centre excvrsion i sta de catalvn ya club catala … · els claustres d'elna 223 septentrional...

ANY XLIII JUNY DE 1933 NÚM. 457

CENTRE EXCVRSION I STA DECATALVN YA CLUB ALPÍ CATALA

BVTLLE T ISUMARI: E's claustres d Elna, per JOAN JOAN ROIG 1 FONT }, — Les activitatsSLTRÀ 1 VIÑAS. — Setmana Santa a la cineastes del CENTRO, per DOMÈNEC GI-Renclusa, per ROSSEND FLAQUF-R 1 GIL. MÉNEZ. — Ciutats de Ilegerda, per JOAN—Notes de Suïssa, per FQANCESC BLASI AMADES. — Crònica. —PiblioRrafia.—No-1 VALLE'/PINOSA. — Afontmagastre, per I ticiari.

Els claustres d'Elna

CONEIXÍEM els claustres d'Elna, pel que n'havíem après enL'Arquítectura romànica a Catalunya (1).

Trobant -nos a Perpinyà els dies 21 í 22 de maig de l'any passat,assistint al VI Congrés Anual de la Fedération Historique du Lan-guedoc Méditéri,anéen et du Roussillon, tinguérem oportunitat deveure de prop aquests claustres i de fer coneixença personal ambel senyor Puig i Cadafalch, el qual ostentava la Delegació de l'Ins-títut d'Estudís Catalans.

Pocs dies després, ens trametia una lletra honorant-nos accep-tant I'oferinient que Ii havíem fet dels nostres serveis fotogràfics,i especificant-nos quins ei, en els detalls fotogràfics que li interes-saven més dels claustres d'Elna.

EI mes de juliol, treballàvem en els claustres prenent una no-drida colleccíó de clíxés i una sèrie de detalls (*).

Aquesta primavera, la «Agrupació Fotogràfica Montserrat», unade les seccions del Patronat Parroquial de Figueres, obria la seva

I Exposíció í, en demanar-nos de prendre-hi part, presentàvemuna sèrie de documents dels claustres d'Elna.

(1) Vid. Vol. III. Págs. 275-286.(•) Em plau regraciar des d'ací, per les gestions que prop de les autoritats competents

féu, abans del nostre desplaçament a Elna, el nostre bon amic l'escultor rossellonès GustauViolet, perquè la nostra tasca no es veiés torbada per cap de les sempre enutjoses traves bu-rocràtiques. Gràcies a ell, em vaig trobar amb el màxim de faciiitats que hom pugui desitjar,corrent per aquests mons de Déu.

222 BUTLLETÍ DEL CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA

En venir a Figueres, el dia 8 d'abril, el nostre President senyorPau Vila, per donar-nos una conferència sobre «El poblament deCatalunya », visità aquella Exposició i ens demanà que presentés

-sim als consocis del CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA un resumdel nostre treball. Heus ací el motiu d'haver escrit les ratlles quesegueixen.

Jo voldria, per un moment, traslladar-vos a Elna, i que, pelscarrerons estrets, pugéssim cap a la catedral de Santa Eulàlia; jaen aquella ampla terrassa que es troba al davant, sota aquell celtan blau i tan ígual al nostre, veuríem com s'estén la plana delRosselló, tota ella exuberant de vegetació, delimitada per la franjadels sorrals que emmarquen el mirall del cel, que és el nostre mar,damunt del qual a penes llisquen suaument les veles blanques delsllaguts de Banyuls, de Colliure i de Port-Vendres... Ja sadollatsd'aquella simfonia de Llum, de vida i de color, us invitaria a visitarla catedral de Santa Eulàlia, l'altar major de la qual fou consagratl'any 1069, segons diu la inscripció que es troba als dos costatsde l'altar (1).

No és la nostra comesa parlar especialment de la catedral, í ésper això que ens n'anirem als claustres, que constitueixen, per di-versos aspectes, un cas curiós en l'estudi de l'Arqueología deCatalunya.

Per la Història sabem que, l'any 1285, les tropes de Felipl'Atrevit envaïren el Rosselló; la resistència dels habitants d'Elnaexasperà els invasors, que, no contents de saquejar la ciutat, ladestruïren. Desclot, en la seva Crònica del Rei En Pere, ens diuque «no tingueren consideració ni per les esglésies ni per ningú...que de la vila, no en restà pedra sobre pedra í que la soldadescaincendià les esglésies ».

Sembla que dels claustres solament quedà en peu una sola ga-lería: la del cantó sud, protegida com es trobava pels murs del'església.

Els claustres afecten en planta la forma d'un quadrilàter irre-gular; la galeria de l'est dóna accés a la terrassa superior í a lacapella subterrània dedicada a Sant Lloren Ç; la galeria meridianacorre parallela a la nau del temple; la galeria de ponent, flanquejales construccions que possiblement constituïen la Casa del Capítol,avui dia estatge de la Municipalitat d'Elna; finalment, la galería

(1) Vid. Joan August Brutails, Etude Archéologique sur la Cathédrale et le Cloítre d'Elna.

ELS CLAUSTRES D'ELNA 223

septentrional donant a uns patis, és sostinguda per murs en con-trafort.

Les voltes de les galeries són ogivals i reforçades per arcs;aquestes voltes graviten a cada angle del patí, delimitat pels claus-tres, damunt d'un pilar quadrat; entre angle i angle, o sigui al llargde cada galeria, altres tres pilars es reparteixen l'esforç de lesvoltes; í, entre cada un d'aquests pilars, dos grups de dues colum-nes bessones ens dóna un total de seixanta-quatre capitells, que,afegits als ternes ornamentals dels dotze pilars í dels quatre pilarsd'angle, ens ofereixen un conjunt de riquesa que féu dir a Violle_t-le-Duc que «com a escultura, aquest claustre és el més ric de totsels que existeixen en aquesta part de la França» (1).

Un tomb de primera inspecció per les galeries ens permetrà deveure tot seguit les diferències que existeixen entre cada una d'e-lles, en el que pertoca a la part ornamental, í, als amics de desxi-frar inscripcions í epitafis, en trobaran tota una sèrie, algunesd'elles ínteressantíssimes i originals.

Hom no té, almenys fins a la data, cap document que indiquíd'una manera categòrica corn i quan va iniciar-se la reconstrucciódels claustres; és un fet positiu, però, que se n'aprofitaren elementsi que, en reconstruir-los, honi s'inspirà, almenys en un principi, enla decoració í els temes ornamentals de la galería netament romà-nica, la primitiva, que restà en peu: la galería del sud.

La confrontació, que solament la documentació fotogràfica per-met fer, és interessant en comparar cada un dels capitells i delstemes de les galeries sud i oest, ja sigui amb les representacionshistòriques de l'Antic Testament: creació d'Adani, creació d'Eva,llur caiguda en pecat; ja sigui en les del Nou Testament, en les re-presentacions que poden interpretar-se com volent representarHerodes ordenant la degollació dels Innocents i en les que fan re-ferència a la vida dels Apòstols Sant Pere i Sant Pau, el passatgedel Quo Vadis Dómine? i el de la separació dels dos Apòstols; jasigui en l'ornamentació rica i elegant dels capitells í dels àbacs.

Podríem dir que aquestes dues galeries són úniques per un es-tudi d'escultura comparada. Cada època, cada artista té el seu es-perit; per més que s'esforci a copiar, el seu cisell obeirà a unesforces que li seran desconegudes, però que plasmaran a travésdels segles la personalitat que ell, sense voler, li haurà donat.

—»Sóii, com diu Puig i Cadafalch, el «re-creador» del nostre

(1) Vid. Dictionnaire raisonné de Parchitecture française du Xi.e au XVI.e siécle. Vol. III-


Art Romànic, dues menes de visió, dos conceptes de forma: la in-expressiva, rígida, geomètrica, bizantina, í l'expressiva, moguda,més naturalista, de ]'època gòtica» (1).

Els caràcters més propis del gòtic, els trobem, però, í encara,per dir-ho així, en estat de tempteig, a la galería de llevant; ésaquesta la més rica en representacions historiades de l'Antic i delNou Testament: les escenes de la creació d'Adam, d'Eva i les delPecat Original; l'Anunciació, la Visitacíó, la Nativitat, l'Apariciódels Àngels als Pastors, els Reís Mags davant d'Herodes, llur viat-ge, llur somni, l'Adoració, la Fugida a Egipte, la Degollació delsInnocents, Jesús enmig dels Doctors de la Llei, la Presentació alTemple, l'Aparició de Jesús a María Magdalena í la Mort de la Marede Déu; la Història de Llàtzer, el mal ric í, finalment, unes escenesque, segons Brutails, podrien representar les distribucions de vique es feien al claustre.

L'estil gòtic, el trobem, amb el màxim d'ornamentalítat, a lagaleria del nord; aquí són reproduïts novament temes que hemtrobat a les galeries sud i oest; a niés, escenes del Martiri de SantaEulàlia. L'artista, en aquesta galeria, demostra tenir una més am-pla llibertat de concepció, i en els capitells, l'àbac i les canyes deles columnes, se'l veu enamorat de la flora pròpia de la comarcaque tracta de reproduir.

En resum, podríem dir que la característica pròpia de cada unade les galeries és la següent: la del sud duu l'empremta pròpia delromànic català, que vacilla entre la immobilitat i la rigidesa o elgest viu i animat (clixés de la Creació), però duent sempre coma segell distintiu la proporció i el traçat segur í enèrgic.

A la galeria de ]'oest, presideíx, en canvi, l'esperit d'imitació,que pressent unes noves idees, uns nous corrents, un nou estil queno acaba d'entendre's i que comença a plasmar-se en la galeria dellevant per a prendre tota la seva personalitat en la galería quede llei natural Ii pertocava: la galeria del nord...

Una particularitat de les escultures d'Elna és que els ulls de lamajoria de les figures que hi ha representades havien estat om

-plerts de plom; a niés, s'hi noten traces de policromia. Imaginent-nos, doncs, quina fóra la impressió que causaría llavors la visió

d'aquests claustres... Esguardem, però, respectuosament, avui,aquest monument tan ben conservat i desitgem de cor que el SOl

i els vents de mar í de tramuntana vagin daurant amb llur bes per

(1) Loc, tit. pàg. 286.

BU

TL

LE

TI D

EL

CE

NT

RE

EX

CU

RS

ION

IST

A D

E C

AT

AL

UN

YA

LÀ

M. X

LI

F5O

' w

'l.

Ft 6

rC

a á

% a

^ z

.

w

tiw

.,

U•

O Q

z anW

aa

U

'3 a

o U a

á

W

U ^

^

.i 2

F C

<. W

a a

z <C ^

o am

aQo

zWQWaE.

o0ca

BU

TL

LE

TÍ D

EL

CE

NT

RE

EX

CU

RS

ION

IST

A D

E C

AT

AL

UN

YA

LÀ

M. Y

"I

raVri

SETMANA SANTA A LA RENCLUSA 225

llargs anys aquestes pedres centenàries, i que solarment elles i nol'odi dels homes tenen dret a destruir.

I, en sortir d'aquests claustres, que a cada u hauran parlat alcor d'una forma distinta, us prego d'esguardar novament la Planadel Rosselló, tota assolellada, i en baixar pels carrerons estretsí plens de fresca, us acomiadareu d'un vell i d'una vella, d'un fadríjove i colrat i d'una mossa bruna que duu al llavi una cançó de laterra í, encara que no els conegueu, els tindreu, n'estic segur, mésestima, per ésser «catalans del Rosselló», i que, pel fet d'ésserd'Elna, ja us semblen més germans...

JOAN SUTRÀ I VIÑASFigueres, maig del 1933.

Setmana Santa a la Renclusa(Del 12 al 17 d'abril d'enguany)

APROFITANT la nit del 12, ens traslladem a Benasc per carre-tera i amb un auto pullman que és l'admiració de tothom;

car, amés d'ésser nou, porta al sostre un gran embalum. Deu ho-res ens calen per a arribar-hi. Esmorzats, carregats els esquísi les motxilles plenes fins a «vessar », al damunt dels muls, empre-nem precedits per aquests i junt amb els altres companys arribatsahir, el camí de la Renclusa, ja prou conegut per la majoria denosaltres. Anem escurçant distàncies tot fent conversa i comentantel temps, que no té pas tendència a millorar, sinó tot al contrari.L'Éssera baixa bastant ple, la qual cosa ens indica el desglaç quehi ha per dalt. La primavera tot just comença a manifestar-se i elpaisatge queda a voltes trist. En arribar al pla dels Banys, comen-cen a caure gotes, que van agafant niés intensitat a mesura queanem pujant. Heni atrapat les cavalleries, i l'expedició va avançantsota la pluja, que no ens abandona fins quinze minuts després del'Hospital de Benasc, justament al mateix lloc on hem d'efectuarel descarregalaent dels animals per començar la neu. Els isardstambé fugen de la pluja; els veient en un gran ramat que remuntenles pales de neu de les cingleres del davant de l'Hospital. El tempsSembla penedir-se, i la pluja para. Efectuem tota la maniobra senseque se'ns molesti més. Mengem quatre coses, ens calcem els esquís,ens carreguem les respectives motxilles, que pesen força, i amunt.


Als primers passos ens molesta el pes i anem fent tentines finsque ens hi acostumen una mica més i ens adaptem a les circums-tàncies. Un darrera l'altre i per intervals, anem seguint el mateixrastre dels qui van al davant. Les boires dominen els alts i enspriven de veure els cims que ens volten. La neu enguany escassejaen aquesta regió; és per això que en arribar al pla d'Estanys, enshem de treure els esquís per estar part d'aquest en un gran bassald'aigua que cal revoltar fins a trobar la neu de l'altra banda. Amesura que anem pujant, la capa de neu té més gruix; però, en ge-neral, aquesta contrada està bastant desposseïda del mantell blancque hauria de tenir, a jutjar per les nevades que han caigut pelnostre Pireneu. Pel cantó dels ports de Benasc i de la Picada, elterreny és molt fosc, cosa que indica també la manca de neu. Engirar i entrar a la coma de sota la Renclusa, l'aspecte canvia: laneu és abundant i el seu blanc domina per complet el paisatge.

A primeres hores de la tarda comencem a entrar al Xalet de laRenclusa, que ja està obert des d'ahir i en el qual hi ha tres «Mon-tañeros de Aragón» i l'home (En Jaume) que va pujar a obrir-lo.Ens installem a les cambres, on hi ha llits i mantes; fem requisad'aquestes i de tot l'abrigall que ha d'anar als llits, ja que cadascúl'ha de tenir per un igual; hi ha un gran enrenou i es començaa agafar l'ambient de caserna. Al cap de poca estona d'haver-nosinstallat, arriba l'amic Oliveras, que ve tot sol des de l'Hospitalde Viella per ajuntar-se amb nosaltres; ha hagut d'aguantar mésque la nostra colla les impertinències del mal temps. Tots els ali-ments, que constitueixen fins ara el pes principal de cada motxilla,els deixem a la cuina, i uns quants comencen a pelar patates -mésambient de caserna - i d'altres a confeccionar el sopar, que, comque és el primer, resulta escàs; hom està desentrenat. Per pairaquesta sopa de fideus í el bistec amb patates fregides, cantem unaestona, i potser són aquests cants (?) els que fan que el temps em-pitjori, car està nevant i les boires són mestresses de la situació.Bona perspectiva per a demà.

Dia 14 (Divendres Sant). —El dia, tal cons pressentíem ahir, ésdesastrós. L'Estasen, que fa de despertador, ja ens ho ha dit mésd'una vegada. Ens tombem de l'altra banda i continuem el son, quebona falta ens fa. Satisfets d'haver fet el mandra i desvetllats pelsoroll dels altres, ens llevem disposats a fer un bon esmorzar, que,ara com ara, serà el nostre passatemps: Efectivament: hom fa laprimera requisa de xocolata per elaborar una gran xocolatada


a la francesa, que resulta excellent, la qual va acompanyada desengles torrades que ens fem a l'estufa del menjador. Com quel'optimisme sempre impera, malgrat el temps, que és pessimista,uns quants se'n van en direcció als Portillons; potser mentrestantel temps millorarà - i cal - i els permetrà de fer quelcom. Uns al-tres, veient que el temps segueix igual, es queden dins del Xaleta jugar al dòmino i a bromejar. Un tercer grup, se'n va a fer pistaa poca distància. Els optimistes tornen: no hi ha res a fer - diuen -,i matem el matí fent pista tots plegats. Un bon i abundant dinar,en el qual no ha cooperat cap de nosaltres, ens ajuda a matar unavegada més el temps. Fa una tarda quieta a estones, í ens atrevima sortir; els uns, vers l'Hospital de Benasc a buscar els alimentsque ahir vàrem deixar en un amagatall del bosc; i els altres se'nvan cap a Aigualluts.

