InformacióNova Junta de Govern

del COMG

Per un any més solidari. Feliç 2015

COMGel butlletí

InformacióEleccions 2014

Informació Entrevista president COMG

Dr. Josep Vilaplana

d e s e m b r e 2 0 1 4s e m e s t r a l

113

L’eq

uip

deFò

rum

Cor

redo

riad’

Ass

egur

ance

sus

des

itja

bone

s fe

stes

iun

feliç

201

5

Fòru

m C

orre

dor

ia d

’Ass

egur

ance

s és

un

serv

ei c

reat

per

a

reso

ldre

les

nece

ssita

ts a

sseg

urad

ores

del

s co

l·leg

iats

i el

s se

us fa

mili

ars.

So

m la

tev

a co

rred

ori

a.

Treb

alle

m p

ensa

nt e

n le

s te

ves

nece

ssita

ts i

ofer

im

solu

cion

s d

e q

ualit

at e

n co

ndic

ions

ava

ntat

jose

s d

e co

ber

tura

i p

reus

. Per

a t

u.

• R

C P

rofe

ssio

nal i

Soc

ieta

ts•

Pro

tecc

ió ju

rídic

a•

Des

pat

xos

i ofic

ines

• Ll

ar•

Aut

omòb

il •

Em

bar

caci

ons

de

Lleu

re

Alb

ered

a, 3

-5 À

tic ·

1700

4 G

irona

· Te

l. +

34 9

72 2

08 8

00co

rred

oria

@fo

rum

sani

tari.

cat

· ww

w.c

omg.

cat

Po

sa’t

en

cont

acte

am

b n

osa

ltres

it’

info

rmar

em s

ense

co

mp

rom

ís!

• V

ida,

Acc

iden

ts•

Ass

itènc

ia e

n vi

atge

• D

epen

dèn

cia

• E

stal

vi i

Pen

sion

s•

Sal

ut•

etc.

Sumari

Publicació Interna COMG

President: Dr. Josep Vilaplana i Birba

Secretària: Dra. Carme Busquets i Julià

Redacció: Meritxell Bonet Costa

Foto portada: Foto: COMG - Ajuda

Fotografies: COMG, Shutterstock

Realització: Nexe Impressions, sl

DIPÒSIT LEGAL: GI-1856/91 ISSN1577-5593

Edició: desembre 2014

Escrits i opinions al : press@comg.cat

c/ Albereda 3-5 17004 GironaTel.: 972 20 88 00Fax: 972 20 88 08E-mail: comg@comg.cat Web: www.comg.cat

>5 Informació COMG - Nova Junta de Govern del COMG - Eleccions 2014 - Funcions - Organigrama del personal - Comunicat de premsa - Associació de Facultatius Jubilats “Dr. Josep Trueta”

- El COMG s’ha adherit a la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura 2014

- Projecte de llei que modifica les lles d’IVA/IRPF/Impost de societats

>22 Informació - La Fundació Joan Bruguera, plataforma d’excel·lència mèdica

- Girona i Montpeller, 550 anys de relació científica: La Fundació Bruguera

>24 Entrevista - Dr. Josep Vilaplana i Birba President del COMG

>27 Ebola: sense mites - Dr. Antoni Trilla Hospital Clínic -Universitat de Barcelona- ISGlobal

>29 Formació Continuada

>30 Espai del Metge i de la Salut Rural - Curar-se en salut, una nova exposició sobre el tresor de la salut

>31 COMG-Ajuda

>34 Metges veterans - Els metges veterans segueixen creixent

>35 Col·legi - Acords junta i apunts

>37 Fundació Galetea i PAIMM

Aquest butlletí no s’identifica necessàriament amb les opinions expressa-des pels seus col·laboradors. La posició formal del Col·legi de Metges de Girona queda reflectida en els textos editorials. El Butlletí resta obert a qual-sevol text d’opinió, col·laboració, notícia o comentari dels col·legiats, que es publicaran sempre en el marc d’una revista col·legial. COMG > 3

Editorial

Dr. Josep VilaplanaPresident

Benvolguts companys i com-panyes,

El passat juny tota la junta que jo presideixo presentàvem un programa basat en la trans-parència, el compromís i la professionalitat, i competint amb dues candidatures més vàrem ser els més votats. Ja ens hem posat a treballar per fer un col·legi més obert, professional i amb més ser-veis. Tenim un personal del col·legi molt motivat i com-promès, i és en aquest àmbit on hem fet ja alguns canvis. Hem prescindint d’algunes persones que no considerà-vem imprescindibles i volem introduir també a tothom en una cultura de més professio-nalitat amb formació específi-ca i incentius a través d’objec-tius. Segur que sabeu de què parlo.

He fet tota una ronda de con-verses amb les principals au-toritats sanitàries, municipals i universitàries de Girona, per tal de presentar-me, oferir la nostra col·laboració i per a comunicar quins són els prin-cipals projectes que tenim. Hi ha feina a fer i necessitem l’ajuda de tothom.

De la mateixa manera, he de dir-vos que tenim una sèrie de problemes crònics relacio-nats amb l’Organització Mè-dica Col·legial a Madrid (Pa-

tronato de Huérfanos i quota de manteniment del Consejo General de la Professión Médi-ca, etc) que ja hem començat a solucionar i que farem amb connivència amb el Consell de Col·legis de Metges de Ca-talunya.

Amb una visió més amplia, els metges de Girona ens enfron-tem als profunds canvis que globalment està patint tota la societat catalana, i professio-nalment ens encarem cada dia més a molts aspectes com el creixement de les mesures (i de la mètrica) del rendi-ment de comptes, de la res-ponsabilitat, i dels canvis en el pagament dels proveïdors que van canviant el procés i l’estructura de l’assistència mèdica. Com a líders de l’as-sistència mèdica hem de tenir actituds que ens portin a im-plicar-nos, a respondre d’una manera centrada al pacient, i a la realització de les millors normes de pràctica clínica. Li-derar aquest treball multidis-ciplinar implica coneixements de comunicació, de seguretat i de qualitat que hem d’afegir a les habilitats i coneixements tècnics que ja tenim. Durant aquests primers mesos ja hem tingut l’oportunitat, en diferents fronts, de buscar la complicitat de la societat gironina per a defensar una sanitat de qualitat i no fer pas-sos enrere.

Des de la Junta del Col·legi volem impulsar totes les ini-ciatives de creixement pro-fessional i intel·lectual que creieu convenients. No dub-teu en dir-nos, suggerir-nos o alertar-nos sobre el que fem o no fem. El Col·legi és de tots i necessitem aquest feed-back per a créixer. Volem convertir el nostre web en el cercador de formació sanitària més im-portant de Girona, agrupant el què ara està molt dispers i és poc conegut.

Estem estudiant també les millors ofertes per tal d’ofe-rir el millors serveis per tots vosaltres, serveis d’assegu-rances però també financers i d’assessorament econòmic i jurídic. Vull insistir en què els col·legiats han de fer servir els serveis que paguen i que ja té el seu col·legi.

Hem iniciat un ampli procés intern i extern que, humil-ment, pensem que és de mi-llora per complir els objectius pels què vàrem ser escollits. Volem obrir el col·legi a tots vosaltres i estem pensant en fer una jornada de por-tes obertes, de la que esta-reu puntualment informats. Seguim amb il·lusió, veient oportunitats en les dificultats i amb la idea que el Col·legi té molt a oferir als seus membres i propietaris. Tota la Junta, i jo mateix, seguim treballant per aconseguir-ho.

Moltes gràcies z

COMG > 4COMG > 4

Informació COMG

Nova Junta de Govern del COMGUn equip unit pel servei a la professió

PresidentDr. Josep Vilaplana i BirbaLloc i any de naixement: Girona, 1959Especialitat: Anestesiologia i Reanimació (1988)Llicenciat a la universitat: Univer-sitat Autònoma de Barcelona, 1983

Lloc de treball actual: Aneste-siòleg a l’Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta - Unitat del Dolor. Clínica Bofill - Unitat del Dolor.Altres mèrits professionals i/o aca-dèmics: Professor del Comitte for the European Education in Anaesthesiology des de 1995; Redactor en cap de la Revista Española de Anestesiología y Reanimación 1996-2004; Pre-mi beca Joan Bruguera del COMG 1997, Professor Asso-ciat Universitat de Barcelona Virtual 2004-2005 i Universitat de Girona l’any 2012. Ha estat moderador, ponent i orga-nitzador de diferents cursos i congressos nacionals i in-ternacionals i també ha pu-blicat comunicacions, llibres i articles a revistes d’impacte

nacional i internacional de la seva especialitat. Investi-gador en diferents projectes (finançats o no per la indus-tria farmacèutica) de recerca des de 1989. Membre de la SEDAR (Sociedad Española de Anestesiología y Reanima-ción), SCD (Societat Catalana del Dolor), ACMCB (Acadèmia de Ciències Mediques de Ca-talunya i Balears), ESA (Euro-pean Society of Anesthesia) i de la IASP (International Asso-ciation for the Study of Pain). Membre del Consell Executiu de Metges de Catalunya i vo-cal del Consell d’Administra-ció del ICS (Institut Català de la Salut) z

COMG > 5

VicepresidentaDra. Pepi Miró i QueraltLloc i any de naixement: Verdú (Lleida), 1953Especialitat: Anatomia Patològi-ca, 1984Llicenciat a la universitat: Univer-sitat Autònoma de Barcelona, 1979Lloc de treball actual: Cap del Servei d’Anatomia patològica de la Clínica Girona.Altres mèrits professionals i/o acadèmics: Consultora dels Ser-veis d’Anatomia Patològica de l’Hospital Santa Caterina-Parc Hospitalari Marti i Julià (Salt, Girona) i de l’Hospital Sant Jau-me de Olot. Ha estat ponent i ha participat en diferents con-gressos nacionals i internacio-nals de la seva especialitat z

SecretàriaDra. Carme Busquets i JuliàLloc i any de naixement: Sant Jordi Desvalls (Girona), 1951Especialitat: Anestesiologia i

Reanimació, 1980Llicenciat a la universitat: Univer-sitat Autònoma de Barcelona, 1976Lloc de treball actual: Cap Clínic de Dolor Agut i Crònic. Espe-cialista Sènior Hospital Clínic de Barcelona des de 2008, Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta des de 1980 fins al 2008.Altres mèrits professionals i/o aca-dèmics: Fundadora de la Uni-tat del Dolor del HUGJT 1985; Presidenta de l’Agrupació de Ciències Mèdiques de Girona; filial de l’ACMCB (Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalun-ya i Balears) 1994-1998; Mem-bre de la Junta de Govern de l’ACMCB del 2000-2013 com a secretària d’actes i vocal. Membre del Consell Editorial de la revista ‘Annals de Medi-cina’ 1998-2002. Membre del Consell de la Professió Mèdica de Catalunya, 2006-2009 com a representant de les Societats Mèdiques de l’Acadèmia. Pro-fessora associada Universitat de Barcelona Virtual 2004-2007 i de la Universitat de Barcelona des de 2012. Premi excel·lèn-cia professional COMG 2006. Ha estat moderadora, ponent i organitzadora de diferents cursos i congressos nacionals i internacionals i també ha pu-blicat comunicacions, llibres i articles a revistes d’impacte nacional i internacional de la seva especialitat. Investigado-ra en diferents projectes de recerca (finançats o no per la industria farmacèutica), mem-bre de la SEDAR (Sociedad Española de Anestesiología y Reanimación), fundadora de la SCD (Societat Catalana del

Dolor), fundadora de la SED (Sociedad Espanyola del Do-lor), membre de l’ACMCB (Aca-dèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears), i de la IASP (International Association for the Study of Pain)z

