full informatiuCercle d’Amics dels Parcs Naturals

SUMARI

Coordinació i edicióÀrea d'Espais NaturalsDiputació de Barcelona

Documentació gràficaArxiu Xarxa de Parcs NaturalsFusic

RedaccióClara Arnedo (Fusic)

Disseny gràficEggeassociats

ProduccióDirecció de ComunicacióDiputació de Barcelona

ImpressióUnitat d’Impressió i Reprografia de la Diputació de Barcelona

DL: B-30111-2001

www.diba.cat/parcsn/cercle

EDITORIAL

© Fu

sic

Després de la feina feta, els voluntarisdel Cercle en mostren el resultat.

Del 5 al 14 d’octubre s’ha dut a terme aBarcelona el Congrés Mundial que convocacada quatre anys la Unió Internacional per ala Conservació de la Natura (UICN). Aquestaorganització és, sens dubte, una de les mésantigues i prestigioses en temes de conser-vació i gestió dels recursos naturals. Funda -da ara fa 60 anys, la componen més de milorganitzacions governamentals i no gover-namentals, i compta amb la participació ac -ti va de 10.000 experts internacionals. Lesseves opinions i els seus criteris són sempreun referent en l’establiment de les estratè-gies i les polítiques dels estats, les entitats iles organitzacions civils en tot allò relacio-nat amb la conservació i l’increment de labiodiversitat i el manteniment dels proces-sos ecològics fonamentals.Les institucions catalanes (Generalitat deCatalunya, Diputació de Barcelona i Ajunta -ment), juntament amb el Ministeri de MediAmbient, han donat suport al Congrés, i hanreconegut així la seva transcendència, i mésen un moment en què tantes evidències ensmostren la necessitat de modificar els para-digmes de desenvolupament socioeconòmici territorial. A la transformació del model dominant, enuna perspectiva de sostenibilitat, s’orienta el Programa Global 2009-2012 de la UICN,

el qual, sota el lema «Un món divers i sos -tenible», analitza i fa propostes sobre treseixos: el canvi climàtic i la sobreexplotaciódels serveis ambientals; la seguretat am -bien tal i humana i la capacitat dels ecosis-temes per a proporcionar béns i serveis, i,finalment, el que ens sembla més substan-tiu: com salvaguardar la diversitat de la vidatant des de la perspectiva ecològica comsocial, econòmica i cultural?

Des de la nostra òptica s’ha incidit que delCongrés es derivi també una major implica-ció dels governs locals i regionals en l’orga-nització i les activitats de la UICN, que finsara han tingut un paper no massa rellevant.En aquest sentit, s’ha discutit al Congrésuna modificació dels estatuts de la UICNque crea una nova categoria de socis: lesautoritats locals i regionals, una moció d’im -puls i suport a les polítiques locals i regio-nals per a la conservació de la biodiversitat,promoguda per la Diputació de Barcelona.També s’ha debatut com es poden potenciarels espais naturals de les categories V i VI de la UICN, que són precisament les queacullen una gran part del espais naturalsprotegits característics de la regió mediter-rània i, per tant, la gestió dels quals afectad’una forma singular als municipis del nos-tre entorn.

ENTREVISTA

Entrevista a Montse Bert, coordinadora de l’Escola de Natura 2Angeleta Ferrer Notícies

L’actualitat dels parcs i el medi ambient 4Activitats del Cercle

Què han fet els socis del Cercle els darrers mesos 5Als nostres parcs

Novetats a la Xarxa de Parcs Naturals 6Agenda - No t’ho perdis

Recull de les activitats dels propers mesos 7

octu

bre,

nov

embr

e, d

esem

bre

/ 200

8

núm

ero 53

El Congrés Mundial de la UICN a Barcelona, una bona oportunitat per als nostres parcs

El logotip del Congrés estavainspirat en el trencadís gaudinià.

2

Podries parlar-me dels orígens de l’Escola deNatura Angeleta Ferrer?

Els inicis es remunten a l’any 1979, quanl’Ajuntament de Badalona va comprar la fincade Can Miravitges amb la intenció de crear-hi,d’una banda, un museu sobre el patrimoni his-tòric i rural, el Museu de Badalona, i, de l’altra,l’escola de natura. Aquesta és va ubicar a lesdependències de la planta baixa, mentre que elmuseu se situa a la primera, segona planta igolfes de l’antiga masia senyorial.Els orígens de l’escola van venir de la mà de dosprofessors de Badalona, en Jordi Pujol i la Mar -ga rida Nadal, que van fundar, abans del 1979,un petit grup de tallers de natura. Hi havia ungrup de mestres que treballaven per ensenyarla part natural de Badalona, una ciutat quealeshores vivia molt abocada cap a la indústria,poc de cara al mar o a la muntanya. Amb aquesttaller, els mestres volien apropar la Serra de laMarina als nois i noies de la ciutat, i podríemdir que, amb aquesta mentalitat, oberta i crea-tiva, van ser precursors dels nous temps i lesnoves maneres d’ensenyar l’entorn als mésjoves. Van posar la llavor de l’escola, que final-ment es va inaugurar el 23 de novembre de1981 i que uns mesos més tard prendria el nomd’aquesta extraordinària professora d’institut,Angeleta Ferrer, filla de l’eminent pedagogaRosa Sensat i instigadora d’una manera d’ense-nyar la ciència activa i propera.

