comissió 3 - quina societat volem?
DESCRIPTION
Document de la Comissió 3 del 12è congrès del PSC - Quina Societat volem?TRANSCRIPT
B A R C E L O N A 1 6 · 1 7 · 1 8 D E S E M B R E 2 0 1 1
COMISSIÓ 3Quina societat volem?
Ponència Marc
—11—
12èCongrésdelPSC-PONÈNCIAMÀRC
65. II.Quinasocietatvolem?Quinesreformesvolemimpulsar?
66. Aspiracionsivalorsdelasocietatcatalana
67. Totesforçperprojectarunavisiódelsocialismedefutur;ladefiniciódequalsevolestratègia
orientadaaconsolidarunaCatalunyabasadaenlajustícia,enlalluitacontral’exclusió,la
dominació,ladiscriminacióolaopressió;totesforçpergarantirlaigualtatd’oportunitatsi
l’exercicidelallibertatindividual;passaperdefiniraCatalunyaunmodelsocialequitatiu,
efectiu,eficientisostenible.
68. Hereusdelpensamentpolíticd’unsocialismecatalàqueambfigurescomlesdeJosepPallach,
PacoRamos,JoanReventós,MariaAurèliaCapmany,ErnestLluchoMartaMatahan
representatlalluitahistòricaperladefensadelsdretssocialsicivils,lalluitacontral’exclusió
social,l’impulsalainnovaciósocial,econòmicaicultural,lalaïcitatolapromociódeldiàleg
Catalunya-Espanya-Europa;aracalreformarel“corpus”ideològicpercontinuaressentelpartit
hegemònicdel’esquerraalnostrepaís.Unpartitdeclaraorientacióreformistapermantenirel
guanysenllibertatiequitataconseguitsenelsdarrersanysiquesensepornicomplexos
abordaelsreptesdelaseguretat,laconvivència,l’impactedelaglobalitzacióeconòmicai
culturalolacol•laboraciópúblico-privadadesdeposicionamentsdeprogrés,sense
apriorismesideològics,desdelabasedelcatalanismesocialinodelnacionalismeliberal
conservadorquesegueixmantenintdiscursosidentitarisdeconfrontaciónacionalperamagar
osuplantarambdiscursosnacionalistesl’aplicacióefectivadel’hegemoniaconservadora
creixentaEuropa.
69. Defenseml’EstatdelBenestar,comamàximaexpressiód’unmodelsocialquetrobaenla
intervenciópúblicalagarantiad’uncreixementeconòmicidelsmercatsjustisostenible,una
distribucióequitativadelariquesa,laconsolidaciódelpacteentreelsdiferentsgrupssocials
(perlaviadelafiscalitat)ilapromocióconjuntadelaigualtatd’oportunitats,requereixd’una
relecturaenplenacrisieconòmica,socialiideològicacompartidaamblarestadepartits
d’arrelsocialista,europeusiinternacionals.
70. Ensenfrontemaxacresheretadesdelpassat,canvisenelcontextsocioeconòmic,l’hegemonia
culturalipolíticadeldiscursliberalconservadoralspaïsosoccidentalsilesreformespendents
ensfanplantejarelriscdenonoméspoderfersostenibleselsactiusaconseguits,sinótambé
donarrespostaalespeticionsd’unaciutadaniaquedemanaunaextensióquantitativai
qualitativadelsàmbitstradicionalsd’actuaciópúblicail’ampliaciódelasevacoberturaanous
reptes.Larelativabaixadespesasanitàriaieducativacomparadaamblesregionseuropeesde
rendapercàpitasimilaraladeCatalunya,peròsobretotlamigradainversióenpolítiques
familiars,fanquecontinuïessentnecessariunfortideciditlideratgepolíticquepermeti
continuarconstruintunmodelsocialdejustíciaicohesióperaCatalunya.
71. Seguimpatintalgunsproblemesrelacionatsamblaplanificaciódelespolítiquessocials
(especialmentenelsàmbitsmésdirectamentrelacionatsamblesfluctuacionsdemogràfiques)
iladesconfiançaculturald’unapartdelaciutadaniaversl’administracióielsectorpúblictitllat
tradicionalmentdeburocràtic,centralista,intervencionistaiineficient.L’evidènciaha
desmentitalgunsposicionamentsneoliberalsconservadorsquehanvinculatsemprel’actuació
públicaaunafontclarad’ineficiència.Catalunyahademostratlaintervenciópúblicaenàmbits
propisdeprotecciósocialuniversal,comeldelsserveissanitaris,nonoméshacontribuïta
consolidar-loscomsectorscreadorsderiquesaiefecteeconòmicd’arrossegadorrellevant,
—12—
12èCongrésdelPSC-PONÈNCIAMÀRC
sinóquehohanfetambunsestàndardsd’efectivitatieficiènciaincomparablementmillorsque
elspaïsosquehanoptatpermodelsplenamentliberalsenaquestàmbit.
72. Elsdestinatarisidestinatàries,elscontextosielsinstrumentspermantenirelmodelsocial
actualaCatalunyarevelen,jaavui,elsconflictesenl’assignaciódelsrecursospúblicsnotan
solsentrecol•lectiustradicionals(classificatsperedatoparticipacióenelmercatdetreball)
sinótambéentreelscol•lectiusclassificatsperàmbitsméspropersalsnousreptesalsque
s’enfrontalasocietatcatalana:elgènere,lapaternitat/maternitat,elmodeldefamíliaoel
ciclevitalenelseuconjunt(inclòseldretadecidirunamortdigna).
