ciutats intel ligentscentredestudis.gava.ppe.entitats.diba.cat/wp...ciutats intel·ligents marc...
TRANSCRIPT
Ciutats
Intel·ligents
Marc García Plaza
Col·legi Santo Angel
Batxillerat Tecnològic
Tutora: Sonia Tarancón
Data d’entrega: 10/01/2017
2
Índex
1. Introducció ......................................................................................................................... 4
2. Ciutats intel·ligents ............................................................................................................ 5
3. Per què són necessàries les ciutats intel·ligents? .............................................................. 6
4. Avantatges d’una Smart City: ........................................................................................... 6
5. Ciutats que estan començant a ser intel·ligents o volen ser-ho: ........................................ 7
6. Els 4 grans pilars en que es divideix una ciutat intel·ligent són: ......................................... 7
-Smart Living:..................................................................................................................... 7
-Mobilitat: ........................................................................................................................... 7
-Medi Ambient: ................................................................................................................... 7
-Infraestructures: ................................................................................................................ 8
7. Estratègies d’una ciutat intel·ligent: ................................................................................... 8
8. Una ciutat ha de seguir tres passos per dur a terme els projectes de Smart City: ............. 8
9. El Sistema d’Informació de Les Ciutats Intel·ligents (“The Smart Cities Information
System”) SCIS: ..................................................................................................................... 9
10. Competències pròpies que han de tenir els municipis espanyols: ................................... 9
11. Serveis obligatoris dels municipis a Espanya: ................................................................10
12. CIMI y la tecnologia: .......................................................................................................11
13. Viladecans com a ciutat intel·ligent: ................................................................................13
14. Viladecans en Smart Living: ...........................................................................................15
Educació: ..........................................................................................................................15
Salut: ................................................................................................................................15
Ciutadania: .......................................................................................................................16
Governança: .....................................................................................................................16
Competitivitat: ...................................................................................................................16
15. Viladecans en Infraestructura: ........................................................................................16
16. Comparativa entre dos ciutats: Gavà i Viladecans ..........................................................17
16.1 Ingressos ..................................................................................................................17
16.1.1 Ingressos a Gavà ...............................................................................................17
16.1.2 Ingressos a Viladecans ......................................................................................18
16.2 Despeses ..................................................................................................................19
16.2.1 Despeses a Gavà ...............................................................................................19
16.2.2 Pressupost de Gavà i inversió en educació ........................................................19
16.2.3 Despeses a Viladecans ......................................................................................21
16.2.4 Pressupost a Viladecans i inversió en educació i infraestructures .....................22
3
16.3 Conclusió gràfiques de despeses i inversió en educació Gavà i Viladecans ..........23
17. Educació i Infraestructures .............................................................................................24
17.1 Educació a Viladecans: .............................................................................................24
17.2 Educació a Gavà: ......................................................................................................27
17.3 Infraestructures a Viladecans: ...................................................................................31
17.4 Infraestructures a Gavà: ............................................................................................32
18. Ciutats més intel·ligents del món ....................................................................................33
19. Barcelona Smart City ......................................................................................................33
20. Smart City Expo World Congress ...................................................................................35
21. Prediccions fetes al Smart City World Congress per l’empresa IDC: ..............................38
22. Part pràctica: ..................................................................................................................39
22.1 Entrevista Ramon Viader i Bosch (Coordinador del Comitè Director Smart City a
l’Ajuntament de Viladecans) ..............................................................................................39
22.2 Qüestions del congrés Smart City Expo World Congress (Barcelona) ......................41
23. Conclusions: ...................................................................................................................44
24. Bibliografia i web grafia ..................................................................................................45
25. Agraïments: ....................................................................................................................47
4
1. Introducció
Quan se’ns va plantejar a primer de Batxillerat que havíem d’escollir un tema, per fer
el nostre treball de recerca, no sabia de què fer-ho. La meva mare, que en aquell
temps treballava a l’ajuntament de Viladecans, em va explicar que estaven fent un
munt de coses i tenien un projecte per millorar la ciutat, un projecte de ciutat
intel·ligent. Jo, en aquell moment, no sabia res de les ciutats intel·ligents i em va
entrar la curiositat de buscar què era el que estaven fent a la ciutat on visc. Després
de veure a la pàgina oficial de l’ajuntament tot el projecte que estaven portant a
terme, vaig quedar impressionat per totes les coses que havien fet, estaven fent i
farien i pel poc que se sap d’això.
Per tant, vaig decidir endinsar-me en el tema de les ciutats intel·ligents.
Posteriorment, em vaig plantejar la idea de fer una comparació amb Gavà que és la
ciutat veïna de Viladecans i al ser semblants en quant a població economia i societat
podria comprovar si Viladecans amb el seu projecte de Smart City tenia un cert
avantatge respecte Gavà. En la meva part pràctica vaig decidir que serien les
entrevistes amb les persones involucrades en el projecte de Smart City a
Viladecans. Al novembre se’m va presentar l’oportunitat d’assistir al Congrés
Mundial de les Ciutats Intel·ligents a Barcelona, al qual vaig poder anar i gaudir de
l’experiència de poder parlar del meu treball amb gent experta en el tema. Finalment,
també parlo de Barcelona ja que és un referent de ciutat intel·ligent per tota Espanya
i d’alguna manera, al estar tan pròxima a Viladecans, pot haver-la influenciat.
5
2. Ciutats intel·ligents
El segle XXI és el segle de les ciutats, al 2007 la població urbana va sobrepassar la
població rural i es preveu que al 2050 pràcticament el 70% de la població mundial
sigui urbana. Aquesta meitat de la població que resideix en ciutats genera el 80% del
PIB mundial. Per fer-se una idea de la gran activitat que tenen les ciutats, s’estima
que les ciutats consumeixen un 75% dels recursos i l’energia mundial i generen el
80% dels gasos contaminants responsables de l’efecte hivernacle.
Les ciutats intel·ligents són un
desenvolupament urbà que es
basen en la sostenibilitat, és a
dir, que siguin capaços de
respondre adequadament a
les necessitats d'institucions,
empreses i habitants, en
termes econòmics, socials i
mediambientals.
Recordem que perquè un projecte sigui sostenible (representat amb una essa
majúscula) ha de ser econòmic, ambiental i social.
Ambiental: Que sigui respectuós amb el medi ambient
Econòmic: Que no representi un gran cost el projecte
Social: Que estigui acceptat per la població
Les ciutats intel·ligents es basen en infraestructures eficients, electricitat,
telecomunicacions, gas, transport, serveis d'emergència i seguretat, equipaments
públics que milloren la qualitat de vida dels ciutadans, sent més eficaces i oferint
nous serveis de qualitat, respectant els aspectes ambientals.
6
En poques paraules, una ciutat intel·ligent és la que s’encarrega de millorar la
qualitat de vida dels seus ciutadans i ofereix eines perquè siguin més intel·ligents
respectant sempre el medi ambient.
3. Per què són necessàries les ciutats intel·ligents?
Integrar l'ús de la tecnologia de la informació i comunicacions en l'evolució d'una
ciutat no només són millores en la prestació de serveis, sinó que és una via
sostenible pel desenvolupament econòmic i social en les pròximes dècades de
l'economia de les ciutats i, per tant, l'economia dels països.
4. Avantatges d’una Smart City:
- Redueix la despesa pública: Redueix la despesa pública dedicada a la prestació i
gestió dels serveis públics.
- Incrementa l’eficiència i la qualitat dels serveis: És possible realitzar una gestió més
eficient dels recursos i millorar la qualitat dels serveis prestats.
- Ofereix suport en la presa de decisions: Facilita la identificació de les necessitats
de la ciutat i la planificació de nous serveis per oferir-los suport.
- Afavoreix la innovació: Ofereix una plataforma ideal per innovar, nous negocis i
idees i en general afavorir el desenvolupament.
- Ofereix informació en temps real: Millora el grau de conscienciació dels ciutadans
sobre l'entorn en el que habiten proporcionant informació que flueix en temps real i a
la vegada millora la transparència de l'administració.
7
5. Ciutats que estan començant a ser intel·ligents o volen ser-ho:
Realment una ciutat mai arribarà a ser al 100% intel·ligent ja que per ser-ho hauria
de complir el “City Protocol”. El “City Protocol Society” és el protocol que han de
seguir les ciutats per arribar a ser intel·ligents en tots els seus aspectes (cosa que
seria impossible que una ciutat fos intel·ligent en tots el seus àmbits, el millor és
centrar-se en els punts febles i millorar-los). Va ser redactat al 2013 per les ciutats
de Barcelona, Amsterdam, Quito, la universitat de Chicago, la New York Academy of
Sciencies i empreses com CISCO (empresa que es dedica a les telecomunicacions)
i GDF SUEZ (empresa dedicada a la generació, comercialització i control de
l’energia). Per tant diem que una ciutat és intel·ligent quan té i està portant a terme
projectes de ciutat intel·ligent sinó cap ciutat ho seria.
