comunicació 21 · 2019. 1. 20. · comunicació 21 número 4 · segona Època · estiu 2016 ·...

comunicació21Número 4 · Segona Època · Estiu 2016 · comunicacio21.cat 3,95€

Articles de:

Joan M. CorbellaDaniel Condeminas

Estanis AlcoverRosa Romà

Arnau Nadeu

De programes a continguts

transmèdia

“No sé si som una estructura d’Estat,però gairebé”

Com podem combatre la mirada

masculinaals mitjans?

Entrevista a Ramon Grau, president de l’Associació de Mitjans d’Informació i Comunicació (AMIC)

La difusió dels diarisen paper cau

un 8,69%

3ª edició delsPremis Impacte

Informe OJD

Els ciutadans ens havíem acostumat a poder disposar depremsa, ràdio i televisió amb una proposta editorial decontinguts rigorosos, ben pensats i elaborats, i centratsen els temes capitals per a l’opinió pública. Al seu costat,certament, sempre han existit mitjans que proporcionenuna agenda farcida de continguts banals, sovint mal edi-tats però de gran atractiu d’audiència, que hem apodatcom a “premsa popular” o “premsa groga” i “televisióescombraria”.

El desplegament d’internet, en principi neutral, haafavorit l’aparició de moltes iniciatives periodístiques icomunicatives d’un i altre to, i moltes que es troben amig camí. Si això ha resultat beneficiós perquè augmentala democratització de la informació, també és cert queha generat un nou marc econòmic que té efectes dràs-tics sobre la indústria dels mitjans, afavorint la compe-tència per obtenir usuaris al preu que sigui, és a dir, ambcontinguts banals que omplen els mitjans digitals.

La multiplicació de webs i aplicacions ha dispersatl’audiència, i amb això la capacitat de generar ingressosper accedir als continguts i per publicitat. Pagar per lainformació és un propòsit que poca gent es planteja: elDigital News Report 2016, estudi de referència publicatpel Reuters Institute for the Study of Journalism, informaque només al voltant del 10% de la població de la majo-ria dels països (Espanya se situa en aquesta xifra) hapagat per accedir a notícies en suports digitals, i per unimport aproximat de 50 euros anuals. I pel cantó de lapublicitat, entre Google i Facebook es reparteixen el 75%de la inversió en suports digitals, i això deixa ben pocespai per als centenars de mitjans que poblen la xarxa decada país.

Aquesta doble pinça afecta de ple les empresesperiodístiques, que no troben la manera de compensaramb ingressos digitals la reducció de la facturació pervendes i per publicitat de les edicions en paper. Si fa unsanys van provar amb els murs de pagament, desprésamb el Digital First, que van modular amb el Mobile Firstquan han vist que una gran part dels lectors els entrenpels telèfons mòbils, ara hem entrat en una nova fase:Social Media First. En aquesta nova època, els mitjanscedeixen als cants de sirena que els arriben delsFacebook, Snapchat, Google o Apple, que els prometenaudiències millonàries i ingressos publicitaris si publiquendirectament una part del contingut als Instant Articles isimilars. I els grans mitjans de referència dels Estats Unitsi d’arreu s’hi ha apuntat, no només els “populistes” o“grocs” com BuzzFeed i altres que basen el negoci en elscontinguts esquer (clickbaits).

Però per si no hi ha prou dificultats per mantenir laviabilitat de la premsa rigorosa, del costat de la televisió

també afloren les tensions de l’era digital. El groguismefa anys que s’hi va establir, pràcticament des que amb elsaudímetres es pot mesurar l’audiència de cada programai part de programa. Per tant, a la recerca de la màximaeficiència econòmica, les programacions s’han omplertde continguts a cop d’equació cost/rendiment, amb elresultat que tots coneixem... i de retruc emportant-seper davant la viabilitat de les televisions públiques. Ara hisumem la possibilitat d’accedir a continguts de producto-res i de qualsevol que té una càmera (o sigui tothom) através de múltiples plataformes legals i no legals que cap-turen una part creixent de l’audiència (sobretot joves) ide retruc de la despesa en publicitat audiovisual.

En aquest escenari, els mitjans tradicionals, peròtambé els nascuts digitals, es veuen obligats a reaccionar.Les dades del Digital News Report 2016 mostren que a lamajoria dels països són encara els diaris i televisions “detota la vida” els més usats per la població, i pocs delsnous entren als rànquings dels més seguits (TheHuffington Post, Yahoo, BuzzFeed, elconfidencial i eldia-rio a Espanya). L’estudi indica que el 69% de la poblaciódels països analitzats accedeix a les notícies via marquesde premsa, el 62% també via marques de televisió i el45% via mitjans nadius digitals.

Però l’estudi també assenyala que cada cop és mésgran el nombre d’usuaris que hi accedeix a través de xar-xes socials i no dels recursos propis dels mitjans. Ambtota probabilitat, aquesta xifra augmenta pels usuarisesporàdics, aquells que arriben al mitjà per un enllaç oels fils de notícies d’una xarxa, mentre que els lectorshabituals mantenen l’hàbit de navegar per la web o apli-cació. Ara bé, mentre el sector se segueixi regint per unindicador tan nefast com el d’usuaris únics mensuals,que realment poc aporta a la capacitat de generar ingres-sos, i no adopti mètriques d’atenció i d’intensitat d’ús,que posa en valor l’esforç i solidesa de la proposta edito-rial del mitjà, les empreses estan abocades a produir con-tinguts de baix interès informatiu però d’àmplia difusió.En podem dir premsa groga digital.

I de passada, amb una dependència cada cop mésintensa de les empreses propietàries de les xarxessocials, sobretot de les seves arbitrarietats a l’hora de pri-mar la presència destacada d’uns o altres continguts i al’hora d’establir el règim econòmic amb els proveïdors decontinguts. Que això acabaran sent els mitjans periodís-tics. Però d’això en parlarem en un altre article. Demoment, podeu buscar qualsevol de les conferències iarticles d’Emily Bell sobre el tema.

Joan Maria Corbella és professor de la Universtat Pompeu Fabra

Joan M.CorbellaEl perill de la premsa groga digital

www.comunicacio21.cat · C21_3

Entrevista a Ramon Grau: “Cada vegada ens tenen més en compte”

Com podem combatre la miradamasculina als mitjans?

Joan M. Corbella

Daniel Condeminas

Estanis Alcover

Rosa Romà

Arnau Nadeu

Revista Comunicació 21, Número 4 Segona èpocaEdita: Grup Comunicació 21Dipòsit Legal DL B 16110-2014

Disseny i maquetació: Marga MorenoPublicitat: Marcelo Villanueva

[email protected]@comunicacio21.comwww.comunicacio21.catPròxima edició: Hivern ‘16

OPINIÓ

TEMESDe programes a contingutstransmèdia

Col·legi de Publicitaris i RRPP3ª edició dels Premis Impacte

Dades OJD. La difusió dels diarisen paper cau un 8,69%

Es diu que els periodistes tenim la pitjorprofessió del món, perquè ens toca parlarde la veritat. I la veritat, com se sap, ésinterpretable o incòmoda. Recupero una frased’André Gide: “Creu en els que busquen laveritat i desconfia dels que l’han trobat”.

Així doncs, per trobar la nostra veritat (ladel gremi) i amb el canvi de segle i mil·lenni,vaig pensar en un projecte (aleshores) singularque permetés contribuir precisament a parlarde nosaltres, o sigui del sector que ens agrupa icohesiona, i que és tan meravellosament hete-rogeni i eclèctic.

Comunicació 21 naixia en paper. Un papermolt similar al que teniu a les vostres mans; defet idèntic paper que el que teniu a les mans,fabricat amb cel·lulosa (això no ha canviat).

I com ara, ja se sentien els il·lustrats detota mena vaticinant l’extinció del paper (ambaixò tampoc hi ha res de nou). Les coses a laxarxa encara eren primàries: la velocitat erapaquidèrmica, no existia l’ADSL, ni la fibra òpti-ca, ni cap tipus de gadgets que ens han trans-format la vida. Fa setze anys tot eren conjectu-res (com ara) i recordo que, en aquellmoment, ja s’entreveia un canvi de paradigmaque el nostre sector no està tolerant gaire bé.

La qüestió és que naixia la revista Comuni -cació 21 i, poquet després, el portal web d’efí-mera vida, que va donar pas a una reformula-ció del projecte editorial, nova publicació, nouweb més professional i finalment el portal queavui coneixeu. Setze anys després el panoramaés brutal. El sector ha patit la pitjor crisi possi-ble, una tempesta perfecta que ha esquilateditores, ràdios i teles sense pietat, amb noc-turnitat i traïdoria. Una crisi que s’ha aprofitat(o desaprofitat) per tot i que amb l’inqüestio-nable mòbil econòmic de fons ha posat degenolls tot un gremi (empresaris i professio-nals) remant a contracorrent. Estem al final deltúnel? O el túnel és ja el destí final?

Teniu a les mans 44 pàgines que pretenencontribuir modestament a clarificar, posicionari ordenar idees i fets (no només dades) percontextualitzar-les i buscar la reflexió pausada,tranquil·la, fugint de la immediatesa que hoabsorbeix tot i no ens deixa marge. Amb unaperiodicitat semestral i en paper (algú ja ha ditque això és vintage) no es pot pretendre resmés que ser útils des dela distància i amb laperspectiva quedóna el temps. I serútil avui en dia noés pas poca cosa.

David Centol, [email protected]

Seguim, 16 anys després

Com

unic

ació

21

C21_6 · www.comunicacio21.cat

De programes a continguts transmèdia

Per Daniel Condeminas, consultor en comunicació

La imparable transformació de l’audiovisual que esborra les fronteres tradicionals entre mitjans i audiències


El relat, l’art d’explicar històries de ficció oreals, forma part de la nostra condiciód’humans, pel que fa a la mateixa vida ensocietat i el seu desenvolupament cultu-ral. El gran èxit dels continguts audiovi-suals s’explica per la potència d’aportarimatges en moviment i so al relat. I si éscert que el contingut continua sent el granprotagonista de l’ecosistema mediàtic,n’ha sorgit un segon protagonista, quecontínuament va creixent en la sevainfluència: la interactivitat. L’usuari delcontingut ja no és només un simple consu-midor, sinó que hi participa, se’l fa seu, elcomparteix i el transforma. Ja en pro-dueix. Ara és prosumidor.

D’aquestes narracions que s’expandei-xen amb continguts propis i autònoms perdiverses plataformes i mitjans, on els seusseguidors esdevenen protagonistes en laconfiguració del relat conjunt, en portemdenominant narrativa transmèdia des de famés d’una dècada. I ara, quan el mòbil haesdevingut la pantalla personal que portemi utilitzem a tota hora i en tot moment, elscontinguts transmèdia s’han situat com agrans protagonistes del futur de la indústriaaudiovisual, des de la ficció als informatius.I parlem de continguts específics per a cadamitjà o plataforma, no pas d’una simplereutilització o adaptació.

LA PUBLICITAT DIVERSIFICA INVERSIONSFORA DELS CANALS TVLes darreres dades apunten a un creixe-ment de més del 50% en el consum devídeos des dels mòbils, la major part delsquals via streaming, i les previsions és queaquest consum porti a multiplicar per 10el trànsit de dades als mòbils d’aquí a cincanys. Les xarxes socials han iniciat unacursa incessant per oferir serveis de trans-missió de vídeo on la càmera és el mòbil:Vine i Periscope per a Twitter, Live per aFacebook, noves xarxes socials comSnapchat que se sumen, amb una ofertaben diferencial, a la veterana YouTube.Uns nous serveis que estan aprofitant afons periodistes i mitjans de comunicacióde tota mena –des de la ràdio a la premsaescrita- per fidelitzar audiències i buscar-ne de noves.

Així, la publicitat als mòbils ha passatd’uns molt discrets 43 milions d’euros el2013 a la previsió de 781 milions el 2018 al’Estat espanyol. Malgrat aquest altíssimcreixement, encara es situa lluny de lasituació als Estats Units, on ja es treballaamb l’escenari que l’any vinent la publici-tat digital (PC, mòbils i altres) superarà el

conjunt de la inversió a la televisió, i que al’inici de la propera dècada, la inversióestricta per als mòbils -que seria un 70%del total en digital- empataria amb la tele-visió.

