colores y más colores - guía de llectura

6

Click here to load reader

Upload: pintar-pintar-editorial

Post on 01-Jul-2015

123 views

Category:

Education


0 download

DESCRIPTION

Colores y más colores - Guía de Llectura

TRANSCRIPT

Page 1: Colores y más colores - Guía de Llectura

+ INFORMACIÓN d’esti llibru en www.pintar-pintar.comEditorial Pintar-Pintar C/ del Rosal núm. 6 - 2º 3 Uviéu, 33009 - 985 229 155

El roxu’l coral, l’azul los tos güeyos,el prietu de la nueche… colores y lletres xugando nesti llibru.

Colores y más coloresMª Rosa Serdio / Ester Sánchez

Guía de Llectura

Page 2: Colores y más colores - Guía de Llectura

+ INFORMACIÓN d’esti llibru en www.pintar-pintar.comEditorial Pintar-Pintar C/ del Rosal núm. 6 - 2º 3 Uviéu, 33009 - 985 229 155

+ INFORMACIÓN d’esti llibru en www.pintar-pintar.comEditorial Pintar-Pintar C/ del Rosal núm. 6 - 2º 3 Uviéu, 33009 - 985 229 155

Colores y más coloresMª Rosa Serdio / Ester Sánchez

Guía de Llectura

Colores y más coloresMª Rosa Serdio / Ester Sánchez

Guía de Llectura

¿Quién escribió esti poema?

Ester Sánchez ye la ilustradora. ¿Conoces otros llibros ilustraos por ella?

Cambia’l sustantivu rosal por otru que te recuerde’l color roxu

1.

4.

5.

2.

3.

6.

El color naranxa, ¿ye un color primariu?7.

¿Qué asocede si xuntes el color del coral col de la mar?

En 1873 el pintor francés Claude Monet pintó un cuadru nel qu’apaecen unes amapoles.

¿Cómo se titula?

Zarra los güeyos y piensa nel color roxu. ¿Qué sensaciones tienes?

Cambia’l sustantivu zume por una verdura de color naranxa8.

¿Qué asocede si xuntes el color roxu de l’amapola col naranxa del sable al escondese’l sol?9.

¿Per ónde s’escuende’l sol?10.

Page 3: Colores y más colores - Guía de Llectura

+ INFORMACIÓN d’esti llibru en www.pintar-pintar.comEditorial Pintar-Pintar C/ del Rosal núm. 6 - 2º 3 Uviéu, 33009 - 985 229 155

+ INFORMACIÓN d’esti llibru en www.pintar-pintar.comEditorial Pintar-Pintar C/ del Rosal núm. 6 - 2º 3 Uviéu, 33009 - 985 229 155

Colores y más coloresMª Rosa Serdio / Ester Sánchez

Guía de Llectura

Colores y más coloresMª Rosa Serdio / Ester Sánchez

Guía de Llectura

Completa la estrofa11.

¿Qué significa “al verde”?12.

13.

Verde

Verde __________ (poner otra comunidá autónoma)

Verde ___________ (poner una verdura)

Verde _____________ (poner un alimentu de la comunidá qu’escoyisti que seya verde)

Del _____________ (un ríu que pase per esa comunidá)

¿Qué son los llunares y los praos na ilustración?

14. ¿Qué música-y pondríes al color azul?

15. Azul del cielu, azul del mar. ¿Cuál ye’l planeta azul? ¿Conoces dalgún pexe azul?

16. ¿Ta bien escrito carbón prieto? ¿Por qué?

17. El pan tamién pue ser prieto. ¿Qué lleva: trigu, escanda o centenu?

18. “Toi nel güevu y tamién nel sol. ¿Quién soi?”

19. Mur ye sinónimu de ratón. ¿Qué significa “andar los mures en caxón”?

Page 4: Colores y más colores - Guía de Llectura

+ INFORMACIÓN d’esti llibru en www.pintar-pintar.comEditorial Pintar-Pintar C/ del Rosal núm. 6 - 2º 3 Uviéu, 33009 - 985 229 155

+ INFORMACIÓN d’esti llibru en www.pintar-pintar.comEditorial Pintar-Pintar C/ del Rosal núm. 6 - 2º 3 Uviéu, 33009 - 985 229 155

Collores y más colloresMª Rosa Serdio / Ester Sánchez

Guía de Llectura

Collores y más colloresMª Rosa Serdio / Ester Sánchez

Guía de Llectura

PA SABER MÁS QU’UNA CURUXA.

