20 Entrevista amb Francesc Mauri • pàg. 16

• S´ha constituït la Federació Apícola de Catalunya • pàg. 6

• Arrenca el Congrés d´Apicultura en l´àmbit de l´Estat espanyol • pàg. 14

Revista dels Apicultors de Catalunyapreu: 3€

Abril 2010

• Dins de la gamma dels nostre productes podeu trobar, entre altres, els articles

següents:Bombes per transvasar mel

Sistemes d´extracció de ceraDipòsits d´acer inoxidable

DesoperculadoresDiferents tipus d´extractorsCubetes d´acer inoxidable

Bancs de decantació calefactatsEtc.

ceras y mieles S/L

Distribuïdor per a Catalunya:

Fanny García Polígon Sant Jordi, parcel·la núm 19

Camarasa (Lleida)Telf. 973 420 184

CONSULTEU ELS NOSTRES PREUS D´ARNES I NUCLIS. TENIM GRANS OFERTES

NOU MODEL DE NUCLI LAYENS.RESISTENT, LLEUGER I MOLT ECONÒMIC

AVDA/ PIRINEOS Núm. 75 22300 Barbastro (HUESCA)TELF. 974 310 187 / 974 31 64 58 - FAX 974 313 714

• Representant d´Apifonda• Glucosa a granel o en garrafes

Pasta: contingut alt de fructosa (40/45)Líquid: contingut en fructosa 20/25

ABRIL 2010 • NÚMERO 20

3

SUMARI EDITORIAL

Revista dels Apicultors de

Catalunya

Adreces de les AssociAcions Apícoles

Coordinador:Esteve Massaguer

Han col·laborat en aquest número:Antoni Aresté, Joaquim Ma. Nubiola, Jaume Cambra, José F. Gomez, Àlvar Noguera, Antonio G. Pajuelo, Òscar Sanz.

Redactor-periodista: Alec Forssmann

Fotografies:Joaquim Ma. Nubiola, Alec Forssmann, M. Ca-nes, J. Cambra.

Fotografia portada: Alec Forssmann

Publicitat:Rosa Picas Telf. 93 268 71 28

Edició:La Terra, edició i comunicació Av. Francesc Cambó, 14 6è A, 08003 Barcelona Tel. 93 268 71 28 Fax 93 268 48 93, e-mail ed.laterra@agronet.org

Impressió:El Tinter

Disseny i muntatge:Xavier Cáliz

Dipòsit Legal:B:9295/2005

Publicació Trimestral L’Eixam és membre de l’APPEC

Associació d´Apicultors de Barcelona: Antiga escola de Sant Feliu del RacóCtra. de Castellar, 15Sant Feliu del Racó - 08211 Castellar del VallèsTel. i FAX 937 148 048 a/e: asapibar@suport.org

Associació Catalana d´ApicultorsCarrer Gran, 108506 CalldetenesTel. 973 556 300 i 938 053 791a/e acdaapicultors@gmail.com

Apicultors GironinsTorres i Bages, 3.17720 Maçanet de CabrenysTel. 972 544 088a/e: brescador@mixmail.com

Apicultors LleidatansBarri Nou, 20. 25613 CamarasaTel. 973 420 184a/e: apicolabonet@hotmail.com

Apícola Tarragonina S.C.C.L.Pol. Ind. Pla de Solans, nau 8.43519 El PerellóTel. 977 490 218a/e: apicolatarraco@yahoo.es

Unió de Pagesos. Av. Francesc Cambó 14, 3er.08003 BarcelonaTel. 932 680 900a/e: apicola@uniopagesos.org

Novament ens retrobem, tot i que no

amb tanta eufòria com l´any passat.

Tots recordem la campanya de l´any

passat, perquè en aquestes dates ja estàvem

traient mel, però després es va acabar de

sobte.

Esperem que enguany sigui al revés, un mal

començament i una arrencada de sobte no

esperada.

La veritat és que ha estat un hivern dur per a

les abelles. No massa fred de grau, però molts

dies amb una temperatura baixa, que no els ha

permès de sortir per arreplegar pol·len nou.

Això ha provocat una pèrdua important

d´abella a les caixes i un augment de baixes

fora del normal, que quasi tots els apicultors

hem sofert.

Bé, esperem que ara, la propera quinzena

d´abril, pugin les temperatures i les caixes

arrenquin amb força, ja que ha estat un hivern

mes plujós del que és habitual, que contribuirà

al fet que les plantes que floreixen després del

romaní ho facin amb força, amb prou nèctar i

el pol·len suficient per fer eixams a dojo.

Si més no, en podem treure el costat positiu. Si

la campanya d´ara fos com la de l´any passat,

el preu de la mel de romaní s´hauria abaixat

per l´estoc que encara en queda. Enguany,

potser en sortirà més de mil flors i es regularan

els estocs de mels fosques i blanques.

Sense res més per dir-vos, espero que tingueu

una campanya molt bona.

Altres seccions•SABIES QUE: Langstroth, el pare de l´apicultura moderna J.M. Nubiola (4). /•A FONS: Constituï-da la Federació apícola de Catalunya - Redac-ció (6-7)/ •NotícIES dEl SEctor: (8). /•WEB I rE-frANyS APícolES: (23). /•PlANtES mEl·lífErES: La trepadella- J. Cambra (24). /•PASSAtEmPS: Sopa de lletres. J.M. Nubiola (26). /•còmIc: D´abelles i formigues - À.Noguera (26).

EntrEvista

entrevista amb Francesc Mauri / 16En Francesc Mauri és com de la família. L´hem escoltat manta vegades asseguts al sofà bo i esperant les seves explicacions sobre el temps, el que fa i el que s´espera. A més, ho fa amb un estil sobri, però proper, seguint el model que al seu dia van iniciar els primers meteoròlegs de TV-3. L´Alec Forssmann ens l'apropa en una llarga entrevista on, sobretot, ens parla del canvi climàtic.

a Fons

Arrenca el congrés d´Apicultura en l´àmbit de l´estat espanyol / 6Antonio Gómez Pajuleo ens convida a participar en el pro-per Congrés d´apicultura que es farà a Còrdova la tardor vinent. N´ha estat un dels impulsors.

inForME

s´ha constituït la Federació Apícola de catalunya / 12La nova normativa que regula la concessió dels ajuts sani-taris ha obligat el sector apícola a constituir una nova enti-tat, la Federació, que té com a àmbit tot el territori català i un únic objectiu: la gestió sanitària del sector apícola.

44

SABIES QUE...

lorenzo lorraine langstroth va néixer a filadèlfia, Estats Units, el dia 25 de des-embre de 1810, i va morí el 6 d´octubre

de 1895 a dayton, als 84 anys.Va estudiar a Yale, d´on en va ser professor de matemàtiques i posteriorment va ser no-menat pastor de la església congregacionis-ta d´Andover, massachussets. l´any 1839 va viure a Greenfield, Massachussets, on la seva primera adquisició va ser una colònia d´abelles que era allo-tjada en un tronc d´arbre buit. Poc a poc va anar augmen-tant les colònies i demanant informació als apicultors dels voltants, que no sabien però ni usar el fum, ni tampoc com treure les abelles dels ruscos. la seva salut, però, el va obligar a retirar-se novament i el 1848 va tornar a Filadelfia amb la seva família, on va fundar una petita escola per a noies. No va trigar pas massa a tenir una arna Hu-ber i després d´estudiar al mateix Huber i Be-van va començar a fer experiments amb les arnes del moment.El 1852 va patentar la seva famosa caixa de quadres mòbils penjats, que van revolucio-nar el món de l´apicultura. Ell mateix ens ho explica:

“La principal particularitat del meu rusc és la facilitat amb la que es poden treure els marcs sense molestar les abelles... Podria augmentar les colònies amb eixams natu-

rals, però multiplico les colònies més ràpi-dament i reforço les més dèbils afegint-hi quadres. ... Si sospito qualsevol cosa in-correcta puc comprovar-ho ràpidament i puc aplicar-hi els remeis”

Era doncs un coneixedor a fons de les abe-lles i dels problemes que comportava el seu maneig. Ara bé, a banda de la facilitat per moure els quadres que s´aconseguia amb la seva caixa, va saber trobar a través de les seves observacions un altre concepte bàsic: és el que s´anomena espai abella, que va ser calculat meticulosament.l´espai abella és el lloc per on transiten les abelles entre els quadres i el rusc. Si no es respecta aquest espai l´abella el farceix amb pròpolis. mai ha de ser més petit de 5 mm, ni més gran de 9mm, perquè si és així, les abelles hi construeixen bresques de cera.Quan es va convèncer que l´arna responia a les esperances que hi havia dipositat, la va patentar i la va presentar a Massachusets, on tenia una merescuda fama com a apicultor.també va ser un dels primers apicultors en importar i vendre als Estats Units l´abella ita-liana (Apis mellifera ligustica), de la qual en va descriure la seva capacitat productiva. El 1853 va publicar el primer dels seus llibres. té per títol langstroth on the hive and the

honey-bee; a bee keeper's manual, el primer llibre sobre apicultura publicat als Estats Units.les seves observacions varen permetre millorar moltíssim la feina dels apicultors, que van aprendre el maneig racional de les abelles sense que en resultessin malmeses. El llibre explica amb il·lustracions, al-gunes tècniques que encara són utilitzades 150 anys des-prés. Amb un estil directe i

sense tecnicismes recull des de la fisiologia de l´abella, les malalties i enemics, els cicles vitals de la reina, de les obreres i l´abellot; parla de la mel, la cera i de com alimentar les abelles i com es pot mantenir un apiari. Tam-bé hi ha moltes observacions fruit dels seus anys d´observació i de les pràctiques fetes.El 1858 va traslladar la seva residència a Oxford, Ohio, on va fundar una societat amb el seu fill dedicada a la cria d´abelles italia-nes. Juntament amb Samuel Wagner van pa-tentar l´extractor de mel centrífug.

Anys desprès, el 1863, va millorar la seva caixa que fonamentalment és la que es fa servir a dia d´avui. Es pot ben bé dir que langstroth va revo-lucionar l´apicultura, perquè en va crear els fonaments per modernitzar-la, i que les se-ves propostes van ser molt encertades, com ho demostra el fet que la caixa que ell va in-ventar es manté substancialment com era fa 152 anys.Joaquim Ma Nubiola

Lorenzo Lorraine Langstroth

l Pàgines extretes de l'edició de 1865 de "A practical treatise on the hive and honey-bee'

6

A FONS

Constituïda la Federació apícola de Catalunya

El sector apícola està fent els passos necessaris per adaptar-se a la nova

normativa que regeix el finançament dels

Programes sanitaris i que obliga a unificar el sector

i constituir-se en AdS (Agrupació de defensa

Sanitària), entitat que té com a única finalitat el

fet de treballar en temes sanitaris.