No són d’estranyar aquestes dades, sitenim en compte que tres quartes parts dela ciutadania catalana es connecta a inter-net en qualsevol dels equips disponibles, ique més del 70% dels internautes estanseguint una segona pantalla (tauletes,mòbils...) mentre veuen la televisió. I siseguim el fil de les dades disponibles, propd’un 20% busquen informació sobre mar-ques i productes que veuen a la tele... És adir que sobre un 10 % dels televidents s’in-teressa directament en ells. Un percentat-ge més que llaminer per al món de màr-queting comercial.

La influència del digital a la televisió ésevident. Tot i que les xifres corresponen aun país on la penetració del consum digitalés lleugerament superior al català, ens potservir i molt fer un repàs a algunes dadesdels nostres veïns del nord. A la majoriadels joves francesos, entre 18 i 24 anys, elque es comenta a les xarxes socials influeixen el seu consum televisiu, i prop d’un 60%parlen dels continguts televisius a la xarxa.La influència és d’anada i tornada, un nouexemple de la interactivitat de l’ecosiste-ma digital, i la publicitat voldrà ser a totarreu on pugui acompanyar els contingutsde més èxit.

UNA NOVA EDAT DE LES SÈRIES TELEVISIVES Fa uns anys, la irrupció de nous formatstelevisius, especialment els “reality shows”,va suposar un cop dur a la presència de laficció al prime time. Primer als Estats Units imés tard a Europa, vivim una nova era deles sèries televisives, incorporant el bo imillor del món del cinema, tant a nivell deguions com de realització i pressupostos,amb una aferrissada competència nonomés entre les grans cadenes de televi-sió, sinó en nous protagonistes, provinentsdel mercat online de continguts, des deNetflix a Amazon... i ara YouTube, que hansumat al seu paper de distribuïdors el deproductors. Davant d’una oferta tanàmplia, la necessitat d’atreure primer ifidelitzar després el públic és clau. I enaquest àmbit aquelles sèries que han apos-tat des del primer moment per sertransmèdia, tot creant un univers interac-tiu amb els seus seguidors, han estat algu-nes de les més destacades: Lost, Fringe, Jocde Trons o 24, i que tenen precedents en lalongeva i exitosa Dr. Who.


Després de l’experiència amb progra-mes pensats per al consum jove on line,com va ser “Etiquetats”, amb una intensavida a les xarxes socials, enguany TV3 hafet un pas endavant en dues direccionscomplementàries. La primera amb la sèrieMerlí, una oferta pensada per a la graellaque ha tingut un èxit indiscutible pel quefa al seu consum en streaming, i que haestat molt curosa en la connexió amb elsseus seguidors a les xarxes socials, fentque els actors interpretin els seus perso-natges més enllà dels episodis que veu-rem la propera temporada.

L’altre ha estat “Em dic Manel”, unproducte ja concebut com a transmèdia,on els continguts a les xarxes socials, espe-cialment Facebook i YouTube, no erencomplementaris de l’emissió televisiva,sinó part fonamental del tot, jugant en l’e-volució i diversificació dels continguts ori-ginals. Si “Em dic Manel” es podia explicarcom un spin off transmedia del programaAPM, “el Tendències” en format videologn’era un spin off d’aquell, tot experimen-tant amb la idea de crear la figura d’unyoutuber des de la televisió.

DE LA REDACCIÓ MONOMITJÀ A LA MULTIPLATAFORMA I TRANSMÈDIAL’evolució del periodisme dins l’entorndigital no ha estat només un canvi d’einestecnològiques, sinó que ha transformat la

mateixa narració de les notícies. De pecesseparades, independents, segons el mitjàpel qual estaven elaborades, s’ha passat auna creixent producció integrada on lahistòria s’explica des de diferents mitjans(televisió, ràdio, web, xarxes socials...) i esveu enriquida amb l’aportació del públic(blogs, comentaris a les xarxes socials...)conformant un ampli relat on el contingutde cada mitjà té les seves característiquespròpies però tots ells acaben configurantun contingut transmèdia, amb un mateixrelat però narracions diferents i comple-mentàries, i amb un diàleg obert entreperiodistes i ciutadania.

Al document estratègic aprovat per laUER “Vision 2020”, es remarca la necessi-tat de generar noves formes de narraciómitjançant l’adaptació de les tasques deles empreses audiovisuals públiques, “par-ticularment a les sales de redacció”. No estracta només de finalitzar la digitalitzacióde totes les tasques vinculades a la pro-ducció, edició, realització i emissió de notí-cies. La BBC n’és un exemple d’èxit delprocés d’integrar totes les redaccions enuna mateixa unitat, que coordina les ofer-tes de les seccions especialitzades i lesdemandes dels equips d’edició de la ràdio,la televisió i les plataformes digitals, desdels web a la presència a les distintes xar-xes. Amb aquesta fórmula es garanteix lalínia editorial, és a dir, el relat unificat dels

Vista panoràmica de la redacció unificada de la nova seu de la BBC a Londres, la New Broadcasting House, amb el plató d'informatius al fons.

“

“

En els propers

anys, les

inversions

publicitàries

per als mòbils

s'acostaran

a les grans

xifres del

món televisiu


L'actor Ivan Labanda ha estat el protagonista de l'experiment de crear i promocionar la figura d'un youtuber vinculat a un contingut transmèdia .

continguts, però preservant alhora lescaracterístiques pròpies de cada platafor-ma o mitjà. Una visió global que prioritzaels esforços i la optimització dels recursoshumans i tècnics, seguint el nou principi dela casa “Quality first”, la qualitat per davantde tot. Al nostre país es viuen processossimilars que, en casos com el de la CCMAporten anys de desenvolupament, alentitper les reduccions pressupostàries i per lanecessitat de garantir que aquest “Qualityfirst” a TV3, Catalunya Ràdio i les platafor-mes digitals, no en quedi afectat, com sí hapassat en altres grups mediàtics on aquestprocés ha tingut molts problemes.

NOUS FORMATS INFORMATIUSEls continguts immersius, molt desenvolu-pats en el sector dels videojocs, cada copatrauen l’interès de les televisions per lapossibilitat, lúdica i interactiva, d’enriquirles informacions emeses. Un exemple benproper han estat els vídeos en 360º que

acompanyaven el documental “MyFriend” emès recentment per TV3 sobre elcamp de refugiats sirians d’Idomeni. Unscontinguts que desdibuixen els límits entreel món real i el virtual dels mitjans decomunicació, acostant-nos a l’experiènciade “ser” dins el camp al costat de l’equipde periodistes.

Sense abandonar TV3 ni l’actualitat,tindríem com exemple dels mapes o info-grafies interactives, cada cop més presentsen qualsevol plataforma informativa a laxarxa, el mapa dels 126 punts negres de ladesastrosa xarxa ferroviària a Catalunya detitularitat estatal. Un format que aportainformació fins a l’últim detall sobre elterritori, i que no és possible d’explicar enuna peça del TN, ni tan sols en un formatmés extens com un documental del “30minuts”.

I noves formes de presentació, com elsserveis multicàmera, que han estat objected’un projecte paneuropeu amb una impor-

“

“

Les televisions

públiques

europees aposten

per unificar

les redaccions

d'informatius

de TV, ràdio

i web, com

ja ha fet a casa

nostra la Xarxa

Audiovisual Local

Doctor Who: 53 anys d'història d'una sèrie televisiva pionera a Europa en la seva diversificaciócom a contingut transmèdia, molt abans de l'eclosió digital: jocs de rol, llibres, còmics...


tant participació catalana, TV-RING, a partirde l’estandard obert de televisió híbridaHbbTV, i que ha experimentat les possibili-tats de la TV connectada per oferir al televi-dent fer de realitzador del que veurà a laseva pantalla. Així va ser la prova pilot fetaamb el programa “Oh happy day”a Gurb.

EL DOCUMENTAL INTERACTIU O WEBDOC I LES WEBSÈRIESEl webdoc és un contingut particular dins latipologia dels transmèdia, en tant que totala seva oferta de continguts, dels vídeos altext, que es troba dins d’una mateixa plata-forma web. TV3 té una llarga experiènciaamb els documentals interactius, des del’històric “Guernica” de 2007, fins ara, ambl’impuls de 6 documentals interactius demolt diversa temàtica, des d’”Orgull deBaix”, dedicat al Baix Llobregat, a “Sexe,maraques i chiuhahues”, sobre la vida i obradel gironí Xavier Cugat -presentats al darrerDocsBarcelona, fins a d’altres que tenen unadecidida voluntat educativa, com “Ariad na”,que fa un atractiu i dinàmic repàs de la lite-ratura catalana al llarg del segle XX.

A un altre nivell tindríem les websèriesque permeten explorar nous formats més

enllà del món de la ficció televisiva, vincu-lant el món de les marques o els produc-tes amb continguts d’interès social o for-matiu. Un exemple seria la premiada“Urgencia Digital” de Daniel Resnich yDorlisse Díaz, en el que es combinen elsgèneres de la ficció i el documental, mos-trant les noves tecnologies com a aliadesde la feina diària de metges reals que hiapareixen als seus capítols.

DEL GUIONISTA AL “SHOWRUNNER”La quarta edició del concurs MAC-GAC deguions de projectes transmèdia, apadrinatsper la Xarxa Audiovisual Local i la CCMA,amb la participació de la URL i la UAB,demostren el creixent interès en experi-mentar i produir continguts d’aquestescaracterístiques. Per això en aquesta novaedició els continguts d’entreteniment,divulgació o cultura ja no tenen com a prio-ritat la seva explotació televisiva o radiofò-nica convencional com en els anys ante-riors, sinó que aquestes han de formar partd’una proposta integrada, on la creació decomunitats de seguidors (fans) i la interac-ció seran elements claus en la valoració deles propostes presentades.

Un concurs que busca el reconeixe-ment de l’autor, el guionista i el creadorcom una peça clau del producte final, el“showrunner”, que controla tots els con-tinguts i la homogeneïtat de la seva pro-ducció en totes les plataformes i mitjanson hi serà present. Un paper per sobre deldirector o realitzador, que trenca amb l’es-tructura tradicional dels departaments deles empreses audiovisuals per anar a pro-cessos productius on els continguts digi-tals no tinguin la consideració de menorso accessoris sinó que tinguin el mateixprotagonisme que el que s’integrarà a lagraella televisiva. El premi precisament volesdevenir una incubadora d’aquests pro-jectes transmèdia gràcies a la importantaportació econòmica per al seu finança-ment.

Aquest article ha estat possible gràcies a lacol·laboració de Ferran Clavell, cap deldepartament d’innovació i digitalAnalytics de la CCMA; de Jordi Pi, produc-tor executiu de mitjans digitals de laCCMA; i de Daniel Resnich, arquitectetransmèdia.

Com podem combatre la mirada masculinaals mitjans?Text: Marta Roqueta

La “mirada masculina” –male gaze enanglès– és un terme encunyat per la crí-tica cinematogràfica feminista LauraMulvey el 1975. Fa referència a com lamajoria d’arts visuals es construeixendes del punt de vista d’un home hetero-sexual, de manera que el món se solrepresentar segons la seva experiència inecessitats. Acostuma a situar la donaen una posició secundària i passiva, coma objecte de desig més que no pas coma subjecte d’acció. Aquesta mirada és, amés, triple: afecta la persona que crea larepresentació, les que hi apareixen i l’es-pectador.

Joana Gallego, codirectora del Màsterde Gènere i Comunicació de la UniversitatAutònoma de Barcelona, i Graciela Aten -

cio, directora de Feminicidio.net –un pro-jecte que documenta els assassinats dedones succeïts a l’Estat espanyol–, nonomés coincideixen en assenyalar la per-vivència de la mirada masculina als mit-jans de comunicació, sinó que assegurenque contribueixen a perpetuar la violèn-cia simbòlica que encara perdura sobreles dones. “Els mitjans de comunicaciótenen un rol crucial per avançar en la igu-altat de drets”, conclou Atencio.