Aquesta tarda és potser de les que hi ha hagut més gent ací a laRenclusa; som una quarentena i el local resulta estret. A mitjatarda han pujat els de Terrassa a engruixir el grup, que, així queel temps ho permeti, ha d'envestir aquest massís de la Maladeta.Inclús el Refugi lliure está habitat.

Al voltant de l'estufa, tot fent brometa, estem esperant amb de-lit el sopar, que deixem que l'Abadias ens arregli al seu gust, i ambprèvies consultes. Cada refrigeri va guanyant qualitat; ara nomésvolem que el que guanyí qualitat sigui el temps. Liquidat el sopar,al qual hem fet tota classe d'honors, i amb una nit no gaire defi-nida, anem a dormir, sí més no, carregats d'optimisme.

Dia 15 (Dissabte de Glòria).—L'home despertador tampoc avuino les té totes; són les cinc í, coni ahir, ens hi tombem. Malgrataixò, però, coni que en castellà hi ha una dita que diu no hay sá-bado sin sol ens llevem d'hora per un si de cas fos veritat la dita.Una nova requisa de xocolata i mentre es va elaborant la grani quotidiana xocolata a la francesa, ens anem preparant els esquísper un si de cas també es decidís el temps. L'enrenou és conside-rable: tothom alhora s'encera els esquís i s'installen les pells defoca ensems que es dubta de la dita castellana. L'esmorzar d'avuiés mixt; la majoria ho fa a peu dret tot apariant-se llurs esquís;per a anar a cercar la xocolata, hom ha de fer una volta per estarinterceptat el pas directe, ja que la taula es fa servir d'extrem pera posar horitzontals els esquís.

Quan menys ens ho esperàvem i enmig d'una gran alegria, d'en-tremig d'una clapa blava surt un raig de sol, i al cap de pocs mi-


nuts les boires han desapáregut per complet. Tenen raó, avui, els

castellans anib la seva dita. Enllestim al més aviat que podem i ensenfilem en direcció al Portilló inferior. Anem pujant en filera índiai som vint-i-set; fa molt boníc anar remuntant fent ziga-zaguesí veure la filera de companys que van seguint tot fent el que suarahem fet els qui anem al davant. La neu no és despreciable í estàbé. La Renclusa es veu petita i se senten apagats els crits que ensfan els qui hi resten. Sense emprendre-ho a la valenta, assolim elPortilló anib un temps bastant acceptable, car hi esmercem menystemps que a l'estiu. Les boires han fugit dels baixos per a remun-tar-se i jugar al voltant dels cims. Ací, al Portilló, hi ha una granpala de neu bastant inclinada que els primers han de passar ambprecaució. Tota la caravana en pes fa un repòs enmig d'aquest de-sert blanc; estem al començament de la gelera d'Aneto. Mengemuna mica í gaudim de la bella vista; sí bé podría ésser-ho més, Déun'hi do de la que se'ns deixa veure. Fa un sol que estavella; hi hauna calma que enamora i l'Aneto no s'ha vist encara net de boires.Com aquells que fan penitència, emprenem de nou la marxa perdamunt d'aquesta neu de primavera tan prometedora per a la bai-xada. A manera que anem pujant, anem gaudint del bell espectacleque ens ofereixen la Cresta del Mig í la Maladeta; tota la seva rocaés completament blanca a causa de les incrustacions de flors deneu que té; el contrast del blanc de la gelera amb el blanc gris dela roca í el blau del cel amb les boires també blanques que el ventempeny, és magnífic; talment una visió mitològica. Bocabadats pertanta beutat, anem pujant - és la nostra planeta - en direcció alCol] Maleït per gaudir, un cop allí, de més beutat pirenenca. Elvent mansoi ens indica la proximitat d'aquest coll, que ja de llunyes distingeix. L'espectacle que els nostres ulls veuen és magne: te-ninr al nostre davant tot el massís de Posets; a baix, sota els nos-tres peus, el llac de Cregüenya dorm encara I'hívern; les parets debanda i banda del coll, imposen, í llur blanc incrustat és tan viu,que semblen de marbre polit. Ací, abandonem els qui volen assolirla punta d'Astorg. La resta de la caravana va al coll de Corones,i gairebé arran de les parets de la Cresta del Mig, hom pot gaudirdels detalls d'aquesta. Ara, les boires han desaparegut í el pic

d'Aneto ha quedat net per complet i, només per uns instants, s'hadeixat fotografiar. Les boires juganeres ens el tornen a acaparar.Passem de llarg el coll de Corones, el qual, entre cornises í sots,

está bastant desfigurat, per emprendre l'última pujada per assolir

el gegant dels Píreneus. Unes quantes zíga-zagues ens menen al

BUTLLETÍ DEL CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA

LÀM. XLIII

F Mim'

ryt.,-

. y r

e L M. Olrú

L.A MALADETA. COLL MALEïT

BUTLLETI DEL CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA

LÀM. XLIV

LA MALAOE'I'A OCCIDENTAL DES DE LA MALADETA ORIENTAT.

y

UN DESCANS SOTA LA MALADETA


llom del contrafort, on deixem els esquís i les motxilles per posar-nos, com a mesura preventiva, els crampons. Malgrat l'alçada(uns 3.300 m.), el vent no és fred i no molesta, i això ens ajudaa pujar bé fins al començament del célebre Pas de Mahoma, quepassem sense cap dificultat. Encara que hi hagi neu, les que es po-den anomenar «preses» queden descobertes, i només cal que homes fixí ori posa peus í mans; i res més.

Sort que més d'un ha fet el pic d'Aneto a l'estiu i amb bou tempsi es fa càrrec del panorama; però els qui avui el fan per primeravegada hauran de tornar-lo a fer, ja que avui no es veu absoluta-ment res a causa de les boires, que cada vegada tenen més ganesde jugar. Tots aquells blocs en desordre, que hi ha l'estiu, no exis-teixen; estem al damunt d'una capa uniforme de neu per on fa debon transitar. Busquem la llibreta í no la sabem trobar i fem fotosper a acreditar l'ascensió. Tenim el goig i la satisfacció d'haverefectuat aquesta ascensió acompanyats de la primera dona que hapujat en època d'hivern i sentina força que aquesta no hagi estatuna catalana: és a Anglaterra, una vegada més, a qui pertocaaquesta «primera». Cansats d'esperar que les boires acabin de ju-gar, deixem el pic; al Pas de Mahoma, els qui baixen fan nosa alsressagats que encara pugen; avui és dia de rnolt de trànsit perací dalt i, malgrat això, les boires no s'espanten.

Ens canviem els crampons pels esquís; la neu és imrnillorablei llisquen de debò i amb un no res som al coll de Corones. Arales amoïnoses boires juguen per ací, i cal anar amb precaució. Unapetita parada, quatre «ganyíps» i una llarga esquiada d'aquellesde què hom es recordarà dies, ens trasllada a la mica de coma quebaixa del Coll Maleït. La neu permet fer tot el que vulguem; així ésque fruïm de debò. Ens dividim en dues colles; els uns continuenpel mateix itinerari del matí i els altres es llancen gelera avall versAigualluts. Mai com avui no s'havia vist potser aquesta gelera tanconcorreguda ni tan ratllada; hi ha pertot arreu una gran anima-ció, car a més de les nostres tres colles (els de la Punta d'Astorg,els d'Aigualluts í nosaltres, els del Portilló inferior) han pujat tots

els qui s'havien quedat a la Renclusa; en total devem passar delstrenta -cinc els que «transitem» per aquestes altituds.

Als voltants de les cinc de la tarda ens anem aplegant tots alXalet, satisfets de la jornada. Sí no fos perquè hom ho ha fet, noes creuria la rapidesa amb qué s'ha baixat malgrat la boira queens ha alentit la marxa; dues hores amb aturades compreses enshan calgut per a arribar -hi «a toc» passant pel Portilló inferior.

230 BUTLLETÍ DEL CENTRE ExcuRSIONISTA DE CATALUNYA

Per dins del Xalet regna una gran alegria, i tots, al voltant dela llar o bé de l'estufa del menjador, mentre s'eixuguen sabates,mitjons í pells de foca, hi diuen la seva, no mancant amb abundàn-cia els acudits que ens fan passar desapercebuda la llarga estonaper a nosaltres que hi ha entre l'arribada i el moment solemne deposar-nos a taula. Un sopar encara millor que el d'ahir i amb qua-tre plats, fineíx la jornada que acabem de completar amb un llarg«sobretaula» amb atraccions. Un cel seré i estrellat ens confirmaque, sí no hi ha res de nou, demà - enigma - el sol tornarà a cas-tigar els nostres rostres.

Dia 16 (diurnenge de Pasqua). —Un matí rialler i prometedor ésel d'avui. Després d'haver -nos arranjat esquís i motxilles i d'haverpres la quotidiana xocolata a la francesa, que cada vegada trobemmés exquisida, deixem el Xalet per anar els uns a la Maladeta i elsaltres cap a Mulleres. La neu, durant la nit, s'ha glaçat i cal fer úsdels crampons per a pujar millor; aquests, però, són prescindibles.Fins al mig dia aproximadament ens fa un dia d'estiu; el sol lluutant com vol i ens deixa unes cares enceses. A manera que homs'aproxirna als cims, el vent, cons a precursor del mal temps, ensavisa amb les seves bufades aixecant una mica la neu i fent-lajugar al seu caprici. Les boires, de les quals estem tan enamorats,es deixen veure una altra volta per les crestes traient -nos l'encísd'assolir-les. El día s'espatlla per moments i no cal pensar en mésitineraris; gràcies, encara, que hem assolit el cim de la Maladetaorienta]. Els avisos de mal temps cada vegada són niés indiscrets;mitja volta i per entre aquest mar de boires feni una bona í llargaesquiada per la gelera de la Maladeta. Encara arribem a temps pera fer-nos fer un dinar, i com que de gana n'hi ha, no insistim ne-gativament a les preguntes de l'Antoni; no sabem dir «que no»,i mentre ens prepara una bona «paella», ens feni la toilette, carla resta del dia, la dedicarem al repòs i a «alternar», í hom ha d'a-nar almenys polit, ja que de goig ningú no en pot fer ací dalt.

Els qui han anat cap a Mulleres arriben xops de cap a peusí han fet el Salenques; han tingut encara més mala sort que nosal-tres; almenys nosaltres, no ens havers mullat, ja que no hem tingutel disgust de rebre la pluja com ells.

S'ha de matar la tarda d'una manera o altra. Honi començaa enginyar i a rumiar; n'hi ha un al qual vénen ganes d'afaitar-se.Podem fer una paròdia del «Barber de Sevilla», a la nostra ma-nera. Dit i fet; és afaitat d'una faisó bastant original i amb moltes


eines i estris que no figuren al manual del barber; això sí, no li fanmal - almenys no es queixa -, ni un senzill tall: «l'afaítador» en sap.

La tarda segueix ensopida; a estones neva lleugerament; hemde fer esforços per no agafar el mateix ensopiment que hi ha peldefora. A les cinc, prenem el te amb galetes, en substitució de pas-tes; es coneix la influència dels dos anglesos que vénen amb nos-altres, sobretot la de l'angleseta, gràcies a la qua 1 el prenem elmés aproximat possible a l'anglesa.

El menjador s'ha convertít en sala de joc fins que ha vingutl'hora de consumir l'últim sopar, que també és suculent i, cosamés estranya, abundant; es veu que, sense saber -ho ben bé, hemdut menjar pzr més dies, cosa que no acostuma a passar, car sem-pre els últims dies hom s'ha d'estrènyer el cinturó i ha d'estara dieta forçosa.

La nit d'avui no està del tot coberta; hi ha clapes que permetende veure els estels el suficient per a engrescar uns quants pera demà, dia de retorn, i traslladar -se a Benasc per la bretxa d'Alba.Aquesta nit només ens havem quedat estrictament els del pullman.

Día 17 (dilluns de Pasqua). —A les tres de la matinada, el com-pany despertador transita per la cambra i obre la finestra per ob-

servar el temps; el pessimisme l'envaeix i es fica al llit. A les quatrefa exactament igual que a les tres, però a les cinc ja no ho potresistir més i, malgrat el temps, que està completament cobert,però, segons ell, sense malícia, actua de despertador general í favestir els qui s'han enrolat per anar per la bretxa d'Alba amb ra-pidesa, car dintre de mitj i hora és qüestió de marxar. Per tota lacasa lii ha el gran enrenou, cony és de suposar, els uns perquè hande sortir tot seguit i els altres perquè hem d'arreplegar i arranjartot el nostre equipatge i, a més, deixar el Xalet ben acondiciat.

Trenta -cinc minnts han calgut perquè els de la bretxa d'Alba es-tiguessiu a punt de marxa; els hem acomiadat amb ironia; avui eldia no convida a fer travessies.

Nosaltres ens dediquem a «escurar» el que ens queda de men-jar, i no podrem pas acabar-ho tot; aquesta feina d'escurar consti

-tueix, avui, el nostr e variat esmorzar.A les set, deixem la Renclusa i, amb un temps poc segur, anem

desfent el camí del primer dia que, igual com aquell, la pluja, a in-tervals, ens va refrescant la situació.

A Benasc ens espera el clàssic dinar que clou Ics excursions.els de la bretxa d'Alba arriben més d'hora del que creiem. I amb


l'estómac ple i satisfets del que hem fet, malgrat el temps, deixem

aquesta vila amb certa recança. No giris sabem avenir que hagi

passat el temps tan aviat. Tot té la seva fi. Anem desfent el camí

d'anada; l'auto torna a causar admiració, i amb la decisió que araporta, a causa del bon estat de la carretera, ens costará poc d'ar-

ribar a casa. Ens hem aturàt a sopar a Tàrrega i a corre-cuita. Laresta del viatge és un seguit de capbussades, igual cony a l'anada,

Són les llums de la Diagonal les que ens desvetllen del tot. Aquesta

entrada a Barcelona, tant sí es fa de dia com si es fa de nit, resultamagnífica. Passeig de Gràcia, Plaça de Catalunya, una voravia i fi-nal de trajecte. La gran descarregada d'esquís i motxilles; taxisque papallonegen pel nostre voltant; uns «a reveure », i cadascú

a casa seva; és una hora del dimarts dia 18.ROSSEND FLAQUER I GII,

Notes de SuïssaGinebra

NTRÁREm a Ginebra pel cantó de l'alta Savoia francesa. El dar-rer poble francés que hom troba per aquest cantó és Sant

Julià, situat bastant separat de les duanes francesa i suïssa.Els edificis d'aquests llocs duaners estan emplaçats a l'enllaç

de la carretera divisòria dels dos Estats alludits. Els duaners fran-cesos ens amoïnaren amb llurs pretensions; els suïssos ens rebe-ren amb els braços oberts i planejaren totes les dificultats pera entrar a llur país.

En travessar els primers pobles de la Suïssa, hom percep benaviat els avantatges de l'ordre i de la placidesa que els veïns d'allíposen al servei del turista. Pobles nets i endreçats, els habitantsdels quals surten al brancal de la porta per donar el Déu vos guardal passatger i desitjar-li feliç permanència en aquest bocí de terra

muntanyosa del centre d'Europa, inclinada a l'ideal excursionistacom una necessitat estatal, i no pas com un caprici.

A les vuit del vespre entràvem a Ginebra, en el precís momenten qué el sol pretenia abandonar l'ambient sereníssim que tot eldia ens havia acompanyat per les terres del Delfinat i de la Savoia.Ginebra és la ciutat suïssa preferida pels estrangers. Està situada

NOTES DE SUÏSSA 233

a les voreres inferiors del llac Lèrnan, a l'indret on el riu Roine,en sobreeixir del llac, comença la seva davallada per a intro-duir-se a França.

