CoberiContraTdF97 tr.fh11 26/5/10 08:08 P�gina 1

Composici�n

C M Y CM MY CY CMY K

Núm. 97. Juny de 2010 TEMPS DE FRANJA2 EDITORIAL

ESTISORES - Miguel Estaña

Quan un grup petit o gran de persones no vo-lem escoltar les raons dels altres, quan pensen quetot el que poden dir els altres no pot ser ni bo niinteressant, quan no volen entendre’ns..., escompliquen l’existència cercant inconvenients idificultats per desqualificar els oponents. I ad-duiran que les circumstàncies no són propicies perl’entesa, o tal vegada que no fa falta cap avinençadavant la nimietat del problema. I encara més, cla-men perquè només amb un possible intent d’a-cord augmentaran les dificultats prèvies.

No tenim millor exemple d’allò que estemdeien que tota la lluita que portem a terme elspartidaris de la plena normalització de les duesllengües minoritàries, i més encara, minorades,d’Aragó, amb o sense Llei de Llengües.

Però, mireu per on, tenim un exemple pràc-tic i ben a prop, de la fal·làcia dels arguments delscontraris –integristes i negacionistes– de les nos-tres pròpies llengües. Els dies 15 i 16 de maig,a Moriello/Morillo de Tou van tenir lloc unes jor-nades que varen organitzar les joventuts de laChunta Aragonesista (CHA) sobre temes cul-turals, lingüístics i altres. Tot i que la zona de latrobada era pròpia de l’aragonès i que les per-sones que ho van promoure estaven pròximes aaquesta llengua, la intencionalitat estava ben cla-ra de que les tres llengües d’Aragó foren les pro-tagonistes. Tothom es va expressar com va vo-ler, amb la llengua que més còmode es sentia oamb aquella que volia defendre. Tothom ho vaentendre tot, perquè en el fons és ben fàcil, no-més es requeria un xic de voluntat i atenció, laqual cosa es compensava amb escreix per la granriquesa lingüística que fluïa en l’ambient. Més

d’un va comentar a Moriello que, a banda de l’in-terès concret dels diferents temes –xerrades i pro-jeccions– un sentiment de plenitud i autocompla-ença lingüístiques hi era notòriament present. Notot van ser flors i violes: atesa la dificultat de par-lar un aragonès mínimament correcte –la paraulaestàndard té poc sentit per ara– amb massa faci-litat l’aragonès esdevenia pràcticament castellà.

Tot amb tot, l’acte sobre les llengües i tota laresta d’activitats del cap de setmana va ser un exem-ple de normalitat i entesa. Llàstima que els assis-tents no van ser pas gaire nombrosos i que els ara-gonesos passavolants d’aquests temes, o molt pit-jor encara, els aferrissats lluitadors en contra, ensiguin tants.

És una pena que mentre la societat civil arago-nesa va fent actes d’aquests tipus, concerts ambgrups en les tres llengües (sala Devicio a Sara-gossa), debats radiofònics a ràdios lliures (RàdioTopo a Saragossa), debats com el de Moriello o unaltre que es farà a Panticosa el 12 de Juny), etc. lapesada maquinària de l’Administració vage tan len-ta en aquest tema.

El Consell Superior de Llengües no s’ha cons-tituït encara i la proposta feta per la Universitat ensha sorprès en incloure, junt amb tres lingüistes d’in-discutible professionalitat i prestigi (Maria Anto-nia Martín Zorraquino, Francho Nagore i Javier Gi-ralt a un historiador i una sociòloga (Francisco Bel-tran i María Eugenia Frutos) que no diuen sinó dela necessitat que té la Universitat saragossana, deperpetuar la ubiqüitat de determinats noms, cog-noms i nissagues de professors, generació rere ge-neració, col·locant-los a qualsevol càrrec que es be-lluga.

Exemple de normalitat i entesaEDITA:

C/ Pla, 4, 44610 Calaceit, Tel. 978 85 15 21

Associació Cultural del MatarranyaConsells Locals de la FranjaInstitut d’Estudis del Baix Cinca-IEACentre d’Estudis Ribagorçans (CeRib)

DIRECTOR: Màrio Sasotmsasote@yahoo.es

GESTIÓ I ADMINISTRACIÓ:Cèlia Badet

CAP DE REDACCIÓ IMAQUETACIÓ GRÀFICA:Isabel Calaf • T. 661 470 457tempsdefranja@telefonica.net

CONSELL DE REDACCIÓ:Antoni Bengochea, José MiguelGràcia, Marta Momblant, ArturQuintana, Lluís Rajadell i CarlesSancho (el Matarranya). Rosa Arqué,Susanna Barquín, Marta Canales,Jaume Casas, Pep Labat i CarmeTarragó (el Baix Cinca). CarlesBarrull, Glòria Francino i JosefinaMotis (la Llitera i la Ribagorça). Carme Messeguer (PPCC).

FOTOGRAFIA:Pep Labat i Sigrid Schmidt Von der Twer.

OPINIÓ:Susana Antolí, Susanna Barquín,Esteve Betrià, Tomàs Bosque, JosepA. Carrégalo, Miquel Estaña, QuimGibert, Merxe Llop, Marc Martí,Vicent de Melchor, Juli Micolau,Joaquim Montclús, Ramón Mur,Francesc Ricart, Carles Sancho,Ramon Sistac, Natxo Sorolla, Carles Terès i Joaquim Torrent.

SUBSCRIPCIONS I PUBLICITAT: 978 85 15 21

IMPRESSIÓ i PRODUCCIÓ:Terès & Antolín s.c.info@teresantolin.comDISSENY: Maqueta interior: Ricard SolanaCoberta: Carles Terès

DIPÒSIT LEGAL: TE-88/2000ISSN: 1695-7709EN VENDA A:Albelda Estanc ConchitaCalaceitPapereria AbàsEl TorricóLlibreria PilarínFragaLlibreria Badia i Llibreria CabreraGironaLlibreria Les VoltesLleidaLlibreria de la GeneralitatMequinensa Papereria GonzálezReusLlibreria GaudíSaidí Llibreria Panadés i Llibreria SorollaSaragossaPapelería Germinal. C/ Sepulcro, 21TamaritEstanc PatritoTortosaLlibreria El TempleVall-de-roures Llibreria Serret

Núm. 97. Juny de 2010TEMPS DE FRANJA 3

s u m a r i salutació del directorEstà clar que, de vegades, la prudència mata. La Llei de Llen-

gües s’està endarrerint i incomplint los terminis d’execució, demoment quant a la formació del Consell Superior de les Llen-gües. La Universitat, tot i que fora del termini, ha fet pública laseua proposta, on per cert, hi ha un historiador de cognom Bel-

trán –és curiós com en tots los territoris del món hi ha noms, o cognoms de nissagues que apa-reixen amb un representant en tots els organismes del seu ram al llarg de la història, per damuntde règims polítics i d’altres avatars conjunturals–.

De la “terna” política no en sabem res. Sembla que, per tal de no agusar pugnes i tensions, desdel govern aragonès no s’han donat gaire pressa en encoratjar als diputats regionals a fer la seuaproposta.

Tot això té, al meu parer, un cert perill per al govern de torn. I és que els ciutadans esperançatsen que la Llei aprovada tingués alguna repercussió en les seues vides per a avançar en la dignifi-cació i normalització de les seues llengües entressen també, com els seus governants, en eixa dinà-mica pragmàtica, freda i possibilista.

I, fent comptes, podrien arribar a la conclusió de que, pertanyent a Catalunya, encara que foscom a sisena província, per darrere dels tortosins tindrien una millor consideració lingüística quemai a l’Aragó.... En fi, esperem esdeveniments.

Màrio Sasot

CARTES CREUADES

cartes dels lectorsEditorial

Salutació del directorCartes dels lectors

El Matarranya

El Baix Cinca

EntrevistaJosé María Ariño Palacín,

alcalde de Sopeira

La Ribagorça

Cultura

Tema del mes

Aragó

Gent de Franja

Països Catalans

Opinió: L’ou de la serp

2

3

4

7

10

14

16

17

Visca la unitat de la llengua!Senyor director de Temps de Franja,He llegit amb molt d’interès l’article de Su-

sanna Antolí del número d’abril de TdF, on dónauna mostra més de la gran unitat de la llenguacatalana, ja que els dos barbarismes beseitans quepresenta, pos i saludo, se troben també en el ca-talà del meu poble –Barcelona– i en el de la mevamare –València. Només que nosaltres encara hofem més cru en el cas de pos, que pronunciempues.

Atentament, Lola Pérez Martines

Preguntem-nos perquèSenyor director de Temps de FranjaHe llegit amb molt d’interès l’esplèndida en-

trevista de n’Esteve Betrià al catalanòfil franco-lliterà Eliseu Trenc. Només m’ha sorprès, i nopas agradablement, veure que l’amic Trenc eslimita a denunciar que malgrat que entenem elrebuig del castellà per part de molts catalans,no el compartim ni encara menys l’odi a la llen-gua i la cultura castellanes sense fer-ho tambéals causants d’aquestes actituds per part dels ca-talans. No és prou ètic d’acusar la víctima delmal que li fa el botxí. I menys per part d’algú,que, com a persona que va per Espanya i pel seupaís amb els ulls ben oberts, sap que n’és de pèr-fida la persecució de les llengües i les culturesno castellanes ni franceses, és a dir alemanyes,basques, catalanes, occitanes etc., per part d’a-quests estats i la immensa majoria dels seus ciu-tadans. Atentament,

Artur Quintana

Escena Humana…de dones treballadoresVaig desenvolupar la idea de fer un espectacle

teatral a partir de Cartes Impertinents de la Ma-ria Aurèlia Capmany l’any 2004. L’obra conté untotal de vint-i-vuit cartes escrites per dones a al-tres dones. Totes les dones d’un magistral dibuixa cavall entre la indivídua i l’arquetip.

Aquest epistolari tan ben escrit, àgil, poètic,senzill, profund i molt, molt divertit, em va fi-blar. Em va provocar la necessitat de contestar-lo, de parlar-ne. Vaig pensar que tenia dret a sor-tir a l’aire i que corregués, que l’epístola pugésa l’escenari, prengués vida tangible i efímera ifos esbandida al públic. He cregut que ens sa-nejaria a tots plegats fer una reflexió sobre el sig-nificat del feminisme des dels temps de la M.Aurèlia i les seves lluites, fins al desembocantdels nostres dies. Així que finalment al 2008 vaigescriure el text teatral Resposta a Cartes Im-pertinents on he combinat les seves paraules ambles meves pròpies, les seves dones amb les me-ves, compendi de tot de dones d’avui: dones-pro-fessionals-mares-empresàries, dones-de-sa-casa-subordinades-intel·lectuals, treballadores-alli-berades-divorciades-rejuntades, soles-acom-panyades-deprimides-frustrades-triomfadores-maltractades, i he fet el traç històric des de la po-sició de la dona en la que va intentar deixar-nosella, pugnant pels drets d’igualtat moral, sociali laboral, fins a la realitat en què vivim les do-nes avui.

Perquè, quaranta anys després, com ha quedat“realment” la situació per a la dona treballado-ra, de la posició que se’ns reclamava i se’ns pre-tenia, a la que veritablement ens ha quedat i se’nsha convertit...?

