� 706 - Divendres, 21-01-2011

Olius atura la portada d'aigua de la Llosa pel que

considera una ocupació il.legal de terrenys

Olius Josep M. Borés

Dimecres passat al matí les màquines que es cuiden de fer les obres de la portada d'aigües del pantà de la Llosa al Bages i l'Anoia van començar a obrir traçat al Pla d'Olius en

un municipi on encara no s'ha autoritzat l'ocupació ni l'inici d'aquestes obres. Arrel d'aquest fet, l'alcalde Ramon Sala va haver d'aturar les obres de manera cautelar davant la inexistència de cap autorització per iniciar aquest projecte.

D'un dia per l'altre l'empresa concessionària va marcar totes les fites i les màquines ja desbrossaven el terreny per on passarà la canonada, fent una via de fins a 12 metres d'ample per on hi colgaran un tub a dos metres de fondària.

Aquest fet va representar l'obertura d'una denúncia per part de l'empresa concessionària al mateix alcalde, que va haver de prestar declaració dimecres mateix davant els Mossos.

Ahir dijous les màquines van tornar a intentar reprendre les obres i es va aprofitar perquè els Mossos aixequessin acta de la denúncia interposada per l'ajuntament.

Els ajuntaments de Lladurs i Olius es neguen a autoritzar aquestes obres perquè no estan d'acord amb el traçat decidit per Madrid i a les compensacions ofertades. L'alcalde mostra el seu desencís quan diu "a Madrid no ens han fet mica de cas" i es manté ferm a aturar aquesta infrastructura ja que els muni-cipis no tindran ni veu ni vot en la gestió d'aquest bé natural. Tot i que com comenta el mateix alcalde "segur que les coses finalment es faran" el que demanem és "que les coses es facin segons tots els tràmits pertinents, res més". Per altre costat, s'ha d'afegir que els propietaris de les finques tampoc no han signat la conformitat d'inici de les obres. L'empresa, que al·lega que aquesta infrastructura té caràcter d'urgència, no ha volgut fer cap declaració quan els hem demanat el seu parer.

�706 - Divendres, 21-01-2011

Actualment el club mou 150 fitxes

Andreu Alet deixarà la presidènciadel CE Arrels després de 15 anysDel planter n'ha sortit una perla en ple progrés, Jordi Esteve,

actualment jugador de la UE Lleida, cedit al Balaguer

Solsona Josep Àngel Colomés

Andreu Alet ho deixa aquest any. Després d'impulsar el Club Esportiu Arrels el 1996 creu que és moment de sang nova per encapçalar el club ara que convocarà l'assemblea per renovar càrrecs. Després d'aquest mandat, quatre anys més els veia excessius i, per tant, ara buscarà una junta de consens per tal que gent més jove i im-plicada al club marqui objectius de cara a la temporada que ve i comenci a treballar. De moment, durant la present campanya, ajudarà al nou president en el que calgui fins al juny per tal de tenir una transició tranquil·la.

La satisfacció més gran del sr. Andreu Alet ha estat el fet de “col·laborar a que més nois i noies facin esport a la comarca”, i en concret futbol, si bé el club es va crear amb el nom de club esportiu per albergar altres esports, especialment l'atletisme. Però finalment el que ha acabat fructificant són el futbol i el futbol sala. Actualment es compta amb 13 equips i el sr. Alet valora molt positivament l'ampliació d'equips des del 1996 tant per part del CF Solsona com per part del propi club, del CE Arrels.

El CE Arrels el considera un club normal i corrent que, tot i néixer en el si d'una escola, està obert a tothom. Ara, amb 13 equips, 3 dels quals són de futbol sala i de noies, el CE Arrels és una de les entitats més importants de la comarca.

Els millors moments, segons el president Alet, han estat “quan s'ha pujat de categories, moment en què et sents satisfet i més si pots aguantar la temporada següent”. També s'alegra de la trajectòria de les sèniors de l'equip femení, que van “molt bé”. I del progrés dels equips femenins cadet-juvenil i base, així com també de les grans promeses sorgides del planter al llarg d'aquesta dècada i mitja.

Per tant, 150 persones defensant el verd Arrels i força grans jugadors i jugadores que han passat pel club. El cas més remarcable és el de Jordi Esteve, que amb 6 anys va començar al CE Arrels i que ara, en plena progressió, ja forma part de la UE Lleida, tot i que ara mateix cedit al Balaguer en la 3a divisió. Segons el parer del president Alet, “el Jordi Esteve penso que arribarà més lluny”. I per tant, Esteve és ara la punta de llança d'un esperit, el del CE Arrels, que té jugadors que han passat pel club a molts diferents indrets.

També cal destacar que el CE Arrels té una pàgina web (www.arrels.biz) plenament actualitzada on es poden llegir les cròniques i tota la informació relacionada amb els equips. Un

esforç, per tant, també en la comunicació que culmina tot un procés de creixement en què recordem moments memorables com quan el club va fitxar l'actual entrenador de l'Hércules, el “boquerón” Esteban Vigo.

Així és que el sr. Andreu Alet no ha deixat indiferent a gairebé ningú en el panorama esportiu. Ara deixa la presidèn-cia content i amb ganes que el projecte que ha encapçalat des del 1996 vagi endavant i per molts anys. S'obra, per tant, un procés de transició i aviat coneixerem la nova junta del club.

� 706 - Divendres, 21-01-2011

Solsona Ajuntament de Solsona

Arranjaran el paviment de la plaça de Sant Roc Els treballs es duran a terme abans de la primavera i tindran un cost de 135.500 euros

Plànol dels serveis tècnics municipals de la nova pavimentació

L’Ajuntament de Solsona aprofitarà la primera fase de les obres de reurbanització del carrer de Sant Llorenç, ja iniciades, per refer el paviment de la zona de la calçada i l’aparcament de la plaça de Sant Roc.

Es tracta d’una “actuació epidèrmica” per millorar un paviment que actualment es troba molt malmès. Consistirà en un tractament de millora superficial, ja que no hi ha xarxes de serveis per soterrar, per al qual s’utilitzarà formigó imprès de color de pedra amb un disseny diferenciat de la calçada respecte de l’espai d’aparcament.

Paral·lelament, es reurbanitzarà la travessia de Sant Roc, un tram curt de carrer que va quedar pendent de la intervenció

Inicialment l’actuació en aquest espai no estava inclosa dins el projecte

sobre el carrer de Sant Pau, el primer eix del nucli antic que es va remodelar en el marc del Pla de barris. Es va considerar, amb criteris tècnics, que era més viable rehabilitar la travessia una vegada s’actués sobre el carrer de Sant Llorenç per a les connexions dels serveis soterrats.

L’arranjament del paviment de la plaça de Sant Roc, si bé inicialment no estava inclòs dins el projecte de remodelació de cap eix del nucli antic, es pot assumir gràcies a un excedent de diners disponible després de fer l’adjudicació dels treballs del carrer de Sant Pau. El consistori destinarà a la plaça i la travessia de Sant Roc un total de 135.500 euros. És previst que aquesta doble actuació s’enllesteixi abans de la primavera.

Reparen un tram del carrer Pere Màrtir Colomés

El consistori solsoní ha reparat trenta metres quadrats de vorera malmesa del carrer de Pere Màrtir Colomés a l’altura del camp de futbol municipal. S’ha reforçat el terra, que s’havia enfonsat, amb formigó i se n’han restituït els panots de color vermellós. Així mateix, s’estan arranjant trams malmesos del paviment de formigó de la zona d’aparcament del mateix nivell, aixecat per les arrels dels arbres. A la part superior d’aquest carrer també s’hi col·locaran un parell de papereres.

�706 - Divendres, 21-01-2011

Una actuació de senyalització al parc solsoníde la Mare de la Font posa en valor els

espais naturals de la comarca El Consell Comarcal i l’Ajuntament sumen esforços en un projecte que té la

doble finalitat de promoure turísticament la zona i fer divulgació del patrimoni

Els parcs de la Mare de la Font i la Mina de Solsona, l’àrea de lleure de la ciutat que registra més afluència de famílies i visitants, s’han convertit en punts d’informació i divulgació sobre els espais d’interès natural de la comarca i els seus valors naturals, culturals i històrics. El Consell Comarcal del Solsonès i l’Ajuntament de Solsona han finalitzat els treballs d’instal·lació de plafons informatius i interpretatius, fruit d’un projecte con-junt que té la doble finalitat de promoure turísticament la zona i fer divulgació sobre el seu patrimoni cultural i natural.

Per tal d’orientar, sensibilitzar i donar a conèixer els espais naturals protegits de la comarca als visitants, s’ha instal·lat un tòtem amb informació general al parc de la Mina, en considerar-se un punt estratègic per a l’aparcament. S’hi concreta la situació de cada àrea en un mapa comarcal i les seves característiques.

Però és al parc de la Mare de la Font on es facilita la informació més detallada de cadascun dels espais. Hi són descrites les serres d’Odèn i Port del Comte; Ensija-Rasos de Peguera; el Verd; el Turp i Móra Condal-Valldan; Busa, Bastets i Lord, i Queralt i els Tossals-Aigua d’Ora, així com la Ribera Salada, el Miracle i les obagues de la riera de Madrona. Els plafons informen dels elements naturals més emblemàtics de flora i fauna, geologia, ambients forestals, patrimoni històric i cultural, entre d’altres.

El primer itinerari botànic solsoní

També al parc natural més popular de Solsona s’hi ofereix un itinerari botànic per mitjà de plafons específics. Al llarg d’un recorregut d’uns 900 metres de longitud, hi ha cata-logades un total de 25 espècies diferents, explicades mitjançant una trentena de plafons. S’hi detalla la descripció de cada espècie vegetal, il·lustrada amb dibuixos de Toni Llobet.

L’origen d’aquest pro-jecte de senyalització global és una iniciativa conjunta de les regidories de Medi Am-bient, el Vinyet i Turisme del consistori solsoní, a la qual es va sumar el Consell Comarcal del Solsonès per sensibilitzar la població i els visitants sobre els espais naturals protegits de la comarca i els seus al·licients

Solsona Redacció

d’interès turístic i divulgatiu. El pressupost de l’actuació, executa-da per l’empresa de senyalització Geosilva Projectes, ha estat de 22.400 euros, dels quals el Consell Comarcal n’ha aportat el 70 per cent, mitjançant una subvenció de l’antic Departament de Medi Am-bient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya, i l’Ajuntament, el 30 per cent restant.

� 706 - Divendres, 21-01-2011

Bretolada

Les passades festes de Nadal, el Club d'Esquí Solsona, amb la intenció d'animar la temporada d'esquí, va instal·lar, amb permís del seu propietari, una pancarta a la casa de l'Hostal del Vent.

El missatge era tant contundent i ofensiu, "CLUB D'ESQUÍ SOLSONA - Ja arribeu…" que sembla que algú s'ha pogut sentir ofès i l'ha deixat tal com mostra la fotografia.

Des d'aquí demanem disculpes a qui, per sentir-se alleujat, ha necessitat perdre una bona estona del seu valuós temps dedicant-lo a censurar el nostre atreviment.

Salut, neu I BONA TEMPORADA A TOTHOM!!

L'Espieta

Acords de la Comissió Territorial

d'Urbanisme de la Catalunya

Central referents a projectes en sòl no urbanitzable

La Comissió Territorial d'Ur-banisme de la Catalunya Central, en la sessió de 23 de novembre de 2010, va adoptar, entre altres, els acords següents:

- 1 Aprovar definitivament, el projecte en sòl no urbanitzable per a la construcció d'un habitatge unifamiliar aïllat al Carenal, de Clariana de Cardener, formulat pel senyor Joan Lluís Vila Bella i tramès per l'Ajuntament.

- 2 Aprovar definitivament, el projecte en sòl no urbanitzable per al canvi d'orientació produc-tiva d'una explotació ramadera situada a la finca Pla d'Abella, de Navès, formulat per la senyora Anna Vila Montanyà i tramès per l'Ajuntament.

- 3 Aprovar definitivament, el projecte en sòl no urbanitzable per a l'ampliació de l'explotació por-cina d'engreix existent a la finca can Minguet, de Navès, formulat pel senyor Ramon Clotet Vilalta i tramès per l'Ajuntament. Indicar que l'inici de l'execució material de les obres haurà de comptar amb l'autorització de l'Agència Catalana de l'Aigua al trobar-se la construcció proposada din-tre de zona de policia de lleres públiques.

- 4 Aprovar definitivament, el pro-jecte en sòl no urbanitzable per a l'ampliació d'instal·lació solar fo-tovoltaica en coberta connectada a xarxa de 35,28 kWp (30kWn), de Navès, formulat per la societat Sala Esquius, SCP i tramès per l'Ajuntament.

L'empresa constructora repararà les lloses del carrer Sant Pau

Quant a l’estat del carrer de Sant Pau, l’empresa constructora de les obres de la biblioteca comarcal, responsable del malmetement d’algunes lloses pel pas de vehicles pesants, s’ha compromès a refer el paviment i retornar-lo al seu aspecte.

Breus Solsona i comarca Ramon Estany

39 establiments del Solsonès s’adhereixen a la Junta Arbitral de Consum de Catalunya

Aquest passat 2010 onze establiments i em-preses de la comarca del Solsonès s’han ad-herit a la Junta Arbitral de Consum. Es tracta de negocis d’àmbits molt diversos: carnisse-ries, electrodomèstics, roba, tallers de repara-ció de vehicles, cases de turisme rural, etc. que fan que el Solsonès ja tingui 39 establiments adherits a la Junta Arbitral de Consum de Catalunya.

L’arbitratge és un sistema extrajudicial i voluntari pel qual els consumidors i les empreses se sotmeten a un tribunal ano-menat Col·legi Arbitral perquè resolgui el conflicte de consum i es comprometen a complir la solució que es dicti. És un servei gratuït, voluntari, àgil i senzill de resoldre els conflictes de consum.

Les empreses adherides ofereixen un plus de garantia als seus clients perquè han acceptat l’arbitratge de consum com a mitjà de resolució dels conflictes derivats de les seves relacions comercials/professionals.

�706 - Divendres, 21-01-2011

Solsona Ramon Estany

El solsoní Manel Jovells, nou presidentde la Unió Catalana d’Hospitals

El director general de la Fundació Alt-haia, Manel Jovells, assumirà d'ara endavant la presidència de la Unió Catalana d'Hospitals en substitució de Boi Ruiz, nou conseller de Salut de la Generalitat. Així ho ha decidit la junta directiva d'aquesta patronal hospitalària que agrupa uns 350 centres, i que ha nomenat, juntament amb Jovells, Helena Risa, en qualitat de nova directora gene-ral. Jovells compaginarà la nova responsabilitat al capdavant de la patronal hospitalària amb la direcció de la fundació manresana.

Jovells agafa el relleu de Boi Ruiz al cap-davant de la Unió Catalana d'Hospitals després que Artur Mas l'hagués temptejat per assumir la conselleria de Salut que va rebutjar amb la intenció de finalitzar un dels projectes que ha liderat des dels seus inicis: l'ampliació de l'hospital Sant Joan de Déu. L'acompanyarà Helena Risa, pedi-atra i directora general de la Corporació Sanitària Parc Taulí de Sabadell.

Jovells compta amb una consolidada i àmplia experiència en la gerència i direcció d’entitats sanitàries i socials tant en l’àmbit públic com privat. Entre aquestes responsabilitats, Jovells ha estat

gerent de l’Hospital de Sant Bernabé de Berga (1982-1983); gerent de l’Hospital de Sant Pau i Santa Tecla (1984-1989); gerent de l’àrea de gestió de Barcelona Ciutat de l’Institut Català de la Salut (ICS) (1989-1992); director de la divisió d’atenció primària de l’ICS (1993-1994); gerent de l’ICS (1995-1999); secretari general del Departament de Benestar i Família de la Generalitat de Catalunya (2000-2003). Des del 2004 és director general de la Fundació Althaia.

La Unió és una associació empre-sarial formada per 109 entitats sanitàries i

socials que aglutinen més de 380 centres i que generen més de 45.000 llocs de treball i que tenen com a element comú la prestació de serveis sanitaris i socials als ciutadans, po-sant a la seva disposició els recursos patrimonials, humans i tecnològics per tal de garantir una assistència de màxima qualitat i eficiència. Aquestes entitats defensen un model sanitari i social públic participat per la societat civil sobre la base de l’autonomia de gestió empresarial.

� 706 - Divendres, 21-01-2011

Breus Solsona i comarca Ramon Estany

El Cantàbric ja prepara el IV Campionat de Botifarra

El Bar Restaurant Cantàbric de Solsona acollirà el proper dissabte 29 de gener el IV Campionat de Botifarra, que es disputarà a partir d'1/4 de 5 de la tarda. Les inscripcions seran entre les 3 i les 4 de la tarda i el preu d'inscripció per parella serà de 20 euros.

Els guanyadors s'emportaran el 75% de la inscripció i un trofeu. Els sotscam-pions, s'enduran el 20% de la inscripció i trofeu, mentre que els tercers classificats obtindran el 5% de la recaptació i un trofeu. Els quarts classificats tindran un trofeu. Del cinquè al vuitè classificat tindran un obsequi. També hi haurà un obsequi sorpresa per a tots. Com a màxim, s'inscriuran 64 parelles. Les eliminatòries seran directes a 12 dats. Per més informa-ció sobre les bases i el reglament, podeu consultar al mateix bar Cantàbric.

Servei de grua municipal

Només una empresa ha presentat oferta per adjudicar-se el servei de grua de Solsona consistent en la retirada de vehicles de la via pública i el trasllat al dipòsit de vehicles. L'empresa que s'ha adjudicat el servei és Grues Alcoll, i ha estat per un termini d'un any.

Ajut per la festa del Barri de Sant Ramon

Per atendre les despeses que ha comportat l'organització de la festa, l'ajuntament de Solsona ha concedit als massips del Barri de Sant Ramon un ajut econòmic de 245'76 euros.

Nou portal a internet sobre la recollida de residus municipals

El regidor de Medi Ambient, Jordi Fraxanet, ha fet saber que l'Agència de Residus de Catalunya ha posat en fun-cionament el portal PROGREMIC, un portal web sobre el Programa de Gestió de Residus Municipals de Catalunya 2007-2012 (www.progremic.cat)

Subvenció a les entitats esportives

L'ajuntament de Solsona ha atorgat a set entitats esportives de Solsona les subvencions corresponents a l'exercici 2010 per haver contribuit a la promoció de l'esport base.Les entitats beneficiades amb els ajuts són:Club d'Esquí Solsona: 2.649 eurosClub de Futbol Solsona: 2.977 eurosSolsona Patí Club: 1.260 eurosClub Esportiu Arrels: 3.083 eurosClub Bàsquet Solsona: 2.143 eurosClub Patinatge Solsonès: 1.664 eurosSocietat de Pescadors: 1.224 euros

Ajut per la festa del Barri de Sant Miquel

Per atendre les despeses que ha comportat l'organització de la festa, l'ajuntament de Solsona ha concedit als massips del Barri de Sant Miquel un ajut econòmic de 68'80 euros.