SOBREREPRESENTACIÓ MASCULINAL’any passat, Cinta Jiménez informava a larevista Capçalera de la desproporcióentre el nombre de dones que estudiavaa les facultats de comunicació catalanes(70% al 2006) i la presència de dones a les


redaccions dels mitjans a Catalunya (45%al 2013). Segons l’estudi de Jiménez, el30% dels càrrecs de responsabilitat –elsque incideixen en la línia editorial d’unmitjà– estaven ocupats per dones, unaxifra que baixa al 23% en descomptar lesrevistes femenines. En premsa esportiva,la proporció queia al 3%.

Un dels àmbits que marquen el per-fil d’un mitjà són els espais d’opinió.L’informe Tenen veu les dones al perio-disme d’opinió?, publicat el 2013 perl’Observatori Cultural de Gènere il’Associació de Dones Periodistes deCatalunya, xifrava en un 23,49% la pre-sència de dones als espais d’opinió delsmitjans catalans.

En motiu de l’Eurocopa de França, laperiodista esportiva Gemma Herreroalertava a El Confidencial del fet que lagran majoria de periodistes enviats acobrir esdeveniments esportius de granimpacte eren homes. També que lesperiodistes esportives no són vistes coma figures d’autoritat, i la seva presència ales tertúlies és escassa. En el cas de latelevisió, afegia Herrero, el seu rol depresentadora solia anar vinculat a unscànons estètics molt marcats.

L’HOME COM A SUBJECTE UNIVERSALMés enllà de la distribució de les redac-cions, la mirada masculina cristal·litza,explica Graciela Atencio, en la poca aten-ció mediàtica que reben els temes queafecten les dones.

La legislació que volia impulsar laGeneralitat sobre l’ús del burca i el nicabals espais públics és un dels temes desta-cats a l’Anuari dels Silencis Mediàtics del2011. Dos anys després, parlava del des-cens de la protecció a les supervivents deviolència masclista. “Hi ha moltes infor-macions que haurien d’haver estat a laportada de grans mitjans i que no hi hansigut perquè només afectaven dones”,explicava David Bassa, cap d’Informatiusde TV3 i expresident del Grup Barnils(editor de l’anuari), en una entrevista a larevista digital Zena.

La invisibilitat també es produeix enla cobertura d’esdeveniments que afec-ten homes i dones. Tenint en compte lesrelacions de gènere que s’estableixen ala majoria de societats que hi ha al món,és lògic suposar que els conflictesarmats o la crisi econòmica que ha patitEuropa els afectaran de manera dife-rent. “Davant de qualsevol text periodís-tic, ens podem plantejar en quin llocsituem les dones. Hi apareixen? Si és així,donem autoritat al seu testimoni? Si la

resposta és no, hem de revisar el text”,aconsella Isabel Muntané, codirectoradel Màster de Gènere i Comunicació dela UAB.

La visió de l’home com a subjecteneutre facilita la percepció que les qües-tions que l’afecten es considerin univer-sals i aplicables a qualsevol ésser humà,mentre que les qüestions sobre donestendeixen a ser tractades com a quel-com específic. La secció sobre ciència del’edició digital de El Mundo va fer unseguiment del projecte Mars500, on cinchomes participaven en una simulació deviatge a Mart. En canvi, va ubicar a YoDona la notícia del novembre del 2015sobre un experiment de simulació devida a la Lluna d’un grup de dones. Eltext se centrava en la polèmica quehavia generat a la roda de premsa depresentació la pregunta de si les donespodien sobreviure a l’espai sense maqui-llatge, un fet que restava espai a explicarla importància de l’experiment. Aquestenfocament és conflictiu si es té encompte que, uns mesos després, ElMundo mateix cobria, ara sí a ciència, lanotícia sobre un grup de dones de laNASA que simulava una missió a un aste-roide.

Amb motiu de les eleccions generalsdel 26 de juny del 2016, Antena 3 vaorganitzar un debat amb polítiques delsquatre principals partits titulat Las muje-res primero. “Volent fingir sensibilitatamb les dones, el que ha fet Antena 3 ésjust el contrari: un plantejament ideatdes d’una mirada masculina. Relega lesdones a una segona categoria política, aun missatge complementari. I la indul-gència per fer un favor al sexe femení: liofereix un espai de visibilitat que elsaltres li han negat. Això sí, més tard queels debats de primer nivell”, criticava laperiodista Mònica Planas a l’Ara l’ende-mà del debat.

En la línia del debat a quatre, IsabelMuntané situa el programa de TV3 .CATsobre insults masclistes a dones políti-ques. Si bé aquell dia la taula estava ocu-pada per dones, el programa presentatper Xavi Coral acostuma a comptar ambpoques analistes.

BIAIXOS DE GÈNERE EN LA INFORMACIÓ“Els homes, fan. Les dones, són”, és la fraseque utilitza Joana Gallego per resumir elsbiaixos a què la mirada masculina sotmetles dones. Una bona manera de trobar-neés fixar-nos en com es tracten les notíciesrelacionades amb l’advocada especialistaen drets humans Amal Clooney, actual


“

“

La visió de l’home

com a subjecte

neutre facilita

la percepció

que les qüestions

que l’afecten es

considerin universals

i aplicables a qualsevol

ésser humà, mentre

que les qüestions

sobre dones tendeixen

a ser tractades com

a quelcom específic


esposa de l’actor George Clooney. Amal vadefensar un dels tres periodistes d’Al-Jazeera condemnats a presó pel Governegipci el 2015. Eldiario.es va situar la notí-cia a Política i li va assignar un titular quedonava agència a Clooney: “L’advocadaAmal Clooney considera el judici contraels periodistes un precedent perillós”. ElPaís va titular la notícia “Amal Clooney,defensora de la llibertat de premsa” i lava col·locar a Estil. Tres dies abans, haviaubicat “Un tribunal d’Egipte condemna atres anys tres periodistes d’Al-Jazeera”–amb declaracions de Clooney– aInternacio nal. En altres casos, el vincled’Amal amb el seu marit és present fins itot en notícies catalogades a la secciód’internacional. El juny del 2016, ElPeriódico acompanyava la notícia “AmalClooney representarà les dones jaziditesdavant el Tribunal Penal Internacional”,amb una foto de George Clooney besant-la en una catifa vermella. Per il·lustraraquesta mateixa notícia, El Mundo utilit-za una foto on apareix George Clooneyen primer pla.

L’octubre del 2015, La Vanguardiapublicava un perfil sobre Maria ElenaBoschi, ministra italiana per a lesReformes Constitucionals i les Relacionsamb el Parlament. De la dotzena deparàgrafs del retrat, els set primers–amb excepció del segon– comentavenles polèmiques al voltant de la seva apa-rença física i del seu estatus de dona enla política. En els últims cinc paràgrafs esparla de la seva carrera i alguns èxitscom a ministra, amb tendència a vincu-lar el seu ascens als plans que té MatteoRenzi per a ella. “Maria Elena Boschi,l’arma femenina del primer ministre ita-lià”, és el titular del retrat. Un enunciatque la vincula a un home i que, gràcies almot arma –i femenina, malgrat que lesarmes no tenen sexe–, transmet unarelació de subordinació.

L’OBJECTIFICACIÓEl setembre del 2015, Inés Arrimadasapareixia fotografiada sense cap a unaentrevista d’El Mundo, i al fons de l’esce-na sobresortia el rostre del líder del seupartit, Albert Rivera. Davant la polèmicaque va generar aquella imatge, el diari vaexplicar que volien representar el dirigis-me de Rivera. Hi ha hagut diaris quetambé han volgut mostrar la relació depersonalisme de Rivera amb altres can-didats –com els d’Andalusia o Madrid–,però amb una fórmula diferent. S’hatriat una imatge en què Rivera està enun primer pla, o bé els candidats s’hanfotografiat a l’ombra del líder.

Mostrar una dona sense cap o ense-nyar només una part del seu cos –sobre-tot aquelles que poden despertar atrac-ció sexual– és un recurs molt emprat al’hora de representar la dona com areclam, ja sigui a la publicitat o al cine-ma. Que el cap que surt a la fotod’Arrimadas sigui el d’un home augmen-ta la sensació d’objectificació, fruit del’associació que s’ha realitzat en moltsàmbits de l’home com a subjecte racio-nal i actiu, i la dona com a ésser irracio-nal i més aviat passiu.

Un estudi de Clara Sainz de Baranda,investigadora de la Universidad Carlos IIIde Madrid, publicat a Cuadernos de psi-cología del deporte, distingia dos perfilsde dones representades a la premsaesportiva. El 86,6% de les dones que hiapareixen són jugadores, esportistes oentrenadores, però la informació sobreelles és molt escassa: “En prop del 50%

La fotografia d’Inés Arrimadas sense cap que il·lustrava una entrevista seva a El Mundo el setembre de 2015.

Margarita Robles, Carolina Bescansa, Inés Arrimadas i Andrea Levy amb Vicente Vallés, moderador del debat electoral d’Antena 3.

dels casos, les fites de les esportistesqueden reduïdes a un simple breu”,explicava a l’agència SINC. En canvi, lesdones parella d’esportistes, familiars,famoses o aficionades (“dones convida-des”) ocupen informacions més àmplies,sovint en formats –com galeries defotos– que fomenten l’estereotip clàssicde la dona com a “objecte decoratiu osubjecte de desig”.

Les tendències apuntades també espoden percebre a la premsa generalista:“Les dones del Madrid guanyen les del’Atlético a la final de la Champions”,titulava El Español el maig del 2016. Ladivisió entre dones pertanyents a unàmbit i les convidades pot traslladar-se ad’altres seccions: el cos femení és habi-tual en diaris digitals per guanyar visites.

VIOLÈNCIA CONTRA LES DONES“Hi ha hagut un avenç molt importanten estudiar la violència contra les donesen àmbits com la criminologia o el dret,però els periodistes encara no tenen for-mació per tractar-la de manera profes-sional”, explica Graciela Atencio.

Per a la directora de Feminicido.net,un periodista que cobreixi la violènciamasclista ha de tenir nocions bàsiquesde dret penal, justícia, antropologia ifeminisme. També sobre salut mental:“No se’n parla gaire i, quan es fa, s’utilit-zen malament els conceptes”. Conscientque és complicat, recomana tenir unallista amb fonts de professionals a quipoder recórrer quan es produeix un cas.Destaca que és important oferir un con-text psicològic i sociològic a les notícies“encara que s’hagi de repetir informa-ció”, i suggereix, sobretot en mitjansescrits o digitals, crear apartats dins lanotícia on s’expliquin conceptes clau oinformació addicional.

Són moltes les fonts expertes queneguen que existeixi un perfil de donamaltractada –pobra, sense estudis i sub-misa– i que demanen que s’enfoqui lainformació sobre les dones que pateixenviolència no com a víctimes, sinó com asupervivents. Les notícies en profunditato de seguiment de casos de supervivèn-cia poden contribuir a reforçar aquestaimatge. “Als mitjans espanyols, nomésveiem els familiars de les dones que hanpatit violència masclista de dol, mentreque els mitjans d’Amèrica Llatina els uti-litzen com a rols per crear una sensibilit-zació social”, afegeix Atencio.

Posa com a exemple de bona cober-tura d’una informació sobre violènciamasclista la realitzada per el Eldiario.esamb el cas Torbe, l’empresari del món

del porno acusat de tràfic d’éssershumans i abús de menors. “Van acom-panyar la informació amb articles d’anà-lisi i opinió”, explica. Assegura que elscasos de tràfic i prostitució s’han decobrir “des de l’àmbit de la prevenció i lasensibilització”, i explica que, en el casTorbe, podria ser pertinent fer reportat-ges sobre el consum de prostitució ambxarxes de tràfic en el futbol professional,perquè el cas va acabar esquitxant diver-sos jugadors famosos.

Un dels errors que es pot cometreen la cobertura de la violència envers lesdones és la invisibilització tant de l’agres-sor com d’aquells rols de gènere que fanque es perpetuï. L’agost del 2015,Europa Press titulava “Minut de silenci aCastelldefels per quatre veïns morts” lanotícia sobre l’acte de condemna a uncrim masclista ocorregut a la localitat, enquè un pare va matar la seva dona i fills illavors es va suïcidar. Segons reculll’Anuari dels Silencis Mediàtics del 2015,l’agència de notícies va equiparar lesquatre morts.