Hi treballes, doncs, des del principi? Quines vanser les primeres accions?

He vist créixer aquesta llavor: ja des de l’any1979 l’escola neix amb la voluntat d’estudi isensibilització educativa envers el medi naturali els valors paisatgístics i ecològics de l’entorn.El primer que és va fer van ser els itineraris, através dels quals ja s’acompanyava les escolesinteressades a fer aquestes rutes per la Serra deMarina. Un cop es va inaugurar oficialment l’es-cola es van obrir dues aules, una de treball i untaller-cuina. I de seguida es va començar l’acti-vitat que més pes ha tingut a la nostra escola: lapossibilitat de desenvolupar un hort escolar, pri-

mer als nostres terrenys, amb el compromís perpart de les escoles de venir-hi un cop per setma-na. La idea, des del principi, era ensenyar lanatura de manera propera, donar parcel·les ieines de suport per a les escoles i, de retruc,crear una xarxa d’intercanvi d’idees. La voluntatera fer-ne una activitat transversal que fos útilcom a matèria d’anàlisi per totes les altres assig-natures: matemàtiques, dibuix, llengua… L’èxitva ser aclaparador, fins el punt que els darrersanys no ens quedava espai lliure i per això l’ any1986 vam decidir portar el projecte a les escolesi, d’aquesta manera, estalviar espai i, sobretot,temps de desplaçament.

I els tallers?

Es va començar a utilitzar el taller-cuina peractivitats en què s’observa com els materials espoden transformar: pa, formatges i melmela-des. Aquí donàvem als alumnes l’espai perexpe rimentar amb elements manipulables,seguint una seqüència d’accions, mirant sem-pre de lligar-ho amb el currículum escolar.Hem treballat, com a centre municipal, ambtotes aquelles escoles de Badalona que hantingut interès en participar-hi, i amb el tempsvam incorporar el taller d’herbes aromàtiques iel de paper reciclat.

Quina va ser l’evolució del centre a partir d’a-leshores?

Podríem dir que la nostra feina només té sen-tit amb el suport i la demanda dels centreseducatius. A partir d’aquí, els projectes hananat perfilant-se amb els anys, però sempre dela mà de l’evolució dels centres i de les deman-des socials. En relació amb això, l’escola es vaplantejar tres línies d’actuació.La primera, la de l’oferta educativa, la línia prio-ritària des de l’inici. Però, a part, treballem endues línies més: una de sensibilització ciutada-na i una tercera, la de recerca, amb vistes d’in-teractuar amb la part més educativa. Vam volerinstitucionalitzar i donar forma a la recerca queja existia a la Serralada de Marina. Així, delsestudis que han anat fent estudiosos i experts,se’n beneficien els escolars. Fruit d’aquests estu-

ENTREVISTA a Montse Bert / coordinadora de l’Escola de Natura Angeleta Ferrer

«La nostra feina només té sentit amb el suport i la demanda dels centreseducatius.»

© Cl

ara

Arne

do

La Montserrat Bert és unade les tres persones alcapdavant de la coordinacióde l’Escola de NaturaAngeleta Ferrer. Ens parla dela tasca d’una de les escolesde natura més antigues i amb més visió de futur de cara a l’apropament del’entorn als alumnes dediferents centres educatius.Situada a l’antiga masiasenyorial de Can Miravitges,a Badalona, al llindar de laSerralada de Marina, aquestaescola ofereix als mestresl’oportunitat d’ampliar laformació dels seus alumnes id’ells mateixos amb tallers i propostes vinculades ambel treball directe dins del’entorn natural.Precisament aquest 5 d’octubre voluntaris delCercle és van acostar alsvoltants de l’Escola deNatura per participar en la millora del Berenadorde Can Ruti.

© EN

AF

Els nens són els protagonistes de les activitats que desenvolupal’Escola de Natura AngeletaFerrer, a Badalona.

dis, per exemple, en va sortir el taller d’ocells,destinat a secundària, o el de la bassa i el jardíde les papallones. En el cas de la bassa, va ser unestudi que parlava de la desaparició dels puntsd’aigua de la zona, i de com se’n ressentien elsamfibis. Això va impulsar-nos a construir unabassa on ara hi crien tota mena d’amfibis iinsectes. Aquest taller lliga amb els estudis delsecosistemes que es fan a primària o els treballsde recerca de batxillerat, i també el fem desti-nat als nens de cicle infantil, ja que és una acti-vitat molt visual que també és adequada pelsmés petits. I una de les darreres activitats quehem posat en marxa és el jardí de papallones,producte d’un treball de recerca que analitzavaels canvis climàtics a través de la major o menorpresència d’aquests insectes , ja que aquests sónmolt sensibles a les variacions de temperatura.Al voltant d’aquest jardí tan especial, hem pogutpreparar, també, activitats per als més petits,destinades a l’observació d’aquests animals.

