conde de godó barcelona 2012

142
Revista Oficial 3€

Upload: producciones-mic-sl

Post on 18-Mar-2016

257 views

Category:

Documents


0 download

DESCRIPTION

Revista Oficial del Torneo de Tenis Conde de Godó de Barcelona 2012

TRANSCRIPT

Page 1: Conde de Godó Barcelona 2012

Bar

celo

na O

pen

Ban

c S

abad

ell •

60º

Tro

feo

Con

de d

e G

odó

2012

Revista Oficial 3€

Page 2: Conde de Godó Barcelona 2012

Bar

celo

na O

pen

Ban

c S

abad

ell •

60º

Tro

feo

Con

de d

e G

odó

2012

Revista Oficial 3€

Page 3: Conde de Godó Barcelona 2012
Page 4: Conde de Godó Barcelona 2012
Page 5: Conde de Godó Barcelona 2012

www.barcelonaopenbancsabadell.com 3

SMCarta de Su Majestad el Rey de España

"Casa de S.M. el Rey / DVirgili".

Page 6: Conde de Godó Barcelona 2012

4

SaludaSaluda

Xavier Trias: (Alcalde de Barcelona)

Celebrar el 60è aniversari del Trofeu Conde de Godó és un èxit, no només

per al tennis català, sinó també pel prestigi internacional que aporta a Barcelona. Com a alcalde us vull felicitar i desitjar molts èxits en el futur.

Celebrar el 60 aniversario del Trofeo Conde de Godó es un éxito, no sólo para el tenis catalán, sino también por el prestigio internacional que aporta a Barcelona. Como alcalde os quiero felicitar y desear muchos éxitos en el futuro.

Albert Agustí (Presidente RCT Barcelona)

Orgullosos d’haver servit al club i al prestigi de la ciutat celebrant durant 60

anys el Trofeu Conde de Godó.

Orgullosos de haber servido al club y al prestigio de la ciudad celebrando durante 60 años el Trofeo Conde de Godó.

Page 7: Conde de Godó Barcelona 2012

www.barcelonaopenbancsabadell.com 5

Saluda

Javier GodóConde de Godó

El Trofeu Godó és un magnífic torneig que, 60 anys després, s’ha convertit en la

gran festa social i esportiva de Barcelona.

El Trofeo Godó es un magnífico torneo que, 60 años después, se ha convertido en la gran fiesta social y deportiva de Barcelona.

Josep Oliu (Presidente Banc Sabadell):

Enhorabona pels seixanta anys dedicats a promoure el tennis i per haver contribuït

a fer de Barcelona la capital d’aquest esport a Espanya.

Enhorabuena por los sesenta años dedicados a promover el tenis y por haber contribuido a hacer de Barcelona la capital de este deporte en España.

Page 8: Conde de Godó Barcelona 2012

www.barcelonaopenbancsabadell.com

Page 9: Conde de Godó Barcelona 2012

www.barcelonaopenbancsabadell.com 7

Su

mario

Programa Oficial del Barcelona Open Banc Sabadell, 60 Trofeo Conde de Godó21-29 de abril de 2012

Edita: Departamento de comunicación Barcelona Open Banc SabadellC/ Bosch i Gimpera, 5-13, Barcelona 08034 T 93-2037852 F 93-2045010

Redacción / Redacció:Alberto Montenegro, Oliver Divljak, Anna Arranz, Ferran Martínez, Alberto Gómez, Carlos Martín

Fotografía / fotografia:Sergio Carmona, Jordi Ramos, Manuel Queimadelos, Alberto Montenegro, archivo RCT Barcelona,Berta Hausmann, Francesc Bedmar y Archivo Mutua Madrileña

Portada:Cartel del Barcelona Open Banc Sabadell 2012 obra de Mario Eskenazi

Depósito legal / Dipòsit legal: LE-510-2012

• Carta de Su Majestad el Rey de España página 3• Saludas páginas 4-5• Artículo de Albert Costa página 9

Década de los 50 páginas 11-15• Entrevista a Vic Seixas páginas 18-20• Las cosas de la vida: años 50 página 22

Década de los 60 páginas 25-29• Entrevista a Manolo Santana páginas 30-32• Las cosas de la vida: años 60 página 34

Década de los 70 páginas 37-41• Entrevista a Manolo Orantes páginas 44-46• Las cosas de la vida: años 70 página 48

Década de los 80 páginas 51-55• Entrevista a Mats Wilander páginas 56-58• Las cosas de la vida: años 80 página 60

Década de los 90 páginas 63-69• Entrevista a Emilio Sánchez-Vicario páginas 70-72• Las cosas de la vida: años 90 página 74

Década de los 00 páginas 77-81• Entrevista a Gastón Gaudio páginas 83-84• Las cosas de la vida: años 00 página 86

• Artículo de Màrius Carol página 89• Mapa páginas 90-91• Jueces página 92• Guía 2012 páginas 94-96

Cracks: • Rafa Nadal páginas 98-100 • Andy Murray página 101 • David Ferrer página 102 • Tomas Berdych página 103 • Janko Tipsarevic página 104 • Nicolás Almagro página 106 • Feliciano López página 108 • Kei Nishikori página 110 • Fernando Verdasco página 112 • Juan Mónaco página 114 • Marcel Granollers página 116 • Milos Raonic página 118 • Bernard Tomic página 120 • Nikolay Davidenko página 122 • Guillermo García-López página 124 • Juan Carlos Ferrero página 126 • Albert Ramos página 128

• Dobles: Nestor busca el quinto título en Barcelona páginas 132-133 • Mucho más que tenis durante 60 años páginas 134-136 • Redes Sociales página 138

Page 10: Conde de Godó Barcelona 2012

8

Page 11: Conde de Godó Barcelona 2012

www.barcelonaopenbancsabadell.com 9

Los top y la nueva olaEls top i la nova onadaPor Albert CostaDirector deportivo Barcelona Open Banc Sabadell / Director esportiu Barcelona Open Banc Sabadell

El tiempo pasa tan deprisa que pa-rece que apenas han transcurrido algunas semanas,

meses como máximo, desde que nos despedía-mos en 2011 al acabar la atronadora final entre Rafa Nadal y David Ferrer. Pero la realidad es incuestiona-ble y ya estamos a punto de estrenar un nuevo torneo, y en esta ocasión con toda la solemnidad posible pues se trata de un cumpleaños de los que no pasan inadvertidos: 60 años.

Para mí es el cuarto en el que ejerzo de director deportivo. Y siempre digo lo mismo: es un privile-gio poder gestionar un torneo por el que todos los que hemos jugado a tenis sentimos una gran admiración y respeto. Casi nada: el Godó, como suele decirse. Y yo de nuevo manejando la lista de ju-gadores, programando el sorteo y hablando con los tenistas para que tengan todo a punto. Lo dicho, un honor en mayúsculas.

Este año el torneo, cosa que cada vez es más difícil, es aún mejor que los

anteriores. A la presencia ya conocida de Nadal y de otros tres jugadores del top ten se ha unido al final nada menos que Andy Murray, el número 4 del mundo y un tenista capaz de batir al intocable Novak Djokovic como hemos comprobado hace unas semanas en Dubai.

Vamos a tener a cinco de los 10 mejores y a 9 de los 20 más grandes del circuito. Y no sólo eso, contaremos con todos los españoles para poder evaluar el momento de cada uno y su evolución. Ninguno va a faltar a esta cita que desde siempre ha sido la cumbre del tenis español en tierra batida.

Y hay otro dato que me ilusiona: la presentación en sociedad de esa nueva generación de talentos de los que esperamos surja el relevo del big 4 actual del tenis mundial. Aquí podre-mos ver de nuevo al ca-nadiense Milos Raonic, al japonés Kei Nishikori y al australiano Bernard Tomic, tres de los abanderados de esa última ola a la que seguramente tendremos que incorporar en breve a algún crack español.

El temps va tan ràpidament que sembla que només han passat algunes

setmanes, mesos com a màxim, del nostre comiat al 2011 quan va acabar l’eixordadora final entre Rafa Nadal i David Ferrer. Però la realitat és inqües-tionable i ja estem a punt d’estrenar un nou torneig, i en aquesta ocasió amb tota la solemnitat possible ja que es tracta d’un ani-versari dels que no passen inadvertits: 60 anys.

Per a mi és el quart al qual exerceixo de director esportiu. I sempre dic el mateix: és un privilegi po-der gestionar un torneig pel qual tots els que hem jugat a tennis sentim una gran admiració i respec-te. Gairebé res: el Godó, com s’acostuma a dir. I jo novament movent la llista de jugadors, programant el sorteig i parlant amb els tennistes perquè ho tin-guin tot a punt. Un honor en majúscules.

Aquest any el torneig, un fet que cada cop és més difícil, és encara millor que els anteriors. A més de la ja coneguda

presència de Nadal i de tres jugadors més del top ten finalment s’ha afegit ni més ni menys que Andy Murray, el número 4 del món i un tennista capaç de batre a l’intocable Novak Djokovic com hem comprovat fa unes setma-nes a Dubai.

Tindrem a cinc dels 10 millors i a 9 dels 20 més grans del circuit. I no no-més això, també compta-rem amb tots els espan-yols per poder avaluar el moment de cadascú i la seva evolució. Ningú no faltarà a aquesta cita que des de sempre ha estat el cim del tennis espanyol en terra batuda.

També hi ha una altra dada que m’il·lusiona: la presentació en societat d’aquesta nova genera-ció de talents dels quals esperem que sorgeixi el relleu del big 4 actual del tennis mundial. Aquí po-drem veure novament al canadenc Milos Raonic, al japonès Kei Nishikori i a l’australià Bernard To-mic, tres dels abanderats de la darrera onada a la qual segurament haurem d’incorporar d’aquí a poc algun crack espanyol.

Page 12: Conde de Godó Barcelona 2012
Page 13: Conde de Godó Barcelona 2012

www.barcelonaopenbancsabadell.com 11

El primer Trofeo Conde de Godó se disputó del 3 al 7 de junio de 1953.

Llevaba por nombre Concurso Internacional de Tenis – Trofeo Conde de Godó y, según los primeros documentos, fue organizado por el Real Club Tenis Barcelona y autorizado por la Federación Española de Tenis, que por aquel entonces todavía no era Real. Había tres condiciones que había que cumplir para poder

participar: ser socios del club, estar afiliado a la federación o disponer de una invitación especial. Los jugadores pagaban 150 pesetas por su inscripción.

El inmenso trofeo, elaborado por los joyeros Soler Cabot, tuvo un coste de 70.000 pesetas. Pasarían muchos años hasta que algún jugador se lo llevara en propiedad ya que la decisión de la organización fue que se entregaría al tenista que ganara el torneo tres veces consecutivas o

El primer Trofeu Conde de Godó es va disputar del 3 al 7 de juny de 1953. Portava per nom

Concurs Internacional de Tennis – Trofeu Conde de Godó i, segons els primers documents, va ser orga-nitzat pel Reial Club Tennis Barcelona i autoritzat per la Federación Española de Tenis, que en aquell mo-ment no era Reial. Hi havia tres condicions que calia complir per poder parti-cipar: ser socis del club, estar afiliat a la federació o disposar d’una invita-ció especial. Els jugadors

pagaven 150 pessetes per la seva inscripció.

L’immens trofeu, elaborat pels joiers Soler Cabot, va tenir un cost de 70.000 pessetes. Passarien molts anys fins que algun jugador se l’emportés en propietat ja que la decisió de la organització va ser que s’entregaria al tennista que guanyés el torneig tres vegades consecutives o cinc alternes.

Com els tornejos d’aquesta dècada dels cin-quanta, es disputava un tor-neig femení en paral·lel que en aquesta primera edició es va adjudicar Alicia Guri.

Años 50

50Los años

Los años del despegueEls anys de l’enlairament

Art Larsen

Herbert Flam

Page 14: Conde de Godó Barcelona 2012

12

50Els anys

La importancia del torneo y el prestigio que muy pronto fue adquiriendo hizo posible que los mejores tenistas del mundo se pasearan por Barcelona en aquellos años

La importància del torneig i el prestigi que molt aviat va anar adquirint va fer possible que els millors tennistes del món es passegessin per Barcelona aquells anys

cinco alternas. Como en los torneos de esa década de los cincuenta, se disputaba uno femenino en paralelo que en esa primera edición se adjudicó Alicia Guri.

La lluvia perjudicó la disputa del torneo y, en consecuencia la taquilla, que en esos momentos era el principal argumento de la organización para recuperar la inversión. Mientras los gastos de esa primera edición ascendieron a 98.140 pesetas, sólo se ingresaron 60.364, la mitad de las cuales en el día de la final, que se disputó en un día muy soleado. Tanto llovió que el primer día se suspendieron los partidos y en el tercero la recaudación fue

escasamente de 720 pesetas. Vamos, algo menos de 5 euros de ahora.

Como todos los jugadores extranjeros invitados, Vic Seixas se alojó en el Hotel Condado de la calle Aribau. Seixas era uno de los mejores tenistas del mundo y llegó cómodamente a la final, en la que se enfrentó al argentino Enrique Morea, al que batió en tres sets con un tercero inacabable pero lleno de emoción: 22-20. Los dos primeros duraron una hora y 40 minutos y este tercero, una hora y 48.

HERB FLAM, EL PRIMERO EN GANAR DOS VECES

La segunda edición se adelantó al mes de

La pluja va perjudicar la disputa del torneig i en conseqüència la taquilla, que en aquells moments era el principal argument de la organització per re-cuperar la inversió. Mentre les despeses d’aquesta primera edició van as-cendir a 98.140 pessetes, només es van ingressar 60.364, la meitat de totes elles el dia de la final, que es va disputar en un dia molt assolellat. Va ploure tant que el primer dia es van suspendre els partits i al tercer la recaptació va ser escassament de 720 pessetes. Vaja, una mica menys de 5 euros d’ara.

Com tots els jugadors estrangers convidats, Vic Seixas es va allotjar a l’Hotel Condado del carrer Aribau. Seixas era un dels

millors tennistes del món i va arribar còmodament a la final, on es va enfrontar a l’argentí Enrique Morea, a qui va guanyar en tres sets amb un tercer inaca-bable però ple d’emoció: 22-20. Els dos primers van durar una hora i 40 minuts i aquest tercer, una hora i 48.

HERB FLAM, EL PRIMER QUE GUANYA DOS COPS

La segona edició es va avançar al mes de maig (de l’11 al 16) i va tornar a haver una victòria d’un nord-americà, Tony Tra-bert, un jugador molt físic que basava tot el seu po-tencial al servei i un smash molt avançat per l’època. Seixas, que havia tornat a Barcelona amb la intenció

Art Larsen

Page 15: Conde de Godó Barcelona 2012

www.barcelonaopenbancsabadell.com 13

50Los años

mayo (11 al 16) y volvió a ver una victoria de un estadounidense, Tony Trabert, un jugador muy físico que basaba todo su potencial en el saque y un smash muy avanzado para la época. Seixas, que había vuelto a Barcelona con la intención de conquistar su segunda victoria en el Real Club Tenis Barcelona, se tuvo que contentar con llegar a la final, que perdió claramente.

Ese año debutó en el torneo, con 17 años, Andrés Gimeno, que para siempre figurará en la historia como el primer español ganador en el Trofeo Conde de Godó.

Durante toda la década, los tenistas extranjeros fueron los dominadores del torneo. El primer triunfo español no llegaría hasta 1960, cuando Gimeno ganó en la final a Giuseppe Merlo. Fue la primera final televisada en directo. Gimeno se había formado tenísticamente en estas mismas pistas y ese año fue el principal obstáculo para todos los favoritos, a quienes fue superando uno tras otro. El público comprendió desde la primera ronda que su jugador tenía posibilidades y estuvo animándole desde su primer partido.

La importancia del torneo y el prestigio que muy pronto fue adqui-riendo hizo posible que los mejores tenistas del mundo se pasearan por Barcelona en aquellos años. Sólo así se explica que el palmarés del tor-neo en la década de los cincuenta reúna a nom-bres como Art Larsen, Herb Flam o Neale Fraser además de los menciona-dos Seixas y Trabert, los primeros campeones. Y hubo otros que vinieron a Barcelona empapados

de conquerir la seva se-gona victòria al Reial Club Tennis Barcelona, es va

haver de conformar amb arribar a la final, que va perdre clarament.

Aquell any va debutar al torneig, amb 17 anys, An-drés Gimeno, que sempre figurarà a la història com el primer espanyol guanyador del Trofeu Conde de Godó.

Durant tota la dècada, els tennistes estrangers van ser els dominadors del torneig. El primer triomf espanyol no arribaria fins 1960, quan Gimeno va guanyar a la final a Giusep-pe Merlo. Va ser la primera final televisada en directe. Gimeno s’havia format tennísticament en aques-tes mateixes pistes i aquell any va ser el principal obstacle per als favorits, als quals va anar superant un darrere l’altre. El públic

Tras la sensacional final de 1955, el año siguiente 11 de los mejores jugadores del mundo estuvieron en los octavos de final del torneo

Després de la sensacional final de 1955, l’any següent 11 dels millors jugadors del món van estar als vuitens de final del torneig

con la púrpura de su condición de número uno, como Budge Patty, pero que no pudieron ganar en la pista central del RCT Barcelona. Patty lo intentó sobre todo en 1955, una edición en la que causó sensación Trevor Fancutt, un zurdo sudafricano al que temían todos sus

va comprendre des de la primera ronda que el seu jugador tenia possibilitats i va estar animant-lo des d’un primer moment.

La importància del torneig i el prestigi que molt aviat va anar ad-quirint va fer possible que els millors tennistes del món es passegessin per Barcelona aquells anys. Només així s’explica que el palmarès del torneig a la dècada dels cinquanta reuneixi a noms com Art Larsen, Herb Flam o Neale Fraser a més dels men-cionats Seixas i Trabert, els primers campions. Va haver d’altres que van venir a Barcelona remu-llats amb la púrpura de la seva condició de número u, com Budge Patty, però que no van poder guanyar a la pista central del RCT Barcelona.

Patty ho va intentar sobretot al 1955, una edició a la qual va causar sensació Trevor Fancutt, un esquerrà sud-africà que temien tots els seus adversaris. Tot i així, a la final va arribar el nord-americà Patty per sucumbir davant Larsen, un altre compatriota a qui després succeiria amb dues victòries consecutives –el primer que va aconseguir retenir el seu títol a Barcelo-na- Herb Flam.

Page 16: Conde de Godó Barcelona 2012

14

50

14

adversarios. Aún así, a la final llegó el estadouni-dense Patty para sucumbir ante Larsen, otro com-patriota al que luego su-cedería con dos victorias consecutivas –el primer que logró retener su título en Barcelona- Herb Flam.

Larsen se hizo popular por pedir que le sirvieran cervezas en los descansos de los partidos. Ingresó en el Hall of Fame en 1969, 12 años después de haber sufrido un accidente de moto que le dejó paralítico.

Esta final tan igualada disputada por dos fuera de series como Patty y Larsen es la que relanzó la fama del torneo barcelonés. La resonancia de ese partido premió el trabajo de la organización en esos años tan difíciles y consolidó la calidad del torneo.

Tanto fue el revuelo de esa final sensacional de 1955 que al año siguiente 11 de los mejores jugadores del mundo estaban clasificados para los octavos de final del Trofeo Conde de Godó. Uno de ellos era Flam, destinado a conseguir la victoria y repetir al año siguiente. En 1956 batió en la final a Bob Howe y en 1957 a Mervyn Rose.

Habían pasado cinco ediciones del torneo y los tenistas de Estados Unidos seguían imbatibles en Pedralbes.

Pese a sus victorias en Barcelona, Flam se retiró sin ganar ningún torneo del Grand Slam. Jugó dos finales, en Roland Garros y el Open USA, y las dos las perdió. En París le superó un sueco, Sven Davidson, que un año después alzaría el trofeo en Barcelona.

LA FINAL “INDOOR” En 1958 se esperaba

un tercer triunfo de Flam, con lo que se adjudicaría el trofeo en propiedad. El sueco Sven Davidson, sin embargo, se invitó de forma personal a la fiesta y fue eliminando a todos sus rivales hasta llegar a la final, en la que batió claramente al australiano Rose, el finalista del año anterior.

Fraser, el mejor jugador del momento en ese final de década, cumplió con los pronósticos y ganó en 1959 en una edición marcada por la superioridad de los “aussies”, puesto que Roy Emerson alcanzó la final, que por cierto se disputó en el Palacio Municipal de Deportes (sobre cemento) a causa de la lluvia, y los

Larsen es va fer popular per demanar que li ser-vissin cerveses als temps de descans dels partits. Va ingressar al Hall of Fame al 1969, 12 anys després d’haver patit un accident de moto que el va deixar paralític.

Aquesta final tan igua-lada disputada per dos fores de sèrie com Patty i Larsen és la que va re-llançar la fama del torneig barceloní. La ressonància d’aquell partit va premiar la feina de l’organització en aquells anys tan difícils i va consolidar la qualitat del torneig.

Tanta va ser l’expectació d’aquella final sensacional de 1955 que l’any següent 11 dels millors jugadors del món estaven classifi-cats pels vuitens de final del Trofeu Conde de Godó. Un d’ells era Flam, destinat a aconseguir la victòria i repetir l’any següent. Al 1956 va batre a la final a Bob Howe i al 1957 a Mer-vyn Rose. Havien passat cinc edicions del torneig i els tennistes d’Estats Units seguien imbatibles a Pedralbes.

Malgrat les seves vic-tòries a Barcelona, Flam es va retirar sense guanyar cap torneig del Grand

Slam. Va jugar dues finals, a Roland Garros i a l’Open USA, i va perdre totes dues. A París el va superar un suec, Sven Davidson, que un any després alçaria el trofeu a Barcelona.

LA FINAL “INDOOR”Al 1958 s’esperava un

tercer triomf de Flam, amb el qual s’adjudicaria el trofeu en propietat. El suec Sven Davidson, no obstant, es va convidar de forma personal a la festa i va anar eliminant a tots els seus rivals fins arribar a la final, a la qual va batre cla-rament a l’australià Rose, finalista l’any anterior.

Fraser, el millor ju-gador del moment al final d’aquella dècada, va complir els pronòstics i va guanyar al 1959 a una edició marcada per la superioritat dels “aussies”, ja que el seu compatriota Roy Emerson va arribar a la final, que per cert es va disputar al Palau Municipal d’Esports (sobre ciment) a causa de la pluja, i els dos junts es van fer amb el triomf a la final de dobles.

Per la història del tor-neig queda l’espectacular reacció dels organitzadors, que tan sols van tenir una tarda i una nit per preparar

Els anys

Page 17: Conde de Godó Barcelona 2012

www.barcelonaopenbancsabadell.com 15

50Los años

dos juntos se hicieron con el triunfo en la final de dobles.

Para la historia del torneo queda la espectacular reacción de los organizadores, que tuvieron apenas una tarde y una noche para preparar el histórico pabellón de la calle Lleida para que allí se pudiera disputar un partido de tenis.

El triunfo en 1960 de Gimeno fue, al margen de la trascendencia deportiva de su victoria, un auténtico regalo para el club, la organización y los aficionados, que entre todos habían elevado al Trofeo Conde de Godó a una considerable categoría internacional en apenas siete años.

Tras haber sido semifinalista dos años antes –se perdió la edición de 1959 al estar enfermo-, Gimeno llegó a su esplendor en 1960. Había pasado casi medio año en

Australia aprendiendo lo que le faltaba por saber del tenis, y tanto aprendió que muy pronto Jack Kramer lo integró en su circuito como jugador profesional. Al Trofeo Conde de Godó de ese año llegó en su mejor momento de forma.

En el camino a su victoria final se fueron quedando Prat, Viron, Nielsen, Fraser y Merlo, que en su semifinal había eliminado a Emerson. Para la historia ha quedado la consigna que le dio su padre antes de disputar la final contra Merlo: “No subas a la red si no es para darle la mano al final del partido”.

l’històric pavelló del carrer Lleida perquè allà es pogués disputar un partit de tennis.

El triomf al 1960 de Gi-meno va ser, al marge de la transcendència espor-tiva de la seva victòria, un autèntic regal pel club, la organització i els aficio-nats, que entre tots havien elevat el Trofeu Conde de Godó a una considerable categoria internacional en només set anys.

Després d’haver estat semifinalista dos anys abans –es va perdre l’edició de 1959 per culpa d’una malaltia-, Gimeno va arribar al seu esplendor l’any 1960. Havia passat gairebé mig any a

Austràlia aprenent el que li faltava per saber del tennis, i tant va apren-dre que molt aviat Jack Kramer el va integrar al seu circuit com a jugador professional. Al Trofeu Conde de Godó d’aquell any va arribar al seu millor moment de forma.

Al camí de la seva victòria final es van anar quedant Prat, Viron, Nielsen, Fraser i Merlo, que a la seva semifinal havia eliminat a Emerson. Per la història ha quedat la consigna que li va donar el seu pare abans de disputar la final contra Merlo: “No pugis a la xarxa sinó és per donar-li la mà al final del partit”.

Andrés Gimeno, primer ganador español del Godó en 1960, había estado medio año en Australia aprendiendo lo que le faltaba saber de tenis

Andres Gimeno, primer guanyador espanyol del Godó al 1960, havia estat mig any a Austràlia aprenent el que li faltava per saber del tennis

Herbert Flam

Page 18: Conde de Godó Barcelona 2012
Page 19: Conde de Godó Barcelona 2012
Page 20: Conde de Godó Barcelona 2012

18

Vic Seixas:“El tercer set de la final del 53 fue uno de los más largos que he jugado”“El tercer set de la final del 53 ha estat un dels més llargs que he jugat”

Page 21: Conde de Godó Barcelona 2012

www.barcelonaopenbancsabadell.com 19

50Los años

A sus 88 años, el primer campeón del Trofeo Conde de Godó de-

muestra tener muy buena memoria. Nos atiende desde su residencia en California, donde confiesa ser muy feliz. Sigue de lejos el tenis actual, pero su opinión es muy valiosa. Echa de menos el juego de los tenistas de su época. De Barcelona y su torneo sólo tiene palabras de agradeci-miento.

¿Dónde de California vive y qué tal le va por allí?

Vivo al norte de San Francisco en un bonito lu-gar llamado Mill Valley. Me mudé aquí hace 22 años y creo que aquí pasaré el resto de mi vida. Soy muy afortunado, aún gozo de buena salud y tengo mu-chos amigos en California. Aunque ya no puedo jugar al tenis, disfruto dando largos paseos y saliendo a cenar con mi amiga (risas).

¿Recuerda detalles de la primera edición del Trofeo Conde de Godó en Barcelona?

Por supuesto. Nunca lo olvidaré. 1953 fue un año estupendo para mí y aquel tercer set de la final del torneo de Barcelona (22-20) fue uno de los más largos que he jugado. Además, jugué la final contra mi amigo y pareja de dobles Enrique Morea. Estuvo bien jugar contra él, muy divertido. Siempre es diferente cuando te enfrentas con un amigo. Un año después, en 1954, perdí la final ante Tony Trabert, que también era entonces mi compañero de dobles. El Trofeo Conde de Godó era un gran

torneo, de los mejores. Me encantaba, lo mismo que Barcelona. Todavía lo siento muy dentro.

¿Cómo se siente siendo el primer ganador del Trofeo Conde de Godó?

Me siento viejo (risas). Es tremendo lo rápido que ha pasado el tiempo. También soy el ganador de un torneo del Grand Slam vivo más viejo, lo cual es un dudoso honor. Preferiría ser el ganador más joven.

¿Ha regresado alguna vez a Barcelona en los últimos años?

Sí, estuve en la ciudad para el 50 aniversario del torneo. Fue en 2002. Desde entonces ya no he vuelto. Tengo muy buenos recuerdos de Barcelona, es una ciudad muy bonita. Y siempre he disfrutado mucho en el club. Tengo aquí en casa una foto con el Rey de España. También he coincidido allí con viejos amigos, jugadores también, como Santana y Nastase. Son una gente estupenda.

Ha mencionado antes que 1953 fue su año más brillante como jugador…

Por supuesto. Ese mismo año disputé la final de Roland Garros, también la

Als seus 88 anys, el primer campió del Trofeu Conde de Godó

demostra tenir molt bona memòria. Ens atén des de la seva residència a Califòr-nia, on confessa ser molt feliç. Segueix de lluny el tennis actual, però la seva opinió és molt valuosa. Troba a faltar el joc dels tennistes de la seva època. De Barcelona i el seu torneig només té paraules d’agraïment.

On de Califòrnia viu i com li va per allà?

Visc al nord de San Francisco a un bonic lloc anomenat Mill Valley. Vaig mudar-me aquí fa 22 anys i crec que passaré aquí la resta de la meva vida. Sóc molt afortunat, encara tinc bona salut i tinc molts amics a Califòrnia. Tot i que ja no puc jugar al tennis, gaudeixo fent passejades llargues i sortint a sopar amb la meva amiga (riu).

Recorda detalls de la primera edició del Trofeu Conde de Godó a Barcelona?

Per descomptat. Mai ho oblidaré. 1953 va ser un any magnífic per mi i aquell tercer set de la final del torneig de Barcelona (22-20) va ser un dels més llargs que he jugat. A més, vaig jugar la final contra el meu amic i parella de dobles, Enrique Morea. Va estar bé jugar contra ell, molt divertit. Sempre és diferent quan t’enfrontes amb un amic. Un any després, al 1954, vaig perdre la final davant Tony Trabert, que tam-bé era aleshores el meu company de dobles. El

Trofeu Conde de Godó era un gran torneig, dels millors. M’encantava, igual que Barcelona. Encara ho guardo molt dins meu.

Com se sent haver estat el primer guanyador del Trofeu Conde de Godó?

Em sento vell (riu). És im-pressionant com ha passat tant ràpid el temps. També sóc el guanyador viu més vell d’un torneig de Grand Slam, que és un honor dubtós. Preferiria ser el guanyador més jove.

Ha tornat a Barcelona algun cop aquests darrers anys?

Si, vaig estar a la ciutat pel 50 aniversari del torneig. Va ser al 2002. Des d’aleshores ja no he tornat. Tinc molts bons records de Barcelona, és una ciutat molt bonica. I sempre he gaudit molt al club. Tinc aquí a casa una foto amb el Rei d’Espanya. També he coincidit allà amb vells amics, jugadors també, com Santana i Nastase. Són una gent estupenda.

Ha mencionat abans que 1953 va ser el seu any més brillant com a jugador...

Per descomptat. Aquell mateix any vaig disputar la final de Roland Garros,

“El Trofeo Conde de Godó era un gran torneo, de los mejores. Me encantaba, lo mismo que Barcelona. Todavía lo siento muy dentro”

“El Trofeu Conde de Godó era un gran torneig, dels millors. M’encantava, igual que Barcelona. Encara ho guardo molt dins meu”

Page 22: Conde de Godó Barcelona 2012

20

50del Open USA, que pude ganar al año siguiente, y vencí en Wimbledon. En el 54 ganamos la Copa Davis contra el equipo más potente del mundo, Australia.

He visto que usted empezó a ganar títulos relativamente mayor. En agosto del 53 ya había cumplido los 30 años…

Logré mis primeros triunfos algo más tarde que otros jugadores porque mi carrera sufrió una interrupción de tres años a causa de la Segun-da Guerra Mundial. Servía como piloto en las Fuerzas Aéreas de Estados Unidos y me enviaron a Nueva Guinea. Estuve allí algo más de un año.

Usted fue un gran especialista de saque y volea. Hoy en día apenas hay jugadores así. ¿Cree que el tenis ha cambiado en la dirección correcta en los últimos años?

El tenis ha cambiado drásticamente. Cuando yo jugaba casi todos los torneos se disputaban en pistas sobre hierba. Y casi siempre la bola te desorientaba con su bote, por lo que nos veíamos obligados a subir a volear en cada jugada. También

ahora el juego es mucho más rápido. Pero tiene que saber que nuestras raque-tas pesaban tres o cuatro onzas más que las actua-les. Todo era distinto.

¿Sigue de cerca el tenis actual?

Si he de ser sincero tengo que responder que me cuesta ver hoy en día un partido de tenis. Me gusta saber qué sucede, pero es un juego distinto y creo que no es tan entretenido como el de antes. Me gusta ver jugar a Roger Federer, eso sí.

Me imagino que lo seguiría más si los jugadores fueran más ofensivos y jugaran como usted, a base de saques y voleas…

Sí, claro. Y eso se lo reco-miendo a algunos juga-

també la de l’Open USA, que vaig poder guanyar l’any següent, i vaig vèncer a Wimbledon. Al 54 vam guanyar a Copa Davis con-tra l’equip més potent del món, Austràlia.

Hem vist que vostè va començar a guanyar títols relativament de gran. A l’agost del 53 ja havia fet els 30 anys...

Vaig aconseguir els meus primers triomfs una mica després que altres jugadors perquè la meva carrera va patir una inte-rrupció de tres anys per la Segona Guerra Mundial. Servia com a pilot a les Forces Aèries d’Estats Units i em van enviar a Nova Guinea. Vaig estar allà una mica més d’un any.

Vostè va ser un gran especialista de servei i volea. Avui en dia gairebé no hi ha jugadors així. Creu que el tennis ha canviat cap a una direcció correcta aquests darrers anys?

El tennis ha canviat dràsticament. Quan jo jugava gairebé tots els tornejos es disputaven a pistes de gespa. I gairebé sempre la bola et desorientava amb el seu bot, i per això ens vèiem obligats a pujar a fer la volea a la següent jugada. També ara el joc és molt més ràpid. Però ha de saber que les nostres raquetes pesaven tres o quatre unces més que les actuals. Tot era diferent.

Segueix de prop el tennis actual?

Si he de ser sincer he de respondre que avui en dia em costa una mica veure un partit de tennis. M’agrada saber què passa, però és un joc diferent i crec que no és tan entre-tingut com el d’abans. M’agrada veure jugar a Roger Federer, això sí.

M’imagino que ho seguiria més si els jugadors fossin més ofensius i juguessin com vostè, mitjançant serveis i volees...

Sí, és clar. I això li recoma-no a alguns jugadors. Com a mínim perquè variïn una mica més el seu joc. A Rafa Nadal i Novak Djokovic no se’ls pot guanyar des del fons de la pista, és gairebé impossible perquè són massa forts. Els tennistes han d’intentar alguna cosa més, alguna cosa dife-rent. Andy Murray i Andy Roddick, per exemple, són dos excel·lents jugadors, però haurien de ser més agressius.

dores. Al menos para que varíen algo más su juego. A Rafa Nadal y Novak Djokovic no se les puede ganar desde el fondo de la pista, es casi imposible porque son demasiado fuertes. Los tenistas tienen que intentar algo más, algo diferente. Andy Mu-rray y Andy Roddick, por ejemplo, son dos excelen-tes jugadores, pero debe-rían ser más agresivos.

Els anys

Page 23: Conde de Godó Barcelona 2012
Page 24: Conde de Godó Barcelona 2012

22

50Los 50 empezaban con

una gran noticia para la industria barcelonesa

con la creación de la SEAT .

El 13 de noviembre de 1953 salía el primer coche de la factoría de la Zona Franca, un 1400. Este modelo com-pitió con otros vehículos de la época, como el Biscutero el Isetta, hasta que llegó la revolucionaria era del SEAT 600. El otro invento estrella vino de manos del ingenie-ro aragonés Manuel Jalón, creador de la fregona.

El Consejo de Ministros suprimía el racionamiento de pan en abril de 1952 mientras Barcelona era la estación de término de tre-nes como “El Sevillano” o “El Shanghái”. La ciudad fue des-tino migratorio de miles de familias andaluzas, manche-gas, extremeñas, castellanas o gallegas que poblaron los barrios del extrarradio y el área metropolitana.

En el cine, rugían los rifles de John Wayne y Dean Martin en “Río Bravo” (1959) y “Los Siete Samuráis” (1954) de Kurosawa arrasaban.

Las salas se quedaban pequeñas para ver pelícu-las como “Marcelino pan y vino”, “El último cuplé” de

Els 50 començaven amb una gran notícia per l’industria barcelonina

amb la creació de la SEAT.

El 13 de novembre de 1953 sortia el primer cotxe de la factoria de la Zona Franca, un 1400. Aquest model va competir amb altres vehicles de l’època, com el Biscuter o l’Isetta, fins que va arribar la revo-lucionària era del SEAT 600. L’altre invent estrella va venir de mans de l’enginyer aragonès Manuel Jalón, creador del motxo.

