--

FE DERADOS A ,

CARRER ANSELM CLAVE. 3 - TELEFON 8931257 - VILANOVA I LA GELTRU

SF· deS 1970

CIRCULARocfc/6-.,re. '7

PER ALS SOC IS

ICicle d'lExcur s ions per a Infants

L'A. E. Talaia , seguint elsseus afanys de renovacio i pro-selitisme, ha or ganitzat el I Ci-cle d'Excurs ions per a Infants,el qual sera in iciat el proper 18d 'oc tu br e am b Ia primera sorti-da . Les excursions, de recorre-gut limitat, se ran dedicades a lsnens i nenes de 7 a 12 anys, i enel seu curs seran fetes explica-cions i comentar is dels llocs quees vagin visitant.

La primera excursio sera aOler dol a , visitaut-se el s habitat.ges troglodites de La Vall, elrecinte ole r dola i el PIa dels

In fants. EI fet que el Cicle si-gut dcdicat als infants no ex-clou I'assistencia de familiars iacompanya nts que vulguinpr endre part en equestes excur-sions cultura!s i forma tives .

P er a inscripeions i infur ma-cio: al nostr e Local Social. Re-comanem I'assistencia , els di-ven dres ales 8'30 del vespre, deIa mainada par ticipant en el Oi-cle, on se'ls instruira sobreI'equip i comportament de r ex -cursion ista. Hi queden invitatsto ts els infants de Vilanova sen-se exeepclo.

ROPERES EXCURSIONS DE MES INTERESDIA 18 D'OCTUBRE

I Cicle dExcursions per a Infan ts .Primera sor t ida a Olerdola,

DIA 25 D'O CTUBREParticipae io a Ia XXV Marxad 'Ortentac io per Muntanya.Comarca d'Anoia.

DIA 8 DE NOVEMBREP arficipaeio al I Campament de IaDelegacio de Sant Pere de Ribes.Caseriu de Llona - Ollvella,

DIA 22 DE NOVEMBREParticipaci6 a la Marxa per Atzi-muts - XXIV Trofeu «E. Ribes iVirgili».

A.E. Talaia BRC19701000_119

Construccions medievals defensives t18)

EI Castell de SecabecsTorrelles de F oix es un dels muni-

cipis de I'Alt Penedes que junt ambels de Castellvi, Panton s, F'on t-r ubi iMediona - tots ells a l 'extrem sep-t entrion al de la comarca- forrnen elconglomerat mes atra ien t de s delpunt de vi sta de l'ex cur si on ista . Ames de la poblaci6 de Torrelles, onhi radica 1'A jun ta rnent, el te r rne mu-nicipal compta am b el s agregats inuclis seguen ts : Albereda, Cal Via ,El Cosc onar, F oix , Les Llombardes,Mas Guineu, Montsarra, La P ineda,L es Planes i Les Torres.

El terme es atravessat per dos no-tables cursos d 'ai gua; el riu F oix i lar iera de p onton s. Dalt la carena quedivideix les dues conques hidrologi-ques hi ha les romanalles del castell,esglesia i poblat deshabitat de F oix ,d es d'on po t atalaiar-se un extens idilatat panorama del P enedes mun-tan yos .

P aralleles als cursos daigua due sca r r e te res h i serpen tegen, luna capa P ontons, Valldosera i Santes Creu s ,i I'al t r e cap a La Llacuna. Si segui maquesta darrera ens portara fin s alcaseriu de Les Llom bardes. Aq uestes un conjunt de masies escam pades,moltes d'ell es deshab it a des, prope-res a la carretera. Quan ens apropema aquest nuel i, ens sobta la v isi6 d 'uned ifici desballestat si tua t al cantelld'un pe nyal roquer. Si pregun tern aal gun dels pocs habitants que encaraconrr euen aquelles te r res, ens con-testar; que aquelles ruines corres-ponen a la masi a de Ca l 'Isaac.

