CONCEPTES GENERALS DELS EMBENATS TERAPÈUTICS

Roser Parache

BenaLes benes són tires de gasa o altres materials d’amplada i longitud variables, que s’utilitzen per col·loccar-les enrotllades sobre si mateixes.

Són permeables a l’aire i a l’aigua.

Les dimensions més usuals són: 2,5 - 5 - 7- 10 - 15 i 20 cm.

Les parts d’una bena són: cos, rotllo o globus, cap inicial, cap terminal, cara interna i cara externa.

TIPUS DE BENES Paper Gasa voretada Esparadrap de tela

Guix Cotó Cotó sintètic per encoixinar

Crepè Cohesiva Adhesiva

Cel·lulosa Tubular de cotó Tubular de malla

DEFINICIÓ D'EMBENATLa tècnica de l’ embenat es defineix com l'aplicació d’una bena al voltant d’una part del cos amb una finalitat terapèutica.

En general, qualsevol part del cos pot ser susceptible de ser tractada amb un embenat, si és necessari.

En funció de l’embenat que fem, necessitarem un nombre més o menys alt de components. Pot ser que per a una finalitat necessitem una sola capa, però en altres sigui necessari utilitzar diversos components superposatas.

NDICACIONS DELS EMBENATSImmobilització de fissures i fractures.Immobilitzar luxacions o subluxacions.En el trencament complet o incomplet d'un o un conjunt de lligaments responsables de l'estabilitat d'una articulació.Com antiàlgic per limitar els moviments.Subjectar apòsits o fèrules.Encanyats d’emergència.Fixar traccions al cos.Subjectar alguna part dels cos.Afavorir el retorn venós o impedir l’èxtasi venosa.Fer compressió en edemes, hematomes, hemorràgies i absorbir els líquids tissulars (vessaments articulars).Millorar la funció del to muscular.Aplicar fàrmacs.Prevenir i corregir deformitats.Modelar zones del cos (monyos d’amputació) etc.

USOS CLÍNICS DELS EMBENATS

Contenció: mantenir en la seva posició parts anormalment separades com en el cas de les fractures.

Compressió: acció exercida sobre el cos per una força exterior que tendeix a disminuir el volum de la seva densitat amb fiinalitats terapèutiques.

Correcció: prevenir o corregir deformitats.

Suspensió: sostenidor de l'escrot o mama.

Funcionals: Permet mantenir una certa funcionalitat de la part lesionada sense danyar- la.

Segons la complexitat:Simples: són els formats per una sola bena.Compostos: són els que realitzem amb diverses benes superposades.Mecànics: són els que tenen la finalitat de protegir la correcció de determinades deformitats del cos. Són els cada cop més utilitzats aparells ortòpedics.

Depenent dels materials que utilitzem a l'hora de realitzar un embenat els podem dividi en: Embenats tous, semirigits i rigits.

NORMES D'APLICACIÓSegons les normes d'aplicació destacaremCIRCULAR: cada volta de bena cobreix completament la volta anterior, de manera que l’ample de l’embenat correspon a l’ample de la bena.Indicació: per a subjectar apòsits i al començar i acabar els embenats.CIRCULAR OBLIC: cada volta de bena cobreix dos terceres parts o la meitat de la volta anterior, la direcció és obliqua a l’eix de l’extremitat, de manera que s’estén de forma ascendent per l’extremitat.Indicació: quan s’han d’embenar el braç o la cama, que són regions de forma cilíndrica.CIRCULAR OBLIC INVERTIT: Poc utilitzat en l'actualitat. Es requereix molta pràctica.Es comença amb dues voltes circulars, s'orienta la bena cap a dalt com una espiral, es col·loco el polze damunt de la bena aquesta es doblega i es dirigeix cap avall i raderre i després es dona la volta a la part afeccta i es va repetin la maniobra anterior, acaban l'embenat amb dues voltes circulars.ESPIGA: la bena es creua i se sobreposa en direcció ascendent i descendent. Indicació: per l’avantbraç i l’extremitat inferior.RECORRENT: la bena fa un recorregut longitudinal i se subjecta per una o més voltes perpendiculars.Indicació: per al monyó d’un membre amputat, pel cap o pels dits.EMBENAT EN VUIT: les voltes de la bena formen un vuit entrecreuant-se de forma alternativa en un punt de la cara anterior i en un altre punt de la cara posterior.Indicació: per embenar i immobilitzar articulacions.GUANTELLET: en forma de guant que cobreix la mà i els dits per separat.Indicació: per embenar els dits de la mà.

NORMES GENERALS D’APLICACIÓ D’UN EMBENAT

ABANS DE L'APLICACICÓ DE L'EMBEANT➢Preparar tot el material que necessitem abans de començar la tècnica, s’han d’evitar desplaçaments per anar a buscar estris, perquè podem fer mal al pacient cada vegada que el movem o en manipulem el segment lesionat.NECESSITEM :➢Guants no estèrils➢Guants estèrils➢Sèrum Fisiològic➢Antiseptic➢Gases➢Pinces de disecció amb dents i sense➢Talla➢Tisores➢Xeringues➢Extractor de grapes➢Tisores de punts o bisturi➢Bates➢Esparadrap➢Escollir la bena del material i mesura adients, en relació amb la regió lesionada, de manera que s’adapti correctament i no s'hi facin arrugues➢Hem de valorar les característiques del pacient: edat, complexió, activitat professional, entorn social, familiar i nivell cultural

