El fons voltorBlackstone posa enrisc 40.000hipoteques

Si la darrera normativa volia millorar les condicions pels usuaris, està aconseguinttot el contrari. Al llarg de tot l'any, el preu de l'electricitat no ha fet més queincrementar-se i el que encara és pitjor, la tendència segueix sent la mateixa.

Les persones usuàries cada vegada mésinsatisfetes amb el mercat elèctric

La gran quantitat dels retards i incidències de Vuelingdurant la passada època estival, posa en qüestió elsistema de reclamacions.

L'aeroport del Prat encapçala elregistre d'incidències

La Comissió Europea treballa amb una proposta peracabar amb els costos per la itinerància. Sembla serque el roaming té data de caducitat.

S'apropa la fi del roaming

En els anys de fort creixement econòmic ien plena expansió de la bombolla immo-biliària, qualsevol particular amb una nò-mina i una ocupació fixa tenia accés alpréstec o crèdit bancari amb garantia hi-potecària. En aquell temps ningú es va pre-ocupar de les conseqüències que tindrial'esclat d'una crisi que causés atur i impe-

dís als consumidors i les consumidorespoder seguir pagant les quotes del préstec.Un dels primers efectes de l'impagamentvan ser les execucions hipotecàries enmassa que aixafaven als afectats com uncorró: aquests deixaven de pagar dues otres quotes i l'entitat financera reclamavala totalitat del deute, primer extrajudicial-

ment i immediatament després per mitjàd'un procés executiu que venia regulat peruna llei de mitjans del segle passat, contrael qual pràcticament no hi havia oposiciódel deutor. En uns pocs mesos l'habitatgesortia a subhasta i les famílies eren desno-nades. El dret fonamental a tenir un habi-tatge digne quedava en entredit.

La gestora immobiliària Anti-cipa, que el fons Blackstoneva comprar a Catalunya-Caixa, es va fer amb una car-tera de crèdits hipotecarisdolents de les antigues caixesper 3.600 milions d'euros. Lacartera incloïa 40.000 hipote-ques i estaven valorades en6.400 milions d'euros.

Pàg. 7

La banca anuncianoves comissions peraugmentar els seusingressos

Les entitats financeres seguei-xen esprement a les famílies através de l'aplicació de comis-sions bancàries abusives lesquals, avui en dia, suposenuna tercera part dels seus be-neficis.

Pàg. 3

Garantir el dreta l'habitatge

MARZO-ABRIL 2008

Consumidorsl’ economia delsnº 8TARDOR2016

ADICAE CONSUM CRÍTIC, RESPONSABLE I SOLIDARI

Els tentacles de CaixaBank: tot sota el seu controlEns hem preguntat mai a qui estem pa-gant quan abonem una factura de Tele-fònica? Del nostre consum energètic, quise’n beneficia? Pot ser que rere un bébàsic i universal, com és l’aigua, s’hiamagui un gran entramat empresarialsostingut per un totpoderós gegant fi-nancer? Quina relació comparteixen Te-lefònica, Repsol, Gas Natural, Agbar,Abertis o Saba? Què tenen en comú elslaboratoris d’idees Cercle d’Economia, laFundació Catalunya i Europa i la Funda-ció Ortega i Gasset? Que totes elles estroben sota influència, control o partici-pació de CaixaBank.

Pàg. 13Pàg. 12Pàg. 12

Pàg. 4

Pàg. 8 i 9

ACTUALITAT » Pàgina 3La liquidació de Catalunya Caixa com-pletada amb un dels rescats més cars!

EN PORTADA » Pàgina 4Garantir el dret a l'habitatge.

EDUCACIÓ FINANCIERA » Pàgina 5L'educació financera a Catalunya, alservei de la banca?

ESTALVI » Pàgina 6La banca aprofita els baixos tipus d'in-terès per comercialitzar productes derisc entre la població catalana.

CRÈDIT » Pàgina 7El fons voltor Blackstone posa en risc40.000 hipoteques.

PÀGINES CENTRALS » Pàgines 8-9Els tentacles de CaixaBank: tot sota elseu control.

DEFENSA COL·LECTIVA » Pàgina 10ADICAE impulsa l'extensió de la sen-tència a totes les persones afectades illuita per la devolució íntegra de lesquantitats defraudades.

CONSUM DE POLÍTICA » Pàgina 11Els drets de les persones consumido-res no poden esperar més!.

GRANS TEMES DEL CONSUM » Pàgines 12-13Les persones usuàries cada vegadamés insatisfetes amb el mercat elèctric.

PARTICIPACIÓ I ASSOCIACIONISME» Pàgines 14-15

Un any d'impuls i creixement d'AICEC-ADICAE.

2 Consumidorsl’ economia dels

EDITORIALTardor 2016

L'economia dels Consumidorsexclou completament lapublicitat comercial com agarantia d'independència per alsseus lectors.

Es prohibeix la reproducciód'articles d'aquesta revista senseautorització d'AICEC-ADICAE icitant la seva procedència. Aixímateix es prohibeix expressamentla seva reproducció amb finalitatsde publicitat comercial.

D.L. Z-707-2001

C o n s u m i d o r sl’ economia dels

Carta del President

Director:Manuel Pardos

Redacció:Bru Aguiló, David Casellas, ÀlexDaudén, Guillermo de Manuel,Marta Oliva, Isabel Pons, QuimRoca, Alejandra Roncero

Maquetació:Diego Palacios

Edita:AICEC-ADICAE, Membre del Con-sell de les Persones Consumido-res i Usuàries de Catalunya i delConsell de Consum de la Ciutatde Barcelona.

Redacció,administració isubscripcions:

C/ Creu dels Molers, 13 LOCAL08004 BARCELONATel: 93.342.50.44 / Fax:93.342.50.45

Web:http://aicec.adicae.net

E-mail:aicec@adicae.net

8TARDOR 2016

en 1 minut

CONSUM CRÍTIC

RESPONSABLEI

SOLIDARI

AICEC-ADICAE té coma repte organitzar unmoviment deconsumidors a totsels nivells

En aquesta nova etapa, els consumi-dors i els socis d'ADICAE a Catalunya,juntament amb els de la resta de l'Es-tat espanyol, s'han d'unir i organitzarper alçar el moviment consumerista.Tot això, per aconseguir canviar la le-gislació, les pràctiques abusives i elsproblemes que han causat la banca iles grans empreses energètiques, detelecomunicacions i altres sectors du-rant la crisi econòmica i financera.

ADICAE a Catalunya ha aconseguitposar-se al primer lloc entre les orga-nitzacions de consumidors i ciutadansper nombre de socis, activitats i pre-sència. No obstant això, s'ha d'avan-çar molt per aconseguir engegar unmoviment social dels consumidors aCatalunya que respongui a les neces-sitats de protecció dels nostres drets,per aconseguir que el consum permetiuna vida millor.

AICEC-ADICAE té socis arreu del te-rritori català, tanmateix, una granquantitat d'activitats es concentren aBarcelona. Tot i això, seguim treballanti reforçant la nostra presència a la res-ta del territori, organitzant grups lo-cals, activitats formatives i reivindica-tives que serveixin per enfortir-nos i vi-sibilitzar la lluita consumerista.

La direcció d'AICEC-ADICAE i elsseus socis tenen com a repte organit-zar un moviment de consumidors atots els nivells: local, provincial, auto-nòmic, estatal i, fins i tot, global; es-tructurat en una xarxa d'organitza-cions que actuen des de la base finsa les més altes institucions i entitats.Només així podrem aturar els frausque pateixen els consumidors.

Mentre les entitats bancàries i finan-ceres i els grans oligopolis no veginfuncionar als consumidors com a grupactiu, crític, responsable i solidari entots els àmbits de la vida quotidiana,no podem esperar bones solucions i,sobretot, ràpides i senzilles. Mentrepolítics i institucions no vegin als con-sumidors i usuaris organitzats recla-mant els seus drets, proposant alter-natives, imposant solucions que exis-teixen i són possibles a tots els nivells,

no hi haurà la normativa i les polítiquesnecessàries per evitar o solucionar elsproblemes.

I, segurament, molts us pregunteu: compot dur-se a terme aquest procés orga-nitzatiu dels consumidors i usuaris?

Naturalment, fan falta fortes i vigoro-ses organitzacions com ADICAE, querectifiquen plantejaments organitzatiusdonant força als consumidors i orga-nitzant a fons la participació dels so-cis, dels consumidors i els voluntaris,com a centre de tota la seva activitata través de fórmules senzilles d'orga-nització a tots els nivells que avui endia són possibles gràcies a les novestecnologies i les infraestructures mu-nicipals i autonòmiques.

Alguns lectors estaran pensant que totaixò està molt bé, però és molt difícil!Per descomptat que no és fàcil, peròés l'únic camí per a una organitzaciócom ADICAE que no vol ser un"tingla-do"molt bonic que no aconsegueix elsseus objectius més importants comsón crear, generar i organitzar un mo-viment de consumidors, que serveixiper canviar aquesta societat individua-lista que ens explota a tots i no satisfàa la majoria. Crec que val la pena, oi?

AICEC-ADICAE ha de posar-se ja ambaquesta tasca sabent que qualsevolresultat serà un avenç.

Us esperem a tots, cadascú en lamesura que pugui, aportant i exi-gint aquests canvis organitzatiusi polítics de l'Associació. Esperorebre ben aviat propostes i adhe-sions a aquests grans objectiusdel nostre projecte.

Manuel Pardospresidente@adicae.net

Catalunya Caixa és segura-ment un dels casos més para-digmàtics de la reestructuraciódel sistema bancari durant lacrisi, que ha portat a la liquida-ció i privatització del sistemade caixes d'estalvi. BBVA vaculminar al setembre la sevaprivatització.

Un model centrat en elnegoci immobiliari

Aquest ha estat el clarexemple del paper que hantingut les entitats financeres enel cicle financiero-imobiliari al'Estat Espanyol. Caixa Cata-lunya vinculava el seu modelde negoci de manera gairebéexclusiva al mercat immobi-liari. Ho feia a través de filialspromotores, la més importantde les quals va ser Procam, queva crear un dels cinc hòldingsimmobiliaris més grans de l'es-tat espanyol. Procam, i lesdemés promotores, van adqui-rir uns volums desproporcio-nats respecte el que podiaassumir Caixa Catalunya, que

va vincular el seu creixemental mercat immobiliari, concen-trant tot el risc en aquest sec-tor. La política de concessió decrèdit sense control i les pràc-tiques abusives van ser lamarca estrella de la casa.

Quan esclata la crisi i elvalor dels actius immobiliaris esdesploma comencen els proble-mes. Els balanços de l'entitat esveuen seriosament afectats i esdesencadenen els esdeveni-ments. Per evitar la descapitalit-zació l'entitat comença unapolítica ferotge de comercialit-zació de participacions prefe-rents i deute subordinat entreels seus clients, sovint personesgrans. Els resultats d'això sónpopularment coneguts: més de135.000 preferentistes afectatsper un valor de més de 1.709milions d'euros.

Rescat i privatització del'entitat

En total el rescat de Cata-lunya Caixa ha costat a la ciu-tadania més de 12.000 milions

d'euros, suposant el segon res-cat més car en termes absolutsdesprés de Bankia i el primeren xifres relatives. Situació en-cara més greu quan s'ha priva-titzat l'entitat nacionalitzada itots els seus actius immobilia-ris, en comptes d'utilitzar-losen benefici col·lectiu. La pri-vatització de l'entitat es vaproduir a través de la sub-hasta, per una banda, d'ungran paquet d'hipoteques i ac-tius immobiliaris que va adqui-rir el fons d'inversióBlackstone i, per una altra, elnegoci financer de CatalunyaCaixa que va adquirir el BBVA.Dos operacions per un preumolt inferior al del rescat. Unnegoci rodó.

Catalunya Caixa va trans-metre tot el seu negoci finan-cer a Catalunya Banc l'any2011. Des d'aleshores haviaestat vinculada a l'entitat ges-tionant l'obra social. L'1 degener de 2013 es constituïa laFundació Catalunya-La Pedreraper tal de gestionar les obres

socials les tres antigues caixes.Amb l'adquisició de CatalunyaBanc per part del BBVA es po-sava fi al vincle entre l'obra so-cial i l'activitat financera,liquidant definitivament a l'ac-tivitat social de l'entitat.

El passat març de 2016,els consells d'administracióde Catalunya Caixa i BBVAacordaven iniciar el procésde fusió, on l'entitat catalanaseria absorbida, tot i mante-nir el nom comercial a Cata-lunya. Així es posava punt ifinal al procés de liquidació

de Catalunya Caixa, un pro-cés terrible que no deixa deser l'exemple més clar delque ha passat a l'estat espan-yol amb el sistema financer.La irresponsabilitat permesaper part dels governs, el crei-xement lligat al sector immo-biliari que va acabar ambl'explosió de la bombolla i elrescat de les entitats amb di-ners públics amb la paradoxade la seva privatització i laconcentració del mercat ban-cari en mans d'uns pocsamics del sistema.

La liquidació de Catalunya Caixa completadaamb un dels rescats més cars!

