Edició de LleidaDISSABTE · 9 de juny del 2018. Any XLIII. Núm. 14662 - AVUI / Any XL. Núm. 13532 - EL PUNT

1,50€

1804

20-1

1843

17T

1791

42-1

1350

28w

Primer contacteDESGLAÇ · Pedro Sánchez trucaal president Torra i mantenenla primera conversa per celebraruna reunió de forma immediata

CARA I CREU · El presidentinicia les trobades polítiques ambel líder del PSC, Miquel Iceta,després de la plantada d’Arrimadas

L’aixecament delcontrol financer,un gest inexistent

P6-8

NACIONAL P12-13

El nombre de joves que el parlen pujades del 2013, tot i que la llengua perdparlants en general en aquest període

10 milions

de persones parlen

el català als Països Catalans

36,4% dels joves

de Catalunyasón

catalanoparlants

91,5% de la població

dels PaïsosCatalans

enténel català

El català esrejoveneix

‘La colla’, d’Olga Sacharoff, que el MNAC ha cedit per a aquesta mostra a Sant Feliu ■ ACN

CULTURA-ESPECTACLES P26,27

Nova exposició a Sant Feliu de Guíxols amb l’equipament a la vista

Cap al Museu Thyssen

La Unió Europea rebutjareadmetre Rússia al G-7

Europa-Món P21

La cimera del Quebec reflecteix tambéla forta fractura entre Europa i els EUA

Envia una carta al seu grup de suport i fauna crida a participar en la manifestació

Nacional P10

El jove fugitiu del CDRd’Esplugues s’exilia

2 | EL PUNT AVUIDISSABTE, 9 DE JUNY DEL 2018

els disset minis-tres que ha no-

menat Pedro Sán-chez, només quatresón homes heterose-xuals. Aquesta majo-

ria aclaparadora de dones soi-disantfeministes i de gais militants han apli-cat una mà de pintura rosa/violeta so-bre la façana de l’Estat, que s’havia en-fosquit de forma tan evident que es fe-ia visible, més enllà de Catalunya, desde totes les cancelleries i tribunalsd’Europa. Ara seran aquests personat-ges els que gaudiran del suport fervo-rós dels matinals de les televisionsmadrilenyes i –vejats miracle!– delscolumnistes d’El País, que han retor-nat, endreçadament, a aquella simbio-si amb el PSOE que tant ens recordaels anys vuitanta. L’Ibex ha tocat el xiu-let i Albert Rivera s’ha quedat sol.

Analitzats un per un, els ministresdel nou liberalisme espanyol fan angú-nia. L’agressivitat espanyolista de Bor-rell, la defensa monàrquica de les cla-vegueres de Grande-Marlaska, elbancsantanderisme de Nadia Calviño,

la frivolitat insultant de Màxim Huer-ta... Tot això ha quedat sota l’estora,amb una aparença de modernitat quetindrà com a objectius prioritaris la re-sidualització de l’esquerra podemita i,sobretot, la rendició incondicional del’independentisme català a canvi deser readmès, poc a poc, dins del vellautonomisme. Ahir mateix la portaveuCeláa va confirmar que consideren un“gest” l’aixecament del control previdels comptes bancaris de la Generali-tat. Això sí, vigilant especialment lespartides destinades al que va definir,enigmàticament, com a “qüestions ca-talanes”.

Com ha passat després de cada pe-ríode d’intensitat repressiva, Madrid hadecidit posar una pantalla decorativaque dissimuli una mica la porra i les cel-les del nacionalisme espanyol. Aixòmentre, a dins, els òrgans polítics, eco-nòmics i institucionals del monstre con-tinuen essent els de tota la vida, amb elsbudells tan negres com sempre. Això sí,amb un lífting estètic que ajudi a afluixarla pressió, interna i exterior, que podiafer esclatar la totalitat del sistema. Sal-vats, almenys per una temporada.

D

Keep calmSalvador Cot

El lífting delmonstre

El govern de Pedro Sáncheznomés dissimularà una micael monstre nacionalistaespanyol de tota la vida

La punxa d’en JapJoan Antoni Poch

l segle XVIII Pere el Gran va des-plaçar la capital de Rússia deMoscou a Sant Petersburg, al

Bàltic. Volia observar Europa, voliamodernitzar el país. Si hagués sabutque amb els anys l’obsessió observado-ra de Rússia es projectaria sobre elsEstats Units, potser hauria establert lacapital a l’extrem contrari, a l’estret deBering, davant d’Alaska. Sovint igno-rem que Rússia té frontera amb els Es-tats Units i que Putin és veí de Trumpcom Bréjnev ho va ser de Kennedy enplena guerra freda. No els separa unoceà sinó un estret, però segueixenl’orientació marcada per Pere el Gran.A Sant Petersburg s’aixeca una cons-trucció alta, grisa i sinistra: “És l’anti-ga seu del KGB.” La central es troba oes trobava a Moscou, prop del teatreBolxoi, l’altre centre d’espionatge. Ésun edifici molt més baix i afable. “Enl’època soviètica dèiem, però, que erael més alt de Rússia perquè s’hi veiafins a Sibèria.” I Europa i Amèrica.

Pere el Gran anava tard. Quan cons-truïa Sant Petersburg les monarquieseuropees que volia emular ja estavenmolt assentades en capitals acabades,

A

si no iniciaven la decadència. El Palaud’Hivern, la seva residència, és una ca-ricatura rococó de París. Els jardins dePeterhof, a uns quilòmetres i vora elmar, volen ser Versalles però tenen unaltre to. Visitem els jardins. Una bandaens rep a l’entrada amb l’himne d’Es-panya. La guia fa un gest als músics.Sense solució de continuïtat, arren-quen Els segadors. La internacionalit-zació del “procés” és un fet. Diuen quePutin hi mostra interès, des de Mos-cou. Des de Moscou, l’antic agent delKGB ho veu i controla tot. La capitalque Pere el Gran va abandonar es re-força mentre la que va fundar es fa se-

cundària. Deliciosament secundària,això sí. El Palau d’Hivern acull ara elMuseu de l’Ermitage, amb les obresque Pere el Gran i els seus successors isobretot successores van acumular. Esnota que altres monarquies europeesels van passar al davant, a l’hora de feradquisicions. Diguin el que diguin, l’Er-mitage no és el Prado, ni el British niel Louvre. Els tsars encara copiaven deParís quan a París van tallar el cap alrei. No va ser fins dos-cents anys méstard que Lenin va desallotjar-los delPalau d’Hivern. A Rússia tot està des-plaçat, en el temps i l’espai. La Revolu-ció va tornar la capital a Moscou. Pu-tin, nascut a Sant Petersburg quan esdeia Leningrad, ocupa el despatx deLenin, al Kremlin. Els mandataris so-viètics no havien gosat.

Si és final de maig, és, a Sant Pe-tersburg, l’inici de les nits blanques,que duraran fins al juliol, amb el puntàlgid per Sant Joan. Passeig nocturnamb barca pel Neva i els seus canals.No s’acabarà de fer fosc en tota la nit.A Moscou, més al sud, no hi ha nitsblanques però Putin treballa per a unimperi on no es pongui mai el sol.

