant

eventualment Bat com a detat local de Hu. De totes maneres, no hi ha referncies explcites

dHathor abans de la IV Dinastia (Wilkinson, 2001, 283).

El nom dHathor proclamava la maternitat com la seva principal funci. Aix no s cap

sorpresa tenint en compte el parallelisme amb altres cultures africanes en les quals la vaca s la

imatge de la mare.

6.2 EL SEREKH I LA FAANA DEL PALAU.

El serekh srx = proclamar- (Fig. 13), contenint el nom del rei i proclamant la seva

identitat com a encarnaci del du Horus, consisteix en la representaci duna secci de la

faana del palau reial. El paper del serekh en els inicis del reialme egipci no solament emfasitza

la importncia de la iconografia en lestabliment i la propagaci del poder reial, tamb indica el

significant paper jugat per larquitectura en aquest procs.

Tant en els temps antics com en els moderns el palau del rei s un fort smbol de la

instituci monrquica i del poder reial. s per aix que es va veure com un motiu iconogrfic

apropiat per a representar lautoritat emergent. La representaci consisteix en un mur de tovot

de fang amb entrants i sortints successius formant una decorativa faana. Aquest estil

arquitectnic ja est documentat en les tombes i complexos funeraris daquest perode inicial de

la monarquia, confirmant-ho en les excavacions de Hieracmpolis (Wilkinson, 2001, 224-229).

Aquest estil va ser utilitzat, en extensi, en les installacions funerries i mastabes

daltres poblacions, com a Saqqara. Les parets exteriors daquestes grans construccions

funerries estaven fetes aix. Aquest estil proclamava lestatus del propietari de la tomba,

remarcant la seva proximitat amb la font del poder, el rei.

Els orgens daquest estil arquitectnic sn dubtosos, per la seva similitud amb

larquitectura de Mesopotmia s molt forta. De fet Egipte va adoptar daquesta darrera regi tot


22

un seguit de smbols per a encarnar la ideologia de la monarquia divina. La construcci

dedificis a gran escala i daparences extiques donaven a qui ho mirava la sensaci de poder i

prestigi. Transmetia no solament la imatge del potencial econmic del governant, sin tamb un

cert temor reverencial. De fet, la utilitzaci de formes culturals daltres pasos en el perode de

la formaci de lestat i ms tard, sembla haver estat una actitud ms aviat pragmtica; si les

civilitzacions venes ja han desenvolupat alguna cosa que els egipcis necessiten, aquests no

tenien cap mania en adoptar-la, modificant i adaptant de manera adequada als seus propsits i

creant un distintiu de tradici egpcia (Wilkinson, 2001, 224-229).

Els recintes funeraris dAbidos i Hieracmpolis tenien construccions que sassemblaven

a la faana de palau amb lnica finalitat de ser vista, contrastant amb la finalitat del lloc

denterrament del rei, que complia el propsit de ser un lloc de descans etern per a ell.

En moltes societats de lantiguitat, aix com en lAntic Egipte, els noms de les persones,

en general, i dels reis, en particular, estaven plens de significat. Sovint expressaven una

particular creena o caracterstica. Aquest era, per suposat, el cas dels noms i els ttols dels reis,

els quals estaven a ms impregnats de significaci poltica i religiosa. Alguns conceptes estaven

freqentment expressats en els noms reials, com la fora, lhabilitat i la fecunditat. La titolatura

oficial del rei podia ser considerada com una declaraci elaborada de la seva naturalesa divina.

En la titolatura reial hi podem veure manifestades dues importants idees: el fet que el rei

presideix una monarquia dual, i lestatus div del rei com a encarnaci del du Horus

(Wilkinson, 2001, 200).

El serekh, amb el nom del rei, a linterior, i amb la representaci del falc Horus a

sobre, va servir, en les primeres dinasties, per a representar la primera titolatura, de les cinc que

va arribar a tenir el rei, anomenada el nom dHorus. A ms del nom, shi va afegir ms tard una

frase i eptet fent menci dalguna caracterstica del rei. s de destacar que aquesta

representaci del du Horus encara no sutilitzava en lpoca de Narmer; ho va ser poc ms

tard. De totes maneres, veiem en linterior del serekh el nom del rei Narmer en escriptura

jeroglfica: el barb, com a Nar, i el form com a Mer.