Des de l'Associació conside-rem que hi ha una sèrie d'e-lements, criteris i mesuresbàsiques que haurien d'estarcontemplades en la regula-ció de les comissions:1. L'aplicació d'un criteri deproporcionalitat real. És in-justificable que un desco-bert d'un euro durant un diageneri un cost de 35 euros-per la persona usuària.2. Regular l'aplicació de lescomissions per evitar pràc-tiques de concertació entreles entitats a l'hora d'apli-car-les.3. Cal evitar que les políti-ques de comissions de lesentitats tendeixin a emmas-carar problemes de balanç.Els augments en comissionses produeixen al segon se-mestre de l'any de cada

exercici, quan els bancs japoden estimar o anticipar elresultat anual.4. Els ingressos per comis-sions d'una entitat financerano han de suposar més queuna proporció concreta delsbeneficis de l'entitat.5. Les entitats financereshaurien de tenir l'obligaciód'avisar al Banc d'Espanyaamb un temps suficient deles comissions que tingui in-tenció d'implementar i de lesmodificacions que apliquin.6. El Banc d'Espanya ha d'es-tar expressament habilitatper a intervenir en matèriad'aplicació d'aquelles comis-sions que no respectin elsprincipis i criteris fixats.7. L'existència de mecanis-mes per impulsar la negocia-ció prèvia de les comissions

aplicables amb les organitza-cions representatives de lespersones consumidores coma via per evitar mesures uni-laterals i arbitraries.8. No procedirà l'establi-ment ni el cobrament de co-missions per serveis oactuacions que ja es cobrinper un servei que de formaessencial no respongui a lamateixa finalitat.9. L'increment de les comis-sions mai podrà suposar unincrement superior a una re-ferència concreta (sigui l'in-crement de l'IPC anual o unamesura macro similar).10. El cobrament de les co-missions mai podrà ser re-gressiu respecte de lesquantitats dipositades perles persones usuàries alsseus comptes.

Les 10 propostes d'ADICAE per regularl'aplicació de comissions

3Consumidorsl’ economia dels

Tardor 2016

ACTUALITAT

EN UNA PIULADA

El professorat necessita formació de qualitat per tal d'impartir finances oeconomia als centres, però no ho ha de fer la banca #DebatEFEC

Educació crítica @PlatEduEC 25 oct

Esther Vivas ha retuitat Jamie Oliver: Comer es mucho más que ingerir alimentos,es un acto político y social. Compartamos la mesa contra el #despilfarro!

Esther Vivas @esthervivas 15 juny

Els bancs diuen que poden tornar tots els diners de les clàusules sòl, però novolen. El TJUE diu que volen, però no poden. Esperpèntic.

Jofre Farrés @jofre_farres 13 juliol

La banca anuncia novescomissions per augmentarels seus ingressosLes entitats financeres seguei-xen esprement a les famílies através de l'aplicació de comis-sions bancàries abusives lesquals, avui en dia, suposenuna tercera part dels seus be-neficis. L'ordre de transparèn-cia de l'any 2011 va reforçarla posició de les entitats finan-ceres i els hi va donar la claua l'hora d'establir llibertat perfixar les comissions que con-sideressin oportunes, sense lanecessitat de comunicar-les alBanc d'Espanya. Encara quetotes les comissions són recla-mables, la realitat és que lespersones usuàries no podennegociar-les, que en moltesocasions es paga dues vega-des pel mateix servei o, fins itot, que aquestes comissionssuperen amb escreix l'importdel servei prestat, generantuna indefensió total.De mitjana, una persona téuna despesa d'uns 400 euros€anuals en comissions, unaquantitat escandalosa i moltelevada tenint en compte, amés, que l'augment en l'últimany ha estat, aproximadament,de 80 euros. Mentrestant, lapatronal bancària espanyola(AEB) ja ha anunciat que en elspropers deu anys, ens hauremd'anar acostumant a pagar méscomissions, perquè les entitatsfinanceres han vist en aquestescarta blanca per compensarels seus balanços i aconseguirbeneficis. I les dades parlenper si mateixes: l'any 2015 Cai-xaBank va incrementar un

10% les seves comissions iBanc Sabadell un 17%. I mal-grat la falta de transparència idesregulació els governs detorn segueixen mirant cap aun altre costat.Un exemple clar d'una comis-sió molt comuna és la comis-sió de manteniment,actualment molt vinculada a ladomiciliació de la nòmina.Unes altres que han crescut deforma considerable han estatles de comissions vinculades aoperacions hipotecàries i lesde disposició d'efectiu en cai-xers aliens al nostre banc queADICAE ja va denunciar l'anypassat, presentant una de-manda contra CaixaBank iportant al govern a aprovar undecret-llei per regular les co-missions dels caixers. AICEC-ADICAE seguirà batallant,informant i mobilitzant a laciutadania perquè no es ple-gui de mans davant d'aquestsabusos. Encara que semblinpetites quantitats, qualsevolcobrament indegut o despro-porcionat de comissions s'hade reclamar al banc.

D esprés de casi unany amb un go-vern en fun-cions, el passat

29 d'octubre el Congrés de Di-putats, escollia President delGovern a Mariano Rajoy. Quidurant la seva primera legisla-tura a la Moncloa s'ha limitat amaquillar el greu problema hi-potecari amb els descafeïnats'decrets de Guindos' (Llei deSegona Oportunitat o el Codide Bones Pràctiques), hauriade tenir com a prioritat unareforma en profunditat i ur-gent de la lleonina legislacióhipotecaria.

No només és una prioritatsocial; sinó també una obliga-ció jurídica que pot portarnoves conseqüències per alcontribuent: el mes d'abril laComissió Europea va obrir ex-pedient a l'estat espanyol, ambuna amenaça de sanció econò-mica, perquè encara no haadaptat la legislació hipotecà-ria a la directiva europea. Tal icom recorda la Comissió Euro-pea, aquesta reforma és fona-mental per acabar d'unavegada per totes amb la clàu-sula sòl i els desnonaments.

Encara que Rajoy ha prefe-rit no moure ni un dit durantels seus anys de majoria abso-luta per no molestar a la bancaencara queden, per exemple, 2

milions de famílies amb clàusu-les sòl amenaçades per l'execu-ció i el desnonament.Mentrestant, el nou Congrésde Diputats –en teoria cridat adialogar i pactar- no garanteixels canvis necessaris. Per això,entre les propostes reivindica-tives que ADICAE dirigirà alnou Executiu i als grups parla-mentaris, es troba la reformade la legislació hipotecària,que ha sigut una llosa per lapoblació.

Els estralls de labombolla immobiliàriano s'han solucionat

En els anys de fort creixe-ment econòmic i en plena ex-pansió de la bombollaimmobiliària, qualsevol parti-cular amb una nòmina i unaocupació fixa tenia accés alpréstec o crèdit bancari ambgarantia hipotecària. En aquelltemps ningú es va preocuparde les conseqüències que tin-dria l'esclat d'una crisi que cau-sés atur i impedís als

consumidors i les consumido-res poder seguir pagant lesquotes del préstec. Un dels pri-mers efectes de l'impagamentvan ser les execucions hipote-càries en massa que aixafavenals afectats com un corró:aquests deixaven de pagardues o tres quotes i l'entitat fi-nancera reclamava la totalitatdel deute, primer extrajudicial-ment i immediatament desprésper mitjà d'un procés executiuque venia regulat per una lleide mitjans del segle passat,contra el qual pràcticament nohi havia oposició del deutor.En uns pocs mesos l'habitatgesortia a subhasta i les famílieseren desnonades. El dret fona-mental a tenir un habitatgedigne quedava en entredit.

No va ser fins a l'any 2012quan es van adoptar unes me-sures legislatives de xoc davantd'aquesta situació, temporals iinsuficients, i només davant de

situacions econòmico-familiarsextremes. La desatenció del le-gislador al clam popular de lasocietat ha permès a les enti-tats financeres perpetuar abu-sos massius a l'hora decomercialitzar hipoteques queha conduït als deutors hipote-caris a una situació d'emergèn-cia social. Les mesures, que nitan sols són obligatòries per labanca, previstes al ridícul i ver-gonyós Codi de Bones Pràcti-ques no han canviat la situacióde les famílies: les entitats fi-nanceres segueixen tenint lapaella pel mànec i les tímidesalternatives extrajudicialsnomés han donat solucions ha-bitacionals als col·lectius enrisc d'exclusió social. Malgrattot, al llarg d'aquests anys,

AICEC-ADICAE no ha deixatmai de denunciar la lleonina le-gislació hipotecaria proposantcanvis legislatius que posessinfi a l'actual situació de despro-tecció. La seva reforma és unaprioritat urgent, el carrer i lesxifres són clamoroses: a Cata-lunya, l'any 2015 hi van haver15.557 desnonaments i 12.165execucions hipotecàries.

Si no hagués estat per lapressió que hem exercit les as-sociacions de persones consu-midores com ADICAE,plataformes d'afectats i movi-ments socials sobre les admi-nistracions públiquesdifícilment s'haurien produïtel debat polític i social sobreel dret a l'habitatge i a unes hi-poteques justes. Tanmateix, lareacció de les institucions pú-bliques, obligades a actuar perla pressió popular, ha estat en-ganyosa i les mesures que hanpres s'han fet a mida de labanca. De la mateixa manera,en el terreny jurídic, la valen-tia d'ADICAE de denunciar da-vant els jutges l'existència declàusules abusives dels prés-tecs hipotecaris ha servit pergarantir la defensa dels dretsdels usuaris i les usuàries da-vant dels fraus massius de labanca.

Tampoc podem deixar dedenunciar els obstacles quealguns poders públics hanposat en suspendre mesureslegislatives d'emergència enmatèria d'habitatge exclusiva-ment per raons de conflictecompetencial i desavinencespolítiques amb altres adminis-tracions. Els únics perjudicatshan estat els hipotecats i elsllogaters que no poden pagarels lloguers als grans tenidorsd'habitatge. Existeixen en lesnostres ciutats importantsbosses d'habitatges buits enmans d'entitats financeresque no compleixen amb lafunció social que el nostre or-denament jurídic exigeix aldret a la propietat. Aquestshabitatges han de permetrereubicar, mitjançant lloguerssocials ajustats a les malme-ses economies domèstiques,

a les famílies més vulnerablesque al seu dia van perdre undels seus béns més preuats:l’habitatge.

A la cua d'Europa ambl'habitatge de lloguer

Mentre la mitjana europeasitua l'habitatge de lloguer alvoltant del 35% del total, aCatalunya només n'hi ha un12% i el parc públic de llo-guer encara registra númerosmés baixos: aquí quasi noarriba al 2% del parc totalquan la mitjana europea essitua al 15%.

A tot això, les paradoxes deles polítiques públiques d'habi-tatge encara és fan més visiblesquan s'observa que Catalunyaté 450.000 pisos buits, delsquals uns 100.000 estan enmans d'entitats financeres, i, se-gons xifres de la Taula del Ter-cer Sector Social, 240.000 llarsserien susceptibles de ser bene-ficiaries d'un lloguer social.

No s'hi valen més excuses:és urgent una política públicad'habitatge valenta que doniresposta a les necessitats so-cials. Perquè el problema cadavegada es fa més gros. Actual-ment, la majoria de desnona-ments provenen d'habitatgesen règim de lloguer i, per tant,les necessitats de lloguers so-cials creixen cada dia més.

Així també, l'increment depreus del lloguer a la ciutatde Barcelona anuncia unaaltra bombolla immobiliàriaque requereix d'una modifi-cació urgent de la legislaciósobre arrendaments urbans iuna regulació dels preus delmercat de lloguer.

Garantir el dret a l'habitatge

4 Consumidorsl’ economia dels

EN PORTADATardor 2016

Rajoy ha preferit nomoure ni un ditdurant els seus anysde majoria absolutaper no molestar a labanca

A Catalunya, l'any2015 hi van haver15.557desnonaments i12.165 execucionshipotecàries

No s'hi valen mésexcuses: és urgentuna políticapública d'habitatgevalenta que doniresposta a lesnecessitats socials

ADICAE sol·licitarà al Congrés de Diputats la reforma de la legislació hipotecària

5Consumidorsl’ economia dels

Tardor 2016

EDUCACIÓ FINANCIERA

L a formació de l'alum-nat català sobre fi-nances està a debatdes del 2012. Les

qüestions que es discuteixenvan des dels continguts de lamatèria fins a qui ha d'impartiraquesta formació o els valorsque es transmeten. Actual-ment, l'educació financera aCatalunya s'imparteix a travésdel programa d'Educació Fi-nancera a les Escoles de Cata-lunya, un projecte dissenyatper les institucions públiques iimpartit per 'persones voluntà-ries' provinents de la banca.

Que les noves genera-cions han d'estar formades enaquests assumptes és com-partit per la gran majoria deles forces socials, però les di-ferències afloren quan esparla de com hauria de seraquesta educació. Des de di-ferents col·lectius socials, es-pecialment del món educatiu,i associacions com ara AICEC-ADICE, defensem una forma-ció en matèria financeracrítica, objectiva i indepen-dent dels interessos de labanca.

