Apunts Gràfics, SL., no es fa respon-sable de l'opinió personal dels col·laboradors a Celsona ni de les errades en què aquests puguin incórrer. I es limitarà a publicar la correcció en una fe d'errades a l'edició següent de la revista. Apunts no cobrirà els danys o perjudicis que qualsevol error pugui ocasionar.Queda reservat tot el contingut, i no se’n pot reproduir per mitjans físics, òptics ni informàtics cap part sense ordre expressa de l'empresa editora.

Celsona Informació és pos-sible, setmana rere setmana, gràcies a l’aportació de molts col·laboradors que, de mane-ra totalment desinteressada, ens ajuden a complementar tota la informació que aquí veieu publicada.A tots ells, moltes gràcies.

Formen part de l’equipde suport de Celsona:Pep MiaCandi PujolLluís CornetJ. ClavéMarcel RiberaMontserrat RiuEnric SerraF. TorresJ.H.Ramon GualdoJordina Tarré

Agraïments especials a:

973 481719Telèfon

Foto Llàtzer

Direcció: Josep M. BorésRedacció: Ramon Estany Josep M. Montaner Dolors PujolsEdició: Francesc Xavier

Montilla Marta CasesTextos: Eva JanéPublicitat: Manoli OrtigosaOficina: Ctra. de Torà, 25 25280 SOLSONAinfo@elsolsones.netwww.elsolsones.netDip. Legal: L-267-19971.350 exemplars

El primer número de Celsona Informació va sortir el 4 d’abril de 1997

Solsona Servei de Premsa de l'Ajuntament de Solsona

Uns 400 avis celebren la tradicional torronada de Solsona

Carles Vega participa per primer cop a la festa nadalenca

Prop de 400 persones van participar dilluns a la tarda a la Festa de Nadal per als jubilats i pensionistes del Solsonès, organitzada per la regidoria d’Acció Social de l’Ajuntament de Solsona al pavelló poliesportiu. Nadales, una torronada i ball van amenitzar la celebració, que va comptar per primer cop amb la pre-sència de Carles Vega, director dels Serveis Territorials del Departament d’Acció Social i Ciutadania a Lleida.

Per encetar la festa, els dos clubs de jubilats de la ciutat van entonar algunes cançons de Nadal. Abans, però, van obrir l’acte l’alcalde, Xavier Jounou, Carles Vega i David Rodríguez,

regidor d’Acció Social. L’alcalde va demanar la complicitat de l’auditori, gran part del qual “ha conegut la privació de molts béns en temps passats”, perquè “en aquests moments que s’albira la crisi i ja es pateix, intentin inculcar la cultura de l’esforç i l’estalvi en els joves que tenen a prop”.

Els avis van berenar amb una torronada i, finalment, van ballar amb la música d’Elisabet Majoral. Entre els assistents, també hi havia el bisbe, Jaume Traserra, representants de diversos consistoris de la comarca, el gerent del Centre Sa-nitari, Joan Domènech, i membres dels consells de la gent gran de Solsona i el Solsonès.

La Barra del Mia

... n'hi ha qui els toca la loteria!!

� 600 - Dimecres, 24-12-2008

Solsona Ramon Estany

L’administració de loteria de Solsona s’estrena en la Rifa de Nadal amb un cinquè premiL’administració de loteria número 2 de Solsona ha estat agraciada per primer cop, després de set anys d’activitat, amb un premi de la Rifa de Nadal

L’administració de loteria número 2 de Solsona ha estat agraciada per primer cop, després de set anys d’activitat, amb un premi de la Rifa de Nadal. Aquesta administració, l’única en funcionament a la capital solsonina, va vendre una sèrie d’un dels cinquens premis, el 30.227 i va repartir uns 50.000 euros. Segons van explicar els responsables de l’administració La Vinya, situada al centre de Solsona, al carrer del Castell, el número es va vendre en dècims a la guixeta i, per tant, haurà estat molt repartit. També, molt probablement s'haurà venut a

Una reproducció del Gegant Boig de Solsona llueix a l’interior de l’establiment un cartell amb el número premiat. Segons Miquel Vila, fill del propietari de l’administració, és possible que fins i tot hagin ‘pessigat’ algun altre premi, però ‘no hem tingut temps de mirar-ho’, explicava. Vila deia orgullós que tot i no haver venut mai cap premi, durant els set anys de funcionament de l’administració, cada any retornen a l’entorn del 80% de l’import de la loteria venuda amb premis menors.

En Miquel Vila, fill de l'administrador, atenent els mitjans. Ha venut 10 dècims del 30.227

través de les Boges, paquets de 10 números diferents acabats en terminacions del 0 al 9. Habitualment, des que la van obrir, aquesta administració retorna el 80% de la loteria venuda per la Rifa de Nadal.

El número que s’ha venut a Solsona no s’havia demanat des de l’administració, sinó que és una de les sèries que l’ON-LAE hi envia per vendre.

La Vinya l’administren des de fa set anys Marcel·lí Vila i Aurèlia Colell. Colell ja havia portat una altra administració de loteria a Solsona, la número 1, que era d’una seva tieta i que quan va tancar va deixar la capital solsonina sense cap despatx oficial de venda de loteria. Ara fa set anys van aconseguir obrir la número dos, tot i que actualment és l’única administració que funciona a Solsona.

�600 - Dimecres, 24-12-2008

Solsona Servei de Premsa del Consell Comarcal del Solsonès

Atorgament del Premi Signum 2008

El Consell Comarcal del Solsonès atorgà divendres passat el dotzè Premi Signum

Aquest reconeixement, instau-rat per primera vegada l’any 1997, té el seu perquè en el signe identificatiu del propi Consell Comarcal del Solsonès, inclòs des del 1993 en el marc de les operacions de modernització d’aquest organisme, iniciades amb el trasllat a aquesta nova seu del Palau Llobera.

El conegut logotip representa-tiu del Consell Comarcal del Solsonès

vol simbolitzar un segell d’eficàcia, responsabilitat i seriositat en totes les tasques i operacions que encapçali, tal com ho era antigament un precursor d’aquest signe i que trobem en l’espai de les signatures de nombrosos documents que donen fe de les donacions, transaccions i relacions dels nostres avantpassats.

El podem observar a partir de la paraula Signum (sig+num), que precedia el nom dels signataris de les donacions, pactes o tractes reflectits en els pergamins medievals.

Basant-se en la representativitat que ostentava i ostenta aquest segell, i allò que significa per a nosaltres, el Consell Comarcal del Solsonès va prendre amb orgull, ara fa dotze anys, la iniciativa d’instituir els Premis Signum.

La Fundació Francesc Ribalta, integrada per persones coneixedores de la realitat social, cultural i històrica de la co-marca del Solsonès, ha valorat i madurat durant el transcurs dels darrers mesos aquelles persones i institucions possibles mereixedores del guardó.

Un premi que el Consell Comarcal del Solsonès atorga anualment, per tal de reconèixer la tasca i l’exemple de totes aquelles persones i institucions de dins i de fora de la comarca que hagin destacat al Solsonès, tant per la seva vàlua professi-onal com per la seva qualitat humana en qualsevol dels àmbits possibles, siguin de l’esport, científic, humanitari, mèdic, artístic, cultural, social o polític, entre d’altres.

De l’anàlisi i valoració de persones, entitats i actuacions històriques que en el decurs de la vida social solsonina han tingut una transcendència significativa, i que ha estat sempre plausible per a tots aquells que formem part d’aquesta ciutat, el Consell Comarcal del Solsonès proposa que enguany sigui destinatari del Premi Signum el senyor Enric Serra i Mayà.

Per la seva trajectòria professional al capdavant de diver-sos establiments relacionats amb la seva professió, l’hostaleria (Hotel Gran Sol, Hotel Sant Roc, Restaurant Font de Goters, Restaurant Mare de la Font).

Per la seva vinculació i dedicació amb diverses entitats, tant de l’àmbit de l’esport (Club de Tennis i Club de Futbol Solsona), com de l’àmbit associatiu (Gremi d’Hostaleria del Solsonès, Centre d’Iniciatives i Turisme del Solsonès, Fede-ració Provincial d’Hostaleria de Lleida, Confederació Pro-vincial d’Hostaleria de Catalunya, Confederació Empresarial de Madrid…), on han destacat els seus esforços per donar a

conèixer i promocionar els atractius i els recursos de la comarca, i també, per la seva entrega en l’àmbit social, com és el cas del SOL del Solsonès.

I pel seu carisma humà, per la seva generositat i entrega a tothom qui ho ha necessitat i li ha demanat ajuda.

És per tot això i molt més, que el Ple del Consell Co-marcal del Solsonès, ha acordat atorgar el premi SIGNUM d’enguany al senyor Enric Serra i Mayà.

El ple del Consell Comarcal va llegir el veredicte del Premi Signum 2008

� 600 - Dimecres, 24-12-2008

�600 - Dimecres, 24-12-2008

Solsona Servei de Premsa de l'Ajuntament de Solsona

L’Ajuntament de Solsona ha avançat un pas més per desencallar la urbanització del nou polígon industrial de Santa Llúcia. El Ple municipal ha aprovat inicialment per unanimitat el Pla parcial del sector, presentat per l’Institut Català del Sòl (Incasol). El projecte abasta una superfície de 43,5 hectàrees –les tres hectàrees restants corresponen a la primera fase d’urba-nització, que s’està desenvolupant en aquests moments. El con-sistori preveu que el 2009 comencin les obres de la segona fase, que permetrà ampliar l’oferta de sòl industrial de la ciutat.

Els terrenys del Pla parcial afecten una dotzena de propi-etats, de les quals Incasol n'és el propietari majoritari en més del 60 per cent. En tot l’àmbit hi ha nou masies, de les quals quatre tenen un cert interès històric i arquitectònic i cinc són en desús. Tal com va exposar al Ple el regidor d’Urbanisme, Martí Abella, el projecte preveu una “cessió important per a equipaments públics”. En aquest aspecte, s’hi inclou la conservació de quatre masies, una parcel·la de 5.000 metres quadrats, que es destinarà al nou parc de bombers i l’heliport, i una parcel·la que se cedirà a l’Amisol per a ampliar la capacitat del seu centre de treball. El Pla preveu dues tipologies d’indústria, aïllada i entre mitgeres.

Segons la distribució de la superfície establerta, un 26,19% correspondrà a zones verdes –una part d’aquestes mantindran el seu aprofitament agrícola; un 13,06%, a vialitat; un 7,1%, a equipaments; un 3,45%, al sistema hidrològic, i un 0,06%, als sistemes tècnics. El sector tindrà 216.154 metres quadrats de sostre construïble.

Urbanització en dues fasesLa voluntat de l’Incasol és abordar la urbanització en

dues fases (PAU 2 i PAU 3), atesa la magnitud de la inversió prevista. Pel que fa al calendari dels tràmits restants i l’inici de les obres, el Pla parcial fixa que un cop se’n superi l’aprovació definitiva, els treballs s’iniciaran en un termini de sis mesos.

Solsona aprova el Pla parcial del polígon industrial de Santa Llúcia El consistori preveu que el 2009 s’iniciaran les obres d’urbanització de la segona fase

Una vegada es publiqui l’acord de Ple de l’aprovació inicial, el projecte se sotmetrà a informació pública per recollir·ne les possibles al·legacions abans de fer·ne l’aprovació provisional i elevar·lo a la Comissió d’Urbanisme per al vistiplau definitiu. Mentrestant, l’Incasol redactarà el projecte d’urbanització del polígon.

Per tot això, Martí Abella confia que el 2009 es podran iniciar les obres de l’àmbit PAU 2, de 21,5 hectàrees. D’aquesta manera, “quan se superi la crisi en què estem immersos la ciutat estarà preparada amb més dotació de sòl industrial”. Actualment s’estan executant els treballs de construcció d’una rotonda que donarà accés al nou sector des de la carretera C·55 i millorarà la mobilitat a tota la zona industrial.

La nova zona industrial se situarà al costat de la carretera C-55, a tocar del polígon Pronisa

� 600 - Dimecres, 24-12-2008

�600 - Dimecres, 24-12-2008

Solsona Servei de Premsa de l'Ajuntament de Solsona

Solsona aprova un pressupost ‘ajustat’de 12,4 milions d’euros per al 2009

El capítol d’inversions ascendeix als 5,9 milions d’euros, un 8,8% inferior a l’exercici actual

El Ple municipal de Solsona ha apro-vat el pressupost general per al 2009, que ascendeix als 12.431.149 euros. Aquesta xifra representa una reducció del 3 per cent respecte el pressupost de l’actual exercici. A inversions reals es destinen 5.923.699 euros, un volum de 8,8 per cent inferior al 2008. En l’últim plenari de l’any, es va donar llum verd al pressupost amb els vots afirmatius dels membres de l’equip de govern i els vots contraris del grup municipal de CiU.

“El govern municipal ha intentat disse-nyar un pressupost tan ajustat com hem pogut ateses les previsions econòmiques”, va ponderar l’alcalde, Xavier Jounou. “Hem mirat de ser molt restrictius en allò que hem pogut i realistes on calia”, va afegir en la presentació dels comptes. En aquest sentit, va remarcar que és en regidories com la d’Acció Social on “no podíem renunciar a destinar-hi recursos, atès el caràcter marcadament social d’aquest executiu”.

Pel que fa al pressupost ordinari, disminueixen les partides d’Urbanisme i obres, en un 15%; Educació, en un 8%; Cultura, en un 15,5%; Esports, en un 4%; Joventut, en un 20%, i Turisme, en un 21%. Per contra, s’incrementen les partides del Vinyet, en un 40% ·per al manteniment de camins; d’Acció Social, en un 56%; de Medi Ambient, en un 4%; Comunicació, en un 25%, i Polítiques d’Igualtat, en un 50%. Així mateix, es dota la regidoria de Participació Ciutadana de 10.000 euros.

Precisament aquesta política d’increments i reduccions de pressupost va ser un motiu al·legat per CiU per no donar suport a aquest punt del Ple. Entre altres arguments, el regi-dor Josep Antoni Pelegrina va criticar el fet que en dos anys consecutius es redueixin els recursos d’urbanisme i de parcs i jardins, “malgrat que la ciutat va creixent”. També va qües-tionar l’increment en comunicació, si bé el regidor corresponent, David Rodríguez, va justificar·lo en el fet que s’hi inclouen conceptes nous o que s’ubicaven en altres partides, com la quota de Localret, el manteniment de la xarxa d’Internet sense fils o bé el servei de missatgeria a mòbil (SMS).

Pelegrina també va qüestionar la partida de participació ciutadana, un punt que van defensar el regidor Martí Abella i l’alcalde. Abella va aclarir que aquests di-ners es destinaran al procés participatiu del POUM, per al qual es contractarà un servei extern. A més, Xavier Jounou va afirmar que “tenir una regidoria sense partida pressupostària era un contrasentit”.

Així mateix, en l’apartat d’ingressos, el regidor de l’oposició va criticar l’increment dels impostos directes, que és del 10%. En aquest punt, Jounou va subratllar el fet que en els impostos indirectes es percep notablement la baixa d’ingressos a les arques municipals. Concretament, es redueixen en un 49,6% els recursos recaptats per llicències d’obres.

Illa Cultural i sala polivalent, principals inversionsQuant al capítol d’inversions, la construcció de la

biblioteca a l’Illa Cultural, amb 2,2 milions, i la finalització de la sala polivalent, amb 1,8 milions, són les obres de més envergadura previstes per al 2009. La primera, està previst de finançar·la amb l’ajut del Pla únic d’obres i serveis (PUOSC) i una subvenció del Departament de Cultura –la part restant es finançarà el 2010. També es disposarà de recursos del PUOSC per a la sala polivalent, que a més, comptarà amb un préstec

i els recursos procedents de la venda de places d’aparcament i solars.

Una altra de les inversions previstes per l’any que ve, i que el regidor d’Hisen-da i Administració, Salvi Nofrarias, va exposar punt per punt, és la urbanització de l’avinguda de Sant Jordi, d’1.072.700 euros, una quantia que s’assumirà a través de dos préstecs i les contribucions especi-als. La remodelació del carrer de la Regata (402.000 euros) i la urbanització del carrer del Parc ( 230.660) també són dues de les actuacions prioritàries del proper exercici. Finalment, s’inclouen en aquest capítol el complex de la Cissa (105.660 euros); la millora de la teulada del Casal de Cultura (65.500); obres al magatzem municipal (20.000) i a l’administració (10.000).

Última sessió plenària de l’any

Salvi Nofraries, regidor d'Hisenda

� 600 - Dimecres, 24-12-2008

L’oposició també va retreure a l’equip de govern la disminució de les inversions reals, ja que “mentre les altres administracions recomanen augmentar les inversions en temps de crisi, aquest Ajuntament fa el contrari”. L’alcalde va replicar que “és necessari fer una previsió realista, amb molt seny, i preveure les actuacions que es puguin assumir sense haver d’anar escanyats”. Jounou va reiterar que la intenció de l’actual executiu és recuperar “el pressupost sanejat”. A tall d’exemple, va recórrer als números: els dos primers exercicis de la legislatura passada, es van sol·licitar préstecs per valor de 2,3 milions d’euros, mentre que els dos primers exercicis de l’actual mandat els préstecs sumen 802.000 euros.

Igualment, el govern municipal recorda que al llarg del 2009 es realitzaran altres inversions no incloses en el pressupost, en tant que seran assumides per altres administracions, com la pavimentació de camins del Vinyet i les obres que finalment es decideixi sufragar a través dels Fons d’Inversió Local –la setmana vinent es tancaran els projectes que s’hi acolliran.

La realització d’uns pressupostos participatius s’ajor-narà un any més. L’alcalde va argumentar ahir que es manté el compromís inclòs en l’acord del pacte de govern, però l’actual situació econòmica ha fet que la partida que en resultava fos “molt minsa”, motiu pel qual s’ha acordat ajornar aquesta política fins que els pressupostos puguin ser més generosos. Quan sigui possible, es posaran a disposició dels ciutadans, a través dels barris, uns recursos perquè es destinin a allò que creguin més necessari.

Solsona Servei de Premsa de l'Ajuntament de Solsona

Pressupost municipalexercici 2009

INGRESSOS

IMPOSTOS DIRECTES .........................................2.603.350IMPOSTOS INDIRECTES ........................................187.000TAXES I ALTRES INGRESSOS ...........................2.026.842TRANSFERÈNCIES CORRENTS ........................ 2.115.000INGRESSOS PATRIMONIALS ................................ 629.600VENDA D’INVERSIONS REALS ...........................509.476TRANSFERÈNCIES DE CAPITAL ...................... 3.557.232ACTIUS FINANCERS .............................................. 400.000PASSIUS FINANCERS ............................................ 402.649TOTAL PRESSUPOST D’INGRESSOS ..........12.431.149

DESPESES

REMUNERACIONS DEL PERSONAL ................2.536.190DESPESES EN BÉNS CORRENTS I SERVEIS ... 2.954.023DESPESES FINANCERES ........................................ 150.000TRANSFERENCIES CORRENTS .......................... 462.800INVERSIONS REALS ............................................5.923.699PASSIUS FINANCERS .............................................404.437TOTAL PRESSUPOST DE DESPESES ...........12.431.149

�600 - Dimecres, 24-12-2008

Solsona Ramon Estany

Bona acollida del primer mercat dels artesans

Tot i el fred, la Plaça Major de Solsona va viure dissabte passat, 20 de desembre, una jornada dedicada a l’artesania del Solsonès, amb una mostra del que es fa a la comarca, en les seves diferents vessants: alimentació i artesania. Una vintena d’expositors van mostrar els seus oficis mentre els visitants descobrien i compraven els diferents productes. I per fer front al fred, un bon berenar de Nadal. Per 4 euros es podia adquirir un entrepanet de vedella i pizzeta de postres, elaborat amb una llesca de pa de Cal Guerres amb bistec de vedella de Cal Mo-negal i degustació de pizzeta postres de l’obrador d’en Jordi (oli i vi de Cardona fets artesanalment). Aquest Mercat Artesà del Solsonès es reprendrà l’any vinent, el primer dissabte de març, abril, maig, juny, juliol i agost.

Els artesans van mostrar els seus treballs

Artesania amb fusta Les coques també van triomfar.

Cuinant la vedella Els productes naturals tenen el seu espai en aquest mercat

Pizzes de l'Obrador d'en Jordi Formatgeria Les Roques

10 600 - Dimecres, 24-12-2008

Solsona Ramon Estany

Artesania nadalenca Artesania en ceràmica

Artesania en paper Artesania amb ous d'estruç

11600 - Dimecres, 24-12-2008

Pinell Ajuntament de Pinell del Solsonès

12 grans belleses a Pinell del Solsonès

El passat dissabte dia 20, al local social de Sant Climenç de Pinell es van homenatjar 12 dones del municipi que van participar en la realització d’un calendari.

L’acte va consistir en la mostra de tots els passos en la realització del calendari mitjançant fotografies i comentaris, en el repartiment dels calendaris a les dotze dones i en la degustació d’un pica-pica.

Els assistents van poder gaudir d’una bona estona i riure de les anècdotes mentre es mostraven les fotografies.

Aquest calendar i sorgeix de la necessitat de plasmar un sentiment: honorar les dotze dones més grans del municipi de Pinell, simbolitzant els dotze mesos de l’any 2009. No es tractava de relatar el passat, ni rememorar la joventut, sinó mostrar aquestes dones tal i com són avui, per deixar la seva empremta palesa.

Ha estat un projecte ple d’emocions i d’estones molt entra-nyables, i només tinc paraules d’agraïment cap a totes i tots els que heu fet possible que es fes realitat. En cada pàgina del calendari trobareu petits bocins de felicitat i tendresa. Ja ho diuen que “val més una imatge que mil paraules”.

Dedicat a totes elles i a totes les dones que no hem estat a temps d’homenatjar.

En agraïment espacial a la col·laboració desinteressada de la Mireia Canals en la realització de les fotos, per la seva empenta i pel seu neguit de disfrutar cada passa.

Montse Llorens Malé. Representant del Consell de Dones del Solsonès i Regidora de l’Ajuntament de Pinell del Solsonès.