Baixes d'usuaris del Servei Municipal d'Aigua

L'ajuntament de Solsona ha donat de baixa i precintat 28 comptadors després que els usuaris no han fet efectiu els rebuts de subministrament d'aigua potable ni liquidat el deute dins els terminis legals.

Els Castellers de Solsona ja tenen adreça i local

L'Ajuntament de Solsona ha assignat, a petició de l'entitat, un local del Casal de Cultura i Joventut a l'Associació de Cas-tellers de Solsona. El local és el número 22 i la bústia per tal de poder rebre el correu, la 22.

Solsona censarà els locals buits i comercials

En el marc del projecte Treball als barris 2010 i dins dels programes de desenvolupament local, ha estat concedit a l'Ajuntament de Solsona un ajut per a la realització d'un cens de locals buits de Solsona, amb el qual es contractarà al Centre Tecnològic Forestal de Catalunya la redacció del "Projecte per al cens dels locals buits i comercials de Solsona. Eines per a la publicació i gestió de continguts", per un import total de 17.523 euros IVA inclòs.

Canvi en l'horari de recollida comercial del cartró

Al nucli antic, i tal com es va acordar amb Volem Feina, a partir d'aquest mes de gener, l'horari en que els comerciants poden deixar el cartró als contenidors gàbia serà de 5 a 6 de la tarda. Fora del nucli antic l'horari màxim per deixar el cartró al costat dels contenidors serà fins a 2/4 de 6 de la tarda.

�706 - Divendres, 21-01-2011

Breus Solsona i comarca Ramon Estany

Subvenció per al Consell Comarcal

L'ajuntament de Solsona ha concedit una subvenció al Consell Comarcal del Solsonès per l'import de la llicència d'obres per suprimir barreres arquitectòniques al Palau Llobera, millora de l'accessibilitat a l'Arxiu Comarcal del Solsonès i creació de l'espai de dinamització del Solsonès a l'edifici situat al carrer dels Dominics, 12. L'import de la subvenció és de 4.972'73 euros.

Posen en marxa un blog informatiu sobre les drogues

El proper dilluns dia 24 de gener del 2011, a 2/4 de 7 de la tarda, a la Sala Gò-tica del Consell Comarcal, es presentarà el Blog del PLEAS. Aquest Blog tindrà l’objectiu de difondre per internet tot tipus d’informació referent a la prevenció del consum de drogues així com també del dia a dia de les accions que duu a terme el PLEAS. Sota la motivació de fer la tasca accessible al màxim de ciutadans possible, el Sol del Solsonès inaugura una nova via de difusió de la informació que serà cabdal per tal de fer una prevenció que arribi a totes les cases del Solsonès i rodalies.

Condicionen el mur de l’aparcament de les Moreres de Solsona

L’Ajuntament de Solsona ha finalitzat els treballs de restauració del mur de la part inferior de la plaça de les Moreres, la zona pública més utilitzada per estacionar a la principal entrada de la ciutat. Per evi-tar el despreniment de rocs, s’ha arranjat la paret amb pedra i morter, s’ha habilitat una cuneta amb formigó per canalitzar l’aigua pluvial i s’ha refet la barana de la rampa que uneix els tres nivells d’aparca-ment existents. Ha realitzat aquesta actu-ació la brigada municipal amb el suport de l’empresa solsonina Construccions i Reformes Corbacho i Ramellat.

Ajut a l'Associació Fènix contra el càncer

L'ajuntament de Solsona ha fet una aportació econòmica de 300 euros a l'As-sociació Fènix d'Ajuda i Suport Contra el Càncer per la campanya de recollida de diners per a la compra d'un aparell d'ones sonores Flowave.

Els preus de l'habitatge baixen en un mes entre un 4% i

un 7% a Solsona

Segons el portal d'habitatge Nestoria, els preus dels pisos a Solsona han experi-mentat una davallada general al llarg del darrer mes de l'any 2010

En concret, els preus mitjans del metre quadrat a Solsona han caigut entre un 1'6% i un 14'1% respecte al mes de novembre. El metre quadrat per als pisos d'un dormitori se situa en el 2.049 euros, per a dos dormitoris, 1.858 euros, per a tres dormitoris 3.948 euros i per a 4 dormitoris 1.361 euros.

Preus mitjans d'habitatge a Solsona (euros/m²) segons el nombre de dormitoris

Hab...Nov 2010...... Des 2010... Variació1........2.384 e./m² .. 2.049 e./m² ... -14.1% 2........1.966 e./m² ... 1.858 e./m² .....-5.5% 3........4.832 e./m² ... 3.948 e./m² ... -18.3% 4........1.383 e./m² ... 1.361 e./m² .....-1.6%

Pel que fa al preu mitjà dels habitat-ges, els preus passen de 103.000 a 99.000 euros en els d'una habitació, de 175.000 a 164.000 euros en els de dues habitacions, de 227.000 a 218.000 euros en els de tres habitacions i de 320.000 a 297.000 euros en els de 4 habitacions. Aquest darrer suposa un reducció del 7'2% respecte al mes passat

Preus mitjans d'habitatge a Solsona segons el nombre de dormitoris

Hab...Nov 2010...... Des. 2010.. Variació 1........103.000. ....... 99.000 euros ..-3.9% 2........175.000 ....... 164.000 euros -6.3% 3........227.000 ....... 218.000 euros -4.0%

Estudiants solsonins fan un Calendari per recollir diners pel viatge de fi de curs

Els alumnes de 4rt Eso d'Arrels han fet un calendari per recaptar diners pel Viatge a París. En aquest calendari a cada mes hi surt una foto d'una classe diferent, així doncs, hi surten tots els alumnes del centre, incloent professors i els alumnes de Cicles Formatius. Ja és la venda a un preu de 6 euros, i es pot trobar en diverses llibreries de Solsona.

10 706 - Divendres, 21-01-2011

La festa ha estat ben concorreguda i s’han vist una bona diversitat d’actes, tots aquests organitzats per l’Associació de Cavallistes de La Vall, que ja porten força anys preocupant-se de l’organtizació, amb la col.laboració tant de l’Ajuntament com d’alguns establiments.

Tot es va iniciar el divendres dia 14 amb un passabars al vespre amb cavalls, i va continuar l’endemà al matí a la pista hípica municipal amb actes com un carrussel a càrrec d’unes joves genets, exhibició de salt per part del Josep M. i passejada amb cavall per la gent assistent que ho desitgés. Ja a la tarda es varen poder veure un passacarrers i uns tres tombs a la Plaça Major molt lluïts acompanyats dels grallers Som Kom Som i, per acabar el dia ball de festa Major al Bar el Jardí a càrrec de l’Elisabet Majoral.

El diumenge va continuar la festa amb la missa en honor a Sant Antoni i a la tarda, festa Country al Bar el Jardí a càrrec

Sant Antoni - Festa major d’hivernAquest cap de setmana passat, Sant Llorenç ha disfrutat de la seva

Festa Major d’Hivern dedicada a Sant Antoni

del grup local de Country encapçalat pel seu professor, el Víctor. El local estava ple a vessar, i ballava gent de totes les edats.

Finalment el dilluns, i dia de Sant Antoni, es va començar el matí amb un esmorzar popular a la Plaça del Mur compost de pa torrat o sucat amb tomàquet, botifarra, cansalada i begudes, per continuar amb una demostració de ferrar cavalls en calent a càrrec de Gil Berenguer. Els més petits varen poder veure com es ferraven els cavalls, cosa que alguns d’ells desconeixien. Tot seguit, concurs de les anelles, sis genets concursaven per veure quins eren els que agafaven més anelles amb un pal i amb més estil. Les anelles eren penjades en una corda amb cinta adhe-siva, i els encarregats de la corda els l’aixecaven per fer més difícil la tasca, tot des de dalt del cavall i a força velocitat. I per últim, per donar per acabada la festa, benedicció dels animals a la Plaça de La Canal per veure des de cavalls, gossos, alguna cabra, etc....

Tot i ser un dilluns, i no festiu a tot arreu, tots els actes d’aquest dia van gaudir de molt bona assistència.

Vall de Lord Montse Riu

Demostració ferrar cavalls

Concurs anelles

Esmorzar popular

Festa country

11706 - Divendres, 21-01-2011

BAR ELS BASTETS – Sant Llorenç de Morunys

En aquest bar de la Plaça Major era permès fumar fins ara, i arran de la nova llei antitabac ja no és permès.

Hem parlat amb el Sera-fí, igualment per preguntar-li en referència a la nova llei i ens ha comentat el següent:

Ell creu que havien de deixar escollir a cada establi-ment què vol fer dins el seu ne-goci i més desprès de l’anterior llei, ja que hi va haver locals que varen realitzar obres per adequar-los. En referència a la pèrdua de clientela ens comenta que de moment no pot dir-nos si n’ha perdut o no, termini”.

Nova llei antitabacLa nova llei antitabac que va entrar en vigor el passat dia 2 de gener,

ha prohibit fumar en tots els espais públics tancats

Hi havia establiments que amb l’anterior llei havien reformat els seus locals adaptant-ne una part als fumadors i l’altra als no fumadors, també n’hi havia que permetien fumar i d’altres que no ho permetien.

Les sancions per a fumadors i propietaris que no respectin la nova llei pot anar dels 30 euros als 10.000.

Què ha passat a la Vall de Lord en aquest sentit ?Hem visitat 3 establiments de la Vall i hem parlat d’aquesta qüestió, fent-los algunes preguntes.

BAR EL JARDÍ- Sant Llorenç de Morunys

En aquest bar arran de l’anterior llei varen realitzar obres per tenir 2 locals, un pels fumadors i un altre pels no fumadors, suposant això 2 barres per atendre, més espai per escalfar a l’hivern, etc...

Hem parlat amb l’Ivan, el seu propietari, per preguntar-li en referència a la llei i ens ha dit el següent:

Ell com a empresari no troba bé la llei, ja que , quan varen treure l’altre llei varen haver de fer obres al local i ara ningú no li ho compensa, això ja els ho haurien d’haver dit abans. També creu que en els temps de crisi que estem, i amb els números que tenien al davant abans d’impulsar la llei, sabent que això afectaria a la restauració, no ho troba oportú. “Si realment s’havia d’arribar aquí, hauria sigut millor ja fer-ho el primer cop”. També li hem preguntat en referència a la pèrdua de clientela i ens ha comentat que abans de l’entrada en vigor de la llei, els clients s’estaven més estona al local, fet pel qual consumien més, i ara prenen la beguda i marxen a fumar, i això es nota al calaix. Com a avantatge, el fet de l’olor de fum al local, a la roba.

HOTEL FONTS DEL CARDENER- La Coma

En aquest restaurant a la zona del bar ja no era permès fumar i, a la zona del menjador, varen adaptar un menjador petit com a zona de fumadors. També varen instal.lar un cendrer de peu a l’entrada de l’establiment.

Hem parlat amb l’Anna, també per preguntar-li en refe-rència a la llei i ens ha explicat el següent:

Ella creu que si havien d’arribar igualment aquí, hauria estat millor que s’hagués fet de cop això en la llei del 2005, per evitar que els restauradors haguessin hagut de fer obres per a adaptar el local, ells en el seu dia varen estar de sort de tenir un petit menjador que complia amb la normativa antitabac i així, varen estalviar-se haver de realitzar obres. En el seu establiment no han tingut pèrdua de clientela, “el fet de no poder fumar enlloc fa que la gent surti igualment”. Ella ens ha destacat la mala gestió del govern en aquesta llei, pel fet de fer-la amb dues parts i com a avantatge ens ha destacat el tema de la salut.

Vall de Lord Montse Riu

1� 706 - Divendres, 21-01-2011

Comarca CTFC

Acaben els cursos del programa Connecta’t, d’alfabetització digital

El programa, que s’ha dut a terme des del Telecentre del Solsonès, ha estat promogut pel Departament de Treball, a través del Servei d’Ocupació de Catalunya, i del Departament de Governació i Administracions Públiques (Secretaria de Telecomunicacions).

En el marc del Programa Connecta’t d’Alfabetització Di-gital, s’han fet un total de tres cursos de quatre sessions cadascuna amb una durada total de 10 hores. Els cursos es van començar els mesos de juliol, setembre i novembre.

Cada curs ha comptat amb la participació de 15 alumnes, que en aquestes sessions han pogut aprendre tècniques d’inserció laboral vinculades a les noves tecnologies, entre altres.

La setmana passada es va fer al CTFC, a Solsona, una reunió amb tècnics del Centre d’assistència Social a la Tercera edat i a la Infància de Sanguedo (Portugal), per tal de preparar propostes de projectes per a la Convocatòria Grundtvig. De la reunió en va sorgir la idea de preparar un projecte basats en l’intercanvi de coneixement intergene-racional, a partir de temes vinculats a les tradicions i a la cultura, experiències professionals i vitals i en Tecnologies de la Informació i la Comunicació.

Es va comptar amb la participació de la gent gran usuària habitual del telecentre, que van explicar les activi-tats i experiències que han tingut amb les TIC.

El CASTIIS, Centre d’Assistência Social à Terceira Idade e Infância de Sanguedo és una institució d’utilitat pública, que depèn del Ministeri d’Educació i del Ministeri de Treball i Solidaritat Social de Portugal, que dinamitza i coordina serveis d’infermeria, llars d’infants, centres d’activitats d’oci, serveis d’ajut a la llar i d’assistència social, entre altres.

Reunió preparatòriade projectes Grundtvig

entre el CTFC i el CASTIIS de Portugal

El CTFC estudia l’estat d’amenaça i conservació de les teixedes de la serra de Llaberia (El Priorat)

Les teixedes són un hàbitat d'interès comunitari prioritari i molt amenaçades a escala ibèrica. En el marc d'un projecte de la Fundación Biodiversidad preparat pel Consorci de la Serra de Llaberia, s’han inventariat les teixedes i s’ha estudiat l'her-bivorisme de la zona, i la dispersió i depredació de fruits, amb trampeig fotogràfic, per donar recomanacions de conservació de les teixedes.

El teix és una planta tòxica per als humans i per a algunes espècies animals, excepte els fruits, que són consumits per ocells i mamífers que actuen com a dispersadors indispensables de les llavors. No obstant, alguns herbívors com les cabres, toleren la toxicitat de les fulles i se les menges, posant en perill la regene-ració del teix. En aquesta zona s’ha pogut trobar exemplars de teix afectats per un elevat consum de les seves fulles.

La serra de Llaberia reuneix un conjunt de característi-ques que la fan vulnerable en conjunt als incendis, com són una orografia complexa o l’estat actual dels boscos. Això deixa al teix de la zona en una situació complicada, ja que en tots casos queda fora de la capacitat d’extinció. Cal valorar la possibilitat de fer franges de protecció entorn de les àrees potencials, reduint el combustible amb desbrossament parcial de sotabosc, tot evitant un impacte sobre la biodiversitat de la zona desbrossada.

El projecte proposa una gestió activa de les teixedes per millorar-ne l’estat precari de conservació actual. Com a mesures principals proposa potenciar les plantes tutores (que protegeixen els plançons dels herbívors) i les plantes esquer (arbres i arbustos amb fruit que atreuen els animals dispersors), realitzar aclarides experimentals per controlar la competència d’altres espècies, poten-ciar les agrupacions de teixos adults productors de fruit i protegir les teixedes contra els incendis amb franges protectores.

1�706 - Divendres, 21-01-2011

El CTFC aconsegueix un dels cinc Proyectos Cero

per a l’estudi d’espècies amenaçades concedits per la Fundació CSIC i

el Banc Santander

El projecte es titula Un pas endavant. Aus estèpiques, pràcti-ques agrícoles i viabilitat econòmi-ca: cap a la conservació d’espècies amenaçades en paisatges humanit-zats. El seu objectiu principal serà buscar eines per afrontar amb èxit el manteniment de les zones estè-piques espanyoles, per tal de poder compaginar la conservació de la bi-odiversitat amb el desenvolupament econòmic sostenible.

Rafael Rodrigo, president del Consejo Superior de Investi-gaciones Científicas (CSIC) i de la Fundación General CSIC (FGC-SIC), i Emilio Botín, president de Banco Santander, van lliurar les credencials corresponents a la con-vocatòria 2010 als investigadors guanyadors dels cinc projectes en un acte celebrat ahir a Madrid.

Per part del CTFC, Lluís Brotons va ser l’encarregat de recollir la credencial.

En total, els cinc projectes rebran més d’un milió d’euros per poder fer projectes d’alt impacte, encaminats a protegir i preservar es-pècies, animals o vegetals, amenaçades o en perill d’extinció. S’havien presentat a la convocatòria 41 projectes en total.

Lluís Brotons presentant el seu projecte

El Centre Tecnològic Forestal de Catalunya aprova un pressupost de 9'8 milions d'euros

El pressupost del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya per a l’exercici de 2011 fregarà els 10 milions d'euros, dels quals uns 4'2 milions seran despeses de personal i 3 milions, despeses corrents i serveis. En el capítol d'inversions, s'hi destinaran 1'3 milions.

Despeses...................................................... Euros

Despeses de personal ........................ 4.252.253,77Despeses corrents ............................ 3.062.358,81Despeses financeres ............................ 245.216,44Transferències corrents .......................426.902,40Inversions reals ................................ 1.369.034,35Actius financers ......................................... 72.000Passius financers ................................. 431.425,28Total despeses any 2011 .....................9.859.191,05

Ingressos..................................................... Euros

Taxes, preus públics .......................... 1.850.061,98Transferències corrents ....................6.992.528.81Ingressos patrimonials .......................... 96.600,26Transferències de capital .......................... 920.000Total ingressos any 2011 ....................9.859.191,05

La plantilla del centre queda fixada

a) Funcionaris d’habilitació nacional

Nom............................... Places..........Pl. vacantsSecretari/ària...................... 1 ......................1 Interventor/a ....................... 1 ......................1

b) Personal laboral

Nom............................... Places..........Pl. vacantsDirector/a ........................... 1 ......................1 Gerent ................................. 1 ......................1 Adjunt/a a Direcció ............ 3 ......................2 Director/a de Departament ... 7 ......................4 Cap d’Àrea / ...................... 21 ....................10 Assessor/a econòmic .......... 1 ......................0 Assessor/a jurídic ............... 1 ......................1Investigador/a i/o tècnic/a . 70 .................... 61Administratiu/va ............... 13 ....................10Tècnic/a especialista ......... 11 ....................10Tècnic/s auxiliar ................ 8 ......................7Cap de Consergeria ............ 1 ......................0Agent d’atenció ................... 2 ......................1Personal investigador en formació ........................ 3 ......................3Alumnes - treballadors ..... 10 ....................10

Comarca CTFC Comarca Ramon Estany

1� 706 - Divendres, 21-01-2011

Celebracions Ramon Estany. Arxiu Celsona

Solsona viurà un cap de setmana farcit d'actes per la Festa de Sant Antoni

Cofestas i els pendonistes d'aquesta edi-ció, Àlex Marly, Mercè Estruch i Joan Esteve, programen actes tradicionals, lúdics i culturals per celebrar la festa en honor al patró dels animals i traginers durant tot el proper cap de setmana que s'iniciarà el dissabte 22 a les 9 del matí amb la Concentració a l'avinguda del Pont i esmorzar amb coca i xocolata al bar Trabucaire. Tot seguit, a les 10 hi haurà la missa a la catedral, celebrada per Mn. Enric Bartrina i amb l'acom-panyament musical del grup Akústix. En sortir, oferiment de pa beneït als assistents

A 2/4 de 12 del migdia seguirà la Cercavila, benedicció i Tres Tombs amb els grallers de Sanaüja i a la 1 de la tarda, curses de cavalleries al Camp del Serra, seguides d'una exhibició de cetreria a càrrec de Jose Franco Martí i d'una gimcana. En finalitzar, passejades amb carro per a la mainada

Recordant la festa de Sant Antoni del 2001

Ara fa 10 anys Solsona també celebrava una lluïda festa de Sant Antoni, que es va escaure el dissabte 20 i diumenge 21 de gener. A banda del programa tradicional d'actes, val la pena recordar que aquell any va participar en la Cercavila el Centre Cultural d'Ardèvol, que escenificà la cavalcada d'un casori de pagès a l'estil del segle XVII. El pendonista d'aquell any va ser el Lluís Ribera de Sant Climenç, i els cordonistes, Lídia Comes de Solsona i Xavier Vendrell de Pinós. Per si no hi hagués prous actes, la sala del Celler de Cal Aguilar mostrava una exposició sobre el ruc català.