L'origen del programaEFEC el trobem a principis dels2000 quan l'OCDE i la Comis-sió Europea expressen la sevavoluntat d'educar en matèria fi-nancera a la població. Per laseva part, a l'Estat espanyol, laCNMV i el Banc d'Espanya, jun-tament amb les administra-cions pertinents, van signarl'any 2009 un conveni que vaculminar amb l'elaboració d'unPla educatiu l'any 2013 que,entre altres objectius, pretén lasostenibilitat del sistema finan-cer. No obstant això, els con-tinguts elaborats per aquestsorganismes supervisors, teò-rics protectors dels interessosdels consumidors, compten

amb un perillós biaix bancari.Tornant al cas català, l'EFEC

compta amb la col·laboraciódels departaments d'Ensenya-ment i d'Economia de la Gene-ralitat i d'entitats comCaixaBank, el Banc Sabadell, elBBVA, el Banc Santander o laCaixa d'Enginyers. Tanmateix,no compta amb la participaciódel col·lectiu de professorat,dels agents socials del móneducatiu o de les associacionsper la defensa dels drets de lespersones consumidores.

Educació financera sí;banca a les aules no!

Els continguts del programaEFEC parlen de productes ban-caris bàsics com ara dipòsits,bons, accions, hipoteques, crè-dits ràpids o assegurances isobre com contractar-los i revi-sar-los per evitar abusos. Consi-derem que és important quel'alumnat conegui els seus dretscom a persones consumidores,consells i eines per gestionarels pressupostos personals així

com la manera d'evitar el so-breendeutament i els concep-tes bàsics de l'estalvi-inversió,entre d'altres.

Tanmateix, si l'educació fi-nancera no explica els gransexemples de fraus i abusos ques'han produït, per evitar-los enun futur, demostra que no pre-tén formar sinó preparar a unaclientela que compri allò que labanca vulgui en cada moment.

Dotar als joves i les jovesd'un pensament crític, respon-sable i solidari és imprescindible

per impulsar la transformaciód'un sistema financer injust i co-rrupte que només pensa en en-greixar els seus balanços a costade l'espoli a l'estalvi popular i deperpetuar els abusos i les estafesen les seves formes de comer-cialització. I, perquè així sigui,és imprescindible que la comu-nitat educativa i les organitza-cions socials fem fora a la bancade les aules catalanes!

AICEC-ADICAE organitzaun debat sobrel'educació financera

El passat 25 d'octubreAICEC-ADICAE va organitzar alCol·legi Professional de Perio-distes de Catalunya una jornadamolt intensa al voltant de l'edu-cació financera a Catalunya, enquè van haver-hi ponències detots els perfils i opinions a cà-rrec de quatre professionals del'ensenyament i l'economia. Elprograma EFEC va centrar es-pecialment el debat.

Al col·loqui podíem diferen-ciar dues posicions oposades al

respecte. Els defensors del pro-grama argumentaven que elprograma té com a objectiudotar a l'alumnat d'uns conei-xements bàsics en finances,sense cap tipus d'interès al da-rrere i per tractar unes qües-tions i problemàtiques amb lesquals es trobaran en un futur ique les faran servir. Per la sevapart, els detractors del pro-grama senyalaven la falta de crí-tica dels continguts així coml'adoctrinament que suposa ex-plicar aquests conceptes desde la perspectiva de la banca.Senyalaven que aquests temespoden ser impartits pel mateixprofessorat i que la voluntatque siguin professionals delmón de la banca demostra lavoluntat de captar a futursbons clients.

La Caixa no deixapassar cap oportunitat

A banda d'aquests progra-mes, diverses entitats han des-envolupat els seus propisprogrames d'educació finan-cera. I, com no, l'entitat cata-lana de referència, La Caixa, nopodia deixar passar l'oportuni-tat i està oferint educació finan-cera a través del programaeduCaixa. Un dels seus produc-tes és el KitCaixa Economiaorientat a estudiants de secun-dària, batxillerat i cicles forma-tius, dissenyat perquè es faciservir a les aules, amb la tutorit-zació del professorat.

Des d'AICEC-ADICAE pen-sem que es tracta d'un nou in-tent de l'entitat de netejar laseva imatge i d'adoctrinar als iles joves en l'àmbit financer icomplir així amb la fal·làcia hi-pòcrita de la responsabilitat so-cial corporativa per entrar al'imaginari de les noves genera-cions com una entitat fiable ide referència per al seu futur.

L'educació financera a Catalunya, al servei de labanca?La banca desembarca a les escoles catalanes per configurar una clientela dòcil i manejable

Entra i inscriu-te a la Plataforma online d'Educació Financera d'ADICAE!

POTS TROBAR CURSOS DE DIFERENTSTEMÀTIQUES I APRENDRE SOBRE ELMÓN DEL CONSUM.

NO DEIXIS ESCAPAR L'OPORTUNITAT,FORMA'T PER COMBATRE ELS ABUSOSDE LA BANCA!

http://educacionfinanciera.adicaeonline.es

Des d'AICEC-ADICAE, consideremque és importantque l'alumnatconegui els seusdrets com apersonesconsumidores

Jornada d'Educació Financera, realitzada al Col·legi de Periodistes de Catalunya

L'entitat financera estrella deCatalunya, Caixabank, no téproblemes a l'hora de seguir re-alitzant males pràctiques ban-càries. Aquesta vegada van dela mà de la comercialització defons d'inversió, productes ambrisc que els fan passar com pro-ductes d'estalvi segurs.

Actualment, l'entitat ofereixvuit tipus de fons d'inversióque es poden dividir en quatregrups. El primer està catalogatamb un risc moderat i divideix

el capital entre el 40 i el 80%en renda fixa i entre el 20 i60% en renda variable; elsegon és més conservador re-partint el capital entre el 100 i70% en renda fixa i el 0 i el30% en renda variable; i el ter-cer el descriuen com agressiuon, com a mínim, la meitat delcapital s'inverteix en renda va-riable. A més, també hi ha unquart grup que cataloguencom a molt conservador i quepubliciten com a 100% garan-

tit. Tanmateix, seguidament,diuen que 'l'objectiu és no per-dre diners però no poden ga-rantir-ho'. A més, cadascund'aquests fons d'inversió potser d'una categoria estandar oplus. on la primera l'importmínim d'entrada són 600euros, a mantenir-ne 6 euros, ien la segona el capital inicial ia mantenir és d'un mínim50.000 euros.

Veient aquestes dades, espot extreure i analitzar com

l'entitat catalana pensa en tottipus de persones i dissenya unproducte a l'abast de gran partde la població. Però, el que noté en compte Caixabank, a l'-hora de comercialitzar, és laconseqüència que tindrà peruna família estar invertint enun producte quan el que voliaera estalviar uns diners.Aquesta és la vertadera cara deLa Caixa i no la que s'amagasota la publicitat de l'obra so-cial. No hi ha millor obra social

que complir amb les requisitsd'informació i transparència ales persones usuàries, garan-tint els drets dels usuaris, i dei-xar de banda, d'una vegada pertotes, els enganys, els abusos iles estafes. Si volen fer honradel lema de l'ànima de LaCaixa, han de fer un gir en lesseves pràctiques comercials ideixar de pensar en engreixarels seus balanços i per pensarmés en allò que més conve-nient per als seus clients.

6 Consumidorsl’ economia dels

ESTALVITardor 2016

Caixabank comercialitza fons d'inversió a tota costa i només busca elsseus beneficis

Q uan parlem detipus d'interès par-lem del preu quees paga per aconse-

guir diner. Per això, sempreque les entitats financeres ce-deixen diners, el retorn d'a-quests és més car, perquè s'hade tenir en compte el tipusd'interès i el marge de benefi-cis que guanya l'entitat per fer-te el préstec. El tipus d'interèsel marca el Banc Central Euro-peu, en funció de les necessi-tats que tenim els països queformem part de la zona euro.

També, és evident, que desde fa uns anys ens trobem enun context de crisi econòmicai social, que no ha col·laboratgaire en els moviments deltipus d'interès. Actualment,aquest es troba en mínims his-tòrics i sembla que segueix bai-xant. Aquest decreixement esdegut a la necessitat que tenenles entitats financeres i els es-tats membres de la Unió Euro-pea de ser rescatades i rebreliquiditat. Per tant, es deu a lamala gestió econòmica i polí-tica que hi ha hagut els darrersanys, i que una vegada més,qui l'acaba pagant són les per-sones consumidores.

Com ens afecta labaixada dels tipusd'interès?

D'entrada, es pot veurecom quelcom positiu, per-què aquesta baixada va acom-panyada d'una baixada del'Euríbor -l'índex majoritarien els préstecs hipotecaris- i,per la gent que té hipoteques-sense clàusula sòl- li suposauna baixada del que està pa-gant cada mes, després de larevisió del tipus d'interès.

Però, com tot, hi ha ladoble cara de la moneda.Que el tipus d'interès estiguibaix comporta que les enti-

tats financeres ofereixenmolt poca rendibilitat alsproductes d'estalvi més tra-dicionals i segurs, com elsdipòsits. Una vegada més,

les persones que reben elsimpactes negatius són lesconsumidores i, encara més,les que tenen capacitat d'es-talvi. Perquè no és nomésaixò, sinó que darrera d'a-questa situació, hi ha l'entra-

mat de les entitats finance-res i la seva voluntat de ma-ximitzar beneficis a travésde l'engany a les personesconsumidores.

Què estan fent lesentitats financeres?

La banca espanyola està pe-nalitzant l'estalvi. Mentre quea Espanya el tipus mig aplica-ble als préstecs és superior a lamitjana de la UE, el correspo-nent als dipòsits està per sotad'aquesta mitjana. Des d'AI-CEC-ADICAE s'ha detectat queles entitats financeres estanfent servir l'estratègia d'oferirnous productes complexos ide risc amb la informació es-biaixada perquè no s'informaque no estan garantits, que nosón dipòsits a termini i, pertant, que poden suposar pèr-dues. El ganxo comercial és elde donar major rendibilitat,però ocultant el preu final d'a-questa rendibilitat i els riscosde poder-ho perdre tot com java passar amb les participa-cions preferents i el deute sub-ordinat.

Altes rendibilitats queamaguen productescomplexos

Actualment les entitats fi-nanceres ofereixen produc-tes amb una elevadarendibilitat, amagant el risc

d'aquests productes i la infor-mació necessària per conèi-xer aquest risc. Els productesestrella de les entitats són di-pòsits estructurats amb ele-vats riscos. Aquests sónproductes d'estalvi que pre-nen com a referència l'evolu-ció d'una sèrie d'indicadorsborsaris de diverses empre-ses, com per exemple, elèc-triques, telefòniques,industrials o entitats finance-res. Tanmateix, aquests indi-cadors i la seva evolucióqueden allunyats dels conei-xements habituals de les pe-tites estalviadores, i aquestainformació és fonamental persaber si al final s'obtindrà ono una remuneració pels nos-tres estalvis o si en els pitjorsdels casos es perdrà.

I, no només això, tambéestan oferint fons d'inversióa públic amb un perfil noadequat per aquests produc-tes i, el que es pitjor, aques-tes ofertes les treuen a llumquan la persona busca pro-ductes d'estalvi tradicionals il'oferta que fan en el seu lloc

són els fons d'inversió.Aquesta cantarella recorda ala comercialització massivade productes tòxics com lesparticipacions preferents,que ja es va viure fa uns anys.Per aquest motiu, des d'AI-

CEC-ADICAE ho tenim clar:abans de signar cap pro-ducte, cal informar-se.

A més, una altra pràcticahabitual a l'hora de dur aterme aquesta comercialitza-ció és que alguns bancs estanobligant a contractar fonsd'inversió com complementsa la rendibilitat dels dipòsits,però sense explicar queaquests poden arribar a teniruna rendibilitat negativa defins al -41,55% TAE. A més,per contractar certs dipòsitsés precís que les personesconsumidores inverteixin almenys la mateixa quantitaten un fons d'inversió, la qualcosa considerem que és unabús en tota regla.

No caiguis en el paranydels bancs!

Davant les ofertes crida-neres que fan les entitats fi-nanceres, ja s'ha pogutveure que hi ha molt ama-gat. Per aquest motiu, da-vant de qualsevol nouproducte o voluntat de con-tractar un producte, és im-portant tenir informaciócrítica i imparcial. Per això,pots venir a AICEC-ADICAEamb la documentació i t'in-formarem sobre la realitatdel producte.

Recorda que tens dret arebre informació clara, es-pecífica i entenedora sobreels productes que vols con-tractar. A més, d'informaciópre-contractual on hi hande quedar reflectides lesprincipals característiquesdel producte. A banda, siaquest producte suposaalgun risc, haurà de veniracompanyat d'un test d'ido-neïtat. Aquest també ser-veix com a indicador de queel producte no és tan segurcom diuen.

La banca aprofita els baixos tipus d'interès percomercialitzar productes de risc entre lapoblació catalanaConeix com t'afecten les mesures del Banc Central Europeu i la reacció dels bancs

NO CAIGUIS EN EL PARANY DELS BANCS!