Com ja he dit, cinc van ser els noms o titolatures que va anar adoptant la reialesa al llarg

de la histria. El primer va ser el nom dHorus i expressa lestreta relaci entre el rei i la detat

celestial que encarna. Horus abraa lunivers amb les seves ales, com a smbol i metfora del

poder del rei sobre la terra. El nom dHorus expressava una autoritat agressiva en varis reis de la

Primera Dinastia, possiblement reflectint el poder coercitiu de la reialesa en els primers temps

de lEstat dEgipte. Noms com Horus el lluitador, del fara Aha, o Horus el fort, de Djer, fa

pensar amb una iconografia guerrera en un perode de formaci de lestat. Emfasitza una

autoritat basada sobre un poder militar i sobre la vida i la mort (Wilkinson,2001, 201-203).

Lencarnaci dHorus en la figura del rei s laspecte ms important de la reialesa. El

nom dHorus comprenia un aspecte determinat del du que el rei volia remarcar. Cada rei podia


23

emfasitzar, mitjanant el seu nom, diferents facetes de la detat suprema, la divina essncia del

qual sencarnava en la figura del rei. El concepte dHorus, com el du ms gran i senyor del cel,

es podia representar de tres maneres diferents: com el falc celestial, que amb les seves ales

obertes forma la volta del cel; la detat solar, un falc que travessa el cel amb la barca celestial; i

encarnat en la persona del rei.

El segon titol s el que porta per nom les Dues Senyores. Relaciona la dualitat

geogrfica del regne egipci, personalitzant en la persona del rei la unificaci de les dues terres

(Wilkinson, 2001, 203-205). La seva representaci s la imatge de dues detats, collocades

sobre una meitat dun cistell cada una, representant les dues parts dEgipte: el voltor Nekhbet de

lAlt Egipte, i la cobra Uadjet del Baix Egipte. Apareix per primer cop en el regnat del rei Aha,

posterior a Narmer.

Des del comenament de lestat egipci es va establir el concepte de monarquia dual i la

iconografia representava aquesta ideologia que comprenia la uni de les dues terres. La

instituci reial va ser projectada com lnica fora que podia mantenir el pas unit, i aquesta

naturalesa dual de la monarquia va estar representada en les ensenyes del rei, la seva titolatura i

en els rituals i festivals reials. Aquest concepte ajuda a explicar la centralitat de la instituci en

la cultura egpcia, aix com la seva durada.

El tercer titol s lanomenat nswt-bity que, si b va ser el tercer en formar-se va prendre

el quart lloc en les titolatures. Apareix en el regnat del rei Den, cinqu sobir de la primera

Dinastia. El seu significat s molt complex, per es tradueix com rei de lAlt i el Baix Egipte. El

ttol sembla remarcar el paper del rei com lencarnaci de totes les dualitats existents a Egipte i

el cosmos segons els punts de vista i creences dels egipcis. Amb la introducci daquesta

titolatura sincorpora el rei en el seu paper harmnic amb el cosmos; el rei se separa de la resta

de la humanitat i es proclama linterlocutor entre el poble i els dus. Tamb es pot interpretar

que aquest nom es refereix a les dues naturaleses reials, la divina i la humana. En lantic egipci,

la paraula que sutilitzava normalment amb el significat de rei, era nswt quan es referia al seu

aspecte div, sent possiblement bity la seva referncia a laspecte hum (Wilkinson, 2001, 205-

206).

A ms del ttol nswt-bity, i posterior a aquest, es va introduir un nom que es referia al

nom de naixement dels reis. Aquest nom tamb es coneix pel nom nbty. Amb aquest nom van

ser coneguts molts reis en les llistes reials i els annals. El nom nswt-bity de Den apareix en

moltes inscripcions contempornies, especialment en gerros de pedra trobats sota la Pirmide

Graonada. El nom tamb va ser utilitzat en segells reials, normalment sense cap referncia al

nom dHorus. El nom expressa lestreta relaci entre el rei i lesfera divina. Tamb transmet la

tensi inherent en la ideologia de la reialesa divina: el rei est separat de la resta de la

humanitat, linterlocutor entre el poble i els dus, de fet la representaci dels dus a la terra. s


24

el ka reial, lessncia divina encarnada en el rei, la qual passa sense canvis de generaci en

generaci (Wilkinson, 2001, 206-207).

