Tardor 2007 77Collserola h t t p : / / w w w. Pa r c C o l l s e r o l a . n e t

B U T L L E T Í D E L P A R C D E C O L L S E R O L A

B U T L L E T Í D E L P A R C D E C O L L S E R O L A2

VINT ANYS DE PARCAquesta tardor fa 20 anys de l’aprovació del Pla Especial deProtecció de Collserola (PEPCo).

Alguns de vosaltres recordareu que l’any 1997 vàrem celebrarels 10 anys amb una gran exposició al Saló Vienès de la CasaFuster. Ara volem aprofitar aquest 20è aniversari per dedicar totun any a divulgar, encara més i d’una manera especial, els dife-rents valors de Collserola.

Segurament pensareu que aquesta tasca es fa habitualment através d’aquest Butlletí, amb les activitats que s’organitzen alParc o amb els programes que es treballen amb els escolars.Teniu tota la raó, però els propers mesos, fins a la tardor del2008, volem acostar encara més aquesta Serra de Collserola alsciutadans i ciutadanes de l’àrea metropolitana de Barcelona.

És important que la ciutadania sàpiga què és Collserola i on és,com s’hi arriba, què s’hi pot fer i què no, què ens aporta a totsplegats... No es tracta de portar més persones al Parc perquè sí,sinó de transmetre què té d’especial aquest ecosistema, fent quela percepció ciutadana envers els valors de Collserola augmentii, en conseqüència, s’impliqui encara més en la seva conservació.

Amb el compromís de tots i totes, Collserola podrà celebrarmolts aniversaris.

Per molts anys!

Jordi Hereu i BoherPresidentConsorci del Parc de Collserola

S U B S C R I P C I Ó E L E C T R Ò N I C A

Per rebre la informació del butlletí a la vostra bústia de correu electrònic.

http://www.ParcCollserola.netTel.: 93 280 35 52

SURT LA GUIA D’ITINERARIS EN BICICLETAEl proper mes de novembre tindrà lloc la presentació de la tan espe-rada Guia BTT Parc de Collserola editada per l'editorial Alpina,Probike i el Consorci del Parc de Collserola.

Es tracta de 17 itineraris amb diferents nivells de dificultat i 10 pas-sejades per al passeig familiar. Permeten la pràctica ciclista per propde 200 km de pistes a Collserola. La publicació incorpora un plànolde la xarxa ciclista del Parc de Collserola, així com un CD.

Cal assenyalar que la Xarxa i els itineraris que es proposen s'handissenyat seguint criteris de protecció i conservació del medi natu-ral.

Esperem que gaudiu amb la nova publicació.

E S T I U 2 0 0 4 33

COLLSEROLA PROVA NOUS SISTEMES DE DETECCIÓ DE FOCS FORESTALS

T A R D O R 2 0 0 7

Tecnologia contra el focAquest estiu, el Consorci del Parc de Collserola està provant dos noussistemes de detecció d'incendis. Es tracta del Firewacht, mitjançantcàmeres de vídeo digital, i de la Xarxa Falcó, amb càmeres fotogràfi-ques digitals.

El dispositiu Firewacht, de fabricació alemanya, es va implantar el2003 al land de Brandenburg (RFA), i l'empresa que el desenvolupaha volgut iniciar la seva implantació als països mediterranis posant-loa prova al Parc de Collserola.

L'objecte del mecanisme és captar per mitjà de càmeres digitals qual-sevol columna de fum que pugui indicar un conat d'incendi. La càme-ra treballa en gamma de grisos (16.380 grisos/píxel), i analitza lainformació comparant una seqüència de fotogrames. Quan, en aques-ta seqüència, detecta una variació en l'escala de grisos, envia la infor-mació per ràdio a la Central del Dispositiu de Prevenció i Detecciód'Incendis del Consorci, que dóna l'alarma si confirma que es tractad'un possible incendi. Aquest pas és necessari perquè hi ha casos enquè l'escala de grisos pot variar sense que es doni cap foc, com en elcas de les ombres dels núvols.

El sistema funciona de manera autònoma mitjançant plaques solars.El radi d'acció d'aquestes càmeres és de 15 km. De moment, es tre-balla en la detecció diürna, però s'espera que cap al novembre siguipossible activar la detecció nocturna.

La Xarxa Falcó es una xarxa centralitzada d'estacions de vigilànciadistribuïdes pel medi forestal que, per programació remota, recullen ienvien per MMS a un ordinador central imatges preses en temps realque, al ser processades, identifiquen informàticament, mitjançant Unadiscriminació comparativa de les imatges rebudes, situacions de risc

que poden esdevenir focus d'incendi poten-cial. La xarxa es recolza en la tecnologiabàsica GSM i envia les imatges aprofitant latelefonia mòbil comercial.