1� 600 - Dimecres, 24-12-2008

ROTARY CLUB DE SOLSONA

Aquest Nadal, sigues solidarii celebra’l amb cava Rotary

Telèfons de contacte:610 23 83 15 (Josep) / 618 30 18 56 (Claustre) / 659 21 10 70 (Manuel)

1 ampolla: 6 eurosAmb el teu suport podrem avançar en la materialització de diversos projecteshumanitaris, educatius i culturals:

Constitució de la Plataforma per a l’adaptació de la tercera planta del Centre Sanitaricom a centre psicogeriàtricFoment de la supressió de barreres arquitectòniques a la comarcaSuport al fons social del Consell Comarcal del Solsonès i al fons social de l’Ajuntamentde SolsonaPlanificació de programes d’ajuda a Càritas, el PLEAS, les associacions de malalts...

1�600 - Dimecres, 24-12-2008

Comarca Ramon Estany

Municipi .......................Població ...Finançament màx. (euros) Castellar de la Ribera ..165 ......................................... 29.203Clariana de Cardener ..147 ...........................................26.017Coma i la Pedra, La ....252 ......................................... 44.601Guixers ........................150 ......................................... 26.548Lladurs .........................200 ......................................... 35.398Llobera ........................221 .......................................... 39.114Molsosa, La .................128 ......................................... 22.654Navès ...........................274 ......................................... 48.495Odèn ............................285 ......................................... 50.442Olius ............................752 ....................................... 133.095Pinell de Solsonès .......213 .......................................... 37.699Pinós ............................323 ..........................................57.167Riner ...........................287 ......................................... 50.796St Llorenç de Morunys 1.004 .....................................177.696Solsona ........................9.000 ................................. 1.592.894

L’objectiu és promoure la realització d’obra pública i d’inversions generadores d’ocupació per part dels ajuntaments, amb la finalitat de contribuir a la reactivació de l’economia en 2009. El fons es repartirà proporcionalment entre tots els ajuntaments d’Espanya en funció de la seva població. Els projectes presentats i aprovats seran finançats íntegrament per l’Administració General de l’Estat.

Obres finançablesAdequació, rehabilitació o millora d’entorns o espais

públics urbans, així com de promoció industrial. Equipaments i infraestructures de serveis bàsics en les xarxes viàries, de sanejament, enllumenat i telecomunicacions. Construcció, adequació, rehabilitació o millora d’edificis i equipaments so-cials, sanitaris, funeraris, educatius, culturals i esportius. Medi ambient, prevenció de la contaminació i gestió de residus urbans així com les orientades a impulsar l’estalvi i l’eficiència energè-tica. Supressió de barreres arquitectòniques. Conservació del patrimoni municipal i protecció i conservació del patrimoni històric del municipi. Construcció, adequació, rehabilitació o millora de la xarxa de proveïment d’aigua potable a domicili i tractament d’aigües residuals. Inversions per a projectes de mobilitat sostenible en matèria de transport i encaminades a millorar la seguretat vial. Prevenció i servei d’extinció d’incen-dis. Promoció del turisme. Característiques de les obres

Han de ser obres de competència municipal i de nova planificació, és a dir, l’execució de la qual no estigui prevista en el pressupost de l’entitat municipal per a l’any 2009. D’execució immediata, és a dir, que la licitació comenci abans que trans-corri un mes de la publicació en la pàgina web del Ministeri d’Administracions Públiques de la resolució d’autorització per al seu finançament. Els contractes han de tenir un valor inferior a 5 milions d’euros, no podent fraccionar-se el seu objecte amb la finalitat de no superar aquesta quantitat. En el cas de les

2.371.819 euros del Fons delgovern central per al Solsonès

mancomunitats i agrupacions de municipis, també el cost màxim dels projectes serà de 5 milions d’euros, encara que l’import total ha de desglossar-se en les quan-titats que corresponguin a cada municipi, que els seran descomp-tades de la xifra dels fons que els corresponen en funció de la seva població. Cada ajuntament pot sol·licitar el finançament de tants projectes com estimi necessaris, pel seu propi compte o com participant d’una mancomunitat o agrupació de municipis, sempre que cadascun d’ells no superi la quantia establerta i que la suma de tots ells no sigui superior a la quantitat que li correspongui en funció de la seva població. Les obres haurien de treure’s a licitació pública per qualsevol dels procediments (obert, restringit o negociat amb o sense pu-blicitat) prevists en la Llei de Contractes del Sector Públic o ser tramitades com contracte menor. Els municipis amb menys de 200 habitants, prèvia autorització excepcional del MAP, podran portar a terme l’execució directa de les obres. El finançament a càrrec del fons cobrirà l’import real de l’execució de l’obra amb l’import de l’IVA o impost assimilable.

Quan es rebrà la quantitat finançada?

Quan s’hagi adjudicat l’obra, l’ajuntament presentarà per via electrònica a través de www.map.és un certificat del secretari municipal amb la conformitat de l’alcalde, en el qual constin la data d’adjudicació, identitat de l’empresa adjudica-tària, import del contracte i nombre de persones a ocupar, així com l’acreditació d’estar al corrent en el compliment de les obligacions tributàries i amb la Seguretat Social. La Direcció general de Cooperació Local lliurarà llavors els recursos a favor de l’ajuntament pel 70% de l’import d’adjudicació. Quan s’acabi l’obra s’abonarà la quantitat restant fins a l’import real del projecte executat.

1� 600 - Dimecres, 24-12-2008

Amb la companyia d’un centenar de ciutadans aquest cap de setmana Lladurs ha començat a celebrar el Nadal amb la tradicional Torronada que ofereix anualment l’ajuntament.

Aprofitant l’avinentesa, es va fer la presentació de la WEB municipal, que va tenir molt bona acollida. És molt novedosa en molts dels seus continguts, didàctica, pràctica i molt beneficiosa pels ciutadans que en vulguin aprofitar les

Presentació de la web municipal de Lladurs

oportunitats que s’hi ofereixen tan per promocionar una mica més les seves empreses o pels tràmits amb la seva adminis-tració local per mitjà del servei telemàtic de la plataforma de l’e-TRAM.

Us convidem a descobrir Lladurs des d’aquesta nova WEB municipal que de ben segur us sorprendrà.S’hi pot entrar a través de les adreces següents:www.lladurs.org - www.lladurs.comi a partir del dia 1 de gener de 2009 a: www.lladurs.cat

Lladurs Ajuntament de Lladurs

1�600 - Dimecres, 24-12-2008

Castellar de la Ribera Marcel Ribera - ARXIU FOTOGRÀFIC: Marcel Ribera

El passat dia 6 de desembre es va portar a terme una bonica festa a l’església de Sant Joan (Castellar de la Ribera). A les 12 del migdia un nombre important de persones van as-sistir a la Missa concelebrada que van oficiar mossèn Ferran i mossèn Montraveta. Després de l’ofici religiós es va procedir a la inauguració del gran pessebre fet pel sr. Sebastià. Els assis-tents a la festa van poder gaudir d’aquesta meravella feta amb l’esforç i la tenacitat del senyor abans esmentat.

El pessebre de Sant Joan

Un dels moments de les lectures

Missa concelebrada. Mossèn Ferran i mossèn Montraveta

Públic assistent a la benedicció del pessebre

Finalment els pelegrins moderns allí reunits van poder gaudir d’un completíssim “pica-pica” on no hi faltava ni el més mínim detall. Cal agrair a totes les persones que hi van col.laborar, el gran esforç fet. Que per molts anys pugueu cele-brar aquesta festa de germanor ! A continuació gaudiu d’unes imatges de la festa.

El senyor que feia de “cicerone” del pessebre Detall d’una de les representacions del pessebre

L’Hora del “pica-pica”La sra. Josefa Angrill,u na de les persones més veteranes del lloc i fidel als aplecs

1� 600 - Dimecres, 24-12-2008

La gent de l’Agrupament ja fa dies que preparem una nova representació dels Pastorets. Els carrers d’Ogern estan canviant i ja tenim els racons a punt de posar-hi els actors dels Pastorets. Els dimonis no hi faltaran, ja fa dies que tenen ganes d’actuar.

La zona dels oficis perduts també està preparada: el forn, la botiga, les arnes, la bugada,...... Aquest any obrim una altra casa per veure com fan pallada.

Un any més tota la gent d’aquestes contrades viu amb il.lusió aquestes festes i treballem junts per fer uns Pastorets ben lluïts. Farem representacions els dies 26 i 28 de desembre i el 3 de gener.

Ogern Fotos: Resol

La màgia del Nadal torna a la Ribera Salada

MIQUEL FLOTATSeconomista - auditorRoac 18477

GESTIÓ EMPRESARIALAssessorament integral en la creació i posada en marxa d’Empreses.

Orientació, supervisió i complimentació de les diverses obligacions en l’àmbit de:

COMPTABILITATFISCALLABORALMERCANTIL

ORGANITZACIÓ - ADMINISTRATIVACol·laboració eficaç amb les Empreses per tal de disposar i mantenir els instruments imprescindibles per al seu èxit

AUDITORIA I CONSULTORIAAuditoria financera: obligatòria o voluntària

Diagnòstics Empresarials

Certificats de qualitat: Normes ISO 9002

Ara és el moment per planificar l’exercici 2009

Consulteu-nos sense compromís

regata, 26 1r - 25280 solsona

Tel. 973 48 41 65Fax: 973 48 03 13

m.flotats@economistes.com

BONES FESTES

1�600 - Dimecres, 24-12-2008

Comarca Ramon Estany

Iberdrola busca terrenys al Solsonès per instal.lar un dipòsit de gas subterrani

L’empresa Iberdrola busca terrenys en 21 municipis de les comarques de la Noguera, la Segarra, l’Urgell i el Solsonès, a més d’uns altres de les comarques del Bages i l’Anoia, per instal·lar·hi un dipòsit de gas subterrani amb capacitat per emmagatzemar i distribuir aquest hidrocarbur. De moment, la companyia ha sol·licitat a la Generalitat permís per fer els estudis geològics pertinents, que podrien durar sis anys, amb l’objectiu de comprovar la idoneïtat d’aquesta ubicació.

Governació activa un nou centre emissor de TDT al Solsonès

La Secretaria de Tele-comunicacions i Societat de la Informació del Departament de Governació i Adminis-tracions Públiques ha activat 2 nous centres emissors de Televisió Digital Terrestre a la Catalunya Central, en el marc del pla Catalunya Connecta. Concretament, els nous centres emissors s’han activat a Oristà i Viladrau, i donen cobertura dels serveis disponibles de te-levisió digital terrestre (TDT) a 3 municipis: Oristà i Viladrau (Osona) i Pinell de Solsonès (Solsonès).

El secretari de Telecomunicacions i Societat de la In-formació, Jordi Bosch, ha manifestat que “desplegar equipa-ments específics amb capacitat per oferir un servei de TDT de qualitat a punts del territori que presenten deficiències d’aquest servei, és bàsic per desenvolupar amb èxit el pla Catalunya Connecta”.

La Coma i La Pedra treu a concurs la redacció del POUM

De conformitat amb l’acord de Ple, de data 1 de desem-bre de 2008, s’efectua convocatòria del procediment negociat amb publicitat, per a l’adjudicació del contracte de serveis per la redacció d’un Pla d’ordenació urbanístic municipal de la Coma i la Pedra, d’acord amb les dades següents:El termini d’execució serà de 15 mesos amb un pressupost base de licitació.Import total de 80.000,00 euros i 12.800,00 euros, correspo-nents a l’impost sobre el valor afegit.Per a la valoració de les proposicions s’atendrà a diversos criteris de l’adjudicació que es puntuaran en ordre decreixent· Experiència professional en municipis d’alta muntanya que continguin dominis esquiables: fins a 10 punts.· Presentació de projectes similars al que s’ha de redactar al municipi: fins a 7 punts.· Experiència professional acreditada (tan pel que fa als anys que s’està duent a terme aquesta tasca com pel que fa a la tipologia de document que es pretén redactar) i titulació del personal que s’adscriurà al servei: fins a 5 punts.· Programa de treball i proposta de participació ciutadana: fins a 3 punts.· Altres millores: fins a 3 punts.· Preu: fins a 2 punts.La puntuació màxima serà de 30 punts.

1� 600 - Dimecres, 24-12-2008

1�600 - Dimecres, 24-12-2008

Agenda Vall de Lord

25 de desembre a les 10 de la nit al teatre de St. Llorenç · Primera Representació d’Els Pastorets, a càrrec d’El Perxe Teatre

27 de desembre a les 6 de la tarda - Arribada del Patge de Ses Magestats els Reis Mags

28 de desembre a les 6 de la tarda al teatre de St. Llorenç · Segona Representació d’Els Pastorets, a càrrec d’El Perxe Teatre

31 de desembre a partir de les 12 de la nit al Pavelló de St. Llorenç · Gran Festa de cap d’any 2009. Amb el dj. Max Altimira festa fins la matinada. Organitza: Ajuntament de Sant Llorenç de Morunys

Demostració de teclat a l’església

Els nens i nenes que assiteixen a l’extraescolar “teclat”, amb la Lluïsa Melet van oferir una demostració davant pares i coneguts el passat dissabte, 20 de desembre a l’església parro-quial de Sant Llorenç de Morunys.

Durant la demostració

Esperant mentre els companys toquen

Creen una associació per la promoció del teatre infantil a la Vall de LordL’entitat està adherida a la Fundació Xarxa d’espectacle infantil i juvenil de Catalunya

“Hi havia una vegada un petit poblet de mun-tanya anomenat Sant Llorenç de Morunys on hi vivia una gent alegre i riallera que un dia va decidir que volia veure teatre infantil i juvenil del més bo, del millor que s’hagi vist mai”. Així és com introdueix la seva presen-tació l’Associació per la promoció del teatre infantil i juvenil a Sant Llorenç de Morunys, recentment creada per un grup de pares joves. L’objectiu de l’entitat, que compta amb el suport de l’ajuntament, és portar al poble espetacles juvenils i infantils de petit format dels millors que existeixen al país. Aquesta iniciativa permetrà millo-rar tan l’oferta com la qualitat de les representacions per jovent i quitxalla que ara mateix hi ha a la vila. El primer event promogut per aquest projecte tindrà lloc el proper dissabte 3 de gener amb l’espectacle “Xarivari”, a càrrec de la companyia “Teatre Mòbil”: La programació prevista fins al juny inclou tres espectacles més que tindran lloc en dates previstes per l’organització. A l’hora d’escollir-les, l’entitat ha tingut en compte que pugui haver-hi també afluència de públic del turisme de segona residència. Tots aquests espectacles tindran lloc a 2/4 de 6 de la tarda al teatre de St. Llorenç i costaran 5 euros.

Adherits a “la Xarxa”L’entitat sense ànim de lucre recentment creada és

un grup local de “La Xarxa d’espectacles infantil i juvenil de Catalunya”. Aquesta fundació privada sense ànim de lucre està formada per prop d’un miler de persones que voluntariament col·laboren en la programació d’una tem-porada estable d’espectacles. Les representacions tenen lloc a prop de 70 poblacions catalanes i, a partir d’ara, també a Sant Llorenç de Morunys.

La Xarxa és una fundació privada sense ànim de lucre formada per un moviment de voluntaris d’arreu de Catalunya units per organitzar espectacles per a nois i noies amb l’objectiu de promoure la formació de nous públics per a les arts escèniques i contribuir a la seva formació personal i cívica.

En aquests moments, prop de 1.000 persones col·laboren en la programació d’una temporada estable d’espectacles infantils que es duu a terme a més de 70 poblacions catalanes de 26 comarques. Aquests especta-cles inclouen diverses manifestacions artístiques que van des del teatre gestual, titelles i animació fins a activitats relacionades amb la música, la dansa o el cinema, totes elles escollides tenint en compte el seu caràcter lúdic i alhora educatiu, i sempre en català.

Actualment, el circuit de La Xarxa ofereix cada temporada més de 700 funcions amb la participació de més de 90 companyies professionals, aconseguint una assistència anual aproximada de 250.000 espectadors.

Vall de Lord Dolors Pujols

�0 600 - Dimecres, 24-12-2008

Per Nadal gaudim de les tradicions.

Oliana Marcel Ribera

Nadal 2008

Cada any, en aquestes dates els que escrivim procurem fer algun escrit parlant de les tradicionals festes nadalenques, festes que almenys fins ara fa poc eren unes dates molt fa-miliars. La vida moderna ha portat canvis en molts aspectes. Actualment en aquests dies d’esbarjo i de celebracions moltes famílies es divideixen o bé senzillament van a celebrar les esmentades festes a un altre país, coneixent llocs nous. Són molts els que esperen les mini-vacances per marxar i gaudir del Nadal en diferents parts del planeta que no sigui el lloc de residència habitual.

En les anomenades festes Nadalenques hi ha tot un seguit de dates molt especials, les quals procurem celebrar any rera any; són dies que esperem, especialment els pares que tenen fills petits. Aquests comencen a aprendre les nostres tradicions, com poden ser: Sant Nicolau, 6 de desembre; Santa Llúcia, 13 de desembre; Caga Tió, 24 desembre; Dia de Nadal, 25 de desembre; el dia 26 Sant Esteve; sense oblidar els Sants Innocents, 28 desembre; 31 de desembre l’home dels Nassos; Cavalcada de Reis 5 de gener, etc.

La paraula Nadal ens fa pensar en el típic pessebre, l’avet i en general la flora Nadalenca d’una antiquíssima tradició, tradició que s’ha conservat en part gràcies al pessebre, el qual sempre ha estat ornamentat amb diferents plantes. Cal recordar que de l’exterior ens va arribar el costum de l’arbre de Nadal i altres ornaments.

Nadal també és veure i recordar com unes humils per-sones donen un cop de mà al proïsme sempre que faci falta, un exemple molt clar el tenim en la persona de la sra. Irene Sendler que ens va deixar als noranta-vuit anys. Amb la seva gran tasca va salvar dels camps de concentració 2.500 jueus criatures/joves. Podem pensar que aquesta senyora es jugava la vida salvant-ne altres de les mans dels nazis. Tot i ser catòlica, per entrar als “guetos” es posava l’estrella de David al braç. Van detenir-la (la Gestapo) i va ser torturada, però ella mai no va dir on eren els que s’havien salvat. Aquesta gran tasca feta amb tota la humilitat no va sortir a la llum fins passats els anys.

En aquesta data permeteu-me recordar al gran mestre Pau Casals, músic i excel.lent violoncel.lista, un referent per moltes persones. Recordem que va morir a Puerto Rico. Exiliat de Catalunya des de l’any 1939. Home íntegre, l’any 1933 es va negar a actuar a l'Alemanya Nazi, al 1946 es va negar a fer actuacions a Anglaterra...Voluntàriament feia vida a la vila de Prada de Conflent, aquí el van conèixer molts de la seva època. Va interpretar l’oratori “El Pessebre”. En el desè aniversari de la Declaració del Drets Humans a la seu de la ONU, en Pau Casals va interpretar un gran concert, era el 24 d’octubre de 1958. L’any 1966 l’oratori del mestre fou interpretat a Cuixà. Va ser una persona que va lluitar moltíssim per la Pau. Tots recordem “el cant del Ocells”, que és tot un himne. Ell en una ocasió va dir: "Tocaré el cant dels ocells. Els ocells van cantant : pau, pau, pau... Quina gran paraula!".

Recordem que durant el segle XX algú havia comentat que al proper segle s’acabaria la fam al món. Al proper segle ja hi som i malauradament en aquests moments la “fam augmen-ta”. Cada 30 segons mor un infant de gana. Hi ha 925 milions de persones que passen gana al món.

Des de la pàgina que escric setmana rera setmana, desitjo a totes les persones de bona voluntat unes bones festes nadalenques.Nadal, temps de gaudir i de parlar vora el foc.

�1600 - Dimecres, 24-12-2008

Cartellera

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS EL PI-OLIUSFESTES DE NADAL 08

- Engalanada de llums a la carretera

- Pessebre viventDia 26 de desembre de 2008Església de Sant Just Joval · Hora: 19 h.

Cavalcada i Arribada dels Reig Mags d’Orient Dia 5 de gener de 2008Recorregut de 18 a 19 h: C/ Navès, C/ Llobera, C/ Riner, C/ Duc, Pl. Olivera, C/ Oriol, C/ Coll de Jou,C/ Canigó, C/ Coll de Jou, C/Pirineu, C/ Pedraforca,C/ Cadí, Rectoria, C/ Sant Just i C/ Cardener.Recepció al local de la piscina a les 19 h.

Dimecres 24 de desembreFESTA DE NADAL A LA RESIDÈNCIAOrganització: Residència Hospital Pere Màrtir ColomésLloc: sala d’actes de la Residència Hospital Pere Màrtir Colomés · Hora: 5 de la tarda

Dijous 25 de desembre - NadalPESSEBRE VIVENTOrganització: Agrupament Escolta Pare ClaretCol.laboració: Ajuntament de SolsonaLloc: nucli antic · Hora: de 2/4 de 7 a 2/4 de 9

CONCERT DE NADALOrganització: Orfeó Nova SolsonaLloc: catedral de Solsona · Hora: 2/4 de 10 de la nit

Divendres 26 de desembreCONCURS OCELLAIRE DE NADALOrganització: Societat Ocellaire El PasserellLloc: local social del pavelló municipal d’esportsHora: 2/4 de 9 del matí

PORTADA DEL PESSEBRE AL PEDRÓ DELS QUATRE BATLLES: Organització: Centre Excursionista del Solsonès

PASTORETSOrganització: Grup de Teatre LacetàniaLloc: Teatre Comarcal de Solsona · Hora: 6 de la tarda

PESSEBRE VIVENTOrganització: Agrupament Escolta Pare ClaretCol·laboració: Ajuntament de SolsonaLloc: nucli antic · Hora: de 2/4 de 7 a 2/4 de 9

Dissabte 27 de desembreBALLADA DE FI DE CURS DE SARDANESOrganització: Agrupació Sardanista de SolsonaCol·labora: Ajuntament de Solsona Lloc: plaça Major · Hora: 12 del migdia

CANTADA DE NADALES PELS CARRERS DE SOLSONA A CÀRREC DE L’ORFEÓ NOVA SOLSONAOrganització: Orfeó Nova SolsonaCol·labora: Ajuntament de SolsonaLloc: nucli antic · Hora: 7 de la tarda

Diumenge 28 de desembrePASTORETS DE L’HOSPITALOrganització: Hospital Pere Màrtir ColomésLloc: sala d’actes de la Residència Hospital Pere Màrtir Colomés · Hora: 5 de la tarda

PASTORETSOrganització: Grup de Teatre LacetàniaLloc: Teatre Comarcal de Solsona · Hora: 6 de la tarda

BALL PER A LA GENT GRAN AMENITZAT PEL CON-JUNT FRENESÍOrganització: Consell de la Gent Gran de SolsonaPatrocini: Ajuntament de SolsonaCol·laboració: Fundació Viure i Conviure de Caixa CatalunyaLloc: Club Caixa Catalunya Sant Jordi · Hora: 7 de la tarda

Els Pastorets de la Ribera Salada26 i 28 de desembre i 3 de gener de 20092/4 de 7 de la tarda.Organitza: Agrupament Baixa Ribera SaladaReserva d'entrades: 973 46 27 53

Concert de NadalPessebre de Colors, Cantata

Oorfeó Nova Solsona. Direcció Anna Camps25 de desembre de 2008. 2/4 de 10 del vespre

Catedral de Solsona.

