Collserola 10 anys de Pla ~gpecial Y?

Enguany s'acom leixen els 10 anys de Itaprovaci6 del PE Especial d10rdenaci6 i. Protecci6 del Medi Natural del Parc de Collserola, que tingué lloc 1'1 d'octubre de 1987 per acord del Consell de la Corporaci6 Metropolitana de Barcelona. Al llarg de I'any volem recordar-ho amb la frase "10 anys de Parc", una definici6 entenedora per a molts ciutadans, ja que cada ve ada 6s més coneguda I1exist@ncia {el nostre Parc.

Mal rat aixb, cal recordar i explicar que 9 per er realitat la protecció d'aquesta serra va ser necessaris la creaci6 d'una eina & protecci6, i aquesta va se^ un Pla Especial de base urbanística, que desenvolupava el Pla General Metropolita aprovat I'any 1976 i donava compliment a la Llei d'Espa~s Naturals de 1985. Per fer possible aquesta realitat, ha calgut disposar de més $113 de sbl públic, així com la-creacró d'un Patronat que al llarg d'aquests 10 anys ha vetllat per la conservac16 i la gest16 del ~atrimoni natural I ha creat nombroses hfraestructures per compatlbilitzar I'ús lúdic i educatiu d'aquest espai per part dels ciutadans.

Cal recordar que enguany tambe s'acompleixen 10 d'existencia d'una altra entitat: la Mancomunitat de Mun~c~pls de I'Area Metropolltana de Barcelona (avui constitulda pec 11agrupaci6 de 30 municipis),que es van associar voluntariament per suplir el buit generat per la desaparici6 de la P,rpo---:L . .-A---- 1: L..-- i que durant

Construccions iI4egals al Parc El Parc de Collserola vol que es reactivi la lluik contra les urbanitzacions il-legals A la serra de Collserola existeixen 21 nuclis urbanitzats il4egals. Aquestes construccions, edificades sense llicencia entre els anys 50 i 70, ocupen sbl forestal.

La revisi6 del Pla General Metropolita de 1976 va mantenir la qualificació de sbl forestal en aquestes zones, i, en conseqüencia, la Corporació Metropolitana de Barcelona va redactar i executar les bases d'actuació per al tractament de les urbanitzacions il,legals.

El proppassat 12 de marG la Mancomunitat de Municipis de I'Area Metropolitana de Barcelona va procedir a I'enderrocament dels xalets edificats il4egalment al Turó d'en Quirze, per tal d'evitar accidents, ates el progressiu deteriorament de les edificacions. Aquest fet demostra la reactivació de la lluita per solucionar el greu problema que representen les urbanitzacions ildegals, en aquest cas situades en espais naturals

protegits. Sense la col~laboració dels ajuntaments integrats en el Patronat, pero, aquestes accions no podran tenir la continuitat desitjada.

tor aquest perjode, any rere any, i de forma sblidAria. ha nodrit el DressuDost del Parc de olise erola. Hem de felicitar-nor per les fites assolides, perd sense cofoisme, perque cal fer-les encara millor, i sobretot, cal superar molts reptes que se'ns acoster El m6s important 6s la neCes6rla col.laboraci6 i com lidtat de tots els municipis que con ? iguren el Parc (er?cara en manca un), la ~mplicatió mes gran d'aquests, i, sobretot, la participaci6 de totes les adm~nistracions, perque 10 anys despres continua havent-hi una absencia Important.

Antoni Pirer Gart6n ,President del.ConseN d'Administraci6 'del'Patronat Metropolita del Parc de Cdlserola

Detalls de la font de la Br~ddlera

Itinerari de la Budellera Aquest recorre u t ha esdevingut un classic pel que 9 a a una primera visita del Parc. La seva situació, als voltants del Centre d'lnformació, I la seva durada, prop d'una hora i mitja entre I'anar i tornar, el fan idoni per a una primera aproximació als continguts naturals de la serra i a la gestió forestal i adequació d'arees d'estada i fonts que es duen a terme des del Patronat.

Ben calcats -perque anirem per pista forestal- i en bona forma, iniciarem I'ascensió des del Centre d'lnformaci6 fins a la font de la Budellera. Seguint els senyals, travessarem un bosc d'alzines amb pins, de ric sotabosc amb arbocos, llentiscles, estepes, i un llarg etcetera, model de-la ve etació més típica de la serra. Si ens hiyixem, per0, en la part baixa del bosc observarem I'absencia de pins joves. Per que? Antigament aquesta zona era un bosc d'alzines i roures, amb un sotabosc d'arbusts de fulla ample i verda. La seva rendibilitat economica era escassa, ja que únicament se'n podia treure carbó d'alzina. Per aquesta raó, es va tallar aquest alzinar i s'hi va plantar pi blanc, molt apreciat per la rapidesa amb que creix i la rectitud del tronc, que el fa apte per a la indústria.

