clam de condemna i d’afirmació · entrevista a joaquim gay de montellà freqÜÈncia president...

DEL 5 aL 18 D’octubrE DE 2017 l NÚMEro 294 l 15.000 EXEMPLarS

Entrevista a Joaquim Gay de Montellà

FREQÜÈNCIAPresident de la patronal catalana Foment del Treball

PÀGINA 24

L’1-O a Manresa, al Bages i a la Catalunya Central es va votar. En alguns punts amb més dificultats que d’altres, però sobretot es va

poder votar. Les forces antiavalots de la Guàrdia Civil van actuar amb contundència davant el civisme i la passivitat dels ciutadans.

Una gentada ha sortit cada dia al carrer, acompanyada de tractors i dels bombers, per expressar la condemna i per afirmar-se, sempre

pacíficament. Mai s’havien vist a Manresa les manifestacions que han aplegat no tan sols els ciutadans manresans, sinó els vinguts d’arreu

de la comarca. La de dimarts, dia de vaga general a Catalunya a Manresa va aplegar prop de 30.000 persones. PÀGINES 3-4

Milers de persones, en silenci, van traslladar la condemna per les actuacions de les forces de l’Estat l’1-O desfilant per davant de la caserna de la Guàrdia Civil de Manresa, dimarts passat

òScar boLaNcELL

Clam de condemna i d’afirmació

2 l FRQ l PRIMER GRATUÏT DEL BAGES l DEL 5 aL 18 D’octubrE DE 2017

LA SEGONA

FRQ Publicació setmanal de distribuciógratuïta a les llars de Manresa. Informació pràctica i de proximitat.Es pot consultar a www.taronjadigital.cat

TARONjA I LLIMONAAmb el suport:

EditorialFrQ

PILAR GOÑI

Digueu-me malpensada pe-rò és fantàstic i brillant que

una fira com la Mediterrània hagi sobreviscut vint anys i vagi a més.Va néixer al Parc de l’Agulla i a les beceroles era com un experiment de les entitats manresanes i bagen-ques i de la Regidoria de Cultura de la capital del Bages, encapçalada per Ramon Fontdevila, que volien mostrar tot el que tenim en aquest país dins l’àmbit de la cultura, la tradició, els espectacles, la músi-ca i les arrels, i a poc a poc, aques-tes arrels van anar-se fent fortes, professionalitzant i fent-se vitals arreu. I es va lluitar perquè la fira no marxés de la ciutat.Hi ha empreses que hi han estat una vegada i una altra per contrac-tar el que hem pogut veure i viure. D’altres que s’han donat a conèi-xer i molts desconeguts que aquí hi han trobat la seva primera oportu-nitat. Més que una fira és una festa que omple els carrers i les places de Manresa i això vol dir també in-crement econòmic i això vol dir il-lusió de tornar-s’hi a posar.Al darrere de la Mediterrània hi ha un munt de persones que hi treba-llen durant dotze mesos per fer-ho realitat. I els mitjans de comunica-ció tornarem a explicar que hi ha més gent que mai i, de ben segur, que serà veritat perquè: qui no co-neix la Fira Mediterrània?Doncs, a Manresa hi falta gent. n

AGENDA del 5 al 18 d’octubre

tot l’espectacle del món

10 ANYS

Sembla que fos ahir

Sant benet rep centenars de visites al

monestir mil·lenari i la residència d’estiu de

la família del pintor modernista ramon

casas en el seu 10è aniversari.

El campus Manresa de la uVic-ucc ha donat

la benvinguda a Manresa als 90 alumnes que

formaran part de la primera promoció

del grau de Medicina de la Facultat

de Medicina, curs 2017-2018.

L’ajuntament de Manresa i la Generalitat

han homenatjat les persones i entitats

que des de l’any 1995 fins al 1997 van

organitzar la Gran Festa de cultura

Popular al bages.

ESTUDIAR MEDICINA A MANRESA

una realitat

RECORDS

Història de la Mediterrània

TENNIS MANRESÀ

Èxit i felicitació

Farm

àcie

s de

guàr

dia

22:

00h

nit –

9:0

0h m

atí

OCT

UBR

E 20

17

DIrEccIÓ: Pilar Goñi • MAQUETACIÓ: Montserrat Figueras • PROJECTE GRÀFIC: Wedomedia/Llargués-Lorente • REDACCIÓ: Eduard Font, Eli Pagan, Pilar Goñi, Francesc Serrat • corrEccIÓ LINGÜÍStIca: Mariona Barrera • PubLIcItat: Tere Solé • coorDINacIÓ: Òscar Bolancell • EMPrESa EDItora: Taelus, SL, Manresa. Tel. 93 872 02 05 • GESTIÓ D’IMPRESSIÓ: Gest XXI. Tel. 93 877.62.18• IMPRIMEIX: Imprintsa. Núm. de dipòsit: L-561-1998. Fre-qüència és una publicació plural que no ha de compartir necessàriament les opinions dels seus col·laboradors ni dels seus anunciants, atribuïbles només als sotasignats.FRQFRQ

La monitora del CT Manresa, María José

Martínez, campiona al torneig de tòquio.

En dobles, va formar parella amb

l’eslovena andreja Klepac.

En el marc de les Jornades Europees de Patrimoni, el

carrer del balç obre portes. cada 30 minuts es faran grups per introduir-nos a la història del carrer amb el suport de la

maqueta, i es podrà seguir amb el recorregut lliure per l’interior del

carreró.

DIMECRES 11Tertúlies de criança

de 17.30 a 19 hcompartim i intercanviem informació sobre temes de

criança, en un espai mensual. activitat oberta a criatures.

Xerrades informals sobre temes de criança, en un espai obert a

tothom i sense oradors experts.

L’hostal de la Glòria, de Josep M. de Sagarra

tEatrE KurSaaL - SaLa PEtIta

17 h i 21 h

DIjOUS 12CARLES CASES

L’esperit dels ObamaMÚSIca

KurSaaL - SaLa GraN El manresà carles cases,

coneixedor d’aquest repertori, ha decidit fer-se’l seu per presentar-

lo amb L’esperit dels obama, un títol que explicita la validesa d’aquest repertori. De la mà de l’orquestra de cambra terrassa 48, solistes i músics de luxe, a

més del mateix carles cases al piano, l’espectacle —que

s’estrena al Kursaal— és una gran oportunitat per gaudir d’una nova visió musical tan

arriscada com fascinant. amb la signatura del músic sallentí la qualitat i l’interès estan més que

assegurats.

DIvENDRES 13BROSSA QUARTET DE CORDA

KurSaaL - SaLa PEtItaEl brossa Quartet de corda fou

el responsable d’interpretar per al darrer acte d’homenatge

a les brigades Internacionals les cançons i himnes que van ser emblema de la seva lluita. La formació va protagonitzar una vetllada plena d’emoció

compartida amb els brigadistes internacionals supervivents i les

seves famílies.

DISSABTE 14Som grans, i què?

teatre conservatoride 17 a 19 h

Espectacle de mímica musical a càrrec del grup Els atrevits. Programa Dia de la Gent Gran.

Xerrada de l’historiador joaquim Aloy sobre la Guerra

Civil i de Salvador Farrés, supervivent de la lleva del

biberóKurSaaL - SaLa PoLIVaLENt 1

a les 21 h

DIjOUS 5Saba!

Joves Músics d’Arrel Espectacle inaugural de la

Fira Mediterrània a Manresa. Estrena absoluta.

DE DIjOUS 5 A DIUMENGE 820a edició de la Fira

Mediterrània a Manresaconsulteu tots els actes al seu

web: firamediterrania.cat

DIvENDRES 6L’hora del conte

Sala infantil de la biblioteca del casino, passeig Pere III, 29

de 18 a 18.45 hPer a infants a partir de 3 anys.

organitza: biblioteca del casino.

20è Aniversari de l’Associació de Familiars de Malalts

Mentals del Bagescentre cívic de la Font dels

capellansde 18 a 20 h

Presentació audiovisual sobre la història i l’evolució de

l’entitat. actuació del Grup de cant centre de dia del Mosaic.

Exposició d’obres “Parelles artístiques”.

DIUMENGE 8Portes obertes per les jornades Europees de

Patrimonicarrer del balç

de 10 a 14 h

DEL 5 aL 18 D’octubrE DE 2017 l PRIMER GRATUÏT DEL BAGES l FRQ l 3

EL TEMA DEL DIA

A Manresa, 23.864 electors voten sí a la independència per 1.069 que no la volen

La majoria dels ciutadans de les comarques centrals voten ‘sí’ al referèndum de l’1-O, una jornada en què la Guàrdia Civil no va requisar urnes a Manresa

redaccióManresa

El referèndum de l’1 d’oc-tubre, a les comarques centrals, va transcórrer majoritàriament de ma-

nera festiva, excepte als llocs on la Guàrdia Civil va intervenir per requisar les urnes. A Manresa, els Mossos d’Esquadra van aixecar acta en col·legis on s’havia de vo-tar, una imatge ben diferent de la que es va poder veure en altres po-blacions de la comarca del Bages, on la Guàrdia Civil va actuar amb contundència desmesurada per impedir que es pogués votar. És el cas de Fonollosa, Callús i Sant Joan de Vilatorrada o Castellgalí.En tots els municipis del Bages el ‘sí’ va guanyar amb claredat: més de 61.300 persones van votar a favor i unes 3.000 en contra. A Manresa, 23.864 persones van op-tar pel ‘sí’ davant dels 1.069 ‘no’, a més de 350 vots en blanc.A les capitals de comarca, un 96 % dels solsonins (2.800 persones)van votar que ‘sí’. A Berga, el ‘sí’ s’imposa amb més de 7.500 vots, davant dels 240 vots en contra,

i a Moià, amb 2.064 vots, 1.861 van ser afirmatius per només 74 de negatius.

La protecció dels col·legis on s’havia de votar

Des de primera hora del matí, els ciutadans muntaven guàrdia als col·legis electorals per evitar que es requisessin urnes i paperetes. A la Renaixença, a Manresa, el prop d’un centenar de persones que hi van dormir van veure com a les 6 h del matí el seu nombre ja s’havia doblat. I això que els Mos-sos no van arribar fins prop de quarts de 9 h del matí. A la resta dels col·legis, les primeres hores es vivien de manera similar, tot i que amb moltes dificultats per problemes informàtics vinculats, possiblement, al bloqueig del sis-tema per part de l’Estat. Això pro-vocava que els ciutadans hagues-sin d’anar d’un col·legi a un altre (vot universal) per poder votar, o fer cues durant hores. A Manre-sa gairebé només la FUB garan-tia un servei fluid. A Castellfollit del Boix, com a la resta del Bages, els únics problemes van ser els

informàtics, i els veïns van fer un esmorzar popular abans de co-mençar a votar a les 9 h. Al Pont de Vilomara, a més a més, hi havia un furgó dels Mossos d’Esquadra després que els veïns els avises-sin per sentir-se increpats per part d’un grup de persones que escri-dassaven “Viva España i Viva la Guardia Civil” o “fuera separatis-tas”. Gairebé 400 persones van de-cidir anar a votar a l’Ajuntament de Valls de Torroella. La gent dels pobles dels voltants, com Súria, Callús, Manresa i, fins i tot, una família de Barcelona van decidir apropar-se al poble de Sant Ma-teu de Bages en saber que allà es podia votar sense cap problema. A Solsona, unes 300 persones es concentraven al matí a la sala po-livalent i esperaven asseguts al lo-cal poder exercir el seu dret a vot. Alguns, però, van decidir deixar de fer cua i anar a votar en altres punts, com el bisbe Xavier Novell, que va votar finalment a Navès.Les actuacions desmesurades de la Guàrdia Civil i de la Policia Na-cional van provocar les reaccions dels alcaldes del Bages, que les van condemnar enèrgicament.n

Fonollosa no descarta portar a Europa l’actuació policial de la Guàrdia Civil

El petit municipi de Fonollosa, al bages, de només 200 habitants, va patir diumenge l’actuació “indiscriminada i desproporcionada” de la Guàrdia civil, quan 70 agents van irrompre al poble, van entrar a l’ajuntament i van destrossar part del mobiliari. El seu alcalde, Eloi Hernàndez, ha as-segurat a l’acN que ahir es va escriure “un dels capítols més tristos de la història del poble”, i ha afegit que l’únic objectiu de la policia espanyola era fer mal. “La gent gran sortia de missa i els nens van haver d’acabar tancats amb por al centre cultural mirant des de les finestres la barbàrie que s’estava produint al poble”, ha explicat. L’alcalde no descarta portar a Europa l’actuació policial de la Guàrdia civil perquè considera que aquests fets “no poden quedar impunes”.L’alcalde de Fonollosa, Eloi Hernàndez, encara no s’explica per què la Guàr-dia civil va actuar amb “aquella desproporcionalitat” davant la gent que es concentrava al col·legi electoral del poble, situat a la sala de plens de l’ajuntament. “una de les primeres conclusions que en traiem és que són una colla de covards”, ha assegurat. tot i això, no descarta que al seu dar-rere també hi hagi motius ideològics, ja que Fonollosa és el poble natal del número 2 del PDecat, David bonvehí.La Guàrdia civil va entrar a l’ajuntament i va destrossar tot el mobiliari amb què es va creuar fins que va trobar l’urna, que els veïns havien ama-gat i que una noia –segurament infiltrada, segons pensen al poble– va de-latar a la policia espanyola. n

junyent es nega a declarar davant del fiscal per l’1-O i rep l’escalf dels veïns

L’alcalde de Manresa, Valentí Junyent (PDeCAT), s’ha negat a declarar aquest dilluns davant de la fiscalia d’àrea de la capital del bages per haver donat suport al referèndum de l’1-o amb la signatura del decret de convocatòria. Junyent ha entrat als jutjats de la ciutat poc abans de les dotze del migdia i ha seguit la mateixa estratègia que la majoria de batlles que ja han es-tat citats. unes 300 persones s’havien concentrat a les portes de l’edifici judicial per transmetre-li el seu suport -Visiblement emocionat, l’alcalde de Manresa ha agraït el suport que ha rebut de centenars de veïns de la població i ha afirmat que està “molt orgullós de la ciutat” i ha dit que la gent “ha estat a l’altura” del moment. En aquest sentit i amb referència als fets succeïts aquest diumenge en el marc del referèndum, Junyent ha manifestat que “això té difícil solució si no ens n’anem aviat”.Les persones concentrades davant del jutjat, un cop ha sortit l’alcalde, s’han desplaçat fins a la plaça Major on hi havia convocada la concentració de rebuig a l’actuació policial amb més de 500 persones. una delegació de càrrecs electes del municipi de Renteria (Guipúscoa, País Basc), encapça-lada pel seu alcalde, Julen Mendoza, també van acompanyar el batlle de Manresa tant al jutjat com a la concentració que s’ha fet a la plaça Major. L’acte ha finalitzat amb Els segadors, moment en què s’ha desplegat una gran estelada des d’un balcó de la plaça. n

La plaça Major plena, dilluns 2 d’octubre, en contra de l’actuació policial

La Guàrdia Civil va actuar a Fonollosa (foto), Sant joan, Castellgalí i Callús; a Manresa, no van intervenir-hi

acN

cESc


EL TEMA DEL DIA

Reaccions de protesta del territori, amb aturada inclosa, contra la repressió policial

La Catalunya Central va patir la contundència dels cossos estatals amb 46 ferits; les reaccions de protesta van ser generalitzades

La Catalunya Central tam-bé va patir la contundència dels cossos policials esta-tals (Guàrdia Civil i Poli-

cia Nacional) davant dels col·legis electorals per requisar urnes i pa-peretes i impedir el referèndum.De les 844 persones ateses diumen-ge a tot el país, 46 van ser ateses a la Catalunya Central.Pels volts de les 10 h del matí arriba-ven les primeres informacions dels escamots de la Benemèrita a Sant Joan de Vilatorrada. Les entrades de la policia a l’institut Quercus i l’escola Juncadella van ser de les més agressives. Entre els ferits, l’al-calde o el regidor d’ERC Jordi Pes-sarrodona, que creu que anaven a per ell, arran de la foto amb un nas de pallasso al costat d’un guàrdia civil dies enrere.A Sant Joan també es va produir una altra imatge: la de la Guàrdia Civil empenyent agents dels Mos-sos d’Esquadra, que van sortir en defensa dels veïns que guardaven la seu electoral. Escenes similars es van repetir a Castellgalí, d’on van sortir ferides una vintena de perso-nes. I a Callús, on l’alcalde va rebre una empenta dels guàrdies civils i va acabar a Urgències. L’alcalde ja els ha denunciat. Un altre dels fets greus es van pro-duir a Fonollosa, un poble de poc més de 200 habitants, on al mig-dia hi van arribar uns 70 guàrdies civils que van carregar durament contra el poble i van causar mol-tes destrosses. De fet, els Mossos d’Esquadra van fer venir la policia científica per analitzar les destros-

redacció i acNManresa

ses i presentar denúncia al jutjat.Diferents polítics van condemnar aquests fets, com la diputada An-na Gabriel, que, després de votar a Sallent, responsabilitzava l’Estat de les agressions policials. L’alcal-de de Manresa, Valentí Junyent, va rebre poc abans del migdia un grup d’observadors internacionals que viatjaven per la Catalunya Central, visitant seus electorals. A tot arreu van ser rebuts amb aplaudiments, com a l’escola Bages. Ells també van condemnar les agressions policials.