1a Jornada de portes obertes de la Comunitat Islàmica - Dissabte 27 de desembre de 2008

La Comunitat Islàmica del Solsonès organitza el proper dissabte 27 de desembre una jornada de portes obertes a la mesquita, situada a la Ctra. De Torà, 48. Els actes començaran a les 19:30, amb el següent programa: Presentació de la Jorna-da, xerrada sobre la convivència des de la cultura musulmana i tastet de pastes i tè.

Els Sants de la SetmanaDimecres, 24: Sant Delfí; santa Adela; santa Irmina.

Dijous, 25: Nadal de nostre Senyor Jesucrist, a Betlem, de Judà (6 aC). També: Mare de Déu de Betlem o del Pessebre. Santa Anastàsia; santa Eugènia.

Divendres, 26: Sant Esteve. Sant Dionís; sant Zòsim.

Dissabte, 27: Sant Joan, apòstol i evangelista, fill de Zebedeu. Sant Teodor; santa Nicaret.

Diumenge, 28: Sants Innocents. a Betlem i rodalia. Santa Dòmina; sant Abel, fill d’Adam i d’Eva.

Dilluns, 29: Sant Tomàs Becket. Sant David; sant Tròfim.

Dimarts, 30: Sant Mansuet; sant Rainer; santa Anísia; sant Fèlix I; beat Raül.

�� 600 - Dimecres, 24-12-2008

Artesans i productors ecològics Celsona Informació - Associació d'Artesans i Productors Ecològics

Vitroquànticartesania en vidre

Xavier Vilajosana i Estiarte, nascut a Manresa, des de petit vinculat al Solsonès.

Concepció Torruella i Sató, nascuda al Solsonès.

Nosaltres fem vitralls, complements per la llar, portes, emplomades, penjolls, baguas, trigrames. Eines que treballen en les diferents àrees relacionades amb el benestar general de persones, animals, vegetals, i que es poden aplicar en l’agri-cultura, ramaderia, jardineria, indústria, oficines, botigues, cases, pisos, etc....

Vàrem aprendre a treballar el vidre per necessitats personals de salut.

El material bàsic que treballem és el SÍLICE. Tenint en compte que és un dels components bàsics i majoritaris en aquest planeta, després de l’aigua, forma part mineral de tots els materials i és molt important en el cos humà. És, per tant, un element natural molt beneficiós.

Aproximadament el 20% dels nostres cli-ents han obtingut resultats neutres, en un 60% els resultats han estat sorprenents, i a la resta moderats.

Per exemple, les plantes necessiten més

Ens poden trobar o conèixer al:carrer Berguedà núm. 15, telèfons 973480537-696450154, e-mail vi-trocuantic@hotmail.com i a la web d'artesans del Solsonès.

temps perquè els canvis en elles siguin visibles, i generalment ens demostren la seva gratitud esplendorosament. Tenim clients agraïts per les experiències en les seves indústries, oficines, animals, gran-ges, arbres, plantes, cases, pisos, famíli-es, etc..., els animals són molt bons in-dicadors d’aquestes eines, tant en salut, com en qualitat de vida.

Creiem que l’associació és una bona eina de creixement i divulgació per a tot el col·lectiu artesà del Solsonès. Donada la gran representació i varietat d’artesans,

som conscients de la gran responsabilitat que representa el fet de formar-ne part com a socis fundadors. La unió i inter-connexió dels diferents arts i estils re-presenta una bona tasca social i humana, l’art és cultura i qualitat de vida.

Les nostres peces són elaborades previ estudi de les necessitats del client. Els resultats són únics i personalitzats.

��600 - Dimecres, 24-12-2008

Consells de seguretat campanya de Nadal

CAMPANYA DE NADALEl creixement de l’activitat comercial en aquestes dates nada-lenques fa necessari que tant els comerciants com la policia prenguin precaucions per tal d’evitar la perpetració d’actes delictius.Preneu aquesta informació com uns consells per minimitzar tant com sigui possible les situacions de risc.

Recordem algunes mesures de seguretat

Un tècnic en seguretat us pot fer un projecte de millora adaptat a les vostres necessitats. A continuació us referim un seguit de consells que us poden orientar de forma genèrica.

Prevenir robatoris fora de l’horari comercial

Seguretat exteriorRecordeu que tota mesura que impliqui per a l’intrús pèrdua de temps, significa un augment de les possibilitats de detecció i resposta.• Protegiu tots els accessos (respiradors, finestres, lluernes...)

amb reixes, tanques, panys de seguretat per l’interior i/o exterior.

• Il·lumineu l’exterior, els accessos i les zones més desprote-gides.

• No deixeu a l’exterior ni a les rodalies de l’establiment, eines, escales o estris que puguin facilitar l’accés a l’establiment.

• Recordeu que la realització d’obres de reforma o la construc-ció d’edificis, pot facilitar la possibilitat d’intrusions per mitjà de bastides, grues, etc.

• Protegiu els sostres de fàcil accés amb detectors o altres mesures dissuasives.

Invertiu en prevencióEs recomana que no espereu a patir un robatori per prendre mesures de seguretat. Heu de prendre consciència que una mancança en prevenció us fa més vulnerables.• Instal·leu càmeres de seguretat que gravin (les gravacions

s’han de mantenir uns dies).• Instal·leu panys i portes d’alta seguretat.• Els tancaments de portes amb motor elèctric no són prou

resistents al forçament, podeu millorar-ho amb un pany de seguretat.

• Els aparadors amb objectes de gran valor han de protegir-se amb vidres d’alta seguretat i complementarse amb altres mesures físiques i/o electròniques (cal plantejar-se si aquests objectes, pel seu valor, han de ser imitacions o no).

• Instal·leu, en la mesura del possible i prèvia comunicació a l’Ajuntament respectiu, pilons i altres mesures protectores per als aparadors (per evitar els encastaments de vehicles) que siguin dissuasives.

• Els sistemes d’alarma han d’estar connectats a una Central Receptora d’Alarmes (CRA) la qual és l’encarregada de veri-ficar l’alarma i, si s’escau, avisar la policia. Aquests sistemes

han de ser instal·lats i revisats per empreses homologades i de forma periòdica heu de comprovar que tenen actualitzats els vostres números de telèfon.

• Féu instal·lar una línia telefònica protegida, a l’efecte de transmetre el senyal d’alarma a la CRA, no visible i amb connexió separada de la resta de línies.

Prevenir robatoris durant L’activitat comercial• Un vigilant ha de controlar les càmeres de seguretat.• Podeu instal·lar xips de seguretat en tots els productes que

activin una alarma a la sortida si no han estat retirats pels dependents.

• Si disposeu de vigilant de seguretat féu que demani als clients, en cas de sospita, que els mostrin les bosses personals i els abrics.

• Advertiu amb rètols, a l’entrada del comerç, que es pot de-manar al client que mostri la seva bossa de mà.

• Limiteu les vies d’accés, en faciliten el control i en dificulten la fugida.

• Durant el dia és convenient efectuar, de forma periòdica, ingressos a les entitats bancàries a l’efecte d’evitar portar al damunt la totalitat de la recaptació al final de la jornada laboral.

Precaucions internes• Cal que els treballadors tinguin consciència que les persones

desconegudes no han de conèixer les mesures de protecció i seguretat instal·lades.

• Els treballadors només han de conèixer aquell àmbit de la seguretat que els pertoca o els pot afectar (s’ha de definir el grau de coneixement de la seguretat de l’establiment, en funció del grau de responsabilitat).

• Si no disposeu de vigilant de seguretat, designeu persones de màxima confiança que coneguin els sistemes de detecció instal·lats, que es responsabilitzin de connectar-los i que es desplacin a l’establiment si s’activa l’alarma, per col·laborar amb la policia.

• Tingueu controlat el nombre de claus dels panys, les persones que en disposen i les portes que obren.

• En cas de pèrdua de claus o conflictes interns (discussions, amenaces, pèrdua de confiança, etc.) és aconsellable el canvi dels panys i del codi de seguretat de l’alarma.

Targetes de crèdit / dèbit• Recordeu que l’ús d’una targeta de crèdit és personal i in-

transferible. • En fer l’operació comercial actueu amb responsabilitat.• Quan detecteu algun tipus d’irregularitat amb una targeta de

pagament, procediu per aquest ordre: aviseu a l’encarregat o al servei de seguretat. En cas de no disposar-ne, aviseu amb discreció la policia.

• Eviteu qualsevol tipus de confrontació.Si el client es mos-

Consells de seguretat Mossos d'Esquadra

�� 600 - Dimecres, 24-12-2008

tra dialogant o sorprès actueu amb tota naturalitat amb la voluntat d’aclarir l’afer. Malgrat aquesta actitud, fixeu-vos amb aquells elements singulars del client/a com poden ser tatuatges, tipus de cabell, ulls, vestuari.

• Podrien marxar amb discreció sense esperar el servei de seguretat.

Metodologia que heu d’aplicar:• Confronteu sempre les dades del titular de la targeta amb la

documentació identificativa del client/a. No accepteu excu-ses de parentiu ni altres arguments, com haver-se deixat la identificació al vehicle.

• Comproveu sempre que el nom de la persona que s’imprimeix al rebut correspon amb el nom del titular de la targeta.

• En cas de dubte sobre la legalitat de la targeta no efectueu l’operació comercial.

• No us deixeu intimidar per les presses del client/a o pel nombre de persones que esperen ser ateses.

Bitllets falsos• És imprescindible haver observat, prèviament, les mesures

de seguretat i les particularitats que presenten els bitllets d’euro.

• Si creieu que un bitllet és fals no l’accepteu, reteniu-lo i aviseu el servei de seguretat de l’establiment o la policia. En cap cas inicieu una discussió, heu d’informar a la persona que el bitllet és fals i que segurament ha estat objecte d’una estafa.

• Si veieu que la persona no vol esperar l’arribada dels serveis de seguretat, no us hi oposeu. Intenteu retenir mentalment aquelles singularitats físiques i/o de vestuari del client, i si es dóna el cas, la descripció del vehicle i/o acompanyants.

• Elements comuns a tots el bitllets: 1. Impressió calcogràfica: Anvers bitllets abreviacions

BCE, ECB, EZB, EKT EKP 2002 2. Marca d’aigua: Anvers bitllets. Observable a contrallum,

la imatge d’una finestra i el valor del bitllet. 3. Fil de seguretat: Observable a contrallum, línia fosca.

• Elements específics bitllets de 5, 10 i 20 euros: 1. Banda hologràfica (color plata): Observable el símbol

de l’euro i el valor del bitllet. (comprovar no estigui mani-pulada)

2. Banda iridiscent: Canvia el color si se li projecta una llum intensa (detector bitllets)

• Elements específics bitllets de 50, 100, 200 i 500 euros: 1. Holograma (color plata): Anvers bitllets. Observable una imatge i si l’inclineu s’observa el valor del

bitllet. 2. Tinta de color variable: Podeu observar un canvi de

color morat a un verd oliva i marró en la xifra del valor del bitllet, situada al revers inferior dreta.

DENUNCIARSi tot i les precaucions que preneu sou víctimes d’un fet delictiu, és necessari que denuncieu el fet.Podeu denunciar els fets tant al Cos de Mossos d’Esquadra com a la Policia Local. A més, disposeu d’una altra manera ràpida i àgil de fer-ho a través d’Internet a l’adreça http://www.gencat.net/mossos.Si us decidiu per presentar denúncia a les dependènciespolicials sabeu que:• Les Oficines d’Atenció al Ciutadà (OAC) presten servei les

24 hores del dia.• És aconsellable portar un document d’identificació personal

o facilitar sempre el número de DNI.• Si heu patit un robatori porteu una llista dels efectes sostrets

amb el màxim de dades significatives.• Si sou víctimes d’un delicte no toqueu res i aviseu la policia

088 Mossos d’Esquadra o Policia Local.• Si teniu coneixement d’un fet delictiu o en sou testimoni

aviseu la policia, la col·laboració ciutadana és imprescindible per al coneixement dels delictes i evitar-ne de posteriors.

• Presentar denúncia falsa està penat per les lleis de l’estat.

Consells de seguretat Mossos d'Esquadra

��600 - Dimecres, 24-12-2008

Marató de TV3 Ramon Estany

Esmorzar solidari perLa Marató de TV3

El dissabte 13 de desembre, a partir de les 10 del matí, hi hagué un esmorzar solidari

a la plaça Major al preu de 2 euros

Preparant la torrada a la vora del foc

Unes cuineres de primera

I la tarda del dissabte 13 de desembre, el Casal de Cultura de Solsona acollí un

emocionant campionat de Botifarra

Campionat solidari de Botifarra

Els sotscampions de la botifarra, rebent el trofeu de mans del vicepresident del Consell Comarcal, Joan Solà

Unes 10 parelles van participar en aquest campionat solidari

Col.laboren en aquesta edició d’activitats per a La Marató el Club Caixa Catalunya Sant Jordi, l’Associació de Jubilats Estel del Solsonès, la UBIC, l’Agrupament Escolta Pare Claret, l’Esplai Riallera, l’Escola Municipal de Música i Solsona FM

C. Castell, 8Solsona973 48 00 78

�� 600 - Dimecres, 24-12-2008

Educació Escola El Vinyet

Aprofitant que arriba el final del tri-mestre, la colla de P4 hem anat d’excursió al Museu de la xocolata de Barcelona!

A l’escola, hem fet moltes activitats de Nadal! A les tardes, ens ha visitat moltíssima gent: pares, mares, àvies, avis, tiets i tietes, amics i coneguts nostres per veure’ns fent de petits actors i actrius i cantant algunes nadales.

I també... com és tradició, ens ha cagat el Tió!

Uns patges ens han visitat, i la carta pels reis els hem donat.

El pessebre de les mestres s’han emportat, i a l’antiga botiga dels calçats Ribalta l’han posat.

Els Patufets, Tabalets, Peixos i Tortugues junt amb totes les mestres us desitgen... Bones Festes!

I de nou... les festes de Nadal!

Cantada

Patges

Teatre dels Peixos

Tió

Xocolata

��600 - Dimecres, 24-12-2008

Activitats solidàriesde Nadal

Educació Escola Chit-Chat

El dijous passat sota l’arbre de la plaça Major i altres llocs del casc antic, un grup d’alumnes de l’escola d’idiomes Chit-Chat va cantar nadales en anglès i els diners recollits es donaran a un hospital del Congo. El dissabte al matí també es va organitzar una tómbola al portal del carrer Castell i es van recollir diners per a la mateixa causa. Volem agrair a tots els col-laboradors perquè encara que només fos amb un euro, ajuden a comprar llet en pols per a nens orfes que tenen problemes de nutrició. Són dues activitats molt típiques del món anglo-saxó i per això creiem que està bé d’organitzar-les amb els alumnes d’anglès i amb la col·laboració de tothom.

Festa del tió a l’escola bressol

Educació Escola Bressol

Com cada any ha vingut el Tió a l’escola uns dies abans de les vacances. Perquè cagui molt li hem donat cada dia galetes, fruita i alguna llaminadura. A les nits quan estava sol s’ho menjava tot!

Per fi, el dia 18, després de fer un bon esmorzar amb coca i torró de xocolata, ens va cagar a tots!!

Quin munt de panderetes!Vam cantar cançons al pessebre i també vàrem

guardar a la cartera una bosseta plena de galetes molt bones per a berenar, que també duia el tió a la panxa.

US DESITGEM A TOTS MOLT BONES FESTES!!

-Formació a càrrec de l'empresa-Contracte / Alta a la Seg. Soc..-Possibilitat d'escollir torn (matí, tarda, nit, de dilluns a divendres i cap de setmana)-Compatible amb estudis i prestacions per minusvalia

ES NECESSITAConsergesd'ambdós sexes

Interessats truqueu al

649 09 40 99 �� 600 - Dimecres, 24-12-2008

Educació Llar d'Infants Arrels

Un regal especialEl regal que jo desitjotenir per aquest Nadal

no portarà llaç de vellutni vermell, ni groc, ni blanc,no durà embolcall de sedani transparent ni brillantno anirà dintre una capsa

ni petita, ni mitjana, ni gran.No portarà cap etiqueta

ni nom, ni cap detalla l’estil dels bons desitjostot de llum vindrà folrat,una llum brillant, intensa

que el món anirà il·luminantaturant·se allí on la misèria,

injustícia, guerra i famfueteja la canalla

sense escoltar el seu reclam.I amb aquest regal màgic

a la fi potser arribaranrialles, alegria i esperança,

pau i felicitat.

FRANCESCAAUBANELL

BONES FESTES !!

Classe dels Lleons

Classe Elefants

Classe Girafes

Classe PolletsClasse Pingüins

Classe Hipopòtams

��600 - Dimecres, 24-12-2008

Educació Escola Arrels Primària

Un mes ens ha costat posar-nos en el lloc d’un altre. Hem penetrat en el món dels Pastorets de Josep Maria Folch i Torres i ens hem fet amos dels seus personatges. Hem llegit i rellegit els textos, els hem donat expressió i els hem acompanyat de moviment i hi hem afegit collita pròpia. Hem cantat les cançons de les Fúries i la sardana. Hem après a vocalitzar i a dirigir la veu cap al públic i hem castigat la vergonya a les calderes del Pere Botero.

Un Rovelló trempat i poruc i un Lluquet espavilat i sorne-guer. Un Satanàs enfurismat i unes Fúries peculiars. La Peresa amb un coixí, l’Avarícia amb una moneda d’or, la Golosia amb

Posar-se en el lloc d’un altre

Els banyetes preparats

Ens estem concentrant

Educació Escola Arrels II

Continuen els contactes de la formació professional d’Arrels amb les empreses especialitzades de la comarca

Estudiants d’elèctrica i mecànica de cicles formatius s’endinsen en els processos industrials de Knauf

La tanda de visites regulars que ha iniciat aquest curs l’escola de secundària Arrels amb les diferents empreses es-pecialitzades dels principals sectors industrials del Solsonès, ha donat un pas més aquests dies amb una jornada a les instal-lacions de Knauf, al municipi de Guixers, per a conèixer els seus sistemes automatitzats i de treball.

Concretament la visita a la fàbrica de plafons secs de guix, l’han dut a terme els alumnes de grau mitjà dels cicles formatius d’electromecànica de vehicles i instal·lacions elec-trotècniques. Una sessió de treball molt valorada, que ha servit per identificar els processos de fabricació i la maquinària i sistemes auxiliars relacionats amb el procés productiu de la guixera alemanya Knauf.

Pel que fa al recorregut per l’interior de les dependències de la fàbrica, els estudiants d’Arrels van comptar amb les indi-cacions guiades del cap del departament tècnic de l’empresa.

caramel d’enormes dimensions... Els àngels, Josep, Maria, i Jesús, que era un nino que dormia. Els pastors amb la seva alegria, bon tarannà i les cantades, han desfilat per l’escenari del Teatre com si fossin els artistes de Broadway.

El teatre és una activitat més, que ens ajuda a aprendre d’una manera divertida. Hem treballat en grup, ens hem deixat vestuari, hem donat la mà als companys per ajudar-los, els pares ens han ajudat i l’Iker del teatre ens ha donat un bon cop de mà. Gràcies, entre tots hem fet un bon equip!

Amb aquesta activitat hem participat a la Maratò de TV3.Si cliqueu aquest enllaç, podreu veure més fotos!

http://www.diaridesolsona.net/2008/12/pastorets-de-folch-i-torres-crrec-dels.html

�0 600 - Dimecres, 24-12-2008

Educació Escola Arrels Secundària

L’Escola de Secundària Arrels es converteix per un dia en un pesebre vivent

Els alumnes van representar els diferents quadres del Nadal pels nens i nenes de primària

La celebració nadalenca es va iniciar amb un acte religiós a l’esglésiaEls pastors no hi podien faltar

També hi havia un mercat

Els nois i noies van cuidar tots els detalls de cada quadre

Vam poder veure un naixement molt especial

Fins i tot hi havia els pescadors dins el gimnàs del centre

�1600 - Dimecres, 24-12-2008

Nadal, Nadal...

A l’escola les tradicions de Nadal se sumen: si la set-mana passada us parlàvem dels Pastorets i de les nadales que fem amb dibuixos i poesies, ara també us volem explicar altres boniques tradicions que celebrem.

Dijous, inesperadament, el Pare Noel es va presentar al menjador: quina emoció! Era la setmana anglesa i ens va comparèixer aquest personatge tan arrelat en aquella tradició. Va repartir alguna gormanderia ben dolça i ens ho vam passar molt bé amb la seva companyia.

Els petitons ja feia dies que alimentàvem els tions re-partits al passadís de cada curs: peles de taronja, mandarina i plàtan, trossets de pa i de galeta... es va rebotir tant que quan li vam clavar quatre bastonades ens va oferir alguns bons regalets.

Divendres al matí, ens vam endolcir amb la xocolata desfeta que molt amablement ens havien preparat les nostres cuineres. La xocolata era boníssima i ens vam llepar els dits!

Dijous a la tarda vam fer l’assaig general i divendres els concerts de Nadal: cançons, peces instrumentals, alumnes i mestres ens vam cantar cançons per celebrar les festes.

I així, entre cançons i bones estones vam arribar a les vacances de Nadal que ens donen una bona excusa per estar amb les persones que més estimem i desitjar-nos a tots: un feliç any 2009!

Educació CEIP Setelsis

Caga tió

Més cagatió

El pare Noel reparteix regals al menjador.

Taula parada en anglès

Grup instrumental de cicle superior

Els més grans de l'escola

�� 600 - Dimecres, 24-12-2008

Cinquè ben guarnits

Els més petits

La collassa de segon

Els mestres canten

Educació CEIP Setelsis

Quines extraescolars tan divertides!