Com en el cas del Firewacht, aquest sistematé un funcionament autònom que s'alimen-ta mitjançant plaques solars. El seu radid'acció pot arribar fins a 15 km de diàmetreper estació i al Parc de Collserola s'està pro-

vant en una torre de guaita. Ambdós siste-mes no substitueixen la figura del guaitasinó que la complementen, i en el conjuntdel dispositiu de prevenció reforcen l'obser-vació. Tanmateix, qualsevol dels dos sistemespodria cobrir la vigilància extraordinària,com ara la nocturna o la no coberta durantla temporada d'estiu.

B U T L L E T Í D E L P A R C D E C O L L S E R O L A44

EL PATRIMONI DE COLLSEROLA I EN JORDI ROCAEn Jordi Roca, santcugatenc de soca-rel, fa mésde cinquanta anys que és soci del ClubMuntanyenc de Sant Cugat. Des dels 15 anyss'ha dedicat a conèixer la serra de Collserolapels quatre cantons. No hi ha indret que no hagitrepitjat. Ell mateix es defineix com un «sabe-dor» del Parc.

Col·laborador de gairebé totes les entitats deSant Cugat, té una col·lecció de fotografies anti-gues amb prop de 1.600 originals, ha fet qua-derns per als escolars de Sant Cugat, recollithistòries, noms i sobrenoms, catalogat arbres,esbardissat camins mig perduts, recuperat fontsi dissenyat itineraris per als GR, i des de fa mésde 30 anys fa maquetes de qualsevol construc-ció que es trobi a Collserola. Masies, ermites,fonts, mines d'aigua, res no escapa a l'interèsd'en Jordi Roca.

Amb paraules seves: «Tota una vida dedicada aCollserola dóna per haver-hi fet de tot. Ara bé,poques coses he fet tot sol, sempre he aconse-guit enredar algú per tirar endavant els meusprojectes...».

Per què fas maquetes?Per mi, fer maquetes és el que jo en dic «ferpaís», ve a ser una manera de no perdre lamemòria de les coses que no hem d'oblidar.Vaig començar amb la de can Borrell, i vaigseguir amb Sant Medir, la Torre Negra, Sant Cristde Llaceres..., fins a 24. Ara en tinc 3 o 4 en pro-jecte.

Quin material fas servir per a construir-les i com comen-ces?Les faig de fusta, en un 70% més o menys, la resta són materialsvariats, com ara terra, llicorella, etc. Les faig a escala i jo mateix enprenc les mides. Procuro ser tan fidel i detallista com m'és possible.Si hi ha quatre filades de totxana a l'original, quatre filades de tot-xana veuràs a la maqueta.

I quant de temps dediques a fer-ne una?La suma de moltes estones -riu-. Sí, m'assec i tallo unes quantesfustetes, tot plegat no em surt el què vull i surto a fer un volt, tornoi sec una mica més, i així vaig fent...

Ho trobem normal quan ens diu que dels 35 als 50 anys va parti-cipar en 15 maratons i en totes les mitges maratons de Catalunya.Estar-se quiet no fa per ell.

A partir del 30 de setembre les exposaràs a Can Coll...Sí, i estic molt content de poder exposar-les a Can Coll, no única-ment perquè les veurà força gent, sinó, i sobretot, perquè les veuràla mainada; descobriran així el patrimoni de Collserola. Encara quesóc mecànic, sempre he treballat per a la mainada. Conjuntamentamb d'altres amics i «sabedors», hem fet fitxes didàctiques perpassejar i conèixer millor Collserola, llibres sobre excursions a laserra, itineraris per a la Marxa Infantil, i un llarguíssim etcètera.M'agradaria que l'afició a fer maquetes dels elements deCollserola fos més estesa, perquè no deixa de ser una manera defer patrimoni i, sobretot, de conèixer-lo.

ERMITA DE SANT MEDIR

Des del 30 de setembre fins a finalsd’any podreu visitar una mostra de lesmaquetes d’en Jordi Roca, a Can Coll elscaps de setmana de 9,30h a 15h.

T A R D O R 2 0 0 7 5

BARBACOES HOMOLOGADESADEQUACIÓ DE LES BARBACOES DE LES ÀREES DE LLEURE DEL PARCCoincidint amb la temporada d'estiu, elConsorci del Parc de Collserola ha actualitzatles instal·lacions de les barbacoes de les àreesde lleure del parc per tal d'adequar-les a lanormativa de la Generalitat de Catalunya.

La prohibició de fer foc a menys de 500 m deles zones arbrades posava en qüestió algunesde les barbacoes instal·lades a les àrees delleure del parc, en concret les de l'àrea delleure de Santa Creu d'Olorda, que apareix ala imatge.

Tot i que ja estaven equipades amb antigus-pires homologats, per tal d'evitar al màxim elrisc d'incendi s'hi ha incorporat un sistema deplaques de planxa de ferro perforada que aïllales barbacoes i impossibilita que les guspirespuguin saltar a la massa forestal.