73. DefensarpolíticamenticívicaunmodelsocialperCatalunyahadepermetrecertesreformesi
adaptacionsalesnecessitatsdelscanvispropisdelsegleXXIhereus,iorgullosos,deles
conquestesdel’estatdelbenestaraconseguideseneldarrerseglepelssocialismes
democràticseuropeusiinternacionals.Unmodelindestriableeconòmic,territorial,culturali
socialalserveidelespersonesilacomunitat.L’EstatdelBenestar,comamàximaexpressió
d’unmodelsocialquetrobaenlaintervenciópúblicalagarantiad’uncreixementeconòmici
delsmercatssostenible.Noenspodempermetre,comapaís,un“malestarambl’Estatdel
Benestar”.Lareformahadegarantireljustequilibrientrel’interèsdelacomunitatilallibertat
individual,demaneraquepermetidonarunarespostarobustaaaquellsquevolendeixar-ho
totenmansdelspodersmenysdemocràtics:elspuramenteconòmics,elsmediàticsoels
publicitaris,entred’altres.
74. Calrevisarelmodelsocialieconòmicquesustental’actualEstatdelBenestaraCatalunyacrea
desassosseciinsatisfaccióalaciutadania.Alcostatdel’enfortimentilareformadelselements
clausdel’EstatdelBenestar(salut,educació,polítiquesfamiliarsidegentgran),hihaaltres
inquietudsemergentsqueintensifiquenelmalestarciutadà(l’atur,laprecarietatlaborali
social,úsdeltempsimobilitat,laimpersonalitat,laimmobilitat,elmalestarenlaconvivència,
lainseguretat,...).Peraixòlapropostadesdel’esquerra,desdelsocialismedebasereformista
iarrelatenlallibertat,espreveuendiferentsàmbitsd’actuació:especialmentlesunitats
familiars,elbarri,l’escolaoelllocdetreball.Apostemperactuacionsambperspectivalocali
globalalhora;individualicomunitàriaalhora;basadesenlagarantiadelaigualtat
d’oportunitatsinoexclusivamentenl’igualitarismefinalista;queposaenpositiules
diferències,quenocoarta,ansalcontrari,fomentalallibertat,lacompetitivitati
l’excel•lència.
75. ELSREPTESDELASOCIETATDELSEGLEXXI
76. Catalunya,enelspropersanys,had’establirunaagendapolíticaquetinguiencompteels
canvisenelsparàmetresqueactualmentdefineixenlespolítiquespúbliquesiquehande
sustentarelmodelsocialquedefensem:
77. Solidaritat intergeneracional: els nous reptes demogràficssuposenpassardelsriscosde
l’envellimentpoblacionaliladespoblació(queposavenenperillelsmecanismesdeprotecció
socialidecreixementeconòmic)hempassatalnouparadigmademodelsdemogràficsduals
ambunenvellimentdelapoblacióautòctonailairrupciódenovaimmigraciójoveenple
procésd’integració.Lagarantiad’accésd’aquestanovaciutadaniaalsserveissocialsbàsics,
comelssanitaris,ilaformaenqueaccedeixen,aixícomlamodulaciódel’úscreixentino
sempreordenatdelsserveisperpartd’unapoblaciócadacopmésenvellida,seranclausper
garantirlaintegraciósocialievitarincentiusdedeserciódelesclassesmitgesalsistemabàsics
deprotecciósocialderesponsabilitatpública.
—13—
12èCongrésdelPSC-PONÈNCIAMÀRC
78. Solidaritat entre gèneres:enaquestsmomentsdecrisidel’Estatdelbenestarésmés
necessariquemaigarantirlasolidaritatentregèneresiconstruirunnoupactesocialentre
homesidones.Totihaverassolitelreconeixement“formal”delaparticipaciódelesdonesen
igualtatientotselsàmbits,larealitatéstossudaiseguimarrossegantungrandesequilibrien
laparticipacióienlapresadedecisions.Laresponsabilitatdelprivatsegueixessentfemenina,
ensurgeixunrepartimentigualitaridel’esferadelprivat,delsassumptesdomèsticsidela
cura.Nomésambunaveritablecoresponsabilitatentrehomesidoness’equilibraranrealment
lesoportunitatsperaelles.Lacoresponsabilitatenelprivatil’apoderamentenelpúblicsón
elsinstrumentsqueenspermetranremourepositivamentlesestructuressocials
condicionadesperlamentalitatmasclista.
79. Principi de responsabilitat: superarunaperspectivatradicionalmarcadamentassistencialista
delespolítiquespúbliquespassaperprioritzarunarespostaefectivadetotselsactors
implicatsenelbenestarindividualicol•lectiuiplantejarpolítiquesméstransversals.Cal
reflexionar,perexemple,sobreelnouparadigmaemergentdelaresponsabilitatindividual:
necessitatd’autorresponsabilitatindividualsobreelbenestarfísic,socialoeconòmicol’aposta
perunaperspectivaméscomunitària,integralipreventivadelespolítiquesdeprotecciósocial.
80. Nous valors emergents: aspectescomlallibertatindividual,laformaenques’enténlajustícia
ilasolidaritat,elsefectesdelaconsolidaciódelasocietatdeconsum,lademandademajor
seguretat,laconcepciódeltemps(eneltreballienellleure)ol’evoluciódelsmodelsi
relacionsfamiliarsmarquenlanecessitatd’unarevisiódelsserveisderesponsabilitatpública
desdelaperspectivareformistadelesforcesdeprogrés.Frontladesconfiançaideològicadel
liberalismeconservadorl’esquerrahad’oferirunarevisióreformistadel’estatdelbenestar
compatibleambelsvalorsemergentsisensecaureenlatiraniaideològica“liberista”que
menysEstatésméssocietat.Lacomunitat,latransversalitatdelaresponsabilitatcompartida
entreindividus,homesidones,diferentsmodelsdefamílies,empreses,treballadorsi
treballadoresiadministracionsenelfuncionamentdelsmecanismessocialsbàsicsdecohesiói
protecció,demostrenquenomésambméscomunitattenimméssocietat.