Tanmateix, Ginebra esdevé una de les dues grans portes d'en-trada a Suïssa. És la porta francesa, sobre el riu Roine; mentreBale és la porta alemanya, sobre el Rhin. Per la proximitat amb elterritori francès, per la llengua i per les seves afinitats intellectual.si morals, Ginebra és molt francesa; però, altrament, és eminent

-ment Suïssa pel seu esperit d'independència i d'acatament a laConfederació helvética.

El riu Roine divideix la ciutat de Ginebra en dues parts, cadauna de les quals s'emmiralla en el llac Lérnan. Aquest llac té unformidable poder d'atracció i, a més a més, constitueix l'alegria,la riquesa, la vida de Ginebra. Hi ha foraster que s'acontenta no-més amb fruir de la bellesa del llac Lèman. Fora d'ell plana eltarannà de qualsevol ciutat europea.

Des d'aquest llac, hom té l'avinentesa de contemplar l'illa deRousseau, que surt com un oasi en un extrem del llac; o bé fruiramb el moviment ciutadà tot passejant pel pont Mont-Blanc i re-córrer el llarg i esplèndid passeig del moll d'aquest nom, amb l'avi-nentesa d'observar còmodament els vaporets i les barquetes quecirculen per damunt de les aigües quietes. A la part alta de la ciu-tat surten les dues torres i la fletxa de la catedral, projectades tre-moloses en l'espill del llac, davant d'un circuit llunyà dé muntanyesaltíssimes coronades de neu.

Ginebra és el tipus de la ciutat antiga. En agregar-se a Suïssano ha perdut res de la seva autonomia. Els 25 cantons helvèticssón com una mena d'altres tantes repúbliques, que es governen,legislen i s'imposen gairebé amb una llibertat completa.

Mentre hom puja a la Catedral, té l'avinentesa d'observar l'e-xistència d'una pila de carrers estrets, tortuosos í ombrejats, ambcases d'aspecte auster, sense fantasies, fetes de pedra nua i freda,amb finestres desproveïdes d'ornamentació. En aquests carrersregna, quasi exclusivament, l'estil arquitectònic dels segles xvni xvni. El Renaixement, testimoniat per l'edifici que ocupa l'Ajunta-ment, amb la seva curiosa rampa, ha perdut la seva gràcia.

La ciutat de Ginebra guarda nombrosos records de Calví, ánimade la reforma religiosa proposada en aquella època. Llavors, Gi-nebra fou el primer fogar del protestantisme europeu. En honora aquest reformador, els ginebrins han aixecat un colossal monu-nient que amida 100 metres de llargada, al centre del qual hi ha les


estàtues en alts relleus dels reformadors del catolicisme: Calví,Farel, Thomàs de Bèze i l'escocès Knox.

Tota la història de la Reforma a Ginebra, amb les tombes delsseus homes, està escrita a la Catedral de Sant Pere d'aquesta ciu-tat. La basílica de Sant Pere és el monument capital de Ginebra.Les parts més belles daten de ]`època romana; però, en general, ésun edifici d'estil gòtic de darrers del segle xnl, construït damunt

d'un de romànic del segle xi que reemplaçà un temple romà delsegle iv. Ostenta un gòtic sever de dos segles anteriors al cal-vinisme, llevat d'un pòrtic modern, del segle xvi[I, que xoca per lesseves dissonàncies arquitectòníques.

Sota de les tr es naus, majestuoses i desproveïdes d'ornamentslitúrgics, predicà Calví les reformes de l'església romana. Aquí ésconservat el setial des del qual, el segle xvi, l'esmentat reformadordirigia la paraula als fidels. Calví fou qui manà cremar el metgeespanyol Miquel Servet, l'any '1553.

Fa pocs anys, el catolicisme de Ginebra s'ha apropiat de l'es-glésia de Nostra Dona dels Monts, que fou construïda el segle xvpels mateixos catòlics. Aquesta nova era hí ha dut una febre dereformes i embellíments; hom esculpeix els capitells, decora elsmurs, fa neteja general, amb la intenció de treure'n tot indici de]protestantisme, la pruïja del qual fon conservar aquesta esglésiaenmig d'un caire profà.

L'espectacle superb, corprenedor, del llac Lèman, crida semprel'esperit del turista. Sense heure'n esment, aquest s'adreça al llac,mira persistentment de reüll les seves aigües i segueix els mollsque les circumden. Amb tot això, hom s'adona d'un monument es-trany, aixecat al moll Mont-Blanc i dedicat al Duc Carles II deBrunswick. Aquest personatge deixà vint milions a la ciutat de Gi-nebra, amb la condició que lí fos aixecat un monument funerarisemblant a un mausoleu de Verona.

Tot rodant pels voltants del llac, hom també s'adona de lesnombroses tendes de reilotgería. La rellotgeria és la principal in-dústria de Ginebra, introduïda aquí l'any 1587.

A Ginebra hí ha la residència de la Societat de Nacions.Aquesta avinentesa proporciona a aquesta ciutat una formidableafluència anual de polítics, que formen veritables dinasties. Aquí,durant l'estiu, es concentra l'amor a la natura í a la política. El llacLèman dóna per a tot. Al seu recer hom delibera sobre el treballmundial, sobre finances, sobre l'avenir de les petites i grans na

-cionalitats.

NOTES DE SUÏSSA 235

Però al recer del llac de vegades es reben amoïnaments. Unanit del mes de juny, mentre contemplàvem els infinits reflexos,amb les seves vibracions enlluernadores i resplendents, una plagade mosquits envaïa l'espai í atabalava tothom amb el seu brogiti amb la possibilitat d'ernpassar-se'n alguns milers. Són insectesinofensius, això sí, però arriben a emboirar la llum dels fanals pú-blics. Cada any fan llur presentació durant tres o quatre dies dela canícula.

Al llac Lèman també es presenta anualment un vent molt fort.Aquest vent bufa amb intensitat extraordinària durant tres, cinc,set o non dies seguits. Sempre en nombres imparells.

Altrament, dóna bo de romandre a Ginebra. Des d'aquí hi hal'avinentesa de poder realitzar moltes excursions, tant pel llac comper les muntanyes veïnes. Ginebra posseeix un ritme exagerat deciutat cosmopolita basat en l'ordre, l'alegria i la netedat, qualitatsessencials dels suïssos. A Ginebra, però, els tramvies són carrin-clous i cars, les fonts públiques estan tallades totes amb el mateixpatró i guarnides sempre amb els mateixos geranis. La bellesa delllac Lèman, però, esborra totes les grisalles de Ginebra.

De Ginebra a Lausana

Gairebé totes les ciutats més importants de Suïssa estan situa-des a la vora dels llacs. Tanmateix Suïssa posseeix llacs i munta-

nyes com elements principals de la seva constitució geològica.D'aquests elements els suïssos treuen tot el suc decoratiu per im-pressionar els turistes.

La travessia del llac Lèman esdevé deliciosíssima. Una collade vaporets lleugers i elegants es mouen en el moll de Ginebra.Estan preparats anib tot el confort i amanits anib els màxims en-treteniments, sempre a punt de rebre el passatger.

Els dies estivals, sovint el blanc puríssim del cel transparentadamunt les aigües nanses í clares del llac Lèman, sembrat de me-langies i placideses. Sovint, uns núvols grassos com bullarocs decotó fluix, sembla que estiguin posats a posta a les crestes de lesmuntanyes que circumden el llac, per tal d'augmentar l'atenciódecorativa del passatger.

A la sortida de Ginebra, apareix la riba francesa a la dreta,amb el Mont-Blanc i Chamonix, mentre a l'esquerra s'estenen lessinuositats suïsses. El vaporet en el qual viatgem va descrivintesses 1 més esses per tal d'atracar en totes les estacions del tra-

236 BUTLLETI DEL CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA

jecte. Els poblets estan esglaonats a les muntanyes, els vessants

de les quals s'enfonsen al llac i sembla que s'aplanin damunt laseva projecció sobre d'aquest. Aquí tot és verd, el verd planxat

i lluent de la molsa dels prats.A la banda dreta d'aquest llac, les muntanyes prenen formes

capricioses damunt d'Evian-les-Bains. Les seves crestes descriuen

un marc ben original, embellit pels cincs clapejats de neu, igual queimmensos llençols estesos al cel. De vegades, aquells núvols gras-sos guaiten el llac per sobre d'aquests cims. L'aígua sembla ungrandiós espill, que la proa del vaixell trenca silencí.osament, totdeixant el rastre de les dues fileres de bromera produïda per lesrodes laterals del motor.

Altrament, la majoria de llogarrets dels voltants del llac Lèmansón constituïts per hotels. Esdevenen grans ciutats durant l'estiu,í, a l'hivern, es converteixen en llogarrets. Thonnon í Evian sónestacions estivals franceses, situades davant mateix d'Ouchyi Lausana, respectivament.

Lausana és la ciutat de les terrasses naturals. L'especial si-tuació en el pendent de la vall de Flou permet un esglaonamenturbà singular. Les cases i les places esdevenen miradors, talmentfets a propòsit perquè els ciutadans puguin fruir inés còmodamentamb l'espectacle grandiós del llac Léman, estès en primer terne,í amb la visió dels escarpaments dels Alps savoians, que tallenl'horitzó. Per aquest indret apareix la Dent d'Oche i les nevadesDents de Midí.

La vila vella de Lausana ofereix un aspecte més feudal quela vila vella de Ginebra. La fantasia de l'Edat Mitjana encara regnaen els carrers antics de Lausana, en els quals abunden les vene-rables escales cobertes, les façanes terminades amb coberta agudai limitada per pinyons í les finestres florides de geranis, com solsucceir en molts pobles de Suïssa. El castell de Sant Marc, de l'any1400, antiga residència de bisbes i governadors, í la Catedral, delsegle xnt, edificis situats a l'indret niés elevat de Lausana, formenun adequat conjunt amb les antigues edificacions de la ciutat vella,suara esmentades, i contrasten amb les construccions modernesde la Casa de l'Ajuntament i el Palau de Justícia.

La magnífica Catedral de Lausana ostenta el pur estil gòticde l'època de la seva construcció. És l'obra inés remarcable d'a-questa ciutat. El portal dels Apòstols és un dels més bells trossosde l'escultura helvética, i pot rivalitzar amb els portals inés ano-menats de les grans catedrals.

BUTLLETÍ DEL CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA LÀM XLV

GINEBRA: PONT MONT- i;L.ANC I ILLA DE RUUS$EAU

1

DII. F. BI I

GINEBRA: MONUMENT AL I)CC CARLES 11 DE BRUNSWICK

BUTLLETÍ DEL CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA LÀM. X[

[LAUtiANA. VISTA DE LA PART ALTA DE LA CFUTAT

i.l+. I^. If li^ni

LAUSANA. INTERIOR DE LA CATEDRAL

MONTidAGASTRE 237

L'any 1536, dintre d'aquesta Catedral foren celebrades algunescontrovèrsies religioses amb eis reformistes, de resultes de lesquals l'edifici esdevingué propietat dels protestan(s. Llavors foudespullat de tots els ornaments litúrgics de l'església romana i co-mençà una mena d'abandó en aquesta Catedral.

La part alta de Lausana té un carácter auster i recollit, mentrela part baixa sempre està de festa. Preparen una festa amb l'entu-siasme de l'anterior. Així, els turistes i eis estiuejants s'hi trobenmillor sota el caràcter jovial i alegre dels habitants d'aquest país,la pruïja dels quals és passar per vius davant del turisme. Lau-sana, amb eis seus 70 mil habitants fixos, sempre está plena deturistes i sempre está a punt de festejar-los.

FRANCESC BLASI I VALLESPINOSA

M o n t rn a g a s t r e

El poble

LA muntanya o turó de Montmagastre está situat a l'extrem nordde l'alt pla d'Urgell, tocant a l'Urgellet. El seu cim assoleix

l'alçària de lnil dos -cents metres sobre el nivell de la mar i de qua-tre-cents metres sobre el pla Gentil (1) í mirat, sobretot des decerta distància, el turó afecta la forma d'un con molt punxegut,que s'aixeca aïllat al bell mig d'una comarca no gaire poblada,compresa entre la serra de Comiols al nord, el riu Segre a migdiai les baronies de la Vança i de Rialb a l'oest i llevant respectivament.

Pregons abismes té la muntanya per tres dels seus costats i so-lament pel cantó sud una pronunciada costa permet assolir el seuCim roquís í erm. Les cingleres i esqueís prenen aspectes molt va-riats i pintorescos; a sota seu s'obren tres petites valls cap a ondavallen les aigües de les diferents fonts que neixen a la part da-vall del turó i, finalment, des del seu cim, la vista que es frueix ésniolt bonica i. extensíssíma.

La punta del turó está orientada de nord a sud í té dinou me-

(1) Dades extretes d'unes notes manuscrites facilitades per l'amic Salvador Fuella,del qual procedeixen també alguns dels altres detalls topogràfics del turó que es consignenen el present treball.


tres de llargària per deu d'amplària. Aquesta va disminuint capa migjorn, on no té més enllà de vuit metres i mig. Ocupava aquestplanell irregular, l'antic castell de Montmagastre, les migrades ruï-nes dels murs del qual no donen pas idea de la importància quetingué en el seu temps. Arrecerat a sota seu, hi havia el monestirde Sant Miquel, del qual 1lol11és resta l'església romànica, conver-tida fins fa molt pocs anys en parroquial del poble de Montmagas-

tre, situat cosa d'un cen-tenar de metres Inésavall.

Els veïns de l'esmen-tat poble, seguint lespetjades, més o menysvoluntàries, de llurs an-tics senyors temporals iespirituals, - el castell iel monestir -, han aban-donat llurs cases i s'hantraslladat a un replà queforma la muntanya mésavall, a mil cent dissetmetres aproximadamentd'altitud. Aquest indretresulta niés adient pertots conceptes i de méscòmode accés. La po-blació moderna no for-ma encara un nucli com-pacte com la de dalt; té

JOAN Roto i FONT t (1870-1933) l'abadia o casa rectoral,

Col • laborador del BUTLLETÍ, avui en podem donar bastida també de fa pocencara un treball pòstum, ben interessant temps, al mig í la seva

part baixa ha estat ínte-rinament habilitada per a temple. Hi havia el projecte de construiral seu costat una església de planta, per al qual fi es comptavaamb el producte que donés la venda d'imatges, joies litúrgiques,retaules i altres objectes de vàlua que posseïa la parròquia antiga.Oi més, s'aprofitarien part dels carreus del vell temple romàllic, laimminent destrucció del qual no ens poguérem estar de manifestarcola era de doldre per l'art i pel bon nom de la nostra terra.

Diversos parers s'han exposat per a desxifrar el nom de Mont-

MONTMAGASTRE 239

magastre. Mossèn Joan Segura - ('historiador de Santa Coloma deQueralt - atribueix la seva etimologia als mots llatins mons magnicastri, això és, muntanya del castell; d'altres consideren que provéde mont-aspre, i, finalment, hi ha qui el fa procedent dels motstambé llatins mons magister, muntanya mestre, enlairada, etc. í queper corrupció en el llenguatge parlat, s'ha convertit en el nom ambquè es coneix des de l'edat mitjana. Mancats nosaltres de coneixe-ments etimològics, no podem donar cap preferència a una determi-nada atribució, puix que totes les exposades tenen una certa rela-ció amb la forma i utilització de la muntanya.

Tampoc no és exclusiu, l'esmentat nom, de la muntanya o poblede què parlem. En el mateix Urgell, no gaire lluny de la vila d'A-gramunt, hi ha el poble de Montmagastrell, que sembla un diminu-tiu de Montmagastre. Está situat al peu i a l'extrem de la serrad'Almenara. A l'Aragó, a la part S.E. de la vila de Peralta de laSal, s'aixeca un turó, al cim del qual hi havia un poble anomenatMontmagastre, que pertanyia als comtes d'Urgell i desapareguéa mitjans del segle xiv. En resten encara les ruïnes del castell i unaermita coneguda per la capella de la Verge de la Mola (1). En elsvessants del turó es conrea la vinya, la qual dóna un vi tan bo quedels seus raïms en diuen montmagastres, per tal de diferenciar-losdels que es cullen en altres indrets de la mateixa comarca (2).