A la guia excu rsionista «Le s vallsdel Gai a , del F oix i de Miralles» deJ . Iglesis s i J . San tasusagn a, Ilegima la pagina 338: «...dalt la carena, h ih a les r ui nes de Ca l'Isaac, que se m-blen le s ro manalles d 'un castell , vet-ll an t el cu rs del r iu». S i ens at ancem

a les velles pedres podrem com pro-bar que efec ti vamen t son les despu-Iles d 'un castell, del qual ja quasin in gu recorda q ue h agues portatl 'msolit n om de Secabecs.

L 'abse nc i., absoluta d 'esments do-cumentals en els cartorals monatics iartres reculls dantiges e scrip tures

consultades, i l'examen d 'algun de talla rqu itectoriic de ls murs esgavellats,ens inclina a suposa r que aquest cas-tell fou de construccio tardana. L 'unicdocum en t que hem vist referent a ell- encara que suposem poden h aver-n 'hi mes-s- es I 'esrnen t cons ig na t alcens de P er e III, de l'any 1359. En ditfogatge h i llegim: «Fochs de sgleya ec e cavali ers... Castell de Secabech s:de cavalier... 1 foch». No s 'es pe cifica aquin cavalier cor responia.

Al costat del castell hi h avia unaca pella dedicada a Sant Andreu , se -gons consta a I 'Arxi u de la Ca t edralde Barcel on a. Ajuda ts pels informesd 'un campero l d 'aq uell llogaret ensha es ta t f acil locaHit zar el seu em-placament , En queden quat re p ilas-t res la terals am b ar r ancam ent d 'ar-cades. Les parets es veue n de cons-truccio p osterior, p ossiblement d equan el con junt s'havia convertit enm asia.

En al gun mapa antic, com un de pu,blicat a I'a ny 1726 pel com te de Dar-n ius, hi ve iem figurar el toponim«Sac abechs», encara que m al situatper queda r massa lluny de «Ia Lom-barda». L 'etimologia del mot «seca-bees» queda una mica confusa . Si in-t erpretem «seca» com a sinonim deari d 0 ei x ut , i «bee» com a punta , ex-trem 0 cant6, se m bla que voldria dir«extrerns ar ids» 0 «puntes est er ils»,cosa que n o podem pas assegurar.

En quant al nom de Les Llombar-des creiem que es un arrtroponirn que

prove de «Longobard» , nom del po-ble germani c de la I talia septentr io-

." ~ _ ~ ~. l , L ...... ..:. ·u. U....i. l"L..Hi. Ci l1 el «Ll1 ul"eBlanc» de Santes Creus hi ha un do-cument datat el 1067 en el qual s'es-menta l' «alodio d'Esteve Lambard» iel «m ans urn de Lambart», aixi comla «Torre de Le ss (Torrelles) . Ac-t uaiment en aq uell caseri u h i sub sis-t eixen du es m asies anomenades res-pectivament La Ll om barda Vella-prop de la carre tera de La Llacu-na- i La Ll ombarda Nova , a le s en-v istes del caser iu del Coll de la Ba-r raca. Aquesta darrera masia , m al-gr at el qu ali fica t iu de «nova », con-se r va un a notable Iacana de pedr api cad a am b portalada d 'arc r od6 quede la ten un sistema de construcc i6 nom assa m odern.

En un cur i6s ll ibre editat al 1831am b el t it ol de «Catalufia en la m a-n o», l 'au tor , J. B. Golob ardas «Te-ni ente Vi sitador de Monte s», h i con -sign a la re laci6 de ls pobles i pobla tsde Catalunya en aque lla epoc a, ambl'especificaci 6 del Senyor al qual per-tanyi en. La «Quadra Lombarda», [untam b Torrelles i F oix , era del Bar6de Rocaf or t .

Examina nt les r estes de l cas te ll deSecabecs, se m bla apreciar-se que jafa m olts anys , possiblement al guns

Secci6nde

~.,1ontanay

Escalada

centenars, l'edifici q ueds ab andonati en estat ruin6s. Son notables al gu nsrobustos murs de pedra picada, unpa rell de con t r afor ts tam be molt benobrats i una portalada d 'arc de migp un t. Al guna petit a finestr eta i va-ri es esp itlleres dela t en el ca r acterdefensiu de l' edifici. Alt res murs mesrecen ts iridique n una segona etapade v ida en aq uell lloc, de quan el cas-tell fou transf ormat en vivenda rurali les dep endencies anexes, com a ca-pella, en corrals d'av ir am i estables.P ossiblement els adobs n o deuriense r prou consistents p er a resistir lesesq uerdes que fer ien els antics m urs ,i la masia de Ca l'Isaac t ambe senana en orri.