El Consell de Ministres su-primia el racionament de pa a l’abril de 1952 mentre que Barcelona era l’estació final de trens com “El Sevillano” o “El Xangai”. La ciutat va ser la destinació migratòria de milers de famílies andaluses, manxegues, extremenyes, catalanes o gallegues que van poblar els barris de l’extraradi i l’àrea metropo-litana.

Al cinema, sonaven els rifles de John Wayne i Dean Martin a “Río Bravo” (1959) i “Els Set Samurais” (1954) de Kurosawa arrasaven.

Les sales es quedaven peti-tes per veure pel·lícules com

Sara Montiel o “El pequeño ruiseñor” con Joselito.

Fangio levantaba pasiones en el circuito de Pedralbes, donde se celebraba el Gran Premio de España de Fórmula 1 unos años antes del inicio de las 24 Horas de Montjuïc de motociclismo (1955). En ese mismo año, Barcelona acogía otro gran aconteci-miento deportivo, los Juegos Mediterráneos.

El FC Barcelona también in-auguraba su gran instalación deportiva, el Camp Nou, poco después, el día de la Mercè de 1957.

En la primera edición del Conde de Godó, en 1953, Enrique Morea y Vic Seixas estuvieron alojados en el Hotel Condado. Las habita-ciones costaban 70 pesetas la individual y 140 la doble; la pensión completa, 185. Aquél año las entradas numeradas costaban 25 pesetas y las sin numerar, 15. El coste de las pelotas en 1954 fue de 3.832 pesetas; el masajista cobró 65.

En 1957 la organización invirtió 1.400 dólares ame-ricanos en los viajes de los tenistas extranjeros.

“Marcelino pan y vino”, “El último cuplé” de Sara Montiel o “El pequeño ruiseñor” amb Joselito.

Fangio aixecava passions al circuit de Pedralbes, on se celebrava el Gran Premi d’Espanya de Formula 1 un anys abans del naixement de les 24 Hores de Montjuïc de motociclisme (1955). Aquell mateix any, Barce-lona acollia un altre gran esdeveniment esportiu, els Jocs del Mediterrani. El FC Barcelona també inaugura-va la seva gran instal·lació esportiva, el Camp Nou, poc després, el dia de la Mercè de 1957.

A la primera edició del Conde de Godó, al 1953, En-rique Morea i Vic Seixas van allotjar-se a l’Hotel Conda-do. Les habitacions costaven 70 pessetes la individual i 140 la doble; la pensió completa, 185. Aquell any les entrades numerades costaven 25 pessetes i les sense numerar, 15. El cost de les pilotes al 1954 va ser de 3.832 pessetes; el massatgista va cobrar 65. Aquell any es va adquirir la primera farmaciola.

Al 1957 l’organització va invertir 1.400 dòlars ameri-cans als viatges dels tennistes estrangers.

PALMARÉS

Las cosas de la vida / Les coses de la vida

1953 (03 - 07 junio) Vic Seixas (USA) a Enrique Morea (ARG) 6-3 6-4 22-20

1954 (11 - 16 mayo) Tony Trabert (USA) a Vic Seixas (USA) 6-0 6-1 6-3

1955 (10 - 15 mayo) Art Larsen (USA) a Budge Patty (USA) 7-5 3-6 7-5 2-6 6-4

1956 (28 - 03 junio) Herbert Flam (USA) a Bob Howe (AUS) 6-2 6-3 6-0 13-7

1957 (03 - 19 mayo) Herbert Flam (USA) a Mervyn Rose (AUS) 6-4 4-6 6-3 6-4

1958 (12 - 18 mayo) Sven Davidson (SWE) a Mervyn Rose (AUS) 4-6 6-2 7-5 6-1

1959 (01 - 07 junio) Neale Fraser (AUS) a Roy Emerson (AUS) 6-2 6-4 3-6 6-2

1960 (30 - 05 junio) Andrés Gimeno (ESP) a Giuseppe Merlo (ITA) 6-1 6-2 6-1

Els anys

Page 25: Conde de Godó Barcelona 2012
Page 26: Conde de Godó Barcelona 2012
Page 27: Conde de Godó Barcelona 2012

www.barcelonaopenbancsabadell.com 25

60Los años

El jardín de los australianosEl jardí dels australians

Tras el primer triunfo español conseguido por Andrés Gimeno en 1960, la dé-

cada de los sesenta vio las victorias de los jugadores españoles más destacados del momento: Manuel Santana, Juan Gisbert y Manuel Orantes. El torneo se había consolidado como uno de los más im-portantes del mundo y la central del Real Club Tenis Barcelona era considerada la pista talismán del tenis español. Santana la llama-ba La catedral.

El primer tenista que logró tres victorias en esa pista fue, no obstante, un australiano. Roy Emerson

había perdido la final de 1959 ante su compatrio-ta Neale Fraser, pero era cuestión de tiempo que se alzara con el Trofeo

Conde de Godó. El formi-dable jugador de Blackbutt apareció en 1961 con la etiqueta de mejor jugador del mundo. Había ganado

Després del primer triomf espanyol aconseguit per Andrés

Gimeno al 1960, la dècada dels seixanta va veure les victòries dels jugadors espanyols més destacats del moment: Manuel San-tana, Juan Gisbert i Manuel Orantes. El torneig s’havia consolidat com un dels més importants del món i la central del Reial Club Tennis Barcelona era consi-derada la pista talismà del tennis espanyol. Santana l’anomenava La catedral.

El primer tennista que va aconseguir tres victòries en aquesta pista va ser, no obstant, un australià.

Roy Emerson havia perdut la final de 1959 davant el seu compatriota Neale Fraser, però era qüestió de temps que s’alcés amb el Trofeu Conde de Godó. El formidable jugador de Blackbutt va aparèixer al 1961 amb l’etiqueta de millor jugador del món.

Las sucesivas victorias de los jugadores “ aussies” consolidaron al torneo entre los más destacados del mundo

Les successives victòries dels jugadors “aussies” van consolidar al torneig entre els més destacats del món

Años 60

Neale Fraser y Roy Emerson

Page 28: Conde de Godó Barcelona 2012

26

60los Internacionales de Australia ante Rod Laver y eran muy pocos los tenistas capacitados para batirle en esos meses. Su superioridad en el torneo de ese año fue abrumadora. Dominó todos sus partidos sin perder un solo set.

Emerson era un depor-tista total. Mientras parti-cipaba en el torneo, como confirmó el año pasado en su visita a Barcelona, pro-digaba largas carreras por la carretera de Les Aigües. La anécdota de que fue detenido y conducido a comisaría al ser descubier-to en una de esas sesiones de footing es una de las más recurrentes de la historia del torneo. En esos años correr en pantalón corto por la ciudad, como tantas otras cosas, no sólo no estaba bien visto, sino que podía causarle a uno molestias e inconvenientes.

UNO DE LOS MÁS GRANDES

El jugador australiano, notable especialista con el saque y la volea, se convir-tió en el hombre a batir y, en palabras de Santana, en una de las bestias negras de los tenistas españoles. En 1963 superó en la final a Juan Manuel Couder en cinco mangas y al año siguiente se deshizo de cinco jugadores españoles en su camino al triunfo: Vigo, Soriano, Esplugas, de nuevo Couder y Santana.

Esa etapa australiana del torneo le consolidó entre los más importantes del mundo. Emerson, que aca-baría ganando 12 grandes (28 contando los que ganó en dobles), está considera-do uno de los tenistas más grandes de la historia. Fue el primero en ganar dos veces los cuatro torneos

del Grand Slam (entre las mujeres la única que ha-bía logrado esa hazaña fue Margaret Court) y el único en dominar los cuatro tan-to en el cuadro individual como el de dobles. En esta categoría ganó una vez en Roland Garros… con Manuel Santana de acompañante.

De no ser por Santana, Emerson hubiera podido ser el primer jugador en ganar el trofeo en propie-dad. Supermanolo impidió que eso sucediera con su triunfo en 1962, del que este año se conmemora el 50 aniversario. Santana había debutado en Barce-lona en 1956, con 18 años, y su primer partido, ante el estadounidense Irvin Dorf-mann, lo ganó por w.o. Después disputó el torneo en otras nueve ocasiones con dos victorias, la de

Havia guanyat els Interna-cionals d’Austràlia davant Rod Laver i eren molt pocs els tennistes capacitats per batre’l en aquells mesos. La seva superioritat al torneig d’aquell any va ser aclaparadora. Va guanyar tots els seus partits sense perdre un sol set.

Emerson era un espor-tista total. Mentre parti-cipava al torneig, com va confirmar l’any passat a la seva visita a Barcelona, prodigava llargues carre-res per la carretera de Les Aigües. L’anècdota que va ser detingut i conduit a co-missaria al ser descobert a una d’aquelles sessions de footing és una de les més recurrents de la història del torneig. En aquells anys córrer en pantaló curt per la ciutat, com d’altres coses, no només no estava ben vist, sinó que podia

causar molèsties i inconve-nients.

UN DELS MÉS GRANSEl jugador australià,

notable especialista amb la sacada i la volea, es va convertir en l’home a batre i, en paraules de Santana, en una de les bèsties negres dels ten-nistes espanyols. Al 1963 va superar a la final a Juan Manuel Couder en cinc mànigues i l’any següent es va desfer de cinc juga-dors espanyols en el seu camí cap al triomf: Vigo, Soriano, Esplugas, de nou Couder i Santana.

Aquesta etapa aus-traliana del torneig el va consolidar entre els més importants del món. Emerson, que acaba-ria guanyant 12 grans (28 comptant els que va guanyar en dobles), està considerat un dels tennistes més grans de la història. Va ser el primer a guanyar dues vegades els quatre tornejos del Grand Slam (entre les dones la única que havia aconse-guit aquesta gesta va ser Margaret Court) i l’únic en dominar els quatre tant al quadre individual com el de dobles. En aquesta categoria va guanyar una vegada a Roland Garros… amb Manuel Santana d’acompanyant.

De no ser per Santana, Emerson hagués pogut ser el primer jugador a guan-yar el trofeu en propietat. Supermanolo va impedir que això succeís amb el seu triomf al 1962, del que aquest any es commemo-ra el 50 aniversari. Santana havia debutat a Barcelona al 1956, amb 18 anys, i el seu primer partit, davant el nord-americà Irvin Dor-fmann, el va guanyar per

Els anys

Thomaz Koch

Page 29: Conde de Godó Barcelona 2012

www.barcelonaopenbancsabadell.com 27

60Los años

1962 y otra muy recorda-da, la que jugó ante Rod Laver en 1970.

LA LEYENDA DE JUAN GISBERT

De la relación de Santa-na con el torneo, que han recogido muchos histo-riadores, da buena cuenta

de todo tipo para conse-guir un nuevo triunfo en Barcelona. Este año se le rendirá homenaje en uno de los actos cumbre del 60 aniversario.

El tercer tenista español en ganar el torneo fue Juan Gisbert, en 1965. A diferencia de sus compa-ñeros, Gisbert presentaba un ADN diferente: procedía de buena familia, tenía una carrera universitaria y era socio del club organizador. Gisbert, que forjó buena parte de su leyenda en la pista central del Real Club Tenis Barcelona como juga-dor de Copa Davis, fue un habitual del torneo. Debutó en él a los 15 años y jugó el último cuando ya había cumplidos los 34.

En 1965, Gisbert no era ni siquiera cabeza de serie. Allí estaban los mejores del mundo, pero el tenista catalán fue superando una a una todas las adversi-dades. Primero venció a Manuel Reñaga, después a Pedro Loewe, en tercera ronda nada menos que a Santana pese a ir un

w.o. Després va disputar el torneig en altres nou oca-sions amb dues victòries, la de 1962 i una altra molt recordada, la que va jugar amb Rod Laver al 1970.

LA LLEGENDA DE JUAN GISBERT

De la relació de Santana amb el torneig, que han recollit molts historia-dors, hi dóna fe aquesta declaració que el torneig va fer al periodista Dago-berto Escorcia: “Per mi el Trofeu Conde de Godó i la pista central del Reial Club Tennis Barcelona van significar molt. Guanyar el Godó era com guanyar el trofeu més important del món. Era el començament d’alguna cosa grandiosa”.

La victòria de Santa-na al 1962 (va superar a la final a Ramanathan Krishnan) proporciona una altra dada que subratlla la sintonia del jugador madrileny amb el Reial Club Tennis Barcelona. Com el Reial Madrid havia dissolt totes les seccions

esportives amb excepció del futbol i el bàsquet, el campió espanyol va acceptar la invitació del seu company José Luis Arilla perquè representés el club de Pedralbes.

Pese a no salir entre los cabezas de serie del torneo, Juan Gisbert superó todas las adversidades hasta levantar la copa

Tot i no sortir entre els caps de sèrie del torneig, Juan Gisbert va superar totes les adversitats fins aixecar la copa

esta declaración que el torneo hizo al periodista Dagoberto Escorcia: “Para mi el Trofeo Conde de Godó y la pista central del Real Club Tenis Barcelona significaron mucho. Ganar el Godó era como ganar el trofeo más importante del mundo. Era el comienzo de algo grandoso”.

La victoria de Santana en 1962 (supero en la final a Ramanathan Krishnan) proporciona otro dato que subraya la sintonía del jugador madrileño con el Real Club Tenis Barcelo-na. Como el Real Madrid había disuelto todas las secciones deportivas con excepción del fútbol y el baloncesto, el campeón español aceptó la invi-tación de su compañero José Luis Arilla para que representara al club de Pedralbes.

En 1970, con 32 años de edad, Santana volvió a ganar el Trofeo Conde de Godó y nada menos que ante el australiano Laver en cinco sets. Estaba ya pensando en la retirada, pero aún tuvo recursos

Al 1970, amb 32 anys d’edat, Santana va tornar a guanyar el Trofeu Conde de Godó i ni més ni menys que contra l’australià Laver en cinc sets. Estava ja pensant en la retirada, però encara va tenir recursos de tot tipus per aconseguir un nou triomf a Barcelona. Aquest any se li retrà homenatge a un dels actes més impror-tant del 60 aniversari.

El tercer tennista espan-yol a guanyar el torneig va ser Juan Gisbert, al 1965. A diferència dels seus com-panys, Gisbert presentava un ADN diferent: procedia de bona família, tenia una carrera universitària i era soci del club organitzador. Gisbert, que va forjar bona part de la seva llegenda a la pista central del Reial Club Tennis Barcelona com a jugador de Copa Davis, va ser un habitual del torneig. Va debutar en aquest als 15 anys i va jugar el darrer quan ja havia fet els 34.

Al 1965, Gisbert no era ni tan sòls cap de sèrie. Allà estaven els millors del món, però el tennista ca-talà va anar superant una a una totes les adversitats. Primer va vèncer a Manuel Juan Gisbert

Page 30: Conde de Godó Barcelona 2012

28

60set abajo, más tarde en semifinales se deshizo del mexicano Rafael Osuna en tres mangas (11-9 en la úl-tima) y como remate batió al australiano Martin Mulli-gan, el último jugador de ese país que ha ganado en Barcelona, en cinco. Fue una exhibición.

Tras el inesperado éxito del discreto jugador brasi-leño Thomas Koch en 1966, le llegó el turno a Mulligan, el menos australiano de los tenistas del país-con-tinente, que hizo doblete en 1967 y 1968. Mulligan era tan diferente de sus compatriotas que hasta reclamó el pasaporte ita-liano a mitad de la década y cambió de nacionalidad. Su territorio favorito era el fondo de la pista y apenas subía a la red.

Mulligan ya se había de-jado ver en Barcelona (fue finalista con Gisbert), pero su victoria no entraba en los pronósticos de casi nadie. En el 67 se impuso en el último partido a Osuna y al año siguiente al alemán Ingo Buding en la final más corta del torneo. Le duró 52 minutos y el marcador fue sonrojante: 6-0, 6-1, 6-0 Era el cuarto jugador en ganar en más de una ocasión el Trofeo Conde de Godó.

LA FINALDE LOS MANOLOS

La última final de la década de los sesenta se recuerda como la final de los Manolos. Uno era Santana y otro un joven-cito de 20 años, Orantes, que hasta ese momento sólo había ganado cinco partidos en sus cinco in-tervenciones en el torneo. Era la primera vez que dos españoles medían sus fuerzas en la final. El tenis

español empezaba a sonar en el mundo. Estaba listo para el despegue.

La final se tenía que disputar el 18 de mayo, pero la lluvia obligó a sus-penderla con el marcador 4-4. Los compromisos de los dos jugadores y una

Reñaga, després a Pedro Loewe, a tercera ronda ni més ni menys que a Santa-na malgrat anar un set per sota, més tard a semifinals es va desfer del mexicà Rafael Osuna en tres mà-nigues (11-9 a la darrera) i com a remat va batre a l’australià Martin Mulligan, el darrer jugador d’aquest país que ha guanyat a Barcelona, a cinc. Va ser una exhibició.

Després de l’inesperat èxit del discret jugador brasileny Thomas Koch al 1966, li va arribar el torn a Mulligan, el menys australià dels tennistes del país-continent, que va fer doblet al 1967 i 1968. Mulligan era tan diferent als seus compatriotes que fins i tot va reclamar el passaport italià a mitjans de la dècada i va canviar de nacionalitat. El seu territori preferit era el fons de la pista i gairebé pujava a la xarxa.

Mulligan ja s’havia deixat veure a Barcelona (va ser finalista amb Gis-bert), però la seva victòria no entrava als pronòstics de gairebé ningú. Al 67 es va imposar al darrer partit

a Osuna i l’any següent a l’alemany Ingo Buding a la final més curta del torneig. Li va durar 52 minuts i el marcador va ser ruborit-zant: 6-0, 6-1, 6-0. Era el quart jugador a guanyar en més d’una ocasió el Trofeu Conde de Godó.

LA FINAL DELS MANOLOS

La darrera final de la dècada dels seixanta es recorda com la final dels Manolos. Un era Santana i l’altre un jovenet de 20 anys, Orantes, que fins aquell moment només havia guanyat cinc partits a les seves cinc interven-cions al torneig. Era la primera vegada que dos espanyols mesuraven les seves forces a la final. El tennis espanyol comença-va a sonar al món. Estava preparat per l’enlairament.

La final s’havia de disputar el 18 de maig, però la pluja va obligar a suspendre-la amb el marcador 4-4. Els compro-misos dels dos jugadors i una eliminatòria de Copa Davis contra Iugoslàvia van aplaçar el partit fins el 7 de juny, però tampoc es

Els anys

Andrés Gimeno

Martin Mulligan y Lis Arilla

Page 31: Conde de Godó Barcelona 2012

www.barcelonaopenbancsabadell.com 29

60Los años

eliminatoria de Copa Davis ante Yugoslavia aplazaron el partido hasta el 7 de ju-nio, pero tampoco se pudo jugar ese día, sino el… 18 de septiembre. Fue una final increíble: duró cuatro meses y se disputó en jueves.

Reflejaron las crónicas de la época que Santana no estuvo en el partido, seguramente descentrado por el juicio al que tuvo que asistir en la Audiencia Provincial de Vitoria dos días antes. Motivo: un accidente de carretera en el que se vio envuelto y que costó la muerte de

un peatón. Santana fue condenado a seis meses y un día de prisión menor, retirada del permiso de cir-culación y el pago de una indemnización de 281.000 pesetas.

Orantes, el chico del Car-mel que con 8 años ya so-ñaba con ganar en el Real Club Tenis Barcelona, batió a su maestro en tres sets, y allí nació un nuevo ídolo del tenis español que con los años se impondría en el Open USA y tendría tiempo de participar en 16 ocasiones en el Trofeo Conde de Godó.

va poder jugar aquell dia, sinó el… 18 de setembre. Va ser una final increïble: va durar quatre mesos i es va disputar un dijous.

Van reflexar les cròni-ques de l’època que San-tana no va estar al partit, segurament descentrat pel judici al que va haver d’assistir a l’Audiència Provincial de Vitòria dos dies abans. Motiu: un accident de carretera en que es va veure involucrat i que va costar la mort d’un vianant. Santana va

ser condemnat a sis mesos i un dia de presó menor, retirada del permís de circulació i el pagament d’una indemnització de 281.000 pessetes.

Orantes, el noi del Car-mel que amb 8 anys ja so-miava amb guanyar al Reial Club Tennis Barcelona, va batre al seu mestre en tres sets, i allà va néixer un nou ídol del tennis espanyol que amb els anys s’imposaria a l’Open USA i tindria temps de participar en 16 ocasions al Trofeu Conde de Godó.

Manolo Santana y Manolo Orantes disputaron la primera final española del torneo en 1969. El partido acabó cuatro meses después

Manolo Santana i Manolo Orantes van disputar la primera final espanyola del torneig al 1969. El partit va acabar quatre mesos després

Ramanathan Krishnan y Manolo Santana

Manolo Santana

Page 32: Conde de Godó Barcelona 2012
Page 33: Conde de Godó Barcelona 2012

www.barcelonaopenbancsabadell.com 31

60Los años

“Recuerdo el dia que salí a hombros de la pista como si fuera hoy”“Recordo el dia que vaig sortir a collibè de la pista com si fos avui”

Manolo SantanaManolo

Santana, uno de los grandes protago-

nistas de esta segunda década de la historia del torneo, recibirá un mereci-do homenaje estos días al

celebrarse el 50 aniversario de su primera victoria en Barcelona. Antes de batir a Rod Laver en la de 1970, el campeón español inició el despegue hacia la fama mundial ganando la final de 1962 a Ramanathan Krishnan

Manolo Santana, un dels grans pro-tagonistes

d’aquesta segona dècada de la història del torneig, rebrà un merescut ho-menatge aquests dies al

celebrar-se el 50 aniversari de la seva primera victòria a Barcelona. Abans de guanyar a Rod Laver l’any 1970, el campió espanyol va iniciar l’enlairament cap a la fama mundial guan-yant la final de 1962 a Ramanathan Krishnan.

Page 34: Conde de Godó Barcelona 2012

32

60Supongo que los primeros recuerdos del torneo debe conservarlos intactos…

No sólo eso, sino que además del torneo tengo en la memoria muy frescas las imágenes de un triunfo histórico que hizo que me pasearan en hombros por el Real Club Tenis Barcelona.

¿Se refiere a la célebre eliminatoria España-Inglaterra de Copa Davis?

Exacto. Fue en 1959. Yo no había ganado aún en Barcelona y tenía 21 años. La eliminatoria se jugó no en la pista central, sino en la que está más cerca del chalet. Recuerdo como si fuera ahora que gané a Mike Davies y salí en hombros. Eso no se me olvidará jamás.

Vamos que en el Real Club Tenis Barcelona se siente como en casa…

Ya lo creo. Siempre me han tratado de miedo. Tuve la fortuna de ganar ese año de 1962 y luego, cuando ya no creía que lo hiciera otra vez, gané en 1970. Esa final fue con Rod Laver, que nunca pudo ganar en Barcelona. Le superé en tres sets y luego gané la final de dobles junto a Lewis Hoad. Aquel año no faltó ninguno de los grandes. Fue un tor-neo tremendo, uno de los mejores Godó que se han disputado.

¿Cómo ve el torneo ahora, con el paso del tiempo, y desde su perspectiva de director del Master 1.000 de Madrid?

Nosotros tenemos un gran respeto por todo lo que se hace en Barcelona. Las cosas que ahí se po-nen en marcha son un aval para nuestro torneo. Yo

personalmente siempre he creído que el Godó ha sido el torneo más importante de España. Para mí es un referente en términos de organización.

¿Ha sido testigo de la evolución que ha llevado a cabo el torneo?

Puedo decir con orgullo que he seguido muy de cerca esa evolución pues han debido ser muy pocas las ediciones que me he perdido. Cada año, por una razón u otra, asisto al torneo y compruebo que sigue vivo como el primer día. El Godó es un torneo de club que a todos los ju-gadores les encanta. Es tan familiar y acogedor que eso lo hace único. No ha podido crecer, por razones obvias, pero el sabor que tiene es muy especial.

¿Le hace ilusión que sea el jugador homenajeado en esta ocasión?

Mucha. El año pasado saludé a Roy Emerson y también él me confesó que estaba sorprendido e ilusionado con el homena-je. Estoy muy contento de ser yo ahora el tenista al que homenajean. Espero estar a la altura.

Suposo que els primers records del torneig deu conservar-los intactes...

No només això, sinó que a més del torneig tinc a la memòria molt fresques les imatges d’un triomf històric que va fer que em portes-sin a collibè pel Reial Club Tennis Barcelona.

Es refereix a la cèlebre eliminatòria Espanya-Anglaterra de Copa Davis?

Exacte. Va ser al 1959. Jo no havia guanyat encara a Barcelona i tenia 21 anys. L’eliminatòria es va jugar no a la pista central, sinó a la que està més a prop del xalet. Recordo com si fos ara que vaig guanyar a Mike Davies i vaig sortir a collibè. Això no ho podré oblidar mai.

O sigui que al Reial Club Tennis Barcelona se sent com a casa...

Ja ho crec. Sempre m’han tractat molt bé. Vaig tenir la fortuna de guanyar aquell any de 1962 i des-prés, quan ja no creia que ho faria una altra vegada, vaig tornar a guanyar al 1970. Aquella final va ser amb Rod Laver, que mai va poder guanyar a Barcelo-na. El vaig superar en tres

sets i després vaig guanyar la final de dobles amb Lewis Hoad. Aquell any no va faltar cap dels grans. Va ser un torneig magnífic, un dels millors Godó que s’han disputat.

Com veu el torneig ara, amb el pas del temps, i des de la seva perspectiva de director del Master 1.000 de Madrid?

Nosaltres tenim un gran respecte per tot el que es fa a Barcelona. Les coses que aquí es posen en mar-xa són un aval pel nostre torneig. Jo personalment sempre he cregut que el Godó ha estat el torneig més important d’Espanya. Per a mi és un referent en termes d’organització.

Ha estat testimoni de l’evolució que ha dut a terme el torneig?

Puc dir amb orgull que he seguit molt de prop aquesta evolució doncs deuen haver estat molt poques les edicions que m’he perdut. Cada any, per una raó o una altra, assisteixo al torneig i com-provo que segueix com el primer dia. El Godó és un torneig de club que a tots els jugadors els encanta. És tan familiar i acollidor que això ho fa únic. No ha pogut créixer, per raons òbvies, però el sabor que té és molt especial.

Li fa il·lusió ser el jugador homenatjat en aquesta ocasió?

Molta. L’any passat vaig saludar a Roy Emerson i també ell em va confes-sar que estava sorprès i il·lusionat amb l’homenatge. Estic molt content de ser jo ara el tennista a qui retin homenatge. Espero estar a l’alçada.

Els anys

Page 35: Conde de Godó Barcelona 2012
Page 36: Conde de Godó Barcelona 2012

34

60Los 60 trajeron consigo

numerosos cambios que convulsionaron la

sociedad de la época. La lle-gada de la televisión a color, el viaje de Yuri Gagarin al espacio, la construcción del Muro de Berlín, las inunda-ciones del Vallès o la “Gran Nevada” de Barcelona en la Navidad de 1962 marcaron el inicio de década.

Musicalmente, Beatles y Rolling Stones se repartían las fans; James Bond hacía su aparición en la gran pantalla y las minifaldas em-pezaron a llenar las calles de nuestras ciudades. Fraga se bañaba en Palomares y promulgaba la “Ley de Pren-sa” con la que desaparecía la censura previa. Copito de Nieve, el único gorila albino del mundo, llega-ba a Barcelona pero nos sorprendían los asesinatos de JFK y del “Che”. En mayo del 68 los estudiantes y los obreros toman París y un

año después el Concorde conquista nuestros cielos y Neil Armstrong pisa la Luna.

Los aficionados que en 1962 ven la victoria de Manolo Santana en la pista central del RCTB pagan 75 pesetas.

En 1961 se contrata por primera vez el servicio de alquiler de almohadillas. Las sesiones nocturnas (22:15h) son todo un éxito aquellos años y es habitual ver el cartel de “No hay billetes”.

La compañía Industrias Deportivas ofrece a 23 pe-setas las pelotas del torneo de 1964, las Dunlop Fort. Un año después, la Monumen-tal acoge una “Corrida en Honor de los Participantes del Trofeo Conde de Godó”. Empiezan los problemas de tráfico y se acotan aparca-mientos para acreditados. En 1968, la Federación Española de Tenis otorga el título de Campeonatos Internacionales de España. El profesionalismo llega en 1970, convirtiéndose en un torneo Open que acepta amateurs y profesionales. El Príncipe de España, Don Juan Carlos de Borbón, acepta la Presidencia de la Comisión de Honor del Primer Open de España.

Els 60 van venir acom-panyats de nombrosos canvis que van sacsejar

la societat de l’època. L’arribada de la televisió a color, el viatge de Yuri Gagarin a l’espai, la cons-trucció del Mur de Berlín, les inundacions del Vallès o la “Gran Nevada” de Barcelona al Nadal de 1962 van marcar l’inici de la dècada.

Musicalment, Beatles i Rolling Stones es repartien les fans; James Bond feia la seva aparició a la gran pantalla i les minifaldilles van començar a omplir els carrers de les nostres ciutats. Fraga es banyava a Palomares i promulgava la “Llei de Premsa” amb la qual desapareixia la censura prèvia. Floquet de Neu, l’únic goril·la albí del món, arribava a Barcelona però

ens sorprenien els assas-sinats de JFK i del “Che”. Al maig del 68 els estudiants i obrers surten als carrers de París i un any després el Concorde conquereix el nostre cel i Neil Armstrong arriba a la Lluna.

Els afeccionats que el 1962 veuen la victòria de Manolo Santana a la pista central del RCTB paguen 75 pessetes.

Al 1961 es contracta per primer cop el servei de lloguer de coixins. Les sessions nocturnes (22:15h) són tot un èxit aquells anys i és habitual veure el cartell de “No hi ha entrades”.

La companyia Industrias Deportivas ofereix a 23 pes-setes les pilotes del torneig de 1964, les Dunlop Fort. Un any després, la Monumental acull una “Corrida en Honor dels Participants del Trofeu Conde de Godó”. Comencen els problemes de trànsit i s’acoten aparcaments per acreditats. Al 1968, la Fede-ració Espanyola de Tennis lliura el títol de Campionats Internacionals d’Espanya. El professionalisme arriba al 1970, convertint-se en un torneig Open que accepta amateurs i professionals. El Príncep d’Espanya, Don Juan Carlos de Borbón, accepta la Presidència de la Comissió d’Honor del Primer Open d’Espanya.

PALMARÉS

Las cosas de la vida / Les coses de la vida

1961 (05 - 11 junio) Roy Emerson (AUS) a Manuel Santana (ESP) 6-4 6-4 6-11962 (04 - 10 junio) Manuel Santana (ESP) a Ramanathan Krishnan (IND) 3-6 6-3 6-4 8-61963 (03 - 09 junio) Roy Emerson (AUS) a Juan M. Couder (ESP) 0-6 6-4 6-3 4-6 6-31964 (01 - 07 junio) Roy Emerson (AUS) a Manuel Santana (ESP) 2-6 7-5 6-3 6-31965 (31 - 06 junio) Juan Gisbert (ESP) a Martin Mulligan (ITA) 6-4 4-6 6-1 2-6 6-21966 (16 - 22 mayo) Thomas Koch (BRA) a Nicola Pilic (YUG) 6-3 6-2 3-6 7-51967 (12 - 18 junio) Martin Mulligan (ITA) a Rafael Osuna (MEX) 5-7 7-5 6-4 6-31968 (17 - 23 junio) Martin Mulligan (ITA) a Ingo Buding (RFA) 6-0 6-1 6-01969 (12 - 18 mayo) Manuel Orantes (ESP) a Manuel Santana (ESP) 6-4 7-5 6-4

Els anys

Page 37: Conde de Godó Barcelona 2012
Page 38: Conde de Godó Barcelona 2012
Page 39: Conde de Godó Barcelona 2012

www.barcelonaopenbancsabadell.com 37

70Los años

El coleccionista de finalesEl col•leccionista de finals

Manuel Oran-tes no sólo ha sido el jugador con más número

de participaciones en el tor-neo, sino que es el auténti-co hombre récord. Su debut fue con 15 años y tuvo tiempo para disputar siete finales, de las que venció en tres de ellas. Sólo Rafa Nadal le supera en el palmarés. Y mientras el mallorquín no dispute una séptima final, quizá dentro de unos días, el gran Orantes es el único jugador del actual Barce-lona Open Banc Sabadell que ha llegado a disputar el último partido en siete ocasiones.

Tras superar a Manolo Santana, Orantes venció en 1971 a Bob Lutz y en 1976 a Eddie Dibbs. El año que batió a Lutz todavía era amateur, con lo que el torneo se ahorró el premio en metálico que le corres-

Manuel Orantes no només ha estat el jugador amb

més número de participa-cions al torneig, sinó que és l’autèntic home rècord. El seu debut va ser amb 15 anys i va tenir temps per disputar set finals, de les quals va aconseguir la victòria en tres ocasions. Només Rafa Nadal el supera al palmarès. I mentre el mallorquí no arribi a una

setena final, potser d’aquí a uns dies, el gran Orantes és l’únic jugador de l’actual Barcelona Open Banc Sabadell que ha arribat a disputar el darrer partit en set ocasions.

Després de superar a Manolo Santana, Orantes va vèncer al 1971 a Bob Lutz i al 1976 a Eddie Dibbs. L’any que va batre Lutz encara era amateur, amb la qual cosa el torneig es va estalviar el premi en metàl·lic que li corresponia. Ell sempre ha dit que aquella va ser la seva final. El quadre d’aquell any 71 era envejable. No fal-tava gairebé cap dels asos del moment: Okker, Ashe, Rosewall, Drysdale, Riessen, Gimeno, Newcombe…

Orantes no era ni cap de sèrie, però va saber apro-fitar el seu estat de forma per anar deixant rivals pel camí. Als quarts de final va superar a Rosewall, a les semifinals, a Riessen i a la

Hasta que Rafa Nadal no diga lo contrario, Manuel Orantes es el único jugador que ha disputado siete veces el último partido

Fins que Rafa Nadal no digui el contrari, Manuel Orantes és l’unic jugador que ha disputat set cops l’últim partit

pondía. Él siempre ha dicho que aquella fue su final. El cuadro de ese año 71 era envidiable. No faltaba casi nadie de los ases del momento: Okker, Ashe, Rosewall, Drysdale, Riessen, Gimeno, Newcombe…

Orantes no era ni cabeza de serie, pero supo apro-vechar su estado de forma para ir dejando rivales en el camino. En los cuartos de

Años 70

Manuel Orantes

Page 40: Conde de Godó Barcelona 2012

38

70

final superó a Rosewall, en las semifinales, a Riessen y en la final a Lutz, al que la historia del tenis acuña-ría años más tarde como uno de los más grandes doblistas. Su pareja era Stan Smith.

Orantes fue el gran protagonista del torneo en esos años 70, llegando a disputar cuatro finales más, dos de ellas frente a otro de los gigantes de la época, el rumano Ilie Nastase.

Hasta la llegada al podio de este mago del tenis todavía tendría que coro-narse campeón Jan Kodes, el primer gran tenista del Este de Europa. Venció en 1972 sin perder un solo set, lo que hasta la fecha sólo habían conseguido cuatro tenistas. Era el tor-neo del vigésimo aniversa-rio y la final, a causa de la lluvia, se tuvo que disputar un día más tarde, en lunes.

NASTASE Y BORG, GENIOS DESATADOS

Ninguno de los aficio-nados que tuvieron la fortuna de ver jugar a Nas-tase pudo negarle la con-

final a Lutz, a qui la història del tennis descobriria anys més tard com un dels més grans doblistes. La seva parella era Stan Smith.

Orantes va ser el gran pro-tagonista del torneig en aquells anys 70, arribant a disputar quatre finals més, dues d’elles davant un altre dels gegants de l’època, el romanès Ilie Nastase.

Fins a l’arribada al podi d’aquest mag del tennis encara hauria de coronar-se campió Jan Kodes, el primer gran tennista de l’est d’Europa. Va vèncer al 1972 sense perdre un sol set, el que fins aquell moment només havien aconseguit quatre tennis-tes. Era el torneig del vintè aniversari i la final, a causa de la pluja, es va haver de disputar un dia més tard, el dilluns.

