DIVENDRES · 8 de febrer del 2019. Any XLIV. Núm. 14904 - AVUI / Any XLI. Núm. 13774 - EL PUNT

1,20€

3830

24-1

1106

53®

1818

70-1

1901

65T

FUTUR · “L’etapa dura de la veritat encara ha d’arribar” SUPREM · “Téagenda pròpia i va per lliure” IRÒNIC · “N’hi haurà molts més, d’‹Ahí lo dejo›”

“La sentència no canviaràni que portem elpapa de testimoni”

P6-10Gonzalo Boye. Advocat del president Carles PuigdemontAvui, a les 14 hi a les 21.30 h

Al carrer contra el judici de l’1-O

David Fernàndez, durant la roda de premsa d’ahir al matí a Barcelona de presentació de les mobilitzacions ■ JUANMA RAMOS

MobilitzatsATURADA I

MANIFESTACIONS

FEBRER

ATURADA I12Dimarts

SSSNNSNSNSSSSS

FEBRER

16Dissabte

MANIFESTACIÓ Gran Via

Barcelona

FEBRER

21Dijous

VAGAGENERAL

MARÇ

16Dissabte

MANIFESTACIÓ A MADRID

NACIONAL P11

Presentarà avui una esmena a latotalitat als pressupostos delPSOE a l’Estat, com ja ha fet ERC Reunió del PDeCAT i JxCAT, ahir ■ ACN

El PDeCATtambé plantaPedro Sánchez

EUROPA-MÓN P20,21

La UnióEuropea i elRegne Unittornaran adialogarJuncker i May pactenuna enèsima negociació

Nacional P12

Pedro Sánchez ‘ven’Espanya a EstrasburgPunt de Vista

ImparcialitatDe reüllKeep calmTreballadorssense pausa

Andreu Pujol Adela Genís

2 | EL PUNT AVUIDIVENDRES, 8 DE FEBRER DEL 2019

uan es tracta depolítica i d’orga-

nització social, cadacop que algú es de-clara imparcial ésmolt possible que es-

tigui intentant tramar alguna enga-nyifa. Tots tenim opinió, biaixos, pre-judicis i el pòsit de les nostres vivèn-cies personals. No podem fer altracosa que tenir-ho en compte. Per aixòen les ciències socials o en el perio-disme és pràcticament impossibleactuar amb l’asèpsia de la bata blan-ca i del guant de làtex. Sempre es no-taran les nostres dèries. El fiscal Pe-dro Rubira ha justificat que JosepLluís Trapero, major dels Mossosd’Esquadra, sigui jutjat a l’AudiènciaNacional de Madrid amb la següentpregunta: “Creuen vostès que hi pothaver imparcialitat i serenitat si s’en-via la rebel·lió i la sedició a Catalu-nya?” Trobo que és una interrogaciómolt pertinent. Com que el que estàen els jutjats és una qüestió ques’hauria de dirimir a les urnes, és evi-dent que no hi haurà imparcialitat. El

fiscal pretén fer-nos creure que elssis-cents quilòmetres que separenBarcelona de Madrid aporten serenori distància i que els jutges de la me-tròpoli es comportaran amb el ma-teix aire que Charles Darwin tenia perobservar els ocells i les tortugues deles illes Galápagos. La realitat és queun jutge resident a Madrid tindrà unavisió monolítica de la qüestió catala-na, inevitablement influïda per unsmitjans de comunicació que repetei-xen a l’uníson la mateixa versió delsfets, si cal adulterant-la a convenièn-cia. En canvi, un jutge resident a Ca-talunya, per bé que no n’haguemd’esperar gaire res de bo en aquestamatèria, podria veure’s temptat detenir present un altre punt de vista,condicionat per la vivència properadels fets i per l’accés a tots els relatsdisponibles. El que està reconeixentel fiscal, amb aquesta reflexió en veualta, és que la justícia no pot abstreu-re’s del debat públic. El que tambéens diu és que, tant per tant, prefe-reix que això passi on pugui ser méslesiu per als encausats.

Q

Keep calmAndreu Pujol

Imparcialitat

Com que el que està en elsjutjats és una qüestió ques’hauria de dirimir a lesurnes, és evident que no hihaurà imparcialitat

l publicista Lluís Bassat té esta-blerta a Mataró la fundació que anom seu i de la seva dona admi-

nistra la impressionant col·lecció d’artcontemporani que acumula. La funda-ció no va trobar acollida a Llavaneres,on Bassat té casa, ni tampoc a Barce-lona, i l’Ajuntament de Mataró li vaoferir estatge. Li va oferir també laNau Gaudí perquè periòdicament anésexhibint la col·lecció, per parts. LaNau és “el quilòmetre zero” de la car-rera de l’arquitecte Antoni Gaudí. Vaser la primera obra seva, una depen-dència de fàbrica encarregada per unacooperativa tèxtil. Mentre la feia, vadesenvolupar l’únic amor documentat.Ella es deia Josefa Moreu, era la filladel director de la cooperativa i una do-na com n’hi havia poques a l’època: in-tel·lectual, mestra, pianista, aventure-ra... Gaudí tenia entrada a casa seva.Alguns cops s’hi quedava a dinar. LaJosefa el va rebutjar, diuen, perquè elsfideus se li enganxaven a la barba.Gaudí, desolat, va fugir a Barcelonahavent deixat a Mataró un edifici ele-mental, gairebé una barraca, cobertper primer cop amb els arcs diafragma

E

que aplicaria a tantes construccions iel farien cèlebre. Una restauració es-plèndida va deixar com nova la nau,que mereix una visita. Els japonesos jaho saben. A vostès, lectors, els n’alertoi no és la primera vegada que ho faig.

Bassat ens va convocar a la NauGaudí dimecres per anunciar-nos ques’emporta set artistes mataronins aNova York. L’estructura corporal deBassat està coronada per un cap enor-me, massís, cúbic, un cap com de tò-tem, un cap que Manolo Hugué hauriaresolt amb dos cops de martell. Als deMataró ens diuen capgrossos. Bassatestava destinat a acompanyar-nos.

Treballar a les seves ordres deu ser en-riquidor però també temible: manamolt, es fa el que ell vol. Va presentarels artistes escollits com un general, enuna cerimònia que a Mataró no es veumai: projeccions, entrevistes, discur-sos, una escenografia elegant, tot mil·li-metrat, expeditiu i sense cap falla. Novan fallar ni els micròfons, que fallensempre pertot. Els set artistes, conten-tíssims. Exposaran a l’Instituto Cervan-tes de Nova York. En aquella casa ha-vien sol·licitat a Bassat els noms mésconeguts de la seva col·lecció, un Tà-pies, un Ràfols, un Cuixart, però ell, da-vant les dimensions reduïdes de l’espaii perquè volia donar impuls als crea-dors de la ciutat que l’ha afavorit, elsporta artistes de Mataró solvents i“col·leccionables”. Entre els set, un fo-tògraf, Ramon Manent. Hi presentadues imatges de la Nau Gaudí. Els ame-ricans quedaran parats i Bassat, que nofa mai res perquè sí, publicitarà l’edificienvejable que usufructua.

A més de Manent, els artistes sónRosa Codina-Esteve, Josep M. Codina,Perecoll, Marc Prat, Jordi Prat Pons iJosep Serra.

“Lluís Bassats’emporta setcreadors mataroninsa la capital de l’art

Vuits i nous

Artistes a Nova YorkManuel Cuyàs

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció) i Ricard Forcat.

La vinyetaFer

| Punt de Vista | 3EL PUNT AVUIDIVENDRES, 8 DE FEBRER DEL 2019

La mobilització de protestacontra el judici als presos

polítics catalans, que començaràdimarts que ve al Tribunal Suprem,ha posat d’acord dues terceresparts de l’arc parlamentari català(PDeCAT, Comuns, JxCat, ERC iCUP), així com nombroses organit-zacions socials, sindicals i veïnals.Es tracta, doncs, de la representa-ció d’una àmplia majoria de la so-cietat catalana, que els propersdies es disposa a manifestar-semassivament i a secundar una atu-rada de país, en primer lloc, per de-nunciar aquest judici que preténconvertir l’autodeterminació en undelicte i resoldre per la via penal unproblema polític; i en segon lloc,per acompanyar els presos i exi-liats que estan sent perseguits perl’Estat per haver fet allò que elsciutadans els vam encomanar a lesurnes, en unes eleccions democrà-tiques.

Aquesta majoria social ja exis-tia al si del Pacte Nacional pel Dret aDecidir, en el referèndum de l’1-O,l’aturada del 3-O del 2017 i continuaexistint a les enquestes que xifrende forma persistent entre un 70 i un80% els ciutadans catalans favora-bles al referèndum d’autodetermi-nació, però continua sense traduir-se en una estratègia compartidasobre com conduir aquesta aspira-ció majoritària cap a la seva realit-zació efectiva en un context de re-pressió de l’Estat com el que vivim.L’acord sobre les mobilitzacions ésvaluós i és imprescindible, peròtambé és de mínims, en el sentitque afronta la qüestió molt greu deljudici i la situació dels presos i exi-liats, però no afronta el futur políticde Catalunya més enllà de reivindi-car el dret a l’autodeterminació. Caldemanar als actors polítics queaprofundeixin en aquest diàleg po-sitiu per convertir aquest acord enun primer pas cap a la unitat estra-tègica que Catalunya i els seus ciu-tadans necessiten i mereixen.