A banda d'això, les àrees de lleure disposend'un hidrant per a bombers situat a menys de50 m.

Les obres d'acondiciament de la zona delpantà de Vallvidrera han fet un nou pas enda-vant amb l'enderroc de l'antic Merendero LosPinos. Aquesta edificació, situada en una fincade titularitat pública de la Mancomunitat deMunicipis de l'Àrea Metropolitana deBarcelona, estava ocupada de feia anys i estrobava en un estat de ruïna que esdeveniaun focus de possibles incidències.

Ubicada en el que s'ha configurat com l'inicide l'itinerari del torrent de l'Espinagosa, vorael camí de la Font d'aquest mateix nom i del'antic camí de Santa Creu d'Olorda, l'ende-rroc de l'edificació permet concloure l'acondi-

ciament d'aquest itinerari que forma part dela xarxa de passejades que s'han dissenyat alvoltant del pantà per afavorir el coneixementi el gaudi d'aquesta zona recuperada recent-ment. A més a més, el nou itinerari constitueixun accés a peu des de Vallvidrera, connectantel casc urbà amb el pantà.

L'enderroc va tenir lloc els passats dies 21 a28 de juny. En ser un camí d'ús exclusiu perals vianants i els vehicles de serveis (bombersi serveis tècnics del parc) es va tancar l'accésal camí amb una cadena. Properament es sen-yalitzarà el recorregut fent especial èmfasi enla vegetació del fondal.

ELS ITINERARIS DEL PANTÀ AVANCEN

B U T L L E T Í D E L P A R C D E C O L L S E R O L A66

20 anys de Parc!Tal com exposa el president Jordi Hereu a l'editorial, aquesta tardor escompleixen 20 anys de l'aprovació del Pla Especial de Protecció delParc de Collserola i de la creació efectiva del seu òrgan gestor, elPatronat Metropolità del Parc de Collserola com a organisme depe-nent de la Corporació Metropolitana de Barcelona i, poc desprès, depe-nent de la Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana deBarcelona.

En primer lloc, convé aclarir que la gestió a Collserola havia començatuns quants anys abans, arran de l'aprovació del Pla General Metropolità(PGM) l'any 1976, que preveia conservar com a reserva forestal lamajor part de la serra -és a dir la que ara continua protegida-. En aquellmoment, la Corporació Metropolitana de Barcelona (CMB) era l'or-ganisme encarregat de gestionar el PGM. Així doncs, el dispositiu metro-polità de prevenció d'incendis, amb 13 torres de vigilància, 7 de lesquals a Collserola, és anterior a la creació del Patronat, com tambésón anteriors les grans repoblacions al vessant barceloní i al BaixLlobregat. La CMB, ja des del primer moment, es va posar mans a l'o-bra per protegir Collserola. Una de les tasques més importants i queavui pràcticament ningú no recorda va ser l'eliminació d'urbanitza-cions il·legals (també anomenades «fora d'ordenació») en tot l'àmbitmetropolità però que al territori del nostre parc també va tenir unaespecial incidència. També cal destacar les importants compres de fin-ques per ampliar el sòl públic. Si no hagués estat així, l'any 1987 elPatronat hauria rebut una serra de Collserola molt més malmesa.

La gestió de Collserola -pensant-hi en unòrgan gestor ad hoc-, va arrencar l'any 1983quan la CMB va promoure un simposi inter-nacional sobre grans parcs metropolitans, pertal d'extreure idees per tirar endavant el nouprojecte: dotar Collserola d'un document deprotecció i d'un òrgan gestor amb prou recur-sos humans, tècnics i econòmics. En aquellesdates es va portar a terme una importantexposició dirigida per l'enginyer Manolo Herce,al Saló de Cent, que es va titular «Tibidabo ésCollserola» i que pretenia explicar als ciuta-dans que allò que hi havia al Tibidabo i elsseus entorns era un espai natural de primeramagnitud, i calia divulgar aquest concepte tanpoc estès entre la ciutadania. A partir de l'any1983, es va crear l'equip que començà aredactar el Pla Especial d'Ordenació i Protecciódel Medi Natural del Parc de Collserola. Elstreballs es van enllestir pràcticament l'any1986, però vet aquí que el Parlament deCatalunya va aprovar la Llei d'OrdenacióTerritorial, l'única aplicació pràctica immediatade la qual va ser la supressió de la CorporacióMetropolitana de Barcelona (ara, 20 anys

desprès, encara resta per aplicar la major partd'aquesta llei). Així doncs, el 25 d'abril de1986 i essent president de la CMB en PasqualMaragall, es constituí el Patronat Metropolitàdel Parc de Collserola, i el 13 de novembre de1987 entrà en vigor el Pla Especial deProtecció, durant l'any d'interinatge de la CMB.Quan aquesta s'extingí definitivament, elPatronat passà a ser un òrgan depenent de laMancomunitat de Municipis de l'ÀreaMetropolitana de Barcelona, que és una asso-ciació voluntària de municipis creada el 28d'abril de 1988 per tal de suplir el buit gene-rat per l'extinció de la CMB.