DURANT L'APLICACIÓ➢Explicar al pacient el procediment i demanar-ne la co·laboració.➢Rentar-se les mans, abans i despres de realitzar la tècnica.➢Col·locar acuradament al pacient.➢Retirem la roba de la zona a embenar, els anells i els braçalets.➢Retirem l’esmalt de les ungles dels peus i de les mans, amb la finalitat d poder valorar l’estat vascular.➢Mantenir l'alineació corporal.➢Aplicar-lo estrictament a la part del cos lesionada.➢Si hi ha una lesió, abans de realitzar l’embenat, l’hem de netejar amb sèrum fisiològic o aigua i sabó, després la desinfectem amb un antisèptic i tapem la ferida amb una gasa estèril.➢No hem de subjectar la gasa amb esparadrap a sota d’un embenat ja que podria provocar lesions cutànies que no vizualitzaríem.➢La zona que hem d’embenar ha d’estar en posició anatòmica o adequada segons la lesió. L’operador ha de situar-se davant o a la dreta del pacient, adoptant una posició còmoda (de vegades, cal l’ajut d’un altre professional).➢A l’aplicar la bena es posarà en contacte amb el pacient la cara externa del globus, sense desenrotllart-la més d'allò que sigui precís.➢Evitem que la bena caigui al terra.

➢Iniciem l’embenat amb dues voltes circulars, per fixar la bena i procedim d’esquerra a dreta. Fem una subjecció perfecta però sense arribar a comprometre la circulació.➢Cal protegir les prominències òssies i els plecs naturals de la pell per tal d’evitar friccions o maceracions.➢Quan embenem una extremitat on la part distal i la part proximal tenen una diferència prou gran perquè la bena tubular de cotó no quedi ben adaptada, podem tallar dues peces de bena tubular de cotó de diferent diàmetre.➢Quan embenem una extremitat, s’ha d’iniciar des de l’arrel dels dits.➢Embenarem des de la zona distal a la proximal, per reduir al mínim el risc de complicacions.➢El gruix i la pressió de l’embenat ha ser uniforme, s'ha d’exercitar sempre la mateixa pressió uniforme i contínua a cada volta, evitarem arrugues o plecs, això alleugerirà la pressió desigual sobre les parts toves, si no fos així la pressió localitzada dificultaria la circulació (efecte Esmarch).➢S’ha d’evitar girar la bena, perquè la volta de bena podria fer de torniquet.➢ L’embenat ha de donar confort i ser estètic.➢Finalitzar l’embenat amb dues circulars, fixant el cap terminal.

DESPRÉS DE REALITZAR L'EMBENAT:Comprovar que el grau de sensibilitat sigui correcteAvaluar la circulació distalBona mobilitat dels ditsAbsència de molèstia o dolor en relació als límits proximal o distal de l’embenatLes parts no incloses en l’embenat han de mobilitzar-se per conservar la mobilitat de les articulacions lliures d'embenat i evitar així la rigidesa per inactivitat.Abans d’acomiadar el pacient hem d’ensenyar-li els exercicis que ha de fer per impedir complicacions i les normes per conservar l’embenat correctament, instruccions que li donarem per escrit.Cal registrar la realització de l’embenat.

COMPLICACIONS DERIVADES DE L’APLICACIÓ D’UN EMBENATFracàs terapèutic: no hem aconseguit el resultat esperat, pel qual s’havia fet l’embenat.Nafres: són lesions causades per excés de pressió localitzada sobre prominències òssies mal protegides o pel mateix edema provocat pel traumatisme. Els símptomes són coïssor o dolor, embenat tacat i com a conseqüència, fins i tot, mala olor.Laceració: esquinçament de l’epidermis.Maceració: inflamació o reblaniment de la pell a causa d’un contacte prolongat amb líquids. Pot provocar-ho la suor o si es mulla l'embenat, i apareix, sobretot, en els plecs naturals que no estan prou protegits.Erosió: pèrdua de substància que afecta l’epiteli de la pell o mucosa. Es pot produir quan rellisca un embenat massa fluix i apareix, en general, a nivell dels plecs naturals i prominències òssies que no estan prou protegides.Butllofa: ampolla que conté líquid sota l’epidermis. Es pot produir quan rellisca un embenat que està massa fluix i apareix, en general, a nivell dels plecs naturals i prominències òssies que no estan prou protegides.Atròfia muscular: disminució de la massa muscular secundària per la immobilització prolongada.Rigidesa articular: secundària per la immobilització prolongada.Edema distal: causat o per la col·locació defectuosa de l’embenat o bé perquè el límit distal ha quedat curt o l’embenat ha quedat massa comprimit. Això provoca dificultat del retorn venósCompressió: es la complicació que pot provocar :

✔ Alteracions nervioses:La pressió d’un embenat pot afectar un nervi motor o sensitiu.La comprensió d’un nervi sensitiu fa dolor i parestèsia.L’ afectació d’un nervi motor fa parèsia (pèrdua de mobilitat) o paràlisis.

✔ Circulació deficitàriaRetorn venós perjudicat, produeix: Inflamació i coloració moradaFlux arterial dificultat, produeix: Dolor intens Paràlisi dels flexors Fredor i pal·lidesa dels dits Absència de polsos

Síndrome compartimental: és la complicació més greu d'un embenat, apareix després de fractures òssies o contusions amb hematomes importants o edema i és conseqüència de l’augment de pressió a l’interior d’un o més compartiments musculars. El símptoma principal és el dolor.