També conserveu una horta, encara…

Sí, vam portar l’horta a les escoles, facilitantals mestres terra, eines, compost, materialpedagògic i compostadors per fabricar-se ellsmateixos el compostatge. Anualment, a més,Parcs i Jardins de l’Ajuntament de Badalona elsneteja i prepara els terrenys, abans de l’inici delcurs. És un programa important per a nosal tres,perquè permet assolir els objectius pedagògicsi treballar d’una manera interdisciplinar i ambpocs recursos econòmics. A més, aquest treballvincula el mestre amb les activitats, de maneraque l’Escola de Natura no és mai un substitutsinó un suport.I, a part, hem mantingut el nostre hort, on femtambé cursos d’horta. Hi fem cultiu estacional,possibilitant una activitat adreçada a escolesbressol, cicle infantil i cicle inicial. Els nensparticipen activament a l’hort, i després juguenamb un gran trencaclosques on identifiquenles hortalisses com si fossin en un mercat. Amés, poden tastar els productes i així relacio-nem l’activitat amb l’alimentació i l’adquisiciód’hàbits alimentaris.Per a primària i secundària també oferim untaller d’abelles, en el qual treballem amb un ruscon és possible veure’n el comportament. Unaactivitat que es vincula tant amb les ciènciescom amb l’alimentació i els productes que sen’extreuen: mel, gelea reial, pròpolis, etc.

L’Escola de Natura detecta els canvis dels nensi adults al llarg dels temps. Com us adapteu ales noves necessitats?

Es va veure, per exemple, la necessitat de ferun treball per a nens de cicle inicial, per tald’apropar el bosc a aquesta generació, pocacostumada a fer sortides a la natura. I vampensar que la curiositat dels nens d’aquesta

edat calia aprofitar-la i fer-ho a través d’untaller de bosc, que té forma de joc i s’endinsaper camins amb vegetació frondosa, per tald’acostar-los una mica més a aquest entornnatural que els és, al principi, una mica hostil,i que, a poc a poc, van coneixent. Per als alumnes de secundària hi ha una acti-vitat per conèixer com són les plantes delmediterrani, amb una activitat d’aula i recerca,i els oferim, també, un taller sobre el bosc i lescomunitats que hi viuen.

I el paper de l’educador, ha canviat també?

Nosaltres formem part d’una generació que vatenir la sort de prendre’ns-ho tot amb energia imotivació. Eren els anys del canvi, de fer moltescoses i voler fer-les molt ben fetes. Ara penso quel’entusiasme ha disminuït una mica, potser per-què ja s’ha fet molt de camí. I no crec que ha -guem d’acomodar-nos. Valoro molt que si gueml’únic ajuntament de Catalunya que compta ambuna Escola de Natura i una Escola del Mar, querealitzen una tasca important amb consonànciaamb totes les administracions implicades.

En quines activitats participeu, fora de l’àmbitde l’escola pròpiament dit?

Arran de la reforma educativa vam començar aorganitzar les Jornades Científiques, conjunta-ment amb el Centre de Recursos Pedagògics deBadalona i l’Escola del Mar, on els alumnes de centres de Badalona i de fora presenten da -vant del públic els treballs de recerca que han hagut de fer seguint el mètode científic, siguin de ciències o d’altres matèries.També participem en un altre projecte con -juntament amb el Departament Medi Natural de l’Ajuntament de Badalona, i que va sorgir del’interès de la població per conèixer l’entorn.Organitzem sortides els dissabtes i diumengesper conèixer la serra de Marina, excursionsobertes a tothom i de caràcter familiar. Obser -vem que hi ha un interès creixent per conèixerl’entorn natural i el patrimoni, en aquest cas,del Parc de la Serralada de Marina.Participem també amb campanyes de refores-tació escolar de zones cremades, en les qualscol·labora també la Diputació de Barcelona.Per últim, una part important de la nostratasca és la de col·laborar amb el Centre deRecursos Pedagògics. Amb ells oferim formacióa educadors i mestres, que a la vegada ens aju-den a entendre quines són les necessitatsactuals dels centres.

Clara Arnedo

3

«Als nens de ciutat d’avui dia elscosta estar a l’entorn natural. Les

activitats al bosc ajuden al’acceptació del medi.»

© EN

AF

La imponent masia de Can Miravitges, seu de l’Escola de Natura Angeleta Ferrer.

© EN

AF

Els alumnes de les escoles deBadalona participen en diferentsactivitats mediambientals, comara la que es fa al voltant d’una bassa.

Campanya de sensibilització per les aus amenaçades a Barcelona

«Aves amenazadas de España» és el títol de la campanya de sensibilitza-ció impulsada per la Institució Catalana d'Història Natural, desenvolu-pada per SEO/BirdLife amb el suport de la Fundació Territori i Paisatgede Caixa Catalunya, i sota la qual han pres forma dos treballs edito-rials que recullen informació de més de la tercera part de l’avifaunad’Espanya sobre la qual existeix algun tipus de risc d'extinció. Es tractad’un llibre —publicat en col·laboració amb Lynx Edicions— i d'una expo-sició itinerant —que mostra, a través de vuit plafons, els problemes deconservació dels ocells i la seva situació actual. Tots dos materials, jun-tament amb el fulletó que acompanya l’exposició, pretenen ser una einade difusió de l’estat de conservació dels ocells i de les seves amenaces.Els principals destinataris són el públic general, les universitats, els ajun-taments i els diferents agents implicats en la gestió del territori.