El maig d’aquell mateix any, LaVanguardia publicava una notícia d’EFEque informava que el 30% de les viola-cions es realitzen amb unes drogues desubmissió. Tanmateix, el titular de lanotícia era “Les drogues de submissiósón rere el 30% de les agressions sexu-als”. El text no aprofundeix en què ésuna droga de submissió i en quins sónels seus efectes fins al penúltim parà-graf. Tampoc esmenta que algú estàsubministrant a una altra persona unasubstància que fa perdre la consciènciasobre els propis actes.

També és habitual trobar titulars querelacionen la violència amb fets conjuntu-rals, com ara “L’Ebola dispara les viola-cions i els embarassos adolescents aSierra Leone” (La Información, juny 2015)sense que en els elements destacats s’a-punti el per què. Un cop llegides les cau-ses –a grans trets, que les xarxes desuport als infants es trenquen i les neneses veuen exposades a les violències queafecten les dones–, es comprova que sihagués passat qualsevol altre esdeveni-ment tràgic hi hagués hagut les mateixespossibilitats que s’haguessin produïtaquestes violències. En aquest cas, espodria titular i enfocar els elements des-tacats de la notícia seguint la línia marca-da pel primer paràgraf del text: “La vio-lència sexual contra les nenes creixdurant l’epidèmia d’Ebola a SierraLeona”.

Marta Roqueta és periodista

La reducció de la difusió dels diaris impresos no s’atura.Segons les dades certificades d’OJD corresponents al 2015,en el conjunt de Catalunya, Illes Balears i País Valenciàtotes les capçaleres van perdre lectors, amb l’única excep-ció de la més novella de totes, l’Ara Balears. Les xifres, comés habitual, varien segons el mitjà i també el territori.

En total, l’any passat, la difusió de les capçaleres audi-tades va ser de 474.295 exemplars de mitjana diària, un8,69% menys que els 519.444 de 2014. Per territoris, aCatalunya es van registrar 307.788 exemplars de difusió,una caiguda del 7,45% respecte l’exercici anterior; al PaísValencià, amb 109.293, la davallada va ser del 8,36%; men-tre que a les Illes Balears, amb 57.214 exemplars, el retro-cés de la premsa va ser del 15,38%.

Amb tot, cal tenir en compte que part dels resultatsestan distorsionats per la difusió de l’ABC a les Illes, que vapassar dels 6.598 exemplars de mitjana el 2014 a només16, ja que el gener de l’any passat es va deixar de distribu-ir als quioscos*. Reprenent el fil de la caiguda del conjuntde capçaleres a les Balears, el resultat sense el diari deVocento és del 6,26% (en lloc del 15,38%).

Per altra banda, les capçaleres editades a Catalunya,Balears i País Valencià registren una difusió global de387.597 exemplars de mitjana diària, el que representauna reculada del 5,58%. Pel que fa als quatre grans diariseditats a Madrid, amb 83.667 exemplars, el descens és del20,83% (del 14,32% prescindint de l’ABC a les Illes).

Les dades certificades d’OJD també mostren que, enlínies generals, quanta més proximitat, menor és la dava-llada. Un fet que es visualitza en cadascun dels territoris. ACatalunya, els diaris que s’hi editen van registrar 271.921exemplars de mitjana diària el 2015, un 5,98% menys quel’any anterior, mentre que la premsa de Madrid va baixarun 17,35% fins als 35.622 exemplars.

Al País Valencià, els diaris editats al territori van sumarl’any passat 65.056 exemplars de mitjana, una caiguda del4,44% respecte el 2014. Per la seva part, les capçaleres deMadrid van tenir una difusió de 39.561 exemplars, unadavallada del 14,81%.

Finalment, a les Illes, les capçaleres editades a l’arxipè-lag van registrar una difusió de 47.681 exemplars de mitja-na diària, un 5,36% menys que l’any 2014, mentre que lesde Madrid es van quedar amb 8.484 exemplars, unareducció del 47,45% (l’11,31% sense l’ABC).

Respecte a la classificació dels diaris amb més difusióen el conjunt de Catalunya, Illes Balears i País Valencià, lesúniques diferències respecte l’any 2014 estan motivadespel major retrocés de les capçaleres editades a Madrid. Enconcret, Última Hora, El Punt Avui i Levante-EMV avancenEl Mundo, mentre que Las Provincias, Información i LaRazón superen l’ABC.

La difusió dels diaris enpaper cau un 8,69%

C21_16 · www.comunicacio21.catC21_16 · www.comunicacio21.cat

Les capçaleres de Madrid reculen més que les catalanes, balears i valencianes


Diari Difusió mitjana 2015

Variació respecte2014

La VanguardiaEl Periódico de CatalunyaEl PaísÚltima HoraEl Punt AvuiLevante-EMVEl MundoLas ProvinciasInformaciónLa RazónABCAraDiario de MallorcaSegreDiari de TarragonaEl Periódico MediterráneoRegió 7Diari de GironaMenorca Es DiariDiario de IbizaDiari de TerrassaMajorca Daily BulletinLa VerdadLa MañanaAra BalearsEl Correo

123.48480.68534.32323.26023.22622.34421.92718.00917.46713.80813.60913.36011.935

9.2388.8227.3035.6855.5234.3133.9472.7712.3792.2601.9861.860

771

-7,94%-4,89%

-20,66%-3,83%-3,03%-2,52%

-17,74%-8,19%-3,24%-2,21%

-37,13%-3,17%

-11,63%-3,26%-5,03%-3,41%-1,98%-0,84%-2,16%-7,69%-8,09%-6,89%-8,02%-1,73%

+27,14%-3,99%

*

Rànquing de diaris a Catalunya, País Valencià i Illes Balears


La classificació de mitjans canvia força segons lademarcació, i no només pel paper que hi juguen lespublicacions territorials, sinó també per la diferentincidència que hi tenen les capçaleres estatals. Perseparat, es pot veure que tots els diaris perden difu-sió, excepte La Razón, que en guanya a les IllesBalears i el País Valencià, i el cas ja comentat de l’AraBalears.

Respecte a la classificació de 2014, no hi hagrans canvis. Al País Valencià, l’única variació és quel’ABC avança El Mundo. A les Illes Balears, el mésdestacat és que Majorca Daily Bulletin supera ElPaís, a banda de la comentada desaparició de l’ABCde la classificació. I a Catalunya no hi ha cap variació.

La VanguardiaEl Periódico de CatalunyaEl Punt AvuiEl PaísAraSegreDiari de TarragonaEl MundoLa RazónRegió 7Diari de GironaABCDiari de TerrassaLa Mañana

121.90479.76223.22618.48913.004

9.2368.8227.0466.8815.6855.5233.2062.7711.986

-8,00%-4,88%-3,03%

-20,84%-4,75%-3,26%-5,03%

-18,83%-5,69%-1,98%-0,84%

-14,87%-8,09%-1,73%

Diari Difusiómitjana

2015

Variaciórespecte

2014

Levante-EMVLas ProvinciasInformaciónEl PaísABCEl MundoEl Periódico MediterráneoLa RazónLa VerdadLa VanguardiaEl Periódico de CatalunyaEl Correo

22.34417.99417.46713.49510.387

9.4637.2516.2162.260

763692604

-2,52%-8,18%-3,24%

-21,30%-7,92%

-19,79%-3,40%+0,10%-8,02%-4,51%-4,42%-4,13%

Última HoraDiario de MallorcaEl MundoMenorca Es DiariDiario de IbizaMallorca Daily BulletinEl PaísAra BalearsLa VanguardiaLa Razón

23.26011.935

5.4184.3133.9342.3792.3391.860

817711

-3,83%-11,63%-12,30%

-2,16%-7,74%-6,89%

-15,13%+27,14%

-2,39%+15,80%


2015

Variaciórespecte

2014


2015

Variaciórespecte

2014

Catalunya

Illes Balears Pocs canvisrespecte el 2014

País Valencià

Com en un cos humà, les empreses tambédonen símptomes externs de quan les cosesno van bé que tenen el seu origen en pro-blemes no sempre visibles a primera vista.Només intentar apaivagar o mitigar els símp-tomes no és pas la millor solució. Cal anar ales causes i solucionar-les d’arrel.

Si en el cas de les empreses, un símpto-ma d’alerta clar és la caiguda del seu valor ala borsa, en el cas de les televisions ho és eldescens d’audiència. TV3 porta uns mesosde caiguda del seu share que ja ens permetpronosticar que, malaurament, no nomésquedarà per sota dels migrats resultats del’any passat, sinó que podria perdre el seufràgil lideratge enguany. Un fet que esdevin-dria un greu problema afegit per a la CCMAalhora de negociar acords publicitaris ambles grans marques, que es veurien més quetemptades a cobrir Catalunya només ambespots als canals del duopoli privat espanyol;uns canals que continuaran emetent al nos-tre país passi el que passi en un futur més omenys immediat. Els canals de la CCMA por-ten uns quatre anys i mig de continuada cai-guda, amb canals temàtics amb unesaudiències més que qüestionables, i res fapensar que això se solucioni amb algun retoca la graella. Els problemes són de fons.N’apunto dos: finançament i lideratge.

Com en els darrers anys, just abans del’estiu, quan la següent temporada televisivaja està programada, i tothom ha pogut ferels seus números de l’anterior, el sector dela producció independent catalana alça laveu sobre la greu reducció que pateix elpressupost assignat per la CCMA a copro-duccions i produccions associades. Una legí-tima protesta que, en posar la mirada sobrel’alt percentatge destinat a salaris sobre eltotal d’un pressupost durament retallat,porta a un estèril escenari de lluita per lesengrunes dins el nostre sector de les indús-tries audiovisuals: els de dins de TV3 i els defora. Quan uns i altres, tots, són claus per ala bona marxa de la televisió. I uns i altres

necessiten dels diners necessaris per a poderprogramar bons i competitius productes,cada dia i a totes les hores de màximaaudiència.

Dèiem que sense un pressupost suficientno es poden aconseguir unes bones audièn-cies. Però la cosa es complica definitivamentsi al capdavant no hi ha un lideratge quesàpiga sumar els millors valors interns ambuna visió d’on es vol anar, que arrosseguicap endavant la resta del sector. No parlemde gestionar la casa sinó de dirigir-la. Posar-se al capdavant. Aquesta manca de liderat-ge, que no és pas sinònim de manar ni detenir un càrrec sinó d’una altra cosa, ha tin-gut recentment un nou episodi amb la polè-mica interna –i externa- sobre el bloqueigdel consell de govern de la CCMA a les pro-postes de nova programació presentadesper la direcció de Catalunya Ràdio. Salvantmolt les distàncies respecte l’àrea afectada,aquest cas no deixa d’obeir als mateixosparàmetres de manca de visió estratègicacom ho va ser la decisió d’externalitzar l’àreacomercial de TV3, aturada molt a darrerahora. Aquests i altres episodis han tensionatnegativament la casa per dins, en un tipusd’empresa on la implicació del talent internés clau per al seu bon funcionament i, pertant, un bon clima és part indispensable delsseus actius si es vol ser competitiu.

Una manca de lideratge que posa enperill l’única televisió –l’única- que a tot elmón pot fer de motor, i d’aparador domès-tic i internacional del nostre sector audiovi-sual. Una televisió que porta massa anysliderant, només, les franges d’edat mésavançades.

Es farà alguna cosa o esperarem que elllum passi a vermell? L’anunci d’un pactenacional per l’audiovisual hi té dipositadesmoltes esperances, però no hauria de ser l’ú-nica mesura a prendre. A prendre aviat.

Daniel Condeminas i Tejel és consultor en comunicació

DanielCondeminasCCMA: llum groga cada cop més intensa

““La manca de

lideratge intern

és un greu

problema afegit

a un pressupost

clarament

insuficient



L’editor del grup santcugatenc Totmedia,Ramon Grau, és president de l’Asso ciacióde Mitjans d’Informació i Comu nicació(AMIC) des de juliol de 2015, gairebé unany després que l’entitat hagués apostatper una reconversió i obertura que deixa-va enrere l’Asso ciació Catalana de laPremsa Gratuïta. Grau, de fet, va ser elprimer president de l’ACPG entre 1997 i2003.