VicesecretariDr. Rafael Fuentes i Raspall Lloc i any de naixement: Terrassa, 1958Especialitat: Oncologia i Radio-teràpia, 1986Llicenciat a la universitat: Univer-sitat Autònoma de Barcelona, 1982Lloc de treball actual: Institut Ca-talà d’Oncologia ICO - Servei d’Oncologia i Radioteràpia. Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta. Clínica Bofill – Oncologia.Altres mèrits professionals i/o aca-dèmics. Ha estat moderador, ponent i organitzador de di-ferents cursos i congressos na-cionals i internacionals i també ha publicat comunicacions, llibres i articles a revistes d’im-pacte nacional i internacional de la seva especialitat. Inves-tigador en diferents projectes (finançats o no per la industria farmacèutica) de recerca en oncologia i radioteràpia. Mem-bre de la Sociedad Española de Oncologia y Radioterapia

Informació COMG

COMG > 6

(SEOR), de la European Society for Radiotherapy & Oncology (ESTRO) i de la European Or-ganisation for Research and Treatment of Cancer (EORTC)z

TresoreraDra. Teresa Mir i CollLloc i any de naixement: Vall de Bianya (Girona), 1976Especialitat: Medicina Familiar i Comunitària, 2004Llicenciat a la universitat: Univer-sitat de Lleida, 2000Lloc de treball actual: Metges-sa de l’Institut Català de la Salut (ICS) – Equip d’Atenció Primària d’Olot.Altres mèrits professionals i/o aca-dèmics. Membre de la societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFIC). Ha par-ticipat com a docent col·labo-radora amb la fundació Marató de TV3, Docent en programes de formació continuada de l’ICS. Metgessa responsable en Grups del Programa Pacient expert. Investigadora col·labo-radora en un Grup de reserca estadística, economia i salut de la UdG 2005. Membre de ACMCB (Acadèmia Ciències Mèdiques de Catalunya i Ba-lears) z

VocalsDr. Albert Molins EstabanellLloc i any de naixement: Barcelo-na, 1959Especialitat: Neurologia, 1988Llicenciat a la universitat: Univer-sitat Autònoma de Barcelona, 1982Lloc de treball actual: Neuròleg a l’Hospital Universitari de Giro-na Dr. Josep Trueta.Altres mèrits professionals i/o acadèmics: Ha estat modera-dor, ponent i organitzador de diferents cursos i congres-sos nacionals i internacional i també ha publicat múltiples comunicacions, llibres i articles a revistes d’impacte nacional i internacional de la seva espe-cialitat. Investigador en dife-rents projectes de neurologia i de l’estudi de l’epilèpsia en particular (finançats o no per la industria farmacèutica). Mem-bre del grup de formació en Epilèpsia del GESEN (Grupo de Epilepsia de la SEN). Membre electe de la Junta Clínica de l’Hospital Josep Trueta. Mem-bre de la Sociedad Española de Neurología. Membre de la Junta de govern del COMG amb el càrrec de Tresorer de 2010 a 2014 z

Dra. Carolina Roig i BuscatóLloc i any de naixement: Figueres, 1975Especialitat: Medicina Familiar i Comunitària, 2004Llicenciat a la universitat: Univer-sitat Autònoma de Barcelona, 1999Lloc de treball actual: Metgessa de l’Institut d’Assistència Sani-tària (IAS) - ABS Cassà de la Selva - CAP Caldes de MalavellaAltres mèrits professionals i/o acadè-mics: Membre de la vocalia de residents de la CAMFIC (2003 i 2004); Vicesecretària a la Junta directiva de la CAMFIC (2005-2009). Col·laboradora habitual de la Fundació la Marató com a docent en les campanyes de sensibilització de la Marató de TV3 des de l’any 2004. Coope-ració internacional amb la ONG «Botica Natural” al Perú (Andes i Selva Amazònica). Docent en la difusió del llibre blanc d’acti-vitats preventives del departa-ment de Salut de la Generalitat de Catalunya 2006-2007 z

COMG > 7

Dra. Anna Presas i PorcellLloc i any de naixement: Girona, 1976Especialitat: Angiologia i Cirur-gia Vascular, 2006 Llicenciat a la universitat: Univer-sitat de Navarra, 2000Lloc de treball actual: Servei de Angiologia i Cirurgia Vascular del Hospital Universitari de Gi-rona Dr Josep Trueta.Altres mèrits professionals i/o aca-dèmics: Professora associada a la Facultat de Medicina de la Universitat de Girona des del 2011. Ha estat organitzadora i ponent en congressos na-cionals i internacionals de la seva especialitat. Premi Beca Clínica Plató-Fundació Priva-da. Membre de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Cata-lunya i Balears. Membre de la Societat Catalana d’Angiolo-gia i Cirurgia Vascular i Endo-vascular. Membre agregat de la Sociedad Española de An-giología y Cirugía Vascular z

Dr. Manel Vancells i GarridoLloc i any de naixement: Barcelo-na, 1959Especialitat: Cirurgia Ortopèdi-ca i Traumatologia, 1988Llicenciat a la universitat: Univer-sitat Autònoma de Barcelona, 1983Lloc de treball actual: Cap del Servei de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia del Hospital Sant Jaume d’Olot.Altres mèrits professionals i/o acadèmics: President de la filial de la Garrotxa de la ACMCB 2003-05; Membre i Tresorer de la Societat Catalana de Ci-rurgia Ortopèdica i Traumato-logia (SCCOT). Ha participat i ha estat moderador i ponent en congressos nacionals i in-ternacionals. Membre de la Societat Catalana de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia i Membre de la Sociedad Espa-ñola de Cirugía Ortopédica y Traumatoloía. Membre del Pa-tronat de la Fundació del nou Hospital de Olot z

Dra. Silvia Bover i SolàLloc i any de naixement: Sant Hila-ri Sacalm (Girona), 1980Especialitat: Oftalmologia, 2009Llicenciat a la universitat: Univer-sitat Autònoma de Barcelona, 2004Lloc de treball actual: Hospital Santa Caterina - Parc Hospita-lari Marti i Julià (Salt). Institut Oftalmològic Clínica Girona.Altres mèrits professionals i/o aca-dèmics: Doctora l’any 2006 per la UAB; Board of International Council of Ophtalmology 2008. Diferents presentacions i premis a congressos nacio-nals i internacionals, membre de les Societat Catalana d’Of-talmologia, de la Sociedad Es-pañola de Oftalmología i de la Sociedad Española de Cirugía Ocular y Implanto-refractiva. Membre de la Junta de Go-vern actual, càrrec de Vocal, al Col·legi Oficial de Metges de Girona z

Informació COMG

COMG > 8

Eleccions 2014El passat 19 de juny es van ce-lebrar les primeres eleccions telemàtiques del COMG, amb una participació d’un 26,52%; en total van votar 679 col·le-giats.

Aquestes eleccions van ser marcades pel vot electrònic (el COMG ha estat el primer Col·legi de Metges en apli-car-lo) però també perquè era la primera vegada que es presentaven 3 candidatures a presidir la junta de govern de la institució:

- El Dr. Narcís Bardalet, sota el lema “Som metges com tu, estem al teu costat”

- El Dr. Josep Vilaplana, sota el lema “Fem + COMG”

- El Dr. Joan Felip, sota el lema “Metges x metges”

Cal destacar que les llistes eren semiobertes; així doncs

s’havia de votar la junta per-manent en bloc, però es po-dien escollir els vocals de ca-dascuna d’elles.

La candidatura del Dr. Vilapla-na va ser la guanyadora del procés amb un total de 272 vots davant la candidatura del Dr. Bardalet (239) i del Dr. Felip (152). Van haver-hi 16 vots en blanc.

Un COMG per a tots. Així es pre-sentava la candidatura del Dr. Vilaplana, guanyadora de les eleccions del COMG, amb un decàleg de compromisos on destacaven punts com:

- Defensa de la salut pública de qualitat

- Oferir un COMG dialogant i buscador de complicitats amb la societat gironina

- Donar valor a la professió dissenyant una estratègia

de negociació amb les principals asseguradores i entitats mutuals

- Oferir serveis als col·legiats com l’assessorament en temes professionals, legals, socials, econòmics o em-presarials

- Col·laboració amb UdG i ACMCB

- Potenciar la Beca Joan Bru-guera

- Situar el COMG al costat dels ciutadans de Girona i del conjunt de Catalunya en els objectius de país que la pròpia ciutadania catalana decideixi z

Actualització de dades – correu electrònic

Benvolguts/des,Per tal de mantenir-vos informats de totes les notícies, activitats i

assumptes diversos del Col·legi, sol·licitem que actualitzeu el correu electrònic, trucant al 972 20 88 00.

Us agraïm per endavant la vostra col·laboració.

Ha votat679

No ha votat1881

Participació

COMG > 9

Informació COMG

6/19/2014 Informe de Recompte

http://localhost:8080/comg-bo/tallyReport.htm?printVersion=on&electionId=4028e40c467097e001467099aa7d0010 1/3

Informe de Recompte

Dades de l'Elecció "Eleccions als Òrgans de Govern del COMG 2014"

Institució: COMG

Agrupació d'eleccions: Eleccions als Òrgans de Govern del COMG 2014

Data d'inici: 16-06-2014 09:30 CEST

Data de finalització: 19-06-2014 19:00 CEST

Informe generat el: 19-06-2014 19:40 CEST

Vots vàlids: 679

Data demixing/recompte:

19-06-2014 19:23 CEST

Preguntes, respostes i vots "Eleccions als Òrgans de Govern del COMG 2014"

Eleccions als Òrgans de Govern del COMG 2014

Candidatura 1 239> Bardalet Viñals, Narcís> de Cendra Morera, Eulàlia> Figueres de Palol, Anna> Espinet Llovera, Manel> Peya Fusellas, Pere

Candidatura 2 272> Vilaplana Birba, Josep> Miró Queralt, Josepa> Busquets Julià, Carme> Fuentes Raspall, Rafael> Mir Coll, Teresa

Candidatura 3 152> Felip Furés, Joan> Martí Utset, Maria Josep> Mulà Rosias, Joan A.> Castañeda Castañeda, Eliana> Casadesús Valbi, Josep

Vot en blanc 16

- Veure detalls

Vots rebuts: 690

Vots únics: 679

Vots oberts: 679

Vots vàlids: 679

COMG > 10

FuncionsNom Funció

Jordi Rosa Gerent

Organització general dels recursos humans i econòmics

Xavier Roca Adjunt a gerència

Responsable admi-nistratiu del Col·legi i col·legiacions

Teresa Poch Col·legiacions

Col·legiacions i atenció als col·legiats, adminis-tració PPS

Helena Fernández Recepció

Jordi Valls Recepció

Atenció telefònica, recepció i atenció al col·legiats, registre de correspondència, venda de certificats

Anna Guevara Auxiliar

Suport a recepció

Alfredo Rabanal Advocat

Esther Ibáñez Advocat

Assessoria jurídica del COMG al servei dels col·legiats (assumptes mercantils, civils, penals, RC, societats)

Hortensia Buda Neteja

Neteja de les oficines

Meritxell Bonet Comunicació

Comunicació interna, externa i corportativa (web, newsletter, butlle-tí, xarxes socials)

Beatriz Arroyo Comptabilitat

Gestió comptable de COMG, COMG Serveis, Corredoria i Fundació

Ruth Espuche Secretària direcció

Secretària de President, Secretària, Fundació Pascual i Prats, Fòrum Associació

Carme Trigueros Dir. Tèc. Corredoria

Susanna Montalban Assessora Tècnica

Eva Fuentes Assessora Comercial

Gestió comercial i operativa de Fòrum Corredoria

COMG > 11

Informació COMG

Organigrama del personal

Junta de Govern

PresidentVicepresidentaSecretàriaVicesecretariTresoreraVocals

Gerència

Jordi Rosa

Adjunt a Gerència

Xavier Roca

Corredoria d’Assegurances

Carme TriguerosSusanna MontalbanEva Fuentes

Administració

Beatriz Arroyo

COMG > 12

Secretària Direcció

Ruth Espuche

Assessoria Jurídica

Esther IbáñezAlfredo Rabanal

Personal Auxiliar

Anna GuevaraHortensia Buda

Comunicació i Imatge

Meritxell Bonet

Col·legiacions

Teresa Poch

Recepció

Jordi VallsHelena Fernández

Relació de dependència (autoritzacions)

COMG > 13

Informació COMG

Nova secció col·legial de cirurgia ortopèdica i traumatologia

Avís als col·legiats - protecció correu comg.cat

El 31 de juliol va ser aprova-da per la Junta de Govern la constitució de la Secció Col·legial de Cirurgia Ortopè-dica i Traumatologia.

