competencia_comunicativa

1

Àrea de Desenvolupament i Innovació Curricular dels PQPI Servei de Programes de Qualificació Professional Inicial Barcelona, novembre de 2013

Millora de les competències comunicatives (PQPI) Propostes didàctiques per a l’ensenyament i l’avalu ació de les competències orals i escrites

Durada: 12 hores lectives, en 4 sessions de 3 hores + 3 hores de treball guiat.

Formadora: Glòria Sanz Pinyol*

Objectius

1. Conèixer tècniques per analitzar i avaluar les competències comunicatives orals i escrites dels aprenents.

2. Conèixer els enfocaments actuals de la didàctica de les habilitats comunicatives.

3. Adquirir criteris i conèixer recursos per programar i realitzar seqüències didàctiques de comprensió i expressió oral i escrita.

Guió de treball

0. Competències comunicatives (definició, components, avaluació...).

1. Llegir i escriure al segle XXI: reptes actuals de la didàctica de les habilitats escrites.

2. Enfocament didàctic i avaluació de l’expressió escrita: procés de composició i pràctiques situades.

3. El discurs oral formal: enfocament didàctic i avaluació de les habilitats orals a l’aula.

4. Competència comunicativa a l’aula: seqüències didàctiques d’aprenentatge significatiu.

Tipus d’activitats

Lectura d’articles, explicacions i orientacions de la formadora, discussions de grup, anàlisi i experimentació d’activitats didàctiques, programació d’activitats i seqüències d’aprenentatge en grup, exploració de recursos a la xarxa, preparació de registres d’avaluació en grup, recomanacions bibliogràfiques...

2

Proposta de treball per a les 3 hores no presencial s

Individualment o per equips, els participants hauran de dissenyar una seqüència didàctica, aplicable a l’aula en treball de grup, que integri almenys dues habilitats lingüístiques. La proposta s’haurà de definir inicialment durant la darrera sessió i s’haurà de presentar durant els deu dies posteriors a la finalització del curs.

Bibliografia Departament d’Ensenyament (2013): Competències bàsiques de l’àmbit lingüístic. Educació secundària obligatòria. http://www20.gencat.cat/docs/Educacio/Home/Departament/Publicacions/Col_leccions/Competencies_basiques/competencies_llengua_ESO.pdf

CAMPS, Anna. (comp) (2003): Seqüències didàctiques per aprendre a escriure. Barcelona. Graó.

CASSANY, Daniel (2010): Diez claves para ensenyar a interpretar. Leer.es, Con firma. http://docentes.leer.es/files/2009/06/ep_eso_prof_10clavesparaensenarainterpretar.pdf

CASSANY, Daniel: Reparar l’escriptura. Didàctica de la correcció de l’escrit. Accessible: http://www.xtec.cat/~mjavier/avaluacio/avaluacio1.pdf

DOLZ, Joaquim (2009) Claves para enseñar a escribir. Leer. es. Con firma. Accessible:http://docentes.leer.es/2009/05/27/claves-para-ensenar-a-escribir-joaquim-dolz/

JIMENO, Pedro (2004) La enseñanza de la expresión escrita en todas las áreas. Colección Blitz, serie roja, núm. 1. Departamento de Enseñanza, Gobierno de Navarra. Accessible en pdf: http://dpto.educacion.navarra.es/publicaciones/pdf/escritura.pdf

MARTÍNEZ MONGAY, Ana (2004), Como preparar una exposición oral en todas las áreas de secundaria. Colección Blitz, serie naranja, núm. 1 Accessible en pdf: http://dpto.educacion.navarra.es/publicaciones/pdf/blitznaranja.pdf

RIBAS, Teresa. (coord.) (1997), L’avaluació formativa en l’àrea de llengua, Barcelona, Graó.

SOLÉ, Isabel (2009) Ocho preguntas en torno a la lectura i ocho respuestas no tan evidentes. http://docentes.leer.es/files/2009/11/ep_eso_prof_8preguntas_lectura_isabelsole.pdf

VILÀ, Montserrat (ed.). Didàctica de la llengua oral formal. Continguts d'aprenentatge i seqüències didàctiques. Barcelona: Graó, 2002.