Unitat demínims

EDITORIAL

m trobo gent molt preocupadaper tot això que està passant aEspanya. Al govern de Pedro

Sánchez se li acut parlar de la presèn-cia d’un relator a les converses entreel govern català i l’espanyol i no nomésl’insulten (traidor, felón, ilegítimo,chantajeado, deslegitimado, mentiro-so compulsivo, ridículo, adalid de laruptura en España, irresponsable, in-capaz, desleal, catástrofe, ególatra,chovinista del poder, rehén, escarniopara España, incompetente, medio-cre i okupa són algunes de les floretesque li va dedicar Pablo Casado di-marts), sinó que, a més a més, el PP iCiudadanos li convoquen una manifes-tació aquest diumenge a Madrid. PP,Ciudadanos i, és clar, Vox. Serà,diuen, una manifestació “per fer-lo fo-ra” (a Sánchez) i “contra la humilia-ció” que per ells, per als espanyolsmuy mucho españoles, representaque el PSOE s’estigui asseient en una

E “El que estanfent Ciudadanos, elPP i Vox, aquesta síque és una grancampanya al mónmateixa taula amb ERC i el PDeCAT,ni que sigui a no negociar res de res.Sánchez, diuen, és un venut. Els estàtraint. Perquè amb els independentis-tes no s’ha de negociar. Res de res. Iara ja no és un A por ellos (i els ellossom els catalans) sinó que ara ja éstambé un A por él (i él és Pedro Sán-chez). Marededeu quin país. El seu, ésclar. Hi ha una mínima possibilitatd’asseure’s a parlar i a negociar (i vos-tès ja s’ho imaginen que en realitat elque penso és que Sánchez simplement

guanya temps, perquè no sap ni composar-s’hi) i li salten a la jugular. Tre-uen els tancs al carrer. Tots a manifes-tar-se a Madrid en contra de PedroSánchez (a veure si el poden fer caure,que encara no ho han paït, això de lamoció de censura) i ho disfressendient que es manifesten a favor de launitat d’Espanya. I un be negre! Sónuns irresponsables. Perquè només pervenjar-se de Sánchez, i per passar unafactura als catalans de l’1-O, són capa-ços d’atiar el conflicte i dur-lo al límit.És certament per amoïnar-s’hi. I en-tenc que a molts de vostès els preocu-pi, tanta irresponsabilitat. Només hisé veure un avantatge. I és la imatgeque traslladen a Europa. Que la parau-la diàleg o relator els irriti tant queacabin insultant Sánchez i convocantgrans manifestacions és la millor ra-diografia d’Espanya al món. Riguin-sed’aquesta campanya d’Espanya Glo-bal. Aquesta sí que fa feina!

I ara, ‘A por él’Xevi Xirgo / xxirgo@elpuntavui.cat

A la tres

Les cares de la notícia

El Festival Internacional de Circ a Girona augmentaun dia la seva temporada per acollir fins a 34.000espectadors en 16 sessions, a partir de dijous vi-nent. Està previst que hi participin fins a 78 artistesde 13 països, que programaran les 24 atraccions delcertamen. Que comenci l’espectacle.

CONSELLERA DE CULTURA

Un dia més d’espectacle

La direcció general de Patrimoni Cultural de la Ge-neralitat de Catalunya ha requerit per carta laconvocatòria de la comissió entre el govern i l’ex-ecutiu espanyol per desencallar la negociació delretorn pendent dels papers de Salamanca. Una detantes lleis que l’Estat té pendent de complir.

-+=

-+=

Millor col·lecció a la 080Albert Villagrasa

Els papers eternsLaura Borràs

-+=

Genís Matabosch

La marca Antonio Miró ha obtingut, a la 23a edi-ció de la 080 Fashion Week, el premi a la categoriade millor col·lecció, compartint el guardó ambLittle Creative Factory. Antonio Miró, que celebraenguany el seu 40è aniversari, ja havia estat pre-miada a l’edició del 2017 i a la del 2018.

DIRECTOR CREATIU D’ANTONIO MIRÓ

DIRECTOR DEL FESTIVAL INTERNACIONAL DE CIRC

De reüllAdela Genís

Treballadorssense pausa

a un temps un vídeo que denunciava la quantitat dedeures i treballs que havien de fer els nens es va

convertir en viral. Les imatges revelaven que els infantspassen moltes hores a l’escola i fent extraescolars i quedesprés arriben a casa i s’han de posar a fer quantitatsingents de deures. Tampoc podien desconnectar ni pervacances. En els darrers anys han proliferat grups depares que es mostren en contra de les tasques ques’encarreguen per fer a casa. I és que hi ha nens en elsdarrers cursos de primària que no acaben els deures fins

a les onze de la nit amb l’estrèsacumulat que això suposa per a lesfamílies. Han hagut de suprimirtemps de lleure per donar cap a lesfeines que es demanen.Pràcticament tothom a la vidaescolar s’ha trobat un professorexigent que demanava resultats persobre de les nostres possibilitats,

però sembla evident que algunes coses s’estan fentmalament si els pares viuen amb angoixa els deures delsfills. Els horaris en són una bona prova si es comparenamb els de qualsevol país del món. Alguns estudisrevelen que els nostres alumnes són els que tenen mésdeures i això no suposa grans resultats acadèmics. Moltsnens es passen a l’escola gairebé vuit hores si es té encompte l’hora de dinar. No n’han tingut prou? I qui acabafent els deures? Els pares i mares (que s’estan convertinten professors particulars) o els fills? Els deures hauriende servir per reforçar el que s’ha fet a classe.

F

Famílies queviuen ambangoixa elsdeures quetenen elsseus fills

http://epa.cat/c/oldejk

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama.

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.cat972 18 64 00Güell, 68. 17005. Girona

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Joan Rueda, Miquel Riera,Xevi Sala i Ferran Espada.Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Anna Serrano i Carles Sabaté (Nacional), Anna Puig i Jordi Nadal (Comarques Giro-nines), Pilar Esteban (Europa-Món), Jaume Vidal i Xavier Castillón (Cultura), Montse Martínez (Apunts), Pere Gorgoll (Ne-crològiques), Marcela Topor (Catalonia Today), Jordi Molins (Disseny), Quim Puigvert (Llengua), Jaume Batchellí (Produc-ció) i Antoni Dalmau i David Brugué (Tancament).

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 8 DE FEBRER DEL 20194 | Punt de Vista |

1any

Junts per Catalunya opta enferm per la reforma de la llei depresidència per cosir així lainvestidura amb EsquerraRepublicana.

10anys

20anys

3.500 milions d’euros és laquantitat que falta perquèl’Estat arribi als nivellsd’inversió que preveu ladisposició addicional tercera.

El rei Hussein de Jordània vamorir ahir a tres quartsde dotze del matí a l’hospitald’Amman, on agonitzava des defeia dos dies.

A foc lent Incompliment Relleu a JordàniaTal diacomavui fa...

eneçuela és una dictadura i Es-panya, sense anar més lluny,una democràcia plena i rodona,

segons en Borrell i The Economist. I elperiodisme i l’opinió dominant. A Ve-neçuela un líder opositor s’autoprocla-ma president sense passar per les ur-nes i transita lliurement pels carrerstot animant els militars a convertir elseu cop d’estat mediàtic en un cop d’es-tat més acadèmic, mentre a la radiantdemocràcia espanyola hi ha líders demoviments socials i entitats culturals imembres del govern autonòmic a lapresó o a l’exili, acusats de colpisme perhaver ofert a la ciutadania la possi-bilitat d’elegir entre una república no-va de trinca o la monarquia i tot el quepenja del règim del 78. França, per ex-emple, també és una democràcia es-plèndida.

EN AQUESTS DARRERS MESOS han detin-gut més de tres mil persones i n’han fe-rit unes dues mil i, fins i tot, hi ha hagutmorts en la repressió del movimentdels armilles grogues. Pretenien tom-bar el govern, com en Guaidó, però és

V diferent, encara que no sabria dir exac-tament per quina raó. A les democrà-cies com l’espanyola hi ha pluralitat po-lítica sempre que s’accepti la sagradaunitat i que qui cobra primer és la ban-ca, i també garanties sobre els drets in-dividuals com s’ha demostrat a Altsa-su, i llibertat d’expressió, com és obvi isaben els cantants i els titellaires.

LLEVAT DEL NORD-EST IRREDEMPT, l’au-diència no ha tingut l’oportunitat de vi-sionar documentals com el magníficFrankenstein-04155 sobre l’accidentdel tren d’alta velocitat a Santiago deCompostel·la, o els de Mediapro sobrel’1-O i el 20-S, o els de les cloaques del’interior de l’exministre emparat perl’àngel Marcelo. Els documentals, però,comparats amb la María Rosa Quin-tana, la Susanna Griso o en GarcíaFerreras, són avorrits. La seva cliente-la sap poca cosa dels piolins que esto-macaven gent de tota edat i condicióque mantenia les mans alçades i unapapereta a la boca, però l’instint perio-dístic els diu que no és un tema relle-vant.

VENEÇUELA ÉS L’ENEMIC, com Nicaragua,Cuba o Bolívia, i per això s’han de sub-vertir. Si fos per allò de les tendènciesautocràtiques i les vulneracions delsdrets humans també assetjaríem Hon-dures, on hi va haver un cop d’estat ifraus electorals i la repressió és brutal,o Guatemala o Colòmbia, països on s’haassassinat centenars de defensors delsdrets humans i líders indígenes. Per noinvocar l’Aràbia Saudita: mare de totesles hipocresies. O fins i tot Guantána-mo o les milícies paramilitars brasile-res. No va per aquí: la raó és molt méspoderosa. Més enllà de les perversionsparticulars de tots els països del plane-ta, de les iniquitats que es cometenamb els propis, amb els dissidents, ambels emigrants o amb els diferents i quearreu s’han de combatre, sembla que elcrim més repulsiu que es pot cometreés el de limitar la llibertat dels mercatsi dels interessos econòmics de les granscorporacions. Nacionalitzar empresesi recursos, regular, protegir espais na-turals, fer polítiques socials i totesaquestes formes de degradació. Vetaquí el veritable nucli del mal.