Tarda més tranquil·la

Al vespre, els col·legis on es va po-der votar amb normalitat, que van

ser la majoria, anaven tancant i fent recompte, alguns abans de les 20 h del vespre, com el col·legi electoral ubicat al Casal de les Escodines de Manresa. Un cop fet tot el recomp-te pels membres de les meses, els responsables van sortir a l’exterior amb les urnes, entre els crits d’in-dependència dels concentrats. Fet públic l’escrutini final, es va obrir un passadís per dipositar-les en custòdia dins una furgoneta dels Mossos d’Esquadra. Després, els agents de la policia catalana van procedir a clausurar el local elec-toral. A col·legis grans com el Pe-guera o la FUB l’activitat va durar fins passades dels 20 h, amb veri-tables gernacions fora les seus. n

El Consell d’alcaldes del Bages es reuneix per condemnar la violència

El consell d’alcaldes del bages , en sessió extraordinària urgent celebra-da dilluns al capvespre a l’ajunta-ment de callús, ha aprovat un ma-nifest de rebuig envers la violència emprada diumenge pels cossos po-licials de l’Estat espanyol en el de-curs de la jornada del referèndum , donant suport d’una manera espe-cial als alcaldes i poblacions del ba-ges més afectats: callús, Fonollosa, Castellgalí i Sant Joan de Vilatorrada.Els alcaldes d’aquestes poblacions van rebre l’escalf de la resta de com-

panys i regidors de diversos municipis que van participar en la sessió.El president del consell d’alcaldes del bages expressava la condemna a la violència policial d’aquest diumenge .El consell d’alcaldes donarà suport a les accions judicials que s’emprenguin des del consell comarcal del bages o d’altres iniciatives municipalistes.El manifest aprovat pel consell d’alcaldes del bages, després de condem-nar la violència, reconeixia i agraïa l’actitud pacífica i democràtica de la gent dels municipis de la comarca, donava suport a les accions legals que es duguin a terme per part dels ajuntaments de la comarca, denunciava “el cinisme i la manipulació del govern de l’Estat espanyol i manifesta el compromís de tots els alcaldes en el respecte als drets individuals i col-lectius, les llibertats i la democràcia”. n

28.000 persones al migdia i 15.000 a la tarda, rècord a les mobilitzacions

La jornada de l’aturada de país con-vocada per aquest dijous va batre el rècord de persones mobilitzades en un sol dia a Manresa. a les 28.000 que van acudir a la manifestació del migdia cal sumar-hi 15.000 més que van assistir a la tarda a la con-centració convocada per la taula per la Democràcia, en què hi ha els sindicats majoritaris. L’acte va començar amb la retirada de la bandera espanyola del pal de l’ajuntament de Manresa. així l’acte es va celebrar amb la plaça plena a vessar i amb les banderes d’Europa de Manresa i de catalunya. abans de les 6 de la tarda el recinte un cop més ja s’havia fet petit amb gent als carrers adjacents.Van fer ús de la paraula entre altres Lluis Vidal Sixto de comissions obre-res i Esteve Pintó de la PIMEc. El manifest el va llegir l’actriu Mireia cirera. Els castellers i tabalers també hi van ser. n

Prop de 30.000 persones es van manifestar dimarts a Manresa

VÍctor GIroNÈS

MARIA ROSA JURADO

cc


PUBLICITAT

ORGANITZA: AMB EL SUPORT DE: ESPONSORITZA: CELEBREM L’ANY:

Festival literari Del 19 al 29 d’octubre del 2017

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

anunci freqüència Tocats 17.pdf 1 29/09/2017 18:27:58


MANRESA

Imposen dues sancions de 15.001 euros a PYMSA redaccióManresa

nnn L’Ajuntament de Manresa ha imposat dues sancions de 15.001 euros cadascuna a l’empresa Pos-tes y Maderas, SA (PYMSA), titular d’una activitat d’impregnació i de tractament de pals de fusta, situa-da al barri de Valldaura. El consis-tori ha conclòs l’expedient sancio-nador i ha desestimat la petició de l’empresa de no executar la mesura mentre no es resolgui el contenciós administratiu.La primera sanció s’imposa pel fet que l’empresa ha comès una infrac-ció molt greu, que consisteix a rein-cidir en la comissió d’infraccions de caràcter greu en el termini de dos anys, unes infraccions que estan previstes a l’article 360.3 f) de la Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica.L’empresa rep també una segona sanció per haver comès una infrac-ció molt greu, que consisteix a so-brepassar més de 10 unitats els va-lors límit d’immissió que estableix l’annex 3 d’acord amb l’article 30.3 a) de la mateixa Llei.Per a totes dues infraccions, aques-

ta Llei preveu sancions econòmi-ques d’entre 12.001 i 300.000 euros. Finalment, l’Ajuntament ha optat per interposar les dues sancions per un valor de 15.001 euros cadascu-na. Aquest import s’ha determinat en funció de la ponderació de di-versos factors previstos legalment i tenint en compte que la mesura cautelar de tancament de l’activitat productiva ja és molt contundent.D’altra banda, l’Ajuntament execu-tarà subsidiàriament l’ordre de ces-sament i clausura parcial de l’acti-vitat d’impregnació i tractament de pals de fusta, en haver constatat que l’empresa l’ha incomplert re-petides vegades, des del 29 d’agost passat.

Aquesta mesura es durà a terme en els propers dies i serà efectiva fins que l’empresa prengui les mesures correctores necessàries per no so-brepassar els límits d’immissions sonores.L’Ajuntament va ordenar el cessa-ment i la clausura parcial de l’acti-vitat a final de juny. A final d’agost, PYMSA va posar en coneixement de l’Ajuntament que havia presen-tat un recurs contenciós adminis-tratiu al jutjat per demanar la sus-pensió de la mesura cautelar i va demanar al consistori que no exe-cutés la mesura mentre el jutjat no resolgués. Complint els terminis previstos legalment, l’Ajuntament ha desestimat aquesta petició. n

Estrena de tres nous busos urbans híbrids, i ja n’hi ha 5 a la flota

nnn L’Ajuntament de Manresa, en el marc de la Setmana de la Mobili-tat Sostenible i Segura, incorpora a la flota d’autobusos de Manresa Bus tres autobusos híbrids al transport de viatgers operat per l’empresa del grup Sagalés. Aquests tres busos se sumen als dos que es van estrenar fa dos anys i realitzaran preferent-ment els recorreguts de les Línies L1 - La Balconada i L2 - La Parada, que tenen la parada de regulació principal al carrer Guimerà.Amb aquestes incorporacions, l’Ajuntament de Manresa segueix el compromís del Pla de mobilitat de promocionar la utilització de vehicles ecològics i per tal d’oferir un servei de transport públic de qualitat i sostenible, incorporant les millors tecnologies disponibles, ja sigui per minimitzar l’impacte ambiental i millorar la qualitat de l’aire, com per oferir millor servei o més confortabilitat als usuaris. El sistema de propulsió híbrida d’aquests vehicles ofereix un ren-diment òptim en trajectes urbans, ja que aprofita els processos de

desacceleració i frenada per re-carregar les bateries gràcies a un sistema de frenada regenerativa. Aquests autobusos disposen d’un motor de combustió interna asso-ciat a un generador elèctric, que permet la recàrrega de les bateries.Això suposa que poden circular amb tracció purament elèctrica, amb zero emissions i consum, fins que la càrrega de les bateries cau per sota d’un nivell mínim. A par-tir d’aquest moment, s’activa el mo-tor de combustió interna que fa de propulsor del vehicle, alhora que fa funcionar el generador elèctric per tornar a carregar les bateries fins al nivell necessari perquè tor-ni a funcionar en mode purament elèctric. n

redaccióManresa

150.000 persones coneixen Manresa des de RomaredaccióManresa

nnn El passat mes de març, en el marc de les accions del projec-te Manresa 2022, una delegació manresana va visitar Roma per pre-sentar-lo. Un dels objectius era fer un pas endavant per tal de posici-onar la Manresa ignasiana com una destinació turística, en el marc de l’oferta interior i de turisme religiós i internacional. Durant la visita, es va presentar el projecte tant a dele-gacions de turisme de Catalunya a Itàlia, a la Companyia de Jesús i al principal touroperador del sector, Opera Romana.Una de les accions que es va dur a terme a la capital italiana va ser la instal·lació d’una exposició so-bre Manresa a l’església del Gesù. Segons dades del rector, Vicenzo d’Adamo, SJ, des de la seva instal-lació, han visitat aquesta església més de 150.000 persones. L’expo-sició sobre Manresa 2022 està si-tuada en un espai preferent en el recorregut habitual dels visitants

de l’església.L’església del Gesù, construïda en-tre 1568 i 1584, va ser la primera es-glésia jesuïta que es va construir a Roma. Actualment, és un dels

exemples més destacats de l’art barroc romà, temple de referèn-cia dels jesuïtes i on està enterrat sant Ignasi de Loiola, el fundador de la Companyia de Jesús. n

Èxit dels ‘Camins Escolars’ a tres centres educatius

nnn Amb motiu de la celebració de la Setmana de la Mobilitat Sos-tenible i Segura, l’alumnat, pares i mares de tres centres educatius manresans —Ítaca, Espill i Sant Ig-nasi— van engegar el 21 de setem-bre, amb molt bona participació, els “Camins Escolars”, una iniciati-va que consisteix a arribar a l’escola a peu, sols o acompanyats, en bus o bici, amb l’objectiu de promocio-nar l’autonomia personal i els mit-jans de transport més sostenibles.

Les escoles participants que han arrencat aquest nou curs són l’es-cola Ítaca, un centre que ja va desenvolupar aquest projecte l’any passat; l’escola Espill, que també el curs passat en va fer una prova pi-lot, i l’escola Sant Ignasi, que s’ha estrenat aquest matí amb la presèn-cia de gairebé un centenar de par-ticipants i amb l’assistència també de la regidora d’Ensenyament de l’Ajuntament de Manresa, Mercè Rosich, que ha volgut ser present en l’arrencada d’aquesta experiència.Totes les sortides dels Camins Es-colars es van fer al mati. n

redaccióManresa

Pati central de la factoria de PYMSA al barri de valldaura de Manresa

GEMMa caMPS

Els nous busos a Sant Domènec

AJ MAnRESA

Escola de Sant Ignasi on hi ha un dels camins escolars

AJ MAnRESA

Gesú va ser la primera església jesuïta que es va construir a Roma

AJ MAnRESA


PUBLICITAT

ORGÀNICA

FINS ARA,PELA DE PLÀTAN

El resultat és el compost, un adob per a fertilitzar els sòls de la comarca, el teujardinet, l’hort de l’avi o el regadiu de la comarca, on es produeixen verdures ihortalisses km 0.

Separa la matèria orgànica, així reciclaràs gairebé la meitat dels residus que fas cada dia a casa teva.

Aquests residus els reciclem 100% a la planta decompostatge del Parcambiental de Bufalvent.

www.consorcidelbages.cat

PLANTA DECOMPOSTATGE

HOLACOMPOST

PER AL MEUJARDÍ


MANRESA

PER DEMANAR HORA DE VISITA TRUQUEU AL 93 875 73 10

CLÍNICA UNIVERSITÀRIA Especialistes que treballen en equip per a la teva salut

Atenció privada o concertada amb mútues, associacions, institucions i entitats.Av. Universitària, 8-10 08242 Manresa

www.clinicauniversitaria.cat

UNITAT DE LA VEUTractament i reeducació de la veu parlada i cantada. Millora de la tècnica vocal. Per a persones que fan un ús intensiu de la seva veu, sigui com a professional o com a amateur. Equip multidisciplinari de logopedes, otorinolaringòleg i fisioterapeutes.

UNITAT DE SALUT I ESPORTAssessorament per a la millora del rendiment esportiu i la pràctica saludable de l’esport. Prevenció i tractament de lesions.Equip multidisciplinari de fisioterapeutes, podòlegs, psicòleg i nutricionista.Exploració biomecànica conjunta d’un podòleg i un fisioterapeuta.

UNITAT DE CIRURGIA PODOLÒGICACirurgia de mínimament invasiva del peu. Tractament quirúrgic d’ungles encarnades, dits en martell, galindons, metatarsàlgies, esperó de calcani o neuroma de Morton.Equip multidisciplinari de podòlegs i anestesista.