Text: Redacció

Per ser reconeguda l´AdS, calia pri-mer conformar una única entitat, d´àmbit que abracés tot el territo-ri català i que no tingués finalitat

de lucre.l´actual estructura organitzativa del sector, 4 associacions i una cooperativa, amb una bona distribució per tot el territori català, ha permès constituir, sense massa proble-mes, aquesta nova entitat que ha de per-metre tenir més força en les negociacions i guanyar en racionalitat alhora de posar en marxa mesures sanitàries per a tot el sector. la filosofia que hi ha al darrera d´aquest canvi en la normativa per a la gestió dels ajuts per sanitat respon a la necessitat d´unificar i estandarditzar els esforços en la prevenció i la lluita contra les malalties que afecten la ramaderia en general i les abelles en el nostre cas. Qualsevol nova entitat necessita d´uns es-tatuts per funcionar i en aquest cas també. Per això, es va encarregar als serveis jurí-dics de la Unió de Pagesos que fessin una proposta que s´adaptés de la millor mane-ra i sobretot més pràctica possible a la rea-litat del sector apícola català. Per això, el 4 de març passat es van aprovar els estatuts

de la nova Federació, es va signar l´acta fundacional i es van lliurar els certificats de conformitat de tres de les associacions per a la constitució de la nova entitat. la resta ho va trametre posteriorment.Un dels requisits de la nova normativa per accedir als ajuts sanitaris és que els bene-ficiaris han de ser PImES. la declaració de PIME anirà a càrrec de cada Associació, que en farà arribar la documentació a la UP, que és on se centralitzarà tota la do-cumentació. Es va acordar també que el domicili fiscal de la Federació apícola fos el de la seu de la Unió de Pagesos a Bar-celona.Un cop constituïda lla federació cadascuna de les Associacions i la Cooperativa han de presentar els censos corresponents als seus associats, en format estàndard. d´aquest, en formaran part les explotacions suscep-tibles de ser incloses en l´execució del pro-grama sanitari apícola. Un cop es tingui tota aquesta informació, es farà un única llista, que serà la que es presentarà al dAr. El responsable del programa sanitari de les explotacions apícoles serà un veterinari o veterinària, que haurà de signar el progra-ma sanitari conjunt i haurà de vetllar per-què s´apliqui. Ara bé, enguany, es conside-ra un any de trànsit i el proper exercici es farà tal com està previst. Els estatuts defineixen, entre altres aspec-tes, les responsabilitats dels membres que constitueixen la junta directiva de la Fede-ració. Exerciran els càrrec durant quatre anys, però la renovació es farà per meitats cada dos anys, tot i que poden ser reele-gits. la primera votació va donar els resul-tats següents:President:

Jordi Planellas(Apicultors Gironins)

Vicepresident: Josep Ma Bonet(Apicultors lleidatans)

Tresorer: Lluís Casanova(Apícola Tarragonina)

Secretari:Eloi Biosca(Associació Catalana d´Apicultors)

Vocal:Salvador MallofréAssociació d´Apicultors de Barcelona)

ABRIL 2010 • NÚMERO 20

7

A FONS

Règim econòmicPel que fa a l´aspecte econòmic, s´ha obert un compte corrent a nom de la Federació, i per fer els pagaments es necessitaran les signatures del president, del tresorer i del secretari. Per fer front a les despeses inicials, es va acordar l´aportació d´una quantitat de diners que s´ha establert de la manera següent: un import fix, igual per a cadascuna de les en-titats de la Federació, de 150 euros, i una part variable a raó de 0.01 euros per arna censada a cada entitat apícola. les justificacions de l´ajut les ha de fer ca-dascuna de les entitats apícoles, que hauran d´aportar els justificants corresponents a les despeses fetes pels tractaments previstos en

el Pla sanitari, com ara les factures de la dis-tribuïdora dels medicaments o bé factures particulars, els serveis veterinaris emprats, i els cursos de formació que s’hagin realitzat (si és que hi ha prou pressupost per a tot).Un cop l´entitat hagi cobrat l’import total previst per a l´apicultura, es farà el reparti-ment entre les Associacions que formen la Federació, segons la justificació que cadas-cuna hagi aportat (punt 11), i no sobre la base dels censos previsibles de control que s´entregaran el mes d´abril juntament amb la memòria inicial. Per assolir el màxim de l’ajut, que pot arribar al 50% del pressupost inicial presentat, cal que totes les explota-cions relacionades hagin passat els control de Sanitat ramadera als laboratoris oficials

dins del període fixat: 2 de setembre 2009 fins a l´1 de setembre de 2010. Actualment l´import de l´ajut previst és de 1,5 euros per arna i queda clar que no se subven-cionarà res que sigui cofinançat per la U E.Pel que fa a les estrictes obligacions bu-rocràtiques, podem informar-vos que el dia 18 de març es va inscriure la Federació d´Apicultors de Catalunya al registre corres-ponent i es trigaran uns 3 mesos en tenir el registre definitiu.En aquesta moments la demanda se centra en que la federació tot just constituïda, si-gui reconeguda com a AdS per tenir el ci-le tancat i poder accedir als ajuts previstos per l´acompliment del Programa sanitari del sector apícola.

Pla de xoc del DAR

Davant la crisi del sector agrari, el dimarts 30 de març es va apro-var el Pla de xoc del dAr que

consta de 20 mesures concretes.Els punts del pla que afecten el vostre sector són:1. Crèdits de l’ICCA al circulant per a

la pagesia professional i per a es ex-plotacions agràries prioritàries, amb un mòdul de base de 30.000 euros per Unitat de treball Anual, amb un màxim de 120.000 euros per explota-ció. la durada dels préstecs serà de 5 anys, amb un de carència i una bonifi-cació d’interessos de fins a 4 punts. És per a tot el sector agrari.

2. donaran cobertura amb un altre 50% a la bonificació d’interessos en l’ampliació en 2 anys de carència als préstecs per a la ramaderia del 2008. El dAr ho valorA com un ajornament de 9 milions d’euros.

3. Convocatòria del cessament antici-pat de l’activitat agrària, que es farà efectiva tan aviat com la Comissió Europea doni el número de registre a la comunicació de modificació del Pdr que ja ha estat tramesa.

4. Foment de la millora de les estructu-res agràries: adquisició de maquinària agrícola (5 milions d’euros del capítol VIII).

5. Convocatòria extraordinària de re-novació de maquinària amb 1 milió d’euros i repesca de les 2/3 dels denegats, per manca de pressupost de 2009, sense que aquests hagin de fer nous papers. Només una nova sol·licitud encara que ja hagin fet la renovació.

6. Internacionalització de l’economia (plans específics sectorials, inicialment previstos per a fruita, porc i vi i altres si es proposen específicament pel sec-tor); increment de fons a ProdEcA per valor de 1,5 milions d’euros.

7. Observatori de preus i taula per a les bones pràctiques comercials.

8

l Exposició de material apícola a Firabril

l El sector apícola català té una cita obligada al Perelló

25 anys de tast de mels a Firabril 2010NotícIES dEl SEctor

A l´edició d´enguany de Firabril, el concurs de mels arriba al 25è ani-

versari, una fita històrica i un referent per l´antiguitat dins de l´àmbit de l´Estat espanyol, ja que és el de més trajectòria de tot l’Estat.Per aquest motiu i excepcional-ment en aquesta edició, a tots els participants se´ls obsequiarà amb un diploma de participació i amb un tiquet de descompte de 20€ que es podrà bescan-viar per una compra efectuada entre l’1 al 31 de maig, i per un import superior als 150€; així mateix, es dotarà amb tres premis a cada categoria i un premi especial . les per poder participar en el són les següents:1.- Poden participar apicultors

de tot l´Estat espanyol.2.- les mels s´entregaran en

pots de 0´5kg i amb la tapa daurada, nous i nets, com-plint la normativa vigent de la mel (BOE 13 d´agost 1983), sense cap tipus d´emblema o senyal identi-ficativa.

3.- Cada participant haurà

d´entregar dos pots de 0´5Kg amb la mateixa mel, de cada varietat que porti, un per concursar i l´altre per a l´exposició de mels con-cursants.

4.- Per concursar solament s´admetrà una mostra de mel (una mostra=2 pots 0´5Kg.) per persona, en ca-da varietat, i només hi po-dran participar les persones que puguin acreditar que són apicultors, presentant una còpia de la seva Cartilla Sanitària, o similar, junta-ment amb les mostres.

5.- la recepció de les mostres es farà del dia 1 d’abril al 18 d´abril a la Cooperativa Apícola Tarragonina, durant l´horari d´oficina, i fins a les 10h del mateix dia del con-curs. Un cop rebuda la mos-tra es designarà un número que serà la única referència del jurat.

6.- les varietats de mels es repartiran en quatre grups: Romer, Taronger, Alta Mun-tanya i Mil Flors.

7.- Els premis seran adjudi-cats per un jurat integrat

10:00h. - coNcUrS dE mElS- Inici del 25è ANI-VERSARI del Concurs de Mels

11:00 h.: XErrAdA APícolA: “El canvi climàtic i la seva influència per al medi na-tural i el seu entorn”, a cà-rrec del Sr. Francesc Mauri i domènech, físic i meteo-ròleg de TV3. Presentador de l’espai dedicat a la pre-visió i al temps. lloc: cine-ma Auditori Victòria

12:00 h.: XErrAdA APícolA: “Com afecta el canvi cli-màtic a l’apicultura: factors limitants, productius i man-

Premi Especial a càrrec de l’Excm. Ajuntament del Perelló, trofeu de “l’Abella d’Or” a la millor de totes les mels seleccio-nades.

9.- El lliurament dels premis tindrà lloc la tarda del dia 18 d’abril, al recinte firal.

per diversos membres que s´anunciaran oportunament.

8.- Aquest any, i excepcional-ment amb motiu del 25é aniversari s´atorgaràn tres premis i el premi especial a la millor mel:

1er: placa d’Or i 150 € 2on: placa d’argent i 60 €3er: placa de bronze

teniment de l’espècie”, a càrrec del Sr. Antonio Gó-mez Pajuelo, biòleg expert en apicultura i director del laboratori d’anàlisi de mels PAJUElo (castelló). lloc: Cinema Auditori Victòria

13:00 h.-: ENtrEGA dE GUArdoNS i reconeixe-ment al suport de les diferents entitats que han col·laborat amb l’APícolA TARRAGONINA al llarg de la seva història i trajectòria en el concurs de les mels que celebra, enguany, la seva 25a edició. lloc: cine-ma Auditori Victòria

Nota: L’entrada a les jorna-des tècniques és lliure i per a tot el públic.