Una gran novetat pel fet singular que va representar fou l'emplaçament del lloc per fer el ball de la nit, en una carpa cli-matitzada a la Plaça del Camp, i que va comptar amb la música de l'orquestra Eivissa que comptava amb una jove cantant que ben aviat es faria famosa, la Beth. Els més joves van continuar la festa amb la música del grup de la comarca, els Fins'n'dins.

A la mitja part de la vetllada, els assistents van poder veure com es feia el Ball del Porró, que aquell any es va recu-perar gràcies a la memòria del Pere Espinal.

Va posar punt i final a la festa de Sant Antoni una re-presentació al Teatre Comarcal de Solsona, a càrrec del grup Vila Closa de Sant Climenç, amb l'obra Un cap de setmana amb senyora.

Recorregut de la cercavila de Sant Antoni per Solsona

Al vespre a les 9, sopar al restaurant Gran Sol i tot se-guit, a 2/4 de 12 de la nit, ball a la sala polivalent amb el grup StresBand i concert amb Backstage.

La celebració es clourà el diumenge 23 a les 6 de la tarda amb la representació de l'obra Som i serem, a càrrec del grup cardoní Traspunt al Teatre Comarcal. Tot seguit, lliurament dels premis Pendonista.

Records Ramon Estany. Arxiu Celsona

Els balladors, a punt per demostrar que en sabien

La vetllada va ser un xou amb el Joan de la Rossa de presentador

1�706 - Divendres, 21-01-2011

Records Ramon Estany. Arxiu Celsona

Una joveníssima Beth cantava amb l'Eivissa

L'atracció de la nit va ser el ball del porró

Una escena que enguany no podrem veure, els cavalls passejant sota la façana de Cal Morató

El Centre Cultural d'Ardèvol representà la cavalcada d'un casori

Com sempre les curses van ser molt emocionants

Lluint els millors exemplars de cavalls

1� 706 - Divendres, 21-01-2011

Solsona Ramon Estany

El SIGNUM per la Mercè Augé homenatja una vida de dedicació a les entitats i l'ensenyament

El passat divendres 14 de gener el Teatre Comarcal de Solsona es va quedar petit per acollir l'acte de lliu-rament del XIV Premi SIGNUM que enguany continua amb el format iniciat l'any passat, tot separant la proclamació oficial (que va tenir lloc el passat 17 de desembre al Pati Gòtic del Consell Comarcal) del lliurament del premi, amb l'objectiu de dotar-lo així de més solemnitat i alhora permetre que un major nombre de públic pugui ser-hi present.

L'acte va comptar, entre les autoritats, amb el president del Consell Comarcal, la presidenta de la Fundació Francesc Ribalta, l'alcalde de Solsona, diputada al Parlament de Catalunya pel Solsonès i diputada provincial, alcaldes-sa de la comarca, consellers comarcals, familiars, companys i amics.

Van presentar l'acte dos ex-alumnes de l'Escola de Lladurs que ha-vien tingut de mestra a la Mercè Augé: l'Ester Vila i el Jaume Vila, perquè des de l'organització els va semblar adient que dues generacions d'alumnes que han tingut com a mestra la Mercè poguessin ser presentant l'acte.

A més de l'escola, hi ha altres motius que han fet que al llarg dels anys haguem pogut compartir amb la Mercè activitats i moments diversos: l'escoltisme, l'Orfeó, sortides, activitats esportives.

El Premi SIGNUM s'instaurà per primera vegada l'any 1997 pel Consell Comarcal del Solsonès i s'ha anat lliurant inin-terrompudament a persones i entitats que, tant per la seva vàlua professional com per la seva qualitat humana han destacat en la nostra comarca. Com cada any, el Ple del Consell Comarcal del Solsonès es reuneix en caràcter extraordinari per tal d'aprovar la proposta presentada per la Fundació Francesc Ribalta, i així conèixer el nom del mereixedor del guardó.

Marià Chaure, president del Consell Comarcal, va llegir l'acord del Ple Comarcal, subratllant que "ha estat un encert la instauració del premi tot lloant la tasca de la Fundació i agraint al president que el va promoure. De les diverses opcions que hi ha cada any, enguany s'ha optat per una persona que representa constància i energia i que ha dedicat bona part si no tota la seva vida a l'ensenyament i a la forma-ció dels més joves sense descuidar la seva aportació personal al món de les entitats i del govern de la seva ciutat. Pel seu entusiasme i fermesa en el dia a dia inculcant des de l'ensenyament i el lleure uns valors del tot necessaris per arribar a formar una societat més digna d'una banda i de l'altra per la seva implicació i compromís en la cultura i el bé comú, el Premi SIGNUM ha estat enguany per la Mercè Augé i Pellicer."

Francesc Xavier Roca llegint la glossa

L'Ester i el Jaume, ex alumnes de l'Escola de Lladurs, van presentar l'acte

A primera fila, autoritats i la guardonada

1�706 - Divendres, 21-01-2011

Solsona Ramon Estany

Després de recollir el guardó, la Mercè va dirigir unes paraules d'agraïment:

"En aquest moment tan especial per a mi només em surt una sola paraula: gràcies, moltes gràcies.

Quan van comunicar-me que m'ha-vien concedit el premi SIGNUM em vaig quedar completament descol·locada perquè mai m'havia imaginat que podia ser jo l'escollida.

Fins i tot la meva resposta crec que potser no va ser del tot correcta, que serveixi aquest moment per demanar disculpes.

Passat el primer ensurt i sentint un gran respecte per les persones i entitats que han estat guardonades només em resta expressar el meu agraïment a tots els que heu treballat perquè aquesta celebració es pogués dur a terme.

Si aquest guardó és també una trajectòria he de donar gràcies a tots vosaltres que m'heu acompanyat al llarg de la meva vida.

Gràcies a les Escoles Rurals (i aquí va llegir un resum del poema titulat "l'Escola del meu poble" que va dedicar-li l'amic Cèsar, mestre de Lladurs, en motiu de la seva jubilació).

Gràcies als alumnes de l'Escola de Torredenegó, de Castellar de la Ribera, amb els quals era conscient de l'esforç que feien per venir a l'escola en unes circumstàncies que moltes vegades els eren adverses.

Gràcies molt especials als pares i alumnes de l'escola de Lladurs, lloc on em vaig jubilar, del qual guardo tants bons records que difícilment podré oblidar.

Gràcies als escoltes i als equips de caps que durant molts anys vàrem treballar plegats per tal que als nois i noies de Solsona, les paraules servei i compromís formessin part del seu bagatge.

I dins l'escoltisme, un record ben viu en la persona del

Pare Roure, sacerdot exemplar i gran edu-cador entre altres qualitats.

Gràcies als companys de consistori que durant dues legislatures vàrem com-partir projectes, il.lusions i entusiasme per poder millorar el govern de la nostra ciutat. I recordar l'amic Romà i en Florenci Vicens.

Gràcies a l'Orfeó per la música i l'alegria i la bona companyonia en aquests 50 anys de soci cantaire que he rebut per part de tots. A les actuacions et sents que formes part d'un poble que canta, que estima la terra, la llengua i les seves tradicions.

Gràcies al Centre Excursionista del Solsonès que en les activitats programades hem pogut gaudir dels cims, del paisatge, de l'esforç i de l'amistat.

I ara que m'he jubilat, gràcies als amics del programa de ràdio Camins, que tants bons moments ens ha permès passar davant d'aquests micros que primer ens feien molt de respecte i ara ja potser els comencem a dominar.

Gràcies també a tot l'equip de l'Aula d'Extensió Uni-versitària i gràcies a tots vosaltres, amics i amigues que hem compartit moments de joia i d'amistat.

Gràcies a la meva família que segurament sense la seva disposició i ajuda moltes de les activitats que he fet no les hauria portat a terme.

I un record per al meu germà Joan Augé, enamorat de Solsona i de la seva comarca que havia format part de diferents associacions.

Gràcies a tots per poder compartir amb vosaltres aquest moment tant emocionant, i com digué en Baden Powell, funda-dor de l'escoltisme, "Procurem deixar el món una mica millor del que l'hem trobat". Gràcies."

Tot seguit, en Francesc Xavier Roca Guitart, llegí la glossa de la guardonada. L'acte es va cloure amb una petita actuació musical de l'Orfeó Nova Solsona.

L'Orfeo Nova Solsona

1� 706 - Divendres, 21-01-2011

Solsona Ramon Estany

Bona nit a tothom.

Primer, felicitar el Consell Comarcal del Solsonès i la Fundació Francesc Ribalta per la sensibilitat que han mostrat atorgant aquest premi a la MERCÈ AUGÉ, sens dubte, un clar exponent de dinamització de la cultura i de les relacions socials al Solsonès.

Voldria començar aquesta glossa llegint unes paraules que ens han fet arribar ex-alumnes de la Mercè, arran de la concessió d’aquest premi:

“El que vaig aprendre amb la Mercè és a cuidar el jardí, la terra, el país, la seva llengua, la natura; a sentir-me profun-dament part d’aquest raconet de món, a voler conèixer altres mons; a valorar la diferència i l’autonomia cultural i personal, a estimar tothom. Vaig aprendre a aprendre, a observar, a buscar, a veure que a la vida sempre hi ha portes per creuar i camins a seguir –encara que no hagin estat marcats -. Mercè: ets una amable referència per la meva vida”.

L’educació és una part essencial de la nostra vida, des de sempre ens ha preocupat i hauria de ser aquell cove ple que tantes vegades trobem buit. Ja al segle VIII a. C. el filòsof grec Hesíode deia: "l’educació ajuda la persona a aprendre a ser el que és capaç de ser."

Estem vivint temps durs. És ara, més que mai, que necessitem que l’educació creï persones que puguin veure el món d’una manera més raonada i interioritzada, persones amb capacitat i valors clars i transparents.

La persona del segle XXI, per a desenvolupar-se plena-ment, ha de ser cooperativa i emocional. El coeficient emocional no es pot menystenir davant del coeficient intel·lectual.

En aquest món ple d’incerteses necessitem agafadors, persones àncora, persones missatge, però sobretot que siguin com nosaltres, humanes i imperfectes.

Tenim el goig de ser avui aquí per atendre el reconei-xement que el Consell Comarcal ha volgut transmetre a una persona - missatge, una persona referent, guia, que sempre ha donat el millor d’ella mateixa.

La Mercè Augé traspassa fronteres, tant geogràficament, - doncs ha estat gairebé a tot arreu del món -, com mentalment,- s’ha avançat en el temps, valenta i transgressora quan ha fet falta, però alhora ha sabut mantenir allò essencial en la persona: el compromís, la confiança.

La Mercè Augé primer és compromís, posant al dia allò que no li agrada, sempre conseqüent amb ella mateixa.

Des dels seus valors s’ha anat guiant en totes les ma-nifestacions personals, valors que han anat a la recerca de permetre el creixement personal. Amb un estil senzill de fer les coses , - fugint de titulars i quedant-se, sempre que ha pogut, en l’anonimat -, ha desenvolupat les capacitats de la persona, per sobre d’ideologies de països o de races, palpant el que tenia més a prop, el país, la comarca, aprenent a conviure amb les persones diferents.

La Mercè es dóna totalment a qui té a la vora, sense lligar-se i sense lligar, regant la llavor que cada persona duu a dins per tal que cadascú pugui desenvolupar-se individualment, lliurement.

En definitiva, la Mercè, amb el seu saber fer ha con-tribuït a fer ciutadans més crítics, més lliures, amb un fort bagatge interior, amb capacitat de gestionar col·lectivament, d’intervenir creadorament en l’àmbit personal, familiar, de grup i cívico-social.

Hem tingut sort que aquesta vessant humana tant potent, i el seu esperit jovial i jove els ha canalitzats cap a tots els àmbits en què ha intervingut: com a mestra, com a membre escolta, des de la política, des de l’àmbit esportiu i també el cultural.

Voldríem avui fer una pinzellada a alguns dels àmbits en què la Mercè s’ha desenvolupat.

Ja, amb només 10 anys, va ser Presidenta de les Aspirants d’Acció Catòlica. Estudiava a les monges, eren moments molt durs, anys de postguerra, però a casa de la Mercè es van obrir camins que van impe-dir que es tallessin les ales d’aquella noia que volia aprendre, que volia comprendre.

Se’n va anar a Barcelona a estudiar Magisteri, de resident amb les Concepcionistes. Al matí anava a l’Escola Normal a estudiar el Magisteri i per la tarda va fer els cursos de 5è a 7è de Batxillerat.

Una vegada acabats els estudis i superat l’Examen d’Estat, la Mercè tornà a Solsona. Som a l’any 1953, un moment en què té dubtes: prové d’una Barcelona en plena ebullició, connectada amb els corrents europeus del moment, i el retorn a Solsona és dur. S’arriba a plantejar continuar estudiant, però finalment es queda a Solsona.

En aquell moment comença a estudiar anglès per correspondència, però ella vol tornar a Barcelona, per això s’apunta a un Curs de Tall i Confecció – estu-

Glossa del Premi SIGNUM 2010 a Mercè Augé i PellicerAutor: Francesc Xavier Roca i Guitart

Mercè Augé va ser regidora a l'Ajuntament de Solsona. Foto d'arxiu

1�706 - Divendres, 21-01-2011

Solsona Ramon Estany

dis que en aquella època es veien més escaients per a una dona. És en aquell any 1955 que coneix el Moviment Escolta.

A partir del 1956 tornà a Solsona i de seguida començà a fer substitucions de mestra. L’any 1958 va a l’escola del Pantà de St. Ponç a fer un interinatge. Són temps de cotxes de línia i desplaçaments a peu.

Imagineu-vos la Mercè en aquella època amb més de 30 alumnes. El repte era gran: aprendre a coordinar i lligar els diversos nivells dins la classe no era gens fàcil.

Més tard va anar a Cambrils, on va exercir des del 20/4/1959 fins al 31 de maig de l’any següent, i tornà a Solsona a les Escoles Nacionals, on va fer de mestra des de l’1/11/1962 fins al 31/8/1963. El curs següent el va iniciar el 8/10/1963 a Castellar de la Ribera, fins al 27/12/1963. Ja a l’any 1964 va fer un curs, per primera vegada en escola mixta, a Torredenegó.

Finalment, a l’Escola de Lladurs, “la seva escola”, hi va exercir i deixar empremta durant 34 anys, des de l’1/9/1967, fins al 31/8/2001.

La Mercè, en la seva vessant pedagògica, exercia fent ús de mètodes i estratègies que avui en dia estan demostrant ser les bases d’una educació ben fonamentada i reeixida. Anant encara més enllà amb una visió de l’escola plantejada com a nucli de convivència individual i col·lectiva i com a motor social.

Va ser pionera en fer la Setmana Blanca i encapçalà projectes com el de l’Escola Viatgera, que ella ja posà en marxa l’any 1962.

En l’àmbit educatiu va col·laborar en la creació d’un ens cooperatiu: el Col·lectiu de Mestres Rurals del Solsonès, que l’any 1981 era dels primers projectes a tot Catalunya que nasqueren amb l’objectiu de satisfer la necessitat de compartir experiències i mètodes amb altres companys que treballaven en entorns similars.

L’any 1989 col·labora en la creació d’una de les primeres ZERS en veure la llum: la ZER del Solsonès, entitat que s’ha mostrat essencial en la tasca coordinadora de la docència a tota la comarca.

Molt a prop d’aquesta vessant de mestra, en trobem una altra que també té molt d’educadora: parlem de l’escoltisme. Ja l’any 1966, de la mà dels Claretians pare Gomis i pare Roure, la Mercè Augé fou una de les pioneres de l’Agrupament Escolta Claret a Solsona. Van començar només nois minyons escoltes, i més tard, l’any 1977 van començar a entrar-hi les noies. Al primer equip de Caps de Llops ja hi trobem la Mercè, però si hi ha un mot que la identifica i pel qual encara se la coneix és l’Akela. Va arribar a ser Cap d’Agrupament als anys 70, i va mantenir lligams actius amb l’escoltisme solsoní durant més de 25 anys.

La Mercè ha expressat l’arrelament al país, també mu-sicalment. Ja de joveneta tenia coneixements de piano i la cara més visible de la seva sensibilitat musical la tenim en la seva forta vinculació a l’Orfeó Nova Solsona, del qual ja en formava part l’any 1960. A l’Orfeó hi va participar primer com a can-taire – contralt-, i després, assumint, quan va fer falta, altres responsabilitats. Cal recordar de manera especial els anys en

què en va ser Presidenta, des del 78 al 83, la primera cantaire Presidenta. Recordem, d’aquells anys, concerts de corals de reconeguda vàlua: la Coral Sant Jordi, l’any 79 , o l’Escolania de Montserrat, l’any 83. De l’època en què fou Presidenta cal destacar-ne també la compra d’un piano de cua. L’Orfeó li va reconèixer aquest Nadal passat els seus 50 anys de pertinença a l’entitat.

Segurament el fet de conèixer tanta gent i aquesta vo-luntat d’ajudar i servir, la van portar a l’Ajuntament de Solsona, on va ser-hi durant 8 anys: des del 1983 al 1991. Eren anys extraordinaris, plens de projectes, tot estava per fer. Catalunya sortia de 40 anys de dictadura, i els vents del moment eren del tot encisadors.