La Diputació de Girona compra el cim de la muntanya del Matagalls per a preservar-lo

La Diputació de Girona ha comprat el cim de la muntanya delMatagalls del Montseny per un import de 687.009 euros amb l'ob-jectiu de millorar la gestió d'aquest espai protegit. Es tracta d'unafinca de 361 hectàrees que ha estat anomenada «Matagalls» i queforma part de la zona de reserva natural «Matagalls - SantMarçal» dins del Parc Natural del Montseny. Aquests terrenys, finsara, eren de propietat privada. Situada dins dels termes municipalsde Viladrau i del Brull, la finca inclou la Creu del Matagalls, quecorona el cim del mateix nom i que és un punt emblemàtic d'altinterès paisatgístic, natural i social amb una alta freqüentació devisitants. La Diputació de Girona, com a òrgan gestor que és delParc Natural del Montseny juntament amb la Diputació deBarcelona, ha comprat els terrenys després que s'hagi determinatper part dels tècnics l'alt valor estratègic que suposen per a lagestió d'aquest espai i per fer-hi possible una millor protecció.

L'excursionisme debat a l’entorn del canvi climàtic

Amb l'objectiu de donar a conèixer les investigacions científiques que hi ha sobre les glaceres i analitzar-les com a indicadors de l'escalfament global, la Casa de Cultura de Benasque ha aco-llit el 20 de setembre la jornada «Les glaceres com a indicadors de l'escalfament global». La pre-ocupació de la Federació Espanyola d'Esports de Muntanya i Escalada (FEDME) i del Comitè

d'Accessos i Naturalesa per preservar el medi ambient ha fet que, des del 2007,es facin jornades sobre la protecció de les glaceres en què es posa de relleu laimportància d'aquests ecosistemes. Destacar també que el Pavelló PoliesportiuMunicipal de Benasque ha allotjat, del 29 d'agost al 21 de setembre, dues ex -posicions didàctiques i històriques sobre les glaceres pirinenques. Tècnics de la Diputació de Barcelona van assistir en aquest seminari i s’aprofità per duruna versió en castellà de l’exposició «Mirabilia sunt opera tua Domine. EmiliJuncadella, muntanyenc (1908-1915).

NATIONAL GEOGRAPHIC I SONY CONVOQUEN EL 3rCONCURS DE FOTOGRAFIA

El tercer concurs defotografia NationalGeographic ja s'ha convocati admetrà imatges fins el 30 de setembre. Larevista i Sony han obert la convocatòria d'aquestatercera edició amb trescategories: gent, paisatges i animals. El participant tédues opcions de tramesa de fotografies: a travésd'Internet o per correupostal. D'entre totes les fotografiesrebudes, es concedirà unprimer premi i un segonpremi per categoria. Més informació:www.concursong.es

NOTÍCIES

La imatge de la campanya.

4

El mític cim arrodonit delMatagalls, amb l’emblemàtica creual capdamunt, ha estat adquirit per la Diputació de Girona.

© Ar

xiu

XPN

ACTIVITATS DEL CERCLE realitzades a l’estiu: juliol, agost i setembre

Accions dels Voluntaris Durant el tercer trimestre de l’any l’activitat dels socis del Cercle d’Amics dels Parcs Naturalsbaixa de ritme ja que no es programen ni conferències ni sortides.

Els que no paren motors són el col·lectiu de voluntaris que, tot i la calor de l’estiu, han estatforça enfeinats.

El diumenge 6 de juliol es va celebrar al castell de Montesquiu el II Aplec Comarcal d’Osona,en el qual van participar 9 voluntaris i voluntàries. Aquesta activitat es va realitzar arran de lapetició dels responsables del Parc, una setmana abans de l’acte, i a causa de la urgència i elnombre tan limitat de voluntaris que es precisaven, la convocatòria es va fer telefònicament.La feina principalment va consistir a ordenar l’aparcament dels molts participants en la troba-da comarcal dedicada al món de la cultura popular.

El dissabte 12 de juliol, 26 voluntàries i voluntaris del CAPN, van participar a l’acció de nete-ja i eradicació de plantes invasores als pendents del Montcabrer de la població de Cabrils, alParc de la Serralada Litoral.