El nostre Montmagastre és actualment un agregat del pobled'Anya, al terme municipal del qual pertanyen també Alentorn,Comiols, Montargull, Vall-llebrera i Vall -llebrerola. El consell mu-nicipal es reuneix a Alentorn per ésser la població de més veïnat,situada al peu del ramal de la carretera que, des de la d'Artesa deSegre, porta a Vilanova de Meià. Els antics camins de ferraduraque parteixen respectivament d'Artesa i de Ponts relliguen algunsdels esmentats pobles í, més enllà de Montmagastre, s'ajuntena Folquer. Montmagastre està allunyat d'Anya cosa d'una horai mitja; d'Artesa, dotze quilòmetres í vuit de Ponts. Des d'aquestadarrera vila, ha de continuar la carretera de Jorba a Folquer, quepassarà per Montmagastre o, altnenys, pel seu terme. Hi ha espla-nat el primer tros de la secció de Ponts a Folquer, però mancaconstruir el pont sobre el ríLi Segre i, per aquest motiu, no es potaprofitar la carretera niés que des de Gualter.

El camí més còmode i ràpid pels habitants de la terra baixa

(1) Madoz li dóna el nom de N. S. de la Mola eu la serra d'aquest nom i fa constarl 'existència de les ruines d'un castell i d'un poble àrab que es deia Montmagastre.

(2) Devem aquest curiós detall a la bona amistat de Pere Pach.


per a pujar a Montmagastre, és seguir la carretera d'Artesa a lacollada de Comiols fins a vint minuts Inés enllà de Vall -llebrera,on es troba, a mà dreta, un camí veïnal que en un quart mena a lagran masia Llinàs, des de la qual es baixa, en quinze minuts més,fins a trobar el torrent o riu de Montargull o de Montmagastred'aigua constant, però escassa a l'estiu. A l'altra banda del riberals'enfila un pedregós i costerut camí que amb molta pena podenguanyar les tartanes. D'això podent donar fe, puix que els tronto-llaments soferts durant els quaranta -cinc minuts que dura aquestadreta costa ens deixaren masegats. Prop del cim, es deixa a sotadel camí una gran ]losa de pedra posada verticalment a tall de fitaque crida l'atenció per les seves extraordinàries dimensions. Uncop guanyada la carena que es desprèn del típic turó de Montma-gastre, aquest es presenta a l'esguard, enterc i completament aïllat.

Dalt de l'esmentada carena forma un planell irregular, on esveuen diferents masies escampades i el petit nucli de la poblaciónova de Montmagastre amb la també moderna casa rectoral. Enaquesta, tal com tenim indicat anteriorment, s'utilitzava la plantabaixa per a celebrar-hi els oficis i altres festes pròpies del culte.Per a altar s'havien conjuminat algunes restes antigues, de no gairemèrit, procedents de l'església vella, mentre que tot el que es con-siderava que tenía una certa vàlua, estava a la disposició delmes-dient, per a destinar el seu producte a la construcció del noutemple projectat. Hi havia, doncs, per a vendre una magnífica creu

processional d'argent amb esmalts, però un xíc malmesa; unaímatge de la Mare de Déu del Roser d'estil romànic, a la qual homhavia tingut molta devoció; tres taules gòtiques, que sembla queeren interessants malgrat el seu mal estat de conservació; unesaltres pintures d'època posterior, relleus de fusta i molts altresobjectes. La necessitat diuen que no té llei, però ens cal repetir queés molt de doldre la segura pèrdua d'aquestes joies artístiques,i potser més que res, la desaparició d'un monument tan interessantcom l'església vella. Havem de confessar, no obstant, que, actual-ment, la seva enlairada situació esdevenia molt desavinent per alsfeligresos de la parròquia, un cop abandonat el poble antic, puixque fíns a aquest, hi ha un quart de forta pujada per un camí moltdolent í cansat.

Constitueixen el nucli de l'antic Montmagastre, unes vint casesde pobríssí.m aspecte, algunes d'elles mig caigudes, repartides entres carrers i dues places irregulars. Únicament l'abadia o casarectoral, la qual té adossada una petita capella dedicada a Sant

BUTLLETÍ DEL CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA

LÀM. XLVII

M'IONTS1AOASTRE: VISTA DEL TURÓ 1 I'OHI S

^,in. 1:. Il^if

MONTh1AGASTRIt: AIISIS DE L'E'GL1iSIA l'ELLA

BUTLLETÍ DEL CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA LÀM. XI. II

RODANT UNA ESCENA DE «CASTIOADORS CASTIGATS>, DE DINi.mic FII.,1ti

DEL FILM «ABELLES -, DE JOAN PRATS, HONOSAT AME ELS I REMIS DE LA GENERALITAT

I EXTRAORDI \ARI DEL CENTRE

MONTMAGASTRE 241

Antoni, de construcció també pobra í sense carácter, ofereix uncaire menys rústec. Les parets exteriors de les cases, relligades permurs de pedra i fang, eren les defenses del poble. Un dels carrersés anomenat de la Muralla, i té al seu extrem un portal. El nombredels seus habitants no creien que hagi passat mai de cent, malgratdir-se pel poble que antigament havia arribat a tenir-ne moltíssimsmés, fins a atribuir -li no menys de set- centes cases. Afegeixen quealeshores el poble s'anomevava Vilaroca, però ni assignant-li elscensos i caserius de tot el terme que comprenia la baronia de Mont

-magastre, no pot suposar-se tal cosa, al nostre entendre. Semblaque l'esmentat tenue és conegut també per Vall-llin. Respectea aquest nom, diu un escriptor (*), que bé podria ésser una corrup-ció de Baronia lliure, títol que els comtes d'Urgell havien atorgata la de Montmagastre, en virtut d'una concòrdia celebrada ambel seu senyor, a la qual fa referència un plec manuscrit existenta l'arxiu municipal d'Alentorn.

El bosc i els conreus arriben fins als voltants del poble. Des-prés, solament hi ha un clap de vevetació que no passa de I'esglé-sía de Sant Miquel i d'allí en amunt apareix la roca completamentpelada. Sense seguir un camí ben assenyalat, hom guanya el cimdel turó, que s'aixeca 100 metres més amunt del poble í a ]'altitudde mil dos -cents sobre el nivell de la mar.

Una completa decepció produeixen les migrades despulles queresten del fort castell que tanta anomenada assolí durant l'èpocaantiga. El relatiu aplanament del cim de] turó i les restes de pavi-ment existents, potser assenyalen l'indret d'un pati, puix que sesuposa que hi ha una cisterna. Les altres coses són insignificantsllenços de murs que no donen prou elements per a poder judicarsobre el perímetre que devia agafar la fortalesa. No era l'esmen-tada cisterna l'única de qué podrien disposar els defensors delcastell; n'hi havía d'altres en l'espaí comprés entre aquest í el po-ble. Dintre d'aquest darrer, se n'assenyalen dues, una de les qualspertany a la rectoría i encara s'utilitza, però les altres, fins al nom-bre de sis o set, estan inservibles o bé cegades. Els enderrocsd'una d'elles es veuen en una pintoresca reconada situada al costatde llevant del turó i al mateix cafre d'un cingle conegut per Pícapal.

(*) A partir d'aquest punt l'autor la constar en l'original per mitjà de notes abundosesles consultes que ha fet a les obres de diferents autors, la qual cosa mostra l'escrupolositatdel seu treball. Per necessitat de compaginació ens veiem obligats a resumir-les indicantsimplement els més consultats, que són Montar, Pujades, Caresmar, Baudon de Mony, Car

-reras i Candi, Pleyan de Porta, Gurite, Miret i Sans, Villanueva, i Barraquer, entre altres.NOTA DE LA DIRECCIÓ.


Completa sobradament la insignificança de les ruines que ensocupen l'extensíssíma í superba vista que hom descobreix des delcim de] turó. Pel costat nord i per sobre la propera serra de Co-miols, s'albira l'esquerpa serra de Boumort, i per un petit portellla vista arriba a descobrir algunes de les altes muntanyes pirenen-ques; cap al nord-est es distingeixen, en primer terme, les serresde la Ginebrosa i d'Aubens í més enllà, a l'altra banda del Segre,el coll d'Odèn i el prismàtic Turp d'Oliana que precedeixen la serradel Port del Comte i, darrera de tot, sobresurt el Pedraforca i laserra de Cadí; en direcció a llevant, es domina molt propera, laserra de Rialb, en la carena mateixa de la qual hi ha ].'església ro-mánica de Palau, que havia pertangut a la Comanda de Sant Joan,í, en un estrep de la serra, el poble de Bellfort; per migjorn, la mi-rada s'esplaia sobre la plana d'Urgell i de les Garrigues, amb laserra de Prades i el Montsant al lluny i cap al sud -est, el caracte-rístic Montserrat. Cloent el cercle la muntanya de Sant Mamet i lade Montsec de Rubias, situades en direcció a ponent, enmig de lesquals hi ha la Conca de Meià, i a continuació d'aquelles, es besllu-men la serra de Mont-roig i el Montsec d'Ares, que s'alcen a l'altrabanda del Noguera Pallaresa.

JOAN ROIG I FONT t

Les activitats cineastes del CENTRE(A propòsit del II Concurs Català de Cinema Amateur)

MAl no s'ha bastit res de viu i durable damunt fets imaginaris.Per a aixecar una obra o emprendre una acció seriosa

í conscient cal, si niés no, comptar amb un terreny sòlid i uns fo-naments indiscutibles. I afegim encara: una empenta i un entusiasmecreadors inesgotables.

Tot això és el que té el cinema amateur a Catalunya. És inne-gable que tot el moviment artístic i cultural del cinema amateurreposa, a casa nostra, sobre una base segura. Respon a un fet col-lectiu ciar i precís. I és recolzant damunt aquest fet, damunt aquestsdesigs d'expressió collectiva, que la Seccíó de Cinema del CENTRE

basteix la seva obra. Gosaríem dir que n'ha estat ensems la crea-dora. Si més no, ha fet possible que tots aquells vagues desigs

LES ACTIVITATS CINEASTES DEL CENTRE 243

í voluntats dels cineastes dispersos arribessin a concretar-se enobres palpables í, per tant, valorables.

No cal pas enumerar una per una totes les proves i els resultatsd'aquesta naixent i ja concreta vitalitat que a l'Art del Cinema lanostra terra ofereix als ulls dels esperits atents. Dos fets basten pera demostrar-ho. Millor dit, dos èxits: el de la revista Cinema Ama-teur i el del II Concurs Català de Cinema Amateur, les sessions deveredicte del qual tan brillantment acaben de celebrar-se suara.

Voldríem dedicar tot l'espaí de què disposem ací a comentarcom es mereix tota la importància que ha tingut aquest Certamen,que ha organitzat la Secció de Cinema, en els seus diversos aspec-tes, com són el Cuitural, l'Artístic í el Tècnic; però, amb tot, novolem desaprofitar l'ocasió per a insistir als qui potser no se n'ha-gin adonat prou, sobre la importància que per a l'expansió i lamillora del cinema a Catalunya té la revista Cinema Amateur,editada per la nostra Secció. Cinema Amateur no tan sols és laprimera revista dedicada exclusivament al cinema, escrita en lanostra llengua, sinó que també és la primera de caràcter amateureditada a tota la península í de les millors que es publiquena Europa. No és d'estranyar el seu èxit. Cinema Amateur ha sor-tit de la conscíència dels cineastes per a tornar a la consciència,no tan sols dels cineastes, sinó de tots els amants del cinema i deles nostres coses. La Secció de Cinema no persegueix altra cosasinó bastir una obra viva que sigui l'expressió autèntica de lesinquietuds del nostre cinema amateur, per projectar-la, no solamentdamunt de nosaltres mateixos, sinó fins i tot saltant fronteresi alars, damunt les mirades atentes dels cineastes d'altres països.

El que no ha sabut fer la cinematografia professional autòctonaho porten a terme els nostres aficionats. Gràcies a ells i a la nos-tra revista, el nom de Catalunya no solament és considerat a lesmés importants organitzacions cineastes del món, cona el d'una na-cionalitat desperta i sensible a les belleses d'aquest Art mundial queés el Cinema, sinó que l'aprecien en el que val per les seves obres.

Quins finas de professionals d'ací s'han projectat i premiat enconcursos internacionals celebrats a altres nacions, com ho hanestat films d'amateurs nostres? Quan, per fils de professionalsd'ací, ha estat possible de posar a l'admiració d'espectadors d'Eu-ropa i América les belleses dels nostres paisatges representatius,corn ha estat fet amb «Montserrat» i «Tanlariu», dos films dels nos-tres millors cineastes amateurs?

I ara som a parlar de la utilitat dels Concursos que ha convo-


cat la Secció. ¿Haurien estat possibles films, com ara els que co-mentem, sense 1'allicient dels premis a temes assenyalats en lesBases d'aquests Certàmens? Potser sí. Però el més probable és queno o que, almenys, hauríem tardat molt a poder-los veure arrodo-nits i acabats. Heus ací el gran bé que causa al cinema i a Catalu-nya la celebració de Concursos com són ara els organitzats per laSecció de Cinema del CENTRE.

De posseïdors de cambres cinematogràfiques, abans dels con-cursos, n'havíem conegut molts. De veritables cineastes, ja no enconeixíem tants. Qui més qui menys, tots tenien coses fetes i co-mençades; molts fragments interessants, però dispersos i sense capordre que els donés un contingut valorable; molts intents ]loables,però res concret i precís. I heus ací que tot aquest material acumu-lat sense cap idea preconcebuda, al sol anunci del primer concurs,ja començà a aplegar-se i a expressar quelcom. Els simples «pos-seïdors» de cambres ja es tornaren cineastes, ja acabaren els in-tents començats, ja ordenaren les escenes i posaren títols i rètolsper a expressar idees. En fi, ja feren films presentables a un públicestrany a l'ambient familiar al qual estaven sotmesos fins llavors.Ultra això, prou important, ja que significa el desvetllament de totel moviment cineasta actual, aquel] primer concurs serví de saluda-ble canvi d'idees i suggerèncíes, í ha fet possible que ara, al segonconcurs, tots aquells que primer presentaren obres d'un conceptemés o menys casolà i reclòs, atrets per les troballes i suggerènciesdels més destacats al primer Certamen, en un desig de franca su-peració s'hagin situat resoltament entre els primers. Aquesta és latraça dominant, quant a la qualitat general, dels films presentatsal concurs que acabem de celebrar, guany que, recolzat encara perla revelació de nous valors, augura per al pròxim Concurs un in-terés pujadíssim concretat en films que, fills d'un noble afany desuperació, seran el millor premi que la Secció de Cinema pot ob-tenir per la seva tasca constant i entusiasta.