SERVEI DE FISIOTERÀPIA

SERVEI DE LOGOPÈDIA

SERVEI DE PODOLOGIA

SERVEI DE DIETÈTICA I NUTRICIÓ

SERVEI D’ATENCIÓ PSICOLÒGICA

SERVEI D’ASSESSORAMENT PSICOPEDAGÒGIC

Manresa obté tres flors d’honor al ‘Viles Florides’

nnn Manresa ha participat per pri-mer cop, aquest any, al certamen Viles Florides i ha estat distingida amb tres Flors d’Honor. La gala de lliurament de les Flors d’Honor es va portar a terme a Mollet i el guar-dó va ser recollit per Jordi Serracan-ta, regidor de Qualitat Urbana, Mo-bilitat i Serveis de l’Ajuntament de Manresa.Aquest reconeixement, que és una iniciativa de la Confede-ració d’Horticultura Ornamental de Catalunya (CHOC) i de l’Agèn-cia Catalana de Turisme (ATC), posa en valor l’aposta que fan els pobles i ciutats per la qualitat dels seus espais verds i l’ornamentació amb flors, tant de l’espai públic com privat. També es tenen en compte altres aspectes, com ara la partici-pació ciutadana i la sostenibilitat en la gestió del verd. Darrerament a Manresa s’ha fet una aposta cla-ra per recuperar espais per a la flor que fa sorgir el color en molts punts de la ciutat. Un exemple d’això ha

estat l’ornamentació amb flors de les façanes de l’Ajuntament. Tam-bé s’ha incrementat el nombre de jardineres al carrer i s’han plantat diferents espais amb flor de tempo-rada o arbustiva de flor. La gestió sostenible dels espais verds també és un dels punts forts de la ciutat. S’han implantat sistemes de reg per telegestió que permeten optimitzar la utilització dels regs i controlar-ne millor el consum d’aigua.n

redaccióManresa

Més programació d’actes per celebrar el Dia de la Gent Gran

nnn Manresa celebrarà el Dia In-ternacional de la Gent Gran (l’1 d’octubre) amb un ampli progra-ma d’activitats que s’allargarà fins al 18 d’octubre i que enguany s’ha reforçat amb una catorzena de pro-postes i continguts que puguin in-teressar a tothom, impulsat per la Regidoria de Gent Gran de l’Ajun-tament de Manresa i amb el suport d’entitats de la ciutat. El programa es va iniciar el dijous 28 de setem-bre amb l’acte institucional al Sa-ló de Sessions de l’Ajuntament de Manresa, amb la conferència “Cinc cèntims d’òpera”, a càrrec del pro-fessor universitari Enric Prats; la inauguració “Aules de la gent gran”, i el lliurament de la tercera edició del premi del Consell de la Gent Gran. En la programació d’aquest any, s’ha sumat la programació per a gent gran que ofereix el Tea-tre Kursaal amb la representació de l’obra L’hostal de la Glòria, a càrrec del Grup Escènic Nostra Llar; l’es-pectacle Som grans, i què?, a càrrec del grup Els Atrevits i el Teatre (Des) concerto, de Jordi Purtí. També a diferents espais de la ciutat hi hau-

rà diferents accions sorpresa rela-cionades amb l’envelliment actiu.El programa inclou l’organització de dues visites guiades: una per se-guir l’exposició “Immersos en les dades”, al Centre Cultural El Ca-sino, i l’altra a les Tines de la Vall del Flequer. Aquesta darrera visita estava prevista per al dia 1 d’octu-bre, però, amb motiu de la jornada de votació del referèndum d’auto-determinació de Catalunya, s’ha ajornat fins a nova data, encara per determinar. Entre els actes progra-mats també cal destacar la Jornada Excel·lència en Centres Geriàtrics, que tindrà lloc a la FUB, amb la par-ticipació d’experts en model d’aten-ció integral centrada en la perso-na i model d’excel·lència en gestió European Foundation for Quality Management. Aquesta jornada es-tà organitzada per la Residència Montblanc, equipament que ce-lebra els 200 anys de la construc-ció de l’edifici. L’oferta de tallers també serà prou atractiva amb els tallers: Autopro-tecció i suport vital bàsic, Viure amb una mascota i Suport a la do-na cuidadora. Es completa aquesta oferta més formativa amb el curs Cuidem la nostra salut.n

redaccióManresa

Manresa vol més espais amb flors

AJ MAnRESA

El Servei d’Acollida de Serveis Socials canvia de local

nnn Les dependències del Servei d’Acollida dels Serveis Socials Bà-sics de l’Ajuntament de Manresa canviaran properament d’ubi-cació per tenir més espai i més adequat, amb l’objectiu d’oferir una atenció millor a ciutadans i ciutadanes. La setmana passa-da, l’alcalde de Manresa, Valen-tí Junyent, va signar el contracte d’arrendament amb la societat Fàbrica de Licors la Manresana, SL, propietària d’un local situat al carrer Sant Francesc, 4-6-8, de 295 m2 de superfície.La signatura de l’acord es produ-eix després que el 18 de juliol pas-sat la Junta de Govern Local apro-vés un expedient de contractació, per procediment obert i amb ca-ràcter d’urgència, per a l’arren-dament d’un local amb destí al Servei d’Acollida de Serveis So-cials Bàsics. L’acte de signatura va ser a càrrec de l’alcalde i l’administrador de la societat, Sergi Vilaseva, i amb la presència de la regidora d’Ac-

ció Social i Cooperació de l’Ajun-tament de Manresa, Àngels San-tolària.El contracte de lloguer d’aquest nou local és per set anys, prorroga-bles per anualitats a tres anys més. Des de 2011, aquest Servei d’Aco-llida s’està oferint des del carrer de la Canal, 6, un espai que s’havia quedat molt petit en haver de com-partir dependències amb altres serveis com l’Espai Jove, el Ser-vei d’Atenció a les Famílies, l’EBAS Centre i el SIAD.Davant la situació de manca d’es-pai, des de l’Ajuntament es volia millorar aquesta provisionalitat amb l’objectiu que fos més ade-quat per garantir una atenció per-sonalitzada millor. A més, es buscava que fos un local cèntric, de fàcil accés i sense bar-reres arquitectòniques, i amb una distribució adequada a l’atenció social individualitzada i el treball amb grups, i amb una superfície mínima de 200 m2 útils. Es preveu que el local estigui dis-ponible a principi de l’any vinent, un cop finalitzin les obres d’ade-quació. n

redaccióManresa

Actuació de millora al parc infantil de la plaça Espanya

nnn La Regidoria de Qualitat Ur-bana, Mobilitat i Serveis de l’Ajun-tament de Manresa té previst l’any vinent millorar i remodelar el parc infantil de la plaça Espanya, un es-pai amb jocs infantils instal·lats l’any 1992.Mentre no s’efectuï aquesta millo-ra integral dels jocs del parc, des de la Secció de Manteniment de la Via Pública es retirarà propera-ment l’element malmès i es precin-tarà per tal d’evitar que els nens es puguin fer mal. Posteriorment a la retirada, i mentre no es faci la mi-llora integral de la resta d’elements, s’instal·laran tres elements nous: un gronxador doble (amb una ca-dira plana i una cadira adaptada) i dues molles. n


BAGES

HORA DILLUNS DIMARTS DIMECRES DIjOUS DIvENDRES

7.00 XAL XAL XAL XAL XAL

10.00 Ben trobats Ben trobats Ben trobats Ben trobats Ben trobats

12.00 Anem per feina Info Taronja Info Taronja Info Taronja Info Taronja

12.30 Targeta Taronja Aula Taronja Sempre amunt Parlem amb / TDI

13.00 Barra lliure Barra lliure Barra lliure Barra lliure Barra lliure

14.00 Al Dia Al Dia Al Dia Al Dia Al Dia

14.30 Sempre amunt Sallent notícies Gabinet de crisi Cap i casal Gabinet de crisi

15.00 Fem territori Aula Taronja

15.30 De tot i + Targeta Taronja Obert 24h Sempre amunt Fem territori

16.00 Gabinet de crisi Cap i casal Gabinet de crisi De tot i +

16.30 Obert 24h

17.00 Al Dia Al Dia Al Dia Al Dia Al Dia

17.30 Fem territori Sallent notícies Parlem amb / TDI Aula Taronja Obert 24h

18.00 Cat Directe Cat Directe Cat Directe Cat Directe Cat Directe

20.00 Info Taronja Info Taronja Info Taronja Info Taronja Info Taronja

20.30 Targeta Taronja Gabinet de crisi Cap i casal Obert 24h Fem territori

21.00 Sallent notícies Fem territori Aula Taronja

21.30 Info Taronja Info Taronja Info Taronja Info Taronja Info Taronja

22.00 Barra lliure Barra lliure Barra lliure Barra lliure Barra lliure

23.00 Targeta Taronja Obert 24h Aula Taronja Gabinet de crisi Anem per feina

23.30 Sallent notícies Parlem amb / TDI Sempre amunt

CANAL TARONjA · La tele que ens uneix · www.canaltaronja.catCanal Taronjafa programes especials per Mediterràniannn Canal Taronja torna a oferir una programació especial per la Fi-ra Mediterrània de Manresa, que enguany celebra dues dècades. El concert inaugural, Saba! Joves mú-sics d’arrel, del Teatre Kursaal, es retransmetrà en directe el dijous 5 d’octubre a les 21 h en un espai presentat per Sergi Lladó amb en-trevistes als organitzadors de l’es-deveniment cultural. L’endemà, Francesc Serrat moderarà una ter-túlia amb connexions en diferents punts de la ciutat a partir de les 17 h. El mateix divendres 6 d’oc-tubre a les 21 h, en col·laboració amb la Xarxa de Televisions Lo-cals, s’oferirà en directe l’acte dels Cants i danses del Llibre Vermell des de Montserrat. De nou, la tele-visió local es torna a bolcar amb les festes de la comarca del Bages. Així mateix, el diumenge 29 d’octubre, el programa 1món.cat de la Xar-xa serà a la Fira dels Embarrats de Sant Joan de Vilatorrada per mos-trar l’èxit d’aquest viatge al passat tèxtil i industrial del territori. n

Bona participació a la 1a edició d’AVES Guarrincama Extrem

nnn El passat 17 de setembre es va disputar a Sallent la 1a AVES Guar-rincama Extrem al circuit de cros de darrere les pistes de tenis. Un centenar de persones, d’edats com-preses entre els 5 i els 52 anys, van formar part d’aquesta competició que combina el running i la supera-ció de diferents proves d’obstacles.Els participants podien escollir en-tre dos recorreguts segons el grau de dificultat i preparació física de cada esportista: el circuit de run-ning de 3 km + 800 metres d’entre-

bancs i el circuit únicament d’en-trebancs de 800 metres.25 equips, formats per un màxim de 4 persones i un mínim de 2, van haver de superar totes les proves conjuntament, cosa que potencia el treball en equip. Els guanyadors de la modalitat de running + entre-bancs van ser “Al poder un dos tres”, en segon lloc van quedar “Espar-tanas Pros II” i en tercer lloc, “Ber-nat Arnau Marcel Oriol”. Pel que fa al recorregut únicament d’entre-bancs, al capdavant es va posicio-nar “Flopys Brothers” i els subcam-pions van ser “Guerreras de la luz”, seguits de “MMRA”. n

redaccióManresa

Prop de 230 alumnes de Navàs a la Setmana de la Mobilitat

nnn Un total de 224 alumnes dels centres educatius de Navàs par-ticipen en els actes de la Setma-na de la Mobilitat Sostenible que han organitzat les regidories de Medi Ambient i Mobilitat.Alumnes de cinquè de Primà-ria a primer d’ESO han estat els destinataris de les activitats or-ganitzades, els dies 21 i 22 de se-tembre, que s’han impartit amb la col·laboració de la Policia Lo-

cal, els Mossos d’Esquadra i Pro-tecció Civil. La part més vistosa dels actes programats han estat les pedalades en bicicleta i unes pràctiques de domini i agilitat que han fet a l’aire lliure. També s’ha fet teoria per una mobilitat més segura i consells per tenir la bi-cicleta en les millors condicions.El dia 22 de setembre es va fer la darrera jornada de la Setmana de la Mobilitat, en la qual van par-ticipar els centres: Col·legi Sant Josep, l’Escola Diocesana de Na-vàs i l’Institut Escola Sant Jordi.n

redaccióManresa

Santpedor aconsegueix tres Flors d’Honor nnn Va ser el primer municipi d’entrar al prestigiós grup de Vi-les Florides que dóna la Confedera-ció d’Horticultura Ornamental de Catalunya (CHOC) i l’Agència Cata-lana de Turisme (ACT), i en només cinc mesos ha enjardinat equipa-ments municipals, places i parcs, ha promogut la Fira Santpedor en Flor i un concurs de balcons florits.El reconeixement li va arribar la vi-gília de la Fira de Sant Miquel i des de l’Ajuntament anuncien que ja preparen una nova cita per al cap de setmana del 16 i 17 de desembre, quan s’estrenarà el Santpedor en flor d’hivern. n Un moment de la pedalada escolar organitzada a Navàs

AJ nAVÀS

La flor d’hivern, el desembre

AJ SAnT PEDOR

Moment de la Guarrincama Extrem celebrada a Sallent

AJ SALLEnT


BAGES

Sallent proposa un taller de creació a Cal CarreraredaccióManresa

nnn L’Ajuntament de Sallent posa en marxa aquest curs l’anomenat Laboratori de creació a Cal Carrera.És un projecte educatiu que pre-tén acostar els infants i joves a les arts escèniques, la música i les arts plàstiques, amb una experiència vi-vencial que els permeti no només prendre contacte amb les arts, si-nó valorar-ne la importància i es-timular-ne l’interès. Tots els tallers i les classes es faran al nou espai cultural i escènic de Cal Carrera.Es tracta d’una iniciativa innovado-

ra, com explica la Regidora d’Edu-cació i Cultura. Entre els objectius de la proposta hi ha acostar les arts als infants i joves, utilitzar l’espai inaugurat recentment i també gau-

dir d’una activitat artística que in-clou diversos llenguatges. L’acti-vitat és oberta a tots els infants i joves dels centres d’ensenyament del municipi. n

Bona resposta de públic a la Fira del Menestral

redaccióManresa

nnn Una demostració d’un forn d’oli de ginebró, la mostra d’ofi-cis diversos o l’arribada del baró de Camps i el seu cabró van ser al-guns dels atractius de la tretzena

Fira del Menestral de Camps cele-brada durant el matí d’aquest diu-menge. Més de mig centenar de parades amb productes diversos, amb de-mostracions d’oficis antics i bona ambientació, amb una cercavila i parada de tractors d’època i també

una petita mostra d’animals afegi-en encara més arguments a la Fira del Menestral. Una de les accions més vives va ser poder presenciar el procés d’elaboració de l’oli de gi-nebró. Des de l’organització de la Fira, expressaven la satisfacció per la resposta dels visitants i conven-çuts que la Fira continua creixent perquè guarda singularitats que la fan atractiva. Als volts del migdia, s’anunciava per la megafonia l’ar-ribada del baró de Camps i el seu cabró. Un personatge peculiar que, un cop rebut amb tots els honors, en lloc d’asseure’s a l’espai prepa-rat per atendre el poble, va decidir tornar a pujar al carruatge per aca-bar de visitar la Fira. n

AJ SALLEnT

VIuLaFESta.cat

Taller ocupacional per a majors de 45 anys, a SallentredaccióManresa

nnn L’Ajuntament de Sallent, en col·laboració amb la Diputació de Barcelona, ha ofert un nou taller ocupacional adreçat a persones en recerca activa de feina més grans de 45 anys i que l’edat els represen-ta un problema per trobar feina.L’objectiu és desenvolupar habi-litats per adaptar-se a les necessi-tats del mercat laboral actual i po-der superar els obstacles tal com va explicar el formador del taller, Toni Mates.