El darrer titol, i el ms difcil dinterpretar, s el dHorus dOr. Es representa amb el

falc Horus sobre el signe jeroglfic de lor-nbw i apareix per primer cop en una inscripci

fragmentria en la tomba del rei Den a Abidos. Dacord amb la mitologia egpcia, el cos dels

dus estava fet dor, relacionant-ho amb el sol. Aix doncs, aquesta titolatura era la referncia a

la divinitat del rei. El ttol podia expressar el paper del rei com a vencedor de Maat i defensor de

lordre csmic contra les forces del caos (Wilkinson, 2001, 207-208).

Possiblement, al final de la tercera Dinastia es va adoptar el costum de collocar el nom

de naixement del rei dintre duna anella allargada, anomenada cartoig, simbolitzant la totalitat

del cosmos. Inicialment davant el cartoig hi figurava el nom de sA-Ra, fill de Re, com a

conseqncia de la solaritzaci de la monarquia egpcia. s significatiu que en el conjunt de

ttols leptet fill de Re precedeixi el nomen, el nom que se li dna al nixer. Aquesta

combinaci indica que el prncep, que shavia conegut per aquest nom fins a la coronaci, havia

estat reconegut com a fill del Creador, motiu pel qual possea la naturalesa essencial dun

governant (Frankfurt, 1998, 66). El cartoig servia per a encerclar el nom propi del rei, pels ttols

nswt-bity i sA-Ra.

La successi daquestes titolatures manifesten els successius carcters de la monarquia.

Els primers sobirans de lEgipte unificat integraven una nova doctrina global basada en la

realitat csmica-territorial del regne. Un cop acabada la unificaci de les dues terres, lordre

perfecte del nou estat unitari es basaria en lequilibri entre les Dues Terres que el constituen i

que tenien en el sobir el seu lla duni. Aix doncs, la monarquia va passar a ser una

monarquia csmica, integrada en lunivers heliopolit, a una monarquia dual, el rei de lAlt i del

Baix Egipte, un simbolisme de la monarquia dual en la corona vermella i la corona blanca, i una

administraci dual. Posteriorment, Horus va ser sotms a un procs de norditzaci identificant-

lo amb el Sol, que seleva del Tur Primordial, creat pel du memfita Ptah, nou creador i cap

del pante egipci (Cervell, 1996, 219).

Des dels inicis, els governants van instituir tot un seguit de rituals i festivals destinats a

promoure la posici del rei i de la monarquia com a centre de la societat egpcia. La iconografia

del cap de maa de Narmer (Fig. 2) suggereix que molts aspectes del ritual reial i de la ideologia

ja estaven establerts en els inicis de la primera Dinastia. Es feien varies celebracions al llarg del

regnat del rei, comenant per la de laccs i la coronaci. La celebraci regular dels rituals,

reforaven el seu div estatus, mentre que la legitimitat i efectivitat del sobir eren regulades

durant el seu regnat a travs del complex festival de Sed o heb Sed (Wilkinson, 2001, 208).

La mort dun rei abocava a un temps dun greu perill csmic, on les forces del desordre

podrien prendre avantatge i interrompre lordre establert. Mentre que en els Regnes Mitj i Nou


25

la instituci de la coregncia podia assegurar una successi immediata, reduint les potencials

intrigues, aquest mecanisme no existia en els perodes inicials.

Si Egipte, a la mort dun rei, era vulnerable a una revolta poltica, els perills

sobrenaturals eren igualment grans. Ja que el rei era el defensor de lordre creat i conqueridor de

les forces del caos, la seva mort representava la victria temporal daquests poders malignes.

Sense el seu guardi, Egipte estava en perill mortal procedent de les forces del mal. Aquesta

crisi solament podia ser superada amb la coronaci dun nou rei (Cervell, 1996, 170). Per tant,

laccs dun nou rei estava acompanyat per una srie de rituals destinats a restaurar la maat i

reafirmar Egipte en el centre del cosmos. Aquesta cerimnia estava formada per laccs i la

coronaci del rei que, segurament, tenia una gran solemnitat.