14:00 h.- mENJAdA PoPU-lAr: Es realitzarà una pae-lla popular per a tots els apicultors i acompanyants bé siguin professionals com aficionats. lloc idoni per intercanviar impressions i compartir experiències. El preu del dinar és de 12€ i serà indispensable prèvia reserva al telèfon 977490218, abans del dia 9 d’abril. Es remarca que passada aquesta data no s’acceptaran reserves.

17:00h.- degustació de la popular BUNyolAdA AmB mEl I olI dEl PErEllÓ

Venta de tiquets a l’estand de l’Ajuntament

18,00 h..- ENtrEGA dE PrE-mIS dEl 25è coNcUrS dE mElS

19:45 h.- lliurament del pre-mi del concurs de RECEP-tES dE cUINA

20:00 h.- SortEIG dEl coN-cUrS “El SEU PES EN mEl”:A tots els assistents a la fira que comprin mel, se´ls obsequiarà amb unes butlletes per poder partici-par en el sorteig.

Diada de la mel: programa per al dia 18 d'abril

ABRIL 2010 • NÚMERO 20

9

l Salvador Mallofré i Eloi Biosca a la darrera edició de la Fira de Sant Ponç

l Preparant el concurs de mels de 2009

NotícIES dEl SEctor

Fira i festa de Sant Ponç, 11 de maig al carrer Hospital de Barcelona

Desè concurs de mels de la fira de Sant Ponç

Sant Ponç és el patró dels herboristes i apicul-tors, per això el proper 11 de maig, se celebren

fires arreu de catalunya. la més important és la que es fa a Bar-celona, al carrer Hospital.És en aquest indret on les dues associacions de l´àmbit geo-gràfic de la província de Barcelo-na, l’AcdA i l’ASAB, organitzen el concurs de mels de la Fira de Sant Ponç, amb la col·laboració del districte de ciutat Vella. la finalitat del concurs és la de premiar, promocionar i divulgar les mels que cullen els apicul-tors de l'àmbit de la província de Barcelona.El concurs de mels es repar-tirà en tres categories: Mel de Romaní, Mel Monofloral i Mel Multifloral. Hi haurà un primer i segon premi per a cada moda-litat, i als guanyadors se´ls obse-quiarà de la manera següent: el qui obtingui el primer premi se li farà entrega d´un diploma i 100 €, i als guanyadors del se-gon premi, un diploma i 50 €.A les quatre de la tarda es do-naran a conèixer els guanyadors del concurs, i es lliuraran els pre-mis als afortunats. En acabar, les mels guanyadores s’exposaran a l’estand de les associacions, on es deixaran provar al públic assistent a la fira.Us hi esperem a tots !!!

10

NotícIES dEl SEctor

El diumenge 7 de març, ens vam trobar a Sant Sadurní d’Anoia més de

90 persones, a les caves Jaume Giró, on celebrem cada any la trobada de socis de l’ACd’A.A mig matí vam poder assistir a una xerrada molt interessant a càrrec de Pilar Senpau, cone-guda per la seva llarga trajec-tòria com a col·laboradora a Catalunya Ràdio, Com Ràdio, la Vanguardia i actualment al programa t- Vist de tV3. lli-

Trobada anual de socis de l’Associació Catalana d’Apicultors

l Dues instantànies que recullen la paella d´arròs gegant que es va cuinar per a tots els assistents

l Pilar Senpau, especialista en dietètica durant la seva intervenció

l Eloi Biosca i Josep Ma Bonet amb el guanyador del premi a la millorfotografia apícola

cenciada en medicina i cirur-gia, i especialista en dietètica, ens va delectar amb consells i curiositats sobre els aliments, la seva combinació i les seves qualitat. Entre els aliments que va esmentar hi eren la mel i el pol·len, en una conferència que portava per títol: Aliments imprescindibles per viure, pen-sar i sentir.En acabar, els socis van poder gaudir d’una copa de cava, i de la visita a les instal·lacions

de les caves per als més curio-sos.desprès, sota un cel amenaça-dor, vam poder amenitzar la diada amb una paella d’arròs gegant.A més a més, entre els dife-rents actes, hi va haver un ob-sequi pel guanyador del foto més bonica, inclosa en el ca-lendari anual de l’ACd’A.Moltes gràcies a tots els assis-tents, malgrat la climatologia, per haver-nos acompanyat.

ABRIL 2010 • NÚMERO 20

11

NotícIES dEl SEctor

l´Associació d´Amics de les Abelles de les Muntanyes de Prades ens va fer arri-

bar la invitació per assistir a la inauguració de l´exposició Un Raig de Mel, que s´ha fet de l´11 de febrer al 4 d´abril al Tin-glado 4 del Moll de Costa del Port de Tarragona. Aquesta ex-posició temporal l´ha organit-zada el Museu del Port de Ta-rragona en col·laboració amb l'apicultor Joan ma llorens.Una vegada acabada a tarra-gona el que es pretén és que continuï de manera itinerant pels diferents pobles que hi estiguin interessats, sobre-tots els que són a l´entorn de les Muntanyes de Prades, atès que l'activitat de l'apicultor es-tà emmarcada dins d´aquesta

denominac ió , Muntanyes de Prades, i a l'exposició hi ha un plafó introductori a aquest territori. Amb motiu de l'exposició, s'han desenvo-lupat activitats pedagògiques per a escolars de cicle inicial i mitjà a més de tallers familiars d'espelmes i tast de mel.l´objectiu de l´exposició, tal com ens diuen els promotors,

Exposició "Un raig de mel"

ha estat el de fer conèixer als visitants, de manera molt di-dàctica, el món de les abelles i els productes que aquestes produeixen, bàsicament la cera i la mel. Alhora, el paper dels apicultors ha permès mostrar tot un treball artesà que, en-cara avui, fan els Amics de les Abelles de les Muntanyes de Prades.

El material exposat, bàsica-ment els estris antics de l´ofici d´apicultura, provenen de la Casa Museu de la Mel d´Alcover que ja han estat exposats en al-tres ocasions com ara, al Museu de la Vida Rural de l´Espluga de Francolí, al Museu d´Història de Montblanc, a la Festa de la Mel d´Arnes, al Firagost de Valls i, ara, al Museu del Port de Tarragona.

1212

l La presidenta de la diputación de Guadalajara Maria Antonia Pérez León, l'alcalde Juan Pablo Sánchez Sánchez-Seco i el Dr. José Luis Ubera de la Universi-tat de Còrdova

Fira Apícola de Pastrana 2010

Entre l’11 i el 14 de ma-rç es va celebrar a Pas-trana, la 29 edició de la Feria Apícola (http://

feriaapicola.es/programaOfi-cialdeActos.html). Entre d´altres personalitats, la fira la va inaugurar la presiden-ta de la diputació de Guadala-jara, Sra. maria Antonia Pérez león, que transcrivint les seves paraules: “des de la diputació de Guadalajara sempre hem apostat per una fira oberta, dinàmica i sobretot útil per als professionals. Si tenim la millor mel del món, tenim l'obligació de seguir oferint la millor fira, i per això són imprescindibles el compromís i la participació de tot el sector”.com és tradicional, hi van ha-ver moltes activitats progra-mades, com ara l’Exposició de Material i Productes Apícoles, el Cicle de Conferències Tèc-niques, el Concurs de Plats i licors elaborats amb mel i el XXII Concurs Nacional de Ca-tadors de mel. la major part d’activitats es van dur a terme al magnífic Palacio ducal de la Princesa Eboli.

El cicle de conferències el va encetar el dr. Jose luis Ube-ra, de la Universitat de còr-dova i director de l’empresa mAZArA S.l. i va abordar el tema sempre interessant de la pol·linització dirigida en frui-ters i plantes cultivades, que requereixen la pol·linització de les abelles. Va fer unes reco-manacions generals per millo-rar el procés de pol·linització i ens va mostrar dades pròpies sobre com afecta la flora se-cundària a la pol·linització de les plantes cultivades. A continuació, van intervenir el dr. mariano Higes i la dra. Raquel Martin, del Centro Agrario de Marchamalo (Gua-dalajara, Jclm), que van pre-sentar el resultat de l’estudi epidemiològic que han fet a escala de tota Espanya du-rant 2 anys. catalunya també ha participat en aquest estu-di, amb l’enviament d’unes 12 mostres. Aquest excel·lent investigació ha permès saber que Nosema ceranae està difo-sa per tota la geografia espan-yola (Catalunya inclosa) i que el 100% de tractaments que

NotícIES dEl SEctor

es fan amb Fumagilina són incorrectes, tot i que aquest producte no està autoritzat. En general, totes les malalties d’abelles estan difoses també per tot el territori, amb una incidència desigual. En el cas de Varroa hi ha més afecta-ció els mesos de tardor, però les dades reveladores són que només el 50% d’apicultors espanyols fan servir productes acaricides legals i només un 35% d’apicultors apliquen els medicaments anti-Varroa co-rrectament. Una dada que cal tenir en compte és que en la major part de mostres les abe-lles presentaven també l’àcar traqueal Acarapis woodi. Pel que fa als residus per pestici-des al pol·len hi ha entre un 25-38% de positius. les sessions varen continuar a la tarda amb la dra. Arant-za Vega que va parlar de les al·lèrgies. també va destacar la conferència de Nino Schi-rra, president de l’ Associa-zione Produttori Apistici della Provincia di Oristano (Itàlia), que va explicar la tècnica del bloqueig de posta de la reina

per controlar la Varroa i la dra. Amèlia Virginia González Por-to del Centro Agrario de Mar-chamalo (Guadalajara, Jclm) va presentar dades d’un estudi preliminar per tipificar les mels de romaní a Conca. El dissab-te, la xerrada més interessant la va fer el dr. Jose manuel Flores del Grupo de Investiga-ción: Mejora y Conservación de recursos Genéticos de Ani-males domésticos, Unidad de Apicultura de la Universitat de Còrdova, que va explicar com estan duent a terme la selec-ció genètica d’abelles tolerants a Varroa.Paral·lelament a la fira el dr. Antonio Gómez-Pajuelo va re-unir un grup d’investigadors per tornar a impulsar els Con-gressos Nacionals d’Apicultura, idea que va ser acollida molt favorablement i es preveu que aquest mateix any (novem-bre) se celebri una nova edició d’aquests congressos a Còr-dova www.uco.es/congresoa-picola. la fira va acabar el 14 de març amb la tradicional en-trega de premis dels diferents concursos.