Des dels inicis amb l’ACPG hauran can-viat molt les coses, oi? En la primera etapa érem pocs mitjans,tots de paper, i evidentment en aquests20 anys l’associació ha experimentat uncreixement molt important; s’ha adap-tat als nous temps, als nous hàbits, i alsnous mitjans. Va ser un gran encert enel seu moment obrir l’associació perquètambé fos el paraigües del sector digital,i per aquí és on ha vingut el gran creixe-ment de l’entitat. Som 260 mitjans, delsquals podem dir que gairebé un 50%són paper i l’altre 50% digitals, i en crei-xement constant.

Fa dos anys, amb el relleu de l’ACPGper l’AMIC, es va obrir encara més elventall per formar-ne part.L’AMIC intenta ser una central de mit-jans amb eines útils de cara al sector.Per tant hi ha mitjans de pagament quetambé han pogut venir amb nosaltres,però bàsicament no anem a buscar-los,sinó que el que fem és oferir una sèriede serveis i si algú s’hi vol acollir és ben-vingut. Però el gran gruix de mitjans quetenim són gratuïts.

I com va la nova etapa?Estem molt enfocats al tema de serveis,cada vegada més, estem aconseguintgrans acords, com amb OJD i l’AgènciaCatalana de Notícies, cosa que per sisols els mitjans de proximitat no haurienpogut, pel cost i per la dificultat d’acce-dir-hi. Com més volum d’associats tin-guem, ens permet treballar més per al

Text: Pere GiménezFotografia: Neus Marmol

Ramon Grau“Cada vegada ens tenen

més en compte”


conjunt i aconseguir acords molt avan-tatjosos per al sector. Aquest és el camí:professionalització, rigor, millora de con-tinguts; aquests són els nostres objectiusper al mandat. Penso que l’associacióestà responent molt bé i cada vegadamés els mitjans estan caminant enaquest sentit, perquè és l’única manerade sobreviure.

Entre els associats hi ha empreses ambrealitats molt diferents. Hi ha des de microempreses d’un o dostreballadors fins a mitjans amb unesestructures més grans. Alguns temàtics,alguns generalistes, molts territorials; elmón local és el més important que tenim,i per al qual oferim més serveis.

I per gestionar totes aquestes diferències?Aquesta és la realitat del país, és el grantresor: té una varietat de mitjansimpressionant, no hi ha ciutat o poblepetit que tingui els seus, i hem de fer val-dre aquesta força, que és el de la proxi-mitat, el dels continguts propers. Aquestés el nostre punt fort, que és el que hemde fer evident i visible davant d’adminis-tracions, centrals, grans clients... És undels serveis que estem treballant molt,el poder oferir publicitat mancomunadaper a tots els mitjans. I ens n’estem sor-tint: aquest any el pressupost de l’AMICha superat el milió d’euros [l’exercicianterior van ser 800.000], i gran part vede la gestió comercial i publicitària. Cadaany anem augmentant el creixement anivell de serveis comercials. Hem refor-çat molt aquest departament, s’haincorporat una persona per als granscomptes; tenim un equip de tres perso-nes que es dedica bàsicament a buscarrecursos per als associats, petits i grans.

D’on prové aquest increment?El gran creixement ha vingut per l’em-presa privada, oferint propostes redac-cionals, de patrocinis, de seccions noves,etc. No parlem de la publicitat típica, que

d’aquesta cada publicació ja se n’ocupa,sinó de crear propostes de conjunt queofereixin la diversitat de l’associació. Perexemple, amb propostes molt territo-rials, per a les diferents demarcacions oper a zones concretes. Paral·lelamentestem desenvolupant molt el Banc deContinguts, que ofereix serveis redaccio-nals i d’imatges per als nostres associats.Tot allò que sigui un enriquiment per alsmitjans, que per si sols els és difícil de fer,doncs l’associació ho està oferint. Cadavegada més ens estem convertint en unlloc on trobar eines que faciliti la feina alsmitjans.

Un dels objectius de l’AMIC és aconse-guir un millor mesurament dels mitjansde proximitat.Estem treballant molt en la millora d’ei-nes com l’EGM. El Baròmetre en el seumoment era difícil de mantenir, des de laGeneralitat es va optar per pagar uncomplement perquè l’EGM donés dadesd’audiència de les publicacions catala-nes, i estem treballant perquè es millori.Tot i l’ampliació, la fotografia surt desdi-buixada: la realitat és molt més impor-tant del que l’EGM ens diu.

És una qüestió de recursos: com méspetita és la mostra, més afectat enresulta el mitjà de proximitat. Exacte. Estem lluitant i reunint-nos ambells, però diuen “l’Administració ens dónatants diners, no podem fer més queaixò”. El que s’està pagant des del Governsón molts diners, uns 600.000 euros, icrec que això mereix un esforç i un trac-tament important de cara als mitjanslocals.

S’ha notat molt la pèrdua del Baròmetre?Sí que s’ha notat d’alguna manera a l’ho-ra de mostrar la força real d’aquest sec-tor. El que tenia 100 ara té 50, perquè lalupa no s’acosta prou al territori. Això ensafecta perquè necessitem eines que ensposin en valor de cara a les agències i als

Ramon Grau president de l’Associació de Mitjans d’Informació i Comunicació (AMIC)

“No sé si som una estructura d’Estat, però gairebé”

“

“

L’AMIC intenta

ser una central

de mitjans amb

eines útils de

cara al sector.

L’associació

ha experimentat

un creixement

molt important;

s’ha adaptat

als nous temps,

als nous hàbits

i als nous

mitjans

C21_22 · www.comunicacio21.catC21_22 · www.comunicacio21.cat

grans anunciants. L’anunciant petit ja sapla importància del mitjà, perquè pot veurecada dia el que som, la confiança que des-pertem en la gent, la fidelitat, etc.

Un dels objectius per al proper any ésque tots o gairebé tots els mitjans asso-ciats a l’AMIC estiguin auditats perOJD/PGD. Sí. Ara estem en uns 170 mitjans dels260, més del 50%, i hem d’aconseguirarribar a la gran majoria, per no dir tots.Si volem que se’ns respecti i se’ns tinguien compte, som els primers que hem dedonar dades fiables, i estem treballantcap aquest camí, perquè el col·lectiu siguicada vegada més professional i rigorós.

Els mitjans de proximitat sempre hanreclamant a la Generalitat un majorequilibri respecte els grans mitjans pelque fa a les subvencions i la publicitatinstitucional.Aquest és un dels temes que sempreestem reclamant constantment, que estingui més en compte el conjunt de mit-jans de proximitat del país, que són elsmés importants que té. Són els que sensdubte treballen per a la cohesió del país ila dinamització de les poblacions; tenenun component d’arrelament i de paísmolt identificat en els mitjans. Costa, per-què la mirada sempre és molt barceloni-

na, però la nostra feina és fer-los obrir elsulls, mostrar-los que hi ha mitjans moltarrelats en el territori que són més impor-tants que els grans mitjans d’informaciógeneralista, i que han de tenir el seu trac-tament i el seu pes en els pressupostos depublicitat institucionals.

En les darreres convocatòries de sub-vencions, els digitals han guanyat pesrespecte els mitjans en paper, i dins d’a-quests les publicacions de proximitat hohan fet respecte els diaris generalistes.En la publicitat s’ha notat algun canvi?Sí que és veritat que cada vegada enstenen més en compte, i no tan sols laGeneralitat, també ens com la Diputacióde Barcelona, que està fent bastant bonafeina en aquest aspecte. És cert que cadavegada la sensibilitat va augmentant,però encara falta. Tothom té molt clarque la premsa de proximitat és la de lagent, que són els mitjans que estan molta prop del territori i formen part d’aques-ta diversitat important que té el país,però d’això a transformar-ho en recursoscosta. És una feina de divulgació quehem d’anar fent des de l’AMIC i les asso-ciacions.

Ara hi ha un president de la Generalitatperiodista i que a més ve de la premsade proximitat...


“

“

Estem treballant

molt en la

millora d’eines

com l’EGM

i hem d’aconseguir

que tots els

nostres associats

estiguin auditats

per OJD


Ell més que ningú coneix la realitat. Laveritat és que Carles Puigdemont és unapersona molt sensible a tots aqueststemes i esperem que hi hagi un canvi. Elque passa és que el país té molts frontsoberts, i el nostre és un de més.Nosaltres sempre hem estat al costat delpaís i de les reivindicacions del país, i pertant som un aliat del Govern en aquestaspecte, i com a tals se’ns ha de veure.No sé si som una estructura d’Estat, perògairebé.

Des de que es va fundar l’ACPG han can-viat força les coses.No fa massa anys érem els grans invisi-bles. Quan es va constituir l’AssociacióCatalana de la Premsa Gratuïta, la feinaque teníem perquè se’ns obrin portes,estaven tancades totes. No teníem ajuts,ni publicitat institucional, ni res. Mica enmica s’ha anat fent aquesta feina dedivulgació i s’han anat adonant que larealitat del país és una, perquè als des-patxos a vegades es pensen que és unaaltra.

També és cert que els mitjans de proxi-mitat han evolucionat molt i han anatguanyant pes.Clar, han anat guanyant en qualitat, encontinguts, en rigor, hi ha hagut una evo-lució evidentment. El fenomen de lapremsa local en aquest país, i gratuïtaconcretament, no és nou, ve de lluny. Hiha mitjans a l’associació que portenmolts anys d’existència; segueixen sentreferents a la seva zona, i han demostratque s’han adaptat a tots els moments, ales dificultats econòmiques, als canvisd’hàbits, a les noves tendències, etc., ianem aguantant.

Des de l’AMIC s’ha notat la suposadasortida de la crisi?Sembla que hi ha una mica, no d’alegria,però sí de canvi de tendència. Després dela baixada continuada dels últims set-vuitanys, hi ha una certa inflexió, una certarecuperació publicitària. L’any passat esva notar, i aquest any els primers mesoshan estat molts durs, però ara torna asemblar que revifa.

A nivell publicitari el paper encara tévida...El valor que tenen el paper i la premsagratuïta encara tenen molta força. Això

que el paper morirà, en el nostre caspenso que aguantarà molts anys. Lapremsa de pagament és una altra histò-ria, que té problemes de distribucióperquè cada vegada hi ha menys quios-cos. De fet, els grans diaris mantenen ladifusió gràcies als exemplars que rega-len: vas al tren, al metro, a les universi-tats o qualsevol lloc públic important iveuràs les piles de diaris que regalen.On és el pagament i on la gratuïtat? Lalínia es va desdibuixant cada cop més.Hi ha mitjans en paper i mitjans digitals,i ja està. Per sort, la premsa local i deproximitat crec que té molta vida, estàaguantant molt bé. De fet estan sortintnous mitjans, i hi ha digitals nadius quede tant en tant decideixen treure una

publicació impresa –semestral, trimes-tral, etc. – perquè en l’àmbit local lainversió publicitària encara està molt enel paper. Penso que el digital i el paper sóncomplementaris, sobretot en l’àmbit deproximitat. Una cosa ajuda l’altra, la com-binació dels suports és l’ideal. Tot i queencara no està clar el model de negoci enels digitals de proximitat, hem d’anar capaquí. No sabem cap a on ens portarà totaixò, però hi hem d’estar, hem d’innovarconstantment i hem d’estar en primeralínia.

Des de gener també és president de laFederació d’Associacions d’Editors dePremsa, Revistes i Mitjans Digitals. Comva la interrelació entre les tres associa-


cions, perquè cadascuna té les seves sin-gularitats?S’han de mantenir, són una part de lariquesa del país, amb tipologies difer-ents de mitjans i de productes. El quehem de fer és trobar coincidències enallò que ens puguem posar d’acord, queés el estem fent. Hi ha sis-set grans pro-jectes on confluïm, com per exemple laNit de les Revistes i la Premsa en Català,l’iQuiosc, les Jornades Internacionals dePremsa Gratuïta i Digital, i en el LlibreBlanc de la Premsa Comarcal. Sabem queés complicat fer coses junts, però les quepodem les fem. La Federació és un parai -gües que ens ajuda a tirar endavant cosesconjuntes, algunes que ja es venien real-itzant i altres de noves que puguin sorgir,

com temes de formació, etc... on com-partim recursos. A mi m’ha gués agradatque això hagués anat a més, acabant sentuna única associació amb diversitat deproductes, però entenc que és molt difí-cil.

