El diumenge 19 d’abril Constantí TorresBosch va aconseguir fer cent cims dels pro-posats per la FEEC. El número cent ha es-tat un cim emblemàtic, el Tossal dels tresReis, ubicat als Ports i lloc on convergeixenCatalunya, Aragó i el País Valencia. Éstambé el sostre comarcal del Montsià. Hagaudit molt pujant a totes aquestes talaiesescampades per tot Catalunya, ha desco-

bert indrets on no havia estat mai i ha culti-vat dues activitats que l’apassionen: fermuntanya i conduir cotxe. Per aconseguir-ho, ha estat acompanyat de familiars,amics, companys de feina malgrat que al-guns cims senzills els ha fet en solitari. Vala dir, també, que ha pasat moltes hores aInternet buscant ressenyes i fotos dels llocsque després ha visitat i baixant-se itinerarisper fer les aproximacions amb el cotxe.

Últimament la coral del nostre institut haestat molt enfeinada participant en moltsactes. El dia 26 de març el nostre institutva participar a la I Mostra de Música Esco-lar que es va celebrar a l’Ateneu de Tàrre-ga. Els nostres alumnes de segon, tercer,quart d’ESO i primer de Batxillerat vancantar les cançons: El que diuen elsarbres, de Feliu Ventura, Hijo de la deLuna, de Nacho Cano i Txoria Txori, deMikel Laboa. Al final, tots plegats van can-tar Alegría del Cirque Du Soleil. A part delnostre institut, van participar-hi també l’IESAlfons Costafreda i l’IES Lo Pla d´ Urgell.

La coral ha actuat també en els premisSant Jordi 2009 amb una actuació musical

en la que van cantar Txoria Txori de MikelLaboa i una barreja de l’Emigrant, d’Ama-deu Vives, i Clandestino, de Manu Chao.També han participat en una gravació demultiples cançons: Txoria Txori, Alegria,Vespre, En tres minuts, Allò que diuen elsarbres, Imagine i Hijo de la luna i altres.Igualment destaquem la trobada de Coralsa Barcelona el dia 29 d’abril, on més de100 corals i 4000 cantaires varen cantaral Palau Sant Jordi. En aquesta sortida lanostra coral també va actuar a la sala ovaldel MNAC (Museu Nacional d’Art de Ca-talunya). La propera actuació sera el dis-sabte 6 de juny en durant la celebració definal de curs.

Cent Cims. Repte asso-lit per Constantí Torres

La coral del IES Manuel de Pedroloen plena activitat

Lligats per uns títols llatins que els co-hesionen, els contes de Venim de Romasón, segons Jordi Capdevila en una res-senya al diari Avui, un sorprenent recullsobre la vida actual en el sentit que totsvenim de la civilització romana, peròpoc s’ha avançat en dos mil anys desdel punt de vista humà. Afegeix Capde-vila que Casals utilitza una ironia fina i

una riquesa lingüísticaper mostrar un retaule dela mediocre societat ca-talana actual.

A Venim de Roma Llu-ís Casals presenta trenta-quatre contes diferents,amb personatges diver-sos que viuen històries in-esperades, però més ha-bi tuals del que potsemblar a ull nu. Són re-lats de ficció, però inspi-

rats en la realitat. L’autor es mostra inci-siu, a vegades condescendent, però so-bretot irònic, un recurs que acostuma autilitzar. Rara avis, Mare Nostrum oAlea iacta est són alguns dels títols d’a-quests contes. I és que cada un té un tí-tol en llatí, una llengua que sempre haagradat al nostre professor de català ique, en aquest cas, li ha servit com apetit nexe d’unió entre els diferents re-lats. També contribueix a aquest joc lite-rari el títol, Venim de Roma. Lluís Casalsrecorda que “sempre diem que tots elscamins van a Roma, però també cal dirque en venim, a través de la llengua i lacultura”.

Sembla que de moment el Lluís no técap més projecte literari a l’agenda. Totjust fa cinc anys que va començar a es-criure i assegura que per a ell l’escriptu-ra és “un plaer personal” i per tant, diu,prefereix “no forçar la màquina”.

Lluís Casals Pont és llicenciat enfilologia catalana i fa trenta anysque es dedica a la docència. Ac-tualment és professor de llengua i li-teratura catalanes del nostre institut.Viu a Tàrrega des de 1989. Ha pu-blicat Malanyeu, imatges i mots(2004), un llibre que combina l'estu-di toponímic i dialectològicamb la reflexió sobre les an-tigues formes de vida d'a-quest poblet de l'Alt Bergue-dà amb el qual està vinculatfamiliarment. L'any 2005 vaguanyar amb Introibo el pri-mer premi de novel·la Ra-mon Roca Boncompte. Ve-nim de Roma epresenta laseva primera incursió en elcamp del conte.

Venim de Roma, el nou llibre de Lluís Casals

TLC

TLC

Els alumnes de mitologia de primerd’ESO pels voltants de Sant Jordi van ju-gar a ser per un dia els déus de l’Olimp.Durant gran part del curs han hagutd’aprendre la gran i complexa famíliaolímpica. Sabríeu conèixer a la fotoZeus, Hera, Posidó, Hades, Urà, Cro-nos, Demèter, Atena, Atles, Apol·lo,Hermes, Ares, Hèrcules, Eros, Afrodi-ta, Persèfone, Gea, Àrtemis, Rea?