Durant la primera legislatura va ser Regidora d’Ense-nyament, Presidenta de la Comissió de Cultura i Joventut (que en aquell moment englobava ensenyament i esports).

Durant la segona, del 1987 al 1991, la Mercè assumeix la responsabilitat de Primera Tinent d’Alcalde i la Regidoria d’En-senyament, Cultura Musical i Cultura de Museus. Pertanyen a aquest període el naixement dels Concerts d’Estiu, com també els primers passos de l’Escola Municipal de Música.

Paral·lelament, la Mercè ha estat vinculada a activitats i entitats esportives que mostren amor al territori i a la natura. En aquest sentit cal recordar que fou a la primera Junta del Club d’Esquí Solsona com a vice-presidenta, així com també sòcia des dels anys 70 del Centre Excursionista del Solsonès.

Ja més recentment la podem trobar com a membre actiu de l’Aula d’Extensió Universitària, d’on és vice-presidenta.

Actualment, és també col·laboradora de Solsona FM al programa Camins, on sovint ens parla dels seus viatges i experiències personals.

Bé, arribem al final. He intentat fer justícia a una perso-na, primer de tot: dona, una dona pionera, transgressora en un moment en què les dones ho tenien tot molt més difícil.

Sens dubte, el nostre país, Catalunya, té un gran valor que l’ha cohesionat terriblement, que és la força de les nostres dones; dones com la Mercè que no han tingut por, que tot i estar en ocasions cansades, s’han refet i han tornat a sortir a lluitar, a tirar endavant, tibant del carro.

Sens dubte, hem tingut, tenim i tindrem molta sort, per molts anys persones properes, com la Mercè, ens continuïn mostrant el camí i ens continuïn dient a cau d’orella:

Tant com puc, sempre a punt.Moltes gràcies.Solsona, a 14 de gener de 2011.

Mercè Augé en la Festa del Docent l'any que es va jubilar

�0 706 - Divendres, 21-01-2011

Bisbat Ramon Estany

Novetats a la pàgina web del Bisbat de SolsonaDes de fa unes setmanes la pàgina web del bisbat de Solsona www.bisbatsolsona.cat ha incorporat l’enllaç a dues pàgines d’entitats del nostre bisbat

Una és la pàgina web del curs Alpha www.sopa-ralpha.com en la que trobareu informació sobre aquest curs adreçat a les persones allunyades. L’altra pàgina web és la de l’Escola de Formació de Laics. L’Escola ja havia disposat feia temps d’una pàgina web pròpia, però es va donar de baixa. Ara torna a estar disponible per als qui la vulguin visitar, oferint tota la informació sobre aquesta escola de formació.

Recordem que a la pàgina web del bisbat hi trobareu també les notícies més destacades de la diòcesi, així com també informació sobre les parròquies i els mossens.

El bisbe de Solsona ha nomenat Mn. Joan Francesc Casals vicari general de la Diòcesi

El sr. Bisbe de Solsona, Mons. Xavier Novell i Gomà, ha nomenat Vicari general de la diòcesi de Solsona a Mn. Joan Francesc Casals i Cubinsà, fins ara rector de la parròquia de Sant Esteve de Bagà. El nomenament es va fer públic el dilluns dia 17 de gener de 2011. Ca-sals succeeix a Mn. Anoni Quesada, que va ser l'últim vicari general del bisbe Traserra.

Joan Francesc Casals i Cu-binsà és nascut a la colònia Marçal (Puig-reig) el dia 7 de maig de 1962. Va anar a les Escoles de Puig-reig i als 10 anys va anar a La Salle de Berga. Va estudiar Magisteri a la universitat Blanquerna de Barcelona. És professor de primària de català.

Entrà al Seminari i fou ordenat prevere el dia 1 de setem-bre de 1991 a Berga. Ha estat vicari de Bagà; vicari de Navàs; professor de l’Escola diocesana de Navàs; Rector de Balsareny; Rector de Sant Jordi de Cercs; vicari de Berga; capellà de l’Hospital de Sant Bernabé de Berga; delegat de Pastoral de la Salut; arxiprest de Berga.

Del 2007 al 2010 ha estudiat a la Universitat Pontifícia Lateranense de Roma, on s’ha llicenciat en Dret Canònic. En aquests moments està acabant el doctorat en Dret Canònic.

Ha estat fins ara Rector de la parròquia de Sant Esteve de Bagà.

Mn. Joan Francesc Casals, de 49 anys, era rector fins ara de la parròquia de Bagà

�1706 - Divendres, 21-01-2011

En recordança Parròquia Ramon Estany

Dedicatòria de Lluís Closa (fill gran)Pare, fa uns dies ens vas deixar i jo em vaig quedar amb un gran dolor al cor. Són moltes les coses que no et vaig poder dir en vida i que abans d’anar-te’n t’hauria volgut dir. N’hi ha dues, en particular, que lamento molt no haver-te pogut dir: Una és que t’estimava molt, pare, encara que no ho demostrés, i l’altra és que sé que he hagut de prendre decisions molt importants a la vida que t’afectaven a tu i que et van fer patir molt, però vull que sàpigues que les vaig prendre pel teu propi bé i pel bé de la família. El buit que has deixat en mi costarà molt d’omplir, possiblement no s’omplirà fins que ens retrobem en la vida eterna.

Et teu fill Lluís

Dedicatòria de l’Ernest (fill petit)Pare, vull que sàpigues que lamento profundament la teva pèrdua i que les promeses que et vaig fer les compliré totes. Espero que em perdonis per tot el mal que t’he pogut fer i vull que sàpigues que a pesar de tot jo t’estimava moltíssim. La teva presència no serà aquí però la teva ànima sempre estarà vetllant per tots nosaltres.

El teu fill Ernest

Dedicatòria de Leonor Manau (esposa)Lluís, amor meu, el buit que has deixat en mi és immens, però penso que amb el suport dels nostres fills podré suportar el gran dolor que sento. Desitjo de tot cor que ens retrobem en el regne del cel.

La teva esposa , Leo

LINYAFesta de la Candelera i Sant Blai.- Dissabte vinent, 29 de gener, a les 7 del vespre, Missa i benedicció de les candeles i fruits.

LLOBERAFesta de Sant Sebastià.- Diumenge, 23 de gener, Missa a les 10 del matí.

MIRAVÉFesta de Sant Vicenç.- Diumenge, 23 de gener, a les 12, Missa i benedicció del pa per celebrar el nostre patró.

NAVÈSFesta de la Candelera i Sant Blai.- Diumenge vinent, 30 de gener, a 2/4 de 12, Missa i bene-dicció de les candeles i fruits.

VALLFEROSAFesta de Sant Antoni de Puig-redon.- Diu-menge, 23 de gener, a les 12, Missa en honor de sant Antoni Abat.

SOLSONA

Festa de Antoni Abat.- Dissabte, 22 de gener. Missa a les 10 del matí, que celebrarà mossèn Enric Bartrina amb assistència de la Junta de Sant Antoni. Tot seguit es farà la benedicció del pa per a tothom. A 2/4 de 12, benedicció dels animals al carrer Castell i els tres tombs.

Jornada de la Infància Missionera.- Diu-menge, 23 de gener, l’Església prega pels infants d eles Missions i enguany en especial pels d’Oceania. Podem fer la nostra aportació anònima i responsable a la parròquia mitjan-çant el sobret que trobarem en el Full Diocesà, o bé, a l’entrada de l’església. Un dia uns infants anònims ens ho agrairan.

Octavari de pregària per la unitat dels cris-tians.- Encara resten 4 dies de la Setmana de pregària per la Unitat dels Cristians. La fem en comunitat a la Missa de 2/4 de 8 del vespre a l’església de la Companyia de Maria i finalitza dimarts, dia 25. Apostolat de l’Oració.- Les zeladores poden passar per la Parròquia a buscar les estampes de les intencions del Sant Pare per a l’any 2011.

Adoració al Santíssim.- Dimarts, 18 de gener, de 2/4 de 6 a 2/4 de 8 del vespre, a la capella de la Mercè (Catedral).

�� 706 - Divendres, 21-01-2011

Bisbat i parròquia Ramon Estany

16 matrimonis de Solsona celebren les noces d'or i d'argent amb el bisbe Xavier Novell

Aquesta festa ja és tota una tradició a Solsona, on se celebra des de fa més de 20 anys. Havia d'haver tingut lloc el passat 12 de desembre, però a causa dels actes

de presa de possessió del nou bisbe, es va haver d'ajornar

El passat diumenge 16 de gener, van celebrar el 25è i 50è aniversari del seu casament 16 matrimonis de Solsona, i ho van fer amb una missa a la Catedral presidida pel bisbe de Solsona, Mons. Xavier Novell, que va subratllar "la importància de po-der celebrar 25 i encara més 50 anys de fidelitat esponsal, de testimoni davant el món que l'amor entre esposos és possible en aquest nostre temps".

El senyor bisbe també va recordar en la salutació inicial la jornada que celebrava l'Església aquest diumenge dedicada a les migracions en que demanà una mirada orant i compromesa envers tantes persones que per falta de recursos als seus propis països han de fugir o emigrar buscant una oportunitat en la nostra terra.

En l'homilia, el bisbe de Solsona recordà que la vida cristiana se sosté gràcies a les famílies que fan servei a Déu educant en la fe els seus fills i mostrant amb el seu amor esponsal que el projecte que té Déu per als homes és l'amor. "Ser casat és un gran servei a Déu i al seu designi. És un signe visible davant el món d'allò que Déu vol fer, establir una relació d'amor amb cada persona" afirmà Novell, que recordà que "casar-se és una vocació i quan un respon a aquesta vocació no és tan difícil ser fidel i mantenir el matrimoni en l'amor durant tota la vida".

Novell subratllà el paper d'exemple dels matrimonis, en un món on pocs són els testimonis de vida i fe cristiana i alertà del risc de tots nosaltres de que "ens deixem erosionar per altres propòsits de vida". I adreçant-se als matrimonis presents, els exhortà a dedicar una part del seu temps, a través d'una organització solidària, col.laborant en la parròquia, o si no s'hi veuen amb forces, amb el compromís de la pregària.

Acabà l'homilia, fent record de la Jornada de les Migra-cions, demanant que els cristians catòlics "demostrem que som hereus d'un poble que sempre ha emigrat, fills d'una família que va haver d'emigrar, i evangelitzar pels emigrants".

També, en l'inici de la Setmana de pregària per la Unitat dels Cristians, exhortà als presents a "obrir-nos a l'amistat i coneixença amb d'altres cristians d'altres confessions, orto-doxes, protestants..".

Finalitzada l'eucaristia, el bisbe de Solsona felicità personalment tots els matrimonis i després de les fotografies de record, els acompanyà en el dinar de germanor que tingué lloc posteriorment.

��706 - Divendres, 21-01-2011

“Head, hands, legs and feet…” Així comença la nostra sessió de psicomotricitat. Com que estem experimentant i des-cobrint l’aigua, els jocs que realitzem seran dirigits a conèixer una mica més aquest element. De vegades els matalassos es converteixen en aigua i travessem els rius per sobre els ponts de goma que tenim a la S.U.M .

La Marga ens ha explicat que els peixos viuen a dins de l’aigua i després de fer bombolles i parlar com ells, avui sota un gran tros de roba de color blau com l’aigua, hem simulat que érem peixets de colors, cavallets de mar i fins i tot taurons, quina por !!! Ens ho hem passat pipa!

Psicomotricitat a la llar d’infants El Pi

Educació Llar d’infants El Pi

Aquest curs la nostra escola Arrels I participa en un programa de salut promogut per la Fundació Internacional SHE ( Ciència, Salut i Educació). El programa és encapçalat pel famós cardiòleg Valentí Fuster i a l’escola el projecte es desenvolupa amb el nom de Pro-grama SI! (programa de Salut Integral).

No estem sols, en aquest programa, sinó que formem part d’un total de 14 escoles de Catalunya que hi participen, així com una vintena més de la Comunitat de Madrid.

El programa SI! neix amb la voluntat de promoure la salut des de la infància amb l’adquisició d’hàbits saludables que redueixen els riscos de la malaltia cardiovascular i milloren la qualitat de vida a l’edat adulta. Vol una educació en salut integral i per això pretén incidir en quatre components bàsics i interrelacionats entre si:

- Adquisició d’hàbits d’alimentació saludable.- Desenvolupament de l’activitat física.- Coneixement del cos i del cor.

Participació al programa SI!

Educació Escola Arrels

- Desenvolupament dels factors de protecció davant les addiccions i el consum de substàncies estranyes per a l’organisme (

tabac, alcohol i drogues).

A l'Educació Infantil realitzem una vari-ant en aquest quart component del programa per tal d’aproximar-nos a uns continguts i a un llenguatge més adequat per a aquesta franja d’edat (3-5 anys) i en diem Gestió de les Emocions, que pretén reforçar el nen mitjançant el coneixement i el control de les emocions i de la conscienciació de la seva vida en comunitat, els factors de protecció davant les drogues.

Aquests eixos bàsics estan íntimament lligats amb el desenvolupament de la persona. Per tant, no només es pretén tractar aquests temes, sinó també proveir l’individua amb les habilitats i valors necessaris que permetin al nen i, més enda-vant, al jove actuar positivament respecte a la seva salut durant tota la vida.

És per això que el Programa SI! té previst incidir en tots els cursos del segon cicle d'Educació Infantil ( on iniciem el programa aquest any), a Primària ( on està prevista la seva implantació el proper curs 2011-2012) i a l' ESO ( on s’iniciarà el programa el curs 2012-2013).

Aquest curs, al llarg d’aquest segon trimestre, els alum-nes d'Educació Infantil seran els primers en desenvolupar el projecte amb unitats didàctiques encaminades a millorar els seus hàbits de salut. Ho faran acompanyats dels personatges de Barri Sèsam i també amb l’ajuda de pares i mares que mit-jançant les Notes Saludables hi podran prendre part activa. La resta d’alumnes i mestres de l’escola hi prendran part durant la.Setmana de la Salut en la qual es faran tot un seguit d’activi-tats per prendre consciència de com n’és d’important adquirir hàbits saludables.

�� 706 - Divendres, 21-01-2011

Tres dies de setmana blanca

Els dies 12, 13 i 14 de gener, els alumnes de cicle supe-rior van anar a esquiar al Port del Comte. Els que no van poder anar-hi van fer una activitat anomenada geocàting a l’escola. Aquestes són les opinions dels nens i nenes:

Tot va començar el dia 12 de gener a les 8h. Amb els es-quís i els pals a l’esquena anàvem cap a l’autocar. Quan ja hi érem tots, el xofer va arrencar. A l’arrencar, l’Albert va venir a seure amb nosaltres. Va ser un viatge molt entretingut. (Xènia)

El primer dia que esquiàvem em vaig llevar tan nerviós que ni em vaig acabar l’esmorzar.(Fran)

Quan vam arribar vam anar a buscar les botes, esquís i forfaits. Ens van classificar en tres grups: debutants, grup alt i experts i a cadascun ens van assignar un professor (Francesc)

En general els tres dies van ser genials però no hi havia gaire neu (...) A l’hora lliure ens ho passàvem molt bé perquè baixàvem molt ràpid per les pistes. A l’hora de dinar estàvem cansats i per això vam menjar molt. (Manel)

El divendres dia 14 per mi va ser el millor perquè vam poder pujar una i altra vegada al telecadira (...) Després vam anar cap a l’autocar i vam marxar cap a Solsona. Quan vaig arribar a casa estava molt cansada però estava desitjant tornar a esquiar (Elisa)

Els dies 12, 13 i 14 van ser els dies de la setmana blanca. Alguns no hi vam anar així que ens vam quedar a l’escola a fer una activitat que es deia Geocàting. Aquesta activitat tractava que ens ensenyessin a fer servir la brúixola i el GPS per preparar un itinerari. Vam fer tres grans grups: Catellvell perquè aniríem fins al Castellvell, les Fonts perquè anirien a visitar les fonts de Solsona i els voltants i per últim el grup Casc Antic que aniria pel casc antic de Solsona. (Sebastian)

Què és preparar un itinerari? és buscar informació sobre edificis, cases...que hi ha en un recorregut. Vam repartir un ordinador portàtil per grup per buscar informació i escriure-la en una web. (Clàudia)

Educació Escola Setelsis

��706 - Divendres, 21-01-2011

Vam fer un joc per fer servir el GPS, era molt divertit: ens guardaven uns paperets per tot el pati i nosaltres els havíem de trobar amb el GPS. Vam pujar al Castellvell, era molt cansat i feia molta calor, però per sort ens van avisar que portéssim aigua. Ens van donar càmeres perquè féssim fotos de l’espai que ens havia tocat, jo de la Creu del Calvari. Pujar al turó estava molt bé perquè relliscaves i queies a la baixada. (Widad)

Educació Escola Setelsis

Us convidem a conèixer i recórrer els tres itineraris pre-parats pels alumnes de cicle superior: http://plaentornsolsona.blogspot.com/p/solsones-30.html

També volem agrair l’ajuda del Pla Educatiu d’Entorn, el Toni Casserres, el Joan Coromina i la Maite Gessé per poder realitzar l’activitat del Geocàting.

Educació Escola Agrària del Solsonès

L'Escola Agrària del Solsonès presentaràels Cursos d’adults pel 2011

El dimecres 26 de gener, a 2/4 de 6 de la tarda, tindrà lloc l’acte de presentació dels cursos i activitats de transferència tecnològica del 2011 per als professionals del sector rural

Acte de presentació dels cursos 2010 a l’Escola Agrària

L’acte, que és obert a tot-hom, s’iniciarà amb la conferència “L’agricultura catalana mirant al futur”, impartida pel sr. Francesc Reguant, cap del gabinet d’estudis i prospectiva del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural.

Totes les persones que vul-guin informació sobre la temàtica dels diferents cursos per veure si són del seu interès o vulguin conèixer l’Escola Agrària, hi són convidades. En el transcurs d’aquest acte es lliuraran els certificats d’assistència a les per-sones que van fer algun curs durant l’any 2010.

De la mateixa manera que els anys anteriors, hi ha un ventall força ampli de temes perquè tothom en pugui trobar algun que satisfaci les seves expectatives de formació: tècniques de poda, races autòctones en ramaderia extensiva, benestar animal, manipulador i aplicador de productes fitosanitaris,

seguretat i prevenció de riscos laborals, informàtica, tècniques de conservació dels aliments, la vinya i el vi, cuina i maridatge, lideratge efectiu al món rural, remeis casolans per a la salut, artesania al món rural, ...

En el transcurs del mateix acte s’iniciarà la inscripció als diferents cursos i activitats de transferència tecnològica.

�� 706 - Divendres, 21-01-2011

La Ludoteca de la UBIC

Durant les vacances de Nadal la UBIC ha organitzat, com de costum, la ludoteca per a nens i nenes de 3 a 12 anys. Enguany s’ha ubicat a l’escola Arrels Primària.