Ja s’ha acabat un trimestre del curs i us volem explicar quines activitats extraescolars tan interessants es fan a l’escola, organitzades per l’AMPA i el professo-rat. Com que estem en un Pla Esport a l’Escola podem gaudir de les activitats a un preu molt mòdic i amb molta oferta. Aquest curs continuem amb el ball i les activitats multiesportives que realitzen alguns nois i noies que van a l’Institut. És una bona manera de continuar en contacte i col.laborar entre els dos centres.

Aquest curs també hem iniciat el tennis taula i els jocs tradicionals. Els monitors de jocs tradicionals són molt especials: el Consell de la Gent Gran col.labora ensenyant a jugar a bitlles catalanes, a jocs de cartes i a petanca. És un privilegi per als alumens de l’escola po-der gaudir de l’experiència dels avis que ens ajuden tant. Moltes gràcies!.

A més, continuem amb escacs, una activitat que cada dia té més seguidors.

També es continuen activitats no esportives que tenen l’ajut del Pla Educatiu d’Entorn: infomeca, manua-litats, vídeo, contes i titelles...

Una oferta variada perquè aprendre de manera divertida no s’acabi a les cinc!

Gràcies, avis!

El dimarts, ballem

��600 - Dimecres, 24-12-2008

La comissió de biblioteca de l’IES “Francesc Ribalta” va organitzar, dijous passat, dia 18 de desembre, com a cloenda del 1r trimestre i com a reconeixement a la tasca de la professora Lurdes Barcons, un esplèndid acte cultural que, sota el títol “Solsona i la literatura”, ens apropà a un seguit d’autors, tant de la literatura espa-nyola com catalana, que han fet menció de Solsona en la seva obra. Els passatges literaris escollits, d’autors com Pérez Gal-dós, Pío Baroja, J. V. Foix, Josep Pla, Joan Bellmunt, Josep M. de Sagarra, Ramon Valls, Fidel Riu, Miquel M. Flores i Rafel Escuder, foren magistralment llegits per diferents alumnes i acompanyats de peces musicals a càrrec de dos professors del nostre institut.

A continuació fou el moment de l’emotiu reconeixement a la trajectòria professional de la professora de llengua catalana i literatura Lurdes Barcons i

Èxit de públic en l’acte cultural de finalització de trimestre i de reconeixement a la professora Lurdes

Barcons, organitzat per l’IES “Francesc Ribalta”

Grifell. La Lurdes s’ha jubilat després d’haver estat treballant durant 28 anys per a la formació dels nois i noies i d’haver deixat una empremta inoblidable a l’IES “Francesc Ribalta”.

L’endemà, divendres dia 19, com ja va sent tradicional, vàrem celebrar la festa de Nadal. Hi hagué espai per a la tu-toria, les fotografies de record, l’esmorzar conjunt, els jocs i els interessants i educa-tius tallers (de manualitats -a càrrec dels alumnes del cicle d’educació infantil- , de circ, de clown, de karaoke, de concursos -a càrrec dels alumnes de 1r de batxille-rat- i de diferents balls). No hi van faltar els millors desitjos per a tots.

Des del centre volem donar les gràcies a tots els alumnes que han col-laborat en l’organització i el desenvo-lupament dels actes d’aquest final de trimestre, tant dijous, amb la lectura de les obres escollides, com divendres,

Educació IES Francesc Ribalta

Els alumnes de 2n de Batxillerat de l’IES “Francesc Ribalta” que cursem la matèria de mecànica vàrem visitar, el passat 5 de desembre, l’empresa Simet. El seu director, el Sr. Jordi Gavaldà, ens explicà en què consisteix el que s’ela-bora a la fàbrica. Vam poder conèixer el procés de fabricació dels coixinets autolubricats, que no són els típics coixi-nets amb rodetes, sinó que aquests estan formats per una estructura de bronze en forma de cilindre que, després de seguir diversos processos, se’ls injecta oli, ja que així poden lubrificar la seva superfície de contacte amb l’eix que se li acoblarà, per exemple.

Per aconseguir l’estructura desitjada segueixen diferents passos, començant per agafar pols de metall, donar-li la forma desitjada... Però com que la peça no és gens consistent, cal fer que els grans de pols se “soldin” entre ells: cal sotmetre-la a altes temperatures (fins a 1100ºC); els porus microscòpics que hi queden serviran per omplir-los de l’oli lubrificant. Hem vist diferents assaigs de compressió fets als coixinets i hem pogut veure que la seva reacció era diferent depenent de la seva com-posició. Volem agrair a l’empresa el temps que ens han dedicat

Els alumnes de mecànica de l’IES “Francesc Ribalta” visiten l’empresa SIMET

i tot el que ens han ensenyat.

A mi, personalment, m’ha agradat força la visita. És una ma-nera d’adonar-se que realment tots els assaigs que ara estudiem no tan sols són per estudiar-los sinó que al món professional també són útils. Albert Molina

La visita em va semblar fran-cament sorprenent. Va ser una visita

interessant i educativa ja que ens van ensenyar diferents processos dins d’una indústria d’aquest tipus, en la qual vam poder ampliar conceptes relacionats amb mecànica i tecnologia industrial. Natàlia Garcia

Les persones que ens han acompanyat durant la visita han estat molt bones emissores Tot el que ens han ensenyat és molt innovador i impressiona força, ja que no estem gens acostumats a aquest tipus de coixinets. Núria Torramorell

Realment, la visita va ser molt més interessant del que em pensava, ja que vaig veure processos industrials que desconeixia totalment. Mimoun Badaoui

organitzant les activitats per als seus companys. Certament, que l’alumnat es-devingui protagonista dels actes culturals hi dóna un valor afegit i motiva la resta dels companys a participar-hi.

�� 600 - Dimecres, 24-12-2008

El servei de repartiment als subscrip-tors no es podrà fer el mateix dia, ja que a Correus no treballaran.

Tots els subscriptors que volgueu tenir la revista el dia 31 la podeu passar a recollir a les nostres oficines de 8 del matí a 2 del migdia.

Si no passeu a recollir la re-vista, el divendres dia 2 la rebreu a casa.

Núria Rafart, alumna de l’IES Francesc

Ribalta, guanya el prestigiós premi CIRIT

Dissabte dia 20 de desembre a la Casa Llotja de Mar de Barcelona se celebrà la concessió dels premis CIRIT per a fomentar l’Esperit Científic del Jovent. L’acte assolí una gran concurrència, procedent tant dels centres de secundària com de representants del món de les universitats, i fou presidit per l’Honorable Senyor Conseller d’Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet i Biosca.

Núria Rafart i Vila, alumna de l’IES Francesc Ribalta, va ser guardonada amb un d’aquests premis pel treball: Brianna, un camí hippy, en què de forma novel·lada revivia les experiències d’una protagonista d’aquest moviment en els anys 60, a la vegada que ens mostrava de manera morosa i detallada la sociologia d’aquells anys rebels.

Aquest premi s’insereix dintre d’un seguit d’èxits que l’Institut Francesc Ribalta ha assolit en el món acadè-mic, en aquest cas en la vessant d’investigació i recerca. Perquè d’això es tractava en l’acte, de valorar aquestes manifestacions que des de l’ensenyament secundari s’aporten per a millorar tant el nivell intel·lectual del país com la convivència.

És per aquest motiu que el Conseller Huguet con-siderà l’oportunitat que l’alumnat d’educació secundària gaudeixi de la recerca científica, perquè, com ja ens exposava un dels premiats que també demanava el goig de l’estudi, la recerca de la realitat científica també ens aportarà més llibertat.

L’opinió d’alguns membres del jurat era en el sentit que, des de sempre, havien tingut cura de mantenir l’ob-jectivitat a l’hora de triar els treballs més rellevants. En aquesta convocatòria hem d’assenyalar que la immensa majoria dels premiats corresponien a centres públics.

Agraïm als organitzadors del premis CIRIT que any rere any ens donin eines per a mantenir la il·lusió per a la recerca en els nostres alumnes.

Educació IES Francesc Ribalta

El bus de la prevenció visita l’IES “Francesc Ribalta”

Els alumnes de 3r d’ESO de l’IES “Francesc Ribalta” varen participar, dijous passat, al Bus de la prevenció. Es tracta d’una aula mòbil que fa una gira per tots els centres educatius catalans que ho desitgen. Amb aquesta iniciativa el Departa-ment de Treball i el d’Educació pretenen donar a conèixer als alumnes la cultura de la prevenció en diferents àmbits: laboral, familiar, educatiu i lúdic; que els nois i noies, abans d’iniciar-se al món del treball, concebin la seguretat i la prevenció com a valors inherents i imprescindibles del món laboral, que els faci adoptar una actitud responsable per ser bons professionals. Els nostres alumnes varen tenir l’oportunitat de repassar el signifi-cat de diferents senyals referides al món laboral i d’aproximar-se al món de la prevenció dels riscos gràcies a les explicacions dels tècnics del Bus.

��600 - Dimecres, 24-12-2008

Bisbat Ramon Estany

Unes 500 persones, provinents de tots els pobles del Bisbat de Solsona, juntament amb alguns membres també de l’Hospitalitat de Lourdes de Vic, van desplaçar-se a la seu de la diòcesi el dissabte a la tarda.

Els actes es van iniciar amb un concert de música a la Catedral de Solsona, a càrrec de la Banda de Música de Cardona, dirigida per Narcís Mallà, que anà presentant les peces, que consistiren en un repertori de peces populars i tradicionals, finalitzant amb la “Santa Espina” i “El Cant de

Més de 500 persones participen a la processó per la Mare de Déu de Lourdes a SolsonaSolsona va acollir dissabte passat, 20 de desembre, festivitat del 4rt. diumenge d’Advent, l’acte solemne de cloenda de l’Any Jubilar de l’Hospitalitat de la Mare de Déu de Lourdes, amb motiu dels 150 anys de les aparicions de la Verge

Solsona, Mons. Jaume Traserra, al davant, que anava a compa-nyat de la presidenta de l’Hospitalitat de Lourdes a Solsona, sra. Glòria Padullés, i el vicari episcopal, Mn. Antoni Quesada.

La solemne processó va atravessar els principals car-rers i places de Solsona, il.luminada pels centenars de torxes enceses que portaven els pelegrins mentres entonaven l’Ave de Lourdes.

Un cop a dins la Catedral, la imatge de la Verge va creuar la nau central fins al presbiteri, en un emotiu recorregut.

“una processó que travessi la ciutat és signe de que l’Església està viva”

En l’homilia, el bisbe de Solsona va comparar la vida del cristià amb el recorregut en processó que uns moments abans havien fet els fidels, un recorregut acompanyats per la Mare de Déu que “ens guia i ens porta a l’Eucaristia, on Jesús, el

la Senyera”Després d’aquest preludi musical, els fidels i pelegrins

van sortir de la Catedral per dirigir-se cap a l’altre extrem de la ciutat, a l’Església del Cor de Maria, des d’on sortirien en processó de retorn a la Catedral acompanyant a la Mare de Déu de Lourdes.

Els fidels i pelegrins, prop de 500, van iniciar la devota processó encapçalats per la bandera de l’Hospitalitat, la banda de Música, els portadors de la capelleta amb la Mare de Déu, els malalts amb cadira de rodes, i finalment el poble, amb el bisbe de

Els fidels van seguir els principals carrers de la ciutat

Creuant la nau central de la Catedral de SolsonaLa presidenta de l'Hospitalitat, Glòria Padullés, el bisbe Jaume Traserra, i el vicari episcopal, Mn. Antoni Quesada

Concert a la Catedral de Solsona

Sortint del Cor de Maria

�� 600 - Dimecres, 24-12-2008

Fill de Maria, el fill unigènit de Déu, ens hi espera”.El bisbe Jaume va reflexionar sobre les tres qualitat de

Maria que hem d’admirar i que “per a nosaltres són una exi-gència de la nostra condició de cristians: escoltar la paraula de Déu, acceptar el pla de Déu, i proclamar aquesta paraula".

Finalment, dirigint-se als responsables de l’Hospitalitat, els agraí la lluïda celebració que havien preparat, perquè “ens convé, a nosaltres, veure que som molts els qui volem viure i imitar la Mare de Déu en la seva fe i l’amor al Senyor i convé que a les nostres ciutats, no només aquí sinó en molts altres llocs, els que ens miren a distància, mostrem que la nostra voluntat d’imitar a Maria és clara, ferma i decidida”. El bisbe Jaume Traserra va cloure les seves paraules destacant que “una processó que travessi la ciutat és signe de que l’Església està

“Ara comença la nostra tasca”

Mn. Lluís Ruiz, Consiliari de l’Hospitalitat de Lourdes, va dedicar unes paraules als assistents al final de la celebració, tot recordant el magnífic concert que “ha fet que els nostres cors s’omplissin de goig i d’alegria, per després poder encen-dre les torxes i acompanyar aquella que és Mare nostra.”

Mn. Ruiz va agrair d’una manera especial aquells que han portat durant aquest any la capelleta, fent-la arribar a més de 2.300 malalts de la diòcesi, i a incomptables fidels. Mn. Ruiz afegí l’agraïment al Capítol Catedral, al Sr. Bisbe que presidí l’Eucaristia, i als mossens i al seminarista que els han acom-panyat, així com a la Junta que ha organitzat els actes, però el consiliari advertí que amb la fi de l’any no s’ha acabat tot, ja que “l’any jubilar ens ha de servir per encendre els nostres cors, per purificar-nos, i per omplir-nos de la fe i de l’amor envers Jesucrist, perquè és ara que comença la nostra tasca”.

La processó es va iniciar al passeig Pare Claret

Una marea humana de torxes pel mig dels carrers

viva, de que la fe hi és, de que no s’ha mort l’esperança”.Un moment molt especial va ser el de les ofrenes. Una

malalta en cadira de rodes va dur un ram de flors, símbol de pregària que tots els que visiten el Santuari de Lourdes de França deixen als peus de la Mare demanant i donant gràcies pels favors que cada dia reben d’ella.

Uns portadors van dur una torxa, com a símbol de la llum que ens il.lumina en els nostres deures de cada dia fent que totes les nostres accions siguin testimonis de vertaders fills de la Mare de Déu.

Un membre de l’organització va oferir un programa de la campanya que s’ha dut a terme durant aquest any jubilar, amb el lema “Maria et visita a casa”.

I finalment, la presidenta de l'Hospitalitat, va oferir el pa i el vi de l’Eucaristia.

La presidenta de l’Hospitalitat, Glòria Padullés, donà per tancat l’any Jubilar, destacant que han estat uns actes dignes d’una cloenda, recordant que la propera trobada serà el 15 de febrer del 2009, amb motiu de l’assemblea ordinària i extraor-dinària de l’Hospitalitat.

Unes 500 persones van participar a la processó

Lliurament de les ofrenes

Bisbat Ramon Estany

��600 - Dimecres, 24-12-2008

Tipus de PensionsDijous passat, al Sol del Solsonès vam tenir dins del

marc de xerrades d'Escola de Famílies, la xerrada amb el títol "Tipus de Pensions" dut a terme per la Marta Pallarès i la Carme Colilles. Amb aquesta xerrada hem acabat les sessions de xerrades d’aquest any, esperant que l’any que ve continuïn tan profitoses i amb tan bona assistència.

Associacions i Entitats Sol del Solsonès

La Junta directiva, l'equip tècnic i els usuaris del Sol del Solsonès us desitgem unes felices

festes de Nadal i un pròsper any nou 2009, ple de fe, esperança, il.lusió i pau per a tothom

Parròquia

BESORANit de Nadal.- Dimecres, dia 24, Missa del Gall a les 10 de la nit.

CASTELLAR DE LA RIBERANadal.- Missa a les 11 del matí.

LA LLENANadal.- A les 11 del matí, Missa de Nadal.

LLADURSNit de Nadal.- A les 11 de la nit, Missa del Gall.

SANT CLIMENÇNit de Nadal.- El dia 24, a les 10 de la nit, Missa del Gall.Festa de la Sagrada família.- El dia 28, diumenge, Missa a 2/4 de 12.

LINYAMissa del Gall.- Dimecres, dia 24, a les 7 del vespre. Després farem la torronada.

MONTPOLVigília de Nadal.- Missa del Gall a les 9 del vespre

SISQUERFesta de Sant Esteve.- Divendres, dia 26, a les 11, Missa a la parròquia. Tot seguit farem una torronada per a tothom.

MADRONAMissa del Gall.- Dimecres, dia 24, a les 8 del vespre, Missa del Gall a Castellana.Missa de la Sagrada Família.- Dissabte vinent, dia 27, a les 6 de la tarda.

NAVÈSMissa del Gall.- Dimecres, dia 24, a les 10 del vespre. Tot seguit compartirem la torronada.

PINELLNadal.- El dia 25, a les 11 del matí, Missa de Nadal.

SALLENTMissa de Nadal.- Dissabte vinent, dia 27, a les 4 de la tarda, celebració del Nadal.

SANT JUST-JOVALMissa del Gall.- Dimecres, dia 24, a 2/4 de 10 de la nit. L’endemà, Missa de Nadal a 2/4 de 12.

Horari de confessionsa la Catedral

Dimecres, dia 24: De 4 a 8 de la tarda.De 11 a 12 de la Nit de Nadal.

Horari Misses de Nadal

Dia 24, dimecres: Companyia de Maria: A 2/4 de 7 del vespre, Missa de Vigília.Catedral: A les 8 del vespre, Missa de Vigília a la capella del Claustre.A les 12 de la nit, la Missa del Gall, que presidirà el senyor Bisbe.

Dia 25, Nadal: Catedral: A les 10 i 2/4 d’1 del matí, i 7 del vespre.Hospital: A les 11 del matí.Cor de Maria: A 2/4 de 12 del matí.

Per Sant Esteve, dia 26, se celebra-ran les misses dels dies feiners.

El club social del Sol del Solsonès visita el mercat de Santa Llúcia

El club social del Sol del Solsonès vam fer una sortida a Barcelona a veure el mercat de Santa Llúcia. Ets un Sol !!! Visita la nostra pàgina web: www.soldelsolsones.org.

�� 600 - Dimecres, 24-12-2008

Associacions i Entitats Creu Roja El Solsonès

Què fa Creu Roja per la gent gran?

Teleassistència DomiciliàriaÉs un servei d’atenció a domicili adreçat a persones que

necessiten una atenció continuada, que volen sentir-se segures, autònomes i independents a casa seva.

S’instal·la al domicili de l’usuari un equip que permet a l’usuari, en cas d’emergència, entrar en contacte telefònic amb la central de Creu Roja només prement un botó.

L’atenció es complementa amb altres serveis que duen a terme voluntaris de Creu Roja. Es fa un seguiment de l’usuari a través de trucades telefòniques, es fan visites personalitzades a domicili, acompanyament al metge, al mercat... i altres activitats complementàries puntuals.

Programa RECICLEMÉs un servei de recollida d’aparells ortopèdics (cadires de rodes, llits, crosses, etc.). Qualsevol persona que a casa tingui algun aparell que no necessita el pot portar a la nostra oficina. Nosaltres el reciclem i reutilitzem amb l’objectiu de cedir-lo a persones amb problemes de dependència o que ho necessitin. D’aquesta manera, l’usuari s’estalvia despeses i agilitza el procés d’obtenció d’aparells ortopèdics.

Tallers d’ús de la telefonia mòbilSón cursos dirigits a persones grans per tal que aprenguin a utilitzar els telèfons mòbils i es familiaritzin amb les noves tecnologies.S’ensenya a fer trucades, atendre-les, enviar missatges, guardar els números de telèfon a l’agenda i, en general, donar a conèixer les prestacions del telèfon mòbil.

Programa Onada de calorÉs un programa que es duu a terme durant l’estiu i té per ob-jectiu prevenir a les persones més vulnerables dels efectes de la calor i les seves conseqüències per la salut. Es fan xerrades informatives, es facilita consells als usuaris del programa sobre com fer front a l’excés de calor, i es realitza un seguiment telefònic durant els mesos de juliol i agost a les persones que ho sol·liciten. També es posa a disposició de la població un telèfon gratuït d’atenció les 24 hores al dia i s’atenen aquelles situacions d’emergència que puguin sorgir.

Espai de salut a Ràdio SolsonaCreu Roja disposa d’un espai setmanal a Ràdio Solsona, en el qual es dóna informació i consells sobre salut i estil de vida sa. Cada setmana es tracten temes diferents i variats en funció de l’època de l’any. Podeu escoltar el programa cada divendres a les 13 hores. Activitats puntualsEs realitzen altres activitats com poden ser xerrades preventives o informatives sobre diversos temes relacionats amb la salut.Creu Roja està oberta i disposada a col.laborar en tot tipus de propostes que es facin des de diferents col.lectius, entitats, etc.

Campanya de recollida de joguines

Moltes famílies catalanes pateixen una situació de manca de recursos econòmics que repercuteix direc-tament o indirectament en molts infants. És per aquest motiu que Creu Roja Solsona, quan s’acosten les dates nadalenques, es posa en marxa per començar a recollir joguines per aquells infants que més ho necessiten.

Tothom que vulgui col·laborar en la campanya pot fer-ho a través d’un donatiu o portant joguines a la nostra oficina (Ctra. de Manresa, km 50). Ens hi trobareu tots els matins de 9 a 13 h, i dimecres i divendres a la tarda de 15 a 19 h.

Recordeu que les joguines haurien de ser noves o en bon estat, no bèl·liques i no sexistes, per tal d’evitar la violència i fomentar entre els més petits la cultura de la pau i valors com la igualtat o el respecte.

REGALA UN SOMRIURE I IL.LUSIÓ PORTANT UNA JOGUINA!

VoluntariatCreu Roja compta amb un grup de persones adultes voluntàries que participen en el funcionament de l’associació i fan possi-ble el seu creixement i enfortiment com a entitat. Qualsevol persona, tingui l’edat que tingui, pot participar en els diferents projectes, campanyes i activitats que realitza Creu Roja.

VOL FER-SE VOLUNTARI?POT TRUCAR AL 973 48 06 52O VISITAR-NOS A LA NOSTRA OFICINA(CTRA. DE MANRESA, KM. 50)

Creu Roja va oferir una xerrada divulgativa de les seves activitats al Club Sant Jordi el passat divendres

Creu Roja El Solsonès us desitja un bon Nadal i bones festes

��600 - Dimecres, 24-12-2008

D. Ramón Boix, després de breus paraules felicitant al Sr. Moles pel séu nombrament d’alcalde, feu entrega de la vara i insignies desitjant-li un bon acert en el desempenyo de tan pesat càrrec. Acte seguitse passa a la elecció de càrrecs quedant nombrats per majoria de vots els senyors següents: Primer tinent d’alcalde: D. Enric Rovira. Segón tinent: D. Pau Grifell. Regidor Sindic: D. Joan Bajona. Suplent de Id.: D. Antón Ferrer.