EMBENATS MÉS FREQÜENTSSindactília: Immobilitza els dits de la màProcediment: es tria el dit sa de longitud més aproximada al lesionat perquè li faci de fèrula. Es posa una gasa de poc gruix a l’espai digitat per evitat lesions.Es col·loquen les tires d’esparadrap en volta circular, una a la base dels dits i l'altra, a nivell de la base d’ungla, deixant lliure l'articulació interfalàngica distal.

Fèrula digital: s’utilitza per immobilitzar les zones interfalàngiques dels dits de la mà excloent-ne el primer.Procediment: es col·loca una gasa entre els dits a tractar per evitar lesions, després la fèrula amb la part encoixinada en contacte a la pell a la zona palmar del dit. Se subjecta amb esparadrap fent una volta sense prémer per la part distal del dit i una altra a la part proximal, deixant la zona unguial al descobert.S’apliquen les tires d’esparadrap sense prémer, una a la primera falange i la segona a la base unguial deixant lliure l’ungla.

Imbricat: immobilitza dits del peu.Procediment: es tria el dit sa de longitud més aproximada al lesionat i més gran per fer-li de fèrula . Es posa una gasa de poc gruix a l’espai digitat per evitat lesions.Es col·loca l’esparadrap de la zona dorsal externa del peu i en forma obliqua, sense prémer, voltant els dits pels espais interdigitals, dos o tres tires d’esparadrap, de manera que les diferents tires quedin sobreposades en espiga. Les ungles s’han de deixar lliures d’embenat.

Cabestrell de bena tubular de cotó: es pot posar sol o combinat amb un altre sistema d'immobilització (embenat).Objectius: tractar lesions i prevenir la inflor.Procediment: es deixa un dels extrems de la bena tubular encoixinada a la zona epigàstrica, es fa passar per la zona cervical i es col·loca per sobre del tòrax, se li fa donar la volta al canell i es fixen als dos extrems amb la tira adhesiva.

Vuit de guarisme: es diu així perquè té forma de vuit.1- S’ha d’asseure el pacient amb un tamboret sense respatller.2- Mantenir la columna recta.3- Els braços en abducció de 45º i els colzes en angle recte.Procediment: es poden confeccionar, però avui dia s’utilitzen generalment els ja preparats, s’han de llegir les instruccions a l’ hora de col.locar-lo.

Collaret: per immobilitzar les cervicals.Procediment: es poden confeccionar, però avui dia s’utilitzen els que ja estan preparats, només cal prendre la mida del voltant del coll i l’ amplada adequada i es fixa. Hem de comprovar que el pacient pot deglutir.

CapelinaÉs un embenat que s'utilitza per lesions de cap per comprimir ferides o evitar henatomes, subjectar apòsits en ferides de dits o el monyó d'un membre amputat.PROCEDIMENTRealitzarem un embenaat recurrentRECURRENT: la bena fa un recorregut longitudinal i se subjecta per una o més voltes perpendiculars.

Capelina

Embenat recurrent

VelpeauIndicacions:Fractura subcapital d'húmer, per immobilitzar l'articulació escapulohumeral i del braç.Utilitzem el tronc com a tutor d'extremitat superior.Material:Bena tubular de cotó del múmero 7 o 8Compreses de ventre.Bena d'encoixinarBena de gasaBena dhesiva TisoresProcediment:Protegim el tronc anb la bena tubular, fent pasar el braçosCol·loquem una compresa de ventre, en les dones en l'espai submamari, i una altra a l'aixella.Fem passades amb bena d'encoixinar tal com indica la foto, després la bena de gasa i per últim la bena adhesiva.

EMBENAT COMPRESSIUProcediment general d’aplicació de l'embenat compressiu.1 - Mantenir la posició funcional durant la realització de l’embenat.2 - Es col·loca la bena tubular de cotó al llarg de l’extremitat a embenar, la suficient perquè sobrin 3cm per cada extrem, per poder-la girar després. S’utilitzarà per aïllar la pell de la bena d’encoixinar que és de teixit sintètic. Amb això disminuïm la picor que es produeix quan tapem la pell.3 - S’aplica la bena per encoixinar que dóna uniformitat a la compressió, protegeix les prominències òssies i regularitza l’embenat. Sobre la base de la bena tubular, començarem a embenar de la part distal a la proximal, en circular òblic les voltes se sobreposen la meitat o dos terços d’amplada de la volta anterior. Hem d’evitar que hi hagi arrugues, que no quedin zones per cobrir, que quedi adaptada, respectant els límits dels embenats. El gruix de la bena d’encoixinar dependrà de la previsió d’edematització que tinguem en cada cas.4 - Es giren els extrems distals de la bena de cotó subjacent per sobre de la bena d’encoixinar.5 - Bena de crepè: la característica fonamental és la “memòria posicional” que confereix l’efecte de compressió en encongir-se el teixit que hem estirat. Una altra característica es la deformitat.6 - Col·loquem la bena de crepè de distal a proximal amb una compressió uniforme. Evitarem que quedin zones sense cobrir les voltes de bena que han de cobrir dos terceres parts o la meitat de la volta anterior.7- El nombre de benes que necessitem per dur a terme l’embenat dependrà de la llargada i grux de l’embenat.8 - Per finalitzar l’embenat, cal assegurar la bena amb cinta adhesiva o esparadrap.9 - En acabar l’embenat hem de comprovar la uniformitat de la compressió amb uns petits tocs al llarg d’embenat. Sabrem que està ben fet si sentim un so buit al percudir per tota longitud10 - Hem de ser acurats en l’estètica de l’embenat.