Durant el trajecte vam repartir les cantimplores noves entre els voluntaris, que van estar moltcontents i a favor de la filosofia de reutilització de l’obsequi. Vam lliurar guants nous, més resis-tents i adaptables que els que utilitzàvem fins ara. També se’ls va lliurar una guia de butxacad’arbres, gentilesa de ViladrauEducació, que va agradar molt. També els vam donar un bolígrafde la Diputació de Barcelona i un full imprès a dues cares a color on hi havia les fotografies iles indicacions de què s’havia de fer amb les espècies que havíem de fer fora dels marges delMontcabrer. També s’indicava la diferència entre les plantes que calia arrencar i les que caliaeradicar, explicant aquests dos conceptes; diferències tant a l’hora d’arrencar-les com a l’horade recollir-les. Així teníem clar que l’Erigeron Sp calia arrencar-lo i es podia deixar a terra pertal que es pansís, sense necessitat de recollir-lo. Sí que calia, però, posar-lo a les bosses de la bros-sa si presentava flors o fruits, ja que encara que els arranquéssim, si les flors i/o fruits restavenin situ, facilitaven la seva reproducció. El mateix passava amb el Bidens subalternans (tot i queels noms són poc familiars, les fotografies eren prou clares i feien perfectament identificablesles citades espècies). Les plantes a eradicar, és a dir, les que s’havien d’arrencar i no deixar-neni un bri sobre el terreny, eren el Senecu Mikanoides, Seneci Pterophorus, Carpobrotus, RobíniaPseudoacàcia i el Mesembrianthemun.

La forta calor i el pendent del terreny, força pronunciat, va dificultar la feina dels voluntaris.

El dissabte 2 d’agost es va realitzar la tradicional acció nocturna de voluntaris a Can Casades,a la vall de Santa Fe, al bell mig del Parc Natural del Montseny, per col·laborar en les tasquesd’organització i ambientació de la Nit al Parc, que se celebra cada any dins dels actes del pro-grama «Viu el Parc» i que enguany tenia per títol «La Nit de les mil i una nits». Van participar-hi 49 voluntàries i voluntaris del CAPN. Els voluntaris van rebre una armilla que els identificavai que formarà part del seu equipament, a més de la cantimplora i els guants.

L’activitat va ser molt reeixida, amb unes 300 persones de públic —entre els quals vam saludara algun soci del Cercle— que van poder gaudir de la narració de contes orientals a càrrec de l’actriu Sílvia Llorente, acompanyada per les hipnòtiques danses de la Zenda i d’un concert demúsica mediterrània a càrrec del grup Meridiana. Per acabar, música per ballar amb el DJ MarcOriol. També es podia participar en un concurs d’olors i en un tastet de te i pastes. L’anècdotadel dia va ser que el conductor de l’autocar dels voluntaris, que era un jove d’origen marroquí,es va oferir a preparar i servir el te i va quedar deliciós. En definitiva, una activitat que elsvoluntaris esperen amb impaciència, ja que a més de col·laborar també participen activamentde tota la festa.

Pel setembre tenim previstes dues accions de voluntariat més. Una és la també tradicional accióde servei d’ordre a la Cursa del Castell de Montesquiu, on cada any ens desplacem el primerdiumenge de setembre; el dia 20 ens esperen de nou a Santa Fe de Montseny per realitzar tas-ques de neteja de l’entorn del pantà de Santa Fe.

Un estiu ple de feina per viure a fons l’experiència de col·laborar en el manteniment dels espaisnaturals que ens envolten. A la tardor, més!

© Fu

sic

© Fu

sic

Els voluntaris dels Cercle ben uniformats per portar a terme una de les activitats del darrer estiu.

Una mica de te servit per un joveconductor d’autocars marroquí vafer les delícies dels socis desprésde la llarga jornada de feina enla Nit del Parc, al Parc Naturaldel Montseny.

5

Ferran Pestaña, Jordi Lorenzo i Núria Gabernet guanyen el primer concursde fotografia de la Xarxa de Parcs Naturals El primer concurs de fotografia de la Xarxa de Parcs Naturals ja té guanyadors. Els primers premis han estat per a Ferran Pedro Pestaña Rodríguez (flora i fauna), Jordi Lorenzo Martín (presència humana) i Núria Gabernet (ecosistema i diversitat). El concurs ha rebut 193 fotos de89 autors diferents. Totes es poden veure al web de la Xarxa de Parcs Naturals. Una foto d'unaflor del Parc del Garraf, titulada 'Els colors del parc', ha guanyat l'apartat de flora i fauna delconcurs, secció amb més imatges participants, un total de 100. L'autor és Ferran Pestaña. Elsegon premi ha estat per a 'Tardor', feta per José Maria Sánchez de Ocaña Gómez al Sot de lesCordes de Viladrau, al Parc Natural del Montseny, mentre que el tercer premi se l'ha endut CarlesMartorell i Gendra amb una foto d'una còpula de gripaus comuns a la riera Major de l'EspaiNatural de les Guilleries-Savassona. D'entre les 39 fotografies partici-pants a la secció de presència humana, el jurat ha triat com a guanya-dora 'Navegant a Sau' (Espai Natural de les Guilleries-Savassona), deJordi Lorenzo Martin. El segon premi ha estat per a 'Temps era temps',feta per José Maria Sánchez de Ocaña Gómez a Santa Fe del Montseny,i la tercera fotografia premiada ha estat 'Pasturant el ramat' a Santa Fedel Montseny, de Núria Gabernet i Díaz. Precisament aquesta mateixaautora ha guanyat l'apartat d'ecosistema i diversitat, amb 54 foto -grafies participants, amb l'obra 'Rierol', també feta al Montseny.'Montserrat entre la boira' (Parc Natural del Montseny), de RaimonSantacatalina, s'ha endut el segon premi, i la imatge 'Arrels i bosc' (Parc Natural del Montseny), d'Andreu Noguero i Cazorla, ha estat ter-cera. Les imatges es poden veure al web de la Xarxa de Parcs Naturals:www.diba.cat/parcsn/parcs