Aquesta secció col·legial té per objecte social agrupar els metges de la província de Girona amb aquesta especia-litat.

Si desitges formar part de la secció col·legial, només has de complimentar el do-cument d’adhesió que et facilitarem a les oficines del COMG z

A causa d’atacs externs al correu del COMG que han patit alguns companys, seria bo protegir les bústies de correu amb contrasenyes més difícils de copiar per tal que no les puguin falsejar.

Us recomanem la combinació de lletres i números per a una major protecció.

Si algun col·legiat creu que la seva adreça electrònica pot haver quedat exposada, adreceu-vos al COMG per efectuar el canvi de contra-senya el més aviat possible.

Per al COMG la seguretat és un valor molt important z

COMG > 14

Comunicat de premsaEls professionals reclamem un servei de cirurgia cardíaca propi a l’Hospital Josep Trueta de Girona

Davant les declaracions del conseller de Salut, la setma-na passada, anunciant que la Generalitat s’estava plantejant tancar el servei de cirurgia cardíaca del Trueta i traslladar les intervencions a l’hospital Germans Trias i Pujol a partir del 2015, el COMG ha cregut necessari fer una declaració conjunta dels professionals gironins per reclamar el servei propi i mostrar la seva total indignació amb la poca infor-mació que reben els profes-sionals.

A la roda de premsa, convoca-da dimecres 12 de novembre al matí a la seu col·legial, hi ha intervingut el Dr. Josep Vi-laplana, president del COMG, la Dra. Núria Estanyol, delega-da de Metges de Catalunya a l’Hospital Josep Trueta de Girona, i el Dr. Albert Igual, coordinador del programa de cirurgia cardíaca de l’Hospital Josep Trueta de Girona.

El Dr. Vilaplana, tot i el comu-nicat d’ahir a la tarda de l’ICS afirmant que es continuarà operant des de Girona i que no es tancarà el servei, s’ha mostrat alerta i ha demanat que es mantingui l’equip ac-

tual ja que el canvi no respon a motius mèdics. A més, ha reclamat que es potenciï el servei, augmentant la seva activitat, enlloc de reduir-lo.

El Dr. Igual s’ha queixat de la falta d’informació que reben els professionals i s’ha mos-

trat molest i decebut per les declaracions del Conseller argumentant que la qualitat prima per sobre la proximitat. Amb aquest sentit, ha afirmat que el servei de l’hospital gi-roní és pròxim i de qualitat, i ha aprofitat per presentar els bons resultats aconseguits pel programa de cirurgia car-díaca que es va posar en mar-xa l’any 2006.

Per la seva part, la Dra. Estan-yol ha assegurat que tancar el servei seria un greu error i convertiria el Trueta en un “hospital de fireta”. A més, ha transmès l’oposició total dels facultatius de diferents serveis de l’hospital.

Al finalitzar la roda de premsa, tots els interlocutors han re-clamat públicament un servei de cirurgia cardíaca a l’Hospi-tal Trueta que doni resposta a totes les necessitats de la de-marcacióz

COMG > 15

Associació de Facultatius Jubilats “ Dr. Josep Trueta”Dr. Manel Rubio

Després de mesos de reu-nions, confecció de llistes de companys ja jubilats, el 26 de novembre de 2013 varem signar, encapçalats pel Dr. Frederic Ribas Quer, i recolzats pel llavors Presi-dent del COMG Dr. Benjamí Pallarès, l’Acta Fundacional de l’Associació a la seu del COMG. Aquest primer pas va permetre l’elecció d’una Jun-ta Directiva i que el Gabinet Jurídic del COMG ens ajudés a tramitar els Estatuts davant de la Generalitat de Catalun-ya, que varen rebre el visti-plau el 5 de maig d’enguany. Amb els Estatuts a la ma, el 8 de juliol vàrem signar amb la Dra. Glòria Padura el conveni de col·laboració activa amb l’Hospital Universitari de Gi-rona Dr. Josep Trueta.

Llavors només faltava presen-tar l’Associació de Facultatius Jubilats “ Dr. Josep Trueta”, en públic, que es va retardar per l’estiu i com sempre per la dificultat de sincronitzar les agendes dels diferents direc-tius de la Sanitat Pública.

Abans de parlar de l’acte de presentació, permeteu-me que faci una mirada retros-pectiva a la medicina hospi-talària.

Si mirem endarrere, i això és una opinió personal, el canvi d’hospitals públics de la SS i/o de beneficència cap a la medicina hospitalària, amb un sentit més semblant a l’actual i amb clares influèn-cies anglosaxones, es va pro-duir en la dècada dels 70 als 80. En aquell moment es va anar consolidant la idea de metge d’hospital en un sen-tit modern. No és d’estran-yar doncs, que quan aquells metges s’han anat jubilant -i més ara que ho fan “més jo-

ves” ja que és obligatori als seixanta cinc anys- persisteixi l’esperit d’equip que va per-metre el desenvolupament dels hospitals que arriba fins avui.

Així doncs, amb el leitmotiv que és el concepte d’equip, els nostres companys de l’Hospital de Bellvitge fa més de tres anys varen organit-zar una associació amb dos grans eixos. Per un costat oferir a entitats sanitàries pu-bliques, i si s’escau privades,

Informació COMG

COMG > 16

les capacitats mèdiques del col·lectiu de jubilats en un sentit molt ampli, per man-tenir i millorar la Medicina de casa nostra; i per un altre, una finalitat més personal, par-ticular i íntima, com és pro-curar ajudar als companys i als seus familiars directes si estan malalts i ho demanen.

D’aquella primera associació creada a l’Hospital de Bellvit-ge, n’estan sortint d’altres.

La nostra té els mateixos ob-jectius, però al tenir un nú-mero més reduït d’associats ha inclòs també a altres fa-cultatius no metges que han treballat en la Sanitat Pública.

Finalment l’Associació es va presentar al Saló d’Actes de l’Hospital Universitari de Gi-rona Dr. Josep Trueta el pas-sat 17 d’octubre. Varen presi-dir l’acte la Dra. Glòria Padura, directora de l’Hospital, el Dr. Salvador Campasol, director de Sector de la Regió Sani-tària de Girona del CatSalut, i el Dr. Josep Vilaplana, Pre-sident del COMG. En el meu parlament vaig voler insistir que malgrat que l’Associació de Facultatius Jubilats “Dr. Jo-sep Trueta” és una organitza-ció legalment independent, desitgem i tenim la col·labo-ració tant del COMG com de l’Hospital.

Un cop presentada l’Asso-ciació es va concloure l’ac-te amb la conferència de la biòloga Dra. Sònia Trigueros, de l’Oxford Martin School de la Universitat d’Oxford, sobre “Nanotecnologia per a la Me-dicina i altres camps: desafia-ments i oportunitats”, que va obrir als assistents un camp desconegut per la majoria i que representa una de les re-volucions del segle XXI.

Per acabar, cal adonar-se que tot just hem començat, que després d’aquesta fase pre-paratòria ara ve la feina d’or-ganitzar la infraestructura per assolir les finalitats de l’Asso-ciació. Aquesta segona fase és fonamental, doncs qual-sevol possibilitat d’exportar el model a altres institucions passa per demostrar que en àmbits més reduïts, com és el de Girona respecte Barce-lona, també poden haver-hi institucions semblants z

JUNTA DIRECTIVA

President: Dr. Manuel Rubio Goday

Sots-President: Dr. Manuel Adrados Blaise-Ombrec-ht

Secretari: Dr. Frederic Ribas Quer

Tresorer: Dr.José Miguel Sánchez Palomero

Vocals: Dr. Antoni Panyella RosésDr. Rafel Masià MartorellDr. Manuel Liern Caballero

COMG > 17

Informació COMG

El COMG s’ha adherit a la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura 2014

Del 22 al 29 de setembre es va celebrar a Catalunya la Setmana de la Mobilitat Sos-tenible i Segura. Sota el lema ‘Fem el carrer més nostre’, la Setmana del 2014 proposava una cerca de noves formes de mobilitat, allunyar-nos del domini absolut del cotxe particular, cap a un transport més sostenible, segur i sa-ludable. Canviant la nostra manera de desplaçar-nos po-dem augmentar els nostres nivells d’activitat física, con-tribuir a millorar la qualitat de l’aire que respirem a les ciutats i ajudar a prevenir els accidents de trànsit. Escollir el transport públic col·lectiu per anar a la feina, caminar o moure’s en bicicleta per anar de compres en comptes d’agafar el cotxe pot ser una bona forma de protegir i mi-llorar la salut.

Els objectius principals de la Setmana van ser els se-güents:

- Estimular un comporta-ment ciutadà, en relació amb l’ús del vehicle, com-patible amb el desenvolu-pament urbà sostenible, en particular amb la pro-tecció de la qualitat de l’aire, la prevenció d’acci-dents de trànsit, la reduc-ció d’emissió de gasos que provoquen l’efecte hiver-nacle i el consum racional dels recursos energètics.

- Sensibilitzar la ciutadania sobre els impactes am-bientals del transport i in-formar-la sobre les seves diferents modalitats.

- Impulsar l’ús dels mitjans de transport sostenibles i, en particular, el transport públic, la bicicleta, la mo-bilitat a peu i els vehicles elèctrics.

- Potenciar un retrobament de la ciutadania amb la ciutat, la seva gent i el seu

patrimoni cultural, en un entorn saludable i relaxat.

- Reflexionar sobre com afecta a la nostra salut l’ús excessiu del transport mo-toritzat. Per una banda, la contaminació atmosfèrica i la congestió que generen tenen un impacte negatiu sobre els sistemes respi-ratori i cardiovascular. Per una altra, propicien el se-dentarisme i la inactivitat física.

A Girona hi va haver 103 ad-hesions (80 ajuntaments, 8 consells comarcals, 8 entitats i 7 operadors); 318 mesures permanents (76 més que l’any passat); 68 caminades en 46 municipis; 56 pedala-des o activitats relacionades amb la bicicleta; i 1 cursa de transport interurbana z

COMG > 18

Temporada Alta 2014

El COMG col·labora amb RAC1

Un any més, el Col·legi Oficial de Metges de Girona ha format part del Club de Mecenatge Teatral de Temporada Alta

Com a col·legiat s’ha pogut gaudir de l’avantatge de poder adquirir les entrades

amb un descompte del 15% amb un màxim de 6 entra-des per espectacle (excepte els espectacle familiars, el IV Torneig de Dramatúrgia Ca-talana, Llibràlegs i Micro-Sha-kespeare).

Les entrades es van poder adquirir des del passat 5 de setembre, com a venda pre-ferent de paquets on-line, o a partir del 9 de setembre amb la venda d’entrades on-line.