El taller s’ha desenvolupat durant tres dates, els dies 25, 27 i 29 de se-tembre en horari de matí, de 9.15 a les 14 h de la tarda, i, tot i que se n’hi van inscriure més, al final hi han participat entre nou i deu persones.Per al responsable de la formació, l’actitud dels participants és del tot positiva. Una de les participants, Sole Romero, va expressar la seva satisfacció pel desenvolupament del taller. La relació amb la resta de participants en el taller és del tot positiva. El taller va tenir lloc a l’aula de formació del viver d’em-preses “El Salt” de Sallent. n

AJ SALLEnT


La plana del Pont de Vilomara i Rocafort

IX Trobada d’Estudis per a la Preservació del Patrimoni de Pedra Seca

Els municipis de Mura, Ta-lamanca i el Pont de Vi-lomara i Rocafort, a la comarca del Bages, pos-

seeixen un important i singular patrimoni arquitectònic que dó-na testimoni de la important ac-tivitat vitivinícola que va tenir lloc des de finals del segle XVIII i du-rant el segle XIX fins a l’arribada de la fil·loxera. Es tracta de les tines a peu de vi-nya situades, en la seva major part, en el sector nord i nord-oest del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, territori cone-gut com les Valls del Montcau.Aquestes tines són construc-cions fetes ara fa uns cent cin-quanta anys quan la comarca es-tava pràcticament entapissada de vinyes. A causa de la trenca-da i abrupta orografia de les Valls del Montcau, les tines a peu de vinya eren la solució més lògica per evitar que la collita es malme-tés, ja que s’evitava el transport del producte a bast dels animals per camins de mal passar. Els municipis de Mura, Talamanca i el Pont de Vilomara i Rocafort

formen part d’aquest territori i s’han convertit en importants centres turístics del centre de Catalunya i ja fa uns anys que els tres ajuntaments treballen per di-namitzar el territori i centren la seva promoció en l’atractiu del seu patrimoni.Amb l’objectiu de promocionar l’immens patrimoni immoble que posseeixen aquestes terres, els ajuntaments del Pont de Vilo-mara i Rocafort, Mura i Talamanca organitzen, del 20 al 22 d’octubre, la IX edició de la trobada d’estudis per a la preservació del patrimoni de pedra seca.La trobada la promou la Coordi-

nadora d’Entitats per la Pedra Se-ca, un grup multidisciplinari sense ànim de lucre que aplega entitats, associacions i col·lectius de ca-ràcter divers amb l’objectiu de difondre, coordinar, intercanvi-ar i vetllar pel patrimoni cultural de la pedra seca, i l’organitzen els ajuntaments de Mura, El Pont de Vilomara i Rocafort i Talamanca, amb el suport de la Diputació de Barcelona, l’Institut Català de la Vinya i el Vi, el Centre d’Estudis del Bages, la Denominació d’Ori-gen Pla de Bages, l’Observatori del Paisatge i l’associació Recull Històric de Mura.Celebrades sempre en diferents

indrets dels Països Catalans, pro-mouen l’intercanvi d’experièn-cies i coneixement inspirant-se en la Declaració de Torroella de Montgrí per a la defensa del pa-trimoni cultural de la pedra en sec, elaborada en la II Trobada, organitzada l’any 2004. La IX Trobada tindrà lloc a Mura, Talamanca i el Pont de Vilomara i Rocafort, al Bages, municipis amb un singular patrimoni arquitectò-nic en pedra seca, testimoni de l’activitat vitivinícola dels segles XVIII i XIX i que va durar fins a l’arribada de la fil·loxera i la in-dustrialització de la conca del Llo-bregat. Són les tines enmig de la

vinya, situades, en la seva major part, en el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, en el territori conegut amb el nom de les Valls del Montcau. Durant els dies de la trobada es visitaran alguns dels conjunts més significatius de tines enmig de la vinya, es faran diverses ponènci-es i comunicacions i es presenta-rà el Pla Director de les Tines i el Vi, que des de fa anys estan im-pulsant els tres ajuntaments con-juntament amb la Diputació de Barcelona. Per més informació, com per exemple veure el pro-grama complet, es pot visitar el web www.tinespedraseca.cat n

XII CURSA DEL PONT DE VILOMARA I ROCAFORT “MEMORIAL ALCALDE EVARISTO”La XII edició de la Cursa Atlètica del Pont de Vilomara i Rocafort “Memorial Alcalde Evaristo”, prevista per al proper 5 de novembre a les 11 del matí, ja té les inscripcions obertes. A banda de la cursa habitual també hi haurà dues curses de promoció pels mes petits. La cursa manté tots els serveis habitu-als: guardabosses, guarderia infantil, dutxes i un ampli dispositiu sanitari.

A nivell solidari, el Memorial Alcalde Evaristo segueix col·laborant amb el projecte Yemessoa, del Camerun, i durant la prova hi haurà el Bus del Banc de Sang, per que els acompanyats dels atletes i veïns del poble que ho de-sitgin puguin donar sang.Les inscripcions es poden fer en aquesta web www.championchip.cat


EL REPORTATGE

L’espectacle d’arrel

s’apodera de places

i teatres

“La Mediterrània treballa per mostrar que la tradició és un material creatiu de primer ordre i promou la professionalització d’aquells que fan cultura d’arrel” (David Ibáñez). “Gràcies a la Fira, molta gent descobreix artistes i grups”(joan Morros)

Des d’aquest dijous 5 d’oc-tubre fins a diumenge dia 8, Manresa torna a acollir la Fira Mediter-

rània. Ja és la vintena edició d’una mostra de cultura popular i músi-ques del món. Per la seva edat, com diu el cantautor, “li vull la sang” i passa per un dels millors moments de consolidació. I ho fa aprofun-dint en la innovació per no recre-ar-se en l’èxit ja assolit i assegurat. Per això, es creen noves activitats i es busquen nous productes i no-ves presentacions. Quatre perso-nes vinculades al projecte ens ho expliquen.Maria Àngels Blasco és la nova di-rectora general de Cultura Popular. La Fira Mediterrània no li és estra-nya perquè, pel càrrec anterior que ocupava com a responsable terri-torial de Cultura, ja la visitava cada any. Ara, però, la viu des de la seva nova responsabilitat.

Quina percepció té ara de la Fira Mediterrània que no tenia quan era directora territorial de Cul-tura?Al llarg dels últims sis anys, ocu-pant el càrrec de directora terri-torial de Cultura a la Catalunya Central, vaig fer un seguiment molt proper de la Fira com a part del Pa-tronat i, per tant, ja ens reuníem per fer balanç de la fira anterior i pro-

Francesc SerratManresa

jectàvem la nova. Aquest fet em va permetre conèixer de primera mà l’evolució de la Fira. Certament, des del mes de juliol el contacte amb els responsables de la Fira ha es-tat ara molt més proper, també te-nint en compte la proximitat de la propera edició, i per tant he tingut la possibilitat de conèixer els de-talls de la programació tant artís-tica com professional encara amb més detall. Ara sóc més conscient de les possibilitats que la Fira posa a l’abast de totes les persones que al llarg de tot l’any treballen en el sec-tor de la cultura popular en el seu sentit més ampli. La Fira dóna un espai de trobada, de treball, d’in-tercanvi i d’oportunitats a totes les persones interessades en la cultura tradicional d’arrel, acull reunions d’entitats, de consells, de professi-onals, de federacions que connec-ten les persones en benefici d’una activitat en xarxa que desenvolu-paran al llarg de tot el proper any.

Què ha d’agrair la cultura popu-lar a la Fira Mediterrània?Enguany la Fira arriba a la seva 20a edició. L’antecedent de la Fira (la gran Festa de Cultura Popular al Bages, que es feia al Parc de l’Agu-lla) no s’assembla a l’actual. Ha so-fert una forta evolució perquè s’ha adaptat als temps actuals. El que la Fira ha aportat és innombrable: prestigi per allò que forma part del nostre patrimoni com a país, un equilibri excel·lent entre tradició

i contemporaneïtat, una oportu-nitat per a les companyies, un es-pai de trobada del sector i un llarg etcètera. Al llarg de quatre dies, la Fira mostra la riquesa cultural del país i també de tota la cultura de la Mediterrània amb qui compartim tantes coses. La Fira ens ha connec-tat amb el món, ens ha servit d’apa-rador de la nostra cultura més enllà de les nostres fronteres, ha explicat al món quina és la nostra cultura popular i alhora ha propiciat inter-canvis amb altres països.

Pensa que l’enfoca-ment actual és el que ha de tenir la Medi-terrània del futur? Proposaria algun canvi?Crec que la Fira ha de continuar treba-llant per aconseguir que cada ciutadà de Cata-lunya se senti interpel·lat per la cultura popular i en participi allà on visqui. Encara cal treballar per apropar el món tradicional i el con-temporani, cal continuar amb la recerca de noves propostes artís-tiques que apropin aquests dos mons, cal continuar apostant per espectacles de qualitat exportables arreu del país i cal també arriscar en les propostes de creació que ens obrin a noves maneres d’entendre la cultura popular. Molt important també és apostar per les propostes que serveixin per arribar al públic

jove que no participa en cap acti-vitat cultural.

Hi ha prou implicació de les ad-ministracions?La Fira és possible bàsicament per les aportacions de les administra-cions, però cal dir que des de la Fira han estat treballant els últims anys per trobar finançament privat. Al-guns mecenatges ja s’han consoli-dat i sense aquests difícilment ara es podria dur a terme. Certament aquí hi ha encara molt camp per

recórrer; voldria pensar que de mica en mica la soci-

etat es va mentalitzant que hi ha d’haver un retorn social en qual-sevol activitat del pa-ís i m’agradaria pen-

sar que el mecenatge pot créixer en els pro-

pers anys. La iniciativa engegada fa just dos anys del

club del mecenes fa pensar que hi ha empreses que fan una aposta clara per millorar el país a través de la cultura i, per tant, és molt impor-tant agrair-los la seva implicació.

No perilla la plaça de Manresa com a seu de la Mediterrània?La Fira està ubicada a Manresa quant a seu de treball i lloc on es desenvolupa la Fira cada any per-què hi ha un compromís clar de l’Ajuntament per fer-ho possible. L’Ajuntament de Manresa està plenament implicat en el projec-

te: no només hi aporta molts recur-sos, creu fermament que la Fira és una eina de transformació social de la seva ciutat, ha vist al llarg dels anys com els seus ciutadans surten massivament al carrer i omplen les places i els teatres per gaudir dels espectacles, i sap que la cultura és necessària per aconseguir una so-cietat més cohesionada, culta i lliu-re de pensament. La ciutat ha estat sempre interessada en la continuï-tat de la Fira a la ciutat de Manresa i, mentre sigui així, la Generalitat estarà també al seu costat.

Què és el que a vostè li atrau més de la Fira Mediterrània?És difícil de contestar quan la pro-gramació té interès des del comen-çament fins al final. Com a repre-sentant de l’Administració cal dir-vos que la llotja professional és molt necessària perquè és l’es-pai on passen les coses que després faran funcionar l’activitat cultural al llarg de l’any, lloc d’intercanvi d’experiències i espai enriquidor en l’àmbit professional, però on re-alment m’agrada anar és a especta-cles que arrisquin amb propostes noves, amb companyies poc cone-gudes que em permeten fer desco-briments nous.

David Ibáñez és el director artístic de la

Fira Mediterrània

Vint anys de Fira donen per es-

“La Fira és a

Manresa pel

compromís de

l’Ajuntament de

fer-ho possible”


EL REPORTATGE“La Mediterrània treballa per mostrar que la tradició és un material creatiu de primer ordre i promou la professionalització d’aquells que fan cultura d’arrel” (David Ibáñez). “Gràcies a la Fira, molta gent descobreix artistes i grups”(joan Morros)

criure un bon passat. Quin és el present de la Mediterrània?Per als professionals de la cultura, la Fira Mediterrània està consoli-dada com un dels mercats culturals més importants del país, amb una especificitat i personalitat pròpies, vinculades a la cultura popular. Per al públic, és un esdeveniment de grans dimensions que, amb tres-centes activitats, posa Manresa al mapa tant nacional com interna-cional i atrau espectacles de diver-ses disciplines artístiques, tant als teatres com al carrer.

El concert inaugural ens parla de futur amb joves músics. Es veu de-finit el futur de la Fira Mediter-rània?La Fira Mediterrània depèn orgàni-cament del Departament de Cultu-ra de la Generalitat, i és un element clau en el marc de les polítiques de suport a la cultura popular. La Mediterrània treballa per mos-trar que la tradició és un material creatiu de primer ordre i promou la professionalització d’aquells que fan cultura d’arrel; a través de les seves aliances internacionals, és un agent exportador de la cultura catalana i, en un àmbit més local, també és un motor econòmic per al Bages, atès l’important impac-te que té tant en la cultura com en el turisme. Aquestes són les bases que donen solidesa a la Fira, i que en garan-teixen el futur.

Quines són les principals nove-tats d’aquesta edició?Enguany la Fira arriba al 20è ani-versari, una efemèride que volem celebrar transmetent quatre mis-satges, cadascun a través d’un pro-jecte artístic singular: FUTUR, amb un gran concert inaugural a càrrec exclusivament de joves músics que s’inspiren en l’arrel tradicional. PA-TRIMONI, que porta a la Basílica de Montserrat una nova produc-ció del Llibre Vermell de Montser-rat, que posa l’accent en les core-ografies populars. INNOVACIÓ, que coprodueix amb el Mercat de les Flors i l’Auditori de Barcelona A vore, un projecte al voltant de la jota de l’Ebre amb Astrio, Sònia Gó-mez i Ramon Balagué. I, finalment, MEDITERRÀNIA, amb una creació comunitària que comporta la cons-trucció i cremà d’una falla gegant amb forma de vaixell de paper, re-flex de la dura situació que es viu actualment al nostre mar.

Quins són els espectacles desta-cats d’aquesta edició?N’hi ha molts! Depèn dels gustos de cadascú… Per això, al programa de la Fira —i també a la seva pàgina web, a l’apartat de programació— trobareu uns itineraris temàtics: veus femenines, espectacles de car-rer, jocs i família, etc.

Aquest any es porta a la Basílica de Montserrat una relectura del Llibre Vermell. Hi ha algun pre-

cedent de deslocalitzar una acti-vitat de la Mediterrània?Sí. L’any 2011 es va fer un espectacle a Sant Benet de Bages i el 2014 a la presó de Quatre Camins.

És similar als darrers anys l’ofer-ta de propostes?L’esquema és molt similar. En aquesta edició són 179 funcions artístiques, a càrrec de 126 com-panyies. Aproximadament, dos terços de les funcions són gratuïtes.

Hi ha nous escenaris?Enguany hem consolidat tres es-pais que l’any passat vam utilitzar amb molt bon resultat: L’Anònima, el Museu Comarcal i el Vermell.

Jordi Basomba, gerent de MEES

Quina és la teva implicació en la Fira?Podem dir que MEES (Manresa-na d’Equipaments Escènics) és un soci estratègic per a la Fira; posem a disposició de la Fira els nostres espais, Kursaal, Conservatori i Pla-na de l’Om... I prestem el servei de regidoria d’espais, venda d’entra-des i acreditacions als professio-nals de la Fira.