81. Nou equilibri entre la igualtat d’oportunitats i el dret a escollir: avuilaciutadaniaaspiraa
equilibrardeformadiferentlallibertatindividualilaigualtat.Frontalsposicionamentsliberals
conservadorsqueesperonenlafal•làciasimplistadeldretaescollirenelsserveispúblics,cal
garantirireivindicarquelallibertatd’elecciónoméséscompatibleamblaigualtat
d’oportunitatsquerepresentalagarantiadel’accésequitatiualainformacióialaformació.
Recausobrel’autoritatpública,pertant,garantirunadistribucióequitativadelsrecursosper
assegurarlesoportunitatsd’accésperlapresadedecisióenllibertat;minimitzarlesasimetries
delainformacióentreagents;evitarlaseleccióadversad’usuarisiusuàriesperpartdels
proveïdorsdeserveisogarantirlapluralitatdeprovisióenunmarcsensemonopolislocalso
sectorials.
82. Nova relació amb l’entorn i la família: elsmodelsdegestióivaloraciódeltempsprivat,
laboral,social,familiaroinstitucionalsónfruitdenousvalorsenlesrelacionsambeltreball,
l’entornsocialolafamília.Lademandademajorllibertatindividual,ladebilitaciódelsllaços
entrelesgeneracionsqueconviuenenelsnuclisfamiliarsolaconsolidaciósocialiinstitucional
decreixentsnousmodelsdefamília,requereixendesolucionscreativesdavantelsproblemes
d’inseguretatidesprotecció(física,econòmica,professionaloafectiva),propisd’unacrisi
econòmicahistòrica.Caldistribuiròptimamentelsrecursosentreelsdispositiussocials
existents,encaraqueaixòsuposicanviarelsequilibrispressupostarisclàssicsentrepolítiques
socialsméseficacesiméseficients.Alhora,lacreixentfeminitzaciódelsàmbitspúblicsi
—14—
12èCongrésdelPSC-PONÈNCIAMÀRC
col•lectius,ensplantejatambélanecessitatderepensarelnostremodelsociali,
especialment,lesrelacionslaboralsidepoder,pertald’aprofitareltalentfemeníentotsels
aspectesdelasocietat.
83. Els reptes de la globalització: Laintegraciódelsmercats,l’evoluciócientífica,l’eclosióen
l’àmbitdelestecnologiesdelainformacióilacomunicació,ladesregulaciódelsmercats
financersil’absènciadegoverneconòmicmundialrequereixdecoordinaciópolítica
multilateral.CalafrontardesdeCatalunyaunavisióeuromediterràniadelsnousreptesde
dimensióinternacionalcomelsmovimentsmigratoris,elcanviclimàtic,elsdretshumans,els
recursosenergèticsoelsalimentaris,perposartantssolsalgunsexemples.Elsriscosassociats
aunprocésdecreixentglobalitzacióeconòmicarequereix,abandadelareformaprofundade
lesinstitucionsque(no)laregulen,depolítiquesderecolzamental’emprenedoriaempresarial
local.
84. Eldesenvolupamentd’aquestaagendapolíticaaCatalunyaimplicadefinirelcatalanismecoma
pacteentreindividuslliuresiigualspermantenirunmodeldeconvivènciaiautogovernar-se,i
passaindefectiblementperconfigurar-secomunmovimentdenaturalesaintegradorai
generadoranecessàriamentdejustíciasocial.L’apostaperl’autogovernésincompatibleamb
l’exclusió,il’autogovernbasatenlaintegraciórequereixd’unestatdelbenestarpotenti
especialmentactualitzat.Elsserveisbàsicsqueeldefineixen(comlasanitatol’educació)han
demantenir-serobustosiinqüestionatsperlasocietatcatalana.
85. Laintegraciócomabaseperl’autogoverntéimplicacionslingüístiquesiculturals,peròés
especialmentsocial.L’autogovernhadepermetregestionaradequadamentlespolítiques
socialsdesdelaproximitatideformacoordinadaamblarestadenivellsdegovern.
86. Caltornarelcrèditalapolíticainstitucionalatravésdelareconciliacióambvalorsqueestan
llunyd’estarencrisi:solidaritat,llibertatiigualtatd’oportunitats.Elsocialismehadeser
promotord’unmodelsocialquegaranteixiunsingressosdignespertothom,unaccésuniversal
alsistemasanitariieducatiu,aixícomunfortsuportnotansolsalesfamílies(prioritzanta
infantsijoves)sinótambéalespersonesambdependència(gentgran,malaltsmentalsi
personesambdiscapacitats).Compartir,apartirdelsistemafiscal,elscostosassociatsa
aquestsserveisbàsicspermetalliberarelsrecursosnecessarisperteniraccésalacultura,
potenciarlacreativitatpersonal,disposardeméslleureioci;peròtambépermetconsolidarun
indispensablesentitcomunitariidepertinença.Unasocietatqueofereixoportunitatsgenera
majorcompromís,mésparticipació,majornecessitatd’implicacióenla“cosapública”perpart
delsindividusquelacomposen.
87. Enaquestsentitésimprescindiblereflexionarsobrecapaonpodrienorientar-sealguneslínies
dereformadeldiscurssocialperenfortirlacohesiósocialenunmarcdequalitatieficiènciade
laintervenciópública.