Com hem di t al pr incipi , el castellde Secabecs es avui pract icamentignor a t. L 'estrany topon im a anat araure a un a gran m asia propera, CanSoler de Secab ecs, t ancad a en l'ac-tuali ta t . Aquesta finca qued a prop deles r ibe s del F oix, par atge on h i haalg unes peti tes coves en les quals elsarqueolegs vilaf r an quins han fet tro-balles de silex . A la r ib a oposa da esveu un alt r e edifici n ot abl e, el Masde Pontons , anom enat en altr e t empsQuad ra de Boix ad ors.

V.C. V. - J . V. B

Se convoca a todos los socios deesta Seccion a la Asamblea que ten-dra efecto, Dios mediante, el dia 22de Octubre proximo, a las 21 horaspara tratar de los siguientes temas:

Lectura Acta AnteriorAsunto Material Espeleologia

Ruegos y Preguntas

Debido al enorme interes que paralos socios de esta Seecion estos temasrepresentan, se ruega la maximaasistencia.

La Junta Directiva

Vilanava i la GeltruDes d 'aquestes mateix es pagiries

h a estat iniciat i p la n tej a t per pri-mera veg ada, de s de fa una colladanys, aquest p r oblema , Avui hi tor-nem . Ja es h ora que a lgu es p rengu ise riosament el fe t de la reconei x en-ca oficial del nost re n om de p ila, F apoe, des del se tm an ar i «Villan uevay Geltru» tarnbe es propugnat el n omque ens per toea .

til estern plenarnen t (1":'.q ue et can vm el no m , seg ons cir-cumstancies, es quelcom desagr ada-ble. I desori en t ador.

Desor ien tadc r , per a una infanc iaque ens es ta creixen t i per una ado-lescen cia que esta entrant a la v ida ,q ue n o sap res de la intirn itat deI 'esser de la vi la que Ii ha fet de bres,sol. En desconeix noms, fe ts , hom esb enernerits, H i vi u com un passavo-lant, com un v ia t jant de comer c queposa a una pensio.

Desorien tador, per a aquells queson de fr es c en t re nosaltres i que,am b les pr esses per guanyar-se la v i-da i m untar-la en coses v ital s u r-ge nts, no tenen mitj ans de cultura n itemps per saber el t erreny fi sic i es-p iri tual que trepitgen , E lls saben quev iuen en una t err a que h an sen titdir que, per a lguns f ac t ors dhistoria ,o ho han comprovat per viv encia, perrebrots escadusser s que han besllu-mat , n o es com la dells . P ero un a ve-gada ad, no hi ha m anera que ho pu-gu in palpar .

Tot el que veuen ho con tr adiu . Elspassa com als t ur is tes es trangers quevenen a Espanya, que el s dona 1ase nsa cia que continuen vi v in t a ll ursp aisos, perque u na manca de di gri itatfa que no puguin paladejar Esp anyatal com es , essent tota ell a , linguist i,cament, una colonia sax on a.

T al com diu F r ancisco Candel , en«Els altres ca talans», el m es in teres-san t per als q ue venen a conv iureamb nosaltres , es t r ob ar una Catalun-

ya fe ta , a la qual ve nen a sumar es-fo r cos, per o no que l 'hagi n de fer,per que ll avors no el s hauria valgutga rre la pena de deixar el pais queabans [a els havia gi r a t I'esque na.

En u n ca s se mbIan t a l nost r e estroba la ciuta t vein a de Vilafr ancadel Penede s. A Vilafranc a tothomus a, des de se m pre, aquest no m . Ver-balmen t es a ix i. Escriuen «Vil afr an-ca del P anades», Oficialment encaraes «Vil lafranca». H em sentit m es duncatala, d 'aquests perdu ts di ntre lamola immens a de la Barcelon a de s-person alitzada i desp erson alitzadora ,que et sur ten amb un «Vill afranca».