Quines novetats introduiries en properes edicions?Seria molt agosarat per part meva dir què hi trobo a faltarnovetats. Sí m’agradaria co-mentar, i ho hem parlat amb el David i la Lidia, que és poc coneguda fora de la ciutat i la comarca, i fora del sec-tor professional directe. Aquest poc coneixement és més evident si la com-parem amb les altres fires estratègiques de les arts es-cèniques, com Fira Tàrre-ga, que tothom sap que és la Fira de Teatre al carrer. I el Mercat de Música Viva de Vic. Segurament, podem millorar en aquest as-pecte.

Què aporta la Fi-ra a la promoció del món de l’es-pectacle, en gene-ral, i al d’arrel, en par-ticular?És un gran aparador, punt de trobada d’artistes i programadors, de noves produccions engegades per la Fira, i un grandíssim ventall d’ofertes de tot tipus pel públic. Té una gran importància estratègica per al sector.

Al teu gust, què destacaries de la programació d’enguany?L’aposta pels joves n’és un dels trets característics. Una prova n’ésl’espectacle inaugural, al Kursaal,

amb Saba. Pel que fa al gust perso-nal, tinc ganes de veure la proposta de Maika Makovski de la qual sóc fan personal.

Joan Morros, coordinador d’El Galliner

Quina és la implicació d’El Galli-ner amb la Mediterrània?La implicació d’El Galliner, a part de veure el màxim d’espectacles, és col·laborar en la difusió a través de les xarxes socials i uns dies abans en les presentacions dels especta-cles al Kursaal o al Conservatori. La gent que té el Carnet Galliner té descompte en els espectacles de la Mediterrània. És habitual que es contracti per a una propera temporada algun

dels espectacles que es presenten a la Fira?Sí, cada any els d’El Galliner veiem algun espectacle que després con-tractem per a la programació del Kursaal o del Conservatori. La Fira ajuda a promocionar el món de l’espectacle sigui o no d’arrel?Gràcies a la Fira, milers de persones descobreixen artistes i grups que difícilment tindrien oportunitat de donar-se a conèixer. Com valoren la Mediterrània des d’altres fires que tu visites pel ter-ritori o de més enllà?La Mediterrània és una fira que to-ca molts gèneres, música, teatre, dansa, circ... i té interès per a un nombre de programadors potenci-

als més elevat que les fires d’un gènere con-

cret. n


SOCIETAT

La FUB amplia el campus amb noves instal·lacions

redaccióManresa

nnn El creixement de l’activitat do-cent, de recerca i assistencial de la Fundació Universitària del Bages (FUB) fa imprescindible ampli-ar-ne les instal·lacions. Per això, amb voluntat de consolidar la se-va implantació a la zona universi-tària, la institució ha elaborat un projecte de rehabilitació i adequa-ció del conjunt modernista de l’Es-

corxador de Manresa que s’hauria de completar en el termini màxim de quinze mesos.El projecte preveu la restauració i adequació del pavelló situat a la dreta del conjunt de l’antic Escor-xador de Manresa per tal que pugui acollir les aules teoricopràctiques i els despatxos del professorat dels estudis de Fisioteràpia, a partir del curs 2018-2019. Així, l’edifici remo-delat oferirà espais per a l’activitat desplaçada des de la Clínica Uni-

versitària a causa de l’arribada dels estudiants de Medicina. La nau ac-tual es convertirà en un edifici de tres plantes i 1.452 m2 construïts. D’altra banda, es farà una inter-venció al solar i l’edifici adjacents, que comparteixen la mateixa faça-na amb el pavelló, per ubicar-hi els vestidors i altres serveis. En con-junt, el resultat de l’adequació de les tres peces (pavelló, solar i edi-fici de planta baixa) constituiran el que s’anomenarà FUB3.Les obres previstes generaran una superfície construïda total de 1.800 m2, a part de la reurbanització de l’espai públic, tant a l’interior de l’illa com a l’exterior, per assegurar una bona integració a l’entorn. L’al-calde ha destacat la capacitat de la FUB per superar els reptes que se li han plantejat al llarg d’aquests anys de creixement constant i Valentí Martínez ha subratllat “la impor-tància d’aprofitar la sintonia que es dóna en aquests moments entre necessitats, mitjans disponibles i bona predisposició dels diferents agents per fer un pas endavant com a ciutat”. n

La FUB ha presentat el projecte d’ampliació rehabilitant l’Escorxador

Fub

La màgia va ser per un dia protagonista destacada a Manresa

nnn La màgia va ser protagonista per un dia a Manresa. Espectacles al carrer, mercat de productes de màgia, tallers infantils de màgia, concurs i gala final. Un programa d’activitats complet que va conver-tir la 3a edició del Festival Màgic, celebrada el 23 de setembre, en una aposta decidida per potenci-ar la vinculació d’aquest àmbit amb la ciutat de Manresa.El festival organitzat per l’Asso-ciació Màgia Central, Manresa + Comerç i l’Associació Cultural El Galliner va comptar amb la par-ticipació de més de 50 mags en les diferents activitats que es van desenvolupar al Teatre Conserva-tori, a la plaça Sant Domènec i als carrers adjacents. Vistos els resul-tats, l’organització no descarta am-pliar en el futur d’un dia a dos la

durada del festival. Alguns dels mags assistents al Fes-tival expressaven la seva passió per la màgia a partir de la seva pròpia tècnica. El guanyador és un jove de Badalo-na, expert en la manipulació d’ob-jectes i sobretot de coloms. Després d’assabentar-se del veredicte del ju-rat, s’afanyava a matisar que, contra el que es pugui pensar, els seus co-loms no són maltractats, sinó que viuen molt bé.El taller de màgia va reunir més d’un centenar de participants a l’es-pai Sant Domènec. Molts infants quedaven bocabadats de poder vi-sualitzar tant de prop l’evolució dels diferents números, fins i tot van ser testimonis de petits contratemps, com el fet de veure frustrada la pe-netració d’un ou dur en un recipi-ent perquè s’havia apagat el foc de l’interior. La gala de màgia va clou-re el festival. n

redaccióManresa

10 anys de Món Sant Benet també a la façana de La Pedrera

nnn Els 10 anys de Món Sant Be-net han estat els protagonistes de l’espectacle multimèdia que es va projectar el dia de la Mercè a la façana de La Pedrera. El passeig de Gràcia es va omplir de curiosos per veure Els colors de la terra, que ha posat èmfasi en els valors i la qualitat estètica del món de l’ali-mentació i la qualitat plàstica de l’agricultura, el producte, el terri-tori i el paisatge.Aquest espectacle de gran format a La Pedrera forma part dels actes de celebració dels 10 anys de Món Sant Benet, l’equipament que la Fundació Catalunya La Pedrera té a la Catalunya Central, i que van-culminar el 30 de setembre amb

una gran festa popular.La creació, produïda per la Fun-dació Catalunya La Pedrera i di-rigida per Lluís Danés, ha comptat amb música escrita per Xavi Llo-ses exclusivament per a aquest es-pectacle, que ha estat interpreta-da per Bikimel, Miquel Gil i el Cor Sant Esteve. Escrita en quatre mo-viments (un per cada estació de l’any), ha estat inspirada en tex-tos i melodies gregorianes com les que cantaven els monjos benedic-tins que, durant segles, van viure al monestir mil·lenari de Sant Be-net de Bages.El dissabte 30 de setembre Món Sant Benet va culminar els actes de celebració dels seus primers 10 anys amb una gran festa popular, gratuïta i pensada per a tots els pú-blics. n

redaccióManresa

Places i el Teatre Conservatori van ser l’escenari dels actes del festival

III FESTIVAL MÀGIC


PUBLICITAT

Som #PackagingStrategists, aconseguim resultats.

Per què hauria de ser el packaging una prioritat a la teva agenda?

Un bon disseny d'embalatge t'ajudarà a incrementar les vendes, reduir els costos i �ns i tot a fer el teu negoci més sostenible.

Visita dssmith.com/prioridades per entendre com el nostre enfocament PackRight t'ajudarà a aconseguir les solucions de packaging adequades, generant valor pel teu negoci.


SOCIETAT

Junyent visita les obres de la residència de Sant Andreu

redaccióManresa

nnn Valentí Junyent, alcalde de Manresa; Àngels Santolària, regi-dora d’Acció Social, i Mercè Rosich, regidora de Cohesió Social, Gent Gran i Salut, van visitar les obres d’ampliació de la residència Sant Andreu, al nucli antic de Manresa, que acollirà 38 noves places de re-sidència i 30 de centre de dia —per traslladar l’actual situat al carrer Circumval·lació. Els treballs, que ja són a la recta final, està previst que s’acabin d’aquí a tres setma-nes i el nou equipament es posa-

rà en funcionament abans d’aca-bar l’any. La nova construcció, que connecta amb l’actual residència Sant Andreu, consta de sis plantes i ha suposat una inversió d’uns 5 milions d’euros. La planta baixa de l’edifici acull el nou centre de dia i altres serveis oberts també a la ciutadania, com una perruque-ria. A la primera, segona i tercera plantes s’hi ubiquen les habitacions per als usuaris, algunes de dobles i d’altres d’individuals, i diferents serveis. Les plantes subterrànies acullen vestidors, magatzems, es-pai per a guardar roba i un garat-ge, entre altres espais. És precisa-

ment en aquestes plantes on les obres han posat al descobert alguns elements patrimonials i històrics, com arcs medievals. Mentre que alguns quedaran integrats dins les instal·lacions del nou equipament, una cisterna del segle XVIII es po-drà veure des del carrer per mitjà d’un joc de vidres i miralls.L’alcalde de Manresa i presi-dent del patronat de la Fundació Sociosanitària de Manresa (FSSM) i les regidores han estat acompa-nyats pel director general de la Fundació, Manel Valls, altres res-ponsables de l’FSSM i l’arquitecte i directors d’obra.Durant la visita, s’ha posat de ma-nifest l’aposta de l’FSSM per donar una atenció centrada en la persona, que s’adapti a les preferències, his-tòria i circumstàncies de cada un dels usuaris. És per això que s’han creat diversos espais per poder fer activitats de manera molt més indi-vidualitzada, una petita cuina per-què els usuaris de la residència amb més bon estat de salut es puguin preparar el seu propi esmorzar, o algunes sales, que les famílies dels residents podran utilitzar per fer celebracions o trobades. n

El CFP forma alumnes seleccionats per AudiredaccióManresa

nnn El Centre de Formació Pràctica (CFP) de Manresa ha estat escollit per la multinacional Audi per im-partir formació a futurs enginyers que properament començaran pràctiques a l’empresa. Es tracta d’un grup de set estudiants d’engi-

nyeria mecànica de la UPC de Man-resa que ja han estat seleccionats per Audi per fer-hi pràctiques, però que abans reben formació especí-fica al CFP. Concretament, s’estan formant en sistemes informàtics per al disseny industrial i a la me-canització.Aquest és el segon any que el CFP imparteix aquesta formació a pe-

tició d’Audi. La col·laboració entre l’empresa, el CFP i la UPC de Man-resa fa possible que els futurs engi-nyers puguin posar en pràctica tots els coneixements adquirits durant la carrera, així com els que treba-llen aquests dies al CFP i, a la ve-gada, conèixer com és el dia a dia en una gran empresa del sector de l’automoció. n

Autoritats i tècnics visitant les obres d’ampliació de la residència

AJ MAnRESA

Reunió dels socis europeus del projecte UrbanWINS

nnn Els 27 socis de set països que formen el consorci del projecte UrbanWINS es van reunir a Bu-carest en el marc del projecte Ur-banWINS. La ciutat de Manresa, juntament amb la resta de socis catalans (CTM, Consorci del Ba-ges per a la Gestió de Residus i Sa-badell), va assistir a la reunió del Consell Executiu per tal de revisar l’estat actual del projecte i fer un seguiment dels resultats obtinguts en aquest punt. A més a més, van participar en ses-sions de brainstorming i van com-partir els resultats i les experiències obtinguts amb les altres set ciutats pilot amb l’objectiu d’aportar idees noves als socis tecnològics per tal d’establir les bases de treball dels propers mesos.L’objectiu d’UrbanWINS és que, a

partir de l’estudi de les dades so-bre el metabolisme urbà i la ges-tió de residus de cadascuna de les ciutats participants al projecte, així com de l’anàlisi de les estratègies en matèria mediambiental a cada municipi, es puguin desenvolupar plans estratègics locals.Una de les característiques princi-pals d’aquests plans és que hi par-ticipa la ciutadania, i altres actors interessats. La seva participació es duu a terme mitjançant una plataforma virtu-al, les anomenades àgores on-line, que es troben en funcionament des del mes de març, i a través de re-unions presencials, anomenades àgores ciutadanes de participació, les quals es van iniciar el mes de juny passat. Aquest procés de participació ciu-tadana tindrà continuïtat al llarg del proper mes d’octubre i fins a mitjan 2018. n

redaccióManresa

Reunió del Consell Executiu d’UrbanWINS

AJ MAnRESA

Curs del CFP per explicar la millora del rendiment laboral

nnn Millora la memòria i la capa-citat de concentració, redueix l’es-très, ajuda a la presa de decisions i a resoldre conflictes en l’entorn la-boral. Aquests són només alguns dels beneficis del mindfulness, una tècnica que s’ha popularitzat els darrers anys tant en l’àmbit domès-tic i personal com en el professio-nal. Amb l’objectiu de donar-lo a conèixer entre treballadors de tots els sectors econòmics de la comar-ca, el CFP ha programat un curs gratuït que comença el 2 d’octubre. D’aquesta manera, es vol que em-

preses i professionals puguin be-neficiar-se dels efectes positius del mindfulness per millorar el rendi-ment dels seus equips de treball.La formació s’adreça tant a treba-lladors en actiu com a persones en situació d’atur. Té una durada de 30 hores i es fa els dilluns i els dijous, de 18 a 20 h, al Palau Firal de Manresa. Durant les sessions, es treballaran aspec-tes com la consciència emocional, aprenent a relaxar-se físicament i mentalment, la gestió dels conflic-tes, amb tècniques de comunicació assertiva, la gestió del temps i de l’estrès i l’optimització de la presa de decisions. n

redaccióManresa


SOCIETATL’autòpsia confirma que el jove va morir per una ‘pancreatitis’

nnn Una pancreatit is aguda, aquest és l’origen de la peritoni-tis que va causar la defunció del jove de Sant Salvador de Guardio-la mort el dilluns dia 25 de setem-bre després d’acudir fins a quatre cops a Urgències. Així ho confirma l’autòpsia que s’ha practicat al noi, de tan sols 20 anys d’edat. L’origen de la greu peritonitis que presentava el jo-ve quan va ingressar en estat crí-tic a l’hospital manresà no és una apendicitis, sinó que hauria estat causada per una inflamació del pàncrees. No s’ha justificat l’origen de la confusió perquè els símptomes són similars i es va seguir el pro-cés habitual i s’està a l’espera de més proves.El director assistencial d’Althaia, el doctor Carrasco ha explicat en una compareiuxença davant de la premsa, les intervencions que es van fer un cop van tenir clar que no era apendicitis.El director general de la Fundació