Un altre dels aspectes que ens plau moltíssím d'assenyalar d'a-quest Concurs és el del cinema cultural, científic i pedagògic a quéha donat lloc la inclusió d'aquests temes en les Bases de convoca-tòria. De la importàncía i relleu que ha tingut aquesta branca no-bilíssíma del cinema, només ens caldrà dir que el Premí Extraor-dinari del CENTRE, o sigui el premi a la millor pel.lícula entre lespremiades al concurs, ha estat concedit a un film cultural - Abe-lles - ja distingit amb altres premis, entre els quals cal assenyalarla Copa d'Argent oferta per la Generalitat de Catalunya. En els

LES ACTIVITATS CINEASTES DEL CENTRE 245

moments que els nostres organismes oficials es preocupen d'una

manera seriosa d'emprar l'acció del Cinema cons a instrument decultura, és una satisfacció per a nosaltres poder remarcar aquesta

florida de films culturals, - Abelles, Blat, Operació cesària, Alen-tits pedagògics, Coni es fa la xocolata -, tots ells perfectes dintreels diferents aspectes que tracten, que enguany cus han ofert els

nostres cineastes amateurs, i que demostren les moltes possibilitats

del cinema com a mitjà d'ensenyament, quan és emprat per espe-rits comprensius í carregats d'una dosi de voluntat prou forta pera vèncer totes les dificultats que presenten aquesta classe de films,

voluntat que, pel que fa als nostres amateurs, han palesat prou bé

amb els films susdits.Molts d'altres són els aspectes interessants que voldríem remar-

car del II Concurs Català de Cinema Amateur, però llur enumera-ció detallada ens duria a una extensió de qué no disposem. Entots els temes la concurrència ha estat prou bona per a justificarl'èxit creixent que han tingut totes les sessíons de Veredicte que,durant tres mesos, tots els dijous s'han vingut celebrant a l'estatgedel CENTRE, la sala d'actes del qual s'ha vist insuficient per a aco-llir tots els socis i els invitats que volien assistir-hi. Amb tot, volemassenyalar, per llurs qualitats, - Artístiques, Tècniques o Docu-mentals - els films presentats als temes Excursionisme, Reportatge,Esports, Avantguarda í Argument, entre els quals la Secció deCinema ha confeccionat l'interessant programa que serà ofert, enuna o diverses sessions públiques, a tots els amants del cinemaa Barcelona, í en un dels locals de Inés cabuda de la ciutat, ses

-sions que esperem que tindran l'èxit - recordem el formidable suc-cés de l'any passat amb les sessions al Lido Cine - que els nostrescineastes tenen dret a esperar.

Ara que parlen de sessions públiques, sigui'ns permès, enaquesta breu relació de les activitats de la Secció de Cinema delCENTRE, per realçar encara més la nostra opinió sobre la impor-tància dels Concursos, de recordar que és amb films eixits d'ellsque la Secció ha organitzat sessions, no ja a Barcelona mateix,

sinó, amb preferència, fora d'ella. Així, hom ha anat a Sabadell,Igualada, Terrassa, etc., i ha portat en aquestes ciutats germanesel millor fruit deis nostres cineastes, i, amb ell, una acció, no ja dedivulgació i millora de l'Art cinematogràfic, sinó també una ac-tuació cultural referent a coses nostres que mai el cinema profes-sional de casa no ha sabut dur a terme pesi a les seves majorspossibilitats.

246 BLITLLETÍ DEL CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA

Aquest és el major elogi, merescut altrament, que deu fer-se del'obra cinematogràfica de la Secció de Cinema del CENTRE.

No acaben pas aquí, però, les seves activitats. Recordem comha patrocinat films professionals de marcat valor cinematogràfici convocat concursos, entre cineastes, de fotografies i d'escenaris,i cony prepara la seva actuació futura, la convocatòria del III Con-curs, etc. I tot això amb un optimisme creador i una empenta vitalque, si bé de vegades pot semblar impetuosa, per mica que ens hiacostem pot veure's cona la vitalitat de la seva actuació es con-trolada per una íntelligència i bona voluntat sense ombra ni taca,que, junt amb les altres seccions í l'actuació global de l'entitat,han donat i donen al CENTRE una sensació de cosa viva que sapposar-se a la davantera, d'una faisó desinteressada i noble, de lesmés modernes manifestacions de l'esperit actual.

Que una actuació com la que està portant a terme la Secció deCinema no és possible sense molts sacrificis és cosa prou clarai sabuda per a insistir-hi ara. El que potser no ha penetrat proudintre les consciències. tant dels socis del CENTRE com dels qui noho són, tot i ésser també ciar i sabut, és que no és possible demantenir-se solament d'elogis i de l'aire del cel.

Ha estat installat a la sala del CENTRE un equip sonor, inaugu-rat a la primera sessió de Veredicte del Concurs, amb el qual elsautors que hi han pres part han pogut sincronitzar llurs films ambuna música adequada que els ha fet més comprensius, millora quetothom ha vist amb gust i que anotem com un exemple deis esfor-ços que ha fet la Secció de Cinema per posar-se a to amb les exi-gències actuals de] cinema amateur, i que posem a la consideraciódels consocis del CENTRE i de tots els simpatitzants de] cinema engeneral, ja que estenc convençuts que no ens han de regatejar llurajut moral i material. Altrament, no són pas sacrificis el que laSecció demana. La celebració contínua de sessions de cinema,ofertes a tots els socis, el dret de rebre gratuitament la revista Ci-

nema Amateur, els descomptes a les sessions públiques, els dretsde preferència, etc., són prou perquè la petita quota d'inscripcióen perdi tot l'aire per a tenir, en canvi, el d'un benefící, amb l'es-creix moral de la satisfacció de contribuir al floriment d'aquestaadmirable manifestació artística i cultural dels temps moderns, queés el Cinema, la qual, gràcies a la Secció de Cinema del CENTRE,

té, al nostre poble, el lloc que li pertoca entre les activitats indivi-duals i collectives.

DOMÈNEC GIMÉNEZ

CIUTATS DE LLEGENDA 247

Ciutats de llegenda

EN la fantasia popular existeixen un seguit de poblacions deles quals la ciència històrica no sap una paraula i que sola-

ment viuen en la fecunda inspiració del poble. Nosaltres ens guar-darem prou de negar-ne l'existència d'una manera absoluta i ro-dona. La tradició té arrels profundíssimes en certs aspectes; tantho són que arriben fins a les capes més prirnitives de cultura. Através de llargs segles d'ascendent civilització han sobreviscutnombrosos aspectes de la cultura de les edats prehistòriques; en elfons de la saviesa popular s'ha conservat per simple transmissióoral el record de moltes coses de les quals els documents no diuenuna paraula. El dia que es doni a la veu de la tradició una majorimportància de la que avui se Ii dóna i siguin ben estudiats totsels seus múltiples i variats aspectes, podran aclarir -se molts dub-tes i inisteris que avui es presenten tèrbols.

Hi ha dos fets moll dignes de remarcar en les tradicions, sobrel'existència de ciutats desaparegudes: la freqüència amb qué aques-tes se suposen enfonsades sota les plàcides aigües dels llacs i es-tanys i 1'explicacíó de llur desaparició per alguna acció renyidaamb la moral cristiana. El primer és molt possible que sigui encaraun record de les poblacions lacustres. En la subconsciència hu-mana existeix el record de la vida de l'home damunt les aigüesdels estanys, i cona una supervivència d'aquell record es creu enles ciutats enterrades sota de les aigües. La insistència del sentitreligiós, que explica en molts casos la causa del cataclisme que hamotivat la destrucció, fa pensar sí les tradicions poden tenir unaarrel pagana, probablement mística, que toparía arnb la nova lleimoral del cristianisme. La rectificació hauria donat impuls a l'an-tiga llegenda í l'hauria fet arribar ben vivent i estesa fins a nos-altres.

Donem una breu relació de les poblacions de què parla el po-ble, avui inexistents, de les quals tenim notícia, indicant la causade llur destrucció i totes les altres dades interessants que n'hempogut adquirir. Per no saber quina ordenació donar -hi, hem cregutmillor 1'alfabètíca.


Argent.—Hom situa aquesta suposada població en un coll atramuntana de la Vall d'Andorra, entre els pics de Font Argent

í Fra Miquel. Es diu que era molt populosa í que va quedar enfon-sada per efecte del diluvi universal i aixafada per l'Arca de Noè,que va embarrancar en aquell coll i no pogué tirar més endavant;a causa d'això es dispersaren els animals que dula, els quals tor-naren a escampar-se per la terra. Es creu que si hom cerca peraquells indrets, entre el boscatge i l'herbei dels prats encara estroben runes de la gran ciutat í restes de la famosa arca. Vegeu elque diem de la ciutat de Balatx i de Noè. Segons la tradició, hi hatambé en aquell paratge una grossa anella de pedra on va amar-rar Noé l'arca; Aníbal, el seu cavall quan va traspassar els Pire-neus, i Carlemany, també el seu, quan vingué a treure els morosde Catalunya; car tots aquests famosos personatges varen allot-jar-se a la ciutat que ens ocupa.

Atenes. — Es trobava en un gran pla del terme de Bigues, propde la riera de Tenes, a la qual va donar nom, segons la veu de latradició. En aquest pla es troben nombrosos enderrocs, i moltesvegades els treballadors del camp hi han trobat monedes i objectesde metall. No s'explica quan ni corn va desaparèixer.

Balatx. —És situada al forts de l'estany d'aquest nom, al Ca-n ígó. Està habitada per diables í naals esperits que embruixení sembren el mal per tota la contrada. La guarda un terrible dracd'alè fètid i ulls de foc que camina, vola, neda í emplena l'espaí debramuls terribles així que algun atrevit inquieta les plàcides aigüesde l'estany. Si es tira una pedra a l'aigua, surt al moment el terribledrac i es forma una nuvolada espessíssima i negra, que aviat esdesfà en una tempesta d'aigua bullent que rosteix, crema i encénels arbres i les herbes.

Cabestany o Capestany. —Les seves ruïnes es troben també alfons de l'estany de Montcortès. Del seu enrunament es conta unatradició que és una variant de la d'Engolasters. Jesús, vestit demendicant, corregué totes les cases del poble í en cap no li foudonada almoina. A la darrera trobà una dona que pastava. Endemanar-li almoína li prometé donar -li una coca escaldada, o si-gui cuita sense deixar fermentar la farina. En estar feta, resultàmolt grossa, í la dona es dolgué d'haver-la-hi promès, i decidíde fer-ne una altra de més xica; però amb tot í haver-hi posatmenys farina, li sortí niés grossa, encara, que la primera. En féu


una tercera í li resultà encara més grossa que les altres. Jesús lidigué que coni més coques faria més grosses li sortirien, per pocafarina que hi posés, i la dona decidí de donar -li la darrera. Jesús,en prendre-la-hi, li aconsellà que agafés la pastera í que fugís almoment, car s'apropava un cataclisme. La dona ho féu posant -sela pastera al cap. Al moment un torrent d'aigua inundà el poblei el convertí en un estany. La nit de Sant Joan encara es veu labona dona voltant pel fons de l'estany amb la pastera al cap.

Caïm.—Es troba al fons de l'estany de Montcortès, per sobrede Gerri de la Sal. Va ésser destruida per un poder diví, perquè elsseus habitants, quan la invasió dels moros, en lloc de defensar laterra contra els agarens, varen trair els cristians i es passaren alsinvasors. Varen fer com Caïm, fill d'Adam, que matà el seu germà.D'aquesta feta prengué nom la ciutat destruïda.

Castellar vell. --Es creu que fou el precursor de l'actual SantEsteve de Castellar, conegut més generalment per Castellar delVallès. Resten només quatre parets del que devia haver estat l'es-glésia. Està situat en un lloc alterós, prop del vell castell de Sent-menat. Segons la tradició, fou abandonada aquesta població enocasió d'una gran pesta i més tard s'hi fundà l'actual.

Empúries.—És curiosíssim el record mantingut en el poble dela rica i opulenta ciutat d'Empúries, la qual, segons la veu popular,existeix encara amb les seves riques cases i palaus, però no enter-rada sota una capa de sorra, sinó enfonsada al mar arran dela platja.

Conta la llegenda que el comte de Pallars va anar a la guerraa lluitar contra els moros i que en una de les contingències de lalluita va trobar una mora bellíssima de la qual s'enamorà i va te-oir un fill. De retorn a la seva ciutat, con y a càstig a aquella malaacció, es trobà que la mar l'havia envaïda i que en lloc de rics pa-laus no es veia sinó una platja neta í pelada. La gent de mar encaracreu veure en la transparència de l'aigua els carrers í edificis. Aixímateix, creuen sentir les campanes, que toquen a missa; a més as-senyalen un paratge tingut coni a perillós per a banyar-s'hi, carhi ha qui s'ha punxat amb l'agulla del campanar de l'església sub-mergida.

Engolasters.— Aquest és el nom d'un estany situat damunt deles Escaldes d'Andorra. Al fons de l'estany existeix, segons el po-


ble, una gran ciutat que era anomenada amb el mateix nom. Elsseus habitants eren gent de mal cor í impetuosa; no feien caritatals pobres ni sentien pietat per ells. Un dia es presentà un pobremendicant que seguí totes les cases demanant almoina. En totesfou mal rebut i desatès. A la darrera utia dona pastava, i en de-manar-li un panellet de la pastada, de primer antuvi, l'hi prometé,però després, en veure que sortía massa bonic í gros l'hi negà. Elmendicant, que no era altre que Jesús, deíxà el poble. Al momentse sentí un fort terratrèmol seguit d'un gros aiguat que va inundartota la vall on es trobava el poble i la convertí en un estany, queprengué el nom de la ciutat.

Espígol.—Se la situa en un paratge del terme de Tornabous co-negut pel nom de «Campanar d'Espígol », on, segons el dir popular,fins fa poc s'alçaven les ruïnes d'un vell campanar, una paret im-mediata on la jovenalla anava a jugar a pilota. Estava situada enun paratge un xic alterós en relació amb la resta del terreny. Tre-ballant la terra, s'hi han trobat restes de ceràmica i altres elementsarqueològics poc importants. La terrissa trobada, si bé de tradicióromana, sembla ésser del temps de la reconquista.

Gespus. —Hom la situa en uns camps propers a la ciutat d'Igua-lada, que porten aquest mateix nom. Segons la veu popular, enaquests camps s'ha trobat terrissa í monedes antígues que acredi-ten 1'exísiència d'aquella ciutat desapareguda. No en coneixemcap altra data.

Guils. —Es troba al fons de i'estany del mateix nom. Va ensor-rar-se en el gran cataclisme que es produí a la terra en ésser cru

-cíficat Jesús. Ressorgirà el dia que aquest torni una altra vegadaa la terra. Es diu que d'aquesta ciutat era fill Pilat, i a aquesta cír-cumstàneía es deu la ruïna. Quan, després de la crucifixió, el còn-sol romà hagué de fugir de Jerusalem, va anar vagant a peu fins aarribar a la població nadíua, í en veure-la enfonsada es precipitàa l'estany, on encara es troba viu cercant casa seva inútilment. Hade voltar í vagar mentre el món sigui món. El migdia, í en dies demolta calma, en l'atmosfera de vora de l'estany hom sent la fressadel seu caminar i com pregunta si encara hi ha món. El DijousSant es veu representada al fons de les aigües l'escena de la cru-cifixió amb les tres creus del calvari. L'estany està maleït; per aixòsi hom beu de la seva aigua, fa mal. Segons uns, no s'hi críen pel-


xos; segons altres, sí; però en ésser pescats í posar-los a la paellaper fregir-los, prenen vida i fugen.

Lanos. —Es troba al fons de les aigües de l'estany del mateixnom, al peu del Carlit. Està encantada; hi viuen fades i éssers fe-menins d'una bellesa sense parió i d'extraordinària gràcia, quesostenen terribles lluites amb les bruixes i els diables de Balatx,dels quals són grans enemigues. Fan tant bé com poden i desba-raten les malifetes d'aquells. En nits determinades, amés d'altres,les de Sant Joan i Nadal, es veu sortir del fons de l'estany unagran claror, se senten grans cantúries i músiques seguides de ría-ll ades, dring de copes i remor de plats, com si s'hi celebressingrans festes i orgies. És perillós en níts així de voltar per les voresde l'estany, car hom corre el perill de quedar encantat i ésser xu-c lat i absorbit per les aigües per a anar a parar al fons a viurea la ciutat encantada, sense que mai més se'n pugui sortir. Perillenniés d'encantament els homes que les dones, í cada vegada quese'n perd un en el fons se senten unes grans riallades. No s'ex-plica el com lli el perquè de l'existència d'aquesta ciutat sublacustre.

Llinars. — Estava situada entre les poblacions de Bagà i Greixa.Era molt gran í important. El seu senyor va tenir unes diferènciesamb el de Bagá i varen fer guerra. El de Bagá vencé el de Llinars;el va matar i enrunà la seva ciutat. Al castell de Bagá guardenencara com a trofeu l'espasa del vençut.