El llegat d'aquesta extinció ha estat urbanís-ticament molt dur i nefast per al territori engeneral i per a Collserola en particular, ja quela feina de continuar eliminant les urbanitza-cions il·legals, cosa molt complicada i costosa,ja no la va fer ningú, perquè s'havia destruïtun organisme (CMB) especialment indicat pera aquesta tasca. Així doncs, els nuclis urbansque van quedar fora d'ordenació aleshores,20 anys desprès continuen, en bona part, enla mateixa situació.

AQUEST MES DE NOVEMBRE ES COMPLEIXEN 20 ANYS DEL PLA ESPECIAL

D’ORDENACIÓ I PROTECCIÓ DEL PARC DE COLLSEROLA

E S T I U 2 0 0 4 77T A R D O R 2 0 0 7 777

Posteriorment, l'any 2000, el PatronatMetropolità del Parc de Collserola va esdeve-nir Consorci del Parc de Collserola, en incor-porar-se la Diputació de Barcelona i assumirsolidàriament, juntament amb laMancomunitat de Municipis, el finançamentdel Consorci. Això va permetre a Collserolaeixamplar el seu context de gestió en passara formar part de la Xarxa d'Espais Naturalsde la Diputació de Barcelona.

En aquesta història recent, el parc ha ampliatel seu sòl públic atenyent el 35% del territori,s'han consolidat un munt d'equipaments quefa 20 anys no existien: edificis (Vil·la Joana,Can Balasc, Can Coll, La Salut), miradors, por-tes de parc, àrees d'estada, itineraris, àrees delleure, restaurants, torres de vigilància, fran-ges de baixa combustibilitat, fonts, repobla-cions, etc., i un aspecte que també és moltimportant: s'ha creat una imatge entre la ciu-tadania, mercès a tots els serveis oferts i a lesactivitats de divulgació i educació ambientaladreçades a tots els públics.

Durant aquests darrers 20 anys de gestió,Collserola s'ha consolidat com un referent de

la identitat metropolitana i de la qualitat devida dels seus ciutadans. Els nou municipisque en formen part han col·laborat estreta-ment amb el Consorci per tirar endavant pro-jectes per consolidar el lleure i la protecciódels ecosistemes, assumint bona part del seufinançament. A més, la major part dels ajun-taments han tramitat modificacions de pla-nejament que han permès reduir les superfí-cies edificables dins del parc previstes al PGM.

Fins ara, cal dir que la protecció del Parc deCollserola ha estat una realitat mercès a l'es-forç econòmic de l'administració local, en pri-mer lloc, de la Mancomunitat de Municipis i,posteriorment, compartit amb la Diputació deBarcelona i, també, dels ajuntaments. Es pre-veu que properament s'hi incorpori laGeneralitat de Catalunya, una gran assigna-tura pendent, perquè no és admissible que enun parc que dóna servei a la meitat de lapoblació de Catalunya, el seu màxim orga-nisme administratiu no estigui plenamentimplicat i assumeixi una part de l'esforç econò-mic de protecció. Amb la futura i gens senzi-lla declaració de Parc Natural per a Collserolai la inclusió a la Xarxa Natura 2000, aquesta

incorporació podrà ser una realitat i permetrà aclarir, d'una vegada pertotes, el futur del parc envers les infraestructures viaries previstes pelPGM.

Com a reflexió final, caldria dir que, de fet, es va constituir un verita-ble òrgan de gestió quan la situació es va tornar més complicada (anysvuitanta), quan les ciutats ja arriben al peu de la muntanya, quan lesurbanitzacions de segona residència han esdevingut barriades de pri-mera residència, quan s'ha bastit una autopista pel bell mig de la serra.Òbviament, sense un organisme gestor com el nostre seria impossiblecontrolar aquest territori i garantir-ne la integritat, però si tenim encompte que l'Ajuntament de Barcelona ja va fer importants adquisi-cions de finques el primer quart del segle XX, seguint el projecte de«Sistematització d'espais lliures de la ciutat de Barcelona» (1918) d'enNicolau Maria Rubió i Tudurí, de crear parcs exteriors, tot preveient l'e-volució que tindria la ciutat de Barcelona, no és agosarat dir queCollserola, en major o menor grau, compta amb una gestió des de jafa gairebé 100 anys.

Josep Perpinyà i PalauVicepresident executiuConsorci del Parc de Collserola

rior de Collserola l'any 1987. L'any 2002 va ser convidat en JosepMascaró, arquitecte cap del servei de Projectes i Obres del Consorci,per explicar el procés de protecció i la gestió duta a terme al nostreparc, que ha tingut una casuística semblant al que passa als voltantsde moltes ciutats americanes.