A mitjan segle aquesta finca va esdevenir propietat pública, amb la qual cosa es va abandonar I'explotació de la pineda. El resultat es que els rebrots de les alzines i roures van anar progressant, mentre que els pins, que no rebroten sinó que germinen en unes condicions determinades de sol i humitat, van deixar de dominar el bosc, i en I'actualitat resten alguns exemplars relictes, massa vells per produir-ne de nous i massa alts per mantenir-se drets, testimonis d'altres models de gestió forestal.

Des del Patronat, s'ha afavorit la res€auració del bosc natural, amb I'eliminac~ó de branques i troncs secs, la poda d'arbusts per tal de donar-10s una

forma arboria, i la plantació d'aglans i p lan~ons d'alzina, entre d'altres actuacions.

En arribar als peus de Vailvidrera, trobarem la font de la Budellera, projectada per J.C.N. Forestier el 191 8, i recentement restaurada (1988) pel Patronat. La restauració de la font ha respectat el caracter essencial del projecte: els salons d'estada, la circulació en forma de tenalla que afavoreixen els accesos, I'aprofitament de I'aigua en safareigs, canalons i un estany. Seguint la tradició de dotar les fonts d'un escut, s'hi va col.locar I'escut municipal de Barcelona, obra d'Antoni Tapies. El nom de la font prové segons diuen de la qualitat de I'aigua, recomanada per als mals d'estomac.

Un cop a la font, podem apartar-nos de I'itinerari i arribar-nos a la Torre de Collserola, des d'on tindrem una visió panoramica de la serra. De tornada cap al Centre, baixarem per I'ombrivol fondal, on podrem observar una mostra de vegetació de ribera -saücs, .

oms, pollancres, freixes, etc.

Enguany el manteniment d'aquest itinerari -la senyalització, mobiliari, etc.- es du a terme gracies al patrocmi de I'empresa Torre de Collserola, S.A.

Franges de protecció al voltant de nuclis habitats I

En compliment del decret 6411 995, de 7 de marc, pel qual s'estableixen mesures de prevenció d'incendis forestals, es realitzen al Parc unes franges de protecció d'uns 25 metres d'amplada, a comptar des del perímetre exterior de les edificacions existents, en les finques públiques. Tant I'amplada de I'actuació com la densitat d'arbres que cal deixar estara en funció de I'oroqraf~a del terreny i del tipus de vegelacio existent.

Les actuacions en aquestes franges implica:

"Eliminació de la vegetació baixa i arbustiva. Es respecten I'arboc, el llentiscle, I'aladern i el marfull en els indrets on no hi hagi altra mena de vegetació o la densitat dels arbres sigui molt petita. Miljancant esporgues, aquests arbusts es configuren per donar-10s un port arbori. "Selecció de tanys d'alzina i roure de manera que s'extreuen els peus dominats i deformats. *Tala dels arbres amb el fust trencat, escapcat o tort, i d'aquells que per la seva densitat el seu desenvolupament normal sigui inviable.

"Esporga de les branques fins a una alcaria aproximada d'un terc de la de I'arbre, sense superar els 5 m: "Les restes generades s'estellen amb mitjans mecanics. Aquesta operació es realitza simultaniament amb les tasques de tala, esporga i desbrossada, de manera que no quedin al bosc cúmuls de llenya i brossa.

Amb aquestes actuacions, a més de reduir el material combustible, s'elimina I'estrat arbustiu i s'aconsegueix una discontinu'itat vertical de la vegetació, dificultant, si es dóna el cas, que es propagui el foc tant a nivell baix com per les capcades. Aquesta discontinu'itat afavoreix també la penetració dels mitjans d'extinció, que trobaran en aquestes zones de protecció una franja d'actuació segura.

L'aigua en la prevenció d'incendis D'entre els objectius del Dispositiu de Prevenció i Extinció d'lncendis Forestals que du a terme el Patronat a Collserola, en destaquen dos punts clau: I r. reduir al maxim les probabilitats de propagació del foc, garantint alhora la seguretat de les persones i els bens, i 2n. I'adequació de la xarxa d'hidrants i punts d'aprovisionament d'aigua per als helicopters bombarders.

Ja hem comentat a I'article anterior les accions que s'emprenen pel que fa al primer punt. Respecte del segon, cal assenyalar els bons resultats que s'obtenen de la instal.lació i manteniment d'hidrants i nous punts

d'aigua per a les tasques d'extinció dels incendis forestals.