Una ciutat que vol ser intel·ligent ha de fer un estudi per esbrinar quins són els seus
punt forts i febles i així començar a plantejar els projectes i dur a terme els que són
més essencials, per exemple si una ciutat li fa falta una remodelació de la gestió de
residus, ja que provoca embussos i els contenidors es desborden, doncs la ciutat no
es posaria a remodelar l’enlluernat de la ciutat, ja que d’aquesta manera no seria
una ciutat intel·ligent. Hauria de fer un projecte immediat per solucionar el problema
de la gestió de residus.
6. Els 4 grans pilars en que es divideix una ciutat intel·ligent són:
-Smart Living: Projectes que tenen a veure amb l’educació, la sanitat, la
ciutadania, la governança...
-Mobilitat: Projectes que tenen a veure amb el trànsit, la seguretat viària, els
transport públics com la bicicleta, l’autobús...Zones d’aparcament de vehicles...
-Medi Ambient: Projectes contra el canvi climàtic, ja sigui amb l’obtenció
d’energies renovables, gestió de l’energia etc. Projectes per la millora de la qualitat
ambiental de la ciutat com la gestió de residus, aigües...Conservar la biodiversitat de
la ciutat, millorar el paisatge etc.
8
-Infraestructures: És l’eix indispensable que actua com a eina per a la resta de
projectes de ciutat intel·ligent.
7. Estratègies d’una ciutat intel·ligent:
El concepte de Smart City és un desenvolupament del govern local per aconseguir:
desenvolupar-se de manera sostenible, millorar la resiliència (capacitat que té una
ciutat per recuperar-se dels impactes que pot tenir com avaries en el sistemes etc.),
satisfer les expectatives del ciutadans, atreure inversions, nous negocis i talent.
Aquesta és una tasca complexa quan li sumem uns recursos financers limitats,
poblacions de ràpid creixement i infraestructures limitades o en estat de envelliment.
Per aquest motiu, normalment, els líders de les Ciutats Intel·ligents busquen invertir
en solucions que generen beneficis clars o un retorn de les inversions. Les solucions
de les Ciutats Intel·ligents són les tecnologies de la informació i la comunicació
(TIC). Són el conjunt de tecnologies desenvolupades per a gestionar informació i
enviar-lo d'un lloc a un altre. Poden emmagatzemar informació i recuperar-la
posteriorment, enviar i rebre informació d'un lloc a un altre, o processar informació
per calcular els resultats i preparar informes, entre d’altres coses. Les Smart Cities
s’aprofiten de les TIC, no només per oferir serveis de major qualitat als seus
ciutadans, també les utilitzen per aconseguir estalvis molt significatius en els costos
d’operacions i també per modificar el comportament dels funcionaris o treballadors
governamentals.
8. Una ciutat ha de seguir tres passos per dur a terme els projectes
de Smart City:
1r 2n
Reflexió
interna del
projecte
Desenvolupament
intern dels projectes
(Impulsats per
l’ajuntament)
Obertura a
les empreses
i ciutadans
3r
9
9. El Sistema d’Informació de Les Ciutats Intel·ligents (“The Smart
Cities Information System”) SCIS:
Creat amb el suport de la Comissió Europea, reuneix a tots els promotors de
projectes, ciutats, institucions, industries i experts de tota Europa per intercanviar
informació, dades, experiències i coneixements col·laborant així en la creació de
Ciutats Intel·ligents i entorns urbans sostenibles.
10. Competències pròpies que han de tenir els municipis
espanyols:
1. Seguretat en espais públics.
2. Gestió del trànsit de vehicles i persones en la via pública.
3. Protecció civil, prevenció i extinció d'incendis.
4. Planificació, gestió, execució i disciplina urbanística; promoció i gestió d'habitatge;
parcs i jardins, la pavimentació de vies urbanes i conservació de carreteres i camins
rurals.
5. Protecció del medi ambient.
6. Alimentació, escorxadors, fires, mercats i defensa dels consumidors i usuaris.
7. Protecció de la salut pública.
8 Participació en la gestió d'atenció primària per a la seva salut.
9. Cementiris i serveis funeraris.
10. Prestació de serveis socials, promoció i reinserció social.
11. Aigua potable i enllumenat públic; carrer de neteja, serveis de recollida i
tractament de residus, aigües residuals i tractament de residus d'aigua.
12. Transport de passatgers públic.
13. Activitats o culturals i instal·lacions esportives, ocupació de temps de lleure;
Turisme.
10
14. Participar en l'ensenyament de programació i cooperar amb l'administració
educativa en la creació, construcció i manteniment de les escoles públiques,
intervenir en els seus cossos de gestió i participin en la supervisió de la conformitat
de l'obligatòria l'escolarització.
11. Serveis obligatoris dels municipis a Espanya:
1 Enllumenat públic
2 Cementiri
3 Recollida de residus
4 Neteja
5 Subministrament domiciliari d’aigua potable
6 Clavegueram
7 Accés als nuclis de població
8 Pavimentació de les vies públiques
9 Control d'aliments i begudes
10 Parcs públics
11 Biblioteca pública
12 Mercats
13 Tractament de residus
14 Protecció civil
15 Prestació de serveis socials
16 Prevenció i lluita contra incendis
17 Instal·lacions d’esport
18 Escorxador
19 Transport urbà de viatgers
20 Protecció del medi ambient
Tots els municipis
+ de 5.000 habitants
+ de 20.000 habitants
+ de 50.000 habitants
11
12. CIMI y la tecnologia:
Encara que les ciutats no només es basen en la tecnologia, les TIC (Tecnologies de
la Informació i la Comunicació) són la columna vertebral de qualsevol ciutat que
vulgui ser dita “Intel·ligent”. Aquí és on entra el CMI, que és un indicador que te com
a objectiu ajudar als ciutadans i governants a entendre les 10 dimensions
fonamentals d’una ciutat:
Ciutats Líders
Governabilitat Ottawa (Canada)
Planificació urbana Copenhagen (Dinamarca)
Gestió pública Washington D.C (Estats Units)
Tecnologia Tokio (Japó)
Medi Ambient Zurich (Suïssa)
Internacionalitat Paris (França)
Cohesió Social Helsinki (Finlàndia)
Mobilitat i transport Seoul (Korea del Sud)
Capital humà Londres (Gran Bretanya)
Economia New York City (Estats Units)
A continuació veurem que es té en compte en tots els indicadors:
- Governabilitat: Índex de la força dels drets legals, índex de corrupció, funcions del
departament d’innovació, serveis web que ofereix el govern i el servei de dades
obertes (Open Data).
- Planificació urbana: Percentatge de la població amb accés a instal·lacions de
sanejament, nombre de persones per habitatge, nombre de tendes de bicicletes i
bicicletes i nombre d’arquitectes.
- Gestió Pública: Taxa d’impostos total, reserves per càpita, ambaixades i impost de
vendes.
12
- Tecnologia: Nombre d’amples de banda, punts Wi-Fi, mòbils, usuaris de
Facebook, direccions IP i smart phones per càpita. També s’inclou la qualitat dels
serveis web i l’índex d’innovació.
- Medi Ambient: Índex del percentatge de CO2, de metà, de pol·lució i el
percentatge de la població amb accés al subministrament de l’aigua.
- Internacionalitat: Nombre de turistes, d’hotels, de passatgers que viatgen en
aerolínies i el nombre de conferències i meetings internacionals.
- Cohesió Social: Nombre de morts, taxa de criminalitat, índex de la salut, taxa
d’atur i taxa de dones treballant en l’administració pública.
- Mobilitat i transport: Índex de tràfic, nombre d’accidents, d’estacions de metro, de
vols en avió i l’índex del tràfic pel desplaçament al treball.
- Capital humà: Nombre de persones amb educació superior, nombre d’escoles,
universitats, museus i galeries d’art.
- Economia: Productivitat, temps requerit per començar un negoci, facilitat per
començar un negoci, percentatge de persones emprenedores i el PIB.
Tots els indicadors estan vinculats amb un objectiu estratègic que condueix a un
desenvolupament diferent econòmic local: la creació d’una ciutat global, la promoció
de ser emprenedor, la innovació, entre d’altres.
La CIMI doncs té una llista de 181 ciutats on trobem a Barcelona en la posició 33
amb un CIMI de 78,1 sobre 100, sent la primera ciutat espanyola en la classificació
mundial on Madrid li segueix just darrere en la posició 34 amb un CIMI de 78,06. Les
5 primeres ciutats són New York, Londres, Paris, San Francisco i Boston amb un
CIMI de 100, 99.65, 92.89, 92.41 i 91.68 respectivament.