¿Sabes quién foi Wassily Kandinsky?

Foi un pintor que nació en Moscú en 1866 y morrió en Francia en 1944. Pinchando nestos enllaces pues ver dalgunos de los sos cuadros:http://www.youtube.com/watch?v=BxGG1DtVbW0&feature=player_embedded#http://www.youtube.com/watch?v=Us-UupN7wHI&feature=related

Kandinsky perteneció a la corriente artística del Espresionismu. Esta corriente buscaba la es-presión de los sentimientos y les emociones del autor más que la representación de la realidá.

Amás de pintar, Kandinsky escribía sobre l’arte. En 1910 espublizó De lo espiritual en el arte, onde fala de los colores.

Según l’artista, los colores producen delles sensaciones nes persones porque la vista ta en re-llación colos demás sentíos.

20. ¿Qué ser de la mitoloxía asturiana ye’l responsable de la borrina?

21. ¿Qué colores tenemos que mezclar pa tener el violeta?

22. ¿Conoces otra flor d’Asturies que tenga’l color violeta?

23. Na seronda hai una fiesta na que se comen castañes y se bebe sidra dulce. ¿Cómo se llama?

23. ¿De qué color ye…?

El mieu ________

L’amor_________

La esperanza_________

L’olvidu___________

L’allegría__________

La paz_________

Page 5: Colores y más colores - Guía de Llectura

+ INFORMACIÓN d’esti llibru en www.pintar-pintar.comEditorial Pintar-Pintar C/ del Rosal núm. 6 - 2º 3 Uviéu, 33009 - 985 229 155

+ INFORMACIÓN d’esti llibru en www.pintar-pintar.comEditorial Pintar-Pintar C/ del Rosal núm. 6 - 2º 3 Uviéu, 33009 - 985 229 155

Collores y más colloresMª Rosa Serdio / Ester Sánchez

Guía de Llectura

Collores y más colloresMª Rosa Serdio / Ester Sánchez

Guía de Llectura

El mariellu a veces alcanza tanta fuerza que molesta a los güeyos. Provoca una sensación desagradable. Ye como la llocura. Suena igual qu’una trompeta.L’azul da una sensación de calma, de paz... Representáu musicalmente correspuende a una flauta; l’azul escuru a un violonchelu y el más escuru de toos, a un contrabaxu

Al mezclar el mariellu col azul da como resultáu’l verde. Esti color ye como una vaca gorda y sana pastiando en prau. Ye tranquilu, serenu. Los tonos del violín faen que nos acordemos del verde.

El prietu ye como’l silenciu dempués de la muerte. Nun tien soníu. Al mezclalu col blancu (color de l’allegría y la pureza) da como resultáu’l buxu, que provoca l’angustia.

El roxu ye un color inquietu. Recuerda’l soníu perfuerte de les trompetes. Al mezclalu col prietu, apágase volviéndose marrón, sonando como’l tambor.

Al xuntar el roxu col mariellu da como resultáu’l naranxa. Esti color recuerda a una persona mui convencida de les sos fuerces, despierta una sensación de salú. El soníu ye como’l d’una campana d’ilesia.

El violeta ye un roxu enfriáu. Ye un color triste. A Kandinsky recuerda-y al soníu de la gaita.

¿Qué te paeció? ¿Qué sensaciones te provoquen los colores? ¿El sabor, el golor de qué color son? ¿Too se pue espresar con colores?

Esto ye pa estruyase los sesos.

¡Agora yá sabes más qu’una curuxa!