ABRIL 2010 • NÚMERO 20

1313

NotícIES dEl SEctor

Convocats els ajuts per la pol·linització

Problema amb les varietat de gira-sol que es conreen a Catalunya

El d e p a r t a m e n t d´Agricultura, Alimenta-ció i Acció Rural ha pu-

blicat els ajuts en concepte de pol·linització corresponents a l´any 2010, amb una dotació de 116.696,45 eurosl´ajut no pot ser superior a 8,5 euros/arna, per a apicultors

professionals i d´1,5 euros per als no professionals. també està limitat el nombre d´arnes, que ha de ser com a mínim de 50 i 750 com a màxim. En el cas que el titular de l´explotació sigui una persona jurídica cal comptar un màxim de 750 per a cadascuna de les

persones beneficiàries. El ter-mini de presentació va acabar el dia 3 d´abril. Per ser bene-ficiari, cal que els titulars ho siguin d´explotacions ubicades a Catalunya i compleixin els requisits que es demanen, com ara tenir actualitzat el llibre d´explotació ramadera, tenir

l´explotació inscrita en el Regis-tre d´explotacions ramaderes abans de l´1 de gener de 2001 i tenir un mínim de 50 arnes, totes elles identificades amb el número de registre atorgat a l´explotació.El titular ha de residir a Cata-lunya.

Els apicultors catalans han detectat que, en les da-rreres campanyes, parlem

de 5, 6 anys, la producció de mel en cultius de blat de moro i gira-sol és petita a les contra-des catalanes, contràriament al que passa en d´altres zones de l’Estat espanyol. El apicultors s´han plantejat tot un seguit de raons per explicar aquest problema i han propo-sat una reunió amb el sector d’herbacis de la Unió de Page-sos per debatre quines solu-cions es poden plantejar.

Blat de moroEls cultiu de blat de moro que es conrea a Catalunya i l’Aragó és en un alt percentatge trans-gènic. les varietats autoritzades de blat de moro miniminitzen el

problema del barrinador, pro-blema que s´accentua en zones ventoses. És per això que gran part dels pagesos d’aquest te-rritori trien aquesta opció. tot i que el blat de moro no és una planta especialment atracti-va per a les abelles, perquè no produeix nèctar, sí que té un pa-per com a productor de pol·len.

Gira-sol En aquest cultiu no hi ha varie-tats transgèniques aprovades a escala europea. El gira-sol floreix a l’agost, mo-ment molt important per a les abelles, ja que hi ha poques flo-racions i és, a més, una planta que produeix nèctar, imprescin-dible per a la posta de la reïna i font d’aliment per a les obreres i pol·len, i el seu color vistós atrau les abelles.

En condicions òptimes es pot produir entre 20-30 kg de mel/caixa. El problema que planteja el sector apícola és que a banda de no obtenir producció de mel, es produeix l’esgotament de les abelles, que sí que s´acosten a la flor, però no n´obtenen cap re-compensa, ni nèctar ni pol·len, i que queden esgotades. Actualment, les llavors que es comercialitzen són híbrides i moltes són tractades amb RE-GENT (plaguicida denominat “fenil pirazola”; bàsicament, producte químic amb efecte herbicida, però el fipronil (nom comú del REGENT) actua com a insecticida. degut al fet que les llavors hí-brides i tractades amb REGENT és una pràctica que es fa a tot l’Estat espanyol, el sector apí-cola planteja que el problema

són les varietats utilitzades pel pagès a Catalunya, unes varie-tats que no produeixen ni nèc-tar ni pol·len. Segons fonts del dAr, les va-rietats de gira-sol precintades aquesta darrera campanya a Catalunya van ser: Alioli, Bono-li, Grasoli, Peredovick, Sh-25, Tromba, Viki, Solnet. Com a exemple, cal dir que la varietat leila sí que produeix nèctar i pol·len, tot i ser una lla-vor híbrida i tractada. S´ha demanat al departament d´Agricultura l´historial de les varietats utilitzades en les da-rreres 10 campanyes a Catalun-ya i a l´Estat espanyol per veri-ficar si el problema podria ser degut al factor varietal. també s´ha demanat a la Union si pot aconseguir la informació a l´àmbit estatal.

1414

Es convoca el VI Congrés espanyol d´apicultura a Còrdova

Amb aquesta carta el Comitè Organitzador del Congrés vol començar a difondre la propera celebració del Vi Congreso Nacional Español de Apicultura.

Aquesta iniciativa s´ha gestat en una reunió feta a Pastrana, el 12 de març passat. l´objectiu inicial de la reunió era fer un

sondeig sobre l´interès dels investigadors per recuperar la celebració dels Congressos d´Apicultura que no es fan des de 1990 i reactivar-ne la celebració, amb una pro-

teressada, per la qual cosa us en demanem disculpes.la manera com es va desenvolupar la re-unió, va permetre arribar més lluny del que s´havia previst inicialment. I ja n´ha sortit la decisió de emprendre de nou l´organització dels Congressos, per tal de tenir un nou fòrum que serveixi de nexe entre els inves-tigadors que treballen a l´apicultura, i entre aquests investigadors i el sector. Es va deci-dir, també, que el congrés espanyol no co-incidís amb Apimondia, de manera que els assistents varen acordar celebrar el que serà el VI Congreso Nacional Español de Apicul-tura, la primera quinzena de novembre de 2010, a còrdova. El congrés l´organitzarà el departament de Zoologia de la Univer-sitat de Còrdova, a instància del Francisco Padilla i José manuel flores que com a re-presentants en varen presentar la candida-tura i varen acceptar l´encàrrec de posar-lo en marxa.també es va acordar celebrar el congrés cada dos anys i elegir dues candidatures a cada congrés, per a l´edició següent: una com a organitzadora i l´altra com a suplent. En el cas de no produir-se cap incidència, la candidatura suplent seria l´organitzadora de la propera edició. Segons aquesta pau-ta, el congrés de 2012 l´organitzaria Gua-dalajara.El congrés s´haurà de finançar amb les quotes de inscripció i les aportacions dels espònsors, i caldrà vetllar molt especial-ment perquè hi hagi una transferència adequada del món científic al sector tèc-nic i productiu de l´apicultura espanyola. també es fomentaran i tindran el seu espai des de trobades purament científiques, en forma de reunions restringides de treball, a d´altres relatives a iniciatives del sector apí-cola, a través de taules rodones de discus-sió i participació.degut al poc temps que es disposa per al congrés i, que aquesta mancança afec-tarà també el pressupost, es minimitzaran les participacions de ponències magistrals retribuïdes, i el congrés se centrarà en la presentació dels treballs fets pels diferents equips de treball espanyols. l´excepció se-ria Portugal, per proximitat, si hi estan in-teressats.Inicialment, es va aprovar que els treballs s´organitzarien en 6 comissions:1. Biologia. Coordinada per Pilar de la

posta adreçada a tots els estaments de l´apicultura espanyola. degut a com s´ha fet la difusió d´aquesta iniciativa, varen assistir a la reunió persones físiques i jurídiques del món científic i tècnic i, també, represen-tants d´algunes agrupacions d´apicultors. Pensem, però, que aquesta informació no ha arribat a tota la gent que hi pot estar in-

l Trichogramma europea parasitant ous de arnes, en negre els ous parasitats.

ABRIL 2010 • NÚMERO 20

15

rúa, de la Universitat de mùrcia i fran-cisco Padilla, de la Universitat de còrdo-va

2. Flora Apícola i pol·linització. Coordi-nada per José Sánchez de la Universitat de Salamanca

3. Sanitat Apícola. Coordinada per Ma-riano Higes i Raquel Martín, del Centro regional Apícola de castella-la manxa i José manuel flores, de la Universitat de Còrdova

4. Economia i percepció social de l´apicultura. coordinada per José luís Herguedas, de la Fundación Feria Apí-cola de castilla-la mancha

5. Tecnologia apícola i maneig. Coordi-nada per Alberto Castro, d´Apitecnic i Antonio Gómez Pajuelo, d´A G Pajuelo Consultores apícolas.

6. Productes apícoles. Coordinada per Sílvia Cañas, directora de Vida Apícola i José orantes de la doP miel de Grana-da.

No obstant això, les comissions estan ober-tes al fet que qui hi vulgui col·laborar pugui formar part de l´equip.de la mateixa manera, s´invita encarida-ment les organitzacions professionals, agrupacions i cooperatives per tal que s´integrin a l´organització del congrés, amb l´objectiu de crear una comissió d´Estructura del sector apícola i col·laborar en d´altres, com ara la d´Economia i percepció social de l´apicultura, per preparar taules rodones i altres activitats previstes, de manera que el congrés sigui el fòrum de discussió ade-quat en el que s´hi reflecteixin les inquie-tuds dels apicultors.

Carta invitació de l'Antonio Gómez Pajuelo

Benvolguts amics:

El om molts de vosaltres ja sa-beu, la reunió que es va fer el dia 12 a Pastrana per par-

lar de l´organització d´un congrés de l´Apicultura espanyola va ser fructífera i en va sortir un comitè organitzador i unes comissions de treball, que són obertes a la gent que hi vulgui partici-par; unes dates per celebrar-lo: la pri-mera quinzena de novembre i un lloc: la Facultat de Veterinària de Còrdova.S´ha posat en marxa una pàgina web, on hi podeu trobar més informació www.uco.es/congresoapicola i podeu escriure als organitzadors a l´adreça electrònica congresoapicola@uco.esUs envio el cartell i la carta de presen-tació del congrés, on es recull el resum de la reunió feta a Pastrana, i un prec que en són tres:

• doneu-li la màxima difusió• Animeu-vos a col·laborar en alguna

de les comissions de treball• Animeu-vos a escriure treballs per al

congrés o animeu a d´altres perquè ho facin.

Estic segur que si unim les forces dels diferents estaments i organitzacions del sector apícola, podrem recuperar aquest cita que només ha d´aportar-nos benefici a tots.Quedo a la vostra disposició. cordial-ment Antonio

Antonio Gómez PajueloConsultores Apícolas

C/ Sant Miquel, 1412004 Castellón, España

Tel. y Fax: (+ 34) 964 24 64 94Tel.: (+ 34) 607 884 222

antonio@pajuelo.infowww.pajuelo.info

Debat monogràfic al Parlament

E l proper 14 d´abril, el Parlament celebrarà un debat monogràfic sobre la situació del sector agrari.