Enric Ramionet. Periodista

El nucli del malTribuna

na de les cançons més commo-vedores (si no és la que més ha-

vent-se d’escoltar amb atenció unaaltra i vegada per sentir els murmu-ris, la respiració i fins com la veus’esquinça en l’intent d’expressar al-guna cosa que no pot acabar-se dedir mai) de Maria Arnal i Marcel Ba-gés du per títol 45 cerebros y un co-razón fent referència als òrgans quevan trobar-se en una fossa comuna aLa Pedraja (Burgos) 80 anys desprésque hi fossin llançats els 104 cadà-vers dels republicans que allà vanser afusellats pels franquistes a prin-cipis de la Guerra Civil. Com diu lalletra de la cançó, van trobar-los onsempre se sabia que hi eren. No no-més la dictadura, cosa evident, sinótambé les (in)accions derivades dela Transició política van instaurar elsilenci i la desmemòria pels qualsaquells cadàvers van restar amagatsa les fosses comunes fins que, ambtotes les seves mancances, la llei perla memòria històrica va fer-los emer-gir. L’acidesa del terreny argilós vafer possible la conservació de tals òr-gans, tot i ser unes parts toves delcos que tendeixen a desintegrar-se,de manera que la resistència de lamatèria pren una dimensió simbòlicaincontestable. Torno a la lletra de lacançó: “El suelo los hizo suyos ynuestros. El cielo los hizo vivos ymuertos.”

Fa pocs dies, Esther Muñoz, sena-dora del PP per León, va posar enqüestió els 15 milions d’euros que elpressupost general de l’Estat (dei-xem de banda altres consideracions iconnotacions del mateix) presentatpel govern del PSOE compta desti-nar a la “memòria històrica”, per dir-ho simplement. Ho va fer afirmantsense complexos que, en comptesde millorar les condicions dels po-bres jutges i fiscals de l’Estat, els 15milions d’euros es gastessin per“desenterrar uns ossos”. Fora del Se-nat, Esther Muñoz va voler matisar laseva intervenció afirmant que es re-feria a la voluntat de treure els ossosde Franco del Valle de los Caídos. Hodubto. En tot cas, si fos així, es man-té el seu menyspreu per les víctimesdel franquisme. Forma part de lagent més disposada a defensar lamemòria de Franco que la de la Re-pública. I també els jutges i fiscals,perquè són dels seus, que tots elsdescendents (no només els fami-liars) dels republicans. I que per aixòmateix no sap que no és una cosad’ossos, sinó de cervell i de cor.

U

Full de rutaImma Merino

Més queossos

La nostra por ésla seva forçab Ens esperen dies molt durs.Els nostres polítics, líders so-cials, artistes, comandamentsdels Mossos, etcètera, són a lapresó, encausats o a l’exili. UnEstat que ens vol agenollatsdemanant pietat, que no técompassió i és venjatiu, comho demostra tenir en presópreventiva nou innocents du-rant més d’un any. En aquestdesigual combat entre Catalu-nya i Espanya, caldrà actuaramb intel·ligència. Imagineu-vos si hi hagués violència perpart nostra, seria un bany desang, amb tots els argumentsa favor seu. Caldrà tenir moltafortalesa d’ànim; paciència enrebre insults de tota mena; va-lentia per sortir als carrers perdemostrar el nostre compro-mís; coratge per enfrontar-nos als tribunals en judicis far-sa; tremp per defensar la lli-bertat i la democràcia, no no-més la de tots els catalans, si-

guin independentistes o no,sinó també la de tots els espa-nyols; audàcia per desem-mascarar les mentides del re-lat i les acusacions inventa-des, i ànim per endegar unacampanya de desobediènciacivil. No hem de tenir por, per-què, com diu Jordi Cuixart, “Sijo ja no tinc por, tu ja no tenspoder”.JORDI LLEAL I GIRALTBadalona (Barcelonès)

Article del Sr.Milián Mestreb Molt bon article del col·la-borador, analista político-eco-nòmic i amb molta experièn-cia acumulada, Sr. Manuel Mi-lián Mestre (El Punt Avui,4/2/19). Amb ajustada síntesidona la seva visió de l’anome-nat problema català... tant omés per a les Espanyes (lamamella). Aporta conceptesclau com ara “el subconscientde Castella”, ja d’Ortega y Gas-set, madrileny, “España inver-

tebrada”, “los castellanos sonlos únicos, por raza y cerebro,aptos para gobernar España”o el brillant “El País Valenciàtrontolla a mitges, amb la sevaesquizofrènia d’ identitat” (!!).I en tractar-ho no cau en capparany de carregar culpes aCatalunya. Comença amb Je-remies i acaba en la seva con-tinuïtat si segueix imperant laraça castellana: Aznar (Valla-dolid), Zapatero (Lleó), Rajoy iSánchez (Madrid). Gràcies,Manuel.CINTO ROS OMBRAVELLABarcelona

Els premis Goya ila inclusiób El discurs d’agraïment deJesús Vidal com a premi al mi-llor actor revelació, en la pel·lí-cula Campions, posa de mani-fest no només l’actitud de lasocietat davant dels discapa-citats, sinó també la seva inte-gració en aquesta societat. Éshabitual ara mateix que disca-

pacitats poden valer-se i tirarendavant treballs amb remu-neració, establir-se en pisosde protecció i usar els matei-xos mitjans de transport quequalsevol ciutadà. Penso queés un pas important descobrirque persones disminuïdes,amb les seves limitacions, sónunes més, i per tant sumen,en aquest món que nomésbusca el perfecte. Les parau-les de Jesús Vidal han emo-cionat a molts: “Mami, gràciesper donar-me la vida i perquèvas fer néixer en mi l’amor capa les arts. T’estimo tot.” I méstard va provocar uns aplaudi-ments fora del comú en dir:“Estimats pares, a mi sí quem’agradaria tenir un fill comjo, perquè tinc uns pares comvosaltres.” Conclouria queaquest premi és la porta ober-ta al que va esmentar el ma-teix Jesús: inclusió, diversitat,visibilitat.CRISTINA CASALS MASSÓEsplugues de Llobregat (Baix Llo-bregat)

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

| Punt de Vista | 5EL PUNT AVUIDIVENDRES, 8 DE FEBRER DEL 2019

SísifJordiSoler

obla i tenora,sons del sarda-

nisme fet dansa na-cional a l’Empordà,vibren sempre ambles causes catala-

nistes. Ens ho va evocar, fa setdies, l’entrevista de Xavier Casti-llón a Jordi Molina a El Punt Avui.Aquest intèrpret de tenora i com-positor ha tret el disc Retrat engroc. Obra, diu, que reflecteix elpresent; i el paisatge de Torroella,on viu. És un músic innovador. I re-novador de la tradició del compro-mís que successives fornadesd’autors del nord català contreuenamb el país i la gent. Pel que fa atalent innovador, Molina compar-teix la inquietud de professionalscontemporanis: Marc Timon, eninstrumentació i composició; iFrancesc Cassú, en inspiració, ambpeces com ara De nit al pont deSant Agustí. Les innovacions encobla van sortint del Gironès il’Empordà, el món musical on es vaforjar, entre 1850 i 1880, la refor-ma de les cobles a partir de la intu-ïció providencial de Miquel Gich, aTorroella, i Pep Ventura, a Figueres.Pel que fa a la sintonia amb mo-ments col·lectius d’esperança od’abatiment, de reivindicació o demelangia, el sardanisme és una ca-dena d’etapes emotives: exaltaciómodernista de la natura (Garreta)o de gestes llegendàries (FrancescPujol); civilitat noucentista eman-cipadora en l’Escola de Barcelonaempeltada d’empordanesa (Serra,Toldrà); el somni, en la pàtria sot-mesa per la dictadura (Saderra);optimisme per la represa, en Rosade Sant Jordi (Martínez Comín) ien Girona m’enamora (Viladesau).Molina ha posat el groc d’ara a latenora de veu lleial.

C

De set en setJosep Maria Casasús

Tenora groga

Jenn Díaz, DIPUTADA D’ERC AL PARLAMENT

“Hola, em dic Jenn Díaz. Fa deu anys vaig patir violènciamasclista. Física i psicològica”

La frase del dia

“La fórmularepublicana ésl’única manerad’establir unasocietat igualitàriaen llibertat, ambrespecte a lescultures queintegren la societat,a diferència de lesinterpretacionsrestrictives idiscriminatòries del’Estat espanyol i lespolítiquesrepressives

avant dels recels i desconfian-ces envers els dirigents cata-lans, cal recordar que la demo-

cràcia és el desenvolupament naturald’una fórmula política basada en lasobirania popular. També les lleis i lajustícia s’han d’adaptar a aquest des-envolupament. Impedir-lo és dicta-dura. Hi ha diferència amb la que esva dir monarquia republicana?

LA DEMOCRÀCIA exigeix avui una im-portant dosi de liberalisme políticque no necessàriament ha de coinci-dir amb el liberalisme econòmic. Avuiles democràcies tenen com a reptesla llibertat de l’individu, la igualtat,posar fre a la violència i defensar ladiversitat dels valors.

SOTA UNA MATEIXA democràcia hi con-viuen diferents grups socials que con-sisteixen en minories que volen serreconegudes amb tot el seu potencialpolític, cultural i humà. Els drets hu-mans ho exigeixen.

A L’ESTAT ESPANYOL encara estem vi-vint situacions que ens obliguen aconsiderar la democràcia com una or-ganització estatal. No s’entén a Espa-nya la democràcia sense Estat.Aquest Estat és el qui patrocina la“nacionalització global” amb la uni-nacionalitat, tradicionalment mairespectuosa amb la nació catalana.

MALGRAT LA DIVERSITAT de culturesexistents, la realitat espanyola ha si-gut la de l’orientació uninacional quees fonamenta en el “patriotismeconstitucional”. Però aquesta orien-tació no només no ha resolt les de-mandes de la pluralitat de les diver-ses cultures que formen part de l’Es-tat, sinó que ha agreujat les diferèn-cies fins a impulsar una voluntat he-gemònica de l’Estat que administrala democràcia. L’article 155 ha im-

D pulsat la dictadura constitucional.

EL NACIONALISME català ha sigut consi-derat enemic de la “pàtria constitu-cional”. Fins al punt que l’Estat s’haproposat paralitzar les reivindica-

cions nacionals catalanes, per impo-sar, amb la cultura del domini, l’hege-monia del nacionalisme hispànicavui dominant a l’Estat espanyol. ElCodi Penal, l’eina útil.