“A Rússia totsembla desplaçat,en l’espaii el temps

Vuits i nous

Les nits blanquesManuel Cuyàs

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció), Concepció Casals (Distribució)i Ricard Forcat.

mi ja m’està bé tanta anàlisi itant de detall sobre el nou ex-ecutiu de Pedro Sánchez. Com

que el relleu ens va agafar a tots unamica per sorpresa, i com que crèiemque Sánchez nomenaria un govern detransició i ara resulta que no, tots elsperiodistes, experts, analistes i tertu-lians (que ja saben vostès que jo sem-pre dic que sovint són coses contradic-tòries) s’han posat a mirar amb lupaels noms i les biografies de tots i ca-dascun dels ministres i de les minis-tres socialistes. Que si Sánchez hacomplert amb escreix amb la paritat iaixò ho ha fet molt bé; que si ha fet unexecutiu amb tanta territorialitat queresulta que només n’hi ha tres de Ma-drid, que si això i que si allò. A mi, pe-rò, que aquesta anàlisi m’apassiona re-lativament poc perquè soc dels que sesenten mentalment desconnectats,només m’interessa una cosa, i és: quiés Pedro Sánchez? Quina idea té d’Es-

A “A mi, totes lesanàlisis que es fansobre el nouexecutiu socialista,per aram’interessenrelativament pocpanya? Quin és el seu model d’estat?Quina proposta ha pensat per a Cata-lunya? S’imposarà la tesi borrellistaen el seu govern? O s’imposarà ell persobre de les tesis borrellistes? Serà,Sánchez, un president que ens demos-trarà que sí, que per sobre de tots ellés el líder capaç de superar les discus-sions legalistes (i judicials, és clar) ique el que vol és resoldre el problema?

Ha posat segons qui al seu executiuper calmar la dreta més dreta espa-nyola i per poder treballar amb cal-ma? O ja ho hem d’entendre com unprimer gest? Sánchez coneix de pri-mera mà la situació a Catalunya, per-què n’ha parlat amb els seus i perquèen més d’una ocasió, i no fa pas tantsmesos, en públic i en privat, en va par-lar amb Puigdemont. Coneixent la si-tuació, treballarà per resoldre-la? Quiés Sánchez? Un líder que defensa unfederalisme inexistent que ens ha duton som? Un líder que per sobre delsseus (perquè probablement això no-més es pot fer així) vol de veritat des-encallar la situació i desescalar en elconflicte? De moment, deia, totes lescàbales que es fan sobre el seu execu-tiu m’interessen relativament poc. Elque m’interessa, insisteixo, és saberqui és Pedro Sánchez, què vol i quèpensa fer. I d’això, de moment, no entenim ni idea.

Qui és Pedro Sánchez?Xevi Xirgo / xxirgo@elpuntavui.cat

A la tres

Els governs de Quim Torra iPedro Sánchez, constituïts

aquesta setmana, han iniciat el seucamí per restablir un diàleg bilate-ral capaç de recompondre les rela-cions entre els executius català i es-panyol i, eventualment, avançar enla resolució dels múltiples conflic-tes que els enfronten. Que els pro-jectes que defensen Quim Torra pera Catalunya i Pedro Sánchez per aEspanya són incompatibles no se liescapa a ningú, però qualsevolavenç implicarà el diàleg. Un diàlegreiteradament ofert i demanat desde Catalunya. Si una cosa ha can-viat a millor amb l’arribada de Pe-dro Sánchez a La Moncloa és que elgovern espanyol, ara sí, té aquestdiàleg a la seva agenda com ho de-mostra la trucada d’ahir, encaraque tingui la malaltissa necessitatde camuflar-lo en una tanda de tro-bades amb tots els presidents au-tonòmics de l’Estat. A partir d’aquís’haurà de jutjar sobre la base delsfets.

Mentre no es posa data a la re-unió Torra-Sánchez, que es presu-meix imminent, l’executiu català s’haposat en marxa prioritzant recupe-rar tot el terreny perdut com a con-seqüència del 155. És especialmentrellevant la creació de la figura delcomissionat per al Desplegament del’Autogovern, que, més enllà de lesurgències que cada conselleria ja es-tà atenent, s’encarregarà d’avaluarels danys del 155 i elaborar el pla dexoc -anunciat per Torra- per revertir-los. Un pla que, entre altres coses,suposarà restituir càrrecs destituïts,desbloquejar partides pressupostà-ries congelades i polítiques frenades,recuperar el contingut de totes leslleis, la majoria de caràcter social,que estan suspeses o anul·lades pelConstitucional, defensar la posiciócatalana en els conflictes competen-cials que són al TC..., en definitiva de-fensar els interessos dels catalans,que és el que no ha fet el govern es-panyol del 155.

El diàlegque ve

EDITORIAL

Les cares de la notícia

És llicenciat en filologia hispànica, en comunicacióaudiovisual i doctor en filologia catalana, poeta, do-cent, coneix la literatura catalana i té competènciadigital. Laura Borràs, expresidenta de la Institucióde les Lletres Catalanes i ara consellera de Cultura,l’ha proposat com a candidat idoni per al relleu.

PRESIDENT DE LA PLATAFORMA PER LA LLENGUA

El relleu de Borràs

L’informe anual de la Plataforma per la Llengua ésuna eina molt útil per radiografiar les constants vi-tals del català i enfocar la feina a fer, que és molta.Dues dades: el català ha perdut 300.000 parlantsen 15 anys; i el 70% dels catalanoparlants canviende llengua davant un parlant d’una altra llengua.

-+=

-+=

Demagògia inútilInés Arrimadas

Molta feina a ferÒscar Escuder i de la Torre

-+=

Joan Elies Adell

La líder de Ciudadanos continua practicant la de-magògia amb el llaç groc, aquest cop negant-se areunir-se amb el president Torra perquè a la faça-na de Palau hi ha un llaç. Una rebequeria per fer-se veure, que deixa els seus votants sense interlo-cutor capaç de dialogar amb el govern català.

DIPUTADA DE CIUDADANOS AL PARLAMENT

CANDIDAT A DIRIGIR LA INSTITUCIÓ DE LES LLETRES C.

EL PUNT AVUIDISSABTE, 9 DE JUNY DEL 2018 | Punt de Vista | 3

De reüllMaria Palau

Dallas no ésCatalunya

er necessitat o per avarícia, les monges de Sixenavan començar a vendre’s les obres del monestir

molt abans que cap institució catalana hi interferís perfrenar aquella sagnia patrimonial. Una de les peces,majúscula, que van desmembrar per obtenir el màximbenefici va ser el retaule major, del Mestre de Sixena,integrat per 34 taules que a partir de llavors van tenirvides separades. D’un d’aquests compartiments feia unsegle que se n’havia perdut la pista fins que va sortir enuna subhasta a Berna, el juny de l’any passat. Mentre el

govern aragonès havia embogit deltot amb els béns del cenobiconservats a Catalunya, el Museude Lleida va engegar una silenciosaoperació per poder reunir els dinersque valia la valuosa taula de Suïssa.Els tècnics d’aquest centre van serels únics que van identificar la peça,

que estava mal atribuïda com a pintura italiana. A Aragó,obstinats només en els objectes preservats en terrenycatalà, ho ignoraven del tot. Al final, els 120.000 eurosque estaven disposats a aportar la Generalitat i laDiputació van ser insuficients i l’obra va ser adquiridaper una galeria de Madrid per uns 130.000 euros(comissions a part). Llàstima. Al novembre, la taula vareaparèixer en una fira de Nova York i se la va quedar elmuseu Meadows de Dallas per més de 400.000 euros.Missatge per als polítics i experts de pa sucat amb oli dela comunitat veïna: us hi heu d’esforçar una mica perquèno se us vagi tant el llautó. Ànims!