El malestar del sector, manifestat repe-tidament a la premsa i al carrer ha fet que finalment els grups polítics s´hagin compromès a fer un debat monogràfic al si del Parlament.

Un dels aspectes que ha enfurismat més el sector ha estat la davallada dels preus percebuts pels pagesos i rama-ders pels seus productes que ha situat molts sectors al llindar del no retorn i ha abocat a bona part de la pagesia a una situació de desencís pel que fa al seu futur.

1616

ENTREVISTA

Francesc MauriMeteoròleg de TV3

En Francesc Mauri (43 anys) és un dels homes del temps

més coneguts de TV3, i un dels meteoròlegs que han contribuït a crear aquesta imatge de fiabilitat

que caracteritza els pronòstics meteorològics de la televisió de

Catalunya.

La meteorologia no és una ciència exacte, però qualsevol avança-ment en aquest sentit pot evitar col·lapses com els originats per les

nevades produïdes en territori català durant el passat mes de març, que van ser del tot inusuals. “la primavera hauria de ser una mica més plujosa del que és habitual, i les temperatures inferiors a les habituals per l’època”, explica Francesc Mauri en aques-ta entrevista amb l’Eixam, que va tenir lloc als estudis de Televisió de Catalunya, a Sant Joan despí. Aquest pronòstic no afavoreix l’apicultura, ja que després d’un hivern ex-tremadament fred i plujós seria convenient una primavera seca o amb pluges intermi-tents. “les primaveres són un 22% més seques, i els estius, les tardors i els hiverns són més plujosos”, assenyala mauri. “tot plegat fa que el món animal i el vegetal donin una resposta diferent a la d’ara”, afegeix. El temps està boig? la natura està

invertint el seu cicle natural? Avui es parla d’un canvi climàtic, d’una tendència a tem-peratures cada cop més extremes, però els científics encara no es posen d’acord sobre les causes. “Crec que hem de ser positius en aquest sentit i canviar el nostre model energètic. No ens podem quedar amb els braços plegats”, afirma Francesc Mauri. El meteoròleg parlarà sobre totes aquestes qüestions a Firabril, la fira de la mel i l’oli, que se celebrarà al Perelló els dies 17 i 18 d’abril.

D’on prové el seu interès per la me-teorologia?Va començar en la meva època d’estudiant, quan tenia 13 o 14 anys. Però mai no vaig pensar que ho arribaria a estudiar. En aquells moments a casa meva pensàvem en medi-cina, arquitectura... Tot i que tenia dins meu aquest interès per la meteorologia. A aquesta edat vaig comprar-me llibres sobre el tema i vaig assistir a conferències. Quan vaig acabar

Text i fotografies: Alec Forssmann

"Hem de tenir la capacitat d’adaptar-nos a les noves condicions climàtiques"

ABRIL 2010 • NÚMERO 20

1717

ENTREVISTA

el BUP i el coU sí que va arribar el moment de prendre la decisió i dedicar-m’hi.

Les prediccions meteorològiques de TV3 tenen bona fama.la bona fama de la informació del temps a TV3, i dels informatius en general, ja ve des de l’inici de les emissions. l’Antoni caste-jón, el primer home del temps català, que va morir d’un infart, i l’Alfred Rodríguez Picó, que en un primer moment informa-va els caps de setmana, van plantejar una informació meteorològica molt propera a l’espectador i molt didàctica, explicant el que passava a casa o al costat. Fins llavors, només hi havia la televisió Espanyola, i ca-talunya era el nordeste o el Mediterráneo; la informació era llunyana. Aquests dos ho-mes es van convertir en pedagogs i divulga-dors d’una informació del temps més acos-tada a l´espectador.

La meteorologia és una ciència in-certa?És una ciència exacte en moltes coses, però en els pronòstics no ho és tant perquè hi ha una impossibilitat física a l’hora d’encertar-los al 100%. cada cop els millorem més, però el pronòstic 100% fiable no existirà mai. Hi ha una sèrie de condicionants que ho impedeixen. Sí que anem millor en els pronòstics del temps, cada vegada en sabem més i surten millor, però tot i així, hi ha errors que en el futur hi continuaran essent.

La passada tardor tenien alguna idea de l’hivern que ens esperava?la passada tardor, que va ser molt seca a Catalunya, els pronòstics a llarg termini in-dicaven pluges importants o molt impor-tants durant els mesos de desembre i gener a Andalusia, Extremadura i Portugal, i a Catalunya unes pluges superiors a les ha-bituals, però no tant com en aquests llocs. també indicaven unes temperatures més baixes del que és normal. Els pronòstics es-tacionals van tenir raó. Són uns pronòstics que no es fan públics de forma reiterada, però de vegades sí que es comenten per sobre. Ara mateix, diuen que tindrem una primavera una mica més plujosa del que és normal, continuaria plovent i les temperatu-res serien més baixes del que és habitual.

Nevades al mes de març, glaçades... Sembla com si la natura anés endarre-rida.les glaçades fora d’època són bastant ha-bituals, el que no és normal ni de bon tros

és que el 8, 9 i 10 de març hi van haver unes temperatures extremes. Un temporal de neu bastant tard. Hi ha hagut episodis d’aquest tipus de fora d’època en el calen-dari. la tendència sí que estaria lligada al canvi climàtic, que ens diu que els extrems augmenten. I això voldria dir que cada cop tindríem un episodi més extrem.

Cada any es produeix un nou rècord: de sequera, pluges, nevades...És molt fàcil que es produeixi un nou rècord perquè senzillament cada any tenim més dades de més llocs de catalunya, és a dir, treballem amb més informació. cada cop serà més fàcil fer miques els rècords. Però també és veritat que aquesta tendèn-cia als extrems farà que es produeixin alguns episodis fora de to.

H i h a u n a -nimitat entre els científics sobre l’escalfament del planeta en menys d’un grau centígrad?No hi ha unanimitat en el 100% dels cien-tífics, però sí en un noranta i per cent llarg, que està d’acord que l’escalfament hi és i que en el futur s’accentuarà. És a dir, hi ha unanimitat respecte a l’escalfament de la Terra. És una dada empírica, tot i que algú discuteixi que abans molts observatoris es-taven situats als afores de les ciutats i ara són a dins. Sobre el que no hi ha unanimitat total és en cap a on anirem. Algú pot posar en dubte que l’escalfament sigui d’un grau i mig, dos o tres graus centígrads en els propers cinquanta anys, però no hi ha cap model de futur que parli d’un refredament. Imaginem que hem de cuinar un puré de verdures. Hi haurà gent que pensarà que s’ha de posar molta pastanaga i gent que pensarà que s’han de posar moltes bledes o molts pèsols. El resultat final acabarà sent un plat de verdura, però els ingredients que hi haurem posat no seran els mateixos. Amb els models climàtics passa igual. Es treballa amb tot el que pot condicionar el clima del futur i a partir d’aquí es dóna un resultat. Si l’equip científic pensa que els corrents oceànics poden ser determinants, li donen més corda al paper dels corrents oceànics. després pot haver-hi un equip que diu que té més importància la interacció entre la

vegetació de la selva i l’atmosfera. A partir d’aquí, el resultat és diferent, però s’ha de tenir en compte que cap model no apunta a un refredament.

L a t e n d è n c i a é s s e m p re a l’escalfament del planeta.Aquest escalfament farà que es modifiqui el règim de pluges en diferents zones del pla-neta, que augmenti o disminueixi. I zones com catalunya, no és que augmentin les pluges sinó que plogui pitjor, de forma més irregular, més mal repartida i amb episodis molt localitzats i concentrats en el temps. Per tant, de molt mal aprofitament.

Les dades meteo-rològiques us con-firmen aquesta ten-dència?Sí, a escala planetària, l’augment de tempe-ratura en els últims cent anys es x i f ra pràcticament en 0,80

graus centígrads, i a catalunya és gairebé de 0,95 graus.

És dràstica aquesta diferència de menys d’un grau centígrad?És dràstica perquè estem parlant d’una mit jana planetària. Això significa que hi ha d’haver molts llocs a la Terra on la tempe-ratura sigui superior a la normal per fer que una mitjana sigui clarament positiva. Al se-gle XVII va passar el mateix però a l’inrevés i per causes naturals. Cap al 1600, el riu Ebre a Tortosa es glaçava i la gent passava per sobre d’una gruixuda capa de glaç, fins i tot amb carros i cavalls. llavors hi havia entre 0,70 i 0,80 graus per sota de la temperatu-ra normal.

Les nevades també es produïen amb més freqüència que ara?En aquella època es produïen nevades a co-tes més baixes perquè feia més fred. Però no necessàriament més fortes, tot i que his-tòricament n’hi ha algunes de molt fortes, com per exemple a les terres de lleida, on la més intensa que es recorda és la del febrer del 1944, que va deixar entre 1 i 1,5 metres de neu; i a les zones costaneres, la de 1962. cada cop és més difícil que nevi en cotes baixes, però com que el canvi climàtic ens porta tendència als extrems, un dels extrems podria ser una pluja o nevada més intensa del que és normal. l’aire càlid dóna al siste-ma climàtic més energia per treballar.

Cada cop els millorem més, però el pronòstic 100% fiable no existirà mai.

18

NotícIES dEl SEctor

Però d’altra banda també es parla que l’Antàrtida ha guanyat volum.Sí, l’escalfament del planeta no és regu-lar a tot arreu i hi ha zones del planeta que s’estan refredant, com, per exemple, l’interior de l’Antàrtida. En canvi, l’Àrtic s’està desfent i es calcula que el 2040 ja serà navegable completament gairebé tot l’any. Això crea un problema a tota la gent que viu allà, gairebé quatre milions d’habitants que des de fa uns anys que no cacen ni pesquen. Es troben en una crisi econòmica i social molt greu. la gent d’allà pateix les malalties que tenim els occidentals: apaties, depressions, addicció al tabac, a l’alcohol... El canvi climàtic no és només un problema mediambiental del planeta, sinó que també és un problema social.

La qüestió decisiva: el canvi climàtic és degut a les emissions de diòxid de carboni provocades per l’acció huma-na?En part sí. la natura sempre ha portat es-calfaments al planeta. fa més de 200 mi-lions d’anys, la temperatura de la terra ha-via estat molt superior a l’actual, però per causes naturals. Ara hi ha un augment de la temperatura per causes naturals, però per primer cop a la història l’espècie humana és capaç de contribuir a aquest escalfament. En aquest sentit hi juguen els dos elements, perquè en els últims 30 anys es quan s’ha accentuat molt el ritme i la intensitat de la temperatura. S’han buscat explicacions en les tres causes principals d’origen natural

que poden provocar un canvi en el clima: una és l’activitat del sol, la radiació que ens envia; una altra és l´activitat volcànica que en emetre partícules fa de filtre i no ens arri-ba tanta radiació solar; i una tercera causa és la posició, la inclinació de l´eix de la terra que és determinant en el balanç de radiació que rebem del sol. Posant-hi aquests tres elements no s’explica una rampa de creixe-ment tan pronunciada i amb tanta intensi-tat. I és aquí on els científics veuen que això no només s’explica per causes naturals, hi ha d’haver alguna cosa més: les emissions de gasos d’efecte hivernacle.