VILÀ, Montserrat (2009) “6 criterios para enseñar lengua oral en la Educación Obligatoria”. Leer.es http://docentes.leer.es/2009/10/19/6-criterios-para-ensenar-lengua-oral-en-la-educacion-obligatoria-montserrat-vila-i-santasusana/

*Glòria Sanz Pinyol és llicenciada en Filologia catalana per la Universitat de Barcelona. S’ha especialitzat en el desenvolupament d’habilitats comunicatives en entorns professionals. Ha col·laborat en programes de formació de professorat amb l’Institut de Ciències de l'Educació (ICE) de la Universitat de Barcelona, IL3 i Universitat Oberta de Catalunya (UOC), entre d’altres. És autora de diversos materials didàctics i manuals sobre comunicació (Ensenyar llengua, Manual de comunicacions escrites a l’empresa, Com millorar l’atenció al client...). El seu darrer llibre en solitari, Comunicació efectiva a l’aula (Editorial Graó), s’adreça al professorat. Actualment treballa com a professora dels Graus de Mestre a la Facultat d’Educació i Psicologia de la Universitat de Girona. Adreça electrònica: [email protected]

3

Procés d'elaboració d'un text

(Model recursiu)

Adaptat de White, R. & Arndt, V.(1992): Process writing. Longman. London.

Implicacions didàctiques del procés d’escriptura

• Treball actitudinal

• Escriure a l’aula

• Proposar situacions reals o versemblants

• Instruccions que incloguin pautes i ajudes

• Intervenció didàctica simultània

• Avaluar el procés i no tan sols el producte

4

Consells d'estil

CONSELLS PER ESCOLLIR ELS MOTS

• Intenteu no repetir mots: la repetició provoca monotonia i denota manca de repertori lèxic.

• Eviteu l’ús de mots i enllaços buits, que tan sols omplen espai sense aportar gaire significat.

• Useu mots concrets i eviteu els abstractes, perquè tendeixen a enfosquir el text. És millor expressar les accions amb verbs que amb substantius.

• Trieu paraules conegudes i curtes.

• No abuseu dels adverbis acabats en –ment

• Feu servir verbs amb significat ple i mesureu l'ús de verbs predicatius (ser, estar, fer, trobar...).

CONSELLS PER CONSTRUIR FRASES EFICIENTS

• Vigileu les frases gaire llargues, de més de 30 mots. Comproveu que es llegeixen fàcilment.

• Esporgueu tots els mots i incisos irrellevants.

• Situeu els incisos en el lloc més oportú: que no separin paraules relacionades.

• Busqueu l'ordre dels mots més planer: subjecte, verb i complements.

• Col·loqueu la informació més rellevant al principi de la frase.

• No abuseu de les construccions passives, de les negacions ni de l'estil nominal,

perquè compliquen la prosa .

• Deixeu actuar els actors: que els protagonistes de la frase facin de subjecte i objecte

gramaticals.

• No tingueu mandra de revisar les frases! Heu d'elaborar la prosa si voleu que sigui enèrgica i aclaridora.

Font: Daniel Cassany, La cuina de l'escriptura. Ed. Empúries

5

Activitat

1. Proposeu una definició per a cada un d’aquests t res conceptes relacionats

amb l'expressió escrita, de manera que quedin ben d iferenciats.

CORRECCIÓ

REVISIÓ

AVALUACIÓ

6

CRITERIS PER VALORAR UN TEXT ESCRIT

ADEQUACIÓ

Presentació: Hi ha marges, capçalera i peu proporcionats. La presentació és atractiva i facilita la lectura.

(Paràgrafs separats, títol, apartats, sagnats...) No hi ha errors de picatge que distreguin la lectura.

Registre: No hi ha expressions massa col·loquials ni massa tècniques o complexes per al destinatari i la situació.

Objectiu: El propòsit i la idea principals queden clars.

COHERÈNCIA

Informació: Conté les idees rellevants i imprescindibles. No hi ha defecte ni excés d'informació.

No hi ha enunciats contradictoris, ni ambigüitats.

Estructura: La informació s'ordena de manera lògica.

No hi ha repeticions, buits ni ruptures.

Cada paràgraf desenvolupa una idea. Els paràgrafs no són massa curts ni massa llargs.

COHESIÓ

Connectors: Les conjuncions i els mots d'enllaç estan ben emprats i estableixen relacions lògiques entre les oracions.

Puntuació: La puntuació és significativa i fa una bona segmentació dels components de l'oració. No hi ha errors de puntuació.

Pronoms: No hi ha errors en l'ús dels pronoms o d'altres recursos d'anàfora o referència.

Oracions: L'ordre dels elements de l'oració és lògic i significatiu.

CORRECCIÓ

Gramàtica: El text no conté errors ortogràfics, morfològics o sintàctics. Les relacions de concordança són correctes. El vocabulari és correcte i genuí.

7

Anàlisi de les pràctiques escolars d’escriptura

0: Mai 1: A vegades 3: Sovint 4: Sempre

Activitats 0 1 3 4

Els aprenents veuen models dels textos que els proposem escriure.

Explorem els coneixements previs dels alumnes.

Relacionem activitats de comprensió lectora amb exercicis d’escriptura.