El ritual de la coronaci comprenia, com un dels actes principals, lexecuci de la volta

a les muralles de la ciutat de Memfis per part del rei. Dacord amb la tradici, Memfis havia

estat fundada per Narmer com la seva nova capital. La ciutat, que era la principal seu del

govern, es va construir en el punt geogrfic duni del Baix i lAlt Egipte, i significava el

domini del rei sobre les dues terres. La seva fundaci va ser una decisi expressa de poltica

estatal amb importants obres dinfraestructura, com va ser el desviament del Nil i la construcci

de grans recintes i muralles. Amb la volta al permetre de la capital reial, el nou rei feia valer els

seus drets i la seva reial autoritat prenent possessi simblica del seu reialme i de la seva

administraci reial. Aquesta volta a la ciutat simbolitzava el viatge del rei per tot Egipte, oferint

sacrificis als dus locals amb lobjectiu de reclamar la seva acceptaci i legitimar el seu futur

poder sobre tot el pas.

Contrriament a la cultura mesopotmica contempornia, la ciutat a Egipte no es

considera un element director, sin que esdev una cllula fonamental de la gesti dun territori

considerat com un tot. La creaci de centres urbans al llarg del pas no tenia una finalitat

colonitzadora duna o vries metrpolis, sin que era per la decisi del monarca, tal com ho

veiem en la Paleta de les Ciutats (Fig. 17), que commemora la fundaci simultnia de set

ciutats sota la protecci de divinitats teriomorfes.

Una altra cerimnia, que estava unes vegades inclosa dintre de la de coronaci i altres

vegades se celebrava durant el regnat del rei, era la de laparici del rei dual. El rei es

manifestava sota tres formes diferents: com a rei nswt, amb la corona blanca, com a rei bity,

amb la corona vermella, i com a rei nswt-bity, amb la doble corona. No sabem amb seguretat el

significat exacte daquestes tres manifestacions, per no podem menystenir la possibilitat de

voler fer-ho sota cada una de les distincions geogrfiques existents.

Sens dubte, el ritual ms important era el festival de Sed, heb Sed, caracterstic de la

reialesa divina africana. s possiblement el ms antic i el que va durar ms temps, ja que els

seus orgens est en perodes Predinstics i es va celebrar fins als reis Ptolemaics. La finalitat

del heb Sed era el restabliment de les forces del rei, debilitades al llarg dels anys. Era un ritual


26

de rejoveniment del rei, renovant-se els seus poders fsics i mgics, aix com la seva relaci amb

els dus i el seu poble. Varis dus i deesses dimportants localitats dEgipte sajuntaven per

retre homenatge al rei i legitimar la seva autoritat sobre la totalitat del pas. Per la seva part, el

rei tamb retria homenatge als dus, renovant els seus lligams entre la monarquia i lesfera

divina que garantitzava la prosperitat dEgipte.

Segons la tradici, el heb Sed se celebrava als trenta anys de regnat i segons lestat de

salut del rei. s per aquest motiu que no tots els reis van celebrar aquest festival i que daltres,

possiblement de naturalesa malaltissa, en van celebrar uns quants.

Varis sn els rituals que composen la festa del heb Sed i que confirmen la seva

importncia. Entre ells, i com a ms rellevants, tenim la visita del rei, vestit amb la mortalla

osiraca, als santuaris del du-bou Apis i del du-xacal Upuaut, en un context clarament dual de

mort i renaixement. El rei, desprs duna mort simblica, Apis identificat com Osiris, du de la

mort, i Upuaut com a obridor del cam de naixement (Cervell, 1996, 210). Un altre acte

important del heb Sed era quan el rei donava la volta al pati, semblant a la volta a la muralla de

Memfis de la cerimnia de coronaci. El rei, vestit amb la roba del festival Sed i portant la

corona vermella, blanca o ambdues, amb el flagell i el bcul, corrent o amb passes llargues,

donava voltes a dues marques posades al terra del pati, reafirmant la seva reivindicaci sobre la

terra dEgipte. Originalment el rei feia el recorregut corrent com a prova del perfecte estat de les

seves forces fsiques (Wilkinson, 2001, 212-215). Un tercer ritu molt important del heb Sed era

el sacrifici hum, que va desaparixer en la segona Dinastia al ser substitut per sacrifici

danimals. Per a simbolitzar la mort del sobir es personificava, com a subjectes expiatoris, en

presoners enemics (Cervell, 1996, 211).

Un altre acte del heb Sed era la dels dos trons, on el rei shi asseia com a rei del Baix i

de lAlt Egipte. El seu simbolisme no est massa definit, per podria ser un recordatori de la

cerimnia de coronaci proclamant la dualitat de la monarquia.