Hi ha gent que pensa que la natura és cíclica i que aquest fenomen ja s’ha produït en el passat.Sí, és possible que la natura tingui capaci-tat d’assimilar-ho, no ho nego. El problema és que la velocitat de canvi en el clima que tenim és tan i tan alta que posa en dubte el poder d’adaptació del que en quedi afectat. Això és greu. l’exemple més clar és el de la crisi econòmica. Fa dos anys que l’economia anava molt bé i ningú veia aquesta caiguda cap a l’abisme. després arriba aquesta cai-guda i la gent no s´hi pot adaptar perquè el canvi s´ha produït a una velocitat altíssima.

Creu que les mesures es prenen mas-sa tard?És clar, com passa amb aquesta gent de l’Àrtic que ara tenen aquest problema, amb una part important de la població que no pot tirar endavant; o la gent que viu a la Polinèsia, que se’ls estan inundant algunes

illes. Aquesta gent ja ha entrat en conversa amb Austràlia i Nova Zelanda per evacuar-les en deu o quinze anys com a molt. Els pous d’aigua dolça se’ls estan salinitzant. Això és un atac directe a una de les socie-tats que hi ha al planeta. No oblidem que la terra ha tingut èpoques més càlides, i és possible que pugui assimilar aquesta època sense complicacions, però serem nosaltres els qui no la podrem assimilar.

Terratrèmols i altres catàstrofes... Molta gent comença a mirar la natura amb certa desconfiança.Pot ser que al final la incidència de l’espècie humana en el clima no sigui d’un 60% com es pensa actualment sinó d’un 48% o un 52%, i que la resta siguin canvis d’origen natural. Però això no vol pas dir que ens hem de quedar amb els braços plegats es-perant d’esgotar tot el petroli i tots els com-bustibles que després de cremar-los afavo-reixen l’efecte hivernacle. Crec que hem de ser positius en aquest sentit i canviar el nostre model energètic. No ens hi podem quedar sense fer res.

Es va arribar a alguna conclusió du-rant la passada conferència sobre el canvi climàtic celebrada a Barcelona?No, en aquestes conferències és molt difícil arribar a acords. Nosaltres, els occidentals, hem estat dècades malbaratant l’energia en benefici del nostre desenvolupament i mi-llora en la qualitat de vida. Però ara hi ha altres països emergents que en gran mesu-ra estiren el carro i tan sols dos, la Xina i

ABRIL 2010 • NÚMERO 20

19

NotícIES dEl SEctor

l’índia, sumen 2.500 milions d’habitants; els occidentals som 1.500 milions d’habitants. Aquests països diuen: “Vosaltres heu es-tat dècades contaminant a tort i a dret per desenvolupar-vos, i ara que nosaltres ho volem fer ens dieu que no podem fer-ho”. Has d’anar allà amb bona voluntat i inten-tar fer alguns passos perquè hi hagi una convergència en les diferents fites mediam-bientals.

L’abella és un bioindicador de la na-tura.Si desaparegués l’abella, la reacció en cade-na seria brutal. Però la natura ens ha sor-près sempre. la natura és intel·ligent i ja veuríem si ens deixaria a l’estacada o no.

Les poblacions d’abelles de tot el món estan desapareixent de forma exa-gerada. A què creu que és degut?No ho sabria dir amb exactitud. de la ma-teixa manera que hi ha canvis ràpids en el clima, també hi ha canvis ràpids en el fun-cionament de les societats. tot això té una sèrie de conseqüències en el nostre entorn, i les abelles noten possiblement alguns dels primers símptomes. de fet, hi ha estudis com el presentat per un dels investigadors del CREAF [Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals], que depèn de la Universitat Autònoma de Barcelona. Són experts en aplicacions forestals. Han fet un estudi amb dades de l’observatori de Car-dedeu que demostra com s’han desplaçat els dies de floració de diferents espècies. Hi ha algunes espècies que ben bé s’han en-darrerit o s’han avançat en gairebé sis o set setmanes. Això està passant realment amb les espècies vegetals. les primaveres són un 22% més seques, i els estius, les tardors i els hiverns són més plujosos. tot queda compensat, però sí que és veritat que hi ha unes primaveres molt seques i amb molts més dies de sol i de calor. tot plegat fa que el món animal i el vegetal donin una respos-ta diferent a la d’ara.

L’ideal seria que ara hi hagués una primavera sense pluges, no?O si no, com a mínim, que hi hagi pauses i dies en què pugui lluir el sol, que hi hagi vent que assequi el terreny. I que tot això es vagi alternant. Si ara ve una primavera plujosa de forma continuada durant els pròxims tres mesos, aniria bastant mala-ment, a l’hora d’afavorir plagues i mals per als conreus.

ritats a mitges, i intento posar-ho tot plegat sobre la taula i veure com pot afectar en el futur en un camp com l’apicultura. Sempre partint de premisses molt generals, perquè no sabem amb detall com afectarà exacta-ment cada cosa d’aquest planeta. Però hi ha una sèrie de premisses que poden con-duir l’apicultura a un lloc o a un altre. A Ca-talunya, per exemple, aquesta variació en les primaveres tan marcades, amb aquests augment dels dies de sol i de calor i amb menys dies de precipitació. Això és un cop fort i una alteració per a la vegetació i tam-bé per a les abelles i els insectes en general. El que és clar és que és diferent i nosaltres hem de tenir el poder d’adaptar-nos a les noves condicions climàtiques.

Es pot apostar per una apicultura ecològica?crec que s´hi pot apostar més que mai. Ja se sap que per fer tones i tones de mel hi haurà productors mundials. Però per fer una mel de més qualitat hi hauràs d’aportar uns elements diferencials per atreure un determinat públic. Evidentment no voldràs competir amb països on la mà d’obra i les condicions geogràfiques potser són més bones. la majoria de professionals d’aquest i altres sectors han d’apostar per la diferen-ciació i el valor afegit, aquí rau el futur de la majoria de coses del nostre país.

Quines prediccions tenen ara ma-teix?la primavera hauria de ser una mica més plujosa del que és habitual, i les temperatu-res inferiors a les habituals per l’època. Els pronòstics estacionals d´aquí a sis mesos indi-quen un estiu també fluix amb no gaire calor i fins i tot amb més pluja del que és habitual. Aquestes prediccions generals orientatives, que se’n diuen estacionals, es poden fer a un màxim de sis mesos d´antelació. Ara bé, que siguin fiables i amb mapes del temps, el màxim són 15 dies d´anticipació. Però en te-levisió ens quedem només en els pròxims sis dies perquè són pronòstics que arriben a un 60% de fiabilitat.

Com es poden fer prediccions mi-llors?Sobretot hauríem de saber el punt de par-tida de molts més racons del planeta, per poder arribar amb l’ordinador i recollir més dades.

Ha estat invitat a la Fira de la Mel i l’Oli al Perelló. Amb quina intenció hi anirà?Recentment, vaig participar a una xerrada amb apicultors a Calaf, i en aquesta tro-bada anual del Perelló aniré amb la inten-ció d’explicar una mica tot aquest món del canvi climàtic. Sempre dic que s’expliquen veritats, mentides o, més que mentides, ve-

20

El programa nacional de mesures d´ajuda a l´apicultura, 2011 - 2013

INFORME

En aquesta edició de l´Eixam us oferim el primer bloc que configura aquest programa nacional de mesures d´ajuda a l´apicultura, per les dades que s´hi recullen, que creiem poden ser interessants. En la propera edició esperem poder-vos oferir el segon bloc que és el de les mesures concretes, que en aquesta moments són objecte de discussió entre el Ministeri i les diferents organitzacions professionals.

El pla que ha presentat el Ministeri de Medio Ambiente, Medio Rural y Ma-rino està estructurat en 6 blocs :

1. descripció de la situació apícola1.1.Generalitats 1.2.Estudi sobre l´estructura del sector apí-

cola. (Annex I)2. Objectius del Programa Nacional i des-

cripció de les mesures. 3. Costos estimats i pla de finançament4. Normativa estatal i autonòmica sobre

el sector apícola (Annex II)5. Seguiment i avaluació dels Programes.

Normativa6. Organitzacions representatives i

cooperatives del sector apícola que col·laboren en l´elaboració del Progra-ma Estatal

I ho complementen :a) El Pla de control del programa estatal b) llista de mesures comunicades d´acord

a l´article 105.2.b) del Reglament (CE) núm. 1234/2007 del Consell

c) llista d´accions per al sector apícola que figuren en els programes de des-envolupament rural article 5.1 del Re-glament 917/2004 de la Comissió.