VOCABULARIU del llibru:

Borrina: sust. dim. de borra. 2 Masa de vapor d’agua en condensación [que s’acumula al ras de la tierra, de la mar]. Pela mañana hai borrina na carretera.Buxu: ax. Del color que sal al mecer lo blanco colo negro

Coral: coral, el: sust. Celentereu marín [que medra en forma d’árbol y que vive en colonies ape-gáu nos roncheles]. 2 Sustancia [caliar que segreguen dellos celentéreos en forma d’árbol que viven fixos nel fondu de la mar en colonies y que s’usa como adornu]. 3 Pieza de les feches cola sustancia caliar [que segreguen dellos celentéreos en forma d’árbol que viven fixos nel fondu de la mar en colonies y que s’usa como adornu]. 4 Cuenta [de les que tien un collar o un pendiente de cualquier material]. 5 Panal, pella [de sangre del gochu coráu]. 6 Mancha [de ferruñu]. 7 Bolina [que críen delles plantes per baxo tierra]. 8 pl. Collar [fechu cola sustancia que segre-guen los celentéreos que viven fixos nel fondu de la mar]. 9 pl. Güévara [d’un centollu, d’una andarica]. || Como un coral, mui [sanu]. 2 Mui [arreglada y curiosa una persona]. 3 Mui [frescu, llimpiu]. || Coral de raposa, frutu [redondu y pequeñu de color encarnao que da un arbustu ase-meyáu a la mariselva]. || Coral del diantre, frutu [del bilortu]. || Fechu un coral, muncho sanu.

Page 6: Colores y más colores - Guía de Llectura

+ INFORMACIÓN d’esti llibru en www.pintar-pintar.comEditorial Pintar-Pintar C/ del Rosal núm. 6 - 2º 3 Uviéu, 33009 - 985 229 155

*Propuesta didáutica: Mar Martín Martín

*Cola ayuda de la Conseyería de Cultura y Turismu del Gobiernu del Principáu d’Asturies

Colores y más coloresMª Rosa Serdio / Ester Sánchez

Guía de Llectura

CALEYANDO PELA REDE.

Los enllaces qu’apaecen darréu sirven pa completar la información d’esta guía.

Mª ROSA SERDIO

http://rosaserdio.blogspot.com/

XULIO BERROS

http://www.telecable.es/personales/jcbp1/

ESTER SÁNCHEZ

http://estersanchezilustradora.wordpress.com/http://canellada.com/estergaleria.htmlhttp://canellada.com/ester.html

PA VER ARTE N’ASTURIES

http://www.laboralcentrodearte.org/http://www.museobbaa.com/

2 Mui arreglada y curiosa [una persona]. 3 Muncho frescu, llimpiu. || Nel coral [del iviernu, del branu], en mediu [del iviernu, del branu].

Mariñán: ax. De Les Mariñes (Villaviciosa). 2 De la marina, de les tierres que tán cerca de la mar. 3 Que nun engorda [una vaca, un güe].

Ñublón: sust. aum. de nublu. 2 Nube, concentración de vapor d’agua [qu’hai na atmósfera].

Sable: sust. Conxuntu [de partícules minerales permenudes procedentes de la erosión de les peñes]. 2 Fondu marín [blandiu formáu de partícules permenudes]. 3 Sitiu [a la vera de la mar o del ríu onde hai un conxuntu de partícules minerales permenudes, procedentes de la erosión de les peñes]. 4 Piedra, barru, broza [que dexa l’agua pelos caminos, pelos praos qu’añaga]. 5 Tierra [malo con piedra que voltia l’aráu cuando afonda muncho]. 6 Corte [de la gadaña]. 7 Palanca [que s’emplega nun barcu de vapor pa ponelu en puntu muertu]. 8 Arma [asemeyada a una espada, que tien el corte llargu y namái per un llau]. 9 Lepidopus caudatus, pexe [perallar-gáu que tien el focicu puntiáu y dientes mui afilaos]. || Bígara de sable, Nassa reticulata, bígaru, moluscu marín [cola cáscara pequeña y picuda asemeyada a la del cascoxu]. || Esguila de sable, Crangon crangon, crustaceu [perpequeñu de color verdoso con pintes negres o gris mui claro y coles antenes más curties que’l cuerpu]. || Reló de sable, aparatu [pa midir el tiempu, basáu no que tarda’l sable en pasar d’un recipiente a otru per un pasu perestrechu].