CONILL: La mort d'un poblé

Vora el barranc de Sant Gil, a l'antic municipi de La Figuerosa, avui terme municipal de Tàrrega, resta encara dempeus, un bell i aíllat indret, que després de nou-cents anys d'existèn­cia s'escarrassa en mantenir la seva dignitat, malgrat patir la més greu de les malalties que mai pugui afectar a un poble: el despoblament.

El poble de Conill, fou conquerit pels volts de l'any 1075, pel Comte Ermen­gol IV d'Urgell, i es troba situat en un

Jaume Ramon i Pere Boix

petit turó a 350 m. d'altitud. L'indret està format bàsicament per cinc cases pairals - Cal Palou, Cal Pont, Cal Cin­ca, Cal Vilafranca i Cal Frare-, i l'es­glésia, construïdes o reedificades se­gons la seva configuració actual, a· principis del segle XVlll, tot coincidint amb el revifament econòmic i demo­gràfic de les nostre comarques. Abans, però, l'indret havia estat poblat des dels temps de la conquesta, tal i com encara ens ho donen a entendre, determinades construccions de caire medieval que hom pot contemplar, i l'existència de documents històrics, com aquell que ens parla de la pertinença de l'església de Conill, a la Canònica de Solsona l'any 1151.

Les cinc cases abans esmentades, es repartien la quasi totalitat de les ter­res de conreu de Conill. Entre totes elles, s'havia arribat a concertar un acord de poble, segons el qual i per tal d'evitar la disgregació del patrimoni pairal, s'impedia l'assentament de cap més família o la construcció de cap més casa a Conill. Cal Palou, era la ca­sa més forta del terme i probablement la més antiga; a més disposava d'un molí d'oli, el qual fou traslladat l'any 1980 al Parc de Sant Eloi de Tàrrega.

Avui però, a Conill no hi viu ningú. Després de quatre anys de solicitud, Conill s'ha transformat en una prova més de la vergonyant apatia humana, que insensible a tot provoca la frenèti­ca destrucció d'indrets carregats d'art i d'història.

Una ennuvolada tarda d'enguany, a finals de primavera, l'equip de repor­tatges de «L'Imprès», es traslladà a Conill, per comprovar sobre el terreny, les dimensions reals del saqueig, a que havia estat sotmés aquest petit indret que malgrat no semblar-ho, també és casa nostra.

La petita església, de senzilla i acura­da perfecció, havia estat espoliada en el seu interior de tots els racons més íntims. D'una tomba furgada, en resta­va només com a demostració maca­bra, la sotana estripada del clergue i doctor en teologia fill de Conill, que havia estat enterrat allí, tal i com ho anunciava la làpida de pedra, que d'un cop de roc, algun cercador de tresors, va trencar en quatre trossos.

13

"L'IMPRÈS". Setembre 1983

Sense cap mena de dificultat, vam poder anar de casa en casa, accedint­hi per les esbotzades portes, contem­plant arreu la destrucció i l'abandona­ment dels vells i dignes casals. Enlloc hi restava res, només els cellers i algu na golfa es mantenien intactes per la impossibilitat dels depredadors d'endur-se alguna cosa. . ..

Les grans sales 1 les nombroses cam­bres de Cal Palou, estaven buides de tot, enlloc estri o moble, els sostres en­runats, els finestrals oberts i amb els vidres trencats copejaven al compàs del vent. En una petita cambra, despu­llada de tot, només hi restaven escam­pats per terra un munt de papers. Evi­dentment els papers no interessen a ningú, per això, vam iniciar en aquell precís instant, una tria acurada, per tal de veure si podíem salvar algun docu­ment que aportés dades que ens aju­dessin a conèixer millor la història de Conill.

D'aquell escampall de· paperassa, n'aconseguírem destriar una vintena. Tots ells daten del segle passat, nou dels quals els hem classificat com a do­cuments públics, per tractar-se d'afers

adreçats pel o al Sr. Alcalde Pedani o Bayle de Conill. Aquests documents van de l'any 1816 al 1866. Els altres on­ze documents privats, ja que aporten dades econòmiques i administratives de Cal Palou i de les seves activitats agràries. Aquests documents van de l'any 1819 al 1878.