Ciutats espanyoles a banda de Madrid i Barcelona dintre del la classificació de CIMI
trobem a Valencia en la posició 49, a Màlaga en la posició 58, a A Coruña en la
posició 60, a Sevilla en la posició 67 i a Bilbao en la posició 69. No està gaire
malament per Espanya tenint en compte que dins d’aquesta classificació n’hi ha 181
ciutats.
13
A continuació veiem la gràfica de Barcelona de la puntuació treta al CIMI. Els seus
punts febles són la governabilitat, la internacionalitat, la mobilitat i el transport i el
capital humà segons els criteris de CIMI. El seu punt fort és la cohesió social.
13. Viladecans com a ciutat intel·ligent:
He volgut centrar el meu treball d’investigació en la ciutat
on visc, que és Viladecans. Es situa en la comarca del
Baix Llobregat, en la província i àrea metropolitana de
Barcelona.
Aquesta ciutat té un projecte propi de ciutat intel·ligent i
fent referència amb els passos a seguir per dur a terme un
projecte de ciutat intel·ligent, ells diuen que es troben
entre la segona i tercera fase. La seva missió en aquest
projecte és millorar la sostenibilitat ambiental i econòmica,
dotar de majors oportunitats al municipi i convertir els seus
ciutadans en ciutadans més intel·ligents que utilitzen i incorporen la tecnologia en la
seva gestió quotidiana, i disposen de les millors infraestructures de comunicació per
actuar d’una manera més eficient. La seva visió és la d’una ciutat que està altament
connectada, que incorpora la innovació tecnològica i de gestió per la provisió dels
seus serveis. La estratègia que estan fent servir és la inversió en xarxes de
0
20
40
60
80
100Governabilitat
Planificació urbana
Gestió pública
Tecnologia
Medi Ambient
Internacionalitat
Cohesió Social
Mobilitat i transport
Capital humà
Economia
Serie 1
14
telecomunicació, desenvolupament de serveis intel·ligents sobre aquestes xarxes i
millora de la competitivitat.
Dintre dels 4 pilars per desenvolupar una ciutat intel·ligent, Viladecans té diferents
projectes en cadascun dels blocs, però ells han vist que com a ciutat necessitaven
invertir més esforç i diners començant per les infraestructures que seria la fibra
òptica neutra que té. Juntament amb una ciutat del País Basc són les úniques ciutats
a Espanya que tenen aquesta tecnologia. Aquesta fibra òptica neutre està posada
pels fons públics i fa que altres empreses puguin posar els seus serveis de fibra
òptica a preus més que competents. Amb les infraestructures es van voler centrar en
el Smart Living, concretament en l’educació oferint a totes les escoles tan públiques
com privades fibra òptica, pantalles digitals i tecnologies per millorar l’educació de la
ciutat, reduint així un 20% de la despesa energètica. Van veure que era la millor
inversió que es pot fer, invertir en el futur de la ciutat, els nens i nenes.
Fibra òptica neutre
Consisteix en que l’Administració Pública actua
com a operador, d’aquesta forma, alquila el seu
servei a les companyies que ho desitgin. Així
doncs, es cobreixen els costos de gestió i
manteniment.
A Viladecans van ser previsors i als anys 90 ja
van preparar els nous barris per la fibra òptica, deixant tubs per on més tard passaria
la xarxa de cables. Des de l’ajuntament asseguren que els semblava democràtic i
necessari posar a l’abast de tothom l’alta velocitat.
Gràcies a aquesta fibra òptica neutre la població pot triar diferents ofertes molt
assequibles per la seva fibra òptica, com la que ofereix la operadora sueca Adamo
on per menys de 17 euros mensuals pots gaudir de 1000Mbps reals. Des d’Adamo
diuen que no han triat el preu que marquen les operadores dominants, sino el que
creuen que és just.
15
14. Viladecans en Smart Living:
És el punt fort de Viladecans i per on van començar el projecte.
Com em va comentar Ramon Viader i Bosch, Coordinador del Comitè Director Smart
City a l’Ajuntament de Viladecans, quan vaig anar a fer-li unes preguntes sobre el
projecte de Smart City a Viladecans que està portant a terme: “Nosaltres entenem
una ciutat intel·ligent com la ciutat que vol que els seus ciutadans siguin més
intel·ligents per això vam invertir en Smart Living, principalment en l’educació, ja que
els nens són el futur”.
Smart Living engloba: educació, salut, ciutadania, governança i competitivitat. A
continuació parlaré de cóm han desenvolupat cada apartat.
Educació: Van invertir en fibra òptica i tots el centres escolars de Viladecans
(escoles bressol municipals, centres d’educació primària, instituts d’educació
secundària i col·legis concertats) disposen de fibra òptica. Gràcies a això s’han
impulsat projectes d’innovació educativa, de la que s’han beneficiat més de 11.000
nens i nenes. També, fan el que anomenen Jornades d’Intercanvi que consisteixen
en reunir tots els docents de les escoles públiques per intercanviar experiències
alhora de preparar materials docents amb aquesta nova eina, ja que s’han implantat
pantalles digitals a tots els col·legis públics de Viladecans i valorar els seus resultats,
d’aquesta manera tots aprenen de tots d’aquestes noves eines indispensables en
una aula.
Salut: En aquest àmbit no van funcionar gaire bé els projectes que van donar a
terme tot i això que els projectes eren bons. Un d’ells és l’Esencial Tablet que són
tabletes que tenen una aplicació creada per Orange que simplifica el sistema
operatiu perquè sigui més fàcil d’entendre per una persona gran i un dels seus
apartats és la salut on es pot veure els medicaments que has de prendre i les cites
mèdiques. L’altre projecte s’anomenava CarismaTIC i també té a veure amb les
tables. Consisteix en una aplicació que permet el contacte més proper amb persones
del sector sanitari per rebre una atenció més personalitzada. El problema és que la
gent gran no es va acabar d’adaptar a l’ús de les tabletes i es va haver de parar el
projecte.
16
Ciutadania: Disposa d’una web municipal en la què el ciutadà pot consultar el
pròxims esdeveniments i l’actualitat de la seva ciutat.
Governança: Viladecans volia tenir una governança
transparenta i per això es va unir al projecte Open Data que té
per objectiu posar a disposició de la societat les dades que
gestiona l'administració pública en formats fàcils i que
qualsevol ciutadà o empresa pot analitzar, reutilitzar i
redistribuir aquestes dades generant nous serveis. Això
també permet que l’administració pública millori en
transparència i govern obert, alhora que fomenta la generació
de riquesa mitjançant una gestió intel·ligent dels recursos. Cal
dir que aquest projecte el formen 7 ciutats que són 30% de la
població catalana que són: Barcelona, Badalona, Cornellà, El
Prat, Sant Feliu, Tarragona i Viladecans. Aquestes ciutats
estan governades per diferents partits polítics per tant es diu que és un projecte sòlid
i transversal. A més de tot això Viladecans disposa d’un xat obert amb l’Alcalde, el
senyor Carles Ruiz, que és obert a tothom i pots parlar de tot mena de qüestions
sobre la ciutat.
Competitivitat: Disposa d’una web de turisme per saber els punts d’interès de la
ciutat, els pròxims esdeveniments... Disposen també d’una base de dades on estan
recollits tots els negocis de Viladecans.
15. Viladecans en Infraestructura:
Viladecans va voler apostar per una xarxa de fibra òptica per tota la ciutat i estarà
totalment complerta al 2018. Aquest projecte l’han anomenat W!CABLE i
l’ajuntament ha fet una concessió a l’empresa Overon, del grup Mediapro, que
invertirà 4 milions d’euros perquè W!CABLE s’estengui progressivament per gairebé
tots els racons de Viladecans. I perquè la gestioni durant 15 anys.
Encara que la gestioni un empresa, W!CABLE és propietat municipal i funcionarà
com fins ara, com a operador neutre. Això vol dir que seguirà sent una xarxa oberta
17
a qualsevol operadora que vulgui oferir els seus serveis d’Internet, telèfon, televisió...
Per tant, això fa que hagin més ofertes i productes d’aquestes operadores que
puguis escollir a preus més assequibles. Des de l’ajuntament diuen que ha sigut un
complert èxit, ja que, més de 2.500 llars de Viladecans disposen de la possibilitat de
connectar-se a Internet a una velocitat de fins a 1 GBps, una cinquantena
d’empreses tenen velocitats com a Corea del Sud o al Japó, un fet que les fa molt
més competitives i fa que les empreses vinguin a Viladecans buscant aquesta
connexió tan rapida i un lloc per assentar-se. També com ja hem dit abans la fibra ha
arribat als centres educatius on és necessari per treballar amb les eines necessàries
d’avui en dia en una aula.