Aquests nens han pogut participar i gaudir de diver-ses activitats diàries: manualitats de Nadal, conta contes, taller de dibuix, sortida per veure els Mossos d’Esquadra, taller d’estampació, cantada de nadales, taller de cuina freda, sortida al museu a l’exposició de pessebres, taller de carta als reis, sortida per veure com es fa un tortell de reis i taller del fanalet. Des de l’associació agraïm especialment la col·laboració de: el club de la gent gran, Mossos d’Esqua-dra, Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, Pastisseria El Passeig, Arrels Primària, Ajuntament de Solsona, Consell Comarcal del Solsonès, a totes les monitores per la seva bona predisposició i a tota la gent per la confiança dipositada en la ludoteca.

Conta contes

Vam poder veure com es fa un tortell de reis

Sortida al museu i a l’exposició de pessebres

Associacions i entitats UBIC Solsona

Visita del Canadà

Educació Idiomes Chit-Chat

Al desembre a l’es-cola d’idiomes Chit-Chat ens van visitar uns cana-dencs durant tres dies, vam aprendre molt sobre aquest país i vam poder practicar l’anglès amb ells.

El John i la Janet són agricultors i van visi-tar algunes cases de pagès d’alumnes de l’escola, els ganivets Pallarès, la ciutat de Solsona i una de les coses que els va agradar més va ser la màquina Muu per comprar llet fresca.

Ens van preparar 40 preguntes sobre el Canadà que van servir per fer un pub quiz després del sopar al Càmping. Van portar regals pels equips guanyadors i també per als alumnes petits que els van rebre quan van assistir a les seves classes.

Va ser una bona experiència d’intercanvi, ja que la Janet ens ha enviat també fotos de la seva néta amb la seva truita de patates. Quan demanava quin era el menjar preferit dels nens d’aquí, molts deien truita de patates i va pensar que allà també agradaria i així va ser!

Aviat tornarem a tenir visita del Nord d’Anglaterra i també activitats d’anglès obertes a tothom el dissabte 5 de febrer a la tarda i vespre.

Pub Quiz sobre el Canadà

Al Canadà, mengen la truita de patates que van aprendre a fer aquí

La Janet llegint les preguntes del Pub Quiz

��706 - Divendres, 21-01-2011

Associacions i entitats Mans Unides

Balanç dels projectes portats a terme per Mans Unides durant el 2010Els projectes que Mans Unides del Bisbat de Solsona ha dut a terme i ha sufragat durant l’any 2010 han estat els següents:

- Tractament i programa de lluita contra la sida a l’Hospital de Mvog-Beti (Yaoundé) al Came-run. Permetrà atendre més de 2.000 persones. Cost: 72.406 euros.

- Ampliació d’una escola de primària a Angola, amb una acollida de més de 600 nens. Cost: 36.450 euros.

- Millorament de la productivitat i de la dieta alimentària en zones camperoles indígenes de pobres extrema del departament de El Petén (Guatemala). Cost: 62.445 euros.

Aquest tres projectes han estat possible gràcies a les quotes dels socis, donatius de col·laboradors, col·lectes..., així com també a altres activitats com tómboles, festivals..., que s’han portat a terme en diferents poblacions del bisbat.

El resum dels diners ingressats és el següent: - Les col·lectes fetes per les parròquies del bisbat: 39.116,55.- Els socis i donatius: 93.288,46.- Activitats diverses a les parròquies: 72.868,10.- Aportació del bisbat: 6.107,33.

S’ha pogut aconseguir també la construc-ció d’una aula en una escola de primària de Nigercem (Nigèria), gràcies a l’aportació de l’Ajuntament de Tàrrega.

I a més, gràcies a una dotació especial del Bisbat de Solsona, s’ha pogut ajudar a portar l’aigua potable a una zona rural desassistida de Burundi.

Mans Unides, en nom dels pobres que no tenen veu, vol donar les gràcies a tots els que han fet possible aquestes obres que han alleu-gerit el patiment i les mancances en que es trobaven aquests germans nostres.

El Rotary Club de Solsona organitza un dinar-conferència sobre la comunicació interpersonal en l’era digital Els assistents col·laboraran en un programade promoció dels joves

Tot i les facilitats que proporcionen les noves tecnologies de la informació, en plena era digital hi ha expressions de comunicació inter-personal que només poden manifestar-se cara a cara. “El fantàstic copet a l’esquena” és el títol del dinar-conferència obert a tothom que el Rotary Club de Solsona organitza dilluns vinent, dia 24 de gener, a les dues del migdia al restaurant Petit Buffi de l’Hotel Sant Roc. El ponent convidat és Jordi Robert-Ribes, conferenciant professional, autor del bloc Networking & Business i director d‘Inversions a XGR S. L.

Enginyer en telecomunicacions, Jordi Robert-Ribes es dedica a l’assessorament sobre xarxes i noves empreses i ha pronunciat conferèn-cies a universitats com la de Sidney, la Deusto Business School o l’Escola d’Enginyeria La Salle i ha participat en programes d’educació executiva a la Harvard Business School. Ha estat consultor per a la innovació em-presarial del primer ministre andorrà i responsable d’obtenció de capital per a empreses, així com gerent de recerca i desenvolupament d’una companyia de telecomunicacions implantada a Austràlia.

Aquesta convocatòria estava programada el desembre passat, però va haver d’ajornar-se per motius personals del ponent. El preu del dinar és de 20 euros, amb els quals els assistents col·laboraran també amb el programa Protagonistes del demà, destinat a l’alumnat de secundària, que el Rotary Club de Solsona vol posar en marxa aquest curs. Aquesta iniciativa consistirà a premiar els joves que excel·leixin per les qualifi-cacions acadèmiques i la vocació de servei a la comunitat mitjançant la participació en el teixit associatiu local. Les pròximes setmanes l’entitat té previst reunir-se amb els centres educatius per consensuar les bases del concurs i la seva promoció.

Les persones interessades a assistir al dinar-conferència “El fantàstic copet a l’esquena” poden fer la reserva trucant al telèfon 973 48 00 06.

DINAR-CONFERÈNCIA: ‘EL FANTÀSTIC COPET A L’ESQUENA’, A CÀRREC DE JORDI ROBERT-RIBES

Dilluns 24 de gener de 2011, a les 2 de la tarda - Hotel Sant Roc – Res-taurant Petit Buffi . Reserves: Tel. 973 48 00 06. Preu: 20 euros

Dr. JORDI ROBERT-RIBES, conferenciant professional, autor del bloc Networking & Business, director d‘Inversions a XGR S. L.

Conferència: “El fantàstic copet a l’esquena”En l’era Internet sovint pensem, erròniament, que ja no cal que ens vegem cara a cara. Doncs potser sí que cal. Jordi Robert aporta un toc de realisme davant del “bombo” de les xarxes socials d’Internet. El copet a l’esquena, per exemple, no es pot fer on line. Estudis científics de la Columbia Univer-sity of Alberta demostren la generació de confiança que s’aconsegueix amb aquesta simple acció d’acceptació social. Veurem les diferències principals entre els contactes per Internet i els expressats cara a cara.

Associacions i entitats Rotary Club de Solsona

�� 706 - Divendres, 21-01-2011

Associacions i entitats Sol del Solsonès

Visiten al SOL per intercanviar experiències

El dijous 13 de gener, va visitar el Sol la Gemma Guàrdia, futura coordinadora del projecte del club social de persones amb malaltia mental i/o addiccions que s’instal·larà aviat a La Seu d'Urgell. El motiu de la visita era conèixer de primera mà com es va engegar el Sol del Solsonès i el seu funcionament, per poder-ne obrir un a la comarca veïna de l’Alt Urgell, donada la llarga trajectòria de la nostra entitat.

Sopar de voluntariat

El passat divendres, 14 de gener, es va celebrar el sopar del voluntariat de Creu Roja El Solsonès, al qual hi van assistir 22 persones.

Amb aquest sopar, l’entitat agraeix l’esforç i la dedicació dels voluntaris i voluntàries que de forma solidària i desinteres-sada, dediquen part del seu temps a realitzar activitats dirigides a millorar la qualitat de vida de les persones. Sense ells, això no seria possible.

Un any més, gràcies!

Donació a Creu Roja

Des de Creu Roja El Solsonès volem agrair la donació de diversos lots de Nadal feta pels Empresaris del Solsonès durant les passades festes. El contingut d’aquests lots es va distribuir, juntament amb altres aliments bàsics, entre 14 famílies del Solsonès beneficiàries d’aliments dins del Pla d’Emergència Social del Solsonès.

Associacions i entitats Creu Roja El Solsonès

Inauguració de la seu social de l'Associació Viure i Conviure de Solsona

La Presidenta de l'Associació Viure i Conviure té el plaer de invitar-vos a la inauguració del local de l'entitat, que tindrà lloc el proper diumenge 23 de gener a les 12 del migdia a l'Avinguda Verge del Claustre (Vall Calent) núm. 18 de Solsona.

A les 12 del migdia es produirà la recepció de les autoritats i l'Acte d'Inauguració. A continuació s'oferirà un petit refrigeri a tots els assistents.

A les 6 de la tarda, es realitzarà un Ball amenitzat per Stres Band, amb entrada lliure.

Associacions i entitats Associació Viure i Conviure

Sorteig de la cuina

Havent passat un mes i tal com s'indica a les paperetes del sorteig de la cuina del passat 18 de desembre, sent el número venut i no havent sortit el premiat la tornarem a sortejar.

Els números que van quedar ja estan a la venda al nostre local, les primeres paperetes continuen sent vàlides. El sorteig serà el proper 19 de febrer

Continuarà....

Campanya de recollida de joguines

Un any més, valorem molt positivament la cam-panya de recollida de joguines impulsada per Creu Roja Joventut El Solsonès. Uns 25 infants d’11 famílies de la comarca van rebre joguines la passada nit de Reis.

L’entitat va recollir una setantena de joguines noves procedents de donacions de particulars, i va comprar-ne d’altres per als infants de més edat gràcies als donatius econòmics de l’Ajuntament de Guixers, l’Ajuntament de Solsona i altres particulars.

En el desenvolupament d’aquesta campanya hi ha col·laborat una desena de voluntaris/àries, que han treballat en la difusió de la iniciativa i en la recollida i la distribució de joguines, entre d’altres activitats.

��706 - Divendres, 21-01-2011

Associacions i entitats Club Estel del Solsonès

Associacions i entitats Club Catalunya Caixa

Teatre

Ja podem confirmar la reserva d’entrades per anar a veure l’obra de teatre “Pel davant i pel darrera” al Teatre Borràs de Barcelona el proper dia 23 de gener a les 6 de la tarda. Tots els que hi esteu apuntats podeu passar pel local de l’Estel, on el sr. Joan Llort podrà verificar la llista i us donarà la informació sobre l’hora de sortida i altres detalls. També us podeu posar en contacte per telèfon durant l’horari del club. Gràcies i esperem que l’obra us agradi.

El Club Catalunya Caixa organitza una sortida caminadaal Món Sant Benet

El Club Sant Jordi de Catalunya Caixa de Solsona ha organitzat pel proper dimarts 8 de febrer una sortida caminada, seguint el camí de Sant Jaume, de Viladordis al Monestir de Sant Benet, al Bages.

La sortida serà a les 9 del matí, del Club Caixa Catalunya Solsona i el recorregut té 7 Km de dificultat baixa amb una du-rada de 2 hores i mitja. Per la tarda es visitarà Món St. Benet.

El preu són 42 euros i inclou viatge, dinar, visita guiada.

Les places són limitades i les inscripcions cal fer-les al mateix Club caixa Catalunya.

Es recomana calçat adequat, roba adequada a la tempora-da, bastó telescòpic o convencional, motxilla petita. cantimplora d'aigua i esmorzar i fruits secs o xocolata pel recorregut.

Partits polítics Ramon Estany

El solsoní Marc Trilla s'incorpora a l'executiva de Solidaritat Catalana per la Catalunya central

Un centenar d'adhe-

rits de Solidaritat Catalana per la Independència (SI) van triar dissabte passat a Vic els representants del partit polític a la Catalunya central. Així, de 91 Votants i 91 Paperetes vàlides, el re-sultat ha estat el següent:- Gabriel Valverde (d’Oso-na) en serà el coordinador.- 78 vots- Josep Selga (Bages) en serà el responsable d’orga-nització i finances - 92 vots- Marc Trilla (Solsonès), d’imatge i comunicació - 84 vots- Albert Torres (Berguedà), d’acció municipal - 88 vots- Jacint Casadevall (Osona), d’estudis, programa i formació – 70 vots- Joaquim Espelt (Berguedà), d’acció de xarxa 2.0 - 89 vots- Queralt Badia (Bages), d’acció presencial, mobilització i joventut – 90 vots

Els representants elegits formaven part de la can-didatura de grup Treballem pel Futur. El manresà Ignasi Sivillà, que optava individualment al càrrec de responsable d’estudis, programa i formació, no ha estat escollit.

Els dos congressos van estar presidits pel diputat Alfons López Tena, un dels tres impulsors de SI (juntament amb Joan Laporta i Uriel Bertran), que va aprofitar l’avinen-tesa per a explicar com havia estat l’inici del curs polític.

López Tena va posar en relleu el canvi que significa la presència de SI al Parlament, tant pel que fa a trenca-ment de rutines de funcionament com a transparència sobre l’acció parlamentària o dinàmica en la presentació d’iniciatives.

Per això, va animar els presents a fer arribar idees als diputats de SI mitjançant proposicions de llei i ha ofert el seu ajut per canalitzar-les i presentar-les al Parlament. En aquest sentit, va anunciar que ben aviat el grup parlamentari de SI presentaria una proposició de llei amb l’objectiu de congelar les tarifes del transport públic en temps de crisi.

�0 706 - Divendres, 21-01-2011

Entrevista Josep Àngel Colomés

Entrevista a Jordi Fraxanet, regidor de Medi Ambient i Vinyet a l'Ajuntament de Solsona

“A Solsona la majoria de votants són d’esquerres”

Gran és la tasca que porten a terme els regidors de l'Ajuntament de Solsona. I tot i que sovint passa una mica desapercebuda, per això creiem oportú donar-ne ressò per tal que, ara que s'està acabant la legislatura, tinguem una perspectiva millor del que s'ha fet i es projecta fer a la nostra ciutat de Solsona.

Avui és el torn de Jordi Fra-xanet, regidor pel Comú i membre de l'equip de govern a l'Ajuntament de Solsona. Nascut a Barcelona el 1963, és casat i pare de dues filles. Va estudiar Enginyeria Tècnica Agrícola a l'Escola d'Agricultura de Barcelona. Ha desenvolupat la seva vida pro-fessional en el si d'una organització professional agrària. L'any 1991 es va instal·lar a Solsona per obrir l'oficina de serveis de la mateixa organització. En l'àmbit associatiu, ha presidit l'Associació de Veïns de Cal Xuxa i l'AMPA de l'escola Setelsis. A més, és soci d'altres entitats.

En la dimensió política, Jordi Fraxanet va estar vinculat a Fòrum des de final dels anys 90 i, posteriorment, a El Comú. En la campanya electoral del 2003 va ser membre de la candidatura d'aquesta formació, de la qual es va presentar com a número 2 en les eleccions del 2007. Des del juny d'aquest mateix any, ocupa les regidories de Medi Ambient i del Vinyet.

S'està acabant la legislatura. Quin balanç fas de la tasca de govern dels tres partits que formen l'Ajuntament?

El govern d’esquerres de Solsona format per ERC, El Comú i PSC ha canviat la manera de governar Solsona, és més proper als ciutadans i escolta les seves propostes. Expliquem el que volem fer i escoltem l'opinió dels ciutadans i tot això sense vergonya de reconèixer i rectificar quan ens hem equivocat. Ens vàrem trobar un Ajuntament endeutat, amb la major part del patrimoni venut, amb múltiples obres iniciades sense un finançament previst i una política més d’aparador que pensada i organitzada. Hem dedicat molt de temps i esforços a reparar, endreçar i millorar l’Ajuntament i la ciutat, en temes importants

dibuixant la Solsona del futur, perquè a més d'atendre al dia a dia cal fer política a llarg termini.

En el si de les regidories que et perta-nyen, Medi Ambient i Vinyet, quines creus que han estat les actuacions més importants i per què?

Les regidories de Medi Ambient i el Vinyet no havien existit en governs recents i, per tant, en crear-les hem reconegut la importància que tenien i ha calgut fer una feina intensa per reor-ganitzar i millorar els serveis públics i fer les inversions i accions necessàries. Com a actuacions destacables en Medi Ambient hi ha l’ampliació i rellança-ment de la deixalleria, la reorganització de la recollida d’escombraries al nucli antic, l’inici de la recollida de la fracció orgànica a través del nou Consorci que hem impulsat, la redacció i aprovació de l’Agenda 21 de Solsona i la creació del Punt d’informació de l’energia. Al Vinyet cal destacar entre d’altres la se-nyalització de les cases i la pavimentació de més de 5 Km de camins públics del vinyet.

I de cara al futur quines creus que serien les actuacions més urgents en matèria de Medi Ambient i per al Vinyet?

Hi ha moltes coses encara per fer, la manca de finan-çament deguda a la crisi farà més difícil avançar i, per tant, caldrà buscar i aprofitar al màxim els ajuts. En Medi Ambient destacaria la deixalleria mòbil, la recollida d’oli domèstic a punts del nucli urbà, fer el pla d'adequació de la il·luminació dels carrers i substituir les lluminàries que consumeixen més i les que produeixen contaminació lumínica, fomentar les energies renovables als serveis públics, a les indústries i a les llars, fer controls de contaminació atmosfèrica, acústica i fer anàlisis pe-riòdiques de les fonts. Al Vinyet cal continuar asfaltant camins públics prioritaris, senyalitzar i mantenir les rutes pel Vinyet i crear espais de lleure i d’interès turístic a punts concrets.

Et tornaràs a presentar pel Comú? Creus que podries ser cap de llista?

Sí, em tornaré a presentar pel Comú. En aquests moments estem confeccionant la llista i properament farem pública la seva composició.

Quins reptes creus que té El Comú de cara a les properes eleccions?

El Comú te una llarga trajectòria a Solsona i la Comar-ca, amb els antecedents de Fòrum i FIC. Creiem que ha estat

“Hem dedicat molt de temps i esforços a reparar, endreçar i millorar l’Ajuntament i la ciutat”

“Les regidories de Medi Ambient i el Vinyet no havien existit

en governs recents i, per tant, en crear-les hem reconegut la

importància que tenien”

com són les finances, l’urbanisme i el trànsit, l’educació, el medi ambient i un llarg etcètera. Tot i la forta crisi hem continuat tre-ballant i transformant la ciutat. Per altra banda estem definint i

�1706 - Divendres, 21-01-2011

Entrevista Josep Àngel Colomés

una força que ha jugat un paper molt important durant molts anys i ha fet possible un canvi de govern a la nostra ciutat i a altres municipis de la comarca després de dècades de governs monolítics per part del bipartit, és a dir, de CiU. De cara a les properes eleccions el Comú ha de continuar essent actiu i possibilitant els canvis i transformacions en els Ajuntaments i als pobles i a la ciutat.