Mala tosca. —Era una ciutat gran i populosa situada en un am-ple paratge del terme de Sant Privat de Bas, conegut avui per «boscde tosca». L'indret es mostra cobert de lava i altres elements vol-cànics procedents del braser volcànic olotí. El poble recorda en-cara, per tradició, els nombrosos moviments sísmics que fins a dar-reries del segle xv varen remoure tota aquella part del Pireneu,i creu veure en les pedres recremades per l'acció del foc volcànic,runes de construccions d'una ciutat imaginària destruïda pels ter-ratrèmols. És corrent per tot el país la dita:

Quan el bosc de toscaera una gran ciutat,Barcelona era un prat.

Matabous. —Havia estat situada al lloc conegut encara avui perPla de Matabous, terme de Montcada, entre aquesta població i Cer-danyola, tocant a la via fèrria. Es creu que era anterior a la futi-


dació de Barcelona i que aquesta fou enriquida i vestida de lesseves despulles. La veu popular diu que va ésser cremada pels mo-ros. En una rondalla popular, el diable, en veure unes clofollesd'ou plenes d'aigua beneïda, posades al foc, diu:

Jo he vist Barcelona un prat,i al Pla de Matabous,hi he vist una gran ciutat;però mai no havia vist tantes ollesen tan poc cuinat.

Navaes.—Es creu que estava situada en un planell del termede Tivissa, on hi ha encara ruïnes i enderrocs.

La tradició n'assenyala l'existència sense donar-ne cap detall.

Nibrós.—Era un llogarret situat entre Estaon i Bonastarre.Un ric senyor d'aquest poblet tenia tres filles, i en casar-les els

donà en dot tres grans boscos en partides, anomenades Anàs, Es-taon i Bonastarre, amb l'encàrrec que fundessin tres poblacions.Així ho feren, í avui existeixen aquests tres poblets, però no el deNibrós, que els va donar origen, puix que un terrible terratrèmolel va destruir, i el seu terme passà a ésser agregat d'Estaon. Elpoble assenyala encara uns enderrocs que diu que havien estat lestorres del castell del senyor que féu fundar els tres pobles indicats.

No¿ o Noet.— Població que hom creu enfonsada a la congestadel Canigó, entre el cingle de Balatx í el puig Barbet. Se'n contael mateix que de la d'Argent. És tradició molt arrelada en bonapart del Pireneu català i altres contrades de la nostra terra quela indicada congesta es conserva ben sencera l'arca de Noè enespera d'un nou diluvi. Aquest es produirà en un moment que nose sap. Aleshores será novament posada a flor d'aigua la vellaarca í de nou navegará per salvar l'home í portará dos exemplarsde totes les espècies dels animals. Diuen els pastors que tot aixòse sap per un vell anomenat Noè, que sobrevisqué al cataclisme.

Pallars. —Es troba, com la ciutat de Caïm, al fons de l'estanyde Montcortès. Era molt gran, rica i populosa i la capital de totel Pallars. Un día un pagès habitant de la població va anar a tre-ballar al camp í en tornar es trobà que en lloc de la ciutat hi haviaun gran estany. Desesperat, sense saber quin partit prendre, esprecipità al fons de l'estany. No s'explica la causa de la destrucció.


Al fons de les aigües es creu que es veuen encara els edificis i pa-laus mantinguts ben sencers i intactes.

Porqueres.—És situada al fons de l'estany de Banyoles. Se'nconta la mateixa tradició que de la ciutat de Pallars. L'esglésiaromànica del vílatge de Porqueres, que es troba a la vora mateixde l'estany, es diu que va ésser exactament copiada de la que hihavia a la població enfonsada. En dies que l'aigua és molt trans-parent encara es veuen els diversos camins que conduïen a la ciu-tat. Aquesta es conserva intacta. Certs dies de l'any es diu missaa l'església submergida, on s'encenen tots els llums, dels quals elpoble creu veure la claror. També se sent el toc de les campanes,anunciador de la missa. Hi ha hagut banyistes que s'han punxatamb l'agulla del campanar.

Sant Joan dels Mussols.— Aqnesta població, se la creu situadaal cün del puig de Bassegoda. Es diu que era molt gran i important.No s'explica quan ni corn fou destruïda. Actualment hi ha en aquelllloc una ermita que porta el nom de la suposada ciutat, i es diuque n'era l'església. En aquell indret va establir-se un importantcampament dels revolucionaris francesos que varen fugir de Françaen triomfar de nou l'absolutisme í hi visqueren algunes de lesgrans figures i personatges històrics d'aquell moviment. És possi-ble que la suposada ciutat sigui un record d'aquell campament.

Sant Julià. —La tradició el situa prop del Garona, en una par-tida que porta el mateix nom de la població, situada entre Viellai Aubert. Al lloc on es creu que existia hi ha alguns enderrocsi s'hi han trobat diversos objectes metàllícs.

Sant ViçenÇ.—Es creu que hauía existit entre els pobles arane-sos de Vilac í Mont en una partida encara coneguda avui per SantVicenç. Una terrible pesta el va desolar fins al punt de no sobre-viure sinó una vella. Aquesta, veient -se sola i desvalguda, va pu-jar en un cim proper, des d'on va cridar ajuda bo i oferint donarla població i terres als qui la volguessin recollir, ja que ella eral'hereva de tot el poble. Els de Mont, tement ésser empestats, lavaren esquivar, i els de Vilac li varen donar acolliment; així passàtot l'antic terme de Sant Vicenç a engruixir el de Vilac. Encara esconserva una volta i uns enderrocs al lloc on la tradició situael poble.


Trencanous.—Havia existit on avui hi ha la muntanya de Mont-serrat. El massís montserratí, de roques i monolits de formes ra-res i singulars, és les ruïnes del gran edifici de la ciutat desplo-mada. Les roques que s'alcen dretes i erectes, les restes d'antiguescolumnes í construccions que encara mig resten en peu, mig des-truïdes per l'acció del temps. Va enrunar-se quan el gran terratrè-mol que sofrí tot el món en consumar-se el sacrifici de Crist alGòlgota. Es diu també que tota la ciutat va capgirar-se i quedàsota el rocam el conjunt d'ed ficis i enlaire els fonaments i la based'aquests; de manera que els cims que avui es veuen són com lesarrels de la destruïda Trencanous. Sota de les ruïnes va quedarcolgat í soterrat Malcus, el soldat romà que ventà bufetada a Jesúsdesprés d'haver-li aquest tornat al seu lloc l'orella que Sant Pereli havia tallat. Sí al punt del migdia del Divendres Sant s'escoltaamb tota atenció, se sent sortir de dintre de la muntanya una veuapagada o profunda que pregunta si encara dura el món, si encarapareixen les dones i bramen els ases, car és fama que set anysabans d'acabar-se el món, aquelles deixaran d'infantar i aquestsde bramar; i com que el soldat bufetejador està condemnat a viuresota terra mentre el món sigui món, per això pregunta en aquestdia í a aquesta hora si encara dura.

Vilafreda.—Es troben les ruïnes d'aquesta població al termedel poble de Prenafeta, prop del destruït castell d'aquest mateixnom. Segons la tradició, és la precursora de ]'actua] Prenafeta, quevan abandonar els veïns per fer l'actual població en un lloc mésaccessible. Es creu que cada any en la nit de Nadal es desencantai les seves ruines prenen vida. A l'església se celebra una lluïdamissa del gall i tot un veïnat imaginari es llança al carrer àvidd'assistir a la festa religiosa. El desencant es produeix en tornarla claror de l'alba, en qué la menuda població torna altra vegadaa convertir-se en ruïnes.

Vilamala.—Es trobava al cim d'una muntanya, entre Solsonai Sant Llorenç dels Piteus. Va ésser destruïda per la mateixa causai manera que la d'Engolasters. Solament que així com aquella varestar sota un estany, aquesta es desplomà. Només en restà unclemàstec: és de la casa de l'alcalde; la gent senzilla encara l'en-senya, en passar per la seva vora, tenint una certa por d'acostar-seal ferregot.

JOAN AMADES

CRÒNICA

255

CRONICACENTRI

La CIUTAT DF. NovA YORK. —El dia19, el sen yor Francesc Blasi donàuna conferència en la qual explicàel més característic de la ciutat deNova York i projectà una escollidacollecció de diapositives mitjantçantles quals l'auditori admirà els típicsgratacels neoyorquins.

Secció de Fotografia

Las EXCURSIONS DE MAIG.—FOU or -ganitzada una excursió per tal d'as-sistir al VII Aplec excursionista deles Comarques tarragonines. Ambaquesta avinentesa foren visitats elspobles d'Alforja, Cornudella, Albar-ca, Ulldemolins i Ciurana. L'Aplecs'havia de celebrar a les Moreres,terme de Cornudella.

L'aplec fou celebrat enguany a lesMoreres el dia 16 de maig; assolí unèxit de multitud. El lloc s'escau propde carretera i a un quilòmetre deCornudella, al redós d'una gran ma-soveria voltada d'arbreda i al caired'una riera. Donava bo de contem

-plar els autoòmnibus que des deprimeres hores del matí anave n ar-ribant replens d'excursionistes delCamp, entusiasmats per la festa, laqual es desplegà dintre el caire pa-triòtic de consuetud i sense cap in-cident desagradable

Els dies 3o d'abril i i de maig, laSecció féu una excursió a Puigsa-calm, tot seguint l'itinerari núm. 5ode la Guia del Ri¡ollès, Cal fer cons-tar ací que als S minuts cíe Vidrà ien arribar al barri conegut per Creude l'Ars, hom pot deixar el camícarreter i seguir un ben fressat cor

-rio] de mà dreta, que es despenjasobtadament fins al riu Ges, que caltravessar. També és convenient defer un altre aclariment per a millorguiatge de ]'excursionista: a prop dela casa de pagès de Sant Bartomeuhi ha una font, i passada aquesta

font es troba a l'esquerra un camíque duu en 45 minuts a Pla Traver.A la dreta, hi ha un altre camí quees bifurca ben aviat. Dels dos bran-cals, cal seguir el que no travessa elbarranc. Aquest mena a Pulgsacalm,passant per la Font Tornadissa.

El dia 7 de maig es féu una altraexcursió a Puig-reig, Santuari dePinós i Prats de Llussanès, seguintl'itinerari núm. 68 de la Guia delBerguedà . Convé d'aclarir ací quesi hom té pressa, en ésser a CanCosta de la Cavalleria, pagesia si-tuada al peu del camí, no cal passarperla casa anomenada Serra de De-gollats. El mateix camí carretermena tot dret a la vila de Prats deLlussauès. Amb tot, l'itinerari de laGuia és més interessant per a l'ex-cursionista.

EI 14 de m aig, la Secció recorreguéun tros del Ripollès i visità Campde-vànol, Saltor, Santuari de Vidabonai Ripoll. Per a l'ascensió a Saltor fouseguit l'itinerari núm. 16 de la Guiadel Ripollès, fins a Vidabona. L'itine-rari de retorn, fins a arribar a la pa-gesia anomenada Ca l'Adrogué, esdesplegà sota les dades de l'itinerarinúm. 14 de l'esmentada Guia.

El dia 21 del mateix mes, se sortíper visitar Gironella Camp de Pa-rets i Ermita de Sant Isidre. Lapluja, però, no permeté de realitzaraquesta excursió.

El dia 28 de maig es féu l'ascensióal Taga. Als Banys de Ribes s'iniciàl'excursió Des d'aquí s'anà a trobarel camí de l'itinerari núm. 8 de laGuia de la Vall de Ribes, el qual iti-nerari fou seguit amb una petitavariant per tal d'aconseguir fer dre-cera. El camí d'aquesta drecera ésmés tirós. Es un camí que començaprop de can Parramont i s'en fi la per]'esquerra amb fort pendent fins atrobar el camí veïnal que de Ribesmena a Bruguera.

Després de contemplar el bell pa-


norama que s'albira des del cim delTaga estant, es féu el descens a Ri-bes ràpidament, salvant amb poctemps els 1130 metres que hi ha dedesnivell.

Aquesta fou la tasca excursionistade la Secció durant el mes de maig,

Secció d'Esports de MuntanyaExcursió A ANDORRA.—De1S dies

14 al 17 d'abril, un grup d'esquia-dors (senyora Montserrat B. de Do-mènech, senyoreta Josefina Garcia,senyors Francesc Domènech, E. Or-fila, J. Brunet, J. Garcia, G. Wintschi J. M. Guilera), va sojornar al Pasde la Casa (Andorra), i utilitzaren elXalet dels Enginyers, que fou ceditpel nostre consoci senyor Àlvar Me-nèndez.

Efectuaren l'anada pel coll de Pui-morens, i es posaren els esquís enel mateix coll.

Passaren tres dies esquiant perles pistes properes, tot i topar ambmal temps.

El retorn es féu pel coll delsdels Isards, tot efectuant-se la pri-mera travessia femenina d'aquestpas en ple hivern. El mal temps im-pedí d'arribar al Pic Negre d'Enba-lira. El descens vers Campcardóss'efectuà enmig de la boira, la qualmés avall es canvià en un seguitruixat que no els deixà fins a l'esta-ció de Porta.

Uns altres grups de socis de laSecció sojornaren diversos dies alPas de la Casa i efectuaren algunesexcursions per Andorra.

EXCURSIÓ AL COhIOLOFORIFIO.—Fourealitzada per Albert Oliveras i Jo-sep Torent.

Hom sortia de Barcelona la tardadel 8 d'abril per anar a dormir aTolosa. El dia 9 s'anà a la Vall d'A-ran fins a Arties recorrent-se la valldel Valarties, i es féu nit al refugide la Restanca. El dia so, ascensióal Comoloformo per l'estany de Mar,una bretxa que hi ha entre el Tu-meneia S. i el Biciberri N., i els ves-sants de llevant del Montarto deCaldes. La neu, que es trobava enmolt dolentes condicions, obligà

nombroses vegades a canviar els es-quís i els crampons. El retorn es féuper una bretxa més a prop del Bi-ciberri.—El dia I I hom ascendí a unpic sense nom a 1'O. del Biciber-ri N., que domina la comarca desdels estanys de Rius, de l'estany deMar i de la vall de Biciberri.—El dia12 es pujà novament a l'estany deMar, d'on el senyor Oliveras conti-nuà cap a l'hospital de Viella perajuntar-se després amb el grup dela Renclusa, i el senyor Torent re-tornà a la Restanca, on arribà el ma-teix dia el senyor Joaquim Saltorper continuar l'excursió cap als cer-cles de Colomers i Saburedo.

EXCURSIÓ ALS CERCLES DE COLOMERS

1 DE SABUREDO. —Hi prengueren partels senyors Joaquim Saltor i JosepTorent.

El dia 13 d'abril, amb mal temps,se sortí del refugi de la Restancaper la vall del Valarties a Arties,d'Arties a Salardú i per la vall del'Aiguamoix al refugi de l'EstanyMajor de Colomers.—El dia 14, elmal temps obligà els excursionistesa restar al refugi tot el dia. El dia15 amb temps variable, que acabàamb boira i neu, es féu l'ascensió alGran Tuc de Colomers per la riberaoriental del cercle, Portell de Colo-mers, vessants S. del Gran Tuc i elcollet de l'aresta que es desprèn delmateix cap a migjorn. El retorn tin-gué lloc pel mateix itinerari. —El dia16, pel port de la Ratera al cerclede Saburedo i vall de Ruda i pelsvessants E. d'aquesta al port de laBonaigua i refugi de les Ares, d'ones retornà a Barcelona.

ExcURSIó ALS FRARES ENCANTATS DE

MONTSERR.\T. — Aquesta cursa ambescalada tingué lloc el dia 28 demaig. Hi prengueren part la senyoraJ. de Col] i els senyors Santiago Coll,Joan Mis, Jaume Rossell i Enric Bu-fill. El trajecte es féu per Can Mas-sana, Santa Cecília, coll del Porc.L'ascensió del Frare Encantat fourealitzada per tots els concurrents.

Féu bon dia fins cap a les Iz, horaen què s'ennuvolà i refrescà la tem

-peratura. El camí, ben marcat, pero

CRÒNICA

257

hi ha brancam baix que obligà a ca-minar ajupit. A dalt del Frare En-cantat quedà clavat un pitó que fa-cilitarà, mentre no es rovelli o s'a-fluixi, el descens amb corda.