Un dia a l’Olimp

El Departament de llengua i literatura catalanes del nostre centre va convocar per

Sant Jordi el tradicional premi literari, que va ser lliurat en un acte acadèmic a la

sala d’actes Jaume Pons el mateix dia 23 d’abril. Com a novetat d’enguany desta-

quem l’homenatge que es va fer al poeta grec Konstandinos Kavafis en ocasió del

75è aniversari de la seva mort.

El lliurament de premis es va realitzar durant les dues últi-mes hores del matí. En el cas de batxillerat va ser un actecurt de mitja horeta atesa la poca participació dels alum-nes. En canvi els alumnes d’ESO van participar molt mésen totes les categories dels premis Sant Jordi. Els premisvan ser lliurats per membres de la directiva i delclaustre de professors. Com en anteriors edicions,els alumnes de batxillerat de literatura catalanavan col.laborar com a jurat de la categoria A,mentre que el jurat de les categories B i C el vanformar els professors del Departament de Català.Per fer l’homenatge a Kavafis, Mireia Ribó va lle-gir en català el poema Termòpiles, i Adrià Lomasun fragment del poema Ítaca. Van acabar l’home-natge els alumnes de grec de primer de batxilleratJordi Corpas, Roger Roca, Núria Moleres i MíriamGutiérrez, que van llegir un fragment del poemaÍtaca en grec. Després va haver-hi una actuació delgrup de cant coral i conjunt instrumental de l’insti-

tut. Pel que fa a l’ESO, primer va haver-hi l’actuació delgrup de cant coral i conjunt instrumental de l’institut, des-prés es van llegir uns poemes d’autors catalans i finalmentes van lliurar els premis Telèmac, concurs de díptics i SantJordi.

Els premis literaris

TítolAlumne

PremiCategoria A: 1r premi Els qui es queden Amàlia Calderón Argelich. Segon BCategoria B: 1r premi Noves lleis d’educació Berta Jové Batallé Tercer B

2n premi Consciència, per què? Judith Bergadà Pijuan. Tercer AAccèssit El Món Sònia Serra Giménez. Tercer BCategoria C: Grup d’alumnes de segon de batxillerat coordinats per Rosa Garcia que col·laborenen l’apartat Mass Media del Telèmac: David Camarasa, Martí Casals, Oriol Cos,Heura Marimon, Maria Oromí, Miquel Ramon, Maria Camats, Rosa Farré,Jordi Petit, Raquel Pijuan i Laura Solé.

Premi Telèmac

Aquest any el concurs de díptics do-nava a conèixer la problemàtica am-biental que suposa un mal ús de l’alu-mini. El guanyador del concurs dedíptics 2009 va ser Oriol Solé dequart d’ ESO. El díptic guanyador vaser enviat per carta a tota la comunitateducativa del nostre centre, per tal dedonar a conèixer la problemàtica am-biental que comporta un mal ús de l’a-lumini.

TLC

Oriol Solé, guanyador del concurs

de díptics

Concurs de díptics

TLC

Categoria A: 1r premi La nit plena d’esperança Ivette Ruiz Roca. Primer B

2n premi Ecoterrorisme Amàlia Calderón Argelich. Segon B

3r premi El roserSandra Moreno Garcia. Primer B

Accèssit La platjaClàudia Serrano Amenós. Primer B

Categoria B: 1r premi Història d’un final fatal Cristina Cos Bonet. Tercer B

2n premi El valor de les coses Judith Bergadà Pijuan. Tercer A

Accèssit Les colònies Marta Mercé Minguet. Tercer B

Categoria C: 1r premi T’esperava somiant Judith Carrasco. Primer batxillerat B

Prosa i Vers

TítolAlumne

Premi

Kavafis va néixer a Alexandria,Egipte, el 29 d’abril de 1863. Va serun poeta grec i la principal figura lite-rària de la literatura grega del segleXX. Va treballar com a periodista i fun-cionari. Tot i ser poc famós en vida, lesseves obres van esdevenir populars uncop mort. La seva atípica temàtica for-tament urbana i introspectiva i senseembuts sobre l'orientació homosexualdel poeta va demorar-ne l’acceptació,encara que la dècada de 1960 el vaconvertir en una icona de la culturagai. Konstandinos Kavafis va ser, sensdubte, el més universal dels poetesgrecs. Cal acceptar sense reserves queen la figura de Kavafis, més que encap altre poeta grec, l’entera tradiciócultural i literària grega constitueix l’es-sència de la seva poesia. Amb Kava-fis, la poesia grega va assolir un lloc

en la literatura moderna i cap autor grecno ha exercit universalment una influèn-cia comparable a la de l’alexandrí.

La cultura catalana també ha acollitl'obra de Kavafis com un referent depes. El va descobrir, com qui diu, CarlesRiba en les seves ja llegendàries traduc-cions de 1962. Posteriorment ens hanarribat les traduccions integrals de JoanFerraté, Alexis Eudald Solà i Antoni Ave-llà i Bartomeu Garcés. Qui no coneix lacançó Viatge a Ítaca de Lluís Llach? Undels millors poemes històrics de la poe-sia catalana contemporània, Dux a Ta-rraco d'Enric Sòria, és de clara inspira-ció kavafiana. El conte Nit de 1911,inspirat en Kavafis, és l'obra mestra dela narrativa breu de Maria Àngels An-glada. Podem rastrejar la presència dela influència de Kavafis en poetes ac-tuals com Francesc Parcerisas, Joan Mar-garit, Carles Miralles, Ponç Pons, AntoniVidal Ferrando, Pere Rovira o ManuelForcano.

Homenatge a Konstandinos Kavafis en commemoració del 75èaniversari de la mort del poeta