Creus que seria positiu reeditar el pacte de govern de l'ac-tual legislatura?

Sí, a Solsona la majoria de votants són d’esquerres. Si sumem els vots dels tres partits que ara governem superem als vots de CiU, i això que de vegades alguns es queden a casa i no van a votar. El pacte de govern permet recollir diverses sensi-bilitats i maneres de fer i fer realitat les accions i canvis en la ciutat treballats i consensuats. Això amb una majoria absoluta seria impossible.

vida, de promoció i suport al riquíssim teixit social i cultural que tenim, sense oblidar polítiques que facilitin la integració social i cultural dels nouvinguts.

Quines propostes té El Comú per combatre l'atur a Solsona i al Solsonès?

El Comú creu que l’Ajuntament ha de fer polítiques ac-tives per crear llocs de treball, ja sigui directament aprofitant al màxim els plans d’ocupació com indirectament potenciant i facilitant la creació de nous llocs de treball, professions i empreses. Els llocs de treball vinculats a l’economia verda que no produeixen contaminació i aprofiten els valors me-diambientals que tenim són prioritaris però no els únics. La formació i el reciclatge són bàsics en moments com l’actual. Ens hem de moure per captar l’interès d’inversors de dins i de fora del Solsonès i aconseguir que fructifiquin noves activitats i empreses a Solsona.

Vols afegir alguna cosa?M’agradaria afegir que un fet habitual és que els governs

d’esquerres fan accions que els governs de dretes no volen fer perquè són impopulars o poc rendibles políticament (ajustar les taxes als costos reals dels serveis públics, cobrar les taxes establertes a tothom, millorar el funcionament intern del con-sistori, regular i vetllar certes actituds incíviques, etc). Hem vist que quan els governs de dretes tornen a guanyar les eleccions curiosament no tiren enrere aquestes millores perquè en el fons consideren que eren necessàries però no estaven interessats a fer-les ni a liderar-les. Per això demano que quan anem a votar, a més d'escoltar el seu programa electoral, pensem i recordem el que ha fet i demostrat cada partit en les seves actuacions polítiques recents.

“Hem dedicat més energies i esforços a millorar i transformar la ciutat que a

explicar i inaugurar el que anàvem fent”

Creus que l'actual Ajuntament ha explicat bé les seves polí-tiques o es pot comparar al Govern del president Montilla, que va dir que no s'havia explicat prou la tasca feta?

L’equip de govern actual ha treballat de valent i potser hem dedicat més energies i esforços a millorar i transformar la ciutat que a explicar i inaugurar el que anàvem fent. Però és la nostra manera de fer i no som partidaris de l’autobombo i la demagògia. La ciutadania ja pot veure el que ha canviat i el que hem fet, la considerem adulta per jutjar per si mateixa.

Quins objectius té Solsona de cara als propers anys?Solsona és una ciutat amb història i tradicions, però

alhora està immersa en una profunda transformació social, urba-nística i econòmica. Les receptes d’abans ja no són vàlides i cal ser valent i conscients del reptes que tenim al davant. Cal tenir en compte la crisi profunda que estem patint, fer tot el possible per combatre-la i fer polítiques de promoció i modernització de la ciutat, polítiques de manteniment i millora de la qualitat de

“Els governs d’esquerres fan accions que els governs de dretes no volen fer perquè són impopulars o poc rendibles políticament”

�� 706 - Divendres, 21-01-2011

"Ha estat un mes intens"Mireia Canals Botines, la diputada del Solsonès, ens fa un balanç del seu primer mes de feina al

Parlament de Catalunya, just quan inaugura l'Oficina Parlamentària del Solsonès

Ens pots fer un petit balanç del teu primer mes de diputada al Parlament?

Ha estat un mes intens, amb la constitució del Parlament, la Mesa i el President. A més a més de l’organització de les tro-bades amb el grup de Lleida, el Solsonès i el grup parlamentari, també hem fet formació i hem començat a resoldre problemes a la comarca.

Com a solsonina, creus que està ben representat el territori a l’Hemicicle?

Penso que sí, entre la representació al Parlament i l’equip de Lleida, ja fem un gruix considerable. A més a més, els De-legats del govern, tant a Lleida com a la Catalunya Central i al Pirineu, ens recolzen al 100%.

Quines creus que són les virtuts per a ser un bon diputat? Treballar, treballar i treballar, per la comarca, les terres

de Lleida i pel país.

Mireia, quina és la finalitat de tenir una Oficina Parlamen-tària al Solsonès?

Escoltar tothom, apropar el Govern i el Parlament al ciutadà. L'Oficina Parlamentària del Solsonès serà un lloc on els solsonins i solsonines podran parlar amb mi dels problemes i

Partits polítics CiU del Solsonès

Unió del Solsonès reforma l'executiva comarcalcreant 2 vicepresidències per afrontar les municipals

Albert Muntada, també vicepresident de la direcció del partit a Lleida, participarà en les negociacions electorals amb Convergència en les comarques de muntanya

Unió del Solsonès ha reforçat la figura del líder comarcal del partit, Albert Muntada, revalidant-lo per unanimitat com a president d'aquesta formació una vegada més. Muntada, que és al capdavant d'Unió al Solsonès des del 1998, ha reestructurat la direcció del partit a la comarca, dotant-lo de dues vicepresidèn-cies integrades pels nous militants Joan Campus i Imma Clop, "amb l'objectiu de potenciar el treball en equip i afrontar les properes eleccions municipals del maig amb una major presència d'Unió".

En la reforma de l'executiva comarcal d'Unió, aquesta setmana, hi ha estat present el president del partit a Lleida, Miquel Padilla, que ha valorat molt positivament la iniciativa. L'assemblea de militants, que a Unió s'apropen al mig centenar, també va servir per a incorporar nous membres a la direcció comarcal i al comitè local de Solsona.

Albert Muntada, que participa també com a vicepresi-dent per Lleida en les negociacions amb CDC a les comarques

Partits polítics Unió del Solsonès

mancances de la comarca. Jo els escoltaré per tal de transmetre-les als òrgans oportuns i/o al parlament i així poder aconseguir, entre tots, possibles solucions globals per a la nostra comarca. L'Oficina Parlamentària del Solsonès restarà oberta cada dilluns de 10 a 12 del matí per a tothom qui ho desitgi. L'Oficina Par-lamentària del Solsonès s’estableix dins del Palau Llobera, seu del Consell Comarcal del Solsonès. Les persones que vulguin ser ateses a l’Oficina Parlamentària del Solsonès han de reservar hora per email a: cdcsolsones@hotmail.com.

de muntanya, ha volgut reforçar la cúpula del partit al Solsonès, "amb una clara voluntat d'afegir cares noves al projecte, amb ganes de treballar per la comarca".

��706 - Divendres, 21-01-2011

Opinió Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC.

Perilla el català?En diversos números de la revista, han aparegut articles

d’opinió, valorant recents sentències del Tribunal Suprem, o les anteriors del Tribunal Constitucional, lligades al nou Estatut.

Des de la recuperació de la democràcia, Catalunya ha tingut com a prioritat la salvaguarda de la llengua i la cultura, catalanes. Aquesta prioritat ha estat assumida per tots els partits catalans, amb alguna excepció. L’excepció no comporta cap perill pel futur de la nostra llengua, i els màxims defensors hem de ser tots, i cadascun de nosaltres, amb el seu ús i protecció.

Hem de creure els polítics i juristes quan diuen que ni la sentència referida al nou Estatut, ni les més recents del Suprem, no posen en perill el sistema d’immersió lingüística, bàsica per una correcta integració dels nouvinguts. Són molts els països que han fet servir aquest sistema, com el millor, per evitar guetos o diferències entre uns ciutadans i uns altres, especialment en l'àmbit escolar.

Per articles i declaracions, podem pensar en sentències dispars, vistes les diferents interpretacions que n’han fet alguns partits, entitats i organismes. El cert, però, és que res no ha canviat des que s’han produït. I això és l’important.

I tant des del Govern de la Generalitat, el d’abans i el d’ara, com des del govern central, s’ha deixat clar que res no ha de canviar respecte la situació actual. La immersió lingüística, pot i ha de continuar, com fins ara. I si cal, només alguns petits retocs s’han de fer per millorar la coordinació i el coneixement de les llengües pròpies i de la principal forània, com per garan-tir que les futures generacions siguin trilingües, amb un total domini del català, castellà i anglès.

Tot i els retrets que molts han adreçat al govern central, el cert és que el propi Ministre d’Educació ha deixat clar que Catalunya compleix amb les competències que té, i amb els resultats obtinguts, de manera que no pensa emprendre cap actuació, amb sentències o sense. Per aquest cantó, doncs, no busquem enemics on no n’hi ha.

També és una bona notícia, el proper ús del català en el Senat. Fa anys i anys que es reclamava, però mai no s’havia aconseguit. Ara serà una realitat. De fet, una normalitat, en un país amb diverses llengües, que permet somiar en un futur similar al de Suïssa, en que tenen 4 llengües nacionals, 3 de les quals són oficials. Una bona decisió, en un país que té clara la seva estructura federal.

Esperem arribar algun dia a una situació similar. Falta molt per arribar-hi. De federalistes convençuts no n’hi ha gaires, però moments com l’actual, en que la crisi colpeja fortament totes les administracions i tot el país, obliga a pensar en soluci-ons adients, i no en les expressades per l’expresident Aznar en el sentit de suprimir Comunitats Autònomes o ajuntar-les o fer altres experiments, oblidant els preceptes de la Constitució.

Com més federalista sigui Espanya, més bé es poden coordinar i aplicar les receptes adients per superar la crisi. Alemanya ho està aconseguint, i la seva estructura és federal. A ningú no se li ocorreria pensar en canvis constitucionals, a aquestes alçades, i menys que es puguin consensuar entre els dos grans partits. El PP pot tenir idees estranyes, però mai no ens hi sumarem els socialistes. I els resultats són els que compten. Ara per ara, ni el català no està en perill ni es modificaran les normes que regulen l’ensenyament i la cultura catalana.

Jo també he estat emigrant a Suïssa

En resposta a l’article d’opinió del senyor Roma del Celsona número 705, en primer lloc voldria manifestar que la lectura de l’article de la senyora Elena Testagorda em va semblar valent per part seva i potser per solidaritat de gènere vull expressar que signar un article del que és” vox populi” té el seu mèrit i no ser políticament correcte a vegades pot ajudar a la ref lexió.

Com he dit, jo vaig ser emigrant a Suïssa del 1982 al 1989, i fins i tot crec que vaig tenir sort de ser emigrant i que els suïssos es van beneficiar de la meva feina i jo vaig ampliar els meus coneixements i fins i tot vaig tenir ocasió d’ampliar els meus estudis.

No podem comparar la situació de Suïssa amb la nostra, ni l’emigració de Suïssa amb la nostra. Jo no sé si ho recorda però a la duana ens feien una radiografia abans de donar el permís de treball i si haguéssim patit tuberculosi ja no haguéssim pogut en-trar. La policia dels estrangers sabia perfectament quants emigrants hi havia, on i de què vivien. Els europeus de llavors tenien permís C que permetia reagrupament familiar als cinc anys i com que Europa començava als Pirineus els espanyols necessitàvem deu anys per aquest permís.

Ara parlaré de la sanitat que és l’únic aspecte dels tractat als dos articles que conec millor. A Suïssa, senyor Roma, no hi havia seguretat social universal, es regia per mútues privades i segons la cotització de l’usuari variaven les prestacions. Bàsicament eren tres règims: El general, que cobria les necessitats bàsiques. El semiprivat, que demanava una franquícia. I el privat, que donava dret a habitació individual, i ser tractat pels millors especialistes. Les quotes variaven en funció de cada règim. Com que era un sistema ben calculat i controlat penso que encara deu funcionar.

A casa nostra es va optar per la sanitat pública amb atenció universal i, per tant, atendrem igual a un multimilionari de Marvella que a un jubilat alemany de Mallorca que a algú que ha vingut amb pastera i no té recursos. La idea és bona, justa i envejable. Però la pregunta és: ho podem mantenir?. El seny dels vells catalans diria que no. Ha faltat previsió i s’han repartit targetes sanitàries, sense recursos, com butlletes de propaganda electoral. I ja m’agradarà veure la represa econòmica que vostè ens augura i els ciutadans de peu no veiem enlloc.

Vull afegir que no se’m coneix cap afiliació polí-tica, que intento votar als que crec que ens enganyaran menys i confesso que és difícil. Crec que els polítics faríeu bé d’escoltar i intentar entendre els ciutadans de peu com l’Elena Testagorda, ja que, com diuen els castellans: “Cuando el río suena agua lleva”.

Opinió Encarnació Santaeulàlia

�� 706 - Divendres, 21-01-2011

Anàlisi Maria Díaz Manzano

Alguns mitjans de comunicació fomenten el racisme?

Fa temps que treballo i m’interessa el tema de la vio-lència masclista, ja que penso que és una xacra social molt important de la qual tots i totes hem de ser conscients i hem de treballar per pal·liar-la, i la veritat és que decisions con la del nou Conseller d’Interior d’eliminar el Programa de Seguretat contra la Violència Masclista, creat pel Govern en l’etapa del Conseller Joan Saura, no ajudarà a fer-ho, perquè aquest fet deixa veure que pel govern no és una prioritat i tornarà a invisibilitzar el tema. Però tornem al que avui ens ocupa.

Al 2009 eren molt freqüents frases al meu voltant, quan es parlava de violència masclista, tals com: “són els immigrants els que maten a les dones perquè tenen una cultura més masclista”, “les víctimes de violència de gè-nere han augmentat perquè hi ha més immigrants”, “les mortes són dones immigrants perquè la seva cultura és masclista” i tota una sèrie de frases que em feien esgarrifar. Per què la gent tenia aquesta visió? Era real?, era per igno-rància? o algú fomentava aquest discurs? Per aquest motiu vaig decidir fer un seguiment durant tot el 2010 a 3 mitjans de comunicació, per tenir una visió de tot plegat. El segui-ment s’ha fet a un mitjà escrit, a una cadena de televisió i a una pàgina web. Els resultats són els següents:

Al 2010, han estat víctimes de violència de gènere a tot l’Estat Espanyol, 75 dones segons l’Instituto de la Mujer i l’Observatori de violència de gènere Reina Sofia. (val a dir que al 2009 van haver-hi 55 víctimes, 34 de nacionalitat espanyola i 21 de nacionalitat estrangera).

Font: elaboració pròpia

Per mesos es pot observar que a la primavera (23) i a la tardor (20) el número de víctimes es més elevat, potser a causa de que en aquestes estacions es produeix més inestabi-litat emocional, ja sigui a causa de l’eufòria com a causa de la depressió. A l’estiu la xifra de víctimes es de 19, 13 de les quals es concentren al juliol. Sempre hem escoltat que a l’estiu es quan més divorcis hi ha perquè les parelles passen més temps juntes, potser existeix alguna relació.

Comunitat autònoma............Número víctimes

ANDALUSIA ................................................. 19CATALUNYA ................................................ 13CANÀRIES ......................................................8COMUNITAT VALENCIANA ........................8CASTELLA LLEÓ ...........................................5COMUNITAT DE MADRID ...........................5PRINCIPAT D'ASTÚRIES ...............................5ARAGÓ ............................................................2CASTELLA LA MANXA ...............................2GALÍCIA ..........................................................2ILLES BALEARS ............................................2PAÍS BASC .......................................................2EXTREMADURA ...........................................1REGIÓ DE MÚRCIA .......................................1CANTÀBRIA ...................................................0CEUTA .............................................................0LA RIOJA .........................................................0MELILLA .........................................................0NAVARRA ........................................................0

Font: elaboració pròpia

Únicament 5 comunitats espanyoles no tenen cap víctima de violència de gènere durant el 2010.

Pel que fa a l’edat de les víctimes i agressors es pot veure que als 23 anys es troba la primera víctima i el primer agressor i trobem casos fins als 86 anys en el cas d’agressors i 80 anys en el cas de la víctima. El grup d’edat on es produeixen més casos es el de 23-35 anys, agressors i víctimes que van néixer en anys on sortien d’una gran crisi econòmica i per altra banda començava la transició democràtica. Haver viscut en aquest ambient de desestabilitzat pot haver afectat? Segurament, no, perquè el següent grup d’edat amb major nombre de víctimes i agressors és el de 36-46 anys, els nascuts en el baby boom i en una etapa de desenvolupament econòmic.

Font: elaboració pròpia

Per comunitats autònomes el nombre de dones assassi-nades a mans de les seves parelles o ex-parelles són:

��706 - Divendres, 21-01-2011

Anàlisi Maria Díaz Manzano

Després d’aquesta visió general, entrem en l’anàlisi d’un altre factor d’aquest estudi. Les comunitats autònomes on hi ha més nouvinguts/es són les que tenen més víctimes?

Font: elaboració pròpia a través de dades de l’INE

A la gràfica anterior es veu clarament que no existeix relació entre el número de víctimes i la taxa d’immigració, ja que en les comunitats amb més nombre de nouvinguts/es, Balears i Melilla, el nombre de víctimes és menor o fins i tot nul. Per altra banda, en la comunitat andalusa, on hi ha el major nombre de dones assassinades (19), la taxa d’immigració és una de les baixes.

Si es mira el nombre d’agressors veurem que n'hi ha més de nacionalitat espanyola que nouvinguda, exactament un 13% més. Dels 71 agressors dels que tinc dades, es pot dir que 42 són de nacionalitat espanyola i 29 de nacionalitat estrangera:

Què podem dir de les víctimes?:

Font: elaboració pròpia

Font: elaboració pròpia

La gran majoria de víctimes són de nacionalitat espa-nyola. Dels 71 casos dels que tinc dades sobre la nacionalitat, 46 víctimes són espanyoles i 25 estrangeres.

Per què doncs, si les dades demostren que la majoria d’agressors i víctimes són de nacionalitat espanyola, es crimi-nalitza als/les nouvinguts/des?

Una de les respostes, la podem tenir en alguns mitjans de comunicació. Els mitjans de comunicació tenen un paper clau en la tasca informativa que ens arriba, i si aquests mitjans no ens fan arribar tota la informació o tenen preferències ideològiques, als ciutadans/es no ens arriba una informació objectiva de la notícia, fent que es creï una opinió popular “esbiaixada”. Aquest fet el podem demostrar amb el tema que tractem, ja que entre els 3 mitjans de comunicació en els que s’ha fet el seguiment, han donat informació sobre 59 víctimes i 36 agressors. En el cas de les víctimes, informem que 23 són de nacionalitat estrangera, en 34 casos donen el nom i en 2 casos les inicials. En el cas dels agressors, en 15 casos donen la nacionalitat estrangera, en 14 el nom i en 7 les inicials. Per què emfatitzen la nacionalitat estrangera de les víctimes o agressors i quan es tracta d’un cas de nacionalitat espanyola no ho diuen? Per a mi, això fomenta la xenofòbia perquè l’espectador/a i/o lector/a es queda amb la dada que els mitjans emfatitzen, és a dir, la nacionalitat estrangera. I per això la conseqüent sensació que la majoria d’agressors i víctimes són nouvinguts/es.