Altres cerimnies reials atestades sn: lobertura del canal, referint-se a la inauguraci

ritual dun canal dirrigaci. s la cerimnia representada en la maa del rei Escorp (Fig. 3). El

rei era el responsable de la fertilitat de la terra i de lxit de les inundacions. La creaci i

manteniment de la irrigaci era de molta importncia per a la productivitat agrcola dEgipte.

El ritual de la caa de lhipoptam el tenim representat en les parets del temple dEdfu.

Lhipoptam era un animal salvatge i ferotge i molt perills per als pescadors que navegaven

pel Nil. El ritual de la mort de lhipoptam amb un arp representava latac al caos i la

preservaci de lordre creat.

Per ltim tenim el ritual de la recepci dhomenatge, que es podia celebrar de forma

regular o desprs duna campanya militar. Es tracta de la presentaci dels captius davant del rei

(Wilkinson, 2001, 215-218).


27

6.3 EL FARA, AMB LA CORONA BLANCA, COPEJANT LENEMIC.

La corona blanca est associada en temps histric a l'Alt Egipte i est atestada ms tard

que la corona vermella i la primera vegada que apareix s en un cremador dencens a la Baixa

Nbia (Wilkinson,2001, 194). Tal com est representada en la Paleta (Fig. 12), ens indica que la

corona blanca s superior a la vermella tenint en compte la diferncia de mides duna figura i

laltre. Aquesta superioritat de la corona blanca es podria derivar de la seva associaci amb la

reialesa de Hieracmpolis, la qual va tenir un important paper en la unificaci dEgipte

(Wilkinson, 2001, 194).

Lescena descriu una de les ms arquetpiques accions del rei i ens la trobarem

representada en molts llocs i sobre tota mena de suports, b esculpit sobre pedra, b pintat sobre

papir o en les parets. Linstrument de subjugaci s la maa piriforme, que ja havem vist en el

perode de Nagada I. La maa s un potent smbol del poder reial i la seva utilitzaci per a

copejar lenemic s una de les representacions caracterstiques del poder reial. El motiu del

sobir copejant lenemic s un dels ms antics; en cermica trobada en la tomba U dAbidos hi

ha pintada la figura que est copejant un grup de captius; en la pintura de la Tomba 100 de

Hieracmpolis (Fig. 15), a la part inferior esquerra, tamb hi podem trobar representat aquest

motiu.

El rei copejant els seus enemics pot ser vist com la quinta essncia de lactivitat reial

representada en la iconografia egpcia. Aquesta acci emfasitza el primer deure del rei:

salvaguardar lordre creat dels atacs de les forces del desordre. Aix com els erms i hostils

deserts que envolten Egipte representen lanttesi de la frtil vall del Nil, els pobles del sud, oest

i est dEgipte encarnen les forces que soposen i amenacen als egipcis i la seva forma de vida.

Una altra dada important que trobem amb aquesta iconografia s la relaci de lenemic

amb Lbia. Com podem veure darrera la figura de lenemic, tenim el jeroglfic dun arp, futur

set nomus del Delta, situat a lextrem occidental daquesta regi i considerat terra de Lbia. Els

libis, no se sap molt b perqu, prenen el paper denemic simblic i es representa sempre amb

aquest motiu iconogrfic, independentment del poble que es volia representar.

Diverses sn les lectures que es fan respecte a qu el rei porta la corona blanca en

aquesta representaci. Una opini generalitzada s que la Paleta de Narmer s un monument

votiu on es commemora la unificaci de les dues terres: el rei porta la corona del Baix Egipte,

en lanvers, i de lAlt Egipte, en el revers, afirmant aix la seva sobirania sobre el nord i el sud,

s a dir, sobre les dues terres. Alguns autors, desprs de determinades troballes fetes

darrerament, tenen opinions diverses. Es considera que les corones no constitueixen, a priori,

signes relacionats amb la territorialitat, sin ensenyes descrivint els dos principals aspectes del

poder: potestat i govern dinamisme i estatisme en lactitud, conquesta i cerimnia, autoritat i


28

ritu en la prctica- (Menu, 1996, 43). La poblaci del nord apareix com a una societat agrcola i

comerciant, i la del sud ms inclinada a la caa, a lautoritat, al prestigi i a la jerarquia.