P

Aragó nomésté fixació perles obres deSixena enpoder català

http://epa.cat/c/ksjjhv

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama. Distribució: Con-cepció Casals.

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.cat972 18 64 00Güell, 68. 17005. Girona

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Pepa Masó, Joan Rueda, Mi-quel Riera, Xevi Sala i Ferran Espada.Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Anna Serrano i Carles Sabaté (Nacional), Anna Puig i Jordi Nadal (Comarques Giro-nines), Pilar Esteban (Europa-Món), Jaume Vidal i Xavier Castillón (Cultura), Montse Martínez (Apunts), Pere Gorgoll (Ne-crològiques), Marcela Topor (Catalonia Today), Montse Oliva (delegada a Madrid), Jordi Molins (Disseny), Andreu Puig(Fotografia), Quim Puigvert (Llengua), Jaume Batchellí (Producció) i Antoni Dalmau i David Brugué (Tancament).

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

1any

Puigdemont té previst anunciarla data i la pregunta, i s’obreuna etapa centrada enl’organització de la consulta i lallei de transitorietat.

10anys

20anys

Puigcercós festeja els crítics icalma Montilla. El nou presidentd’ERC contacta amb Carretero iels altres sectors per pactarl’executiva.

Barrionuevo diu que mai no vaordenar, autoritzar ni consentircap actuació il·legal i que no vacausar cap dany a Marey, “niper acció ni per omissió”.

El referèndum Nou president Els GAL i el PSOETal diacomavui fa...

EL PUNT AVUIDISSABTE, 9 DE JUNY DEL 20184 | Punt de Vista |

er si la setmanano venia prou

carregada amb la mu-dança a la Moncloa, elgovern de Quim Torra,la mort del 155, la reti-

rada de Rajoy o les ministres de PedroSánchez, dijous vam esgotar la quotasetmanal d’impactes mediàtics ambles imatges furtives de la presó d’Es-tremera, preses en mode càmera ocul-ta per un pinxo –diuen que intern– amajor glòria de la seva butxaca d’em-prenedor. El tema del curtmetratgeera, aparentment, la reclusió d’OriolJunqueras, Raül Romeva i JoaquimForn, tres membres del govern de Car-les Puigdemont i alhora peces de caçamajor de l’Estat espanyol entre reixesarran del referèndum de l’1 d’octubre.Però no. En realitat, el tema era la vio-lació dels seus drets, una més, impunecom les altres, inassequible a la sevavoluntat, aliena al dolor que causa alsseus familiars, còmplice de la venjançacruel, indecent i injusta que la justícia

espanyola està perpetrant amb unspolítics honestos perquè van gosar po-sar urnes i preguntar als ciutadans.

Qualsevol periodista que haguéstingut aquestes imatges hauria tingutla necessitat professional de publicar-les. És crua, però és la realitat; doncsque la gent ho vegi! Vell debat el del’autocensura! Periodísticament, im-maculat. Editorialment, segons els ca-sos. Però socialment, humanament ifins i tot políticament, aquests mitjansvan acceptar el joc pervers del jutgeLlarena –la vexació de l’empresona-ment– i el bussines del pinxo anònim.Van decidir embrutar-se les mans ex-hibint, sense l’autorització dels interes-sats o de les seves famílies, unes imat-ges robades, obtingudes il·legalment,sabent que amb la seva difusió esta-ven contribuint a violar el dret a la sevaintimitat i a la seva imatge, sabent queaixò causaria un dany moral a sumar alque ja porten acumulat les dones i elsfills dels presos. Tan se val, ja no elsdeu venir d’aquí, oi? I tot plegat pelmorbo de veure pel forat del pany gentrellevant tancada a la presó i, per des-comptat, per un munt de clics. Quinbotí tan pírric,

P

Full de rutaToni Brosa

Morbo,mentides imolts clics

Exhibir les imatges dels presossense el seu consentiment, ésjugar el joc de Llarena

“La majoria delsemprenedors hande continuar venentla seva força detreball al capitalista

a temps que l’economia domi-nant i la majoria de mitjans de co-municació insisteixen en el fet

que el temps del treball estable, ambcontracte (més o menys) indefinit s’haacabat (com si alguna vegada haguésexistit de manera general i continua-da). S’ha entrat, ens diuen, en una no-va època de treballs no fixos, tempo-rals, a temps parcial, amb contractes amida. En definitiva, una era de treballflexible i precari que, de fet, ha estat laque s’ha donat la major part del tempsdes que existeix l’economia capitalista(i fins i tot abans), ja que una de les con-dicions essencials del desenvolupa-ment del treball assalariat és la preca-rietat.

UNA BONA ALTERNATIVA a aquesta situa-ció, ens insisteixen, és l’emprenedoria,la conversió dels treballadors autò-noms i/o independents (freelancers)en petits empresaris que si triomfen espodran convertir fàcilment en miliona-ris, com demostren els casos d’algunesempreses tecnològiques de Silicon Va-lley i altres llocs, o bé més recentment

F el d’empreses, amb no tant “glamur”,com ara Uber, Deliveroo, etc.

PERÒ, EN REALITAT, i al contrari dels que elsqualifiquen com una nova classe empre-sarial, la immensa majoria dels emprene-dors (gairebé tots) han de continuar ve-nent la seva força de treball als capitalis-tes, que per a ells s’han convertit en“clients”. Als capitalistes, aquesta novasituació els permet reduir costos, ja quefan estalvis en salaris, cotitzacions so-cials, altres beneficis socials. Als freelan-cers (emprenedors), en canvi, els suposavendre la seva força de treball segons les

peces/serveis que produeixen i a uns pre-us cada cop més i més ajustats i fent unshoraris molt més llargs que no són pagats.És a dir, en molts casos els porta a una so-breexplotació i a una autoexplotació.

COM QUE UNA PART IMPORTANT d’aquestsfreelancers treballen en sectors lligats a lacultura, l’art, la publicitat, els mitjans decomunicació, internet, etc., s’ha parlatd’ells com la “classe creativa” (tot i quetambé en forma part gent que treballa enaltres tipus d’activitat). No cal negar queaquests tipus de treball poden emplenarmés personalment, i tenen l’avantatge, esdiu, de poder treballar des de casa, sense elcontrol estricte de l’empresari, etc., peròaixò no evita que hi pugui haver igualmentexplotació. Encara que puguin gaudir demés llibertat individual i independènciaque els que treballen en una empresa, comque el treballador no és un assalariat ensentit estricte, tot el que importa és que eltreball estigui fet i s’han de moure en uncontext en què la seva força de treball pa-teix una competència ferotge i una granpressió a la baixa sobre el que els pagaran(equivalent als salaris) per la seva feina.