Marta Momblant

13

18

15

19

Núm. 97. Juny de 2010 TEMPS DE FRANJA4 EL MATARRANYAL’E

SM

OLE

T

Al·lucinaciónocturna

Un personatge pulcramentabillat, d’aparença bonho-miosa, amb un cert aire de su-perioritat. Està afectat d’unafòbia d’origen incert –l’am-bient? l’època? un desenganyamorós?– que li fa sentir quela llengua dels seus pares ésde naturalesa inferior. Peraixò ha confegit una tesi es-trafolària espigolant argu-ments –pocs– d’ací i d’allà:una faula delirant, amanida deconspiracions malèvoles, queres té a veure amb el que s’es-tudia a les universitats. Tot iaquesta precarietat intel·lec-tual, per obra i gràcia dels tri-pijocs de la política, el trobemdissertant de filologia. El seuauditori, catedràtics i profes-sors, es pregunta qui és aquellque tergiversa tan grollera-ment la matèria a la qual ellshan dedicat les carreres acadè-miques. És valent, o si més no,així se sent. Ha deixat debanda el sentit del ridícul i hatirat pel dret. Considera queels filòlegs que l’escolten te-nen la sort d’aprendre, en unasola sessió, tota la veritat so-bre l’idioma –o múltiples idio-mes– que parlem els arago-nesos de la Franja. Gràcies ala seua dissertació, les facul-tats de romanística, la RealAcademia de la Lengua Es-pañola i totes les institucionspertinents, podran esmenarla greu errada, mantingudaper generacions de lingüisteseminents, que sosté que el quees parla a banda i banda del’Algars és la mateixa llengua:català.

M’ha despertat una rialla,que ha resultat ser la meua.Desconcertat, he encès elllum de la tauleta: encara pucdormir una estona. Mentretorno als braços de la son,m’alegra saber que en el mónreal –i racional– aquestes si-tuacions són impossibles. No?

Carles Terès

SUBSCRIPCIONS GRATUÏTES A DIARIS I REVISTES PELS JOVES DE 18 ANYS Premsa Comarcal

El Departament de Cultura iMitjans de Comunicació ofereixuna subscripció sense cost a unapublicació periòdica als més de68.000 joves nascuts l’any 1992i residents a Catalunya.

Els joves de Catalunya que com-pleixen 18 anys durant aquest any2010 podran obtenir una subs-cripció gratuïta a un diari o revis-ta de la seva elecció. Per tercer anyconsecutiu, el Departament deCultura i Mitjans de Comunicacióofereix aquesta possibilitat a tots elsnois i noies que assoleixen la ma-joria d’edat. La iniciativa, em-marcada dins del Pla de Foment dela Lectura, té per objectiu incidirespecialment en la promoció de lalectura de premsa entre els joves.

Es podran beneficiar d’aquestainiciativa tots els joves nascutsl’any 1992 i residents a Catalunya,que podran fer la sol·licitud entrel’1 i el 25 de juny a través del webwww.gencat.cat/18. Allà podranescollir un diari o revista entre unllistat de 80 publicacions, de temà-tica i periodicitat diverses, i omplirel formulari de sol·licitud. A mésde la subscripció, els joves rebrana casa seva una samarreta “18!”.

Aquest és el tercer any que esporta a terme aquesta iniciativa, dela qual ja es van beneficiar més de30.000 joves els anys 2008 i 2009.Enguany són més de 68.000 els jo-ves de tot Catalunya que tindran la

possibilitat de demanar la subs-cripció.

Les publicacionsL’oferta de diaris i revistes que

els joves poden escollir es divideixen tres grups: d’informació ge-neral; culturals, de divulgaciócientífica i històrica; i esportives,de lleure o d’entreteniment. Lesempreses editores de les publica-cions s’han adherit voluntàriamenta la iniciativa, que els permet créi-xer en nombre de lectors i donar-se a conèixer al públic més jove.

Les 80 publicacions que final-ment s’ofereixen als joves han es-tat seleccionades per una comis-sió de valoració de projectes en laqual hi ha representants del sec-tor dels mitjans de comunicació,persones representatives del mónacadèmic i professional, i repre-sentants del Departament de Cul-tura i Mitjans de Comunicació.Els criteris de selecció han estatel nombre d’exemplars submi-nistrats per cada subscripció in-dividual, la temàtica del contingutredaccional, la valoració de lamemòria explicativa presentadaper l’empresa editora, el pla de fi-delització de subscriptors i lacampanya de promoció per a la di-fusió d’aquesta iniciativa.

Pla de Foment de la LecturaEl programa de subscripcions

gratuïtes per als joves de 18 anysés una de les accions previstes enel Pla de Foment de la Lectura en-gegat pel Departament de Culturai Mitjans de Comunicació. Amb ellema “Llegir ens fa més lliures”,aquest Pla del Govern vol impul-sar la lectura com a via fonamen-tal d’accés al coneixement perpart de la ciutadania i millorar l’hà-bit i la competència lectora enqualsevol suport, promovent es-pecialment la lectura en llengua ca-talana.

D’aquesta manera, a més defomentar la lectura dels llibres, espretén incidir de manera especiala promoure la lectura de la prem-sa i les publicacions, explorantaixí les sinergies entre el món dela cultura i el de la comunicació. ElPla compta amb el suport i col·la-boració de les administracions lo-cals, el sector editorial i entitats di-verses.

Entre les actuacions principalsdel Pla de Foment de la Lecturadestaquen accions com el pro-grama Tasta’m, que distribueixprimers capítols de novetats edi-torials als transports públics; laposada en marxa del fòrum virtualwww.quellegeixes.cat; el progra-ma de Municipis Lectors; i la cre-ació del postgrau en MediacióCultural pel Foment de la Lectu-ra amb la Universitat de Barce-lona.

Núm. 97. Juny de 2010TEMPS DE FRANJA 5EL MATARRANYA

Il·lusions i incertesesNo he acabat la lectura de la

primera novel·la col·lectivaque ha caigut a les mevesmans. Porta per títol Il·lu-sions i incerteses. Vaig assis-tir a la seva presentació i sig-natura d’exemplars, l’1 demaig, en aquest santuari delllibre que és el racó de Serreta Vall-de-roures.

Es tracta d’un llibre quemereix tenir lectors, el millorelogi que es pot fer de qual-sevol obra publicada. Els au-tors són Regina Bladé, Juan-ma García, Maria Lluïsa Gas-cón, Elisabeth Martí, Mont-serrat Medalla, Carles Monge,Carme Serret i Jaume Silves-tre. Vuit autors més el coor-dinador del text, que és Sil-vestre Hernández.

L’obra té especial interès perals que som poc iniciats en laliteratura catalana. Perquè esnota que s’ha cuidat moltcombinar la correcció grama-tical «universal» amb les va-riacions del català del Matar-ranya. Per al lector una micanovell de literatura catalana,com és el meu cas, la simplelectura d’aquest llibre enri-queix l’alfabetització de lectoren català. Som molts encaraels que hem d’aprendre a lle-gir i escriure correctament encatalà.

Les expressions pròpies delcatalà del Baix Aragó hi sónpresents i també nombroses.En Plou sobre mullat, el na-rrador introdueix un registremolt comú en la nostra terra,com és el «ah, sí!», No comadmiració exclusivament sinócom reafirmació del que unacaba d’afirmar. En algunspobles, es redobla més la de-fensa de la tesi exposada ambun «Ah, sí, sí sinyor, sí».

Ramón Mur

Deu anys jade Franja Rock

Marc Martí

El dia 25 d’abril la locali-tat matarranyenca de Pena-roja va acollir la desena ce-lebració del festival Franja-rock dins la que, com en an-teriors edicions, també es re-alitzarà la III Trobada de Gai-ters del municipi. Xeic!,Skándalo Públiko i Agraviatsseran els encarregats de ferballar als més de 200 jovesque cada any es reuneixen alsaló municipal per gaudird’una nit de música en di-recte.

Ja han passat 10 anys desque un grup de joves de Pena-roja, agrupats a l’Associacióde Jóvens de Pena-roja, vanpensar en crear un festival,una activitat en la que la mú-sica en directe es convertire enl’excusa perfecta per oferiruna alternativa d’oci als veïnsdel Matarranya. La iniciativava anar prenent forma i fi-nalment a la primavera del’any 2001 es va celebrar elprimer Franjarock al que vanactuar Notinkson, Azero, LosDraps i Agraviats.

Des d’aquella primera edi-

ció, el Franjarockha vist com el seureconeixement anivell regionalanave creixent ial mateix tempsportave fins alMatarranya agent de territorismés llunyans.Poc a poc, les ac-tivitats progra-mades dins el fes-tival van anaraugmentant, ex-posicions, jocstradicionals, xe-rrades; fins alpunt de que fatres anys l’orga-nització va deci-dir realitzar una

Trobada de Gaiters que en-guany compleix la seua ter-cera edició.

Tot i els canvis (al festival hihan actuat gran part dels grupsmés importants de l’escena al-ternativa aragonesa i catalanacom Mallacan, Prau, Gen,Cesk Freixas, Rabia Positiva,Malagana Ska, Kamarada Ka-lashnikov, etc…), l’esperitinicial del “Franja” de ser unfestival per i de la gent delMatarranya s’ha mantingutpresent, és més, actualment elFranjarock s’ha convertit enuna cita indispensable per amolts joves del Matarranyaque ja no sols ho veuen comun concert, sinó que realmentper a ells és una nit de con-vivència entre els joves del te-rritori.

I això és el que serà en-guany el Franjarock, una jor-nada en la que els veïns delMatarranya podran gaudir dela III Trobada de Gaiters, dejocs tradicionals i del concertde Xeic!, Agraviats i SkandaloPúbliko; mentre xarren i riuenamb els amics.

Tots dos ajuntaments s’u-neixen als set municipis i a lacomarca aragonesa que desdel passat novembre difo-nen el senyal de la Ràdio Au-tonòmica a través de les seuesemissores locals i que cons-titueixen la primera xarxade ràdios públiques localsd’Aragó

La Ràdio Autonòmicad’Aragó ha subscrit en elmatí d’avui dos nous conve-nis amb els ajuntaments deCalaceit (Terol) i Gallur (Sa-ragossa), per a la redifusió delsenyal i continguts d’AragóRàdio a través de les seues rà-dios locals. Mitjançant aquestacord, signat a la seu de laCorporació Aragonesa deRàdio i Televisió (CARTV)per l’alcaldessa de Calaceit,Rosa Maria Domènech, il’alcalde de Gallur, AntonioLiz Gaspar, amb el directorgeneral de la CARTV, Ra-món Tejedor, ambdós muni-cipis se sumen a la xarxa deràdios locals formada ja perCalatayud, Borja, La Almu-nia de Doña Godina, Épila,Alcanyís, Cuarte de Huerva,Alagón i la Comarca de Mo-negros, que van subscriurel’acord per la redifusió desenyal i continguts de la Rà-dio Autonòmica el 4 de no-vembre.

Aragó Ràdio ofereix serveia aquestes emissores facili-tant la seva programació,perquè sigui redifondre en elseu propi àmbit territorial.

Calaceit i Gallur se sumen a la xarxa

d’Aragó Ràdio

LO

RA

SPA

LL

Núm. 97. Juny de 2010 TEMPS DE FRANJA6 EL MATARRANYAVA

NIT

AS

VA

NIT

ATIS

BipolarEl trastorn bipolar és una

malaltia mental major, abansdita maniacodepressiva, queafecte un 1-2% de la població.(A la Franja, doncs, uns 400-800 afectats, entre els quals quisubscriu). Es caracteritze perl’alternança de períodes més omenys greus d’excitació o dedepressió. És crònica, peròavui es pot estabilitzar, com ladiabetis. Trac a col·lació estetrastorn perquè va ser un ma-tarranyenc, el Dr. Andrés Pi-quer (Fórnols, 1711-Madrid,1772) qui primer caracteritzàla malaltia (“un afecto melan-cólico-maníaco”, 1759), centanys abans que Falret i Bai-largers. Considerat el reno-vador de la medicina i la filo-sofia espanyoles del segleXVIII, hagué de tractar FerranVI (1713-1759) com a metgede cambra en la malaltia que,segons totes les evidències nova ser altra que la bipolar. Pi-quer va saber vore per prime-ra vegada que es tractave d’u-na malaltia distinta i unitària;segons E. Vieta i D. Barcia(2000). Només li faltà donar-li un nom abans que els dosprimers descriptors oficials.No molt després va nàixer,també a Fórnols, el novel·lis-te, professor i periodista Brau-lio Foz (1791-1865). El mo-rellà Sergio Beser, catedràticde literatura a la UAB, re-centment traspassat, es pre-guntave quin “clima” es deviadonar a Fórnols (llavors ambuns 625 habitants) per produiren un mateix segle dos perso-nalitats d’esta entitat (i enca-ra un poc abans, una de terce-ra, la de fra José Nicolás Bos-ques, que visqué a cavall delssegles XVII-XVIII.