La Diputació de Barcelona reforça les mesures de seguiment i control de lesaus del Parc Fluvial del Besòs Coincidint amb les altes temperatures estivals, el Parc Fluvial del Besòs va detectar casos de botu-lisme que afecten els ocells aquàtics del parc. Per aquest motiu s’han reforçat les mesures de segui-ment i control de les aus del parc. Els primers casos d'aquest any es van detectar a primers de julioli el nombre de baixes ha augmentat a diferents punts de la conca. L'espècie més afectada amb dife-rència és l'ànec collverd, però també té incidència sobre altres espècies com les gavines i els limí-coles. La migració ja ha començat i el perill que nombroses aus protegides puguin contraure lamalaltia augmenta. En els períodes de més calor l'aigua del riu s'escalfa i la concentració de l'oxi-gen dissolt disminueix. Aquestes condicions ambientals s'acusen en el sediment del riu i afavorei-xen el creixement d'un clostridi que genera la toxina botulínica causant del botulisme. Elcomportament dels ocells afectats és molt característic perquè van perdent la mobilitat de lesextremitats posteriors fins que pateixen una paràlisi muscular general i moren.

Inauguren un espai dedicat als ibers al Centre d'Informació de la Rectoriadel Brull al Parc Natural del MontsenyLa diputada de l'Àrea d'Infraestructures, Urbanisme i Habitatge dela Diputació de Barcelona, Ana Hernández, i l'alcalde del Brull,Ferran Teixidó, van inaugurar el dimarts 22 de juliol al matí el nouespai museístic del Centre d'Informació de la Rectoria del Brulldedicat als ibers i, en concret, al jaciment del turó de Montgròs. L'Àrea d'Infraestructures de la Diputació ha reformat una salad'aquest equipament del Parc Natural del Montseny per conver-tir-la en una petita exposició d'introducció al jaciment de la for-tificació ibèrica del turó de Montgròs. La nova sala compta ambdiversos plafons on s'explica la història de les muralles i es potveure una maqueta del recinte, així com alguns elements ques'hi ha trobat. Les excavacions les porta a terme el Servei dePatrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. L'oppidum del Turó del Montgròs,recinte fortificat que es troba en el territori dels ibers ausetans, ocupa una extensió de terrenyforça plana i rodejada de precipicis. Tenia la funció de controlar una de les vies naturals d'accésa la plana de Vic i també la de congregar en temps de guerra la població que vivia al sud del mas-sís del Montseny. Va ser descobert l’any 1975.

6

ALS NOSTRES PARCSEL CONSORCI DEL PARCAGRARI FA 10 ANYS

El dia 26 de juny d'ara fa deuanys, el 1998, es va constituirel Consorci del Parc Agrari delBaix Llobregat amb l'objectiud'actuar com a instrument permantenir l'espai agrari, totdesenvolupant l'activitateconòmica que li és pròpia imillorant la qualitat ambiental.Ja des de l’inici, el Parc Agrariresponia a un projecte propique tenia en compte lespropostes i aportacions delsagents socials i econòmics i deles administracions públiquesque intervenen al delta i lavall baixa del Llobregat.

EL PARC DEL FOIX I EL PARCNATURAL DEL MONTSENYPREPAREN LA II TROBADAD'ESTUDIOSOS DEL FOIX I LA VIITROBADA D’ESTUDIOSOS DELMONTSENY, RESPECTIVAMENT.INSCRIPCIONS OBERTES!

Sota la coordinació de l’Àread’Espais Naturals, del'Ajuntament de SantaMargarida i els Monjos i elMolí del Foix, el Parc del Foixorganitza el 23 d'octubre la IITrobada d'Estudiosos del Foix a la Masia Mas Catarro.L'assistència és gratuïta. Elsinteressats a participar-hi, coma ponents o oients, han d'omplirun formulari que trobaran a laweb de les jornades. A travésd'aquesta segona trobadainterdisciplinària d'estudiososen l'àmbit del Parc del Foix espretén potenciar l'intercanvi deconeixements entre elsinvestigadors i estudiosos, i també l'apropament d'aquestriu típicament mediterrani a unpúblic més general. Pel que faa la VII trobada d’estudiososdel Montseny, aquesta escelebrarà els propers 20 i 21 de novembre al Museu deGranollers. El termini per a lapresentació d’inscripcions és el 14 de novembre. Més informació:www.diba.es/parcsn/jornades.cat

© Ar

xiu

XPN

El Parc Agrari celebra el seu desèaniversari. Tot un mercat agrícolaa quatre passes de Barcelona.

Primer premi del Concursde Fotografia de la Xarxa de Parcs Naturals.

© Ar

xiu

XPN

© Ar

xiu

XPN

El nou centre sobre els ibers delBrull, al Parc Natural del Montseny,pretén apropar-nos una mica més al coneixement d’aquesta cultura.