Els mitjans de comunicació han contribuït a trencar el silenci que sempre havia envoltat la violència envers les dones, però han de saber que han de complir una funció social. Així, doncs, com diversos autors han redactat en “Re-comanacions sobre el tractament de la violència masclista als mitjans de comunicació”: s’ha d’evitar qualsevol relació causa efecte entre els fets i la procedència de les persones implicades i han de rectificar de manera immediata qual-sevol informació errònia que s’hagi pogut difondre sobre el cas” (en aquest seguiment van haver-hi dos casos en un mitjà que parlaven d’un nou cas de violència masclista de persones de nacionalitat estrangera, que posteriorment s’ha vist que als llistats oficials no existeixen).

Aquesta petita anàlisi s’ha realitzat per tal de, per una banda, reconèixer que hi ha una xacra social que s’anomena violència masclista, i per un altra demostrar que els mitjans de comunicació poden fomentar el racisme i/o opinions errònies i que en la societat poden arribar a fer molt mal a la convivèn-cia de les persones de diferents cultures i orígens. Deixem de buscar diferències i criminalitzar tots els nouvinguts/des. N'hi ha que són bons i dolents, com a tot arreu. Unim-nos per lluitar conjuntament per millorar les coses i en aquest cas per lluitar contra la violència envers les dones. Que aquest any no es re-peteixin els casos de: Guadalupe, Fandal, Dolores, Mercedes, Mònica, Rafaela, Milagros, Felicia, Krsitina, Laura, Carmen, Carmen, Amèlia, Montse, Nikauris, Rosa, Rocío, Rosa, Piedad, Tharisa, Carmen, Cristina, Rosalia, Cristina, Josefa, Ivana, Joana, Victòria, Isabel, Isabel, Júlia, Teresa, Carmen, Antònia, Montserrat, Victòria, Emma, Fatima, Mayra, Vanessa, Isabel, Irene, Alícia, Fatna, Ana, Z.G,R.G,C.G,M.R, i de les 26 restants de les que no tinc el nom.

�� 706 - Divendres, 21-01-2011

Breus Genís Cardona

BREUS

Sóc persona Sergi Ballespí - Doctor en Psicologia

... llegeix en diagonal, per descobrir el significat secret de les paraules, el que converteix en màgia la fonètica, i també la sintaxi, si es deixa. Com els

discs del Led Zeppelin posats al revés, les paraules, en diagonal, porten un missatge ocult, i ell ho

sap. Per això sempre que pot llegeix en diagonal, i quan és al bar, fent el cafè i llegint el diari, algunes

vegades fins i tot es posa cap per avall ...

Això ja està encarat. Ja hem canviat de marca 2 vegades, buscant sempre una marca nova amb un 25% menys de nicotina i quitrà cada vegada. Cal seguir fent això setmana rere setmana fins a acabar fumant una marca amb una desena part de tòxics de la inicial (dels 11 mg. que deu tenir un Marl-boro als 0.1 que tenen algunes marques). Arribats a aquest punt, un paquet sencer de la marca suau equivaldrà a dues cigarretes de les que fumàvem al principi.

També hem après a fumar diferent: amagant el paquet (per a no incitar-nos), intentant no subjectar la cigarreta si no és per pipar-la, fent calades cada vega-da menys llargues i menys intenses, i apagant-la quan encara en quedi un dit, després un terç, i ara ja la meitat. (Volem deixar de fumar, no?).

Cal triar dues noves situacions en les quals ja no es fumarà més (sumant-les a les ja treballades fins ara) i caldria que comencessin a ser importants (a casa davant de l’ordinador; a dins del cotxe; després del cafè; al matí en llevar-se; després dels àpats...).

Com que hauran anat fent el registre diari de consum (moment, situació, plaer i minuts ajornable), és moment d’aprendre a ajornar una mica més cada cigarreta.

Poesia Josep Maria Poblet

Llei de MurphyÉs ben trist haver nascut

només per fer reunions

comitès i convencions,

quan de tots és ben sabut

que tot roman més fotut

que abans de les grans sessions

on molt bones intencions

resten al fons d’un taüt.

Us podria dir mil casos

en que afers ben estudiats

han empitjorat a ulls vista,

car no hi ha prohoms capaços

ni eficientment preparats

per finir amb aquesta llista.

Murphy ja ho diu: La façana

no justifica a qui mana.

Com deixar de fumar:última fase

Potser deixar de fumar-la és difícil, però ajornar-la 10 minuts és possible; i la set-mana que ve 20; i l’altra 30, 45, 60... fins que ja no tingui sentit fumar-se-la. No s’oblidin de fer la mitjana de cigarretes fumades al dia cada setmana i de fixar sempre un nombre inferior com a límit de la setmana següent. Havent passat ja un mes des que vam començar, qui al principi en fumés 20 ara ja hauria d’estar al voltant de les 12.

I dit això, es tracta d’anar reduint d’aquesta manera. Quan, dintre de 4 set-manes, estiguin fumant una marca amb un nivell mínim de nicotina ínfim (0.1 o 0.05; aire, com qui diu), siguin capaços d’ajornar cada cigarreta més d’una hora, hagin deixat de fumar a les situacions més temptadores (cadascú les seves) i tinguin el registre diari limitat a 5, serà el moment de posar una data imminent per deixar-ho definitivament. I si no volen, o fracassen, potser hauran acabat fumant 15 cigarretes menys al dia i 10 vegades menys de nicotina del que fumaven abans. No està gens malament fracassar així. Enhorabona a tots per intentar-ho. Jo ja els deixo aquí.

sergi.ballespi@uab.cat

��706 - Divendres, 21-01-2011

Opinió

En record al senyor Manuel Riu i Riu

El senyor Manuel Riu i Riu va morir el proppassat dia 3 de gener. La seva trajectòria en el camp de la història i l’arqueologia és d’una magnitut i riquesa im-pressionants. Catedràtic d’història medieval per les Universitats de Barcelona i Granada, membre de la Societat d’Estudis Històrics de l’Institut d’Estudis Catalans, Society for Medieval Archaelogy, Societat Cultural Urgel·litana, Societat Onomàstica, Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i moltes altres societats científiques, tant catalanes com europees. La seva aportació bibliogràfica ha esdevingut fonamental en diferents punts de la historiografia medieval. La seva tesi doctoral (1961) sobre les comunitats religioses de l’antic bisbat d’Urgell (s. VII-XVI) o el seu minu-ciós estudi sobre l’Acta de Consagració de la Seu d’Urgell, són models en l’estudi crític documental. Ha publicat més de 700 treballs de recerca, síntesi i divulgació i una vintena de llibres, molt d’ells relacionats amb la nostra comarca.

Aquests lligams forts que ha mantingut amb el Solsonès i, també, al Berguedà tenen un reflex en la seva activitat cien-tífica. La seva estimació per la comarca, la seva història i el seu patrimoni van fer que s’impliqués en moltes iniciatives. Va realitzar excavacions arqueològiques al taller de ceràmica grisa de la Casa en Ponç (1958-1959), la Casa dels Ossos (1960), el poblat de Camp Mauri, el monestir de Sant Pere Graudescales (1962-1967), etc. Els anys setanta portà a terme excavacions a la necròpoli del monestir de Sant Llorenç de Morunys i, més tard, en va realitzar a Sant Serni del Grau, a Vilamantells, a l’ermita de la Mare de Déu de la Pietat a Sant Llorenç. La seva vinculació amb la Vall de Lord i el conjunt de la comarca el va portar a implicar-se i col·laborar en moltes iniciatives. L’Asso-ciació cultural de la Vall de Lord n’és un exemple molt reeixit, es van ajuntar un grup de persones preocupades pel patrimoni i a partir d’aquell nucli de gent es van portar a terme un seguit d’iniciatives i accions per preservar-lo, estudiar-lo i difondre’l. Va col·laborar amb la revista Cardener i, actualment, formava part del Consell Assessor de la revista Oppidum, on havia publicat alguns articles.

Va rebre diversos reconeixements al llarg de la seva vida. El 2003 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat. L’any 2004 se li va atorgar el premi Signum. El 2006 va rebre el premi Ciutat de Berga a la Cultura. El 2007 va ser nomenat Fill adoptiu de Sant Llorenç de Morunys, on la població va dedicar-li un carrer, i també va ser nomenat Soci d’Honor del Centre d’Estudis Lacetans.

Des dels Amics del Museu de Solsona, l’Arxiu Comarcal del Solsonès i el Centre d’Estudis Lacetans hem volgut fer aquest breu recordatori com a homenatge a la seva persona.

Amics del Museu de Solsona, l’Arxiu Comarcal del Solsonès i el Centre d’Estudis Lacetans

La tos de missa d'onze"Quina tos que tens de missa d'onze". Una

expressió que floria a la nostra ciutat, ja en fa més de 50 anys. Ara ja no hi ha la missa d'onze a la Catedral i tampoc no hi ha la típica tos de missa d'onze. Res no és el que era. En aquella missa la gent tossia i molt i ho feien molts dels assistents a la celebració. Tossien de manera abundant, a l'engròs. D'allò va venir l'expressió que he esmentat. És que aquella manera d'estossegar, aquella tos, va esdevenir una característica pròpia d'aquella hora dominical. Va esdevenir un "clàssic". Allò era el que ara potser en diríem "una tos amb denominació d'origen".

Ara, la gent ja no estossega a l'església i, si o fa, en resulta una poca coseta, descafeïnada. Sembla que no gosin tossir, sembla que els faci vergonya. És una tos tímida, poruga ... res no és el que era. En canvi, en aquella època, allò sí que era tos! Tos autèntica, digna, noble. A missa d'onze es tossia com Déu mana. Una delícia. Començaven dues o tres persones, se n'hi afegien més. El so anava en un "crescendo", fins esdevenir una melodia plena de bellesa. Una joia!

Ara, la gent si voleu, es constipa, i fins i tot agafa el grip, potser tus una micarrona, això prou, però,

cà barret! No hi ha ni la traça ni la gràcia per aconseguir aquella "tos de missa d'onze". No, a

fe de Déu! S'han anat perdent molts costums que formaven part de la tradició ciutadana. La tos de

missa d'onze, aquella que ens unia amb devoció, ja no tornarà. Igual com aquelles orenetes del poeta:

Volverán las oscuras golondrinasen tu balcón sus nidos a colgar.

Pero aquellas que aprendieron nuestros nombresésas no volverán.

Doncs igual, tu:

"Tornarem a tossir a la Catedralla tos resultarà molt remenuda

aquella tos serà dèbil i mig mudaaquella tos no sortirà com cal

farem un estossec prop de l'altari anirà just perquè ho senti el capellà.Però aquella tos tan forta i tan potent

que al temple agermanava aquella gent,la tos que barrejada amb les Ave-Maries

era com una pregària d'aquells diesaquella tos valenta, aquella tos d'abans,

aquella no tornarà.La tos de missa d'onze, emocionant,

mai més no tornarà, estimats germans".

Opinió Ramon Gualdo

�� 706 - Divendres, 21-01-2011

Opinió Xavier Castellana

En referència a l'article sobre l'origen del nom de Freixinet aparegut al número de la setmana passada, us voldria fer arribar un escrit de Mossèn Genís (nascut a Freixinet, d'on en fou rector els darrers 23 anys de la seva vida) sobre el nom del nostre poble. També el podeu trobar a la web de l'associa-ció de veïns de Freixinet i Rodalia a l'enllaç: http://afreixinet.com/quant-a/freixinet/

Espero que pugui resoldre alguns malentesos com ara el gentilici que designa els habitants de Freixinet, aparegut de ma-nera incorrecta a l'article.

TEXT DE MOSSÈN GENÍS SOBRE EL NOM DEL POBLE DE FREIXINET:

Qualsevol dels f reixinetans o dels habitants de les rodalies respondria FREIXINET. Sempre ho he sentit a dir igual.

Efectivament, el pronunciem així i l’escrivim així des de sempre.

No coneixem l’origen del poble, ni tampoc el del seu nom. De moment.

En la formació, sobretot dels noms propis, hi han concor-regut elements molt variats i sovint també molt simples; això fa, creiem, que qualsevol explicació dels orígens no passi de ser una teoria més o menys versemblant i, de vegades, un atreviment.

Podria venir, segons alguns, del nom de l’arbre que ara en diem freixe i que en llatí en deien fraxinus (fraxineus ‘lloc de freixes’). Cal remarcar que la síl.laba tònica d’ambdós mots recau sobre la i.

Personalment hem pogut comprovar en el DNI d’algunes persones, cognoms com Freixanet, Freixenet, Freixinet… Serà que els habitants de certes comarques tenen més facilitat per a pronunciar-ho d’una manera que d’una altra?

Dels documents de l’Arxiu Parroquial de Freixinet: Llibre sacramentals, Actes, Capítols, Testaments, Tractes. Rebuts, Comp-tes…; d’alguns de l’Arxiu Diocesà pertanyents sobretot a Riner; i d’algun altre Document es pot arribar a aquesta conclusió:Frexaned. 1060 “infra terminos de castrum rivinigri sive in fre-xaned” A.D.Frexaneto. 1233 “masum de Rovira, silvam de Frexaneto” A.C.A.Fraxanet. Aquesta grafia es troba molt poc.

Fraxenet. Igualment a lternant amb l’anterior.Frexenet. L’hem trobada tres o quatre vegades.Frexinet. És la grafia més constant des del 1500 fins al 1800 i gairebé l’única usada en els Llibres sacramentals de Riner (parròquia de la qual depenia Freixinet).

Freixenet. És la grafia emprada d’un temps ençà per alguns que no són ni del poble ni de les rodalies i no es troba mai ni una sola vegada en els Llibres i Documents esmentats.

Unes dades vénen a confirmar les afirmacions anteriors:1126. “Kastrum Fraxini” (Possiblement fa referència a Freixinet).

1282. “G. Ferrari de Frexineto”.1559. Dos testimonis “loci Frexenet”.1565. “…tots los de la sufragania de Frexinet paguen quiscun sis punyeres de gra”…1607. Frexinet. Es troba al Llibre Actes Es-ponsoris de Riner i, ja de manera continuada

en tots els Llibres i Documents fins al 1769.1769. FREIXINET. Per primera vegada s’hi escriu el dígraf ix. Anteriorment pronunciarien el mateix fonema sense es-criure aquest dígraf. En poden ser prova els mots que trobem en els mateixos documents com són: “dexades”, “matexa”, “exir”, “comparexen”, “axís”…1800. A partir d’aquest any tots els rectors i vicaris, sense una sola excepció, escriuen en tots els llibre sacramentals i en tots els altres documents, FREIXINET..

Així mateix consta en tots els documents provinents tant del Bisbat com de l’Ajuntament de Riner.

Creiem, en conseqüència, que hem d’ésser fidels als nostres avantpassats i conservar una tradició, almenys bi-centenària, d’un nom que és ben nostre, que ens hem donat nosaltres mateixos i que tenim el dret i l’obligació de no deixar-nos-el canviar.

FREIXINET és el meu nom.Cal que sàpiga tothom,Que el qui em canviï la i

Ni és fill meu, ni és d’aquí.G.P.S.

L'origen del nom de Freixinet

Formen part de l'equip de suport de Celsona:Pep Mia - Candi Pujol - J. Clavé - Marcel Ribera - Montserrat Riu - Enric Serra - F. Torres - J.H. - Ramon Gualdo - Josep M. Montaner - Foto Resol - Foto Llàtzer - Lluís Closa

Direcció: Josep M. BorésRedacció: Ramon Estany - Josep Àngel ColomésEdició: Francesc Xavier Montilla - Marta CasesTextos: Eva JanéPublicitat: Manoli OrtigosaOficina: Ctra. de Torà, 25 - 25280 SOLSONA

info@elsolsones.net - www.elsolsones.net - 973 48 17 19Dip. Legal: L-267-1997 - 1.300 exemplarsEl primer número de Celsona Informació va sortir el 4 d'abril de 1997

Celsona és una publicació socialment justa, no necessitant ni fent ús de cap subvenció ni ajut públic per al seu funcionament

��706 - Divendres, 21-01-2011

Cartellera

NATURA

CENTRE EXCURSIONISTA

Dissabte 22 de gener Debat sobre el finançament i el paper de les entitats financeres internacionals i la globalitzacióAmb Arcadi Oliveres i Vicenç FerrerOrganització: SOM (Solsonès Obert al Món). Lloc i hora: Sala gòtica del Consell Comarcal del Solsonès, a les 8 del vespre.

CONFERÈNCIES - DEBATS

29/01/2011- ReunióAssemblea Ordinària de SocisLloc: Sala d'Actes del Casal de Cultura - Casal de Cultura i Joventut, 3 - SolsonaHorari: de 2/4 de 10 de la nit a les 11.

27/01/2011 - ConferènciaParlem del miteLloc: Sala de cultura de l'Ajuntament de Solsona - C/ Castell, 20 - Solsona.

Horari: 6 de la tarda.

Organitza: Aula d'Extensió Universi-tària de Solsona.

Imparteix: Lluís Calderer i Cortasa, Llicenciat en Filologia catalana.

BALLS

VIII Cens d'ocells aquàtics hivernants al Solsonès 22 de gener. De les 9 del matí a les 2 de la tarda. Sortida de la plaça del Camp.

El Grup de Natura i el Cos d'Agents Ru-rals del Solsonès coordinen la realització del vuitè cens d'ocells aquàtics hivernants que es duu a terme a la comarca per tenir una estimació aproximada del total d'aus de la zona. És una iniciativa que es rea-litza durant el gener als indrets humits de Catalunya. És oberta a tothom. Hi col·labora l'Ajuntament de Solsona.

Ball per a la gent gran de Solsona en pro de La Marató de TV3

El jove solista Marc Anglarill serà l’en-carregat d’amenitzar un nou ball per a la gent gran de Solsona al Club Catalunya Caixa aquest diumenge, dia 23, a les 7 de la tarda. S’incorpora en la programació de sessions programades pel Consell de la Gent Gran, però té la particularitat de col-laborar amb l’última edició de La Marató de TV3, dedicada a les lesions medul·lars i cerebrals adquirides. L’entrada val 3 euros per persona. Aquesta iniciativa disposa de la col·laboració de Catalunya Caixa i l’Ajuntament de Solsona.

Curs de Salut mentalLa Sala Cultural de l’Ajuntament de Solsona acollirà del 25 de gener al 12 d'abril un curs de salut mental organitzat per l'Associació de Dones del Solsonès.