Immediatament darrera de la imatge del sobir, i en una mida molt ms petita, seguint

els cnons iconogrfics egipcis, veiem la figura del porta-sandlies. Aquest servidor porta les

sandlies, possiblement lligades en el seu canell, un gerro daigua i, penjada del coll, una petita

capsa de fusta que podria portar el segell del rei. Tamb es pot veure un bol lligat a la cintura

amb dos grans draps penjant, possiblement per a rentar-se. Sobre el servent hi podem veure dos

signes jeroglfics: una roseta reial, com una flor de lil que simbolitza domini, i un objecte que

podria ser uns contenidors de sandlies i el bulb duna planta.

Les sandlies sn un altre element important del rei. De fet, s el punt de contacte entre

ell i la terra que governa. Les sandlies reials tenien una importncia religiosa i estaven

confiades a una persona molt especial de lentorn del rei i que podia gaudir daccs directe amb

ell. Les sandlies del rei tamb tenien un paper simblic en la lluita eterna entre lordre i el caos.

La tasca principal del rei era destruir els enemics dEgipte, representats pels habitants de les

terres venes, els estrangers. Aquesta victria estava simblicament aconseguida amb la

representaci dels enemics dEgipte sobre la banqueta del rei i sobre el paviment del palau reial,

simbolitzats amb la figura dels nou arcs. Cada vegada que el rei caminava sobre el paviment o

collocava el seu peu sobre la banqueta, els enemics eren venuts mgicament. Les sandlies del

rei eren els agents de la victria (Wilkinson, 2001, 191).

Les mencions ms antigues dels estrangers sn les que fan referncia als presoners libis,

nubis o asitics. Aquests presoners sn el smbol duna victria sobre lenemic o duna

determinada conquesta. s lexpressi del rei dominant el mn.

Des de lpoca de la unificaci del pas, els egipcis shan relacionat pacficament amb

estrangers tant a dintre com a fora del pas. Hi ha nombroses representacions de bones relacions

entre egipcis i habitants de poblacions estrangeres. Labsncia descriptura a Nbia va afavorir

ladopci del jeroglfic com a sistema descriptura per a la correspondncia internacional

(Valbelle, 1990, 44).

La presncia en territori egipci dantics presoners de guerra originaris de tots els pasos,

constitua una reserva potencial dintrprets de tots els idiomes i dialectes, aix com la

possibilitat de reforar els exrcits com a mercenaris.

Independentment de les bones relacions entre el poble egipci i els seus vens, la

literatura tendeix a fer un altre discurs. En aquest aspecte es juga amb la ideologia religiosa,

funerria o mgica, terrenys en qu el poble egipci desenvolupa un paper i lestranger un altre.

Mentre que uns representen lequilibri i lordre del mn, laltre representa una amenaa a

aquesta situaci, motiu pel qual ha dhaver-hi sempre una lluita. Lestranger s el que no s

egipci, motiu pel qual representa el caos i se lha de combatre. Davant daix, el sobir s

sempre el que guanya i restaura lharmonia universal.


29

El vocabulari s fora significatiu. Mentre que Egipte s la terra negra kmt-, la resta s

la terra vermella dSrt- o el desert muntanys xAst- i els estrangers xAstyw-, habitants del

desert ingrat.

Al costat daquestes denominacions dordre geogrfic, es van inventar un concepte per a

resumir la totalitat de les forces humanes perilloses sotmeses a lautoritat del fara. Es

refereixen a un dels ms vells smbols de guerra, com s larc. Elaborat en un context heliopolit

on regna una enada divina, es va adoptar la imatge dels nou arcs (Valbelle, 1990, 46). Ms

tard, aquesta imatge allegrica dels nou arcs la trobarem disposada sota les sandlies del sobir

i en el lloc on ha de passar: al peu del tro en el quiosc del heb sed.

6.4 EL FALC SOBRE LES PLANTES DE PAPIR I DOS HOMES FUGINT.

En aquest jeroglfic (Fig. 10.3) tornem a veure la relaci entre el du Horus i el poder.

En aquest cas lautor de la Paleta va anar ms lluny i va representar el du amb carcters

humans: les grapes del falc estan representades per mans humanes, com les del rei, fins i tot

una delles porta el segell. De fet sassocia amb les mans del rei.

La interpretaci que se li pot donar a aquesta representaci podria ser que el du Horus

porta els enemics davant del rei de lAlt Egipte, i que hi ha alguns enemics que fugen (Fig.