Ara han de manat e l ca nvi de «Vi-ll a» per «Vi la», que tothom ja empra ,i la Reial Academ ia de la Hi storia,de Barce lona , els h a t orna t Ia solli ci-t ud, donan t-los, a la v egada, una bo-na lic;o de «m odes», E1s han dit, am bgran encert , que si de si tge n vest ir-seamb el nom que els corres pon no had'esser a mitges. A ix o d 'una sabat ai una espar denya no es cosa bona enpersones que estig u in en Ilu rs ca bals.Des de for a els han h agut de dir queell s sa n «Vilafr anc a del P enedes» i no«del P anades»,

A V ila nova ens passa per I' estil , Eln om , pero, es m es des figurat. El nos-t r e problema es en el p r im er m ot: elvilafranqui , en e1 seg on ,

No hi h a cap poblacio a Ca t alunyaque porti la de nom inacio de «Vila»que sigui m ai denominada , ni per at-zar , n i oficialm en t , am b altr e n om.E s cometen errors gar r afal s ambnoms d'altres pob1acions, pero ambaquests mal. Tr eiem e1 nas a un re-cu ll de n oms de poblacions catala-nes que porten 1a de nominaci o de«Vila» 0 de «Vilanova» . Val 1a pena.

VIl,ES :Vilavell a , Vilabell a , V ilardi da, Vi -

lam ajor, Vilam it jana, Vilagr assa , Vi -

laseca , Vila torta , Vilallonga, Vilarro-dona , Vilapla na, Vi lavert, Vilasana,Vila rnala , V rlajo iosa ,

Vi lacolom , Viladecans, Viladeca-valls , Vilade muls, Vil adas ens, Vi la -ll eons, Viladellops.

Vilaengracia , Vilacar les, Vila be r;tran, Viladona, Vil ac irer es, Vilade -cols, Vilalba.

Vilablare ix , Vilac, Vil ada, Vilasa,Vilademat , Vi ladomiu , Vi la drau, Vi-lafant , Vila fr uns, Vilah ur, Vi la juiga,Vilaman iscl e , V ilamella, Vi lan na, Vi -lop r iu , Vilarde ll, Vilar itg , Vilass ar,V ila ten im, Vilell a , Vilet , Vilec, Vil o-sell, Vilovi, Viladon ja , Vilaller , Vil a-ll ov en t, Vilam a colu rn, Vilam 6s, Vil a-n ant,

VILANOVES:del Ca rni, de la Roca, de Sau,

d 'Escor rialbou, de P r ades, de l'Aguda ,dAlpicat, de les Avell anes, de la Bar-ca, de Bellp uig , de Mei a, de Segr ia ,de la Muga , de la Sal , de Caste 1l6, deViver , d 'Alcolea.

Quantes poblacions d 'aquest es hi'ha que no siguin conegudes am b elm a teix no m de «Vila» y de «Vilano-va»? I que , a ixi mateix, siguin des ig-n ats oficialment? P er que «Vil anov a ila Geltr u» ha desser una excepci6?H eu se n t it m ai que algu digues: «Voya V illanuevecit a», r eferint-se al barrit ocant Solers , a mig cami en t r e «Vi-ll anueva» i Sitge s?

A Vi lanova , en car a que si gui «n o-Va l) , n o Ii fa lten documents que acre-ditin el se u nom. El Rei J aum e I el1274 a torga la «Car ta de Poble» m it-[aneant la qual doria ex is t encia legala la «v ila nova» n aixen t. Duran t elssegles venidors n o m anq uen do cu-m ents de tota mena, sor t its del s r ei sposteriors i dels propis feudal s de LaGeltrti, i despres, de la prop ia Cor-poraci6 mun icipal. Sempre es «Vila-nova». Despres se Ii afeg i «La Gel-tru» per I 'an exio que t in gu e ll oc com