L’anterior Govern apostava per això...Hauríem d’anar cap aquí, perquè al final,on és la línia? Hi ha empreses que fanproductes gratuïts i de pagament... Somun país relativament petit, i no hi ha unmercat tan gran per dir que ens diferen-ciem tant. Però com que cada associacióes vol mantenir i marcar perfil, almenysposem-nos d’acord en algunes coses onpodem anar de bracet, que és el queestem fent.

““Carles Puigdemont és una persona molt sensible a la

premsa de proximitat. Nosaltres sempre hem estat

al costat del país i de les seves reivindicacions, som un

aliat del Govern

260 mitjans associats2.500.000 d’exemplarsmés de 100 mitjans digitals2.500.000d’usuaris únics1.400.000lectors

En el món de la premsa de proximitat no tothan de ser males notícies. També n'hi ha debones i de molt bones. És més, en l'àmbitmundial la premsa local és la més ben conside -rada i la que manté millor el tipus. També ésben veritat que a Catalunya els periòdics localssón un model peculiar, profundament arrelatal territori des dels temps de la segonaRepública, quan hi hagué un esclat de diarislocals.

I vingué la foscor de la Dictadura i l'alegriade la transició, que no va ser pas transparent.Després de trenta anys de democràcia, quantot podia haver estat superat, Catalunya patiaun moment crucial de control del podermunicipal de la premsa escrita. Del control delsministres de l'Interior i dels governadors civilses va passar al setge del poder municipal eninfinitat de poblacions. Es donava el cas que sila premsa local no era prou dòcil, i no estava alservei del dictat de l'equip que governava elpoble, els alcaldes acabaven per fer un butlletípropi, a major lloança de l'obra i els mèritsdavant dels electors.

En un context de crisi, com fa vuit o nouanys, la situació esdevenia encara més preocu-pant perquè molts mitjans tenen en la publici-tat un pilar bàsic dels seus ingressos. Cada diasorgeixen més casos de flagrant competènciadeslleial. S'entrava en clara contradicció: perun costat els governs del poder regional oprovincial, mantenien una neutralitatadmirable; en canvi, essent d'idèntic colorpolític, el dels ajuntaments ofegaven la prem-sa de proximitat o bé li creava una competèn-cia deslleial. Dit sigui amb la frase habitual: lle-vat de les excepcions de rigor, quedi clar.

Afortunadament, aquest setge ha anatminvant, sense acabar-se d'exterminar. És,naturalment, una molt bona notícia per a l'edi -tor de mitjans locals. El paper dels editors i elsperiodistes no pot ser embrutat ni pressionatamb males arts. No descobrim res de nou sirecordem que la comunicació és un bé socialmés que un bé econòmic, però per a fer el béha de ser transparent, sense màcula. Com deiarecentment una autoritat en la matèria: "La

premsa local és un bé social per l'enfortimentde la democràcia. Un bé social necessari i queen una nació amb llengua pròpia necessitaun suport suplementari". És evident que laintervenció pública ha de ser ajustada a larealitat de cada projecte, de cada publicació,transparent, flexible i allunyada delfavoritisme polític, aspecte, aquest darrer,que no sempre sol ésser rigorós. Com amínim, ha resultat controvertit.

No entraré pas ara i aquí a valorar cadas-cun dels possibles suports a la que anemanomenant "premsa de casa", que podenanar des de l'ajut públic i el suport popular,fins a la marginalitat. Segons quin sigui elgrau de penetració de la democràcia, de lavoluntat de perseverar en el mantenimentd'una llengua que encara ara, el 2016, ésatropellada, així ha de ser el suport cap a -quest model de mitjà, mostrant, en definiti-va, la manera com la comunicació local encatalà s'entén com un bé social, que no vadesaparèixer ni per l'excés boig de burocràciaamagada sota la bandera d'un estat al com-pàs d'una marxa granadera. Allò que la vitali -tat, el coratge, la societat civil d'un poble ambllengua i cultura pròpia va saber defensardavant les adversitats, no es podia permetreperdre-ho per un denigrant tantsaman-fotísme dels polítics, poc donats a estimularamb rigor l'ajut econòmic als mitjans decomunicació fidels a uns principis; principisque si abans eren de resistència, van esde-venir de consolidació del futur de Catalunyacom a nació.

"La llibertat d'expressió i d'informació enels mitjans de comunicació és un repteessencial de la democràcia. Els parlamentsnacionals són convidats a analitzar elsmateixos mitjans de comunicació en unasituació regularment objectiva i comparableamb la finalitat de ser capaç d'identificar lesdeficiències de la legislació sobre mitjans decomunicació nacionals i prendre les mesuresoportunes per posar-hi remei. Aquestesanàlisis s'han de basar en la llista dels princi -pis fonamentals, de tal manera que el Comitè

Estanis

“

“Alcover

Cal empènyer la premsa escritalocal per millorar el seu futur

El repte actual és

potenciar les

publicacions

de proximitat,

ajudant-les a refer-se

de la crisi i a enfocar

els nous reptes de la

premsa per tal que

les seves capçaleres

es projectin amb

normalitat mitjançant

indústries editorials

sòlides


indústries editorials sòlides -o bé acollidesdins el tercer sector si es mouen en el vo -luntarisme-. Projectes on l'ajut institucio -nal les consolidi com a multi plataformescomunicacionals en un mercat competi-tiu, ferotge per l'escomesa multicolor deles empreses audiovisuals, de les granscorporacions multimèdia. Les publica-cions locals són un marc específic de refer-ència; publicacions que van sorgir enmolts casos del voluntarisme dels veïns totplantant cara a l'absentisme dels gransrotatius que menyspreaven la informacióde proximitat que ara tan "estimen"; i end'altres de cooperatives, col·lectius oindustrials que, comprovant el buit infor-matiu existent aleshores, foren valentes al'hora de tirar endavant modestos mitjansde qualitat avançats per l'època i, perdamunt de tot, i sempre que van poder,en català!

I unes consideracions finals. Cal exigiral primer esglaó de la política, els ajunta-ments, que no actuïn com editors intrusosque capten bona part del pastís publicitaridels pobles. I perseguir les administracionsque facin de la seva publicitat una políticadiscriminatòria i sancionadora. No es potexcloure cap mitjà de les campanyes depublicitat institucional. Cal contemplar laLlei de Publicitat Institucional com un dretdels ciutadans a estar informats i no unaprerrogativa, arbitrària, de les administra-cions. Prou a la discriminació arbitrària acap mitjà de comunicació en el reparti-ment de la publicitat institucional; els edi-tors de proximitat han d’exigir que escompleixin les normatives en aquestamatèria, per evitar una distorsió del mer-cat dels mitjans de comunicació on quasisempre reben els més febles.

Estanis Alcover i Martíés periodista i consultor

de Ministres de la Comissió Europeaestableixi indicadors del funcionamentdels mitjans de comunicació en unademocràcia". Aquest és el preàmbul d'uninforme sotmès a la comissió de Culturadel Consell d'Europa pel ponent alemanyWolfgang Wodarg el juliol del 2008, i delqual crec que en podem destacar algunspunts. Per exemple, quan el text diu que"els mitjans de comunicació han de ser lliu -res per difondre el seu contingut en l'idio -ma de la seva elecció"; "la propietat delsmitjans i la influència econòmica sobre elsmitjans de comunicació han de ser trans-parents"; "s'ha de fer complir la legislaciócontra els monopolis i els mitjans de comu-nicació de posició dominant"; "s'ha de pro-moure el pluralisme dels mitjans"; "si elsmitjans de comunicació reben subven-cions directes o indirectes, els estats hande tractar els mitjans de comunicació demanera justa, equitativa i neutral"; "com adifusors de servei públic els mitjans han deser protegits contra la interferència políticaen la gestió i el seu treball editorial"; "elsllocs de gestió han de ser denegats a lespersones amb clara filiació partidista"; "lallibertat d'expressió en els mitjans decomunicació també exigeix que no es li-mitin a l'ús de la llengua dominant a l'es-tat". I conclou: "En cas contrari, certesparts de la població quedarien excloses derebre i impartir informació i idees, la qualcosa és l'essència de l'article 10 del ConsellEuropeu de Drets Humans. Restringir osubestimar l'ús de les llengües que no sónles de l'estat en els mitjans de comunicacióes considera un fet inacceptable de lalliber tat d'expressió."

Malgrat la legislació existent, les reco-manacions i l'aplicació d'unes normes quetenen, a més, el suport de diferents orga -nitzacions professionals, l'Europa dels 27dóna la sensació d'estar més preocupadaper aspectes mercantilistes exercint degendarme sobre el monopoli dels mitjans,les anomenades "posicions dominants enel mercat", sempre atents a l'amenaça peral pluralisme, la diversitat d'informació iopinió en els grans mitjans de difusió. Diriaque l'enrenou que els afecta i ens afectacom a ciutadans, ve donat més concreta-ment dins l'àmbit audiovisual: televisió,xarxes socials, -internet des de qualsevolvessant-, per fer-ho coincidir coordinada-ment entre tots ells. Clar que és un temaque mereixeria una tribuna diferent de lad'ara i aquí.

En molts estats, com aquí, els mitjansde comunicació estan subvencionats –ja

directament o indirectament, en aquestdarrer cas a través de suports tangiblescom, per exemple, mitjançant reducciód'impostos o subsidis de paper, correu ocanals paraestatals de distribució, que enalguns casos poden ser objecte d'influèn-cia política.

A partir d'aquí tornem a l'inici d'aquesttreball. La situació de la premsa local. Lesbones o molt bones notícies pels editorsde mitjans de proximitat i també lesenquistades. Afortunadament, la Genera -litat dóna suport públic al català, la llenguagairebé única dels editors d'aquests per-iòdics. Un fet que encara avui, des delmateix Parlament, és qüestionat peralguns partits polítics, però necessari,imprescindible a totes-totes. Les ajudespúbliques a la premsa local i comarcal, nonomés ha pogut servir per tapar algunforat dels editors, sinó que té com a finali-tat donar viabilitat als projectes. Afortu -nadament, el camí es va fent més planer,tot i ser costerut. Es reconeix des de lesadministracions que la transparència encomunicació i cultura són guanys demo -cràtics, tant des del punt de vista socialcom des de l'empresarial. Aquesta apre-ciació, per si sola, justifica la intervenciópública per garantir el dret dels ciutadansa accedir a una comunicació i una culturade qualitat i amb uns continguts lliures i encatalà, un idioma aquest nostre que viu enuna situació d'evident desavantatgerespecte de la llengua oficial de l'estat ique, només des del punt de vista mercan-tilista, necessita suports per a poder com-petir minoritàriament dins un mercat lli-ure.

El repte actual és potenciar les publica-cions de proximitat, ajudant-les a refer-sede la crisi i a enfocar els nous reptes de lapremsa per tal que les seves capçaleres esprojectin amb normalitat mitjançant


línia El gratuït metropolità

Entre els projectes immediats que està preparantGrup Comunicació21 hi ha l’impuls de Línia Eixample.La capçalera, fundada l’any 2010, passarà de la sevaactual periodicitat mensual a setmanal i dels actuals15.000 exemplars als 60.000 previstos. El projecte edi-torial implica la construcció del principal setmanaribarceloní de premsa de proximitat, també en l’espaicomunicatiu català.

El districte de l’Eixample, el més poblat de la ciu-tat, necessita un periòdic de referència que siguicapaç d’atendre les necessitats informatives de totsels seus barris. Es tracta d’un projecte sense prece-dents per la seva magnitud i singularitat que reforçal’estratègia del grup de consolidar el seu lideratge alsdistrictes de la ciutat.