Davant les ofertes cridaneres que fan les entitats financeres, ja s'ha pogut veure que hi hamolt amagat, per aquest motiu, davant de qualsevol nou producte o voluntat de contractar unproducte, és important tenir informació crítica i imparcial. Per això, pots venir a AICEC-ADICAEamb la documentació i aquí t'informarem sobre la realitat del producte.

Recorda que tens dret a rebre informació clara, específica i entenedora sobre els productesque vols contractar. A més, d'informació pre-contractual on hi han de quedar reflectides lesprincipals característiques del producte. A banda, si aquest producte suposa algun risc, hauràde venir acompanyat d'un test d'idoneïtat. Aquest també serveix com a indicador de que el pro-ducte no és tan segur com diuen.

La informació confusa que La Caixa dóna al client amaga els vertaders riscos

7Consumidorsl’ economia dels

Tardor 2016

CRÈDIT

L ligat al creixementdel negoci hipotecaries va produir, a partirde l'any 2000, un

gran increment de les titulitza-cions dels crèdits hipotecaris.Les titulitzacions consisteixenen agrupar un conjunt de dretsde crèdit en una mateixa carteraque es traspassa a una estruc-tura (una societat gestora o unfons d'inversió) que al mateixtemps el col·loca entre els inver-sors. Dit d'una altra manera, es

transformen els títols d'hipote-ques en elements vendibles perobtenir més liquiditat i finança-ment. Amb això el que aconse-gueixen les entitats financeresés convertir un actiu poc líquid,donat que es tracta de drets decrèdit pendents de cobrar allarg termini, en instruments perobtenir finançament instantani,eliminant, a més, el risc d'impa-gament assumits, ja que aquestes trasllada al comprador.

La banca va experimentarun greu problema de liquiditata l'inici de la crisi financero-im-mobiliaria i les titulitzacions esvan convertir en la solució.Abans de la crisi s'havien estèsen el mercat financer per tal dereduir els riscos de les hipote-ques però quan els impaga-ment van començar a sermassius, es va produir unefecte dominó, que s'enduguéper davant bancs, immobilià-ries i fons d'inversió.

El cas més sonat a Cata-lunya, i segurament a la restade l'Estat, sigui segurament eld'Anticipa, la gestora immobi-liària que el fons d'inversióBlackstone comprà a Catalun-yaCaixa. I, darrerament, laqüestió de les titulitzacions hatingut certa notorietat per lesconseqüències que tenia per ales famílies amb hipoteques,concretament perquè en elsprocessos d'execució hipote-cària es podien arribar a aturar

si la hipoteca estava titularit-zada. I això per què? Perquè enalguns casos de titulització esconsidera que l'entitat finan-cera que executava la garantiahipotecaria, ja no és la credi-tora del préstec i no està legiti-mada per exercitar l'acció. Enalguns d'aquests casos tambées permetia als deutors exerci-tar el dret d'oposició i retracte.Això, però, no succeeix entotes les hipoteques que hanestat titulitzades.

Sense una solució clara

El Banc d'Espanya i laCNMV han reconegut que lestitulitzacions són cessions decrèdit i, com a tal, impedeixenal banc que va concedir elpréstec hipotecari executar lagarantia hipotecaria. Malgrattot, aquesta és una qüestió ques'està dirimint als tribunals onpodem trobar criteris dispars.

El que és indiscutible és quedavant d'una cessió de crèdit eldeutor pot exercir el dret de re-tracte. Per una banda, segons lalegislació espanyola, aquestdret es podrà exercir si la cessióes produeix quan ja s'ha iniciatel procediment d'execució hi-potecària. D'aquesta manera eldeutor podrà alliberar-se deldeute abonant el valor que elnou creditor ha pagat al banc(que acostuma a ser el 20% deldeute). Ara bé, cal tenir encompte que el termini per exer-cir aquest dret és de 9 dies. D'al-tra banda, la Llei 24/2015, demesures urgents per afrontarl'emergència en l'àmbit de l'ha-bitatge i la pobresa energètica,aprovada pel Parlament de Ca-talunya, permet l'exercici deldret de retracte sense necessitatque el crèdit cedit sigui litigiósi no contempla cap termini perexercir-lo. Tanmateix, cal teniren compte que aquesta llei estroba suspesa pel TribunalConstitucional.

Com puc saber si m'hantitularitzat la hipoteca?

Esbrinar-ho no és una qües-tió senzilla ja que les entitatsbancàries guarden secret sobrela titulització degut a queaquesta cessió redueix la sevacapacitat d'acció davant els tri-bunals a l'hora de reclamar elpagament de les hipoteques.

Al principi, els fons van en-viar cartes als deutors infor-mant que des d'aquellmoment el creditor era elpropi fons i no el banc quehavia concedit la hipoteca.Però al veure que aquestes car-tes treien a la llum la cessió delcrèdit i els jutjats començavena posar traves a l'execució hi-potecaria, pràcticament hohan deixat de fer. Ara poquesvegades ho anuncien per cartai les societats gestores que re-clamen el pagament fan veureque són representants delbanc i no dels nous creditors.D'aquesta manera oculten lacessió al deutor.

La llei permet als bancsvendre el seu deute sense co-municar-ho al deutor ni ins-criure la cessió al Registre de laPropietat de manera que la ces-sió no té accés als registres pú-blics encara que el banc l'hagivenut a un fons.

Les entitats financeresnomés tenen l'obligació de co-municar i entregar la docu-mentació a la ComissióNacional del Mercats de Va-lors. La CNMV, cansada derebre milers de sol·licitudsd'informació per part dels hi-potecats preguntant si lesseves hipoteques havien estattitularitzades, va publicar uncomunicat dient que el seu sis-tema informàtic no està prepa-rat per donar aquestainformació i dirigint a les per-sones interessades a la seva en-titat financera. El banc que sapper a que se li requereixaquesta informació no l'en-trega fàcilment.

La Llei 5/2015, de 27 d'a-bril, de foment de la finança-ment empresarial va introduir,tímidament, alguns requisitsde transparència. No obstantaixò, si no s'aconsegueix esbri-nar-ho, sempre es possible de-manar-li al jutge que executal'hipoteca que sigui el propijutge qui demani al banc el re-gistre especial comptable detot allò que ha titularitzat. Entot cas recomanem que abansde demanar-li al jutge aquestainformació, s'exigeixi per cartaal banc, document que ha desegellar degudament i ens enguardarem una còpia.

El fons voltor Blackstone posaen risc 40.000 hipotequesLa gestora immobiliària «Anticipa Real Estate», que el fonsBlackstone va comprar a CatalunyaCaixa, es va fer amb unacartera de crèdits hipotecaris dolents de les antigues caixes per3.600 milions d'euros. La cartera incloïa 40.000 hipoteques iestaven valorades en 6.400 milions d'euros

Si bé el volum total de crèditsegueix baixant des de 2009,el crèdit al consum ha experi-mentat un creixement del 14%entre juny de 2015 i 2016, fetque no succeïa des del principide la crisi al 2008. Els respon-sables d'aquest creixement sónprincipalment els bancs, quedavant de la davallada generaldels tipus d'interès, han trobaten aquest tipus de contractesun nínxol de negoci per podermantenir i ampliar els seusmarges de benefici.

Això és degut a que elstipus d'interès que s'apliquenes troben molt per sobre delpreu oficial del diner, situat al0% des de febrer, i del tipusmitjà de les hipoteques, quees troba sota el 2%. La taxad'interès mitjana dels crèditsal consum a l'Estat espanyoldurant els primers mesos de2016 es situava al 7,9% arri-bant a l'agost al 8,2%, persobre de la mitjana europea,situada al 6%. Això els situaentre els més cars del conjuntde la zona euro, cosa que nosucceïx amb els préstecs hi-

potecaris o a empreses, inomés a Grècia i a Estonià re-sulta més car demanar-ne un.

Entre les cinc principalsbancs on més ha crescut la co-mercialització de crèdits alconsum, trobem dues entitatscatalanes. El Banc Sabadell, en-capçala aquesta llista amb unaugment del 33,8% del seusaldo viu de crèdit en un solany, que ha passant de 207 a276,8 milions d'euros. Caixa-bank per la seva banda, ha ex-perimentat un creixement del17,6%.

Tot i així cal assenyalar queles capdavanteres en aquest ne-goci no són bancs si no finan-ceres com Cetelem, que té unvolum de saldo viu de crèdit demés de 2.000 milions d'euros,o bé Servicios Financieros Ca-rrefour, amb vora 1.800 mi-lions. L'increment de lacomercialització d'aquest tipusde crèdit només pretén impul-sar la recuperació econòmicareplicant el model consumistai d'endeutament que ens haportat a la crisi i que va benefi-ciar, principalment, a la banca.

TROBADA ESTATAL

SOBRE HIPOTEQUES

“El mercat hipotecari després

de la crisi: com evitar una

nova bombolla?”

25 de novembre de 2016

Museu d'Història de Catalunya.

Plaça de Pau Vila, 3 - BarcelonaINFORMACIÓ i inscripcions a: www.adicae.net

La banca dispara el crèdit alconsum a Catalunya

8 Consumidorsl’ economia dels

PÀGINES CENTRALSTardor 2016

La falsa ànima de LaCaixa

Seguint la informació dis-ponible al portal web de l’enti-tat, CaixaBank es presentacom a líder del mercat financerespanyol. Té implicacions enel sector del negoci bancari ien el mercat de les asseguran-ces, així com inversions enbancs internacionals i en em-preses líder del sector serveis.

L’entitat, de conegut abastinternacional, compta amb 14milions de persones usuàries al’estat espanyol i la seva xarxad'oficines està integrada permés de 5.500 oficines i propde 9.500 caixers. Del negocibancari català, CaixaBank encontrola un 35%.

L’activitat de l’entitat s’ini-cia al 1904, amb la fundació dela Caixa de Pensions per a laVellesa i d’Estalvis de Cata-lunya i les Balears: La Caixa.Més de cent anys després, al2011, CaixaBank absorbeix totel negoci financer de La Caixa.Passats tres anys, “La Caixa”deixa d’existir com a tal i mutaen la Fundació Bancària Caixad’Estalvis i Pensions de Barce-lona, complint així amb la Lleide Caixes d’Estalvi i Funda-cions Bancàries de desembrede 2013. La publicitada ObraSocial del Grup, orgull de tot elconglomerat, es privatitza ipassa a gestionar-se per la Fun-dació Bancària la Caixa. Enaquest punt entra al taulell dejoc CriteriaCaixa: una societatinstrumental patrimonialistaque es dedica a promoure car-

teres de participacions accio-narials. CriteriaCaixa està sotadomini de la Fundació Bancà-ria la Caixa, que controlatambé l’obra social esmentada.Alhora, CriteriaCaixa comptaamb una participació del 49%de CaixaBank. Tot queda a

casa, que diuen.L’univers de La Caixa és

molt ampli. La Fundació, ambles seves entitats i projectes as-sociats i amb 500 milions d’eu-ros de pressupost, és de les mésimportants del món. Criteria-Caixa és el holding hereu del’entitat de crèdit, i compta ambuna forta participació a Repsol iTelefònica. Gas Natural Fenosai Abertis són també satèl·lits dela financera catalana.

El negoci financer és elpropi de La Caixa. Disposa dedesenes de societats, així comde presència internacional.Sense anar més lluny, la Caixaés accionista del banc austríacErste, del banc francès Bourso-rama, i del banc portuguès BPI.Més enllà de la zona comunità-

ria, també controla accions delbanc xinès BEA i del mexicàInbursa. Són també conegudesles bones relacions entre altscàrrecs de la Caixa i el magnatmexicà Carlos Slim.

Els límits, però, del què és iel què no és propietat, territorio manà d’aquest monstre fi-nancer són difusos. L’imperid’Isidre Fainé, que presideix laFundació la Caixa i, per tant,tot l’entramat supeditat a ella,s’estén en sectors clau com l’e-nergètic, la gestió de l’aigua,les infraestructures, els aparca-

ments, les telecomunicacions,la sanitat, el sector immobiliarii un llarg etcètera. De Fainé esdiu que mai s’ha tombat unaproposta seva en un consell.L’entitat forma part del conselld’administració d’empresesclau de serveis bàsics, es no-dreix d’organitzacions empre-sarials, finança laboratorisd’opinió i influència, manté es-tretes relacions amb els princi-pals partits polítics i ha ampliatel seu negoci a la sanitat pri-vada, al transport públic i alsmitjans de comunicació. Elstentacles de CaixaBank tenenlímit? Com a persones consu-midores crítiques, responsa-bles, i solidàries, somconscients de com reforcemaquest entramat financer en lesnostres despeses diàries? I, al-hora, tenim alternativa? Analit-zem-ho.

CaixaBank i elssubministramentsbàsics

Sabíeu que la Caixa treu be-nefici del consum d’aigua deBarcelona, el Gironès, i de po-blacions de diverses comunitatsautònomes de l’Estat espanyol?Durant anys ha estat accionistade referència de l’empresa Ai-gües de Barcelona (Agbar), en-carregada d’explotar el servei

d’aigua a la capital catalana i agran part de la seva àrea metro-politana. Actualment, Agbar està

en mans de la multinacionalfrancesa Suez Environnement. Id’aquesta, la Caixa és propietàriadel 5,7%. Així també, és princi-pal accionista de Girona SA, quecontrola Aigües de Girona. Amés, a partir dels processos deconcentració bancària Caixa-Bank controla el subministra-ment d’aigua a diversosmunicipis d’Andalusia, Extrema-dura i Castella-la Manxa.