(...)El Sr. Moles s’aixeca a parlar en mig de gran ex-pectació per part de numerós públic que hi havía a la sala de sessions, i diu: que havent sigut nomenat alcalde de R. O. I havent fet públiques manifestacions de que éll no accpetaría aques nomenament fet de R. O., el posa a disposició dels seus companys de consistori i que per lo tant no volía esser alcalde del Govern, sino alcalde de Solsona.

Tots els regidors donen un vot de confiansa al Sr. Moles, pregant-li accepti l’alcaldía pel bé dels interessos de la ciutat. Aquest acceptà el càrrec i cotinuà dient que no esperin grans

Història Montserrat

“Les fulles cauen dels arbres / no hi ha florsi els vellets de blanca testa / cauen morts;

i jo i tu, videta meva, / nem garlantvora’l foc on la minestra / va trotxant,

sen pensar que una hivernada / pres vindrà,qui la nostra placidesa / marcirà.

I allavors com fem nosaltres / prop la llar,garlarà nostra nisaga / cap al tart”.

(Fragment del poema “Hivernenca” publicat al “Lacetània” del 10-12-1915).

-------------Recent estrenat l’hivern, asseguda prop la llar on el foc

crepita i escalfa de debò, de bell nou faig una ullada a un “La-cetània” que conta bocins del període Nadalenc solsoní de l’any 1915, per tal de transcriure-us-en uns quants fragments que no es van publicar al Celsona núm. 598. Som-hi!:

LACETÀNIA núm. 47, del 10-01-1916:* “La diada de Nadal va resultar trista degut al temps

plujós que va fer durant el matí. La vetlla de Nadal, tant popu-lar en altre temps en nostra ciutat, és una nit com qualsevulga d’altres; fòra d’alguns ganapíes que amb instruments de música passaren pels carrers cridant, tocant i movent escàndol, fou la que denotà que’ns trobavem en la vigilia.

Com tots els anys es celebrà la missa del Gall, amb una concurrencia quasi mai vista. L’endemà, a les nou i mitja, solemne Ofici en el qual celebrà de Pontifical nostre amantís-sim Prelat”.

* “La Diada de la Llengua Catalana. La protesta que arreu dels pobles de Catalunya ha ressonat, com a contesta a unes paraules de despreci per a la nostra llengua, que un senyor Royo pronuncià desde’l séu escó del Senat, ha tingut sorollós ressò en la nostra ciutat. An aquest projecte se reuniren el dia 26 del passat desembre, distingides personalitats i vertaders aimants de nostra parla per a acordar la celebració de la “Diada” en nostra ciutat. En mig del més gran entusiasme, i veient el curt espai de temps que quedava per a organitzar l’ho-menatge, s’acordà per unanimitat celebrar concerts populars i una vetllada literari-musical, a qual fi fou nombrada una comissió organitzadora”.

* “El dia 28 del prop passat desembre i per disposició testamentaria del qui fou en vida l’Excm. Sr. Bisbe d’aquesta Diócesis, Dr. D. Ramón Riu, se repartiren, entre les famílies més menesteroses d’aquesta ciutat, 125 bonos de pa, cança-lada, arroç i fideus”.

* “En la sala de juntes del camaril de la Mare de-Deu del Claustre, tingué lloc, el dia 31 de passat desembre, la renovació de càrrecs, d’Admnisitrador, Junta Consultiva i Oidor de Comptes.”

* “Constitució del nou Ajuntament. El día primer del corrent, cumplint els preceptes de la llei municipal, se celebrà en el saló de sessions de casa la ciutat, la constitució del nou Ajuntament. Llegida l’acta de la sessió anterior, l’alcalde sortint,

Contalles del període nadalenc solsoní de l’any 1915 (II)

Catedral de Solsona, començament segle XX.

Josep Moles i Milà, nascut a Solsona l’any 1883. El dia 1 de gener de 1916 accedí, per reial ordre, a l’alcaldia de la ciutat

�0 600 - Dimecres, 24-12-2008

Història Montserrat

millores del actual ajuntament, per què, com vulgarment se diu, hem entrat en una casa que no més hi ha quedat que les estaques, i per a fer reformes i millores se necessita molt diner, i l’erari municipal n’està del tot mancat. Per lo tant, si el poble de Solsona està desitjós de millores, haurà de fer molts sacrificis.

El regidor, Sr. Guitart, demana la paraula(...), exposa que, durant el bieni que ha sigut regidor, no s’ha venut cap finca propietat del municipi. Lo mateix diu el concejal Sr. Serra.

El Sr. Rovira contesta que fins el camp que estaba des-tinat per colgar-hi els animals morts, ha estat venut: com també alguna altra finca que’s duptosa la seva venda”.

* “Relació del número i classe de bestiar que s’ha mort en el matadero públic d’aquesta ciutat durant la segona quinzena de desembre: anyells 114, vassibes 4, cabrits 2, be-delles 1. Total 121”.

* ”El dia de cap d’anys, a la plaça Major, a les dotze del matí la banda “Planes tocà els “Segadors” els quals fo-ren escoltats, gorra en ma, per una multitut que no’s cansava d’aplaudir, obligant a la música a repetir-los. Acte seguit hi hagué audició de sardanes i un pasa-carrers, que fou anunci de la festa”.

* La Diada de la LLengua Catalana (diumenge, 2 de gener). “Fou tota ella un cant esperançador per a la llengua de nostra Catalunya. El saló d’espectacles del Centre de Cultu-ra Popular, que estava abundament il•luminat donava un aspecte majestuós. En l’escenari, senzillament arranjat amb banderes catalanes i una magnífica oleografía del Corpus de Sang, plan-tes naturals i artificials(...) L’aspecte del local era imponent. No recordem haver vist un ple com aquell dia. Foren molts els que hagueren d’entornar-se’n per no cabre al local(...)

(...)S’aixeca a parlar Mn. Joan Serra i Vilaró en mig d’una estruendosa ovació. Desarrola el tema de “La llengua catalana i la nostra ciutat”. Exposant, amb sa eloqüencia propia i peculiar, infinitat de datos relacionats amb les tradi-cions de nostre poble, que no havía volgut mai deixar-se-les perdre(...).

Amb un ¡visca Catalunya! foren aprobades les bases que dictà’l benemerit Centre de D. Del C. I de la I.(...) En resum:

Fou una festa que deixà profitoses ensenyances per al pervindre, degut a les diferents classes socials que hi intervingueren, i una festa ben catalana de les que hauría de fer-se’n tot sovint per a demostrar l’amor a nostra Catalunya i a les seves llivertats”.

* “El dia de Reis, el “Patronat Tradicionalista” celebrà una vetllada literaria-musical amb motiu de celebrar el quart aniversari de la seva fundació i la festa tradicional de Reis”.

* “Moviment de la població durant l’any 1915.- Nai-xements, 35 nois i 28 noies. Total 63.- Defuncions, homes 20; dones 23; nois 10; noies 5. Total 58.- Matrimonis 28”.

--------------I vet aquí que clouré les contalles, del període nada-

lenc solsoní de l’any 1915, amb fragments del poema “D’un “Breviari d’amor”” publicat en un “Lacetània” d’aquell llunyà any.

“¡Quin fret, Amor, quin fret, / passà’l Nadal en la ciutat febrosa!

Avui tot sol, distret / guaito com cau la fulla tremolosa,pensant amb la muntanya, en’quell recó / que’l nostre niu

espera,quan no durà l’hivern eixa tristó, / ni penes la tardó,

puig somriurà la eterna primavera”.-----------

Fins a una altra. Que tingueu unes BONES FESTES NA-DALENQUES I UN FELIÇ ANY 2009!.

La “Banda Planes”, agrupació musical solsonina

Fotografia extreta d’una postal de l’any 1915

�1600 - Dimecres, 24-12-2008

Al carrer hi ha una noia que fa petons als homes que li passen pel costat, però només si por-ten les mans a les butxaques de l’americana, les espatlles una mica arronsades, una mica cargolats de fred, i els ulls tristos, mirant cap els peus. La veig des del balcó, entre la porta de la pastisseria i la reixa metàl·lica de la joieria, tancada des de fa anys. La llum del capvespre dibuixa impossibles reflexos daurats al seu cabell negre, s’escampa per les seves mans de dits finíssims, perfila llavis prims, amorosits. Du un abric fosc que li arriba fins a sobre genoll, mitges negres, sabates de xarol vermell com els llavis. No li veig els ulls, però asseguraria que són blaus, o potser verds, amb unes pupil.les bellugadisses, flames de claror infinita. Quan fa un petó, s’enfila de puntetes, tan-ca els ulls, i les pestanyes, llarguíssimes, gairebé acaronen la galta de l’home, preciosos pinzells que, com si els brandís un arqueòleg, desfan la brutícia, la sorra, la tristesa, i alliberen aquella peça de ceràmica plena de filigranes que fa tant de temps que espera, pacient, sota terra. Tots els homes, després, continuen caminant amb les mans a les butxaques de l’americana, però potser porten les espatlles una mica menys corbades, potser miren el cel amb ulls espurnejants.

Tinc ganes de posar-me l’americana i bai-xar al carrer, abans no se’n vagi. Passar-li pel da-vant, amb les mans entaforades a les butxaques, el cor saltant dins el pit, la mirada perseguint els junts de les lloses. Seria descobert? Em faria un petó? Li podria entreveure el ulls blaus, o verds, i les pupil.les d’ànima feliç?

La puc imaginar, cada tarda a un carrer diferent, a una plaça diferent, amb el seu vestit negre i les seves sabates de xarol vermell, escom-brant tristeses i germinant il.lusions. Dreta a casa seva, abans de sortir, davant del mirall, cordant-se els botons de l’abric, comprovant, una altra vegada, que els llavis estiguin ben perfilats, que

Inflexions Genís Cardona

INF

LE

XIO

NS

no hi hagi gens de pols a les sabates. Al portal de casa, escorcollant la bústia, de puntetes, a la cerca d’aquella carta d’amor que sap que mai no arribarà.

El cel es tenyeix de nit, la llum de la ciutat impregna l’aire i foragita els estels. Des del balcó veig com la noia marxa, caminant a poc a poc, amb les es-patlles una mica enfonsades, les mans a les butxaques de l’abric, com si carregués totes les tristeses que ha bescanviat per petons aquella mateixa tarda. Si baixés corrent l’escala encara potser la podria atrapar.

Em quedo quiet, amb el nas a tocar de la finestra. L’alè forma una pel.lícula semitransparent al vidre, entrebanca els colors en una escala de grisos. Abans no es perdi a la llunyania, segueixo amb la punta del dit la silueta de la noia a l’alè condensada al vidre fred. Igual que la noia, la seva forma, al vidre, s’evapora en un núvol de minúsculs cristalls, invisibles, eteris. La nit esdevé densa com la xocolata negra, gairebé costa de respirar. Si la noia em veiés, ara, de ben segur em regalaria un petó i em faria pessigolles a les galtes amb les pestanyes. No és fins que sento tocar les campanes de la catedral que m’adono que, aquella, és la nit de Nadal.http://poetaperundia.blogspot.com

�� 600 - Dimecres, 24-12-2008

Bombers: 973 48 10 80· Creu Roja: 973 48 06 52· Mossos: 088· Policia Local: 973 48 30 40· Urgències: 973 48 14 14

AUTOMOCIÓGaratge MontanerCarretera de Manresa, 1 ...................... 973 48 06 00 Dièresi Autoreparació, SCCLCarretera de Torà, 20 ........................... 973 48 03 21Tallers Montsol, S.L.Avínguda Sant Jordi, 25 ....................... 973 48 27 05

Guia de serveis

BARS - RESTAURANTSRestaurant CastellCarrer Castell, 8 ................................... 973 48 00 78Frankfurt DasaiCarretera de Sant Llorenç, 4 ............... 973 48 08 66Only Party ........................................... 973 48 29 17Restaurant TrabucaireCarretera de Sant Llorenç, 1 ............... 973 48 00 27

CARNISSERIESCarnisseria Angelina......................... 973 48 28 50Carnisseria PaláPlaça Major, 4 ...................................... 973 48 02 64Can SolviCarretera de Manresa Piscis baixos ... 973 48 20 55Carrer Castell, 35 ..................................973 48 11 67Carretera de Torà ................................. 973 48 12 90

ELECTRODOMÈSTICSExpert RafartCarrer de la Bòfia, número 6Telèfon: 973 48 31 32

ESPORTSRibera EsportsPasseig Pare Claret, número 10Telèfon: 973 48 15 47

FERRETERIES - TALLERSFerreteria Vilbar ................................. 973 48 01 54Ganiveteria PallarèsCarretera de Torà, 39........................... 973 48 01 60

BANCS I CAIXESIbercajaPlaça Camp, 8 ...................................... 973 48 03 09

GESTORIESGestoria Mas 75 anys al seu serveiAvinguda del Pont, 4Telèfon: 973 48 00 95

MODAGaudíCarretera de Sant Llorenç, s/n ............ 973 48 31 55Ca L’anita Al seu serveiCarrer Castell, 14Telèfon: 973 48 02 08Torra Stil ............................................. 973 48 39 46

OPTIQUESÒptica Jané......................................... 973 48 34 29

PAPERERIES - IMPRENTESApunts Gràfics ....................................973 48 17 19Gràfiques Muval ................................. 973 48 04 10

PINTURESBenigno Alcázar, S.L.Carrer de la Bòfia, 16 ........................... 973 48 05 49

Peusà, Centre PodològicCarrer Gaspar de Portolà, 4 ................ 973 48 16 09

QUEVIURES - BEGUDESBegudes DelfíCarrer de la Bòfia, 10 ........................... 973 48 14 09Cal CollCarretera de Torà, 6 ............................. 973 48 02 16

TAXITaxi Borés - 24 h. - 5 I 9 Places973 48 11 31 ......................................... 689 13 08 08Autotaxi Ramon CastroServei 24 h ........................................... 608 93 81 37

TRANSPORTSAutocars TarrésCarrer Sant Miquel, 13 ......................... 973 48 01 29Transports I Logística J. ViladrichCarrer Castell, 50 ................................. 973 48 09 09Transports Joan Guilanyà Servei Grua + TransportCarrer Marià Fortuny, 9Telèfon: 608 73 88 15

VETERINàRISClínica Veterinària Setelsis ............ 629 39 12 46

VIVENDA - CONSTRUCCIÓCuina Estel, S.l.Antiga Carretera de Berga ................... 973 48 20 07Finques Planes Api núm. 7.491 - Des de 1975.Carrer Sant Miquel, 16 Telèfons: 973 48 35 25 - 973 48 35 26

ARTICLES DE REGALArticles de Regal PellicerCarrer Sant Nicolau, 6. SolsonaTelèfon: 973 48 11 59

PERRUQUERIESPerruqueria Bajona ........................... 973 48 06 69Perruqueria EvaAvd. Cardenal Tarrancón,1 Baixos ...... 973 48 37 66Perruqueria NuriCarrer Sant Agustí, 12 ......................... 973 48 29 05Perruqueria LluïsaCarrer Llobera, 38Telèfon: 973 48 26 55

JOIERIESJoieria EsterCarrer Sant Cristòfol, 3 ........................ 973 48 28 52

PASTISSERIESLa LionesaCarrer Castell, 18 ................................. 973 48 02 60

PODOLOGIA

��600 - Dimecres, 24-12-2008

Poesia Joana Cervera Poesia Josep Maria Poblet

Km 0Passem revista a la revista

en una agosarada dialèctica

tu també escrius?

absurda pregunta la meva

i em respon natural

amb un Sí

m’explica: “necessito sinònims

si no ho faig així...”

directe com el verb

s’accelera com els nens

només la mirada el calma

i ens hi trobem bé

diamant en brut de novel·les

d’història i carreteres,

ha de batejar la seva.

D’acord amb gairebé tot

però tant diferents amb el to

formes que prenen forma

fets i gent

vides de lectors

“vull que entenguin bé

el que escric”, assenteix

mentre jo, vesteixo nua

la metàfora del nom

on et perds entre línies

per dislèxia de la por

vull que em trobin i es retrobin

recuperant sensacions

carretera i manta

km 0, o no.

Txapeles i barretines

Amb rialles i aplaudimentsla vella caterva hispana

aprovà els mots d’en Fraga,poc oïbles, molt violents,ordenant els linxaments

dels nacionalistes, que araviuen de cul, no de cara

a l’Estat hispà...ai, dolents!Aquest home no canvia,ell i el seu nefast cabdill

ja van ordir escabetxines.Als no “hispànics” els odia

car per ell sols hi ha un perill:txapeles i barretines.

Al crit de: “Amilalegión”Fraga bramà un “mogollón”

Felicitació Marcel Ribera

Festes nadalenques

Les festes nadalenques ens porten molts records a tots, el nostre cor retorna a la infantesa quan es parlava del “desembre congelat”, temps fosc, fred, glaçades, nits llargues...

Aquestes festes ens recorden tot un seguit de tradicions, com per exemple una soca buida que els més menuts esperen per fer “cagar el tió”, a la vegada que la padrina els fa dir un parenostre, temps necessari perquè aquella soca faci el miracle corresponent amb la cantinella de: caga tió, tió de Nadal...

Nadal també és olor de molsa, treballs fets amb suro fruit de l’alzina surera (quercus surer), els gegantins avets que ornamenten algunes de les nostres places...El boix grèvol, el vesc, la rosa de gericó i un llarg etc.

Nadal també és recordar els drets humans i pensar en els demés. Nadal és compartir.

En aquestes dates recordem “al mestre Pau Casals” i la seva obra: l’oratori, el pessebre que es va es-trenar a Acapulco (Mèxic) el 17 de setembre de 1959, en català.

Permeteu-me acabar aquesta feli-citació amb unes paraules del mestre abans esmentat:

Ah si cada home, estimés amb tot cor la

seva terra, les seves tradicions, la seva

llengua! Cadascú al seu lloc, com en

una orquestra...Quin acord s’obtindria!

(Pau Casals)

Desitjo que la pau i joia del Nadal, us perduri per

tot l’any nou.

Oliana Nadal 2008

White christmas d’Irving Berlin

NadalBlanc és el títol d’una cançóque escoltem només quan s’acosta l’Advent.

És una tonada que arriba a la gent,I es fica per tot, a qualsevol racó.

Ens porta un encàrrec ple d’il.lusióque cal aprendre ben seriosament.

És que ens convé a tothora, en tot moment,recordar el missatge del Diví Nadó.

La conciliació, Amor i Pau,haurien d’omplir el nostre Esperit

per tal de poder arribar a tenir la clau,

que ens obrí un horitzó infinit,de forma que mai no torni a ser esclaudel desfici, la impaciència i el neguit.

Poesia Albert Agorreta i Borrell

�� 600 - Dimecres, 24-12-2008

Fa quinze dies que en la Comissió de Delimitació Territorial de Catalunya es va aprovar per una àmplia majoria la possibilitat de modificar els termes municipals de Biosca i Torà, a favor de Llobera, per incloure en aquest una part de l’antic terme municipal de Llanera o Llanera del Solsonès. Un municipi que va deixar d’existir per una d’aquelles decisions del temps de la dictadura en que els secretaris d’ajuntaments feien i desfeien segons el seu gust i interès, amb el vist i plau de l’administració central.

Va ser així com Llanera va desaparèixer i fou així com tot un grapat de cases han estat lluitant en els darrers 15 anys perquè s’arreglés, com a mínim, el seu problema. Són clarament de la comarca del Solsonès, i reben els serveis de la comarca, per tant era lògic atendre la seva petició.

I això que sembla tan evident i tan fàcil de dir, ha costat enormes esforços per multitud de persones i institucions que han tingut la immensa paciència i constància de creure que el que és just, al final triomfa.

Com a Diputat, vaig estudiar detingudament el tema, i vaig preparar fins i tot una Proposició no de Llei, per presentar en el Parlament en el moment oportú. El moment oportú consis-tia en trobar una majoria suficient de diputats que la votessin a favor, i això no es donava en cap cas. Governava CiU i des del Govern es va torpedinar una proposta presentada per propieta-ris de les cases afectades, amb el vist i plau de l’ajuntament de Llobera. Des d’Administració Local es va fer una mala jugada i la proposta va ser rebutjada.

Des d’aquell moment, els impulsors de la proposta varen buscar recolzament en altres partits. A mi em va tocar ocupar-me’n en tant que diputat del PSC a la Catalunya Central. Vàrem tenir moltes reunions, vàrem fer molts papers, i vàrem estudiar moltes estratègies, però mai no arribava el moment oportú de presentar la iniciativa parlamentària amb garanties de que fos aprovada.

El govern disposat a modificar termes municipals

Ja ho he explicat en aquestes mateixes pàgines, que un dels meus interlocutors va ser en Ramon Llumà, quan era di-putat, i ell estava disposat a trencar la disciplina de vot de CiU i votar-hi a favor. Però no era suficient: havíem d’aconseguir una majoria absoluta de vots i no els aconseguíem perquè el PSC no la tenia, i perquè altres partits no aclarien el que farien.

En resum, varen passar els anys, i ara just a principi d’aquest mes de desembre el tema ha arribat, no via Parlament, sinó via Comissió de Delimitació Territorial, la qual ha tingut la valentia i la claredat de veure que el tema era just i calia donar-hi solució. Per tant, la Comissió ha proposat agregar tot aquest territori de cases clarament del Solsonès, al municipi de Llobera i desagregar-lo de la part de Biosca i Torà.

Ara, aquests darrers municipis han de presentar al-legacions, si ho consideren oportú, en contra d’aquesta decisió, amb arguments sòlids i ben fonamentats, si no la Comissió acordarà la modificació dels tres termes municipals, en el sentit d'ampliar Llobera, amb el territori objecte de la petició, i remo-delar Biosca i Torà, que perdrien una part del que en el seu dia varen rebre, gràcies a la desaparició de Llanera. Amb tot, cal dir que la major part de l’antic municipi de Llanera es va agregar a Torà, i una part a Biosca i, per tant, simplement perden una petita part del que se’ls va donar en aquell moment.