Un exit recent ha estat, pel que fa a aquest segon punt, I'obtenció dels recursos necessaris per a la instaldació de 600 metres de canonada d'aigua, amb tres hidrants, a la muntanya de Sant Pere Martir, en el tram compres entre el Turó del Temple i la placa Mirela, a Esplugues de Llobregat.

Ha estat gracles al conveni de col laborac16 slgnat amb I'empresa Aigües de Barcelona (Agbar) que s'han obt~ngut aquests recursos

Bassa per a helicopter a Vila Paula

La geneta (Genetta genetta) La geneta o gat mesquer -que no hem de confondre amb el gat salvatge- és I'únic representant a Catalunya d'una familla de carnívor.s molt primitiva anomenada werrids. Tot i que sembla que fou ~ntrodui'da al nostr'e cont~nent per I'home, no se sap amb certesa si van ser els romans, els fenlc~s o els musulmans els que la utilitzaven com a anlmal domestic per combatre les plagues de rosegadors de les cases. A partlr d'aqui, la geneta es va anar adaptant a les comunitats naturals de Catalunya, de les quals, actualment, es considera que forma part.

Te aproximadament les dimensions d'un gat dom&tic, encara que mes esvelta I allargada; els mascles són una mica mes grans que les femelles. Te el musell punxegut, la cua llarga, les potes curtes, ulls i orelles relativament grans i ungles retractils, com els gats. El pelatge és llarg i atapeit; la colorac16 base es gris blanquinosa o gris marronosa, mes clara en la part abdominal. Al coll i I'esquena te unes taques rodones i allargades de color negre, que acaben formant uns anells a la cua. Damunt del musell, davant dels ulls, té unes taques negres molt característiques. Es, sens dubte, un animal inconfusible.

La geneta 6s sollt2ria i territorial, d'actlvitat gairebe exclusivament nocturna. Per aixo t6 els sentlts de la visió, I'oida i I'olfacte ben desenvolupats. El seu pelatge a taques sembla un vestit de clarors i ombres, ideal per passar desapercebut durant la nlt. S'enfila als arbres amb facilitat i salta agllment de branca a branca; tambe neda amb destresa. A Collserola es mou per una gran varietat d'habltats, tot I que sens dubte mostra preferencia per les arees amb vegetac14 densa I atap@ida I la proximitat als cursos d'aigua, fent de I'alzinar el seu habitat predilecte. Durant el dia, descansa en troncs buits, forats entre roques, en I'espessor de la vegetacib o en nius i caus abandonats.

Per6 qu& menja? La geneta és un carnívor, i te un r&gim alimentari molt variat: pet~ts

mamífers -com el ratoli de bosc, les musaranyes i les cries de conill-. Tambe li agraden els ocells, els amfibis i reptlls, Insectes i fruits silvestres, i, si els te a I'abast, peixos i crancs de riu. Generalment sorpren la seva presa amb un agil salt després de rastrejar-la.

La geneta pot reproduir-se en qualsevol mes de I'any, encara que la majoria de naixements es donen a la primavera. Després d'unes onze setmanes de gestació, les femelles, a plena llum del dia, poden parir quatre cries, tot i que normalment en son dues. En néixer, les cries són cegues i peludes I pesen uns 70 gr aprox~madament. Mamen durant unes sis setmanes I romanen al costat de la mare durant el wrimer anv de vida, deseres . , del qual s'independitzarah i viuran .solltaris. Al segon any de vida, ja podran reproduir-se. En captivitat, han arribat a vlure fins a 15 anys.

A I'igual que d'altres mamífers, les genetes utilitzen llocs fixos de defecacib, anomenats latrlnes, que estan gairebe sempre situades en llocs enlairats. Sembla que les latrines tenen una importancia vital en la demarcació del territori i la comunicacib entre els individus; per alxo, els biblegs del Parc estan estudiant la seva ubicac16 I funció. A Coflserola s'han trobat latrlnes en edificis deshabitats, pedreres, torres electriques i, f ~ n s i tot, en cotxes abandonats en mig del bosc. Per marcar el territori, tamb6 utilitza I'orina i la secrecib d'unes glandules que te al costat de I'anus i que secreten una substancia anomenada mesc, de la qual

La geneta o gat mesquer

sembla que li ve el nom de gat mesquer. h La forta olor d'aquesta substancia, Latrina dins un cotxe abandonat orobablement fou una de les raons eer les quals la geneta va ser substltuida pel gat Parc-per aprofundir en el coneixgment domestic en les tasques d'exterminl dels draquesta especie I contribuir alxli en la rosegadors de les cases. seva consen~acio.