a consequencia dels p le ts que sorgi-r en amb Cub erles,

L 'un ic., dist in ci6 que s'ha de fe r esquan el nom de La Gel trii va sol, coma de nominacio de barri, com q uandiem «Les Roq ue tess (no siguern tanenzes descri ure «Las Roq uetas», comfan al guns amb Urbanitzacions re-cents, que le s t i tulen «Las teul as»,etc.), que s 'ha descr iur e am b in ici alm aj uscu la , com quan diem El Ve n-drell , La Granada, Els Mon jos (mal-gr a t que a r a , que, pel m ateix m otiuque els qu i s 'ocu pen daquestes ca-ses , no entenen t-h i n i p ip a , hom veuescri t Vendrell, lVI onjos, etc.), m en-tre que quan diem «Vilanova i laGel tru», el «Ia» h a d 'esser escrit enm inuscula pel sim ple i ele men t al m o-tiu que es un a sola entitat i no comabans de la fu si6 que vivien sep ar a tsde nom i de fets,

Qu e no ar gu mentin res en contr aels qui propugn in altre n om perqueG uialtrum (0 els d iver sos noms simi-lar s que es perden en I'antigor) n opo r tava article al dav an t, essent Ilat i,lle ngua que no I 'a ccep ta .

Un altr a dia p ode m cont in ual', Deuvolen t.

X AVIER G ARCIA

SEeCI ON DE ES P ELEOLOGIA(G. E. T. )

Se convoca a todos los socios de laSeccion de Espeleologia a la Asam-blea que tendra efect o, Dios median.te, el dia 22 de Octubre proximo alas 21 horas, para tratar de los si-guientes te mas:

Acta de la Reunion Anter iorEstado de cuentasAumento de cuotasRegla men to de materialRuegos y Preguntas

Debido al enorme interes que paratodos los asoci ados estos temas re-presentan, se ruega la maxima asIs-tencia.

La Junta Directiva

NoticiariDIPOSITS CLANDESTINSD'ESCOMBRARIES

F a poe de nun ciar em la presenciade diposits municipals d 'escom bra-ri es en llocs p oc adien ts. l \ \ .. _r eferim a uns am untegam ents mesreduits qu e p roliferen de m an eraal armant a les vores de moltes carre-teres. La m ajoria d 'aquestes de ixallesprocedeixen d' aque lles urbani tz a-cions 0 pet ites finques par ti culars onno s 'ha establert cap sistema d 'elimi-naci6 de desp erdicis. Al finali tzarl' estada «fi-se trnanal», els estadan tsdels x al et s carregu en les esco rnbr a-r ies dalt «l'utilitari», i en el lloc onels sembla, abandone n el paquet ambt r aidor ia i nocturnit at.

P er iodicament Ilegim als diari s elsac ords presos p er la Comissi6 Pro-v inc ial dUrbanisme respec te al s pro-[e cte s d 'urbanitzac io que els son pre-sentats. EI mes d'ag ost hem vist apro.var, entre altres , el pla parcial co-rresponent a la finca Mas d'en Pedro,de Cu be lles. Ens tranqu il itzar ia moltsi ens diguessin que la Com issi6 tarn,be POSa inter es en que siguin resoltsels problemes dhigien e. Creiem quet ambe formen part del pl an ejamen turbanis ti c.

POBLE DESAP AREGUTDEL MAPA

Recentment molts vilanovins hanadquir it a preu reduit un m ap a decar reter es editat per una marca it a-liana de neumatics de nom molt fa-m il iar a Vilanova. La noticia en si notindria cap importancia. Altres mar-ques franceses ja fa anys que inicia-ren aquesta experrencin cartograficapeninsular. El fet xocant es que enl'edici6 que comentem hi veiem su-

.primit el poble d' Olivella i la carre-tera que hi condu eix. I diuen queesta posat al di a!

REFORMES AL PARC MUNICIPALL 'Ajuntament vilanovi h a dec idit

r eformar i embe ll ir el P are Munici-pa l, cosa qu e tanmateix feia una m i-ca de falta. Cre iem que en aq uestesobre s de r ev erdim ent ser ia moltopor t u tornar al se u Hoc I'estatua del«Genii>q ue h i havia al cim de la cas-cada ,

Oficialmen t n o ens hem assabe n-ta t de per que la van treure del seulloc, En el seu dia es rumoreja queseria colloca da en una placeta de lapoblacio, i que de m omen t quedavadiposi t ada als baixos de la Preso Mu-nicipal.