CATALUNYA ÉS TERRA de cultura desen-volupada i de consciència nacionalmoderna, ja que la gent catalana ésconscient que l’organització institu-cional, a diferència d’altres territo-ris, no és més que un instrument dedesenvolupament al servei de la sobi-rania popular i de la pluralitat social.

LA DEMOCRÀCIA EXIGEIX el reconeixe-ment dels drets individuals i col·lecti-us, com també la participació ciuta-dana real i efectiva, no fictícia. És undeure de l’Estat respectar la voluntatdels ciutadans i les ànsies de llibertatdels pobles que se senten menystin-guts, maltractats i pateixen una in-tervenció desproporcionada per im-pedir l’exercici de drets com el del’autodeterminació, reconeguts perinstàncies internacionals, aplicablesa Catalunya.

LA MONARQUIA, que no és el símbol dela nova Catalunya, ha cridat a l’acciórepressiva per liquidar les aspira-cions catalanes. Allò de otra vez loscatalanes ha sigut el crit de guerraper promoure actituds de força nega-cionista i resistents a la realitat na-cional que es volia sotmetre.

LA FÓRMULA REPUBLICANA triada per lagent catalana no és cap despropòsit,ja que és l’única forma d’establir unasocietat igualitària en llibertat, ambrespecte a totes les cultures que inte-gren la societat, a diferència de les in-terpretacions restrictives i discrimi-natòries de l’Estat espanyol i les polí-tiques repressives. Com diu OriolJunqueras, es tracta de “viure i con-viure”.

Pau Miserachs. President del Grup d’Estudis Polítics

Democràcia republicanaTribuna

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 8 DE FEBRER DEL 20196 |

La direcció de laFashion Weekcelebra l’aposta peltalent emergentd’aquí i l’estranger

Els dies 16 de febreri març hi hauràmanifestacions itambé una jornadade vaga entremig

El saló 080 demoda tancasatisfet de sermés global

Mobilitzacionsdavant del’arrencadadel judiciNacional

quatre dies de l’inicidel macrojudici de l’1-Oal Tribunal Suprem, undels advocats del presi-

dent Puigdemont, GonzaloBoye (Xile, 1965), analitza pera El Punt Avui TV la situació.Irònic, dur i contundent, Boyeno estalvia crítiques. Aquest ésun resum de l’entrevista ques’emet avui.

Què passarà en aquest judici?Que serà llarg i complicat. I noen sortirà res de bo. La gent had’entendre que és un trampolíper preparar el partit de torna-da, que es jugarà a la jurisdiccióeuropea.

Dona per fet que la sentènciaserà condemnatòria?Si no, els encausats estarien enllibertat. Hi ha molts indicis perpensar que la intenció és con-demnar. Quan s’admet a tràmitla querella del fiscal José Ma-nuel Maza, ja deixen les cosesmolt clares.

Els advocats de la defensa notenen cap possibilitat, doncs?Crec que faran molt bona feina.Però crec que l’han de fer pen-sant en la propera etapa. Pen-sant que és un terreny adobatper sembrar-hi el que després

A

recollirem a fora.

Aquesta setmana la Fiscalia, enel cas que se segueix a l’Au-diencia Nacional, ha deixat clarque no es refia de la imparciali-tat dels jutges catalans.El fiscal Maza, en la querella ini-cial, amb aquell document quevan batejar com a “Más dura se-rá la caída”, ja justificava que elcas el portés el Suprem i l’Au-diencia Nacional per la descon-fiança envers els jutges de Cata-lunya. Ho va dir d’una maneramés suau que el fiscal Pedro Ro-bira, que no s’ha caracteritzatmai com a jurista fi, però estàescrit. Com que no tenien con-fiança, el cas es va dur a jutgesde confiança. El recorregut delcas només s’explica perquè pre-tén complir l’objectiu inicial,que és el del “Más dura será lacaída”.

Què pensa quan llegeix els es-crits d’acusació?Que es distorsiona la realitat.Això ho hem vist tots. Mig mónho ha vist. És una distorsiód’origen: d’un estat democràtici de dret es passa a un estat no-més de dret.

No creu, doncs, que quan s’ha-gin sentit tots els testimonis esrebaixin les peticions de pe-nes?No. Crec que hi haurà petitsmatisos, que adaptaran algunescoses. Però no. No oblidi que enaquest judici declararà tota laguàrdia civil que ha participaten la investigació del jutjat nú-mero 13 de Barcelona, i que jatenen predeterminat que elsacusats han comès els delictes.Crec que l’única discussió queno tenen tancada és si és un de-licte de rebel·lió o de sedició, pe-

rò en tots dos casos parlem decondemnes molt elevades.

I conspiració per a la sedició?Aquest és un relat que es vendes de Madrid perquè la gent esrelaxi i es pensi que això és elque passarà. Però, i què? Si re-baixen un grau les penes, afegei-xi-hi després un delicte de mal-versació, i som allà mateix. Nopassarà. M’agradaria equivocar-me per la situació dels acusats,però hi ha un problema: no hi hani rebel·lió ni sedició ni conspi-ració, perquè el que no hi ha ésdelicte. Com vol que s’assumeixique hi ha hagut cap delicte? Pot-ser si acceptem pop com a ani-mal de companyia ens queda-rem amb conspiració. Però, es-colti’m, és que aquí ni hi ha popni és un animal de companyia.

Ni indults ni amnisties, tam-poc?Les amnisties les prohibeix laConstitució. I els indults mas-sius també. I no oblidi un fet:l’indult és potestat del Consellde Ministres, però aquest indultés revisable a la Sala Tercera delTribunal Suprem, que és la ma-teixa sala de les famoses clàusu-les sòl. La presideix Luis Díez-Picazo, que és una de les perso-nes de confiança de Carlos Les-mes i Manuel Marchena. I enca-ra més: qualsevol persona ambun interès legítim pot recórrer

contra un indult. I Vox, segur,entendria que hi té un interèslegítim.

La línia de defensa han de serles persones o els fets? No ésben bé el mateix.La línia de defensa no han deser les persones, ha de ser de-fensar els fets. No estaran asse-guts al banc dels acusats per ha-ver fet res, hi seran per haverexecutat un mandat democrà-tic. Un mandat democràtic queels obligava a tirar endavant unprograma de govern perfecta-ment legal. Al meu criteri, elque s’ha de defensar és l’actua-ció democràtica que els ha dutal banc dels acusats. Podemanar a Estrasburg a defensarque s’han vulnerat uns drets fo-namentals, o podem anar-hi adefensar que el procediment pe-nal s’ha creat per encobrir lavulneració prèvia d’uns dretspolítics i civils. S’ha de ser moltradical en les defenses. S’had’anar a l’arrel problema. I l’ar-rel del problema és aquest.

Xevi XirgoBARCELONA

“L’etapa dura deveritat encaraha d’arribar”

Gonzalo Boye Advocat del president Puigdemont

JUDICI · “La sentència no canviarà ni que portem el papa de testimoni” PUIGDEMONT · “ElSuprem no té la gallardia necessària per escoltar-lo” IRÒNIC · “N’hi haurà molts més, d’‹Ahí lo dejo›”

Gonzalo Boye, fotografiatahir davant dels estudis d’ElPunt Avui TV a Barcelona, alcarrer Roc Boronat ■ JOSEP

LOSADA

❝ ❝Sánchez és presonerde la situació. I noens n’adonem, peròel Suprem té agendapròpia i va per lliure

Rajoy va tirar unapedra en un ruscd’abelles sensesaber què passaria.Va ser irresponsable

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 8 DE FEBRER DEL 2019 | Nacional | 7

Còmplice i colpistafins a l’alta traïció

L’APUNT do ja el titllava de colpista per complicitat amb un in-existent cop d’estat independentista. Però, és clar, decops d’estat també n’hi ha de bons, devia pensar Ca-sado. Per exemple, si cal salvar Espanya com el 1936 oel 1980. Per això acaba d’aclarir el que devia voler dir:Sánchez ha comès “alta traïció” a Espanya. Com vacometre la República, deu pensar Casado.Xavier Miró

A l’estiu, Cs va iniciar una campanya propagandísticaper convertir els llaços grocs en “ocupació totalitàriade la via pública” i els independentistes en violentsagressors. L’objectiu era acusar Pedro Sánchez decòmplice. En paraules del PP, el president “no defensa-va els ciutadans i prioritzava els independentistes so-bre la resta d’espanyols”. A l’octubre, el popular Casa-

Que la petició de condemnes si-gui tan elevada és un avís per anavegants, perquè no hi torni ahaver cap altre 1-O?Això és el que molta gent noveu. El dret penal compleixdues funcions: una, de preven-ció general i, una altra, de pre-venció individual. La individualés la privació de pena que a un lipoden posar, però la prevenciógeneral és per advertir-lo, perdir-li que si fa segons què hihaurà les penes consegüents.Això és el que vol deixar assen-tat el Suprem. Ho han dit moltscops, però no els escoltem.

Què creu que passarà si hi hauna sentència condemnatòria?Com afectarà el moviment in-dependentista?La gent ha de pensar que la sen-tència de l’1-O no serà res mésque una etapa en aquesta lluitaque el poble català va decidirper àmplia majoria. Ni Puigde-mont ni cap dels altres políticsdestacats van dir que seria fàcil.Ni que crear un país sigui fàcil.

Aquí hi ha una nació que es voltransformar en un país. Iaquest és un procés que té eta-pes dures, d’altres de més duresi d’altres de molt agradables.Però cal estar preparat per a to-tes, no?

La d’ara és una etapa dura.L’etapa dura encara ha d’arri-bar.

Encara ha d’arribar?Sí, és clar. Quan hi hagi la sen-tència intentaran passar la pi-conadora.