Vicent de Melchor

Homenatge a la Vall del Tormo a mossèn León Andia Labarta

Carles Sancho

C.

SAN

CH

O

La Vall del Tormo va inau-gurar el 15 de maig una plaçadedicada a mossèn León AndiaLabarta, presidida per un bustrealitzat per l’escultor de laFreixneda José Manuel Arago-nés. La jornada d’homenatge vacomençar amb una solemnemissa acompanyada per mú-sics i la coral parroquial, anticsalumnes del rector. Acabada lacelebració, mossèn León, de96 anys, acompanyat de les au-toritats es traslladaren a la plaçaper a la seua inauguració. Elsexalumnes del capellà interpre-

taren algunes melodies que ha-vien après amb mossèn León i,finalitzà, amb l’himne de laVall del Tormo interpretat per labanda municipal i el cor parro-quial. Composició amb músicadel rector i lletra de José MariaPalanques. Més tard, la BandaComarcal de Sant Anton, invi-tada per a l’ocasió, amb una cin-quantena llarga de músics, vanoferir un concert amb un reper-tori musical diversificat queagradà molt als qui assistirem al’emotiu acte matinal. Acabadal’actuació a la plaça inaugurada,

molts visitàrem l’exposició de-dicada al capellà situada a la salamultiusos de l’ajuntament. Natà-lia Anton, responsable de lamostra, aconseguí reunir amb untreball digne d’admiració unagran quantitat d’informació so-bre el capellà. De l’arxiu fo-togràfic de mossèn León, una al-tra de les habilitats del perso-natge, es va poder veure unamostra d’imatges molt interes-sants i sorprenents. Des del1960, on comença la seua afició,va retratar la major part delsveïns de la població. També hihavia moltes partitures musicalsescrites pel mossèn, la càmerade fotografiar, els materials delscursets que havia fet de foto-grafia, retalls de premsa que par-laven del rector... Tot aquest ma-terial es complementava ambtres audiovisuals que tractavende l’homenatge que se li va re-tre el 1990, quan es complien els50 anys d’estada a la vila, unarecopilació de fotografies i unprograma que va fer TV3 sobrela Vall del Tormo i el capellàmúsic.

Mossèn León envoltat de la gent de la Vall del Tormo

14è Curs de Jocs Tradicionals a Horta de Sant Joan

Carles Sancho

S’ha posat en marxa, unany més, el 14è curs de JocsTradicionals a Horta de SantJoan que es celebrarà del 12 al

17 de juliol i que va dirigit amestres, dinamitzadors, mem-bres d’entitats de cultura po-pular, gestors culturals, tècnicsde joventut... Durant l’estadaa Horta els alumnes visitaranla via verda, participaran en uncampionat de morra, en una ti-rada de birles, assistiran aconcerts, balls i coneixerandiversos jocs, alguns que ja hijugaven fa dos mil anys els ro-mans. Veuran les diferentsmaneres d’integrar els jocstradicionals a l’escola i al te-rritori i les possibilitats edu-

catives i formatives queaquests ofereixen. La con-vivència i l’intercanvi d’ex-periències entre alumnes iprofessors representen un ele-ment fonamental de les acti-vitats del Festcat. Un matíels participants es desplaçarana la monumental vila de laFreixneda per a jugar a dife-rents jocs tradicionals del te-rritori i conèixer la veïna co-marca del Matarranya.

Si voleu participar en aquestcurs el correu de contacte és:info@escolesfestcat.cat.

Joc de les birles

Núm. 97. Juny de 2010TEMPS DE FRANJA 7EL BAIX CINCA

Un total de 106 expositors esvan instal·lar al pavelló delSotet de Fraga on se celebravala XXII edició de Mercoequip,la fira de Fraga. Els organitza-dors del certamen es mostravensatisfets pel nombre d’exposi-tors que havien reservat espai,ja que, tot i la situació econò-mica actual, igualava els de l’e-dició anterior. La inauguracióde la fira de l’equipament agrí-cola, industrial i comercial vatenir lloc el passat divendres 14de maig, primer dia de la fira ique es prolongaria fins el dia 16del mateix mes. En la inaugu-ració van estar presents el con-seller d’agricultura del governd’Aragó, Gonzalo Arguilé, lapresidenta del partit populard’Aragó, Luisa Fernanda Rudi,a més a més del delegat de fi-res de l’ajuntament de Fraga,Santiago Escandil, el directorde la fira, Javier Catalán i l’al-calde de Fraga, José Luis Mo-ret.

També va acudir al recinte eldirector general de ports, ae-roports i costes de la Genera-litat de Catalunya, Oriol Bala-guer, després que el passat dia

greix porcí i el benestar animalen les granges d’aquest tipus.Mentre que, les darreres jor-nades versaven sobre la Direc-tiva Europea d’Ús Sostenible dePlaguicides, la producció defruita, entre altres, a càrrec del’expert en plaguicides del Cen-tre de Protecció Vegetal, Car-los Lozano, l’enginyer agrò-nom, Andreu Vila, l’agricultorecològic i propietari de Bio-frutal, Marcos Barranco i Mi-guel Angel Riesgo, del Mi-nisteri de Medi Ambient.

Mercoequip arriba a la seva XXII edicióCarme Tarragó

Estand exterior de la fira Mercoequip 2010 de Fraga

AR

XIU

AJU

NTA

MEN

T D

E FR

AG

A

7 d’abril, una delegació de l’a-juntament de Fraga visités elnou aeroport Lleida-Alguaire iconvidés al director general avisitar la fira Mercoequip.

Un altre dels convidats va serla comarca del Alto Gállego,com també la presència de l’a-juntament del municipi llei-datà de Sort, els quals amb unestand a la fira, presentaven elCampionat del món de pira-güisme en aigües braves que secelebrarà el proper estiu a Sort.Precisament, en la programaciódel dissabte dia 15, dia de SantIsidre, va tenir lloc la inaugu-ració del Canalet que l’ajunta-ment de Fraga ha habilitat a lallera del riu Cinca, al seu pasper la localitat, per tal de poderdur a terme entrenaments de pi-ragüisme en aigües braves. Amés a més, el mateix dissabteper la tarda, l’ajuntament deFraga va fer entrega dels premisdel XVI Concurs Nacional deFotografia i el II Concurs In-fantil de Noves Tecnologies.

Mentre que el diumenge, da-rrer dia de la fira Mercoequip,va tenir lloc la primera edicióde la cursa popular 10km Fra- L’estand de l’Ajuntament de Sort

ga, a la qual hi havia inscrits139 atletes.

Per altra banda, i durant elstres dies en els quals se cele-brava la fira de Fraga, també esvan realitzar diverses jornadestècniques, una d’elles a càrrecde l’emprenedor aragonès Ri-cardo Buil, promotor de laCentral de Reserves, sobre laseva experiència i la manera defer rendible una empresa per In-ternet. Per altra banda, els ve-terinaris Arturo Lauroba i JuanGrandía informaven sobre l’en-

C.

TAR

RA

GÓ

Núm. 97. Juny de 2010 TEMPS DE FRANJA8 EL BAIX CINCA

Nou, van dirigir-se al PobleVell, pel camí paral·lel a la ca-rretera i que passa per davantdel Barrio Morcillo. Desprésd’arribar al Poble Vell pel Por-tal, el van travessar, van passarel Pont de l’Ebre i van conti-nuar enta l’Horta Vella, Barrancdel Metge, els Aüts, i la zonaon s’estan portant a termeobres per instal·lar el nou re-gadiu. Els senderistes de laruta curta van anar a buscar elvell camí de la Pedra Bonica ivan baixar fins a la carreteraque els va portar un altre cop alpont de l’Ebre i, des d’aquí, vanfer el camí de tornada seguintla ruta inversa a la de l’anada(Poble Vell, Portal...). Per laseua banda, els senderistes dela ruta llarga, després de sepa-rar-se a dalt els Aüts, van tras-passar la carretera i van arribarfins a la Bassa del Senyor, van

OregónOregon, és un estat americà

que va ser territori espanyol finsa principis del segle XIX. Ore-gón és també un programa dela televisió aragonesa que volser humorístic i que comença labroma ja amb el títol, jugant en-tre Aragón i Oregón. També hiha una pel·lícula memorable,“La caravana d’Oregon”, unclàssic del western. A l’Oregónd’aquí al costat, en canvi, hi haaltres caravanes menys memo-rables.

L’última és la història ques’han tret sobre la convocatòriad’oposicions a professorat de ca-talà per al 2011 que ha fet el Go-vern d’Aragó. El vídeo és persucar-hi pa, perquè utilitza totsels tòpics més corrosius contraels catalans, i no dubta d’apli-car-los, faltaria més, als seusconciutadans catalanoparlants.

Perles del tipus que els pro-fessors de català ensenyarancom fer xantatge a Madrid iquedar bé, com quedar-se ambun bocí de pastís, a banda delmés que gastat recurs a la ga-siveria.

El més decebedor, per cert, ésl’apartat dedicat a l’idioma.Qualsevol, diuen, pot parlarcatalà, només es tracta de posarla llengua grossa per pronunciarla lletra ela, i ja està!

Si se’ls critica, tot era broma!Poc sentit de d’humor té la gent,carai.

Quan jo dic que l’Aragó esbasa en tres símbols que, benmanegats, fan guanyar uneseleccions: l’Ebre, la Pilarica il’Anticatalanisme, la gent noriu gaire. I quan afegeixo queel nacionalisme aragonès es fo-namenta en el xoriço, menysencara.

Quan es posaran a fer tele-visió de veritat, com a TV3?

Susanna Barquín

L’A

BA

BO

L

Més de sis-cents participants a la Marxa Senderista de Mequinensa

Andreu Coso

A.

CO

SO

Camí de la Pedra Bonica

Diumenge 18 d’abril es vacelebrar la “IV Marcha sende-rista Villa de Mequinenza”,organitzada per l’Ajuntamentde Mequinensa amb la col·la-boració de la COAPA i la Co-marca del Baix Cinca. L’ediciód’engany constava d’una rutallarga, de 19 km, i una de cur-ta, de 13 km. Al llarg del re-corregut s’hi van instal·lar, es-tratègicament, diversos punts decontrol d’assistència i d’avi-tuallament.

A partir de les vuit del mai-tí, més de 600 participants ins-crits, de Mequinensa i d’altresmoltes poblacions, van prendrel’eixida escalonadament desde les instal·lacions del ClubCapri. Després de traspassar lacarretera que travessa el Poble

donar la volta i un altre cop vantravessar la carretera; van pas-sant per davant del Monumenta la Guerra Civil per anar a tro-bar el camí de la Pedra Bonicaper iniciar la baixada.

Un dia esplèndid, amb tem-peratura agradable i de tant entant una mica de pluja. Un pai-satge típic de secà: camps deblat i cultius d’olivers i amet-llers, plantes diverses con ara elromer, timó, ruella, ravaníssia,savina, ginebre, argelaga, frares,herba trufera, etc.. que en aques-ta època de l’any, en plena flo-ració, estaven exultants de vida,olor i color, van acompanyar elsparticipants a la caminada du-rant tot el recorregut.

Finalment, després de la ca-minada, a l’igual d’altres anys,es va dur a terme un dinar degermanor al poliesportiu mu-nicipal.