16. Comparativa entre dos ciutats: Gavà i Viladecans
Tots dos ajuntaments són transparents i qualsevol pot accedir als ingressos i
despeses. Viladecans deixa ben clar d’on venen els seus ingressos i cap a on
destina cada euro mentre que Gavà, també hi pots veure clarament d’on venen els
ingressos, però les despeses no queden gaire clares i et trobaràs amb documents no
gaire ben fets, sobretot els de 2013 cap a enrere. D’aquesta manera, els gràfics que
trobareu a continuació son fets amb les dades extretes que he trobat investigant.
16.1 Ingressos
16.1.1 Ingressos a Gavà
Gavà disposa d’un pressupost de 55,37 milions d’euros. A continuació veiem d’on
surten els ingressos.
18
16.1.2 Ingressos a Viladecans
Viladecans disposa d’un pressupost de 61,87 milions d’euros. A continuació veiem
d’on surten els ingressos.
IBI 32%
Transferències d'estat 23%
Taxes i preu públics 19%
Resta d'impostos
16%
Ingressos patrimonials
3%
Transferències Generalitat
4%
Resta de transferències
2%
Impostos indirectes
1%
IBI 37%
Trasnferències d'estat 22%
Taxes i preus públics
7%
Resta d'impostos 21%
Ingresos patrimonials
1%
Transferències Generalitat
4%
Resta de tranferències
7%
Impostos indirectes
1%
19
16.2 Despeses
16.2.1 Despeses a Gavà
A continuació podem veure les despeses de Gavà.
16.2.2 Pressupost de Gavà i inversió en educació
A continuació veiem els pressupostos de Gavà on es veu reflectida la crisi bancària
del 2010 ja que la baixada de pressupost es bastant gran, d’uns 5,42 milions d’euros
del 2010 al 2011 exactament. Encara que els documents no estaven gaire ben fets,
jo he anat sumant tots els diner invertits per l’ajuntament en educació i això és el que
ha donat. Veiem que la inversió en educació va pujant cada any fins arribar al 2015
on fa una gran baixada d’uns 317910€ del 2014 al 2015, això és almenys el que està
escrit als documents.
Serveis públics bàsics 36%
Actuacions de caràcter general
23%
Producció de béns públics de
caràcter preferent 17%
Deute públic 11%
Actuacions de protecció i
promoció social 9%
Actuacions de caràcter
econòmic 4%
20
2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015
Presupost 47,95 49,33 43,19 37,77 36,1 40,51 40,81 41,61
0
10
20
30
40
50
60
Milio
ns d
'eu
ros
Presupost 2008-2015
0
50000
100000
150000
200000
250000
300000
350000
400000
450000
500000
2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015
Inversió en educació
21
16.2.3 Despeses a Viladecans
A continuació podem veure les despeses de Viladecans que es poden subdividir en
més apartats els tres grans blocs.
34%
26% 24%
16%
Serveis a la ciutadania
Igualtat d'oportunitats
Manteniment de laciutatAcció comunitària
Seguretat iconvivència
61% 24%
15%
Gestió Municipal
Administració irelacions ambla ciutadania
Deutes
Traspàs aaltresadministracion
45%
21%
23%
11%
Promoció de la ciutat
Urbanisme ihabitatge
Mediambient
Ocupació iempresa
Mobilitat
22
16.2.4 Pressupost a Viladecans i inversió en educació i infraestructures
Veiem a continuació la gràfica dels pressupostos des de l’any 2008 fins al 2015 i la
gràfica de la inversió en educació i infraestructures respectivament. En quant a la
gràfica dels pressupostos, veiem reflectida la crisi bancària del 2010, ja que del 2010
al 2011 cau el pressupost 10, 61 milions d’euros. En la gràfica de la inversió en
educació i infraestructures, podem apreciar la importància que Viladecans li dona a
la educació, ja que de la seva inversió parlem de milions d’euros. En l’any 2012 hi ha
una gran pujada en la inversió, degut al projecte W!ESCOLA que comença aquest
any on implantaran fibra òptica en tots els centres educatius de Viladecans i
pantalles digitals. Per tant, és al 2012 on veiem per primer cop la inversió en
infraestructures per millorar la qualitat de vida dels ciutadans i fer-los “Smart citizens”
o ciutadans intel·ligents.
2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015
Presupost 61,07 62,71 68,97 58,36 57,15 60,25 65,8 59,9
0
10
20
30
40
50
60
70
80
Milio
ns d
'eu
ros
Presupost 2008-2015
23
16.3 Conclusió gràfiques de despeses i inversió en educació Gavà i Viladecans
Abans de comentar els gràfics hem de partir de la base que de mitja Viladecans té
12 milions d’euros més de pressupost, per motius externs al treball com el comerç,
població...Sabent això, Viladecans fa una millor gestió de la ciutat i demostra aquest
esperit “Intel·ligent” de voler millorar la ciutat, ja des dels anys 90 on van deixar
construïts els tubs per sota del carrer, per anys més tard poder col·locar els cables
de fibra òptica. És per això que Viladecans no té una data exacta de començament
de ciutat intel·ligent sinó que sempre ha estat fent el possible per millorar la qualitat
de vida dels ciutadans. En les dades es veu reflectit com ni s’esmenta la inversió que
fa Gavà en les infraestructures per les tecnologies de la informació i comunicació, on
s’englobaria la fibra òptica neutre...Ja que a Gavà la inversió en infraestructures
d’aquest tipus és 0. També veiem com gràcies al projecte de ciutat intel·ligent,
Viladecans veu com a prioritat l’educació i el que s’inverteixen són milions d’euros,
mentre que a Gavà no arriba al mig milió. Un altre detall és la crisi bancària de 2010
on els pressupostos de ambdues ciutats baixen del l’ordre de milions d’euros.
0
0,5
1
1,5
2
2,5
3
3,5
4
4,5
5
2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015
Milio
ns d
'eu
ros
Educació
Infraestructures
24
17. Educació i Infraestructures
17.1 Educació a Viladecans:
Viladecans és pionera en l’educació, sent el seu punt fort el projecte de Smart City
de la ciutat. Es dedica una gran inversió en educació, ja que diuen que és la
formació dels seus futurs ciutadans intel·ligents. Per això afirmen que com tenen
aquesta responsabilitat li han de poder oferir les millors eines perquè treguin el millor
d’ells mateixos, ja des de ben petits.
Encara que ja hem esmentat anteriorment les millores fetes en l’educació a
Viladecans, aquestes serien millores per estalviar energia que han fet que les
escoles de Viladecans siguin les protagonistes en el congrés mundial de les ciutats
intel·ligents que es va realitzar la darrera edició:
- Llum intel·ligent a les escoles que s’adapta a la llum natural per estalviar energia.
- Instal·lació de 794 panels solars en els col·legis que suposa un 70% del consum
total.
- Instal·lació de 9 plaques solars que s’utilitzen per la calefacció i estalvia un mínim
del 60%.
- Doble sistema d’aigua que consisteix en reutilitzar l’aigua potable, l’aigua de
regadiu i del banys.
Hem de destacar el projecte 50/50 que és un projecte europeu que va sorgir fa uns
anys amb unes 50 escoles d’Europa i avui dia ja són 500, 100 d’elles de la província
de Barcelona. Les escoles implicades en aquest projecte de Viladecans són Marta
Mata, Montserratina, Pau Casals i Mediterrània. Aquestes escoles s’anomenen
escoles verdes. El projecte té 3 objectius que són estalviar energia, reduir les
emissions de CO2 i la lluita contra el canvi climàtic. Després es fa un reconeixement
a l’ajuntament en qüestió i se li torna el 50% de l’estalvi de consum energètic de
l’escola.
Tot això implica treballar conjuntament per a l’estalvi energètic, i per reduir l’emissió
de gasos d’efecte hivernacle, per això, s’utilitza la metodologia que proporciona
la Diputació de Barcelona, que més de 100 escoles ja estan posant en pràctica a la
25
província. Això permet a les escoles convertir-se en gestors energètics: personal de
neteja, alumnat, professorat, AMPA’s... han de treballar units per aconseguir els
objectius d’estalvi energètic.
Parlem ara dels ciutadans de Viladecans. Què opinen ells sobre els estudis?
A continuació veurem enquestes fetes per l’ajuntament de Viladecans a joves d’entre
13 i 20 anys
1. Per què estudien?
2. Tenen suficient informació de les opcions acadèmiques?
Per treballar del que els
agradaria 66%
Per accedir a altres estudis
26%
Perquè els hi obliguen
4%
Altres 4%
52% 48% Si
No
26
3. Pensen continuar estudiant?
D’aquests gràfics podem extreure dues conclusions. La primeria és que els joves
estudien per aconseguir els seus somnis, de treballar o estudiar on els agradaria. La
segona sorprèn ja que, encara que la meitat dels joves desconeix les opcions
acadèmiques que n’hi ha, veiem com la gran majoria pensa continuar estudiant.