RETIRADA D’EMBENATSPrimer hem de revisar l’historial del pacient per saber si hi ha ferides, incisions quirúrgiques o fèrules, sota l’embenat.S’ha d’evitar tallar l’embenat per zones on hi hagi prominències òssies, ferides quirúrgiques o traumàtiques i/o dispositius ortopèdics.Després de retirar l’embenat:Si hi ha ferida, la curarem segons ordre mèdicaSi no hi ha ferida, revisarem la pell, la netejarem amb aigua i sabó i aplicarem crema hidratant.

RECOMANACIONS AL PACIENT•Vestir primer l'extremitat lesionasa i a l'hora de desvestir, primer la sana.•No mullar l’embenat ni retallar-lo, conservar-lo net i sec. Les ferides cicatritzen millor.•No es poden introduir agulles o instruments per gratar- se en l'embenat.•S’ha d’ evitar que hi entrin brosses.•Protegir-lo durant la higiene personal, per exemple amb film transparent.•Mantenir l’extremitat embenada en posició elevada sobretot els primers dies per tal d’afavorir la circulació, amb això i el repòs minimitzem l’edema i el dolor.•Moure regularment els dits lliures de l’embenat, en el cas de l’extremitat superior. Cada 4 o 6 hores (durant el dia) s’ha de repetir aquest exercici unes 10 vegades: intentar tancar el puny fortament, un cop aconseguit contar fins a deu, i després obrir el palmell estenent els dits a poc a poc i quan estiguin estesos tornar a contar fins a deu.•A l’extremitat superior, cal portar el braç en el cabestrell. Només s`ha de treure per moure les articulacions que han quedat fora de l’embenat.•Quan està lesionada l’ extremitat inferior, a l’estar al llit o assegut s`ha de tenir l’extremitat afectada en posició elevada. S'ha de posar un coixí sota, al llarg de tota la cama deixant el taló lliure.•Quan l’embenat es troba en l’extremitat inferior s’aconsella fer exercicis musculars isomètrics per prevenir l’atrofia muscular.•Realitzar exercicis a les articulacions que l’ embenat deixa lliures•Si els dits s’inflamen es tornen pàl·lids, blavencs, amb disminució de la sensibilitat, dolorosos o resulta difícil moure’ls, s’ha de contactar amb el metge o acudir al servei d’urgències.•Si l’ embenat està tacat de sang, no cal fer res, tret que el sagnat sigui progressiu i no cedeixi. En aquest cas, s'ha de contactar amb el metge o acudir al servei d’urgències.

BibliografiaAnderson I. Should health care assistants apply compression bandages. Nursing times. -enero-2006Asensio Gonzalez, J.A.; Meneu, JC.G. Mrmes d’aplicació, Vic: Eumo editoria Universitat de Vic). 2003McRae, R. Tratamiento práctico de fracturas. Interamericana. Madrid. 2005.Pollard A. Croin G. Compression bandaging for soft tissue injury of the ankle a literature review.Emerg Nurse. oct 2005.Rayon, E. Manual de enfermería médico-quirúrgica. Madrid: Síntesis. 2001.Técnicas gypsona®: El arte de hacer un yeso (Edición actualizada 1991), Smith and Nephew IbericaS.A. http://www.enfermeriadeurgencias.comhttp://www.mueller-lacalle.com/mundo.htmhttp://www.eccpn.aibarra.org/temario/seccion8/capitulo134/capitulo134.htmEmbenatges tous http://www.eccpn.aibarra.org/temario/seccion8/capitulo135/capitulo135.htm Fèrules

.

BENA DE GUIX

INTRODUCCIÓ

Són rotllos de crinolina o d'un teixit especial de cotó de textura entrellaçada. Les vores no s'han de desfilar, impregnades

en material sòlid cristal·lí, conegut com a guix, químicament és sulfat de calci. El guix és un material emprat en

ortopèdia per immobilitzar segments ossis o articulacions amb finalitats terapèutiques. Va ser adoptat per primera

vegada el 1852 per un metge militar holandès (Mathissen).

Mida de les benes de guix:

Benes de 5 cm x 2,7

Benes de 7,5 cm x 2,7

Benes de 10 cm x 07/02

Benes de 15 cm x 2,7

Benes de 20 cm x 2,5

Tipus d'embenats de guix:

Embenat de guix encoixinat

Embenat de guix no encoixinat

Valves o fèrules enguixades

Objectius de les immobilitzacions amb guix:

Evitar el dolor

Disminuir la iatrogènia

Millorar el confort del pacient

Les indicacions per a l'ús del guix són les següents:

Immobilització de fractures.

Una fractura es defineix com a la pèrdua de la continuïtat de la substància òssia. Cal recordar sempre que els teixits

circumdants també resulten perjudicats.

Immobilització d'ossos malalts o articulacions

El repòs és essencial per als ossos o articulacions malaltes. El moviment no només inflama els teixits circumdants, sinó

que també pot provocar extensions locals d'una lesió. El guix proporciona una immobilització òptima i correcta durant

el tractament i, com en les fractures, s'aconsegueix una comoditat física i es conserva la mobilitat de les parts no

immobilitzades, a més a més, es pot comprovar mitjançant els RX el progrés obtingut sense alterar el motllo.