I si tot acaba bé, com jo crec que acabarà, s’haurà fet justícia. I n’estic especialment satisfet perquè haurà estat el Govern d’Entesa el qui ho hagi resolt.

I des d’aquestes pàgines aprofito per felicitar la molt bona feina feta per unes poques persones, que durant anys i anys han estat treballant, en unes condicions realment pe-noses, amb pals a les rodes, amb esperances i tristeses, però que al final veuran recompensats els seus esforços amb una modificació del mapa municipal que els posarà en el lloc que els correspon. Ja ho celebrarem dintre de pocs mesos quan l’acord sigui definitiu.

Opinió Joan Roma i Conill, President de la Fed. XI del PSC

Opinió Ramon Gualdo

Volem la Pau, però...

Quan som a tocar d’encetar un altre any, hi ha el costum de repetir uns quants desitjos. I entre aquests desit-jos, n’hi ha un que es formula sempre i més o menys amb aquests mots: “Que tinguem pau... Ai, sí tu: Sobretot que hi hagi pau...”. Sí que ho desitgem. Ho demanem de paraula i per escrit, a les tertúlies, i als cants, etc. Però, carai com costa. La pau no acaba d’arribar mai.

Ho demanem als governants, ho demanem als po-derosos, ho demanem als promotors d’obres humanitàries... peró ni els uns ni els altres no se n’acaben de sortir. Els uns no tenen prou valentia, els altres no tenen recursos, i uns altres tenen mandra.

Fem xerrades, fem articles, passem pancartes, i no hi ha res a fer. El món continua farcit de violència, d’artrocitats, de crims, i molt ple d’injustícies. Això: Si no hi ha justícia, malament pot haver·hi pau. I ja no sabem quines eines hem d’agafar per pencar, no sabem quin telèfon hem de marcar. Ens trobem perduts, “perduts enmig del bosc, sense saber on anem ni si ens en sortirem”.

Després del capficament i la impotència, esporuguits, deixem anar una expressió popular: “Que Déu hi faci més que nosaltres”. És que si Déu no hi fa UNA MICA MÉS QUE NOSALTRES, sí que ho tenim fotut.

��600 - Dimecres, 24-12-2008

Opinió Pere Ortís

El vol de les sabates

El fet que en la roda de premsa un periodista iraquià es tragués les sabates i les engegués contra el president dels Estats Units —theflyingshoes—, ha causat sensació arreu del món. I ha suscitat un feix d’interpretacions, les quals van de les més indignades i tapades d’escàndol, fins a les més divertides i insatisfetes. Insatisfetes perquè “Massa poc!”, com n’hi ha que diuen. La pena és que aquestes sabates anessin tan enllà...! , és la recança més generalitzada en els comentaris. I això, naturalment, que també s’ha produït dintre l’ambient domèstic, puix que n’hi ha molts que estan tips de la farsa i dels crims que l’acompanyen.

El fet no pot ser més grotesc, i alhora és significatiu a tot ser·ho. Es produeix per la mateixa raó que es produeix el terrorisme entre les víctimes de l’abús de poder, impotents, desesperades; és l’únic recurs que els deixa la injustícia que els aplana i escanya. Per tant, l’acció del noi s’ajusta a la sang, als ossos i a l’amor que tot home ben nascut sent per la seva terra envaïda i devastada.

En el cas del noi, la solada del disgust és el poc pudor polític, social, que el president demostra tenint cara de pre-sentar·se davant un país on ha portat el pitjor terrorisme, que és la guerra a l’ample, la qual n’ha trinxat l’ambient físic i ha suprimit milers i milers de ciutadans innocents, potser entre el grapadet de culpables. Amb preferència per eliminar el ciutadà capacitat, representatiu, que pogués promoure una recuperació, acabat l’injust assalt, veritable terratrèmol intencional per a destruir i espoliar. Bush es presentava a la roda de premsa en plural majestàtic, segur del seu lloc de messies alliberador d’un

poble. L'endemà hi hagué, en una barriada de Bagdat, una mani-festació multitudinària amb pancartes que proclamaven “heroi” el periodista que llançà les sabates. (A parer meu, més “heroi” que els pobres soldats de Bush, que moren d’una malaguanyada bala perduda). I dic “malaguanyada” perquè no fa diana en un dels avançats que són els autors d’aquesta guerra d’extermini.

Quatre dies despré, el NewsDay, de Long Island, por-ta l’acudit d’un Bush soterrat en un munt de sabatots, d’on li emergeix la cara amb un hipotètic, borrós ull de vellut, i diu una expressió que en català equivaldria a “Com que no m’ha tocat!”, la qual posa de relleu la seva irresponsabilitat. I pel munt de sabatots hi ha escampats els motius del desconten-tament d’uns i altres i noms dels seus fracassos: “economia”, “katrina”, “guerres al mitjà orient”, “espionatge i abús sobre els ciutadans locals”, “dèficits”, “engany dels ciutadans”, “tortura de presoners”.

Però és que moltes de les pancartes d’aquella manifes-tació a Bagdat el tractaven de criminal de guerra. I és exacte. Criminal massiu, genocida. Per què no hauríem de dir les coses pel seu nom? Si es tractés del president d’un país no poderós i no ben armat —d’un Milosevic i congèneres seus— , el Tribunal de l’Haia el demanaria a judici, i no se n’escaparia pas. Però en aquest cas no hi ha tribunal que valgui, no hi ha cap institució de justícia que tingui la força de penjar el cascabell al gat.

La qual cosa vol dir que en aquest món mana aquell que està ben armat. Vol dir que mana el poderós, mana qui disposa de més força bruta. Ja ben iniciat el segle XXI, encara impera la llei del més fort. Que és la llei de la selva.

Sí, diguem sincerament que aquest article està treba-llat, però que arriba en un moment dolç, que fins i tot pot ser màgic. I ens va de meravella que arribi en aquesta data tan assenyalada com és Nadal. Bé, lectors del Celsona, aquest article és molt especial, ja que ha fet un viatge immens.

Aquest article, com dèiem, ha fet el cim amb un Seat 600 i sense pressa vol estacionar·se al vostre lloc, ja que ha arribat fins el número 600. Jo d’aquesta manera faré menys lletres que 600 pàgines, però en resum he pensat 600 vegades les meves comèdies, fins i tot, en conclusió, he fet entrevistes curioses a gent de la nostra ciutat, fins i tot he fet esport, fent anar el llapis, bolígraf, etc. Però crec que fins aquí ha arribat aquest any, amb 600 parrafades ja contades. I ara valdria fer la pregunta al vehicle de la transició del nostre

Feliç número 600. El 600 Gregori SoléBon Nadal

país, el millor de la història, res de Rolls·royce, sinó el típic 600, que portava el motor al darrera.

La pregunta és aquesta: has tingut aventures fortes i exagerades?

Crec que sí, fins i tot curses i patinades, però és cert que un dia un va pujar·se damunt del meu sostre i li van preguntar: “Què hi fas a sobre el 600?” I ell va contestar: “L’home del temps ha dit que nevaria per sobre dels 600”

Bé, fins aquí he arribat a correcuita, per ser l’article del núm. 600 de la revista. Espero arribar al núm. 1000.

EscritceditperSeat600desprésdels600anysdesprésdelCristomuntataldavantdelportamaletes.Patrocinatper600o850més.

Opinió Gregori Solé

�� 600 - Dimecres, 24-12-2008

Futbol CF Solsona

Campionat de Catalunya de Primera Territorial (Grup 5)

CF Solsona, 3CF Ponts, 0CF Solsona: Juanjo, Codina (Javi), Alcàzar, Raül, Obiols (Rodri), Sànchez (Freixes), Eliseu (Urrútia), Piera, Miqui, Pep i Màrius (Sabata). CF Ponts: Genís, Sisquella, Remus, Pacheco, Torramorell, Pont, Condal, Castellana (Gabernet), Avellana, Churruca (Gemi) i Estany (Martínez).

Aturada nadalenca amb molt bones perspectives

Va dirigir l’encontre el sr. Antonio M. Carvajal d’una manera correcta, amb una qualificació de BÉ. Va ensenyar targetes grogues a Freixes i Raül, per part del Solsona; a Sisquella, Pacheco, Torramorell i Gemi, expulsant a Pont per doble amonestació (82’).

El bon plantejament defensiu visitant va tenir efecte en els primers compassos del partit, fins que Màrius va foradar el teixit tramat en el minut 15. Van anar passant els minuts sense que es mogués el marcador, tot i els moments de domini solsoní. Els locals intentaven lligar bones jugades, però el bon posicionament pontsicà ho evitava.

En la segona part, Pep va disposar de diverses ocasions de modificar el marcador sense encert, però qui va fer diana va ser novament Màrius. Era el 75’. Més tard, Freixes impacta la pilota al pal i, en el temps de descompte, (94’), Pep aconsegueix el seu gol i definitiu per a aquest matx.

El CF Solsona té 23 punts (i 3 de pendents del dictamen de la Federació), en 14 partits jugats, i ajornats els partits amb La Pobla i l’Organyà. Si s’obtenen resultats positius, faria que es col·loqués entre el 5 primers classificats.

Què us sembla un petit somni per aquestes vacances de Nadal???

FELICITEU-VOS per tenir l’equip en el lloc que es troba i FELICITEM els jugadors i quadre tècnic per la tasca que estan desenvolupant.

BON NADAL A TOTHOM I FELIÇ ANY NOU, plens de Pau, Salut i Joia.

Molt importantDesprés de reis començaran els entrenaments de la categoria BabiesEs faran els dissabtes de les 11 a les 13h, a les pistes de l'IES francesc Ribalta. Per a inscripcions: * Per telèfon: 973 48 19 45 (oficines CF Solsona), 626 42 48 99 (Albert Viladrich) i 608 00 78 95 (Pere Jaray)* A les oficines del club (a partir de les 7 de la tarda)* A qualsevol membre de la junta

Sort en la loteria, salut i bon Nadal a tothom.

El CF SOLSONA informa …

• Es dóna per oberta la inscripció de la Categoria BA-BIES per a nens i/o nenes de 3 a 6 anys. Després de vacances de Nadal i Reis començaran els entrenaments els dissabtes, de les 11 del matí a la 1 del migdia.

• Aquesta setmana s'emetrà el partit CF Solsona - CF Ponts per TV per Cable i per Internet (www.elsolsones.net, clicant TV-XAT).

• Emissions de dimarts a divendres (11:00, 13:00, 18:00 i 21:00) i dissabte (11:00 i 13 :00).

• Per a informar-vos sobre com ser patrocinador d’aquestes emissions, contacteu amb els telèfons 973 48 31 80, 608 00 78 95, o també al 973 48 19 45 (dijous a partir de les 9 del vespre).

• Si algú està interessat en tenir els DVDs dels partits Solsona -Mollerussa i Solsona-Ponts, cal que els de-mani al telèfon 608 00 78 95.El preu per als SOCIS és de 8,00 euros, per als NO SOCIS, 10,00 euros”

��600 - Dimecres, 24-12-2008

Futbol Sala CE Arrels

Diumenge 21 a les deu hores, l’equip de l’Arrels va aconseguir retrobar-se amb la victòria en un partit jugat de poder a poder i molt igualat. A la primera part, com ja és de costum i en una jugada que va sorprendre a tothom, l’equip local es va avançar 1-0. L’equip, però, aquesta vegada va saber reaccionar i a la mitja part el marcador era favorable 1-2. La segona part va començar amb domini de l’Arrels, que va aconseguir posar-se amb 1-3. Les locals van pressionar de valent els deu últims i aconseguien escurçar diferències en aprofitar una falta a la frontal de l’àrea. Els últims minuts el Sants va poder empatar el partit, però va topar amb una Gore

Futbol CE Arrels

Derrota contra un rival directe

El partit que van jugar el alevins d’Arrels dissabte, al Camp Municipal de Solsona, va començar malament des de l’escalfament, quan el David, un dels nostres jugadors de mig camp, es va lesionar.

La primera part va començar amb un Cardona molt ficat al partit, perquè sabia que si guanyava ens avançava a la classificació.

Els dos primers gols van arribar des-prés de dos còrners, on la sort va jugar a favor de l’equip visitant, ja que en el primer gol, malgrat fer falta al porter, va pujar al marcador i el segon va entrar en pròpia porta després de rebotar en un dels nostres jugadors.

El tercer gol per part dels cardonins, el va rematar un jugador que estava fora de joc, cosa que no va impedir que es posessin 0-3.

Quan acabava la primera part arriba-

Futbol Sala Femení Sènior 2a-B Grup II

Sants, 2 - Fundació PE Arrels, 3Goretti Aymerich, Mireia Casado, Elena Tarifa, Eva Gangolells, Mireia Vila, Anna Cintes i Pili Isanta (3)

Victòria important

a l’alçada de les circumstàncies. D’aquest partit també cal destacar els tres gols marcats per la Pili i l’esforç de les jugadores, que amb més o menys encert van suar la samarreta. Només queda desitjar unes bones festes a tothom i demanar per l’any que bé salut per afrontar la segona volta amb tots els efectius possibles.

Nota: En tornant de vacances podrem comptar amb l’ajuda de la Nerea Alòs i la Mireia Farràs, que ens permetran afrontar la segona volta amb una plantilla més complerta.

ALEVÍ SEGONA DIVISIÓ - Grup 32- 20/12/08

CE Arrels, 1 - CF Cardona, 4Marc Sala, Josep M. Duró, Marc Pallaruelo, Miquel Serra, Guiu Montaner, Oriol Palou, Arnau Juanco, David Estany, Marcel Xandri,

Lleïr Moreno, Livian Castillo, Eduard Torra, Miquel Pujol, Marouane Hajji, Manel Vila, Laia García i Anna Magín.

va el 0-4, amb una jugada de mala sort del nostre porter.

En la segona part els nostres van marcar el definitiu 1-4 en una jugada de combinació que va acabar rematant al fons de la xarxa el Livian. Es va veure un Arrels dominador del joc, amb moltes ocasions que no es van materialitzar en el marcador, ja fos per la bona actuació

del porter visitant i/o per la mala sort amb la que el nostre equip va començar el partit (i l’àrbitre, siguem sincers, no hi va ajudar gaire).

De totes maneres, els alevins de l’Arrels us desitgem que tots passeu unes bones festes i que a l’any 2009 ens pugueu continuar acompanyant per gaudir del futbol que tant ens agrada a tots.

�� 600 - Dimecres, 24-12-2008

EL proper dia 11 de gener el Solsona Patí Club organitza un festival de patinatge

artístic. Aquest esdeveniment tindrà lloc al pavelló municipal d’esports a partir de les 5

de la tarda. HI SOU TOTS CONVIDATS!

III Torneig Solsona Patí ClubAquest any el Solsona Patí Club va celebrar el seu tercer torneig, on van participar-hi diversos

clubs de la territorial de Lleida i de Barcelona; en total més de 200 patinadors de les categories aleví, infantil, cadet, juvenil, júnior, sénior i certificat, “E”, “D” i “MINI”; i “C”, “B” i “A”

La primera de les nostres patinadores que va competir va ser Mercè Llordella, i va fer-ho en la categoria aleví, fent tan sols una setmana que hi havia accedit. Però això no va ser cap obstacle per a la Mercè i va fer un bon disc i va aconseguir situar-se en el primer esglaó del podi.

En la categoria infantil, Èlia Rebo-lledo feia un disc pràcticament perfecte i aconseguia l’argent en aquesta categoria. Júlia Mascaró, que també competia amb les infantils, feia un disc amb molta elegància i estil i aconseguia el bronze de la categoria.

Alba Fernández competia en la ca-tegoria cadet, i ho feia amb la dinàmica de sempre, amb molta velocitat i amb uns bons salts i piruetes, i va aconseguir acabar en la setena posició.

En la categoria juvenil hi va participar Montse Auguets, i va realitzar un bon disc mostrant la seva progressió setmana rere setmana i aconseguia el bronze de la categoria.

Diumenge al matí la competició continuava i era el torn dels patinadors més petits de tots. En la categoria “E” hi van participar tres del nostres patinadors. La Gabriella Bolbos realitzava una molt bona coreografia sense cap dificultat i es quedava molt a proa del podi en la cinquena plaça. Ainoa Llacer defensava el seu disc tan bé com sap fer-ho i això li va permetre aconseguir la setena posició. En Genís Rescalvo sortia concentrat a pista i executava un bon programa i es feia amb l'onzena posició.

La darrera de les categories del matí era la “MINI” on hi havien nens i nenes d’entre 3 i 6 anys. En aquest grup Marta Colillas competia per primera vegada i deixava els nervis fora

la pista i aconseguia una meritòria quarta plaça. Isolda Tristany també competia per primera vegada i va mostrar el seu treball constant aconseguint la dotzena posició.

Durant la tarda de diumenge van competir les catego-ries restants d’iniciació. En la categoria “C” Gemma Colillas feia un bon disc, però degut a un petit error que va cometre en un dels elements obligatoris es va situar en la trenta-cinquena posició (cal dir que aquesta categoria és la que comptava amb més participació i amb un nivell més elevat, hi havia més de quaranta patinadors). En iniciació “B” Laura Castillo ens mostrava la seva progressió envers les darreres competicions i assolia la divuitena plaça.

L’últim grup de la competició va ser el nivell “A”; en aquest grup Paula Martínez realitzava amb una bona tècnica tots els integratius i aconseguia la tretzena plaça. Per la seva part Marta Miró no errava en cap dels components obligatoris, la qual cosa va fer que obtingués la quinzena posició.

El Solsona Patí Club vol agrair a tots els seus patinadors i patinadores el seu constant esforç i sacrifici. També dóna les gràcies a tots els pares, mares i l’Equip Tècnic que van fer possible l’organització del Torneig. MOLTES GRÀCIES!

Patinatge Solsona Patí Club

��600 - Dimecres, 24-12-2008

Cross Consell Esportiu del Solsonès

Dissabte passat es va disputar la final comarcal de cross dels Jocs Esportius Escolars de Catalunya del present curs. El camp del Serra a Solsona, en va ésser la seu i, un centenar llarg d’escolars d’arreu de la comarca el van emplenar a vessar. Les curses, gairebé totes per any de naixement, van ésser molt renyides. Tot seguit en podeu observar les classificacions finals i algunes fotografies.

Fase Comarcal de Cross del SolsonèsJocs Esportius Escolars de Catalunya, Curs 2008/09

Solsona, Camp del Serra - Dissabte, 29 de novembre de 2008

Pre Benjamins Masc 01-02, 38 i 500 mDorsal Nom i Cognoms Naix Escola Temps2 Modestas Melnikas 03/10/01 CEIP Vall de Lord 02’53”37 Gerard Flotats Boix 28/02/01 Arrels 1 02’54”9 Joaquim Techera Vanrell 02/07/01 ZER 03’01”29 Mohammed Galluk B. 28/02/01 Arrels 1 03’01”31 Raul Torra Capdevila 25/11/01 Arrels 1 03’02”35 Guillem Ginestà C. 14/02/01 Arrels 1 03’03”10 Hug Plans Nadal 27/02/02 ZER 03’08”17 Gerard Estany Coberó 17/07/01 CEIP Setelsis 03’09”4 Paulinas Krasauskas 10/06/02 CEIP Vall de Lord 03’13”7 Ricard Valero Fontana 14/11/02 ZER 03’14”8 Marc Duró Llena 15/01/02 ZER 03’17”23 Iker García Barons 31/07/01 CEIP Setelsis 03’28”18 Miquel Mujal Vilaseca 21/12/01 CEIP Setelsis 03’33”19 Alae Eddine Bensaga 28/02/01 CEIP Setelsis 03’37”11 Gerard Robles Grau 16/08/01 CEIP Setelsis 03’46”24 Arnau Camí Ramonet 30/05/01 CEIP Setelsis 03’51”30 Fran Montanyà Coma 07/02/01 Arrels 1 03’59”25 Aleix Palou Casas 18/07/02 Arrels 1 04’00”34 David Vilaseca C. 01/12/01 Arrels 1 04’01”16 Oussama Lhayani 21/01/01 CEIP Setelsis 04’11”36 Andreu Moreno Coll 13/08/01 Arrels 1 04’12”

Pre Benjamins Fem 01-02 - 11 i 500 mDorsal Nom i Cognoms Naix Escola Temps103 Meritxell Woodgate M. 11/01/02 ZER 03’16”102 Joana Woodgate M. 11/01/02 ZER 03’29”106 Anna Albets Mitjaneta 06/03/01 CEIP Setelsis 03’31”108 Abril Roca Oriola 15/04/01 Arrels 1 03’32”109 Chahrazad M’Hassni 02/03/01 Arrels 1 03’45”

Benjamins Masc 2000 - 22 i 1000 mDorsal Nom i Cognoms Naix Escola Temps215 Ferran Ribera Martínez 29/10/00 CEIP Setelsis 05’13”200 Pau Canals Campoy 20/12/00 CEIP Vall de Lord 05’27”213 Mohammed Aiman A. S. 12/06/00 CEIP Setelsis 05’34”212 Pere Algué Rodelas 23/11/00 CEIP Setelsis 05’49”211 Ferran Sala S. 11/06/00 CEIP Setelsis 06’09”221 Brahim Ben Khayi 30/07/00 Arrels 1 06’10”210 Arnau Sala S. 11/06/00 CEIP Setelsis 06’18”216 Casian Tarta Andrei V. 23/08/00 CEIP Setelsis 06’45”214 Aaron Luna Chirveches 17/04/00 CEIP Setelsis 06’51”203 Àlex Duró Llena 03/06/00 ZER 06’54”207 Albert Casas Pelegrina 01/08/00 CEIP Setelsis 07’03”

Benjamins Fem. 2000 - 7 i 1000 mDorsal Nom i Cognoms Naix Escola Temps300 Núria Llorenç Marbà 25/02/00 ZER 05’43”303 Bernarda Da Cunha R. 18/01/00 CEIP Setelsis 06’53”Benjamins Masc. 1999 - 13 i 1000 mDorsal Nom i Cognoms Naix Escola Temps401 David Canals T. 25/03/99 CEIP Vall de Lord 05’00”400 Xavier Soler Guix 22/09/99 CEIP Vall de Lord 05’05”409 Monir Attiaoui Kasmi 25/05/99 CEIP Setelsis 05’24”402 Ponç Plans Nadal 05/09/99 ZER 05’32”411 Abdelkader Guettaf 03/03/99 Arrels 1 05’43”412 Bilal Challal El H. 25/08/99 Arrels 1 05’54”408 Mohammed Setti 06/12/99 CEIP Setelsis 06’05”406 Joel Feced 22/08/99 CEIP Setelsis 06’06”405 Amine M’hassni 07/11/99 CEIP Setelsis 06’07”403 Marouan Kattafi 16/06/99 CEIP Setelsis 06’21”407 Vladut Butunoi 10/04/99 CEIP Setelsis 06’51”

Benjamins Fem. 1999 - 8 i 1000 mDorsal Nom i Cognoms Naix Escola Temps502 Emma Solé Macià 18/01/99 CEIP Vall de Lord 06’09”506 Ramona Sató Rosas 13/06/99 Arrels 1 06’32”

Vista del circuit

Moment de la cursa

�0 600 - Dimecres, 24-12-2008

Infantil Fem. 1996 - 4 i 1.500 mDorsal Nom i Cognoms Naix Escola Temps1100 Núria Cases Vilajosana 24/02/96 SES 7’27”1101 Ivette Argerich Ollé 27/04/96 SES 7’55”

Infantil Masc. 1995 - 3 i 2000’Dorsal Nom i Cognoms Naix Escola Temps1202 Daniel Canals Lavado 10/07/95 SES 8’38”1200 Said Ben Moha 23/02/95 Arrels 2 9’23”1201 Oussama Challal 00/00/95 Arrels 2 9’50”

Infantil Fem. 1995 - 1 i 1500 mDorsal Nom i Cognoms Naix Escola Temps1300 Tama Badaoui Badaoui 08/08/95 CEIP Setelsis 8’22”

Agraïm molt especialment la col·laboració desinteressada que ens proporcions STRABERES.