Descripció de la situació apícola1. GENErAlItAtS En aquest apartat es recullen algunes dades

Quant a les arnes, es pot dir que el 80% són a mans d´apicultors professionals (xi-fra que es manté en relació amb el 2007). Tot i això, el percentatge d´apicultors pro-fessionals s´ha estabilitzat o fins i tot hi ha hagut un lleuger retrocés, ja que les dades actuals donen un nivell de professionalitza-ció (apicultors amb més de 150 caixes) del 22,51%, és a dir, un 8,7% menys que el 2007 (llavors el percentatge de professio-nals va ser del 24,66%).El Registre de explotacions apícoles dóna un nombre total d´apicultors superior al pe-ríode anterior (+2%) mentre que els profes-sionals han disminuït un 6,86%; ara bé, la mitjana de ruscos dels apicultors professio-nals s´ha incrementat en 42 ruscos.Comunitats autònomes com ara Andalusia i Extremadura concentren el 43,23% dels professionals del sector.les dades indiquen que la mitjana d´arnes per apicultor és de 104, una mica superior a la del període anterior. la mitjana d´arnes per apicultor professional és de 367, mentre que en el cas dels apicultors no professio-nals la mitjana és de 27. Això indica que el sector professional gestiona una bona part del total d´arnes.Estructura de comercialitzacióCal esmentar en aquest apartat les vendes a la indústria i la comercialització per part de cooperatives.Pel que fa a comerç exterior, destaca la evolució positiva de la balança comercial de la mel durant el període 2007/2009. les exportacions totals el 2009 (16.019 tones) han augmentat un 43,8% en relació amb el 2006, mentre que les importacions (15.269 tones el 2009) han disminuït el 13%, en re-lació amb el 2006. El 2009, les exportacions van superar en gairebé un 5% les importa-cions de mel.Si s´analitzen les dades globals del trienni 2007-2009 en relació amb el 2004-2006, s´observa un increment del total de les ex-portacions (46.608 tones en el total del trienni) del 49% i un descens de les impor-tacions (43.483 tones) del 6%. d´aquesta manera, les exportacions totals de mel en el trienni han superat en un 7% les impor-tacions. destaca l´increment en aquest període de les importacions procedents de l´UE, que va-ren ser de 6.252 tones (+58,6% en relació amb el trienni 2004-2006), en detriment de

que creiem que cal recollir.des d´un punt de vista quantitatiu, el con-junt de l´activitat apícola (sobretot mel, pol·len i cera, tot i que també creixen altres productes) representa el 0,44 % de la Pro-ducció Final Ramadera i el 0,17% de la Pro-ducció Final Agrària. també es reconeix el paper del sector com a fixador de població i beneficiós per al medi ambient. literalment es diu que el sector es configura com a un dels millors models de producció sostenible, on conflueixen els in-teressos econòmics i socials, en contribuir a fixar la població en el medi rural, en zones on resultaria molt difícil, fer altres activitats així com des del punt de vista mediambien-tal, ja que es tracta d´una producció res-pectuosa amb el medi, alhora que facilita la pol·linització, funció que contribueix a l´equilibri ecològic.

2. EStUdI SoBrE l´EStrUctUrA APícolAl´annex I d´aquest informe recull l´Estudi so-bre l´estructura del sector apícola a l´Estat espanyol. CensEl cens de ruscos, verificat sobre la base del Registre d´explotacions apícoles a l´Estat, en el mes de març de 2010, és de 2.459.373, és a dir, un 5,6% d´increment en relació amb el 2007.

ABRIL 2010 • NÚMERO 20

21

INFORME

les importacions de països tercers (27.231 tones, -24,5% pel que fa al període ante-rior). Així, el 37% de la mel importada en aquest període és de procedència europea (enfront al 22% de mel importada d´origen comunitari entre el 2004-2006). Cal assenyalar el descens important el 2007 de les importacions procedents de països tercers (8.443 tones = -39% en relació amb el 2006), que es va mantenir durant el trien-ni amb petites oscil·lacions (9.006 tones el 2009). A partir de 2008, es va produir un fort augment de les importacions europees, que varen arribar aquest any a les 6.772 to-nes (+110% respecte a 2007), xifra que se ha mantingut amb valors semblants el 2009 (6.263 tones, que representen el 41% de les importacions totals).Pel que fa a les exportacions, el destí és majoritàriament europeu (83% que repre-senten les 38.808 tones exportades a la UE durant el període 2007-2009), i cal destacar el fort increment de les exportacions a paï-sos tercers en relació amb el trienni anterior (+110%), bo i arribant a les 7.800 tones en el període. Així, els enviaments extraco-munitaris el 2007 varen sumar 2.610 tones

(+69% en relació amb 2006), i es va man-tenir aquest nivell els dos anys següents. les exportacions a la UE varen enregistrar in-crements significatius tant el 2007 (11.973 tones = +22 en relació amb 2006), com el 2008 (13.425 tones = +13,8% en relació amb 2007). El 2009, es van mantenir les xi-fres de l´any anterior (13.590 tones = +1,2 respecte a 2008).Si analitzem els orígens i els destins més importants en el comerç espanyol de mel, (dades referides a 2008, últim any complet disponible) destaquen, com és habitual en anys anteriors, França (43% de les exporta-cions de mel cap a la UE), Alemanya (22%) i Portugal (9%) com a destins europeus principals, i Algèria, el Marroc i Israel entre els destins extracomunitaris (20%, 17% i 15%, respectivament de les exportacions espanyoles a països tercers).les importacions de països tercers proce-deixen fonamentalment de Xina (63%) i Argentina (16%). d´aquesta manera, la Xina recupera el paper de principal proveï-dor de mel, i substitueix Argentina, desprès de la supressió el 2005 de les restriccions imposades a la mel d´aquest país. Com a

proveïdors, destaquen Portugal, Alemanya i França (28%,20% i 15% respectivament, de la mel importada d´origen comunitari). Preusdes de mitjan 2000, a sol·licitud del sector i davant de la necessitat reconeguda pel Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimen-tación, es va establir una taula de preus de la mel, a través de la creació d´una comis-sió paritària de constatació de preus. Fruit dels seus treballs de tipificació i definició de les característiques del mercat de la mel ha estat la posada en marxa d´un sistema de constatació dels preus de mercat per tal d´obtenir cotitzacions representatives per a les diferents qualitats de la mel i per al pol·len.Els gràfics següents mostren l´evolució dels preus en la posició de comercialització en cooperativa (com a mel a granel) i del preu de venda de mel envasada al minorista (com a mel envasada)després de la baixada del preu de la mel el 2005/2006, el preu de la mel manté una tendència alcista des de 2006/2007, des-près de la caiguda dels preus el 2005 com a conseqüència de l´obertura de la Unió Euro-pea a les mels procedents de Xina (importa-ció prèviament prohibida per qüestions de seguretat alimentaria). A partir de la cam-panya 2006/2007, els preus de la mel han experimentat una recuperació continua. Així, des de la campanya 2005/2006 i fins al final de la campanya 2008/2009, el preu de la mel de melada envasada s´ha incremen-tat un 7,6%, i la mel multifloral envasada, un 19%, i en ambdós casos s´han superat els preus de 2004 (3,5% i 2,6%, respecti-vament). En el cas de les mels comercialit-zades a granel, també han augmentat els preus (+34% multifloral, +35% mel de me-lada en relació amb 2005/2006), tot i que per sota dels aconseguits el 2004 (-3,8% la mel de melada a granel i -10% la mel mul-tifloral a granel).

4,5

4

3,5

3

2,5

2

1,5

04/05

euro

s/kg

05/06 06/07 07/08 08/09

Evolució dels preus de la mel (2004 - 2009)

Font: S.G. Estadística. MARM

Mel multifloral a l’engròs Mel melada a l’engròsMel multifloral envasada Mel melada envasada

Evolució en els preus de la mel (2004 - 2009)

Tipus de Mel 2004/05 2005/06 2006/07 2007/08 2008/09

Mel multfloral a l'engròs 2,40 1,61 1,61 1,98 2,16

Mel melada a l'engròs 2,63 1,87 2,27 2,27 2,53

Mel Multifloral envasada 3,48 3,00 2,88 3,64 3,57

Mel melada envasada 3,96 3,81 3,95 3,89 4,10

22

APIcUltUrA

Aquest increment dels preus de la mel se ha mantingut la darrera campanya 2008/2009 en relació amb l´anterior, amb les variacions següents: melada a granel +11,45%; mul-tifloral a granel: +9,09%; mel de mela-da envasada: 5,4%; multifloral envasada -1,92%.Cal destacar el sosteniment dels preus mal-grat la importació de mels xineses, que en els darrers anys han suposat l´entrada en el nostre país de 6.167 tones el 2008, 3.400 tones el 2007 i 4.400 tones el 2006.A l´annex I.3. es compara l´evolució dels preus les dues últimes campanyes, en les quatre posicions comercials. Com ja s´assenyalat, s´observa un increment dels preus en totes les posicions comercials, que augmenten en relació amb els comunicats a l´anterior programa trianual (campanya 2005/2006). Únicament es detecta un petit descens a la campanya 2008/2009 en rela-ció amb la 2007/2008 en la venda envasa-da al minorista de mel multifloral que, com ja s´ha indicat, va baixar un 1,92%. durant els dos darrers anys, el preu de ven-

da directa al consumidor se ha mantingut, tant per a la mel de mil flors com per a d´altres mels (a 5 i 6 euros/kg, respectiva-ment), per sobre dels preus de la campanya 2005/2006 (4,2 i 4,5 euros/kg, respectiva-ment). també han augmentat els preus en la venda a la indústria o a majoristes en re-lació amb els recollits al programa anterior. A l´última campanya, el preu de la mil flors venuda a la indústria o a majoristes (2,20 euros/kg) ha augmentat un 10% en relació amb 2007/2008. Estabilitat durant las dues últimes campanyes en les “altres mels” ve-nudes a la indústria (2,40 euros/kg = +20% en relació amb 2005/2006).Cost de producció i envasatA l´apartat 4 de l´annex es recull l´estudi econòmic de dos models d´explotació. Tot i que la diversitat de flora i les formes de pro-ducció a les diferents comunitats autòno-mes, no permeten definir una única explo-tació tipus a l´Estat espanyol, els dos models escollits es poden considerar representatius Es tracta de dues explotacions professionals de 500 arnes, una amb venda al major i

l´altra amb venda de mel i pol·len, també al major.Quant a l´estudi econòmic d´una explotació apícola professional de 500 ruscos, amb venda de mel al major, el rendiment net se situa en 10.097,6 euros, que suposa un 38,78% de la renda de referència (que el 2010 es va fixar en 26.035 euros). El 64,5% dels ingressos d´aquesta explotació corres-ponen a la venda de mel.Pel que fa a l´explotació amb venda de mel i pol·len, el rendiment net és de 10.256 euros (39,3% de la renda de referència), dels quals, el 32,50% corresponen als in-gressos de venda de mel i el 32,29% als in-gressos derivats del pol·len.la recuperació del preu de la mel en relació a la campanya 2005/2006 ha permès millo-rar els ingressos obtinguts de la seva venda, cosa que ha fet que l´augment de la rendibi-litat de les explotacions dirigides únicament a la venda de mel apropés el rendiment dels tipus d´explotació analitzades. l´explotació que se centra únicament en la producció de mel ha millorat el seu rendiment net un 16,8% en relació amb el 2006, malgrat que el cost de producció s´ha incrementat un 17,3%. Per la seva banda, l´explotació que també ven pol·len ha disminuït el seu ren-diment net un 9,3%, tot i que el cost de producció del pol·len ha baixat un 22%.Qualitat de la melles comunitats autònomes han desenvolu-pat una normativa important en matèria de qualitat, i cal destacar l´existència de dife-rents tipus de mel amb denominacions de qualitat i altres designacions, que permeten distingir productes de valor gastronòmic i característiques organolèptiques excel·lents, amb el valor afegit que suposa. Han estat 10 les comunitats autònomes que han pu-blicat aquest tipus de regulacions.