Althaia, Manel Juvells, ha insis-tit que aquesta és la primera in-formació facilitada per la prova microscòpica i que el dia anteri-or a la roda de premsa van co-municar aquesta informació a la família de la víctima, Jesús Mor-gada, en primer lloc, i que poste-riorment la feien pública. Juvells, respecte a altres preguntes que s’han fet, ha volgut deixar clar que el centre no “vol generar opinió ni vol especular”, l’únic que farà Althaia és informar de fets a l’ho-ra que es vagin coneixent.Segons sembla, el jove sempre s’havia queixat de dolors abdo-minals, que és un dels signes de la inflamació. Ara, tal com ha explicat el di-rector general de la Fundació Althaia, que gestiona l’hospital i el CAP de Sant Salvador, on el jove va acudir, la investigació se centra a aclarir per què no es va detectar la peritonitis en cap de les quatre visites que el noi va fer als centres sanitaris, dues al CAP de Sant Salvador de Guardiola, i dues més a l’Hospital de Sant Jo-an de Déu de Manresa. n

redaccióManresa

Navàs: Fira de Tardor per assaborir la proximitatredaccióManresa

nnn La Fira de Tardor de Navàs, que ja fa 85 anys que se celebra, ens ar-riba aquest any amb una gran pro-posta d’experiències gastronòmi-ques, amb productes de proximitat i ecològics. La Fira se celebra del 9 al 15 d’octubre.El programa de la Fira de Tardor ens suggereix un atractiu camí per re-córrer, que pretén promocionar un canvi de consciència en l’alimen-tació i posa en valor la cultura i el patrimoni. Un sopar de maridat-ge de cerveses La Pirata i les tapes del Xavi de La Melêé, la presentació de dos llibres Premses, tines i trulls medievals, dels germans Coromi-nas, i Cartes a la meva Dolors, de Ramon Cabra, la Mostra de Vere-ma amb esmorzar, caminada entre vinyes, funyar raïm i treure’n most, vermut i tapes de proximitat amb Mengem Bages. També amb la presentació dels projectes Tres Cadires i Tast de vi de nous, sopar amb tapes i vins de proximitat i ecològic, concert de vi i taverna amb Jaume Arnella, Fer-

ran Martínez i Toni Oró, un taller d’estris de cuina amb fusta de boix, un taller de filar llana i elaborar pe-ces de roba d’abric, un tast d’olis del Cardener i degustació de pa de la fleca El Crostó, degustació de xo-colates i viatge iniciàtic al món del cacau amb Cacau Pastisseria d’Olot

i un tast de cerveses de Quer del Berguedà.La Fira de Tardor manté el caràc-ter tradicional amb l’artesania, la trobada de puntaires, la roda d’es-barts, la música i el cant coral, ex-posicions de pintura i fotografia, jocs i una audició de sardanes. n

Les caminades guiades a les vinyes, una de les activitats de la Fira

AJ nAVÀS


SOCIETAT

Sessions matinals els diumenges • Programació i horaris subjectes a canvis de darrera hora. Disculpeu les molèsties. Estrena C Català 3D VO Versió original subtitulada

Òpera i Ballet al Bages CentreDilluns 23 d’octubre a les 20.15des de la Royal Opera House de LondresAlicia en el país de las maravillasBallet en tres actes de Joby TalbotCoreografia de Christopher WheeldonInterpretat per The Royal Ballet

Barry Seal el traficante8.10 - 10.30

16 anys. Acció. 115 min.Un pilot professional i estafador és reclutat per la CIA de forma inesperada per dur a terme una de les més grans operacions encobertes en la història dels Estats Units.

ItDissabte i diumenge: 4.40 - 7.30 - 10.20Feiners: 5 - 7.30 - 10.20Diumenge matinal 11.5016 anys. Terror. 135 min. it-pelicula.comQuan comencen a desaparèixer criatures en un poble, un grup de nens lluita amb les seves pors per enfrontar-se a un pallasso amb una llarga història d’assassinats.

La reina Victoria y Abdul8.20

Apta. Drama. 112 min. lareinavictoriayabdul.esUn jove secretari hindú es desplaça a Gran Bretanya per participar en els actes del 50 aniversari de la reina Victòria. Entre tots dos sorgeix una inesperada amistat.

Kingsman. El círculo de oro5 - 7.35 - 10.10Diumenge matinal 11.50

16 anys. Acció. 141 min. kingsmanelcirculodeoro.esQuan el seu quarter general és destruït i el món està en perill, els membres de l’agència, al costat dels seus homònims americans, s’enfronten a un dur enemic.

La Lego Ninjago películaDissabte i diumenge: 4.10 - 6.10Feiners: 6.10Diumenge matinal 12.10Apta. Animació. 96 min. lalegoninjagopelicula.comLa batalla per la ciutat de Ninjago reclama la intervenció del Lloyd, el Ninja Verd, i els els seus amics, guerrers secrets, per derrotar el malvat guerrer Garmadon.

Gats. Un viatge de tornada a casaDissabte i diumenge: 4.20 - 6.20Feiners: 6.20Diumenge matinal 12Apta. Animació. 90 min. CatalàEl Rudolf perd el seu amo quan arriba a Tòquio. A la ciu-tat coneix un gat autoritari que és el cap d’una comunitat de rodamons. Amb ells comença una nova vida.

AmarillitoDissabte i diumenge: 4.10Diumenge matinal 12

Apta. Animació. 90 min. La vida d’un ocellet orfe que mai ha abandonat el seu niu i necessita una família canvia quan s’uneix a la resta dels de la seva espècie que migren a l’Àfrica.

Madre!8 - 10.30

16 anys. Thriller psicològic. 121 min. madre-lapelicula.esLa relació d’una jove parella es posa a prova quan apa-reixen a casa uns convidats inesperats que irrompen en la seva tranquil·la i idíl·lica existència.Operación ConchaDissabte i diumenge: 5 - 10.40Feiners: 10.40

12 años. Comèdia. 99 min. operacionconcha.filmax.comUn empresari sense escrúpols té una productora de ci-nema en fallida. Sense diners traça un pla per enganyar una inversora milionària i poder filmar una pel·lícula.La cordillera10.20

12 anys. Drama. 114 min. En una cimera de presidents llatinoamericans a Xile, el president argentí viu un drama polític i familiar que el farà enfrontar als seus propis dimonis.

La llamada10.30

12 anys. Musical. 108 min. En un campament cristià de Segòvia, explica les aven-tures musicals d’una monja acabada d’arribar, de la ger-mana Milagros i de dues adolescents castigades.

C

Tadeo Jones 2. El secreto del Rey Midascastellà Dissabte i diumenge: 4.15 - 6.15 Feiners: 6.15 Diumenge matinal 12català Diumenge matinal 12.10Apta. En Tadeu i els seus amics faran servir el seu enginy i recorreran mig món per rescatar la Sara del malvat Rac-kham que vol fer-se amb el collaret d’or del Rei Mides.

C

Tu mejor amigoDissabte i diumenge: 4 - 6.10 - 8.20Feiners: 6.10 - 8.20Diumenge matinal 127 anys. Drama. 100 min. Explica la commovedora i sorprenent història d’un gos molt fidel que troba el sentit de la seva existència a través de les vides dels humans amb qui conviu.

La cabaña5.30 - 8

7 anys. Drama. 132 min. Després de patir una tragèdia familiar, el Mack cau en una depressió fins que rep una enigmàtica carta d’algú que el cita en una cabana abandonada.

Blade Runner 2049Dissabte i diumenge: 4 - 6 - 7 - 9 - 10Feiners: 6 - 7 - 9 - 10

12 anys. Ciència-ficció. 163 min. bladerunnermovie.netTrenta anys després, un nou blade runner, el K, descob-reix un secret que el porta a la recerca del Rick, un altre blade runner de qui s’havia perdut la pista.Blade Runner 2049 en 3DDissabte i diumenge: 5 - 8 - 11 (nit)Feiners: 5 - 8

12 anys. Ciència-ficció. 163 min. bladerunnermovie.netTrenta anys després, un nou blade runner, el K, descob-reix un secret que el porta a la recerca del Rick, un altre blade runner de qui s’havia perdut la pista. 3D

La montaña entre nosotrosDissabte i diumenge: 4.10 - 6.20 - 8.30 - 10.40Feiners: 6.20 - 8.30 - 10.40Diumenge matinal 1212 anys. Drama. 103 min. lamontanaentrenosotros.esAbandonats a la seva sort després d’un tràgic accident aeri, dos desconeguts intentaran sobreviure a la deslliga-da fúria dels elements en una remota muntanya nevada.

Toc tocDissabte i diumenge: 4.30 - 6.30 - 8.30 - 10.40Feiners: 6.30 - 8.30 - 10.40Diumenge matinal 127 anys. Comèdia. 96 min. Uns pacients afectats de trastorn obsessiu compulsiu es troben a la consulta del psicòleg. Mentre l’esperen, els pacients han de mantenir a ratlla les seves manies.

Operación Cacahuete 2: Misión salvar el parqueDimecres 11 d’octubre, estrenacastellà 4 - 6 - 8 - 10català 4.20 - 6.20 - 8.20Apta. Animació. 91 min. Tornen els esquirols més divertits del cinema. Ara el Sur-ly i els seus amics hauran d’evitar que es construeixi un parc d’atraccions al lloc on viuen.

C

Es reprograma l’acte sobre comerç de proximitatredaccióManresa

nnn La Regidoria de Comerç de l’Ajuntament de Manresa, amb el suport de la Cambra de Comerç de Manresa, ha reprogramat per al di-vendres 20 d’octubre la conferència titulada “La societat que ve i el co-merç de proximitat: oportunitats i requeriments de competitivitat”, a càrrec de Josep Maria Galí, vicede-gà de l’EAE Business School, doctor en Ciències de Gestió, acadèmic i investigador sobre consum, soste-nibilitat i bon govern en les organit-zacions, i autor de diversos llibres de management, de màrqueting de sostenibilitat i consultor. L’ac-te tindrà lloc a la sala d’actes de la Cambra de Comerç, a les 20.30 h.Aquesta jornada va ser programada inicialment per al 20 de setembre passat, però es va haver de suspen-dre arran de les manifestacions a Manresa a favor del referèndum de l’1 d’octubre i en contra de les de-tencions d’alts càrrecs del Govern de la Generalitat. Durant l’acte es parlarà sobre les tendències soci-als que s’imposaran en els pròxims

anys, dins del marc de la revolu-ció energètica i digital en la qual estem immersos, i com afectaran l’activitat comercial i de serveis. El ponent donarà a conèixer el ventall d’oportunitats que s’obren i els re-queriments de competitivitat que exigeix el consumidor ciutadà als proveïdors de productes i serveis.Josep Maria Galí actualment està

treballant en projectes de prospec-tiva del consum i innovació empre-sarial, amb un èmfasi especial en el fenomen del consum sostenible i en l’aplicació de polítiques de res-ponsabilitat social i ambiental en el camp de la innovació de producte i el màrqueting. Així mateix, expo-sarà una visió optimista del futur del comerç de proximitat. n

El guanyador del Premi Simeó Selga s’elegirà popularment

nnn El projecte guanyador del Pre-mi Simeó Selga que convoca el Ro-tary Club de Manresa-Bages s’esco-llirà per primera vegada per votació popular. En la setzena edició del certamen, la decisió final estarà en mans dels assistents al Concert de Reis tra-dicional, que hauran de triar la proposta guanyadora d’entre tres finalistes a través d’una votació electrònica. Amb aquest guardó, únic a la comarca, el Rotary con-tribueix a desenvolupar projectes d’interès social impulsats per en-titats i associacions sense ànim de lucre que tenen el Bages com a àm-bit d’actuació. Les associacions del Bages de ca-ràcter cultural, assistencial, espor-tiu i de qualsevol altra naturalesa similar, sempre que siguin d’in-terès social i sense ànim de lucre, poden presentar les candidatu-res per participar en aquesta set-zena edició fins al 24 de novem-bre a través del correu electrònic [email protected].

L’enviament dels projectes, que s’ha d’executar durant el 2018, ha d’incloure una justificació específi-ca, el col·lectiu o grup destinataris, el termini d’execució i la proposta econòmica, que poden il·lustrar-se amb tots els suports que es creguin convenients.Abans de la celebració del Concert de Reis, un jurat integrat per pro-fessionals i experts haurà de triar, per majoria dels membres, tres pro-jectes finalistes. Aquestes propos-tes es faran públiques a través dels mitjans de comunicació i seran les que es posaran a votació el dia del Concert de Reis.Gràcies al Premi Simeó Selga, han fet realitat els seus projectes dife-rents institucions i entitats com l’Associació de la Lluita Contra el Càncer de Manresa, el Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç del Bages, entre d’altres. n

redaccióManresa

josep Maria Galí, vice-degà de l’EAE Business School.

AJ MAnRESA


ECONOMIA

Saber en tot moment l’estat d’una màquina ja és possible gràcies a MICO24NANO d’Effitronix

Effitronix és actualment una de les empreses referent en indústria 4.0 aplicada a múltiples sectors indus-

trials al nostre país. L’any 2009 aquesta empresa de tona es va avançar a la indústria 4.0 amb el llançament del siste-ma MIco24 capaç de controlar els elements clau d’un procés produc-tiu. El sistema proporciona tota la informació necessària per tenir la planta controlada en tot moment i permet exercir el poder de prendre les decisions idònies en el moment més oportú, ja que MIco24 s’anti-cipa i avisa d’avaries abans que es produeixin. Seguint amb la trajectòria d’inno-vació, Effitronix llança al mercat el nou circuit d’adquisició de senyals MIco24 NaNo basat en la tecnologia IOT (Internet de les coses) que ens permet preveure, i avançar-nos-hi, possibles aturades imprevistes en el procés de producció i disposar d’in-formació siguem on siguem. El nou circuit electrònic MIco24 Na-

No s’instal·la fàcilment i envia au-tomàticament totes les dades a la plataforma MIco24 que en fa l’anà-lisi i gestió directament al núvol per al manteniment predictiu. Des de qualsevol Pc o dispositiu mòbil es poden consultar històrics, alarmes i incidències amb una visualització fàcil i intuïtiva. El sistema ens avi-sa automàticament quan qualsevol senyal es desvia dels límits o de les condicions que li hem assignat. “Es tracta d’un circuit nou al qual po-dem connectar sensors de pres-sió, de cabal, sondes de tempe-ratura... qualsevol sensor que estigui al mercat. A més a més, podem connectar-hi directament un motor”, tal com explica Lluís Ver-daguer, gerent d’Effitronix.El nou circuit d’adquisició MIco24 NaNo ens permet capturar de ma-nera molt fàcil els senyals més re-llevants dels elements i equips del nostre procés de producció. Des de la plataforma MIco24 podem dispo-sar de la informació sobre les condi-cions de funcionament de qualsevol

element o màquina les 24 hores del dia, els 365 dies de l’any. Hi podem connectar qualsevol sensor que hi hagi al mercat o controlar directa-ment un motor, un compressor, una bomba de fluid, entre d’altres. El sistema està dissenyat perquè amb una mirada als leds del fron-tal del circuit disposem de tota la informació necessària per conèixer l’estat en què es troba.

El sistema MIco24 NaNo s’ha im-plantat amb molt bons resultats en diferents empreses. Mimcord, una empresa familiar de Manlleu, líder europeu en la fabricació de fils i cor-des de paper i les seves aplicacions, n’és un exemple. Des de fa uns anys, Mimcord inverteix en el desenvolu-pament de nous productes i màqui-nes per exportar la seva tecnologia a altres mercats.