NASTASE I BORG, GENIS DESBOCATS

Cap dels aficionats que van tenir la fortuna de veure jugar a Nastase va poder negar-li la condició de geni indiscutible a aquest artista de Roma-nia que va ser el primer jugador que va ocupar la plaça de número u del món quan el tennis

dición de genio indiscuti-ble a este artista rumano que fue el primer jugador que ocupó la plaza de número uno del mundo cuando el tenis empezó a utilizar el ordenador para decidir sus clasificaciones.

Els anys

Ilie Nastase

Andrés Gimeno

Bjorn Borg

Page 41: Conde de Godó Barcelona 2012

www.barcelonaopenbancsabadell.com 39

70Los años

Nastase era un tenista diferente que además captaba la atención de los espectadores desde que saltaba a la pista. Todos estaban pendientes de él. El rival apenas existía.

Ganó las finales del 73 y 74 a Orantes cuando su fama de bravucón todavía no se había extendido por el circuito. En el 73 llegó a ganar 15 títulos en un año, pero poco a poco su repertorio de multas, des-calificaciones y suspensio-nes empañó un palmarés extraordinario y, sobre todo, perjudicó la imagen que proyectaba ante los aficionados al tenis.

La gran figura de la se-gunda parte de la década fue Bjorn Borg, una de las leyendas más destacadas de este deporte. El tenista sueco, que debutó en Barcelona en 1973 a los 17 años, constituyó una auténtica revolución y representó el despertar del tenis de su país. Borg rompió moldes no sólo con su melena y su atracti-vo, sino con su técnica tan personal. Fue el primero en golpear la pelota con efecto con la derecha y un pionero con su original revés a dos manos.

Borg fue casi invencible en tierra batida en esa época y su dominio se vio

va començar a utilitzar l’ordinador per decidir les seves classificacions. Nastase era un tennista di-ferent que a més captava l’atenció dels espectadors des del moment al qual saltava a la pista. Tots esta-ven pendents d’ell. El rival ni tan sols existia.

Va guanyar les finals del 73 i 74 a Orantes quan la seva fama de provocador encara no s’havia estès pel circuit. Al 73 va arribar a guanyar 15 títols en un any, però poc a poc el seu repertori de multes, desqualificacions i sus-pensions van enfosquir el seu palmarès extraordinari i, sobretot, va perjudicar la imatge que projectava davant dels aficionats al tennis.

La gran figura de la segona part de la dècada va ser Bjorn Borg, una de les llegendes més desta-cades d’aquest esport. El tennista suec, que va de-butar a Barcelona al 1973

plasmado en el historial de Roland Garros, donde ha mandado hasta la llegada de Rafa Nadal.

En 1977 el torneo cele-bró su 25 aniversario y el mejor regalo no podía ser otro que un segundo títu-lo de Borg, que ya había ganado dos años antes por vez primera ante el italiano Adriano Panatta. Pero el sueco llegó enfer-mo a Barcelona y estuvo unos días rozando los 40º de fiebre. Tanto es así que José Moreno le tuvo entre

als 17 anys, va constituir una autèntica revolució i va representar el despertar del tennis del seu país. Borg va trencar motlles no només amb la seva cabe-llera i el seu atractiu, sinó amb la seva tècnica tan personal. Va ser el primer en colpejar la pilota amb efecte amb la dreta i un pioner amb el seu original revés a dues mans.

Borg va ser gairebé invencible en terra batuda en aquella època i el seu domini es va veure plas-mat a l’historial de Roland Garros, on ha manat fins l’arribada de Rafa Nadal.

Al 1977 el torneig va ce-lebrar el seu 25 aniversari i el millor regal no podia ser un altre que un segon títol de Borg, que ja havia guanyat dos anys abans per primer cop davant l’italià Adriano Panatta. Però el suec va arribar malalt a Barcelona i va es-tar uns dies fregant els 40º de febre. Tant és així que

Page 42: Conde de Godó Barcelona 2012

40

70las cuerdas en la segunda ronda. En uno de los últi-mos intercambios, cuando perdía 4-1 en el último set, Borg pidió un té caliente y acabó ganando los cinco juegos siguientes para pasar a la siguiente ronda.

CARAS NUEVAS EN LA PISTA CENTRAL

Las casas de apuestas, de haber existido en esa época, hubieran hecho su agosto en 1978, el año de Balasz Taroczy, un jugador húngaro con el que nadie contaba para el triunfo de aquella edición y que tuvo que superar a dos fenó-menos como Ivan Lendl y Nastase en las dos últimos partidos. Con el rumano estuvo cuatro horas en la pista antes de ganarle el tí-tulo en cinco sets. Nastase perdió el choque y ya no volvió a Barcelona. Tenía 31 años.

Taroczy, que este año estará en el torneo en ca-lidad de comentarista de televisión, tenía 24 años y un título universitario. No era lo más frecuente. Pero se ganó la admiración del público barcelonés por su excelente comportamien-to. Con el tiempo se con-virtió en un consumado especialista en los dobles, formando pareja con el

José Moreno el va posar a les cordes a la segona ronda. En un dels últims intercanvis, quan perdia 4-1 al darrer set, Borg va demanar un te calent i va acabar guanyant els cinc jocs següents per passar a la següent ronda.

CARES NOVES A LA PISTA CENTRAL

Les cases d’apostes, d’haver existit en aquella època, haguessin fet el seu agost al 1978, l’any de Balasz Taroczy, un jugador hongarès amb el qual ningú comptava pel triomf d’aquella edició i que va haver de superar a dos fenòmens com Ivan Lendl i Nastase als dos últims partits. Amb el romanès va estar quatre hores a la pis-ta abans de guanyar-li el títol en cinc sets. Nastase va perdre el xoc i ja no va tornar a Barcelona. Tenia 31 anys.

Taroczy, que aquest any estarà al torneig en qualitat de comentarista de televisió, tenia 24 anys i un títol universitari. No era el més freqüent. Però es va guanyar l’admiració del públic barceloní pel seu excel·lent comporta-ment. Amb el temps es va convertir en un consumat especialista en els dobles,

Cuando perdía 4-1 en el último set, Borg pidió un té caliente y acabó ganando los últimos cinco juegos y pasó así a la siguiente ronda

Quan perdia 4-1 al darrer set, Borg va demanar un te calent y va acabar guanyant els darrers cinc jocs i va passar així a la següent ronda

Els anys

Jan Kodes

Ilie Nastase y Johan Cruyff

Page 43: Conde de Godó Barcelona 2012
Page 44: Conde de Godó Barcelona 2012
Page 45: Conde de Godó Barcelona 2012

70Los años

formant parella amb el suís Heinz Gunthardt, el millor tàndem europeu d’aquells anys.

Tampoc el vencedor de 1979 hagués estat fàcil d’encertar. Ni més ni menys que un xilè nascut a Perú i amb nom i cognom inconfusiblement alemanys: Hans Gilde-meister. Barcelona havia vist jugar a altres tennistes d’aquesta nacionalitat com Luis Ayala, Jaime Fillol o Patricio Cornejo, al que anomenaven “Cora-zón de chileno”, però cap d’ells havia pogut alçar el trofeu.

Gildemeister es va con-vertir en el segon tennista sud-americà en vèncer a Barcelona. Ja havien passat 13 anys des de la victòria del brasiler Koch i l’armada argentina encara

suizo Heinz Gunthardt, el mejor tandem europeo de esos años.

Tampoco el vencedor de 1979 hubiera sido fácil de acertar. Nada menos que un chileno nacido en Perú y con nombre y apellido inconfundiblemente alemanes: Hans Gildemeis-ter. Barcelona había visto jugar a otros tenistas de esa nacionalidad como Luis Ayala, Jaime Fillol o Patricio Cornejo, al que llamaban “Corazón de chileno”, pero ninguno de ellos había podido alzar el trofeo.

Gildemeister se convir-tió en el segundo tenista sudamericano en vencer en Barcelona. Ya habían pasado 13 años desde la victoria del brasileño Koch y la armada argentina aún no había aparecido. Aquél

era el momento de Hans, un jugador único con un juego asombroso a dos manos tanto para golpear con la derecha como de revés. Era genial, pero poco constante en el nivel de su juego y, como le sucedería después al más recordado de los campeones chilenos, Marcelo Ríos, mentalmente demasiado frágil.

Con José Higueras como principal favorito y un cua-dro menos brillante que los torneos precedentes, Gildemeister aprovechó la oportunidad y ganó de un modo rotundo. Perdió apenas dos sets en sus dos primeros encuentros y en la final superó de forma brillante a Dibbs. Chile se convirtió en el décimo país en incorporarse al pal-marés individual de Trofeo Conde de Godó.

no havia aparegut. Aquell era el moment del Hans, un jugador únic amb un joc increïble a dos mans tant per colpejar amb la dreta com de revés. Era genial, però poc constant en el nivell del seu joc i, com li succeiria després al més recordat dels cam-pions xilens, Marcelo Ríos, mentalment massa fràgil.

Amb José Higueras com a principal favorit i un quadre menys brillant que els tornejos precedents, Gildemeister va aprofitar la oportunitat i va guanyar amb rotunditat. Va perdre tan sols dos sets als seus dos primers partits i a la final va superar de forma brillant a Dibbs. Xile es va convertir en el desè país en incorporar-se al palmarès individual del Trofeu Conde de Godó.

www.barcelonaopenbancsabadell.com 43

Carlos Godó, Pau Negre y Bjorn Borg / Carlos Godó, Pau Negre i Bjorn Borg

Page 46: Conde de Godó Barcelona 2012

44

70

OrantesManolo

“Borg era lo más parecido a Nadal física y mentalmente”“Borg era el més semblant a Nadal física i mentalment”

Manolo Orantes es la leyenda viva del Godó. Este

granadino de 63 años, afincado desde los nueve en Barcelona, sigue llevan-do la bandera de la mo-destia por montera a pesar de sus 32 títulos individua-les y 24 en dobles. El gran Manolo Orantes ostenta el récord de participaciones en el Godó: 16 ediciones, con tres finales ganadas

ante Santana, Lutz y Dibbs y cuatro perdidas ante Kodes, Borg y dos frente a Nastase.Los que tuvimos el privile-gio de verle jugar recorda-mos su depurada técnica y su extraordinario fair play en la pista. A sus 20 años fue capaz de conquistar su primer Godó derrotando en la final al héroe nacio-nal: Manolo Santana.

“Si me dan a elegir en mi periplo por el Torneo me quedo con el primer Godó

Manolo Orantes és la llegen-da viva del Godó.

Aquest granadí de 63 anys, però que viu des dels nou a Barcelona, segueix por-tant la bandera de la mo-dèstia a sobre malgrat els seus 32 títols individuals i 24 en dobles. El gran Manolo Orantes ostenta el rècord de participacions al Godó: 16 edicions, amb tres finals guanyades

davant Santana, Lutz i Dibbs i quatre perdudes davant Kodes, Borg i dues contra Nastase.

Els que vam tenir el privilegi de veure’l jugar recordem la seva depura-da tècnica i el seu extraor-dinari fair play a la pista. Amb 20 anys va ser capaç de conquerir el seu primer Godó derrotant a la final a l’heroi nacional: Manolo Santana.

“Si em fan escollir el meu periple pel torneig

Els anys

Page 47: Conde de Godó Barcelona 2012

www.barcelonaopenbancsabadell.com 45

70Los años

“Me quedo con mi primer Godó (1969) ante Santana. Entonces no se cobraba (1971) porque éramos amateurs, te daban la copa y para casa”

“Em quedo amb el meu primer Godó (1969) davant Santana. Llavors no es cobrava (1971) perquè érem amateurs. Et donaven la copa i cap a casa”

en 1969. Santana era el ídolo del deporte español por antonomasia y yo la promesa que había disputado la final de Copa Davis en Australia. En aquella época no se cobraba porque éramos amateurs. Ni tampoco en 1971 cuando derroté a Bob Lutz en la final. A par-tir de 1972 fue cuando se implantaron los premios en metálico para los 32 profesionales que venían a jugar a Barcelona”.

Sin embargo, Oran-tes prefirió mantenerse alejado de los dólares. “En España, el tenis tenía peso y los estamentos federa-tivos nos daban dinero bajo mano para disputar la Copa Davis y otras compe-ticiones. Las normas eran muy severas. Es significa-tivo el caso de Pere Masip que por el hecho de jugar como profesional a pelota mano le prohibieron disputar la Copa Davis. A mí me denunciaron varios clubs tildándome de pro-fesional porque a los diez años cobraba por recoger pelotas en el CT La Salut”.

Algunos canales de televisión repiten partidos de leyendas de fútbol. Seguro que muchos aficionados pagaríamos por revivir aquel tenis de los 70 como unos cuartos de final del 71 de lujo: Orantes-Rosewall. “Aquél fue un partidazo a cara o cruz que cayó de mi lado en tres sets 4-6, 7-6 y 7-5, pero la gente diría que faltaba velocidad”.

Durante la década de los 70, por las pistas de Pe-dralbes desfilaron las me-jores raquetas del planeta: Laver, Emerson, Ashe, Rosewall, Roche, Santana, Kodes, Borg, Smith, Nasta-se, Vilas, Orantes, Panatta, Gimeno, Dibbs, Higueras, Lendl...

De repente a Manolo Orantes le entra la nostal-gia y estalla. “A pesar de mis tres títulos y cuatro finales me llegué a sentir menospreciado. Era el tenista que retiraba a Santana, sin reparar que cuando Manolo estaba en la cumbre ninguno de los diez mejores tenistas del mundo disputaba Wimble-don o Roland Garros por su condición de profesio-nales. Se me pasa por la cabeza que si en mis años dorados me quitan a Borg, Nastase, Connors…en lu-gar de 32 torneos hubiera conseguido bastantes más, lo mismo que ahora si Nadal no se hubiera encontrado en su carrera a Federer o Djokovic, seguro que su palmarés de Grand Slam aún sería más impre-sionante”.

En 1973, Orantes era el numero dos del mundo. Ese mismo año Manolo perdió la final del Godó ante Nastase. “Era pura técnica. Follonero Ilie. Obligaban a la pareja de dobles a vestir del mismo color y Nastase salía con el color que le daba la gana”.

Estamos en 1974. Orantes repite final del Godó ante Nastase y cae

em quedo amb el meu primer Godó al 1969. San-tana era l’ídol de l’esport espanyol per antonomàsia i jo la promesa que havia disputat la final de Copa Davis a Austràlia. En aque-lla època no es cobrava perquè érem amateurs. Ni tampoc al 1971 quan vaig derrotar a Bob Lutz a la fi-nal. A partir de 1972 va ser quan es van implantar els premis en metàl·lic pels 32 professionals que venien a jugar a Barcelona”.

No obstant, Orantes va preferir mantenir-se allun-yat dels dòlars. “A Espanya, el tennis tenia pes i els estaments federatius ens donaven diners per sota la màniga per disputar la Copa Davis i altres compe-ticions. Les normes eren molt severes. És significa-tiu el cas de Pere Masip, que pel fet de jugar com a professional pilota en mà li van prohibir disputar la Copa Davis. A mi em van denunciar diversos clubs titllant-me de professional perquè als deu anys cobra-va per recollir pilotes al CT La Salut”.

Alguns canals de tele-visió repeteixen partits de llegendes de futbol. Segur que molts aficio-nats pagarien per reviure aquell tennis dels 70 com uns quarts de final del 71 de luxe: Orantes-Rosewall. “Aquell va ser un partidàs a cara o creu que va caure cap a la meva banda en tres sets 4-6, 7-6 i 7-5, però la gent diria que faltava velocitat”.

Durant la dècada dels 70, per les pistes de Pedralbes van desfilar les millors raquetes del planeta: Laver, Emerson, Ashe, Rosewall, Roche, Santana, Kodes, Borg, Smith, Nasta-se, Vilas, Orantes, Panatta, Gimeno, Dibbs, Higueras, Lendl...

De sobte a Manolo Orantes li entra la nos-tàlgia i esclata. “Malgrat els meus tres títols i quatre finals em vaig arribar a sentir menyspreat. Era el tennista que retirava a San-tana, sense tenir en compte que quan el Manolo estava al cim cap dels deu millors tennistes del món dispu-tava Wimbledon o Roland Garros per la seva condició de professionals. Se’m passa pel cap que si en els meus anys daurats em treuen a Borg, Nastase, Connors…en lloc de 32 tornejos hagués aconseguit bastants més, el mateix que ara si Nadal no s’hagués trobat a la seva carrera amb Federer o Djokovic, segur que el seu palmarès de Grand Slam encara seria més impres-sionant”.

Al 1973, Orantes era el número dos del món. Aquell mateix any el Ma-nolo va perdre la final del Godó contra Nastase. “Era pura tècnica. Provocador Ilie. Obligaven a la parella de dobles a vestir del ma-teix color i Nastase sortia amb el color que li donava la gana”.

Estem al 1974. Orantes repeteix final del Godó contra Nastase i cau

Page 48: Conde de Godó Barcelona 2012

46

70por 8-6, 9-7 y 6-3. Tam-bién ese año disputa ante Borg la final de Roland Garros. “El sueco era el que más se parecía a Nadal, física y mentalmente. Yo le gané los dos primeros sets pero estaba fundido ante su potencia total. En semifinales gasté toda mi energía y me destrozó”

Un año más tarde, 1975, Manolo Orantes entra en la historia del tenis espa-ñol con mayúsculas. Su triunfo más importante lo cosecha en la ciudad de los rascacielos: el Masters ante Jimmy Connors. Todos al Palacio de Congresos porque el periodista Carlos Pardo compró los derechos de la retransmisión para ver como Manolo se procla-maba campeón de un torneo que sólo ha ganado otro español: Alex Corretja (1998).

“A la vuelta Juan Antonio Samaranch nos recibió en audiencia y nos obsequió con la película del partido”.

En 1976, después de haber perdido tres de las cinco finales disputadas en el Godó, Orantes se pre-sentaba a su sexto partido

decisivo ante el norteameri-cano Eddie Dibbs.

“Fueron cinco sets y tuve que remontar tras ir perdiendo 2-1”. En las vitrinas de su casa barce-lonesa llegaba su tercer y último Godó porque en 1977 se revivió la final de Roland Garros-74, Oran-tes y Borg frente a frente. “Bjorn era una máquina, yo trataba de cambiarle el juego constantemente y hacerle dejadas que no le gustaban pero de nuevo hizo valer su excelente físico que se impuso a un juego más técnico como era el mío”.

Treinta y cinco años después, el Godó sigue siendo más que un torneo, aunque Orantes puntuali-za: “sólo para los españoles porque tenistas como Djokovic o Federer es prácticamente imposible que vengan. Si el Godó quiere seguir creciendo debería amoldarse a las condiciones de la ATP”.

Esta semana es la fiesta del tenis en Catalunya. Se juega la 60 edición del Godó y Orantes elige a los Oscar de la leyenda del tenis, de la que él mismo forma

per 8-6, 9-7 i 6-3. També aquest any disputa contra Borg la final de Roland Garros. “El suec era el que més s’assemblava a Nadal, física i mentalment. Jo el vaig guanyar els dos primers sets però estava fos davant la seva potèn-cia total. A semifinals vaig gastar tota la meva ener-gia i em vaig destrossar”

Un any més tard, 1975, Manolo Orantes entra a la història del tennis espan-yol amb majúscules. El seu trofeu més important l’aixeca a la ciutat dels gra-tacels: el Màsters, davant Jimmy Connors. Tots vam al Palau de Congressos perquè el periodista Carlos Pardo va comprar els drets de la retransmissió per veure como el Manolo es proclamava campió d’un torneig que només ha guanyat un altre español: Alex Corretja (1998).

“Quan vam tornar, Juan Antonio Samaranch ens va rebre en audiència i ens va obsequiar amb la pel·lícula del partit”.

Al 1976, després d’haver perdut tres de les cinc finals disputades al Godó,

Orantes es presentava al seu sisè partit decisiu davant el nord-americà Eddie Dibbs.

“Van ser cinc sets i vaig haver de remuntar després d’anar perdent 2 a 1”. A les vitrines de la seva casa barcelonina arribava el seu tercer i darrer Godó per-què al 1977 es va reviure la final de Roland Garros-74, Orantes i Borg cara a cara. “Bjorn era una màquina, jo intentava canviar-li el joc constantment i fer-li deixades que no li agrada-ven però novament va fer valer el seu excel·lent físic, imposant-se a un joc més tècnic que el meu”.

Trenta cinc anys des-prés, el Godó segueix sent més que un torneig, tot i que Orantes puntualitza: “només pels espanyols perquè tennistes com Djokovic o Federer és pràcticament impossible que vinguin. Si el Godó vol seguir creixent hauria d’adaptar-se a les condi-cions de l’ATP”.

Aquesta setmana és la fes-ta del tennis a Catalunya. Es juga la 60 edició del Godó i Orantes escull els “Oscar” de la llegenda del tennis de la que ell mateix en forma part. “La meva llista seria: La-ver i Agassi com els tennis-tes amb més talent. Lendl pel seu drive, Rosewall pel seu revés, Newcombe i Bec-ker per la seva volea, Borg pel passing, i Ashe Smith pel servei”.

Una sacada i una imatge de cortesia que Orantes projectava a 180 km/h però que ara, els que estan al capdavant del tennis espan-yol, no ho tenen en compte per formar a futurs cam-pions. “Dient que porto deu anys a una escola privada està tot aclarit”.

parte: “Mi lista sería: Laver y Agassi como los tenistas más talentosos, Lendl por su drive, Rosewall por su revés, Newcombe y Becker por su volea y Borg por el passing, y Ashe Smith por su servicio”

Un saque y una imagen de cortesía que Orantes proyectaba a180 km/h. pero que ahora, los que están al frente del tenis español, no lo tienen en cuenta para formar a futu-ros campeones. “Con decir que llevo diez años en una escuela privada está todo aclarado”.

Els anys

Page 49: Conde de Godó Barcelona 2012
Page 50: Conde de Godó Barcelona 2012

48

70

La década arranca con lágrimas, las de los espectadores de Love

Story, y las del fallecimien-to de tres Pablos en 1973: Picasso, Casals y Neruda. En plena crisis petrolífe-ra, Pinochet derroca la democracia chilena, Estados Unidos abandona Vietnam y estalla el Watergate. Las calles de Portugal se llenan de tanques y claveles unos meses antes de la muerte de Franco y Mao Tse Tung. España empieza su Tran-sición a la democracia, culminada con la Constitu-ción Española de 1978 y el Estatut d’Autonomia.

En Barcelona, Mercabarna releva al mercado del Born y las comunicaciones por

La dècada arrenca amb llàgrimes, les dels espectadors de Love

Story, i les del traspàs de tres Pablos al 1973: Picasso, Casals i Neruda.

En plena crisi petrolera, Pinochet derroca la demo-cràcia xilena, Estats Units abandona Vietnam i esclata el Watergate. Els carrers de Portugal s’omplen de tancs i clavells uns mesos abans de la mort de Franco i Mao Tse Tung. Espanya comença la seva Transició a la democrà-cia, culminada amb la Cons-titució Espanyola de 1978 i l’Estatut d’Autonomia.

A Barcelona, Mercabarna relleva al mercat del Born i les comunicacions per

tierra y aire se agilizan con la construcción de auto-pistas y del Puente Aéreo, en 1974. Johan Cruyff llega como una auténtica estrella a las filas del FC Barcelona en una época de gestas olímpicas del nadador Mark Spitz con siete oros en Mu-nich’72 y la gimnasta Nadia Comaneci en Montreal’76. Nastase juega en 1972 en pleno periodo militar en Rumanía, siendo Teniente de las fuerzas de tierra. Aquél año, en el que los socios del club prestan sus coches para el transporte de tenistas, el presupuesto es de 6 millo-nes de pesetas, uno de ellos destinado a la grada suple-mentaria. Las inscripciones de 1973 se hacen por primera vez mediante la Asociación de Tenistas Profesionales.

La entrada de la final de 1975 cuesta 200 pesetas, como el menú del res-taurante dos años atrás. Orantes se convierte en el primer tenista en ganar el torneo con una raque-ta metálica en 1976 y se embolsa 14.000 dólares. Tarradellas, President de la Generalitat, preside la final de 1978, la primera edición que el torneo cuenta con un patrocinador principal y en la que un joven Ivan Lendl ganó más partidos (8) que el campeón, Taroczy (6). En 1979, un acuerdo con la Federación Europea de Tenis decide que el ganador sea nombrado campeón de Europa.

terra i aire s’agilitzen amb la construcció d’autopistes i del Pont Aeri, al 1974. Johan Cruyff arriba com una autèntica estrella a les files del FC Barcelona a una època de gestes olímpiques del nedador Mark Spitz amb set ors a Munich’72 i la gimnasta Nadia Comaneci a Montreal’76.

Nastase juga al 1972 en ple període militar a Roma-nia, quan era Tinent de les forces de terra. Aquell any, al qual els socis del club deixen els seus cotxes pel transport de tennistes, el pressupost és de 6 milions de pessetes, un d’ells destinat a la grada su-plementària. Les inscripcions de 1973 es fan per primer cop mitjançant l’Associació de Tennistes Professionals.

L’entrada de la final de 1975 val 200 pessetes, igual que el menú del restaurant dos anys enrere. Orantes es converteix en el primer ten-nista en guanyar el torneig amb una raqueta metàl·lica al 1976 i s’embutxaca 14.000 dòlars. Tarradellas, President de la Generalitat, presideix la final de 1978, la primera edició a la qual el torneig compta amb un patrocinador principal i a la qual un jove Ivan Lendl va guanyar més partits (8) que el campió, Taroczy (6). Al 1979, un acord amb la Fe-deració Europea de Tennis decideix que el guanyador sigui nomenat campió d’Europa.

Las cosas de la vida / Les coses de la vida

PALMARÉS1970 (19 - 25 octubre) Manuel Santana (ESP) a Rod Laver (AUS) 6-4 6-3 6-41971 (18 - 24 octubre) Manuel Orantes (ESP) a Bob Lutz (USA) 6-4 6-3 6-41972 (16 - 22 octubre) Jan Kodes (TCH) a Manuel Orantes (ESP) 6-3 6-2 6-41973 (08 - 14 octubre) Ilie Nastase (ROU) a Manuel Orantes (ESP) 2-6 6-1 8-6 6-41974 (14 - 20 octubre) Ilie Nastase (ROU) a Manuel Orantes (ESP) 8-6 9-7 6-31975 (13 - 19 octubre) Bjorn Borg (SWE) a Adriano Panatta (ITA) 1-6 7-6 6-3 6-21976 (18 - 24 octubre) Manuel Orantes (ESP) a Eddie Dibbs (USA) 6-1 2-6 2-6 7-5 6-41977 (17 - 23 octubre) Bjorn Borg (SWE) a Manuel Orantes (ESP) 6-2 7-5 6-21978 (09 - 15 octubre) Balazs Taroczy (HUN) a Ilie Nastase (ROU) 1-6 7-5 4-6 6-3 6-41979 (08 - 14 octubre) Hans Gildemeister (CHI) a Eddie Dibbs (USA) 6-4 6-3 6-1

Els anys

Page 51: Conde de Godó Barcelona 2012
Page 52: Conde de Godó Barcelona 2012
Page 53: Conde de Godó Barcelona 2012

www.barcelonaopenbancsabadell.com 51

80Los años

El primer tenista que se llevó el trofeo a casa

Aún hoy en día Mats Wilander figura como el jugador más joven en

ganar el torneo. Consiguió esa proeza en 1982, a los 17 años, 1 mes y 19 días. La semilla de Borg causó muy pronto sensación en Barcelona, manifestándo-se primero en la figura de Wilander, un tenista muy precoz que estaba pre-destinado para alcanzar la gloria, y más tarde en la de Kent Carlsson. Entre los dos ganaron cinco títulos en el Real Club Tenis Bar-celona.

El más joven ganador de un torneo del Grand

Slam (Roland Garros 1982 a los 17 años) cautivó a los aficionados catalanes desde el primer día que se paseó por Pedralbes. Ven-ció consecutivamente en el 82, 83 y 84 y se adjudicó en propiedad el trofeo, algo que no había hecho ningún otro tenista en la ya larga historia del certa-men. En dos finales superó al argentino Guillermo

Encara avui en dia Mats Wilan-der figura com el jugador més jove en guanyar

el torneig. Va aconseguir aquesta proesa al 1982, als 17 anys, 1 mes i 19 dies. La llavor de Borg va causar molt aviat sensació a Barcelona, manifestant-se primer en la figura de Wilander, un tennista molt precoç que estava predes-tinat a arribar a la glòria, i més endavant a la de Kent Carlsson. Entre tots dos van guanyar cinc títols al Reial Club de Tennis Barcelona.

El més jove guanyador d’un torneig del Grand

Slam (Roland Garros 1982 als 17 anys) va captivar als aficionats catalans des del primer dia que es va passejar per Pedralbes. Va vèncer consecutivament al 82, 83 i 84 i es va adjudicar en propietat el trofeu, cosa que mai havia fet cap altre tennista a la ja llarga his-tòria del certamen. A dues finals va superar a l’argentí Guillermo Vilas, proba-

Mats Wilander es va proclamar campió del torneig amb 17 anys, 1 mes i 19 dies

Mats Wilander se proclamó campeón del torneo con 17 años, 1 mes y 19 días

Años 80

El primer tennista que va endur-se el trofeu a casa

Mats Wilander y Guillermo Vilas separados por Toni Corominas / Mats Wilander i Guillermo Vilas separats per Toni Corominas

Page 54: Conde de Godó Barcelona 2012

52

80

Vilas, probablemente el más grande de los jugadores que no ha podido ganar este torneo, y en otra, la de 1984, a un compatriota, Joachim Nystrom. El sueco era por aquel entonces el idioma que más se oía en el Real Club Tenis Barcelona.

Wilander, que sucedió en el ranking mundial a Ivan Lendl, se embolsó 33 títulos de la ATP, siete de ellos de los más grandes. En un año fue capaz de ganar tres de los cuatro, algo que no había logrado nadie desde Jimmy Con-nors. Y el dato más con-tundente: pudo inscribir su nombre en el palmarés de los cuatro torneos del Grand Slam cuando no ha-bía cumplido los 21 años.

El sueco era casi invenci-ble en esos años. Domi-naba todos los resortes del juego y era muy fuerte mentalmente. En Barcelo-na impuso una racha de 23 triunfos consecutivos

que superaría Nadal dos décadas más tarde. Estuvo a punto de alcanzar la victoria 24, pero un fran-cés sin galones, Thierry Tulasne, le arrebató el que sería el cuarto título consecutivo.

Todo el mundo estaba al lado del sueco, mucho más completo que su adversario, pero Tulasne se impuso en una final impresionante disputada en cinco sets en la que el sueco ganó por 6-0 el primer set y perdió por 6-0 el último.

LAS RODILLAS DE CARLSSON

Durante ese torneo de 1985, Carlos de Godó, Conde de Godó, recibió de manos del presidente del Comité Olímpico Inter-nacional, Juan Antonio Samaranch, la Orden Olím-pica del Mérito Deportivo.

A Wilander le sucedió en el 86 Carlsson, otra joven estrella que batió récords

blement el més gran dels jugadors que no ha pogut guanyar aquest torneig, i a l’altra, la de 1984, a un compatriota, Joachim Nys-trom. El suec era en aquell moment la llengua que més s’escoltava al Reial Club Tennis Barcelona.

Wilander, que va succeir al rànquing mundial a Ivan Lendl, es va embutxacar 33 títols de l’ATP, set d’ells dels més grans. En un any va ser capaç de guanyar tres dels quatre, fet que no havia aconseguit ningú des de Jimmy Connors. I la dada més contundent: va poder inscriure el seu nom al palmarès dels quatre tornejos del Grand Slam quan encara no havia fet els 21 anys.

El suec era gairebé invencible en aquells anys. Dominava tots els elements del joc i era molt fort mentalment. A Barce-lona va imposar una ratxa de 23 triomfs consecutius que superaria Nadal dues

dècades després. Va estar a punt d’aconseguir la victòria 24, però un fran-cès sense galons, Thierry Tulasne, li va rebatre el que hagués estat el quart títol consecutiu.

Tothom estava al costat del suec, molt més com-plet que el seu adversari, però Tulasne es va imposar a una final impressionant disputada en cinc sets a la qual el suec va guanyar per 6-0 el primer set i va perdre per 6-0 l’últim.

ELS GENOLLS DE CARLSSON

Durant aquest torneig de 1985, Carlos de Godó, Conde de Godó, va rebre de mans del president del Comitè Olímpic Inter-nacional, Juan Antonio Samaranch, l’Ordre Olím-pica del Mèrit Esportiu.

A Wilander va succeir-lo Carlsson l’any 86, una altra jove estrella que va batre rècords de precocitat fins retirar-se del tennis

Els anys

Mats Wilander

Kent Carlsson

Page 55: Conde de Godó Barcelona 2012

www.barcelonaopenbancsabadell.com 53

80Los años

de precocidad hasta para retirarse del tenis tras siete temporadas en el circuito y con las rodillas destrozadas. Tenía 21 años recién cumplidos. Este nuevo producto de la factoría sueca era dinami-ta pura, pero el físico no le acompañaba como a sus predecesores. Capaz de dominar el juego desde el fondo de la pista, como le había mostrado Borg, abría ángulos imposibles y forzaba a sus rivales a un esfuerzo supremo. Parecía destinado a reinar en el mundo del tenis.

Su primera victoria en Barcelona la consiguió con 18 años. El austriaco Andreas Maurer apenas le hizo sudar. No perdió más que cuatro juegos. En 1987 no pudo jugar en Barcelona y un año más tarde logró su segundo triunfo, curiosamente ante otro austriaco, Thomas Muster, que con el tiempo perfeccionaría el estilo de juego de Carlsson.

La victoria de Barcelona en 1988 fue la última de las nueve que aparecen en su palmarés. Con otras ro-dillas pudo haber sido uno de los mejores tenistas del mundo.

Otro gran nombre pasó por la ciudad a primeros de los 80. No era sueco, sino checo y respondía al nombre de Lendl. Ganó dos torneos consecutivos (1980-81) antes de pro-yectarse al edén del tenis mundial, en el que impuso una nueva jerarquía. El checo, profesional desde 1978, fue un campeón jú-nior en el que ya se fijaban todos los observadores

després de set tempo-rades al circuit i amb els genolls destrossats. Tenia 21 anys acabats de fer. Aquest nou producte de la factoria sueca era dina-mita pura, però el físic no l’acompanyava com als seus predecessors. Capaç de dominar el joc des del fons de la pista, com li havia ensenyat Borg, obria angles impossibles i forçava als seus rivals a un esforç suprem. Semblava destinat a regnar al món del tennis.

La seva primera victòria a Barcelona va aconseguir-la amb 18 anys. L’austríac Andreas Maurer ni tan sols el va fer suar. Només

No era suec, sinó txec i responia al nom de Lendl. Va guanyar dos tornejos consecutius (1980-81) abans de projectar-se a l’edèn del tennis mundial, al qual va imposar una nova jerarquia. El txec, professional des de 1978, va ser un campió júnior al qual ja es van fixar tots els observadors pel seu servei, el seu gran cop de dreta i un físic superdotat. Només li faltava somriure. El titllaven d’antipàtic.

La seva victòria de 1980 va ser la tercera d’una carrera brutal a la qual va arribar als 94 títols ATP i es va mantenir líder de la classificació mundial

va perdre quatre jocs. Al 1987 no va poder jugar a Barcelona i un any després va aconseguir el seu segon triomf, curiosament contra un altre austríac, Thomas Muster, que amb el temps perfeccionaria l’estil de joc de Carlsson.

La victòria de Barcelona al 1988 va ser la darrera de les nou que apareixen al seu palmarès. Amb uns altres genolls podria haver estat un dels millors tennistes del món.

Un altre gran nom va passar per la ciutat a començaments dels 80.

durant un total de 270 setmanes. Tant aquell any com el següent va tenir el mateix rival a la final: l’argentí Vilas, etern perde-dor a Barcelona.

Trenta anys després dels seus triomfs, Lendl tornarà aquest any a Barcelona al costat del jugador al que dirigeix des de fa uns

Lendl tenía un gran servicio, un soberbio golpe de derecha y un físico superdotado

Lendl tenia un gran servei, un cop de dreta fantàstic i un físic superdotat

Ivan Lendl

Page 56: Conde de Godó Barcelona 2012

54

80por su saque, su enorme golpe de derecha y un físico superdotado. Sólo le faltaba sonreír. Le tildaban de antipático.