Correcció de deformitats

Guixos consecutius. Aquest és un procediment senzill. Cada motllo successiu s'aplica mentre l'operador subjecta la part

amb tanta correcció com sigui desitjada o possible.

Prevenció de deformitats

Si es fan carcasses lleugeres de guix retirables que aguanten l'extremitat en la millor posició, no es poden produir

contraccions, i si es restaura la seva força, la funció d'aquesta part també es restaura.

Encanyat d'emergència

Com a primer auxili es pot disposar d'una fèrula per immobilitzar la part afectada amb el mínim de malestar o perjudici

de la persona accidentada. La immobilització immediata, al reduir el moviment i el dolor, impedirà un futur schock en

transportar el pacient.

Sala per realitzar l'embenat de guix

1 - Medi ambient

La majoria dels motlles de guix s'apliquen en una sala de guix. Les característiques per les quals es distingeix aquest

lloc són:

Un desguàs amb una trapa de guix per impedir el bloqueig dels conductes per fragments de guix.

Taules grans.

Un sòl que es pugui netejar fàcilment.

Mobles adequats, llitera, cadira, base per descansar el peu i preferiblement una taula ortopèdica i aparells de suspensió.

Contenidor de residus.

2 – Equip

L'equip bàsic es pot dividir en dos grups:

- el que protegeix el pacient, i

- els instruments usats per posar i treure els motlles.

Per protegir el pacient són essencials les talles guardapols i altre material per protegir la roba. L'operador anirà protegit

amb un davantal de plàstic.

Coixinets de suport. S'usen per assegurar la comoditat del pacient i donar suport al motllo.

Els talladors d'anells han de ser sempre accessibles, per tal de poder treure anells excessivament estrets en el cas que

fallin mesures més senzilles, com per exemple, aplicar sabó.

Targetes d'instruccions per guiar el pacient quan està lluny de la supervisió de l'hospital.

Material necessari per posar un guix:

Galledes.

Aigua, per mullar el guix, la temperatura a l’hora de la immersió té a veure amb el temps en què prendrà el

guix. Quan més calenta és, més ràpid serà el procés, i més calor desprendrà al realitzar l'embenat. L’aigua

freda, farà que forgi més lent.

Guants: per prevenir la sequedat de la pell.

Guants estèrils: per realitzar la cura de la ferida traumàtica o quirúrgica, abans de realitzar l'embenat

enguixat.

Sèrum fisiològic: per netejar la ferida.

Antisèptic: per desinfectar la ferida.

Tisores: per tallar.

Pinces de dissecció amb dents i sense dents per netejar i protegir la ferida.

Gases: per curar la ferida.

Bena tubular de cotó: per a protegir la pell.

Bena encoixinada: fa de coixí i serveix per protegir la pell i les prominències òssies i per evitar compressions

nervioses.

Bena de paper: separa el guix de la resta de l'embenat.

Bena de gasa: per adaptar la fèrula de guix a l'extremitat.

Bena de crepè: per adaptar la fèrula de guix a l'extremitat.

Bena de guix: per confeccionar la fèrula o realitzar l'embenat enguixat.

3 – Personal:

El nombre de persones requerit per ajudar l'operador dependrà del tipus de motlle a aplicar. Normalment, es necessitarà

un ajudant per sostenir les benes humides a l'operador i un altre ajudant, dedicat a mantenir la posició desitjada de la

part que s'ha d'immobilitzar.

Fèrula de guix

Dispositiu ortopèdic confeccionat amb benes de guix, capes sobreposades de gruix suficient per donar rigidesa i d'una

amplada que abraça l'extremitat sense envoltar-la. S'utilitzen per al tractament de lesions menors o quan en una fractura

pot anticipar-se edema important. Poden ser usades tambè com a base o reforç de guixos complets.

Tipus de fèrules segons la funció.

Fèrules d'immobilització temporal: es posa després del traumatisme per evitar la mobilització de la zona afecta que

podria provocar lesions i afavoreix la disminució de l'edema i del dolor.

Fèrules d'immobilització: proporcionen una immobilització a llarg termini en lesions menors.

Dispositius de posició i de suport: serveixen per mantenir una posició determinada i evitar posicions vicioses.

Indicacions:

Immobilització provisional de fractures pendents de tractament definitiu.

Evitar posicions vicioses.

Base o reforç de guixos complets.

Processos inflamatoris o infecciosos.

Esquinços musculars parcials.

Tendinitis.

Lesions lligamentoses.

Fissures.

Confecció de la fèrula de guix:

Si es disposa d'un dipòsit que subministra la bena, es mesura i es talla la longitud necessària.

Alternativament, amb la bena de guix es prendrà la mida justa de l'extremitat a immobilitzar i es confecciona mitjançant

plegaments repetits de la bena de guix, usant de 8 a 10 capes en un adult i de 6 capes en un nen, hem de doblegar el cap

dins l'extrem final de la bena perquè quan la fèrula es mulli, l'extrem superior no perdi l'alineació.

Mullat de la fèrula:

S’omple una galleda neta d’aigua tíbia suficient perquè cobreixi la fèrula de guix. La fèrula es replega sobre si mateixa,

subjectant-la acuradament per ambdós extrems, se submergeix completament a l’aigua entre 1 i 2 segons, o fins que

cedeixi el bombolleig gasós de la superfície líquida.