Propostaobertadetemesadesenvolupar:
89. -Unavisiónovadelconceptedeseguretat
90. -Creixementsostenible(tambédesdelpuntdevistaecològicisocial)
91. -Unnoupactesocial:elpacteinter-generacional
92. -Elnoupactesocialentrehomesidones
93. -L’espaipúblic
—15—
12èCongrésdelPSC-PONÈNCIAMÀRC
94. Unaeconomiadinàmicaalserveid’unasocietatlliureisegura,pròsperaijusta
95. Un model econòmic sostenible
96. Calgarantirelcreixementsostenibled’unaeconomiaquecreïocupaciódequalitatigaranteixi
lacohesiósocialenelmarcd’unnoucontexteconòmic,socialiculturalmarcatperunacrisi
econòmicadelentarecuperació.Elsproblemeseconòmicsrealmentrellevantsavuia
Catalunyaesrelacionenambladefiniciódenousmodelsdecreixementnobasatsenlabaixa
productivitatdeltreballilaprecarietatcomafactorsdecompetitivitatinternacionalique
fomentinl’equilibriambl’entornenqueesdesenvolupal’activitateconòmica.Enscaluna
economiadiversificadaiorientadaalainternacionalització,queexplotideformaactualitzada
lespotencialitatspròpies(turisme,sectoragroalimentari,sectorautomobilístic,culturali
audiovisual),incorporant-hifactorsdecompetitivitatinternacional(explotaciódelnínxolbio-
tecnològic,delestecnologiesdelainformacióilacomunicacióodelesenergiesverdes).
97. Foment de l’economia del coneixement i la innovació
98. SituantlainversióenR+D+i,tantprivadacompública,enlamitjanaeuropea;reorientantel
pressupostpúblicenR+Dpertald’impulsarunteixitproductiuieconòmicavançaticreadorde
valorafegit.L’emprenedorianoésincompatibleambunmodelsocialjustiequitatiu.Cal
fomentarl’impulspúblicfinancerpelsemprenedorsiemprenedoressocials,econòmicsi
culturalsdelpaís.
99. Més ocupació, de més qualitat
100. Lacreaciódellocsdetreballilaprotecciódelsdretsdelstreballadorsilestreballadoresésla
prioritatdelspropersanys.Elsilessocialisteshemdeprendrecomaprincipalvariabledelbon
funcionamentdel’economiaelsllocsdetreballgeneratsilasevaqualitat.L’aturila
precarietatlaboralsón,sensdubte,elsímptomamésclard’unmodeldecreixementmalaltísi
elfracàsdecertespolítiqueseconòmiquesilaboralsdesenvolupadespelsnostresgoverns.
S’hadecrearmésocupaciófentcompatibleslaflexibilitatilaseguretatenelllocdetreball;
garantintunamajorestabilitatcontractual;promoventlaconciliaciódelavidalaboral,
personalifamiliarambunapolíticaactivad’unmodeldegestiódel“tempssocial”através
d’un“Pactecatalàdeltemps”;essentcontundentsenlalluitacontralasinistralitatlaboral;
promoventlaparticipaciódelstreballadorsitreballadoresenel“govern”delesempreseso
fentdelaformaciócontinuadaunaprioritatcompartidapertotselsagentssocials.Enel
benentèsquenomésuncreixementdel’economiaequilibratisosteniblegarantiràllocsde
treballenqualitatienqualitat.
101. Reforma fiscal i finançament equitatiu dels serveis públics
102. L’EstatdelBenestarfonamentapartdelasevaexistènciaiviabilitatenelsvalorsdela
solidaritatil’equilibrientrelanecessitatindividualicomunitària,ienlanecessitatd’un
sistemafiscalfortijust.Massavegadesambdóshanestatdissociats,carregantde
connotacionsnegativeselsimpostosfinsl’extremquegovernssocialisteshanarribatafer
banderadelareducciólineald’impostosodeladesapariciód’algunesfiguresimpositives.
103. Enelsdarrersanys,coincidintambvalorsemergentsdelessocietatsdeconsumoccidentals,
elsserveispúblicscadacopsónvisualitatsperpartdelaciutadaniacomunbéoserveide
consum,defàcilaccésibaixonulpreu;convertintl’úsencostumiconsum.L’excésenel
—16—
12èCongrésdelPSC-PONÈNCIAMÀRC
consumd’aquestsserveisgeneraproblemesd’equitat(jaqueelmecanismesd’autoregulació
d’aqueststipusdeserveiséselcostd’oportunitatdeltempsatravésdelesllistesd’espera)i
deviabilitatfinancera(alnodisposardel’estructurafiscalsuficientperferfrontatotala
demanda).Desd’aquestpuntdevistaésimprescindibleintroduircanvisculturalsenmatèria
d’úsdelsserveisimecanismesconcretsdecontrolperevitarqualsevolabúsenlautilització
delsserveispúblicsimaximitzarl’eficiènciaenladespesailainversiópúbliques.
104. Ésimprescindibletambéavançarenlaculturafiscal,quepenalitziqualsevolcomportament
irresponsable(amésdelasevapersecucióadministrativaopenal),queintegrilareflexiósobre
elcostdelsserveispúblicsilanecessitatdefinançar-losadequadament,idefensilanecessitat
d’unsistemafiscaleficaç,transparentijust,quegaranteixilaprogressivitatenelsimpostos,el
tractamentadequatdelesrendesdeltreball,lapromociódel’activitatempresarialgeneradora
dellocsdetreballideriquesasocial,ilapenalitzaciófiscaldelesactivitatsimproductives,els
beneficisespeculatiusielscostosambientals.