Su victoria de 1980 fue la tercera de una carrera brutal en la que llegó a los 94 títulos ATP y se mantu-vo líder de la clasificación mundial por espacio de 270 semanas. Tanto ese año como el siguiente

mesos, l’escocès Andy Murray.

El que no va aconseguir Vilas en quatre intents ho va aconseguir al 1987 un jove argentí de 23 anys educat esportivament a Barcelona. Martín Jaite va disputar la final d’aquella temporada pensant segurament en el que li

tuvo el mismo rival en la final: el argentino Vilas, eterno perdedor en Bar-celona.

Treinta años después de sus triunfos, Lendl volverá este año a Barcelona al lado del jugador al que dirige desde hace unos meses, el escocés Andy Murray.

Lo que no pudo lograr Vilas en cuatro intentos lo

esperava enfrontant-se a Wilander, botxí del seu compatriota en dues ocasions. Però es va so-breposar a l’ambient, als pronòstics i a la diferència de rànquing per oferir el seu millor tennis i provo-car una de les més grans sorpreses a la història del torneig.

Els anys

Diego Armando Maradona

Vilas entrega raquetas

Guillermo Vilas e Ivan Lendl, finalistas

Page 57: Conde de Godó Barcelona 2012

www.barcelonaopenbancsabadell.com 55

80Los años

Jaite s’havia enfrontat en sis ocasions al seu rival i sempre s’havia produït el mateix resultat: ell perdia, Wilander guanyava. Però aquell dia estava disposat a tot, sense que li pesés ni l’estadística ni la opinió dels assistents al partit. Va

consiguió en 1987 un jo-ven argentino de 23 años educado deportivamente en Barcelona. Martín Jaite disputó la final de esa tem-porada pensando segura-mente lo que le esperaba enfrentándose a Wilander, verdugo de su compatrio-ta en dos ocasiones. Pero se sobrepuso al ambiente, a los pronósticos y a la diferencia de ranking para ofrecer su mejor tenis y provocar una de las mayo-res sorpresas en la historia del torneo.

Jaite se había medido en seis ocasiones a su rival y siempre se había produci-do el mismo resultado: él perdía, Wilander ganaba. Pero aquel día estaba dis-puesto a todo, sin que le pesara ni la estadística ni la opinión de los asistentes al partido. Ganó los dos primeros sets, perdió más tarde los dos siguientes (el cuarto con un contun-dente 6-0 que presagiaba lo peor), pero se impuso en la última manga ante el delirio de los aficionados, que lo consideraban un jugador de la casa.

CON LA AYUDA DE LA VIRGEN DE FÁTIMA

El final de la década siguió hablando español, esta vez gracias al ecuato-riano Andrés Gómez, un zurdo de Guayaquil que cuando alcanzó la victoria había cumplido ya los 29 años. Venció en 1989 al austriaco Horst Skoff, ocho años más joven, y en 1990

guanyar els dos primers sets, va perdre més tard els dos següents (el quart amb un contundent 6-0 que presagiava el pitjor), però es va imposar a la última màniga davant el deliri dels aficionats, que el consideraven un juga-dor de la casa.

AMB L’AJUDA DE LA VERGE DE FÀTIMA

El final de la dècada va seguir parlant espanyol, aquesta vegada gràcies a l’equatorià Andrés Gómez, un esquerrà de Guayaquil que quan va aconseguir la victòria havia fet ja els 29 anys. Va vèncer al 1989 a l’austríac Horst Skoff, vuit anys més jove, i al 1990 a l’argentí Guillermo Pérez-Roldán. Aquestes dues victòries, juntament amb el seu major èxit com a professional, el triomf a Roland Garros al 90, van canviar la vida d’un jugador serè i molt estimat per tots que acostumava a viatjar en companyia de la seva dona i el seu fill.

Abans d’aconseguir la final, Gómez va tenir un temible rival a semifinals, ni més ni menys que Len-dl, amb qui havia perdut els seus últims 14 enfron-

al argentino Guillermo Pérez-Roldán. Esas dos victorias, junto a su mayor éxito como profesional, el triunfo en Roland Garros en el 90, cambiaron la vida de un jugador sereno y muy querido por todos que acostumbraba a viajar en compañía de su mujer y su hijo.

Antes de alcanzar la final, Gómez tuvo un te-mible rival en semifinales, nada menos que Lendl, con el que había perdido sus últimos 14 enfrenta-mientos. “Nadie me ganará 15 veces seguidas”, explicó el ecuatoriano entre son-risas cuando al concluir su partido de cuartos de final le recordaron un dicho muy popular en su país que hablaba de dos im-posibles: que la selección ecuatoriana se clasificara para disputar una Copa del Mundo de fútbol y que él venciera al checo Lendl.

A fin de repetir su increíble victoria del 89, Gómez peregrinó a Portu-gal para postrarse ante la Virgen de Fátima, a la que pidió ayuda para reeditar su título en Barcelona y poder así realizar una obra benéfica en su país que tenía proyectada. La santa debió escuchar al tenista, que no sólo ganó la final individual, aunque en cin-co sets, ante Pérez-Roldán, sino también la de dobles junto a Javier Sánchez Vicario.

“Ningú em guanyarà 15 vegades seguides”, va assegurar Andrés Gómez abans de la final del 89

“Nadie me ganará 15 veces seguidas”, aseguró Andrés Gómez antes de la final del 89

taments. “Ningú em guan-yarà 15 vegades seguides”, va explicar l’equatorià en to distès quan al concloure el seu partit de quarts de final li van recordar una dita molt popular al seu país que parlava de dos impossibles: que la selecció equatoriana es classifiqués per disputar una Copa del Món de futbol i que ell guanyés al txec Lendl.

Per tal de repetir la seva increïble victòria del 89, Gómez va peregrinar a Portugal per postrar-se da-vant la Verge de Fàtima, a qui va demanar ajuda per reeditar el seu títol a Bar-celona i poder així realitzar una obra benèfica al seu país que tenia projectada. La santa deuria escoltar al tennista, que no només no va guanyar la final individual, tot i que a cinc sets, davant Pérez-Roldán, sinó també la de dobles al costat de Javier Sánchez Vicario.

Emilio Sánchez Vicario

Page 58: Conde de Godó Barcelona 2012

56

80

Wilander: “Este torneo es el único en el que he ganado tres veces seguidas”“Aquest és l’únic torneig que he guanyat tres cops seguits”

Mats Wilander fue el primer jugador que logró ganar el trofeo en propiedad. El sueco, un joven talento que batió récords de precocidad, venció en los años 1982, 1983 y 1984 cuando el torneo se dispu-

taba en el mes de octubre. Ahora se dedica a promover la enseñanza del tenis en Estados Unidos a través de un proyecto que denomina Wilander on wheels. Le hemos localizado, sin embargo, en el polo opuesto del mundo, en Sudáfrica.

Mats Wilander va ser el primer jugador que va guanyar el trofeu en propietat. El suec, un jove talent que va batre rècords de precocitat, va vèncer els anys 1982, 1983 i 1984, quan el torneig

encara es disputava al mes d’octubre. Ara es dedica a promoure l’ensenyament del tennis als Estats Units mitjançant un projecte que denomina Wilander on wheels. Tot i això, l’hem trobat al pol oposat del mon, a Sud-àfrica.

Els anys

Page 59: Conde de Godó Barcelona 2012

www.barcelonaopenbancsabadell.com 57

80Los años

Lo primero es su salud. ¿Cómo se encuentra tras su hospitalización reciente a causa de serios problemas en un riñón?

Estuve de baja unos días durante los Internacionales de Australia, pero todo salió bien. Y luego te tenido algunos achaques, pero bueno, ya todo parece que se arregla. En cinco o seis semanas estaré a punto.

Usted será para siempre el primer tenista que logró adjudicarse el Trofeo Conde de Godó en propiedad…

Sí, tengo muy buenos recuerdos de aquellos años. Fue muy especial ganar tres veces seguidas. Vencer a los más grandes me dio mucha confianza. Una puedes ganar, por ejemplo a Ivan Lendl, en París y luego perder con él en otra ciudad, pero en Barcelona eran tres años, tres torneos y siempre ga-nando. Algo muy especial.

¿Qué era lo mejor del torneo aparte de usted?

La fecha. Se disputaba antes en otoño y significaba que acababa la temporada de pista dura y volvíamos a la tierra batida. Un alivio para mí.

¿Oiga, y dónde conserva el trofeo gigantesco que pesa 13 kilos?

Lo tengo junto a otros muchos en mi casa de Idaho, en Estados Uni-dos, pero éste es el más grande. Recuerdo que los dos primeros no me dieron ninguno y eso que había ganado el torneo. Y luego, cuando vencí en el tercero, en 1984, me dieron aquellos dos y el auténtico, el grande. Todos de golpe. El Trofeo Conde de Godó es el único torneo que he ganado tres veces seguidas en mi vida.

Hablemos del tenis actual. Me imagino que, como crítico a través de la cadena Eurosport, estará notando permanentemente cambios y una evolución que a veces no se sabe si es para bien o no…

El cambio es radical. El problema de ahora es que Djokovic y Nadal se enfrentan seis veces en finales en un año y eso no es lo mejor. Yo jugaba con Lendl muy pocas veces en la misma temporada. Y para el tenis esto es mu-cho mejor. En mis tiempos había, además, muchos más tenistas con posibili-dades de lograr victorias,

Primer de tot parlem de la seva salut. Com es troba després de la seva hospitalització recent degut a uns seriosos problemes de ronyó?

Vaig estar de baixa uns dies durant els Internacio-nals d’Austràlia, però tot va sortir bé. I després he tingut alguna recaiguda, però bé, ja sembla que estigui tot arreglat. En cinc o sis setmanes estaré a punt.

Vostè serà per sempre el primer tennista que va aconseguir adjudicar-se el Trofeu Conde de Godó en propietat...

Sí, tinc molts bons re-cords d’aquells anys. Va ser molt especial guanyar tres vegades seguides. Vèncer als més grans em va donar molta confiança. Una pots guanyar, per exemple a Ivan Lendl a París i després perdre amb ell a una altra ciutat, però a Barcelona eren tres anys, tres tor-neigs i sempre guanyant. Un fet molt especial.

Què era el millor del torneig deixant de banda a vostè?

La data. Abans es dis-putava a la tardor i això significava que acabava la temporada de pista dura i tornàvem a la terra ba-tuda. Tota una benedicció per a mi.

Escolti, on conserva un trofeu gegant que pesa 13 quilos?

El tinc al costat de molts altres records a la meva casa d’Idaho, als Estats Units, però aquest és el més gran. Recordo que quan vaig guanyar els dos primers no em van donar cap tot i que havia guan-yat el torneig. I després, quan vaig vèncer el tercer, al 1984, em van donar aquells dos i l’autèntic, el gran. Tots de cop. El Trofeu Conde de Godó és l’únic torneig que he guanyat tres cops seguits a la meva vida.

Page 60: Conde de Godó Barcelona 2012

58

80cosa que hoy se reduce a tres, Nole, Rafa y Roger Federer. Aunque veo a Andy Murray que este año puede hacer algo.

Por cierto que ahora Murray está trabajando con Lendl, seguro que le irá bien…

Antes Andy tenía que jugar para impresionar a su madre y ahora lo tiene que hacer ante Lendl. No es lo mismo. Éste le va a pedir que juegue bien y que luche, pero sobre todo que gane.

¿En tierra batida cree que Nadal es imbatible?

Rafa es el máximo favo-rito en todos los torneos de tierra. Es imbatible en todos los partidos que se jueguen a cinco sets. A partir del tercer set se convierte en un marato-niano y no le puede ganar nadie. Rafa es insustituible en el futuro. No hay nadie como él y lo que él hace por su país y por el tenis es muy grande. Otros no se preocuparían.

¿Qué tal su trabajo en Eurosport como periodista?

Muy interesante. Un día soy Nole, otro Rafa y así porque me pongo en su piel. Y la verdad es que lo hago encantado. También hablo del tenis femeni-

no. Y ahí me surge una pregunta: ¿qué tendría que hacer yo para ganar a Sharapova?

¿Puede hablarnos de su proyecto de enseñanza del tenis sobre ruedas?

Bueno, eso es con lo que me gano a vida desde hace un tiempo. Se llama Wilander on wheels y es como un clinic ambulante. Vamos por todo Estados Unidos y Canadá y el obje-tivo es enseñar a disfrutar del tenis a gente entre 12 y 75 años. Somos dos entrenadores y ya hemos debido pasar por 95 o 100 ciudades de Norteamérica. Me gustaría trasplantar el proyecto a Europa, pero ahí es más difícil.

Por último. ¿Cómo ve la presente temporada tras el espectacular comienzo de Australia y la derrota reciente de Djokovic ante Murray en Dubai?

Creo que este año el jugador serbio no ganará todo lo que ganó en 2011. Es imposible, aunque igual se lleva dos o tres grandes y pienso que también los Juegos Olímpicos. Rafa está allí. Juega muy bien, pero no gana ya en los grandes. Me imagino que le habrá dado mucha confianza su excelente final de Australia. Ha visto que ahora sí sabe cómo vencer a Djokovic.

Parlem del tennis actual. M’imagino que, com a crític a la cadena Eurosport, estarà notant permanentment canvis i una evolució que de vegades no se sap si servirà per anar pel bon camí o no...

El canvi és radical. El pro-blema d’ara és que Djoko-vic i Nadal s’enfronten sis cops a una final en només un any, i això no és el mi-llor. Jo jugava amb Lendl molt poques vegades a la mateixa temporada. I pel tennis això és molt millor. Als meus temps hi havia, a més, molts més tennistes amb possibilitats d’aconseguir victòries, un fet que avui es redueix només a tres, Nole, Rafa i Roger Federer. Tot i que veig que aquest any Andy Murray també pot fer alguna cosa.

Per cert que ara Murray està treballant amb Lendl, segur que li anirà bé...

Abans Andy havia de jugar per impressionar a la seva mare i ara ho ha de fer davant Lendl. No és el mateix. Aquest li dema-narà que jugui bé i que lluiti, però sobre tot que guanyi.

A la terra batuda creu que Nadal és imbatible?

Rafa és el màxim favorit a tots els torneigs de terra. És imbatible a tots els partits que es juguin a cinc sets. A partir del tercer set es converteix en un mara-tonià i no pot guanyar-lo ningú. Rafa és insubstituï-ble al futur. No hi ha ningú com ell i el que ell fa pel seu país i pel tennis és molt gran. D’altres no es preocuparien.

Com porta la seva feina a Eurosport com a periodista?

- Molt interessant. Un dia sóc Nole, un altre Rafa i així em poso a la seva pell. I certament ho faig encan-tat. També parlo del tennis femení. I aquí em sorgeix una pregunta: què hauria de fer jo per guanyar a Sharapova?

Pot parlar-nos del seu projecte d’ensenyament del tennis sobre rodes?

Bé, això és amb el que em guanyo la vida des de ja fa un temps. Es diu Wilander on wheels i és com un clínic ambulant. Ens movem per tots Estats Units i Canadà i l’objectiu és el d’ensenyar a gaudir del tennis a la gent entre els 12 i els 75 anys. Som dos entrenadors i segura-ment ja haurem passat per 95 o 100 ciutats de Amè-rica del Nord. M’agradaria trasplantar el projecte a Europa, però allà és més difícil.

Per últim. Com veu la present temporada després de l’espectacular començament d’Austràlia i la derrota recent de Djokovic davant Murray a Dubai?

Crec que aquest any el jugador serbi no guanyarà tot el que va guanyar el 2011. És impossible, tot i que segurament pot endur-se un parell o tres grans i penso que també els Jocs Olímpics. Rafa està allà. Juga molt bé, però ja no guanya als grans. M’imagino que li haurà donat molta confiança la seva excel·lent final d’Austràlia. Ha vist que ara sí que sap com vèncer a Djokovic.

Els anys

Page 61: Conde de Godó Barcelona 2012
Page 62: Conde de Godó Barcelona 2012

60

80Lady Di y Naranjito son

los primeros perso-najes de la década

tras su boda con Carlos de Inglaterra y el Mundial de Fútbol España’82 respec-tivamente. La guerra de las Malvinas, un tema aún candente entre Argentina y Gran Bretaña por el control de esas islas, acaba con triun-fo británico. España entra en la Comunidad Económica Europea en 1986 y un año más tarde nace el niño 5.000 millones. En 1989 cae el ma-yor símbolo de la Guerra Fría y una barrera ideológica y fronteriza, el Muro de Berlín.

En cultura, José Luis Garci consigue el Oscar por “Volver a empezar”, aunque

Lady Di i Naranjito són els primers perso-natges de la dècada

després de la seva boda amb Carles d’Anglaterra i el Mundial de Futbol Espan-ya’82 respectivament. La guerra de les Malvines, un tema encara candent entre Argentina i Gran Bretanya pel control d’aquestes illes, acaba amb triomf britànic. Espanya entra a la Comu-nitat Econòmica Europea al 1986 i un any després neix el nen 5.000 milions. Al 1989 cau el major símbol de la Guerra Freda i una barre-ra ideològica i fronterera, el Mur de Berlín.

Al món de la cultura, José Luis Garci aconsegueix l’Oscar per “Volver a empe-zar”, tot i que aquells anys perdem a Luis Buñuel, Sal-vador Dalí, Ingrid Berman o Joan Miró. Severiano Balles-teros es col·loca dos cops la jaqueta verda del Masters d’Augusta. La societat bar-celonina, que rep la notícia de la designació dels Jocs Olímpics de 1992 el mes d’octubre de 1986 i la decla-ració del Park Güell com a

esos años perdemos a Luis Buñuel, Salvador Dalí, Ingrid Berman o Joan Miró. Seve-riano Ballesteros se coloca dos veces la chaqueta verde del Masters de Augusta. La sociedad barcelonesa, que recibe la noticia de la desig-nación de los Juegos Olím-picos de 1992 en octubre de 1986 y la declaración del Park Güell como Patrimonio de la Humanidad, sufre el mazazo de un atentado terrorista en Hipercor que mata a 21 personas.

Los premios del torneo en 1983 suben a 265.000 dólares -32.000 para el ganador-, mientras que las tribunas de pista central cuestan 3.100.000 pesetas. Coincidiendo con el trofeo, el club inaugura la primera pista de hierba artificial en España. La entrada de la final cuesta 1.300 pesetas y el abono 5.500. Se instalan torres de iluminación en 1986 y marcadores electró-nicos en las pistas 1, 2 y 3 en 1990.

En 1985, Sixte Cambra sustituye a Salvador Vidal como director del torneo. En clave olímpica, un Cobi gigante preside en 1989 la nueva calle comercial (“la Calle del Godó”), ubicada en Bosch i Gimpera, un año después de la creación del Diario Oficial del torneo en colaboración con La Vanguardia y del Village tras el acuerdo de comercializa-ción con IMG.

Patrimoni de la Humanitat, pateix el cop d’un atemptat terrorista a Hipercor que mata 21 persones.

Els premis del torneig al 1983 pugen a 265.000 dòlars -32.000 pel guan-yador-, mentre que les tribunes de la pista central tenen un cost de 3.100.000 pessetes. Coincidint amb el trofeu, el club inaugura la primera pista d’herba ar-tificial a Espanya. L’entrada de la final val 1.300 pessetes i l’abonament 5.500. S’instal·len torres d’il·luminació al 1986 i marcadors electrònics a les pistes 1, 2 i 3 al 1990.

Al 1985 Sixte Cambra substitueix Salvador Vidal com a director del torneig. En clau olímpica, un Cobi gegant presideix el 1989 el nou carrer comercial (“el Carrer del Godó”), ubicat a Bosch i Gimpera, un any després de la creació del Diari Oficial del Torneig en col·laboració amb La Van-guardia i del Village després de l’acord de comercialitza-ció amb IMG.

PALMARÉS

Las cosas de la vida / Les coses de la vida

1980 (06 - 12 octubre) Ivan Lendl (TCH) a Guillermo Vilas (ARG) 6-4 5-7 6-4 4-6 6-11981 (05 - 11 octubre) Ivan Lendl (TCH) a Guillermo Vilas (ARG) 6-0 6-3 6-01982 (05 - 11 octubre) Mats Wilander (SWE) a Guillermo Vilas (ARG) 6-3 6-4 6-31983 (03 - 09 octubre) Mats Wilander (SWE) a Guillermo Vilas (ARG) 6-0 6-3 6-11984 (01 - 07 octubre) Mats Wilander (SWE) a Joakim Nystrom (SWE) 7-6 6-4 0-6 6-21985 (23 - 29 septiembre) Thierry Tulasne (FRA) a Mats Wilander (SWE) 0-6 6-2 3-6 6-4 6-01986 (22 - 28 septiembre) Kent Carlsson (SWE) a Andreas Maurer (RFA) 6-2 6-2 6-01987 (21 - 27 septiembre) Martín Jaite (ARG) a Mats Wilander (SWE) 7-6 6-4 4-6 0-6 6-41988 (12 - 17 septiembre) Kent Carlsson (SWE) a Thomas Muster (AUT) 6-3 6-3 3-6 6-11989 (18 - 24 septiembre) Andrés Gómez (ECU) a Horst Skoff (AUT) 6-4 6-4 6-2

Els anys

Page 63: Conde de Godó Barcelona 2012
Page 64: Conde de Godó Barcelona 2012
Page 65: Conde de Godó Barcelona 2012

www.barcelonaopenbancsabadell.com 63

Emilio lidera noves forces al tennis espanyol

Habían pasado 15 años desde la victoria de Manuel Orantes en la

central del Real Club Tenis Barcelona, la última que un tenista español había conseguido en el torneo. En 1991 la sequía estaba a punto de concluir y eso que en esa edición todo el mun-do lo que esperaba ver era una final entre Boris Becker y Andre Agassi, dos de los más grandes de la época. Un duelo de colosos.

Pero fueron Emilio Sánchez Vicario y Ser-gi Bruguera los que se

Havien passat 15 anys des de la victòria de Manuel Oran-tes a la central

del Reial Club Tennis Barcelona, la última que un tennista espanyol havia aconseguit al torneig. Al 1991 la sequera estava a punt de concloure i això que en aquella edició el que tothom esperava veu-re era una final entre Boris Becker i Andre Agassi, dos dels més grans de l’època. Un duel de gegants.

Però van ser Emilio Sánchez Vicario i Sergi Bru-guera els que es van clas-sificar per disputar l’últim partit. En poques ocasions s’havia vist vibrar d’aquella manera a la grada, que a més es va anar dividint per un igual els seus grits d’alè entre un i altre jugador. Una final entre espanyols no era un fet gaire usual.

clasificaron para disputar el último partido. Pocas veces se había visto vibrar de ese modo a la grada, que además dividió por un igual sus gritos de aliento entre uno y otro jugador. Una final entre españoles no era algo muy usual. De hecho era la segunda vez que dos españoles

De fet era la segona vega-da que dos espanyols dis-putaven el partit decisiu i el precedent era ni més ni menys que de 1969, quan els dos Manolos van mesurar les seves forces a una final inoblidable per molts motius.

Bruguera havia acabat amb Becker als vuitens i Agassi, que debutava a Barcelona, va perdre el seu partit de quarts de final davant Pérez-Roldán. A la final va vèncer Emilio (29 anys), que va imposar la seva experiència i va poder aixecar un trofeu que havia recuperat la seva forma original per l’ocasió. Espan-ya tornava a comptar al palmarès del Trofeu Conde de Godó. El tennis espanyol va començar a aixecar-se gràcies a aquest triomf d’Emilio i aquella estrident final, el ressò de la qual va arribar a tot el món.

Años 90

90Los años

Emilio lidera los nuevos bríos del tenis español

Emilio Sánchez Vicario

Boris Becker

Sergi Bruguera

Page 66: Conde de Godó Barcelona 2012

64

90

disputaban el encuentro decisivo y el precedente era nada menos de 1969, cuando los dos Manolos midieron sus fuerzas en una final inolvidable por muchos motivos.

Bruguera había acabado con Becker en los octavos y Agassi, que debutaba en Barcelona, perdió su partido de cuartos de final frente a Pérez-Roldán. En la final venció Emilio (29

I tal va ser l’entusiasme que va generar el partit que novament un es-panyol, un noi de la casa, Carlos Costa, va poder inscriure el seu nom al pal-marès l’any següent, quan Barcelona vivia les vigílies olímpiques amb un entusias-me desbordant. Aquella apo-teosi prèvia als Jocs Olímpics va apropar a Pedralbes als millors del moment, però va ser un jove jugador del club organitzador qui va saber esprémer totes les seves años), que impuso su ex-

periencia y pudo levantar un trofeo que había recu-perado su forma original para la ocasión. España volvía a contar en el pal-marés del Trofeo Conde de Godó. El tenis español em-pezó a levantarse gracias a ese triunfo de Emilio y esa estridente final cuyo eco llegó a todo el mundo.

Y tal fue el entusiasmo que generó el partido que

facultats per aconseguir el major triomf de la seva carrera esportiva. Costa no era ni cap de sèrie, però els grans van caure molt d’hora i amb el seu joc acadèmic i elegant va superar totes les adversitats per vèncer sense cedir ni un set, un fet que només havien aconseguit fins aquell moment Seixas (1953), Trabert (54), Flam (56), Emerson (61) i Kodes (72).

Bruguera i Costa van mantenir al punt més alt

Els anys

Carlos Costa

Page 67: Conde de Godó Barcelona 2012
Page 68: Conde de Godó Barcelona 2012
Page 69: Conde de Godó Barcelona 2012

www.barcelonaopenbancsabadell.com 67

90Los años

de nuevo un español, un chico de la casa, Carlos Costa, pudo inscribir su nombre en el palmarés al año siguiente, cuando Barcelona vivía las vigilias olímpicas con un entu-siasmo desbordante. Esa apoteosis previa a los Juegos Olímpicos acercó a Pedralbes a los mejo-res del momento, pero fue un joven jugador del club organizador el que supo exprimir todas sus facultades para conseguir el mayor triunfo de su carrera deportiva. Costa no era ni cabeza de serie, pero los grandes cayeron muy pronto y con su juego académico y elegante

a aquesta nova generació de tennistes espanyols amb ambicions internacio-nals. Tots dos van disputar les següents finals, tot i que sense sort. El Sergi va caure davant l’ucraïnès Andrei Medvedev al 1993 i Carlos va perdre un any després amb l’holandès Richard Krajicek.

Medvedev va tenir un comportament extraor-dinari ja que li va tocar enfrontar-se a quarts amb Lendl i a semifinals amb Thomas Muster, l’hora del qual encara no havia so-nat. Faltava molt poc per això. L’ucraïnès va poder també amb Bruguera al darrer partit, però aquest es venjaria setmanes més

superó todas las adver-sidades para vencer sin ceder ni un set, algo que sólo habían conseguido hasta ese momento Seixas (1953), Trabert (54), Flam (56), Emerson (61) y Kodes (72).

Bruguera y Costa man-tuvieron en lo más alto a esa nueva generación de tenistas españoles con ambiciones internaciona-les. Los dos disputaron las siguientes finales, aunque sin suerte. Sergi cayó ante el ucraniano Andrei Me-dvedev en 1993 y Carlos perdió un año después frente al holandés Richard Krajicek.

Medvedev tuvo un comportamiento ex-traordinario pues le tocó medirse en cuartos a Lendl y en semifinales a Thomas Muster, cuya hora todavía no había sonado. Faltaba muy poco para eso. El ucraniano pudo también con Bruguera en el último partido, pero éste se ven-garía semana más tarde en París en el primero de sus dos grandes éxitos en la arena francesa.

Pese a llevar cinco meses sin jugar, odiar la tierra batida y no estar entre los favoritos, Krajicek encontró en Barcelona la inspiración perdida de su juego y fue pasando

tard a París al primer dels seus dos grans èxits a la terra francesa.

Malgrat portar cinc mesos sense jugar, odiar la terra batuda i no estar entre els favorits, Krajicek va trobar a Barcelona la inspiració perduda del seu joc i va anar passant rondes amb precisió mil·limètrica gràcies al seu poderós joc de sacada i volea. Dos anys més tard, al 1996, aconseguiria la seva major victòria al circuit en vèncer a Wim-bledon, l’únic jugador en fer-ho entre 1993 i 2000 a més de Pete Sampras.

Al 1995 va arribar el mo-ment d’un dels jugadors més admirats a la història

Sergi Bruguera

Ronald Koeman y Cruyff

Clinic de Pete Sampras

La final de 1992, Carlos Costa – Magnus Gustafsson

Page 70: Conde de Godó Barcelona 2012

68

90rondas con precisión mi-limétrica gracias a su po-deroso juego de saque y volea. Dos años más tarde, en 1996, alcanzaría su ma-yor victoria en el circuito al vencer en Wimbledon, el único jugador en hacerlo entre 1993 y 2000 aparte de Pete Sampras.

En 1995 llegó el momen-to de uno de los jugadores más admirados en la histo-ria del torneo, el austriaco Thomas Muster, un hombre que ganó 44 torneos de la ATP y se labró un palmarés intachable en tierra batida. La historia de su atropello en el parking de los alre-dedores de Cayo Vizcaíno, antigua sede del torneo de Miami, le convirtió casi en un héroe y en el deportista más perseguido allá donde viajaba.

Tenía en ese momento 22 años y había derrota-do a Yannick Noah en las semifinales de ese famoso torneo cuando un trágico accidente pudo haberle costado su carrera depor-tiva. Mientras recogía una bolsa del maletero de su vehículo, un conductor borracho le embistió a toda velocidad en un área limitada a circular a 30 km/hora. El accidente casi le destrozó la pierna, pero su admirable determinación le hizo volver a las pistas mucho tiempo después.

del torneig, l’austríac Tho-mas Muster, un home que va guanyar 44 tornejos de l’ATP i es va llaurar un palmarès impecable en terra batuda. La història del seu atropellament al pàrquing dels voltants de Cayo Vizcaíno, antiga seu del torneig de Miami, el va convertir gairebé en un heroi i en l’esportista més perseguit allà on viatjava.

Tenia en aquell moment 22 anys i havia derrotat a Yannick Noah a les semifinals d’aquell famós torneig quan un tràgic accident li podria haver costat la seva carrera esportiva. Mentre recollia una bossa del maleter del seu vehicle, un conduc-tor ebri el va envestir a tota velocitat a una àrea limitada a circular a 30 km/hora. L’accident gairebé va destrossar-li la cama, però la seva admirable determi-nació el va fer tornar a les pistes molt temps després.

“El rei de la terra” (40 victòries consecutives, ter-cera marca de la història després de Nadal i Vilas) va arribar a ser invencible

“El rey de la tierra” (40 victorias consecu-tivas, tercera marca de la historia tras Nadal y Vilas) llegó a ser invenci-ble a mediados a los 90. Diez años antes había jugado ya en Barcelona, pero el Muster de ahora no se parecía en nada en absoluto al de una década antes. Los golpes y el hambre de triunfos del Muster de los 90 le convertían en el rival al que nadie quería ver en la pista. Ese año ganó 12 títulos de 14 finales disputadas.

En el Godó del 95 superó en la final al sueco Magnus Larsson y en el del 96 al chileno Marcelo Ríos, otro zurdo. Sólo en otra final, la de 1966, se habían enfrentado dos zurdos, Koch y Pilic.

EL CENTENARIO DEL CLUB

Con la salvedad del triunfo de Todd Martin en 1998, que devolvió a Estados Unidos al podio del torneo tras 41 años de ausencia, los españo-les volvieron a dominar en el final de esa década gracias al actual director del torneo, Albert Costa, vencedor en 1997, y a Félix Mantilla, el último campeón del siglo XX. Aún más: Martin se tuvo que desembarazar de otro jugador local, Alberto Berasategui, con el que se enfrentó en la final del 98 tras batir a dos triunfado-res en Barcelona, Muster en la segunda ronda y Costa en los cuartos.

Albert Costa, que con 18 años se había impuesto en los mejores certámenes júnior del mundo, iba a mantener la tradición es-pañola de esos años en el

a mitjans dels 90. Deu anys abans havia jugat ja a Barcelona, però el Muster d’ara no s’assemblava en absolut al d’una dècada abans. Els cops i la gana de triomfs del Muster dels 90 el convertien en el rival al qual ningú no volia veure a la pista. Aquell any va guanyar 12 títols de 14 finals disputades.

Al Godó del 95 va superar a la final al suec Magnus Larsson i al del 96 al xilè Marcelo Ríos, un altre esquerrà. Només a una altra final, la de 1966, s’havien enfrontat dos esquerrans, Koch i Pilic.

EL CENTENARI DEL CLUB

Amb l’excepció del triomf de Todd Martin al 1998, que va tornar a Estats Units al podi del torneig després de 41 anys d’absència, els espanyols van tornar a dominar al final d’aquella dècada gràcies a l’actual director del torneig, Albert Costa, vencedor al 1997, i a Félix Mantilla, l’últim campió del segle XX. Encara més:

Els anys

Thomas Muster

Albert Costa

Page 71: Conde de Godó Barcelona 2012

www.barcelonaopenbancsabadell.com 69

90Los años

Real Club Tenis Barcelona. Aquella final del 97, dispu-tada en lunes como tantas otras por la perturbadora presencia de la lluvia, fue denominada la final de los Alberts pues su rival fue otro tenista catalán, Albert Portas, un jugador que no estaba entre los 100 mejores del mundo y jamás había pisado antes el escenario de la final.

Con más bagaje inter-nacional (ya había ganado cuatro títulos ATP), Costa se impuso cómodamente a su rival e inició una ca-rrera triunfal que le llevaría a hacer muy popular su nombre en Kitzbuehel, donde venció en cuatro ocasiones, a ganar la medalla de bronce de los Juegos Olímpicos de Sidney en dobles junto a Alex Corretja, a triunfar con el equipo español en la Copa Davis y, por fin, a inscribir su nombre en el palmarés más deseado de los jugadores españoles, el de Roland Garros.

El año 1999 fue muy especial. Era el del cente-nario del club y estaban en la lucha por la victoria, como en tantas ocasiones anteriormente, los tres mejores jugadores del mundo: Sampras, Carlos Moyá y Evgeni Kafelnikov. En Mantilla, que dos años antes se había mostrado invencible en tierra y que en 1998 había llegado a las semifinales de París, sólo unos cuantos repa-raban. El público apenas tenía ojos para los gran-des. Querían celebrar la efemérides con un triunfo de uno de los cracks del tenis mundial.

Discreto, humilde y un trabajador como muy pocos en el tenis, al que había lle-gado con 10 años, Mantilla

Martin es va haver de desfer d’un altre jugador local, Alberto Berasategui, amb el qual es va enfrontar a la final del 98 després de batre a dos triomfadors a Barcelona, Muster a la segona ronda i Costa als quarts.

Albert Costa, que amb 18 anys s’havia imposat als millors certàmens júnior

se concentró en su parte del cuadro, sin molestarse en comprobar lo que hacían sus adversarios. En cuartos de final venció a Moyá y en cuartos a Pato Clavet. Para consagrarse por fin en su ciudad le quedaba superar el muro de Karim Alami, un tenista marroquí nacido en Casablanca que había me-jorado considerablemente su tenis tras su paso por la escuela de Lluís Bruguera.

Pero lo peor ya lo había pasado. Ganó el último partido y alzó el trofeo en medio de un alboroto mo-numental. “Este es el día más feliz de mi vida –dijo-. Desde pequeño había de-seado vivir este momento y ahora me siento muy bien, muy feliz”, comentó en plena pista mientras el micro le temblaba en las manos.

En Mantilla, que dos anys abans s’havia mostrat inven-cible a la terra batuda i que al 1998 havia arribat a les semifinals de París, només uns quants reparaven. El públic gairebé no tenia ulls pels grans. Volien celebrar l’efemèride amb un triomf d’un dels cracks del tennis mundial.

Discret, humil i un tre-ballador com molt pocs al tennis, al que havia arribat amb 10 anys, Mantilla es va concentrar en la seva part del quadre, sense molestar-se en comprovar què feien els seus adversaris. Als quarts de final va vèncer a Moyá i a semis a Pato Clavet. Per consagrar-se finalment a la seva ciutat encara faltava superar el mur de Karim Alami, un tennista marroquí nascut a Casablanca que havia millorat considerablement el seu tennis després del seu pas per l’escola de Lluís Bruguera.