10.1). Aquests enemics corresponen a nomus del Baix Egipte, representats per les plantes de

papir, prpies daquesta zona. El du Horus porta lligat amb una corda el cap de lenemic; la

corda significa linstrument de captura i de domini, de lensinistrament, de la caa en la batalla i

de lautoritat sobre els humans. Tota una simbologia complexa, expressada amb una corda.

Podrem dir que aquest jeroglfic es troba en aquest lloc per a omplir lespai vuit que

deixava la imatge del sobir, amb la corona de lAlt Egipte, copejant lenemic, sense tenir cap

relaci una amb laltra. Pensem que els egipcis tenien horror uacui en les seves representacions

artstiques, motiu pel qual tendien a no deixar cap espai buit i a aprofitar tots el que hi havien.

Per crec que no s lefecte que volen donar a aquesta part de la Paleta. Aix com en lanvers

podem veure el sobir, amb la corona vermella, davant dels morts a la batalla, aqu podem

interpretar com el du Horus ofereix la terra i els habitants del Baix Egipte al sobir de lAlt

Egipte. He de mencionar el descobriment a Maadi duna cara modelada amb fang i amb unes

caracterstiques que ens porta a pensar que els habitants daquesta zona portaven barba.

Culturalment ja feia temps, de fet des del perode Nagada II de lAlt Egipte, que hi havia

relacions entre aquesta zona i el Baix Egipte. Concretament la ciutat de Maadi, al Delta, va tenir

un paper important en aquestes relacions, bsicament a causa de la seva importncia com a

centre comercial entre el Baix Egipte i les terres del Prxim Orient, sobretot amb Palestina.

Lemergncia duna elit en els centres de lAlt Egipte, sobretot a Hieracmpolis, la qual

controlava el comer de matries primeres necessries per a lelaboraci dobjectes de luxe, va


30

abocar a laparici duna classe de treballadors experts o especialistes que van veure com

selevava el seu estatus social i passaven a ser anomenats mestres pels sobirans. El creixement

daquesta classe social dartesans, considerats membres no productius de la societat, exercia una

pressi demogrfica tal que donava motius per a un eventual procs dexpansi de Nagada.

Aquesta expansi cap al nord, com una mena de colonitzaci, va portar que la cultura de

Nagada entrs en contacte amb els agricultors de Maadi.

Aquesta teoria es refora amb lexistncia de cermica maadiana amb marques incises

amb motius docells i de serekhs incloent el nom dHorus dels primers reis, paletes rombodals

desquist dorigen sens dubte nagadi, maces de pedra dura i alabastre caracterstiques de les

cultures amratianes i guerzeanes. Tamb hi trobem pintes i objectes dos i divori importats de

lAlt Egipte. Per una altra banda podem dir que a lAlt Egipte hi trobem evidncies de

procedncia maadiana, com poden ser gerros de basalt, estils cermics i objectes de coure, com

les destrals.

Una de les preguntes que sha fet constantment legiptologia s si lexpansi de Nagada

va ser un procs cultural o si va ser amb agressivitat bllica. Si va ser un procs pacfic o de

guerra. La Paleta de Narmer certament implica un procs militar, mostrant el rei de sud

conquerint el nord. Les imatges de les escultures de la darrera fase de Nagada inclouen fons

dinspiraci originria de lsia i en general trenquen amb el passat, prenent la forma dun

augment gradual de la violncia caa danimals, monstres i escenes de lluita- les quals sens

dubte reflecteixen canvis en el mn real. Mentre la societat egpcia es transformava amb el

sorgiment duna elit que controlava els subministraments i el comer de mercaderies, es produa

tamb un canvi psicolgic, incloent un tipus de celebraci de la violncia la qual, lluny de

constituir una simple imatge dels esdeveniments, constitua la sublimaci de fora i poder,

demostrant lemergncia duna nova ideologia i modelant la imatge del fara.

Si contemplem aquesta idea de la unificaci dEgipte sota aquesta hiptesi, sembla que

no hagi estat una conquesta poltica sin que el nord shagi assimilat culturalment amb el sud.

La guerra va ser un dels elements del procs, per per engrandir laspecte triomfant del mateix

se li va donar ms importncia que altres factors, tals com la creaci daliances i casaments

diplomtics.

Un cop acabada la conquesta, va ser possible veure la unificaci dEgipte no com un

resultat efmer dambicions conflic

la paleta de narmer. iconografia, etnografia i context històric...

Documents