Esperem hàgiu gaudit! z

El COMG col·labora amb l’acte per commemorar els 550 anys de la fundació Joan Bruguera a Girona

El programa El món a RAC1 es va realitzar en directe des del Teatre Municipal de Girona el passat 23 d’octubre

La fundació Joan Bruguera ce-lebra aquest any els 550 anys de la seva creació, i en motiu d’aquesta celebració es va realitzar el programa de ràdio El món a RAC1 en directe des del saló de descans del Teatre Municipal de Girona, on van assistir-hi els cardiòlegs Pere, Josep i Ramon Brugada, que van mantenir tertúlia amb els altres germans gironins Joan, Josep i Jordi Roca, propieta-ris del restaurant El Celler de Can Roca. A l’acte hi va assistir la vicepresidenta del COMG, Dra. Pepi Miró.

La fundació té per objectiu principal avançar en l’ex-cel·lència en el camp de la recerca i la innovació mèdica.

Una de les seves activitats és la convocatòria de beques per cursar estudis d’especialit-zació o treballs d’investigació en medicina a la Universitat de Montpeller. Aquest curs hem celebrat els 30 anys de la

represa de la beca des del res-tabliment de la democràcia al nostre país, la beca més an-tiga de Catalunya. Una beca marcada per les relacions en-tre Montpeller i Girona z

COMG > 19

Informació COMG

Projecte de llei que modifica les lleis d’IVA/IRPF/Impost societatsProjecte de llei que modifica les lleis d’IVA/IRPF/impost societats

Resum dels aspectes més rellevants que afectaran a la tributació a partir de 2015 i que cal tenir en compte abans del 31/12/2014

IMPOST SOBRE LA RENDA DE LES PERSONES FÍSIQUES

1. L’escalat de tributació es redueix en trams. L’efecte positiu només el notaran els contribuents amb rendiments del treball reduïts

BASE LIQUIDABLE FINS 2015 20160€ 12.450,00€ 20% 19%12.450,00€ 20.200,00€ 25% 24%20.200,00€ 34.000,00€ 31% 30%34.000,00€ 60.000,00€ 39% 37%60.000,00€ EN ENDAVANT… 47% 45%

2. Canvis de tributació en els guanys patrimonials

a) L’escala aplicable a la base liquidable de l’estalvi serà la següent:

BASE LIQUIDABLE FINS 2015 20160€ 6.000,00€ 20% 19%6.000,00€ 50.000,00 22% 21%50.000,00€ EN ENDAVANT… 24% 23%

TIPUS DE RETENCIÓ 20% 19%

b) CANVI MOLT IMPORTANT:

Eliminació de la correcció monetària del valor d’adquisició dels béns immobles (desapareixen els coeficients d’actualització). Si es tenen immobles a la venda amb antiguitats importants, es recomana estudiar si és aconsellable fer-la abans de 31.12.2014

3. Canvis en els tipus de retenció dels professionals

ANY APLICACIÓ 2015 2016TIPUS DE RETENCIÓ 20% 19%

(Es pot aplicar el 15% de retenció si el volum de rendiments íntegres és inferior a 12.000€ anuals)

4. Activitats econòmiques professionals (estimació directe simplificada: Import net de la xifra de negocis any anterior màx. 600.000€)

Desapareix la reducció del 5% per despeses de difícil justificació. Només es podrà fer com a màxim la reducció de 2.000€.

COMG > 20

IMPORTANT: AQUESTA MESURA AFECTARÀ NEGATIVAMENT A TOTS ELS PROFESSIONALS AMB RENDIMENTS SUPERIORS A 40.000€

5. PLANS DE PENSIONS. Es redueixen les imposicions màximes anuals (8.000,00€ serà el límit màxim de les aportacions anuals). Es modifica la sistemàtica tributària pels rescats dels plans de pensions per mantenir les reduccions generades (pels antics existirà un règim transitori)

6. EXEMPCIÓ DE TRIBUTACIÓ DE GUANYS PATRIMONIALS OBTINGUTS A PARTIR DE GENER DE 2015 PELS MAJORS DE 65 ANYS QUE DESTININ ELS DINERS OBTINGUTS A CONTRACTAR UNA RENDA VITALÍCIA (Màxim 240.000€ de plusvàlua)

IMPOST SOBRE EL VALOR AFEGIT (IVA)TRIBUTARAN AL TIPUS GENERAL DEL 21% A PARTIR DE 2015:

ELS MATERIALS, EQUIPS O INSTRUMENTAL MÈDIC. La norma crea un Annex amb un llistat de productes sanitaris que seguiran tributant al 10%.

IMPOST DE SOCIETATS Els tipus de tributació de l’Impost de Societats seran els següents:

2015 2016RÈGIM GENERAL 28% 25%PYME 0-300.000€Excés

25%28%

25%

NOVA CREACIÓ 15% 15%RETENCIÓ 20% 19%

ACLARIMENT:

EN LES SOCIETATS AMB ACTIVITATS PROFESSIONALS, LA IMPUTACIÓ DELS RENDIMENTS DELS SOCIS D’AQUESTES ENTITATS ES QUALIFICARAN COM A RENDIMENTS D’ACTIVITATS ECONÒMIQUES/PROFESSIONALS (NO SERAN RENDIMENTS DEL TREBALL) z

COMG > 21

Informació

La fundació Joan Bruguera, plataforma d’excel·lència mèdicaAmb la voluntat d’apropar l’excel·lència en el camp de la medicina als gironins i gi-ronines, el metge gironí Joan Bruguera, que exercí a Mon-tpeller fa més de 600 anys, va deixar en el seu testament el 1452 800 escuts d’or i altres béns per tal que servissin de fons perquè dos estudiants de medicina de Girona cur-sessin els seus estudis a la Universitat de Montpeller. L’any 1464, la seva vídua va crear la Fundació i aquest any se’n commemora el 550è aniversari. Per celebrar l’efe-mèride, s’han portat a terme activitats diverses, com una tertúlia amb els germans Roca, cuiners, i els germans Brugada, cardiòlegs, en el marc del programa “El món a RAC1” de Jordi Basté.

La Fundació Joan Bruguera de Girona és una fundació cultural i docent que té com a propòsit avançar en l’ex-cel·lència en el camp de la recerca i la innovació mèdi-ques. El Patronat de la Funda-ció està format per represen-tants de l’Ajuntament de Gi-rona, del Col·legi de Metges de Girona i de la Universitat de Girona. Aquesta funda-ció, revalidada per escriptura pública autoritzada el 1983, va ser instituïda per la Reial

Ordre de 10 de setembre de 1927 del Ministeri d’Instruc-ció.

La finalitat de la Fundació és, principalment i complint amb la voluntat expressada pel fundador, Joan Bruguera, l’atorgament de beques per cursar estudis d’especialitza-

ció o treballs d’investigació en medicina a la Universitat de Montpeller o a qualsevol universitat pública de Cata-lunya. També són objectius de la fundació, la realització d’activitats diverses de pro-moció i d’investigació mèdi-ques, publicacions mèdiques especialitzades i qualsevol al-tra activitat que contribueixi a l’impuls i al foment de la medicina en benefici de la ciutat de Girona.

Anualment es convoquen dues beques d’estudis per un import total de 12.000 eu-ros (6.000 euros cada beca, com a import màxim). Les beques es concedeixen per una durada màxima d’un any o curs acadèmic, amb la possibilitat de sol·licitar una pròrroga d’un any més.

Poden beneficiar-se de la beca les persones que tin-guin el grau o la llicenciatu-ra en Medicina de qualsevol universitat catalana, en el ter-mini dels cinc anys posteriors a l’obtenció del títol, ser na-turals de la ciutat de Girona o que hi tinguin la residència per un període no inferior a deu anys. Enguany, i per pri-mera vegada, després de la reforma dels estatuts que va tenir lloc l’any passat, també poden ser destinataris d’una beca els metges que, tot i no ser de la ciutat, centren l’ob-jecte del seu treball en un centre de recerca de la ciutat.

A principis del 2015 es dona-ran a conèixer les persones becades per al curs vinent. Si voleu més informació sobre aquesta beca o conèixer els noms de les persones be-cades us podeu adreçar a la pàgina web www.girona.cat/fundaciojoanbruguera z

COMG > 22

Girona i Montpeller, 550 anys de relació científica: La Fundació BrugueraDr. Ramon Dalmau Alcalde

La Fundació Bruguera, entitat destinada a becar estudiants de medicina de Girona per tal d’estudiar a Montpeller, va ser fundada en aquesta ciutat del Llenguadoc l’any 1.464.

El metge gironí Joan Brugue-ra, exercia el càrrec de” Metge del Rei” a Montpeller. En mo-rir l’any 1452 , llegà la seva fortuna per tal que servís de fons per a dotar dues be-ques per a dos estudiants del Bisbat de Girona, que es vol-guessin formar a la facultat de medicina de Montpeller, una de les millors en aquell moment a Europa.

Malgrat que el seu inici fou complicat a causa de la man-ca de voluntat de la vídua Bruguera d’endegar la funda-ció, l’any 1.464 es fa efectiva i comencen a arribar els estu-diants gironins a Montpeller.

Les diverses i freqüents con-teses bèl·liques que s’esdeve-nien a Europa no foren obsta-cle per tal que els estudiants gironins arribessin a Montpe-ller, hi cursessin els seus es-tudis, que solien durar entre quatre i sis anys. Les guerres de religió al Sud de França

del segle XVI, la Guerra dels trenta anys al XVII, la de Suc-cessió del XVIII, la Guerra del francès del XIX o les diverses usurpacions del casal de la Fundació per diverses enti-tats civils o religioses de la ciutat francesa, no impediren l’arribada ininterrompuda de gironins a la Fundació .

És al segle XIX però quan el govern del rei espanyol mana traslladar a Espanya totes les fundacions amb seu a l’es-tranger. De res van servir les queixes de l’Ajuntament de Girona, patró de la Fundació. La molt deteriorada situació econòmica de l’entitat, que depenia dels ingressos que generava el lloguer del casal de Montpeller i on també s’hostatjaven els estudiants, va determinar que s’extingís el fons econòmic i la Funda-ció mateixa.

L’any 1931, amb la Primera República Espanyola, es res-taura el llegat de Bruguera. L’Ajuntament de Girona dota la Fundació amb 3.000 pes-setes. Però abans d’iniciar el nou redreçament, esclata la Guerra Civil espanyola situa-ció que acaba amb el projec-te de reiniciar la Fundació.

L’any 1983, l’Ajuntament de Girona i el Col·legi de Metges de la província estableixen les bases d’una renovada Funda-ció. Gràcies al Dr. Sabrià i Rey-ner es recupera la memòria de l’obra de Bruguera i els doctors Cornella Satorres i Baró seran els representants del Col·legi de Metges a la històrica institució.

Es reinicien les beques i els seus beneficiaris s’afegeixen als 72 de la primera època (1464-1832), dels quals hem recuperat 29 de les tesis de final de carrera.

Aquesta institució ha com-plert 550 anys i tant l’Ajunta-ment com el Col·legi de Met-ges de Girona, nous patrons de la Fundació Bruguera, per-meten que aquesta història de cultura europea segueixi situant els metges gironins en una privilegiada situació d’excel·lència en el coneixe-ment mèdic.