D'altres elements que relacionen el Consorci del Parc de Collserolaamb Llatinoamèrica són els convenis de col·laboració que tenim sig-nats amb el Proyecto Protege - Contrafuertes Preandinos deSantiago de Xile i amb el Bosque de Primavera de Guadalajara(Mèxic), dos excel·lents parcs naturals periurbans.

Doncs bé, en aquesta ocasió, l'objectiu de la reunió tractava ja d'a-nar una mica més enllà i plantejar la protecció efectiva del que ellsanomenen Cerros Orientales de Bogotá, conèixer el que passa a d'al-tres ciutats llatinoamericanes i, finalment, establir un marc d'inter-canvi permanent entre aquelles ciutats del continent americà quepateixen les mateixes problemàtiques i que estan en aquesta matei-xa línia de treball.

En aquesta ocasió, va ser novament convidat en Josep Mascaró perexplicar el procés desenvolupat a Collserola fins a l'actualitat, enespecial pel que fa a la planificació i control dels límits del parc ambla ciutat. També va ser convidada Pilar Andrés, investigadora delCREAF (UAB), per explicar la dimensió ambiental de Collserola com

a criteri per establir una proposta estratègicad'ordenament del vessant barceloní deCollserola, treball en què ella havia intervin-gut activament. Finalment, també hi va par-ticipar Marià Martí, director gerent delConsorci del Parc de Collserola, però aques-ta vegada com a secretari general deFedenatur, la federació europea d'espaisnaturals i rurals metropolitans i periurbans, ijustament per explicar aquesta experiència.

La realitat entre el que passa a Europa iAmèrica pel que fa a la protecció delsentorns naturals i rurals de les ciutats és moltdiferent, i molt crua pel que fa a aquestdarrer continent. En aquestes perifèries deles ciutats americanes s'instal·len les perso-nes que han estat desplaçades per diversosconflictes o problemàtiques: a Colòmbia, deresultes de la guerrilla; a Mèxic, els campe-rols que no poden sobreviure als seus llocsd'origen, o bé les persones pobres, generaciórere generació, que provenen de les matei-xes ciutats. En tots aquests contexts es gene-ren autèntiques situacions de misèria. Totaquest fenomen d'ocupació de vessants estradueix en enormes barriades de barraques(«ranchitos» en diuen allà) que s'enfilen pelsturons que envolten les ciutats. A Bogotà, und'aquests nuclis, anomenat Ciudad Bolivar,té 1,5 milions d'habitants.

B U T L L E T Í D E L P A R C D E C O L L S E R O L A8

Durant la primera setmana de setembre hatingut lloc a Bogotà una important reuniótècnica promoguda per la Universidad Pilotode Colombia, que enguany compleix els 45anys, a l'entorn de la protecció dels espaisnaturals periurbans de les grans ciutats, quea l'Amèrica llatina sempre són muntanyes,de vegades descomunals, atès que es tractade la serralada andina. La reunió ha tingutun marcat caràcter llatinoamericà, i de forad'aquest marc geogràfic només hi ha parti-cipat el Parc de Collserola, que ha estatexpressament convidat.

S'hi han presentat exemples del que passa ales muntanyes periurbanes de ciutats comMèxic D.F, Rio de Janeiro, Santiago de Xile,Bogotà, Caracas, Quito, La Paz, Cali, Lima,Medellín, Pereira, i també de Barcelona, mit-jançant l'exemple de Collserola.

El precedent de la participació de Collserolael trobem en una reunió prèvia similar a l'ac-tual, celebrada l'any 2002, també a Bogotà,en què va tenir lloc un primer contacte al'entorn d'aquesta problemàtica d'ocupació-preservació de l'espai natural periurbà, i queens recordà una mica aquell Simposi inter-nacional sobre grans parcs metropolitans,celebrat a Barcelona l'any 1983, que va ser-vir per posar les bases de la protecció poste-

REUNIÓ DE PARCS A BOGOTÀCOLLSEROLA HA PARTICIPAT AL «FORO INTERNACIONAL SOBRE PLANIFICA-CIÓN Y MANEJO DE MONTAÑAS PERIURBANAS» AQUEST SETEMBRE

T A R D O R 2 0 0 7 9

A finals de juliol es va signar l'acord de col·laboració entre laFundació Abertis, el Consorci del Parc de Collserola i l'Institutd'Estudis Regionals i Metropolitans amb l'objectiu de dur a terme,en el període 2007-2008, un estudi dirigit per la Dra. Carme MirallesGuasch. La recerca permetrà quantificar el nombre de visitants delParc, conèixer les activitats que hi vénen a fer (passejar, anar en bici-cleta...), de quins municipis provenen els usuaris, així com saberquins aspectes valoren més els ciutadans que habitualment gau-deixen de Collserola. El resultat de l'estudi aportarà dades moltimportants per aplicar les mesures necessàries que permetin gaudirde Collserola tot garantint-ne la conservació.