105. Cap a una renda bàsica de ciutadania
106. Lesactualsdinàmiquesenelsmercatsdetreballsóncadacopmésvulnerablesalscicles
econòmicsiambsímptomesdegenerarbeneficiscadacopmésdesiguals.Aquestfetpot
afectarenelfuturalesrendesfamiliarsespecialmentsicomparementreparellesestablesi
ambformacióquedisposinderiquesaacumuladaiaccésalsistemadepensions,respectea
personesqueviuensoles,senseestudisiquehaginposposat,pernecessitatoelecció,l’accésa
lapropietatd’unhabitatge.Sil’actualsistemadepensionspotasseguraravuiunaequitat
inter-generacionalindiscutible,quedapendentlareflexiósobrel’equitatintra-generacionalde
demà.Perviureambtoteslesoportunitatsigarantieslasevaciutadaniaplenacalapostarper
promoureunaculturadelaresponsabilitatfiscal,aixícomestudiarelsmecanismes
d’integraciódetransferènciesideduccionsfiscalsorientadaasubstituirl’assistènciaperla
garantiad’unaRendaBàsicadeCiutadaniaqueevitilacaigudaenlapobresaenunmoment
d’augmentdelaprecarietatlaboralienelqueal’aturestructuralseliafegeixl’aturproducte
delaprofundacrisieconòmicaid’unlentprocésderecuperació.Peraconseguir-hoés
necessariimpulsarmesuresquepromoguinlacorresponsabilitatfiscalievitaraquellsque
soscavinlaculturadelacontribuciófiscal.Calapostarperunapolíticafiscalprogressiva(tant
desdelpuntdevistadelsingressoscomdeladespesa).Perfer-hocalunmodeldefederalisme
fiscalqueprotegeixiocedeixisobiraniacapal’EstatolaUEdemaneraqueescontribueixia
unamillorharmonitzaciófiscalestatalieuropeaqueeviticompetènciafiscalalabaixaentre
territoris:abanscedirsobiraniafiscalquecediral’idealliberalconservadorqueapostaper
modelssocioeconòmicsdebaixafiscalitatimínimsserveissocialsderesponsabilitatpública.
107. Accelerar la transició social i ecològica a Catalunya
108. Enscomprometemaincrementarlespolítiquesdefomentdel’energiaeòlica,solarid’altres
energiesrenovables,totavançantcapalafiscalitatecològica(impostosverds),dinsdela
políticaglobalcontraelcanviclimàtic;promoventunagestiósostenibledel’aigua,prioritzant
l’estalviurbàiruralipromoventienfortintlespolítiquesdecontrolderesidus.Lapolíticade
sostenibilitats’hadebasartambéenladefensadelcapitalpaisatgísticdelpaís.
109. Elsocialismecatalàapostaperdonarimpulsalatransiciósocial-ecològicaaCatalunya.Volem
aprofundiriestendreeldiscurspolíticmediambientalilesaccionsperferdelespolítiques
mediambientalsunaoportunitat.Novolemferdel’ecologismeunamarcadeconsumamb
l’objectiudeseguirdestruintelmediambientambunllenguatgepolíticamentcorrecte,niun
—17—
12èCongrésdelPSC-PONÈNCIAMÀRC
fonamentalismemediambientalqueensprividelacompetitivitateconòmicaquenecessitael
país.
110. Lessocietatsqueprimerimplantinunsistemad’autosuficiènciaatravésdelesenergies
renovablesseranlesquesuperaranabansimillorlacrisiestructuralquevivint.Lasuperacióde
lacrisitédiversosfrontsobertsquenecessitencanvisivalentiapolítica.Unéselnostremodel
deconsum,derespectepelmediambienti,sobretot,elcanvidelmodelenergètic.Aquesta
transiciócapaunanovasocietatecològicaimplicaiimplicaràimportantsesforçosamb
l’objectiudeferelsgranscanvisestructuralsquetindranelseuimpacteallargtermini.
111. Totiqueaquestcanvijahacomençatdemaneratímidaalanostrasocietatserannecessaris
doselementsimportantsacurtterminipercrearaquestanovasocietatecològica:elprimerés
unambiciós“NewDealVerd”perimpulsariniciativeseconòmiquesiunafiscalitatverdaper
condicionarelmodelproductiu.Ielsegonéslatransformaciódelademanda,fentdels
ciutadanselsactorsicoproductorsdelnoumodel.
112. Aquestaapostadefuturésurgentperlasuperaciódelacrisi,percrearnovesoportunitatsi
sortirreforçatscomasocietat.Lessocietatsquetinguinlacapacitatderevolucionarelsseus
modelsenergètics,icoméselcasdeCatalunya,potenciarlaqualitatdelmediambientestaran
generantnovesoportunitatsiavantatgescompetitiusenl’economiaglobal.
Propostaobertadetemesadesenvolupar:
114. -Comencapçalarunprojectederegulaciódel’economia
115. -Comdefinirunmodeld’economiasostenibleaescalalocal/regional(canviclimàtic,noves
energies)
116. -Estratègiesderetencióiatracciódetalentperaconseguirunaeconomiabasadaenel
coneixement
117. -Principisdelanecessàriareformafiscal(progressivitat,fiscalitatverda)
118. -Noussistemesdetransportcol•lectiu
119. -Barcelona-Catalunya
120. L’espaipúblic,elsserveispúblicsilaxarxadegarantiessocials
121. El catalanisme com a factor de cohesió social
122. Lacohesiósocialésunactiuintangiblesobreelqueesfonamentapartdelajustificacióde
l’actuaciópúblicaipolíticaquegaranteixcreixementseconòmicsrobustos,sosteniblesijustos.
Lacohesióneixenelsàmbitsméspetitsdelacol•lectivitat(comlafamília)iesconsolidaen
àmbitsdelacol•lectivitatmésamplisquetenenaveureambelcompromísindividualcapala
comunitat(elbarri,elmunicipioelpaís).
123. L’equilibrientreelcompromíscomunitariilaresponsabilitatindividualésunvaloressencial
delprogréssocialjaquenomésl’exercicicomplertdelsdeuresilareclamaciójustadelsdrets
potfersosteniblel’equilibrientreelsectorpúblicielsinteressospuramentindividuals.El
—18—
12èCongrésdelPSC-PONÈNCIAMÀRC
sentitcomunitariprenaleshoreslacategoriadevalorenladiscussiódelmodelsocialque
volemperlaCatalunyadelsegleXXI:generarcohesiópolíticaisocialalvoltantdelcatalanisme
tambéésconstruirunEstatsocial.