Un cop treta de l’aigua, hem d'agafar-la, amb una mà s'allisa acuradament i ràpidament, en una superfície plana o

deixant-la penjant per un moment, per eliminar l'excés d'aigua, estirem avall entre dos dits en adducció, cal repetir el

procediment des de l'altre extrem. Les capes s'han de comprimir juntes i extreure les bombolles. La retenció d'aire

redueix la resistència del guix i determina el trencament o separació de les capes.

Aplicació:

S'ha de mantenir la posició funcional o adequada el temps que s'estigui fent l'embenat.

1- La bena tubular de cotó es col·loca al llarg de l'extremitat, prou perquè sobrin 2 o 3 dits per cada extrem: cal

assegurar-se que la mesura de la bena és la correcta, si és estreta pot provocar compressions i si és massa ampla

arrugues.

2- Bena encoixinada: fa de coixí i serveix per protegir la pell i les prominències òssies; també per evitar compressions

nervioses.

3 - Bena de paper: separa el guix de la resta de l'embenat.

4- Hem de posar acuradament la fèrula sobre el membre i allisar amb les mans perquè s'hi ajusti exactament al contorn,

sense que es formin arrugues que puguin provocar lesions per decúbit.

Els extrems de l'embenat tubular de cotó subjacent es giren al damunt de la fèrula.

5- S'acaba l'embenat amb una bena de crepè, començant per la part distal i acabant per la proximal sense estirar-la,

perquè no faci compressió: només ha de subjectar.

Instruccions bena de guix

Amb el material a emprar a punt, es procedeix a omplir els cubells, que han de ser prou fondos perquè pugui contenir

l’aigua necessària per cobrir totalment la bena.

Les benes de la mida correcta se submergeixen en l’aigua tèbia a una temperatura al voltant de 25º C una cada vegada

(tenint la precaució de mantenir el cap inicial solt per tal de facilitar la bena a l'operador).

La bena inclinada se submergeix a l’aigua formant un angle de 45º, per facilitar la sortida de l’aire de l’interior movent-

la obliquament, fins que cedeixi de bombollejar gasos de la superfície líquida, que succeeix passats 4 o 5 segons, llavors

es treu de l’aigua agafant-la amb les dues mans una per cada extrem, col·locant el polze i l'índex con si fossin un anell i

fem passar la bena pel mig empenyent-la i prement suaument des dels extrems cap al centre i tornant les mans a la

posició inicial.

Les benes es poden deixar dins de l'aigua fins a 4 minuts, però es millor mullar-les una darrera altra.

NORMES GENERALS D'APLICACIÓ D'UN EMBENAT DE GUIX

Informar al pacient sobre l’embenat que es realitzarà i demanar-ne la col·laboració.

Cal retirar la roba de l'extremitat afecta, així com les polseres i els anells.

Les ungles de les mans i dels peus han de quedar lliures de l'embenat i de l'esmalt per poder valorar l'estat

vascular.

Quan hi hagi alguna lesió cutània, es netejarà amb aigua i sabó o sèrum salí i, després s'ha de desinfectar amb

un antisèptic. Es farà la cura segons prescripció mèdica i es protegirà amb gases estèrils.

Senyalarem posteriorment el lloc on és la ferida, a sobre de l'embenat.

La zona que s'ha de enguixar ha d'estar en relaxació muscular i en posició anatòmica o adequada segons la

lesió.

Cal protegir les eminències òssies per prevenir nafres.

Les voltes de les benes s'han de fer en circular oblic, no sobrepassant una tercera parts d’amplada sobre la volta

anterior, o just per assegurar les capes.

S`ha de evitar sobreposar voltes de guix sobre si mateixes, ja que com hem dit la bena l’embenat s’ha de fer en

circular oblic.

El gruix del guix ha de ser uniforme.

Ha de complir la funció de donar confort i ser estètic.

Cal evitar girar la bena de guix.

En acabar l'embenat, s'ha d'avaluar la circulació distal.

Cal registrar la realització de l’embenat.

Abans d’acomiadar el pacient, hem d’ensenyar-li els exercicis que ha de fer per impedir complicacions i les

normes per a conservar l’embenat correctament per què compleixi la seva funció.

Per acabar, li donarem les instruccions per escrit.

PROCEDIMENT GENERAL D'APLICACIÓ D'UN EMBENAT DE GUIX

1- La bena tubular de cotó es col·loca al llarg de l'extremitat de manera que sobrin 2 o 3 dits per cada extrem: cal

assegurar-se que la mesura de la bena és la correcta, si és estreta pot provocar compressions i si és massa ampla

arrugues.

2- Es protegeix tota la zona amb cotó sintètic, especialment, les prominències òssies.

3- Bena de paper: separa el guix de la resta de l'embenat.

4- Se submergeix la bena de guix en aigua tèbia seguint els passos indicats i s'aplica immediatament sobre la bena de

paper, de distal a proximal.

5- L'ajudant aguantarà l'extremitat afecta amb el palmell de la mà, mai clavant els dits.

6- Mentre el guix s’està forjant, s'ha d'evitar que el pacient mogui les articulacions.

7- Quan s'hagi acabat l'embenat, es deixarà reposar l'extremitat damunt d'una superfície que no alteri la uniformitat del

guix.

8- S'ha de comprovar que la circulació a la zona distal de l'embenat és correcta.

Motllo humit

Un motlle de guix forja de 3 a 5 minuts. S'ha de parar atenció en què el motlle no estarà completament sec fins

transcorregudes entre 24 i 72 hores. Això depèn de l'extensió de la superfície corporal enguixada i del gruix del motlle.