Antoni Soy. Professor Universitat Barcelona

Emprenedoria o explotacióTribuna

Voluntaris JocsMediterranis 2018b Els Jocs Mediterranis de Tar-ragona 2018 se celebraran del22 de juny a l’1 de juliol. Tots elstarragonins hem pogut veurecom dia a dia aquest gran pro-jecte ha anat agafant forma. Enpocs dies 3.000 voluntaris co-mençaran les seves tasques,totes elles molt diverses, toteselles importants. Bona part del’èxit dels Jocs vindrà donadaper totes aquestes personesanònimes que s’implicaranamb il·lusió per dur a termeaquest gran repte. L’olimpismepretén aconseguir valors tanimportants com l’esforç, cons-tància, responsabilitat social,respecte, solidaritat, tolerància,globalitat... Valors que es faranextensius a tots els participantsd’aquest esdeveniment espor-tiu. D’altra banda els voluntaris iparticipants dels Jocs Mediter-ranis impulsaran el turismed’aquesta fantàstica ciutat de-clarada Patrimoni Mundial per

la Unesco, i també es dinamit-zarà el teixit comercial. Gaudiude l’experiència i feu que Tarra-gona quedi en la memòria delsparticipants, dels visitants i,com no pot ser d’una altra ma-nera, en la memòria de tots.BEGOÑA ELVIRATarragona

Una mica depragmatismeb Entenc perfectament queels ànims de tots estiguin molttocats i sensibles pel que haviapassat. Després del canvi enl’executiu de l’Estat espanyol,crec que pot ser interessantseure al voltant d’una taula ibuscar solucions concretes, toti conscients de les diferènciesentre les parts. Possiblementparlar d’un model federal coma Alemanya podria ser un puntde partida interessant. Així ma-teix és fonamental no torpedi-nar l’executiu del senyor Sán-chez i dialogar a ultrança, sen-se enrocar-se en posicions que

no puguin trobar acceptacióper part espanyola, com ara unreferèndum d’independènciaimminent. Tinguem en compteque el desallotjament del se-nyor Sánchez podria significarl’arribada del senyor Rivera.LUIGI RIBOLDISant Cugat del Vallès

A poc de l’oblit

b ¿Es pot saber per què se’nparla tan poc de les dones queestan empresonades o exilia-des? La Rovira, la Gabriel, laForcadell, la Ponsatí, la Bassa,la Serret, no estan en el focusmediàtic. Altruistes, totes estandonant el millor de les seves vi-des per nosaltres. I impertèr-rits, en parlem molt poc, d’elles.Ni els mitjans, ni els ciutadans,clamem com correspondriaper la seva sortida de la presó oel retorn al seu país. Donescom són, les seves parelles i elsseus fills les necessiten. Tambéels seus amics i coneguts, elscatalans, en definitiva. Dies que

passen, sembla com si esti-guessin caient en l’oblit. I nopot ser. No han fet res i les vo-lem a casa amb els seus; a Ca-talunya amb nosaltres. Aviat.MIQUEL PUCURULL FONTOVABarcelona

Precarietat

b A les palpentes, i a la vista dela tan complicada naixençadels dos governs, el de Madrid iel de Barcelona, la seva preca-rietat i el seu caràcter mésaviat de caire provisional podriaser una bona notícia. S’hanacabat les majories absolutes ihauran de deixar la picabarallacaïnita i fer política. A les pal-pentes hauran de treure nosesque entorpeixen la normalitat:buidar presons polítiques, en-cetar un diàleg breu i clar i, lliu-res de problemes i picabarallesestèrils, transformar la preca-rietat en contracte definitiu…anar per feinaJOAN MARTORELL I BARBERÀMatadepera (Vallès Occidental)

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

| Punt de Vista | 5EL PUNT AVUIDISSABTE, 9 DE JUNY DEL 2018

Carles Puigdemont, EXPRESIDENT DE LA GENERALITAT

“No he volgut veure el vídeo [dels presos catalans]. No vullcontribuir a la denigració que pretén”

La frase del dia

“Les eleccionseuropees imunicipals del 2019poden impulsarel gran salt que jano deixi dubtessobre el caràcterclarament minoritaride l’unionisme

ins al 27 d’octubre del 2017 l’apa-rença en l’actuació del govern i dela majoria independentista pre-

sent a les institucions catalanes consis-tia a construir unes “estructures d’es-tat” que a partir d’aquell mateix dia esvan revelar en realitat febles o inexis-tents. El Senat va aprovar les mesuresa l’empara de l’article 155 de la Consti-tució i el govern espanyol va aconseguiraplicar-les amb èxit de manera imme-diata i sense oposició. En el cicle queobre la constitució del nou govern de laGeneralitat i la retirada de l’article 155CE, al qual s’afegeix el canvi de governa Espanya amb l’assumpció del socia-lista Pedro Sánchez a la seva presidèn-cia, la dinàmica ha de ser la contrària:aparentar en l’àmbit discursiu un pro-jecte de reforma de l’actual marc cons-titucional mentre a la realitat es conso-liden els factors de poder per fer efecti-va la República.

EN AQUEST SENTIT, LA PRIMERA LLIÇÓ quecal apuntar de l’experiència viscuda ésque el gros d’aquests factors de poderno es podrà desenvolupar pel governTorra sense ser perseguit per l’aparellde l’Estat. Per això són bàsics instru-ments com ara el Consell de la Repúbli-ca o d’altres nuclis d’actuació exteriorsque, tot cabdellant una feina perfecta-ment legal en el marc d’un ordenamentjurídic estranger o del dret internacio-nal tant públic com privat, embastinles estructures necessàries per assolirel control del territori i de la poblaciódel Principat, així com el reconeixe-ment d’altres estats, en un nou mo-ment decisiu susceptible de concretar-se en un futur pròxim.

AL MEU PARER AQUESTA ACCIÓ haurà decomplementar-se tenint present duescircumstàncies rellevants que marca-ran el debat polític dels pròxims mesos.La primera és la feblesa del govern Sán-chez, que l’independentisme pot re-

F conduir en diversos sentits favorables.D’una banda, la ferotge oposició a Sán-chez per part de la dreta espanyola queja s’està manifestant es podria traduir(i l’independentisme hauria de treba-llar per acomboiar-ho) en un afebli-ment de l’aparell de l’Estat espanyol. Sila lluita política que es pot desfermarentre les diverses faccions penetrés enles estructures administratives, judi-cials i de seguretat espanyoles la fines-tra d’oportunitat de l’independentis-me s’obriria considerablement perquèla resposta a un gest unilateral no seriamonolítica com a partir del 27 d’octu-bre.

D’UNA ALTRA BANDA, SABEM que el governRajoy estava disposat a recórrer a laviolència més extrema per impedirl’efectivitat de la República. Ho estàtambé Sánchez? Comptaria Sánchez

amb els mateixos suports dels ressortsprofunds de l’Estat, allò que ara es co-neix pel deep state, per fer front a unasituació excepcional o més aviat es gi-rarien contra ell si expressa una acti-tud més deferent cap a l’independen-tisme? Totes aquestes són dades quecal començar a projectar fins i tot en unescenari d’aparent normalització comel que es podria obrir en les pròximessetmanes. (Una normalització, tanma-teix, que no serà completa fins que noes resolgui el principal llegat de l’ante-rior violència exercida per l’Estat: elspresos i els exiliats.)