Gas Natural Fenosa, Repsoli Telefònica són també mar-ques ben conegudes entretotes les persones consumido-res. Doncs bé, CriteriaCaixa és

la primera accionista de GasNatural Fenosa; de Repsol n’ésel segon i 'casualment' IsidreFainé és president de Gas Na-tural. A més, La Caixa té un pesmés que destacat tant dins deTelefònica com dins de la pe-troliera. En ambdues multina-cionals hi trobem persones encàrrecs directius i de responsa-bilitat que o bé mantenen laseva activitat en paral·lel en elgegant financer o bé han estatposats a dit per aquest. Pertant, La Caixa també surt bene-ficiada quan contractem elsserveis de telecomunicacions

Els tentacles de CaixaBanEns hem preguntat mai a qui estem pagant quan abonem una factura de Telefònica? Del nostre consum energ

empresarial sostingut per un totpoderós gegant financer? Quina relació comparteixen Telefónica, Repsol, Gas NatuEuropa i la Fundació Ortega i Gasset? Que totes elles es tr

Sabíeu que la Caixatreu benefici delconsum d’aigua deBarcelona, elGironès, i depoblacions dediverses comunitatsautònomes de l’Estatespanyol?

CriteriaCaixa és laprimera accionistade Gas NaturalFenosa; de Repsoln’és el segon i'casualment' IsidreFainé és presidentde Gas Natura

L’imperi d’IsidreFainé, que presideixla Fundació laCaixa i, per tant, totl’entramat supeditata ella, s’estén ensectors clau coml’energètic, la gestióde l’aigua, lesinfraestructures, elsaparcaments, lestelecomunicacions,la sanitat, el sectorimmobiliari i unllarg etcètera

LA PUBLICITAT I ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ

La publicitat juga un rol clau en la construcció d’imaginaris col·lectius, ho sap la Caixa i ho sap tothom. Ja sigui CaixaBank, jasigui alguna de les empreses o companyies hostes que hem vist fins ara les inversions en matèria de publicitat són destacades.

Així doncs, quan anem al quiosc a comprar el nostre diari de capçalera estem participant també en alimentar l’engranatgede la financera catalana. La Caixa és creditora de grans grups mediàtics. Del Grupo Zeta (El Periódico), del Grupo Prisa (LaSer o El País) o el Grupo Godó (Rac1 o La Vanguardia).

La Caixa té també implicacions amb fins a set grups (creadors) d’opinió. Això converteix al gegant financer en una de les com-panyies de l’Ibex35 amb més poder en la construcció d’imaginaris col·lectius. No oblidem la complexitat de l’entramat, en tantque les multinacionals on la Caixa hi té despatx privat amb catifa vermella posseiexen les seves pròpies relacions amb altres labo-ratoris d’idees i, per extensió, també hi té accés i capacitat d’influència la Caixa. No cal, però, trepitjar aquestes altes esferes delslaboratoris d’opinió per esbrinar fins a on arriba el seu poder. Per exemple; Lavinia Interactiva va ser durant set anys l’empresaque vetllava per la imatge de la Caixa i la d’Isidre Fainé a l’espai virtual. A efectes pràctics, això significa que com a personesusuàries d’internet, si busquem informació referida a personalitats destacades relacionades amb La Caixa, o informació referent al'entitat, aquestes dades estan en permanent control, revisió i modificació. Així doncs, Lavinia Interactiva s’encarregava d’interveniri introduir dades a Wikipedia, per exemple, amb l’objectiu d’afavorir la imatge del banc. Per tant, bona part de la informacióreferida a la financera catalana que podem trobar a la xarxa pot estar adulterada.

9Consumidorsl’ economia dels

Tardor 2016

PÀGINES CENTRALS

amb Telefònica o quan com-prem combustible a Repsol.

El negoci de la salut i lesgrans infraestructures

Abertis, Saba, SegurCaixaAdeslas i Vithas Salud. Totesestan o sota influència o sotacontrol de La Caixa. Abertis iSaba, grups coneguts per lagestió d’infraestructures. Aber-tis, gestiona bona part de lesautopistes catalanes alhora queés considerat un dels gegantsmundials en la gestió d’infraes-tructures. Saba, controla unaextensa xarxa de pàrquings.Ambdues, sota el paraigües deLa Caixa. En relació a Segur-Caixa Adeslas i Vithas Salud, laCaixa ha participat en els da-rrers anys en el procés de mer-cantilització de la salut. És enaquesta parcel·la on trobem lesdues companyies dedicades ales assegurances de vida.

La controvèrsia amb Aber-tis és ben coneguda a Cata-lunya. CaixaBank n'és elprincipal accionista, dominant-ne un 24,14%. Abertis és el pri-mer operador d'autopistes depeatge per kilòmetres gestio-nats; un total de 1.526 kilòme-tres d'autopistes querepresenta el 59% del total deles vies de peatge de l'Estat es-panyol. I això per no entrar enles concessions de les que gau-

deix Abertis en l'àmbit interna-cional: França, Brasil, Xile o Ità-lia, entre d'altres. En el darrerany, el benefici net d'Abertisha augmentat un 10%. Ara bé,el grup d'infraestructures con-sidera que l'Estat espanyol lideu 1.300 milions d'euros perdiferents conceptes. Entre d'al-tres, l'ús de les autopistes infe-rior al previst en els contractesd'explotació quan estan mésque amortitzades. Per tant,com a persones consumidoresa més d'assumir preus sovintdesmesurats i abusius per l'úsde les autopistes (a Catalunyatrobem les autopistes méscares de l'Estat) veiem coml'empresa amb la concessió degestió i explotació d'autopistesreclama més capital públic.

En l'àmbit sanitari, Caixa-Bank també treu profit de l'in-tent de desmantellament de lasanitat pública.

En els nou primers mesosde 2015 SegurCaixa Adeslas vaobtenir 173,8 milions d'eurosde benefici. L'asseguradorapresumeix de ser líder en asse-gurances de salut i tenir unaquota de mercat del 27,8% i5,6 milions de clients. Ja ho vaavançar Isidre Fainé l'any pas-sat: “les assegurances privadesde salut són un dels àmbits ones preveu major creixement enels propers anys”.

nk: tot sota el seu controlgètic, qui se’n beneficia? Pot ser que rere un bé bàsic i universal, com és l’aigua, s’hi amagui un gran entramatural, Agbar, Abertis o Saba? Què tenen en comú els laboratoris d’idees Cercle d’Economia, la Fundació Catalunya iroben sota influència, control o participació de CaixaBank.

El Vicepresident d'AICEC-ADICAE, Jordi Tarruella, intervé a la Junta d'Accionistes de Caixabank per defensar la veu de lespersones consumidores

UN DELS PRINCIPALS LOBBIES AMB INCIDÈNCIA EN LA VIDA PÚBLICA

Trobem també casos de personalismes ipersones beneficiades de les portes giratò-ries. I és precisament preocupant la con-nivència entre la financera catalana i elpoder judicial a l’Estat espanyol. Parlemdoncs de la relació entre La Caixa i el Con-sell General del Poder Judicial (CGPJ). El29 de novembre de 2011 el ple del CGPJva acordar, per majoria, nombrar a l’advo-cat Sebastián Sastre com a nou magistratde la Sala Civil del Tribunal Suprem. Sastrefou el cap dels serveis jurídics de La Caixadurant 25 anys. És conegut que Isidre Fainé va pressionar a Alberto Ruiz Gallardón i Artur Masper col·locar a Sastre, un dels seus homes de confiança, al sí de l’engranatge judicial espanyol.I qui va proposar a Sastre per a aquest càrrec? Ramon Camps, l’aleshores vocal de CiU.

No oblidem que la Sala Civil és l’encarregada de jutjar assumptes com les preferents, swaps,productes estructurats, possibles caràcters abusius d’interessos de demora o les clàusules sòlde les hipoteques. Assumptes precisament als que ADICAE ha plantat cara en defensa delsdrets de les persones consumidores.

A tot això, és important recordar que CaixaBank es va negar a donar una solució extrajudicialals afectats per les clàusules sòl. La Caixa, lluny d'apartar-se dels abusos i les males pràctiques,va trencar la promesa que havia fet a la seva clientela de vetllar pels seus interessos.

10 Consumidorsl’ economia dels

DEFENSA COL·LECTIVATardor 2016

Totes les personesconsumidores ambaquestes clàusules se'npoden beneficiar

Aquesta sentència es exten-siva a tots els préstecs que tin-guin una clàusules sòl a la sevahipoteca i hagin contractatamb qualsevol de les entitatsque figuren com demandadesa la sentència. La jutge és claraa la sentència: «Se verán bene-ficiados por los pronuncia-mientos de condena (y enconsecuencia, podrán exigir lasupresión de la cláusula sueloy la restitución de las cantida-des indebidamente abonadasen aplicación de la misma) quehayan suscrito un contrato depréstamo hipotecario con lasentidades bancarias demanda-das que hayan incluido unacláusula de limitación a la va-riabilidad de los tipos de inte-rés idéntica a las transcritas enla presente resolución».

La banca ha de retornatfins a l'últim cèntimcobrat de més!

Encara que la sentènciaobliga a retornar les quantitatscobrades per la banca per l'a-plicació d'aquesta 'clàusula sòl',només condemna a reintegrarals afectats les cobrades a partir

de 9 de maig de 2013, data enque el Tribunal Suprem establíaquest criteri a través d'unasentència. Aquesta és una qües-tió injusta i controvertida.

ADICAE sempre ha defen-sat, d'acord amb allò que recullla legislació estatal i europea,que les clàusules abusives, comla clàusules sòl, han d'eliminar-se des del moment en què esvan signar. Per això, l'Associa-ció ha recorregut aquest as-pecte concret de la sentènciaper tal que els bancs retornintots els diners que han cobratde més als afectats i afectades ides del primer dia, no nomésdes del 9 de maig de 2013.

Una reclamació amb quèesprem comptar amb el su-port del Tribunal de Justíciade la Unió Europea (TJUE).Tot i la injusta postura adop-tada per l'Advocat General elpassat 13 de juliol, confiemque el TJUE ens donarà la raói dictarà la devolució totalcom venim reivindicant. Calrecordar, que l'informe queva publicar l'Advocat Generalno és vinculant. De fet,també volem recordar que,en canvi, la Comissió Euro-pea sí que ha defensat a lespersones consumidores, comdemostra un informe publi-

cat l'any 2015, en què afir-mava que els bancs estan in-complint la legislacióeuropea. Inclús, des de la Co-missió Europea s'ha obert unexpedient sancionador a l'Es-tat espanyol en què se l'em-plaçava a actuar per deixarsense efecte les clàusulesabusives com el 'sòl' hipote-cari i aquelles pràctiquesbancàries que originen exe-cucions hipotecàries i els

desnonaments enfront d'unalegislació insuficient per pro-tegir als consumidors.

Banc Sabadell, alcapdavant de les malespràctiques

Les entitats financers seguei-xen oferint acords enganyososals afectats per clàusula sòl.Banc Sabadell, amb un 20% d'hi-poteques amb clàusula sòl, ésamb diferència l'entitat que més

persones està intentant engan-yar. La seva tàctica consisteix enpassar les hipoteques amb sòl(referenciades a un tipus d'inte-rès variable com l'Euríbor) atipus fix, amb la renúncia al dreta reclamar. La seva estratègia ésgenerar una falsa alarma de pu-jada imminent de l'Euríbor mal-grat que Oliu, la banca i lesinstitucions financeres interna-cionals descarten un repunt del'Euríbor a mig termini.

ADICAE impulsa l'extensió de la sentència atotes les persones afectades i lluita per ladevolució íntegra de les quantitats defraudadesLa victòria aconseguida per ADICAE no només beneficia les 15.000 famílies incloses en la demanda, sinó ques'estén a qualsevol persona que tingui clàusula sòl al seu préstec. És el triomf de l'acció col·lectiva, l'única viaprocessal que permet una solució per a totes les persones consumidores

Els bancs, condemnats a eliminar les clàusules sòl de totes les seves hipoteques i retornar les quantitats des de maig de 2013

La sentència del 7 d'abril del jutjat del Mercantil 11 de Madrid ha significat la victòria d'ADICAE front a la pràctica totalitatde la banca espanyola. Aquesta sentència declara abusives les clàusules sòl i obliga a les entitats financeres a anul·lar-les deles hipoteques i retornar els diners cobrats de més, de moment, des del 9 de maig de 2013.

El procés de devolució ex-trajudicial dels estalvis perdutsen la sortida a borsa de Bankiaha deixat sense solució a bonapart dels afectats. Per això,

ADICAE ha interposat una de-manda col·lectiva contra Ban-kia que ha sigut admesa atràmit pel Jutjat Mercantil nú-mero 1 de València.

L'associació de personesconsumidores obre així unavia perquè d'una vegada esdoni una solució que no discri-mini com ha fet fins ara Ban-kia: ADICAE sol·licita ladevolució per a tots els quevan perdre els seus estalvis,des d'aquells que van comprarles accions amb la sortida aborsa fins als que les van com-prar abans de la reformulaciódels comptes.