Darrerament sha parla t de dedic arun monume nt a An selm Clave, si-t uan t-l o precisament en el punt on'es de ia seria posada I'estatua del«Geni», cosa qu e fa pensar que el pri -m itiu projecte [a es ta obli dat . Horase r ia , doncs, de que igualrnen t comels contes ori en tals, f os all iberat el«Geni» de les depe ndenc ies de la P re-so, si es que encara con ti nua en

aq uell lloc,

ALTES D'ABRIL A JUNY

1.212 P ere Ibanez T or t1.213 Manue l Sendra Canela1.214 J oaquim Servent Rovirosa1.215 Romg Sanchez Morata1.216 Antoni Xamb6 Garcia1.217 Rafl esie Colom inas Hidalgo1.218 Florenci Benitez Pages1.219 Jaume Antoni Vilamaj6 Vidal1.220 J osep Pique Camps1.221 F rancese P rats Perez1.222 J osep M." P u jol Huguet1.223 Creu Velasco Sanch ez1.224 Eugen i Am o Balsas1.225 J ordi Rafols F errer1.226 Anna M." Llambrich Garcia1.227 Carles P u jad es Urpi1.228 P er e Amela Sab ate1.229 J osep Domingo Maries1.230 Salv ador Baig Torras1.231 J av ier Buti Vicen te

".-,~.~ ,

i

OPUSCLE

Ales pagines [i ter ar ies de «La Van-guardia» fou p ubl icat r ecentment unelogi os com en t ar i de lopuscls «EIpi n t or vilanovi, R afael Sala» , obradel nost r e consoci Francese X, Puigi R ov ira , i que edita el Centre d'Es-tu dis local am b motiu de la confe-r Emcia q ue el seu P r esiden t pronun-cia el passat any per aq uestes datesa l salo d 'actes de la Biblioteca VictorBalaguer . F elicitem el nostre associa tpel seu ex cellent t r eball b iografic iper la bona acolli da dispensada perla critica Iiterar ia de l periodic bar-celon i.

PROJECTES DE PORTSAL BAIX PENEDES

En in iciar-so l' estiu ens assabentemque l 'Ajuntament de Calafell haviaaprobat la construccio d' un por t es-p or t iu. Essent a r a closa Ia temporadacanicu la r ens in fo r m en q ue a Coma-rruga t arnbe projecten constr ui r-neun al tre. P ot ser se 'n fa un gra m assaprom ocionan t ports a cada qu ilo m e-tre de platja , pero tot sigu i de caraal t urism e. I mentrest ant, si els ab-nega ts pescadors d 'a quell Iitoral ent en en necessitat, ja ho saben , cap aTarragon a 0 al nostre port vilanovi.

LLmRES DE TEMA COMARCAL

La collec cio «Ep isodi s de la Histo-r ia» , que edita R. Dalmau , ha publi-

cat darrerament el Ili bret «Mir G e-ribert, P r in cep d'Olerdola », obra de lsrtgeta Ramon P lanes, el qual fa unaacer tada i ben documentada expos i-ci6 d'aquell person a tge sem illegen-dari que senyoreja pel P enedes en elsegle XI, n egant-se a r etre obedien-cia al compte de Barcelona, establin tun petit es tat independent. Recom a-nem la lec tura d 'aquest a ob ra aaquells que s 'interessen pel p assa t deles comarques pe nedesen qu es,

En la m ateixa colleccio sera puhli-cat en data pr oper a un t reball sobr eVilanova en el tem ps de I'ocupacionap oleon ica, l' autor de l qual es el jo-ve v ilanovi Oriol Pi de Cabanyes,

NECROLOGICA

Expressem el n ost re se ntit condolal soci Salvador Ma lr as per la defun-ci6 de l seu pare , se n timent que fe rnexte nsiu a tota la familia de l fin at.