LA SEGONA DE LES CIRCUMSTÀNCIES relle-vants que poden condicionar favora-blement la culminació del procés és laconsolidació definitiva social i institu-cional de l’independentisme. Enaquest sentit, les eleccions europees imunicipals del 2019 poden impulsar elgran salt que ja no deixi dubtes sobre elcaràcter clarament minoritari de l’uni-onisme. Però per completar aquestquadre de la millor manera per als inte-ressos de l’independentisme cal posarara mateix els màxims esforços en unatasca que en aquests moments es pre-senta molt àrdua: assolir candidaturesunitàries de l’independentisme allí onl’unionisme és més fort, és a dir, a Bar-celona, la seva àrea metropolitana, laciutat de Tarragona i la línia de la costai la ciutat de Lleida. Com ho insinuentotes les anàlisis electorals en aquestesàrees, l’entesa entre les forces indepen-dentistes al marge dels seus programessocioeconòmics és essencial per alçar-se amb la victòria. Cal tenir ben pre-sent que la responsabilitat dels diver-sos dirigents en l’àmbit local és màxi-ma perquè ens juguem, ni més nimenys, que el projecte fins ara viscuten l’elucubració davant la intransigèn-cia opressiva de l’Estat esdevingui, fi-nalment, una realitat democràtica in-contestable.

Hèctor López Bofill. Professor de dret UPF

L’aparença i la realitatTribuna

SísifJordiSoler

da Colau ha apro-fitat la investidura

de Pedro Sánchez perdemanar “un gest hu-manitari: l’acostamentdels presos”. La post-

democràcia també és això: abaratirdrets humans tot pidolant “gestos hu-manitaris” que ja en la superfície de lasuperfície eludeixen un sentit ple de lajustícia. És lògic que familiars i advocatsdels presos reclamin el trasllat dels pre-sos a presons catalanes en complimentd’una mesura tipificada. Però que un po-lític de primera fila com Ada Colau implo-ri “l’acostament dels presos” quan es-tem parlant d’una presó preventiva ale-gal i d’unes instruccions judicials mésque sospitoses d’irregularitat –no ho dicjo, ho diuen experts en dret penal–, éscom ruixar un gremlin amb una mànegad’aigua: es multiplicaran, es multiplicaràel mal, per molt que el mal intenti ser tu-nejat com a “gest humanitari”, perquè lajustícia serà bescanviada per una cle-mència ignominiosa. En aquest sentit lesdimissions democràtiques de l’esquerraespanyola fortifiquen la degradació auto-ritària en què ens trobem. Aquí està l’al-calde de Terrassa, Alfredo Vega (PSC),disposat a lubrificar els pitjors tics encontra de la llibertat d’expressió: commi-nant els ciutadans “a expressar-se enl’àmbit privat”. Aquí està l’alcalde de Ma-taró, David Bote (PSC), ordenant que laPolicia Municipal, sense l’empara de capllei, revisi maleters dels cotxes i, en nomde “la seguretat”, requisi arsenal inde-pendentista: llaços grocs i creus gro-gues. O aquí tenim el bucle tautològic dePablo Iglesias: “És evident que els conse-llers fugats o a la presó no poden exercircom a polítics perquè físicament no es-tan allà [a Catalunya].” El present no po-dria estar més atapeït d’actors secunda-ris imprescindibles perquè l’aparat re-pressiu funcioni com funciona: a ple ren-diment.

A

De set en setLluís Muntada

Actors genssecundaris

EL PUNT AVUIDISSABTE, 9 DE JUNY DEL 20186 |

La ministraportaveu debutaanunciant unamesura que ja vaaplicar Rajoy

El joves el parlenmés però la llenguaperd pistonadaentre les personesmés grans

El malentèsdel gestd’Hisenda capa Catalunya

El catalàrecula alsPaïsosCatalansNacional

Després de la primera re-unió del nou Consell de Mi-nistres, Pedro Sánchez vaacompanyar l’escenifica-ció de l’intent de diàlegamb Catalunya trucant aQuim Torra. Els dos presi-dents van acordar reunir-se en els pròxims dies, des-prés que el mateix governespanyol fixés la data de latrobada per abans de l’es-tiu. Els governs coincidei-xen en la urgència de fer elprimer pas, i ara els seusgabinets fixaran la dataperquè el president de laGeneralitat viatgi fins a LaMoncloa. La voluntat perparlar portarà els dos pre-sidents a fer-se una foto-grafia que serà històricadesprés de l’1-O, el 27-O i lasuspensió de l’autonomia,però el punt de partidaamb què s’insten a trencarel gel els allunya. Mentreque des de La Moncloa in-sisteixen que el límit per aldiàleg és la Constitució es-panyola, i consideren queel dret a l’autodetermina-ció mai estarà sobre lataula, des del Palau de laGeneralitat insisteixenque volen “un diàleg sensecondicionants i sense lí-mits”.

La conversa telefònicaarribava després dels con-tactes mantinguts permissatge pels dos presi-dents i els seus gabinets.La consellera de la Presi-dència, Elsa Artadi, refer-mava ahir la voluntat deQuim Torra d’obrir unanova etapa de relacionsamb Pedro Sánchez queno parteixi de cap renún-cia. Una premissa que desdel Palau de la Generalitatextrapolen també a unabuscada nova fase de con-

sensos que permeti obrirjoc en l’arc parlamentaricatalà en un momentd’allunyament de la CUP,que veu en el de Torra ungovern autonomista i s’hasituat a l’oposició.

El president de la Gene-ralitat va encetar ahir l’es-perada tanda de contactesamb els líders dels grupsamb una reunió amb el pri-mer secretari del PSC, Mi-quel Iceta. Cs va impedirque hi hagués una tandade reunions ortodoxa. In-és Arrimadas havia rebut-jat desplaçar-se al Palau dela Generalitat perquè a lafaçana principal hi ha lapancarta amb un llaç groc

per reclamar el retorn delspresos polítics i els exi-liats, i el govern es va ne-gar a retirar-la. Torra vacontestar la carta d’Arri-madas de la vigília ambuna altra lletra. Li remar-cava que no li demana querenunciï a l’ideari del par-tit per “establir un diàlegpausat i respectuós” i li re-clamava, també, “una ac-titud menys crispada alParlament i en l’actuaciópolítica”. El govern mantéque el llaç groc no és unsímbol ideològic ni parti-dista, sinó “a favor de la de-mocràcia, la llibertat i elsdrets de la ciutadania”.Per Cs, només representa

“una part dels catalans”.“Si el senyor Torra volguésdialogar, estem segurs querectificaria i faria un gest,però només busca con-frontació”, li va respondreArrimadas. El PSC, quetambé reclama “neutrali-tat” a l’espai públic, va cri-ticar la posició d’Arrima-das davant de la necessitatde treballar per una nego-ciació. “No serà una pan-carta el que impedirà eldiàleg”, va sentenciar Ice-ta.