Cross Consell Esportiu del Solsonès

Aleví Masc. 1998 - 17 i 1.500 mDorsal Nom i Cognoms Naix Escola Temps604 Roger Ribera Martínez 24/04/98 CEIP Setelsis 07’32”610 Francesc Rodríguez C. 16/07/98 CEIP Setelsis 07’38”609 Arnau Torremorell S. 12/03/98 CEIP Setelsis 07’44”616 Quimet Sató Rosas 01/06/98 Arrels 1 07’51”608 Xavier Barcons Planas 07/01/98 CEIP Setelsis 07’57”600 Jonathan Santos P. 28/07/98 CEIP Vall de Lord 08’03”611 Manel Vila Fumaz 08/05/98 Arrels 1 08’08”612 Ferran Moreno Coll 04/07/98 Arrels 1 08’52”613 Daniel Sánchez Mosella 13/03/98 Arrels 1 09’47”

Aleví Fem. 1998 - 7 i 1300 mDorsal Nom i Cognoms Naix Escola Temps706 Fatima Chennoufi . 25/05/98 CEIP Setelsis 08’59”700 Queralt de Marimon C. 05/10/98 CEIP Vall de Lord 09’10”703 Widad Attiaoui Yamani 20/09/98 CEIP Setelsis 09’13”

Aleví Masc. 1997 - 8 i 1500 mDorsal Nom i Cognoms Naix Escola Temps800 Guillem de Marimon C. 07/01/97 CEIP Vall de Lord 07’13”804 Víctor Vázquez Ariza 28/02/97 CEIP Setelsis 07’26”805 Joan Santaeulària Cairó 27/12/97 CEIP Setelsis 07’50”802 Xavier Duró Llena 02/11/97 ZER 11’04”

Aleví Fem. 1997 - 5 i 1300 mDorsal Nom i Cognoms Naix Escola Temps902 Fàtima Attiaoui H. 14/06/97 CEIP Setelsis 07’56”905 Anna Kuspert 12/12/97 ZER 08’31”901 Mimouna Attiaoui K. 11/02/97 CEIP Setelsis 08’43”

Infantil Masc. 1996 - 4 i 2000 mDorsal Nom i Cognoms Naix Escola Temps1002 Joel Canals Lavado 03/07/96 SES 8’38”1001 Guillem Quiroga Irla 24/03/96 SES 10’56”1003 Mykola Kulyk 13/12/96 Arrels I 11’10”

Podi PBM

Activitats Centre Excursionista del Solsonès

ACTIVITATS PREVISTES 1R TRIMESTRE DE 2009MUNTANYA: 26 de desembre

PESSEBRE AL PEDRÓ DELS QUATRE BATLLES: 7 de febrer

SORTIDA PER VEURE PETJADES D’ANIMALS A LA NEU. (Conjuntament amb el Grup de Natura del CEL). Sortida a les 3 de la tarda de la Freixera. 14 i 15 de març

SORTIDA A ANDORRA-CAP DE SETMANA A LA NEU. Marxarem dissabte a la tarda, ens quedarem a dormir al Casal St. Serni a Canillo. Diumenge al matí sortida a la neu amb raquetes a la Vall d’Incles.

ESQUÍ DE MUNTANYA:- 21 desembre - MENTRE HI HAGI NEU -Pic de Costabona-- 11 gener- MEXICANADA: Estació Puigmal-Vallcebollera- 25 gener- PIC BONY MANYER per Meranges- 7/8febrer - EL TURBÓN- 28 febrer /1 de març - ESQUIADA RETRO ALS RASOS DE PE-

GUERA- 14/15 març - TRISTAINA-THOUMASSET- 29 març - BASTIMENTS-BASSIBÉ-PIC DE LA DONA

NOTES 1R TRIMESTRE:- Portarem el pessebre al Pedró dels Quatre Bat-

lles el dia de Sant Esteve. Farem una reunió el divendres dia 19 a 2/4 de 9 del vespre.

- Enguany, també participem al concurs de pessebres, l’exposarem a l’aparador de la per-ruqueria R. Camps al carrer Llobera,12.

- El pessebre l’ha fet el Ramon Mir. - Per comprar tiquets amb descompte al Port del

Comte ho heu de fer amb el carnet de soci.- Els que vulgueu treure la targeta de Federat,

heu de passar abans pel local del CES per fer efectiu l’import, que trobareu a les pàgines centrals. Recordeu que per les modalitats sub-14 i sub-17 ens fa falta el número de la targeta sanitària.

- L’Assemblea Ordinària de socis, serà el dissabte dia 31 de gener de 2009.

- Tots els socis que estiguin al corrent de paga-ment el proper dia 22 de desembre, jugaran la quantitat de 0,30 cts. d’euro al número 28755 de la Rifa de Nadal.

�1600 - Dimecres, 24-12-2008

Bàsquet CB Solsona

Infantil Masculí nivell C

Bàsquet Cardona, 27 CB Solsona, 65(8-7, 2-14, 7-8, 2-10, 2-13, 6-13). (Quico 10, Cumi 6, Èdgar 0, Èric 9, Gerard 10, Jan 6, Jose 2, Marc 2, Moi 4. Quirze 14, Sergi 2)

Victòria amb bufetadesDarrer partit de la primera volta i darrera victòria, segona

posició a la classificació i balanç positiu. Però millor que parlem d’aquest últim desplaçament a la pista del rival més fluix.

Ens han sorprès amb una arrencada molt forta i una defensa molt agressiva. Hem aguantat l’envestida amb dignitat i en el segon quart ja hem imposat el nostre ritme, però sense acabar de marxar del tot. Ells han continuat molt agressius en defensa i repartint llenya a tort i a dret davant la passivitat de l’àrbitre. El punt màxim ha arribat en el tercer període, quan el Jan s’ha lesionat per una topada amb un rival. Això ens ha fet desconcentrar i gairebé perdem el quart. En la segona part, els hem tornat les bufetades i només han fet quatre punts en 16 minuts de joc. La victòria ja estava assegurada i en el sisè i definitiu quart hem jugat més relaxats.

Continuem tenint problemes en els tirs lliures (9 de 24). Això vol dir dues coses: provoquem moltes personals (bon senyal) i no estem concentrats al màxim mentre estem jugant (mal senyal). Destaquem el bon partit de l’Èric, felicitats.

Campionat de Catalunya Sènior Masculí Segona Categoria

TB Assessors CB Solsona, 70Salut Automoció “A”Balaguer, 59TB ASSESSORS CB SOLSONA, 70: Nikita (0), Quico Rafart (16), David García (4), Xavi Viladrich (0), Jordi Vives (0), Ferran Torres (18), Jordi Ramon (24), Marc Sala (8). Parcials: Min. 10 / 21-15. Min. 20 / 37-33. Min. 30 / 54-46. Min.40 / 70-59.

Partit entretingut i retrobament amb la victòria

Aquest dissabte passat el TB ASSESSORS CB SOLSONA s’enfrontava en un duel lleidatà contra el Balaguer. Els nostres, després de tres derrotes con-secutives, afrontaven el partit amb ànims de tornar a recuperar la senda de les victòries.

El partit començava amb no gaires bons auguris, ja que, a la baixa important del Roger, s’hi afegia la baixa per malaltia del Merino i l’absència del Fèlix.

Només la recuperació parcial del Sala donava una nota positiva a la prèvia del partit.

Durant els primers sis minuts de partit els balague-rins se situaven amb petits avantatges en el marcador, però a partir d’aquest moment, i sempre basant-se en una forta defensa zonal, els taronges aconseguien po-sar-se per davant, una situació que ja no abandonarien durant la resta de partit.

Durant el segon i tercer quart, els solsonins van anar incrementant a poc a poc les diferències. El Ferran imprimia molt caràcter a l’equip en defensa, mentre que en atac es dedicava a repartir assistències als companys, gran partit el seu.

Ofensivament, era el Jordi Ramon qui des de l’interior de la zona materialitzava els seus tirs amb facilitat, acabant el partit amb unes impressionants estadístiques de llançament (8 de 11 en tirs de 2 punts, i 8 de 8 en tirs lliures).

Cap al final del darrer quart, els nostres assolíem un avantatge molt important de prop de 20 punts, que només la relaxació i el cansament finals feien que es reduís fins als 11 punts (70-59) del marcador final.

En resum, victòria sense gaires dificultats, tot i les baixes, on van ser molt importants la defensa i els jugadors mencionats.

Bon paper també del Quico en els primers períodes fins que el físic li va permetre, i bon debut a casa del cadet Nikita amb uns quants minuts de joc.

Ara calen uns bones vacances de Nadal i esperar que la gent s’impliqui més en l’equip per tal de sal-var la categoria i aspirar a estar en la part alta de la classificació.

Desitgem Bones Festes i Bon 2009 a tothom, i esperem que puguem esquivar la crisi basquetbolís-ticament parlant.

Des del Club Bàsquet Solsona us desitgem a totes i a tots unes unes bones festes i un bon any 2009;

i aprofitem l’avinentesa per donar l’enhorabona al CELSONA per la publicació de la revista núm. 600.

Cadet Femení B

Puig reig, 82CB Solsona, 43Primer Parcial 19-11, Segon parcial 24-11, Tercer parcial 20-10, Quart parcial 19-10.Queralt Ribera (12 punts,1 triple), Júlia Carol (13 punts,1 triple), Sheila Orrit (9 punts), Mireia Ribalta (4 punts), Magda Lafuente (2 punts), Anna Segués (2 punts), Mireia Manyoses (1 punt), Maria Garrido, Irene Basora.

El cadet femení B es va desplaçar a Puig reig per jugar contra l'equip local

El Partit era difícil per a nosaltres, ja que ens havien guanyat per una diferència considerable a casa. És l'equip més fort del grup per resultats i també per la fortalesa física de les jugadores.

Les solsonines vam començar el partit jugant bé, contentrades i amb una bona actitud a pista durant tot el partit, malgrat el resultat de cada parcial.

En resum, estem contentes del partit jugat, però, com a cada partit, hem de continuar treballant tant en defensa com en atac.

Esperem que a la fase regular l'equip millori sobretot en defensa.

�� 600 - Dimecres, 24-12-2008

Bàsquet CB Solsona

3a trobada d’escoles de Bàsquet de les Comarques Centrals

EL Club Bàsquet Solsona i la Delegació de les Comar-ques Centrals de la Federació Catalana de Basquetbol van organitzar a Solsona, dissabte passat, una nova edició de la TROBADA D’ESCOLES DE BÀSQUET DE LES COMAR-QUES CENTRALS.

Es van reunir al pavelló municipal d’esports solsoní uns 130 de nens i nenes procedents de diferents clubs i esco-les de bàsquet de la Catalunya Central: Vedruna – La Salle Manresa; Albert Disseny CB i UM (2001); Albert Disseny CB i UM (2002); CB Solsona (2001); CB Solsona (2002-04); CEIP Bages (2001-03); Busk’m Artés; Dominiques Castellet; Bàsquet Gavarresa; ABC L’Escola Sant Vicenç de Castellet; SA Súria; CB Puig-reig i CEIP Bages (1998-2000).

L’objectiu de la trobada es va complir plenament: com-partir el matí amb els companys de l’equip i amb els nens i nenes d’altres clubs i escoles de bàsquet fent esport, divertint-se i passant una bona estona. Els pares i mares en tot moment van animar els petits esportistes.

Pre infantil Masculí

CB Solsona, 71CB Martorell, Solvin "B", 43Maiol, 4 - Sala, Roger, 4 - Abdila, 2 - Martí, 9 - Aleix, 18 - Marc, 4 - Pau, 16 - Enric, 6. Entrenador: Pere Riu.

L'equip Solsoní va aconseguir una nova victòria, jugant amb una bona línia de joc. Van agafar una gran diferència que es va anar incrementant a poc a poc. Cal destacar la participació de l'Arnau i del Maiol, jugadors Mini que ens van ajudar en aquest partit. El preinfantil us desitja unes Bones festes.

Els equips participants es van endur un trofeu-recorda-tori aportat pel Consell Comarcal del Solsonès. Així mateix, tots els esportistes van rebre un pin de la ciutat, donat per l’Ajuntament de Solsona.

��600 - Dimecres, 24-12-2008

Concert Ramon Estany

El concert era organitzat per L’Orfeó Nova Solsona i l’Ajuntament de Solsona, amb la col.laboració del Consell Comarcal del Solsonès i l’Ins-titut d’Estudis Ilerdencs, i va ser seguit per unes 70 persones.

La trajectòria artística del director Jordi Colo-mer va lligada a dos àmbits: el de la direcció orques-tral i coral i a la d’intèrpret de música de cambra.

Un tret essencial en el desenvolupament de la seva activitat artística és la de la preoucupació permanent pel tractament respectuós de cada estil musical, en la recerca d’una interpretació el més acurada possible. Aquest aspecte és el punt de partida del treball en la direcció de Camerart-Orquestra del Maresme, de la qual n’és el director titular des de la seva fundació. Les seves anteriors experiències en el camp de la direcció han estat com a director titular de l’Orfeó de Sabadell, de la Camerata Coral de Cerdanyola i de la Jove Orquestra de Cambra del Maresme, i les ha alternat ocasionalment amb la direcció d’altres entitats, com per exemple, la Jove Orquestra Nacional d’Espanya.

En el terreny de la música de cambra, la seva activitat com a flautista, l’ha desenvolupada principalment en els grups Barcelona Consort i Quartet de Flautes de bec de Barcelona (ambdós, executant la música amb instruments originals), i la d’oboista en el Grup Montmartre. El 1995 va crear, juntament amb la ballarina Virgínia Millán, el grup especialitzat en dansa barroca: Danses de Palau.

La seva trajectòria concertística l’ha realitzada per tota Catalunya: a Barcelona (Festival de Música Antiga, Festival de Música Romàntica, Festival del Grec, Serenates al Barri Gòtic...), al Festival Felip Pedrell de Tortosa, Festival de Cadaqués..., a l’Estat Espanyol: a Madrid (Auditori Nacional), València (Palau de la Música), Cuenca, Burgos, Granada,

Unes 70 persones van assistir al concert

Música simfònica per començar musicalment el NadalPer obrir les celebracions nadalenques, l’església del Cor de Maria acollí diumenge passat,

21 de desembre l´actuació de Camerart-Orquestra del Maresme que, sota la direcció de Jordi Colomer, oferí un concert de celebració del 200 aniversari de l´estrena de les simfonies cinquena (Op. 67)

i sisena, Pastoral, (Op. 68) de Beethoven

Bilbao, Saragossa, Palma de Mallorca... i a Escòcia (Dumfries and Galloway Arts Festival), Alemanya i Dinamarca (Schles-wig-Holstein Musik Festival), França, Anglaterra, Àustria i Andorra.

Alguns dels seus concerts han estat enregistrats per Rà-dio 4, Catalunya Música, Ràdio Nacional d’Espanya i la Ràdio 3 alemanya (NDR/ORB), entre d’altres emissores.

També ha enregistrat diversos compact-discs pel segell discogràfic La Mà de Guido, amb el Barcelona Consort i amb l’Orquestra del Maresme.

En la seva carrera musical ha donat sempre gran impor-tància a la labor pedagògica, que ha impartit en centres com el Conservatori de Música de Manresa i al Conservatori de Perpinyà, així com en diversos cursos monogràfics de música barroca i de música del segle XX.

�� 600 - Dimecres, 24-12-2008

Llibres Anna Simon i Ampurdanès

De què estan fets els pobles? És potser de memòria? De records d’un passat, de les seves gents i d’història...? “Els homes, les famílies, els pobles, les nacionalitats, totes desapareixen o es transmuten així que s’aparten de llur tradició” deia ja Lluís Escaler en el seu calendari folklòric d’Oliana. Per això, aquest olianès i català va lluitar per recuperar la memòria de la seva terra, de l’Urgellet (Oliana) i de Catalunya i, per això, morí afusellat el 1939 per l’exèrcit franquista.

Llu ís Esca ler. Mor ir per Catalunya. Amb aquest títol Josep Espu-nyes presenta un llibre que també pretén recuperar la memòria històrica. “Escric aquest llibre per dur a terme un acte de justícia, en el sentit de fer honor a la veritat, donar a cadascú allò que socialment li pertany. Perquè memòria és història i història és cultura”, afirma Josep Espunyes.

Josep Espunyes destaca per la seva dilatada trajectò-ria com a escriptor i estudiós dels costums, les llegendes, la cultura i la història del nostre entorn, especialment d’Oliana i Peramola; així, a partir de la curiositat pel nostre passat, és com descobrí la figura de Lluís Escaler. El seu interès per Escaler, s’engreixà de llargues converses amb Esteve Albert, un altre activista cultural de la nostra terra, i que havia estat també militant de Nosaltres Sols!, grup fundat i presidit en els seus inicis pel mateix Lluís Escaler. Però “l’ombra del franquisme és allargada i després de la dictadura hi havia por” comenta Espunyes, per això la figura de Lluís Escaler va caure en l’oblit i no ha sortit a la llum fins fa poc.

El llibre ha requerit una exhaustiva documentació, Es-punyes va consultar la premsa catalana de les dècades de 1920 i 1930. A part d’aquest llarg treball d’hemeroteca, també va obtenir informació de boca de gent que havia arribat a conèixer Escaler personalment. Primer de tot, Josep Espunyes va posar-se en contacte amb Julieta, una filla de Lluís Escaler, que li va obrir les portes, encantada que es pogués restituir la memòria del seu pare i recordar la seva lluita. Ella, a més a més dels seus records, va facilitar una documentació valiosíssima que es presenta al llibre en forma d’annex, destaca el diari personal, directe i vívid, esfereïdor i alhora commovedor, que el seu pare va anar escrivint durant els dos mesos i mig que Lluís Escaler va romandre reclòs a la presó Model i que acaba amb paraules de comiat, del mateix dia de la seva execució.

Lluís Escaler. Morir per Catalunya

Espunyes destaca la vasta forma-ció de Lluís Escaler. “Era un fill de la Renaixença, tenia una gran cultura en diferents camps: història, lingüística, economia, folklore, a més a més, era un gran dibuixant. Escaler sabia que la formació intel.lectual és important per fer servei a la nació”. I considera vital que continuïn prolongant-se les iniciati-ves per no deixar que el temps difumini el record d’Escaler: “Reconèixer els que han lluitat a favor de la nostra terra és un acte de justícia. A tots els pobles amb voluntat de futur els cal conèixer el seu passat”, són paraules d’Espu-nyes però podrien ser-ho perfectament d’Escaler. “Jo amb Escaler, m’hi sento identificat. Crec que cal conservar la nostra identitat, l’essència del poble

català, la nostra llengua i els nostres costums i, si algun dia és possible, recuperar la llibertat perduda el 1714” sentencia Josep Espunyes.

Els dies passen però les paraules queden. I els pobles estan fets d’història, i la història de paraules.

Lluís Escaler. Morir per Catalunya. Josep Espunyes. Ed.Pòrtic. Col.lecció TestimonisBarcelona, 2008 VA

L per

0,50 E

uros

per la

compra

d'una

entrad

a

La lleg

enda d

e sant

a clau

s

Ultimátu

m a

la tierr

a

“LA LLEGENDA DE SANTA CLAUS”• Dijous 25 (Nadal): 18.15h

• Divendres 26: 17.15h• Dissabte 27: 18.15h• Diumenge 28: 17.15h

“ULTIMÁTUM A LA TIERRA”• Dijous 25: 22.15h

• Divendres 26: 19.30h • Dissabte 27: 22.15h

• Diumenge 28: 19.30h • Dilluns 29: 22.15h

��600 - Dimecres, 24-12-2008

Un cafè amb... Ramon Estany

-De què ens parla aquest llibre?Doncs, del que va succeir a Solsona entre el 20 de juliol

del 1936 i el 24 de gener del 1939.

-Com et mires aquests esdeveniments històrics?Miro de ser bastant imparcial. Va ser la primera vegada

que les esquerres, degut a la situació política, pugen al govern de la ciutat, no per unes votacions, sinó per un fet extraordinari, que va ser l’aixecament dels nacionals franquistes el 17 de juliol del 1936 al nord d’Àfrica.

-Quines parts té el llibre?Una és l’estudi de com era la població de Solsona abans

del 1936, agafant el cens electoral del 1934. Hem de comptar que la gent només podia votar a partir dels 23 anys. I a partir d’aquí fer un estudi aproximat de les professions que hi havia. Un altre apartat és el període revolucionari que va del juliol del 1936 fins al desembre del mateix any.

-Va ser un període molt agitat i turbulent?Doncs sí, el que passa, i aquest és un gran interrogant,

és que a Solsona no hi va haver pràcticament fets de sang, per què molts van marxar, però a la gent de dretes, i capellans i monges que es van quedar aquí refugiats durant aquest període, no se’ls va tocar ni un pèl, encara que això tampoc no vol dir que s’ho passessin bé.