Però el pitjor ja ho havia passat. Va guanyar el darrer partit i va alçar el trofeu en mig d’un enre-nou monumental. “Aquest és el dia més feliç de la meva vida –va dir-. Des de petit havia desitjat viure aquest moment i ara em sento molt bé, molt feliç”, va comentar en plena pista mentre el micròfon li tremolava a les mans.

del món, anava a mante-nir la tradició espanyola d’aquells anys al Reial Club Tennis Barcelona. Aquella final del 97, disputada en dilluns com tantes altres per la pertorbadora presència de la pluja, va ser denominada la final dels Alberts doncs el seu rival va ser un altre tennis-ta català, Albert Portas, un jugador que no estava en-tre els 100 millors del món i mai no havia trepitjat abans l’escenari de la final.

Amb més bagatge inter-nacional (ja havia guanyat quatre títols ATP), Costa es va imposar còmodament al seu rival i va iniciar una carrera triomfal que el por-taria a fer molt popular el seu nom a Kitzbuehel, on va vèncer en quatre oca-sions, a guanyar la medalla de bronze als Jocs Olím-pics de Sidney en dobles al costat d’Alex Corretja, a triomfar amb l’equip espanyol a la Copa Davis i, finalment, a inscriure el seu nom al palmarès del trofeu més desitjat pels jugadors espanyols, el de Roland Garros.

L’any 1999 va ser molt especial. Era el del centenari del club i estaven en lluita per la victòria, com en tantes ocasions anteriorment, els tres millors jugadors del món: Sampras, Carlos Moyá i Evgeni Kafelnikov.

Carlos Moyá

Page 72: Conde de Godó Barcelona 2012

70

90Emilio Sánchez-Vicario “Ganar el Godó fue como ganar un Grand Slam”“Guanyar el Godó va ser como guanyar un Grand Slam”

Se trata de todo un referente en la historia del Trofeo Conde de Godó.

Y es que Emilio Sánchez-Vicario se ha impuesto en la gran final del torneo hasta tres veces, una en el cuadro individual y dos en el de dobles. Desde su retiro en 1998 apenas se ha alejado del mundo de la raqueta. De ahí que sea una cara asidua del torneo año tras año.

¿Cómo recuerda su victoria en el torneo de 1991?

Siempre es muy especial jugar en tu club, delante de tu gente. Pero recuerdo que fue un torneo difícil, en el que superé momentos en los que rocé la elimina-ción. Tuve partidos com-plicados contra Cherkasov, Camporese y Jaite. Pero cada día fui cogiendo más confianza hasta plantarme en la final.

Es tracta de tot un referent a la història del Trofeu Conde de Godó. I és que

Emilio Sánchez-Vicario s’ha imposat a la gran final del torneig en un total de tres ocasions, una al quadre individual i dues al de dobles. Des de la seva retirada al 1998 gairebé no s’ha allunyat del món de la raqueta. D’aquí que

sigui una cara assídua del torneig any rere any.

Com recorda la seva victòria al torneig de 1991?

Sempre és molt especial jugar al teu club, davant de la teva gent. Però recor-do que va ser un torneig difícil, on vaig superar moments als quals vaig fregar l’eliminació. Vaig tenir partits complicats contra Cherkasov, Cam-porese i Jaite. Però cada dia vaig anar agafant més confiança fins plantar-me a la final.

Els anys

Page 73: Conde de Godó Barcelona 2012

www.barcelonaopenbancsabadell.com 71

90Los años

Un partido que seguramente, al igual que usted, ningún espectador de la pista central olvidará...

Nunca había vivido algo parecido. Fue muy espe-cial. Perduraba la polémica de la Copa Davis… pero yo había jugado mucho fuera de España y no me esperaba tanta reacción en contra. La gente estaba con Bruguera, pero me mantuve concentrado y creo que gracias a mi experiencia y a mi físico pude aprovechar la opor-tunidad y acabé ganando.

Durante aquella final protagonizó un momento curioso: tras una dejada de Bruguera, en el intento de llegar a la bola… ¡acabó saltando la red y cayendo al otro lado de la pista!

¡Tenía tantas ganas de ganar! Sí, lo hice para no romperme la cabeza y acabé saltando de una manera más atlética. La verdad es que recuerdo haber saltado así muy pocas veces.

Y años después volvió a enfrentarse a Bruguera en la pista central del RCTB...

Sí, fue en un partido de exhibición. Aquella polémica final fue en 1991 pero evidentemente ahora tenemos una relación cordial y fue muy emotivo volver a jugar contra él en la misma pista.

Se impuso también en dobles junto a su inseparable Sergio Casal (1985 y 1988)...

Para nosotros en 1985 fue el primer torneo importante que ganamos juntos. De hecho era como ganar un Grand Slam. Tras vencer en el

Godó me sentía como flotando, es un momento que no cambias por nada. Me hizo mucha ilusión porque hasta esa victoria yo había vivido el torneo muy de cerca desde que pisé este club con 14 años.

De hecho aquí también ha sido juez de línea, ha jugado dobles mixtos…

¡Y jugué dos eliminato-rias de Copa Davis! Contra la Alemania de Becker y la Suecia de Wilander y Edberg!

¿Qué supone para usted volver cada año al Barcelona Open Banc Sabadell?

Cada año es especial. Barcelona gira alrededor del torneo durante más de una semana. Es “el” evento de la ciudad, en el que te encuentras con gente, ami-gos, jugadores… Es curioso que cuando lo jugaba me costaba aceptar que hubie-ra tanta gente que quisiera acercarse a saludarme… ¡y ahora yo soy uno de los pesados que saluda a los jugadores!

Desde que dejó atrás su etapa como jugador ha sido capitán de la Copa Davis y comentarista de TVE. ¿Y ahora?

Mi tiempo lo reparto entre la Asociación de De-portistas, proyectos para chicos con síndrome de down (en la Ciudad de la

Un partit que segurament, igual que vostè, cap espectador de la pista central oblidarà...

Mai no havia viscut res semblant. Va ser molt especial. Perdurava la polèmica de la Copa Da-vis… però jo havia jugat molt fora d’Espanya i no m’esperava tanta reacció en contra. La gent estava amb Bruguera, però em vaig mantenir concentrat i crec que gràcies a la meva experiència i al meu físic vaig poder aprofitar la oportunitat i vaig acabar guanyant.

Durant aquella final va protagonitzar un moment curiós: després d’una deixada de Bruguera, en un intent per arribar a la bola… va acabar saltant la xarxa i caient a l’altre costat de la pista!

Tenia tantes ganes de vèncer! Sí, ho vaig fer per no trencar-me el cap i vaig acabar saltant d’una forma més atlètica. La veritat és que recordo haver saltat així molt poques vegades.

I anys després va tornar a enfrontar-se a Bruguera a la pista central del RCTB...

Sí, va ser a un partit d’exhibició. Aquella polè-mica final va ser al 1991, però evidentment ara tenim una relació cordial i

va ser molt emotiu tornar a jugar contra ell a la ma-teixa pista.

Es va imposar també en dobles amb el seu inseparable Sergio Casal (1985 i 1988)...

Per nosaltres al 1985 va ser el primer torneig important que vam guan-yar junts. De fet era com guanyar un Grand Slam. Després de vèncer al Godó em sentia com flotant, és un moment que no canvies per res. Em va fer molta il·lusió perquè fins a aquella victòria jo havia viscut el torneig molt a prop des del moment al qual vaig arribar per primer cop al club amb 14 anys.

De fet aquí també ha estat jutge de línia, ha jugat dobles mixtos…

I vaig jugar dues elimi-natòries de Copa Davis! Contra l’Alemanya de Bec-ker i la Suècia de Wilander i Edberg!

Què suposa per vostè tornar cada any al Barcelona Open Banc Sabadell?

Cada any és especial. Barcelona gira al vol-tant del torneig durant més d’una setmana. És l’esdeveniment de la ciutat amb majúscules, al qual et trobes amb gent, amics,

Page 74: Conde de Godó Barcelona 2012

72

90Raqueta) y para chavales en silla de ruedas a través de la Fundación Emilio Sánchez-Vicario, además del tiempo primordial que le dedico a la Academia Sánchez-Casal.

Cuando se retiró del tenis, ¿se imaginó que acabaría dedicándose a esta faceta solidaria del deporte?

No porque cuando lo dejas te sientes en un tobogán. Y no sabes a qué te acabarás dedicando. Pero tenía claro que haría cosas para aprender y desarrollarme. Y creo que con estos chavales con problemas tengo la posi-bilidad de devolver parte de la suerte que he tenido con el tenis y con mi familia. A través de todo lo que me ha dado este deporte intento trabajar por la felicidad de estas personas, que

no dejan de darte toda una lección de humani-dad cuando menos te lo esperas.

Por último, ¿un pronóstico para este año?

Evidentemente hay que esperarlo todo de Rafa Nadal, ya que es su hábi-tat natural. Pero seguro que los otros favoritos también llegarán lejos. En cualquier caso da igual quién gane, es un gran torneo y siempre será un éxito.

jugadors… És curiós que quan el jugava em costés acceptar que hi hagués tanta gent que volgués apropar-se a saludar-me… i ara jo sóc un dels pesats que saluda als jugadors!

Des que va deixar enrere la seva etapa com a jugador ha estat capità de la Copa Davis i comentarista de TVE.I ara?

El meu temps el repar-teixo entre l’Associació d’Esportistes, projectes per nens amb síndrome de down (a la Ciutat de la Raqueta) i per xavals en cadira de rodes a través de la Fundació Emilio Sánchez-Vicario, a més del temps primordial que li dedico a l’Acadèmia Sánchez-Casal.

Quan es va retirar del tennis, es va imaginar que acabaria dedicant-se a aquesta tasca solidaria de l’esport?

No perquè quan ho dei-xes et sents a un tobogan. I no saps a què t’acabaràs dedicant. Però tenia clar que faria coses per apren-dre i desenvolupar-me. I crec que amb aquests xavals amb problemes tinc la possibilitat de tornar part de la sort que he tingut amb el tennis i amb la meva família. A través de tot el que m’ha donat aquest esport intento treballar per la felicitat d’aquestes persones, que no deixen de donar-te tota una lliçó d’humanitat quan menys t’ho esperes.

Per últim, un pronòstic per aquest any?

Evidentment s’ha d’esperar tot del Rafa Na-dal, ja que es troba al seu hàbitat natural. Però segur que els altres favorits també arribaran lluny. En qualsevol cas és igual qui guanyi, és un gran torneig i sempre serà un èxit.

“Ahora soy uno de esos pesados que saluda a los jugadores”

“Ara sóc jo un d’aquests pesats que saluda als jugadors”

Els anys

Page 75: Conde de Godó Barcelona 2012
Page 76: Conde de Godó Barcelona 2012

74

90

Los Juegos Olímpi-cos de Barcelona’92 convierten a Barcelona

durante dos semanas en el centro del mundo y aportan nuevos aires al deporte es-pañol. En el arranque de la década, la separación de la URSS y las guerras del Golfo Pérsico y los Balcanes son noticia de portada. El na-cimiento de la oveja Dolly, el primer animal clonado, nos deja boquiabiertos, igual que la fiebre por una mascota virtual llamada Tamagochi.

La psicosis se apodera de medio mundo por la enfer-medad de las “Vacas Locas” y por el “Efecto 2000” de los ordenadores.

España crece como punto de destino turístico, poten-ciado por la Expo de Sevilla, que coincide con la llegada del AVE en 1992. Se inaugu-ran el Circuit de Catalunya y el parque temático Port

Aventura aunque lamenta-mos el incendio del Teatre del Liceu. En el deporte, el SIDA obliga a Magic Jo-hnson a retirarse del balon-cesto tras su participación en el “Dream Team”, Miguel Induráin nos impide hacer la siesta de 1991 a 1995 con sus cinco Tours de Francia y, finalmente, en 1992 el Barça consigue su primera Copa de Europa.

En 1995, año que Pete Sampras ofrece un clínic, se crea el festival Smash Tennis, un espacio lúdico en el Port Olímpic celebrado el fin de semana de las previas que en su edición del año 2000 supera los 20.000 vi-sitantes. En ese último año, SSMM los Reyes de España presiden la final del torneo.

En 1991, los jueces de línea ascienden a 150, participan 40 recogepelo-tas de la Escuela de Tenis y se utilizan 5.000 pelotas entre partidos y entrena-mientos. Esas ediciones cuentan con más de 45.000 asistentes y 2.000 acredita-dos. Las mejoras en prensa llegan con la creación de la primera web en 1997 y la guía oficial en CD-ROM en 1998. El FC Barcelona y el RCT Barcelona, con los mismos socios fundadores, celebran su Centenario en 1999 con el intercambio de sus máximas distinciones en el Village entre sus presi-dentes, Josep Lluís Núñez y Juan María Tintoré.

Els Jocs Olímpics de Barcelona’92 conver-teixen a Barcelona

durant dues setmanes en el centre del món i aporten nous aires a l’esport espan-yol. Al principi de la dèca-da, la separació de l’URSS i les guerres del Golf Pèrsic i els Balcans són notícia de portada. El naixement de l’ovella Dolly, el primer animal clonat del món, ens deixa bocabadats, igual que la febre per una mascota virtual anomena-da Tamagochi. La psicosi s’apodera de mig món per la malaltia de les “Vaques Boges” i per l’”Efecte 2000” dels ordinadors.

Espanya creix com a punt de destinació turístic, potenciat per l’Expo de Sevilla, que coincideix amb l’arribada de l’AVE al 1992. S’inauguren el Circuit de Catalunya i el parc temàtic Port Aventura tot i que

lamentem l’incendi del Teatre del Liceu. Al món de l’esport, la SIDA obliga a Magic Johnson a retirar-se del bàsquet després de la seva participació al “Dream Team”, Miguel Induráin ens impedeix fer la migdiada de 1991 a 1995 amb els seus cinc Tours de França i, finalment, al 1992 el Barça acon-segueix la seva primera Copa d’Europa. Al 1995, any al qual Pete Sampras ofereix un clínic, es crea el festival Smash Tennis, un espai lúdic al Port Olímpic celebrat el cap de setmana de les prèvies que a la seva edició de l’any 2000 supera els 20.000 visitants. Aquest darrer any, SSMM els Reis d’Espanya presideixen la final del torneig.

Al 1991, els jutges de línia pugen fins els 150, participen 40 recull pilotes de l’Escola de Tennis i s’utilitzen 5.000 pilotes en-tre partits i entrenaments. Aquestes edicions compten amb més de 45.000 assis-tents i 2.000 acreditats. Les millores en premsa arriben amb la creació de la primera pàgina web al 1997 i la guia oficial en CD-ROM el 1998. El FC Barcelona i el RCT Barcelona, amb els mateixos socis fundadors, celebren el seu Centenari al 1999 amb l’intercanvi de les seves màximes distincions al Villa-ge entre els seus presidents, Josep Lluís Núñez i Juan María Tintoré.

PALMARÉS

Las cosas de la vida / Les coses de la vida

1990 (09 - 15 abril) Andrés Gómez (ECU) a G. Pérez Roldán (ARG) 6-0 7-6 3-6 0-6 6-21991 (06 - 14 abril) Emilio Sánchez (ESP) a Sergi Bruguera (ESP) 6-4 7-6 6-21992 (04 - 12 abril) Carlos Costa (ESP) a Magnus Gustafsson (SWE) 6-4 7-6 6-41993 (03 - 11 abril) Andrei Medvedev (UKR) a Sergi Bruguera (ESP) 6-7 6-3 7-5 6-41994 (02 - 10 abril) Richard Krajicek (NED) a Carlos Costa (ESP) 6-4 7-6 6-21995 (08 - 16 abril) Thomas Muster (AUT) a Magnus Larsson (SWE) 6-2 6-1 6-41996 (13 - 21 abril) Thomas Muster (AUT) a Marcelo Ríos (CHI) 6-3 4-6 7-6(5)1997 (13 - 21 abril) Albert Costa (ESP) a Albert Portas (ESP) 7-5 6-4 6-41998 (11 - 19 abril) Todd Martin (USA) a Alberto Berastegui (ESP) 6-2 1-6 6-3 6-21999 (10 - 18 abril) Félix Mantilla (ESP) a Karim Alami (MAR) 7-6(2) 6-3 6-3

Els anys

Page 77: Conde de Godó Barcelona 2012
Page 78: Conde de Godó Barcelona 2012
Page 79: Conde de Godó Barcelona 2012

www.barcelonaopenbancsabadell.com 77

El siglo

El aplastante dominio de Rafael Nadal en la pista central del Real Club Tenis

Barcelona ha cambiado la historia del torneo. La llegada del mallorquín en 2005 ha de ser consi-derado uno de los más grandes momentos de esos 60 años que ahora se conmemoran. Ese año hacía su debut un prometedor tenista que

iba a ganar seis torneos en sus seis apariciones en Barcelona, que iba a batir todos los récords imaginables y que se iba a convertir en el mejor deportista español de todos los tiempos.

El paso de Nadal es uno de los momentos clave en la historia del torneo. Habrá un antes y un después de Rafa en el centenario club de Pedralbes.

E l demolidor domini de Rafael Nadal a la pista central del Reial Club

Tennis Barcelona ha canviat la història del torneig. L’arribada del mallorquí al 2005 ha de ser considerat com un dels més grans moments d’aquests 60 anys que ara es commemoren. Aquell any feia el seu debut un prometedor

tennista que guanyaria sis tornejos a les seves sis aparicions a Barce-lona, que batria tots els rècords imaginables i que es convertiria en el millor esportista espan-yol de tots els temps.

El pas de Nadal és un dels moments clau a la història del torneig. Hi haurà un abans i un després d’en Rafa al centenari club de Pedralbes.

Años 00

XXI“Nadal, el plusmarquista absoluto”“Nadal, el plusmarquista absolut”

Rafa Nadal

Page 80: Conde de Godó Barcelona 2012

78

Durant aquesta última dècada, que coincideix amb els primers anys del segle XXI, el torneig s’ha consolidat com el millor del món dins la categoria ATP 500 i s’ha convertit en un esdeveniment social d’una dimensió extraor-dinària a la Ciutat Comtal.

Nadal és el més gran campió del Barcelona Open Banc Sabadell. Després de les seves cinc victòries consecuti-

ves (2005-2009), la seva absència a l’edició de 2010 va permetre que un altre esquerrà, Fernando Verdasco, el succeís al palmarès de la prova.

El mallorquí també és el campió actual després que l’any passat recuperés el seu tro amb la superioritat acostumada.

Juntament amb ells dos, Juan Carlos Ferrero (2001), Carlos Moyá (2003) i Tommy Robredo (2004) han ampliat el domini es-panyol al torneig a l’etapa més recent. El tennis local va gaudir de vuit cam-pions als primers 50 anys i de cinc als deu últims.

Només dos estrangers han pogut imposar-se a Barcelona en aquesta dè-cada: Marat Safin, campió al 2000, i Gastón Gaudio, el millor al 2002. I amb-dós van haver de vèncer a la final a dos tennistes espanyols. Ferrero va ser la víctima d’aquest rus tan singular que havia crescut esportivament a València, la terra del seu adversari, i Albert Costa, l’adversari de Gaudio.

Trenta partits guanyats de forma consecutiva porta Nadal a la pista central del club, un rècord extraordinari que perdu-

Durante esta última década, que coincide con los primeros años del siglo XXI, el torneo se ha con-solidado como el mejor del mundo dentro de la categoría ATP 500 y se ha convertido en un acon-tecimiento social de una dimensión extraordinaria en la Ciudad Condal.

Nadal es el más grande campeón del Barcelona Open Banc Sabadell. Tras sus cinco victorias con-secutivas (2005-2009), su ausencia en la edición de 2010 permitió que otro zurdo, Fernando Verdasco, le sucediera en el palmarés de la prueba. El mallorquín también es el campeón actual después de que el pasado año recuperara su trono con la superioridad acostumbrada.

Junto a ellos dos, Juan Carlos Ferrero (2001), Car-los Moyá (2003) y Tommy

Robredo (2004) han am-pliado el dominio español en el torneo en la etapa más reciente. El tenis local disfrutó de ocho campeo-nes en los primeros 50 años y nada menos que de cinco en los diez últimos.

Sólo dos extranjeros han podido imponerse en Barcelona en esta década: Marat Safin, campeón en 2000, y Gastón Gaudio, el mejor en 2002. Y ambos tuvieron que vencer en la final a dos tenistas españoles. Ferrero fue la víctima de ese ruso tan singular que había crecido deportivamente en Valencia, la tierra de su adversario, y Albert Costa, el adversario de Gaudio.

Treinta partidos gana-dos de forma consecutiva lleva Nadal en la pista cen-tral del club, un récord ex-traordinario que perdurará con el paso del tiempo. Y en esos 30 encuentros, únicamente tres jugadores le han podido presentar batalla arrebatándole un set que para ellos es un tesoro: Ferrero en la final de 2005, Jarkko Nieminen en el partido de cuartos de final de 2006 y David Ferrer en la final de 2008. El número 2 del mundo tan sólo ha coincidido en

El segleXXIRafa Nadal Tommy Robredo

Juan Carlos Ferrero

Sergi Bruguera

Albert Costa

Page 81: Conde de Godó Barcelona 2012

www.barcelonaopenbancsabadell.com 79

El sigloXXImás de una ocasión con otros tres tenistas: Felicia-no López, Potito Starace y David Ferrer. Sus duelos con éste último serán los más recordados. Han juga-do entre ambos en cuatro ocasiones en Barcelona, tres de ellas en las tres últimas finales de Nadal, en los años 2008, 2009 y 2011.

Nadal ha confesado en numerosas ocasiones que se siente como en casa en el torneo. Es socio del club y goza de una admiración unánime que roza el paroxismo cuando se mueve por sus instala-ciones. Nadie queda fuera del influjo que irradia su figura cuando entra por la puerta. Nadal es único. Es más que un deportista: un mito, una leyenda, el héroe de nuestros días.

GAUDIO, EL ÚLTIMO CAMPEÓN EXTRANJERO

Safin, como había sucedido anteriormente con otros grandes de la historia (Borg, Lendl),

inició en Barcelona su camino al olimpo del tenis. Es el único ruso que ha ganado el torneo y tuvo la suerte de inaugurar el palmarés de este siglo. A esa particular edición de 2000 asistieron los Reyes de España, la última vez que lo han hecho.

El héroe de la final de la Copa Davis de ese año, Ferrero, aprovechó la inspiración que le propor-cionaba la Ciudad Condal para ganar, meses des-pués, el torneo de 2001. Su tenis elegante tuvo que multiplicarse para superar

rarà amb el pas del temps. I en aquests 30 partits, úni-cament tres jugadors han pogut presentar-li batalla amb l’excepció d’un set que per ells és un tresor: Ferrero a la final de 2005, Jarkko Nieminen al partit de quarts de final de 2006 i David Ferrer a la final de 2008. El número 2 del món tan sols ha coincidit en més d’una ocasió amb al-tres tres tennistes: Felicia-no López, Potito Starace i David Ferrer. Els seus duels amb aquest últim seran els més recordats. Han jugat en quatre ocasions a Barcelona, tres d’elles a les tres darreres finals de Nadal, als anys 2008, 2009 i 2011.

Nadal ha confessat en nombroses ocasions

que se sent com a casa al torneig. És soci del club i gaudeix d’una admiració unànime que frega el paroxisme quan es mou per les seves instal·lacions. Ningú queda fora de l’influx que irradia la seva figura quan entra per la porta. Nadal és únic. És més que un esportista: un mite, una llegenda, l’heroi dels nostres dies.

GAUDIO, L’ÚLTIM CAMPIÓ ESTRANGER

Safin, com havia succeït anteriorment amb altres grans de la història (Borg, Lendl), va iniciar a Barce-lona el seu camí a l’olimp del tennis. És l’únic rus que ha guanyat el torneig i va tenir la sort d’inaugurar el palmarès d’aquest segle. A aquesta particular edició de 2000 van assistir els Reis d’Espanya, la última vegada que ho han fet.

L’heroi de la final de la Copa Davis d’aquell any, Ferrero, va aprofitar la inspiració que li proporcio-nava la Ciutat Comtal per guanyar, mesos després, el torneig de 2001. El seu tennis elegant va haver de multiplicar-se per superar a Moyá a una final digna

Carlos Moyá

Juan Carlos Ferrero

Page 82: Conde de Godó Barcelona 2012

80

a Moyá en una final digna de un Grand Slam. Cinco sets, cuatro horas de juego y dos formidables gladia-dores. El delirio.

El año 2002, el de las bodas de oro del torneo, se recuerda por el ser el del último triunfo de un jugador extranjero. Gau-dio, que no había levan-tado ningún trofeo ATP hasta la fecha, fue el mejor de esa edición, en la que anunció su retirada de las pistas uno de los mejores tenistas que ha conocido el torneo, Sergi Bruguera, que desgraciadamente no ha tenido la suerte de ganarlo en ninguna ocasión. Antes de comenzar la final, que enfrentó al argentino de Temperley con el hoy director del torneo –Albert Costa-, la solista Sheila Weaver interpretó la pieza “We are the champions” ante el entusiasmo general.

En 2003 y en su octava participación le llegó por fin el turno a Moyá, el dé-cimo campeón español en

el Trofeo Conde de Godó. Había perdido la final dos años antes y había jugado en cinco ocasiones los cuartos de final, pero no podía ser que esta historia no contemplara el nombre del mallorquín, ex número uno del mundo y uno de los mejores de su gene-ración. En la final batió a Safin.

Y todavía había tiem-po hasta la eclosión de Nadal en Barcelona para que otro español, Tommy Robredo, se alzara con el inmenso trofeo. Fue en 2004 y el catalán es, curiosamente, el último tenista diestro en vencer en el Barcelona Open Banc Sabadell. El día de su 22 cumpleaños estaba desti-nado a ganar el título que más había deseado. Había disputado tres finales ATP y contaba con un triunfo (Sopot, 2001). Gaudio fue su adversario en la final barcelonesa.

Nadal disputó, además del cuadro indivi-

d’un Grand Slam. Cinc sets, quatre hores de joc i dos formidables gladia-dors. El deliri.

L’any 2002, el de les noces d’or del torneig, es recorda per ser el de l’últim triomf d’un jugador estranger. Gaudio, que no havia aixecat cap trofeu ATP fins aquell moment, va ser el millor d’aquella edició, a la qual va anun-ciar la seva retirada de les pistes un dels millors tennistes que ha conegut el torneig, Sergi Bruguera, que desgraciadament no ha tingut la sort de guanyar-lo en cap ocasió. Abans de començar la final, que va enfrontar l’argentí de Temperley amb l’avui director del torneig –Albert Costa-, la solista Sheila Weaver va interpretar la peça “We are the champions” davant l’entusiasme general.

Al 2003 i a la seva vuite-na participació va arribar-li finalment el torn a Moyá, el desè campió espanyol

al Trofeu Conde de

Godó. Havia perdut la final dos anys abans i havia jugat en cinc ocasions els quarts de final, però no podia ser que aquesta història no contemplés el nom del mallorquí, ex número u del món i un dels millors de la seva ge-neració. A la final va batre a Safin.

I encara hi havia temps fins l’eclosió de Nadal a Barcelona perquè un altre espanyol, Tommy Robre-do, s’alcés amb l’immens trofeu. Va ser al 2004 i el català és, curiosament, l’últim tennista dretà en vèncer al Barcelona Open Banc Sabadell. El dia del seu 22 aniversari estava destinat a guanyar el títol que més havia desitjat. Havia disputat tres finals ATP i comptava amb un triomf (Sopot, 2001). Gau-dio va ser el seu adversari a la final barcelonina.

Nadal va disputar, a més del qua-dre individual, el torneig de dobles al 2005, però allà no

XXIEl segle

David Ferrer

Page 83: Conde de Godó Barcelona 2012

www.barcelonaopenbancsabadell.com 81

dual, el torneo de dobles en 2005, pero allí no tuvo tanta suerte pues junto a Feliciano López cayó en la final frente al indio Leander Paes y Nenad Zimonjic. En 2007, al lado de Tomeu Salvà, igualó la marca de dos años antes: título individual y finalista en dobles.

Una lesión en la rodilla impidió que el mallorquín disputara el torneo de 2010, lo que aprovechó Verdasco para imponer su talento en una final durí-

sima ante el sueco Robin Soderling. El madrileño había batido nada menos que a Novak Djokovic en Montecarlo la semana antes, pero apenas era el favorito número cinco. Por si fuera poco, Soderling le había ganado cuatro de sus cinco enfrentamientos. Aún así, el sucesor de Nadal se coronó en Barcelona, pro-bablemente el mejor triunfo de su carrera al margen de la Copa Davis, donde pre-senta un palmarés intacha-ble con tres triunfos.

va tenir tanta sort ja que juntament amb Feliciano López va caure a la final davant l’indi Leander Paes i Nenad Zimonjic. Al 2007, al costat de Tomeu Salvà, va igualar la marca de dos anys abans: títol individual i finalista en dobles.

Una lesió al genoll va impedir que el mallorquí disputés el torneig de 2010, el que va aprofitar Verdasco per imposar el seu talent a una fi-nal duríssima davant el suec Robin Soderling. El

madrileny havia batut ni més ni menys que a Novak Djokovic a Montecarlo la setmana abans, però tan sols era el favorit número cinc. Si només això no fos suficient, Soderling l’havia guanyat a quatre dels seus cinc enfrontaments. Tot i això, el successor de Nadal es va coronar a Barcelona, probablement el millor triomf de la seva carrera al marge de la Copa Davis, on presenta un palmarès inqüestionable amb tres triomfs.

El sigloXXI

Rafa Nadal

Page 84: Conde de Godó Barcelona 2012

82

XXIEl segle

Page 85: Conde de Godó Barcelona 2012

www.barcelonaopenbancsabadell.com 83

El sigloXXIGastón Gaudio: “En Barcelona gané mi primer título ATP”“A Barcelona vaig guanyar el meu primer títol ATP”

El último campeón extranjero del Bar-celona Open Banc Sabadell, el argen-

tino Gastón Gaudio, sigue vinculado al tenis como organizador de eventos, aunque de momento centrado en Sudamérica. Tiene muy frescos los recuerdos de su victoria en Barcelona en el año 2002, el año del cincuentenario del torneo, y confiesa que añora sus viajes a nuestra ciudad, una ciudad que le enamora.

No está mal ser el vencedor de una edición tan recordada por cumplirse los 50 años del torneo…

La recuerdo muy bien. Aquello fue extraordinario. Y además era mi primera victoria como profesional en el circuito ATP. Eso no se olvida nunca. El torneo de ustedes siempre era mi preferido, el que más me gustó de todos. Barcelona es una ciudad especial que siempre me ha encantado. Ojalá pudiera volver por allí más a menudo, como cuando jugaba.

¿De dónde surge tanta sintonía con Barcelona?

Mi madre era española y para mí siempre fue un gran objetivo conseguir la victoria en el Trofeo Conde de Godó. Fue como un sueño. Le gané la final a Albert Costa, todo un caballero. Creo que ahora

es el director del torneo. Y otro motivo es por la co-mida. ¡Cómo se come en España y en Barcelona!

Ganó pocos títulos, pero algunos muy importan-tes…-Ya lo creo. Pude ganar nueve torneos de la ATP. El más grande en tierra batida, el de Roland Garros, lo pude ganar en 2004. Fue mi victoria más linda. La final la jugamos dos argentinos pues me enfrenté a Guillermo Coria. Semanas antes había per-dido la final de Barcelona con Tommy Robredo.

¿Por qué se retiró tan joven usted?

Por cansancio. Prefería dejarlo y no empezar a descender en el ranking. No fue una lesión o un accidente, sencillamente cansancio.

Y sin embargo ahora sigue vinculado al tenis como promotor. ¿Es así?

Sí, junto a otros so-cios hemos organizado algunas exhibiciones en Argentina y en Punta del Este (Uruguay). No hace

“Barcelona es una ciudad muy especial que me encanta. Ojalá pudiera volver más a menudo”

L’últim campió estranger del Barcelona Open Banc Sabadell,

l’argentí Gastón Gau-dio, segueix vinculat al tennis com a organitzador d’esdeveniments, tot i que de moment centrat a Amèrica del Sud. Té records molt frescos de la seva victòria a Barce-lona l’any 2002, l’any del cinquantè aniversari del torneig, i confessa que enyora els seus viatges a la nostra ciutat, una ciutat que l’enamora.

No està malament ser el vencedor d’una edició tan recordada per haver-se celebrat els 50 anys del torneig…

La recordo molt bé. Aquell any va ser extraor-dinari. I a més era la meva primera victòria com a professional al circuit ATP. Això no s’oblida mai. El torneig de vostès sempre era el meu preferit, el que més em va agradar de tots. Barcelona és una ciutat especial que sempre m’ha encantat. Tant de bo pogués tornar per allà més sovint, com quan jugava.

D’on sorgeix tanta sintonia amb Barcelona?

La meva mare era espanyola i per mi sempre va ser un gran objectiu aconseguir la victòria al Trofeu Conde de Godó. Va ser com un somni. Vaig guanyar la final a Albert

Costa, tot un senyor. Crec que ara és el director del torneig. I un altre motiu és pel menjar. Com es menja a Espanya i a Barcelona!

Va guanyar pocs títols, però alguns molt importants…

Ja ho crec. Vaig poder guanyar nou tornejos de l’ATP. El més gran en terra batuda, el de Roland Garros, el vaig guanyar al 2004. Va ser la meva victòria més maca. La final la vam jugar dos argentins, ja que em vaig enfrontar a Guillermo Coria. Setmanes abans havia perdut la final de Barcelona amb Tommy Robredo.

Per què es va retirar tan jove vostè?

Per cansament. Preferia deixar-ho i no començar a descendir al rànquing. No va ser una lesió o un accident, senzillament cansament.

I sense cap mena de dubte ara segueix vinculat al tennis com a promotor. És així?

-Sí, juntament amb altres socis hem organitzat

“Barcelona és una ciutat molt especial que m’encanta. Tant de bo pogués tornar més sovint”

Page 86: Conde de Godó Barcelona 2012

84

XXImucho hemos jugado en esta última ciudad Juan Martín del Potro, Guga Kuerten, Fernando Gon-zález y yo, que he podido participar. El año que viene queremos invitar a Moyá.

Con esta actividad no echará de menos la competición…

No, desde luego que no.

¿Y un observador como usted, con su palmarés, cómo ve el tenis en estos momentos? ¿Aprecia muchos cambios?

Pues sí, parecen dos deportes distintos. En mi época éramos 10 o 12 jugadores que teníamos posibilidades de ganar los torneos. Había una gran competencia. Ahora hay cuatro fuera de serie que apenas dejan espacio a ningún otro. Y en los próxi-

mos años no parece que se acerque un cambio de es-cenario. Roger Federer, Rafa Nadal, Andy Murray y Novak Djokovic están muy lejos del resto. Y yo diría que el único que puede plantarles cara es Del Potro. Este año estoy convencido de que jugará a un gran nivel.

¿Oiga, a qué se debe que le llamasen “El gato” cuando jugaba”?

Fue una invención de un diario argentino. La verdad es que no sé como surgió. Nadie de mi familia o mis amigos me llama así.

¿Quiere despedirse de algún modo especial con sus antiguos fans de Barcelona que le siguen recordando?

Sólo volver a decir que Barcelona y su torneo los llevo en mi corazón. Me encantaba sentirme como de la familia en aquel club. Me trataron siempre de un modo exquisito.

Gastón espera volver algún día y, como dice antes de despedirse, vol-ver a probar los sabrosos bocadillos de jamón que devoraba en la cafetería del club.

algunes exhibicions a Ar-gentina i a Punta del Este (Uruguai). No fa molt hem jugat a aquesta darrera ciutat Juan Martín del Potro, Guga Kuerten, Fer-nando González i jo, que he pogut participar. L’any vinent volem convidar a Moyá.

Amb aquesta activitat no trobarà a faltar la competició…

No, segur que no.

I un observador com vostè, amb el seu palmarès, com veu el tennis en aquests moments? Aprecia molts canvis?

Doncs sí, semblen dos esports diferents. A la meva època érem 10 o 12 jugadors que teníem possibilitats de guanyar els tornejos. Hi havia una gran competència. Ara hi ha quatre fora de sèrie que gairebé no deixen espai a

cap altre. I els propers anys no sembla que s’apropi un canvi d’escenari. Roger Federer, Rafa Nadal, Andy Murray i Novak Djokovic estan molt lluny de la resta. I jo diria que l’únic que pot plantar-los cara és Del Potro. Aquest any estic convençut de que jugarà a un gran nivell.

Escolti, a què es déu que l’anomenessin “El Gato” quan jugava?