L’última Enquesta de Serveis Municipals deAjuntament de Barcelona a la que s’ha tingut accés indicaque, de la població que llegeix premsa diàriament (un49,9%), el 20% consumeix periòdics gratuïts, només perdarrere de La Vanguardia i El Periódico, i per sobre decapçaleres com El País, l’Ara, El Punt Avui o El Mundo. Estracta d’un sector que majoritàriament es reparteixen 20Minutos i la xarxa Línia Barcelona, amb les seves deu edi-cions, i que té més força en districtes menys cèntrics comNou Barris, Sant Martí o Horta-Guinardó.

Grup Comunicació 21 consolidarà la seva presencia a Barcelona amb l’impuls

del setmanari Línia Eixample


4

4

El gratuït metropolità


El districte on millor fun-ciona la premsa gratuïta ésNou Barris, consumida per

un 38% dels enquestats,només superada per El

Periódico (39,5%) i situant-seper sobre de La Vanguardia

(36,6%). A Sant Martí iHorta-Guinardó, els lectors

de premsa gratuïta suposenel 24,5% en cada districte; a

Ciutat Vella, el 22,3%, i aSants-Montjuïc, el 22,2%.

Per sota de la mitjana globalde la ciutat en consum deperiòdics gratuïts hi ha elsdistrictes de Sant Andreu,

amb el 18,7%; Gràcia, amb el 14,8%; l’Eixample,

amb el 14,4%; Les Corts,amb el 13,5%, i tanca Sarrià-

Sant Gervasi, amb el 5,6%.

[email protected]

línia21 edicions de proximitat

Barcelona · Barcelonès NordBaix Maresme · l’Hospitalet

Baix Llobregat · Vallès · Turisme

LíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLínia

LíniaLíniaLíniaLíniaLínia

LíniaLíniaLínia

Periodicitat

MensualEixampleNou BarrisSarrià-Sant GervasiSant AndreuCiutat VellaHorta-GuinardóMar (ed. Castelldefels i entorn)Mar (ed. Baix Maresme)Vallès (ed. Cerdanyola i entorn)Vallès (ed. Sabadell i entorn)CornellàTres (Esplugues i entorn)Nord (ed. Martorell i entorn)l’Hospitalet

QuinzenalSantsSant MartíGràciaLes Corts

SetmanalNord (ed. Barcelonès Nord)

Vallès (ed. Vallès Oriental)

Tirada

170.27015.03314.56715.03113.66712.75815.03114.57614.13510.0319.1229.58110.0319.5819.126

113.53414.02914.80613.14714.785

108.25215.03812.025

Total 394.056

14 mensuals4 quinzenals2 setmanals

172.270113.534108.252 394.056

exemplarsdifusió controlada OJD/PGD

L’emprenedoria ha estat el nervi del progrés del nostre país. Des de lainfluència dels primers comerciants fenicis segles abans de Crist fins ala revolució industrial que va convertir-nos en potència industrial i tèx-til. L’emprenedoria sempre va associada a la valentia a la capacitatd’arriscar. I aquesta manera de ser obliga a ser creatiu per sobreviure.

Pensi qui pensi Catalunya a 10 anys, estem obligats a reprendreamb més intensitat que mai aquest esperit fundacional de ser inquieti inconformista per voler ser millor del que ho érem ahir.

Amb la darrera crisi econòmica tothom ha tingut clar quins són elsvicis a enterrar. I als publicitaris ens toca reivindicar que som elementcentral d’aquells sectors amb valor afegit que han de diferenciar-nosi fer-nos singulars. És a dir, competitius. Millors.

Si Barcelona i Catalunya han tingut visionaris com Pere PratGaballí que va fer fa 100 anys la primera classe sobre publicitat que esrecorda, per alguna cosa serà. Si hem tingut genis de la publicitatreconeguts i premiats internacionalment, algun factor de mèritcol·lectiu i entorn existirà. En moments de debilitat, ens convé recor-dar que darrere aquestes genialitats amb noms i cognoms hi ha tot unsector professional de dones i homes que fan possible construir mar-ques i publicitat de primera. La genialitat sense equip, sense sector,es fa petita.

El Col·legi de Publicitaris que agrupa més de 1000 professionalsdel sector vol ser punt de trobada per a la cooperació i el coneixe-ment col·laboratiu. El talent s’ha de trobar i conèixer per ser méstalent. Hem de connectar des de les moltes microempreses publicità-ries filles de la crisi amb les institucions, l’empresa i el món docent.Amb l’ètica i les bones pràctiques al centre per recuperar credibilitat iprestigi. Un prestigi que ens ha de permetre posar en valor un treballque tingui reconeixement social i la remuneració merescuda.

Els publicitaris aspirem a aportar a la societat catalana més que lacontribució al Producte Interior Brut. Volem ser motor de transferèn-cia d’uns valors que ens fan ser com som. Una societat creativa ioberta al canvi és, segur, una societat millor. La creativitat i la innova-ció han de ser al carrer, a les associacions, a l’escola, a la família. Alconjunt de la societat. Potenciar aquests valors que configuren la nos-tra identitat és la millor aportació que podem fer a un món global ques’enriqueix amb la diversitat.

Catalunya serà. I els publicitaris d’aquí, des del Col·legi, participa-rem activament per aportar-hi els nostres valors. Perquè els valorssón el nostre millor capital.

Rosa Romàés Degana del Col·legi de Publicitaris i Relacions Publiques de Catalunya@rosa_roma

RosaRomàCatalunya, nació start-up

““Una societat

creativa

i oberta

al canvi és,

segur, una

societat millor



Festa d’Estiu 2016


Arriba una nova edició de la Festa d’Estiu. UnaFesta que ja fa quatre anys que celebrem. UnaFesta que ens permet retrobar-nos amb els nos-tres col·legiats i amb professionals i amics delnostre Col·legi. Una Festa en la que podem retreun homenatge públic a persones que, per la sevatrajectòria professional i la seva aportació a laprofessió, mereixen ser considerades Membresd’Honor del nostre Col·legi. Una Festa en la quepremiem campanyes que van més enllà de lapublicitat. Campanyes que impacten a la societatper la seva transcendència. Campanyes queimpacten als professionals, per la seva complexi-tat en el seu desenvolupament i que van mésenllà de l’ús dels mitjans tradicionals. Són elsPremis Impacte. Una Festa en la que hi ha obse-quis i regals, copes i tapes. Una festa en la hi hadiversió, música, complicitat i màgia. Una Festaen la que comptem amb les persones, perquèsense elles aquesta festa no seria possible.

Dijous, 14 de juliol de 2015 a les 19 h. Antiga Fàbrica Estrella Damm.


Els Premis Impacte reconeixen aquelles accions quemés ressò han provocat a la societat catalana, i enels que es valora la integració de publicitat, relacionspúbliques, i xarxes socials entre d’altres coses. Sónaccions comunicatives reali tzades en la seva totalitato en part a Catalunya i en les que s’ha desenvolupatuna estratègia de comunicació notòriament exitosa,mitjançant l’ús de qualsevol mitjà, plataforma decomunicació o acció presencial.

La Marató de TV3 i Proactiva Open Arm són les campanyesguanyadores dels Premis Impacte en l’àmbit social.

AYÚDANOS A PERMANECEREN LESBOS.


La Marató realitza una important tasca

de sensibilització, divulgació científica combinat

amb entreteniment. Els resultats de les diferents

edicions han demostrat la capacitat de la societat

catalana d’aplegar-se en un acte solidari

L’any 1992, Televisió de Catalunya va organitzar la primeramarató televisiva a Catalunya amb l’objectiu d’aconseguirfons econòmics per a una causa solidària, en aquella ocasió,la leucèmia.

Des de llavors, cada any hem tingut una cita solidàriaamb La Marató de TV3 dedicada, entre altres, al Síndromede Down, malalties genètiques hereditàries, Sida,Alzheimer i altres malalties del cervell, malaltiesminoritàries, neurodegeneratives, càncer...

La mobilització de la societat catalana entorn de laMarató de TV3 és un dels trets que converteix aquest pro-grama en un esdeveniment únic i que a més, és líderd’audiència cada any amb més de 15 hores en directe. Enl’edició del 2015, un milió de persones va participar en les2.289 activitats populars organitzades per entitats i col·lec-tius d’arreu del territori. Aquest és el nombre més altd’actes celebrats per La Marató en les seves 24 edicions.Concerts, competicions esportives, festivals, caminades odinars són alguns exemples.

Artistes, escriptors, discogràfiques, editors... en definiti-va, el món cultural, col·laboren per obtenir fons, sensibilit -zar la població i divulgar l'abast de les malalties que tractacada edició. El “Disc de la Marató” és el més venut del mónen un sol dia i el llibre de La Marató encapçala el rànquingde vendes en català.

Un altre tret característic és la participació dels volun-taris que atenen trucades de donatius en les quatre seustelefòniques. En l’edició del 2015, 2.330 voluntaris vanoferir el seu temps per atendre els milers de trucadesrebudes durant les hores d’emissió del programa. Tambéestaments polítics i socials es veuen implicats. Els voluntaristenen la satisfacció de participar en la transmissió de gransvalors socials i l’orgull de formar part d’un projecte únic icol·lectiu.

En l’àmbit científic, La Marató de TV3 ha permèsfinançar 723 projectes de recerca biomèdica sobre 15malalties o grups de malalties amb 6.500 investigadorsimplicats. 1 de cada 3 projectes, han promogut canvis en elsistema de salut.

La Marató realitza una important tasca de sensibilit -zació, divulgació científica combinat amb entreteniment. Elsresultats de les diferents edicions han demostrat la capaci-tat de la societat catalana d’aplegar-se en un acte solidari.

I així ha estat en l’edició del 2015, amb una recaptacióexcepcional, com també ho ha estat l’acció divulgativa i desensibilització prèvia al programa, que va acostar la realitatde la diabetis i l’obesitat al conjunt de la societat i, moltespecialment, als joves. Més de 223.000 estudiants desecundària, d’un miler de centres educatius, van rebre unade les 4.772 conferències fetes, el nombre més elevat desessions que s’han fet mai en una campanya de La Marató.

L’acció comunicativa de La Marató integra diferents dis-ciplines i accions innovadores que van més enllà de lacomunicació tradicional. Al darrera hi ha una gran tascadesenvolupada per professionals i agències, com és el casd’Ogilvy, que col·labora desinteressadament des de laprimera campanya de La Marató. L’edició del 2015 vadesplegar tot un moviment social de gran magnitud ambunes xifres que han superat les d’edicions anteriors.

És una ONG de Badalona que es dedica a salvar vides en elmar. Persones que escapen de la guerra i la pobresa trobensortida a través del mar en embarcacions molt precàries iamb un risc molt alt de morir ofegats.

Proactiva Open Arms ajuda a que els refugiats arribin idesembarquin amb seguretat i que puguin començar a cons -truir-se un nou futur.

Un cop més la mobilització i sensibilització de la societatpermet obtenir recursos per a que organitzacions comProactiva Open Arms, segueixin endavant amb la seva tasca.Entitats i institucions organitzen activitats solidàries perrecaptar fons per aquesta iniciativa. Més de vint mil personeshan fet ja el seu donatiu, també més enllà de les nostresfronteres. De fet, els primers donatius que Proactiva OpenArms va rebre van ser de diferents països de l’estrangerarran d’una entrevista emesa a la BBC. Actualment però, lamajor aportació es fa des del nostre territori.

L’acció divulgativa i de sensibilització ha tingut gran èxit ales escoles que els ha permès acostar aquesta realitat a mésde 6.000 nens i nenes. Proactiva Open Arms ha trobattambé el seu impuls ha través de les xarxes socials. A l’actua -litat compta amb més de divuit mil seguidors a twitter quesegueixen el projecte i fan seu el dia a dia de l’organització.Ha comptat amb l’ajuda de Publicitarios Implicados i BuzzMarketing i Dani Alcaraz van fer el seu web en 48 hores.L’agència Road va col·laborar en la passada campanya deSant Jordi.

Sense ajudes públiques i només a través de campanyesper obtenir donatius, Proactiva Open Arms, han estat a l’illade Lesbos per ajudar als refugiats que arriben a la costagrega portant ara el seu suport a les aigües del MarMediterrani.



En l’àmbit comercial, Damm i Privamera Sound són lesguanyadores dels Premis Impacte.