4,5

4

3,5

3

2,5

2

1,5abr

2008jun

2008ago

2008oct

2008des

2008feb

2008

euro

s/kg

Preus de la mel (2008 - 2009)

Font: S.G. Estadística. MARM

Mel multifloral a l’engròs Mel melada a l’engròsMel multifloral envasada Mel melada envasada

Preus Mel Campanya 2008/2009 (euros/Kg)

abr.08

mai.08

jun.08

jul.08

ago.08

set.08

oct.08

nov.08

des.08

gen.09

feb.09

mar.09

Preu mitjà

Mel multfloral a l'engròs 2,05 2,30 2,23 2,26 2,29 2,08 2,08 2,12 2,14 2,14 2,09 2,09 2,16

Mel melada a l'engròs 2,34 2,48 2,42 2,42 2,47 2,52 2,52 2,54 2,54 2,54 2,81 2,81 2,53

Mel Multifloral envasada 3,57 3,49 3,58 3,58 3,56 3,57 3,59 3,55 3,56 3,56 3,64 3,64 3,57

Mel melada envasada 4,02 4,15 3,63 3,63 4,35 4,19 4,19 4,19 4,19 4,19 4,21 4,21 4,10

ABRIL 2010 • NÚMERO 20

2323

www.uco.es/congresoapicola

wEb REFRAnyER ApíCOLA

l Haurem d´estar atents a aqueta pàgina web, perquè serà la plataforma per anar se-guint el desenvolupament de l´organització del VI congrés que es farà a còrdova a final d´any i del qual us hem informat en aquesta mateixa edició de l´Eixam. A hores d´ara, aquest lloc web és en fase inicial, i només hi podeu trobar la declara-ció, diguem-ne de principis, del nucli orga-

nitzador, és a dir, el per què es creu ne-cessari de fer. Tam-bé estan regulades les bases per a la presentació dels tre-balls, la forma com s´han de presentar i les diferents cate-gories en les que es poden ubicar. Final-ment, hi ha relacio-nats els noms de les persones que s´han responsabilitzat dels d i fe rents àmbi ts

que es vol portar a debat en aquest Con-grés, així com dels màxims responsables de l´organització. S´anuncia per a una data im-minent el programa.l´idioma oficial serà el castellà i segons re-collim literalment es podran presentar tre-balls, també en portuguès. No es diu res de la resta d´idiomes de l´Estat.

Joaquim Ma Nubiola

CatalàEls primers que tasten les cirerelles són els pardals i les abelles; ja remuga l´esparver, les altres fruites també.

Eixams d´abril, cada un val per mil.

Castellà

El enjambre de abril, para mí; el de ma-yo para mi hermano; el de junio para ninguno.

Gallec

Non pican as abellas, se non a que trata co-elas

J M N

24

pLAnTES MEL·LíFERES

TrepadellaOnobrychis viciifolia Scop.

l DescripcióPlanta herbàcia perenne, de fins a 80 cm d’alçada, amb les ti-ges erectes o ascendents, molt poc ramificades. Fulles pinnati-compostes (fins a 29 folíols ovato-lanceolats). Flors de color rosat-blanquinós, amb estries vermelloses i forma de papallo-na. El calze està constituït per cinc sèpals soldats, amb pèls llargs sobre les dents. Els estams són 10, dels quals 1 és lliure i els altres 9 estan soldats entre ells a nivell dels filaments, for-mant un tub, a l’interior del qual s’acumula el nèctar. les flors es-tan reunides en raïms sobre pe-duncles llargs i erectes. Fruit pe-tit, en llegum, revestit de dents curtes d’1 mm de longitud.

l HàbitatPlanta lleguminosa, farratgera

cultivada i subespontània, que creix en prats calcaris de terra baixa i muntanya mitjana.

l Període de floracióPot florir des de principi d’abril en zones de baixa altitud, i té la seva màxima floració al maig, mentre que a les zones més elevades (muntanya mitjana) és a principi de juny quan co-mença a florir. la trepadella als camps cultivats se sol tallar a la meitat de la seva floració, per tant l’interès apícola dependrà de les activitats agrícoles. No obstant, aquesta planta pot rebrotar i floreix, allargant-se així el període d’aprofitament per part de les abelles fins a l’agost. les dallades depenen de la varietat cultivada i del lloc on es cultivi. Així per exemple en zones del Vallès es poden

fer diversos talls, en canvi en zones muntanyoses se´n sol fer només un de sol.

l Interès apícolala trepadella és força interes-sant per a les abelles i altres insectes. la flor papilionada s’obre fàcilment, i el nèctar que segrega és molt ric en su-cres (fonamentalment glucosa), alhora que les abelles també poden recol·lectar pol·len. la màxima producció de nèctar se situa entre els 22-25ºC de tem-peratura. Com que es cultiva a gran escala, és relativament fàcil obtenir mel monofloral d’aquesta espècie, especial-ment a les comarques del cen-tre de Catalunya.

l EtnobotànicaPlanta d’interès agrícola com

a espècie regeneradora de la fertilitat del sòl i pel fet de ser un farratge d’elevat va-lor nutritiu (ric en nitrogen) per a la ramaderia. les seves propietats etnobotàniques però, no es coneixen gai-re. Se sap que conté tanins, possiblement amb propie-tats antihelmíntiques i Font i Quer (1978) l’assenyala com a sudorífica i aperitiva. Però aquestes propietats mencio-nades s’han de prendre amb precaucions, ja que cal apro-fundir més en el coneixe-ment del seu interès aplicat i/o usos domèstics.

Jaume Cambra

Apicultor i professor de Botànica

Departament de Biologia

Vegetal, Facultat de Biologia,

Universitat de Barcelona

jcambra@ub.edu

��������������������������������������

����������������������������������������������������������������

������������������������������������������

����������������������

����������

Joaquim Ma. Nubiola.

26

CÒMIC

SOpA DE LLETRES

pETITS AnUnCIS

B I R U A G A R U GR R F A R I G O L AE O U P I P E M U RY N R G A R U E H RN I I L U R T R S OA B C A M E L N A FT O U Ç O B R A I ES T L O R E P O A RA E E S P I G O L ÇC R R E L L T A M A

Busqueu el nom de 9 de les plantes que ens ha explicat en Jaume cambra a la seva pàgina de plantes mel·líferes

EIxAMS SELECCIONATSEs fan eixams seleccionats per encàrrec. Antoni Aresté. Tel. 609 10 27 39

EIxAMSper a apicultors. Venc eixams amb reina jove, de l'any marcades a sol·licitud del client. Tel. 977 639 006. Joaquim Ma. Nubiola

RUSCOS LAyENSEs venen arnes tipus layens, ben conservades i a bon preu. Tel. 973 186 077 o 617 236 965.

Sol·lució a la sopa de lletres 19Busqueu nou vents habituals a la Mediterrània

MEL DE MIL FLORS I DE TIMóVenc mel de mil flors i de ti-mó. genaro Vàzquez Tel.609 848 175 o 972 534 021

PER ESTRENAR A PREU DE SEGONA MÀ Venc desoperculadora de cadenes (autom.). Extractor de 8 quadres (reversible). banc desoperculador de 1.50 m. Carro porta-bidons. Tel. 652.32.05.25. Maite

NUCLIS LANGSTROTH Es fan nuclis amb reines seleccionades. Sadurní Tel.

659.04.07.84 o Maite, Tel. 652.32.05.25

CAIxES LAyENSVenc 200 nuclis i 100 caixes layens, en perfecte estat i caixa nova. Sergi. Tel. 93 685 23 45 o 626 904 101.

VENC BIDONS DE MELVenc bidons de 300 kg de mel o altres productes. Fran-cisco. Tel. 973 308 255. .

ExTRACTOR MANUALVenc extractor manual d’acer inoxidable (0.61 m

x 1,05 m.), per estrenar, adaptat per a 4 quadres Dadant del cos de cria o bé per 4 langstronth o bé per 8 quadres alces Dadant. lluís. Tel.938 320 355

NUCLIS LANSGTRONTHVenc nuclis lansgtronth de 5 quadres i reines fecundades de l’any. Tel. 609 848 175 o bé 972 53 40 21

pROpOLISVenc pròpolis o tintura de pròpolis. Jordi planellas. Tel. 610 290 858

Àlvar Noguera

A M C L U S I T R A C R A P A S E N N O E C O R I R T A S C S O L E I L T U T A E L L I U N A S E T P A E A U L A S E O O X V M G E R D O M N R A R L E S I A E E R N U G A R B I L T E T N R O J G I M

Polígon Industrial Pla de Solans, Parcel.la 20/2143519 El Perelló (El Poble de la Mel) TARRAGONA Tel. 977 49 01 97 - Fax: 977 49 01 06 Email:rossend@teleline.es

NOVA ADREÇA:

• Selecció de productes apícoles. Mel de Romaní, Taronger, Bruc, pol·len, eixams, etc.

• Subministres material apicola.Arnes, Glucoses, aliment en pasta, material d’extracció, pots per envasar mel, etc.

Medalla d’or amb categoria mel Pirineos a Apimondia 2009 i Medalla de bronze amb categoria mel de Romaní a Apimondia 2009.

• BioLetalVarroa Nou aparell per al tractament antivarroa (amb àcid oxàlic).POSIS EN CONTACTE I L’INFORMAREM.

• FRUTTOSWEET 30Nova glucosa a la venda (alt contingut en fructosa) garantim no cristal·lització.

Més informació:

www.apirossend.com

Som una empresa d´apicultors al servei de l´apicultura:

Polígon Industrial Pla de Solans, Parcel.la 20/2143519 El Perelló (El Poble de la Mel) TARRAGONA Tel. 977 49 01 97 - Fax: 977 49 01 06 Email:rossend@teleline.es

NOVA ADREÇA:

• Selecció de productes apícoles. Mel de Romaní, Taronger, Bruc, pol·len, eixams, etc.

• Subministres material apicola.Arnes, Glucoses, aliment en pasta, material d’extracció, pots per envasar mel, etc.

Medalla d’or amb categoria mel Pirineos a Apimondia 2009 i Medalla de bronze amb categoria mel de Romaní a Apimondia 2009.

• BioLetalVarroa Nou aparell per al tractament antivarroa (amb àcid oxàlic).POSIS EN CONTACTE I L’INFORMAREM.

• FRUTTOSWEET 30Nova glucosa a la venda (alt contingut en fructosa) garantim no cristal·lització.

Més informació:

www.apirossend.com

Som una empresa d´apicultors al servei de l´apicultura:

��������������������������������������������������������

����������������������������

����������������������������������������������