124. La necessitat de repensar l’administració
125. L’administraciópúblicadelsegleXXIhad’abandonarelseurolpreeminentmentpaternalistai
lasocietatcivil(mésformadaiinformada)s’had’organitzarpertenirunpapermés
compromèsenlasevaresponsabilitatcomunitària.Caltreballarperunaciutadaniamés
empoderadaperreclamardretsiexercirdeures.Sónmúltipleslesaccionspendentsenl’àmbit
delapotencialmilloradegestiópública:
126. 1.-Serveispúblicsuniversalsdequalitat
127. Calgarantiratravésdelsserveispúblicselsdretsbàsicsiuniversalsdesalut,educació,culturai
seguretat.Calqueaquestsserveispúblicssiguinfinançatsatravésdelsistemafiscaliquela
sevaqualitatnon’expulsilesclassesmitges.Lapràcticauniversalitzacióaconseguidaenalguns
delsàmbitscomelsanitariol’educatiucalquesiguianalitzadaambnousparàmetres
relacionatsambelsnousvalorsemergentscomladistribuciódeltemps,l’accésalainformació
oeldesenvolupamentd’habilitatsdecomunicacióiformacióassociadesalesnoves
tecnologies.Enl’actualmodeldeprovisiódeserveissocials,sanitarisoeducatiuss’identifiquen
novesfontsd’inequitatenl’accés(llistesd’espera,assignacionsdecentresescolarsoaccésa
lesajudessocials)quepodencontribuiral’allunyamentdelscol•lectiusqueestancontribuint
majoritàriamentenelfinançamentd’aquestsserveis.Lagarantiad’excel•lènciaiqualitaten
elsserveispúblicsés,enaquestsentit,unfactorclaudeviabilitatpertaldequeelsector
públicnoperdielprestigientrelesclassesqueelsostenenfinancerament.Almateixtemps
quecalevitarl’allunyamentd’aquestscol•lectius,caltreballarperevitarquesiguinjustament
lesclassesmitjaneslesqueacabinmonopolitzantalgunsserveisperexpulsiódecol•lectius
que,perfaltad’accésalainformacióoacertaformació,siguinexclosesperl’administració
pública.Finalment,enunmomentquecalconsolidarelpilardelsserveissocialsdel’Estatdel
Benestar,esrequereixunadiscussióprofundasobrelauniversalitzaciód’aquestsserveisila
viabilitatfinanceraperaugmentar-los.Launiversalitathadegarantirquetotciutadàsigui
elegibleperlaprestaciódelsserveispúblicsperònonecessàriamentquecontribueixind’igual
maneraalseufinançament:laregressivitatdelsistemapotnéixerd’unainequitativa
distribuciódeladespesapública,noúnicamentd’undissenyinjustd’ingressosfiscals.
128. 2.-Defensadelpaperdelafunciópúblicailanecessitatdelasevamodernització
129. Generalitzarincentiusenlesretribucionsdelstreballadorsitreballadoresdelafunciópública
enlalíniadereconèixer“quiets”,“quèets”,“quèfas”i“comhofas”.Endefinitivaaspectesde
reconeixementdelasingularitat,quetrenquinelmonopolidelahomogeneïtzaciói
burocratització,queintrodueixinfactorsdereconeixementdelcomplimentd’objectius,del
desenvolupamentprofessional,aixícomlaflexibilitzaciódelacarreraenelside
l’administraciópública.
130. 3.-Méscooperacióentrelesdiferentsinstitucions
131. Tradicionalmentelpensamentliberalconservadorhaviaidentificatlaintroduccióde
mecanismesdequasi-mercaticompetènciaenelsectorpúbliccomunafontdemillorade
l’eficiènciailacapacitatd’elecciódelsciutadans.Desprésde20anysd’assajosenl’aplicació
d’aquestsmecanismesengovernsconservadorsespotafirmarquel’existènciademonopolis
localsolafaltadecredibilitatenelriscl’expulsiód’agentsineficientsenelspseudo-mercats
públics,faqueesreplanteginmecanismesdegestiópúblicadenaturalesacooperativa.
—19—
12èCongrésdelPSC-PONÈNCIAMÀRC
Aquestsmecanismesequilibrenlanecessàriaautonomiadegestióambellideratgede
coordinacióitransversalitatdel’autoritatpolítica.Calmigrarcapaformesdegestiópública
cooperativaigovernançadescentralitzada.Enaquestsmodelsdegestióigovern
necessàriamentcalqueelsagentsqueostentenrectoria,finançamentiprovisiódiferents,
exerceixindeformadiligentisenseconfusionslessevesfuncions.
132. 4.-Autonomiadegestióambtransparència
133. L’apostaperlamilloradel’autonomiad’entitatspúbliquesdesconcentradesdeprovisió
públicadeserveisiladescentralitzaciódel’administracióaplicantprincipisdesubsidiarietat,
hand’estaracompanyadesdemecanismesdecoordinacióid’accésalainformacióperla
gestióqueassegurinlacol•laboracióentreinstitucionsiensdescentralitzats.Enaquestsentit
ésdeltotrellevantdefinirmecanismesefectiusderelaciófinanceraentreelsagentsquanel
finançamentilaprovisiótenentitularitatsdiverses.Enl’àmbitdelesprestacionss’hadesaber
gestionarlacomplexitatiferpedagogiapolíticadefuginttantdelasimplicitatcomde
l’extremismeideològic.Peraixòcalrebutjarladicotomiamercat–Estat:elmercathadeser
competiuil’administracióeficient.Lamajorautonomiadegestiópública(quepotdonarmillor
respostaalesnecessitatslocals)s’had’acompanyarnecessàriamentiproporcionalmentde
majortransparènciailarectoriapúblicadelsistemahadeposarenmarxamecanismesmés
potentsderetimentdecomptesalaciutadaniadelasevaactuaciópolíticaiadministrativa.