Va ser una invenció d’un diari argentí. La veritat és que no sé com va sorgir. Ningú de la meva família o els meus amics em diuen així.

Vol acomiadar-se d’alguna forma especial amb els seus antics fans de Barcelona que el segueixen recordant?

Només tornaré a dir que Barcelona i el seu torneig els porto al meu cor. M’encantava sentir-me com de la família en aquell club. Em van tractar sem-pre d’una forma exquisida.

Gastón espera tornar algun dia i, com diu abans d’acomiadar-se, tornar a provar els saborosos entre-pans de pernil que devorava a la cafeteria del club.

“El único que puede plantar cara a los cuatro mejores del mundo es Del Potro”

“L’únic que pot plantar cara als quatre millors del món és Del Potro”

El segle

Page 87: Conde de Godó Barcelona 2012
Page 88: Conde de Godó Barcelona 2012

86

XXI

Los primeros años del siglo XXI serán recorda-dos por el dominio de

los españoles en el panora-ma deportivo mundial. En estos años, por primera vez España consigue los títulos del Mundial de Fútbol, la Eurocopa, el Mundial de Baloncesto, Formula 1 con Fernando Alonso, cinco Copa Davis y triplete en el Mundial de Motociclismo con Loren-zo, Elias y Márquez. También el Real Madrid suma su novena Copa de Europa y el FC Barcelona firma su cuarto título en 2011.

En clave mundial, el siglo arranca con el terrible aten-tado islamista contra las Torres Gemelas de Nueva York. Ese 11S en España nos preparamos para un nuevo temor: ¿nos aclararemos con la llegada del Euro? Madrid sufre el terror de un atentado a gran escala el 11M tras la guerra de Irak que, años después, desemboca en la Primavera Árabe. En estos primeros años también descubrimos que el presente planteado por algunos films futuristas sigue siendo futurista.

En nuestro trofeo, la Copa Davis ganada unos

meses antes por España en Barcelona preside la calle comercial de 2001. Un año después, en las Bodas de Oro, los antiguos vencedo-res reciben un homenaje en la pista central. En 2005, SEAT celebra su décima edición como patrocinador y arranca la “Nadalmanía”, colgando el cartel de “No hay entradas”. Los Reyes de España hacen entrega al torneo en 2009 de la Real Orden al Mérito Deportivo.

Las innovaciones se inician en 2001 con el segui-miento punto a punto a través de la página web. Se crea una grada para 7.500 espectadores en 2007, cuando se reparten 75.000 unidades del diario oficial. El Banc Sabadell, patrocina-dor principal desde 2008, inicia la campaña benéfica Aces Solidarios. El primer año se destinan a Special Olympics y a la Fundación Leo Messi, presente en el torneo para apoyar la iniciativa. Coincidiendo con los 50 años de sus prime-ros triunfos individuales, en 2010 Andrés Gimeno recibe un homenaje en la pista central, igual que Roy Emerson en 2011 y Manolo Santana este 2012.

Els primers anys del segle XXI seran recordats pel domini

dels espanyols al panora-ma esportiu mundial. Per primera vegada Espanya aconsegueix en aquesta dècada els títols del Mun-dial de Futbol, l’Eurocopa, el Mundial de Bàsquet, Formula 1 amb Fernando Alonso, cinc Copa Davis i el triplet al Mundial de Mo-tociclisme amb Lorenzo, Elias i Márquez. També el Reial Madrid suma la seva novena Copa d’Europa i el FC Barcelona signa el seu quart títol al 2011.

En clau mundial, el segle arrenca amb el terrible atemptat islamista contra les Torres Bessones de Nova York.

A Espanya, aquell 11S ens preparem per un nou temor: ens aclarirem amb l’arribada de l’Euro? Madrid pateix el terror d’un atemptat a gran escala l’11M després de la guerra d’Irak que, anys després, desemboca a la Primavera

Àrab. En aquests primers anys també descobrim que el present plantejat per alguns films futuristes continua sent futurista.

Al nostre trofeu, la copa Davis guanyada uns mesos abans per Espanya a Barcelona presideix el carrer comercial de 2001. Un any després, a les Noces d’Or, els antics vencedors reben un homenatge a la pista central. Al 2005, SEAT celebra la seva desena edició com a patrocinador i arrenca la “Nadalmania”, penjant el cartell de “No hi ha entrades”.

Els Reis d’Espanya fan lliurament al torneig al 2009 de la Reial Ordre al Mèrit Esportiu.

Les innovacions s’inicien al 2001 amb el seguiment punt a punt mitjançant la pàgina web. Es crea una graderia per 7.500 espec-tadors al 2007, quan es reparteixen 75.000 unitats del diari oficial. El Banc Sa-badell, patrocinador prin-cipal des del 2008, inicia la campanya benèfica Aces Solidaris. El primer any es destinen a Special Olym-pics i a la Fundació Leo Messi, present al torneig per recolzar la iniciativa. Coincidint amb els 50 anys dels seus primers triomfs individuals, al 2010 Andrés Gimeno rep un homenatge a la pista central, igual que Roy Emerson al 2011 i Manolo Santana aquest 2012.

PALMARÉS

Las cosas de la vida / Les coses de la vida

2000 (22 - 30 abril) Marat Safin (RUS) a Juan Carlos Ferrero (ESP) 6-3 6-3 6-42001 (21 - 29 abril) Juan Carlos Ferrero (ESP) a Carlos Moyá (ESP) 4-6 7-5 6-3 3-6 7-52002 (20 - 28 abril) Gastón Gaudio (ARG) a Albert Costa (ESP) 6-4 6-0 6-22003 (19 - 27 abril) Carlos Moyá (ESP) a Marat Safin (RUS) 5-7 6-2 6-2 3-0 ret.2004 (24 - 2 mayo) Tommy Robredo (ESP) a Gastón Gaudio (ARG) 6-3 4-6 6-2 3-6 6-32005 (18 - 24 abril) Rafael Nadal (ESP) a Juan Carlos Ferrero (ESP) 6-1 7-6(4) 6-32006 (24 - 30 abril) Rafael Nadal (ESP) a Tommy Robredo (ESP) 6-4 6-4 6-02007 (23 - 29 abril) Rafael Nadal (ESP) a Guillermo Cañas (ARG) 6-3 6-42008 (28 - 4 mayo) Rafael Nadal (ESP) a David Ferrer (ESP) 6-1 4-6 6-12009 (20 - 26 abril) Rafael Nadal (ESP) a David Ferrer (ESP) 6-2 7-52010 (19 - 25 abril) Fernando Verdasco (ESP) a Robin Soderling (SWE) 6-3 4-6 6-32011 (18 - 24 abril) Rafael Nadal (ESP) a David Ferrer (ESP) 6-2 6-4

El segle

Page 89: Conde de Godó Barcelona 2012
Page 90: Conde de Godó Barcelona 2012
Page 91: Conde de Godó Barcelona 2012

www.barcelonaopenbancsabadell.com 89

Cuando quise ser NastaseQuan vaig voler ser NastasePor Màrius CarolDirector de comunicación Grupo Godó • Director de comunicació Grup Godó

Mi ídolo era Ilie Nastase, cuando empecé a empuñar

una raqueta. Era el número uno del mundo a mis veinte años. Resultaba un jugador tremendamente versátil, con un saque con múltiples variantes, un resto profun-do, unas voleas espectacu-lares y unos lobs de vértigo. Pero, además, era un tipo con sentido del humor, una personalidad desbordante y un mal genio incontestable. Se ganó el mote de “Nasty” (sucio), pero sobre todo por ser un ganador que no daba nunca su brazo a torcer y por tener la capacidad de discutir lo indiscutible. Seguramente, en aquellos años de contestación en las calles apreciábamos más a los tipos inconformistas y deslenguados. Nastase era un guaperas que marcaba el territorio dentro y fuera de las canchas. A principios de los setenta, los barceloneses soñábamos con cambiar el mundo y el rumano era un ejemplo por su carácter lu-chador. Incluso sus modales poco convencionales nos parecían una manera de distinguirse en un deporte como el tenis, donde todo era blanco como los polos de los jugadores y poco excitante como el té de las cinco. Nastase igual podía ponerse a comentar la jugada con el público que a discutir otra con los árbitros. Por eso siempre nos gustó más Roland Garros (París era su mayo y su bohemia) que Wimbledon (Londres

El meu ídol era Ilie Nastase, quan vaig començar a empunyar

una raqueta. Era el número u del món als meus vint anys. Resultava un jugador tremendament versàtil, amb un servei amb múlti-ples variants, una restada profunda, unes volees espectaculars i uns lobs de vertigen. Però a més, era una persona amb sentit de l’humor, una personalitat desbordant i un mal geni incontestable. Es va guan-yar el sobrenom de “Nasty” (brut), però sobre tot per ser un guanyador que mai no donava el seu braç a tòrcer i per ser tenir la capacitat de discutir l’indiscutible. Segu-rament, aquells anys de cri-des als carrers apreciàvem més als inconformistes i desllenguats. Nastase era un guaperes que marcava el territori dins i fora de les pistes. A començaments dels setanta, els barcelonins somiàvem amb canviar el món i el romanès era un exemple pel seu caràcter lluitador. Fins i tot els seus modals poc convencionals ens semblaven una forma de distingir-se en un esport com el tennis, on tot era blanc com els polos dels ju-gadors i poc excitant com el te de les cinc. Nastase tant podia posar-se a comentar la jugada amb el públic com discutir una altra amb els àrbitres. Per això sempre ens va agradar més Roland Garros (París era el seu maig i la seva bohèmia) que Wim-bledon (Londres eren els

eran los torys tomando una indigesta nata con fresas). Seguramente por ello Nas-tase triunfó en Francia y no en Inglaterra.

Con los años escribió no-velas en francés, participó en política e incluso estuvo a punto de ser alcalde de Bucarest. En su autobiogra-fía afirmó haberse acostado con 2.500 mujeres, así que tiene mérito que con tanto ajetreo aún ganara cua-renta y cinco títulos. Hace diez años, los jardines de la casa del conde de Godó reunieron a una veintena de ganadores del torneo, con motivo del cincuen-ta aniversario del trofeo. Fue un placer saludarle: le sobraban quilos, pero no encanto. Seguía siendo el mismo personaje divertido, desinhibido y desmedido. Los viejos roqueros nunca mueren, y, al menos para mí, mantienen el encantado del pasado. Fue emocio-nante darle la mano. No me atrevía a decirle que un día quise ser Nastase, aunque nunca supe ajustar los golpes al fondo de la pista como hacía el viejo león de Bucarest. Aquel que se desmelenaba, y rugía, como nadie. Y que nos hizo disfru-tar de sus mejores golpes en 1973 y 1974, cuando levantó el trofeo Godó en la pista central del RCT Bar-celona. No es de extrañar que Manolo Santana, que además de adversario fue amigo, lo definiera como uno de los pocos genios que ha dado el tenis.

torys prenent una indigesta nata amb maduixes). Se-gurament per això Nastase va triomfar a França i no a Anglaterra.

Amb els anys va escriure novel·les en francès, va par-ticipar en política i inclús va estar a punt de ser alcalde de Bucarest. A la seva auto-biografia va afirmar haver-se anat al llit amb 2.500 dones, així que té mèrit que amb tant enrenou encara guanyés quaranta-cinc títols. Fa deu anys, els jardins de la casa del conde de Godó van reunir a una vintena de guanyadors del torneig, amb motiu del cinquanta aniversari del trofeu. Va ser un plaer saludar-lo: li sobraven qui-los, però no encant. Encara era el mateix personatge divertit, desinhibit i des-mesurat. Els vells roquers no moren mai i, com a mínim per a mi, mantenen l’encant del passat. Va ser emocionant donar-li la mà. No m’atrevia a dir-li que un dia vaig voler ser Nastase, tot i que mai no vaig saber ajustar els cops al fons de la pista com ho feia el vell lleó de Bucarest. Aquell que s’escabellava i rugia com ningú. I que ens va fer gaudir dels seus millors cops al 1973 i 1974, quan va aixecar el trofeu Godó a la pista central del RCT Bar-celona. No és d’estranyar que Manolo Santana, que a més d’adversari va ser amic, el definís com un dels pocs genis que el tennis ha donat.

Page 92: Conde de Godó Barcelona 2012

90

Sala de Premsa Sala de Prensa

Botiga Tienda

Guarda-roba Guardarropía

Pista 2, 3

Pista 1

Plaça Plaza

Carrer comercial Calle comercial

Acreditacions Acreditaciones

Punt d’atenció i informació Punto de atención e información

Grada exclusiva soci Grada exclusiva

socio

Socis Socios

FinestretaTaquilla

GuarderiaGuardería

Públic Público

Casa Club

Page 93: Conde de Godó Barcelona 2012

www.barcelonaopenbancsabadell.com 91

Village

Village

Pista Central

D

AF

B

C E

Stand RCTB 1899

Llotja Presidencial

Palco Presidencial

Page 94: Conde de Godó Barcelona 2012

92

La Asociación de Tenistas Profe-sionales (ATP) destina a un total de siete jueces

de silla que se encargan de dirigir los partidos del Barcelona Open Banc Sabadell de la presente edición. El grupo está encabezado por Carlos Bernardes, uno de los jueces con mayor repu-tación internacional que ha triunfado en los cuatro torneos del Grand Slam y que acumula más de 20 años de experiencia.

El español Javier Moreno actúa una vez más como director de los jueces de silla, algo que viene haciendo desde hace más de dos décadas. Moreno debutó como juez de línea en 1981 y desde entonces ha ejercicio diferentes responsabili-dades en el torneo, todas ellas relacionadas con el arbitraje. Esta es su vigesi-motercera actuación como juez árbitro del torneo. Por su parte, los jueces de línea y los recogepelotas forman parte en su gran mayoría de la familia del Real Club de Tenis Barce-lona. Los responsables de los recogepelotas son Eric Domènech y Eloi Abelló.

El supervisor del torneo nombrado por la ATP para esta edición es Carlos Sanches, mientras que Fernando Sánchez es su más estrecho colaborador. Además de Bernardes, el brasileño, al que en el circuito consideran casi de forma unánime un “ojo de

halcón”, se sientan en la silla principal los siguien-tes jueces: Mohamed El Jennati, Mohamed Lahya-ni, Pierre Bacchi, Damien Dumusois, Félix Torralba y Magdi Somat. Repiten del año pasado el propio Ber-nardes, el sueco Lanyani, el francés Dumusois y el español Torralba.

L’Associació de Tennistes Pro-fessionals (ATP) destina a un total de set jutges de

cadira que s’encarreguen de dirigir els partits del Barcelona Open Banc Sa-badell de la present edició. El grup està encapçalat per Carlos Bernardes, un dels jutges amb major reputació internacional que ha triomfat als quatre tornejos del Grand Slam i que acumula més de 20 anys d’experiència.

L’espanyol Javier Mo-reno actua un cop més com a director dels jutges de cadira, una tasca que

desenvolupa des de fa més de dues dècades.Moreno va debutar com a jutge de línia al 1981 i des d’aleshores ha exercit diferents responsabilitats al torneig, totes elles rela-cionades amb l’arbitratge. Aquesta és la seva vint-i-tresena actuació com a jutge àrbitre del torneig. Per la seva banda, els jutges de línia i els recull pilotes formen part en la seva gran majoria de la família del Reial Club de Tennis Barcelona. Els responsables dels recull pilotes són Eric Domènech i Eloi Abelló.

El supervisor del torneig nomenat per l’ATP per aquesta edició és Carlos Sanches, que compta amb Fernando Sánchez com el seu col·laborador més pròxim. A més de Bernardes, el brasiler, a qui al circuit consideren quasi de forma unànime un “ull de falcó”, s’asseuen a la cadira prin-cipal els següents jutges: Mohamed El Jennati, Moha-med Lahyani, Pierre Bacchi, Damien Dumusois, Félix Torralba i Magdi Somat. Repeteixen de l’any passat el propi Bernardes, el suec Lanyani, el francès Dumus-ois i l’espanyol Torralba.

Jueces

Bernardes, el ojo de halcón del tenis, en BarcelonaBernades, l’ ull de falcó del tennis, a Barcelona

Carlos Bernardes

Page 95: Conde de Godó Barcelona 2012
Page 96: Conde de Godó Barcelona 2012

94

Guía 2012: de la A a la Z

AACE: El principal patrocinador del

Trofeo Conde de Godó, el Banc Saba-dell, continúa con su campaña de “Aces Solidarios”, con la que por cada “ace” conseguido por los jugadores del cuadro individual se donarán 50 euros para una ONG.

ACREDITACIONES: El periodo de acre-ditaciones para todos los colectivos está operativo desde el 19 de marzo.

 B

BANC SABADELL: Es el principal pa-trocinador del Trofeo Conde de Godó y el que le da nombre a las últimas edicio-nes, Barcelona Open Banc Sabadell. Su vinculación con el mismo empezó hace cinco años y se extenderá hasta 2015.

 C

COBERTURA TELEVISIVA: Gracias al acuerdo suscrito por las dos grandes ca-denas públicas de televisión, la española TVE y la catalana TV3, los partidos que se disputen tanto en la pista central como en la pista 1 son ofrecidos en directo o en diferido por sus respectivos canales deportivos, Teledeporte y Esport3, y por La 1. TVE produce los partidos que se juegan en la pista central y TV3, los de la pista 1.

CALLE COMERCIAL: El lugar donde patrocinadores y proveedores del Barce-lona Open Banc Sabadell presentan sus novedades.

CUADROS: Los cuadros de la com-petición, el del torneo individual (56 jugadores) y el del torneo de dobles

(28 parejas), se forman el día del sorteo, durante la fase previa del torneo. Albert Costa, director del torneo, es el encarga-do de desvelar la lista de tenistas. Nadal, Murray, Tipsarevic.

CORDAJE: El encordador oficial del Barcelona Open Banc Sabadell es la firma Babolat, marca de contrastada experiencia en el mundo del tenis profesional que contribuirá con su experiencia al buen funcionamiento de este cometido.

DDIARIO OFICIAL: La 60 edición del

Trofeo Conde de Godó coincide con el vigesimotercer año que se edita el diario oficial del torneo gracias a la estrecha colaboración que mantiene el torneo con el rotativo catalán La Vanguardia.

DUNLOP: Dunlop Fort Clay Court es la pelota oficial de la competición. El tor-neo pone a disposición de los jugadores un total de 500 docenas.

FFACEBOOK Y REDES SOCIALES: Cono-

ce toda la información relativa al torneo y a los jugadores a través de las platafor-mas de Facebook (www.facebook.com/barcelonaopenbancsabadell) y Twitter (@bcnopenbs).

 H

HOTEL OFICIAL: El Hotel Meliá, situa-do a pocos minutos del Real Club Tenis Barcelona, es nuevamente el hotel oficial en esta nueva edición del Barcelona Open Banc Sabadell, Trofeo Conde de Godó.

HALL OF FAME: Las mayores leyendas del tenis tienen un sitio en el Salón de la Fama, el mausoleo de las estrellas. Los jugadores españoles que han tenido hasta la fecha el honor de ser consa-grados por los directivos de Newport, Rhode Island, son Manuel Alonso, An-drés Gimeno, Manuel Santana y Arantxa Sánchez Vicario. Este año se incorporará a la lista el legendario Manuel Orantes. 

IINTERNET: La nueva página web del

Barcelona Open Banc Sabadell (www.barcelonaopenbancsabadell.com) ofrece en directo los resultados de todos los partidos del torneo, tanto del cuadro individual como del de dobles ¡Sigue todos los partidos desde tu ordenador!

LLOCALIZACIÓN: El Real Club Tenis

Barcelona, fundado en 1899, es una de las principales instituciones deportivas de la ciudad. Está situado en una agradable zona residencial, en el barrio de Pedralbes, muy cerca de la popular Avenida Diagonal. Su dirección exacta es Bosch i Gimpera, 5 en la confluencia con la calle Marqués de Mul-hacén. La mejor forma de acercarse hasta el club para disfrutar del tenis es mediante transporte público ya que las inmediacio-nes al recinto se cortan durante la semana de competición al tráfico rodado.

MMPC: La oficina de prensa (en inglés,

MPC -Main Press Center-) está en el es-pacio que actualmente ocupa el Sports Center. Es la encargada de atender las peticiones de más de 400 periodistas y fotógrafos de todo el mundo.

MANGO: La cadena de ropa Mango es la encargada de vestir a los recogepelo-tas y jueces de línea y jueces de silla. 

PPREMIOS: El Barcelona Open Banc

Sabadell 2012 cuenta con un ligero

Page 97: Conde de Godó Barcelona 2012

www.barcelonaopenbancsabadell.com 95

incremento en los premios en metálico respecto a la edición anterior, situándolo como uno de los de mayor dotación económica de su categoría. El ganador del cuadro individual se llevará un total de 301.150 euros (11.150 más que el año pasado) mientras que los eliminados en la primera ronda se embolsarán 6.320 euros.

La relación de premios para esta edi-ción es la siguiente:

Competición individual:Campeón: 301.150 eurosFinalista: 151.630 eurosSemifinalista: 76.870 euros Cuartos de final: 38.960 eurosOctavos de final: 20.000 eurosDieciseisavos de final: 10.530 eurosPrimera ronda: 6.320 euros

Competición dobles:Campeones: 94.400 eurosFinalistas: 47.550 euros Semifinalistas: 24.090 euros Cuartos de final: 12.210 euros Octavos de final: 6.260 euros Primera ronda: 3.300 euros

RRECOGEPELOTAS: Unos 80 niños y ni-

ñas pertenecientes a la cantera del club son los encargados de este cometido. Eric Domènech y Eloi Abelló dirigen este colectivo.

RESTAURACIÓN: El servicio de restauración del Barcelona Open Banc Sabadell lo realiza, como es tradicional, Prats i Fatjó, firma encargada de ofrecer todas las comidas que se sirven en el los bares y restaurantes del Village y en el restaurante público. Por otro lado, el restaurante del RCT Barcelona ofrece la comida a los jugadores.

TTROFEO: El trofeo en disputa fue

diseñado en el año 1953 por los joyeros Soler Cabot. Realizado en plata

de ley con un peso aproximado de 13 kilos, su base es de roble americano. El trofeo fue totalmente renovado por J. Roca joyeros, aumentando la medi-da de la base para grabar en ella el nombre de todos los campeones de la competición.

VVILLAGE: Desde 1988, el Village

funciona como una zona exclusiva y enmoquetada donde se dan cita em-presarios, deportistas, políticos, estrellas del espectáculo, personalidades... Toda una larga lista de VIPs que disfrutan de un marco agradable y relajado en las jornadas de competición.

En esta zona, a la que únicamente se accede por invitación, los patrocinado-res disfrutan de un magnífico espacio para atender a sus invitados en carpas de 36 m2, equipadas con mesas, sillas, decoración floral y un monitor de tele-visión para poder seguir los partidos.

La puerta de acceso a la zona del Village está situada en la confluencia de las calles Bosch i Gimpera y Cardenal Vives i Tutó.

 WWILD CARD: Son las tarjetas que se

conceden a cinco tenistas que, pese a que por su posición en el ranking de la ATP no les correspondería participar en el torneo, son invitados por la organi-zación sin necesidad de disputar la fase previa.

AACE: El principal patrocinador del

Trofeu Conde de Godó, el Banc Sabadell, continua amb la seva campanya de “Aces Solidaris”, amb la qual per cada “ace” aconseguit pels jugadors del quadre individual es donaran 50 euros per una ONG.

ACREDITACIONS: El període d’acreditacions per a tots els col·lectius està operatiu des del 19 de març.

BBANC SABADELL: És el principal pa-

trocinador del Trofeu Conde de Godó i el que li dóna nom a les darreres edicions, Barcelona Open Banc Sabadell. La seva vinculació amb el torneig va començar fa cinc anys i s'estendrà fins el 2015.

CCOBERTURA TELEVISIVA: Gràcies a

l’acord subscrit per les dues grans cade-nes públiques de televisió, l’espanyola TVE i la catalana TV3, els partits que es disputin tant a la pista central com a la pista 1 són oferts en directe o en diferit pels seus respectius canals esportius, Teledeporte i Esport3, i per La 1. TVE produeix els partits que es juguen a la pista central i TV3, els de la pista 1.

CARRER COMERCIAL: El lloc on patrocinadors i proveïdors del Barcelona Open Banc Sabadell presenten les seves novetats.

CORDATGE: L’encordador oficial del Barcelona Open Banc Sabadell és la fir-ma Babolat, marca de contrastada expe-riència en el món del tennis professional que contribuirà amb la seva experiència al bon funcionament d’aquesta tasca.

DDIARI OFICIAL: La 60 edició del Trofeu

Conde de Godó coincideix amb el vint-i-tresè any que s’edita el diari oficial del torneig gràcies a l’estreta col·laboració que el torneig manté amb el rotatiu català La Vanguardia.

DUNLOP: Dunlop Fort Clay Court és la pilota oficial de la competició. El torneig posa a disposició dels jugadors un total de 500 dotzenes.

FFACEBOOK I XARXES SOCIALS:

Coneix tota la informació relativa al torneig i als jugadors a través de les pla-taformes de Facebook (www.facebook.

Page 98: Conde de Godó Barcelona 2012

96

com/barcelonaopenbancsabadell) i Twitter (@bcnopenbs).

HHOTEL OFICIAL: L’Hotel Melià, situat

a pocs minuts del Reial Club Tennis Barcelona, és novament l’hotel oficial en aquesta nova edició del Barcelona Open Banc Sabadell, Trofeu Conde de Godó.

HALL OF FAME: Les grans llegendes del tennis tenen un lloc al Saló de la Fama, el mausoleu de les estrelles. Els jugadors espanyols que han tingut fins a la data l’honor de ser consagrats pels directius de Newport, Rhode Island, són Manuel Alonso, Andrés Gimeno, Manuel Santana i Arantxa Sánchez Vicario. Aquest any s’incorporarà a la llista el llegendari Manuel Orantes.

IINTERNET: La nova pàgina web del

Barcelona Open Banc Sabadell (www.barcelonaopenbancsabadell.com) ofereix en directe els resultats de tots els partits del torneig, tant del quadre individual com el de dobles. Segueix tots els partits des del teu ordinador!

LLOCALITZACIÓ: El Reial Club Tennis

Barcelona, fundat al 1899, és una de les principals institucions esportives de la ciutat. Està situat a una agradable zona residencial, al barri de Pedralbes, molt a prop de la popular Avinguda Diagonal. L’adreça exacta és Bosch i Gimpera 5, a la confluència amb el carrer Marquès de Mulhacén. La millor forma d’apropar-se fins al club per gaudir del tennis és mitjançant el transport públic ja que les immediacions al recinte es tallen durant la setmana de competició al trànsit rodat.

MMPC: La oficina de premsa (en anglès,

MPC -Main Press Center-) està a l’espai que actualment ocupa el Sports Center. És l’encarregada d’atendre les peticions

de més de 400 periodistes i fotògrafs de tot el món.

MANGO: La cadena de roba Mango és l’encarregada de vestir als recull pilotes i jutges de línea i jutges de cadira

PPREMIS: El Barcelona Open Banc

Sabadell 2012 compta amb un lleuger increment en els premis en metàl·lic respecte a l’edició anterior, situant-lo com un dels de major dotació econò-mica de la seva categoria. El guanyador del quadre individual s’endurà un total de 301.150 euros (11.150 més que l’any passat) mentre que els eliminats a la pri-mera ronda s’embutxacaran 6.320 euros.

La relació de premis per aquesta edi-ció és la següent:

Competició individual:Campió: 301.150 eurosFinalista: 151.630 eurosSemifinalista: 76.870 euros Quarts de final: 38.960 eurosVuitens de final: 20.000 eurosSetzens de final: 10.530 eurosPrimera ronda: 6.320 euros

Competició dobles:Campions: 94.400 eurosFinalistes: 47.550 euros Semifinalistes: 24.090 euros Quarts de final: 12.210 euros Vuitens de final: 6.260 euros Primera ronda: 3.300 euros

QQUADRES: Els quadres de la com-

petició, el del torneig individual (56 jugadors) i el del torneig de dobles (28 parelles), es formen el dia del sorteig, durant la fase prèvia. Albert Costa, director del torneig, és l’encarregat de desvetllar la llista dels esportistes que participen.

RRECULL PILOTES: Uns 80 nens i nenes

que pertanyen a la cantera del club són els encarregats d’aquesta tasca.

Eric Domènech i Eloi Abelló dirigeixen aquest col·lectiu.

RESTAURACIÓ: El servei de restauració del Barcelona Open Banc Sabadell el rea-litza, com és habitual, Prats i Fatjó, firma encarregada d’oferir tots els àpats que es serveixin als bars i restaurants del Village i al restaurant públic. Per altra banda, el restaurant del RCT Barcelona ofereix el menjar als jugadors.

TTROFEU: El trofeu en disputa va ser

dissenyat l’any 1953 pels joiers Soler Cabot. Realitzat en plata de llei amb un pes aproximat de 13 quilos, la seva base és de roure americà. El trofeu va ser totalment renovat per J. Roca joiers, aug-mentant la mesura de la base per gravar en ella el nom de tots els campions de la competició.

VVILLAGE: Des de 1988, el Village

funciona com una zona exclusiva i emmoquetada on es donen cita em-presaris, esportistes, polítics, estrelles de l’espectacle, personalitats... Tota una llarga llista de VIPs que gaudeixen d’un marc agradable i relaxat durant les jornades de competició.

En aquesta zona, a la qual únicament s’accedeix per invitació, els patrocina-dors gaudeixen d’un magnífic espai per atendre als seus convidats en carpes de 36 m2, equipades amb taules, cadires, decoració floral i un monitor de televisió per poder seguir els partits.

La porta d’accés a la zona del Village està situada a la confluència dels carrers Bosch i Gimpera i Cardenal Vives i Tutó.

WWILD CARD: Són les targetes que es

concedeixen a cinc tennistes que, tot i que per la seva posició al rànquing de l’ATP no els correspondria participar al torneig, són convidats per l’organització sense necessitat de disputar la fase prèvia.

Page 99: Conde de Godó Barcelona 2012
Page 100: Conde de Godó Barcelona 2012

98

CRACKS CRACKSComo suele ser habitual, el cartel del Barcelona Open Banc Sabadell es una auténtica galería de campeones. Desde Rafa Nadal al último tenista del cuadro, todos reúnen los suficientes méritos para atraer la atención de los aficionados. Y, por encima de todo, los participantes de esta edición tan especial garantizan todos y cada uno el mejor espectáculo que hoy en día se puede ver sobre una pista de tierra. El telón está a punto de ser izado.

Rafael Nadal

Los datos de las biografías de los tenistas han sido actualizados a 31 de marzo

Page 101: Conde de Godó Barcelona 2012

www.barcelonaopenbancsabadell.com 99

CRACKS

Tras ganar tres títulos en 2011 y liderar al equipo español que obtuvo su quinta Ensaladera al vencer en la final de la

Copa Davis a la selección argentina, Rafa Nadal ha comenzado de forma esperanzadora la temporada 2012, volviéndose a mostrar como el peor enemigo de Novak Djokovic. Su actuación en los Internacionales de Australia fue fantástica, perdiendo en la final después de una tremen-da batalla de casi seis horas ante el número uno de la lista ATP.

El pasado año cedió el liderato mun-dial a manos del serbio Djokovic, razón por la que este año en el Barcelona Open Banc Sabadell actuará en calidad de número 2 del tenis mundial. Su objetivo en el Real Club Tenis Barcelo-na de 2012 no es otro que alcanzar la séptima corona en un torneo que llega a su 60 aniversario y va a presentar un cartel envidiable.

Nadal, a sus 25 años, ha ganado 46 títulos ATP y se ha embolsado un total de 46 millones de dólares. Se ha adjudicado diez títulos del Grand Slam y con 19 victorias en la clase Masters 1.000 es el tenista que encabeza esta clasificación, aunque igualado con Roger Federer tras el impactante triunfo de éste en Indian Wells. Este año luchará en París por

convertirse en el tenista con mayor número de victorias (siete) dejando atrás nada menos que al sueco Bjorn Borg. Su otro gran reto de 2012 es retener el título de campeón olímpi-co en Londres.

En Barcelona, el tenista de Ma-nacor no conoce la derrota con 30 victorias en 30 partidos. Cada año, desde 2005, se ha coronado cam-peón a razón de cinco triunfos por año. Ha perdido tan sólo tres sets.

Nadal está considerado casi de forma unánime el mejor deportista español de todos los tiempos.

Los 30 triunfos de Nadal

• 2005: Gilles Muller, Dominik Hrbaty, Agustín Calleri, Radek Stepanek, Juan Carlos Ferrero

• 2006: Feliciano López, Iván Navarro, Jarkko Nieminen, Nicolás Almagro, Tommy Robredo

• 2007: Kristof Vliegen, Thomas Johansson, Potito Starace, David Ferrer, Guillermo Cañas

• 2008: Potito Starace, Feliciano López, Juan Ignacio Chela, Denis Gremelmayr, David Ferrer

• 2009: Frederico Gil, Christophe Rochus, David Nalbandian, Nikolay Davydenko, David Ferrer

• 2011: Daniel Gimeno-Traver, Santiago Giraldo, Gael Monfils, Ivan Dodig, David Ferrer

Rafa Nadal y David Ferrer

Page 102: Conde de Godó Barcelona 2012

100

CRACKSCRACKS

Rafael Nadal (España)Andy Murray (Escocia) David Ferrer (España) Tomas Berdych (República Checa) Janko Tipsarevic (Serbia)Nicolás Almagro (España) Feliciano López (España) Kei Nishikori (Japón) Fernando Verdasco (España) Juan Mónaco (Argentina) Marcel Granollers (España) Milos Raonic (Canadá) Radek Stepanek (República Checa) Kevin Anderson (Sudáfrica)Juan Ignacio Chela (Argentina) Bernard Tomic (Australia) Nikolai Davydenko (Rusia) Jarkko Nieminen (Finlandia) Pablo Andújar (España) Andreas Seppi (Italia)

Juan Carlos Ferrero (España) Olivier Rochus (Bélgica) Thomaz Bellucci (Brasil) Denis Istomin (Uzbekistán) Lukasz Kubot (Polonia) Albert Montañés (España) Fabio Fognini (Italia)Robin Haase (Holanda) Albert Ramos (España) Santiago Giraldo (Colombia) Fillippo Volandri (Italia)Dudi Sela (Israel) Mikhail Kukushkin (Kazajstán) Philipp Petzschner (Alemania) Xavier Malisse (Bélgica) Potito Starace (Italia) Lukas Lacko (Eslovaquia)Alejandro Falla (Colombia) Steve Darcis (Bélgica) Ernests Gulbis (Letonia)

Sergiy Stakhovsky (Ucrania) Leonardo Mayer (Argentina)Igor Kunitsyn (Rusia)Flavio Cipolla (Italia) Rui Machado (Portugal) Lukas Rosol (República Checa) Frederico Gil (Portugal) Edouard Roger-Vasselin (Francia) Pere Riba (España) Victor Hanescu (Rumanía) Matthew Ebden (Australia) Guillermo García-López (España) Matthias Bachinger (Alemania) Benoit Paire (Francia) Andreas Beck (Alemania) Paolo Lorenzi (Italia) Adrian Ungur (Rumanía) Joao Souza (Brasil) Daniel Gimeno-Traver (España) Malek Jaziri (Túnez)

LISTA DE JUGADORES

Page 103: Conde de Godó Barcelona 2012

www.barcelonaopenbancsabadell.com 101

CRACKSAndy

Murray

La llegada del ex campeón checo Ivan Lendl al equipo técnico de Andy Murray parece haber cambiado por completo la actitud de este

jugador escocés al que siempre se le recuerda que ya es hora de que gane uno de los grandes. Murray se ha permitido el lujo de batir a Novak Djokovic (Dubai) en esta temporada, contribuyendo a disparar las expec-tativas sobre sus posibilidades en el futuro inmediato.

Murray, que el año pasado no pudo debutar en el torneo

barcelonés, será una de las mayores atracciones en el Real Club Tenis Barcelona, donde ha jugado cuatro partidos: tres derrotas ante Jan Hernych (2005), David Ferrer (2006) y Mario Ancic (2008) y una victoria, la que consiguió en la primera ronda de la edición de 2006 frente a Marcel Granollers.