Els nous col·legiats en pren-dran el testimoni z

COMG > 23

Entrevista

Dr. Josep Vilaplana i BirbaPresident del COMGFa 6 mesos que va ocupar el càrrec de president de la institució. Quina ha es-tat la primera mesura que ha portat a terme? Bé, des d’un punt de vista intern, ens hem reunit amb el personal i hem introduït un organigrama funcional que no teníem, prescindint de tres persones (alguna amb contracte parcial). Hem analitzat també els estats comptables de les empreses del COMG i de la participada Healthsign, i ben aviat pren-drem alguna mesura sobre aquesta última que està en fallida tècnica (des del punt de vista comptable, sense representar cap problema pel col·legi). He tingut també un munt de reunions per tal d’iniciar l’activitat represen-tativa en tots els fòrums a on estem convocats.

Aquestes eleccions van ser marcades pel vot elec-trònic. Com ho valora?Molt positivament. Vull des-tacar l’esforç de la junta sor-tint per fer-ho realitat i per introduir el col·legi en unes pràctiques molt més moder-nes. Si descartem les penúlti-mes eleccions marcades per la polèmica i a on la partici-pació quasi va arribar al 40%, la norma general era d’una

participació que voltava al 10%; en aquestes últimes va arribar al 25% de tots els membres. Un avanç, però no suficient. Aquest sistema de votació és car i tots plegats hem de fer-ho eficient si som molts més els que votem.

El Col·legi hauria de ser un referent pels col·le-giats. Què creu que es-peren els col·legiats del col·legi i què els pot apor-tar el col·legi als col·le-giats?La Col·legiació en el nostre entorn és obligatòria i el nos-tre model de col·legi profes-sional ha de bascular per una banda en el que és ordena-ció, registre i control deon-tològic de la professió; i per altre, oferir serveis diversos, el més important dels quals és la formació en un sentit am-pli. En el nostre entorn a on hi ha tants actors que fan for-mació de molt diverses ma-tèries aspirem a col·laborar, i a incentivar sempre, i a lide-rar-ho si no n’hi ha o manca algun aspecte específic. Vo-lem ser un col·legi atractiu que els metges i estudiants de medicina el tinguin com a referència i consulta de qual-sevol problema o dubte que tinguin. Podem oferir serveis d’assessorament de caire molt divers.

Què li fa falta al COMG?Com deia abans, li falta que

els metges el facin servir més i no únicament quan tenen problemes. En aspectes molt diversos d’assessorament fi-nancer, jurídic, professional, viatges, etc...ha de ser el re-ferent inicial, després cada metge ha de fer el que més li convingui. Tenim un molt bon personal disposat a aju-dar-los i a dur a terme moltes tasques que d’una manera propera i atenta poden es-talviar feina i millorar el dia a dia del col·legiat. Volem tenir més feina, millorar i créixer.

Li falta també ser el veritable portal de la Formació pels metges de Girona amb vo-cació local, nacional i també europea i internacional per qui vulgui explorar aquestes

COMG > 24

vies que ara són possibles tecnològicament parlant. La comissió deontològica té una tasca a fer també de difusió de les normes d’una bona pràctica clínica.

Les relacions amb l’exte-rior és un punt clau. Par-ticipar de la facultat de medicina és un dels ob-jectius? La Facultat té les seves vies de participació i les maneres de determinar els continguts curriculars. Nosaltres estem oberts a tota col·laboració, consells o crítica constructi-va que ens demanin. També a millorar si cal les relacions de la facultat amb els hospi-tals de Girona. L’any passat es varen donar unes beques a estudiants amb necessitats i aquest any seguirem col·la-borant.

A la Facultat de Medicina no-saltres li demanem facilitats i la porta oberta per a presen-tar-nos als estudiants de me-dicina, ja que volem incorpo-rar-los al Col·legi: explicar-los què és i què fa el COMG.

Per altre costat, hem detec-tat una dispersió important d’activitats formatives i de recerca de diverses Càte-dres i Facultats que voldríem aglutinar al web del col·legi, per tal d’aprofitar tots els es-forços formatius que es fan des de la UdG i oferir-los als metges i estudiants.

Penso també que progressi-vament hem d’obrir un parell o tres de projectes formatius d’ampli abast, molt transver-

sals per a la professió, amb vocació de permanència, amb la UdG i amb la Facultat de Medicina.

I amb l’Acadèmia de Cièn-cies Mèdiques, quines re-lacions es preveuen?L’Acadèmia és el nostre col·la-borador per excel·lència per a la formació especialitzada. Allà estan les societats cien-tífiques que fan formació als seus membres i nosaltres hem de col·laborar i recolzar totes les seves iniciatives. Te-nim bones relacions i seran millors encara, sabent que te-nen el nostre suport pel què calgui, i amb aquest esperit hem iniciat els contactes amb l’acadèmia. Malaurada-ment no tenim una proximi-tat física de les seus però la col·laboració ha de ser molt més estreta.

Es vol obrir el COMG a la societat. Han començat a crear sinèrgies amb altres institucions sanitàries? Tenim projectes per col·labo-rar amb el Fòrum Associació de Col·legis Sanitaris (psi-

còlegs, veterinaris, fisiotera-peutes i infermeres) per tal de fer una jornada que ens pugui enriquir i donar visibi-litat a tots plegats. No és fàcil però ho intentarem. Actual-ment, amb el Fòrum Associa-ció treballem amb Dipsalut de la Diputació de Girona. Estem oberts i així ho hem comunicat per col·laborar amb l’Ajuntament de Girona i altres ajuntaments que ens vulguin demanar col·labora-cions per a centres socials, cí-vics, etc... A alguna associació de pacients els hem ofert la nostra pàgina web (i la seva futura reforma) per donar visibilitat i ressò a les seves accions. Els nostres Jubilats són gent molt activa i amb empenta, que porten a ter-me moltes accions, i sovint són la nostra punta de llança.

Trueta, quan i a on?Quan més aviat millor, el retràs ja és molt conside-rable. Hi ha molt per parlar però aquest és un projecte d’infraestructura cabdal no solament per Girona ciutat, també per tota la demarca-

COMG > 25

ció. I no tan sols des del punt de vista sanitari, sinó també econòmic, educatiu, verte-brador i que ha de consoli-dar institucions que podrien trontollar. Els altres professio-nals sanitaris, els universitaris, els empresaris, els polítics i els metges, tots hem de re-mar cap a la mateixa direcció. A on? Bé, hi ha aspectes ur-banístics que caldrà valorar, però cal pensar en els pa-cients i en els professionals que hi han de treballar.

Projecte CIMS. Com ho afronten els facultatius? Quina sensació li trans-meten?És un projecte de fusió de manual, amb aspectes col·la-boradors i de millora de la qualitat i seguretat pels pa-cients que són interesants. Malauradament s’està fent en un marc normatiu inexis-tent i això crea problemes als facultatius metges que són els que realment “cusen” i fan possible la fusió. Si ja és difí-cil fusionar dos hospitals que estan un al cantó de l’altre, si els separen 3 kilòmetres

encara és més complex. En aquests casos el lideratge dels caps (a tots nivells, dels nous i dels vells) és clau. Els projectes dels serveis a 4-5 anys vista són imprescindi-bles: la il·lusió, la necessitat de millora i l’empenta han d’estar presents. No val fu-sionar per fusionar, cal fer diagnòstics acurats. No pot haver-hi por, ni falta de com-plicitat i cal saber escoltar a tots els facultatius de cada servei. Els líders han de tenir confiança i ser humils.

L’actualitat és molt con-vulsa. El COMG ha de participar de tots els as-pectes relacionats amb la sanitat gironina? De qui-na manera?Convulsa i apassionant. Sí. El COMG està per ajudar, per col·laborar i per defensar a la professió , als professionals mèdics i les bones pràctiques mèdiques. Tot el què afecta a la salut de les persones ens pertoca i ens interessa.

A partir d’aquí, i després del Nadal, quines són les prioritats immediates que

haurà d’afrontar la insti-tució? Com encararan el 2015?Hi ha aspectes i plans or-ganitzatius interns que van encaminats a la millora en l’atenció del metges al COMG i a la posada en marxa de diferents projectes. Millo-rar la nostra pàgina web i el nostre impacte en les xarxes socials. Més assessorament de tot tipus si se’ns demana, un pla específic d’acollida al nou col·legiat, un altre d’aco-llida i d’apertura al estudiant de medicina amb voluntat de permanència. Volem do-nar un impuls a la solidaritat i al COMG-Ajuda. Hem de prendre decisions davant la situació de Healthsign i la seva continuïtat. Tenim pre-vista una jornada de portes obertes per a tots els col·le-giats i famílies per l’exposició de flors de l’any que bé. Valo-rarem i dissenyarem diferents projectes amb la Facultat de Medicina i la UdG. La presa de posicions comuns amb el CCMC amb aspectes relacio-nats amb el SEM, la Recepta Electrònica, la Llei de Col·le-gis Professionals catalana i espanyola, la posició davant la OMC, etc .... I tot el què vingui de nou, que serà com sempre, urgent i més impor-tant. No ens avorrirem z

Entrevista

COMG > 26

La malaltia per virus Ebola: algunes preguntes i respostes bàsiquesDr. Antoni TrillaHospital Clínic – Universitat de Barcelona - ISGlobal

Què és aquesta malaltia?La malaltia per virus Ebola (EVD) és una infecció produïda per un Filovirus, anomenat vi-rus Ebola (un riu del Congo, el lloc on va ser aïllat per primera vegada, al 1976), que s’inclou dins de les anomenades fe-bres hemorràgiques virals. És una malaltia greu, que no té tractament específic ni va-cuna. Apareix periòdicament en zones concretes d’Àfrica Subsahariana. Per a nosaltres, doncs, és una malaltia impor-tada, altament infecciosa.

Quines característiques te el virus Ebola?És un virus RNA capsulat, molt senzill, d’aspecte filamentós. És sensible a molts detergents i desinfectants comuns (lleixiu, solucions alcohòliques) i so-breviu poc temps (hores) en superfícies inanimades. Al ser un virus RNA produeix molts errors en la seva replicació (mutacions) que habitualment no tenen cap transcendèn-cia clínica ni epidemiològica. Hi ha 5 soques identificades diferents. La més habitual en homes és l’anomenada Ebola Zaire (EBOV).

Quin és el seu cicle natural?És una zoonosi. El reservori natural són unes poques es-pècies de ratpenats que viuen a l’Àfrica. La distribució dels ratpenats és, doncs, la que marca el risc que es produeixi aquesta malaltia. Accidental-ment el ratpenat pot entrar en contacte amb altres espècies (un tipus d’antilop i els primats no humans, fonamentalment) i aquestes (que emmalalteixen) poden ser caçades pels homes. Si es produeix un contagi (sang de l’animal) pot començar el cicle humà (transmissió de per-sona a persona) de la malaltia i, per tant, un brot o epidèmia. N’hi ha hagut unes 20 fins l’ac-tual, sempre en indrets remots i amb un nombre relativament baix de casos, però amb una elevada (>50%) mortalitat. To-tes s’han controlat fins ara.

Quina capacitat de contagi té?Tot i el que sembla, el virus Ebola no té una gran capacitat de contagi. El paràmetre fona-mental és l’anomenat número reproductor bàsic (R0), que és de 1 a 2. La infecció per HIV té un R0 de 4 a 8, per exemple. Això vol dir que, de mitjana, un cas d’EVD contagiarà a 1 o 2 persones. A banda, no és d’una transmissió massa ràpi-da. Per infectar 100 persones,

el virus Ebola necessitaria 70-75 dies. El virus de la grip ne-cessita 10-14 dies per infectar les mateixes 100 persones.

Quins són els mecanismes de contagi?El contacte directe amb sang i fluids biològics (orina, suor, se-men,...) de persones infectades simptomàtiques. No es conta-gia en el període d’incubació o període asimptomàtic de la malaltia. No es transmet per l’aire, aigua ni aliments. El risc de contagi, relacionat amb la càrrega viral, és més alt quant més greus són els símptomes i existeix risc de contagi (molt alt) després de la mort (24-48 hores) de persones infectades.