La geneta és, de ben segur, Ifesp@cie que ~ ~ ~ i d camps millor exemplifica I'aspecte de naturalitat B;dleg. col.labOrador de/ pMpc '

que tots volem per a Collsercla. Per aixo, s'esta treballant des dels Serveis Tecnlcs del

, Un nou pont sobre el funicular L'antic pont al camí de can Borni sobre el Funicular del Tibidabo, projectat i constru'it I'any 191 1 per I'enginyer Mariano Rubió, era part entranyable del paisatge. Amb la seva modesta llum - 6 metres-, estava destinat al pas dels vianants i de carros, i per tant, amb unes hipotes~s de carrega de 1 .O00 kg/m2.

Amb el temps, hi van acabar passant tota mena de vehicles, i, per tant, la seva antiguetat i el seu ús inadequat n'havien

.fet perillar ser~osament I'estructura.

Per aquestes raons s'ha realitzat un projecte de reforc i millora estructural, sense que perdi, perb, la seva estetica particular, reflect~da sobretot en les encavallades metal~liques, les quals s'han conservat.

El projecte ha consist~t a disposar d'un nou sistema estructural substituint el tauler recolzat a les encavallades per un de nou, format per bigues de formigó prefabricades, les quals es recolzen directament sobre els murs que s'aixequen paral.lels a la direcció del funicular. D'aquesta manera les carregues pesants no afectaran les encavallades.

Aquest projecte ha estat financat pel Patronat en col~laboració amb el Departament de Manteniment i Serveis de I'Ajuntament de Barcelona.

Quan rebeu aquest Butlletí les obres ja seran acabades. Mentrestant, pero, us demanem disculpes per les molesties que aquestes us hagin pogut ocasionar. L. -

Rectif icacio En I'últim número del Butlletí us anunciavern la web del Parc, i us donavem una adreca per localitzar-la.

Malauradament, com molts de vosaltres heu pogut comprovar, aquesta adreca estava equivocada: els petits follets de les comunicacions ens han jugat una mala passada,

Us demanem disculpes pel temps que heu perdut intentant conectar-vos amb nosaltres i sobretoteper la decepci6 que n'heu tret.

De totes maneres, estem treballant per posar, el més aviat possible, on line la web del Parc.

El Pi d'en Xandri El passat 2 de febrer, un monument VIU, símbol de la poblac~ó de Sant CugaT del Valles I de la serra de Collserola, va patir una agress~ó salvatge, que el va de~xar molt

-

malmes I que pot suposar, a curt termlnl, la seva mort Aquest gegantí PI pinyoner ha personahtzat durant quasl dos segles un patr~mon~ natural que, amb el pas del temps, ha esdev~ngut patrlmonl cultural. I Des del Patronat Metropolita del Parc de Collserola, tot desitjant la recuperació d'aquest estimat arbre, volem expressar la nostra indignació i manifestar un contundent rebuig davant d'aquest acte vandalic, alhora que lamentar I'existencia, malauradament massa nombrosa, d'aqueskmena d'actes contra la natura.

El Centre de Documentació i Recursos Educatius (CDRE) suggereix ... mirar i entendre "Finalment he arr~bat dalt la carena El carn1 s'enflla amb decrsro I demana esforc pero he pogut comprovar que a Collserola la vegetaclo es encara densa I exuberant No haques rmaglnat mal que tan a prop de la c~u ta t poques haver-h~ aquest bosc excepcronal

Dalt la carena em trobo la carretera que travessa el parc. Una mlca mes enlla, un mlrador m'ofere~x una esplendida panoram~ca La wsta es espectacular, puc veure a cutat I tot e que h ha a voltant, les carreteres que h arr~ben, es \les de tren que en surten, es altes xemenees que sobresurten per entre es cases, els e d f c ~ q sngdars

Tot plegat em porta a pensar que observar e territorr des d 'un ¡ o c elevat, trobar-me d n s e pariatge sense ser-h, sentrr-me ocell sense t e n ~ r ales es reanient una experencra apassonant De sempre, contemplar e paisatge des d 'un mrrador m'ha atret profundament, I e meu p ropos t d ' a v u era fer una camnada per entre e bosc I arrrbar-me a un dels nombrosos mradors que h1 ha vora la c u t a t .

Quan observo un pa~satge que, com aquest, m es fam~ l~ar , comprovo que les sensaclons que n 'obt~nc són carregades de records I vlvencles personals En aquest cas m'es ~mposslble contemplar la realttat d'una forma object~va Qualsevol petlt detall em fa present tot un munt de conelxements d'aquesta realltat I em fa mes vlves les experlencles personals

En altres ocasions, quan el paisatge que t ~ n c davant es nou per a mi, el procés és d~ferent. Pr~mer n'analrtzo I'estetica, és a d ~ r , els colors, les formes i les línies, sense tenir en compte que hi ha a la imatge. Després me'l mlro des del vessant descript~u i n'anal~tzo els elements que el componen (boscos, muntanyes, conreus, crutats, vies de comun~cacró ..). Tot plegat

Mirador de Cerdanyola, a la carretera d'Horta a aquesta població

m'ajuda a comprendre ei terr~tor l desconegut

De les dues situacions anteriors. observar un paisatge familiar o un de desconegut, no sabria d ~ r quina s'em fa mes atract~va".