Aquests documents, dels quals en donem una relació detallada al marge, han estat lliurats a l' «Arxiu Històric Municipal de Tàrrega», i són per ara, l'únic testimon i històric que disposa de l'antic municipi de La Figuerosa, el qual comprenia els pobles d'Altet, Riu­dovelles i Conill, tots ells foren agre­gats l'any 1969, al terme municipal de Tàrrega juntament amb els pobles de El Talladell, Claravalls i Santa Maria de Montmagastrell. Quan s'efectuà la in­tegració, els documents de l'arxiu de La Figuerosa, no foren lliurats al de Tà­rrega, i actualment es donen per desa­paraguts.

Conill no hauria de seguir essent l'exemple de la mort d'un poble. Aquestes contrades nostres, plenes de cultura i d'història, necessiten de la sensibilització de tots, per evitar que l'inexorable pas del temps, continuï amb la destrucció del nostre patrimoni arquitectònic, cultural i ecològic.

DOCUMENTS PÚBLICS: 1. 3 de desembre de 1816. Factura de 6

lliures pagades pel lloc de Conill al Sr. Licenciado Granados, per mà d'en An­tonio Palou Bayle de Conill.

2. 31 de març de 1830. Circular d'«lnten­dencia de la Provincia de Cataluña». Barcelona .

3. 11 de setembre de 1830. Circular d'ln­tendencia de la Provincia de Cataluña. Barcelona.

4. 26 de setembre de 1830. Circular del Gobierno Militar de Lérida.

5. 20 de maig de 1833. Rebut de quaranta reals, signat per en Carlos Ribera. en­carregat de la Policia i Alcaldia de Tàr­rega i adreçat al Bayle de Conill.

6. 3 de gener de 1848. Comunicat signat per l'Alcalde d'Altet, Sr. Juan Torres i adreçat al Sr. Alcalde Pedani de Co­nill, exigint el pagament de la contri­bució.

7. 22 de març de 1848. Comunicat de l 'Al­caldia d'Altet. a l'Alcalde Pedani de Conill, per tal d'arreglar el repartiment dels consums.

8. 21 de setembre de 1848. Comunicat adreçat als Alcaldes Pedanis de La Fi­

Conill. per tal

que passin a recollir els bitllets i resol­dre si se'ls vendran. Signat per l'Alcal­de d'Altet, Gilabert.

9. 28 de desembre de 1866. Joan Palou comunica a l'Alcalde d'Altet que ja ha obert el molí d'oli de Conill.

DOCUMENTS PRIVATS A - 16 de febrer de 1871. En Ramon Figue­

res, confessa haver rebut 800 lliures, moneda catalana de Raimunda Palou i Gomà.

B - 24 de gener de 1819. Pere Sanrama de Tlirrega, diu que ha rebut 6 onzes d'or d'en Anton Palou de Conill, que els deia a Don Joan Francesc. A més ha pagat 80 duros.

C· Pagaments de les famílies de Conill: Palou, Masieta. Pont, Frare, Carden­yós d'Altet, Alsinella, Trilla, Mesegué, Salat de Tàrrega i Segalà.

D - Testament de na Francesca Pont i Pa­lou.

E - 31 de gener de 1844. Carta de paga­ment de Joan Mestre de Lleida a Joan Palou de Conill.

F - Relació del gra collit en les diverses partides del terme: Tros de la Lió, La Llicuna. Lloc de Monroig, Clot del Re­gué, Plans i Maria, L'espesta, Tros de l'era i Tros de Santa Maria.

G • 30 d'abril de 1846. Salvador Figueres ha rebut 16 quarteres d'oli d 'Anton Palou.

11 de febrer de 1854. Salvador Figueres ha rebut 16 quarteres d'oli, d 'Anton Palou.

H - Anotació de les olives collides i de les moltes fetes.

l - Anotació de les olives que va pagar en Josep de la Marieta, l'any 1830.

J • Relació de la palla a quintar l'any 1878, segons el compte d'en Josep Fitó de l'Hostal de Tarroja.

K - 13 de setembre de 1849. Deutes impa­gats a Ramon Palou de Conill.

15