Divendres 7 de novembre, 19 hObservatori Astronòmic del Garraf (Olivella)Nit d’estels a Can Grau

Diumenge 9 de novembre, 10.30 hFesta Major del Parc, al Castell d’Olèrdola

XIV Concurs de Fotografia del Parc delGarraf, Parc d’Olèrdola i Parc del FoixEn col·laboració amb el Grup de FotografiaExperimental de Castelldefels

Espai Natural de les Guilleries-Savassona

Diumenge 19 d’octubre, 10.30 h Matinal al parc, a la Font Trobada(Folgueroles)

POESIA ALS PARCS

Parc del Montnegre i el CorredorDiumenge 5 d’octubre, 12 h Font de Pradelló d’Olzinelles a Sant Celoni

Parc d’OlèrdolaDiumenge 19 d’octubre, 12 hConjunt Històric d’Olèrdola (Olèrdola)

Espai Natural de les Guilleries-SavassonaDiumenge 2 de novembre, 12 hErmita de Sant Feliuet de Savassona(Tavèrnoles)

Parc del FoixDiumenge 16 de novembre, 12 h Plaça del castell de Castellet (Castellet i la Gornal)

Parc del GarrafDiumenge 23 de novembre, 12 h Vallgrassa, Centre Experimental de les Arts (Begues)

L’AGENDA DEL SOCI

EXCURSIONS OCTUBRE-NOVEMBRE

CONFERÈNCIES COL·LOQUI

A la Sala d’Actes de l’edifici El Vagó, a les 19 h:

Dimecres, 15 d’octubre«L’exploració de l’Àrtic: l’expedició de SirJohn Franklin», a càrrec de Francesc Bailón.

Dimecres, 19 de novembre (dins dels actesde la Setmana de la Ciència 08)«A la descoberta de l’Equador», a càrrec deXavier Roget.

Dimecres, 10 de desembre«Recuperació de la fauna al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac cinc anysdesprés de l’incendi de l’agost del 2003», a càrrec de Xavier Santos.

ACTES CENTRALS ACTIVITATS VIU EL PARC

Parc del Montnegre i el Corredor

Diumenge 12 d’octubre, 10.30 h Gran Festa del Parc, al Santuari del CorredorXII Jornada de Teatre de Carrer

Diumenge 26 d’octubre, 9 hCasal de Sant Iscle de VallaltaII Ral·li Fotogràfic Tocats pel bolet

Dissabte 1 de novembre, 21.30 hSortida des del CEIP Sobirans fins a Can CaiacaNit d’estels a Arenys de MuntPassejada nocturna i descoberta del cel

AGENDA

7

ITINERARI Aiguafreda de Dalt, Parc Natural del MontsenyAiguafredaEl poble d'Aiguafreda s'estructura alvoltant del riu Congost i de la carreteraque uneix Barcelona amb la comarcad'Osona. Eminentment boscós, enl'actualitat ha substituït l'activitatagrícola i ramadera per la turística, en laqual té un paper determinant el ParcNatural. És molt recomanable la visita alconjunt de torres modernistes i noucentistes, d'una gran bellesa.Completa els atractius una interessantoferta gastronòmica.

Aiguafreda de DaltCap al final del segle XVI, el petit pobled'Aiguafreda de Dalt va perdre la condicióde parròquia en favor de la capella de laConcepció d'Aiguafreda de Baix, l'actualAiguafreda. L'església d'Aiguafreda de Daltva ser fundada per Emma, abadessa, fillade Guifré el Pelós. Va ser consagrada el 5d'agost de 898 pel bisbe Gotmar, i dedicadaa Sant Martí del Congost. La construccióque veiem avui, però, data del segle XII iforma conjunt amb la rectoria. Sota eltemple hi ha una cripta amb vestigisd'enterraments tardoromans i visigòtics.

Els dòlmens de la serra de l'ArcaCap al final de l'itinerari tenim l'ocasió deconèixer els dòlmens d'Aiguafreda i del pladel Boix. Els dòlmens montsenyencs hanestat trobats majoritàriament a la serra del'Arca, entre Aiguafreda i el Brull, i datendel final del neolític, al voltant del segonmil·lenni abans de Crist. Són sepulcresmegalítics, a l'interior dels qualss'inhumaven els cadàvers envoltats de lesseves armes i d'algunes ofrenes. La paraulaactual prové de l'expressió bretona taolmen, que significa 'taula de pedra'.

Els pous de l'AvencóLa part final de l'itinerari ens permet visitarl'ermita de Sant Miquel de Canyelles il'església romànica de Sant Salvador del'Avencó. Molt a prop, podem fer una visitaals pous de glaç de l'Avencó. Pertanyents almunicipi de Tagamanent, encara que molt aprop d'Aiguafreda, aquests pous de glaç esvan utilitzar fins a la dècada de 1940. Avuien podem veure les restes prop de la masiaque els dóna nom.