A Viladecans, es compta amb un pla per aconseguir la millora de l’èxit educatiu. Dins
d’aquest marc es realitzen moltes accions que ajuden a garantir l’èxit en la trajectòria
educativa dels joves de la seva ciutat portant a terme accions com:
Pla d’orientació als centres de secundària
Tallers tècniques d’estudi
Espai de suport a l’estudi
Punt d’Informació Descentralitzat als Centres de Secundària
Aules d’estudi nocturnes
Assessoria acadèmica
Jornades Orientació Batxillerats
Formació en el lleure
Guia d’estudis
Activitats de suport als centres educatius
Dinamització dels centres de secundària
Xarxa Transició Escola Treball
Fòrum Treballs de Recerca
Premis igualtat
95%
5%
Si
No
27
Cotutorització del treballs de recerca
Tallers formatius amb certificació
Prevenció de l’absentisme escolar
Consell Escolar Municipal
Xarxa d’Innovació Educativa
Mart XXI
Diversificació curricular Òrbita
Espais d’estudi
Pràctiques formatives a empreses
FP Dual
Emprenedoria social a secundària
Programa d’ajuts, beques i suport a estudiants
17.2 Educació a Gavà:
Parlant d’educació Gavà compta amb dues llars d'infants públiques i onze de
privades. L'Educació Infantil i Primària es pot cursar en sis col·legis públics, cinc
privats-concertats i un de privat. Gavà també disposa d'un Centre d'Educació
Especial. L'Educació Secundària s'imparteix en dos instituts públics, sis privats-
concertats i un de privat.
A Gavà tenen molt clar respecte l’educació que volen garantir la igualtat
d'oportunitats per a totes les persones i famílies. També un del seus objectius és
assegurar la cohesió social i fomentar la solidaritat, mitjançant la promoció d'una
escola digna i que lluiti contra el fracàs escolar. Donen suport a la cultura i les
iniciatives dels i les joves, defensant la igualtat de gènere.
Podem destacar projectes destinats per a l’educació i la gent jove a Gavà:
- Espai Sant Jordi, nou centre cívic de proximitat.
- Ampliació de beques menjador, per llibres i per activitats extraescolars
- Patis oberts a les escoles
- Nou Pla Local de Joventut: El Pla Local de Joventut és la planificació de les
polítiques locals de joventut amb la finalitat de construir un municipi que ofereixi als
28
joves oportunitats, els recursos i els serveis suficients per viure plenament la seva
condició juvenil i la seva plena ciutadania.
- Modernització d'equipaments esportius
Podem concloure que la educació a Gavà es molt amplia però encara es podria
millorar molt parlant des del tema d’infraestructures i fer els centres escolars més
eficients. Tot i així, està molt bé que Gavà inverteixi en els joves i tingui un apartat on
els mateixos joves són els que decideixen els projectes que es duen a terme a Gavà
per a ells.
Els dos objectius clars que tenen a Gavà en l’educació són:
Establir els mecanismes de suport, coordinació i transversalitat necessaris per
augmentar l’eficàcia de les actuacions dels agents educatius, tant formals com no
formals.
Oferir els recursos i els serveis necessaris per facilitar l’èxit en la trajectòria
educativa de les persones joves
Per assolir aquests objectius duen a terme unes accions que són les següents:
Guia educativa
Programa d’Orientació i Acompanyament (POA)
Projectes de coeducació
Escola Municipal d’Educació Especial Maria Felip
Pla Local d’Absentisme Escolar
Assessoria acadèmica i professional a La Casa Gran
Jornades d’orientació acadèmica i professional
PQPI
Fòrum de treballs de recerca
Programa Jove Avança
Mediació en els centres d’ensenyament secundari
Programa de pràctiques a l’Ajuntament de Gavà
Aules d’estudi nocturn
29
Cursos d’idiomes en les aules de formació d’adults
Grups de conversa a La Casa Gran
Taller de tècniques d’estudi i reforç escolar
Gavà també va realitzar una enquesta a 373 joves d’entre 12 i 29 anys per conèixer
la seva opinió sobre les polítiques actuals de joventut. Jo en parlaré i esmentaré les
enquestes que tenen a veure amb l’educació a Gavà.
1. Per què estudien?
2. Dels joves enquestats quins estudien i quins no
Per treballar del que els agradaria
72%
Per accedir a altres estudis
22%
Per omplir el temps lliure
3%
Perquè els obliguen
2%
Altres 1%
Estudien 70%
No estudien
30%
30
3. Tenen suficient informació de les opcions acadèmiques?
4. Pensen continuar estudiant?
Com veiem, hem de tenir en compte, si volem comparar l’enquesta amb la de
Viladecans, el rang d’edat dels enquestats a Gavà és més ampli i per això pot
semblar que a Gavà tenen una altre opinió, però realment seria més o menys la
mateixa si ho féssim amb el mateix rang d’edats, ja que dels 20 cap amunt és més
probable que no vulguin continuar estudiant. Realment veiem com torna a passar el
mateix que a Viladecans. Encara que hi ha una gran part dels joves que desconeix
les possibilitats acadèmiques, després veiem com la gran majoria vol continuar
estudiant.
Si 62%
No 38%
Si 72%
No 28%
31
17.3 Infraestructures a Viladecans:
Ja hem esmentat abans el projecte de
W!CABLE referent al tema de la fibra òptica a
Viladecans, però no és l’únic projecte que tenen
relacionat amb les infraestructures.
L’Ajuntament ha elaborat un mapa del consum
energètic de Viladecans per tenir així una eina a
partir de la qual proposar mesures que permetin
estalviar energia i diners, i reduir les emissions
dels gasos contaminants amb efecte hivernacle que contribueixen al canvi climàtic.
De l’estudi s’extreuen conclusions com que els barris on predominen les cases
unifamiliars tenen en conjunt un consum baix per illes i, en canvi, per habitatge i per
persona el consum és més alt que a d’altres barris. Per contra, les illes del Poblat
Roca tenen un alt consum conjunt, però, quan se centra l’anàlisi en el consum per
habitatge o per persona, les dades revelen que aquest és baix.
Altres projectes de la millora de les infraestructures a Viladecans és la creació de la
nova zona d’activitat econòmica de ca n’Alemnany així també com ingressos pel
municipi. També hem de parlar dels visitants i turistes de tot el món que poden ser
atrets pel complex comercial de Viladecans “The Style Outlets”. Es calcula que en
estar situat en un lloc estratègic, a prop de Barcelona i l’aeroport, pot atreure a uns
2,7 milions de visitants a l’any.
A partir d’aquest projecte han vingut més millores d’infraestructures:
- Millora de la connexió de la ciutat amb l'autopista C-32. Ja s'ha construït un nou
viaducte a la sortida 50 amb dos carrils per sentit.
- Amb la creació de ca n’Alemany, exerceix més pressió per reivindicar l'increment
de les freqüències de tren, del que es beneficiarà tota la ciutat.
- Construcció d'una bassa de laminació d'aigües sota el nou viaducte que redueix el
risc d'inundacions que afecten el Parc Agrari del Baix Llobregat.
32
- Creació d'un pas elevat per a vianants a l'altura del carrer Llobatona que unirà el
sector de Ca n'Alemany amb el polígon del Centre, reforçant la connexió a banda i
banda de la via del tren.
17.4 Infraestructures a Gavà:
Gavà no té un projecte d’infraestructures com a tal com ho té Viladecans, sinó que
simplement té unes prioritats o objectius que volen assolir que és el d’una Gavà més
neta cívica i segura, preservant la convivència i cuidant l'espai públic. Tot això ho
volen aconseguir millorant els barris, amb noves propostes i noves inversions. Els
diferents projectes o obres relacionats amb les infraestructures que tenen a Gavà
són el següents:
- Parc Empresarial Gavà 2: És un espai ambiental i productiu a Joncs i Matabous
-Nova Escola de Mar a la platja
- Ca N'Horta i xarxa de camins: "porta del Garraf"
- Nova edició de "Junts fem barri": inversió i participació
- Recuperació de l'edifici Unió de Cooperadors a la Rambla com a nou equipament
- Habitatges protegits al barri de Can Ribes
- Millora de la neteja i el manteniment de l'espai públic, i campanyes de civisme
Parlant de xarxes, han fet 5 obres a
Gavà per desplegar fibra òptica (no
neutre) però òbviament no està
desplegada en tota Gavà encara.
També té 26 punts Wifi repartits per
Gavà on t’has de registrar i pots accedir
a Wifi gratuït; això sí, la velocitat és de
256Kbps mentre que a Viladecans seria
una mica més rapida, 300Kbps i disposa d’un manual de com connectar-te al seu
web.