De les més de 347.000 per-sones que van comprar accionsentre el 7 de maig de 2011(quan es va publicar el fulletóde l'OPS) i el 20 de juliol de2011 (dia de la sortida a borsa),segons la pròpia entitat, només135.000 persones han recupe-

rat els seus estalvis mitjançantel procediment extrajudicialamb què Bankia va respondre amitges a la reclamació d'ADI-CAE d'una solució global.

Descomptant les 55.000que ho han aconseguit als tri-bunals i unes altres 30.000que estan pendents de resolu-ció judicial, encara quedarienquasi 130.000 persones afec-tades de l'OPS sense recupe-rar els seus estalvis.

Però la via extrajudicial ex-cloïa automàticament a totesles persones consumidoresque van adquirir els títols entreel 20 de juliol de 2011 i el 25de maig de 2012, quan es vaconèixer que les comptes ha-vien estat falsejades. ADICAE

ha donat l'oportunitat de recla-mar col·lectivament a aquestcol·lectiu indeterminat de mi-lers d'afectats i afectades a quiBankia va negar el dret a aco-llir-se a una solució.

De la mateixa manera quel'arbitratge selectiu de les pre-ferents, Bankia ha intentat denou donar per tancats els seusfraus amb solucions a mitges.L'engany de la sortida a borsarequereix d'una solució univer-sal, per totes les persones afec-tades, tal i com ve defensantADICAE. Cal recordar que Ban-kia no va voler acceptar la re-clamació d'arbitratge deconsum col·lectiu per totes lesafectades que ADICAE va pro-posar a l'AECOSAN.

Admesa a tràmit la demanda col·lectiva d'ADICAE contra Bankia per lasortida a borsa

El President d'ADICAE, Manuel Pardos, a l'entrada dels jutjats de Plaza Castilla de Madrid

11Consumidorsl’ economia dels

Tardor 2016

CONSUM DE POLÍTICA

Per AICEC-ADICAE, la pro-tecció de les persones consu-midores és un dels eixoscentrals per al bon funciona-ment de les economies domès-tiques i el mercat en general.Hauria de ser una prioritat pelsgoverns i tenim per endavantgrans reptes per afrontar, comla millora dels àmbits de l'ener-gia, les telecomunicacions odels productes d'inversió. Ca-talunya sempre ha encapçalatuna política de consum innova-dora, però cal ser més creatiusper superar tots els reptes quetenim al davant.

Avui en dia el consum i ladefensa dels consumidors ja ésun fet social i econòmic in-qüestionable que traspassafronteres. Per tant, el posicio-nament dels consumidors en-

front dels riscos que planteja elmercat no pot ser local, sinóglobal. És l'única forma de ferfront a unes entitats supraesta-tals que no coneixen ni obeei-xen límits i actuen al marge dequalsevol frontera, per petits ograns que siguin els espais te-rritorials degut a que tenenuna dimensió que traspassa elsmarges tradicionals d'actuació.

AICEC-ADICAE, que lidera ladefensa dels consumidors iusuaris en un àmbit tan relle-vant com el dels serveis finan-cers i que viu i treballa cada diaal costat de la ciutadania delnostre país, considera greu-ment preocupant l'actual situa-ció econòmica i la fracturasocial que està provocant.

En l'àmbit català és neces-

sari impulsar, dissenyar i exe-cutar grans campanyes de su-pervisió, inspecció i sanció aentitats financeres per part deles autoritats de consum, con-trolant les condicions dels con-tractes i els deuresd'informació, transparència idiligència en la contractació deserveis financers. També caluna nova regulació que reforci

les obligacions d'informació itransparència de les entitats decrèdit així com impulsar un ar-bitratge específic en l'àmbitdels serveis financers que siguila garantia d'un bon funciona-ment de les relacions de con-sum en un àmbit dominat perles pràctiques abusives i les es-tafes. A més, no cal oblidar laprivatització que hem viscutels últims anys del sistema decaixes d'estalvi i de la sevaobra social. Per això, és cabdalposar en marxa totes les deci-sions necessàries per retornarel patrimoni de les caixes d'es-talvi i la seva obra social alsseus veritables propietaris, elsimpositors que durant anysl'han construït gràcies al seuesforç i treball.

Els reptes de les polítiques de consum a Catalunya

D esprés de trentaanys d'aplicaciói desenvolupa-ment de les polí-

tiques de protecció alconsumidor, el diagnòstic ésd'estancament, desídia i faltad'interès. A una primeraetapa de forta innovació idesenvolupament legal i ins-titucional, l'ha seguit un perí-ode llarg de desinterès, fetque ha motivat que els con-sumidors avui dia s'enfrontina nombrosos i greus proble-mes pels quals no existeixvoluntat política decidida defer-hi front.

L'Estat fa temps que deixade complir amb la seva funciódistribuïdora de la renda i aixòha portat a 'mercantilitzar' lesrelacions socials i a 'financiarit-zar' la vida personal i familiar: lanul·la política d'habitatge socialha conduït a moltes famílies aun endeutament endèmic deles llars, les privatitzacions d'al-guns sectors estratègics vanportar a la necessitat de con-tractar en l'àmbit privat serveisque abans s'oferien de formapública i han facilitat el controldel sector privat d'àmbits estra-tègics de l'economia que s'hanconstituït com a oligopolis im-posant les seves regles en elspreus i les relacions de consum.

Cal una reforma delsorganismes reguladorsdels serveis financers ide consum d'interèsgeneral

Els organismes regula-dors, des del Banc d'Espanyaa la Comissió Nacional delMercat de Valors, passantper la Comissió Nacional dela Competència (que en-globa els àmbits d'energia,telecomunicacions, etc) nohan servit de fre als abusosquotidians als consumidors ihan emparat les actuacionsfraudulentes sense atendre almandat de protegir als con-sumidors.

Considerem que es neces-sària la creació d'un únic or-ganisme de supervisiófinancera amb competènciessobre el control de contrac-tes, publicitat, comissions,pràctiques comercials, pro-postes de regulació per alsconsumidors, etc. Així també,proposem l'elaboració d'unCodi bancari de protecció alconsumidor amb unes reglesde joc clares en matèria de co-missions, règim de publicitatbancària, etc. També és im-portant enfortir el paper de laComissió Nacional dels Mer-

cats i de la Competència cre-ant un Comitè d'Auditoriadels Drets dels Consumidorsque avaluï l'impacte de les po-lítiques comercials sobre elsdrets dels consumidors aixícom una reforma del sectorelèctric i de telecomunica-cions que freni els abusos d'a-quests oligopolis.

La reforma enprofunditat de lalegislació hipotecària,una assignatura pendentde fa anys

La necessària reformad'una obsoleta i injusta legis-lació hipotecària pel consu-midor és una exigència que

portem reclamant de fa moltanys i que, malauradament,no ha estat escoltada per capgovern de torn. Les mesuresque s'han aprovat aquests úl-tims anys s'han demostrat in-eficaces i responien més arentats d'imatge que a solu-cions a un problema d'emer-gència social com són elsprocediments d'execució hi-potecària. Per això exigim laderogació i substitució dels'decrets Guindos' sobre pràc-tiques hipotecàries i una re-forma de la recent Llei deSegona Oportunitat per esta-blir un vertader mecanismed'informació, prevenció i me-diació davant de situacionsd'insolvència de les famíliesendeutades. Una vertaderallei de segona oportunitat po-drira reequilibrar la situació,ja que la llei actual està delcostat de la banca, i de dur-sea terme permetria als particu-lars endeutats fer el mateixque les empreses a través delprocediment concursal perals consumidors.

Els drets de les persones consumidores nopoden esperar més!Els consumidors i les consumidores seguim reclamant un canvi en profunditat de les estructures econòmiques,socials i polítiques que retornin el poder als consumidors i eliminin els grans fraus de l'etapa anterior.

Fotografia de Bru Aguiló

Reunió de la Taula d'Emergència en l'Àmbit de l'Habitatge i la Pobresa Energèntica del passat dilluns 13 de juny

La necessàriareforma d'unaobsoleta i injustalegislacióhipotecària pelconsumidor és unaexigència queportem reclamant defa molt anys i que,malauradament, noha estat escoltadaper cap govern detorn

GARANTIR L'ACCÉSA LA JUSTÍCIA

El laberint que suposa avuidia pels consumidors recla-mar exigeix un procedimentclar, imparcial, àgil i eficaç iamb unes institucions capa-ces de respondre a les recla-macions dels consumidoresenfront les empreses. A nivelljurisdiccional, cal apostar peruna reforma de la Llei d'Enju-diciament Civil per regular deforma específica l'acció judi-cial col·lectiva. Sense justíciacol·lectiva, no hi ha justíciaper als consumidors. L'acciócol·lectiva davant abusos ge-neralitzats no només permetestalviar temps i costos a lespersones afectades i a la prò-pia justícia, evidentment satu-rada, sinó visualitzar davanttota la societat la dimensióque adquireixen els fraus deles empreses i entitats finan-ceres, així com la força quepoden tenir els consumidorsi les consumidores agrupadesi organitzades sota una causalegítima i comuna.

Les polítiques de consum han de sortir de l'arraconament on han estatpostergades tots aquests anys i esdevenir un dels eixos primordials dela política governamental. Tanmateix, no es preveu un canvi de rumbper part del nou govern i, per això, es necessari que siguem els propisconsumidors els que fem i exigim propostes realistes que millorin elsdrets de les persones consumidores i provoquin el canvi social i econò-mic que tants anys fa que esperem.

A l llarg de tot l'any,el preu de l'electri-citat no ha fet mésque incrementar-

se i el que encara és pitjor, latendència segueix sent la ma-teixa. Aquest trimestre tornena sonar campanades de nousincrements a la factura elèc-trica, noves pujades que tenenun efecte directe a les butxa-ques dels usuaris.

Nova pujada del preu del'electricitat

Aquestes pujades venenproduïdes per vàries causes,però la principal és que el

mercat energètic està concen-trat en poques mans que con-trolen tot el sector. Per això,podem parlar de l'existènciad'un oligopoli energètic quefa perdre competitivitat i. pertant. fa augmentar els preus,fruit dels interessos de les em-preses oligopolístiques.

Una altra causa és la font deproducció de l'energia i les im-portacions i exportacions quese'n fan. L'Estat espanyol acos-tuma a rebre l'energia d'altrespaïsos ja que la que es pro-dueix aquí ha perdut compe-tència i això ja fa que el preusigui més elevat. Però, actual-

ment, hi ha hagut països euro-peus que han hagut d'aturar laproducció fet que ha portat al'Estat espanyol a reactivar-laamb la corresponent pujada depreus. No només per la neces-sitat de produir, sinó perquèavui dia gran part de l'energias'exporta per pal·liar les neces-sitats d'altres països europeus.

També s'ha produït un in-crement de la factura elèc-trica perquè han augmentatles retribucions que rebenles companyies que comer-cialitzen al mercat regulat ique són les oligopolístiques.L'augment ve donat perquèl'any 2014 dues empreses del'oligopoli van demanar lamodificació de la retribució,perquè argumentaven queno arribaven a cobrir despe-ses. Per tant, una vegadamés, les empreses van guan-yar la batalla i les personesusuàries han sigut les princi-pals afectades.

Creix la insatisfaccióen el servei elèctric,però no lareivindicació

Segons un informe de laCNMC, per la població cata-lana les elèctriques presentenel pitjor subministrament detots els serveis bàsics, persobre de les telecomunica-cions i el gas natural. Aquestafrustració ve provocada pelpreu però també perquè lesfactures no són clares i per lafalta d'informació sobre elscontractes i els serveis queofereixen.

La insatisfacció és elevada.Si mirem les xifres d'arreu del'Estat un 25% de les llars mos-tren aquest emprenyament,però a la pràctica no es conver-teix en un major nombre de re-clamacions cap a lescompanyies. Des d'AICEC-ADI-CAE animem a totes les perso-nes consumidores a reclamarper exercir els drets quetenim, amb una visió crítica iresponsable. Per això, et con-videm a visitar-nos i t'informa-rem sobre quins drets tens.

Les persones usuàries cadavegada més insatisfetes amb elmercat elèctricSi la darrera normativa volia millorar les condicions pelsusuaris, està aconseguint tot el contrari

12 Consumidorsl’ economia dels

GRANS TEMES DEL CONSUMTardor 2016

segueix-nosa les xarxes socials!

AICEC

@AicecAdicae

i ajuda’ns

a difondre

les nostres

reivindicacions

La gran quantitat dels re-tards i incidències de Vuelingdurant la passada època esti-val, posa en qüestió el sistemade reclamacions i les respostesde les aerolínies, la viabilitat deles empreses de baix cost i elpaper de les autoritats en ma-tèria de defensa dels drets deles persones consumidores.