L’any 2017 incorpora a les seves màquines bobinadores la tecnolo-gia 4.0 de la mà d’Effitronix i el seu nou equip MIco24 NaNo amb l’ob-jectiu de tenir el control remot de la maquinària.Gràcies a aquest projecte, Mimcord obté el coneixement necessari per a l’optimització del procés de disseny i fabricació i disposa del control del funcionament i de l’operativitat de les màquines des de la seva seu cen-tral de Manlleu. Per a Joan Rovira, marketing and quality manager de Mimcord, “aquesta idea 4.0 és molt inte-ressant perquè els permet treba-llar des d’altres països mantenint un quarter general fort a Manlleu i estar en contacte constant. De moment, el sistema està complint totes les expectatives”. El circuit Mico24 NaNo d’Effitronix ha permès a Mimcord eliminar el 100 % de les parades imprevistes, augmentar un 15 % la producció, reduir els costos de fabricació un 10 % i un 8 % el consum energètic. n

El sistema MIco24NaNo s’implanta amb molt bons resultats en diferents empreses,entre les quals Mimcord de Manlleu

Lluís verdaguer d’Effitronix amb el nou circuit electrònic MICO24

Ja es poden demanar ajuts per a implantació i millores del comerç

nnn El Centre de Desenvolupament Empresarial (CEDEM) de l’Ajun-tament de Manresa informa que el Consorci de Comerç, Artesania i Moda de la Generalitat de Cata-lunya ha publicat les subvencions al comerç 2017 en les quals s’han previst les subvencions per a la no-va implantació de comerços i mi-llora comercial dels establiments.Les empreses beneficiàries són empreses de comerç, serveis, ar-tesania i moda i les accions sub-vencionables s’emmarquen en dos àmbits: la recuperació de lo-cals buits (compra, arrendament o concessió administrativa de locals; ús d’aparadors de locals tancats, continuïtat de l’empresa comerci-al i l’ampliació de la superfície de venda annexionant un nou local) i la reforma d’establiments (de para-des de mercats municipals i de bo-tigues a peu de carrer que tinguin una antiguitat mínima de 10 anys).La inversió mínima subvenciona-ble és de 2.000 €. En el cas de com-pra, lloguer o autorització d’ús o

concessió administrativa, cal ser el titular del contracte corresponent i han de disposar del permís munici-pal corresponent. En queden exclo-ses aquelles inversions que superin els 60.000 €. La quantia de subven-ció és fins al 50 % de les despeses subvencionables amb un màxim de 3.000 €. Les despeses subvenci-onables són les despeses generades per la compra, el lloguer o els trà-mits de la concessió administrativa i les despeses derivades de l’ober-tura del termini de sol·licitud fins al 31 de desembre o exhauriment del pressupost. n

redaccióManresa

Hi ha ajuts per a noves botigues

AJ MAnRESA

El 72,8 % dels visitants del Bages provenen de l’Estat

nnn El 65,4 % de les persones que van visitar el Bages van ser homes i el 34,6 % restant eren dones, ma-joritàriament de nacionalitat espa-nyola (72,8 %) i francesa (5,4 %). El segment d’edat més important va ser la franja compresa entre els 35 i 44 anys i l’edat mitjana dels turis-tes fou de 45,5 anys. Segons les en-questes, els visitants van afrontar una despesa total de 255 euros per persona durant el viatge i la mitja-na de nits d’estada va ser de 3,6 nits. En aquest aspecte, la pràctica to-talitat dels visitants es van allotjar en hotels durant les seves pernoc-tacions (82 %). L’oci (49,2 %) i les finalitats profes-sionals (42,3 %) van esdevenir els principals motius dels viatges al Bages, uns desplaçaments al nos-tre territori que es van fer majori-tàriament en cotxe com a mitjà de transport principal. A més, la prin-cipal font d’informació per plani-ficar el viatge va ser Internet, les xarxes socials i els blogs, amb un percentatge de gairebé el 50 %, so-

bretot cercant tranquil·litat i natu-ralesa i activitats relacionades amb el senderisme i la cultura. En paraules de Josep Canals, aquestes dades esdevenen “una eina perfecta per detectar quins són els actius i valors que tenim en l’àmbit turístic per així poder posicionar-los i adoptar mesures de millora de la competitivitat del sector”.El Bages va disposar l’any 2016 de 2.677 places destinades al turisme, distribuïdes en un total de 189 es-tabliments, que representen un 2 % de l’oferta de places de l’entorn de Barcelona. Respecte a l’any anterior, les places en habitatges d’ús turístic (HUT) van augmentar un 28,2 %, mentre que les places en establiments hote-lers van caure un 15,9 %. En aquest sentit, però, cal destacar que els ho-tels continuen copsant el 39 % del total de les places destinades al turisme que s’ofereixen al Bages. Quant a l’oferta de càmpings, tu-risme rural i apartaments, els nú-meros es van mantenir respecte a 2015 amb 504, 493 i 236 places, res-pectivament. n

redaccióManresa

Nova edició de la FiraGastronòmica del Geoparcnnn La 3a Fira Gastronòmica del Geoparc va aplegar una dotzena de parades de productors i elabo-radors de productes agroalimen-taris, que, al marge de vendre els seus productes de manera direc-ta, també van oferir degustacions i maridatges als visitants. La mostra es va celebrar el dia 23 a la Plana de l’Om i s’hi podien trobar verdures, embotits, pa, oli i una llarga llista de productes que es fan en aquest ter-ritori. La iniciativa pretén promou-re l’alimentació sostenible, apos-tant per la proximitat en l’origen dels productes i oferint garanties de seguretat, qualitat i frescor. Prop d’un 20 % de la superfície del Ge-oparc està dedicada al conreu.La formen les planes excavades pels rius i les rieres, les terrasses fluvials que apareixen esglaonades a ban-da i banda dels rius Cardener i Llo-bregat, meandres abandonats, els altiplans i els relleus amb plans in-clinats suaument.La Fira posava a la venda directa diversos produc-tes, però també una mostra de la matèria primera que representa a la gastronomia del Bages. n


ECONOMIAEl director de la unitat de sostenibilitat d’Eurocat-CTM, Miquel Rovira, va ser convidat per la CE i la Fundación Eurochile

Eurecat-CTM ‘exporta’ a Xile el model català per augmentar el reciclatge

El director de la unitat de sostenibilitat d’Eure-cat-CTM, Miquel Rovira (membre de TECNIO), va

ser convidat a Xile per part de la Comissió Europea i la Fundación Eurochile, per tal de participar en seminaris i activitats relacionades amb el turisme sostenible.Els mitjans de comunicació xilens s’han fixat en el model català per augmentar la taxa de reciclatge.Segons reconeixen els mitjans xi-lens citant dades de l’Agència de Re-sidus de Catalunya (ARC), Catalu-nya es considera pionera a Espanya per la seva gestió de residus, que ha permès arribar a un percentatge de reciclatge del 39 %.Rovira explica als mitjans xilens que “el sistema català està liderat pel sector públic, que s’encarrega de la governança i de donar les di-rectrius generals en aquesta matè-

redaccióManresa

ria. No obstant això, apunten des de Xile, cada municipi té un siste-ma diferent, segons les seves par-ticularitats, i el rol de les empreses privades és el de la recollida i trac-

tament dels residus”.Miquel Rovira va participar en el seminari internacional de turis-me sostenible al Club de la Unión de Valdivia , convidat com a expert

europeu en la matèria i els mitjans xilens van fer difusió a abastament del seu discurs i del model català per a l’increment del reciclatge.A més d’aquest tema, entre d’altres,

l’edició digital del diari “El divisade-ro” publica una entrevista en què se li demana pel concepte de sos-tenibilitat i el model que s’està tre-ballant a Europa. Rovira contesta que “Europa veu molta activitat en l’àmbit de turisme sostenible. Els que ens dediquem a la investigació tenim molta sort que a Europa hi ha uns programes d’investigació a escala de continent, molt ambicio-sos i amb grans pressupostos que ens permeten afrontar reptes que ens marca la Unió Europea, i que ens permeten executar temes concrets i intentar resoldre aspec-tes que poden beneficiar a tot el món perquè són resultats públics”.També és interrogat sobre el centre tecnològic, i Rovira contesta que “és una institució d’investigació apli-cada que té com a objectiu ajudar a les empreses, o a qualsevol enti-tat, perquè sigui més competitiva, a través de la incorporació de noves tecnologies i del desenvolupament de projectes R+I+D”. n

Miquel Rovira va participar en el seminari internacional de turisme sostenible al Club de la Unión de valdivia


CULTURA

UniversiMÉS arrenca el nou curs amb el lliurament de bequesnnn La FUB posa en marxa la sego-na edició d’UniversiMÉS. Aques-ta iniciativa formativa, que va ser pionera a l’Estat espanyol, té com a principal objectiu que aquestes persones ampliïn els seus coneixe-ments culturals i socials. Després de l’èxit de la primera experiència, que es va dur a terme el curs passat, les entitats i institucions impulso-res —UManresa-FUB, Ampans, la Fundació Antigues Caixes Catala-nes (FACC) i BBVA CX— han deci-dit donar continuïtat al programa amb una segona edició amb el do-ble de places que la primera. Per al curs 2017/2018, la FACC i BBVA CX faran una aportació de 18.000 euros que ha permès doblar el nombre de

beques. Els 40 alumnes, acompa-nyats dels seus familiars, han re-collit avui les beques concedides per FACC i BBVA CX que perme-ten que el cost econòmic no sigui una dificultat afegida per accedir al programa i aprofitar-lo. L’acte ha tingut lloc a la Fundació Universi-tària del Bages i ha comptat amb la presència de representants de totes les entitats implicades. L’experièn-cia adquirida en el transcurs de la primera edició d’aquest programa innovador ha servit per introduir millores en la segona. D’entrada, a banda de les 20 places noves i de la continuïtat dels 20 alumnes del curs passat, les hores de dedica-ció dels alumnes s’amplien i pas-saran de les dues hores quinzenals a sessions setmanals de dues ho-res i mitja. Els alumnes que s’es-

redaccióManresa

Els participants del primer curs ja han rebut els seus diplomes

AJ MAnRESA

trenen en el programa segueixen els continguts de la primera edició: conèixer el món, economia i cul-tura i creació artística. Per la seva

banda, els alumnes del segon any tractaran de continguts de cultura i art, economia aplicada i de salut i psicologia. n

Ada Parellada, David Carabén i Lluís Torner, convidats a ‘Pessics’

nnn Ja està en marxa la programa-ció del darrer trimestre del cicle “Pessics de vida”, la proposta cul-tural que organitzen conjuntament el Col·legi de Periodistes de la Cata-lunya Central i el Centre Cultural El Casino de l’Ajuntament de Manresa per acostar al públic la trajectòria personal de reconeguts professi-onals del país. Els nous convidats són la cuinera Ada Parellada, que va ser entrevistada per Neus Arti-gas el dia 27 de setembre; el can-tant David Carabén, que ho serà el 25 del mes d’octubre , i el científic Lluís Torner el dia 29 de novembre,

que seran entrevistats, respectiva-ment, pels periodistes Pep Corral i Abel Gallardo. Totes les conver-ses tenen lloc a les 20 h del vespre a la sala d’actes del Centre Cultu-ral El Casino. El singular programa “Pessics de vida” està organitzat pel Col·legi de Periodistes de Catalu-nya - Demarcació de la Catalunya Central i el Centre Cultural El Ca-sino, amb la col·laboració del Canal Taronja, DO Pla de Bages i Llibres Parcir, i el amb el suport de la Di-putació de Barcelona. La majoria d’entrevistes del cicle d’anteriors edicions i la primera d’aquest ci-cle registren molt bona afluència de públic que no abandona fins al final pel seu interès. n

redaccióManresa

Santpedor amplia l’oferta de la Fira de Sant Miquel nnn Més de 120 paradistes i qua-tre grups de músics al carrer van omplir el barri antic de Santpedor aquest diumenge amb motiu de la Fira de Sant Miquel. Era la 27a edició de la Fira de Productes Ecològics i Artistes al Carrer.De fet, mentre que l’apartat de parades s’ha consolidat, el que sí que creixen són les activitats de diferent tipus que s’organit-zen des del divendres anterior a la Fira i que són a càrrec d’una quinzena d’entitats.El regidor de Cultura de l’Ajun-tament de Santpedor , Agustí Co-mas, no pensa que la diversifi-cació de la Fira i de les activitats que l’envolten en facin perillar l’origen i que tant va costar d’im-plantar per diferenciar-la de les fires de parades de productes di-versos. Segons el regidor Comas, no tan sols es vetlla per l’apartat dels productes ecològics, sinó que enguany s’hi han incorpo-rat uns autos de xoc ecològics i un espai familiar.Cervesa artesana creada a Sant-pedor mateix, mel, formatges, embotits i tota mena de produc-tes, a més de l’elaboració de pae-lles vegetals, de les quals la Coo-perativa La Granera va fer més de 200 racions.Enguany ha minvat la presència de músics de carrer, però algunes entitats ja hi aporta-ven la seva ambientació musical.En el marc de la Fira, però di-vendres, a l’antiga fàbrica de Cal Clarassó es va presentar l’equip guanyador de les propostes del concurs d’idees per a la rehabili-tació de l’edifici, i en altres espais es van presentar exposicions com Visuals, refugiats, un intercanvi de plaques de cava, una trobada de puntaires i una jornada cas-tellera. n


ESPORTS per Carles Jódar

Petons! abraçades! a les penes... punyalades!

Eternam Manresa, un bon inici de temporada

nnn L’Eternam Manresa, l’equip de futbol sala de la segona divisió B, ha iniciat la temporada de forma impecable. Els de Jordi Rozas han començat guanyant els quatre pri-mers partits que han disputat i amb rivals potents de la categoria, com el CCR de Castelldefels o el Salou.A més, els manresans han aconse-guit les victòries amb alguna bai-xa important, entre les quals les de Carles Corvo, el fitxatge estrella de l’equip manresà.

CorVo A L’ÍNDIAEl jugador manresà tenia un con-tracte amb una empresa per dispu-tar un torneig internacional, segons han explicat fonts del club. El tor-neig s’havia d’haver disputat du-rant l’estiu, però finalment es va suspendre i es va haver de jugar el-

mes de setembre. Segons l’entrena-dor, Jordi Rozas, el club va acabar donant permís al jugador perquè no hagués de trencar el contracte que ja tenia signat. La baixa de Corvo, però, ha demos-trat que l’Eternam Manresa ha con-feccionat una bona plantilla, ja que ha estat capaç de competir a molt alt nivell tots els partits que ha ju-gat fins al moment.

LA DIVISIó DE PLATAÉs cert que el campionat és llarg i que en una temporada la majo-ria d’equips viuen diferents cicles. Des de l’Eternam Manresa no han amagat mai que volen lluitar per aconseguir l’ascens de categoria i assolir la divisió de plata del futbol sala estatal. L’empresa no és gens fàcil, però l’arrencada permet ser optimistes de cara a intentar un ob-jectiu que, malgrat ser molt difícil, pot estar a l’abast. n

redaccióManresa

BÀSQUEEEET!PATAXOOOOF...