33
Com podem veure es tracta de projectes aïllats per millorar aspectes de Gavà, que
és una bona manera per millorar la ciutat però en comparació amb Viladecans Gavà
tracta el problemes de manera aïllada mentre que Viladecans el tracta tot en conjunt
dins d’un mateix projecte amb subprojectes.
18. Ciutats més intel·ligents del món
Com ja he comentat abans aquest any 2016, New
York ha estat la guanyadora, traient-li la primera
posició a Londres. París, San Francisco, Boston,
Amsterdam, Chicago, Seul, Ginebra i Sidney fan
el top ten del món. Cal destacar que al congres de
Smart City International al 2015, Barcelona va sortir guanyadora de Smart City
innovadora de 2015 i va rebre molts premis als seus esforços fets en millorar la
ciutat, sobretot en els àmbits mediambientals.
19. Barcelona Smart City
La ciutat de Barcelona va ser reconeguda al
2015 com la ciutat més intel·ligent a nivell
mundial (Smart Global City 2015) en un
esdeveniment organitzat per Microsoft i
Bismart.
Mitjançant l'ús de sensors, el sistema que
controla els nivells d'aigua pel reg, els
contenidors d'escombraries que indiquen
com de plens estan, els aparcaments, el
flux de persones i l'eficiència energètica
dels edificis de Barcelona entre d’altres coses, van fer que rebés el premi. Resumint
podríem dir que Barcelona és un model de ciutat innovadora pel desenvolupament
urbanístic.
34
Així doncs, s’ha convertit en un model de ciutat intel·ligent de la qual les altres
ciutats poden aprendre. Altres capitals com Nova York i Londres, encara requereixen
una major execució de projectes mediambientals tal i com duen a terme a Barcelona,
tot i l'excel·lència en àrees tals com la capacitat tecnològica i la voluntat de
col·laborar amb els ciutadans a través de les dades obertes o “Open Data”. “Open
Data” consisteix en què els governs i institucions públics haurien de tenir les seves
dades lliures, és a dir, que tothom les poguessin consultar sense cap registre ni
autorització prèvia. Amb aquesta obertura de dades es vol aconseguir millorar la
qualitat de vida i l'eficiència de les polítiques públiques, a més de facilitar l'aparició
de nous serveis i promoure el creixement de tots els sectors de la societat.
Durant la seva presentació a la Fira Internacional Electrònica de Consum al 2014
(International Consumer Electronics Show), el tinent d'alcalde de Barcelona, Antoni
Vives, va dir que gràcies a la iniciativa de convertir-se en una ciutat intel·ligent,
Barcelona estalviava 55 milions d’euros per any, a través de la tecnologia intel·ligent
de l'aigua, i que la ciutat havia augmentat els ingressos per les tarifes
d’estacionament en 47 milions d’euros a l'any gràcies a la tecnologia
d'estacionament intel·ligent. També, el senyor Vives va dir que gràcies a la iniciativa
Smart City, Barcelona havia creat 47,000 nous llocs de treball.
L'ús del mòbil és primordial en aquest nou sistema i es basa en qüestions com la
gestió de l’estacionament, una solució innovadora que permet als conductors i les
autoritats fer un control intuïtiu de la mobilitat a la zona a través d'aplicacions mòbils.
També els “Smart Bus Shelters”, parades d’autobús amb tecnologia “Contact less”
en les que es pot accedir amb el mòbil a la informació de les freqüències dels
autobusos, les taxes, recomanacions turístiques o serveis, entre altres possibilitats.
També, internet és una eina clau en les infraestructures d’una Smart City i Barcelona
disposa de 700 punts d'accés d'Internet, del que fan us els seus ciutadans i alhora
s’estan implicant en el procés de ciutadà intel·ligent.
35
20. Smart City Expo World Congress
El Smart City Expo World Congress, des de la primera edició en 2011, ha aconseguit
convertir-se en un esdeveniment global referencial per donar suport al
desenvolupament de les ciutats. Aquest punt de trobada professional, institucional i
social és una plataforma principal d'idees, xarxes, experiències i ofertes de negoci
internacional, en el desenvolupament urbà.
A Smart City Expo World Congress diuen que hi ha una necessitat per discutir com
han de ser les ciutats intel·ligents. Afirmen que cal crear la ciutat no només per als
ciutadans, sinó també amb ells i volen aprofitar les grans millores produïdes any rere
any, en relació amb els avenços tecnològics, prestacions socials, qüestions urbanes,
reptes socials i ecològics, noves formes de desenvolupament econòmic i
innovadores formes de governança ciutadana, per fer un salt qualitatiu en la
capacitat de debat i intercanvi entre els assistents de l'esdeveniment.
Viladecans es va presentar al Congres el 2014 on
van explicar 2 dels seus projectes dedicats a
l’estalvi energètic. El primer va ser a les escoles,
on havien reduït la despesa un 20%, a les llars i a
les ciutats, on presentaven les energies renovables
per l’autoconsum que serveix per escalfar l’aigua i
els radiadors. Això s’aconsegueix amb l’energia
sobrant que dona corrent al ecoaparcament que té
just al costat, creant així una xarxa intel·ligent
d’energia, anomenada “Smart Grid”. Aquest any
Viladecans ha presentat el seus projectes que han
sorprès bastant. El primer se’n diu “Bee Happy
Viladecans” i és un projecte que va començar fa un any quan van instal·lar 3 ruscs
d’abelles ja que les abelles, considerades al 2008 com l'animal més valuosos del
planeta, exerceixen de biomarcadors per a estudiar l'impacte de la contaminació.
Gràcies al pol·len, cera i mel de les abelles es pot analitzar la presència d'elements
com ara metalls o pesticides a l’ambient i els aspectes que determinen la qualitat del
pol·len. La proposta també potencia la biodiversitat, ja que les abelles són agents de
pol·linització del 75% de les flors silvestres i el 40% d'arbres fruiters en el món.
36
El segon projecte és el “VilaWatt”, que va estar escollit juntament amb les ciutats de
París i Göteborg, per dur a terme tres projectes innovadors en transició energètica.
La iniciativa del projecte “Vilawatt” es centra en la creació d'una nova estructura
formada per ciutadans, empreses i l'Ajuntament, que construirà un operador
energètic integral, amb l'objectiu d'aconseguir una gestió més eficient d'energia.
Aquest operador promourà la capitalització de l’estalvi per finançar la rehabilitació
energètica dels habitatges. La iniciativa permetrà també objectius referents a la
justícia social per lluitar contra la pobresa energètica des de dins del sistema
energètic. La Unió Europea ha avaluat que el projecte és innovador i experimental
per introduir solucions per millorar l'eficiència i reduir la dependència de
combustibles fòssils, així com la participació activa dels ciutadans en la iniciativa.
Aquest any el congrés ha sigut a Barcelona i la ciutat guanyadora del premi Smart
City, com a reconeixement a la millor ciutat intel·ligent del món, ha estat per New
York, als Estats Units. Entre d'altres coses el premi ha estat gràcies a la connectivitat
d'Internet a través dels cinc comtats per desencadenar noves oportunitats, el
creixement de l'economia i la innovació local entre d'altres. D’aquesta manera es
treballa amb les comunitats i es desenvolupen solucions que satisfacin les
necessitats de barri, i sempre posant el ciutadans de New York primers, així com
analitzen i implementen les noves tecnologies.
He tingut el plaer d’assistir-hi gràcies a l’entrada que em va facilitar el director de
l’esdeveniment, el senyor Ugo Valentí, amb el meu company de classe Julen
Garralaga. Vaig gaudir l’assistència com un nen petit en una botiga de joguines. Vaig
veure com tot el que havia estat investigant tenia una importància vital avui en dia.
Ens van mostrar informació de que en el futur el 70% de la població mundial viuria
en les ciutats i com en un mateix congrés hi van assistir unes 16.668 persones i més
de 600 ciutats d’arreu del món. Era impressionant veure com països amb tantes
diferències religioses i culturals tenien una necessitat en comú, que són les Ciutats
Intel·ligents. Assistir en aquest congrés, em donava l’oportunitat de poder parlar amb
gent que sabia sobre un tema que potser avui en dia no està molt generalitzat i és
difícil trobar a algú que en sàpiga. Vaig preparar unes preguntes per contrastar el
treball que portava fet i veure que pensaven aquestes persones que en sabien molt
més que jo sobre el tema.
37
Vaig tenir el plaer de parlar amb els representants de Ciutat Intel·ligent de Sud
Àfrica, Berlin, Chile, València i amb el representant de l’Àrea Metropolitana de
Barcelona (AMB), amb el que vaig estar parlant una estona sobre el meu treball i
sobre la gestió que estava fent i la importància de l’AMB.