Secció d'ArqueologiaDONATIU 1 CONFERINCIA. —Amb mo-

tiu d'haver fet, el senyor GabrielRoig i Font, com a record del seudifunt germà Joan, un donatiu alCENTRE d'una col-lecció de positius,reproducció de llocs i monumentsde Catalunya, tingué lloc una sessióen la qual el senyor Casades i Gra

-matxes donà explicacions referentsa les reproduccions fotogràfiquesindicades.

SANT BERNAT DE MENTON I LA SEVAOBRA ALPINA. —El dia 17 de maig, elReverend Frederic Martí i Alba-nell, pvre. donà una conferència so-bre l'esmentat tema. Més que unaconferència és el treball de Mn. Martíuna recensió de l'obra que té escritasobre el sant patró dels alpinistes, enla qual, després d'unes molt encer-tades recerques històriques relati-ves a la muntanya de Sant Bernat,explicà la fundació del convent i elshumanitaris serveis dels abnegatsreligiosos que han universalitzat elconeixement d'una de les regionsmés notables dels Alps, i han salvatmoltes vides; obra de cristiana cari-tat, a la qual contribueixen, amb uninstint admirable, els gossos que,com recordà el conferenciant, per-tanyen a una raça que és originàriadels nostres Pireneus.

EL CASTELL DE PIERA. —El senyorSebastià Plaja dedicà la vetlla deldia 24 a explicar el procés de larestauració del castell de Piera.Féu notar els vestigis de proce-dència romana i, molt especialment,el que existeix de l'època de l'altrei Jaume I. Les nombroses projec-cions illustraren a bastament l'eru-dita dissertació del senyor Plaja, dela qual hom podrà ben tost fer -secàrrec, amb la seva publicació deltreball de referència en un dels nú-meros vinents del BUTLLETÍ.

RECITACIÓ DE POESIES PER LA SENYO-RETA GRACIEL'LA CRESro. —El dia 25,tingué lloc una interessant vetlladaliterària, en la qual la rapsoda se-nyoreta Crespo donà a conèixer lesseves rellevants condicions com arecitadora de poesies. Féu la pre-sentació el senyor Casades i Gra

-matxes, advertint les característi-ques que donaren un interès espe-cial a la manera com la senyoretaCrespo interpretà les composicions,«declamant-les., en el sentit mésexacte, en assimilar-se, amb un artexquisit, el pensament dels poetes,fent reviure, en certa manera, el re-cord dels aedes i rapsodes grecs, i,tal vegada, el dels trobadors i joglarsmedievals.

En vista de l'èxit de l'esmentadavetllada, que fou molt concorreguda,aquesta Secció es proposà d'orga-nitzar un cicle de sessions en lesquals sola -vent prenguin part lesnoies sòcies del CENTRE.

VISITA.—Tenint notícia que en elsactes i les funcions que tenen lloca la capella del Collegi de ReligiosesDominiques, d'Horta, havien estatrestablerts les formes i l'ornamen-tació de les robes i el mobiliari li-túrgics, segons els models dels mi-llors temps medievals, els nostresconsocis feren una visita a dit col-legi el dia 21. Rebuts amb la mésexquisida amabilitat per les religio-ses, els foren mostrades les joies iels ornaments, reproducció delsexemplars més notables de les èpo-ques de bon gust, que s'harmonitzend'una manera admirable, amb la dis-posició dels elements sagrats queformen la part principal del santua-ri; això és: taula eucarística, creu,credença, vels, conopi:un, etc., quemeresqueren la felicitació dels visi-tants a les Rvdes. germanes per llurencertada obra.

Excuxsló. -- Per tal de conèixerprincipalment les obres de restau-ració dels antics banys de Girona,dits «àrabs», fou feta una excursióa la monumental ciutat, el dia 28. Hiconcorregueren setze excursionistes.


Amablement atesos per l'amic se-nyor Masó i l'arxiver municipal, se-nyor Busquets, pogueren fer-se càr-rec, els nostres consocis, de la im-portància del monument, en el qualressalten dues èpoques, romana imedieval. Els vestigis romans sem-blen indubtables, i, quant als de ladarrera época, presenten totes lescaracterístiques d'una obra delstemps comtals, que recorda, enaquest sentit, els que hi havia aBarcelona, i que bàrbarament forendestruïts per la ignorantíssima ge-neració de la primera meitat del se-gle xix, que tantes malvestats per-petrà en el nostre patrimoni artístic.

Fou visitat, també, tot seguit, elMuseu de Galligans, tan interessantpels exemplars emporitans, hebreusi medievals que s'hi guarden. Elsexcursionistes es detingueren en elclaustre i l'església, i també en lapart exterior del monument romà-nic niés notable de Girona, tot la-mentant la «vergonya nacional» deldestí de 1'esglesiola de Sant Nicolau,també romànica.

Amb la detenció que permetia eltemps de qué hom disposava, forenvisitades l'església de Sant Feliu i lacatedral, i causà una bella impressió]'encertada neteja del bonic claus-tre. ]]Mercès a la cortesia i amabilitatdel senyor sagristà de la Seu, hompogué examinar detalladament elmagnífic retaule d'argent i les creusi caixetes que el decoren; la Seuepiscopal, exemplar raríssim, i, fi-nalment, el magnífic tresor de lacatedral, del qual és impossible dedonar aquí una reduïda nota.

Contrariats per la pluja, haguerende donar per acabada la curta i pro-fitosa estada a la capital gironina,agraint les atencions rebudes arreu.

P. C. i G.

RETAULE DE LA DOMA DE LA GAR-RIGA.—Trobant-nos a la Garriga, fé-rem una visita a l'església de laDoma, a un quilòmetre de la ditapoblació. Data del segle xui la sevapart més antiga; fou modificada adarreries del segle xiv i també moltentrat el xvi. Hom creu que fou la

primitiva parròquia; ha servit de ti-nència parroquial i, darrerament, decapella del cementiri. S'hi conservaun retaule, de considerable interésartístic i històric, car és atribuït a unartista quatrecentista, tal vegada dela família dels Vergós. S'afirma tam-bé que és l'ofrena que el rei Martíl'Humà féu a Sant Esteve complintuna prometença feta amb motiud'haver estat guarida la regina Mariade la malaltia que l'obligà a prendreles aigties termals de la Garriga.

Havent-se possessionat, l'Ajunta-ment d'aquest poble, del cementiriparroquial, cal suposar que la cape-lla esmentada quedarà tancada, i elretaule que conté, possiblement encondicions de conservació bastantprecàries.

En vista d'aquests fets, aquestaSecció cridà l'atenció al Directordels Museus de Barcelona, senyorFolch i Torres, que ha manifestat,que, degudament autoritzat per laJunta de Museus, havia ordenat unainspecció per tal de fer-se càrrec deles condicions en què es troba l'aferde referència, i significà el seu agra-ïment per la vetlla amatent que laSecció d'Arqueologia exerceix sobreles obres artístiques de Catalunyai per l'atenció de comunicar-ho a ladita Junta.

Secció de Cinema

FILMIS PREMIATS EN EL 11 CONCURS

CATALÀ DE CINEMA AMATEUR. - ES-yorts: «Reporter mecánico,, ambmedalla de vermeil i copa Filmo,autor Delmir de Caralt; «Suïssa al'hivern», amb copa Laboratoris En-ginys, autor Joan Prats. — Avant

-guarda: <Riu avall », amb medalla devermeil, copa Cinematografia Ama-teu i Copa Gevaert, autor Isidre So-cias; «Ritmes d'un dia», amb medallade vermeil, autor Domènec Gimé-nez—Reportatge: «El Siglo es cre-ma>, amb medalla de vermeil i copaVda. Riba, autor Josep Fontanet;«Esquí», medalla de vermeil i copaSerrahima, autor Joan Salvans; <Re-portatges Ferm »: medalla d'argent icopa Associació Cinema Amateur,

BIBLIOGRAFIA

259

autor Joan Salvans; »L'any 1932 a lapantalla», amb medalla d'argent imedalla de l'Atracció de Forasters,autor Llobet-Gràcia; «Diades histò-riques de Catalunya >, amb medallad'argent, autor Josep Fontanet.

—Fanziliars i d'Infants: 'Qué fan elsinfants, amb medalla de Vermeil icopa Cuyàs, autor Joan Prats; <Festainfantil aristocràtica», amb medallad'argent, autor Josep Fontanet. —Ex-cursions i Viatger. «Orient>, ambmedalla de vermeil i copa Baltà iRiba, autor Ignasi Salvans; »Sitges >,amb medalla de vermeil, autor LluísGibert; <Els pescadors de la vila deRoses >, amb medalla de vermeil icopa Pathé, autor Josep Fontanet;,Alpina>, amb medalla d'argent, au-tor, Delmir de Caralt; <Sorra,, ambmedalla d'argent, autor Joan Puig;<Tamariu>, amb medalla d'argent,autor Josep M.a Galceran; •El Mer

-cat d'Olot', amb medalla cl'argent,autor Josep Fontanet; «Recorrentles altes valls d'Andorra», amb me-dalla d'argent, autor Agustí Fabra;' Campament a Sant Maurici» , ambcopa Nizo>, autor Agustí Fabra.-Argunaent: «Vacances », amb medallade vermeil i copa Bolex-Paillard,autor Domènec Giménez; <Castiga-dors castigats », amb medalla de ver-meil i medalla Kodak, autor EusebiFerré; «Vara de Freixe», amb me-dalla de vermeil i copa Víctor, autorEusebi Ferré; »igio», amb medalla

d'argent, autors Isidre Socias i San-tiago Cortés.—Cultuu-als: »Abelles,,amb medalla de vermeil i copa Sàbatautor Joan Prats; <Operació cesà-rea>, amb medalla de vermeil, autorDr. F. Carreras; «Com es fa la xoco

-lata», amb medalla de vermeil, au-tor Domènec Giménez; <Blat>, ambmedalla de vermeil, autor SalvadorRifà. — Publicitaris: »El Secreto»,amb medalla de vermeil i copa Pu-bli-Club, autor Domènec Giménez;<Un ejemplo», amb medalla d'argent,autor Domènec Giménez. —Folklore:»El mercat d'Olot >, amb medalla del'Atracció de Forasters, autor JosepFontanet.—Tema lliure: «Rapsòdiacívica», amb medalla de vermeil icopa Francesc Blasi, autor FrancescGibert; <Inspiració>, amb medallad'argent, autor Joan Roig; «Sant Llo-renç del Munt", amb medalla d'ar-gent, autor Joan Salvaras.

Preznis d'Honor: «Medalla del CEN-TRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA,, ala millor pellícula característica decoses de Catalunya. Ha estat conce-dida al film «Tamariu», autor JosepM.' Galceran. —»Copa de la Genera-litat de Catalunya >, a la millor pellí-cula de caire educatiu. Ha estat con-cedida al film «Abelles», autor JoanPrats.— «Premi Extraordinari,, pera distingir la millor pellícula d'entreles premiades al Concurs. Ha estatconcedit al film «Abelles», autorJoan Prats.

BIBLIOGRAFIAANTONIO BARTOLOMEO BRUNI.-11 USY-

cista cuneese. 1751-I82I.—Biblio-teca per gli studi storici, archeo-logici ed artistici per la Provinciade Cuneo. Diretta da Attilio Bo-nino.—S. Lattes & C. Editori.-Torino, 1931.

Aquest volum, de dues -centesvint -i-una pàgines, ha estat publicat,a iniciativa de l'industrial LluísBurgo, per honorar la memòria delSeu compatrici el compositor Barto-

lomeo Bruni, amb motiu d'escaure'sel cent desè aniversari de la sevamort. La benemèrita entitat culturaltitulada «Biblioteca per gli studistorici, archeologici ed artistici perla Provincia da Cuneo>, acollí ama-tent la idea i tot seguit encomanà aalguns dels seus membres més des-tacats l'estudi de la personalitat delnotable compositor en els seus di-versos aspectes.

A Della Corte ha aportat copiosesdades referents a la vida i a les ac-


tivitats artístiques de Bruni, nat aCuneo l'any 1751. En aquestes notesbiogràfiques hom veu que aquestmúsic començà la seva formació ar-tística a Torí; més tard passà a No-vara a conèixer els més renomenatsmestres de l'art de la composiciódel seu temps i, finalment, s'establíd'una manera definitiva a París, ondesenvolupà de ple les seves facul-tats excepcionals de compositor.L'any 18o6 tornà a la seva ciutat na-diva. La seva mort s'esdevingué a laMagnina, casa de la seva propietat.

L. De la Laurencie fa una detin-guda recensió dels anys de vida pa-risenca del nostre músic i dónadades ben interessants per a unabibliografia de la música instrumen-tal de Bruni, conservada a la Biblio-teca de París, classificada en compo-sicions instrumantals, obres líriquesi el mètode de violí.

G. Cesar¡ estudia la música ins-trumental que es guarda al Conser-vatori de Milà, ben notable en qua-litat i en quantitat.

H. Closson ha dirigit les sevesrecerques al Conservatori de Brus-selles, on són servades moltes deles obres de Bruni referents a mú-sica de cambra, teatre i teoria de lamúsica. Les més abundoses, pers,són les obres de carácter teatral.

C. Zino estudia l'obra de Brunititulada Metodo per la viola sequitoda 25 atudi, publicat per la casa edi-torial Ricordi.

Gràcies a les aportacions d'aquestscrítics, la personalitat del músic ita-lià és estudiada d'una manera defi-nitiva com a compositor fecund idistingit, virtuós del violí i pedagogd'aquest instrument. Alguns frag-ments extrets de les partitures deBruni, intercalats als estudis críticspublicats en aquesta obra, ens do-nen un tast del que és l'obra d'aquesteminent compositor, no prou cone-gut i estimat com es mereix. La sevacomposició és sempre clara, de fac-tura clàssica i d'inspiració fresca iabundosa.

La casa Lattes presenta l'obraamb tota cura.

F. BALDELLÚ, PREV.

UN LLIBRE NOU D'ALPINISME.—Ensassabentem per la revista <La Mon

-tagne», de març, de la pròxima apa-rició d'un Manuel d'Alpinisme editatamb la collaboració del «Groupede Haute Montagne= i del «ClubAlpin Français>, a la llibreria Dar-del de Chambery. Llibre d'unes700 pàgines que no dubtem queserá interessantíssim per als mun-tanyencs.

GAUDÍ I EL BARROc. —Amb aquesttítol l'escriptor crític d'Art JoanCassou publica en el darrer númerode (Formes), revista internacionald'Arts plàstiques (edició francesa),un estudi sobre l'autor del templeexpiatori de la Sagrada Família. Delnostre arquitecte diu que »tenia l'à-nima ingènua i original i que tractàl'arquitectura com ho hauria pogutfer amb la música o amb la poesia,per la sola exaltació del seu lirismepersonal, i, a la vegada, el consi-dera :com un d'aquests personatgesexcèntrics que Espanya es complaua produir ». Mr. Cassou estudia, ambjust criteri, tota l'obra gaudiniana,que no confon, però, amb aquest totultramodernista, que alguns qualifi-quen d'estil de tellerina ' (StyleNouille) Mr. Caussou acaba el seuestudi sobre l'obra de Gaudí, i diu:<L'art del gran català és un somnifantàstic, somni, però, que ha prescos, cos i muscles de gegant».

BIBLIOTECA DE TRADICIONS POPULARS.

El nostre consoci senyor Joan Ama-des ha iniciat la publicació d'una sè-rie de llibres folklòrics sota el títolamb què encapçalem aquestes rat-lles. Fins ara porta publicats quatrevolums, cada un dels quals tracta elsegüent tema: <El llenguatge de lesbèsties i de les coses>, «Tradicionspatriòtiques =, <Origen i sentit d'al-guns proverbis i <El tres i els nú-meros meravellosos» . Són volumsd'un centenar de pàpines, estampatscurosament sobre paper de fil, ambquinze exemplars, en japó, d'edicióreduïda.