Per exemple, un guix per l'avantbraç s'assecarà de 12 a 18 hores. Una cama enguixada s'assecarà en 24 hores, però

alguns guixos del tronc, poden no assecar-se fins a les 72 hores, segons les condicions atmosfèriques.

Al copejar suaument amb els artells de la mà sobre el guix, el motlle encara humit emetrà un so apagat, mentre que el so

del motlle sec és un so vigorós i clar.

Assecat del motlle

Mètode natural: el mètode més comunament acceptat és permetre que el motlle s'assequi de manera natural amb corrent

d'aire, el pacient que està enllitat, ha de deixar una obertura entre el guix i la roba de llit.

Mètode artificial: ús d'escalfador elèctric de llit. La quantitat de calor ha de ser rigorosament controlada.

Complicacions de l'embenat de guix:

1 - Pèrdua de posició

La inflamació és el principal perill de qualsevol fractura. Aquest perill augmenta si ha estat necessària la

reducció. La pèrdua de posició és deguda en part a folgança, i en part a una indesitjada llibertat d'acció del

múscul.

2 - Nafres de guix

Si es forma una nafra ha de ser atribuïda a una de les següents raons:

Tècnica

La compressió d'una superfície o plec dur i tallant del guix contra la pell. Defectuós modelatge del guix sobre

i al voltant de les prominències òssies. La superfície profunda del guix no emmotllat, comprimeix la pell

contra la prominència òssia subjacent. Falta de protecció, sobre les prominències òssies, especialment quan es

tracta de malalts prims, ancians, etc.

Supervisió

Ha de ser molt precisa l'observació dels signes de tibantor o folgança i s’han de prendre mesures immediates

segons les circumstàncies.

Instrucció

Un descuit del pacient a comprendre com tractar el motlle pot resultar perjudicial. Per evitar problemes cal

entregar per escrit les instruccions que li hem explicat.

Cossos estranys: Quan són els nens els portadors d'embenats enguixats, poden amagar secretament joguines,

monedes i caramels dins del motlle. Aquests poden lliscar prop d'una secció del motlle ajustada, exercir

pressió i formar nafres .

Cal advertir els pacients dels perills d'esgarrapar la pell sota del motlle amb "estris" de metall. Per exemple

agulles de fer punt. Del trauma resultant poden formar nafres infectades. Les nafres es manifesten per dolor,

olor i aparició d'una taca en el guix.

3- Alteracions nervioses

Poden ser degudes a la pressió del guix en una superfície nerviosa, o si és postoperatori a una prolongada

pressió de torniquet. Verificar la sensibilitat i força de les extremitats freqüentment després de l'aplicació del

motlle. La pressió del guix pot afectar un nervi motor o sensitiu. La compressió d'un nervi sensitiu produeix

dolor i parestèsia i l'afecció d'un nervi motor presenta parèsia o paràlisi.

4 - Circulació deficitària

A) Retorn venós perjudicat. Comparar un membre amb l'altre. El morat i la inflor de l'extremitat

suggereix que hi ha dificultat en el retorn venós a causa de l'estretor del guix. El blavós de la

congestió venosa s'ha de diferenciar del masegat. S'ha d'exercir pressió sobre l'ungla i examinar la

zona després d'alleujar la pressió. Quan la circulació és normal, la zona ha de tornar al color rosat

de nou immediatament. Si el retorn venós és lent eleveu la zona i assegureu-vos que els exercicis

digitals es fan tan vigorosament com sigui possible, aquesta acció és generalment tot el que es

19

requereix. Si persisteix la situació pot fer-se la secció del motlle usant un tallador elèctric. El tall

s'efectua en la part anterior del membre.

B) Flux arterial dificultat. És una complicació associada probablement amb la lesió que ha precisat

la immobilització.

Clínicament observar si existeix:

Dolor intens

Paràlisi dels flexors

Fredor i pal·lidesa dels dits

Absència de pols

Això requereix una atenció mèdica urgent i, per tant, és imperatiu un reconeixement primerenc de

la condició. La secció del motlle pot alleujar la pressió d'un hematoma en una artèria, però si

l'artèria ha arribat a l'espasme pot requerir intervenció quirúrgica.

Durant la immobilització totes les parts no incloses en el motlle s'han de poder moure. Això té tres

efectes:

- Les articulacions es conservaran mòbils i s'evitarà la rigidesa derivada de la inactivitat.

- Es manté la musculatura en bon to i la pèrdua es redueix al mínim. La rehabilitació serà relativament fàcil

quan el control dels músculs i de les articulacions sigui efectiu.

- L'exercici mantindrà la circulació general en bones condicions i això pot ajudar a reduir la possibilitat de

trombosi venosa profunda i infart coronari o pulmonar.

Aspectes que han de ser vigilats en el malalt enguixat:

- Bona circulació del membre enguixat.

- Grau de sensibilitat correcte.

- Absència d'edema.

- Dolor tenaç, inexplicable, persistent, especialment si és referit a un sector fix del membre enguixat, més

encara si es correspon a una zona de prominència òssia.

- Bona mobilitat dels dits.

- Absència de molèstia o dolor en relació amb les vores proximal o distal del guix

DIFERENTS ACTUACIONS SOBRE L’EMBENAT DE GUIX.

- Obertura simple

- Obertura bivalva

- Finestres: obertures rectangulars que es realitzen en un embenat de guix

Finestres

Procediment: informar al pacient.