La fundació Abertis, el Consorci del Parc de Collserola i l'Institut d'Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona, han signat un conveni de col·laboració per fer un estudi de freqüentació i mobilitat dels usuaris del Parc.

QUANTS SOM I COM ENS MOVEM PEL PARC

El proper mes de novembre començaran elstreballs de camp en vuit punts diferents delparc, amb comptatges mecànics, comptat-ges manuals i realització d'enquestes.

Tot l'equip d'investigadors us agraeix la vos-tra col·laboració.

Al llarg de totes les intervencions es va ferpalès que l'única manera de protegir aquestsespais estratègics de les ciutats, que tothomconsidera que són imprescindibles per donaruna qualitat de vida a les ciutats i als seusciutadans, és implicar els mateixos habitantsd'aquests indrets, que, malgrat que ocupenel territori, seran els qui principalment gaudi-ran d'un entorn protegit. Però perquè aixòpugui esdevenir-se, aquests barris s'han dedignificar amb urbanisme i serveis, de mane-ra que aquestes persones puguin recuperarla dignitat perduda i sentir-se ciutadans.

Finalment, i seguint el nostre exemple, elsrepresentants de totes aquestes ciutats van

decidir iniciar un procés de reflexió i debatque condueixi a la creació de la RedLatinoamericana de Áreas Naturales yRurales Periurbanas, per tal de disposar d'unmarc ampli d'intercanvi d'experiències i dedebat, així com elaborar documents quepuguin ser un referent comú.

Com a reflexió final, hem de dir que partici-par en aquest esdeveniment ha estat moltenriquidor i que, malgrat partir de situacionsdiferents, ha quedat palès que es pot apren-dre i compartir moltes coses.

DURANT ELS PROPERS MESOS AQUESTA IMATGE ES PODRÀVEURE AL PARC.

B U T L L E T Í D E L P A R C D E C O L L S E R O L A1010101010

COM JA VEIEU, LA CELEBRACIÓ DELS 15 ANYS DE

VOLUNTARIS DE COLLSEROLA HA SUSCITAT ENTRE

ELS PARTICIPANTS MOLTS MOMENTS DE REFLEXIÓ I

DE RECORDS. EN AQUESTS ESCRITS TROBAREU UNA

MOSTRA.

El passat dia 16 de juny, unes seixanta persones,membres de l'Església de Jesucrist dels Últims Diesde diferents demarcacions properes a Collserola vanvenir a col·laborar amb el parc. Van fer dos tipus defeines: la revisió de la senyalització dels itineraris apeu dels voltants de Santa Creu d'Olorda i l'acondi-ciament de la font de can Mallol i del camí d'accés.Va ser un matí molt intens que ens va deixar a totsplegats el regust d'una bona experiència! Aquí teniualgunes fotos.

Altres col·laboracions

Voluntaris CollserolaPer ser franc, no sé com em va arribar la butlleta desol·licitud de Voluntaris. Com que m’agrada la natu-ra i necessitava desconnectar del dia a dia, vaig pen-sar: vinga! som-hi!

Va ser tot un encert. Vaig començar en els bussos,entre Biodramina i Biodramina, tant per als passat-gers com per als voluntaris, a la línia de Cerdanyola.Va ser una bona experiència. Passat un temps vaigcomençar a fer inventari forestal. Aquesta tasca sem-pre estarà en un racó del meu cor. Aquí vaig comen-çar a gaudir de la serra i a conèixer-la fent amics queencara perduren. Entre formació i formació he anatconsolidant el meu coneixement del parc i augmen-tant la meva estimació per la serra. L’etapa del Clubde Voluntaris va ser molt enriquidora i intensa. Varemconèixer altres parcs, fent tasques de col·laboració, ials Aiguamolls encara hi col·laborem un cop a l’any,coneixent tot tipus de gent i transmetent què ésCollserola i els seus Voluntaris. També aquí vaig feramics que actualment encara ho són.

En aquests moments, estic fent itineraris al voltantdel Centre d’Informació: és molt gratificant el contac-te amb els usuaris, ja que transmets el com, el què, iel per què d’una serra desconeguda per a molts.Desitjo que per molt de temps puguem fer aquestatasca en benefici de tothom.

BARTOMEU PONS

REFLEXIONS...

15 ANYS DE VOLUNTARISL'associació compleix anys. M'agradaria dibuixar unbonic quadre, ple de coloraines. No puc. A Voluntarishi ha de tot: gent molt maca i gent que no ho és tant.Crec que, dissortadament, Voluntaris es comportacom el reflex d'aquesta societat. Per desgràcia, hi hahagut companys que han hagut de marxar per raonsde tota mena. A ells els dedico aquest article. Gràciesa tots. Gràcies a vosaltres això ha continuat rutllant.I tant de bo continuï complint anys per molt detemps. Encara que sigui per poder passar l'esperitd'una persona a una altra. Perquè tant de bo no fes-sin falta els voluntaris. Seria un senyal, un bon sen-yal, que aquesta societat rutlla com cal. I no és així.Per això, res no m'agradaria més que fóssim cente-nars, milers de voluntaris recollint brossa, fent front ales espècies invasores, ensenyant la gent a tenir curadel medi, etc. Tant de bo els companys que han mar-xat tornessin. Encara que sigui per fer només un ser-vei a l'any. Perquè la serra els necessita a tots. Alsvoluntaris i a la gent de bona fe i millors accions.