134. Reforçar l’estructura bàsica de l’Estat del Benestar
135. Catalunyacomanaciósocialmentavançadarequereix,quanl’economiahopermeti,d’una
convergènciadeladespesasocialamblaUEielfomentdepolítiquessocialsméstransversals.
D’aquestamaneraesgarantiràqueesfaciefectivalalluitacontral’exclusiósocial(persituar-
la,comamínim,alamitjanaeuropeadels15)iqueesportinatermelespolítiquesd’unpaís
socialmentcohesionatiambunrepartimentjustiequitatiudelesoportunitats.Lalluitacontra
lapobresaicontraqualsevolformadediscriminacióiexclusiópassaespecialmentperdotarde
suficientsrecursoseconòmicslespolítiquessocials,méstransversals,iquehanvingutessent
reforçadespelgovernsocialistaalaGeneralitatdesdel2003.
136. Educació i cultura
137. Comapolítiquessocialsdegarantiadelaigualtatd’oportunitatsambunespecialesforçperla
universalitzaciód’algunsserveisqueassegurenlaigualtatd’oportunitatsentredonesihomes
(p.ex.enl’educacióde0a3anys),elsincentiusalsialesjovespernoabandonar
prematuramentelsestudispost-obligatoris,l’establimentdepolítiquesactivesd’actualització
deconeixementihabilitatsdelstreballadorsitreballadores(fomentdelaformaciócontínua
enl’àmbitlaboral)ofomentantelsuportalespolítiquesculturalscomunadelesprioritatsen
lapolíticasocialdelpaís.Calapostarpelplurilingüisme,laqualitatil’excel•lènciaenl’educació
comafactorsclausperlacohesiósocialielprogréseconòmiciculturaldelpaís.
138. Salut i dependència
139. L’atencióaladependèncias’hadeseguirconfigurantcoml’eixqueamplialesbasesd’actuació
prioritàriadel’EstatdelBenestardelsegleXXI.Améscalseguirtreballantpermantenirun
sistemasanitariquegaranteixiunaccésuniversaliunfinançamentpúblic,dequalitatieficient,
quedefineixiclaramentlacarteradeserveisderesponsabilitatpúblicaipromoguila
participaciódelsilesprofessionalsidelaciutadaniaenlesdecisionsclíniquesidegestió.
—20—
12èCongrésdelPSC-PONÈNCIAMÀRC
140. Immigració i nova ciutadania: drets, deures i valors
141. Elnostrepaíshapassatdeserpaísd’immigrantsaésserunpaísreceptord’immigració.Una
recepcióifluxosmigratorisfruitdel’excepcionalcreixementeconòmicquehetingutals
darrersanys.Uncreixementque,senselaparticipaciódelespersonesimmigrades,nohagués
estatpossible,iquetéunimpactedirectealesnostresvilesiciutats.
142. Laimmigracióéspertant,undelsprincipalsreptesquetélanostrasocietat.Unreptesobreel
quehemdeparlar,reflexionariactuarpolíticament.Ladretaespanyolaicatalanapresentala
immigraciócomundelsmajorsproblemesquetélanostrasocietat,elevantl’anècdotaiel
rumoracategoria,sempreenformaproblemàticaipergenerarfractures,utilitzantidibuixant
unenfrontamententreculturesireligionsambl’objectiud’alimentarlapordelespersonesen
situaciósocialmésprecàriaiquemésestanpatintlacrisiil’atur.Atiantodisquetindran
conseqüènciesmoltnegativesperalanostrasocietatiqueacurtterminiestanalimentantels
discursospopulistesixenòfobsquefinsitotestantenintrèditselectorals,comelshatingutla
ultradretaamoltspaïsoseuropeuselrecursalaislamofòbia.
143. Aquestsfetsobliguenal’esquerraadonarrespostes.D’unabandaalespersonesimmigrades
quetenenlavoluntatdeformarpartdelanostrasocietat,peròtambéalsciutadansi
ciutadanesqueenmoltsbarrisiciutatsdelpaísveuenambreticència,iincomprensióifinsi
totrebuigelfenomenmigratori.Totplegatenshadeferreflexionarsobrelafeinaaferen
matèriad’immigracióideconvivència,iquinmodeld’integracióvolemtreballaren
col•laboracióambtotselssectorsimplicats.
144. Estemconstruintdiaadiaunmodeld’integracióquetétrescomponentsimportantsperla
nostrademocràciailesbasesmaterialsperalaconvivència:
145. Elprimeréslavoluntatd’afirmarlaigualtatdedretsideuresentretotselsciutadansi
ciutadanesambindependènciadelasevaprocedènciacomabasedelaconvivència.
146. Elsegoncomponentéselmésdifícildeconsolidarirequereixunsentimentdepertinençaa
unacol•lectivitat,sónlesbasesmaterialsperpoderestablirunveritablediàleginterculturali
unaintegraciórealdelsnouvingutsilesnouvingudes,quesolsseràpossible,sihihaigualtat
d’oportunitatsijustíciasocialperatots,ambindependènciadel’origenoprocedènciade
qualsevolciutadà.
147. Elterceréselreptededefensariferprevaldreelsvalorsdemocràticsque,comasocietati
comapaís,enshematorgatatravésdelaConstitucióil’Estatut;laigualtatdegènere,la
llibertatil’autonomiapersonalsal’horad’establirunprojectedevida,lallibertatreligiosa,etc.
148. Així,doncs,apostemperpolítiquesd’integraciódelanovaciutadaniadefinidesatravésdel
fomentd’actuacionsenverselsnouvingutsambl’objectiud’intercanviarinformació,
coneixementsoexperiències,i,alhora,oferintlaformacióitotesleseinesnecessàriespertal
defacilitarlasevainclusiósocialielseuexercicid’unaciutadaniaplenaivinculadaaun
projectedeCatalunyacompartit.Defugirdelpaternalismeigarantirlaplenaciutadaniaamb
dretsideures.I,enaquestsentit,ampliareldretdevotdelanovaciutadania.