Núm. 97. Juny de 2010TEMPS DE FRANJA 9EL BAIX CINCA

ESTAMPES RIBERENQUES

Els (in)feliços

Quim Gibert

La navegació i l’exploració fascinava de tal manera Jules Ver-ne que, amb onze anys, va fer les maletes decidit a embarcar-seen un mercant rumb a l’Índia. Just abans de llevar l’àncora, el seupare va aconseguir fer-lo baixar de la nau i, traient foc pels quei-xals, probablement va obligar-lo a jurar que a partir d’aleshoresnomés viatjaria a través de la imaginació. La frustració de no po-der-se realitzar vocacionalment com a pioner la va compensar es-crivint literatura d’aventures. Resignar-se a romandre en terra fer-ma no evitaria tensions familiars quan Verne no va acceptar con-vertir-se en l’advocat que el seu pare tant desitjava. En aquest sen-tit, Miguel Salabert, biògraf de l’escriptor, ens fa veure un Ver-ne dolorosament antagonista del Verne burgès empès a viure enla camisa de força en la qual el constrenyien els medis familiari social: «tot en l’obra d’aquest solitari denuncia la soterrada, l’an-goixada voluntat i nostàlgia de la ruptura. Què és el viatge sinóuna ruptura?» (dins el llibre Jules Verne, ese desconocido). Emve a la memòria el pare autoritari i castrador de Franz Kafka. Uncop casat i amb fills, Verne esdevindria pare d’un noi rebec, quees va veure forçat a recloure en correccionals arran de la con-flictivitat que desencadenava. La d’aquest bretó de Nantes va seruna vida convulsa: l’ingent llegat que ens va deixar seria un com-bat contra la impotència, una travessa cap a la felicitat.

Enid Blyton, autora d’El club dels Set Secrets i d’Els Cinc, en-tre d’altres col·leccions juvenils, va viure circumstàncies familiarssemblants, a causa de les quals alguns la recorden com una per-sona desagradable i infeliç. Tan cert és, que la seva filla Imogen

la va titllar d’arrogant, insegura i sense el menor rastre d’instintmaternal. I és que Enid va quedar profundament marcada, als 12anys, per una mare amb qui no s’avenia i per la posterior sepa-ració dels seus pares. Gràcies a la seva creativitat va forjar, se-gons el periodista Jacinto Antón, un model escapista de la reali-tat: «per ella, l’escriptura va passar a ser un món autèntic» (El País,10-1-10). La seva lluita contra l’amargor la va convertir en unanovel·lista prolífica i estimada de l’Anglaterra de mitjan segle XX.

En aquesta línia, Lluís Racionero diu que Cercamon, premi Pru-denci Bertrana 1981, és una de les seves millors novel·les. Ex-plica que se’n van vendre uns 60.000 exemplars, que es va po-sar com a lectura a les escoles i que va rebre elogis del presidentJordi Pujol. Racionero també diu que fou com un antídot al seudolor, com una criatura de la seva crisi dels quaranta, com unaforma de passar l’estona i no pensar, per fugir del present: «el do-lor em va humanitzar».

Quan escolto comentaris queixosos sobre la normalització delcatalà penso en la forma que aquests escriptors van afrontar lespenúries. La creativitat els va salvar. Qui parlant dels 30 anys depolítica lingüística assenyala que les campanyes en bé de la nos-tra llengua no han tingut l’efecte desitjat, té tota la raó. El que m’en-tristeix d’aquests episodis és que tot quedi en un plany reiterat.És a dir, que el rondinaire no tingui cap iniciativa catalanitzado-ra d’una certa calada i, més aviat, transmeti amargor. Deixem defer el ploramiques i traguem partit d’una infelicitat que ens potfer millors si ens mobilitzem. «Fer és la millor forma de dir», afir-mava el poeta independentista cubà José Martí. I és que Ítaca es-devé un viatge emocionalment potent quan en el decurs del re-corregut la creativitat ens permet madurar com a poble. I, per tant,treballar per la llengua i altres aspectes no resolts de la nostra iden-titat nacional.

Els suposadament feliços són aquells que no tenen res a explicar,els que s’avorreixen com ostres. Hi ha qui darrerament els ha tit-llat de «papanates».

Més de 1.000 persones abi-llades amb els vestits típics fra-gatins van sortir al carrer per ce-lebrar el tradicional dia de la Fal-deta, el dia 23 d’abril a Fraga.Una festa reconeguda d’interèsturístic d’Aragó, que transpor-ta a tots els fragatins a l’èpocadels seus avantpassats, a travésde la seva vestimenta, dels seuscostums i dels antics treballs.Les estampes mostraren, aquestany, com es feien les avarquesamb les quals els fragatins escalçaven antigament, rucs ca-rregats, venedors, retratistes,encaixonadors de figues, etc.

Aquest any, el fil conductor de

Faldetes que es repeteix des defa 33 anys. Tot i això, es va sus-pendre la representació del sai-net sobre el tenor fragatí Fran-cesc Menén, a causa de la plu-ja.

L’any vinent el dia de la Fal-deta pot canviar de data ja que,el dia 23 d’abril s’escau en ple-na Setmana Santa.

tota la festivitat ha estat l’anti-ga boda fragatina.

Tot i això, el dia va començaramb la diana, pels carrers de laciutat, de la banda de cornetes itambors de Fraga. A les 10 delmatí a la plaça Sant Salvador s’i-niciava la desfilada fins al Ce-gonyer, on es va representarcom es vestien els nuvis el diade la seva boda. Tot seguit, es vacontinuar pels carrers del barridel Casc Històric de Fraga on esvan visitar totes les estampes finsarribar a l’església de Sant Pere,on es va celebrar la tradicionalmissa baturra a càrrec de laRondalla de la Penya Fragatina.

D e s p r é sde l’església,el seguici vac o n t i n u a rfins al pas-seig del Ce-gonyer onels actes ofi-cials del matí van finalitzar ambl’estampa “El retrat dels nuvis”.

No va faltar a aquest passeigles parades de venda llibres, tí-piques, també, del dia de SantJordi, amb parades de roses i re-partiment de clavells per a totsels assistents.

A les sis de la tarda va tenirlloc l’homenatge a les dones de

El Dia de la Faldeta rememorala típica boda fragatina

Redacció

A.L

. P

ÉREZ

Núm. 97. Juny de 2010 TEMPS DE FRANJA1010 ENTREVISTA

José María Ariño Palacín, alcalde de Sopeira

«Som una referència d

José María Ariño, nascut aTremp el 1957, casat i amb dosfills, des de 1984 és l’Alcaldede l’Ajuntament de Sopeira.Excepte el seu període d’es-tudis i servei militar sempre haviscut a Sopeira.

També va formar part de laComissió de Govern de la pri-mera legislatura de la Co-marca de la Ribagorça, ambseu a Graus, i de la segona le-gislatura en va ser Presidentde la Comissió de Cultura. Ac-tualment és el Secretari del’Associació de la RibagorçaRomànica, amb seu al Pont deSuert.

El seu treball diari consis-teix en anar a buscar el correua Benavarri a primera horadel matí, i repartir-lo als po-bles del municipi, és a dir, aPallerol, Santorens i Sopeira,a més a més de Betesa i ElsMolins; a la tarda es dedica alseu ofici: treballar amb el fe-rro: balcons, finestres, portes...Amb tota aquesta activitat,gairebé no li queda tempsd’avorrir-se, això sí, sempre hiha algú que el va a veure persolucionar algun assumpte.

Pregunta. Com s’organitzal’Ajuntament d’un poble xiccom el de Sopeira i quants ha-bitants hi ha censats?

Resposta. L’Ajuntament estàformat per cinc persones, qua-tre consellers, concejals comdiem ací, i l’alcalde, triats enles votacions a càrrecs muni-cipals. Censats hi ha uns 110habitants en aquests moments.

P. Qui ha vist el poble favint-i-cinc o trenta anys, i quiel veu avui el nota diferent. Empodria dir quina és l’obra queha modificat més la fesomiadel poble, i què ha representatper a l’Ajuntament i la resta deveïns?

R. Sense cap dubte tota l’ac-tuació que s’ha fet a l’entorndel pantano. L’any 1996, laPlaça Alta Ribagorça que vaarreglar la desembocadura d’unbarranc, i la va convertir en unlloc d’activitat i de lleure. Pos-teriorment s’han arreglat totsels accessos al costat de l’ai-gua, que es poden fer a peu oen vehicle. Es van construir lespiscines i més tard el polies-portiu. Aquestes obres es vandur a terme degut a les inun-

dacions que va patir tota aques-ta zona propera al riu fa anys,i es va guanyar terreny a l’ai-gua. I la transformació més im-portant serà el dia que es tor-ni a obrir el camí fins el Pontde Baix, camí que es va perdrequan es va construir el Con-traembassament. Si aconse-guim fer-ho serà un passeigagradable, i es perdrà el perillde passar per la carretera perarribar al marge esquerre delriu Noguera Ribagorçana delterme de Sopeira.

P. Com valora el nou l’accésd’entrada al poble, des de la N-230?

R. Mai es fan les coses al100% ni al gust de tots, perquèels tècnics tenen les seves ac-tuacions; de totes maneres elque s’ha aconseguit és unagran seguretat si es compleixenles normes a l’hora d’entrar ieixir del poble. L’obra la vagestionar l’Ajuntament peròestava projectada i va anar a cà-rrec del MOPU.

P. S’ha notat l’entrada degent després d’aquesta reformad’accés?

R. Sopeira és un poble tu-rístic i cada dia hi entra mésgent. El Monestir d’Alaó és unatractiu molt gran. No ho hau-ria de dir, però ens posen coma referència de poble net iarreglat.

P. Aquest any s’ha inauguratla nova il·luminació del Mo-nestir d’Alaó, tant interior comexterior. Com va ser possibleaquesta millora per al Mones-tir?

R. L’enllumenat del Mo-nestir s’ha extret de l’Assso-ciació de la Ribagorça Romà-nica, amb seu al Pont de Suert,ha costat 60.000 €. Aquesta as-sociació pretén ampliar el Pa-trimoni cultural i romànic de laVall de Boí, i cal adequar elsmonuments perquè puguin serconsiderats com a Patrimoni dela Humanitat. Ara hi han entratels pobles de Pont de Mon-tanyana, Areny, Sopeira, ElPont de Suert, la Vall de Lierp,la Vall de l’Isàvena, juntamentamb els de la Vall de Boí, quesón els pioners, perquè ja sónPatrimoni de la UNESCO, sóncatorze ajuntaments que estroben a la Ribagorça, comar-ca molt desprotegida. És peraquest motiu que va nàixeraquest projecte pilot promogutdes del Ministeri d’Agricultu-ra, que va reunir els alcaldes dela Ribagorça amb el Secretarid’Estat per tal de millorar la si-tuació econòmica i cultural dela zona.

P. Al Monestir d’Alaó hi hagoteres i fa dos hiverns que esva començar la restauració delclaustre. Quines mesures s’hanpres al respecte?

R. El primer que cal fer ésque la Directora de Patrimonide la DGA vegi els problemesurgents, com són les coberteso teulada de l’església i sa-gristia, després continuar lesobres del claustre, i al magat-zem, on abans era l’abadia, ins-tal·lar-hi un audiovisual i feruns panells informatius perposar-los al claustre i a altres

«L’obra que ha marcatla nova fesomia delpoble ha sigut l’actuaciósobre el pantà»

«La Directora dePatrimoni ha de vindre a veure l’estat del Monestir d’Alaó»

L’alcalde sota una olivera centenària situada a la vora del pantà

Núm. 97. Juny de 2010TEMPS DE FRANJA 11ENTREVISTA

indrets amb algunes de les pe-dres descobertes en l’excava-ció del claustre. D’aquestamanera es faria una visita com-pleta al Monestir.

P. Aquesta primavera tornaa treballar l’equip de Pramesa casa Toni. Ens podria expli-car la història d’aquesta casai el projecte que s’hi du a ter-me?

R. Jo mateix vaig parlaramb la família que va fer la do-nació a l’Ajuntament, mit-jançant un notari. La idea ésfer-hi un museu: a la primeraplanta, un recull etnogràfic decom es vivia antigament a So-peira, a la segona, una expli-cació sobre el tema del desen-volupament elèctric i la crea-ció de centrals hidroelèctri-ques. Aquest apartat es con-vertiria en una aula de treballper a escoles i centres educa-tius. Aquesta activitat aniriacomplementada amb la visitaa la central d’Escales, cons-truïda el 1955; ja per ella ma-teixa és un museu dins la roca.Té un gran atractiu i molta gentdemana visitar-la. Tota aques-ta ruta també representa uncomplement per verue el romà-nic del Monestir d’Alaó, elPont de Dalt. Les obres que esfan aquest any són gràcies al’obra social d’Ibercaja queha donat 250.000 €.