Amb l’augment d’afluènciade persones que viatgen ambles companyies de baix cost esdisparen les incidències queacaben afectant a les personesusuàries. A més, l'aeroport delPrat és on operen més vols d'a-questes empreses de tot l'Estatespanyol. El passat 1 de juliol,2.500 passatgers es varenveure afectats pels retards i lescancel·lacions de Vueling al’aeroport català. I aquestes in-cidències es van repetir durant

tota l’època estival, principal-ment per aquesta aerolínia se-guida per Air Europa, Ryanair,Iberia i Easy Jet.

La inoperància de les aerolí-nies per solucionar els conflic-tes i les reclamacions hanacabat afectant a les vacancesde milers de catalans i catala-nes al llarg de tot l’estiu. Poste-riorment, especialment en elcas de la companyia Vueling,s’han trobat amb una deficientresposta als seus problemes:no contestant a les reclama-cions, indemnitzant per sotadel que va establir el Tribunalde Justícia de la Unió Europea,entre d'altres. A més, les matei-xes aerolínies són reticents apublicar la quantitat de retardsi reclamacions que tenen, laqual cosa dificulta que elsusuaris i les usuàries puguinconèixer abans de contractarels vols quina és la fiabilitat dela companyia en qüestió.

Pel que fa a les institucionsi organismes supervisors, laGeneralitat de Catalunya vaamenaçar amb sancions a lacompanyia després de les inci-dències del dia 1 de juliol. Perla seva part, l'Agència Espan-yola de Seguretat Aèria li vaobrir un expedient sanciona-dor a principis d'estiu. Però depoc van servir aquestes actua-cions si les incidències es vanseguir repetint durant la restade la temporada. Es calculaque més de 250.000 persones

van tenir problemes amb lesseves vacances a tot l'Estat es-panyol. Els retards i lescancel·lacions es deuen en lamajoria dels casos per la malaplanificació i organització delstorns de treball, per deixar poctemps entre vol i vol o per faltade personal quan la companyiaés responsable.

Tots aquests problemesestan relacionats amb la reta-llada de despeses i la precarit-zació del seu personal. És peraixò que no hem d'admetrecom una causa aliena a la com-panyia els retards i cancel·la-cions, per exemple, per unavaga o de descans de personalja que amb una bona planifica-ció i més recursos es pot solu-cionar. A més, inclús, es potposar en qüestionament la se-guretat dels vols.

No et quedis sensereclamar

És important reclamar sem-pre que tenim una incidènciaen els vols o algun problemaamb l'aerolínia. És la maneraque tenim de fer valer la nostraforça i els nostres drets com apassatgers i passatgeres, indivi-dualment i col·lectivament. En-cara que siguin companyieslow cost l'abaratiment de cos-

tos no pot estar per damuntdels nostres drets i, com hemvist, de la nostra seguretat. Ésla nostra responsabilitat recla-mar sempre que sigui neces-sari. Si no saps com fer-ho, aAICEC-ADICAE t'informarem!

A més, si la companyia nocompleix amb les seves obliga-cions i es nega a donar una res-posta o una solució haurem dedonar constància del fet als or-ganismes i les institucions per-tinents encarregades desupervisar el funcionament i elcompliment de les normes es-tablertes en matèria de segure-tat i de protecció de lespersones usuàries.

L'aeroport del Pratencapçala el registred'incidències durant l'estiudel 2016Vueling concentra el 55% de l'activitat de laTerminal 1.

És importantreclamar sempreque tenim unaincidència en els volso algun problemaamb l'aerolínia. És lamanera que tenim defer valer la nostraforça i els nostresdrets com apassatgers ipassatgeres,individualment icol·lectivament

E l roaming, que és elcost que les operado-res de telefonia afe-geixen a les tarifes

habituals quan les personesusuàries viatgen a l'estranger iutilitzen la infraestructura d'unaaltra companyia, té data de cadu-citat. El 15 de juliol de 2017 ésla data fixada a partir de la qualles operadores ja no podran im-posar costos addicionals a la ciu-tadania europea que faci servirel mòbil a l'estranger. Així ho vadecidir la Comissió Europea elpassat abril. Aquest setembre,però, coneixíem que s'estudiavala imposició d'una clàusula ano-menada "fair use policy" que li-mitaria aquest efecte a unmàxim de 90 dies a l'any i 30dies seguits.

Un conflicte que ve delluny

L'eliminació del roaming fatemps que es discuteix a les

institucions europees. El Parla-ment Europeu aprovava al2014 una mesura per eliminarels costos de la itinerància aldesembre de l'any següent. Laproposta va ser rebutjada pelConsell de la Unió Europea i vafer falta esperar gairebé un anymés per l'acord entre ambduesinstitucions, del qual la Comis-sió Europea havia de desenvo-lupar i aplicar.

El final del roaming endos temps

La Comissió Europea pre-veia el final del roaming endues fases. La primera, que co-mençava el passat 30 d'abril, li-mitava el sobrecost ques'aplicava a la itinerància, i quequedava d'aquesta manera:

- Trucades realitzades: 0'05euros de recàrrec màximper minut fins un màximde 0’19 euros.

- Trucades rebudes: 0'011euros per minut.

- SMS enviats: 0’2 euros permissatge fins arribar a unmàxim de 0’6 euros.

- Internet: 0'05 euros de re-càrrec per cada MB consu-mit, fins un màxim de0'20 euros.

Per la segona fase, ha decomençar al juny de 2017,ies preveu l'eliminació percomplet de la itinerància i fadesaparèixer les limitacionsanteriors. Tot i així, la Co-missió Europea feia públicaquest 5 de setembre la in-clusió d'una clàusula de "fairuse policy", que limitaria lagratuïtat del roaming a 90dies l'any, en períodes mà-xims de 30 dies consecu-tius; temps a partir del qual,les empreses no tindrien l'o-bligació d'eliminar aquestestarifes.

La mateixa Comissió, enaquesta declaració, deia que l'a-cord sobre aquesta regulaciótenia l'objectiu d'evitar els abu-sos. Però no tots els abusos, sino els que podien haver ocasio-nat les persones consumidoresque, per exemple, contractessinel servei de telefonia a un paísdiferent al qual residien. Res devetllar per la defensa dels dretsde les persones consumidores i,en canvi, sí de cuidar els interes-sos dels oligopolis. Tot plegat,encara resulta més flagrant en elcontext de la Unió Europea, onregeix la lliure circulació de per-sones, mercaderies, serveis i ca-pital. Quatre dies després quees fes pública aquesta notícia, laComissió es feia enrere i en uncomunicat explicava que la de-cisió sobre com s'acabaria con-cretant aquesta "fair use policy"encara estava per concretar.

Del resultat de la concreciófinal d'aquesta clàusula en de-pendran els efectes que la me-sura tindrà per a les personesconsumidores. En un primermoment s'apuntava cap a lapossibilitat d'un mercat únicde les telecomunicacions quepodria haver generat, a travésde la competència entre opera-dors comunitaris, una baixadadel preu del servei.

Sigui com sigui el meca-nisme final de la "fair use po-licy" que s'acabi implementant,la situació serà més favorable

per a les persones consumido-res catalanes i d'arreu de l'Estatespanyol, ja que, com assenya-lava un informe de la ComissióNacional dels Mercats i la Com-petència, el preu de la itineràn-cia era dels més cars de la UnióEuropea.

El roaming i elsoperadors virtuals

Fins ara, l'operador delpaís d'origen pagava a l'ope-rador del país de destí per lautilització de la seva xarxa detelecomunicacions a travésde l'anomenat roaming. Quanes posi fi al roaming els cos-tos es repercutiran entre lescompanyies. Aquest fet supo-sarà un desavantatge pelsoperadors virtuals com Pepe-phone, República Móvil, Te-lecable o Digi mobil, que, alno tenir xarxa pròpia, haurande pagar als operadors estran-gers sense cap contrapresta-ció. Brussel·les estudia queaquests puguin mantenir laitinerància si això els ha desuposar pèrdues, però encarano s'ha pres cap decisió.

Durant els pròxims mesoss'acabarà de dirimir com seràla regulació final de la itine-rància i el seu resultat depen-drà, d'una banda, de la pressióque les persones consumido-res i, d'una altra, dels lobbiesde les grans empreses de lestelecomunicacions.

S'apropa la fi del roamingLa Comissió Europea treballa amb una proposta per acabar amb els costos per la itinerància en lestrucades des d'un altre país

13Consumidorsl’ economia dels

Tardor 2016

GRANS TEMES DEL CONSUM

L'any passat entrava envigor la normativa que tractasobre l'etiquetatge dels ali-ments. Aquest reglament defi-neix la informació que han decontenir els aliments, tant elsaliments sense envasar, els en-vasats com a la restauració.Amb aquesta normativa, lespersones consumidores guan-yen en informació i això per-met ser més crítiques iresponsables.

Quina informació hande contenir lesetiquetes?

Aquella informació bàsicaque es pot exigir en els produc-tes envasats, ja sigui els ques'envasen a petició pròpia o elsque ja venen envasats és: la de-nominació de l'aliment, els in-gredients que porta i lesquantitats, els graus d'alcohol si

s'escau i les substàncies o pro-ductes que causen al·lèrgies ointoleràncies. A més, peraquells que ja venen envasats,també una llista completa delsingredients, la quantitat neta del'aliment, la data de caducitat oconsum preferent, les condi-cions de conservació, el nomde l'empresa envasadora i l'a-dreça, i el país d'origen o llocde procedència.

Pel que fa als establimentsde restauració, tenen l'obliga-ció d'informar sobre si els platso productes que comercialit-zen porten alguns dels 14 ali-ments catalogats comal·lèrgens o que poden causarintoleràncies. Aquesta informa-ció ha d'estar registrada a lacarta, o poden tenir-ne unaamb tota la informació, si no elpersonal de l'establiment ha detenir els coneixements.

La informació ha de ser ve-rídica, clara, precisa i fàcil d'en-tendre per les personesconsumidores. Sense generarengany ni dedicar-se a exposarpropietats medicinals o benefi-cis alimentaris com a ganxo pu-blicitari.

La informació com aeina per ser crítiques iresponsables

L'Associació considera im-prescindible que les personesconsumidores tinguin informa-ció al seu abast, ja que aixòajuda a que siguem més críti-ques i responsables. Per això,és important fixar-se bé en lesetiquetes dels productes persaber bé el que s'està com-prant. Perquè, és importantdonar-li valor a l'alimentació, jaque, també, som el que men-gem i consumim.

L'etiquetatge dels productes alimentaris

JORNADA SOBRE GRANS

TEMES DE CONSUM

“Els grans oligopolis del

consum”

3 de desembre de 2016, 10h

Centre Cívic Cotxeres

de Sants. c/ de Sants,79 - BarcelonaINFORMACIÓ iinscripcions aprojectes@adicae.net

14 Consumidorsl’ economia dels

PARTICIPACIÓ I ASSOCIACIONISMETardor 2016

L'any 2016 començava amb unobjectiu clar, impulsar i fercréixer AICEC-ADICAE. Perl'Associació l'existència d'unabase social forta i consolidadaés determinant per assolir l'ob-jectiu principal: garantir queels drets en matèria de consumes compleixin i que la poblacióconegui quins són aquests icom exercir-los. Per això, aprincipis d'any i coincidintamb el Dia Mundial dels Dretsde les Persones Consumidoresvàrem celebrar-lo organitzantuna jornada i fent la lectura del

manifest, al qual s'havien adhe-rit moltes altres entitats, perfer sentir la nostra reivindica-ció.

Les clàusules terra:noves oportunitats

L'Associació porta moltsanys lluitant per acabar amb lesclàusules terra i era el passat 7d'abril quan rebíem amb alegriala victòria de la demandacol·lectiva d'ADICAE. Aquestavictòria va anar acompanyadade moltes assemblees i organit-zació per part de les personesconsumidores, per seguir ambla lluita d'aquestes clàusulesabusives i acabar l'any amb unavictòria absoluta.

Amb aquest triomf nonomés celebrem la fi de lesclàusules sòl, sinó també l'arri-bada de molta gent i el creixe-ment del movimentconsumerista. Si encara not'has unit, t'animem a fer-ho!

Trobades mensuals perdebatre i construirAICEC-ADICAE

L'impuls d'AICEC-ADICAEpassa per tenir uns socis i unessòcies unides i que compartei-xin una lluita, per aquest motiusón elles mateixes les que des

de principis d'any s'han anatreunint mensualment per deba-tre sobre temes d'actualitat.Aquests debats han permèsprofunditzar en temes de con-sum i actualitat, però també enles bases de l'Associació i les lí-nies a seguir.

Perquè no només s'han tro-bat mensualment per debatre,sinó que també s'han creatgrups de treball que han trac-tat diferents temàtiques, comper exemple el grup d'activi-tats i nou consum. Grup ques'ha encarregat de pensar acti-

vitats formatives i lúdiques pertota la gent que participa al'Associació.

L'Ametlla de Mar i Azlor,espais de formació departicipació ivoluntariat

Amb la voluntat que les sò-cies i els socis coneguin de pri-mera mà que es fa al'Associació, obtinguin conei-xements suficients per explicarcom funciona AICEC-ADICAE,eines per dur a terme les tas-ques de voluntariat i es cone-guin entre ells i elles, s'hanorganitzat dues jornades alsCentres d'Interpretació delConsum que té l'Associació.