Els socialistes catalansno pretenen fer de mitjan-cers entre els governs ca-talà i espanyol. Tot i queestan disposats a “facili-

LA MONCLOA El president espanyol truca al president de la Generalitat i els seus gabinets fixaran la data RENÚNCIES Elgovern insisteix a establir un diàleg “sense condicionants i sense límits” CONTACTES Torra i Iceta s’acosten amb les lleis socials

Torra i Sánchez acordenreunir-se en els pròxims diesOdei A.-EtxearteBARCELONA

Miquel Iceta i Quim Torra, ahir, al Pati dels Tarongers del Palau de la Generalitat ■ ANDREU PUIG

El 130è president de la Gene-ralitat, Carles Puigdemont, vavalorar positivament que elspresidents català i espanyoles reuneixin els propers dies.Seria una “molt bona notícia”,va declarar a RAC1. Puigde-mont, però, considera que elgovern del PSOE “ha generatexpectatives per damunt deles seves possibilitats”. Amés, des de Berlín, el presi-dent destituït pel 155 va qua-lificar d’“irresponsable” la de-cisió d’Inés Arrimadas de noreunir-se amb Torra per lapancarta en defensa dels pre-

sos polítics i els exiliats que hiha a la façana de Palau.

Després que s’hagi fet pú-blica la gravació d’Oriol Jun-queras, Joaquim Forn i RaülRomeva, Puigdemont tambéva revelar que existeix unagravació d’ell a la presó ale-manya de Neumünster ques’ha intentat vendre a diver-sos mitjans. Ell, però, no lesha vistes. Per Puigdemont,les imatges dels seus compa-nys al govern “denigren” lesfigures dels presos i “norma-litzen” una situació que con-sidera “injusta”.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Puigdemont: massa expectatives

| Nacional | 7EL PUNT AVUIDISSABTE, 9 DE JUNY DEL 2018

Sánchez ja‘zapateja’

L’APUNT d’ahir sobre els comptes d’Hisenda no era res que nopreveiés el 155 i Rajoy ja ho va aplicar fa dies. Sánchezcomença fent de Zapatero, embolicant la troca, potserperquè la ministra portaveu basca està acostumada alseu sistema econòmic, ben diferent. Per això va haverde trucar a Torra a la tarda per aclarir-li-ho. Benvingutel diàleg, encara que sigui per desfer malentesos.Carles Sabaté

El nomenament de ministres era més una crida a lacalma del PP i de Cs que no una mà oberta. Les prime-res intervencions de la portaveu del govern de l’Estat ide la vicepresidenta Calvo, també. Ciutadans no deixade carregar contra Sánchez per haver-se doblegat da-vant els nacionalistes, malgrat que, més enllà d’accep-tar els seus vots, no hi ha hagut cap gest, perquè el

El president espanyol, Pe-dro Sánchez, va voler re-baixar les expectativesque havia generat la pri-mera reunió del Consell deMinistres i la possibilitatque es prenguessin acordsper impulsar una agendaamb Catalunya. A bandade l’embolic de la qüestiófinancera, la portaveu Isa-bel Celaá va deixar clarque en el restabliment deles relacions entre els dosgoverns, que implicaràuna trobada amb el presi-dent Quim Torra, es fixa-ran un límits molt defi-nits; el rebrà amb “la Cons-titució en una mà i el dià-leg a l’altra amb la voluntatd’avançar”. I d’aquest es-cenari en queda exclòs eldret a decidir.

Sánchez havia assegu-rat, tant el 2016 quan vaintentar ser investit presi-dent com en el recent de-bat de la moció de censu-ra, que un dels fulls de rutaque podrien marcar les fu-tures negociacions amb laGeneralitat serien el plecde peticions que tant Ar-tur Mas com Carles Puig-demont havien presentata Mariano Rajoy. L’expre-sident popular s’haviamostrat obert a parlar-ne–sense cap avenç– ambl’excepció del darrer punt,la celebració d’un referèn-dum. La nova portaveu delConsell de Ministres vasentenciar que el límit es-tablert pels seus anteces-sors es manté intacte i eldret a l’autodeterminació“quedarà absolutamentfora de discussió”.

En dies previs a la pri-

mera reunió del nou gabi-net, Sánchez i part del seuequip s’havien fixat el res-tabliment de la “normali-tat” institucional amb Ca-talunya com una de lesprioritats i, de fet, algunesfonts asseguraven que laprimera trobada del noupresident espanyol podriaser amb el català i fins i totno descartaven que se ce-lebrés en els propers quin-ze dies. Ahir, Celaá, des-prés de subratllar que el

principal problema que téara l’Estat és el de la “inte-gritat territorial”, encabiala reunió en una tanda queSánchez mantindrà ambels governs de tots els ter-ritoris, amb els líders detots els partits i amb elsagents socials, alhora querestava importància a l’or-dre amb el qual es poguésproduir la trobada, sensegarantir, doncs, que po-gués ser dels primers apassar pel seu despatx de

La Moncloa. “Dependrà del’agenda del presidentSánchez”, apuntava.

La primera roda depremsa de la portaveu delConsell de Ministres va es-tar capitalitzada per laqüestió catalana, si bé éscert que Celaá va deixarentreveure que en la re-unió d’estrena del gabinetno es va anar més enllà delínies generals i simplesdeclaracions d’intencions.I, de fet, defugia les pre-guntes més concretes,com ara si està previstauna distensió de les posi-cions del govern espanyolenvers les setze lleis cata-lanes –de caràcter social–que són al TC, més enllà degarantir que se seguiràl’ordenament jurídic.

En aquesta sentit, latambé ministra d’Educa-ció va avançar que en elspropers dies la ministra dePolítica Territorial, Merit-xell Batet, farà una com-pareixença pública peranunciar un plec de mesu-res al voltant de l’agendacatalana, si bé no va espe-cificar en quin format niamb quines prioritats. Laportaveu, si més no, va in-sistir que l’estratègia perdefinir les relacions amb laGeneralitat serà lideradaper Sánchez i serà com-partida de forma “trans-versal” pel govern.

“Un bon far”Així, davant les crítiquesdels grups independentis-tes per la virulència mos-trada en diferents compa-reixences pel veterà socia-lista Josep Borrell, Celaátambé va voler subratllarel paper cabdal que el nougovern atorga al ministred’Afers Exteriors, del qualva dir que “és un bon farper continuar orientant lapolítica catalana”.

Tampoc hi va haver capavenç pel que fa a la situa-ció dels presos polítics quees troben als centres peni-tenciaris madrilenys i lareivindicació perquè si-guin traslladats a Catalu-nya, prop de les seves fa-mílies. En aquest punt,Celaá va puntualitzar quees tracta de presos preven-tius i que, per tant, la sevasituació depèn del jutgePablo Llarena. “Hem derespectar els temps.” ■

Sánchez rebrà Torra ambla “Constitució en una mà iamb el diàleg a l’altra”aCelaá subratlla que la situació dels presos a hores d’ara depèn del jutgeLlarena aAfirma que Borrell és un “bon far” per orientar la política catalana

Montse OlivaMADRID

“El principalproblema en aquestmoment és laintegritat territorial. Elgran objectiu ésnormalitzar”

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases de Celaá

“Sabem que encarahi ha ires arraconadesen algunes de lesparts, però volemestablir una novapantalla, el diàleg”

La ministra d’Educació i portaveu de l’executiu espanyol, Isabel Celaá, ahir, a La Moncloa ■ EFE

tar” els contactes, en capcas volen substituir una deles parts. La trobada entreTorra i Iceta va ser “cor-dial”, segons van admetreel mateix primer secretaridel PSC i Artadi. Albirenuna primera possibilitatd’acord en l’intent de recu-perar algunes de les lleisde contingut social suspe-ses o anul·lades pel Tribu-nal Constitucional. Icetaté clares les tres fases delque hauria de ser un acos-tament definitiu: diàleg,negociació i pacte. Torra iSánchez tot just estan dis-posats a explorar el pri-mer. ■