Un año más joven que Nadal, Mu-rray es un jugador muy apreciado en Barcelona tras sus largas estancias en la ciudad en sus primeros tiem-pos como jugador de tenis y des-pués de haber sido dirigido por Alex

SU TEMPORADA 2012 Brisbane. ATP 250. Pista duraR32 Mikhail Kukushkin W 5-7, 6-3, 6-2R16 Gilles Muller W 4-6, 7-6 (4), 6-0Q Marcos Baghdatis W 6-2, 6-2S Bernard Tomic W 6-3, 6-2W Alexandr Dolgopolov W 6-1, 6-3

Open de Australia. Grand Slam. Pista duraR128 Ryan Harrison W 4-6, 6-3, 6-4, 6-2R64 Edouard Roger-Vasselin W 6-1, 6-4, 6-4R32 Michael Llodra W 6-4, 6-2, 6-0R16 Mikhail Kikushkin W 6-1, 6-1, 1-0 retQ Kei Nishikori W 6-3, 6-3, 6-1S Novak Djokovic L 3-6, 6-3, 7-6 (4), 1-6, 5-7

Dubai. ATP 500. Pista duraR32 Michael Berrer W 6-4, 4-6, 6-4R16 Marco Chiudinelli W 6-3, 6-4Q Tomas Berdych W 6-3, 7-5S Novak Djokovic W 6-2, 7-5F Roger Federer L 5-7, 4-6

Indian Wells. Masters 1.000. Pista duraR128 Bye WR64 Guillermo García-López L 4-6, 2-6

Miami. Masters 1.000. Pista duraR128 Bye WR64 Alejandro Falla W 6-2, 6-3R32 Milos Raonic W woR16 Gilles Simon W 6-3, 6-4Q Janko Tipsarevic W 4-6, 6-3, 6-4S Rafael Nadal W woF Novak Djokovic L 1-6, 6-7 (4)

Corretja, actual capitán del equipo español de Copa Davis, durante la campaña 2011.

Su nombre completo es Andrew Murray. Comenzó a jugar tenis a los 3 años ya que su madre era entre-nadora de tenis en Escocia. Tiene un hermano mayor, Jamie, que también compite en el circuito ATP. Creció jugando al fútbol y al tenis e incluso tuvo una propuesta para defender la camiseta de los Glasgow Rangers. Es el actual jugador número 4 del mundo.

Page 104: Conde de Godó Barcelona 2012

102

CRACKS CRACKSDavid Ferrer

El tenista del año hasta el comienzo de la serie norteamericana de Masters 1.000. Todo un fenómeno que ha tenido que sobre-

vivir al acentuado dominio del big 3 (Djokovic-Nadal-Federer) y a los progresos de Andy Murray, pero que sigue ampliando su palmarés sema-na a semana. David Ferrer, número 5 del mundo, jugará en Barcelona con un desafío casi imposible: vencer por primera vez en la Ciudad Condal, donde ha disputado tres finales ante el mismo adversario,

Rafa Nadal.En 2012 se ha con-vertido en el primer jugador en alzar tres trofeos, los de Auc-kland (Olivier Ro-chus), Buenos Aires

(Nicolás Almagro) y Acapulco (Fer-nando Verdas-co), el primero en superficie dura y los otros dos en tierra

batida. Hasta la gira americana llevaba una marca de 18-1. Su única derrota, la del número uno mundial, Novak Djokovic, en los cuartos de final de Melbourne.

En Indian Wells cayó inesperadamente ante Denis Istomin y en Miami de nuevo se tropezó con Djokovic en los cuartos de final. Otra misión difícil de superar.

Nacido en Javea, Valencia, llegó a Barcelona con 15 años para ingresar en los programas de tecnificación de la Federació Catalana de Tennis. En su

SU TEMPORADA 2012 Auckland. ATP 250. Pista duraR32 Bye WR16 Lukas Rosol W 6-4, 6-2Q Alejandro Falla W 6-4, 4-6, 6-3S Fernando Verdasco W 6-3, 6-4W Olivier Rochus W 6-3, 6-4

Open de Australia. Grand Slam. Pista duraR128 Rui Machado W 6-1, 6-4, 6-2R64 Ryan Sweeting W 6-7 (4), 6-2, 3-6, 6-2, 6-3R32 Juan Ignacio Chela W 7-5, 6-2, 6-1R16 Richard Gasquet W 6-4, 6-4, 6-1Q Novak Djokovic L 4-6, 6-7 (4), 1-6

Buenos Aires. ATP 250. Tierra batidaR32 Andrés Molteni W 6-1, 6-0R16 Facundo Bagnis W 6-3, 6-4Q Fernando González W 6-2, 6-4S David Nalbandián W 6-1, 6-4W Nicolás Almagro W 4-6, 6-3, 6-2

Acapulco. ATP 500. Tierra batidaR32 Santiago González W 6-1, 6-2R16 Lukasz Kubot W 6-3, 6-3Q Pablo Andújar W 6-2, 6-4S Santiago Giraldo W 7-5, 6-4W Fernando Verdasco W 6-1, 6-2

Indian Wells. Masters 1.000. Pista duraR128 Bye WR64 Grigor Dimitrov W 6-2, 6-2R32 Denis Istomin L 4-6, 3-6

Miami. Masters 1.000. Pista duraR128 Bye WR64 Bernard Tomic W 6-4, 6-4R32 Julien Bennteau W 7-6 (5), 6-4R16 Juan Martín del Potro W 6-3, 6-3Q Novak Djokovic L 2-6, 6-7 (1)

familia hay un precedente en la figu-ra de su hermano mayor, Javier, en-trenador de tenis y antes campeón de España en la categoría sub-13. En 2008 logró su mejor clasificación en el ranking ATP: cuarto. En su ficha ya figuran 14 victorias en diferentes torneos del circuito.

Ferrer jugará en el torneo con los 30 años ya cumplidos, pero que no se relajen sus adversarios: mantiene una forma física envidiable y su am-bición en la pista permanece intacta. Sus resultados 2012 le delatan.

Page 105: Conde de Godó Barcelona 2012

www.barcelonaopenbancsabadell.com 103

CRACKSTomas Berdych

SU TEMPORADA 2012 Open de Australia. Grand Slam. Pista duraR128 Albert Ramos W 7-5, 4-6, 6-2, 6-3R64 Olivier Rochus W 6-1, 6-0, 7-6 (4)R32 Kevin Anderson W 7-6 (5), 7-6 (1), 6-1R16 Nicolás Almagro W 4-6, 7-6 (5), 7-6 (3), 7-6 (2)Q Rafael Nadal L 7-6 (5), 6-7 (6), 4-6, 3-6

Montpellier. ATP 250. Pista duraR32 Bye WR16 Florent Serra W 6-0, 6-2Q Nicolas Mahut W 6-3, 6-4S Philipp Kohlschreiber W 6-3, 6-4 W Gael Monfils W 6-2, 4-6, 6-3

Copa Davis. República Checa-Italia. Pista duraRR Simone Bolelli W 6-3, 4-6, 7-5, 6-2

Rotterdam. ATP 500. Pista duraR32 Lukas Rosol W 6-4, 6-2R16 Marcos Baghdatis W 3-0 retQ Andreas Seppi W 6-3, 6-4S Juan Martín del Potro L 3-6, 1-6

Dubai. ATP 500. Pista duraR32 Benjamin Becker W 6-2, 6-2R16 Lukas Lacko W 6-1, 6-2Q Andy Murray L 3-6, 5-7

Indian Wells. Masters 1.000. Pista duraR128 Bye WR64 Sergey Stakhovsky W 6-7 (2), 6-3, 6-4R32 Andy Roddick W 6-3, 4-6, 6-2R16 Nicolás Almagro L 4-6, 0-6

Miami. Masters 1.000. Pista duraR128 Bye WR64 Nicolas Mahut W 7-5, 6-1R32 Grigor Dimitrov L 3-6, 6-2, 4-6

Parece otro en este 2012, aunque los aficionados siguen esperando que este joven talento checo explote de una vez. Tomas

Berdych lleva ya un triunfo en la presente temporada, el de Montpe-llier, donde superó en la final a Gael Monfils, y con eso ya ha igualado su prestación de 2011, año en el que apenas obtuvo un triunfo a final de temporada, el de Pekín.

Berdych, que ahora es el séptimo mejor jugador del mundo (su mejor ranking fue un puesto mejor, a fina-les de 2011), comenzó a jugar con

una raqueta a los 5 años. Su primer contacto con el tenis se produjo en su ciudad natal, Valasske Mezirici, una ciudad de 30.000 habitantes, y pronto llegó a ser una de las mejores promesas del país. Fanático del hoc-key sobre hielo, sigue a los Detroit Red Wings y es amigo de varios jugadores checos de la NHL que lograron la medalla de oro olímpica en 1998 (Martin Straka, Jaromir Jagr y Dominik Hasek).

Su superficie favorita son las pistas duras y sus mejores armas, el servicio

y la derecha. Su técnico es Tomas Krupa. Los checos han cosechado importantes victorias en Barcelona: Jan Kodes venció en 1972 e Ivan Lendl logró dos victorias en los años 80, ambas ante Guillermo Vilas.

En toda su carrera ha logrado siete títulos y un premio en metálico que se acerca a los 10 millones de dólares. Se convirtió en profesional en el año 2002. Vive en Montecar-lo y, a sus 26 años, es de la misma generación que Andy Murray, Novak Djokovic y Rafa Nadal.

Page 106: Conde de Godó Barcelona 2012

104

CRACKSJanko Tipsarevic

La parte final de la temporada 2011 descubrió a los aficio-nados que Serbia no era sólo Novak Djokovic. Allí estaba un jugador diferente, miope e

intelectual, que empezaba a levantar trofeos. Primero fue en Kuala Lumpur y más tarde en Moscú. Le dio velocidad a su progresión en el ranking mundial y fue capaz de encaramarse al top ten, al que llegó en noviembre. Su escalada desde el puesto 49 causó sensación. Además, ese año disputó tres finales, las de San Petersburgo, Eastbourne y Delray Beach.

Un año antes había conseguido su mayor éxito internacional al formar parte del equipo serbio de Copa

Davis que se impuso en la final de esta competición frente a los franceses en Belgrado, su ciudad natal. “Tipsi” fue uno de los héroes de aquella monumental victoria conseguida en el Belgrado Arena ante 15.000 apasionados seguidores serbios.

2012 empezó como había acaba-do el año anterior y pudo disputar la final del torneo de Chennai ante Milos Raonic. Perdió por el menor de los márgenes posibles en tres sets, todos resueltos en la muerte súbita. Y en su mejor actuación del año lle-gó a los cuartos de final del Masters 1.000 de Miami, donde sucumbió ante el escocés Andy Murray.

SU TEMPORADA 2012 Chennai. ATP 250. Pista duraR32 Bye WR16 Yuki Bhambri W 6-1, 6-3Q David Goffin W 6-2, 3-6, 6-2S Go Soeda W 6-1, 6-4F Milos Raonic L 7-6 (4), 6-7 (4), 6-7 (4)

Open de Australia. Grand Slam. Pista duraR128 Dmitry Tursunov W 5-7, 7-6 (12), 6-4, 6-4R64 James Duckworth W 3-6, 6-2, 7-6 (5), 6-4R32 Richard Gasquet L 3-6, 3-6, 1-6

Copa Davis. Serbia-Suecia. Pista duraRR Filip Prpic W 6-3, 6-3, 6-4RR Michael Ryderstedt W 6-2, 7-6 (5), 7-5

Marsella. ATP 250. Pista duraR32 Bye WR16 David Goffin W 6-4, 6-2Q Ivan Ljubicic W 6-4, 6-4S Michael Llodra L 4-6, 6-7 (10)

Dubai. ATP 500. Pista duraR32 Igor Kunitsyn W 6-2, 6-2R16 Flavio Cipolla W 6-7 (2), 6-1, 6-1QNovak Djokovic L 1-6, 6-7 (6)

Indian Wells. Masters 1.000. Pista duraR128 Bye WR64 Gilles Muller W 6-4, 6-2R32 David Nalbandián L 3-6, 6-3, 3-6

Miami. Masters 1.000. Pista duraR128 Bye WR64 David Nalbandián W 7-5, 6-3R32 Alexandr Dolgopolov W 6-4, 5-7, 6-2R16 Grigor Dimitrov W 7-6 (3), 6-2 Q Andy Murray L 6-4, 3-6, 4-6

Tipsarevic empezó a jugar al tenis con 6 años y de joven ya destacó a nivel internacional. Habla inglés, ruso y serbio. En 2006 acabó sus estudios universitarios de gestión deportiva en Belgrado. Sus autores literarios preferidos son Nietzsche y Dostoievski, de quien lleva tatuado una frase en su brazo derecho: “La belleza salvará al mundo”.

Page 107: Conde de Godó Barcelona 2012
Page 108: Conde de Godó Barcelona 2012

106

CRACKSNicolás AlmagroEl jugador murciano que

dirige desde primeros de año Samuel López es uno de los dos tenistas espa-ñoles que a día de hoy han

conseguido un triunfo en el circuito. El de Nico se produjo en Sao Paulo, en el torneo de tierra batida que antiguamente se celebraba en Costa do Sauipe. Nico alcanzaba en esa ciudad brasileña el undécimo título de su carrera. En la final superó al italiano Filippo Volandri. La semana siguiente, en Buenos Aires, siguió con su momento dulce de forma y alcanzó la final, en la que cayó ante su compañero David Ferrer.

Almagro, un jugador muy querido en el Real Club Tenis Barcelona por defender sus colores en las compe-ticiones por equipos, es un habitual del torneo, aunque jamás ha podido conseguir un resultado a la altura de su prestigio. En 2011 se colocó noveno del mundo, su mejor clasificación, pero tampoco entonces superó la criba de semifinales, su récord en Barcelona, tropezando nuevamente con Ferrer.

A sus 26 años, Nicolás Almagro ya es uno de los hombres más temidos en los torneos de tierra batida, su superficie preferida. Este año ha comenzado con buen pie con sus re-sultados en la gira americana, con su brillante intervención en la primera eliminatoria de Copa Davis, defen-diendo los colores de España frente a Kazajistán (venció en dos partidos a Evgeny Korolev y Andrey Golubev), y con su espléndido torneo de Indian Wells, donde jugó en cuartos de final ante Novak Djokovic. Ha disputado también otra semifinal, la de Chennai, donde cayó ante Milos Raonic.

Tercera mejor raqueta española desde hace ya unos años, Nico ha de superar nuevos peldaños para consagrarse entre los mejores del mundo. Perdió no hace mucho su condición de top ten del tenis mun-dial, pero su golpe de derecha, que es su mejor arma según sus pala-bras, ha de ser el que le proyecte a lo más alto de la clasificación mundial en las próximas semanas.

SU TEMPORADA 2012 Chennai. ATP 250. Pista duraR32 Bye WR16 Steve Darcis W woQ Yuichi Sugita W 4-6, 7-6 (8), 6-4S Milos Raonic L 4-6, 4-6

Auckland. ATP 250. Pista duraR32 Bye WR16 Santiago Giraldo W 6-4, 6-2Q Phillip Kohlschreiber L 6-7 (5), 4-6

Open de Australia. Grand Slam. Pista duraR128 Lukasz Kubot W 1-6, 7-5, 6-3, 7-5R64 Grigor Dimitrov W 4-6, 6-3, 6-7 (4), 6-4, 6-0R32 Stanislas Wawrinka W 7-6 (2), 6-2, 6-4R16 Tomas Berdych L 6-4, 6-7 (5), 6-7 (3), 6-7 (2)

Copa Davis. España-Kazajistán. Tierra batidaRR Andrey Golubev W 6-3, 4-6, 6-1, 6-1RR Evgeny Korolev W 6-3, 6-4

Sao Paulo. ATP 250. Tierra batidaR32 Bye WR16 Victor Hanescu W 6-3, 6-7 (4), 6-3Q Carlos Berlocq W 6-3, 6-2S Albert Ramos W 6-4, 7-6 (4)W Filippo Volandri W 6-3, 4-6, 6-4

Buenos Aires. ATP 250. Tierra batidaR32 Potito Starace W 4-6, 6-3, 7-6 (4)R16 Federico Delbonis W 6-3, 6-2Q Igor Andreev W 6-3,7-5S Stanislas Wawrinka W 6-4, 3-6, 7-5F David Ferrer L 6-4, 3-6, 2-6

Acapulco. ATP 500. Tierra batidaR32 Pere Riba W 6-2, 3-6, 6-2R16 Benoit Paire W 3-6, 6-3, 6-4Q Fernando Verdasco L 4-6, 6-7 (5)

Indian Wells. Masters 1.000. Pista duraR128 Bye WR64 San Querrey W 5-7, 6-4, 6-4R32 Santiago Giraldo W 4-6, 6-2, 7-6 (2)R16 Tomas Berdych W 6-4, 6-0Q Novak Djokovic L 3-6, 4-6

Miami. Masters 1.000. Pista duraR128 Bye WR64 David Goffin W 6-4, 6-2R32 Fernando Verdasco W 6-3, 6-4R16 Mardy Fish L 3-6, 7-6 (2), 3-6

Page 109: Conde de Godó Barcelona 2012
Page 110: Conde de Godó Barcelona 2012

108

CRACKSFeliciano LópezEl buen final de la pasada

temporada del jugador toledano, que empezó a trabajar al lado de Alberto Berasategui, un ex fina-

lista de Roland Garros y hasta ese momento comentarista de

televisión, le hizo dispararse en el ranking mundial de la ATP

hasta situarse entre los 20 primeros de esa lista. Este año, con resultados algo más discretos, ha seguido pro-gresando y ahora mismo es el 15 mejor jugador, algo muy destacable para un tenista que ha conseguido sus mayores éxitos jugan-do los dobles al lado de Fernando Verdasco. Es la cuarta raqueta española en estos momentos.

A sus 30 años, Felicia-no juega ahora su mejor tenis y disfruta en la

pista sea cual sea su adversario. Su golpe preferido sigue siendo

el servicio, que como a todos los zurdos le coloca

la mayoría de las veces en una situación de ventaja. Es, indiscutiblemente, el mejor

sacador del tenis español.Los Internacionales de

Australia ha sido su mejor torneo en lo que llevamos de año. Despojado de los compromisos de Copa Davis al haberse separa-do voluntariamente del equipo español que desde este año capi-tanea Alex Corretja, Feliciano consiguió

clasificarse para octavos de final, donde sucumbió ante Rafa Nadal, una de sus bestias negras.

El objetivo de este carismático tenista en Barcelona se centrará en mejorar su resultado más valioso en el torneo, los cuartos de final del pasado año, en los que cayó ante el croata Ivan Dodig. Feliciano ha ju-gado cada año de forma ininterrum-pida en el Real Club Tenis Barcelona desde el año 2001. En el camino hacia las rondas finales ha tropezado muchas veces con auténticas estre-llas como Rafa Nadal, que le cerró el paso en los años 2006 y 2008.

SU TEMPORADA 2012 Sidney. ATP 250. Pista duraR32 Bye WR16 Julien Bennteau L 3-6, 4-6

Open de Australia. Grand Slam. Pista duraR128 Leonardo Mayer W 7-6 (5), 6-4, 7-6 (2)R64 Flavio Cipolla W 7-5, 7-6 (4), 6-2R32 John Isner W 6-3, 6-7 (3), 6-4, 6-7 (0), 6-1 R16 Rafael Nadal L 4-6, 4-6, 2-6

Montpellier. ATP 250. Pista duraR32 Igor Kunitsyn W 6-4, 7-6 (7)R16 Guillaume Rufin L 6-7 (5), 3-6

Rotterdam. ATP 500. Pista duraR32 Paul-Henry Mathieu L 6-4, 6-7 (5), 4-6

Dubai. ATP 500. Pista duraR32 Nicolas Mahut W 6-4, 6-4R16 Roger Federer L 5-7, 3-6

Indian Wells. Masters 1.000. Pista duraR128 Bye WR64 Marcos Baghdatis L 3-6, 4-6

Miami. Masters 1.000. Pista duraR128 Bye WR64 Albert Ramos L 4-6, 6-7 (5)

Page 111: Conde de Godó Barcelona 2012
Page 112: Conde de Godó Barcelona 2012

110

CRACKS

A sus 22 años, el japonés Kei Nishikori tiene el bagaje de un veterano, no en vano comenzó a destacar en el tenis

internacional a los 16 años, en 2006. Por aquel entonces era un alum-no de la Academia Bollettieri, en Bradenton, Florida. Ese año jugó un torneo menor (Future) en Mazatlán, y consiguió la victoria. Y en Roland Garros mostró su talento venciendo en el campeonato junior. Al año si-guiente se clasificó para disputar un torneo de la ATP, el de Los Angeles, y en 2008 se produjo su auténtica explosión.

Nishikori, que debutó la pasada primavera en Barcelona, aunque con escaso brillo pues ganó dos partidos, a Pere Riba y Rui Macha-do, antes de caer frente a Feliciano López, sorprendió al mundo del tenis hace cuatro años cuando accedió al cuadro final del torneo de Delray Beach. Era el jugador número 244 del mundo, pero venció en la fase previa y accedió a jugar con los mejores profesionales, a los

que, inesperadamente, superó en el cuadro individual para adjudicarse el que sigue siendo el único torneo de su palmarés.

Fue el primer japonés en ganar un torneo de categoría ATP desde que 16 años antes lo hiciera Shuzo Matsuoka. Nishikori también ha sido el tenista japonés que más lejos ha llegado en la mayoría de los tor-neos del Grand Slam. Este año, por ejemplo, al jugar los cuartos de final (cayó ante Novak Djokovic) en los Internacionales de Australia también estableció un récord para los futuros tenistas japoneses.

Y otro récord: ha sido el primer japonés en ganar a un número 1. Eso sucedió en 2011. Nishikori pudo nada menos que con Djokovic en Basilea, a finales de temporada. Fue su lanzamiento en el ranking mundial, lista en la que a día de hoy figura cómodamente entre los 20 mejores.

Aunque sigue orientado por Bo-llettieri, viaja con Dante Bittini y Brad Gilbert, que son quienes supervisan su trabajo diario. El hijo de Brad,

Zachary, fue el primer compañero de habitación del japonés cuando llegó a Florida. Entonces no hablaba ni una palabra de inglés.Kei Nishikori SU TEMPORADA 2012

Brisbane. ATP 250. Pista duraR32 Cedrik-Marcel Stebe W 3-6, 6-1, 6-4R16 Marcos Baghdatis L 3-6, 4-6

Open de Australia. Grand Slam. Pista duraR128 Stephane Robert W 6-1, 7-6 (7), 6-0R64 Matthew Ebden W 3-6, 1-6, 6-4, 6-1, 6-1R32 Julien Benneteau W 4-6, 7-6 (3), 7-6 (4), 6-3R16 Jo-Wilfried Tsonga W 2-6, 6-2, 6-1, 3-6, 6-1Q Andy Murray L 3-6, 3-6, 1-6

Copa Davis. Japón-Croacia. Pista duraRR Ivo Karlovic L 4-6, 4-6, 3-6RR Ivan Dodig W 7-5, 7-6 (4), 6-3

Buenos Aires. ATP 250. Tierra batidaR32 Juan Carlos Ferrero W 7-5, 3-6, 6-2R16 Victor Hanescu W 3-6, 7-5, 6-1Q Stanislas Wawrinka L 4-6, 2-6

Acapulco. ATP 500. Tierra batidaR32 Albert Montañés W 6-2, 4-1 retR16 Jeremy Chardy L 6-1, 6-7 (8), 0-6

Indian Wells. Masters 1.000. Pista duraR128 Bye WR64 Santiago Giraldo L 5-7, 2-6

Miami. Masters 1.000. Pista duraR128 Bye WR64 Lukas Lacko W 6-3, 6-3R32 Lukas Rosol W 6-4, 6-2R16 Rafael Nadal L 4-6, 4-6

Page 113: Conde de Godó Barcelona 2012
Page 114: Conde de Godó Barcelona 2012

112

CRACKSFernando Verdasco

Además de Rafa Nadal, otros dos jugadores del cuadro pueden presu-mir de haber alzado el Trofeo Conde de Godó

en la pista central del Real Club Tenis Barcelona. Uno de ellos es Fernando Verdasco, campeón en 2010 tras una final muy disputada frente al sueco Robin Soderling. Verdasco, que en las últimas semanas ha vuelto a recuperar posiciones en el ranking mundial, tiene el tenis suficiente para rehacer el camino e integrarse de nuevo con los mejores. En 2009 ocupó el puesto número 5.

Verdasco no podrá olvidar esa victoria en Barcelona, probablemente la de mayor prestigio de su palmarés.

Venía de disputar la final ante el intocable Nadal en Montecarlo, y en el Barcelona Open Banc Sabadell alineó cinco espectaculares triunfos con el mejor tenis que se le ha visto en la Ciudad Condal. Batió primero al francés Ricard Gasquet, más tarde al austriaco Jurgen Melzer, al letón Ernest Gulbis, a David Ferrer en una espectacular semifinal y a Soderling en el último encuentro.

Tras caer hasta las proximidades del puesto 30, el jugador madri-leño de 28 años está en fase de reconstrucción de su carrera y ha vuelto a escalar posiciones. Ahora figura en el puesto 20, pero merece un ranking mucho mejor. En 2012 lleva jugados siete torneos y ha

SU TEMPORADA 2012 Auckland. ATP 500. Pista duraR32 Bye WR16 Carlos Berlocq W 7-5, 7-6 (3)Q Guillermo García-López W 7-5, 6-4S David Ferrer L 3-6, 4-6

Open de Australia. Grand Slam. Pista duraR128 Bernard Tomic L 6-4, 7-6 (3), 4-6, 2-6, 5-7

Sao Paulo. ATP 250. Tierra batidaR32 Bye WR16 Javier Martí W 6-4, 6-7 (2), 7-5Q Albert Ramos L 6-7 (5), 3-6

Buenos Aires. ATP 250. Tierra batidaR32 Eric Prodon W 6-4, 6-1R16 Igor Andreev L 6-7 (3), 3-6

Acapulco. ATO 500. Tierra batidaR32 Filippo Volandri W 6-0, 6-2R16 Juan Ignacio Chela W 6-4, 6-2Q Nicolás Almagro W 6-4, 7-6 (5)S Stanislas Wawrinka W 6-3, 6-3F David Ferrer L 1-6, 2-6

Indian Wells. Masters 1.000. Pista duraR128 Bye WR64 Ryan Sweeting W 6-2, 6-2R32 Juan Martin del Potro L 2-6, 6-7 (6)

Miami. Masters 1.000. Pista duraR128 Bye WR64 Bjorn Phau W 6-3, 6-0R32 Nicolás Almagro L 6-3, 6-4

alcanzado la final de Acapulco y las semifinales de Auckland. En ambos casos su verdugo fue curiosamente el mismo jugador, Ferrer. Quizás el peor momento de su temporada coincidió con los Internacionales de Australia, donde se las vio con el jovencito jugador local Bernard Tomic. El duelo fue apasionante. Verdasco ganó los dos primeros sets, pero luego fue superado por su rival en los tres siguientes.

La personalidad de este jugador tan poderoso, su izquierda explosiva y su carácter imprevisible le convierten en una de las principales atracciones del torneo. De momento puede presumir de ser el único de los cracks de 2012, junto a Nadal y Juan Carlos Ferrero, que ha levantado el gigantesco trofeo que se pone en juego.

Page 115: Conde de Godó Barcelona 2012
Page 116: Conde de Godó Barcelona 2012

114

CRACKSFuera del tenis, pocos deben

conocer Tandil, esa peque-ña ciudad del este argenti-no que vive principalmente de la agricultura. Pero la

villa ha dado varios jugadores de los mejores de Argentina y del mun-do. Uno de ellos es Juan Mónaco, actualmente el 22 del ranking de la ATP y considerado una de las raque-tas más prometedoras del país.

Llegó a estar en la po-sición 14 hace cuatro años, pero diferentes adversidades físicas se han interpuesto en el camino

de este entusiasta jugador cuyos pasos dirige Gustavo Marcaccio. 2012, como él espera, al menos tras su vuelta a saborear los triunfos en el circuito –levantó el trofeo de Viña del Mar- debe ser el año de su resurrección.

Su universo es la tierra batida, de donde proceden sus cinco victorias

hasta la fecha, y es en la tierra donde la

espera Barcelona para ver al mejor

Mónaco. Hasta el momento no ha tenido suerte en el

torneo catalán. Lo ha dispu-

tado en cuatro ocasiones y no ha

pasado nunca de los octavos de final,

ronda en la que perdió frente al chileno Fernando González en la edición

de 2009. En 2005 y 2011 cayó en segunda ronda ante Max Mirnyi y Simone Vagnozzi, respectivamente, y en 2010, su actuación más defi-ciente, sucumbió en su debut frente a Daniel Gimeno-Traver.

Mónaco, como ha sido una constante con todos los jugadores argentinos que han disputado el torneo en sus 59 ediciones, es un tenista muy apreciado en Barcelo-na. Es de Tandil, como Juan Martín del Potro, como Diego Junqueira o como Mariano Zabaleta, pero en la Ciudad Condal se encuentra como en su casa. Aquí, donde ganaron un día Martín Jaite y Gastón Gaudio, le encantaría levantar el trofeo y proclamar a los cuatro vientos que ya es tenista consolidado entre los más grandes.

Juan Mónaco

SU TEMPORADA 2012 Open de Australia. Grand Slam. Pista duraR128 Philipp Kohlschreiber L 5-7, 6-4, 3-6, 7-6 (4), 0-6Viña del Mar. ATP 250. Tierra batidaR32 Bye WR16 Igor Andreev W 62, 6-1Q Albert Montañés W 3-6, 6-1, 6-1S Jeremy Chardy W 6-1, 6-4W Carlos Berlocq W 6-3, 6-7 (1), 6-1

Copa Davis. Alemania-Argentina. Tierra batidaRR Philipp Kohlschreiber W 6-3, 6-3, 6-3

Buenos Aires. ATP 250. Tierra batidaR32 Filippo Volandri W 6-1, 3-1 retR16 David Nalbandián L 3-6, 1-6

Acapulco. ATP 500. Tierra batidaR32 Albert Ramos L 6-7 (2), 3-5 ret

Indian Wells. Masters 1.000. Pista duraR128 Bye WR64 Nicolas Mahut W 6-4, 5-7, 6-3R32 John Isner L 5-7, 5-7

Miami. Masters 1.000. Pista duraR128 Bye WR64 Yen-Hsun Lu W 5-0 retR32 Gael Monfils W 4-6, 6-3, 6-4R16 Andy Roddick W 7-5, 6-0Q Mardy Fish W 6-1, 6-3S Novak Djokovic L 2-6, 6-7 (5)

Page 117: Conde de Godó Barcelona 2012
Page 118: Conde de Godó Barcelona 2012

116

CRACKSMarcel GranollersEl 2011 fue el año del despe-

gue de Marcel Granollers, con dos victorias radi-calmente distintas en el circuito ATP, una en verano,

en la tierra batida de Gstaad (el finalista fue Fernando Verdasco), y otra en otoño, en pista dura (triunfo ante Juan Mónaco), pero ambas muy significativas. Sin embargo, en su club y en su torneo no tuvo la misma suerte y apenas el público pudo deleitarse con su tenis. Tras superar en la primera ronda al ale-mán Daniel Brands en tres sets, cayó en la segunda sin presentar apenas oposición al austriaco Jurgen Melzer, que le superó en dos mangas.

A los 26 años cumplidos, Grano-llers se ha afianzado en el ranking mundial y presenta una magnífica tarjeta de visita con tres victorias y,

lo más llamativo, dos triunfos en la Copa Davis, ya que Granollers estu-vo en las dos finales que España ha disputado y ganado ante Argentina, la de Mar del Plata de 2008 y la de Sevilla del pasado año.

Jugador alto y con muy buena técnica, Granollers, que tiene otro hermano, Gerard, que también jue-ga en el Real Club Tenis Barcelona, tiene en su revés y la eficacia en la volea sus mejores armas, probable-mente virtudes que tienen que ver con sus aptitudes en el juego por parejas. Como doblista, no hay que olvidarlo, tuvo ocasión de ganar el torneo junior de Roland Garros al lado de Pablo Andújar.

No está siendo su mejor año este de 2012, pero el discípu-lo de Sergi Valldaura camina firme hacia la mejor forma. Tras varios torneos grises –en Melbourne su-cumbió en segunda ronda

ante el portugués Frederi-co Gil, casi 80 puestos por

debajo en el ranking de la ATP-, su mejor actuación ha llegado en el Master

1.000 de Indian Wells, donde le ha batido nada menos que Rafa Nadal en tercera ronda tras superar al alemán Tommy Haas. En

Miami, sin tanta suerte, no ha podido superar en su debut al

checo Lukas Rosol.

SU TEMPORADA 2012 Sidney. ATP 250. Pista duraR32 Matthew Ebden L 1-6, 6-3, 3-6

Open de Australia. Grand Slam. Pista duraR128 Jesse Levine W 6-0, 7-6 (4), 5-7, 5-7, 6-3R64 Frederico Gil L 3-6, 6-4, 4-6, 3-6

Copa Davis. España-Kazajistán. Tierra batidaRR Andrey Golubev W 6-3, 6-7 (2), 6-3

Rotterdam. ATP 500. Pista duraR32 Philipp Kohlschreiber L 1-6, 6-1, 4-6

Acapulco. ATP 500. Tierra batidaR32 Thomaz Bellucci W 6-4, 6-2R16 Santiago Giraldo L 4-6, 3-6

Indian Wells. Masters 1.000. Pista duraR128 Bye WR64 Tommy Haas W 6-3, 2-6, 6-3R32 Rafael Nadal L 1-6, 4-6

Miami. Masters 1.000. Pista duraR128 Bye WR64 Lukas Rosol L 6-2, 3-6, 1-6

Page 119: Conde de Godó Barcelona 2012
Page 120: Conde de Godó Barcelona 2012

118

CRACKS CRACKS

Milos RaonicRepresenta la generación

emergente del tenis, un verdadero terremoto que tarde o temprano será evidente en todos los

torneos del circuito. Milos Raonic es el ejemplo evidente de la fuerza de esta nueva generación de talentos que pide paso, pero a los que se oponen con todas sus fuerzas los cracks que siguen ocupando las pla-zas de privilegio del ranking mun-dial. Pero su presencia se advierte y el temor que causa es cada día más palpable. Raonic ya no es una ame-naza en la distancia; es el principal peligro inminente para los top ten del momento.

Clasificado entre el 20 y el 30 de ese ranking y ya con tres títulos en el bolsillo, este sacador formidable que se hizo tenista en Canadá y lo está puliendo con esmero Galo Blanco

en Sant Cugat representa una seria amenaza para el cuadro de cual-quier torneo, especialmente en los que se juegan en pistas duras, las de su preferencia.

Su familia se trasladó desde Podgorica (Montenegro) a Toron-to cuando él tenía 3 años. Fue su abuelo quien le enseñó los secretos del tenis gracias a una máquina lanzapelotas que tenía en su propia casa. Y así hasta que fue integrado en un grupo de perfeccionamiento que el tenis canadiense posee en Montreal. Al lado de otros promete-dores jugadores, Raonic empezó a dominar los golpes de este deporte hasta perfeccionarlos de un modo increíblemente rápido y eficaz.

El año pasado, ya jugando ante los mejores del mundo, fue el de su aparición en los círculos más selectos. Se hizo con la victoria en

el torneo de San José, ante Fernan-do Verdasco, a base de garrotazos a 230-240 por hora. Y una semana después jugó en Memphis y le dis-putó la final a Andy Roddick hasta el último punto, aunque sucumbió. La noticia dio la vuelta al mundo.

En 2012 ya cuenta con el triunfo en Chennai y nuevamente en San José. Y más curioso todavía: a la semana de esta victoria (final con Denis Istomin), llegó al último parti-do en Memphis para volver a perder, esta vez con Jurgen Melzer.

Atención a Raonic. No está muy lejos el día de su verdadera estampi-da. Seguramente no será en Barcelo-na, cuna de la tierra batida, donde el pasado año perdió en octavos ante Ivan Dodig, pero aquí podremos ver la versión mejorada del Raonic 2011. Y eso ya es mucho.