Els alumnes participen en l’elecció dels textos que s’elaboraran a l’aula.

Fem activitats orals que ajuden a explorar el tema i a elaborar el text.

Proposem temes amb criteris d’actualitat, utilitat i varietat.

Tenim en compte els interessos i les aficions dels alumnes.

Proposem activitats de planificació (pluja d’idees, esquemes, guions…).

Facilitem situacions i recursos per cercar informació.

Aportem informació sobre el tipus de text que han de produir.

Acompanyem i assessorem l’alumne en les tasques de pre-redacció.

Redactem a l’aula en grup.

Redactem a l’aula individualment.

Donem pautes en les instruccions inicials i durant la redacció.

Revisem esquemes i esborranys, no tan sols darreres versions.

Proposem tasques parcials (completar, transformar, revisar, millorar…).

Valorem i corregim diversos aspectes del text.

La correcció lingüística té un valor proporcionat amb d’altres aspectes.

Avaluem amb comentaris que ajuden a millorar el text.

Els alumnes llegeixen i escolten els escrits dels seus companys.

Els alumnes participen en la correcció de textos d’altres alumnes.

Facilitem recursos per revisar i millorar els textos.

Proposem textos que poden tenir un ús real més enllà de l’exercici.

Escrivim en paper.

Escrivim en pantalla.

Reunim en alguna mena de portafolis els textos escrits durant el curs

8

Autoavaluació: Graella de reflexió per a l’alumne sobre el seu pro cés d’escriptura

EXPRESSIÓ ESCRITA

VALORACIÓ FETA PER L’ALUMNE: ______________________ NIVELL:____ DATA:__________ sí no comentaris Abans de començar : • Has tingut present el destinatari i l’objectiu de

l’escrit?

• Has pensat bé què volies escriure?

• Has fet notes prèvies, un guió o un esquema?

Mentre escrivies : • Has rellegit el que escrivies?

• Has fet alguna consulta o has demanat ajuda si has

trobat alguna dificultat?

En la fase final, has revisat: • Que s’entengui bé el que volies dir

• La divisió d’idees en paràgrafs diferents

• Si has repetit molt una paraula

• La puntuació

• L’ortografia

• La presentació de l’escrit.

9

INTERVENCIÓ ORAL DAVANT D’UN GRUP Obstacles i recursos

COMUNICACIÓ NO VERBAL

Comuniquem amb tot el cos i no tan sols amb les par aules.

Són un obstacle Afavoreixen la comunicació

Barreres físiques: col·locar-se darrere d’una taula, seure, tarima molt alta...

Mostrar tot el cos.

Poca distància i el mateix nivell.

Postura massa rígida

Braços plegats, mans al rostre...

Postura i moviments naturals

Rostre i cos exposats a l'audiència

Mans immòbils, amagades o ocupades. Gestos mecànics, repetitius o sorollosos

Gestos il·lustradors i reguladors, preferentment mitjans i simètrics

Mirada indefinida, absent o intimidadora Mirada atenta i natural, cap al rostre dels receptors; ben repartida.

VEU I PRONUNCIACIÓ

La veu sempre mostra actituds, emocions i estats d’ ànim.


Volum massa baix o massa alt

Volum adequat, que arribi a tothom, que no obligui a esforçar-se

Ritme i entonació monòtons Volum, ritme i entonació adequats

Recursos d’èmfasi: variació

Pronúncia poc clara o incorrecta Pronúncia clara i correcta

Articulació emfàtica dels mots clau

10

ÚS DE LA LLENGUA

El llenguatge clar ens acosta als destinataris; el llenguatge complex ens n’allunya.


Errors de lèxic. Paraules massa formals, abstractes, llargues, complexes, tecnificades...

Vocabulari correcte i adequat. Paraules conegudes, concretes, planeres

Frases incorrectes i mal organitzades

Oracions llargues o amb incisos

Sense errors en la construcció de frases

Construccions sintàctiques senzilles

Tics lingüístics. Excés de mots crossa o coixins fonètics

Algun mot crossa o algun coixí fonètic aïllats

Registre: massa col·loquial o massa formal. Salts injustificats de registre

Registre lingüístic adequat i constant

TEXT ORAL (DISCURS)

Explica de què parlaràs, parla’n, i digues de què h as parlat. (Aristòtil)


Discurs desordenat i incoherent Discurs ben estructurat, ordenat i coherent.

Fórmules d’anticipació

Sense introducció Introduccions que motiven i presenten la idea principal del missatge

Arguments o exemples poc adequats Bona presentació de dades, exemples i arguments. Anècdotes.

Sense conclusió

Sense comiat

Conclusió de síntesi i amb elements motivadors. Funció d’arrodoniment.