NOTICIARI 261

NOTICIARIEL CAMÍ DE SANT ANIOL A T ALAIXk. -

En el tros de més mal passar d'a-quest camí, o sia, des del salt delVicari al salt de la Núvia, actual-ment s'està tallant tot el coscoll queIii ha a la seva vorera, arran del cin-gle, per a fer-ne carbó. Tota la utili-tat que amb això se'n pugui treureés molt petita si es compara amb elservei que fa al vianant. Si el camíés vestit de vegetació es conservamés la poca terra que hi ha, bo i nofent tanta impressió de perill lacinglera.

El CENTRE ha tingut cura de cridarl'atenció a l'Ajuntament d'Oix so-bre el particular.

SOBREVOLANT L'EVEREST. —El dia 3d'abril darrer dos avions anglesospilotats per lord Clydesdale i blacIntyre, que portaven d'observadorsBlacker i Bonnett respectivament,varen sobrevolar durant un quartd'hora el cim més alt de la terra.Les observacions i les fotografiesrecollides són de capital interés pera la cartografia incipient de la ca-dena de muntanyes que separa elTíbet de l'Índia.

A L'EVEREST, A PEu.—Encara hi haqui vol assolir <el sostre del món»,a peu. Les tretze víctimes que finsara han ocasionat les diverses i frus-tades temptatives, i la visita que arapels aires s'ha fet a l'Everest, nohan esporuguit ni han fet perdreesperances d'èxit a aquesta novaexpedició anglesa que, comanadapel notable alpinista Ruttledge, esprepara actualment

GRANS DESCOBRIMENTS FETS A PERSI`-POLIS, ANTIGA CAPITAL DE LA PERSIA,DESTRUÏDA I SAQUEJADA FER ALEXANDREMAGN E .—Entre les meravelloses des-cobertes que des d'alguns anys ençàs'han realitzat en les històriquescontrades del món antic, poques po-den comparar-se amb les que, en els

últims temps, s'han efectuat a laciutat que fou la Cort dels sobiransde la Pèrsia antiga.

El que últimament ha tornat a lallum el professor de la Universitatde Xicago Mr. Ernest Herzfeld, con-sisteix principalment en dues grausescalinates monumentals que tenenals murs en qué aquelles es desen-rotllen formosíssimes escultures enrelleu que cobreixen enterament elsplafons que els decoren.

Entre les escultures descobertesfiguren dos bustos colossals d'un és-ser fantàstic que té el cap humà,amb llarga i rasurada barba, segonsel conegut art assiri, i coronat ambalta tiara. El cos és (le toro alat.Aquestes figures, que formen el ca-pitell d'una columna, tenen l'origi-nalitat de no presentar les testesd'<unicornisa, com és característicdel primitiu art persa, sinó en formahumana, cona són els coneguts brausalats que flanquegen les portes delspalaus d'Assíria.

L'antiguitat clàssica no ha produïtres superior als relleus i a les escul-tures que decoren els murs de lesescales que condueixen al cadafalon s'alçà Aj5adoma, o sala de les Au-diències, de l'època de Darius (5 2 I-485 a de J. C.). Llargues teories deguerrers i portadors dels tributs deles vint-i -vuit ciutats sotmeses, figu-ren als plafons decoratius de les es-cales, així com també la típica re-presentació de la lluita del lleó ambel brau o el rei i altres escenes deguerra o de caça.

LES BALCONADES DE FUSTA. — Sónmolts els pobles de la muntanya ca-talana -Rupit n'és un d'ells- queles belles balconades de fusta de lesseves cases, són substituïdes per al-tres de ferro.

Hom hauria de fer-se ressó propde les diverses municipalitats afec-tades, per tal d'evitar que desapa-regui un dels tipismes més encisa-

262 BUJTLLETI DEL CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA

dors dels carrers estrets i costerutsd'un grapat de pobles i llogarretscatalans.

L'EXPEDICIO BELGA AL RuWENZORI. -El massís orogràfic del Ruwenzori,altrament conegut amb el nom de41untanyes de la Lluna >, está situata l'Àfrica Equatorial, a la frontera,entre l'Uganda anglés i el Congobelga. Fou ignorat deis europeusfins que, l'any 1888, l'exploradorStanley donà a conèixer la sevaexistència en el llibre «Through dar-kest Africa».

Durant més de quinze anys, la di-ficultat dels transports, la densitatde la vegetació i la persistència deles boires en aquesta regió, rebutja-ren les temptatives d'ascensió denombrosos exploradors; i no fou tipsa l'any 1906 que l'expedició del Ducdels Abruzzos, portada a cap metò-dicament i amb gran luxe de perso-nal i d'equip, arribà a trepitjar elscims, fins llavors verges, del massísdel Ruwenzori

Darrerament ha rebut la visitad'uns altres expedicionaris, entreells Humphreys i Shipton. El primerva prendre fotografies des d'un avió,vol per al qual hagué d'esperar sismesos; i el segon actualment forniapart de ]'expedició anglesa a ]'Hi

-malaia del 1933, comandada perRuttledge.

La missió científica belga del 1932ha explorat el Ruwenzori pel ves-sant Occidental, part desconegudafins ara, ha efectuat les següents as-censions:

Primera ascensió, de ]a punta Al-bert (5.100 ni.) i punta \Iargueritte(5.125 m.); primera ascensió per lagelera Alexandra, punta Alexandra(5.105 m.) i 11loebius (4.225 m.); pri-mera ascensió per l'Oest; Kraeplin(4.792 m.) primera ascensió; puntaHélène per la paret oriental.

Els exploradors que prenguerenpart en aquestes ascensions forenels senyors X. de Grunne, cal) de lamissió; Ganshof, Sehryver, de ]a Va-llée Poussin, Solva y , Marlier, Michoti Joseph Georges. Aquest últim, guiade l'expedició, que porta fetes algu-

nes de les més interessants escala-des de máxima dificultat dels Alps,declarà que l'ascensió de la puntaHélène perla paret E. representavaper a ell una de les més belles gestesacomplertes en la seva existència.

EL TEMPLE VOTIU DEDICAT A VENUSPER JULI CÈSAR. Les excavacionsque per ordre de Mussolini homporta a terme a Roma, per al des-cobriment del Fòrum de Cèsar i deltemple de Venus Genetriu, han pro-duït la troballa de veritables mera-velies, entre les quals figura el san-tuari a la deessa de l'amor, de quipretenia descendir el vencedor dePompeu a la batalla de Farsàlia(Any 48 a. de J. C.). Tan bon punttornà Cèsar a Roma, començà laconstrucció del monumental conjuntd'edificis que formaven el fòrum delseu nom. Encara Palladio poguéveure el segle xvi el santuari votiuque no és el que erigí Cèsar. Erarodó, com el temple de Vesta alForum Boarium, i hi posà una està

-tua de Venus, esculpida per un es-cultor grec anomenat Arcesilaus, il'enriquí de pintares, estàtues jo-ies, etc. Resultant petita la primitivarotonda per a la gran deessa, fouconstruït el temple, els vestigis delqual s'han conservat, perú no 1'anti-quíssim temple ara de bell nou tor-nat a la llum.

UN LLOC IDEAL PER A CAMPAR.—LaPrimavera, amb els seus encisos, ensconvida a conviure amb la naturautilitzant la tenda. Catalunya estàrublerta de ]lots, tots ells ideals pera fer-hi una acampada. Des d'aques-tes pàgines anirem assenyalant di.versos indrets on sigui factible aixe-car un campament i on estigui apa

-rellada la bellesa del lloc amb lafacilitat de comunicacions i de pro-veïments

El poble de Rupit, entre les Gui-lleries i Collsacabra, és prou conegutper a donar-lo a conèixer. El queno ho és tant són els seus voltants,especialment les voreres de la rieraque porta el seu nom. Seguint elcamí que per sota de l'ermita de

NOTICIARI 263

Santa Magdalena mena a Sant Joande Fàbregues, es troba, als deu mi-nuts del poble, un saltant; per ací espassa a l'altra banda, i entre aquestlloc, on hi ha enrunat el molí d'EnRodó, fins a la casa i el salt de Sa

-llent hi ha petites praderes que sem-blen fetes expresses per a aixecar-hi la tenda, o tendes. Els diversossaltants amb els gorgs corresponentshi fan unes piscines naturals, onhom es pot sadollar a pleret delsbenifets d'aquelles cristallines ai-gües, que més avall llisquen damuntde suaus pendents de roca, unes ve-gades, i altres mig amagades per unaexuberant arbreda, que fan del llocuns veritables paradissos oceànics.

EL CAMÍ DE CASTELL DE L'ARENY ALA .LUSA ESTÁ APARIAT. —Ha estat ar-ranjat el camí de l'Escalell, que s'u-tilitza per a anar des del Sot de laClusa a Castell de l'Areny o a Vi-lada. Avui s'hi pot passar sense capperill i és molt recomanable fer-hopel pintoresc que és el contemplar entota la seva extensió l'alta cinglera.

NOUS DESCOBRIMENTS A HERMÓPOLIS.TEMPLES GRECS I GRECO-EGIPCIS.—Ara,de poc, han tingut lloc interessantsdescobriments a Egipte, en un llocfins avui no explorat, situat a po-nent de l'antiga ciutat d'I-lermòpo-lis. Les excavacions han estat por-tades a terme per l'arqueòleg Dr. Sa-my Gabr, de la Universitat egípcia,el qual diu que ha <desenterrat»diferents carrers, amb edificis a ban

-da i banda, i temples del períodecomprès entre el primer segle abansde J. C. i la segona centúria de lanostra Era. Un d'aquests temples ésgrec, amb un altar, gairebé intacte,al davant d'aquell, és una imponentconstrucció greco-egípcia. A més, hidescobrí unes cases adornades ambcolumnates i construïdes amb pedrai maons, ]'interior de les quals estàdecorat amb boniques pintures, quedemostren un coneixement perfectede la perspectiva i dels clars -obs-curs. Una d'aquestes pintures re-presenta Plutó, el Déu infernal, enl'acte del rapte de Perséfona (o Pro-

serpina). Decoren les parets pintu-res que figuren marbres i pòrfirs,d'un efecte magnífic.

A més s'ha descobert un templedel segle tercer abans de J. C. i duescolossals estàtues de Ramsés II.

PEGUERA.— ÉS un bon centre d'ex-cursions i un punt indicat per ainiciar l'ascensió als Rasos de Pe-guera i serra d'En Cija. La principaldificultat per a sojornar a Pegueraera l'hostal, on mancava de tot, finsde llit. Avui es pot trobar una aco-llida regular per a quatre companysa casa del ferrer de la Companyiade l'explotació forestal. Per a unaexcursió més nombrosa, escrivintamb temps, es podria solucionar. Lacasa esmentada es troba a un cente-nar de metres, aigües avall, del Xa-let residència de l'enginyer de laCompanyia, La Cantina. Per a avi

-sar serveix l'adreça que segueix:Emili Sabata, per Seres, Peguera.Teniu en compte que el correu liporten cada dos o tres dies.

VALLCEBRE. — BERGUEDÀ. — Excur-sions númS 22 i 113. - Actualments'està construint la carretera que,sortint del collet d'Eina, ha d'anara Saldes i Goso] passant a un pocmés de trenta minuts de Vallcebre;la construcció del primer tros estàbon xic avançada.

Una variant interessant de l'iti-nerari núm. 22 és passar pel típicgrau de la Foradada, prop de CanClotet, en els cingles de Vallcebre.

GUIA DEL RIPoLLis.— Itinerari nú-mero 14. Ripoll a Vidabona. Serrade Sant Aman. Si hom vol estalviar

-se de fer a peu els 4 quilòmetres decarretera que hi ha de Ripoll a laBarricona, pot corregir l'itinerari enaquesta forma:

Poc després del . quilúmetre 1, a màesquerra, es troba 1'agtieducte de]canal; seguir el corriol que hi mena,passa per sota d'una de les arcadesi s'enfila a Can Palou, tocant el costatoposat de 1'agoeducte. Bon camí debast, es va enfilant serra amunt.

30 na. - Coma de Llavosa. Agrupa-


ment de dues pagesies de bell as-pecte. Es passa arran mateix per uncamí carreter que es deixa tot seguita la dreta. Seguir el camí de bast del'esquerra, ben fressat, i que es des-cabdella entre una bella pineda.

i h. 25 nz —Adroguer, casa de pa-gès, on es retroba el camí esmentatde l'itinerari núm. 14.

VARIANT EN EL CAMÍ DE TALAIXA AOIx.—El camí que de baixada pas

-sava per la vora esquerra de la vall,avui les pluges l'han fet intransita-ble. Ara cal seguir, des de l'hostalde Talaixà, la vorera dreta de lavall, passant a la mitja hora per lapagesia del Vaquer, i en altre tantpel Molí i can Samsó, al peu del riuLlierca, que es travessa per unespalanques.

UN CURIÓS DESCOBRIMENT. —Una ca-sa del temps d'Abraham que mostracom eren les habitacions d'Ur delscaldeus la vintena centúria a. de J. C.

L'arqueòleg Mr. Woolley, a quisón degudes les interessantíssimestroballes en ]'emplaçament de la bí-blica ciutat d'Ur ha donat comptedarrerament riel descobriment d'unagran casa particular que situa alcarrer del Paternoster, número onze.Les tres portes que s'obren a laplanta baixa fan creure que hi hau-ria una posada o Khan. Les parets,d'una solidesa extrema, sostenen laconstrucció, la qual està proveïdad'escales que posen en comunicacióels tres pisos de què es componial'edifici, cobert aquest d'un terrat,molt semblant a les cases dels àrabsd'avui. Al pis baix, agrupats al voldel pati central, hi ha diverses de-pendències. A la part posterior dela casa, es construí la capella do-mèstica i dues petites cambres.Aquesta primitiva construcció fou,amb el temps, ampliada amb laconstrucció d'una gran sala de rebrei de sis cambres; tot donava a ungran pati. S'han descobert la cuinai les cambres del servei. Els mate-

rials de construcció són els maons,el guixi l'argila cuita. La casa nosols devia ésser confortable, sinóque, a més, era conforme amb elscostums del país i de l'època i àd-huc luxosa.

Mr. Woolley, amb motiu d'aques-tes troballes, observa que hi ha mol-tes semblances entre les idees reli-gioses dels sumerians i les delsantics hebreus.

CAMPIONATS INTERNACIONALS D'ESQUíDEL 1933. Campionats de la FIS.-(Noruega no hi pren part).

Descens, especial: Hans Hauser(Austria); fons i salt, combinats:Sven-Erikson (Suècia); descens i sla-lom, combinats: Anton Seelos (Aus-tria); salt, especial: Marcel Raymond(Suïssa); 5o quilòmetres: Velí Saari-nen (Finlàndia); 18 quilòmetres: En-glund (Suècia); cursa de relleus pernacions: Suècia; descens, fons i salt,combinats: Ernst Feliz (Suïssa).

Principals camz ion s nacionals: Ale-manya, Mas Fischer; Amèrica, OttarSaetre; Finlàndia, Lauri Valonen;França, Raymond Berthet; GranBretanya, S. C. Hudson; Hongria,Jan Marusarcz; Itàlia, Severino Me-nardi; Noruega, Olav-Lían; Polònia,Isidor Lusczek; Suècia, Oscar-Hult-berg; Suïssa, Walter Prager; Txecos-lovàquia, Antonin Barton; Iugoslà-via, Simunek.

Jubilars d'Hollnzenkollen: 50 quilo-metres. Sigurd Vestad (Noruega);17 qms. i salt, combinats: Hans Vin-jarengen (Noruega); salt, especial,Arne B. Christiansen (Noruega).

Quilòmetre llançat de St. llforits.'Esquís especials: Huber (Austria),126,983 quilòmetres-hora; Esquís decursa: Kainersdorf (Suïssa), 124,913quilòmetres-hora.

Derby de la Parseun: Seniors: Ot-to Fürrer, 16 ni. oI s.; da m es: Mar-garett Bertsch (Davos).

Campionat de salts de Villars-Bre-tag'e: Marcel Raymond: 70, 72 i 75 m•Rècord oficial del trampolí (fora deconcurs): Sígmund Ruud: 84 111.

Redacció: carrer del Paradís, 10, pral.-B arceloua.-Telèfon 19385

centre excvrsion i sta de catalvn ya club catala … · els claustres d'elna 223 septentrional...

Documents