P. També hem vist que elscentenaris olivers del Camps’han esporgat aquest mes demarç. Ens podria explicar comi per què s’hi ha implicat l’A-juntament i fins quan?

R. L’interès per conservar elsolivers ha eixit de l’Associacióde la Ribagorça Romànica.Som l’últim poble prepirinencque té clima mediterrani i per-met aquest conreu. Els de mésamunt, amb centre al Pont deSuert, recorden les olives ne-gres que pujaven a vendre al

mercat els de Sopeira. Els hefet veure que aquest Campd’olivers és el pulmó de So-peira i cal mantenir-lo. Elspropietaris actualment no po-den seguir amb el seu conreu,per la qual cosa es van cedir al’Ajuntament, que es va posaren contacte amb el grup Sha-lom de Lleida, i són els seusagrònoms i tècnics els ques’han encarregat de fer-en unestudi, esporgar-los, més en-davant sulfatar-los i replantarnous arbres amb els xuponsautòctons. Si tot va bé, la co-llita es comercialitzarà. Clarque per això caldrà deixar pas-sar un temps. De moment elpressupost per a aquest projecteés de 24.000 € de l’associacióesmentada.

P. I què ens diu del curs pera empresaris que es va celebraraquest hivern a casa el Can?

R. Aquesta Associació delromànic ens va demanar per atres mesos de l’hivern casadel Can, on fem molts esdeve-niments del poble, per exem-ple, un dia a la setmana de laComarca de la Ribagorça fauna hora d’estudi per a la gentgran, una altre dia hi van al-gunes joves a practicar gimnà-sia, altres a veure el futbol. Aixíés que el curs per a empresarisde la zona va resultar molt in-teressant; només hi van poderassistir 25 persones, i el pres-supost per cada una d’ellesera de 8.000 €, subvencionatdes de Brusel.les. Van tenirprofessors molt bons. demarkèting, de comptabilitat…I va ser tot un èxit.

P. Per poc que es passegivora del riu es veuen pesca-dors…

R. Des de Montanui finsCamporrells el riu s’ha con-vertit en lloc de pesca. Al con-traembassament de Sopeiraexisteix vedat intensiu, això vol

de poble net i arreglat»dir que es pot pescar tot l’any.Tenim pensat fer un camí alcostat de Vinyer, passant elPont de Dalt, el romànic.

P. L’alberg que es va co-mençar a l’Era de Vicent a SantAntoni, tot i faltar-hi alguns de-talls, s’usa com a lloc de fermenjades amb amics i famílies.Preveuen acabar-hi les obres?

R. Amb la construcció del’alberg es va guanyar moltperquè si no tot es converteixen runes, però es van acabar elsdiners. Hi havia promeses d’a-conseguir algun ajut com arefugi, però com no està situata prou alçada, es van haver deparar les obres.

P. Quines obres de milloras’han fet als pobles pertanyentsal municipi de Sopeira?

R. A Santorens es va fer son-deig de l’aigua, dipòsit i ca-nonades d’aigües noves, localsocial, enllumenat públic i ca-rrers nous. També se’ls va aju-dar en el finançament de de lespiscines i pista de tennis. Se’lsha posat telèfon en zona urba-na, wi-fi, i es va participar enla millora de l’església. Araestà prevista l’ampliació de lacarretera des de la N-230 finsal poble, i la restauració de laFont, aquest projecte el fi-nança la Diputació de Huesca.Probablement mitjançant l’As-sociació de la Ribagorça romà-nica es puguin recuperar anticscamins del poble.

A Pallerol també s’hi vaarreglar la xarxa de l’aigua, lacarretera d’accés al poble i esfarà la canalització d’aigües idesaigües. Als tres pobles està

previst que s’instal·lin les de-puradores d’aigua.

P. Com valora l’existènciad’associacions als pobles delseu municipi?

R. Bé. La dels Amics d’A-laó de Sopeira vaig ser undels promotors juntament ambRamon Piqué. Està bé que fa-cin activitats, sobretot a l’estiuque és quan hi ha més gent. ASantorens també n’hi ha una,i també a Pallerol, i s’enca-rreguen d’activitats de les fes-tes locals i de l’oci.

P. Darrerament s’ha aprovatla Llei de Llengües a les Cortsd’Aragó. Ens pot donar laseva opinió al respecte?

R. Sí. Vaig ser al Congrés eldia que es va aprovar aquestaLlei, juntament amb Màrio, undels consellers de l’Ajunta-ment. Va ser interessant es-coltar les intervencions dels di-putats, trobar-se amb gent deFraga, d’Altorricó, de Tama-rit… i, deplorable, veure al-gunes manifestacions indesit-jables al carrer. No som cata-lans però l’enraonem. És unaLlei que s’ha d’ampliar però ésuna manera de començar. Desde la reunió que es va fer a Me-quinensa, amb Bada, on vamassistir s’ha fet camí.

P. Quin futur pronostica pera un poble com Sopeira?

R. Es difícil de dir-ho, peròl’any 1992, que va morir mol-ta gent en una anyada era des-moralitzador, i la gent estavamolt pessimista. Avui la gents’ha arreglat les cases i hacanviat una mica. Sí que hi fal-ta treball, tot i que s’ha fet unesforç important i s’ha guan-yat en qualitat de vida. S’had’enfocar de cara al turisme.Tot i que no està solucionat,s’ha de mirar el futur amboptimisme.

Glòria Francino Pinasa

«S’ha de mirar el futur del poble amb optimisme»

Núm. 97. Juny de 2010 TEMPS DE FRANJA1212 CULTURA

Calaceite

Algú s’estranyarà del presenttitular, però no m’estic referinta Calaceit, sinó a la platja, po-ble i important urbanització tu-rística situada a la Costa Ver-da i enclavada dintre del mu-nicipi de Tarrox que pertany ala província de Màlaga. Quinarelació té Calaceite amb Ca-laceit?

Com ja vaig explicar enaquesta mateixa columna, lafamília anomenada Cambrilsl’any 1151 va conquerir Cala-ceit, Cretes, Arenys i Lledó i,possiblement per dret de con-questa, els membres d’aques-ta família, a partir de 1180, elsveiem com a senyors dels es-mentats llocs. Més endavant,alguns descendents participa-ren en la conquesta del Regnede València i canviaren el cog-nom Cambrils per Calaceit. AVila-real, durant els seglesXIV a XVI, diverses personesamb aquest cognom ocuparencàrrecs de gran rellevància almunicipi. A Borriana, durantaquest període, també trobemel cognom Calaceit.

Molts catalans i valenciansparticiparen en el conjunt decampanyes (1481-92) que elsReis Catòlics portaren a termeper tal d’annexar-se el Regnede Granada. La ciutat de Mà-laga fou conquerida l’any 1487i també es conquerí el municipide Tarrox. En la conquesta hiparticiparen cavallers de Bo-rriana i Vila-real que forenrecompensats amb terres i dei-xaren la seva empremta en latoponímia local. Quina casua-litat! A la vora de la platja deCalaceit també s’hi troba laplatja de Borriana. Com ésevident els castellans canviarenels cognoms Calaceit i Bo-rriana per Calaceite i Burriana.

Si algú viatja per la CostaVerda que recordi que fou uncavaller originari de la pobla-ció del Matarranya el quidonà nom a Calaceite.

Joaquim Montclús

DE

SP

ER

TA

FE

RR

O

El passat 11 de maig va tenirlloc a Barcelona, als locals delsindicat UGT a la Rambla San-ta Mònica, la cerimònia d’en-trega de la setena edició del pre-mi Paraula, de narrativa breu,convocat per la UGT i Avalot.

El lliurament dels premis els varealitzar el secretari generald’Avalot en Daniel Garcia, queen un breu parlament va desta-car l’utopia com allò que ens faavançar, que ens obliga a anarendavant, així mateix va co-

mentar la quantitat d’originalspresentats en aquesta convo-catòria, al voltant dels vuitanta..

Enguany els premiats han estat:1r Sergi Gil i Sala, de Barcelo-

na, amb la narració La granformiga negra.

2n Miguel Torres Gascón, deCastelló de la Plana, amb lanarració El fill de puta.

3r María Dolors Navarro i Sán-chez, de Mollet del Vallès,amb la narració El recinte.

Un cop finalitzada l’entrega,va tenir lloc l’actuació, per pri-mera vegada a Barcelona, delDuo Recapte, residents a Sara-gossa d’origen franjolí, que ensvan delectar en el que ells ano-menen «un empedrat poètic imusical», es a dir un recital depoesia amb la música d’acom-panyament d’una bandúrria. Laveu potent d’Antoni Bengo-chea i l’encertada música d’enMario Sasot, va omplir la salad’una màgia i una emoció quees feia sentir a flor de pell.

Els Recapte van fer un repàspels poetes de la Franja d’Ara-gó de parla catalana amb una in-tensitat i professionalitat enco-miables. Des de Caminant deTeresa Jassà (Calaceit) que vaobrir l’espectacle fins a Unasol·licitud d’en Desideri Lom-barte (Pena-roja). L’espectacleva estar dividit en tres blocs, elprimer dedicat a la Franja ambun marcat accent sentimental pelterritori, el segon, més seriós, ala mort i la fugida i el tercer esuna miscel·lània on hi cap de totuna mica, amb una propina (araen diríem bonus track) final, delpoema Vals d’en Josep MiquelGràcia.

Els autors tractats, a part delsesmentats anteriorment, van es-tar Josep Sanmartí i Josep Ga-lan de Fraga, Héctor Moret iMarià López de Mequinensa,Anton Abad de Saidí, Juli Mi-colau de la Freixneda i TomàsBosque de la Codonyera.

Antoni Bengochea durant l’actuació del Duo Recapte a Barcelona

El Duo Recapte posa música i poesia als premis «Paraula» de narrativa breu

Marià López

HERBES AROMÀTIQUES I POESIA A LA RAMBLA

Baixant per la Rambla de Barcelona, abans d’arribar al Li-ceu, ens trobem amb el carrer de l’Hospital. El dia 11 de maigestava ple de gom a gom, es celebrava la Fira de Sant Ponç.Dues-centes paradetes d’herbes remeieres i aromàtiques, frui-tes en almívar, codonyat i mel, omplien les voreres del carrer.La presència de camamilla, orenga, marialluïsa, menta, ta-rongina, llorer, ginesta, til·la, farigola, romaní, poniol i altresherbes es feia present mitjançant la vista i l’olfacte.

Baixant una mica més per la Rambla, a mà esquerra, ens tro-bem també amb la seu de la UGT de Catalunya. El mateix dia11, a les 19 hores, tenia lloc en aquesta seu el lliurament delPremi Paraula de narrativa breu. El primer premi va ser per aSergi Gil i Sala de Barcelona per l’obra La gran formiga ne-gra.

José Miguel Gràcia

CA

RLE

S SU

QU

É

Núm. 97. Juny de 2010TEMPS DE FRANJA 13LA RIBAGORÇA

TOT ENSENYANT LES DENTS

Sóc dalt d’un avió, i no hi puc fer gran cosa, i el temps es fa etern.Normalment, quan ets en un lloc públic, un recurs molt gastat per amatar l’estona és practicar el “voyeurisme”. Observar i “repassar”els teus companys de viatge pot ser una bona estratègia contra l’a-vorriment. Tots els vols van plens de gent estrafolària. Hi veus totamena de cuixes, escots, melics, pèls, ratlles del cul, panxes peludes,coronetes i torterols unflats que et recorden a cada instant la lletjorintrínseca de la nostra espècie; tota sort de tonalitats de pell escolri-des i lletoses, compensades per algunes de color gambot d’Arenys;tota classe de vestimentes, capells i penjolls delirants. La nostra so-cietat ha eliminat els protocols de comportament social i, a canvi, hacreat un gran desconcert en el capteniment públic de les persones.De la meua dedicació docent puc traure bons exemples. Al llarg delsanys he tingut a classe xiques que m’ensenyaven les calces eixa-rrancades a la primera fila, monges amb hàbit, capellans amb alça-coll, caixeres del Carrefour i fins i tot militars de lleva uniformats. Ijo mai no he dit res al respecte, perquè sóc el primer que es nega adur corbata i no descarto de presentar-m’hi algun dia vestit de tot-xetaire.