L’AMB realment és una realitat territorial, social,
econòmica i cultural que s’ha anat format al llarg del segle
XX, gràcies al creixement de les connexions del sistemes
urbans de l’entorn barceloní. Hem de destacar que és la
major aglomeració del Mediterrani Occidental. L’Àrea
Metropolitana representa el 2% del territori català on es
troba el 43% de la població total de Catalunya i el 52% de
l’activitat econòmica. Respecte a l’Estat, n’aporta el 9,7%
del PIB espanyol. Inclou 36 municipis i disposa de 42 km
de platges i 25.000 hectàrees d’espais naturals.
L’AMB s’encarrega de gestionar els serveis, òbviament, d’àmbits metropolitans, dona
serveis als ajuntaments i col·labora amb els agents econòmics i socials. Tenen un
pressupost operatiu de 637,5 milions d’euros i a continuació veurem en què
s’inverteixen aquests diners:
Òbviament també gestionen les infraestructures del territori i s’encarreguen de la
construcció i la gestió com per exemple: xarxa viària, energia, xarxa de sanejament,
Inversions16% 37% 34% 8% 5%
Inversions i gestió del territori Serveis de Transport i mobilitat
Residus i cicle integral de l'aigua Despesa corrent, financera i estructura
Transferències
38
gestió de residus, tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) i
infraestructures verds.
21. Prediccions fetes al Smart City World Congress per l’empresa
IDC:
Sobre el 2017, el 75% de les ciutats en tot el món no aprofitarà al màxim les dades
recollides degut a la manca del desenvolupament i la mala gestió del projecte.
Els “City IT Systems” (Tecnologies de la Informació i la Comunicació) que són uns
objectius molt atractius, patirà un atac cibernètic en una ciutat del món que afectarà
la seva eficàcia per funcionar durant un dia, sobre el 2017.
Sobre el 2018, el 20% dels organismes de seguretat pública nord-americana,
utilitzaran computació cognitiva, és a dir, màquines que poden raonar una resposta
de manera objectiva, per prevenir i evitar problemes domèstics, problemes de salut
mental i d’addicció, reduint dràsticament las sol·licitud de serveis.
En el 2019, el 30% dels consumidors urbans utilitzaran robots o assistents
intel·ligents per planificar rutes, per administrar els seus costos i altres preferències
de viatge de rutes.
Es preveu pel 2019 uns 180 milions de llums LED que il·luminin les ciutats i un cost
econòmic de 80 bilions de $.
Al 2019, es creu que una tercera part de les aplicacions de la participació ciutadana
es fusionarà o serà adquirida per grans companyies com a part d’una oferta de
plataforma de Smart City.
39
22. Part pràctica:
22.1 Entrevista Ramon Viader i Bosch (Coordinador del Comitè
Director Smart City a l’Ajuntament de Viladecans)
1. Què enteneu per ciutat intel·ligent?
Aquella ciutat que fa que els seus ciutadans siguin intel·ligents amb les eines que
ha de proporcionar la ciutat.
2. Factors necessaris que fan que una ciutat sigui intel·ligent?
Primer de tot, una ciutat mai podrà ser intel·ligent del tot, ja que ha de assolir les
normes del “City Protocol Society” on estan els requeriments perquè una ciutat sigui
intel·ligent al 100%. Però bé, partint d’això es diu que una ciutat que té un pla per fer
de la seva ciutat una ciutat intel·ligent, ja podem dir que aquesta ciutat és intel·ligent.
3. Quin és el vostre projecte?
El nostre projecte s’encarrega de fer de Viladecans una ciutat més intel·ligent, és a
dir, que els seus ciutadans siguin més intel·ligents. El que prioritzen són els
ciutadans, en especial els joves. Després dels joves i l’educació vam decidir
plantejar un projecte de fibra òptica per a tota la ciutat. Aquesta fibra òptica és
diferent, és la única ciutat junt amb una altra del País Basc que té fibra òptica
publica, és a dir, que Viladecans ofereix una connexió molt elevada a les empreses i
a més molt econòmica, ja que és una fibra òptica oberta on poden posar les seves
ofertes diferents empreses de fibra òptica.
4. Amb aquest projecte creieu que Viladecans serà més competent?
Això és el que esperem i més encara quan estem invertint en el Smart Living, és a
dir, en l’educació. No només Viladecans com a ciutat serà més competent sinó que
els joves que són el futur estaran molt més preparats i seran ells qui siguin mes
competents.
40
5. Si volguéssim una ciutat semblant a Viladecans per on hauríem de
començar?
Doncs bé, primer de tot una ciutat ha de fer el seu plantejament de la seva ciutat
intel·ligent, ja que no totes les ciutats són intel·ligents, una vegada fet això, ha de
veure quina és la seva prioritat. Si per exemple tenim que una ciutat se li acumulen
bosses de brossa a les escombraries, doncs hauríem de començar per la gestió de
residus.
Propostes que podrien millorar Viladecans que vaig fer al Senyor Ramon
Viader:
Totes aquestes propostes, va afirmar el senyor Viader que ja estaven plantejades
per a una futura Viladecans i que agraïen que li hagués proposat millores per la
ciutat. Les propostes són les següents:
- Solucionar la gestió de residus amb els camions, que contamina tan acústicament
com l’atmosfera. La seva ruta pot ser molt llarga, provoca embussos quan ha de
recollir la brossa, ja que ho fa en hores poc adients, i a vegades recull contenidors
que ni estan plens. Per tant la solució crec que seria fer uns contenidors intel·ligents
que donessin informació a temps real de com de omplerts estan. A més a més,
facilitar una ruta al conductor del camió per tal que intenti evitar les zones per les
que hi ha un gran flux de vehicles i a la vegada intentar recollir els contenidors que
estiguin més plens.
- Línies d’autobús que comuniquin Viladecans
amb pobles del costat com Gavà, Castelldefels
etc. Jo, per exemple, vaig a un col·legi de
Gavà i al tornar cap a casa trigo menys
caminant, que és mitja hora, que en autobús.
No hi ha cap autobús des de Gavà que em deixi mitjanament a prop de casa. El més
a prop que em deixa és a un quart d’hora caminant i com jo hi han moltes persones
més que estan en la mateixa situació. A causa d’això hi han línies d’autobús quasi
41
bé inútils, ja que es trigaria molt menys anant en cotxe o caminant i crec que es
podria redissenyar o canviar algunes rutes de manera que s’utilitzin més i es redueixi
la contaminació.
- Millora del tràfic de la ciutat amb pàrquings intel·ligents. El 30% dels embussos el
causa la cerca d’estacionament. Es podria millorar amb panels o amb APP’s que et
diuen on hi ha un lloc lliure per estacionar el teu vehicle.
- Control del tràfic per evitar embussos amb sensors sota la calçada i que suposaria
una petita inversió i una instal·lació molt ràpida.
Amb aquesta entrevista em vaig adonar que les ciutats que volen ser intel·ligents no
comencen a millorar en tots els àmbits, sinó que fan un estudi i es centren en
millorar els punts febles de la ciutat en el cas de Viladecans era l’educació i les TIC.
També m’agradaria recalcar la importància que li va donar el senyor Ramon als
ciutadans, ja que assegurava que al cap i a la fi la finalitat d’una ciutat intel·ligent és
aconseguir que els seus ciutadans siguin (Smart citizens) Ciutadans intel·ligents, és
a dir, que aprofitin les eines que li ofereix la ciutat i es desenvolupin com a persones.
22.2 Qüestions del congrés Smart City Expo World Congress
(Barcelona)
Com ja he esmentat abans, els que van respondre les meves preguntes van ser, els
representants de Smart City de Sud Àfrica, Chile, Berlin, València, AMB(Àrea
Metropolitana de Barcelona) i la representant del projecte Smart City de Viladecans
qui va facilitar-me molta informació referent al meu treball. Òbviament les preguntes
fetes als representants de Sud Àfrica i Berlin van ser en anglès al igual que la seva
resposta.
De les qüestions que vaig fer, a continuació, diré les preguntes i respecte a les
respostes, faré una conclusió o una posada en comú de totes elles, ja que si posés
totes les respostes no m’aportaria res.
42
1. Com sabem si la nostra ciutat és intel·ligent? (Referint-me a què és una
ciutat intel·ligent)
Una ciutat intel·ligent és la ciutat que recopila informació i sap que ha de fer amb
aquesta informació per proporcionar eines als seus ciutadans perquè siguin més
intel·ligents. Cal remarcar, que una ciutat intel·ligent no es transforma en un dia, és
tot un procés que ha de seguir per millorar la qualitat de vida dels seus ciutadans.
2. Quins són els principals punts a millorar en la educació en una ciutat
intel·ligent?