Quin quadre clínic és el més freqüent?El període d’incubació va de 2 a 21 dies. El més probable és que apareguin símptomes entre els dies 7 i 10 del contagi. L’inici és

Ebola, sense mites

COMG > 27

inespecífic (quadre viral, amb febre alta i sostinguda). Des-prés apareixen els símptomes gastrointestinals (vòmits, dolor abdominal, diarrea molt inten-sa) i, si la malaltia progressa, en un 20% de casos hi ha hemo-rràgies externes i internes. En les fases finals pot haver-hi fa-llida orgànica múltiple, shock i mort (50-70% casos).

Com es tracta?Amb una bona hidratació i millorant l’estat nutricional dels pacients en la majoria de casos. No hi ha tractament es-pecífic, però sí que es poden preveure i tractar precoçment algunes de les complicacions. Els tractaments més específics (antivirals, anticossos mono-clonals) són experimentals.

Hi ha vacuna?No. Hi ha candidats en fases molt inicials d’experimentació en humans.

Per què ara hi ha aquesta epidèmia?Perquè els hostes (ratpenats) van arribar a Àfrica Occiden-tal i el contagi s’ha produït en una zona molt més poblada, amb moltes comunicacions i moviment intern, i en tres paï-sos (Guinea Conakry, Liberia i Sierra Leone) on les infraes-tructures sanitàries són molt febles i no hi ha prou perso-nal sanitari. Si a això hi afegim el retard i la indiferència de la comunitat internacional per fer arribar l’ajuda necessària, ja tenim el perquè de l’epidèmia més gran i greu de la història d’aquesta malaltia.

Es pot controlar?Sí. Amb mesures senzilles però ara fóra de l’abast dels països afectats: identificat, aïllar i trac-tar els casos i fer un exhaustiu seguiment dels contactes. Així s’han controlat totes les epidè-mies anteriors de EVD.

Poden arribar casos a Ca-talunya?És molt poc probable. Hem d’estar atents a viatgers i perso-nal sanitari desplaçat a la zona.

Què hem de fer per detec-tar-los?Pensar-hi. Fer les preguntes epidemiològiques bàsiques: d’on ve? (país amb epidèmia d’Ebola?, ara Guinea Conakry, Liberia i Sierra Leone), quant temps fa que ha tornat? (2-21 dies), ha tingut contacte amb malalts allà?, i quins símptomes té ara? (febre, habitualment su-perior a 38,6ºC, és el més relle-vant en les fases inicials).

Com actuar davant d’un cas sospitós?Amb calma, prudència, pa-ciència i seny. Fer bé les pre-guntes bàsiques a una distàn-cia prudent del pacient (1-2 metres) no té risc especial i és de gran ajuda per avaluar el cas. Si creiem que podem

estar davant d’un cas sospitós (veure el protocol de l’Agència de Salut Pública de Catalunya), cal comunicar-ho el més aviat possible al Servei de Vigilància Epidemiològica corresponent, i actuar en conseqüència se-guint els protocols específics de cada centre, que habitual-ment indiquen un lloc espe-cífic per acomodar i aïllar el pacient.

Si l’ASP-Cat considera que el cas reuneix les característiques degudes activarà el protocol, el cas passarà a ser “cas en in-vestigació” i el SEM traslladarà el pacient a l’Hospital Clínic de Barcelona, que és l’Hospital de referència de Catalunya per aquestes malalties. La pràc-tica totalitat d’aquests casos en investigació tindran, sim-plement per probabilitat, una altre malaltia (malària, espe-cialment) i es sabrà el resultat (infecció per virus Ebola sí o no) en 24 hores.

Si el cas no reuneix les caracte-rístiques degudes i no és quali-ficat de “cas en investigació”, el pacient ha de rebre l’atenció ordinària i habitual (amb les mesures de prevenció que cal-guin) en el centre on ha estat atès. z

Ebola, sense mites

COMG > 28

Formació Continuada

Projecte del col·legi amb el suport i subvenció del DIPSALUTEl COMG juntament amb els altres col·legis professionals sa-nitaris, participa en un projecte subvencionat pel Dipsalut.

Es basa en la formació d’un grup de col·legiats en una me-todologia concreta en promo-ció de la salut, més orientada a les persones, els estils de vida i determinants socials de la salut.

Diverses investigacions han posat de relleu la relació entre les habilitats per a la vida i els estils de vida de les persones (reducció dels consums de tabac, alcohol i altres substàn-cies, conductes sexuals segu-res, alimentació saludable…)

especialment en infants, ado-lescència i gent Jove.

La formació contínua dels pro-fessionals de l’àmbit de la pro-moció de la salut esdevé una eina essencial en l’actualització dels coneixements i la creació de xarxes relacionals que per-metin una millora global de les actuacions.

La promoció de la salut és un àmbit dinàmic i actiu en la in-novació de les tècniques i me-todologies d’intervenció. Una societat canviant com la nostra requereix una adaptació sis-temàtica de les intervencions i una capacitat de resposta àgil

als nous reptes que es van plantejant.

L’Àrea de Promo-ció de la Salut del Dipsalut parteix de la premissa que la capacitat que te-nen les persones per controlar la seva salut està condi-cionada per factors com l’edat, l’origen, el gènere, la posició en l’estructura social i el territori on viuen (factors anomenats determinants de la salut).

Alhora Dipsalut par-teix d’una visió po-sitiva de la salut cen-trada en les capaci-tats de les persones

i de les societats per utilitzar recursos per generar salut i que els permeti avançar a un estat òptim de benestar.

Per tot això, el Dipsalut apos-ta per desplegar programes orientats a donar eines (co-neixements, habilitats i acti-tuds) a les persones, per enten-dre, gestionar i dotar de sentit la vida, enfortint les habilitats per al dia a dia i les capaci-tats dels individus per incre-mentar el control que tenen sobre la seva salut i sobre els factors (determinants) que hi influeixen (ambientals, socials i econòmics).

L’ objectiu del projecte en què participaran els propers mesos alguns dels nostres col·legiats és, per tant, aportar les eines i habilitats necessàries a aquests professionals, a través d’una formació amb el suport de la càtedra en promoció de la sa-lut, d’espais de reflexió conjun-ta i treball en equip, que els se-ran útils per tal que projectin a la població general, en els seus respectius llocs de treball, unes habilitats per a la vida, un sentit de coherència i un apodera-ment , per així poder adoptar un comportament positiu que els hi permeti abordar els rep-tes de la vida quotidiana dins un marc sal·lutogènic z

Formació continuadaDes del COMG us volem recordar que les activitats científiques que porteu a terme com a col·legiats es poden acreditar a través del Col·legi.

Només cal que us dirigiu a les oficines per iniciar els tràmits pertinents.

També informar-vos que en matèria de contactes amb les associacions i entitats gironines, per poder oferir una oferta àmplia i sòlida de formació conti-nuada, s’estan portant a terme diversos pactes de col·laboració que s’aniran materialitzant en breu i us anirem detallant a través dels canals de comunicació del COMG (Butlletí, web, newsletter).

Entre aquests contactes, destaquem la col·laboració del COMG amb l’Acadèmia de Ciències Mèdiques i amb la Universitat de Girona a través del Consell So-cial i de la Facultat de Medicina.

Per últim, us comuniquem la possibilitat d’utilitzar la Fundació Pascual i Prats per a estudis clínics i de re-cerca. Només cal que ens demaneu informació.

Esperem fer un col·legi més útil per a tothom.

COMG > 29

Laura Francès, tècnica de l’Espai del Metge i de la Salut Rural

El dissabte 22 de novembre es va inaugurarar la nova expo-sició “Curar-se en salut” al Mo-nestir de Sant Feliu de Guíxols, que significarà la modernitza-ció de l’Espai del Metge i de la Salut Rural, un centre expositiu inaugurat el 2005 i que ha tre-ballat durant aquests darrers anys per conservar, exposar i difondre el patrimoni material i immaterial relacionat amb la medicina i la salut. Un projecte conjunt entre el Museu d’His-tòria-Espai del Metge i de la Salut Rural i el Museu d’Història de la Medicina de Catalunya, que executa l’arquitecte Dani Freixes i comissaria Alfons Zar-zoso, historiador de la medici-na i conservador del MHMC.

L’exposició “Curar-se en salut” explicarà el tresor de la salut, fent palès el cabal de recursos que els ciutadans tenen a l’abast per tal de protegir la salut, mos-trant el significat de la feina dels professionals de la salut i assen-yalant els camins que s’obren en la lluita contra la malaltia i en la defensa de la salut. Serà una exposició que planteja la idea de salut com a patrimoni individual, com a part de la res-ponsabilitat ciutadana davant la comunitat, amb l’objectiu de promocionar a la ciutadania en-vers bones pràctiques de salut, així com conscienciar a l’indivi-

du de la seva responsabilitat pel que fa a la salut pública.

“Curar-se en salut” tindrà un recorregut que s’iniciarà recor-dant que cada dia naixem i que sols un dia morim. “Ho farem des de l’optimisme que ens dóna la vida, i explicarem que la Salut és el gran Tresor que se’ns confia al néixer, i que hem de saber guardar i no malbaratar al llarg de la vida”, afirma Zarzoso, que també recorda que “la Sa-lut no és un tema ni de la gent gran, ni personal, sinó un tema cabdal per a tota la comunitat i que no té edat”.

A l’exposició es veurà com la Natura sempre ha estat el nos-tre primer metge, així com la Medicina i la Farmàcia ens han ajudat a néixer, a viure millor, i a anar-nos-en d’aquest món sense dolor; i com ens han ajudat a treure’ns moltes de les nostres pors. Alhora, “Curar-se en salut” també dedicarà un espai a tractar els reptes d’avui, de les eines que tenim per a conservar millor la nostra vida, i de les esperances que tenim en el Futur.

Tot això, es farà amb audiovi-suals, vitrines que expliquen com el temps transforma les coses, metàfores visuals, espais evocats, catifes que mostren el llarg camí de la lluita de la me-dicina, tot un ventall d’eines per al futur, i testimonis de tots aquells que se senten respon-sables de la Salut, de la pròpia i de la dels altres.

Des dels inicis, el projecte ha comptat amb el recolzament del Col·legi Oficial de Metges de Girona, a través de la Fun-dació Pasqual i Prats, així com d’altres institucions relaciona-des amb el món de la salut.

El projecte ha estat finançat gràcies a un ajut FEDER de la Unió Europea, un ajut PUOSC de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols z

“Curar-se en salut”, una nova exposició sobre el tresor de la salut

Espai del Metge i de la Salut Rural

COMG > 30

COMG-Ajuda

La secció col·legial COMG-Aju-da es crea per sensibilitzar a metges i entitats sanitàries de la província de Girona, i per la col·laboració–elaboració de projectes sanitaris adreçats a persones i poblacions, que en facin demanda, mitjançant recursos humans, assessora-ments logístics i aportació de material fungible i no fungi-ble.

El seu objectiu principal és po-tenciar i ajudar el Co-desen-volupament de l’ésser humà, mitjançant la realització de projectes d’àmbit sanitari.

Resum Històric

El COMG-Ajuda es crea a fi-nals del 1998 , com a secció col·legial a la seu del Col·legi Oficial de Metges de Girona (COMG) per la Dra. Teia Pas-cual i Turon i el Dr. Carlos He-rrero i Jover.

La seva finalitat és que els metges de Girona interessats en projectes de col·laboració en països en vies de desenvo-lupament, trobin, en seu del col·legi, una eina per poder portar a terme les seves aspi-racions.