Collserola, per la seva topografla, tP vocació de mirador. Cadascun dels seus turons, carenes i cims són per 81 matelxos uns bons punts d'observació sobre les planes que envolten la serra. Al sud-est h~ ha la plana barcelonina amb galrebe tot el territori ocupat per ciutat; al sector nord- est, la vall del Besos, que trenca la continu'itat de la serralada litoral I per on passen alguns dels grans vials de comunicació. Al nord-oest la plana del Valles, on les ciutats i la indústria competeixen amb els boscos i els conreus. Al sud-oest la vall del Llobregat, de caracter, sobretot, agrícola i I 'atre pas obligat de la xarxa wara metropoitana. Tot

Collserola esta voltat pel c~nturó urba, on viuen mes de tres m~lions de persones.

L'observac~o del palsatge des de Collserola pot ser bas~cament un exerclcl d'ldent~f~caclo d'elements urbans Les cases, els carrers, les fabr~ques, les carreteres I

autopistes els reconeixem facllment ldentlflcar ed~flcls s~ngulars pot ser una experlencla dlvertlda I son punts de referenc~a que ens ajuden a sltuar altres llocs mes modestos Veure Indrets coneguts des d'altres perspect~ves ens omple de satrsfaccro I esdevP un joc

Tanmateix, un exerclcl encara mes enriqu~dor es Intentar Interpretar a lo que veiem, descabdellar el f ~ l d'una h~storia que coneixem i que ha confgurat e nostre paisatge D'aquesta forma, el joc es transforma en una tasca d'aprenentatge molt apropada per conerxer I entendre a realitat que ens envolta

Panoramica de la ciutat des del Mirador de I'Arrabassada

A Collserola podem tenir aquestes experiencies des de qualsevol dels miradors condicionats aquests últims anys pel Patronat. Tots són de faci\ accés en automobil i bicicleta. També hi ha itineraris a peu que ens hi acosten per entre les brolles o els boscos d'alzines i pins.

Al vessant Barceloni tenim el mirador de Sarria, el de I'Arrabassada, I el mirador de Montbau. A la banda del Valles el mirador de Cerdanyola i el de la Font Groga. Al costat del Besos, Torre Baró, i cap a la vall del Llobregat, els miradors del turó d'En Cors i Sant Pere Martir.

Ara nomes cal decidir-se i posar fil a I'agulla.

Compartir esf orqos El Patronat del Parc de Collserola es una entitat que permet gestionar de manera coordinada el territori de nou municipis, pero tambe,facilita i'intercanvi de propostes, d'experiencies i de perspectives de futur.

En aquesta direcció, hi ha diferents nivells de coord~nació i de responsabilitats a l'hora de prendre decisions. D'una banda, el Consell d'AdministraciÓ del Parc, basicament format per regidors municipals, es reuneix sis cops I'any per prendre decisions que afecten tot el Parc. D'una altra, els tecnics dels d~ferents serveis es reuneixen periodicament per tractar de solventar temes sectorials i molt mes - concrets. Així, els guardies municipals es coordinen per foragitar els furtius, prevenir els incendis, etc, i en definitiva, per fer la Serra de Collserola el maxim de segura per a tots. Els arquitectes i urbanistes vetllen perque el Parc quedi equil,ibrat i cadascú no construeixi segons els seus criteris particulars.

Els educadors també procurem coordinar- nos per tal de garantir que les propostes educatives arribin al maxim nombre de ciutadans. Darrerament, vam celebrar a Can Coll una trobada per tal de compartir els esforcos dels tecnics en educació i en medi ambient dels ajuntaments i de Collserola.

Potser la sorpresa més agradable va ser descobrir la bona acollida que desperta el parc entre tots els veins, sigui quina sigui la població en que resideixin. Evidentment, pero, no en tenen la mateixa imatge els habitants de Molins de Rei que de Cerdanyola, posem per cas. Val a dir que el territori de cada municipi dins del Parc tampoc es equiparable ni en superfície ni en composició. Mentre que uns municipis tenen un terreny amb pocs arbres, d'altres tenen mes de la tercera part del seu terrltori coberta de boscos de pins i alzines.