INCENDIS

Al mateix te m ps que cremave n elsboscos de la Ser r a del Boix , entr e EIP er ello i T ivenys, fo u decla rat unpavor 6s inc en di en el term e de San-ta P erpet ua de Gaia , Iloc que r ecen t-m ent visitaren algun s m ernbres de lan ostra En titat, passant per al guns in-drets que [a havien es t at ca st igatspel foe, Es molt lament able que perla inc u r ia 0 ir r esp onsa bilit at d 'algues puguin m almetr e els paisatgescaptivadors de les riberes del Gaia,

(Els ar t ic les r efl exen nornes l'opinio de IIur s autcr-sj

"resldent: Antoni L1urba Direcci6 Circular: Xavier CapdeL Secretarl: Xavier Sallera.

XXIV Marxa Nocturna d'OrientacloLa nit del 4 al 5 del propassat ju-

liol es cel ebrj; aq uesta cursa orga-ni tzada per la Delegaci6 de Graciade la U. E . C, i que es desentrotllap er la r egie del Mon tseny . La sorti-cia es dona al p oble de Sant Estevede Palautordera, seg uin t cap a CanR ovir a , Can So ta, Can Santana , CanTraver ia , Can Lari i Estaci6 de Pa-Iautordera.

VA. E. Talai a hi partic ipg arnbqua tre equ ips. En la cruilla de ca-mins avan s d 'arribar a Can Lari, esprodu i una desp istada general queinflui notablement en la classificacio.Dos equips nostr es quedaren deca-li fica ts , i l a collita de punts per al saltres, results ex uber an t.

Classificaci6 de ls eq uips de l 'En t i-ta t:

Classif. Do rsal E qu i p Punt s

81819

316915

L. Daviu - Blanca F. - A. Garcia 117J . P lanas - Roser M. - M. Ramon 142C. F abre-F . Muntauer-H . Marques 142

La n ost r a En ti tat queda cla ssificad a en 3.er lloc, am b un t otal de 402 punts.

II Marxa Excursionista de la comarcadel Maresme

10 47 J . Ll. Ma rtin ez - J.Vir ella 19211 1 Ll . Daviu - B. Forgas 19618 11 H . Marques - J . Marti 25021 8 A. Bat anero - M. Bartl 274

Els equips 23 i 26 quedaren desqua-lificats.

L 'A. E. Tal aia classifies en tercerlloc amb 638 punts.

t opon im h i estava ben justificat , jaque el brossam fou la principal cau-sa de la per dua de m olts eq uips, es-p ecialm en t als contorns del P as 3.Un de ls eq ui ps nost r es s'extravia i jan o el r etrobaren fins a arribar a Vila-nova. En el lloc de la Broll a dels Ci-rers fa p oe tem ps es declara un in-cendi, i algun marx ador queda ambuna cara que se mbla va un n ati u del'Africa Ce ntral. P er postr es s 'averiael micr obus dels nostres m arx adors ih agueren de torn ar en tren. i,Es 0 no

male fic el di a 13?Classificaci 6 dels equips de 1'A. E .

Talaia:

El dia 13 de setem bre pasat fau ce-lebrada aq uesta cursa de m untanya,organi tzada p er I'Agrup acio Cien ti-fica Excursion ist a de Matar6 , i a laqual, enllepol its pe r I'ex it de I 'a nyanter ior , participaren si s equips dela nost ra Ent itat. Si f6s sim superst i-ciosos di r iem que la data influi en lan ostr a classrficacio, pero la veritat esque Ies coses no ro daren generalrnentbe par a tots els equips, [a que d'unaseixanten a q ue in iciaren la sor tida,t an sols classi ficaren v in t-i -si s.

La cursa s' rn iciava al costat de lacapella de Sant Sebastia d 'Argento-n a i transcorria cap a la riera de Cla-r a, F ont de l Quico, Font de Cla -r a, Ca I'Altafulla, Can Blanc, Coll deP ore, Coll de Gironella, Tur6 d'en Ci-r ers , Brolla d 'en Cirers, Coll de Bu-r r iac, F ont P icant (dinar), Castell deBur r iac i Ermita de Santa Elenad 'Ag ell, fin al de la marxa.

El nom de «Brolla», que es sinonimde sotabosc 0 malesa, es repetia in-sisten tmen t en el mapa, i a fe que el

L1 0e Dorsal Equip Punt s