M’hi fa pensar les notícies que sento estos darrers dies. A Françavolen prohibir l’ús del burca, i a les Espanyes també hi ha en estu-di mesures repressives, com han fet a Bèlgica. Fins i tot a la tolerantCatalunya se’n parla, i en concret a la ciutat on visc. Haig de fer, però,un aclariment. De l’avió estant, no tinc possibilitat de consultar capfont d’informació. Vull dir que escric burca de memòria, sense es-

O tots moros o tots cristians

Ramon Sistac

tar-ne gens segur de la grafia. Espero no fer una barreja amb gurka,que crec que és una tropa mercenària d’origen nepalès al servei del’exèrcit britànic. Parlo, és clar, d’aquella vesta de color blau cel pera dona que porten a l’Afganistan i que els cobreix íntegrament totel cos, tot deixant-los només una ridícula finestreta reixada per a noensopegar i poder respirar. El tema del burca va servir d’excusa me-diàtica perquè els americans i els britànics (amb l’ajut dels gurkes)deixessen aquell país fet xixines, encara més del que ja estava abansde la seua intervenció redemptora. I curiosament (o no) moltes do-nes afganes, a jutjar per les imatges de la televisió, continuen por-tant eix drapet manifestament incòmode, estèticament impactant, so-cialment discriminador i dubtosament higiènic.

A pastar, doncs, el burca. M’agradaria que desaparegués el seu úshumiliant, si més no per al meus ulls. Però alerta. D’atemptats con-tra la dignitat de la dona, en veig i n’escolto més sovent del que vol-dria. Gairebé sense eixir de casa, ja que la televisió ens n’ofereix ungavadal. Les actituds sexistes en la nostra societat no solament nos’han eradicat, sinó que tinc la percepció que repunten cada dia més.

L’aterratge i els canvis de pressió m’han provocat un daltabaix ala tinta de l’estilogràfica. He parat d’escriure i reprenc ara l’article.Aprofito per a dinar, al port d’Eivissa, uns molls a la brasa raona-blement frescos. Per la terrassa del davant passa una noia aparent-ment estrangera. I aparentment també, com a mínim a mi bé prou quem’ho pareix, és força bonica. El cambrer, amb veu prou alta perquèel senta tothom, li ha engegat tot un reguitzell d’obscenitats (“reguitzelld’obscenitats” vol dir piropos). Ho ha fet, crec, amb la impunitat dequi sap que no l’entenen. Pel posat de la pretesa estrangera, pensoque prou que l’ha entès. I, a més, li ha agradat. Era, en definitiva, elque s’esperava.

Si prohibeixen l’ús del burca a Lleida, potser aniré a la feina ambun damunt. O era un gurka?

L’ESPURNEGALL

Natxo Sorolla

El perfil dels 5 membres uni-versitaris del Consell de lesLlengües

S’ha anunciat que la Univer-sitat de Saragossa ja ha triat elterç de membres que li perto-quen segons la Llei de llengüesper a composar el Consell Su-perior de les Llengües d’Aragó.És la primera de les tres insti-tucions que respon als requeri-ments legals, tot i que ja ho fatard. Els noms i els perfils sónels següents:

Javier Giralt és director delDepartament de Lingüística Ge-neral i Hispànica de la Univer-sitat de Saragossa. Sobretot hatreballat en qüestions de l’es-tructura de la llengua i de dia-lectologia. Ha retret als políticsque no hagin demanat assesso-

rament a la Universitat i que lanormativa del català ja està feta.

Francho Nagore és un dels in-vestigadors històrics de l’ara-gonès que no necessita méspresentacions en aquest món.

María Teresa Martín Zorra-quino és catedràtica de llenguacastellana a la Universitat deSaragossa, amb un ampli espaide recerca en llengua castella-na. Va dirigir el primer estudidemolingüístic fet a la Franjaa mitjans dels anys 90, confir-mant en les conclusions l’ads-cripció dels parlars de la Fran-ja a la llengua catalana, tot ique recomana l’ús de denomi-nacions com català d’Aragó.Es posicionen contra l’oficia-litat de la llengua o de l’alfa-betització general dels escolarsde la Franja.

Francisco Beltrán és espe-cialista en la romanització d’A-ragó. Ha treballat en l’estudi delllatí, però no compta amb re-cerca en sociolingüística con-temporània a Aragó. Es desco-neix la seua posició respecte lafiliació lingüística del català il’aragonès.

Luisa María Frutos és nas-cuda l’any 1939, geògrafa es-pecialitzada en desenvolupa-ment rural i estructures agràries.En el seu ampli ventall de re-cerca no hi consta cap línia derecerca relacionada amb la lin-güística o la sociolingüística.

La Universitat de Saragossaha triat uns perfils que, per alsqui tenen un coneixement experten la matèria (Giralt, Nagore iMartín), podran acomplir sen-se dificultats un dels papers

del Consell: decidir, a propostad’algun ajuntament, sobre la“denominació de la seua mo-dalitat lingüística”. Però es tro-ba a faltar per part de la Uni-versitat els experts en ciènciessocials que puguen assessorar enel desenvolupament de políti-ques lingüístiques: pedagogs ipsicolingüistes per al món edu-catiu, sociòlegs i politòlegs pera l’estudi del contacte i substi-tució lingüística o experts en dretlingüístic.

Núm. 97. Juny de 2010TEMPS DE FRANJA 15TEMA DEL MES

La Consulta sobre la Inde-pendència que el Poble Catalàcelebra arreu el territori ha es-devingut una força social trans-formadora que ha posat enevidència molts prejudicis es-tablerts i molta teòrica estan-cada.

Desprès aquesta última ona-da del 25A la Consulta sobre laIndependència llença xifresque ja no serveixen per defen-sar la imatge marginal que lasocietat Catalana tenia del seuindependentisme.

Amb més de 55.000 volun-taris, 462 municipis, 500.000vots i milers d’actes, trobades,col·loquis i debats viscuts, laConsulta ha desacomplexatel concepte de la Inde-pendència i l’ha introduït enben mig el debat quotidià desobretaula, cafè o oficina, enl’àmbit familiar i també en elquasi infranquejable per molttemps àmbit professional iempresarial.

El procés ha resultat ser unaeclosió democràtica, directa,sincera, pràctica, sobirana,aglutinadora, transversal, po-sitiva i vinculant, excepcio-nalment vinculant.

sulta exporta el conflicte quevivim a Catalunya i ho famostrant que el Poble Catalàno solament té voluntat deser sinó que la practica. Estemensenyant al món, gràcies tam-bé a la gran quantitat d’Ob-servadors Internacionals, finsara més de 85, que han col·la-borat i col·laboren amb laConsulta, que sí, que és pos-sible una revolució social i pa-cífica en ple segle XXI, que alcor d’Europa hi ha un Pobleque lluita i treballa per poderexercir el Dret Universal d’Au-todeterminació, per atorga-ment internacional i per justí-cia natural.

Aquest passat 8 de maig và-rem ser davant l’ONU gràciesla iniciativa impulsada pelgrup independentista 10Mil imoltes altres entitats. L´ONUté més de 50 resolucions on de-fensa el Dret Universal delpobles a l’Autodeterminació,voldria destacar-ne una quepenso cristal·litza un fet trans-cendental per al nostre procési és la importància de reconèi-xer el Dret col·lectiu de les Na-cions per sobre fins i tot de l’in-dividual.

Resolució 637 A(VII) de laOrganització de les NacionsUnides: “El Dret de tots els Po-bles i Nacions a disposar d’ellsmateixos és condició prèvia al’aplicació de tots els drets fo-namentals de l’Home.”

Continuem tots plegats tre-ballant per exercir el Dret In-ternacional d’Autodetermina-ció, no ens aturem, que ara enssabem molts i com un bonamic em va dir el 13D, l’orga-nització de la Consulta és laversió contemporània de lametàfora de la mata de jonc deRamon Muntaner: “separatsés fàcil arrencar-nos, junts ésdel tot impossible!”

I Visca sempre Catalunya!

La consulta sobre la independència ens vincula històrica i personalment

Anna Arqué. Responsable Comissió Internacional de la Coordinadora de la Consulta sobre la Independència

Cal dir que s’ha subratllatmolt el fet jurídic, no vincu-lant, de la Consulta, però la ex-cepcionalitat recau precisa-ment en el fet que la vincula-ció més gran és aquesta queens vincula amb la història dela nostra Nació, la seva políticai amb la seva societat con-temporània, i aquests vinclessón els que ha generat la Con-sulta. Recordem i recordem-hoals polítics parlamentaris queno són les lleis les que fan unPoble sinó el Poble el que fales lleis, i la Consulta posa demanifest que el Poble crida perun canvi de llei que ens pos-sibiliti votar en un referèndumvinculant.

Deia que les xifres que ge-nera la Consulta sobre la Inde-pendència són indiscutiblementpositives pel moviment inde-pendentista, però cal destacar ladimensió social i la cohesió depaís com els dos grans èxits dela Consulta. Dos fets que són elreflex de la tan famosa i bus-cada transversalitat social, quesí és, i de manera definitòria,protagonista d’aquest procésd’Autodeterminació.

Aquesta ampla i generosa

transversalitat l’aporten els mi-lers de persones que fem laConsulta: nosaltres, els volun-taris, i és per això que podemafirmar que sense aquesta trans-versalitat no s’entén ni seriapossible aquest procés d’Au-todeterminació. Els voluntarisno aportem solament hores defeina executiva sinó que apor-tem la profunditat social, somla Consulta.

Sense aquest punt de troba-da multi-ideològic i multige-neracional que significa la Con-sulta als diferents municipis,gràcies sempre a l’auto-orga-nització dels voluntaris, l’auto-organització de la societat civil,la Consulta no hauria adquiritel divers teixit social necessa-ri per tirar endavant un projec-te tan ambiciós i complex comés la Consulta. I és aquestaplegament que estem sent ca-paços de tirar endavant i duranttot el procés, el que i sense capmena de dubte ens ha dut al ter-cer gran èxit de la Consulta so-bre la Independència i és latambé vinculació que hem es-tablert amb la Comunitat In-ternacional.

Com bé ens va comentar elMinistre d’Indústria, Energiai Turisme d’Escòcia Jim Mat-her durant una reunió al Par-lament Escocès: “la Consultasobre la Independència no no-més ha resultat ser contagiosadins la vostra pròpia Naciósinó que ho està sent i de ma-nera important internacional-ment”. La consulta ha estatprotagonista repetidament alParlament Europeu, als Parla-ments, Escocès, Gal·lès, … ésprotagonista de notícies enmultitud de mitjans de comu-nicació internacionals, tant depremsa escrita com televisió,és subjecte de debat universi-tari i escolar als EEUU, i amolts països europeus, la Con-

Anna Arqué amb Alex Salmond

Núm. 97. Juny de 2010 TEMPS DE FRANJA16 ARAGÓ

Mary Shelley

Mary Shelley (Londres, 30d’agost de 1797-1 de febrer de1851) és una escriptora i filò-sofa coneguda per la creació deFrankenstein, l’any 1818 quanl’escriptor Lord Byron, ambqui passava unes vacances aSuïssa amb el seu marit, vaproposar escriure una novel·lade por per tal d’ocupar eltemps de tedi en una mansió,degut a que durant tot el tempsno va parar de ploure.

Casada amb el poeta romàn-tic i filòsof Percy Bysshe She-lley, filla del filòsof i políticWilliam Godwin i de la filò-sofa feminista Mary Wollsto-necraft, qui va morir al poctemps de nàixer ella. MaryShelley va tenir una vida ple-na de desgràcies: enamora-ment fora de l’acceptació so-cial, mort de la primera fillanascuda prematurament, mortde dos fills més abans de nài-xer el tercer i mort del seu ma-rit ofegat al enfonsar-se un ve-ler a La Spezia, Itàlia. Desprésde viure a diferents llocs eu-ropeus, es trasllada a Londreson es dedica a escriure pro-fessionalment. Morí al 53 anysd’un tumor cerebral.