SU TEMPORADA 2012 Chennai. ATP 250. Pista duraR32 Bye WR16 Victor Hanescu W 6-1, 6-4Q Dudi Sela W 7-6, (4), 6-3S Nicolás Almagro W 6-4, 6-4W Janko Tipsarevic W 6-7 (4), 7-6 (4), 7-6 (4)

Open de Australia. Grand Slam. Pista duraR128 Filippo Volandri W 6-4, 6-0, 6-2R64 Philipp Kohlschreiber W 6-1, 6-4R32 Lleyton Hewitt L 6-4, 3-6, 6-7 (5), 3-6

Copa Davis. Canadá-Francia. Pista duraRR Julien Benneteau W 6-2, 6-4, 7-5

San José. ATP 250. Pista duraR32 Bye WR16 Tobias Jamke W 6-2, 7-6 (7)Q Kevin Anderson W 7-5, 7-6 (3)S Ryan Harrison W 7-6 (4), 6-2W Denis Istomin W 7-6 (3), 6-2

Memphis. ATP 500. Pista duraR32 Ernest Gulbis W 6-2, 7-6 (3)R16 Sergey Stakhovsky W 6-4, 6-4Q Olivier Rochus W 6-3, 7-6 (3)S Benjamin Becker W 6-4, 6-4F Jurgen Melzer L 5-7, 6-7 (4)

Indian Wells. Masters 1.000. Pista duraR128 Bye WR64 Carlos Berlocq W 6-4, 6-2R32 Roger Federer L 7-6 (4), 2-6, 4-6

Miami. Masters 1.000. Pista duraR128 Bye WR64 Arnaud Clement W 7-6 (6), 6-2R32 Andy Murray L wo

Page 121: Conde de Godó Barcelona 2012

CRACKS

www.barcelonaopenbancsabadell.com 119

Page 122: Conde de Godó Barcelona 2012

120

CRACKS CRACKSBernard Tomic

Aunque de orígenes balcánicos y nacido en Stuttgart, Bernard Tomic es australiano por los cuatro costados. Reside

en Gold Coast y es, desde hace algunas temporadas, la máxima esperanza del tenis de aquel país para recuperar la hegemonía perdida ya hace tiempo. Cuando con 15 años se proclamó el más joven tenista en ganar los Interna-cionales de Australia en categoría ju-nior todos vieron en él al abanderado de esa generación que acabe por darle a Australia el brillo que antes poseía casi en exclusiva.

Tomic tiene ahora 19 años, ha jugado ya el circuito ATP en las

últimas temporadas, ha debutado en la Copa Davis y se ha encarama-do a los primeros 40 puestos de la clasificación mundial. Ha madurado convenientemente y su evolución es la normal en estos casos de niños prodigio, pero algunos esperaban que lo hiciera más rápido. En Barce-lona veremos qué es capaz de hacer. Será su debut.

El joven jugador australiano, de 2,02 metros de altura y amante del juego en hierba, no lo tendrá fácil en un territorio hostil en el que los “terráqueos” dominan a placer. Aún así, ahí están algunos de sus resul-tados de 2012, en especial los de Melbourne, donde fijó la atención

SU TEMPORADA 2012 Brisbane. ATP 250. Pista duraR32 Julien Benneteau W 6-2, 4-6, 7-5R16 Tatsuma Ito W 6-1, 6-2Q Denis Istomin W 6-3, 7-6 (4)S Andy Murray L 3-6, 2-6

Open de Australia. Grand Slam. Pista duraR128 Fernando Verdasco W 4-6, 6-7 (3), 6-4, 6-2, 7-5R64 Sam Querrey W 3-6, 6-3, 7-6 (3), 6-3R32 Alexandr Dolgopolov W 4-6, 7-6 (0); 7-6 (6), 2-6, 6-3R16 Roger Federer L 4-6, 2-6, 2-6

Copa Davis. Australia-China. HierbaRR Di Wu W 6-4, 7-6 (3), 6-3

Memphis. ATP 500. Pista duraR32 Ivan Dodig L 7-5, 4-6, 6-7 (8)

Delray Beach. ATP 250. Pista duraR32 Tommy Haas W 6-4, 6-3R16 Tim Smyczek W 6-1, 7-5Q John Isner L 3-6, 2-6

Indian Wells. Masters 1.000. Pista duraR128 Gilles Muller L 6-4, 6-7 (4), 0-6

Miami. Masters 1.000. Pista duraR128 Igor Stakhovsky W 7-6 (4), 6-3R64 David Ferrer L 4-6, 4-6

de todos los aficionados al llegar hasta los octavos de final, donde se cruzó para su desgracia con Roger Federer. En primera ronda, en un choque muy espectacular, superó a Fernando Verdasco en cinco sets.

Dirigido por su padre, John, un an-tiguo taxista que desde siempre ha sido un apasionado de este deporte, Bernard es tenista profesional desde el año 2008. Su mejor ranking ha sido el 34, justo después de su gran actuación en los Internacionales de Australia de este año, pero ahora ocupa el 36. Al lado de Kei Nishikori, de Alexandr Dolgopolov y de Milos Raonic integra la nueva ola del tenis mundial, de la que se espera que tome el relevo de los consagrados que, por el momento, copan las pri-meras plazas del ranking ATP. Pero, ¿hasta cuándo?

Page 123: Conde de Godó Barcelona 2012

www.barcelonaopenbancsabadell.com 121

Page 124: Conde de Godó Barcelona 2012

CRACKS CRACKS

122

Nikolay Davydenko

Aunque su ranking no parece que tenga posi-bilidades de remontar –inició la decaída en 2010- y aunque ya es

evidente que le cuesta mucho ganar títulos de la ATP –el último fue el de Múnich, el pasado año- Davydenko sigue siendo un formidable tenista al que todos sus rivales prefieren esquivar en los sorteos de los cua-dros. A sus 30 años, el ruso de origen ucraniano es una de las referencias del circuito y un tenista que se ha ganado a pulso el respeto que casi todos le tienen.

Profesional desde 1999, Nikolay Davydenko, al que dirige su her-mano Eduard, puede presumir de haber conquistado 21 títulos en el circuito y en todas las superficies salvo la hierba, su punto débil. En 2009, su mejor año, logró el triunfo en las finales del ATP World Tour, el antiguo Masters, ganó el único Masters 1.000 que posee, el de Shanghai, y se embolsó otros tres títulos. Antes había llegado a ser el tercer mejor jugador del mundo.

Davydenko nació en Severodo-netz, Ucrania, pero a los 18 obtuvo el pasaporte ruso. Contrariamente a otras estrellas del deporte ruso, él vive en Moscú y hace bandera de su ciudadanía. Precisamente el de Mos-cú es uno de sus torneos fetiche, no en vano allí ha ganado en tres ocasiones, lo mismo que en Múnich.

En Barcelona no ha tenido tanta suerte y en las seis participacio-

nes que lleva hasta la fecha sólo ha con-

seguido dispu-

SU TEMPORADA 2012 Doha. ATP 250. Pista duraR32 Roger Federer L 2-6, 2-6

Open de Australia. Grand Slam. Pista duraR128 Flavio Cipolla L 4-6, 6-4, 6-3, 2-6, 1-6

Montpellier. ATP 250. Pista duraR32 Stephane Robert W 6-2, 6-1R16 Richard Gasquet L 3-6, 4-6

Rotterdam. ATP 500. Pista duraR32 Robin Haase W 7-5, 6-2R16 Paul-Henry Mathieu W 6-4, 6-7 (7), 6-1Q Richard Gasquet W 7-5, 6-3S Roger Federer L 6-4, 3-6, 4-6

Marsella. ATP 250. Pista duraR32 Andreas Beck W 6-1, 7-5R16 Juan Martín del Potro L 7-6 (6), 4-6 ret

Dubai. ATP 500. Pista duraR32 Marco Chiudinelli L 4-6, 7-5, 4-6

Indian Wells. Masters 1.000. Pista duraR128 Sergei Bubka W 7-5, 6-3R64 Bjorn Phau W 7-5, 6-2R32 Thomaz Bellucci L wo

Miami. Masters 1.000. Pista duraR128 James Blake W 4-6, 6-4, 6-4R64 John Isner L 6-2, 3-6, 4-6

tar en dos ocasiones las semifinales: una en 2005, cuando cayó ante

Juan Carlos Ferrero, y otra en 2009, año en el que tuvo enfrente al futuro campeón, Rafael Nadal.

Aunque en más de una ocasión ha comentado su deseo de retirarse del

tenis, Davydenko sigue al pie del cañón y todavía este año

ha jugado un gran tenis para clasi-ficarse para disputar las semifinales de Rotterdam, donde le superó Roger Federer en tres mangas. Y un último dato a tener en cuenta: es el único jugador que, habiendo jugado un mínimo de cinco partidos contra Nadal, tiene un récord favorable: 6-4. Eso es un tesoro.

Page 125: Conde de Godó Barcelona 2012

www.barcelonaopenbancsabadell.com 123

CRACKS

Page 126: Conde de Godó Barcelona 2012

CRACKS CRACKSGuillermo García-López

La sorprendente victoria de Guillermo García-López ante Andy Murray en la primera ronda del Masters 1.000 de Indian Wells debe ser el

revulsivo que enderece la marcha de la temporada para este brillante jugador albaceteño que el pasado año, antes de venir a la Ciudad Con-dal para disputar el Barcelona Open Banc Sabadell, llegó a ocupar la pla-za 23 del ranking ATP. Fue su mejor resultado, aunque desgraciadamen-te eso no fue garantía de su mejor tenis en el Real Club Tenis Barcelona, donde debutó con una fácil victoria ante el uzbeko Denis Istomin para caer después en tres sets frente a su compatriota Feliciano López. Visto y no visto.

Si este año recupera la inspira-ción que le hizo batir en momentos puntuales de su carrera nada menos que a Carlos Moyá (Internacionales de Australia, 2005) o Rafa Nadal (Bangkok, 2010), la afición podrá comprobar la calidad del discípulo de Pato Clavet, ya en la madurez

SU TEMPORADA 2012 Doha. ATP 250. Pista duraR32 Pablo Andújar W 6-2, 2-6, 6-3R16 Andreas Seppi L 5-7, 3-6

Auckland. ATP 250. Pista duraR32 Igor Kunitsyn W 2-6, 6-4, 6-2R16 Adrian Mannarino W 6-2, 6-3Q Fernando Verdasco L 5-7, 4-6

Open de Australia. Grand Slam. Pista duraR128 Mikhail Kukushkin L 4-6, 3-6, 0-6

Zagreb. ATP 250. Pista duraR32 Daniel Evans W 6-4, 1-6, 6-1R16 Ivan Dodig L 6-4, 4-6, 4-6

Delray Beach. ATP 250. Pista duraR32 Xavier Malisse L 6-7 (3), 3-6

Indian Wells. Masters 1.000. Pista duraR128 Rui Machado W 7-6 (6), 4-6, 6-2R64 Andy Murray W 6-4, 6-2R32 Ryan Harrison L 4-6, 5-7

Miami. Masters 1.000. Pista duraR128 Rajeev Ram W 6-4, 7-6 (7)R64 Viktor Troicki L 6-4, 1-6, 4-6

deportiva a los 28 años y con nueve como profesional.

Aquella victoria ante Moyá la recuerda perfectamente. Fue la primera ronda del primer grande de la temporada. Vencer a Moyá le significó entrar en el top 100, un nivel que ahora, desgraciadamen-te para él, está rozando, tras sus excelentes años 2009 y 2010, en los que ganó los dos torneos ATP que figuran en su palmarés, el de Kitzbu-hel de 2009 (final contra el francés Julien Benneteau) y el Bangkok del siguiente año (tras superar a Nadal en semifinales se impuso en la final al finlandés Jarkko Nieminen). Es el 82 del mundo, pero su ranking no

tiene correspondencia con su clase ni su tenis.

Willy, como le llaman en el circui-to, parece llegar a Barcelona en su mejor momento de forma. Tras un decepcionante comienzo de año, perdiendo en primera ronda en Melbourne frente al kazajo Mikhail Kukushkin, los resultados no le han acompañado hasta Indian Wells. En el primer Masters 1.000 de la temporada superó primero al portu-gués Rui Machado y más tarde con inusitada contundencia (6-4, 6-2) a Murray. En tercera ronda, eso sí, jarro de agua fría con la derrota frente al estadounidense Ryan Harrison, tenista con parecido ranking.

124

Page 127: Conde de Godó Barcelona 2012

www.barcelonaopenbancsabadell.com 125

Page 128: Conde de Godó Barcelona 2012

126

CRACKSCRACKSJuan Carlos FerreroEl cartel del torneo en este

2012 cuenta con tres gana-dores históricos, Rafa Nadal, Fernando Verdasco y Juan Carlos Ferrero. Y de este

trío, otra característica une al gran Ferrero con el mallorquín: ambos han sido números 1 del mundo. El jugador de Onteniente puede pre-sumir de ser uno de los privilegiados que ha ocupado la pole position del tenis mundial en algún momento. Su llegada a la cumbre se produjo en septiembre de 2003, año en que no sólo venció en Roland Garros, su mayor triunfo, sino en Valencia, su torneo, en Madrid y en Montecarlo.

Este gran superviviente de 32 años al

que el tenis español le debe, entre otras cosas, la milagrosa victoria en la final de la Copa Davis de 2000 ante Australia, mantiene la casta y si-gue en activo aunque con un ranking que decrece por momentos (ahora figura en el puesto 49). El año pasado recobró vida, eso es cierto, ya que a su victoria en Stuttgart (final disputa-da a otro español, Pablo Andújar) hay que adjuntar algunos otros buenos resultados. En el Barcelona Open Banc Sabadell, por ejemplo, alcanzó los cuartos pese a salir de una larga

inactividad. Esa ronda, sin embargo, le hizo coincidir con Nicolás

Almagro, un muro infran-queable.

Nada menos que 16 títulos de la ATP jalo-

nan la carrera de este carismático tenista que tutelan Antonio Martínez, mucho más que un entre-

nador para Ferrero, y Samuel López. Uno de ellos es el de Barcelona, que conquistó en 2001, cuando su popularidad en la Ciudad Condal era absoluta tras la apoteosis de la Copa Davis cinco meses antes. Once años han pasado desde aquella final a cinco sets frente a Carlos Moyá que ha quedado en los anales del torneo. Para clasificarse para esa ronda, el joven Ferrero tuvo que superar antes a dos ganadores del Trofeo Conde de Godó, los también españoles Albert Costa y Félix Mantilla, lo que no era nada fácil.

El año 2012 sólo le ha dado una alegría al alicantino: su victoria ante el kazajo Mikhail Kukushkin en Copa Davis. La historia de su participación en sus cinco torneos es idéntica: derro-tas en las primeras rondas. En los dos Masters 1.000 estadounidenses del mes de marzo no ha participado. En Barcelona, si recupera la inspiración, se ha de romper esa tendencia tan gris.

SU TEMPORADA 2012 Auckland. ATP 250. Pista duraR32 Benoit Paire L 3-6, 2-6

Open de Australia. Grand Slam. Pista duraR128 Viktor Troicki L 6-4, 7-6 (3), 2-6, 6-7 (3), 2-6

Copa Davis. España-Kazajistán. Tierra batidaRR Mikhial Kukushkin W 6-1, 4-6, 7-6 (2), 4-6, 6-4

Sao Paulo. ATP 250. Tierra batidaR32 Leonardo Mayer L 6-7 (6), 2-6

Buenos Aires. ATP 250. Tierra batidaR32 Kei Nishikori L 5-7, 6-3, 2-6

Acapulco. ATP 500. Tierra batidaR32 Stanislas Wawrinka L 6-2, 3-6, 4-6

Page 129: Conde de Godó Barcelona 2012

www.barcelonaopenbancsabadell.com 127

CRACKS

Sin una correcta exploración por el oftalmólogo es difícil pronosti-car la severidad de un traumatis-mo ya que puede haber le siones graves, como el desprendimiento de retina, que al principio sean asintomáticas y pasen desaperci-bidas. En ningún caso es recomendable la manipulación de los ojos por

TRAUMATISMO OCULAR. URGENCIA OFTALMOLÓGICAEl dolor, el enrojecimiento o la disminución de visión nos deben poner en guardia.

Departamento de Urgencias 24 horas de servicio oftalmológico“Con un diagnóstico precoz, estamos a tiempo”

Recomendaciones.Existen deportes que tienen un mayor riesgo de producir traumatismos oculares y que podrían ser evitados con la adecuada protección. • Uso de gafas anti-impacto en el squash, baloncesto y otros deportes de contacto.• Uso de gafas de natación en las piscinas.• Las gafas, en el ciclismo o motociclismo, evitaran la entrada de partículas o pequeños cuerpos extraños.• Gafas con filtro ultravioleta en el esquí, montañismo y, en general, otros deportes al aire libre en los que la exposición solarsea prolongada.

personas no profesionales, aunque sospechemos la presencia de un cuerpo extraño, ya que corremos el riesgo de producir un daño mayor.Sólo la entrada de substancias irritantes (alcohol, detergentes, cáusticos, etc.) requiere el lavado inmediato de los ojos, con agua abundante durante varios minutos, como medida previa a la visita al es-

Muntaner, 314. 08021 BarcelonaT e l . 9 3 2 0 9 5 3 1 1 I n f o @ b a r r a q u e r . c o m w w w . b a r r a q u e r . c o m

Page 130: Conde de Godó Barcelona 2012

128

CRACKSCRACKSAlbert Ramos

Tras pasar la barrera de los cien mejores jugado-res del mundo en 2011, este jugador zurdo de Mataró, de 24 años, se ha

convertido en uno de los mejores de la armada española. Figura en el puesto 57 del ranking mundial, su mejor nivel, y en este año 2012 ya cuenta con unas semifinales, las de Sao Paulo, en las que cayó ante Ni-colás Almagro. En Indian Wells, a las pocas semanas, logró otra interesan-te victoria frente al francés Richard Gasquet en la segunda ronda. Y en Miami se ha impuesto ante Simone Bolelli y Feliciano López antes de sufrir la revancha de Gasquet en la tercera.

Entrenado por José María Díaz, Ramos es uno de los tenistas emergentes de esta temporada y su presencia en Barcelona ha de ser seguida con atención. Jugando al nivel que ha demostrado hasta la fecha no tendrá complicado mejorar sus registros en el Barcelona Open

Banc Sabadell, donde tiene como mejor marca una tercera ronda en 2010. Ese año venció antes al chile-no Fernando González y luego cayó en el partido que le enfrentó al letón Ernest Gulbis.

Antes de poder participar en el torneo barcelonés, Ramos disputó en tres ocasiones sin éxito la fase previa. En una le apartó del cuadro final el alemán Denis Gremelmayr y en las otras dos, en los años 2008 y 2009, el también español Daniel Gimeno-Traver. La de 2010 fue su mejor actuación, ya que en 2011 se cruzó con el colombiano Santia-go Giraldo en la segunda ronda y perdió.

No pertenece a la generación de los Bernard Tomic, Kei Nishikori o Milos Raonic, pero ahí es nada la progresión de este atractivo valor del tenis español que va a tener en este año del 60 aniversario una mag-nífica oportunidad de mostrar su variada gama de recursos técnicos ante su público.

SU TEMPORADA 2012 Doha. ATP 250. Pista duraR32 Dmitry Tursunov W 7-5, 6-2R16 Alex Bogomolov jr. W woQ Jo-Wilfried Tsonga L 2-6, 1-6

Auckland. ATP 250. Pista duraR32 Lukas Rosol L 2-6, 4-6

Open de Australia. Grand Slam. Pista duraR128 Tomas Berdych L 5-7, 6-4, 2-6, 3-6

Montpellier. ATP 250. Pista duraR32 Nicolas Mahut L 3-6, 2-6

Sao Paulo. ATP 250. Tierra batidaR32 Santiago Giraldo W 6-3, 6-4R16 Igor Andreev W 7-6 (4), 7-6 (4)Q Fernando Verdasco W 7-6 (5), 6-3S Nicolás Almagro L 4-6, 6-7 (4)

Buenos Aires. ATP 250. Tierra batidaR32 Juan Ignacio Chela W 4-6, 6-3, 6-4R16 Fernando González L 6-7 (6), 6-7 (5)

Acapulco. ATP 500. Tierra batidaR32 Juan Mónaco W 7-6 (2), 5-3 retR16 Stanislas Wawrinka L 3-6, 6-3, 3-6

Indian Wells. Masters 1.000. Pista duraR128 Jesse Levine W 6-7 (10), 7-6 (4), 6-2R64 Richard Gasquet W 3-6, 7-5, 6-1R32 Pablo Andújar L 6-7 (5), 4-6

Miami. Masters 1.000. Pista duraR128 Simone Bolelli W 6-3, 6-1R64 Feliciano López W 6-4, 7-6 (5)R32 Richard Gasquet L 2-6, 7-5, 3-6

Page 131: Conde de Godó Barcelona 2012

CRACKS

www.barcelonaopenbancsabadell.com 129

Page 132: Conde de Godó Barcelona 2012

130

Page 133: Conde de Godó Barcelona 2012

www.barcelonaopenbancsabadell.com 131

Page 134: Conde de Godó Barcelona 2012

132

Nestor busca el quinto título en Barcelona

Nestor busca el cinquè títol a Barcelona

La pareja formada por el canadiense Daniel Nestor y el bielorruso Max Mirnyi es la principal favorita del torneo de dobles del Bar-

celona Open Banc Sabadell. Nestor busca consagrarse en Barcelona entre los más grandes de la historia del torneo, ya que intenta levantar por quinta vez el Trofeo Conde de Godó, siempre con el permiso de los hermanos Bryan, ganadores los años 2003 y 2008 en Barcelona. El canadiense ha conquistado en cuatro ocasiones el título, dos (2004 y 2006) al lado del bahameño Mark Knowles y otras dos (2009 y 2010)

con el serbio Nenad Zimonjic como compañero.

A lo largo de la historia del torneo y contando tanto los títulos indi-viduales y de dobles, por encima de Nestor únicamente estarían el australiano Roy Emerson, con diez victorias (tres en individuales y siete en dobles), Rafael Nadal, con seis (todas en el cuadro individual) y Ma-nuel Orantes, con cinco (tres y dos).

El pasado año, la pareja Nestor-Mirnyi alcanzó las semifinales del torneo catalán, pero fue eliminada en la penúltima ronda por los gana-dores del torneo, el mexicano San-tiago González y el estadounidense

Scott Lipsky. González participa este año en el Barcelona Open Banc Sabadell, pero formando pareja con el alemán Christopher Kas.

Este doble de gran categoría, nú-mero 3 del mundo en la actualidad, carga con el papel de los máximos favoritos. Este año han ganado dos torneos, en Brisbane y en Memphis, y han sido finalistas en el Masters 1.000 de Miami, donde sucumbie-ron por 10-8 en el tercer set ante el indio Leander Paes (50 títulos en dobles) y el checo Radek Stepanek. Entre los dos suman 43 títulos, en-tre ellos los más grandes del tenis por parejas.

La parella formada pel canadenc Daniel Nestor i el bielorús Max Mirnyi és la principal favorita del torneig de dobles del Barcelona

Open Banc Sabadell. Nestor busca consagrar-se a Barcelona entre els més grans de la història del torneig, ja que intenta aixecar per cinquè cop el Trofeu Conde de Godó, sempre amb el permís dels germans Bryan, guanyadors els anys 2003 i 2008 a Barcelona. El canadenc ha conquerit en quatre ocasions el títol, dues (2004 i 2006) al costat del jugador de Baha-mes Mark Knowles i dues més (2009

i 2010) amb el serbi Nenad Zimonjic com a company.

Durant la història del torneig i comptant tant els títols individuals i de dobles, per sobre de Nestor únicament estarien l’australià Roy Emerson, amb deu victòries (tres individuals i set als dobles), Rafael Nadal, amb sis (totes al quadre indi-vidual) i Manuel Orantes, amb cinc (tres i dos).

L’any passat, la parella Nestor-Mirnyi va arribar a les semifinals del torneig català, però va ser eliminada a la penúltima ronda pels guanyadors, el mexicà Santiago González i el nord-

americà Scott Lipsky. González par-ticipa aquest any al Barcelona Open Banc Sabadell, però formant parella amb l’alemany Christopher Kas.

Aquest doble de gran categoria, actualment número tres del mon, carrega amb el paper dels màxims favorits. Aquest any han guanyat dos torneigs, a Brisbane i a Memphis, i han estat finalistes al Masters 1.000 de Miami, on van perdre per 10-8 al tercer set davant l’indi Leander Paes (50 títols en dobles) i el txec Radek Stepanek. Entre tots dos sumen 43 títols, entre ells els més grans del tennis per parelles.

DOBLES DOBLES

Page 135: Conde de Godó Barcelona 2012

www.barcelonaopenbancsabadell.com 133

LIS

TA

DE

GA

NA

DO

RE

SDOBLES

1953 V. Seixas / E. Morea a L. Bergelin / J. Bartroli 6-3 3-6 6-3 6-11954 V. Seixas / T. Trabert a T. Arkinstall / M. Fox 6-3 6-4 6-21955 M. Rose / G. Worthington a B. Patty / A. Larsen 6-2 2-6 6-2 6-11956 L. Hoad / D. Candy a A. Larsen / B. Howe 6-1 6-1 6-21957 M. Rose / B. Howe a H. Flam / S. Schwartz 6-3 6-3 5-7 6-11958 J. Drobny / B. Patty a M. Rose / M. Woodcok 7-5 6-3 6-21959 N. Fraser / R. Emerson a L. Ayala / R. Laver 6-2 4-6 6-4 13-111960 N. Fraser / R. Emerson a A. Gimeno / J.L. Arilla 6-4 6-0 6-41961 B. Hewitt / F. Stolle a M. Santana / B. Mark 2-6 6-3 6-4 6-41962 N. Fraser / R. Emerson a F. Stolle / B. Hewitt 8-6 8-6 6-41963 R. Emerson / M. Santana a J. L. Arilla / E. Soriano 5-7 6-2 3-6 7-5 6-31964 R. Emerson / K. Fletcher a E. Soriano / J. E. Mandarino 6-3 8-6 1-6 5-7 6-31965 R. Emerson / R. Khrisnan a M. Santana / J. L. Arilla 6-2 6-1 6-11966 R. Emerson / F. Stolle a T. Koch / J.E. Mandarino 9-7 6-41967 J. E. Mandarino / T. Koch a R. Osuna / R. Khrisnan 6-2 6-4 8-61968 P. Rodríguez / C. Fernández a T. Koch / J. E. Mandarino 6-2 3-6 6-3 6-1 6-41969 P. Rodríguez / M. Orantes a T. Addison / R. Koldie 8-10 6-3 6-1 5-7 6-21970 M. Santana / L. Hoad a R. Laver / A. Gimeno 6-4 9-7 7-51971 Z. Franulovich / J. Gisbert a A. Gimeno / C. Drysdale 7-6 6-2 7-61972 M. Orantes / J. Gisbert a I. Nastase / F. MacMillan 6-3 3-6 6-41973 I. Nastase / T. Okker a M. Orantes / A. Muñoz 4-6 6-3 6-21974 I. Nastase / J. Gisbert a M. Orantes / G. Vilas 3-6 6-0 6-21975 B. Borg / G. Vilas a W. Fibak / K. Meiler 3-6 6-4 6-31976 B. Gottfried / R. Ramírez a B. Hewitt / F. McMillan 7-6 6-41977 W. Fibak / J. Kodes a B. Hewitt / F. McMillan 6-0 6-41978 Z.Franulovic / H.Gildemeister a J. Haillet / G. Moretton 6-1 6-41979 P. Bertolucci / A. Panatta a C. Kirmayr / C. Motta 6-4 6-31980 S. Denton / I. Lendl a P. Slozil / B. Taroczy 6-2 6-7 6-31981 A. Jarryd / H. Simonsson a H. Gildemeister / A. Gómez 6-1 6-41982 A. Jarryd / H. Simonsson a C. Kirmayr / C. Motta 6-3 6-21983 A. Jarryd / H. Simonsson a J. Gurfein / E. Iskersky 7-5 6-31984 P. Slozil / T. Smid a M. Jaite / V. Pecci 6-2 6-01985 S. Casal / E. Sánchez a J. Gunarsson / M. Mortensen 6-3 6-31986 J. Gunmarsson / J. Nystrom a C. Di Laura / C. Panatta 6-3 6-41987 M. Mecir / T. Smid a J. Frana / C. Miniussi 6-1 6-21988 S. Casal / E. Sánchez a C. Mezzadri / D. Pérez 6-4 6-31989 G. Luza / C. Miniussi a S. Casal / T. Smid 6-3 6-31990 A. Gómez / J. Sánchez a S.Casal / E. Sánchez 7-6 7-51991 H. De la peña / D. Nargiso a B. Becker / E. Jelen 3-6 7-6 6-41992 A. Gómez / J. Sánchez a I. Lendl / K. Novacek 6-4 6-41993 S. Cannon / S. Melville a S. Casal / E. Sánchez 7-6 6-11994 Y. Kafelnikov / D. Rikl a J. Courier / J. Sánchez 5-7 6-1 6-41995 T. Kronemann / D.Macpherson a A. Gaudenzi / G. Ivanisevic 5-7 6-1 6-41996 L. Lobo / J. Sánchez a T. Kronemann / D. Macpherson 6-2 6-41997 J. Burillo / A. Berasategui a P. Albano / A. Corretja 6-3 7-51998 J. Eltingh / P. Haarhuis a E. Ferreira / R. Leach 7-5 6-01999 P. Haarhuis / Y. Kafelnikov a Bertolini / Brandi 7-5 6-32000 N. Kulti / M. Tillström a P. Haarhuis / S. Stolle 6-2 6-7(2) 7-6(5)2001 D. Johnson / J. Palmer a T. Robredo / F. Vicente 7-6(2) 6-42002 M. Hill / D. Vacek a L. Arnold / G. Etlis 6-4 6-42003 M. Bryan / B. Bryan a C. Haggard / R. Koenig 6-4 6-32004 M. Knowles / D. Nestor a M. Hood / S. Prieto 4-6 6-3 6-42005 L. Paes / N. Zimonjic a F. López / R. Nadal 6-3 6-32006 M. Knowles / D. Nestor (BAH/CAN) a M. Fyrstenberg / M. Matkowski (POL) 6-2 6-7(4) (10-5)2007 A. Pavel / A. Waske (ROU/GER) a R. Nadal / B. Salvà (ESP) 6-3 7-6(1)2008 B. Bryan / M. Bryan (USA) a M. Fyrstenberg / M. Matkowski (POL) 6-3 6-22009 D. Nestor / N. Zimonjic (CAN/SRB) a M. Bhupathi / M. Knowles (IND/BAH) 6-3 7-6(9)2010 Zimonjic / D. Nestor a L. Hewitt / M. Knowles 4-6 6-3 10-62011 S. Gonzalez / S. Lipsky a B. Bryan / M. Bryan 5-7 6-2 12-10

Page 136: Conde de Godó Barcelona 2012

134

Mucho más que tenis durante 60 años

Molt més que tennisdurant 60 anys

Page 137: Conde de Godó Barcelona 2012

www.barcelonaopenbancsabadell.com 135

El Barcelona Open Banc Sabadell, Trofeo Conde de Godó se ha convertido en uno de los principales lugares de reunión de la

sociedad barcelonesa en las últimas seis décadas. Ciertamente, siempre se ha dicho que “el Godó es algo más que un torneo de tenis”, ya que para muchos de los visitantes es además un acontecimiento social que están esperando todo el año.

Desde su creación en 1988, el Village del torneo, ubicado en las pistas superiores del Real Club de Tenis Barcelona, reúne cada año a numerosas figuras del deporte, la política, las finanzas, el cine, el teatro, la televisión, la moda o juga-dores de fútbol de Primera División; todo un vergel para los cazadores de autógrafos.

Las relaciones públicas entre empresas y los negocios también están a la orden del día en esta zona restringida del torneo, a la que sólo se puede acceder con una invitación. En esta área, que también cuenta con un restau-rante propio, los patrocinadores disponen de unos espacios priva-dos para atender a sus invitados y clientes en los que se fomentan las relaciones para hacer contactos e incluso cerrar negocios a escasos metros de la pista central.

Page 138: Conde de Godó Barcelona 2012

136

El Barcelona Open Banc Sabadell, Trofeu Conde de Godó s’ha convertit en un dels principals llocs de reunió de la societat bar-

celonina a les darreres sis dècades. Certament, sempre s’ha dit que “el Godó és molt més que un torneig de tennis”, ja que per a molts visitants a més es tracta d’un esdeveniment social que estan esperant tot l’any.

Des de la seva creació al 1988, el Village del torneig, ubicat a les pistes superiors del Reial Club de Tennis Barcelona, reuneix cada any a nom-broses figures de l’esport, la política, les finances, el cinema, el teatre, la televisió, la moda o jugadors de fut-bol de Primera Divisió; tot un verger pels caçadors d’autògrafs.

Les relacions públiques entre empreses i els negocis també estan a l’ordre del dia a aquesta zona res-tringida del torneig, a la qual només es pot accedir amb una invitació. A aquesta àrea, que també compta amb un restaurant propi, els patroci-nadors disposen d’uns espais privats per atendre als seus convidats i clients als quals es fomenten les relacions per fer contactes i inclús tancar negocis a escassos metres de la pista central.

Page 139: Conde de Godó Barcelona 2012

www.barcelonaopenbancsabadell.com 137

Page 140: Conde de Godó Barcelona 2012

138

CRACKSLos aficionados al tenis

pueden seguir desde su terminal smartphone toda la actividad del torneo y de este deporte en la aplica-

ción para móviles que ha nacido para atender esta demanda cada vez más destacada.

Disponible para Iphone, Black-Berry y Android, ya es posible estar permanentemente enterado de todos los detalles de la organización en cualquiera de los tres idiomas oficiales del torneo, el catalán, el

castellano y el inglés. Se puede descargar la aplicación, total-mente gratuita, poniendo en el buscador de la tienda “BCN

Open BS”. También está disponible una

segunda aplicación mucho más compleja y reser-vada para las table-tas. El menú de las

aplicaciones

Plenamente conect@dos Plenament connect@ts

Els afeccionats al tennis poden seguir des del seu terminal smartphone tota l’activitat del torneig i d’aquest esport a l’aplicació

per a mòbils que ha nascut per aten-dre aquesta demanda cada cop més destacada.

Disponible per Iphone, Blackberry i Android, ja és possible estar per-manentment assabentat de tots els detalls de l’organització a qualsevol dels tres idiomes oficials del torneig, el català, el castellà i l’anglès. Es pot descarregar l’aplicació, totalment gratuïta, posant al buscador de la botiga “BCN Open BS”.

També està disponible una segona aplicació molt més complexa i reser-vada per les tabletes. El menú de les aplicacions comprèn les següents àrees: entrades, torneig, notícies, resultats i patrocinadors & amics.

L’interès pel torneig a les xarxes socials ha crescut de forma exponencial, i la voluntat de l’organització, que no és aliena a aquest boom, és la de seguir apostant per l’ús d’eines que posen a la seva disposició les noves tecnologies.

Pocs dies abans del començament del torneig ja s’havia superat la xifra de 18.000 amics al Facebook (www.facebook.com/barcelona openbancsabadell) i de 2.000 segui-dors al Twitter, mitjançant el compte @bcnopenbs. El Barcelona Open Banc Sabadell és punt de referència en aquest aspecte per la resta dels torneigs de la seva categoria, com ho demostra l’increment de més d’un 53% en el número de seguidors respecte a la darrera edició.

comprende las siguientes áreas: entradas, torneo, noticias, resultados y patrocinadores & amigos.

El interés por el torneo en las redes sociales ha crecido de forma exponencial, y la voluntad de la organización, que no es ajena a este boom, es seguir apostando por el uso de las herramientas que ponen a su disposición las nuevas tecnologías.

Pocos días antes del inicio del torneo ya se había superado la cifra de 18.000 amigos en Facebook (www.facebook.com/barcelona openbancsabadell) y de 2.000 seguidores en Twitter, a través de la cuenta @bcnopenbs. El

Barcelona Open Banc Sabadell es punto de

referencia en este aspecto para

los demás torneos de su categoría, como demuestra el incremento de más de un 53% en el número de seguidores respecto a la última edición.

REDES SOCIALES

http://www.barcelonaopenbancsabadell.comhttp://www.facebook.com/barcelonaopenbancsabadell

Twitter: @bcnopenbsApp: “BCN Open BS”

Page 141: Conde de Godó Barcelona 2012
Page 142: Conde de Godó Barcelona 2012

Bar

celo

na O

pen

Ban

c S

abad

ell •

60º

Tro

feo

Con

de d

e G

odó

2012

Revista Oficial 3€