Aquestes trobades han per-mès cohesionar els grups de sò-cies i socis, però tambéfomentar una participació ac-tiva i viva.

Sortim al carrer ainformar dels nostresdrets

Perquè el moviment consu-merista sigui fort, és importantque la població el conegui i, depas, conegui els seus drets. Peraquest motiu, en més d'unaocasió les sòcies i els socis hansortit al carrer a informar a la

gent sobre què és AICEC-ADI-CAE i quins drets tenim.

Es pot destacar la participa-ció a les fires de voluntariat ques'organitzen arreu del territori,com per exemple el TAST So-cial de Tarragona, l'Associa't ala festa de Barcelona. Aquestany, per primera vegada hemestat a la Fira d'Entitats delPoble Sec, el barri que aculll'Associació.

Aquests moments són elsque permeten unir a personesconsumidores que lluiten peruna mateixa causa.

Xerrades formatives,per estar sempre al dia

Un altre punt d'unió, peròtambé d'empoderament, sónles xerrades i formacions quees duen a terme durant totl'any. Aquestes activitats estanpensades pel grup de treballd'activitats i nou consum, i sónobertes a tota la població.

Les trobades formatives enspermeten créixer en coneixe-ment i capacitats, facilitant-noseines i estratègies que despréssón del tot útils pel dia a dia i

les relacions de consum. A lavegada, que també fomentenl'esperit crític.

Jornades deBenvinguda, el momentd'acollida de lespersones que arriben

És important que les perso-nes que arriben de nou a l'As-sociació, tinguin l'oportunitatde conèixer-la de primera mà iaixò els hi obri les portes a par-ticipar i implicar-se amb el dia

a dia de l'entitat. A més dedotar-se d'eines i mecanismesde defensa. Per aquest motiu,una vegada al trimestre volun-tàries i voluntaris de l'Associa-ció es reuneixen amb les novesincorporacions per poder-seconèixer i començar a generarespais d'intercanvi i conei-xença.

Les propostes i l'activitatinstitucional d'AICEC-ADICAE

L'Associació ha dedicat elsesforços de tot l'any a reforçar-se socialment, però sense per-dre de vista la seva partinstitucional i reivindicativa. Ésdel tot imprescindible estar en

contacte amb altres platafor-mes, associacions i col·lectiussocials. Igual, que és importantfer arribar les propostes deconsum als agents polítics i for-ces institucionals.

Aquesta unió dóna visibilitata la lluita de les persones consu-midores, a la vegada que li dónaforça i reconeixement. Ja queles propostes de l'Associació sóndefensades, exposades i com-partides amb altres col·lectius ila lluita pot esdevenir conjunta.

PERQUÈ EL MOVIMENTCONSUMERISTA CADA VE-GADA SIGUI MÉS FORT, ÉSIMPORTANT QUE ENS OR-GANITZEM, EMPODEREM ICONEIXEM. PER AIXÒ,VOLEM COMPTAR AMB TU,PERQUÈ FAS MÉS FORTAAICEC-ADICAE!

Un any d'impuls i creixement d'AICEC-ADICAE

Acte de celebració del Dia Mundial de les Persones Consumidores, el passat 15 de març

Assemblea de clàusules sòl del passat 13 de juliol

Reunió del grup de treball de voluntariat i expansió territorial

I Escola de Voluntariat feta al Centre d'Interpretació del Consum de l'Ametlla de Mar

Punt informatiu d'AICEC-ADICAE a la Fira d'Entitats del Poble Sec

Reunió de la Plataforma per un Habitatge Digne amb la Presidenta del Parlament

15Consumidorsl’ economia dels

Tardor 2016

PARTICIPACIÓ I ASSOCIACIONISME

Q ue les grans empreses deserveis i consum s'aprofitende la seva situació privile-giada per cometre abusos

envers les persones consumidores no ésnou. I que les institucions i administra-cions no estan duent a terme el seupaper per garantir que es compleixinles normes en matèria de consum i perdefensar els nostres drets, tampoc.

Per això ens defensem col·lectiva-ment. Som un moviment unit que téclars els seus objectius i el seu camí. Iaixò és possible perquè prenem partit iens unim. Som un gran grup que estàfart dels seus abusos i no consentim quees continuïn repetint. Sabem de queparlem, tenim legitimitat i força comper a arribar on faci falta per defensarels nostres drets.

Participar en organitzacions comAICEC-ADICAE significa poder ajudara canviar les desigualtats al món delconsum. Són moltes les batalles contragrans empreses i entitats financeresguanyades. Però continuem lluitantcontra les grans estafes i estem enconstant alerta per detectar-ne denous. Si ells es reinventen, nosaltresens actualitzem.

Si vols formar part d'aquesta lluita,no cal habilitats especials o molt detemps lliure. Com participar i quan,depèn de tu! Assistint a les activitats, do-nant suport puntual, participant encampanyes o difonent el missatge i elsvalors de l'Associació estàs contribuinta fer que cada cop tinguem més força ipresència a l'espai públic.

Per altra banda, individualmenttambé podem fer molt en el nostre dia adia i en el nostre entorn. Per exemple,aprenent uns mínims coneixementssobre els nostres drets com a personesconsumidores per reclamar-los ambèxit. Una persona formada està més pro-tegida dels fraus de les grans empreses.A més, reclamar és una de les formesque tenim per fer pressió i fer-los veureque no ens quedarem de braços plegats.

Enfortim el movimentconsumerista!

Formar part del moviment consu-merista significa moltes coses. Signi-fica estar en contra de les injustíciesi les desigualtats al món del consum illuitar contra elles, significa estar encontra del model consumista actual ipromoure un consum crític, respon-sable i solidari i significa empoderar-se per fer front als abusos de les gransempreses.

Si vols formar part d'aquest movi-ment, vine a participar a AICEC-ADI-CAE! Són moltes les coses que potsfer a l'Associació i per a les quals etnecessitem. Per exemple participarals actes reivindicatius, compartir lespublicacions de les xarxes socials, as-sistir a les xerrades i jornades ques'organitzen o a les activitats i excur-sions lúdiques.

I si pots involucrar-te més tenimmolta feina per fer, com ajudar en l'or-ganització dels esdeveniments i elsactes reivindicatius, amb la difusió,parlar amb altres espais per fer xerra-des i deixar les nostres publicacions oparticipant a les taules informatives. Amés, si eres una persona amb conei-xements específics sobre els temesque tractem et convidem a impartir ta-llers, a analitzar els nous fraus i abusosde les grans empreses o a redactar ar-ticles per a les publicacions.

AICEC-ADICAE S'HA DE DEFENSARCOM UN ESPAI ON PODERCANALITZAR I ORGANITZAR LESNOSTRES REIVINDICACIONS. SOMUN LLOC ON PODER FORMAR-NOSEN DIFERENTS ÀMBITS DELCONSUM, TANT LES PERSONESQUE HI FORMEM PART COM LARESTA DE LA SOCIETAT. A MÉS,SOM UN PUNT DE PARTIDA PERFOMENTAR EL MOVIMENTCONSUMERISTA.

Tu pots fer molt més!

REBEL·LA'T I UNEIX-TE AL MOVIMENT CONSUMERISTA

VINE A FER VOLUNTARIAT PER UN CONSUMCRÍTIC, RESPONSABLE I SOLIDARI

ASSOCIA'T A AICEC-ADICAE, AMB TU SUMEM MÉS!

GENT D'AICEC-ADICAE

Sóc sòcia d'AICEC-ADICAE des de fa tres anys. Sóc una de les per-sones afectades per l'engany del deute subordinat de CatalunyaCaixa, i ho vull dir ben alt i ben clar. No me n'avergonyeixo.

Em vaig fer sòcia de l'Associació i ben aviat vaig començar a impli-car-me com a voluntària. Preferia venir i participar de les activitatsi del dia a dia d'AICEC-ADICAE que no pas esperar una solució almeu cas i desentendre'm. La gent s'avergonyeix d'haver estat esta-fada pels bancs, com si fos culpa nostra. Cal que no ens amaguem,que plantem cara totes juntes, perquè som víctimes d'un mateixengany. Cal que ens fem costat entre les persones consumidores iencara més entre aquelles que hem estat afectades. Nosaltres nohem fet cap mal, sinó que el mal l'han fet els altres. Per què enshem d'avergonyir? Per què ens hem d'amagar? Hem de lluitar jun-tes, perquè no es tornin a repetir les males pràctiques dels bancs.

A les persones afectades els hi dic que siguin valentes, que denun-ciïn. Que facin força en contra de la injustícia de les entitats ban-càries i dels enganys que vivim sovint com a personesconsumidores. També és la nostra responsabilitat estar informadesi formar part del moviment consumerista.

Hem de fer força, amb molta gent. Com més siguem, millor. Comdiem a l'Associació a les noves persones voluntàries, “amb tu,sumem més!”

Carme, sòcia i voluntària d'AICEC-ADICAE

Consumidorsl’ economia dels

Tardor 2016

Consumidorsl’ economia dels Consumidors crítics,

responsables i solidaris

L'Associació als mitjans de comunicació

Les entitats financeres i les grans empreses de consumsegueixen imposant les seves normes amb la voluntatde invisibilitzar a les persones consumidores i la sevalluita per la defensa dels seus drets. És fonamental queuna associació com AICEC-ADICAE doni veu a les per-sones consumidores, i per això els mitjans de comu-nicació han fet ressò de les nostres reivindicacions.Hem estat convidats a diversos programes de ràdio itelevisió, a més de fer entrevistes per diaris i premsadigital. L'objectiu, com sempre, donar veu a les perso-nes consumidores i usuàries que les grans empreses ientitats financeres intenten silenciar.

AICEC-ADICAE posa a les personesconsumidores al centre del debat social

TVE Catalunya

“Només s'ha pogut recuperar un 32%dels milions d'euros que es vancomercialitzar”

A principis d'any, CatalunyaCaixa tornava aser notícia per la seva venda fraudulenta de pro-ductes tòxics com les participacions preferentsi deute subordinat. Des d'AICEC-ADICAE aprofi-tàvem l'ocasió per recordar que el sistema arbi-tral ha deixat deixant a milers de persones senserecuperar els seus diners.

Amb la col·laboració de:

Àlex Daudén, Coordinador General d'AICEC-ADICAE reivindicala necessitat de seguir lluitant col·lectivament

TV3

“Esperem que arribar a solucionsextrajudicials serveixi d'exemple peraltres entitats”

Amb l'anunci de Bankia d'obrir una solucióper la seva sortida a borsa l'Associació celebravaque l'entitat assumís les peticions d'ADICAE, peròtambé valorava que era una solució a mitges jaque els terminis eren molt curts i no s'hi podiaadherir tothom. Des d'ADICAE no podíem perdrel'ocasió de recordar a la resta d'entitats la neces-sitat d'arribar a acords per resoldre els problemesde les persones consumidores, com ara les clàu-sules sòl.

El President d'ADICAE, Manuel Pardos, fa una roda de premsaper parlar de la posició de Bankia

La Vanguardia

“ADICAE adverteix que la banca “esresistirà” a aplicar la sentència de lesclàusules terra”

Una de les victòries més grans aconsegui-des aquest any es la sentència contra les clàu-sules sòl. Aquesta venia acompanyada de laincertesa de fins a quin moment s'hauran detornar els diners cobrats de més. Per això, desd'ADICAE varem actuar de manera clara i con-cisa, reclamant que la data de retorn de quan-titats no sigui el maig del 2013. A més, es vaaprofitar l'ocasió per donar a conèixer a totala població la situació a través de centenarsd'assemblees informatives.

El Periódico

“Canviar una hipoteca de tipusvariable a fix no és convenient al finaldel període de pagament”

Davant la pressió judicial que hi ha hagutamb les clàusules sòl i la seva retirada, les en-titats financeres s'han tret un “as” de sota lamàniga i han començat a oferir hipoteques atipus fix. AICEC-ADICAE no es podia quedarde braços creuats veient com estaven posantclàusules abusives a quests nous contractes.Des de l'Associació ho tenim clar, abans de sig-nar res, és millor informar-se!

8TV

“Les telecomunicacions són els serveisque reben major reclamacions”

Els grans temes del consum cada vegadatenen més pes als pressupostos familiars, i sobre-tot en l'àmbit de les telecomunicacions. Per això,AICEC-ADICAE no ha perdut l'oportunitat de ferarribar a tota la població la necessitat de ser crí-tica amb el consum i de reivindicar els nostresdrets, sempre que aquests s'hagin vulnerat.

La Isabel Pons, tresorera de l'Associació, participa en undebat sobre les telecomunicacionsBTV

“No podem permetre que aquest actequedi impune, perquè 2€ de moltagent, són molts euros per l'entitat.”

CaixaBank l'any passat va començar a cobrar2 euros per treure diners dels seus caixers quanno ets de La Caixa. Això implica una doble comis-sió per les persones que no són de l'entitat, peraquest motiu des de l'Associació s'ha interposatuna demanda per aturar aquestes comissions malcobrades.

El Vicepresident d'AICEC-ADICAE, Jordi Tarruella, explicaels motius de la demanda judicial contra CaixaBank, amb un

advocat dels Serveis Jurídics d'ADICAE