Dibuixar amb retolador el rectangle que necessitem per fer la cura.

Es talla el guix amb la serra elèctrica.

Amb les tisores de Lister es talla l’embenat d’encoixinar i la bena tubular.

Un cop hem realitzat la cura, sempre segons ordre mèdica, taparen l’obertura amb el guix que abans hem

20

retallat.

Es fixa la finestra amb esparadrap o bena adhesiva.

Obertura simple: obertura del guix de forma longitudinal.

Procediment: informar al pacient

Evitant les eminències òssies, es fa un tall o dos paral·lels al llarg del guix amb un espai d’1,5 centímetres

d’amplada. Això pot ser suficient, si no amb les tisores de Lister es talla la bena d’encoixinar i la tubular,

perquè podrien fer compressió.

Amb la pinça de Wolff es retira la tira de guix.

Desprès es torna a omplir el buit amb bena d’encoixinar i es fixa la tira de guix amb esparadrap o bena

adhesiva.

Obertura bivalva:

Procediment: Informar al pacient

Amb la serra elèctrica es fa un tall longitudinal per la zona interna i un altre per la externa, evitant les

eminències òssies

Amb les tisores de Lister es talla la resta de l'embenat

Després, es neteja i s'hidrata de la pell.

EXTRACCIÓ D’UN EMBENAT DE GUIX

L’extracció d’un motlle de guix requereix tanta destresa i cura com l'aplicació.

L’equip d’extracció inclou:

Pinça de Wolff: per separar les vores o aixecar el guix

Cisalla de Stille: per tallar el guix

Serra elèctrica: per tallar el guix

Tisores de tallar guix

Tisores per tallar l’embenat

Tisores de tallar guix Tisores de Lister per tallar l’embenat.

Ús de la serra elèctrica

L’embenat de guix es treu bivalvant els costats laterals, podem guiar-nos dibuixant una ratlla amb retolador.

La infermera ha d’estar en posició d’observar qualsevol alteració en l’expressió del rostre del pacient, així

mateix el pacient ha de poder veure el que li estan fent.

Ha de col·locar-se acuradament el pacient i li explicarem el procediment tot mostrant-li la serra que

21

utilitzarem. Això l’ajudarà a tranquil·litzar-se.

L’informarem del soroll que fa el motor de la serra i li ensenyarem que la fulla talla per oscil·lacions i no

segueix revolucions completes. La serra no la mourem lateralment efectuant talls superficials, el moviment de

tall ha de ser de dalt a baix.

A l’oscil·lar la fulla només talla superfícies dures i respecta tot l'embenat tou que hi ha sota i que retirarem

tallant-lo amb una tisora de Lister.

Després es neteja i s'hidrata la pell.

Cisalla de Stille

Explicarem al pacient el procediment que li hem de realitzar, dibuixarem una ratlla que ens farà de guia als

costats del motlle assegurant-nos que no passa pel damunt de les prominències òssies. L’embenat tubular de

cotó ha de ser retallat en les extremitats del motlle per permetre la col·locació de la cisalla damunt d’aquest

material de revestiment.

Mantenim el mànec inferior paral·lel al guix o fins i tot més baix.

Aixequem el mànec superior, empenyem la cisalla cap a davant amb el mànec inferior de manera que el guix

ompli la boca de la cisalla. Empenyent lleugerament tota l’acció pot realitzar- se amb el mànec superior

movent-lo cap a dalt i cap a baix.

Les valves de guix es retiren fàcilment tallant l'embenat circular que les manté amb posició.

Pinça deWolf

Coneguda col·loquialment com a les pinces de “pico de pato”, s’utilitzen per separar o modelar les vores i

aixecar l’embenat de guix.

22

Pinça de Henning : son les pinces dilatadores, utilitzades per obrir l’embenat de guix, que prèviament hem

tallat amb la serra elèctrica.

23

Braquial Zancolli

Avantbraquial

Metacarpians i dits: Fèrula avantbraquial palmar.

Immobilització del canell: Fèrula avantbraquial dorsal.

24

Immovilització del genoll: Calça

Botina

Immobilitzar les articulacions del turmell i genoll: Cruropèdic.

25

Immobilitzar maluc, genoll i turmell: Pelvipèdic

Immobilitzar el maluc del lactant: Calçons

26

Immobilitzar la columna vertebral:

Minerva

Bibliografía

Anderson I. Should health care assistants apply compression bandages. Nursing times. -enero-2006Asensio Gonzalez, J.A.; Meneu, JC.G. Mrmes d’aplicació, Vic: Eumo editoria Universitat de Vic). 2003McRae, R. Tratamiento práctico de fracturas. Interamericana. Madrid. 2005.Pollard A. Croin G. Compression bandaging for soft tissue injury of the ankle a literature review.Emerg Nurse. oct 2005.

27

Rayon, E. Manual de enfermería médico-quirúrgica. Madrid: Síntesis. 2001.Técnicas gypsona®: El arte de hacer un yeso (Edición actualizada 1991), Smith and Nephew IbericaS.A. http://www.enfermeriadeurgencias.comhttp://www.mueller-lacalle.com/mundo.htmhttp://www.eccpn.aibarra.org/temario/seccion8/capitulo134/capitulo134.htmEmbenatges tous http://www.eccpn.aibarra.org/temario/seccion8/capitulo135/capitulo135.htm Fèrules

28