L’any 2001 va tenir lloc el primer festival Primavera Sounda la ciutat de Barcelona. Amb un fort compromís amb la músi-ca perquè espectadors de diferents generacions puguin gaudir

al màxim de l’experiència del directe, al llarg dels anys, s’haconsolidat com un referent del model de festival urbà que

gene ra expectació i interès i és percebut com a esdevenimentineludible.

El Primavera Sound ha centrat els seus esforços en com-paginar en els seus cartells les darreres propostes musicals de

l’àmbit independent junt amb artistes de contrastada trajec-tòria, abastant qualsevol estil tot i centrar-se especialment en

el pop, rock i les tendències més underground de la músicaelectrònica i el ball.

Actualment du a terme de forma paral·lela el PrimaveraPro, trobada internacional dirigida als professionals de la

indústria musical que en només cinc anys s'ha convertit en unreferent internacional per a la música independent.

A la tardor se celebra simultàniament a diverses sales deconcerts de Barcelona el Primavera Club, festival indoor que

ofereix l'oportunitat de descobrir a un gran nombre d'artistesnacionals i internacionals que representen l'aposta musical del

futur pròxim dels seus organitzadors.El 2013 van crear el Segell del Primavera que compta amb

una quinzena d'artistes i bandes associades a ell i ja ha llençatmés de vint referències discogràfiques. La Botiga del

Primavera Sound, a l'històric barri del Born va obrir les portesel mateix any. En ella els amants del vinil poden trobar una

curada selecció de referències locals, nacionals i internacionalsaixí com llibres, DVDs musicals, gadgets, articles de regal i

marxandatge.El Primavera Sound compta amb un departament decomunicació propi. Ana Ayala és la directora d’art i la

responsa ble d’idear i dissenyar les campanyes gràfiques i lesseves aplicacions. El darrer vídeo editat ha comptat amb la

participació d’Iglú Film. Tot plegat ha fet que la 15a edició delPrimavera Sound hagi arribat sota un gran èxit de públic queha passat de 8.000 persones en el 2001 a les més de 195.000

en el 2015.

Estrella Damm va iniciar el 2009 un format innovador decampanyes publicitàries lligades al seu producte. De fet, vaser la primera empresa a Espanya que va fer una videoclipmusical per publicitar un producte. Any rere any leshistòries que ens expliquen mantenen espais naturals icostaners, bonrotllisme i amistat, esport, cultura i gastrono-mia mediterrànies.

Els darrers espots són en format curtmetratge, protago-nitzats per actors reconeguts i dirigits per grans directors decinema, emetent el tràiler per televisió i visualitzant la sevatotalitat a través del seu web. El publicitari Oriol Villar és eldirector creatiu habitual de les campanyes d’Estrella Dammi, a més, a la campanya “Les petites coses”, ha participatcom a guionista juntament amb Alberto Rodríguez.

Les campanyes van més enllà de l’ús de l’espot televisiui aprofita les noves tecnologies i les xarxes socials per a con-vertir-les en campanyes de gran èxit. Un exemple és la cam-panya actual en la que, tres setmanes després de l’estrena,el curt ha rebut més de 7,5 milions de visualitzacions a lesxarxes socials i des de l’inici del rodatge s’han aconseguitmés de 400 impactes en mitjans de comunicació.

Tot això ha contribuït a generar una gran repercussió enrelació a la notorietat de la marca i un increment en elvolum de vendes, tenint presència en més de 85 països.

Les campanyes d’Estrella Damm són ja esperades ideterminen l’arribada de l’estiu. A més, representen unamanera de ser i de fer molt arrelada a la nostra cultura itradicions. Estrella Damm ha associat els valors de la marcaa un estil de vida que es resumeix en un claim:Mediterràniament.


Rosa Romà i Monfà

Victor Curto i Gordo

Oscar Iniesta Terre

Mercè Balañá i Mercadé

Ferdi Boloix i Bago.

Ton del Pozo i García,Marc Puig i Guàrdia,Mercedes Piera iMiquel, Carolina LópezNicolau, Manuel Vila delOlmo, CarolinaMontolío i Sánchez,Xavier Dedeu i Cucurull,Marc Martí i Ramon,Patricia González iGarcía.

Projectes de futurREPTEEls professionals de la Publicitat, les RelacionsPúbliques, el Màrqueting i la Comunicació viuenactualment a Catalunya amb inestabilitat, fragilitat,desorientació i incertesa. És l’hora de reforçar elcompromís com a col·lectiu i orientar-nos a donarresposta a les necessitats i interessos reals dels pro-fessionals presents i futurs.

OBJECTIUSEls objectius que la nova Junta s’han marcat peraquesta legislatura passen per representar la realitatdel sector en tot el seu conjunt, millorar el networ-king del sector i l’intercanvi de coneixement, vetllarpel reconeixement i reputació del sector, oferir ser-veis professionals de valor afegit per als col·legiatsque contribueixin a la captació i retenció de talentprofessional a Catalunya, afavorir la correcta forma-ció i reciclatge dels professionals i impulsar elCol·legi com a vehicle per facilitar oportunitats pro-fessionals.

Després del procés electoral dut aterme al Col·legi, la candidaturaencapçalada per Rosa Romà, va

resultar electa.


Cent! és l’acte organitzat pel Col·legi per commemorar el centenari de la primeraclasse de Publicitat impartida a Catalunya i a Espanya per Pere Prat Gaballí, parede la publicitat catalana i espanyola.

L’acte es va iniciaramb les paraulesde benvinguda

del director gerent de laCambra de Comerç deBarcelona, el Sr. XavierCarbonell, que va indicarque “ens hem trobat enuna cambra amb adults ijoves; gent que té històriai gent que ha de fer histò-ria”.

El Sr. Ton del Pozo, llavors degà delCol·legi, va destacar, en la seva inter-venció, la figura del Dr. Pere Prat

Gaballí: “Pioners com Prat Gaballí han fet deBarcelona un referent de la comunicació mun-dial i del disseny”. Així mateix va donar les grà-cies a totes les persones que van fer possiblel’acte i agrair als col·laboradors el seu suport.

Aprofitant el marc de la celebració delCentenari, el Sr. Xavier Franco, secretari deljurat del Premi Prat Gaballí, va fer el lliuramentde la VII Edició a Natàlia Lozano Monterrubio,pel seu treball: “Critical PR in FoodCommunication and Social Media. The Case ofEuropean Food Safety and PromotionAuthorities”.


A continuació va tenir lloc el debat sota el títol “D’on vei cap a on va la publicitat?”. La ronda d’intervencions vaestar encapçalada per Joaquín Lorente, un dels millors

publicitaris del món, el qual és el paradigma d’una vida punterai trencadora en l’evolució de la creativitat i la comunicació. Ensoferí la seva visió i coneixement del nostre sector, i la influènciaque Pere Prat Gaballí va exercir sobre ell. Va declarar que “Laportada de “Pensa, és gratis” està inspirada en una lliçó sobreels colors, que vaig aprendre de Pere Prat Gaballí” i que nopodem oblidar, que la clau per ser un bon publicitari és “viureel producte, pensar en la marca, i construir-la”.

Eva Snijders va agafar el relleu. Amb 20 anys d’experiènciaen el sector de la comunicació i les relacions públiques i interna-

cionalment reconeguda com especialista en Storytelling,Snijders ens va oferir una ponència molt inspiradora, on entred’altres, va destacar l’ “Adéu a les especialitzacions i l’Hola altreball per projectes. Junts, alhora, en un món molt méscol·laboratiu.”

La darrere intervenció va estar la de Daniel Solana, un delsmillors creatius publicitaris i visionaris del nostre sector que ensva oferir els seus coneixements fent una metàfora sobre lesfulles que veiem d’un bosc, i les seves arrels, posant focus enque “Ens preocupa allò que es veu però ens hauria de preocu-par més allò que no es veu” i afirmant que “no ens hem decansar de reivindicar la creativitat; ja que la necessitem en totesles àrees i etapes dels projectes.”

Àlex Marquina, va donar pas aun debat molt interessant onels anteriors professionals del

sector debatien sobre el passat, pre-sent i futur de la publicitat, i sobrecom s’ha de jugar en la indústria enaquests nous reptes que se’ns presen-ten als qui ens dediquem a la publici-tat i relacions públiques, finalitzantamb un torn de preguntes per partdels assistents.

Finalment, Ton del Pozo va cedirla paraula al Sr. Jordi Vilajoana,Secretari de Difusió i Atenció

Ciutadana de la Generalitat de Catalunya,que va fer la cloenda de l’acte, i donantpas a tots els convidats a gaudir d’un còc-tel i una copa de cava, cortesia de Sagardi ia visitar la petita exposició de cartellspublicitaris contemporanis al Sr. Pere PratGaballí, que Marc Martí va cedir per acrear un espai de mostra.

Des del Col·legi dePublicitaris i RelacionsPúbliques, volem

donar les gràcies a la Cambrade Comerç, Marc Martí,Valkiria, Sagardi, Road per lacol·laboració en el Centenari.

Arnau


Els periodistes som un gremi que tendeix a l’autodestruc-ció. Ens agrada, ens apassiona, posar dates de caducitat alque fem, als suports que utilitzem, al que representem.Des que vaig trepitjar per primer cop la facultat que no heparat de sentir profecies apocalíptiques. Tota una novageneració de professionals, els més preparats fins ara –o això diuen–, hi hem hagut de conviure des del primerdia. Que si el paper està mort, que si no ets capaç deredactar un article en 5 minuts no serviràs per treballar enel nou paradigma de l’absoluta –i absurda– immediatesa,que allò de l’ofici ha passat a millor vida... I ves per on, aquíestic: treballant en la primera xarxa de periòdics de proxi-mitat del país, Línia, la qual ha sabut trobar en el formatpaper i en fugir de l’allau digital la seva raó de ser. I no sócl’únic. Més d’un company ha fet el mateix camí.

Per què no ens deixem de profecies? Per què no deixemque la caducitat del que fem la posi la societat en funció desi li som útils o no en lloc d’obsessionar-nos-hi nosaltres?Per què no apliquem sentit comú a aquest monstre de laimmediatesa que ens devora? Per què no tornem, més quemai, a defensar els valors tradicionals del periodisme? Lafeina ben feta... Potser ens endurem una sorpresa.

Alguns, de fet, ja ens l’enduem cada dia, quan veiemque, a diferència del que predica la teoria, som valorats sifem les coses amb reflexió, amb rigor, amb pluralitat. Enpaper, i també en digital, però sobretot en paper. I alsbarris. Amb els veïns i els comerciants. Parlant del que elstoca de prop, sigui nou o no. Cridaner o no. Aportant-losvalor. Allò de les comunitats de lectors, però de debò. El diaa dia. La trucada del veí queixant-se d’una informació queno li fa el pes. El feedback més enllà del comentari web...D’aquí a uns anys serà així? Vés a saber. Però avui ho és.

Sempre he pensat que, mentre siguem útils, tindremfutur. No sé si en paper o en digital. No sé si de la mà deFacebook o de Twitter. O dels dos, o de cap. No sé si frenantla immediatesa o acabant-hi rendits. Si suant per explicarhistòries de pes o publicant titulars buits de contingut orien-tats al clic fàcil. Això no ho sap ningú. Però mentre ens per-dem en aquest debat, deixem de banda el que realment ésimportant: té sentit el que fem?

És clar que oblidant l’essència i la raó de ser sí que no hiha futur possible. Faríem bé de tenir-ho més present i de dei-xar que ens jutgin els altres. Allò que els periodistes fem cadadia, jutjar, però que sembla que no vulguem que ens facin anosaltres. Ja ens ho diran els lectors, quan no ens trobin útils.De moment, anem per feina i posem-los-hi difícil.

Arnau Nadeu és director editorial de la xarxa de periòdics de proximitat Línia

“

“Nadeu

Anem per feina

Faríem bé de deixar

que ens jutgin els

altres. Allò que els

periodistes fem cada

dia, jutjar, però que

sembla que no

vulguem que ens

facin a nosaltres.

Ja ens ho diran els

lectors, quan no

ens trobin útils.

De moment,

posem-los-hi difícil

comunicació 21 · 2019. 1. 20. · comunicació 21 número 4 · segona Època · estiu 2016 ·...

Documents