PETONS!Per a la gent del club tennis Manresa per organitzar el torneig Isa Muro de dobles femenins per a veteranes, que és l’únic torneig que se celebra a l’Estat espanyol d’aquestes característiques. una inici-ativa lloable que ja s’ha convertit en un clàssic del calendari. Que sigui per molts anys més.

ABRAÇADES!

A LES PENES...

...PUNYALADES!

al Gerard Piqué. És lloable que un fut-bolista expressi les seves opinions po-lítiques raonades i respectables. No és habitual que això passi en el món del futbol. La dilapidació que es fa del fut-bolista blaugrana, especialment quan ha estat convocat per la selecció espa-nyola, és intolerable.

La majoria de clubs de casa nostra s’han sumat a l’aturada general del dia 3 d’oc-tubre. Suportar les càrregues policials del dia 1 d’octubre ha generat un estat d’ànim de pena, molta pena. Moltes fe-deracions catalanes van suspendre els partits que s’havien de jugar el diumen-ge a la tarda. Prou violència!

El món del bàsquet està fet un embolic. Hores d’ara no se sap si aquesta tempo-rada pujaran un o dos equips a la Lliga acb. tot apunta que només en serà un, que és el que vol l’acb. La Federació no ha dit l’última paraula. I amb la tempo-rada iniciada encara no sabem ben bé quines són les regles del joc.

L’IcL Manresa va aconseguir su-mar la seva primera victòria de la Lliga LEb or davant el càce-res per 81-73. Va ser l’estrena al congost i hi havia expecta-ció per veure com respondria l’equip a l’estrena del campio-nat. I l’equip va mostrar que té caràcter per aconseguir victò-ries, malgrat que el joc no va ser el millor. Especialment les errades en el llançament, que van ser nombroses. Malgrat ai-xò, els jugadors de l’IcL Man-resa van mostrar compromís i esperit de lluita quan les coses no li acabaven de sortir. I aques-ta és la lectura més important d’un equip que aspira a poder aconseguir l’ascens. El càceres, però, va demostrar que no serà un objectiu fàcil.L’equip haurà de mostrar més consistència. Jordi Trias va ser el jugador més ben valorat del partit. costa va jugar un bon úl-tim quart, malgrat haurà de ser més constant i Álvaro Muñoz va demostrar ser un tirador, ràpid, oportú i valent. també s’ha de dir que el partit ja es va viure en unes circums-tàncies estranyes. Poc públic per la coincidència amb la Shop-ping Night i amb el dia previ a la celebració del referèndum. I això va surar a l’ambient durant tot el partit. al final, però, el pú-blic va marxar content i satisfet del congost.


ENTRETENIMENT

HORòSCOP

ÀRIES - 21 / 03 - 20 / 04Molt bona setmana per gaudir del ro-manticisme i d’una segona lluna de mel amb la vostra parella. Setmana de celebració i de relax, amb la qual cosa us ho passareu molt bé.TAURE - 21 / 04 - 20 / 05Tindreu notícies de persones de lluny, sobretot amistats vostres de les quals feia temps que no sabí-eu res, i això us alegrarà molt. Val la pena que en gaudiu.BESSONS - 21 / 05 - 21 / 06Convé que escolteu més les perso-nes de dintre de casa vostra, princi-palment pares, germans, etcètera, ja que gràcies a ells es milloraran alguns temes laborals.CRANC - 22 / 06 - 22 / 07Heu de tenir més paciència amb to-tes les coses relacionades amb la fei-na, principalment amb les persones de dintre, ja que es poden produir les baralles i els malentesos. Vigileu.LLEÓ - 23 / 07 - 23 / 08Deixeu el vostre orgull de costat i de-mostreu els vostres sentiments amb la persona que estimeu, ja que aques-ta necessitarà més de vosaltres. Hi heu de confiar més.VERGE - 24 / 08 - 22 / 09Veureu les coses millor que dies en-rere. Això us produirà molta energia i moltes ganes de fer coses noves. Les persones que no tenen feina en po-den trobar una de molt bona.BALANÇA - 23 / 09 - 20 / 10Confieu més en la vostra intuïció i no us escolteu tant les persones del vostre voltant, ja que l’únic que us portaran seran mals de caps, prin-cipalment amb la família.ESCORPÍ - 21 / 10 - 22 / 11Heu d’anar amb compte aquesta set-mana si teníeu la intenció de com-prar, vendre o moure diners. També amb el que són signatures de docu-ments. Espereu-vos uns dies.SAGITARI - 23 / 11 - 21 / 12Teniu intenció de començar una die-ta? Doncs aquesta és la millor setma-na per fer-ho. Cuideu-vos més, feu una mica d’esport, deixeu els mals hàbits de costat i us trobareu millor.CAPRICORN - 22 / 12 - 21 / 01Tindreu notícies de persones de qui fa temps que no sabíeu res. Serà una setmana de festes, celebracions, sor-tides i passar-ho bé. Val la pena que ho aprofiteu.AQUARI - 22 / 01 - 19 / 02Per a les persones que no tenen fei-na aquesta és una molt bona setma-na per començar a moure’s, a enviar currículums. Trobareu la feina que esteu buscant.PEIXOS - 20 / 02 - 20 / 03Setmana de moltes despeses, totes relacionades dintre casa vostra, si-gui per arreglar coses, pintar o com-prar mobles. La vostra economia se’n veurà afectada.

ABRIL PRATTarotista i astròloga

Tel.: 664 271 017

938 720 205

FREQÜÈNCIA

Anuncia’t a

HORITZONTALS: 1. Exposició domèstica de jogui-nes vàlida fins avui al vespre / 2. Pescar el ca a un pas de llançar. Amb son cant fa de la magrana fruit dels castanys / 3. Centre de totes les enveges. Blat de moro que alguns duen als cabells. Rap escuat / 4. Com a cim és acciden-tat. Estovat de cor / 5. Per culpa d’ell els gals s’estomaquen sovint. Queloni ran gros que ocupa mitja emissora / 6. Recula a la vista de la sogra. Necessita un mocador talla XXL / 7. Troba la vilatana massa cosmopolita. En Palol en vaga de fam / 8. Lliris una mica bonsai. Po-dria ser recent, una troballa així / 9. Ànima de muda. Cegat per cul-pa dels fusibles. De vegades ho és tot i és només un / 10. Peça d’estar per casa en remull. Pica aviam si fa remor de fusta / 11. Del tibat en fa tres. Etern candidat al pre-mi ‘cell ximple’. No falten a dinar ni a sopar / 12. Filar sense cap ni peus. Mini la resistència dels ele-ments / 13. Plantofades que fan morir de riure. ÉS bleda com una mala cosa, la romanalla arbòria.

VERTICALS: 1. Escollida tot i ser força acom-plexada. S’assembla a l’Stanley, el vell verd / 2. Perifèries de Sabadell. Paret en funcions estrictament de-fensives, Si no és ella, hi sona / 3. Temple dedicat a la capital de l’oli. Rega de tal manera que Àger ni es veu / 4. Raça dels decapitats. Franja de terreny entre cases for-ça andrògina. Lletra de través no, de travessa / 5. Aplec d’espàrrecs per complir el dictat. Desaparei-xeu pel mètode del cigarret / 6. La deixem al plateret i en Ferran Tor-rent dóna les gràcies. Acostumaré a marejar el saure / 7. A la punta de la llengua. Sainets ocults rere les infusions. Nòrdic fumador / 8. Creença personal per rematar la paradoxa. Himne de lloança a sant Cactus / 9. Enfadades com dees-ses. Siguis responsables de cau nº 6 / 10. Entesos. Mulates converti-des en fetitxes personals. Un parell d’ous / 11. No és que sigui un gran assortit, però d’aigua ja en surt, ja. Reserva de cervesa pel combat / 12. Extremitat, més que tocable, trastocable. Ocasional, com la fei-na a saltirons de la becària.

MOTS ENCREUATS, per Pau Vidal

URGÈNCIESTot tipus d’urgències 112Bombers i Ambulàncies 112Urg. Primària Bages 93 875 79 67Mossos Bages 93 875 98 00Policia L. Manresa 93 875 29 99HOSPITALSSant Joan de Déu 93 874 21 12Centre Hospitalri 93 873 25 50Clínica Sant Josep 93 874 40 50SERVEISInformació Municipal 010Renfe 902 24 02 02FGC 93 205 15 15Julià 93 431 11 00Alsina Graells 902 42 22 42Castellà 93 874 68 00Eix Bus 93 874 66 66Costa Calsina 93 873 84 54Hispano Igualadina 902 44 77 26Masats 93 804 12 13Radio Taxi 93 874 40 00Taxis Manresa 93 877 08 77Ajunt. Manresa 93 878 23 00TE

LÈFO

NS

D’IN

TERÈ

S

joaquim Gay de Montellà és CONTRAPORTADA com a ...24 l FRQ l PRIMER GRATUÏT DEL BAGES l DEL 5 aL 18 D’octubrE DE 2017

President de la patronal catalana Foment del Treball

“Internacionalització, innovació i formació, claus de la recuperació”

L’ENTREVISTA

joaquim Gay de Montellà i Ferrer-Vidal és un empre-sari català, president de l’organització patronal

Foment del Treball des del 14 març de 2011. Va ser el convidat del darrer programa “Anem per feina” que va oferir Canal Taronja des d’Osona.Gay de Montel là fou un dels vicepresidents de Foment del Treball durant la presidència de Joan Rosell. El va rellevar en la presidència de l’entitat el 14 ma rç de 2011, després que Rosell renunciés al càrrec per centrar-se en la patronal espanyola CEOE, on havia estat escollit president el desembre de 2010. Gay de Montellà forma part del Fòrum Pont Aeri i ha d e f e n s a t p ú b l ic a m e n t u n a tercera via com a solució al procés independentista català.En l’ent rev ista va pa rla r de la recuperació econòmica, de la relació entre el sector empresarial i la universitat, i d’altres aspectes vinculats al món productiu.

Què és el que fa la patronal Foment?Nosaltres som una casa antiga que t é l ’or igen qu a n molt s c a t a l a n s r e c l a m a v e n d u e s c o s e s p r i n c i p a l m e n t , q u e eren el comerç amb les Índies Or ienta ls, el que av u i ser ia Centreamèrica, estem parlant de 1770, i després una protecció de la incipient industria tèxtil, una part concentrada a la zona de l’entorn del Ter i de les conques de l’interior de la Catalunya Central enfront de les importacions de teixits de França i Anglaterra. D’allò va sortir una comissió de f àbr iques i és l’or igen de diferents entitats que es van fundar, sempre va ser dominant el sector tèxtil fins l’any 1940, en què ja hi participen d’una manera més activa altres sectors com el metall. Del tèxtil passem al metall i del metall a la màquina i de la màquina a l’energia i de l’energia a les aplicacions tecnològiques. És aquest el recorregut que hi ha hagut.

Amb els anys hi ha hagut molts

canvis, oi?Segur que sí, però un sector com el tèxtil, en què les capacitats i els valors d’alguns empresaris han fet que sigui el més potent, vol dir que tot aquest teixit s’ha tornat a regenerar, ha tingut molt de temps de dificultats, però s’ha regenerat amb moltes activitats i precisament en el tèxtil.

Estem justament a la colònia r o s s i n y ol, on h i v a h a v er l’equivalent al president dels empresaris de l’època...M’ag rada aquesta referència històrica perquè nosa lt res a Foment tenim un dels quadres de Rossinyol que es diu La fàbrica, i La fàbrica és la primera vegada que un pintor, germà del que era president del Foment del Treball en aquell moment i que era el més lliberal, progressista del moment, pinta d’una manera organitzada una sala que podria ser la d’aquí, on tres dones estan organitzades treballant de manera industrial. I aquest quadre que es diu La fàbrica.

Sebastià raurell

És ev ident que tot el que és l’evolució industrial sempre surt, és a dir, que gairebé em trobo a casa.

Com està el món industrial en aquests moments?Estem tenim una època molt bona, hem recuperat molt des de l’any 2013. El 2014 va ser de canvi i després ja es consolida el 2015, el 2016 i el 2017, i esperem que millori el 2018 i el 2019, perquè els cicles sempre canvien, no serà sempre el mateix. A Catalunya tenim creixement: devem estar per sobre de 3 punts del PIB i a la resta de l’Estat estem a tocar del 3, amb la qual cosa l’esforç que hi ha hagut en la internacionalització, la innovació que s’ha incorporat en els productes i la formació que s’ha fet a la gent que s’ha incorporat al món del treball són evidents, i això fa que les nostres indústries i els nostres serveis siguin molt atractius i que en aquest moment Catalunya

concentri del 30 % o 32 % de la importació de tot l’Estat. No és gaire habitual que només amb el 18 % de la població s’arribi a aquest punt. Vol dir que els catalans som molt competitius.

La revifalla que es comença a percebre al carrer, hi és de debò?Sí, tenim borses del món del t reball amb dif icultats, però jo vull recordar que l’any 2013 teníem una borsa que estava a l’entorn del 23 % i ara estem vora el 15,8 % de desocupació. És molt encara , eh?, però hem ba i x at 8 pu nt s, que és molt important, però també hem de recordar que tenim una part que és basta nt est r uct u ra l i que segurament és el doble de la majoria de països europeus que tenen el 4 o el 5, i nosaltres tenim entre un 8 i 10, que és molt estructural.

La situació política (l’entrevista es va fer el 26 de setembre) com

es veu des de Foment?Nosaltres tenim molt de respecte al que són els sentiments. La nostra part és la part econòmica, i econòmicament el país funciona amb les dades de creixement que deia abans i tenim davant uns anys de creixement. Quant al que són els sentiments i a s p e c t e s de l ’e c onom i a i l’empresa, nosaltres hem de tenir respecte i mirar de ser actius, fer propostes i esperar a partir del dia 2 a veure quin és el model amb què haurem de treballar, i amb el model serà bo que hi trobem diàleg.

Els empresaris estan a l’expec-tativa?Els empresaris estan treballant, la qua l cosa no vol d i r que algun empresari, algun grup i nt e r n ac ion a l , pu g u i e s t a r esperant la consumació d’unes i n q u i e t u d s o d’u n p r o c é s , però l’economia continua, els empresaris aixequen cada dia la porta i el resultat és una bona cont r ibuc ió a l benest a r del conjunt de la societat.

La formació per a l f utur és cabdal i el paper que hi té la Universitat de Vic, Universitat Central de Catalunya, ha fet que això funcioni. Les universitats cada cop van més de la mà del sector empresarial?Jo crec que nosaltres no hem fet els deures que hauríem d’haver fet en el món de la universitat i jo no sé en el món de la universitat perquè el meu món és el de les empreses i reconec que no hem sabut acostar-nos-hi i enllaçar la sort ida amb programes de beques. Potser, la legalització tampoc és ga i re còmoda perquè els programes demanen certes coses, fins i tot en els contractes de gent que treball i a l’est iu. Jo crec que amb les administracions, i sobretot amb la Generalitat, hem de seguir treballant en aquest camí perquè no perdem aquests valors, perquè des de la sortida d’una carrera i trobar feina no hagi de passar tant de temps. Hem de dona r u na resposta ràpida. Hem de treballar per afavorir aquesta encardinació. No pot ser que es perdi tant de temps. n

clam de condemna i d’afirmació · entrevista a joaquim gay de montellà freqÜÈncia president...

Documents