L’andanada judicial no s’atura-rà?La pregunta no és aquesta. És: ides de quan s’està preparantaquesta causa? Es va començara muntar quan es va plantejar elrecurs d’anticonstitucionalitatde l’Estatut, molt abans de lasentència del 2010. Allà va co-mençar a gestar-se l’estructuralegal repressiva de l’Estat perarribar on som. És un bon exer-cici recordar d’on es ve i com i

quan hi hem arribat. Molta gentdiu: “Porten un any de presó!”És cert, però l’Estat porta molttemps organitzant-ho. La refor-ma del Tribunal Constitucionalperquè les seves resolucions si-guin executables immediata-ment, col·locar les personesadequades al Constitucionalperquè decideixin el que han dedecidir, ni que sigui en dissab-te... Tot això és un puzle queamb visió d’estat s’està organit-zant des de molts anys enrere.Desmuntar-ho no ho farem enun any...

Els tribunals alemanys, arrandel cas Puigdemont, han ditben clar que no hi ha hagut nirebel·lió ni sedició. Aquesta nohauria de ser una de les bases

de la defensa al Suprem? Hoserà?Crec que la sentència de Schles-wig-Holstein hauria de ser l’eixsobre el qual pivotés tot el judi-ci. Perquè una cosa és parlar deteoria i una altra de molt dife-rent és parlar d’una decisió con-creta com aquesta. La resolucióalemanya és molt clara: els fets,els agradin o no, estan dins delsistema democràtic si ho volcontinuar essent.

Serà així?No ho sé. El que sí que sé és quejo no permetria ni a la Fiscaliani a l’acusació, ni a Vox ni a lasala, sortir d’aquest àmbit.

Quan Puigdemont li va dema-nar ser el seu client, s’ho vapensar dues vegades?No. Aquesta era una causa dedrets civils i drets fonamentalsdes del primer dia. He fet anàli-sis molt crítiques sobre el queva passar a Catalunya el 25, 26o 27 d’octubre del 2017, però enel moment que s’aplica el 155 jano hi ha discussió possible. Allàva acabar la democràcia. I unsempre ha de saber en quin cos-tat està. En matèria de dretshumans, l’equidistància noexisteix. No hi ha un terme in-termedi. O s’està amb les vícti-mes o s’està amb els perpetra-dors. I jo sempre he decidit vi-talment estar amb les víctimes.

L’article 155, però, és a la Cons-titució.Sí. I encara no sé per què l’hanaplicat. Perquè n’han fet una in-terpretació forçada. No estàpensat per reprimir una comu-nitat autònoma, ni cap nació nicap poble. Crec que si hi haguéshagut un Tribunal Constitucio-nal en condicions, fins i tot elshauria dit que la seva aplicacióés anticonstitucional. Però,com li deia, això ve de moltabans, de quan van fer un TC amida. Hi ha hagut molta previ-sió, de part de l’Estat, cosa queels transforma en previsibles.

I com s’acaba?Crec que en algun moment Es-panya es trobarà davant la tes-situra de decidir si volen seruna democràcia plena o una de-mocràcia militant. I si volen sera Europa com un estat de veri-tat o només per les subven-cions. A Espanya li falta unamaduresa democràtica que no

tenen. Aquesta setmana mateixhem sentit Pablo Casado cri-dant a la sedició públicamentcontra Pedro Sánchez...

Al seu client, Carles Puigde-mont, no l’admeten com a testi-moni en el judici. Si l’haguessinadmès, el relat i la sentènciadel judici canviarien?La sentència no canviarà ni queportéssim de testimoni el papa.Però crec que hi ha hagut unaqüestió prèvia no resolta: pri-mer hauríem d’haver sabut siestaven legitimats per acusarconstitucionalment unes perso-nes que tenen un poder delegat.Per què no volen el presidentPuigdemont a la sala? Per unaraó ben simple: perquè el presi-dent, passant per Bèlgica i Ale-manya, ha demostrat que totaquest judici és una farsa, unafarsa en termes democràtics.Serà un judici legal, però no totel que és legal compleix els cri-teris democràtics. És una doc-trina penal semblant a la ques’aplicava a Alemanya entre el33 i el 45. El president Puigde-mont els seria molt incòmode,en una sala declarant, explicantel que va passar, i fent-ho comés, com un home lliure. S’hacreat un mite sobre Puigdemontper arraconar-lo. I el Suprem noté la gallardia que es necessitaper escoltar-lo a la sala.

Pedro Sánchez s’escolta mésels independentistes que Ma-riano Rajoy? Que el judici siguiamb Sánchez de president oamb Rajoy, és indiferent?Rajoy va tirar una pedra a unrusc d’abelles sense saber el que

Passa a la plana següent

Si acceptem popcom a animal decompanyia, potserens quedarem ambconspiració per a lasedició. Però ni aquíhi ha pop ni és unanimal decompanyia

❝

Podeu veure la conversaavui a El Punt Avui TV,a les 14 h i a les 21.30 h

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 8 DE FEBRER DEL 20198 | Nacional |

passaria. De manera irrespon-sable, va obrir la caixa delstrons. Va traslladar tot el poderpolític a uns tribunals que nohan estat elegits per ningú, quesón el Suprem i l’Audiencia Na-cional. I això és una irresponsa-bilitat inadmissible. Però Rajoy,quan se’n va adonar, es va inhi-bir, tal com és ell. El presidentSánchez té una actitud potsermés sensible als termes demo-cràtics, però és presoner de lasituació. És que no ens n’hemadonat, però el Suprem té agen-da pròpia i va per lliure. I estàmarcant l’agenda política del’Estat espanyol i de Catalunya.Quants presidents no han po-gut ser investits al Parlamentcatalà per decisió del Suprem? Iquantes afectacions hi ha hagutdel Suprem a l’agenda políticaespanyola? Porten anys gestio-nant l’agenda política de la Pe-nínsula ibèrica.

Ha vist les imatges del trasllatdels presos?Sí. Jo en vaig patir molts, detrasllats en condició de pres. Iper això entenc el que ells estanreclamant, perquè són situa-cions extremes.

Vostè va patir trasllats com areclús perquè va ser a la presó 7anys, 11 mesos i 23 dies, con-demnat per haver col·laboratamb ETA en el segrest de l’em-presari Emiliano Revilla.Sí. I cregui’m que els entenc, alspresos. Asseure’s al banc delsacusats i ser condemnat peruna cosa que no has fet, és moltdur. Ells, però, tenen un avan-tatge, i és que tenen tot un paísrere seu.

Vostè va estar condemnat sen-se que el principal testimonique l’acusava ni es presentés aljudici.Sí. L’any 92. No es va presentaral judici. I no només això: quanel tribunal va demanar a Emilia-no Revilla que em mirés i diguéssi em reconeixia, aquest va dir:“A aquest senyor jo no el conecde res.” Quan a Revilla el van se-grestar, jo era a 16.000 quilò-metres, a Xile, a les bodes deplata dels meus pares. I ambcentenars de persones de testi-monis. Però bé, això és l’Au-diencia Nacional...

Va fallar el seu advocat?Ell va partir d’una premissa er-rònia. No se’n va adonar que alSuprem i a l’Audiencia Nacionalla presumpció d’innocència ésel primer que es perd. S’ha dedemostrar que un és innocent. Iell va cometre l’error de pensar-se que era l’acusació qui havia

de demostrar que era culpable.

Per això va estudiar dret a lapresó?Sí, per entendre què havia anatmalament. I això em va aproxi-mar al dret des d’una perspecti-va crítica. Això em permet mol-tes vegades avançar-me a les ju-gades. Aquests darrers mesosnosaltres no hem tingut una bo-la de vidre, el que hem tingut ésla visió d’analitzar què ens po-dria anar malament i avançar-nos. I sobretot, una cosa fona-mental, no creure’ns-els.

Com se suporten vuit anys a lapresó?

Amb molta lectura, molta es-criptura i molt d’esport. I amb lament clara. Van empresonar elmeu cos, no la meva ment.

Sentiment de venjança? De rà-bia?La ràbia, l’odi..., són capes queun es pot anar traient de sobre.I es viu molt millor. No, no tincràbia. Visc molt tranquil perquèhe après a viure tranquil ambmi mateix. Això ajuda a ferfront a les coses. El que passa ésque no em crec moltes coses. Jono m’aproximo als procedi-ments amb ingenuïtat. Semprepenso: “A veure, on és la tram-pa?”

No va voler veure les seves fi-lles quan era a la presó.Aquesta va ser una decisió depare. La primera vegada que vavenir la meva filla, que enaquells moments tenia sis o setmesos, em va voler tocar i es vatrobar el vidre. Jo immediata-ment li vaig dir a la que alesho-res era la meva dona: “No vullque vinguin més perquè no vullque tinguin aquest record.” Iavui tenim una excel·lent rela-ció. El buit ha estat més fàcild’omplir havent-ho fet d’aques-ta manera. És dur, sí, però unha de pensar en els fills. I quecada cop que la visita se’n va esprodueix un buit.

És una persona irònica, vostè.És un mecanisme de defensa?Jo em vaig educar en un siste-ma britànic, i els britànics quanno volen ferir tiren d’ironia. Siaixò no fos tan greu, seria perposar-se a plorar. Estem veientun Estat que durant quarantaanys ha presumit de democrà-tic, i en la primera ocasió que demanera no violenta algú qües-tiona aquest estat, l’Estat co-mença a fer aigües i reaccionacom una fera ferida. I això ésmolt trist.

Veurem més “‹Ahí lo dejo›”?Sí, i tant. N’hi haurà molts més.L’“Ahí lo dejo” té a veure ambcoses que com a advocat enexercici prefereixo deixar enlai-re... Perquè en aquest procés hiha moltes coses que hem de dei-xar enlaire i que se les trobinsense esperar-s’ho. I de sorpre-ses n’hi haurà moltes.