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“Creiem en la relaciódirecta entre els dosgoverns. El PSC estàdisposat a facilitar elque sigui”Miquel IcetaPRIMER SECRETARI DEL PSC

“La democràcia [...] éssobretot que les lleissiguin respectuosesamb la voluntat de laciutadania”Quim TorraPRESIDENT DE LA GENERALITAT

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“El govern de PedroSánchez ha generatexpectatives per sobrede les sevespossibilitats”Carles Puigdemont130È PRESIDENT DE LA GENERALITAT

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“Volem un diàlegsense condicionantsi sense límits i això ésel que farem”

Elsa ArtadiCONSELLERA DE LA PRESIDÈNCIA

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“Quan les personeses transformen estransformen lesactituds i els acords”

Isabel CelaáPORTAVEU DEL GOVERN ESPANYOL

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“Si el senyor Torravolgués dialogar,estem segurs querectificaria i faria ungest”Inés ArrimadasLÍDER DE CS

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

EL PUNT AVUIDISSABTE, 9 DE JUNY DEL 20188 | Nacional |

La portaveu del govern dePedro Sánchez, Isabel Ce-laá, va debutar ahir ambun anunci presentat coma gest amb Catalunya.“Hem donat instruccionsals bancs perquè el governde Catalunya pugui abor-dar els pagaments que cor-responen a un govern au-tonòmic sense necessitatde passar per la supervisióde la Hisenda d’Espanya”,va dir Celaá al primer Con-sell de Ministres. Tot i quesuggeria un aixecamenttotal del control, Hisendava corregir-la hores des-prés aclarint que el gest ésla fi del control setmanalde factures que havia d’ex-pirar amb la fi del 155 per-què així ho van voler elPSOE, el PP i Ciutadans alSenat. La gràcia de Sán-chez, doncs, és l’acte de-gut que ja garantia l’expre-sident Mariano Rajoy ique, tal com estava pre-

vist, suposa el retorn de lesfinances catalanes a la si-tuació del 2015 amb elFons de Liquiditat Auto-nòmica (FLA).

La desaparició del 155,com ja va informar aquestdiari, retorna la Generali-tat al novembre del 2015,en què un govern de Rajoyen funcions va obviar els lí-mits que dicta la Constitu-

ció en períodes en fun-cions –article 101– i vacrear un finançament adhoc per a Catalunya ambuna “condicionalitat re-forçada” i més estricta quela del primer FLA del junydel 2012. Però Celaá, queés basca i va ser consellerad’Educació del 2009 al2012 en un territori on hiha el concert econòmic, no

va saber explicarahir quin controldesapareixia en elcas de la Catalu-nya que es finan-ça pel règim co-mú, i fins i tot vamostrar sorpresaquan se li enumeraven lessuccessives intervencionsdes del FLA creat el 2012per Cristóbal Montoro finsal seu enduriment del2015 i la tutela total del155 de l’any 2017.

En un comunicat ves-pertí, Hisenda corregia laportaveu Celaá per haversuggerit l’aixecament detots els controls. “La Gene-ralitat continua subjectaals mecanismes de controlde la despesa a què estansotmeses les comunitatsadherides al FLA”, rebatiael ministeri de l’andalusaMaría Jesús Montero.“S’elimina el vistiplau pre-vi a la formalització del pa-gament que estava realit-zant el Ministeri d’Hisen-da des de l’aplicació de l’ar-

ticle 155”, afegia Hisenda.El vicepresident econò-

mic català, Pere Arago-nès, va aclarir que l’anuncide la portaveu de Sánchezno era cap novetat, sinó“un fet automàtic”.“Aquesta setmana ja hemfet pagaments sense de-manar permís a ningú”, vaconfessar Aragonès.

El preu, segons el PP i CsDes del PP i Cs, els partitsque al Senat van votaramb el PSOE el retorn alFLA del 2015 tan aviatcom expirés el 155 perquèel control setmanal del se-tembre del 2017 hi queda-va subsumit, van posar elcrit al cel. I ho van fer igno-rant que fins i tot el ja ex-

portaveu del govern de Ra-joy, Íñigo Méndez de Vigo,ja havia dit l’11 de maigque passaria el que arapassa. “Ja vam dir queSánchez va negociar alsdespatxos el que no va ob-tenir a les urnes. Avui co-mencem a veure el preu dela negociació. És urgentque el president vingui alCongrés a explicar les con-cessions a independentis-tes i proetarres”, va avisarel portaveu del PP al Con-grés, José Antonio Bermú-dez de Castro, obviant queMéndez de Vigo li treia laraó ara fa un mes.

A Ciutadans, l’altre fir-mant que va votar que ai-xò fos així, Inés Arrimadasno hi reconeixia el que elseu grup va pactar amb elPP i el PSOE al Senat i, encanvi, hi veia una revela-ció. “Hem trigat molt poctemps a descobrir a canvide què els independentis-

tes van donar suport

a Sánchez enla moció de censura: a can-vi que els deixessin via lliu-re per fer el que vulguinamb els diners de tots elscatalans i de seguir amb elseu pla il·legal amb els di-ners de tots nosaltres”, vainterpretar Arrimadas.

Tot i que la fi del controlprevi i setmanal era el pre-vist i que Celaá es vantaque l’Estat estarà “infor-mat d’eventuals partides”destinades a la indepen-dència, el PP i Cs fan pinyaper forçar la compareixen-ça de Sánchez al Congrésperquè expliqui el que, endefinitiva, va acordar ambells al Senat i que ara els hasobtat i alarmat. ■

David PortabellaMADRID

‘Gest’ inexistentde Pedro SánchezaPresenta com a gràcia la fi del control setmanal que ja va pactar amb el PP iCs que acabés en expirar el 155 aLes finances tornen al FLA ‘ad hoc’ del 2015a Hisenda corregeix la portaveu a Aragonès: “Ja paguem sense permís”

La portaveu Isabel Celaá suggeria un aixecament del control a la Generalitat rectificat més tard per Hisenda ■ BALLESTEROS / EFE

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“S’elimina el vistiplauprevi a formalitzar elpagament que feiaHisenda amb el 155”Comunicat del Ministerid’Hisenda

“La Generalitatcontinua subjecta alsmecanismes decontrol de despesa aquè estan sotmesescomunitats del FLA”

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“El gest no significaque l’Estat no estaràinformat d’eventualspartides [destinades ala independència]”Isabel CelaáPORTAVEU DEL GOVERN ESPANYOL

“Donem la instruccióals bancs perquè elgovern abordi elspagaments sensenecessitat de lasupervisió d’Hisenda”

EL PUNT AVUIDISSABTE, 9 DE JUNY DEL 201810 | Nacional |

L’Adrià, el jove d’Esplu-gues de Llobregat membredel CDR local acusat de se-dició, rebel·lió i pertinençaa grup terrorista, i en cridai cerca, va anunciar ahirque ha marxat a l’estra-nger i que, “tot i la por quesent”, està bé. Gairebé dosmesos després de fugir decasa seva i de no tenir capnotícia d’ell, els membresdel seu grup de suport(AdriEtVolemACasa) vanfer pública ahir una cartade l’Adrià on denuncia larepressió a què és sotmès ion assegura que la por queha sentit des que, el 10d’abril passat, la policia esva presentar a casa seva,s’ha transformat “en por ala indiferència”.