JORDI PÉREZ

T A R D O R 2 0 0 7 11

LA FONT DE LA BUDELLERA OBERTA DE NOU

La font de la Budellera, una de les més cone-gudes i emblemàtiques del Parc de Collserola,torna a estar oberta al públic després d'haverestat prop d'un any tancada.

Les greus patologies de les bigues de la por-xada, que amenaçaven d'esfondrar-se, aixícom els desperfectes ocasionats a les paretsseques per les intenses pluges de la tardorpassada, varen obligar a tancar l'accés a l'à-rea d'estada i a la font.

La ubicació de la font, en una vall obaga detorrentera molt humida i amb força pendent,és la causa dels freqüents desperfectes, ja siguiper pluges intenses que fan escolar les paretsseques, per la mateixa humitat, etc. Tot ple-gat ha comportat que des de la seva restau-ració, el 1988, hagi estat necessari fer-hi diver-ses intervencions.

Ara, després d'haver realitzat les millores adients,torna a estar oberta als seus parroquians.

La font de la Budellera, obra de Jean ClaudeNicholas Forestier, realitzada el 1918, va ser res-taurada el 1988 i des d'aleshores constitueix undels indrets més representatius del parc.

Molt a prop de Vallvidrera, a mig camí de Vil·laJoana, seu del Museu Verdaguer, la font de laBudellera està emplaçada enmig d'un bell alzinar.L'espai de la font, que està organitzat en terras-ses esglaonades, lligades per un corrent d'aigua,ofereix un ambient ombrívol i refrescant en diesde calor i, també, assolellat i recollit els dies d'hi-vern.

És parada obligatòria en els itineraris dels voltantsdel Centre d'Informació i punt d'esbarjo de lesescoles que hi fan activitats.

Verema a Can CollEl dia 13 de setembre de 2007 va començar la verema a Can Coll des-prés de fer diversos controls per avaluar la maduració del raïm. Aixícom altres anys s'havien collit les tres varietats de raïm per separat,enguany la verema es va fer en dues etapes: el mateix dia 13 per a lesvarietats ull de llebre i merlot, i el 20 de setembre per a la cabernetsauvignon. Es van collir 552 kg de la varietat ull de llebre, 162 kg demerlot i 237 kg de cabernet sauvignon, sumant un total de 951 kg,amb un grau alcohòlic mitjà de 14º.

El raïm es va traslladar al celler de Can Calopa on va tenir lloc la sepa-ració de la rapa i les corresponents fermentacions en una tina d'acerinoxidable. Posteriorment, es durà al celler de Can Coll pel seu enve-lliment en bóta de roure.

Després de gairebé un any de tancament, han finalitzat les obres de reparació de la porxada

Consorci del Parc de CollserolaCtra. de l’Esglèsia, 9208017 BarcelonaTel. 93 280 06 72Fax 93 280 60 74

Lannes Gabinet

El Tinter, S.A.L. (Empresa certificada ISO 1400 i EMAS)Dipòsit legal 18.344-88. Tiratje: 20.000 exemplars

Centre d’informació i Serveis Tècnics.Ctra. de l’Esglèsia, 92 (Ctra. Vallvidrera-Sant Cugat, km 4,7).08017 Barcelona. Tel. 93 280 35 52.E-mail: cpcollserola@amb.es Accés: FGC. Baixador de Vallvidrera. Horari cada dia de 9,30 a 15 h.

Mas Pins, Centre d’Educació Ambiental.Ctra. Molins de Rei a Vallvidrera, km 8.08017 Barcelona. Tel. 93 406 95 60. E-mail: maspins@bcn.servicom.esFeiners activitats programades (Secundària i Universitaris), festius estades de treball per a grups d’adults.

Can Coll, Centre d’Educació Ambiental.Ctra. Cerdanyola a Horta, km 2. 08290 Cerdanyola del Vallès. Tel. 93 692 0396Feiners visites escolars concertades (Infgantil, Primària). Festius obert de 9,30 a 15 h, visites guiades

Centre de Documentació i Recursos Educatius. Tel. 93 692 29 16. E-Mail: cdre@retemail.es

Can Balasc, Estació Biològica.Camí de Can Balasc, s/n. 08017 Les Planes (Barcelona). Tel 93 587 95 13 - 600 464 006.E-Mail: mrfc@amb.es

Àrees de lleure:Santa Creu d’Olorda: Tel. 93 668 96 65/ 93 668 15 07. Can Coll: Tel. 93 580 69 86 (dimats tancat).Santa Maria de Vallvidrera: Tel. 93 280 26 49. La Salut de Sant Feliu: 93 685 26 18 (dimarts tancat).