Tanmateix, a la trobada es van intercanviar forca experiencies generades des dels

municipis, on la principal preocupació, i per tant els esforcos educatius, se centren en els temes de gestió de les deixalles i la recollida selectiva. Constatem tambe un creixent interes pels temes de coneixement del patrimoni natural dels municipis, especialment dins del nucll urba.

Potser una de les propostes mes decidides de cara a la conservació dels valors naturals del municipi són les iniciatives de redacció de I'Agenda 21 Local que porten a terme alguns consistoris. Per a qui no n'estigui al corrent, I'AGENDA 21 LOCAL es una de les conseqüencies de la Cimera de la Terra que es va celebrar a Rio de Janeiro I'any 1992. Molts Estats participants, entre ells el nostre, es van comprometre a redactar un pla d'acció, una AGENDA pensada per al segle XXI, que servís de programa i de compromís de cara al futur en temes ambientals. Evidentment aquest tipus de documents esperen la col~laboració i el consens de tots els ciutadans.

L'educacio amblental ha de garantir la correcta di5tribucio dels recursos naturals i renovables, ara I en el futur. Ens cal compartir esforcos i tambe compromisos de cara al futur.

Patrocinar el Parc El Periódico de.Catalunya i el Parc de Collserola, varen signar el passat mes de gener la renovaci6 de I'acord de col-laboraci6 que les dues entitats han mantingut en els tres darrers anys, per a la difusi6 de les activitats del Patronat i del Programa de Patrocini. El suport de El Periódico de Catalunya es fara també extensiu als actes que es preparen enguany amb motiu de la celebraci6 dels 10 anys d'existencia del Pla Especial d'ordenacio i Protecció del Medi Natural de Collserola. El Conseller Delegat de Ediciones Primera Plana, Sr. Jose Sanclemente i el President del Consell d'Administració del Patronat, Sr. Antoni Perez, signaren I'acord de col.laboraci6.

A les pagines 2 i 3, d'aquest número trobareu explicats els patrocinis de les se üents empreses: Torre de Collserola, s.2. i Aigües de Barcelona (Agbar).

Moment de la signatura amb El Peri6dico de Catalunya

Institut Municipal dels Serveis Funeraris

Hoechst

f i g k de Borcelono

AL =w CAIXA DE CATALUNYA Fundació 'la caixa'

Últ imes accions dels Voluntaris Constitució del Consell del Club de Voluntaris

Un dels drets dels Voluntaris es el de participar en les activitats del Club dels Voluntaris. El Club, les activitats del qual no interfereixen amb les que fan al Parc, preten cohesionar el grup de voluntaris i establir lligams de col.laboració entre tots ells i el Patronat. L'elaboració dels diferents esborranys dels estatuts del Club de Voluntaris ha comportat diverses reunions dels membres de la junta provisional. Finalment, els estatuts foren ratificats i esmenats en assemblea el mes de desembre passat. Tambe hi varen ser elegits els membres del primer consell democratic del Club, els quals gestionen i10 dissenyen activitats proposades per ells mateixos o pels voluntaris.

Consell Municipal d'Associacions de Barcelona . '

La voluntat del Consell 6s escoltar les veus plurals de totes les entitats i associacions de voluntaris de la ciutat per treballar conjuntament Ajuntament i entitats fent créixer la qualitat de vida dels ciutadants des del suport de les administracions i dels voluntaris.

Els voluntaris del Parc de Collserola formen part del Consell i participen en els equips de treball del sector de medi ambient. Tambe són representants de les associacions de medi ambient en el Ple del Consell. - '. ~artici~acio a la Fira d'entitats de voluntariat de Barcelona -

El Consell Municipal d'associacions va agencar una fira durant els dies de la Festa de la Merce, Durant el cinc dies de la fira, I'estand delsyoluntaris -situat entre altres 80 entitats a la Placa de Catalunya- va atendre gran quantitat de ciutadants interessats per I'acci6 voluntaria a Collserola i per temes relacionats amb el Parc.

Difusió

Darrerament els voluntaris del Parc han estat presents als mitjans de comunicació: premsa, radio i televisió; en xerrades de difusió en institucions de voluntariat, casals, etc., i en ponencies com ara, a "Las jornadas de voluntariado ambiental" a Malaga, organitzades per la Consejeria de Medio Ambiente de la Junta de Andalucía.

~oriklidacj6 de la tasca 'Obdrvar els ocells de Can Coll"

Aquesta activitat, comencada I'hivern del 95, si bé encara no ha tingut una participació regular d'usuaris, si que ha estat acollida i preparada pels formadors I pels voluntaris, que s'hi han especialitzat amb gran interes. Enguany, després de les tres formacions -entre practiques i seguiment- hom constata el creixent coneixement dels ocells que assoleix el grup dels 14 voluntaris implicats i I'actitud general de potenciar I'activitat. Aixi doncs, es preveu de crear un servei periferic com a segon recurs, SI el mal temps dificultes o privés de fer I'observació des dels

amagatalls. Es tracta de muntar petites sesslons amb diapositives -comentades pels voluntaris que els correspon el servei- sobre els ocells habituals de la finca de Can Coll.