Hem parlat poc dels exiliats.Com estan?Bé, però preocupats pel judici.Però farem coses. Passaran co-ses. Perquè la raó de l’exili no éscap altra que reintroduir les so-lucions jurídiques als procedi-ments que se segueixen aquí.Allò que Toni Comín defineixcom “el rescat”. Perquè el ques’està fent a fora és per ajudarels d’aquí. Ahir a Waterloo feiaun dia fred, gris. Si el presidentPuigdemont se n’hagués anatper salvar-se ell, li hauria acon-sellat les illes Maldives, on no hiha tractat d’extradició i tenenun gran clima. Si és a Bèlgica ésper complir una missió, que ésinternacionalitzar el conflicte.

Hi haurà una nova petició d’eu-roordre d’extradició per a Puig-demont, després de la sentèn-cia?N’estic convençut. Pablo Llare-na, a efectes de l’euroordre,continua essent instructor de lapeça separada dels que estan enrebel·lió. I té l’obligació de perse-guir delictes. No pot no perse-guir-ho, no pot fer el que ha es-tat fent, que és mirar cap a unaltre costat. Això seria delin-quir. I no crec que un jutge delSuprem estigui disposat a delin-quir, ni que els seus companysestiguin disposats a encobrir-lo.Seria estrany. No permetrà queuns siguin a la presó i uns altressiguin a l’exili amb total impuni-tat. Seria un privilegi.

I què passarà?Que el tornarem a guanyar. Noen tinguin cap dubte. Tantes ve-gades com ho provin, tantes ve-gades els guanyarem. Perquètenim raó, sabem explicar-nos, iestan disposats a donar-nos laraó. ■

Ve de la plana anterior

Gonzalo Boye Advocat del president Puigdemont

L’advocat, en un moment de l’entrevista que emet avui El Punt Avui Televisió ■ JOSEP LOSADA

Vaig estar vuit anys ala presó essentinnocent. Però vanempresonar el meucos, no la meva ment

❝❝És bo recordar d’onvenim: tot això és unpuzle que l’Estatporta molts anysorganitzant-lo

A l’Audiencia Nacionali al Suprem el primerque es perd és lapresumpciód’innocència

❝

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 8 DE FEBRER DEL 201910 | Nacional |

Protestes non stop. L’in-dependentisme va donarahir una mostra d’unitatamb l’anunci conjunt d’en-titats, partits i sindicatssobiranistes d’un paquetde mobilitzacions a partirde l’inici del judici contraels dirigents de l’1-O, di-marts vinent, “en defensade la democràcia” i “con-tra la judicialització del’exercici de drets fona-mentals”. D’entrada,aquell dia hi ha convocadauna jornada de mobilitza-ció general que comença-rà al punt del migdia ambuna aturada de deu mi-nuts davant dels centresde treball i que culminaràamb concentracions alvespre a Barcelona, Giro-na, Lleida, Tarragona,Tortosa i altres ciutats delpaís, però la gran manifes-tació, que volen que sigui“massiva”, tindrà lloc eldissabte dia 16 a les 17 ho-res a la Gran Via de Barce-

lona, en què es marxaràd’Espanya –de la plaçad’Espanya– fins a la plaçaUniversitat.

Precisament, ahir elTribunal Suprem va re-butjar ajornar l’inici del ju-dici, fixat per al 12 de fe-brer, tal com li havien de-manat la majoria de defen-ses ja que encara no tenenuna cinquantena de docu-ments de prova anticipa-da que el jutge instructorPablo Llarena va negar-losi que la sala ha admès peral judici. El tribunal raonaque aquesta prova és “do-cumental i es practica enel ple i no s’anticipa”. Elpresident del tribunal,Manuel Marchena, tam-poc accepta posar-los enllibertat provisional peltracte degradant rebut enel trasllat de Catalunya alspenals de Madrid, i assegu-ra que “ha reiterat” que elstrasllats han de ser “escru-polosos” i que el Ministeride l’Interior “ja ha depu-rat” les irregularitats.

“Davant d’un judici po-

lític que intenta judicialit-zar l’exercici de drets fo-namentals com la llibertatde manifestació o el dret al’autodeterminació, con-voquem tota la ciutadaniadel país a participar-hi. Vo-

lem que aquest nou ciclehistòric de mobilitzacionsarribi a tots els àmbits dela societat catalana”, afir-ma el manifest conjunt so-biranista, que van llegirahir la historiadora, exmi-

litant del PSUC i vídua deVázquez Montalbán AnnaSallés, l’exdiputat de laCUP David Fernàndez, eltambé periodista i exdele-gat de la Generalitat a Pa-rís Martí Anglada i l’actriu

Estel Solé.Però els impulsors, en-

tre els quals hi ha l’ANC,Òmnium, JxCat, el PDe-CAT, ERC i la CUP, hanconsensuat també unamobilització a Madrid, talcom va avançar El PuntAvui el 2 de gener. Es faràel 16 de març, començaràa les sis de la tarda i volconvocar “el Madrid soli-dari”. Encara no se n’hanconcretat més detalls.

L’inici del cicle de pro-testes inclou també la va-ga general impulsada perla Intersindical-CSC, a laqual no s’han adherit niCCOO ni UGT, malgratque dimecres els dos sindi-cats van subscriure un co-municat conjunt en quèreclamen la llibertat delsempresonats. “Necessi-tem recuperar l’esperit del3 d’octubre, amb l’híbridde la vaga general i l’atura-da de país”, va reclamarFernàndez.

Les mobilitzacions uni-tàries, amb el lema “L’au-todeterminació no és undelicte”, tenen el suportdels partits i les entitatsindependentistes, Cata-lunya en Comú, Ustec, laFEDE-Organitzacionsper la Justícia, la Fapac, laConfederació d’Associa-cions Veïnals de Catalu-nya o la Unió de Pagesos,entre altres actors. “Orga-nitzar un referèndum noés delicte, votar no és de-licte, decidir no és delicte,mobilitzar-se no és delic-te”, insisteix el manifest.

Entre els assistents alPalau Robert hi havia fa-miliars dels presos polí-tics, l’exalcalde de Barce-lona Xavier Trias, la perio-dista Pilar Rahola, repre-sentants de La Crida, elsexpresidents del Parla-ment Joan Rigol i Núria deGispert, la cuinera Ada Pa-rellada, l’actriu MontPlans, l’activista ArcadiOliveres, el productor Jo-sep Maria Mainat o el fut-bolista Oleguer Presas.

Actes internacionalsAquest bloc de mobilitza-cions és només “el princi-pi”, segons l’exdiputat dela CUP. A banda de lesmarxes anunciades ahir,també hi ha previstos ac-tes en 27 ciutats d’onzepaïsos (deu a Europa i unals Estats Units) impul-sats per les assemblees ex-teriors de l’ANC, CDR ex-teriors i comitès locals desolidaritat amb Catalu-nya. Diumenge a dosquarts d’una n’hi ha unade convocada a la Place dela Republique de París. ■

E. Bella / M. PiulachsBARCELONA

Cadena de mobilitzacionsen l’arrencada del judicia L’independentisme prepara una gran manifestació unitària el 16 de febrer a Barcelona, una altra el 16 demarç a Madrid i una vaga general entremig a Les protestes començaran dimarts a les principals ciutats

€Els impulsors de les mobilitzacions, ahir, a l’escalinata del Palau Robert de Barcelona ■ JUANMA RAMOS

“Prenem la paraulaen defensa de lademocràcia i els dretsfonamentals, civils,polítics i socials”David FernàndezEXDIPUTAT DE LA CUP

“Ningú no queda almarge d’aquesta causageneral. Els efectesd’aquests judicis seranper a tota la societat”Estel SoléACTRIU

“Presentem propostesde mínims amb elcomú denominadorde la defensa de lademocràcia”Anna SallésHISTORIADORA

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

Diverses entitats de juristes,ONG de drets humans i els fa-miliars dels presos políticsvan presentar ahir un informeque acredita les vulneracionsde drets fonamentals ques’han produït a Catalunya desdel 2017 arran del conflictepolític amb l’Estat espanyol.

El document, de més de centpàgines, es basa en fonts ofi-cials i evidencia que les insti-tucions estatals han trepitjatla llibertat d’expressió i re-unió, el dret a la participaciópolítica o la mateixa segure-tat. Entre els autors princi-pals hi ha l’advocat Jordi Pa-

lou-Loverdos, que va lamen-tar que l’Estat no hagi fet casde les diverses advertències irecomanacions sobreaquests fets efectuades perorganismes internacionals.En aquest sentit, va demanaruna investigació completa iimparcial.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Un informe jurídic acredita les vulneracions de drets

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 8 DE FEBRER DEL 2019 | Nacional | 11

El Partit Demòcrata regis-trarà avui a les 12 del mig-dia una esmena a la totali-tat al pressupost del presi-dent espanyol, Pedro Sàn-chez. La mesura, en casque es mantingui fins di-mecres, quan està previstala votació de la llei al Con-grés dels Diputats, suposa-ria per a Sánchez haverd’abordar una legislaturasense els comptes apro-vats, un repte que podriaabocar-lo a convocar elec-cions.

A hores d’ara, tot i la pre-sentació de l’esmena per-què, d’altra banda, s’acabael termini per fer-ho, elPDeCAT manté la portaoberta a continuar les ne-gociacions amb el governespanyol per trobar unasortida al conflicte políticentre Catalunya i Espanya.La creació d’uns espais dediàleg, a més del nomena-ment de la figura d’un rela-tor, mediador o coordina-dor, continua estan sobre

la taula i ahir el diputatCarles Campuzano es vamostrar disposat a conti-nuar lluitant per aconse-guir-ho. En aquest sentit,va assegurar que treballenconjuntament amb ERC,ja que les negociacions es-tan sent liderades pelsmembres del govern ElsaArtadi i Pere Aragonès. Defet, va ser ahir a la tarda a lacambra catalana on la con-sellera de la Presidència vaexplicar l’estat actual deles negociacions en una re-unió que va congregar elspresidents Torra i Puigde-mont, consellers, diputatsdel PDeCAT al Congrés, se-nadors i membres deJxCAT i la Crida amb la vo-luntat també d’oferir unaimatge d’unitat.