149. Pacte per la convivència, contra la violència
150. Encontextosdecrisieconòmicaisociall’apostaperlacohesiósocialbasadaenelsprincipisde
convivènciaésessencials.Calapostarperunpactesocialdeconvivènciailluitacontrales
—21—
12èCongrésdelPSC-PONÈNCIAMÀRC
violènciaespecialmentdematriumasclista,xenòfoba,homòfobaodeminories
tradicionalmentperseguides.
151. El principi de responsabilitat per l’exercici d’una ciutadania plena
152. Laciutadaniaconfiguralacentralitatdelssistemesdeprotecciósocial,irequereixqueles
organitzacionss’adaptinperpersonalitzarihumanitzarl’atencióalespersones.Calpromoure
uncanviculturalisocial,amblaparticipacióactivadelaciutadania,pergestionarles
expectativesiresultatsdelssistemespúblicsdeprotecciósocial.Aquestcanvihadecomportar
elfomentdelaco-participacióico-responsabilitzaciódelaciutadaniaenlapresadedecisionsi
had’inclourelaimplicaciódelciutadàenlagestiódelseupropibenestar(físic,econòmic,
socialocultural).Laciutadanianoestàconformadapersubjectespassius,apostemperla
participaciódelaciutadaniaenlapresadedecisionsd’allòquepúblicamentelsafecta,
considerantelsseuspuntsdevistairespectantlessevesdecisions.Creiem,també,enuna
ciutadaniaresponsableiidentificadaambelsserveispúblics.Elsistemacatalàdeprotecció
socialiresponsabilitatpúblicahaseguirvetllantperl’equitatenladistribucióderecursos
segonslesnecessitatsdelsindividusilareducciódedesigualtatsdeltipusquesigui:social,
econòmica,culturaloterritorial.Elciutadàesfaràmésresponsableambelsinstruments
adequatsquelipermetinunamajorinteraccióambl’administracióprestadoradeserveisde
protecciósocial.Enaquestsentitlesnovestecnologiesrepresentenunaclaraoportunitatde
milloraperlarelacióadministrat-administració.
153. Responsabilitat social i civil
154. Augmentarlaparticipaciómésactivad’algunsagents(especialmentorganitzacionsiagents
socials)permetràaugmentariconsolidarunbaseàmpliadesuportalesvirtutsd’unsistema
quevetllaperlaredistribuciódelarendailariquesa,laproteccióicohesiósocialaixícomla
solidaritatentrecol•lectiusiterritoris.Laresponsabilitatsocialicívicahad’arribartambéa
l’empresaprivadaquehademanteniruncompromísméscomunitari:socialitzantelsseus
beneficisperevitarqueempresesambbeneficiscarreguinsobreelsserveissocialsmillores
injustificadesdemargesempresarials;evitantquela“responsabilitatsocialcorporativa”sigui
uninstrumentdemàrquetingifomentantquesiguiunelementessencialdelasevafunció
objectiuamaximitzar;exigintlamàximasensibilitatcomunitàriaalesempresesprivadesque
gestionenserveisbàsicsprovinentsd’anticsmonopolisestatals(energia,telefonia,financeso
transport).
155. Resposta a noves necessitats social: cultura i coneixement
156. Lamajoriadepolítiquesdeprotecciósocialpateixend’unaprovisiófragmentada,dispersa,en
ocasionsinsuficientienocasionsclaramentesbiaixadapelsrecursosdisponiblesinopels
recursosnecessaris.Avuipodemgarantirquequalsevolpersonatinguicapacitatd’accésa
formacióregladaienelcasquenolatinguipuguiassegurar-seunaqualitatdevidadigna.El
quecomençaanogarantir-seésqueesdonil’actualitzaciónecessàriapernoexcloureauna
partdelapoblaciódelfluxd’informacióiconeixementnecessarispermantenirunbenestar
globalòptim:aspectescomel“gap”digitaloeldretdel’accésalainformaciósoncadacop
mésrellevantsihandeformarpartdenovesprioritatsfrontalsàmbitsdecaràctermés
puramentassistencialista(educació,salutoserveissocials).Polítiquespúbliquesculturals,de
formaciócontinuada,detransparènciainformativa,d’accésalconeixementcompartit,de
garantiadeseguretat(física,afectivaolaboral),caldràqueesvagincol•locantentrelesnoves
prioritatsdel’agendapolítica.
—22—
12èCongrésdelPSC-PONÈNCIAMÀRC
157. Defensa del territori
158. Elterritorihadesergarantd’equitatapropantl’atencióalespersonessobretotenaquelles
actuacionsquerequereixenunafreqüènciaiunacontinuïtatassistencialelevada.Apostempel
principidesubsidiarietatperquèestemconvençutsquelaprovisiós’hadedonarenelnivell
territorialòptimmésproperalaciutadania.Elterritorihadeserl’escenaridelacooperació,i
qualsevolreorganitzacióterritorialhadegarantirlamàximaeficiènciaieficàciaenlaprestació
delsserveis.Pergarantirlacohesióterritorialdelpaíscalunmodeldefinançamentdeles
administracionslocalsnoinferioraunterçdelsrecursospúblicstotalsdelsistemadeprotecció
socialglobaldel’Estat.
Propostaobertadetemesadesenvolupar:
160. -Comaplicarelsprincipisdel“GovernObert”(OpenGovernment)
161. -Sistemesderendimentdecomptesalaciutadania
162. -Laculturail’educaciócomaeixosdelespolítiquespúbliques
163. -Elreptedelaimmigració:convivènciaiinterculturalitat