Mirador Maria Gispert

El nou.mirador situat al Turó de la Magarola du el nom de Maria Glspert.

El Patronat vol evocar la personalitat d<aquesta voluntaria compromesa amb el Parc fins a l i últims dies de la seva vida i on per desig d'ella, el seu marit, també voluntari del Parc, va escampar les seves cendres.

S'hi ha col.locat un petit plafó dissenyat per a tal fi.

Identificant ocells a l "hide" de Can Coll

Mirador a l Turó de la Magarola

La palmera datilera Originaria de I'Asia Occidental i del nord

'

dlAfrica, la palmera datilera (Phoenix ., . dactylifera) 6s la palmera mes propera a les

cultures que han civilitzat I'area mediterrania. El seu medi natural s'esten des de I'Orient mitja a I'Arabia, Egipte, Tunisia i el Sahara.

A la palmera li agraden- els climes calids i

. . . . 't '

ntendre I'Univers. . - . ,

i us atureu a observar una palmera des 'una certa distancia, distingireu una resencia única, esvelta i orgull~sa. propeu-vos-hi relaxadament i anqdlament, fins a fregar-la amb el cc

pel tronc i respireu

n les vostres decrslons+

qui pa ments centre ct'lnforrirac'i i seu del batronat. Ctra. ,de I'E l&sia,'92 (Ctra. Vallvidrera-. Sant cugat% 4.7). 08017 Barcelona Tel. 280 35'52. A~c6s: FFCC de la.. Generalitat: Baixador de VaHvidrera , . . Horari! cada dia de 9,30 a 15 h.

Mas Pins, Centre d'Educac16 Ambiental, Ctra. Molins de Rei a Vallvidrera, km 8. 08017 Barcelona. Tel. 406 95 60. Feiners nomes vlsltes escolars (secundaria). concertades. 50

Can Coll, Centre d'Educac16 Ambiental, Femers visites escolars (Infant11 ,Pr~mArra) concertades. Tel 692 03 96, festlus obert de 9,30 a 14,30 h Centre de Documentaab Recursos Educatius. Tel. 692 29 16. Ctra Cerdanyola a Hona, km 2 08290 Cerdanyola dei' Valles

I Repoblació a Sant Pere Martir

I El passat diumenge 19 de gener, es va fer una lantada d'arbres al barri de la Merce d! Barcelona, al vessant de la muntanya de Sant Pere Martir que va patir un incendi I'estiu de 1995.

La zona; d'aproximadament 3.500m2, va ser repoblada amb 137 arbres de les següents especies: pi pinyer (Pinus pinea), i blanc (Pinus halepensis), alzines buercus ilex) i alzines sureres (Quercus suber).

La jornada va ser un exit, amb la participació de 150 persones.

L'acte el va organitzar el districte de les Corts coniuntament amb Parcs i Jardins

rs, natura et mundi de Barcelona, I van comptar amb la 1 col~laborac~ó del Parc.

Serveis

A r e s de pic-& Santa cieu dlOlorda: 668 96 65 (dimecres tancat). Can Coll: 692 61 85 (dimarts tancat). Santa Maria de Vallvidrera: 280 26 49. La Salut de - Sant Feliu: 685 26 18

Bombers: Generalitat: 085 Barcelona: 080

GuArdia Urbana: Barcelona: 092, Esplugues: 371 33 50, Sant Just: 371 1 t Sant Feliu: 666 04 00, Molins de Rei: 668 88 66;EI Papiol: 668 56 61, Sant Cugat: 589 22 88, Cerdanyola; 691 20 00, Montcada: 575 14 00

Auditex: cat. 481 00 42 cast. 481 10 42

Informació transport públic: 01 0

Editor Patronat Metropolita del Parc de Collserola Disseny America Sarrchez scp lm~res Der ~ r u p 3; s.a Dlposit legal B. 4 460-96

s s Parc de Collserala

Resum meteorologic de I'any 1996 L'any 1996 ha estat un dels millors anys pel que fa a les condicions climatolbgiques idonies per evitar els incendis forestals.