La reunió va servir perconstatar que no s’haavançat en les condicionsque el PDeCAT, i tambél’expresident Carles Puig-demont, van posar sobre lataula per donar el sí al pres-supost. “L’oferta que plan-teja el govern socialista es-tà lluny del que podia evi-

tar la presentació de l’es-mena”, assegurava ahirCampuzano. Amb tot, con-sideren que “només el dià-leg resol el conflicte”.

“Queden hores de mar-ge”, avançava el diputat alCongrés, per retornar a po-sicions que, segons Cam-puzano, mostrava el go-

vern espanyol fa pocs diesdurant les negociacionsper poder disposard’aquesta figura de media-dor i d’uns espais de diàleg“eficients” per trobar unasolució al conflicte. “Nosal-tres hem estat coherentsamb allò que hem anatanunciant i sense una ofer-

ta consistent mantindreml’esmena”, assegurava. Enaquest sentit, i malgrat lespressions exercides pelspartits PP i Ciutadans tanbon punt es van conèixerels detalls de les negocia-cions, com ara la figura delrelator, Campuzano insis-tia al govern de Sánchez a

mantenir el diàleg. “La mi-llor garantia perquè la dre-ta governi durant moltanys és cedir a les sevespressions”, alertava. ElPartit Demòcrata recoma-na al president Sánchezque escolti les veus pro-gressistes que són partidà-ries que la solució al con-flicte es basi en el diàleg iles urnes.

Preguntat per l’interèsde Sánchez a aprovar elpressupost, Campuzanova admetre els seus dub-tes. “Hi ha dies que està-vem convençuts que voliaaprovar els comptes, i diesque no”, explicava. ERCtambé manté l’esmena a latotalitat que veta la trami-tació del pressupost si arri-ba viva al ple de dimecresvinent al Congrés.

Caldrà veure a partird’ara si es mantenen ober-tes i avancen les negocia-cions entre els dos governsper trobar una solució alconflicte, i encara més des-prés de la resposta que ob-tingui la manifestació queels partits de la dreta hanconvocat a Madrid en con-tra del diàleg amb les for-ces independentistes i la fi-gura d’un relator que actuïde mediador entre lesparts. El PDeCAT conti-nua apostant perquèaquesta figura que fins arareclamaven que fos inter-nacional, sigui ara commés “neutral” possible. Pelque fa als espais de diàleg,encara es manté el des-acord. ■

a El partit registra avui l’esmena a la totalitat, però es mostra disposat a continuar el diàleg finsdimecres per aixecar la mesura a Avisa el president del risc de cedir a les pressions de la dreta

Emma AnsolaBARCELONA

El PDeCAT veta, per ara, elpressupost de Sánchez

Torra, Puigdemont –per videoconferència–, consellers i parlamentaris, reunits ahir ■ EFE

El president del Parla-ment, Roger Torrent, vallegir ahir una declaracióinstitucional a l’auditoride la cambra catalana enquè va reclamar una “solu-ció democràtica” al con-flicte entre Catalunya i Es-panya. Torrent va dir queel 12 de febrer l’Estat “jut-jarà dotze persones de pauper les seves idees i no perles seves accions” i hi vaafegir que al costat d’ells

“hi trobaran el 80% del po-ble de Catalunya que re-butja la repressió i que norenunciarà a decidir de-mocràticament el seu fu-tur”. La declaració institu-cional del president va re-bre el suport dels grups deJunts per Catalunya, ERCi la CUP i en la lectura hi vaser present també el presi-dent, Quim Torra, acom-panyat de la resta de mem-bres del govern.

Torrent, que dilluns se-rà a Madrid per acompa-nyar els presos polítics ique en els pròxims dieshaurà d’assistir al judicicom a testimoni a peticiódel partit d’ultradretaVox, va advertir que els in-dependentistes seuran al

banc dels acusats però que“demà” ho poden fer altrescol·lectius amenaçats,com “les feministes, elsantifeixistes, els ecologis-tes i els sindicalistes”.

El text també recordaque al llarg del procedi-ment judicial –en què on-ze dels dotze acusats sóndiputats del Parlament ac-tualment apartats de lesseves funcions parlamen-tàries– “s’han produïtmúltiples irregularitats ivulneracions de drets queno ens permeten de con-fiar en la celebració d’unjudici just”, va afirmar.

El ple va acabar ahiramb el debat d’una mocióde la CUP en que es vaaprovara la elaboració

d’una cartografia sobre larepressió viscuda a Cata-lunya des de l’1-O. Tambéva tirar endavant la peti-ció a la Generalitat perquèes personi com acusacióparticular en totes les cau-ses que suposen una vul-neració dels drets civils.Finalment i per unanimi-tat es va aprovar expulsarde l’espai public totes les

expressions de feixisme,nazisme, masclisme, ra-cisme i xenofòbia.

Violència masclistaL’aprovació d’una mociósobre violència masclista idrets de les dones va acon-seguir posar tots els grupsd’acord i va erigir la dipu-tada d’ERC Jenn Díaz enla protagonista de la jorna-

da quan va decidir expli-car el seu propi testimonien primera persona i rela-tar la seva experiènciacom a dona maltractada.Després de detallar diver-sos testimonis de donesque han explicat nefastesexperiències patides amans d’homes, va voler“seguir el seu exemple” ifer que “el testimoni siguil’arma” contra el masclis-me. “Hola, em dic JennDíaz i fa deu anys vaig pa-tir violència masclista, fí-sica i psicològica. Però noho explico com a víctimasinó com a supervivent”,va dir amb una emoció no-table. Díaz va rebre fortsaplaudiments de tots elsdiputats, drets, a excepciódels de Cs. No va ser fins alfinal del ple que la líder del’oposició, Inés Arrima-das, que no era present enel ple durant la moció, esva adreçar a la diputada i liva reconèixer la seva va-lentia. ■

a Insten el govern aser acusació particularen causes en què esvulnerin drets

Emma AnsolaBARCELONA

Torrent: “Cal una soluciódemocràtica al conflicte”

Torrent llegeix la declaració al costat de Torra ■ EFE

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 8 DE FEBRER DEL 201912 | Nacional |

380268-1203559Q

Viatge exprés de PedroSánchez a Estrasburg, lameca dels independentis-tes per reclamar els seusdrets polítics, quan que-den cinc dies per a l’inicidel judici de l’1-O. En unavisita al Tribunal Europeude Drets Humans i el Con-sell d’Europa (CoE), vavendre la salut de la demo-cràcia a l’Estat espanyol ila independència dels seustribunals. Un exercici dereiteració ansiosa sobre laqualitat del sistema polítici judicial espanyol davantde dues institucions clauen la defensa dels dretshumans a Europa.

Sánchez es va reunirahir amb el president delTEDH, Guido Raimondi,per traslladar-li “el respec-te d’Espanya a la seva ju-risprudència” i “el suportconstant del govern espa-nyol a la promoció delsdrets humans”. Si bé la vi-sita es llegeix en clau deprecampanya judicial pelcas català, el mandat deRaimondi expira el maigd’aquest any i, per tant,qualsevol recurs dels inde-pendentistes a Estrasburgno caurà a les seves mans.

Segons fonts del governespanyol, Sánchez va dis-cutir amb ell “la situació aEspanya”, però no del judi-

ci. El president de l’alt tri-bunal hauria transmès alpresident espanyol “un re-coneixement” a l’estat dedret i el sistema judiciald’Espanya, segons les ma-teixes fonts. Unes parau-les que no confirmen desdel tribunal i que nomésconfirmen que Raimondiva assenyalar que el siste-ma de recursos a l’Estat“permet al Tribunal Cons-titucional gestionar demanera efectiva” les quei-xes pertinents.

“El president no parlaamb el president d’un tri-bunal per interferir en elsseus assumptes”, van in-sistir fonts de La Moncloa.Pel que fa a la coincidència

de la trobada amb l’inicidel judici, el govern espa-nyol nega que la visita si-gui “oportunista”. “Sonapublicitari, però no ho ésni és part de cap estratè-gia”, defensaven.

La jornada d’ahir tambéva incloure una trobadaamb el secretari generaldel CoE i un discurs da-vant dels ambaixadorsque representen els 47 es-tats europeus que formenpart d’aquesta institució.Una intervenció marcadaper les nombroses refe-rències indirectes a la crisicatalana i per la insistèn-

cia en la defensa de l’Estatespanyol com a democrà-cia “plena, moderna iavançada”.

Així, va carregar contraels independentistes asse-gurant que “quan es fa pre-valer la crispació sobrel’acord” o “la ruptura uni-lateral per damunt delconsens”, la democràcia“es debilita” i “se’n res-sent”. “Hi haurà qui sos-tingui els seus projectespolítics d’acord amb relatsfalsos per mobilitzar cap al’odi i la divisió”, va dir.

Però el seu relat va serun monòleg, i no una con-versa. Malgrat l’hostilitat il’enrenou a l’arena políticaespanyola i catalana ac-tual, Sánchez es va negar aatendre els mitjans de co-municació i a respondresobre cap dels múltiplesfronts que té oberts. ■

Sánchez es ven a Estrasburga les portes del judicia El president espanyol es reuneix amb el president del TEDH i el secretari general del CoEa La Moncloa nega que la visita sigui “oportunista” i intenti “interferir” en els afers de l’alt tribunal

– – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – –

A tres dies de la manifestacióa plaça Colón de Madrid ambla qual el PP, Cs i Vox volen“fer fora Sánchez”, el líderdels populars, Pablo Casado,va apujar el to i va vincular lasituació a Catalunya amb unaorganització terrorista que ésresponsable de més de 800assassinats en atemptatscom el d’Hipercor el 1987 aBarcelona. “L’agenda que es-tem veient a Catalunya ésl’agenda d’ETA, és a dir,l’agenda del nacionalismeque s’alia amb l’esquerraacomplexada i apaivagada”,va opinar Casado en al·lusió

Pedro Sánchez es va reunir amb el president del Tribunal Europeu de Drets Humans, Guido Raimondi ■ J.P. GANDUL /EFE

Estrasburg

NatàliaSegura

al PSOE, un partit que –comel PP– ha plorat regidors icàrrecs morts per ETA.