Fins al 1970 és coneguda pelseu esforç en publicar lesobres del seu marit. Escriu no-vel.les històriques: Valperga(1823), Perkin Warbeck(1830), la novel·la apocalípti-ca El darrer home (1826),etc. Les seues obres es desta-quen per la recerca de la re-forma social i el paper de ladona a la familia. MurielSpark, el 1997 publica la seuabiografia a Lumen.

Merxe Llop

Dues obres de literatura aragonesaArtur Quintana

SIG

RID

SC

HIM

DT

VON

DER

TW

ERLa crònica literària arago-nesa s’acaba d’enriquir ambdos grans patracols: Diccio-nario de Autores AragonesesContemporáneos 1885-2005d’en Javier Barreiro editat a Sa-ragossa a finals de març d’en-guany per la Diputació Pro-vincial i Introducción a la his-toria de la literatura en Aragónde na María Soledad Catalán in’Agustín Faro, publicat perMira Editores també a Sara-gossa aquest onze de gener.

El primer llibre es conside-ra, i amb tota la raó, el conti-nuador del Latassa-GómezUriel per a la nostra contem-poraneïtat. S’hi inclouen totsels autors nascuts a l’Aragó itambé els que hi han viscut almenos durante el período enque hubieran publicado algu-na obra de calado de creació,amb algunes precisions a l’horade definir-la –se n’exclouen, enprincipi, els llibres d’articles oassaigs i l’obra de qui nomésha publicat en diaris i revistes.El diccionari és ordenat perl’ordre alfabètic dels autors. Acada entrada, a més dels nomsi cognoms dels autors, i elspseudònims si cal, s’hi afe-geixen les dates i els indrets denaixement i defunció, així comels gèneres de la seua produc-ció, i si l’autor no ha nascut al’Aragó, s’indiquen els anysque hi ha viscut. Només en elcas del autors morts se’n fa una–encertada– valoració. A con-tinuació se n’enumeren totesles obres i s’acaba l’entradaamb una bibliografia detendències exhaustives. Hecomprovat si hi som els ara-gonesos que escrivim en catalài realment hi som tots i amb lainformació ben feta, llevatd’algunes comptades erradesgairebé inevitables en obres detanta amplitud.

L’altre llibre és concebutmés aviat com a obra de lec-tura, que no pas de consulta–manca per exemple d’un molt

necessari índex d’autors iobres. S’hi exposa la literatu-ra produïda a l’Aragó des de laconquesta romana i fins a l’ac-tualitat, indiferentment, enprincipi de la llengua utilitza-da. S’hi parla de la produccióen llatí, àrab, hebreu, aragonès,occità, català i sobretot en cas-tellà, i fins i tot en gallego-por-tuguès. Cada capítol va prece-dit d’una síntesi del que els au-tors anomenen literatura na-cional que es la que s’escriu encastellà a la resta de l’estat. No-més molt ocasionalment s’es-menta en aquestes síntesis al-gun autor no castellà –LluísLlach, Sergi Belbel, ...– senseindicar en quina llengua ho fan,amb la qual cosa el lector noinformat ha de suposar queho fan també en castellà. Uncop exposat el marc literari es-tatal es presenta l’aragonès,primer en una breu visió ge-neral i després la dels gèneres,i finalment els autors, aquestsdarrers amb bastant de detall ifragments comentats relativa-ment extensos de les sevesobres, amb la qual cosa el lli-bre esdevé també una útil an-tologia de textos i comentaris.La bibliografia sol ser molt suc-cinta i amb l’afegitó, si s’escau,de versions digitalitzades de les

obres. A partir de la baixa edatmitjana se separa la produccióen castellà de la que es fa enaragonès i de circa 1970 ençàtambé la que ho és en català.El llibre es clou amb una bi-bliografia gairebé prescindibleja que en general no fa altracosa sinó repetir els títolsd’algunes de les obres dels au-tors citades en el cos del llibre.El tractament donat a les di-ferents llengües d’Aragó ésmolt diferent: deixant de ban-da el castellà, que s’emporta,com no podia ser altrament, latallada més grossa, s’observaque mentre en el cas de l’ara-gonès se’n descriu la literatu-ra des de l’edat mitjana fins al2009, en el cas del català no-més es parla dels autors depostguerra i s’ignora tota laproducció anterior, com abansja he indicat. Per als seglesXX-XXI es dediquen 27 pà-gines amb 25 autors a la lite-ratura en aragonès, al catalàtres pàgines i mitja i cinc au-tors: Moncada, Lombarte,Ibarz, Chauvell i Micolau.Tanmateix se’ls esmenta, i esdiu clar i català que escriuenen català –res de xapurriaus,aragonès oriental ni baish ara-gonès– i això, vist els aires quecorren, sempre és d’agrair.

Exemplars de les dues obres presentades

DO

NE

S

Núm. 97. Juny de 2010TEMPS DE FRANJA 17GENT DE FRANJA

RETRATS ENTALLATS A PARAULES

Mossèn León va nàixer aFuendejalón el 1914, estudiàal seminari i fou organistadel Pilar de Saragossa. Aca-bada la guerra va ser destinatel 1940 com a capellà de laVall del Tormo i del Mas delLlaurador. Als pocs anys vainiciar les classes de músicaper als jóvens de la poblaciói al 1950 la vila ja comptavaamb una banda de músicamunicipal d’una trentena d’a-lumnes. Més tard apareguerenles orquestres, els cors parro-quials, les xarangues... 56anys ininterromputs a la parrò-quia de la Vall del Tormo de-dicats al sacerdoci, a la músicai a la fotografia. I a més, el

mossèn era un defensor de lanostra llengua. Durant la dè-cada del 70 ja resava el rosa-ri, cantava a missa, harmonit-zava cançons, ensenyava com-posicions a seus deixebles encatalà. A pesar de la incom-prensió moltes vegades delsseus fidels. Tenia molt clar quedesprés del Concili Vaticàs’aconsellava a l’església rea-litzar les cerimònies religiosesen la llengua vernacla i no enllatí. Creia que la llengua del’església a la Vall del Tormohavia de ser la dels feligresosque no era cap altra que el ca-talà i així ho va fer durant elmés de mig segle que va estaren aquesta vila.

Durant els actes d’home-natge que se li van retre a laVall del Tormo el proppassat15 de maig va poder sentir lasimpatia i gratitud dels seusantics feligresos.

L’exposició on es podienveure retrats fets per ell de lagent del poble, partitures, au-

diovisuals, etc., va estar ober-ta tot el cap de setmana i vatindre un èxit de públic quesuperava totes les previsions.Per això els organitzadors dela mostra han decidit tornar-la a exhibir una altra vegadadurant la setmana culturald’enguany.

Caga més un bouque cent orenetes

Esteve Betrià

Abans, vull dir fins fa trenta o quaranta anys, en el nostre mónmés pròxim tothom reciclava; això sí, ningú no ho sabia. Potserperquè no hi havia altre remei –la necessitat mana– que donar noususos a un objecte, a qualsevol objecte, un cop ja havia acomplerto satisfet la necessitat primera per a la qual havia estat adquirit l’ob-jecte en qüestió: ja se sap, llavors tot s’aprofitava. Crec que només,entre les coses d’ús quotidià, els llumins (llavors en dèiem mis-tos) i els escuradents (llavors en dèiem palillos) eren objectes d’unsol ús (i en el cas dels palillos no sempre era així, us en puc do-nar fe).

Quan l’estiu de 1998 vaig visitar l’illa de Cuba, una de les co-ses que em va fer recordar la meua infantesa va ser que allà tot esreciclava –la necessitat mana: tot s’aprofita–, en això i en altres mol-tes coses l’estada entre cubans fou per a mi com tornar a la societatespanyola (i portuguesa, i italiana,...) de fa, si més no, quaranta ocinquanta anys. Tanmateix ara i ací, des de totes bandes, ens de-manen de manera reiterada que reciclem; això sí, després d’haverconsumit i, si pot ser, com més millor. A tot arreu del pròsper oc-cident et donen coses embolcallades amb plàstic i més plàstic, bos-ses i més bosses, llaunes i més llaunes, ampolles i més ampolles,papers i més papers... embalums i més embalums.

Des de l’administració es vol fer veure que es fa alguna cosa perreciclar tota mena papers, ampolles, llaunes i embalums. Per això

han implantat, amb major o menor intensitat, arreu un sistema derecollida selectiva d’alguns d’aquests materials consistent en la dis-tribució de grans recipients de diferents colors (verd, groc i blau)d’acord amb els materials que un hom hi ha de dipositar. L’ad-ministració demana al ciutadà que faça ús d’aquests recipients, quegenerosament ha escampat pel territori, amb un discurs que mésque cridar al consum moderat i sensat dels béns materials que lesempreses posen a l’abast del ciutadà, apel·la a la consciència (so-vint a la mala consciència) de l’administrat: recicla perquè si tuno ha fas el planeta se’n va en orris (però també, de manera sub-til: consumeix perquè si no aquesta societat s’enfonsa). I són forçaels ciutadans que intenten seguir els consells de la administració:la consciència de les persones és, per fortuna, dèbil: si consumeixestindràs l’oportunitat de reciclar, de descarregar-te la consciència.

L’altre dia vaig observar com una senyora gran i no gaire altatraïa del carro de la compra un tetrabrik plegat, un parell de dia-ris i una ampolleta de plàstic, objectes que dipositava, de repun-tetes i amb esforç, als respectius contenidors de reciclatge selec-tiu. Continuant la passejada, també vaig veure com uns ajudantsde cuina d’un restaurant d’anomenada buidaven directament ungros cubell curull de restes orgàniques i un parell de capses d’am-polles de vi buides en un contenidor de brossa en general; el con-tenidor selectiu destinat a recollir el vidre era, sembla que massalluny, a vint metres escassos. No vaig veure ni una ombra de dub-te en la, al meu entendre, incívica acció dels treballadors del res-taurant; potser perquè sabien que l’administració no els sancionariaamb prou contundència. Intuïen –o sabien– que l’administració sem-bla que no acaba d’entendre les paraules que l’oncle Antoniet emdeia ja fa quaranta anys: «Xiquet, creu-me, cague més un bou quecent aurenetes».

CRÒNIQUES TAGARINES

Mossèn León Andía

La vocació de l’ensenyamentmusical a la Vall del Tormo

Carles Sancho

Mossèn León el dia de l’homenatge a la Vall del Tormo

C.

SAN

CH

O

Núm. 97. Juny de 2010 TEMPS DE FRANJA1818 PAÏSOS CATALANS

En el text que tenia embastat per l’altre número volia fer no-tar actituds característiques de l’autoodi que acumulem els ca-talans en general i els ponentins en particular. A veure si emsé explicar. Com s’ha d’entendre la columna de Susana Anto-lí, de fa dos números, titulada “Extranjeras”? El que hi expli-ca és esgarrifós: davant la frase antològica d’una infermera “estoa la habitación de extranjeras”, l’autora escriu que “estrangersse considere als catalans per la política que ells mateixos pro-mouen” (!?), després acusa el govern aragonès de conrear laignorància del personal i, finalment, es lamenta que “los ca-talanoparlants d’Aragó som i serem aragonesos de segona (...)”:tota una gran esperança de realització vital, qui s’hi vol apun-tar? A mi que no m’hi compten! Per cert, la mateixa autora aldarrer número s’embolica amb teories tronades sobre l’ús i ladefensa de l’ús de barbarismes davant no sé quins puretes. Jo,quan trobe l’autora, la saludaré i l’animaré a parlar com vul-ga, això sí, com diuen els ecolingüistes, seria bo que ajudés adeixar la llengua per als nostres successors millor que coml’hem trobada nosaltres i que pense com es pot fer.