Auditex: Català Tel. 93 481 00 42, Castellà Tel. 93 481 10 42

Informació transport públic: Tel. 010

Bombers: Generalitat, Tel. 085. Barcelona Tel. 080

Web del Parc: http://ParcCollserola.amb.es

S E R V E I S

E Q U I P A M E N T S

Edició:

Disseny:

Impressió:

TMA Temperatura màxima absoluta TM Temperatura màxima mitjana T Temperatura mitjana Tm Temperatura mínima mitjanaTma Temperatura mínima absoluta P Precipitació total mes (l/m2) PA Precipitació acumulada des de l’1 de gener (l/m2)

P L O U I F A S O LDades facilitades per l’Observatori Fabra (432m)

B U T L L E T Í D E L P A R C D E C O L L S E R O L A12

S E R V E I S

E Q U I P A M E N T S

P L O U I F A S O L

12

S E R V E I S

E Q U I P A M E N T S

P L O U I F A S O L

12

S E R V E I S

E Q U I P A M E N T S

P L O U I F A S O L

12

S E R V E I S

E Q U I P A M E N T S

P L O U I F A S O L

12

S E R V E I S

E Q U I P A M E N T S

P L O U I F A S O L

12

S E R V E I S

E Q U I P A M E N T S

P L O U I F A S O L

S E R V E I S

E Q U I P A M E N T S

P L O U I F A S O L Consorci del Parc de CollserolaCtra. de l’Esglèsia, 9208017 Barcelona Tel. 93 280 06 72

Centre d’informació i Serveis Tècnics.Ctra. de l’Esglèsia, 92 (Ctra. Vallvidrera-Sant Cugat, km 4,7). 08017 Barcelona. Tel. 93 280 35 52.Correu-e: ci@parccollserola.netAccés: FGC. Baixador de Vallvidrera. Horari cada dia de 9,30 a 15 h.

Can Coll, Centre d’Educació Ambiental.Ctra. Cerdanyola a Horta, km 2. 08290 Cerdanyola del Vallès. Tel. 93 692 03 96Correu-e: cancoll@parccollserola.netFeiners visites escolars concertades (Infantil, Primària, ESO). Festius obert de 9,30 a 15 h, visites guiades

Centre de Documentació i Recursos Educatius. Tel. 93 692 29 16. Correu-e: cdre@parccollserola.net

Can Balasc, Estació Biològica.Camí de Can Balasc, s/n. 08017 Les Planes (Barcelona).

Equip d’Educació Ambiental. Tel. 93 589 89 64. Correu-e: eacanbalasc@parccollserola.net

Mòdul de recuperació de la Fauna Salvatge. Tel 93 587 95 13 - 600 46 40 06.Correu-e: mrfc@parccollserola.net

Àrees de lleure:Santa Creu d’Olorda: Tel. 93 668 96 65/ 93 668 88 28. Can Coll: Tel. 93 580 69 86 (dimats tancat).Santa Maria de Vallvidrera: Tel. 93 280 26 49. La Salut de Sant Feliu: Tel. 93 685 26 18 (dimarts tancat).Centre d’informació. Bar l’Entrepà: Tel 93 280 28 40Sant Pere Màrtir (Pl. Mireia). Espai Mireia: Tel. 93 473 91 84

Web del Parc: http://www.ParcCollserola.net

S E R V E I S

E Q U I P A M E N T S

Edició:Dipòsit legal

18.344-88.

TMA Temperatura màxima absoluta TM Temperatura màxima mitjana T Temperatura mitjana Tm Temperatura mínima mitjanaTma Temperatura mínima absoluta P Precipitació total mes (l/m2) PA Precipitació acumulada des de l’1 de gener (l/m2)

P L O U I F A S O LDades facilitades per l’Observatori Fabra (432m) Al web del Parc hi trobareu més informació

PERÍODE TMA TM T Tm Tma P PA

MAIG 2007 28,2 22,7 17,9 13,1 7,4 39,0 210,9MAIG 1971-2000 31,2 (‘20) 20,1 16,1 12 2,4 (‘47) 59,9 240,2

JUNY 2007 30,8 26,5 22 17,5 12,1 0 210,9JUNY 1971-2000 35,5 (‘47) 24,2 20 15,7 6,9 (‘36) 39,4 279,6

JULIOL 2007 32,2 28,3 23,6 18,8 14,7 0,7 211,6JULIOL 1971-2000 39,8 (‘82) 27,4 22,9 18,5 10,6 (‘66) 26,7 306,3

Donen suport a la conservació del Parc:

Parc deCollserola