Comiat amable i obert

11

Les nostres relacions són fruit de la nostra comunicació

Establim relacions amb els altres a través de la nostra forma de comunicar-nos. Aquest procés es produeix gràcies a diferents codis que entren en acció simultàniament. El llenguatge corporal, el nostre aspecte, la veu i el que diem formen un complex entramat de senyals que el nostre interlocutor descodificarà segons els seus propis filtres. La major part d’aquest procés és inconscient. És més, no podem no comunicar. Pel simple fet d’existir estem emanant permanentment informació, voluntàriament o involuntària. La meva expressió del rostre, la posició del cos o el meu vestit estan transmetent emocions (o manca d’elles), actitud, estatus social, etc. O sigui que fins i tot sense voler-ho, passem missatges a altres persones. En el cas de voler comunicar un missatge, com sabem que transmetem el que volem transmetre? Com podem estar segurs que el nostre interlocutor o el nostre públic ha percebut exactament el que volíem transmetre nosaltres?

De tots els llenguatges utilitzats en la comunicació humana, el que s’utilitza més conscientment és el llenguatge verbal: les paraules. Sovint creiem que les paraules formen la totalitat del missatge. No obstant això, s’ha demostrat que aquest és justament el que menys pes té en la comunicació humana. El llenguatge corporal i la veu tenen més del 90% del pes en la comunicació. En no poques situacions, aquests arriben fins i tot a invalidar el que diuen les nostres paraules.

L’idioma que utilitzem per comunicar-nos és un instrument molt complex, però al mateix temps, molt imperfecte. Les paraules són el contingut del missatge. La gesticulació i el to de veu creen el context necessari perquè adquireixen tot el seu sentit. De tot el que estem dient deduïm que a major coneixement d’aquests llenguatges, major control tindrem sobre la situació de comunicació. Per dues raons:

1. Reconèixer conscientment els gestos del nostre interlocutor ens permetrà desxifrar conscientment els missatges que ens transmet. Serem molt més sensibles a determinats codis i obtindrem informació molt més elaborada.

2. Podrem utilitzar a voluntat aquests llenguatge per obtenir dels altres les respostes desitjades. No oblidem que el comunicador eficaç és el que provoca en els altres les reaccions que s’ha proposat. Dit en paraules de PNL “El significat de la comunicació és la resposta que vostè obté.”

Tots tenim molts filtres naturals útils i necessaris que ens guien en els nostres comportaments i en les nostres decisions: valors, creences, conviccions. El llenguatge també és un filtre. Pensem a través del llenguatge. Elaborem judicis, formulem idees, expressem opinions a través del llenguatge. És un mapa dels nostres pensaments i experiències; trasllada la realitat a un nivell subjectiu i personal.

La paraula amor, no significa el mateix per a una persona que per a una altra, ni tan sols per als membres d’una mateixa parella. Quan li dic a algú t’estimo, com sé que entén exactament el que desitjo expressar-li? Quan proclamo això és injust, de quin tipus d’injustícia estic parlant; en què em baso? Qui té raó? Cadascú la té dins de la seva pròpia realitat. Cada un de nosaltres s’expressa en funció de les seves experiències, la seva educació, i el seu domini del llenguatge. El llenguatge és a la vegada, un reflex d’una manera de veure el món i un instrument que crea realitats per als altres.

Teresa Baró Setembre 2007

http://www.teresabaro.com/

12

Taller de presentacions orals oral amb enregistraments

FULL D'OBSERVACIÓ L'ESTIL PERSONAL DE LA COMUNICACIÓ:

PUNTS FORTS I FEBLES

Com m’he vist Primer enregistrament Segon enregistrament

L’actitud dels primers moments.

Postura, gestos, manera de bellugar-me, mirada, etc.

L’ús de la veu:

timbre, ritme, entonació, silencis, etc.

El discurs: contingut, registre, estructura, ordre, exemples, arguments, recursos estilístics...

13

AVALUACIÓ D’EXPOSICIONS ORALS

Alumne/a ...........................................................................................

Títol de la intervenció ...........................................................................................

Valoració feta per ...........................................................................................

Aspecte comentaris Puntuació

Comunicació no verbal (postura, gestos, mirada...)

0-1-2

Ús de la veu (pronúncia clara, velocitat, to i volum)

0-1-2

Estructura (Introducció, desenvolupament i conclusió)

0-1

Contingut: interès del tema, claredat de les idees, ordre lògic, comprensió fàcil...

0-1-2

Material usat (objectes, fotos, làmines...)

0-1

Bon ús de la llengua

(fluïdesa i correcció)

0-1-2

VALORACIÓ GLOBAL

competencia_comunicativa

Documents