L’altre contingut –un autèntic èxit temàtic d’aquests últimsTdF– és la cosa dels “fets de la Codonyera”. Amb perdó per laCHA i amb respecte pel senyor Artur Quintana, em penso que“els fets”, a més de retratar una altra volta els reaccionaris desempre i els nous i els qui vindran (hi havia xiquets), sobretotevidencien les nostres mancances i fracassos. En tots els casos,els protagonistes que han rebut d’una manera o altra la bufe-tada dels aragonesos aragonesos, acaben mostrant una actitudde comprensió, com si encara ens toqués acceptar-los, pobrets.En aquest sentit entenc allò apuntat per Artur Quintana en elBloc del Casal Jaume I de Fraga: “Llevat d’alguns insults ver-bals i gestuals, el públic se n’ha anat pacíficament.”. Ja em per-donareu, però, i agafant encara paraules del doctor Quintana,si després de l’ensenyament del català a les escoles i la feina-da de les associacions d’aquests trenta anys, ens trobem ambaquesta paret reactiva, què coi voleu esperar de l’Aragó? Men-tre ells ens rebutgen i voldrien que no hi fóssem, nosaltres ac-tuem freudianament, de manera mesella... Presos d’una síndromed’Estocolm.

L’esperança deu ser la Llei acabada d’aprovar i que s’ha d’em-plenar de contingut, diran alguns esperançats.... La clau potseres troba en allò que recorda Ramon Mur, a l’últim TdF, que deiende Juan Moneva: que era “incompatible amb el gènere humà iestava entestat a parlar català”. Què en podem esperar dels quiens veuen així?

Síndromed’Estocolm

Francesc Ricart

SOM D’EIXE MÓN

Tot i que la collita de cireresenguany s’ha fet esperar alBaix Segrià, la cita literàriad’El Temps de les cireres vaarribar puntual el cap de set-mana de 14 al 16 de maig. Lainiciativa cultural de l’Ajun-tament de Seròs, que compliala quarta edició, va comptaramb un programa ampliat res-pecte a edicions anteriors.

Divendres al matí va tenirlloc la ja tradicional confecciód’un Mur literari, a càrrecd’alumnes dels instituts de se-cundària de Seròs i Fraga i di-rigit per l’artista serossà JordiJové, dedicat en aquesta oca-sió a l’obra de l’escriptor Ma-nuel de Pedrolo, que va comp-tar com a suport amb pissarresverdes simulades, ara queaquests vells invents tecnolò-gics han passat a formar partde la llista d’espècies en ex-tinció. A l’hora del berenar vatenir lloc, a l’Ajuntament de lavila, la recepció dels escriptorsconvidats a la IV Trobada

Temps de cireres al SegriàCarme Messeguer

d’escriptors a l’Aiguabarreig,i al vespre, en l’incomparablemarc del monestir d’Avin-ganya, el concert d’EnVers, undels grups emergents del pa-norama musical de Ponent,musicant poemes de MàriusTorres, l’autor lleidatà de quies commemora el centenari delnaixement. L’endemà dissab-te es va celebrar una tertúlia,a la Bodega del Bar La Font,sobre la figura i l’obra de Mà-rius Torres a càrrec dels es-criptors participants en la Tro-bada d’enguany, i al vespre,l’esperada IV Gala d’El Tempsde les Cireres.

La vetllada, amb una adientposada en escena (escales icistells de collir cireres) deltrio femení OnOmatOpeiesde disseny gràfic i arquitectu-ra efímera, es va desenvoluparen el flamant Pavelló polies-portiu i polivalent de la vila,que va acollir un magníficconcert de l’Orquestra Simfò-nica Julià Carbonell de les

Terres de Lleida i el cantautortargarí Xavier Ribalta musi-cant poemes de Màrius Torresamb arranjaments d’AlbertGuinovart. En el descans, des-prés de les intervencions del’Alcalde de Seròs i la Regi-dora de Cultura de Fraga, es vaprocedir a desvetllar el nomdels guanyadors del premi te-rritorial (per als instituts deSeròs i Fraga) del concursFiccions per a estudiants de se-cundària, i d’El Temps de lesCireres, per a autors novells,com a novetat d’enguany, ambobra editada. Va lliurar el pre-mi Ficcions Josep Ritort, pre-sident d’Edicat, l’editora de larevista Secundèria, que con-voca el concurs Ficcions, queva recaure en Carlos SalinasSenyís, alumne de 4t d’ESOde l’Institut Ramon J. Senderde Fraga i creador d’una histò-ria ambientada al Pirineu. Elguardó d’El Temps de les Ci-reres 2010, que va lliurar OriolIzquierdo, director de la Ins-

titució de les Lletres Catalanes,va recaure en el mallorquíJaume Pons Alorda, per laseua obra Cilici, que ja haviarebut el premi Ciutat de Palma2008 de poesia i que prencom a punt de partida l’obra depoetes com Bartomeu Rosse-lló-Pòrcel o Miquel Bauçà.

La iniciativa d’El temps deles cireres, que va ser pre-miada per l’Institut d’Estudisdel Baix Cinca l’any 2008, volpromoure la creació jove entotes les disciplines artísti-ques feta des d’un àmbit ruralque aspira a ser París per unsdies.

Núm. 97. Juny de 2010TEMPS DE FRANJA 19OPINIÓ

Com tots sabem, el prop-passat 24 de març van ocórrera la població matarranyenca dela Codonyera uns fets absolu-tament vergonyosos que nohaurien d’haver-se produït mai:aproximadament uns cent veïnsvan impedir que es poguera ce-lebrar una xerrada divulgativade la nova Llei de Llengües ara-gonesa –a càrrec de la CHA,una formació, per cert, genssospitosa de catalanisme–, ambcrits contra «el català» i l’ex-hibició de cartells on s’afirma-va que ells defensaven el «cha-purriau» [sic], una expressió persi sola prou eloqüent, ja que eti-mològicament vol dir llen-guatge mal parlat....

Deixant de banda els aspec-tes surrealistes del cas –o pre-cisament per això mateix– sem-bla bastant evident l’actuaciód’una mà oculta al darrere,perquè una manifestació així,amb consignes i cartells, en unapoblació d’aquestes caracte-rístiques no s’organitza es-pontàniament; i no només això,sinó –cosa absolutament com-provable i òbvia– que hi haguéuna fase prèvia d’intoxicació iescalfament deliberats de lapoblació. Precisament la posi-ció del PAR, que mana a l’a-juntament, i del PP en relacióa la nostra llengua és d’una ab-soluta bel·ligerància i hostilitat,fins al punt de negar-li el nomcomunament acceptat pel móncientífic i de pretendre que enel seu àmbit territorial ara-gonès no siga més que una sè-rie de «modalitats» locals, o,pitjor encara, una mena d’es-guerro inclassificable. Es més,aquestes formacions duen aterme, amb total impunitat iamb la passivitat de gran part dela ciutadania, una guerra brutacontra la llengua, i s’ha arribat–com ha explicat JoaquimMontclús des d’aquestes ma-teixes pàgines– a finançar ac-tes dedicats «a fer soroll con-tra el català» per part de per-

sones que han ocupatcàrrecs institucionalsen representació del PP.Aquesta guerra bruta,però, no es dóna úni-cament a l’Aragó, sinótambé a la resta delnostre àmbit lingüís-tic. Així, el màxim di-rigent del PP a les Ba-lears –per no parlar delPaís Valencià...– no s’a-maga de dir que si arri-ben a manar trauranl’obligatorietat deconèixer el català perpart del personal sani-tari –del castellà, ves per on, nodiu res...– i es fomentarà el ma-llorquí, el menorquí, l’eivissenci –agafeu-vos– el formente-renc [sic]. És allò tan vell i tanclàssic del «divideix i ven-ceràs». I aquesta política de ge-nocidi cultural no solament laduu a terme el PP en relació ala nostra llengua, a Galícia iEuskadi fa el mateix. I encarasort que som a la UE, perquèno vull ni imaginar on arriba-rien en cas contrari.

Tornant als tristos fets de laCodonyera, el que més irrita ésla manipulació descarada delPAR, amb el recolzament delPP i, si cal, de tota la cavernamediàtica, d’unes qüestions quehaurien de ser intocables. Hi hacoses amb les que no es juga!,i és una obscenitat i una in-decència servir-se de certs temesper fer política partidista decurta volada. En veritat, elsaprenents de bruixot hereus dela vella política de cacic i fran-quista, basada en els tòpics i laignorància secular, que tan irres-ponsablement han promogutaquesta mascarada han demos-trat tenir molt poc respecte pera la bona i senzilla gent de laCodonyera, que ha estat vilmentmanipulada en funció d’inte-ressos inconfessables.

El més execrable, però, no éstant la manipulació en si, sinóel cinisme i el desvergonyiment

amb què ha estat feta, perquètant els manipuladors com elsmateixos manipulats, –almenysen la seua immensa majoria–són perfectament conscientsque la llengua que es parla a laCodonyera –independentmentdel seu nom– és la mateixa quees parla a, per exemple, Mo-rella o Tortosa. Però això alsmanipuladors els és ben igual,el que prima és la seua volun-tat anihiladora –i no se n’a-maguen–, la voluntat de fo-mentar l’odi, la voluntat de ferque els habitants de la Codon-yera es regisquen per la irra-cionalitat, contra tota evidèn-cia i sentit comú, apel·lant alfoment dels instints més bai-xos, de la mateixa manera queel totalitarisme alemanyapel·lava al recurs de l’antise-mitisme. D’aquí el títol que en-capçala aquestes línies, perquètantes i tan alarmants mostresd’intransigència, manca de pe-nediment i manca d’acceptacióde la diversitat causen molta in-quietud; una sensació segura-ment no gaire allunyada del’experimentada pels qui, en elsanys vint i trenta del segleXX, contemplaven amb im-potència el procés d’embogi-ment i d’alienació de tot un po-ble pel totalitarisme i la seuapropaganda. Desgraciadament,alguna cosa molt greu i moltlletja està covant-se.

L’ou de la serpJoaquim Torrent

Cacicades

De debò que intento ferhonor al títol genèric d’a-questa columna; però de ve-gades és una tasca àrdua icomplicada prendre’s la vidaamb calma sense fer un exer-cici profund d’aïllament delcretinisme circumdant.

M’enerven eixos que veuenuna amenaça en les manifes-tacions de cultura popular,eixos per als quals represen-ta un atac directe als seus in-teressos l’expressió tradicio-nal del poble, ja siguen cants,balls o llengües.

Comencen amb sarcasme iburla, i continuen encolerint-se quan veuen que el seuprotagonisme pot veure’sminvat i els seus drets heretatsper naixement estan en perillde sucumbir davant la forçadels costums.

Los cacics segueixen exis-tint, són els que posseeixen lesterres i, els pitjors, els que esresisteixen a no posseir lavoluntat dels altres éssers hu-mans, els que avorreixen laruptura de la distància.

Els fa ràbia que en un ba-rem d’elecció es valore més elconeixement d’una llenguaterritorial que la possessiód’un màster o postgrau que elsha costat una pasta, perquè pera ells, eix desgraciat que par-la una altra llengua és un po-bre illetrat.

Mai han participat de la cul-tura popular, la seua ig-norància radical (d’arrel)l’han heretat, igual que elseu afany per perpetuar sondomini sobre el pensament iels fets aliens.

M. Teresa Serrano

LA

VID

A E

N C

ALM

A

Any 11 • núm. 97 • La Franja, juny de 20102,30 €

Mercoequip a FragaLa fira instal·lada al pavelló del Sotet arribàa la XXII edició amb més cent standsi moltes activitats paral·leles.

IV Marxa senderistaMequinensa acollí el 18 d’abril aquestaexcursió que comptà amb més de 600participants.

Homenatge a Mossén LeónEl poble de la Vall del Tormo donà mostresde gratitud�a qui va ser�capellà i professor demúsica de�diferents generacions durant 50 anys.

Un

mom

ent

de l’

actu

ació

del

Duo

Rec

apte

a la

seu

d’U

GT

a B

arce

lona

CA

RLE

S S

UQ

UÉ

Revista de les Comarques Catalanoparlants d’Aragó

Poesiaa la Rambla