Introducció:

L’augment del cervell és una especialització que va ser afavorida per la selecció natural, ja que va proporcionar certs avantatges. Al llarg de l’evolució del gènere homo, el volum cerebral va augmentar des dels 450 cm3 del Australupithecus afarensis, fins als 1300-1400 cm3 del Homo sapiens sapiens.

Aquest augment del volum cerebral va requerir una alta inversió energètica, la qual cosa va ser afavorida per certs canvis com:

- La dieta i metabolisme (aliments amb un valor energètic més elevat,...) - Canvis morfològics(disminució del tamany del intestí, ...)- Canvis de habitat (desplaçament des dels boscos a la sabana)- Canvis socials (Immaduresa dels nadons,...)

Canvis en la dieta i en el metabolisme:

El cervell es un òrgan que consumeix molta energia i posseeix una elevada activitat metabòlica. A causa d’això, el seu funcionament comporta un important consum de recursos i gasta una gran quantitat de combustible metabòlic. Aquests valors augmenten si considerem el desenvolupament d’aquest òrgan. Com que els organismes no poden ingerir una quantitat d’energia il·limitada, han de repartir tota aquesta energia entre totes les necessitats metabòliques. L’increment d’energia necessària que suposava el desenvolupament del cervell, va provocar que el sistema digestiu (intestins) reduís el seu tamany (i per tant el seu consum energètic), ja que aquest sistema te un gran consum energètic.

Un altre canvi que es produir per aconseguir aquesta energia, va ser que van canviar la seva dieta basada en vegetals, i van passar a ingerir aliments càrnics, ja que aquests són més rics energèticament. També cal esmentar,el fet de que augmentes el cervell, va comportar una nova necessitat, calien àcids grassos poliinsaturats de llarga cadena per formar les parets de la gran quantitat de neurones que hi ha en un cervell en desenvolupament. Per tant, per suplir aquesta nova necessitat es va incorporar aliments rics en aquests àcids (ja que el nostre metabolisme no en produeix suficients), es va incorporar a la dieta aliments marins, com els peixos, fruits de mar ....

Canvis morfològics:

En primer lloc, es destacaria la disminució de la longitud del intestí, que com hem dit era un òrgan que consumia molta energia.

També s’ha de tenir en compte el fet de que el desenvolupament del cervell no es basar només en el subministrament d’energia, de que serveix que creixi si no hi havia espai. Per tant, un altre canvi sofert va ser el fet de la disminució de les dimensions de la mandíbula, que això va donar més espai al cervell.

Un altre punt a tenir en compte es el fet de que la bipedestació,la reuglació de la temperatura del cervell i l’augment d’aquests van lligades. Ja que, com diu la teoria del radiador, tot organisme que canvi la seva postura, ha de modificar el seu sistema circulatori. El cervell humà

com hem dit abans consumeix una gran quantitat d’energia, per tant, te una alta activitat, la qual cosa comporta que s’hagi de refrigerar d’alguna manera. A més a més necessita un subministrament constant d’oxigen y combustible. Aquesta refrigeració la porta terme els múltiples vasos sanguinis que hi han al crani, que a més amés aporten el combustible i l’oxigen. Gràcies a aquesta refrigeració el cervell va poder créixer sense por a sobreescalfar-se. El fet de la bipedestació va provocar que, per que la sang pogués arribar a aquests capil·lars, es reestructurés els sistema circulatori.

I per últim, un altre canvi morfològics, va ser el fet de que es perdés el pelatge i que aparexeisin glàndules sudorípares. Aquest canvis van estar provocar per uns canvis ambientals que presentarem posteriorment. El fet de aquest canvis, va permetre un estalvi energètic en la regulació de la temperatura i això va comportar, alhora, que poguessin recórrer grans distancies,per caçar o pel que fos, sense patir per hipertèrmia.

Canvis d’hàbitat:

Com ja se sap el gènere homo es va desenvolupar a l’Africà. Però, hi van haver certs canvis en el habitat que van afavorir el desenvolupament del cervell indirectament. Un cas es el fet de que sortissin dels habitats boscosos i humits i poblessin les planures i la sabana africana. Aquest fet es relaciona amb una causa directa del augment del cervell que es el fet de que desapareixes el pelatges i apareixesin glàndules sudorípares(la qual cosa va ajudar a la termoregulació, i va comportar un estalvi energètic, com ja s’ha esmentat anteriorment), ja que aquests canvis els va comportar l’adaptació a aquest nou medi.

Per ser més concrets, podríem dir que no es nomes el fet de que ja no estiguessin en un habitat boscos i humit, si nos que també es el fet de que anessin a la vall del Rift, on hi ha els grans llacs. Aquest habitat va permetre als homínids incorporarà a la seva dieta aliments procedents dels llacs, els quals eren molt rics en àcids grassos, que com hem vist anteriorment van ser essencials pel desenvolupament del cervell .

Canvis socials:

El fet de que tinguéssim un cervell tan gran, que els nadons tinguessin que néixer amb un alt grau d’immaduresa, és a dir, amb el cervell poc desenvolupat, ja que si no el part seria impossible. Per tant, el cervell es desenvolupava durant d’infància dels nadons i per això aquests naixien tan grassos, tenien que assegurar-se una font de energia. El fet de que naixessin amb aquestes condicions, obligava als progenitors, a cuidar contínuament del nadó, ja que aquests tenien un gran afecte i procuraven per la seva supervivència. A més a més el plor del bebè va ser mol important, aquest indicava als progenitors que alguna cosa li passava al bebè. A causa d’aquest efecte i de la necessitat de l’atenció constant de un dels progenitors, va acaba provocant que la dona es quedes amb els nadons, i l’home anés a caçar, ja que la dona era qui podia alimentar al nadó. I el fet de la maternitat li va dona molta importància a la dona.

Homo ergaster:

Aquest homo va presentar la gran majoria d’aquests canvis i aquest esta dotat de un cerbell de casi un litre. Aquest homo va deixar l’Africa i va colonitzar Asia i Europa, per tant, un gran nòmada. El canvi d’hàbitat cap a la zones temperades va comportar una adaptació al canvi d’estació. Aquesta migració i dispersió va provocar una gran quantitat de canvis genetics, els quals van acabar donant lloc a noves especies del genere homo com: l’homo sapiens, l’homo neardentalensis.