La societat d’avui en dia té una analfabetització digital, que s’hauria de solucionar
implantant tabletes i eines digitals als centres perquè, ja des de petits, els nens
aprenguin a desenvolupar-se amb aquestes eines. Un altre punt clau, és educar als
ciutadans perquè siguin conscients del internet que hi ha a les Smart Cities i el que li
ofereix la ciutat que pot millorar la seva qualitat de vida.
3. Quins són els principals punts a millorar en les infraestructures en una
ciutat intel·ligent?
La connectivitat a internet. Internet és la base de les infraestructures i sense aquesta
eina indispensable no es concep una ciutat intel·ligent. Tot gira al voltant de la
connexió a internet perquè tots els sistemes tinguin una millor funcionalitat.
4. Perquè Barcelona ha sigut la Ciutat més intel·ligent del món l’any 2015 i
segueix sent una ciutat intel·ligent tan important?
Ho ha aconseguit ja que Barcelona té un munt de sensors desplegats per tota la
ciutat que recopilen informació per afavorir els ciutadans, és una ciutat que inverteix
per millorar la qualitat d’aire que respiren els ciutadans, el tràfic, la mobilitat dels
ciutadans...Amb tot això hem de tenir en compte que les ciutats perifèriques a
Barcelona es sumen a fer la seva ciutat intel·ligent, com és el cas de Viladecans, i
agafen com a bon exemple de ciutat intel·ligent a Barcelona. Arribem a un punt en
què la província de Barcelona es pot englobar en l’Àrea Metropolitana, que podríem
dir que és una ciutat de ciutats més petites.
43
5. Econòmicament és rentable una Smart City?
No és que les ciutats siguin empreses i surti rentable o no, és un procés de millora
per les ciutats, que a part de fer una ciutat més competent, amb uns ciutadans més
intel·ligents, amb una contribució al canvi climàtic...Els ajuntaments dels municipis
s’estalvien diners una vegada després d’haver fet les millores pertinents.
6. Avantatges i desavantatges d’una Smart City
No n’hi han desavantatges ja que, més que un procés de millora per la ciutat, és una
necessitat. Però clar, s’hi haguéssim d’esmentar-los diríem que els avantatges
serien l’aprofitament dels recursos, les millores de qualitat de vida dels ciutadans,
l’estalvi econòmic i la disminució de la contaminació i el desavantatge seria els
diners que es gasten per millorar la ciutat, però com ja he dit abans, no es pot
considerar desavantatge perquè els diners que es gasten és una inversió que en un
futur serà beneficiós.
44
23. Conclusions:
Un cop havent realitzat el treball de recerca durant 9 mesos, puc concloure que un
projecte de ciutat intel·ligent és una necessitat per la ciutat. Aquesta necessitat l’han
d’afrontar totes les poblacions que vulguin ser una ciutat competent. Al cap i a la fi,
una ciutat intel·ligent la fan les persones i és el principal objectiu de les “Smart
Cities”, aconseguir que els seus ciutadans aprofitin els recursos tecnològics i arribin
a ser “Smart Citzens” o ciutadans intel·ligents. També, m’he adonat que les ciutats
que volen ser intel·ligents, no ho poden ser en tot, o almenys no inverteixen ni fan
projectes de tots els àmbits. El que fan primer, és centrar-se en els seus problemes i
els seus punts febles, d’aquesta manera aniran millorant cada apartat de la ciutat.
En quant a Viladecans, és una ciutat que sempre s’avança als esdeveniments i
sempre ha buscat la manera de progressar, millorant la qualitat de vida dels seus
ciutadans. També, Viladecans ha tingut sempre de referència a Barcelona, sent un
gran referent de ciutat intel·ligent. Després de la investigació, puc dir que Viladecans
ha millorat molt en els aspectes que he investigat, gràcies al projecte que tenen de
ciutat intel·ligent. Parlant d’infraestructures, Viladecans avui dia, consta de 45
hectàrees de municipi amb cobertura de la xarxa d’accés públic “W!FI” i fibra òptica
municipal o fibra òptica neutre de 300Mb de velocitat. En l’educació, hi ha 300
persones que participen en la xarxa d’innovació educativa, sent el seu primer any i
400 alumnes han participat en 9 projectes educatius gràcies a la xarxa d’innovació
educativa. També tenen diferents projectes entre ells el projecte 50/50, que són
escoles que lluiten contra el canvi climàtic. Tots els centres escolars de Viladecans
gaudeixen de pantalles digitals i una connexió elevada gràcies a la fibra òptica
municipal.
En definitiva, havent comparat Viladecans, una ciutat amb projecte de ciutat
intel·ligent, amb Gavà, una ciutat semblant i veïna a Viladecans però sense projecte
de “Smart City”, podem veure com Viladecans prospera millor com a ciutat i ha
arribat a ser un exemple de ciutat innovadora al “Smart City World Congress”
presentant els seus propis projectes. Veiem doncs, un cop més, que tenir i dur a
terme un projecte de ciutat intel·ligent és una gran inversió de futur per a la ciutat
que, més que un gran cost, és necessari per a la seva prosperitat.
45
24. Bibliografia i web grafia
Bibliografia
Document Viladecans Smart City: Punt i seguit
Informe fundació Telefònica Smart City
Document del City Protocol Society
Document La Vanguardia: Construyendo ciudades inteligentes
Informe d’ingressos i despeses de Gavà i Viladecans.
Informació oberta de Gavà (Open data)
Document Mapa tecnológico “Ciudades Inteligentes”
Web grafia
Viladecans ciutat intel·ligent
http://wiladecans.cat/
Ajuntaments de Gavà i Viladecans
http://www.aj-viladecans.es/
http://www.gavaciutat.cat/es
Historia de Viladecans
https://es.wikipedia.org/wiki/Viladecans
Pressupostos de Gavà
http://www.gavaciutat.cat/documents/1694232/2729564/A+0+PRESSUPOST+GENE
RAL+2016_Aprov+final.pdf/d9d64313-7550-4d68-b229-61da483a462f
http://www.gavaciutat.cat/documents/1694232/0/Global+P2016+Final.pdf/5d33190e-
bfc6-4172-962f-8204943a70ba
Pressupostos de Viladecans
46
http://www.aj-viladecans.es/files/1625-11391-arxiu/DesglosIngressosCapitols.pdf
http://www.aj-
viladecans.es/Plantilles/presentacio_m/_btmjmZn3510ntCZPSOKqE0iWPK8VWEjg7
3FBt7LDDKE
Ciutat intel·ligent
https://es.wikipedia.org/wiki/Ciudad_inteligente
http://www.endesaeduca.com/Endesa_educa/recursos-interactivos/smart-city/
http://elpais.com/diario/2010/12/12/negocio/1292162603_850215.html
Congrés de les ciutats intel·ligents
http://www.smartcityexpo.com/en/
Viladecans infraestructures
http://www.aj-
viladecans.es/Plantilles/presentacions/_JNJtGAWc42Z9wgs6IngUNqtgxdgjerbFTF7T
lmxodis
Barcelona Smart City
http://www.elcorreo.com/bizkaia/tecnologia/internet/201504/22/barcelona-
ciudad-inteligente-mundo-20150422135457-rc.html
http://www.tuataratech.com/2015/06/barcelona-destrona-londres-como-la.html
http://www.thenote.cl/category/barcelona-es-premiada-por-su-lucha-contra-el-
cambio-climatico/
Ingressos i pressupostos de Gavà i Viladecans
https://eseu.gavaciutat.cat/pres2016
https://seu.viladecans.cat/ca/pressupost-municipal.html
47
25. Agraïments:
M’agradaria agrair en primer lloc a la meva tutora del treball de recerca, Sonia
Tarancón i als meus amics i familiars per donar-me suport anímic en els moments
més difícils.
En quant a la meva tutora, ha estat qui m’ha anat guiant en aquest camí de 9 mesos
de treball i he aprés gràcies a ella a fer un bon treball de recerca i a investigar sobre
allò que desconec. Des d’un primer moment ha estat donant-me suport tan anímic
com conceptual i intentant que pel meu peu trobi no només la millor manera per fer
un treball d’investigació, sinó també per buscar solució als problemes que se m’han
anat presentant durant aquest treball i es per això que m’agradaria felicitar la seva
magnífica tasca.
També vull agrair a l’Ajuntament de Viladecans per oferir-me una entrevista amb el
director del projecte de ciutats intel·ligents de Viladecans i també als de Smart City
Expo World Congress de Barcelona, per oferir-me una entrada gratuïta i poder
assistir al congrés per aprendre més i continuar investigant pel meu treball.
En quant als amics i familiars vull donar les gràcies a tots i cada un d’ells per estar al
meu costat des de el primer moment fins l’últim, pels consells, pels ànims i l’ajut en
aquest treball.
Gràcies.