FITXA TÈCNICALongitud: 7.500 m.Durada: 2 hores i 30 minutsDificultat: BaixaAltitud mínima: 410 mAltitud màxima: 680 mRecomanacions: cal portar calçat adequat.Cal respectar la tranquil·litat de l'entorn ino llençar deixalles de cap mena.L'itinerari és exclusiu per a vianants. L'itinerari és senyalitzat amb fitesdestacades amb color groc. www.diba.cat/parcsn/parcs/equipaments.asp

Dues propostes, a escollir-ne una:

Itineraris per Banyoles (Pla de l’Estany)4, 11, 12 i 26 d’octubre, i 8, 9, 22, 23 i 30 de novembre

Itineraris per la Sèquia de Manresa(Bages): la ruta de l’aigua 5, 11, 19, 25 i 26 d’octubre, i 2, 8, 16 i 22 de novembre

Inscripcions: a partir del dimarts 16 de setembre, de dilluns a divendres, de 10 a 14 h i dilluns i dimarts de 16 a 18 h, als telèfons 932 155 786 i 935 010 063.

© Ar

xiu

XPN

Més informació a www.diba.cat/viuelparc i al’apartat de l’agenda del butlletí d’e-parcswww.diba.cat/parcsn/newsletter

Els dòlmens de la serra de l’Arca, un punt clau de l’itinerarid’Aiguafreda de Dalt.

NO T’HO PERDIS

PER FER-SE'N SOCI:Cercle d’Amics dels Parcs NaturalsConsell de Cent, 347, sobreàtic, 08007 BarcelonaTel. 935 010 063www.diba.cat/parcsn/cerclecercle@diba.cat

Cercle d’Amics dels Parcs Naturals

RECOMANEM

La Font Trobada, Folgueroles, Espai Natural de les Guille ries-SavassonaSituat als afores de Folgueroles, vora la carretera en direcció a Vilanova de Sau, l'Àrea Forestal de la Font Trobada forma part de les 'Rutes literàries' organitzades per la Casa MuseuVerdaguer. Més informació: tel. 938 122 157www.mac.es

Escola de Natura del Corredor, Parc del Montnegre i el CorredorL'Escola de Natura del Corredor, situada a Ca l'Arenes dins del Parc del Montnegre i el Corredor, acavall de les comarques del Maresme i del Vallès Oriental, és una entitat amb una àmplia expe-riència en activitats docents, creació de projectes educatius i programes ambientals. També ésmembre fundador del Consell de Centres de la Societat Catalana d'Educació Ambiental (SCEA).La casa té capacitat per a cinquanta-sis persones. Té quatre habitacions: una de vint-i-sis, unade catorze, una de dotze i una de cinc. Disposa de menjador, cuina, tres sales de treball, sala dejocs i lavabos, tant exteriors com interiors. Als entorns de la casa hi ha feixes (de pastura) i bro-lles al solell, i alzinars a l'obaga. Més informació: tel. 937 955 405

LLIBRES

Senders de gran recorregut a la província de Barcelona. La Diputació de Barcelona,a través de la delegació de Turisme, ha editat una guia de senderisme en forma demapa desplegable per poder gaudir de la gran varietat paisatgística, cultural i d'ocique ofereix la província de Barcelona. La guia de senderisme es titula «Senders degran recorregut a la província de Barcelona» i mostra sobre el mapa els senders degran recorregut (GR) que es poden trobar dins la província o que hi tenen bona partdel seu recorregut. Molts d'ells passen per espais naturals gestionats per la

Diputació. A més, també detalla una llista dels senders de petit recorregut(PR) més importants de cada territori. El fulletó és gratuït i el podreu sol·licitar al’Oficina de Promoció Turística: tel. 934 022 966 Els espais fluvials. Manuals de «la Caixa-Diputació». Es tracta del primer dels 12títols que es publicaran sobre diversos temes relacionats amb la gestió dels diferentsecosistemes que es troben als espais naturals, manuals adreçats a propietaris, ges-tors i tècnics municipals. Els llibres es publiquen en el marc del conveni establertentre la Caixa i la Diputació de Barcelona.

50 Ascensions fàcils pel Pirineu català. Manel Figuera és l'autor d’una guia quepretén ajudar-nos a descobrir el Pirineu català d'una forma plàcida. La descoberta

d'un territori pot començar de moltes maneres. Els Pirineus, malgrat el protagonisme de lesseves muntanyes, tampoc no en són una excepció. Aquest llibre fa una proposta tranquil·la perdescobrir-los: una selecció de cinquanta ascensions fàcils pel Pirineu català, o sigui, el sectorque va de la costa mediterrània fins al massís de Posets, entre les valls de Benasque i de Chistau,a la Franja de Ponent. Publicat per Cossetània Edicions dins la col·lecció Azimut. Preu: 16,50 €

WEBSfundacion-biodiversidad.es. La Fundación Biodiversidad engega una nova web sobre la custò-dia del territori.

anthos.es Anthos mostra informació de les plantes d'Espanya amb sistema d'informació geo-gràfica.

Vista aèria de la Font Trobada, a l’EspaiNatural de les Guilleries-Savassona,amb la signatura de Verdaguer que varealitzar l’artista plàstic Perejaume.

© Ar

xiu

XPN

© EN

C

La masia de Ca l’Arenes aculll’Escola de Natura del Corredor,un equipament d’educacióambiental amb molts anysd’història, al Parc del Montnegrei el Corredor.