-T’ha agradat estudiar aquest període de la història solso-nina? Era potser un repte per a tu?

De fet, quan es va fer el llibre dels 400 anys de Solsona,

ja en vaig fer un esbós. Llavors, potser vaig ser massa agosarat, potser em faltava documentació, que en aquell moment no es podia consultar.

-A quins llocs has anat a buscar la documentació per fer aquest llibre?

A l’Arxiu Històric Nacional, i a diversos arxius estatals i locals, perquè hem de comptar que a partir de l’abril de 1938, Solsona esdevingué capital provincial, acollint la seu de l’Audi-ència de Lleida, la Delegació d’Ordre Públic de la Generalitat a Lleida, i els principals caps de l’exèrcit de l’Est.

-Aquest llibre desmitifica algun concepte que poguem tenir d’aquella Solsona republicana?

Bé, no podem dir que fos una Solsona republicana, era més aviat revolucionària. Des del juliol al setembre del 1936 hi ha 3 o 4 comitès de l’Ajuntament popular, i en tots ells hi figura el Francesc Viadiu.

Joan Obiols i Ríos neix a Solsona l’any 1955. És llicenciat en Geografia i Història i Dret per la UNED.Solsona Roja 1936-1939, és el seu vuitè llibre. Els anteriors han estat: Tarancón, el seu pas per Solsona (1946-1964); Miguel Santos de San Pedro, bisbe de Solsona i virrei de Catalunya (1624-1630); Josa, més que un poble de muntanya; La Paraula era Fàtima (50è aniversari de la peregrinació de la Verge de Fàtima per la diòcesi de Solsona; Gusen: del Solsonès als camps de concentració nazis, L’última espurna de la Inquisició (sobre la vida i la mort d’en Gaietà Ripoll i Pla) i Tuixent, història, costums i gent.

L’autor en aquesta obra, amb una prosa molt entenedora, com és habitual en ell, passa comptes d’un dels períodes més sagnants i negres de la història de la ciutat de Solsona, concretament del període comprès entre el 20 de juliol de 1936 i el 24 de gener de 1939. El títol de per si ja ens dóna la guia del que va ser aquell temps. Un govern municipal, no pas sorgit de cap vo-tació, sinó format a partir d´una situació excepcional, deguda a l’espurna dels que es van revoltar contra la República. Aquella situació anòmala, comprovada amb una documentació extensa, va portar la ciutat als successius governs d’esquerres, amb uns milicians desfermats, molts d’ells integrats a la Colla del Mall, i a una socialització del comerç amb grau màxim. A partir de l’abril de 1938 i fins al gener de 1939, Solsona fou la seu de molts estaments provincials, com la Mater-nitat, la Delegació d’Ordre Públic de la Generalitat a Lleida, l’Audiència Provincial, el Preventori de Lleida i els comandaments de l’Exèrcit de l’Est, amb el tinent coronel Juan Perea Capulino al seu davant.

El nou llibre de Joan Obiols retrata la Solsona revolucionaria

�� 600 - Dimecres, 24-12-2008

Un cafè amb... Ramon Estany

SOLSONA ROJA1936-1939

Joan Obiols i Ríos

SOLSONA ROJA

1936-1939

Joan Obiols i Ríos

L’autor en aquesta obra, amb una prosa molt entenedora, com és habitual en ell, ens dóna compte d’un dels períodes més sagnants i negres de la història de la ciutat de Solsona, concretament del període comprès entre el 20 de juliol de 1936 i el 24 de gener de 1939. El títol de per si ja ens dóna la guia del que va ser aquell temps. Un govern municipal, no pas sorgit de cap votació, sinó format a partir d´una situació excepcional, deguda a l’espurna dels que es van revoltar contra la República. Aquella situació anòmala, comprovada amb una documentació extensa, va portar la ciutat als successius governs d’esquerres, amb uns milicians desfermats, molts d’ells integrats a la Colla del Mall, i a una socialització del comerç amb grau màxim. A partir de l’abril de 1938 i fins al gener de 1939, Solsona fou la seu de molts estaments provincials, com la Maternitat, la Delegació d’Ordre Públic de la Generalitat a Lleida, l’Audiència Provincial, el Preventori de Lleida i els comandaments de l’Exèrcit de l’Est, amb el tinent coronel Juan Perea Capulino al seu davant.

JOAN ObiOLS i RíOS neix a Solsona

l’any 1955. És llicenciat en Geografia

i Història i Dret per la UNED.

Solsona Roja 1936-1939, que teniu a

les mans és el seu vuitè llibre. Els

anteriors han estat: Tarancón, el seu

pas per Solsona (1946-1964); Miguel

Santos de San Pedro, bisbe de Solsona

i virrei de Catalunya (1624-1630);

Josa, més que un poble de muntanya;

La Paraula era Fàtima (50è aniversa-

ri de la peregrinació de la Verge de

Fàtima per la diòcesi de Solsona; Gusen:

del Solsonès als camps de concentració

nazis, L’última espurna de la Inquisició

(sobre la vida i la mort d’en Gaietà

Ripoll i Pla) i Tuixent, història, cos-

tums i gent.

SOLSONA ROJA ens endinsa,

mitjançant una narració i

una documentació inèdita,

en uns anys foscos i difícils

de la nostra història.

-Podem dir que el Francesc Viadiu és el per-sonatge central d’aquesta època?

Jo diria que sí. Amb tot, Viadiu no deixa de ser un polític normal i corrent, però sí, va esdevenir un personatge excepcional per a uns moments excepcionals. El que passa és que tam-bé es va equivocar en algunes coses.

-El teu llibre reflecteix la vida quotidiana, o et centres en els grans fets polítics?

Més que res m’he cenyit molt en la do-cumentació que reflecteix tant una cosa com l'altra. El que sí que remarco és que hi va haver una sèrie de gent que van ser els mestres d’aquella època, els qui van seguir fent la seva feina, malgrat les adversitats. Això, encara la gent gran se'n recorda, de mestres com Cases, Farguell o Daurell.

JOAN VILADRICH CASES

Joan Viladrich, durant molts anys dedicat al disseny de mobiliari i a la seva elaboració, ha fet un pas més en el camí de la imaginació i la voluntat per descobrir Colors i Formes en el món del vidre. Groc, vermell i blau, combinats entre ells i amb dosi d’imaginació, poden mostrar la consecució d’una infinitat de tons alegres i vistosos.

Viladrich extreu formes per aconseguir obres d’art alli-berades de la seva funció tradicional. La dissolució de l’objecte en el quadre converteix els Colors i Formes en vidres amb valor propi. Amb les consideracions d’un so dels colors -la música és sempre present-, amb l’alliberament de tots -obligació de reproducció, assoleix una independència que, no obstant, no afecta la regularitat interior.

Els roses, els liles, els grocs, els blaus, el verd festuc, el vermell brillant..., el castell, els prats de verd intens, els arbres que emeten el valor dels anys...

-No et fa por o t’incomoda remoure velles ferides i records de la guerra?

No són velles ferides. Abans que tot, sóc llicenciat en història i considero que la gent hem de conèixer el nostre passat. I si volem tenir memòria històrica, hem de començar primer pel que va passar.

-Un altre aspecte interessant del llibre és que localitzes els indrets especials d’aquella època?

I tant, per exemple assenyalo que la Co-missaria Roja s’ubicava a l’indret on actualment

hi ha Can Solvi del carrer Castell. A més s’ha elaborat un plànol per localitzar aquests punts, cosa que s’ha pogut fer en la major part gràcies a la memòria i els records de la gent, degut a la falta de documentació envers aquest aspecte.

Exposicions Ramon Estany

Colors i Formes III

Joan Viladrich exposa els seus quadres de vidre fosExposició de quadres de vidre fos -fussing- Aula de Cultura Caixa Penedès Fundació Caixa Penedès

Del 20 de desembre de 2008 al 5 de gener de 2009Horari de visites: Laborables, de 5 a 8 de la tardaDissabtes i festius, d’11 del matí a 2 del migdia i de 5 a 8 de la tarda

PRESENTACIÓ DE LLIBRE: ‘Solsona roja, 1936-1939’Sala gòtica del Consell Comarcal - 2 de gener, 20 h

L’escriptor solsoní Joan Obiols presenta el seu últim llibre, Solsona roja, 1936-1939, sobre un dels capítols foscos i sagnants de la història de la ciutat. Mitjançant una documentació inèdita, Obiols narra la història de Solsona durant el període en què va ser seu de diversos estaments provincials i els comandaments de l’Exèrcit de l’Est. Participaran a la presentació el president del Consell Comarcal, Marià Chaure, i l’alcalde, Xavier Jounou.

��600 - Dimecres, 24-12-2008

Celebracions Ramon Estany

Ramon Fernandez i Eduarda Bernal. Pere Parcerisa i Maria Oriola Casimir Balletbó i Concepció Vilaseca

Miquel Ollé i Teresa Torrent Jaume Vila i Soletat Malé. El músic Joan Badia

El públic va gaudir amb la festa Més de cent persones van participar en aquesta tradicional trobada nadalenca

Maria Vilar, sotscampiona de Cinquet Dolors Alsina, campiona de BriscaConxita Comella, sotscampiona de Parxís

Àngela Pujantell, sotscampiona de Brisca

Festa de Nadal al Club sant Jordi

�� 600 - Dimecres, 24-12-2008

Celebracions Ramon Estany

Va ser una vetllada compartida per un centenar de per-sones que van gaudir de les actuacions musicals i del lliurament de trofeus i reconeixements.

La Coral del Club Sant Jordi, dirigida pel Sr. Macià, va encetar la tarda amb un recital de cançons populars, “El Vell Smoky”, “Fum, fum, fum”, Ningú no comprén ningú”, “La pastora”, “Vaixell de Grècia”, “Sant Josep fa bugada”, “La bella Lola”, “El trineu”, “Padam, padam”, "Blanc Nadal”, “Sota el cel de París” i “Brindis”.

La següent actuació musical va correspondre als acor-dionistes del grup Terra Ferma del Cercle Cultural Lleidatà. Amb l’ajut dels acordions diatònics van oferir un petit reguitzell de peces musicals, entre nadales i tradicionals.

La festa va continuar amb el lliurament dels trofeus dels campionats de tardor, en Cinquet, Brisca i Parxís.

En el capítol de reconeixements, es van lliurar diplomes als matrimonis que enguany celebren les noces d’or i que són:

Ramon Fernández García i Eduarda Bernal Gala (31-05)Pere Parcerisa Casabella i Maria Oriola Ribera (07-05)Xavier Jounou Cardona i M. Carme Bajo Vilalta (14-05)Jaume Vila Solé i Soletat Malé Capdevila (25-06)Miquel Ollé Canal i Teresa Torrent Vila (13-09)Casimir Balletbò Busquets i Concepció Vilaseca Muntanyà (23-05)Joan Colilles Iñíguez i Concepció Call Fornell (22-11)Serafin Rodríguez Delgado i Juliana Cabrera Castilla (07-08)Pere Alarcón Saldaña i Assumpta Sala Call (30-08)

La festa va acabar amb un berenar amenitzat per la música de ball del Joan Badia.

Autoritats municipals i delegats de Caixa de Catalunya

La Coral del Club Sant Jordi

Joan Gonzàlez, campió de Cinquet Neus Jounou, campiona de parxís

El grup d'acordionistes

El Club Sant Jordi de la Fundació Viure i Conviure de Caixa de Catalunya va celebrar divendres passat, 19 de desembre, la tradicional trobada nadalenca, acompanyats de les autoritats municipals, l’alcalde de Solsona Xavier Jounou i

el regidor d’Acció Social, David Rodríguez, juntament amb els delegats de Caixa de Catalunya, Pep Vilar i Xavier Roca

��600 - Dimecres, 24-12-2008

Bon

Nad

al i

Feli

ç A

ny n

ou!

Bon

nad

al i

feliç

any

nou

!Fr

oehl

iche

Wei

hnac

hten

und

ein g

luck

liche

s Neu

es

Jahr

, Ale

mán

. Fel

iz ñ

avid

a y pr

ovec

hosu

añu n

uevu

, Ba

ble.

Shuv

o Bar

o Din

, Ben

galí.

Boa

s Fes

tas e

Fel

iz

Ano

Nov

o, B

rasil

eño.

Ned

eleg

laou

en n

a blo

av ez

h m

at, B

reet

ón. V

asel

Kol

eda;

Tch

esti

nova

god

ina,

Bu

lgar

o. S

eng

Dan

Fai

Lok

, San

g N

ian

Fai L

ok,

Can

toné

s. G

esee

nde K

erfe

es e

n ‘n

gel

ukki

ge n

uwe

jaar

, Afr

ikan

er. I

’D M

ubar

ak ou

s San

a Sai

da, A

rabe

. Sh

enor

aavo

r Nor

Dar

i yev

Par

i Gag

hand

, Arm

enio

. Pr

ejem

e Va

m V

esel

e Va

noce

a s

tast

ny N

ovy

Rok,

C

heco

. Sun

g Ta

n C

huk

Ha,

Cor

eano

. Pac

e e sa

lute

, C

orso

. Sre

tan

Bozi

c, C

roat

a. G

laed

elig

Jul,

Dan

és.

Col

o sa

na w

into

m ti

ebee

n, E

gipc

io. J

utdl

ime

pi-

vdlu

arit

ukio

rtam

e pi

vdlu

aritl

o, E

squi

mal

. Ves

ele

Via

noce

. A s

tastl

ivy

Nov

y Ro

k, E

slova

co. V

esel

e

bozi

cne p

razn

ike i

n sre

cno n

ovo l

eto,

Eslo

veno

. Fel

iz

Nav

idad

y P

rósp

ero

Año

Nue

vo, E

spañ

ol. G

ajan

K

rist

nask

on,

Espe

rant

o. R

õõm

said

Jõu

lupü

hi,

Esto

nian

o. Z

orio

nak

eta

Urte

Ber

ri O

n, E

uske

ra.

Crist

mas

-e-s

hom

a m

obar

ak b

asha

d, F

arsi.

Hyv

ää

Joul

ua or

Hau

skaa

Joul

ua, F

inla

ndés

. Zal

ig K

erst

fe-

est e

n G

eluk

kig

nieu

w ja

ar, F

lam

enco

. Joy

eux

Noë

l et

Bon

ne A

nnée

, Fra

ncés

. Nol

laig

chr

idhe

il ag

us

Blia

dhna

mha

th u

r, G

aélic

o. N

adol

ig L

Law

en a

Bl

wyd

dyn

New

ydd

Dda

, Gal

és. B

on N

adal

e A

no

Nov

o, G

alle

go. K

ala C

hrist

ouge

nna K

iefti

hism

enos

O

Ken

ourio

s C

hron

os, G

riego

. Mel

e K

alik

imak

a,

haw

aian

o. M

o’ad

im L

esim

kha.

Shan

a Tov

a, H

ebre

o.

Vro

lijk K

erstf

eest

en ee

n, G

eluk

kig.

Nie

uwja

ar, H

o-la

ndés

. Kel

lem

es K

arac

sony

iunn

epek

et &

Bol

dog

Új É

vet,

húng

aro.

Sel

amat

Har

i Nat

al, i

ndon

esio

.

Mer

ry C

hrist

mas

& H

appy

New

Yea

r, in

glés

. Ida

h Sa

idan

Wa

Sana

h Ja

dida

h, ir

aquí

. Nol

laig

Sho

na

Dhu

it, ir

land

es. G

ledi

leg

Jol o

g Fa

rsae

lt K

oman

di

ar, i

sland

és. B

uon

Nat

ale

e Fe

lice

Ann

o N

uovo

, ita

liano

. Shi

nnen

om

edet

o. K

uris

umas

u O

med

eto,

ja

pone

s. N

atal

e hi

lare

et A

nnum

Nuo

vo!,

latin

. Pr

ieci

’gus

Zie

msv

e’tk

us u

n La

imi’g

u Ja

uno

Gad

u,

letó

n. L

inks

mu

Kal

edu,

litu

ano.

Stre

ken

Boz

hik,

m

aced

onio

. Sel

amat

Har

i Nat

al, m

alay

o. N

ixtie

klek

M

ilied

taj

jeb

u is

-sen

a t-t

abja

, mal

tés.

Kun

g H

is

Hsi

n N

ien

bing

Chu

She

n Ta

n, m

anda

rín.

Mer

i K

irihi

met

e, m

aorí.

Zul

sary

n bol

on sh

ine o

ny m

end

devs

huul

ye, m

ongo

lés.

God

Jul o

g G

odt N

yttå

r, no

-ru

ego.

Pol

it na

dal e

bon

a ann

ada,

occ

itano

. Bik

pela

ha

mam

as b

long

dis

pela

Kris

mas

na

Nup

ela

yia

i go

long

yu

papu

a, n

ueva

gui

nea.

Wes

olyc

h Sw

iat

Boze

go N

arod

zeni

a, p

olac

o. B

oas F

esta

s e u

m fe

liz

Ano

Nov

o, p

ortu

gues

. Mat

a-K

i-Te-

Ran

gi. T

e-Pi

to-

O-T

e-H

enua

, rap

a-nu

i. Sa

rbat

ori v

esel

e, r

uman

o.

Pozd

revl

yayu

s pr

azdn

ikom

Roz

hdes

tva

is N

ovim

G

odom

, rus

o. H

risto

s se r

odi,

serb

io. S

reta

m, B

ozic

. Ve

sela

Nov

a God

ina,

serb

o-cr

oata

. ciid

wan

aags

an

iyo

sana

d cu

sub

oo fi

ican

, som

alí.

Wilu

jeng

Nat

al

Sare

ng W

arsa

Eng

gal,

suda

nés.

God

Jul

och

Got

t N

ytt Å

r, su

eco.

ºKris

mas

Nje

ma N

a Her

i Za M

wa-

ka M

pyaº

, sw

ahili

. Suk

san

Wan

Chr

istm

as l

ae

Saw

adee

Pee

Mai

, tai

land

es. N

atha

r Put

hu V

arud

a Va

lthuk

kal,

tam

il. N

oelin

iz V

e Ye

ni Y

ilini

z K

utlu

O

lsun,

turc

o. V

esel

oho V

am R

izdv

a i S

hcha

stlyv

oho

Nov

oho R

oku!

, ucr

ania

no. C

huc M

ung G

iang

Sin

h,

viet

nam

ita. S

inife

sela

Ukh

isim

usi O

muh

le N

onya

ka

Om

usha

One

mpu

mel

elo,

zul

ú.

�0 600 - Dimecres, 24-12-2008

Celsona Redacció

Aqui tenim les persones i repressentants de les entitats que enguany van rebre els mèrits del Celsona: Escola Arrels II, Miquel Montaner, CF Solsona, CB Solsona, IES Francesc Ribalta

Josep Maria Borés, director del Celsona Informació

Trobada anual d’amics icol.laboradors de Celsona Informació

Ja és habitual que cada desembre, apofitant les festes del Nadal, els amics i col.laboradors d’aquesta revista ens trobem una estoneta per comentar l’últim any, per xerrar i per presentar les novetats i noves incorporacions. Enguany va ser diumenge a migdia, abans de dinar, que es va organitzar un pica-pica a la Cambra de Comerç, on hi vam ser presents una bona colla de gent. La trobada la vaig començar amb un breu parlament on vaig aprofitar per fer una repassada lleugera a l’activitat anual, dels neguits i temors de la publicació per les notícies de crisi i on també vaig encoratjar i felicitar tothom per la feina que setmana rera setmana estan fent els col.laboradors.

Tot seguit es van entregar cinc mèrits a entitats i perso-nes que han destacat en la publicació de continguts a la revista. Enguany han estat premiats per la gran quantitat d’informació publicada i la constància, l’Escola Arrels Secundària i l’Institut Francesc Ribalta, per mostrar que en l’educació i el futur dels joves és molt important el treball que aquestes dues escoles estan realitzant, i difondre-ho és mostrar amb orgull aquestes activitats. També van tenir el seu reconeixement dos dels clubs més importants de Solsona: el Club Futbol Solsona i el Club Bàsquet Solsona. Sense les seves activitats, molts nens i nenes no tindrien oportunitat de conèixer i aprendre valors

tan importants com el treball en equip, la cultura de l’esforç, l’honor de sentir-se guanyadors i experimentar el desencís de la derrota. Finalment, l’últim guardó va ser per un empresari que ha demostrat al llarg dels anys i també, per mitjà de la revista, que la seva activitat ja forma part de Solsona, de la història de Solsona, el premi, molt ben merescut, ha estat entregat al Miquel Montaner.

Estem llegint l’exemplar número 600 d’aquesta revista. Qui ho diria, 600 setmanes on aquest treball de tothom té una molt bona recompensa. Si dilluns passat la Loteria repartia il.lusió a Solsona, la meva vida i la dels que m’envolten també ha estat tocada per la fortuna, el treball, la il.lusió i la joia de formar part d’aquesta gran tropa de gent, formar part d’un momentet de tots vosaltres. Que tingueu unes Bones Festes i desitjo que gaudiu, amb els vostres, d’un Any Nou ple de bons moments.

�1600 - Dimecres, 24-12-2008

Ep, la foto! Ramon Estany

Sopar d'empresa de l'Orfeó

Els més treballadors de la nit

A punt per anar a sopar

Els reis de la nit Els guapos de la tarda Una noia molt ben acompanyada

Ep, la foto!

Si desitgeu la subscripció i rebre la revista directament a casa, empleneu aquesta butlleta amb totes les dades i envieu-la a: APUNTS GRÀFICS, SL. Ctra. de torà, 25280 Solsona

Dades d’enviament:Nom:...................................................... DNI:........................Adreça:..................................................................................Ciutat:....................................................................................Codi.Postal:............................................................................Telèfon:..................................................................................

Desitjo rebre Celsona durant un termini de:.....3.mesos:..30.euros.....6.mesos:..60.euros.....Tot.l’any:.120.euros

Dades de pagament:Entitat:....................................................................................Núm..de.Compte:

�� 600 - Dimecres, 24-12-2008

L'Acudit del Simi

Les 7 diferències Marta C.

Les 7 diferènciesEl dissabte 20 de desembre es va presentar a Sant Climenç un calendari dedicat a les senyores més grans i belles del municipi.Sabríeu trobar les 7 diferències que hi ha entre les dues fotografies?

Solucions corresponents al Celsona 597

��600 - Dimecres, 24-12-2008