1999: Al 4art trimestre del 1999 s’elabora i s’aprova la

Reglamentació d’organització i funcionament de la Secció del COMG-Ajuda d’acord amb l’article 30 dels Estatuts de l’Il·lustre COMG, així com l’obertura d’un compte co-rrent per tal d’administrar els fons rebuts.

2001: S’inscriu al Registre d’As-sociacions de la Generalitat amb el nº 3994 i al Registre Municipal d’Entitats Ciutada-nes del Ajuntament de Girona amb el nº 2001013206.

2002: COMG-Ajuda s’incorpo-ra a la Fundació Pascual i Prats.

El mateix any rep la sol·licitud de col·laboració de part d’un

Presentació del COMG-Ajuda:

COMG > 31

COMG > 32

grup d’infermeres, donat que la secció pertany al COMG que només empara a metges col·legiats i no infermeria , i a fi de poder treballar conjunta-ment , es crea : DIF-Ajuda ( Di-plomats en infermeria), amb els seus propis estatuts.

El COMG-Ajuda participa i treballa en activitats de:

Sensibilització: Informació i difusió de les ac-tivitats i necessitats de la sec-ció mitjançant articles i en-trevistes a revista del col·legi, premsa local , TV, ràdio, pàgi-na web, concerts, reunions…

Formació: Realització de cursos de for-mació en medicina tropical.

Assessorament en cursos de formació per la cooperació sanitària .

Assessorament - Educació i Respecte:- Estudi de viabilitat, elabo-

ració, organització, desen-

volupament i recolzament logístic de projectes de cooperació d’àmbit sanitari iniciats o tutelats per pro-fessionals sanitaris col·le-giats a Girona .

- Estudi dels projectes pro-posats amb la filosofia de causar el mínim impacte sociocultural i ambiental, amb el màxim d’eficàcia sa-nitària per la població .

- Estudi real de les necessi-tats locals que creiem com a pròpies.

- Actitud d’implementar el desenvolupament local , amb la creació de llocs de treball secundaris al propi projecte (de manteniment , de neteja , de fusteria i elec-tricitat).

- Disminuir en la mesura que sigui possible la creació de necessitats i educar-nos mútuament en la minimit-zació dels recursos.

- Respecte i promoció pels costums i les tradicions per tal de mantenir la saviesa de la població.

Reuti l ització de Material:Recollida, em-magatzematge i enviament de

material sanitari de donacions d’entitats i de particulars o compres per l’enviament.

Actualment tot el material i medicaments es tracten de manera virtual.

COMG-Ajuda és una secció sense ànim de lucre i tot el personal que hi col·labora és de manera altruista. Tot està dirigit i coordinat per profes-sionals de la medicina i hem estat pioners en el nostre país en fundar dins d’un col·legi de metges una secció de coope-ració sanitària i codesenvolu-pament. Actualment formem part de cooperació catalana de Col·legis de Metges i Coo-peración Española de Col·le-gis de Metges.

Durant aquests 15 anys les ac-tivitats de COMG-Ajuda han estat variades i s’ha col·la-borat en projectes diversos; alguns han finalitzat, d’altres, que donat la dificultat de re-lació, s’han acabat per sí ma-teixos, i d’altres que encara portem a terme. S’han recollit medicaments, material i equi-paments que s’han enviat allà on ens ho han sol·licitat. Totes les activitats realitzades des del COMG-Ajuda han estat informades als metges col·legiats en tot moment i de manera transparent. També s’ha fet autocrítica dels errors,

COMG-Ajuda

COMG > 32

COMG > 33

Les nostres activitatsHan passat 6 mesos des de l’últim article que vàrem escriure per la revista. En aquest temps hi ha hagut un canvi de junta i de presidència; des del mes de juny el Dr. Vilaplana lidera el COMG. El COMG-Ajuda els dóna la benvingu-da.

Tot i els canvis, a COMG-Ajuda hem continuat treballant. Ens hem presentat a les convoca-tòries per obtenir fons per continuar els pro-jectes i ens les han concedides. Ara toca fer les justificacions.

A Flabougoulà, Mali, on ja tenim la maternitat acabada, continuem controlant el seu bon funcionament i continuem ajudant-los amb medicaments i aparells que els fan falta així com suportant el salari dels 2 infermers i la sage-femme. Hem de tancar el projecte amb una última visita però durant 2 anys, donat la inestabilitat política del país, no hem pogut anar-hi. Esperem fer-ho enguany o a principis del que ve si l’Ebola no ens ho impedeix.

El centre de salut de Thillé-Boubacar, Senegal, ja quasi està acabat pel que fa a la construcció. És molt difícil tenir una relació fluida amb ells, però a poc a poc ens en sortim. També hau-ríem de fer una visita de control i formació, que creiem que és molt important pel bon funcio-nament del projecte, però no tenim personal per poder-ho fer.

Tenim tot el material mèdic que heu cedit els col·legiats al COMG-Ajuda, revisat, inventariat i penjat a la pàgina web. Aquest material pot ser útil també per qualsevol metge que el neces-siti per ajudar a algun projecte; per disposar-ne podeu posar-vos en contacte amb nosaltres.

Aprofitem per donar gràcies als metges que ens l’han proporcionat i al Sr. Touron per la seva inestimable ajuda de revisió dels aparells cedits.

s’han estudiat els problemes sorgits i s’han avaluat les pos-sibles solucions.

Durant aquest 15 anys COMG-Ajuda ha sofert 3 canvis de presidència i junta facultativa, i tres trasllats. Du-rant aquests anys han col·la-borat altruistament molts col·legiats, però actualment el COMG-Ajuda compta només amb 3 professionals i una secretària que no po-den assumir el pes per una bona gestió. El dia a dia del

COMG-ajuda no és només portar projectes a terme (que comporta la seva elaboració amb estades al país que ens ho sol·licita per fer l’estudi de camp, buscar finançament i fer les justificacions) sinó que és imprescindible fer difusió, tenir al dia la pàgina web, por-tar l’inventari del material que ens cedeixen, atendre a les peticions dels expatriats, re-lacionar-nos amb Cooperació sanitària catalana i espanyola, i un llarg etc de coses per fer,

que algunes no es poden fer per falta de mans.

La necessitat d’una Junta que estigui sensibilitzada amb el COMG-Ajuda és de vital im-portància pel seu funciona-ment. COMG-Ajuda precisa en aquest moments de la col·laboració dels professio-nals de la medicina de Girona per poder continuar assolint els tres pilars fonamentals en què s’ha basat des de la seva creació. Comptem amb vo-saltres z

COMG > 33

Durant l’any 2014, la secció de metges jubilats hem continuat trobant-nos i organitzat con-ferències diverses, a més d’al-gunes sortides; perquè som gent amb inquietuds que seguim informant-nos i parti-cipant de la societat. Us recor-dem que la secció és oberta a tothom i esperem comptar amb tots vosaltres; d’aquesta manera aconseguirem que sigui dinàmica i participativa.

Després de l’últim Butlletí, on us explicàvem les acti-vitats organitzades durant el primer trimestre de l’any, vam visitar St. Pere de Rodes i la Canònica de Sta. Maria de Vilabertran, sortida cultural que vam fer el passat 28 de març. El Monestir està cons-truït en terrasses adaptades a la muntanya de Verdera, i in-clou edificacions de diverses èpoques. Des d’ell es gaudeix d’una vista excepcional sobre tot el sector de costa del nord de Cap de Creus, en particular del Port de la Selva i Llançà. Santa Maria de Vilabertran és un monestir romànic que fou declarat Monument histori-coartístic l’any 1930 i actual-ment forma part del Museu d’Història de Catalunya. Des de l’any 1980 és propietat de la Generalitat de Catalunya i s’hi fa anualment un festival de música clàssica dedicat a Franz Shubert.

Seguidament, vam organitzar un seguit de conferències, a càrrec del Dr. Juan Francisco Campo Echevarría, expert en temes d’art. La primera, el 9 de maig, va girar entorn a la figura del pintor Francisco Goya. La xerrada va recórrer els anys de vida del pintor a partir de 1792, moment en el qual es trasllada a Cádiz i co-mença un procés de malaltia greu, fet que es reflecteix en la seva pintura. La segona, el 20 de juny, va estar dedicada a El Greco. El Dr. Campo ens va parlar de les obres més reconegudes i importants de l’autor com l’Espoli, l’Enterra-ment del Compte d’Orgaz i el Cavaller de la mà al pit, una de les obres més importants de l’artista que actualment s’ex-hibeix al Museo del Prado de Madrid.

Passat l’estiu vam reprendre les activitats del grup i vam preparar una conferència par-lant de “Carlemany i la Ciutat de Girona”, impartida pel Dr. Josep Maria Nolla i Brufau, ca-tedràtic d’arqueologia i pro-

fessor d’història antiga de la UdG. Aquesta es va realitzar el 3 d’octubre a la Casa de Cultu-ra de Girona.

A continuació, el 17 d’octu-bre, vam preparar una sortida a Barcelona, amb una visita guiada al Museu Nacional d’Art de Catalunya a l’expo-sició de “Mil anys d’art”. Des-prés de dinar al restaurant del Col·legi de Metges de Barcelo-na vam poder visitar el recinte modernista de St. Pau, obra de Domènech i Montaner. Amb aquesta última excursió arribem a finals d’any, on hem preparat una conferència so-bre temes fiscals, a càrrec de Josep Álvarez, i la trobada de nadal que fem cada any, amb la xerrada de Jordi Dalmau i Coromines. D’aquestes us en parlarem en el proper Butlletí.

Us desitgem unes bones fetes i una bona entrada d’any z

Els metges veterans segueixen creixent

Metges veterans

COMG > 34

Acords Junta

3 de juliol 2014

31 de juliol 2014

4 de setembre 2014

18 de setembre 2014

2 d’octubre 2014

✔ S’acorda no renovar el contracte de l’as-sessor extern Sr. Lluís Barnés que va fina-litzar el dia 30 de juny

✔ S’acorden els noms de membres de Junta de Govern que ocuparan càrrecs dins les societats del COMG: Fundació Pascual i Prats, COMG Serveis,Fòrum Co-rredoria, Healthsign

✔ S’acorda que el sou de la Secretària de la Junta de Govern sigui el mateix que el previ sense cap increment. És l’únic membre de Junta renumerat

✔ S’acorda el calendari de reunions de la Junta de Govern (primer dijous de mes) i de la Comissió Permanent (tercer dijous de mes)

✔ S’acorda rescindir el lloguer de les dues places de pàrking que hi ha i a partir d’ara es pagaran les despeses que s’ori-ginin d’ús d’aparcament a tots els mem-bres de Junta que ho necessitin

✔ S’acorda que a les sessions de Junta de Govern s’informarà de les despeses su-periors de 1.000€

✔ S’aprova la secció col·legial de “ Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia”

✔ S’acorda acceptar el pressupost més econòmic, Gesper Auditors, per tal que aquests realitzin l’auditoria comptable de totes les societats del COMG

✔ S’acorda que el COMG formi part del mecenatge de Temporada Alta 2014 per import de 3.500€

✔ S’acorda que la Dra. Carme Busquets sigui la representant del COMG dins la Fundació Joan Bruguera en substitució del Dr. Valls

✔ S’acorda procedir a l’inici de l’expedient de baixa col·legial per falta de pagament a tots aquells a qui se’ls hi ha requerit el deute de quotes col·legials

✔ S’acorda que es cancel·li el servei de no-tícies Augure que reben els membres de Junta de Govern per correu electrònic

✔ S’acorda que la Comissió Deontològica publiqui al Newsletter del COMG pín-doles del Codi Deontològic per tal que

arribi a més gent i que des de la pàgina web del COMG es faci una crida a buscar membres per a la Comissió