: i:::

o o Gen Feb Mar Abr Mal Jun Jul Ago Set Oct Nov Des

1996

-0- P. anual 1996

+ P. anual 1914-1991

Plou i fa sol Dades fac~litades per I'Observator~ Fabra (432 m)

Període TMA TM T Tm Tma P PA

Novembre 1996 19.4 14,2 11,3 8,3 2,2 137,l 763,8

Novembre 1914-1991 26.4 13.6 10.9 8.2 -2.6 66.8 569.5

Desembre 1996 17.0 11.8 - 9.6 7.3 1.6 128.0 891.8

Desembre 1914-1 991 20,O 10.6 8,O 5,3 -6,2 51,O 621,6

Gener 1997 14.6 11.0 8.7 6.9 0.6 152.1 152.1

Gener 1914-1 991 20.9 9.9 7.1 4.3 -7.2 35.0 35.0

TMA Temperatura maxima absoluta T M Temperatura mAx¡ma,mit'an T emperatura mitjana Tm Temperatura mnlma mltlana Tma Temperatura mlnlrda a%soTuta P Precipitació total mes (I/m2) PA Precipitació acumulada des de 1'1 de gener

La principal causa d'aquesta idoneitat ha estat I'extraordinaria pluviositat, 982,4 mm totals, i sobretot la bonissima distribució d'aquesta aigua. Així, en comptes d'aiguats, hem tingut un any en el qual la presencia de la pluja ha estat constant, amb uns mesos d'abril, mai i juny que han acumulat més de 270 mm 8 e pluja, i un agost i setembre amb 127 mm més.

Aquesta aigua, tan estrategicament calguda, ha fet que practicament no hi hagués ca dia amb un nivell de risc

alt". P d'incendi orestal qualificabk de "molt

Les pluges, pero, tot i que han resultat positives en tots els aspectes, afavorint la vegetació i la fauna del Parc, han estat si més no excessives pel que fa a I'eficacia dels tractaments fitosanitaris, concretament els realitzats contra la processionaria del pi, ja que les pluges continuades han escurcat la durada del tractament aplicat.

La primavera al Parc els divendres Nits d'astronomia Petites sessions d'iniciació a I'astronomia, observació d'estels i altres cossos celests. A carrec de personal especialitzat. Horari: de 10 a 12 de la nit. Preu: 425.-PTA. Places limitades. .

Dies: 4 d'abril 16 de maig 13 de juny a Mas Pins

11 d'abril 9 de maig 6 de juny al Centre d'lnformació

Cal inscr~pc~ó prPv1a per a totes les acfivitats, durant la setmana en que es fa I'act~vrtat També es pot concertar aquesta act,vitat per a grups organitzats Truqueu d Centm d'lnfomaci6: 280.35.Y.

els dissabtes Coneixer el Parc de prop Tots els dissabtes animació de 10 a 13h Participa-hi! Sortides cada 30 minuts Places limitades Gratu'it Activitats conduides per personal especialitzat. Descobreix amb els teus fills que amaga el Parc!

Abril: Seguiment de caixes-niu Joguines i deixalles Seguiment de caixes-niu Les flors de la primavera

Maig: Anellament d'ocells Els usos de les plantes El paper: un bon recurs Orientació per no perdre'ns

Juny: Els insectes del bosc Les egagrbpiles: font d'informació Rellotges originals La fauna del Parc i els seus rastres

els diumenges Excursions guiades a peu 20 d'abril * La vall de Sant Just * La Floresta, Mas Pins, Panta de Vallvidrera 18 de maig * Casino de I1Arrabassada * Vallvidrera, Sant Pere Martir, Pedralbes 25 de maig * GR 92, excurs16 d'una jornada completa 15 de juny * Ruta de les fonts * Masles particulars de Collserola al vessant del Llobregat

Excursions per a gent gran 8 de juny Masia i reserva de fauna de Can Cata

Passejades guiades pels voltants dels Centres del Parc A partir de les 10,45. Guiades per voluntaris

Cal inscripci6 previa per a totes les activitats, durant la setmana en quP es fa I'activitat. - També es pot concertar aquesta activitat pec a grups organitzats. Truqueu al Centq d'lnformaci6: 280.35.52.

El Centre d'lnformació es obert tots els d~es de la setmana excepte Nadal, Sant Esteve, Cap d'Any i Reis. Horar1 d'atenció al públic de 9.30 a 15 h. Tel. 280 35 52 Hi trobareu suggeriments, itineraris pels voltants guiats per voluntaris, planols, audiovisuals, exposicions.

, A 5 minuts de I'estació del Baixador de Vallvidrera, dels Ferrocarrils de la Generalitat.

.Can Coll: Masia datada del segle XV, recentment restaurada. Museu de la vida rural, exposicions, audiovisuals, publicacions, planols, itineraris senya!itzats guiats per voluntaris. Horari d'atenció al públic Únicament els diumenges i festius de 9,30 a 14,30. tl. 692.03.96. Ctra. de Cerdanyola a Horta, km 2.