En l’afany per barrejaramb ETA i el mediador per aldiàleg que vol la Generalitat,el president del PP va viatjarfins a la Transició. “És la granfal·làcia de l’esquerra nacio-nal [espanyola] intentar veu-re la Transició com un pacteque es va tancar en fals. Elque estem vivint és el mésgreu que jo recordo en políti-ca”, va alertar Casado.

Si el líder del PP anima elsbarons socialistes enfadatsamb el diàleg a manifestar-se

amb la dreta i l’extrema dretadiumenge a Madrid, el líderde Cs, Albert Rivera, avisaque el seu partit registraràmocions contra el diàleg ambQuim Torra i contra relator atots els parlaments autonò-mics per ser votades i que elssocialistes locals es retratin.L’ofensiva de Ciutadans percatalanitzar l’agenda arreude l’Estat es completa amb elregistre als ajuntaments democions contra l’indult als lí-ders polítics i socials presosjutjats al Suprem, una inicia-tiva en què dona per fet queseran declarats culpables.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Casado veu “l’agenda d’ETA” i Rivera aviva mocions

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

“Espanya és unademocràcia moderna iavançada. Assumeixels principis de laseparació de poders”

Pedro SánchezPRESIDENT DEL GOVERN ESPANYOL

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 8 DE FEBRER DEL 201932 | Apunts |

La graella

TV3

06.00 Notícies 3/24. 08.00 Els matins. Avui s’entrevista Santiago Bueno,

president del Tribunal Eclesiàstic de Barcelona, just ara que s’han conegut més casos d’abusos a menors per part de l’Església. Després es parla amb l’últim sereno de Premià del fet que algunes poblacions com Santa Coloma de Gramenet i Premià de Dalt estiguin recuperant la fi gura del vigilant nocturn. A més, el guanyador de l’últim Premi Josep Pla, Marc Artigau, acompanya Anna Guitart en la secció dedicada als llibres .

12.00 12-14. 13.55 Telenotícies comarques. 14.30 Telenotícies migdia. 15.40 Cuines . Pastís de poma i canyella . 15.55 Com si fos ahir. La Joana no sap què ha de fer. D’una

banda vol saber si la relació amb la Paz és possible. De l’altra, la por la frena. Avui han quedat per trobar-se. Paral·lelament, la Sílvia té una cita, però comet la imprudència d’explicar-ho al Fèlix. El Quim, per la seva banda, se n’ha sortit.

16.35 Tot es mou. 20.15 Està passant. 21.00 Telenotícies vespre. 22.00 Alguna pregunta més? Els dos integrants del show No te

metas en política són els convidats del programa d’avui. Tots dos còmics parlen, entre altres coses, dels límits de l’humor. D’altra banda, Jordi Asturgó surt al carrer per celebrar el nou any xinès. A més, s’emet una altra entrega de l’informatiu satíric d’El Mundo Today, presentat per Alba Carreres.

22.40 La gran pel·lícula. Si Déu vol. El Tomasso és un cardiòleg respectat, una mica dèspota, ateu convençut i liberal. Com a bon italià, la seva família és molt important per a ell i està especialment orgullós del seu fi ll petit, un estudiant brillant de medicina disposat a seguir els seus passos.

00.10 Més 324. 01.50 Gran reserva. 02.50 Ritmes a l’estudi.

SUPER 3 / 33 09.00 El xai Shaun . 09.35 Pat, el gos . 09.55 Loopdidoo . 10.25 El Zack i el Quack . 11.00 El xou del Sr. Peabody i en

Sherman. 12.05 L’Òliba i companyia . 12.34 Doraemon. 13.24 Prodigiosa. 13.48 Avatar: l’últim mestre de l’aire . 14.33 El detectiu Conan . 15.15 Bola de drac Z . 16.05 Dinotrux . La nit . 16.27 Kazoops! 16.55 Comptem amb la Paula . 17.30 El Mic i els seus amics. 17.55 Una mà de contes . 18.12 Oddbods . 18.35 Kikoriki . 19.05 La màgica Do-Re-Mi. 19.29 En Grizzy i els lèmmings . 20.16 Cine. Pinotxo i la seva amiga

Coco . 21.55 Històries de la vida. Després

d’observar diferents animals del planeta fent els primers passos, aprenent a endinsar-se en el món dels adults i lluitant per situar-se dins la jerarquia social, en aquest episodi es veu una de les parts més importants de la vida animal.

22.55 Mèxic salvatge. Al sud de Mèxic hi ha un bosc ple de secrets. A la península del Yucatán no hi ha grans rius, perquè és un gran bloc de calcària porosa.

23.50 Xoc d’anhels 1918-1939. 00.45 Històries de la vida. www.elpuntavui.tv

La nostra graella

08.30 Notícies locals. 09.00 Protagonistes. Bàrbara Mestanza,

dramaturga, directora i actriu. Reemissió. 09.30 Teló de fons. Teatre de fora. Reemissió. 10.00 Ben trobats. Magazín matinal presentat

per Clara Tena. 12.00 Ben trobats. Reemissió. 14.00 L’entrevista. Gonzalo Boye.

15.30 Central de neu. Reemissió. 16.00 Notícies locals. 16.30 Teló de fons. Teatre de fora. Reemissió. 17.00 Notícies locals. 18.00 De ‘tee’ a ‘green’. En el programa

d’aquesta setmana us oferim els reportatgesde la gala del 50è aniversari de la FederacióCatalana de Golf des del recinte d’El Fòrum aBarcelona. Tot seguit, el baptisme de golf del’escola Mestral de Barcelona des del campde Can Cuyàs Golf. També recuperem elreportatge de la final del circuit Galaxy Golfdes del Golf La Roca. I per acabar, l’agendade golf dels pròxims dies.

18.30 Notícies locals. 19.00 Connecti.cat. 20.00 Notícies locals. 21.00 Torna-la a tocar, Sam. Actualitat

cinematogràfica, Reemissió. 21.30 L’entrevista. Gonzalo Boye. Reemissió. 22.30 Notícies locals.

El director d’El Punt Avui, Xevi Xirgo, entrevista Gon-zalo Boye, un dels advocats de Carles Puigdemont, al’espai L’entrevista quan és a punt de començar el ju-dici als presos polítics.

Conversa amb Gonzalo Boye

14.00 / 21.30 L’ENTREVISTA

La televisió

Estrenes de la setmana

15.00 / 21.00 TORNA-LA A TOCAR, SAM

Repàs a les estrenes de la cartellera de la setmana.Amb títols com White boy Rick, Lego 2 la película,The Prodigy, Jefa por accidente, High Life, La clasede piano, Basque Selfie, Sofia, Trinta Lumes i María,Reina de Escocia. Recordarem Joseph Cotten i RoySchieder i acabarem amb el tràiler de Hobbs andShaw.

www.clubdelsubscriptor.cat

972 18 64 45

Atenció al client972 18 64 80 i també aatencioclient@elpuntavui.cat

SORTEIG ACONSEGUEIX UN

ABONAMENT GRATUÏT

ANIMAC 2019Mostra Internacional

de Cinema d’Animacióde Catalunya

Abonament per als dies del21 al 24 de febrer del 2019

Per a més informació, visitawww.animac.cat

Inscriu-t’hi a www.clubdelsubscriptor.cat o al 972 18 64 45

Tens temps fins al dijous 14 de febrer. Molta sort!

801175-1202847L

El Punt Avui no es fa responsable dels productes i serveis de tercers, responsabilitat que assumeixen íntegrament les empreses col·laboradores

De dilluns a dijous,de 8 del matí a 3 de la tarda, i divendres de 8 del matí a 2 de la tarda

8È FESTIVALINTERNACIONAL

DEL CIRCElefant d’Or. Girona.

Gran carpa Camp de MartLa Devesa

OFERTA 2x1LIMITADA

Dijous 14 de febrer, a2/4 de 9 del vespre.

Butaca Or: 28 euros. ButacaPlata: 22 euros.

Divendres 15 de febrer, a 2/4 de 6 de la tarda. Butaca Or:28 euros. Butaca Plata: 22 euros.

Per a reserves, cal trucar al 972 18 64 45

VIENA, PUNT DETROBADA

Orquestra de Cambra Terrassa 48

Teatre Casino Llagosterencde Llagostera,

diumenge 10 de febrer, a les 6 de la tarda

OFERTA 2x1LIMITADA

Preu de l’entrada: 10 euros

Per a reserves, cal trucar al 972 18 64 45

SORTIDES FAMILIARSa diversos indrets vinculats

a l’exili del 1939MUSEU MEMORIAL

DE L’EXILIEls desplaçaments es realitzen entransport propi del participant,dinar inclòs. Es programaran lesvisites en diumenge. Durada: 4 h(de 10 del matí a 2 de la tarda)

OFERTA 2x1LIMITADA

Preu de l’entrada: 15 euros;nens/es de 7 a 12 anys, 8 euros

Per a més informació i inscripcions: info@museuexili.cat / Tel. 972 55 65 33

2x1 LIMITADA

Cal presentar la targeta directament

a les taquilles

CASTELL TEMPLER

DE GARDENYTuró de Gardeny, s/n de

Lleida

Tots els caps de setmana i festius,

de 10 a 2/4 de 2 del migdia

Preu de l’entrada: 2,60 euros

2x1 LIMITADA

Cal presentar la targeta directament

a les taquilles

2x1 LIMITADA

Cal descarregar el val delnostre web i presentar-lo

juntament amb la targeta de subscriptor

EPICENTRECentre de Visitants del

Pallars Jussà

Passeig del Vall, 13de Tremp

Preu de l’entrada: 3 euros

CENTRE DEVISITANTS DE

L’ESTANY

Plaça del Monestir, 4 del’Estany (Moianès) Més informació:

www.viulestany.cat

Preu de l’entrada: 2 euros