✔ S’acorda parlar amb el col·legiat nº 2480 per tal d’arribar un acord per regularitzar el seu deute

COMG > 35

Apunts

JUNTA 31/07/14

ALTES - SUSANA MARTINEZ VARONA - JOSEP M. MUÑOZ VIVES - DANIEL ALCANTARILLA ROURA - CRISTINA MELENDEZ MUÑOZ - DANIEL A. CARRIÓN GUTIÉRREZ - OSCAR CAMPS MARTÍNEZ-MORA - M. ROCIO VILCHEZ ROMAN - JUANA M. PERALTA ARIAS - M. ISABEL ARANGO ARIAS - NATÀLIA LLOVERAS GUELQUE - CARLOS AVENDAÑO MIJARES - RICARDO C. CABANAS ARANDA - NÚRIA ESPUÑA CAPOTE - HELENA SALVADOR ROSÉS - RAQUEL LIÑAN PLANAS - ARIADNA ROMAN ECHEVARRÍA - SARA BORRAT PADROSA - ALFREDO G. GIMENO CAJAL - MARIO ARIEL UTZ POTES - SARA GARCÍA TORRAS - CRISTINA FORTIÀ BATALLÉ - BERNAT LLORET VILLAS - JUDIT LÓPEZ FERNÁNDEZ - EDUARD BARRIO HERRÁIZ - LAURA CÁRDENAS PUIGGRÓS - DAVID CRUZ GARCÍA - LAIA SOLÉ AMAT - LAURA SOLÉ LLOMBART - NÚRIA TURALLOLS VIDAL - ANNA M. CEBALLOS ROJAS - ANAÏS MONTSERRAT ROYUELAS - TAMAR GARZÓN MORALES - ANNA PALAU ALBA - M. CARMEN IBARRA MIRAMBELL - CARLOS M. COHN THOMAS - DANIEL SANDOVAL ACEVEDO - ELENA GREGORI SARRADELL - JOSEP IGLESIAS GRAU - JAVIER CONEJOS MONTENEGRO - CRISTINA FUSTER BERTOLÍN - HAROLDO ELOY CAIRO - MARÍA DEL MUEVO GARCÍA - ESTEFANIA GALLEGO PEÑA - ALBERT VENTURA GONZÁLEZ - NEUS AGUILAR MAS - MIREN MELÉNDEZ ZALDUEGUI - JUAN A. MELGAR PAREDES - MARÍA RODRÍGUEZ BAUTISTA - CLAUDIA M. CASTILLO DEVIA - SUSANA BLANCO PINTADO - CAROL E. USCAMAITA AMAUT - DIANA A. LADINO ORJUELA

- MELIZA MARÍN ORTÍZ - MARTA CASTELLANA CEREZO - VIVIANA E. PACHECO FERNÁNDEZ - CRUZ A. LORA IBARRA - SONIA MEDINA ROMAN - MIREIA GIMÉNEZ SAN ANDRÉS - WALTER H. CAJAL OCHOA - MARÍA ANA GUIRAUDO STABIO - MARÍA RIBES GONZÁLE - ANNA MIRALLES PUIGBERT - DIANNE PEREIRA HERNÁNDEZ - DENIESE A. SALDIVAR GIMÉNEZ - NAPOLEÓN D. DE LA OSSA MERLANO - NATALIA MARÍN MONCADA - ARIADNA ORTÍZ BRUGUÉS - ALEJANDRO GIMÉNEZ MENDOZA - LUÍS A. BENAVENTE TALAVERA - JOAN TORRENS CANCIÓ - ELDIMARYS CURRY MACHADO - JHONATAN A. WONG ARTETA - ALEJANDRO RAMÍREZ ARREDONDO - IRENE VEGANZONES GUANYABENS - JOSÉ AUSIÓ ARUMÍ - M. CARMEN VIDES BATANERO - ALBA LUZ VARGAS GARCÍA - VICTOR M. YESTE FELIPE - CRISTINA ARMERO BUJALDON

BAIXES - FAUSTINO ALTUNA - LUIS ALCINA LAINEZ - ENRIC FREIXA OLIVEDA - RICARDO HERRERO SUÑER - JUAN CARLOS SORIA MESA - FRANCISCO BENITO INARAJA - ENGRÁCIA CIUDAD BAUTISTA - EDUARDO SEBASTIAN SCOZZARI - MARIA LLANO ESPINOSA - NEUS BASTÉ ROTLLAN - RAMON NOGUERA HOSTA - LAIA VALLS MASOT - ANTONI JUAN PASTOR - ADRIANA LUCIA MARÍN VALENCIA - JOSEP COMA BRUNET - CAROLINA P. MOLINA RODRÍGUEZ - DAVID E. MOSQUERA CASTRO - F. JAVIER POZO ARIZA - AMPARO VILLAR CANOVAS - RAFAEL SARANDESES FERNÁNDEZ DE

SANTA EULÀLIA - GRACIELA NORMA ELOSEGUI - AINHOA LEUNDA DOMÈNECH - ANA M. ALCOLADO ARANDA

- MARIONA VECIANA COLILLAS - HEBERT VENDRE COLLAZO - DAVID LUCEA IMAS - ARIADANA L. RODRÍGUEZ ABREU - MARIO M. ANDRADE BARAHONA - ANDREA SOLOGAISTUA BEZZINA - RAMON ROSELLÓ MANETAS - BERTA G. ARTEAGA VALDERRAMA - JOSÉ I. BUSTAMANTE ROCHE - KATARYBA SZYMCZAK - RINA T. VASQUEZ RIVERA - LIA ALVES CABRATOSA - M. CRISTINA AZNAR BUENO - LAIA BERTA COMPTE - JOSEP CORNELLÀ CANALS - JOSÉ C. BUÑUEL ÁVAREZ - FRANCISCO CAMPELO PARADA - JAIME J. CLARO GÓMEZ - FERNANDO FONSECA MAÑEZ - ALEIX FORT PAL

JUNTA 2/10/14

ALTES - URSICINO BARÓ PÉREZ - DENIS SILVERIO MIRANDA - FRANCESC MARCH DE RIBOT - LAURENT OLIVIER CLAUSEL - CHARINEL RIVERA DE LA ROSA - CAROLINA ESCOBAR BOLAÑO - M. CARMEN LÓPEZ SANMARTÍN - ESTEL·LA CLOSTAS PALOU

BAIXES

- ROSENDO O. BRAVO ALARCÓN - RAQUEL FLORES SANTOS - SOPHIE CATHERINE JULLIEN - NESTOR F. IBÁÑEZ TRUJILLO - ROBERTO D. PADILLA LÓPEZ - GERARDO ROSTAN - JOSÉ DÍAZ QUIROGA - DIANNE PEREIRA HERNÁNDEZ - FRANCISCO R. CASTRO RUÍZ - ESTEVE OLIVAS FONTFREDA - MAURICIO CARVAJAL SALVATIERRA - CHARINEL RIVERA DE LA ROSA - HÉCTOR L. CHIVA PUEO - YAIMA BARREIRO DELGADO - ANA BELLOD SOLÀ - JORDI GIBERT PREIXENS - DENISSE A. SALDIVAR GIMÉNEZ

COMG > 36

La Fundació Galatea va ser creada a principi de 2001 pel Consell de Col·legis de Met-ges de Catalunya arran de l’experiència del Programa d’Atenció Integral al Metge Malalt (PAIMM), per tal de mi-llorar la salut, el benestar i la qualitat de vida del col·lectiu mèdic i, per extensió, de tots els professionals de la salut. En el seu origen es troba la necessitat d’ajudar els profes-sionals que pateixin o puguin patir malalties físiques o psí-quiques que arribin a condi-cionar l’activitat professional, a més d’altres aspectes perso-nals, tant socials com laborals. Els objectius de la Fundació s’orienten a promocionar la salut, la prevenció de malal-ties i procurar que, en cas d’emmalaltir, es rebi l’assis-tència adequada. En aquest darrer àmbit s’inclou el Pro-grama d’Atenció Integral al Metge Malalt (PAIMM), creat l’any 1998.

Una de les missions primor-dials del Col·legi de Metges és ajudar els professionals perquè estiguin en les con-dicions físiques i mentals per exercir la medicina correcta-ment sense posar en risc la salut des seus pacients. Per aquest motiu es va crear el PAIMM i així poder ajudar a

aquells professionals que pa-teixen malalties mentals i/o addictives i alhora assegurar la qualitat de l’acte mèdic i, per tant, de l’assistència. I tot això amb dues peculiari-tats que l’han caracteritzat: la confidencialitat i la profes-sionalitat com a valors d’ex-cel·lència.

El PAIMM és un programa pioner a Europa que disposa d’uns procediments col·le-gials (d’accés directe, de confidencialitat, de l’ús de contractes terapèutics pel seguiment de casos com-plexes, etc..) i d’una unitat assistencial, amb serveis d’in-ternament, d’hospital de dia i de tractament ambulatori, especialitzats i confidencials, específics pels professionals de la medicina.

Vies d’entrada al programa

L’accés al programa es realitza seguint unes normes i proto-cols assistencials, clínics i de funcionament. L’objectiu és ga-rantir la protecció de la identitat del metge malalt. L’assignació d’un nom fictici contribueix a preservar-la i evita l’estigmatit-zació social que aquest tipus de malalties poden generar.

A més, pretén fer veure a l’usuari que el Programa i els serveis assistencials no són un mer recurs gratuït d’aju-da, sinó que comporten l’as-sumpció d’unes normes de compromís i conducta.

Es preveuen quatre vies d’en-trada diferents:

1. Demanda voluntària es-pontània: quan el metge

Fundació Galatea i PAIMM

Metge malalt: salut mental i addiccions

COMG > 37

malalt demana tractament per la seva pròpia única vo-luntat.

2. Demanda voluntària induï-da: quan el metge malalt acudeix essencialment per la pressió d’algú del seu en-torn familiar o laboral amb molt ascendent i/o autori-tat sobre ell.

3. Demanda per comunicació confidencial: una tercera persona informa la UASP sobre un possible metge malalt.

4. Finalment, la denúncia o queixa formal: és la via d’entrada amb què s’infor-ma directament al Col·legi de Metges mitjançant una denúncia formal sobre l’existència d’un metge malalt amb praxi inadequa-da o de risc.

Dades GironaDes de l’inici del Programa , el novembre de 1998, fins el 10 de novembre de 2014 s’han atès un total de 72 metges malalts (MM) de la província de Girona.

Aquest últim any, 1/01/2014 fins el 10/11/14, hi ha hagut un total de 5 nous casos, 4 d’ells per problemes de salut mental i l’altre per una de-pendència a l’OH.

Hi ha un total de 20 pacients actius que han generat:

· Primeres visites: 7

· Visites de seguiment: 70

· Psicoteràpies individuals: 18

· Sessions de psicoteràpies grupals: 79

· Controls toxicològics: 108

· Estades Hospital de Dia: 60

· Estudis neuropsicològics: 2

· Ingressos: 3

· Estades hospitalàries: 79 z

Fundació Galatea i PAIMM

Com contactar:902 362 492. Marcar aquest número de telèfon pot ser un bon primer pas. Un metge especialitzat de l’equip l’atendrà confiden-cialment i li oferirà tota la informació necessària. Si és el cas, es programarà una primera visita per rea-litzar una valoració inicial del problema.

Deixa’t ajudar, sabem com fer-ho! Per més informació:Fundació Galateahttp://w w w.fgalatea.org/cat/home_cat.php

PAIMMhttp://paimm.fgalatea.org/ca/home_cat.php

PAIMM

COMG > 38