A la carta, el jove, de 25anys, també fa una cridaa participar en la manifes-tació convocada demà,diumenge, a les cinc de latarda, a la plaça de l’Ajun-tament d’Esplugues perdenunciar la seva situació

i la persecució de què sónvíctima ell, la Tamara Car-rasco i els membres delsCDR “per protestar pacífi-cament”. “Us animo a sor-tir aquest diumenge a lescinc de la tarda fins al’ajuntament d’Espluguesper denunciar l’arbitrarie-tat i la desproporcionalitatdels fets que se m’imputen

i per deixar ben clar que laseva repressió no ens faràcallar”, diu en l’escrit.

Al cartell de la manifes-tació de demà, s’hi pot lle-gir que “des de la matinadadel 10 d’abril un veí d’Es-plugues, perseguit pel rè-gim del terror, s’ha vistobligat a desaparèixer,deixant enrere família,

amics i totes les entitats icol·lectius en què partici-pava”.

El grup de suport del’Adrià ha demanat adhe-sions a través de Twitteramb el lema “Adri, et vo-lem a casa” i ha fet unapenjada massiva de car-tells per difondre la con-vocatòria de la manifesta-ció. Entitats de Cerdanyo-la, Santa Perpètua de Mo-goda, Cornellà de Llobre-gat, Molins de Rei, SantJoan Despí o Martorell, imúsics, cantants i parti-culars s’han afegit a la pro-posta i han enviat fotogra-fies i vídeos de suport al jo-ve exiliat.

D’altra banda, onze per-sones seran investigadespels talls de l’autopistaAP-7 i la carretera N-II del27 de març a l’Alt Empor-dà, segons va informarahir el CDR, que ha convo-cat una concentració di-lluns a les vuit del vespre ala plaça de Vi de Gironaper presentar una campa-nya de solidaritat amb elsinvestigats. ■

a Fa arribar una carta al seu grup de suport i demana l’assistència a la manifestació convocada per demàdavant de l’ajuntament d’Esplugues a Onze investigats pels talls de l’AP-7 i l’N-II del mes de març

El jove del CDR d’Esplugues,nou exiliat per la repressió

E.G.P.BARCELONA

Membres dels CDR concentrats al març a l’ AP-7 i l’N-II als Hostalets de Llers ■ MANEL LLADÓ

10.6.18Hi ha convocada una mani-festació a les cinc de la tardadavant de l’ajuntament d’Es-plugues contra la repressió.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La data

El president de l’Associa-ció Catalana de Municipis(ACM), David Saldoni, vareclamar ahir al nou go-vern espanyol que demos-tri que “té confiança” en elmón local i derogui la lleide racionalització i soste-nibilitat de l’administra-ció local (LRSAL) i modifi-qui també la llei de sosteni-bilitat financera.

Aquestes dues normes,va denunciar Saldoni, “li-

miten les competènciesdels municipis i coarten laseva autonomia”. Així hova anunciar el presidentde l’entitat, un cop va fina-litzar ahir la reunió del co-mitè executiu de l’ACM ce-lebrada a Sant Climent deLlobregat. Saldoni consi-dera que “no és normal”que el govern espanyol noconfiï en la institució méspropera als ciutadans, “laque està al peu del canó”,dient als consistoris “comhan de gastar els seus re-cursos”. “No pot ser que elgovern espanyol ens diguien què podem aplicar elnostre superàvit o si po-dem fer o no una inversióque creiem important perals veïns”, va afegir. Quant

a la derogació, Saldonicreu que no hi hauria d’ha-ver obstacles ja que tots elsgrups parlamentaris, ex-cepte el PP i Ciutadans, esvan comprometre el 2015a derogar la llei si arriba-ven al govern. “Ara és elmoment de fer efectiuaquest compromís perquèels ajuntaments volem te-nir plena capacitat de lesnostres competències.”Saldoni va apuntar que el2014 més de 2.300 ajunta-ments de tot l’Estat (850de catalans) van presen-tar un recurs al Constitu-cional per demanar la nul-litat de la LRSAL.

D’altra banda, i pel quefa als primers passos delnou govern català, Saldoni

els va qualificar “d’espe-rançadors”, perquè la se-cretaria del món local que-da en “un lloc preeminent”en passar a dependre de

Presidència. A més a més,troba molt positiu que jas’estigui treballant per re-vertir els efectes de les me-sures de l’article 155. ■

L’ACM vol que s’elimininels límits a la despesa

RedaccióBARCELONA

a Saldoni demana aSánchez que deroguila llei que regula elscomptes municipals

El president de l’ACM, David Saldoni, al centre de la taula,durant la comissió executiva de l’associació ■

Fortuny, novaalcaldessade Sant Cugat

Desbordem, nousadversaris deColau i Domènech

L’actor Juanjo Puigcorbé vapresentar ahir la dimissió coma regidor de l’Ajuntament deBarcelona i com a diputat de-legat de Cultura de la Diputa-ció. Puigcorbé va enviar unacarta al grup municipal d’ERCen què agraeix el suport i lacol·laboració de totes les per-sones amb què ha treballatdurant els darrers tres anys.L’actor afirma que plega “permotius personals” i hi afegeixque ha estat “una satisfacció iun honor” servir la ciutat i elpaís “treballant intensamentper la cultura”. El ja exregidorconfia que la feina feta hauràcontribuït “ni que sigui mo-destament” a millorar i dina-mitzar el món de la cultura.■ REDACCIÓ

Els impulsors del manifestDesbordem, corrent interndins els comuns, es presentenamb llista pròpia a les elec-cions a la direcció de CatCo-mú, que s’han de celebrar en-tre el 29 de juny i el 2 de juliol.L’objectiu es posar sobre lataula “una iniciativa inconfor-mista per mobilitzar les veusdesobedients i rupturistesexistents dins l’organització”.En una nota de premsa, elmoviment que lideren la dipu-tada al Congrés Sònia Farré il’activista Sandra Ezquerra esfa seus els documents funda-cionals de Catalunya en Co-mú però en destaca l’oberturad’un procés constituent, me-sures per al repartiment deltreball i la lluita contra l’espe-culació financera com una au-ditoria del deute. ■ REDACCIÓ

Sant Cugat del Vallès té desde dijous nova alcaldessa,Carmela Fortuny, que fins arahavia estat tinenta d’alcaldiade Presidència, Cultura i Pro-moció de la Ciutat. La renún-cia de Conesa es va fer efecti-va en el mateix ple. La novaalcaldessa va assolir la majo-ria del ple amb 11 regidors,seguits de la CUP, Cs i ERC,amb tres cadascun. ICV-EUiAen té dos i el PSC i el PP, uncadascun. Fortuny ja ha avan-çat que continuarà amb el plade treball endegat per Conesai que té com a actuacionsel nou teatre de la Unió, l’insti-tut Leonardo de Vinci, l’escolaLa Miranda i noves promo-cions d’habitatge.■ REDACCIÓ

Puigcorbé deixade ser regidora Barcelona