Amb una durada de 9 hores, tindrà lloc tots els dimarts de les 7 a 2/4 de 9 del vespre i serà impartit per les formadores Núria Montoriol i Montse Martínez del centre Àncora i tractarà temes com L’estat d’ànim, ansietat, demències, trastorns de personalitat,... El curs va dirigit a cuida-dors/es, professionals de salut mental i públic en general. Les inscripcions són fins al 24 de gener i amb places limi-tades. Cal adreçar-se a l'Associació de Dones del Solsonès, correu electrònic: associaciodonessolsones@gmail.com o tel. 973 49 28 48

Presentació del bloc del PLEAS 24/01/2011 de 2/4 de 7 del vespre a 2/4 de 8 del vespre. A la sala gòtica del Consell Comarcal

AGENDA DE LA VALLPORT DEL COMTE: Copa d’Europa, Copa Catalana, Circuit Català Raque-tes de Neu 2011, organitzat pel Centre Excursionista de Lleida amb el següent programa:

Dissabte 222/4 de 6 de la tardaRecepció i lliurament de dorsals.

2/4 de 8 del vespreBriefing i refrigeri de bevinguda a la sala polivalent del Mirador.

Diumenge 23:8 del matíSortida remuntador Circuit Català

9 del matíSortida Copa Europa i Copa Catalana

1/4 de 10 del matíSortida Circuit Català12 del migdiaArribada i proclamació dels resultats.3/4 d'1 de la tarda- Entrega de premis

CURSOS

PRESENTACIó RAQUETES DE NEU

CONCERTS

Diego Paqué - Flamenc Jazz

Avui divendres 21 de gener - 2/4 de 12 de la nit. Pub Sputnik de Solsona

�0 706 - Divendres, 21-01-2011

Futbol CF Solsona

Juvenil “A”

Oliana CD, 2 - CF Solsona, 3Jugadors: Nil, Moussa (1gol) (Moha), Remí (David), Múrcia, Aleix, Puig, Aresté (1 gol), Cots (1 gol), Jaume (Codina),Bernat (Andreu), Robert.

Gran triomf i líders!

Partit molt emocionant i amb tots els ingredients d'un derbi (gols, penal, intensitat, poc joc de toc, etc.), el que van disputar l'Oliana i el Solsona, dos equips de la part alta de la classificació.

El partit va començar amb domini total local, cosa que es va traduir amb les primeres ocasions de gol per part dels lo-cals, alguna d'elles força clara. El Solsona amb poques idees prou feia de parar les escomeses locals, però el que és el futbol: en una de les primeres arribades més o menys clares per part dels solsonins, Moussa feia un gran gol que posava en avan-tatge els visitants. Aquest gol va fer que les forces s'igualessin i el partit va entrar en una fase d'anada i tornada, d'un camp a l'altre. Podríem dir que si algú es va imposar va ser, per punts, l'equip de Solsona.

La segona part va començar igual que la primera, amb domini aclaparador dels locals, amb l'única diferència que ara els jugadors del Solsona sortien al contracop amb cert perill. Tot i així, els locals, mitjançant un penal, igualaven el marcador. I sense més reacció del Solsona, que encara estava tocat pel gol de l'empat, arribava el segon dels locals, que capgiraven el mar-cador. Quedaven 20 minuts per endavant i va ser llavors quan va sorgir el millor Solsona, que va pressionar a tot el camp, que va córrer i que va voler guanyar el partit. Així, primer Aresté, recollint un refús de la defensa local a la frontal de l'àrea feia l'empat i pocs minuts després, Cots, després de recollir la pilota a camp propi, es recorria tota la banda i - després d'una paret amb Robert- feia el millor gol de la tarda i capgirava el marcador a falta de 12 minuts pel final del matx.

D' aquí al final del partit, cap cosa remarcable i tres punts més pel Solsona, que combinats amb la derrota de la Pobla de Segur, dóna el liderat de la categoria al Solsona, això sí, empatat a punts amb el Cervera. Aquest fet ha de donar moral als jugadors solsonins, però cal continuar tocant de peus a terra i continuar com fins ara, ja que si hi ha relaxació tot es pot quedar amb no res.

La setmana que ve el Solsona juvenil "A" visita el camp, sempre complicat i de terra, de l'Artesa-Ponts, amb la intenció de continuar amb la bona ratxa i consolidar-se en els llocs capdavanters.

Cots va donar el gol de la victòria!

Juvenil “B”

Solsona, 4 - Puigcerdà, 3Villa, Juanju, Raul, Bajona, Oliva, Nil (1), Axel, Higón, Abdullah (1), Marc A., Arnau. També.- Comelles i Vidal (2).

Cop d’orgull!

Orgull és el que han demostrat tenir els jugadors del juvenil B del Solsona. Or-gull en tots els sentits, perquè després d’uns quants partits on semblava que ja s’havien abaixat els braços, els jugadors van donar un fort cop a sobre de la taula per demostrar que encara estan vius i capgirar aquesta situació. El d’aquest diumenge va ser un partit en el qual els jugadors no van perdre mai la fe i van creure en tot moment en les seves possibilitats.

El partit va començar amb el juvenil solsoní desplegant un joc molt vistós, rifant només les pilotes necessàries, donant molt joc als jugadors de les bandes i amb nombroses arribades que no s’acabaven de materialitzar. En canvi, el Puigcerdà es tancava al darrere i tenia una efectivitat del cent per cent en les seves arribades i s’avançava al marcador, arribant així amb un 0 a 1 a favor al final del primer temps.

La segona part va ser una autèntica bogeria, durant els pri-mers cinc minuts cadascun dels dos equips va marcar dos gols. Cada vegada que el Solsona aconseguia empatar, acte seguit el Puigcerdà es tornava a avançar al marcador, arribant així al minut deu de la represa amb els resultat de 2 a 3. A partir d’aquí els visitants van baixar físicament i el partit es va transformar en un monòleg de l’equip local, això sí, sense acabar de rematar la feina. Va ser doncs a 10 minuts pel final quan els solsonins, ja una mica a la desesperada, avançaven les seves línies i deixaven únicament tres defenses al darrere per col·locar un davanter més. El Solsona seguia gaudint de moltes oportunitats fallides, però en cap moment no va perdre la fe, i d’aquesta manera s’aconseguia l’empat a 5 minuts pel final i lluny d’arronsar-se van seguir pressionant per buscar la victòria. Finalment la recompensa arribava en l’últim minut de joc, quan Abdellah feia el 4rt gol culminant una gran jugada col·lectiva i feia esclatar d’alegria tots els jugadors i espectadors que hi havia al camp.

Apunt: Cal destacar un parell d’aspectes d’aquest equip, la 1a és el canvi d’actitud sofert durant l'última setmana i la 2a, la insistèn-cia i la fe que es va tenir en tot moment durant el partit. Cal continuar així per situar-nos en el lloc que realment ens mereixem.

Juanju. Gran partit jugat al lateral

Aleví “A”

Va descansar

Aleví “B”

CF Solsona “B”, 2 - Avinyó, 3

�1706 - Divendres, 21-01-2011

Cadet

CF Solsona, 2St. Llorenç de Morunys, 2Alineació: Adrià, Alex V, Gerard, Angel, Serni, Aleix, Joan, Mariano, Amir, David, Abde. També: Jose Luis, Jaume, Guillem, Simo.

Els nervis fan que cedimels 2 primers punts de la temporada a casa

Els cadets s’enfrontaven al St. Llorenç de Morunys aquest passat dissabte, cosa que feia que hi hagués una miqueta de derbi.

El partit semblava que es posava de cara al minut 15, ja que Mariano feia el primer després d’una jugada de còrner. La primera part es resumia amb un pa-rells d’ocasions per nosaltres i una pels visitants.

La segona part sortim amb més nervis que la primera i això fa que en 10 minuts, en unes errades defensives, els visitants igualessin el matx i es posessin per davant: El marcador era d'1 a 2. Quan tot semblava que aniria a acabar amb aquest resultat, Joan fa pujar l’empat i comencen a reaccionar, però ja era tard. Quedaven 5 minuts de joc, però el Guillem fa el tercer gol i l’àrbitre l’anul·la per una falta en atac, tot i que primer havia xiulat fora de joc!!!

Animem els jugadors a seguir treballant dia a dia i acla-rim que els partits no es guanyen al col·legi ni abans de jugar, ja que els partits duren 80 minuts! També cal dir que amb l’actitud dels últims 5 minuts el resultat podia haver variat! La setmana vinent juguem fora, a Guardiola del Berguedà.

Amir

Infantil

CF Solsona, 6 – Pare Ignasi Puig, 0Alineació: Albert C, Carles, Iker, Guillem, Ricard, Joan, Ramón, Kevin, Albert T, Gonzalo, David, Marcel, Cots, Xavier, Nil, Ivan i Manel

Clara superioritat blava

El diumenge al matí ens enfrontà-vem al Pare Ignasi Puig, equip actualment situat últim a la classificació. Era molt important treure els tres punts. El matx va començar bé pels nostres, ja que van sortir al camp amb ganes de demostrar que qui manava dins el camp eren ells, i així ho van fer. El gol va tardar a arribar, però al final una bona passada de Víctor, l'agafava Gonzalo per enviar-la al fons de la xarxa. Els blaus van seguir igual dominant el partit però ara sense fer perillar molt la porteria rival. Amb aquest resultat es va arribar al descans.

La segona part va ser calcada a la primera, amb uns escapolats que en tot moment volien jugar, però ara amb una mica més d’encert a la porteria rival. Els nostres mai no es van desmoralitzar. En tot moment van anar pel partit i en una de les primeres jugades de la segona part, Nil aconseguia un gran gol a passada d’Albert T i amb una gran jugada col·lectiva des del porter fins al davanter centre: Gran gol. A partir d’aquí, als nostres, els va entrar tot el que fins ara no els havia entrat, i amb cosa de 15 minuts ens vam col·locar 6 a 0, amb gols de Nil i 3 més Gonzalo.

Gran partit dels nostres, que una vegada més quan volen saben desplegar un gran futbol d’atac, amb grans triangulacions i jugant amb equip. Cal felicitar a tothom; i a seguir treballant per poder evolucionar! Sort!!!

Gonzalo, autor de 4 dels 6 gols

Benjamí “A”

CF Solsona, 3 - Cardona, 6Van jugar: X. Rodríguez, P. Barbens, M. Mujal, A. Camí, M. Bajona, A. García i Modes. També: J.M. Macías, P. Serra, G. Robles i G. Estany.Gols: A. García, A. Camí i Modes.

Dur correctiu

Els blaus van afrontar el partit tri-angulant, anticipant-se als rivals i tirant desmarcades constants que van afavorir l'espectacle i la rapidesa en el joc. A la mitja part marxàvem als vestuaris amb un clar 3 - 0 a favor. Però a la segona part va semblar que els papers s'havien invertit, i sense que els solsonins fessin cap aproximació a l'àrea rival, els visitants ens van fer gols amb gran facilitat. No van trobar oposició dels blaus, que es van relaxar fins al punt de deixar perdre el partit i no ser gens competitius en cap moment del segon període.

P. Barbens va jugar un excel.lent partit

Benjamí “B”

CF Solsona “B”, 3Vilomara, 6

Partit fluixet dels local, on van estar bastant des-pistats en defensa i sobretot fent errors puntals per falta de concentració.

La primera part va ser de domini visitant, tot i avançar-se en el marcador l’equip de Solsona. Però ràpidament van remuntar els visitants amb 3 jugades similars dels seus petits davanters. La segona part va seguir la mateixa tònica, encara que va haver-hi emoció fins al final pel resultat ajustat que s’estava produint de 2-3.

En els últims compassos sentenciava el Vilomara. Cal destacar el treball per banda d’Arnau Torra. I animar-lo a seguir treballant per a que agafi confiança! Ànims, nois, que queda molta lliga!

Futbol CF Solsona

�� 706 - Divendres, 21-01-2011

Prebenjamí “A”

CF Solsona “A”, 8FC Joanenc “D”, 0

Massa confiança

Els solsonins, van començar el partit massa refiats i, fruit d’aquest inici, el marcador a la mitja part era de 3-0 a favor dels blaus. La segona part va ser totalment diferent: els solsonins, van tenir el control de la pilota, se’ls veia que s’ho passaven d’allò més bé amb la pilota als peus. Fruit d’això, el resultat final va ser 8-0. Victòria clara i treballada d’aquest grup de nois i noies que cada dia ho fan millor.

L’Enric va realitzar un pòquer de gols

Prebenjamí “B”

CF Solsona “B”, 1CE Nàstic de Manresa “C”, 3Jugadors: Aaron, Alexis, Joel, Carles (1 gol), David, Maria, Àlex, Sebi, Jonathan , Pol i Dani. Entrenadors: Rubén Pérez i David Pérez

Donant la cara

Els solsonins van perdre per 3 gols a 1 davant un seriós i ordenat Nàstic. Tot i la superioritat visitant, els blaus van disposar de clares ocasions per tenir opcions a la victòria.

En el primer quart, tots dos equips intentaven tenir la possessió de la pilota. El resultat va ser d’empat sense gols.

Ja en el segon quart, els visitants, amb un gol ben elaborat, es van avançar en el marcador. Els solsonins, per contra, continuaven sense encert de cara a la porteria. Resultat: 0 a 1.

Durant el tercer, novament el Manresa va fer pujar un gol al marcador col·locant el 0 a 2 i oferint millor joc que els locals.

En el darrer quart, els visitants van augmentar la diferència amb un tercer gol. Tanmateix, els solsonins van materialitzar una gran ocasió per mitjà del Carles i van fer pujar el definitiu 1 a 3 en el marcador, que feia justícia vistes la insistència i motivació local.

Ànims i endavant!!

Cadet – juvenil femení

CF Solsona, 3Castellar UE, 0Olga.R, Mercé.C, Marta.P, Clàudia.R, Gemma.C, Sara.C,Iria.P, Ariadna.V, Aixa.J, Júlia Cots, Tània.R, Nonna R, Núria.P

El Solsona fa valer la seva superioritat

El passat dissabte el CF Solsona femení disputava a casa el segon partit de la segona volta. Ho feia davant un rival, el Castellar del Vallès, teòricament inferior però que res no tenia a veure amb el que ens havíem trobat a la primera volta. A més, les locals comptaven amb nombroses baixes, cosa que afegia més dificultat al partit i exigia major concentració ja abans de començar. La primera part del partit va ser de domini local. L’equip pressionava la sortida de pilota i robava amb facilitat a prop de la porteria contrària. Tot i això, l’equip es mos-trava imprecís en els primers compassos de joc i amb manca de profunditat i intensitat en algunes accions. Les solsonines tenien ocasions de gol i arribaven amb facilitat a la porteria contrària acabant les jugades tal com se’ls havia demanat. Dues d’aquestes van acabar amb gol i haguessin pogut estar més. L’inici de la segona part van ser sens dubte els millors moments de l’equip en tot el partit: vam poder veure un Solsona que jugava fàcil, bolcat a la porteria visitant i que trenava jugades sense precipitació i anul·lava les contres del Castellar. Així va arribar el tercer gol després d’una bonica combinació per la banda dreta. Al final del partit ambdós equips van baixar els braços i el partit va tenir ja poca història.

Una victòria més, doncs. I ja en van quatre aques-ta temporada. Però el més important és que les jugadores ja disposen d’aquella confiança que se’ls demanava i disfruten jugant a futbol d’aquesta manera. La setmana que ve juguem al camp del Moià. Esperem seguir amb aquest nivell. Ànims, Solsona!

Júlia Cots, autora de dos gols

Futbol CF Solsona

��706 - Divendres, 21-01-2011

Futbol CF Solsona

Obertes les inscripcions al curs de monitor de futbol base a Solsona

Juntament amb la Federació Catalana de Futbol el CF Solsona organitza del 4 de febrer al 25 de març el curs de Monitor de Futbol Base, o també anomenat nivell 0, ja que a partir de la temporada vinent serà obligatori en tots els equips de base disposar d’aquest carnet. Per tirar endavant aquest curs a Solsona la Federació demana un mínim de 20 inscrits. El curs consta de 65 hores on s’hi imparteixen les següents matèries: tècnica, tàctica, entrenament de porters, metodologia, preparació física, entrenament esportiu, ba-ses biològiques i seguretat esportiva, psicologia, direcció d’equips, desenvolupament professional i regles de joc.

Per accedir al curs cal una edat mínima de 16 anys i abonar l’import del curs de 210 euros. Un cop aprovades les assignatures i assolida la certificació de “Monitor de futbol base” podran col·legiar-se com a “Monitors” a la Federació Catalana de Futbol i obtenir un reconeixement en forma de llicència que els permetrà responsabilitzar-se federativament d’equips que participin en competicions de primera divisió cadets, infantils, alevins, benjamins i prebenjamins.

L’inici del curs està previst per al divendres 21 de gener a les 7 de la tarda.

Animem a tots aquells ja vinculats en equips que encara no disposeu del carnet i també a pares-mares inte-ressats en adquirir uns mínims coneixements de futbol com a aquells jugadors majors de 16 anys.

Teniu temps fins al 28 de gener per fer la inscripció a www.fcf.cat . Quan entreu a la web veureu a la dreta un quadrat on hi posa " Vols Entrenar? Cursos de Monitor! ". Cal buscar la seu (Solsona) i fer la inscripció al link: http://www.fcf.cat/pub/cursos_escola_ent.asp

Calendari Futbol base CF SolsonaPartits del 22 de gener

JUVENIL "A"................PONTS (17 H) ................................... (FORA)JUVENIL "B" ...............ST.SALVADOR CERCS (12 H) ................ (FORA)ALEVÍ "A" ...................BERGA "B" (10 H) .............................. (FORA) ALEVÍ "B" ....................................................................... *descansa BENJAMÍ "A" ..............BERGA "B" (11:30 H) ......................... (FORA)BENJAMÍ "B" ..............FONT CAPELLANS (10 H) .................... (FORA)PREBENJAMÍ "A" .........VILOMARA ( 12 H ) ............................ (FORA) PREBENJAMÍ "B" ...........................................................* descansa FEMENÍ......................MOIÀ ( 16 H ) ................................... (FORA)

Partits del 23 de gener

CADET .......................GUARDIOLA (10:30 H) ....................... (FORA)INFANTIL ....................MANRESA "C" (10 H) ......................... (FORA)

Campionat “obertura” IES Francesc Ribalta

Daniel Coll i Joan Santaeulària no deixen lloc a la sorpresa

Joan Santaeulària es va imposar amb autoritat en la pri-mera jornada del campionat obertura de l'IES Francesc Ribalta de Tenis taula. Per la seva part, Daniel Coll tampoc no va deixar escapar l'ocasió de col·locar-se líder de la lliga dels grans.

Rànquing “obertura” 2a hora

1 Daniel Coll .............................................................. 10 punts2 Eduard Ortigosa ........................................................ 8 punts3 Èric Ciria ................................................................... 6 punts4 Jordi Torrent .............................................................. 4 punts5 Marta Cases .............................................................. 3 punts

Rànquing “obertura” 1a hora

1 Joan Santaeulària .................................................... 10 punts2 Nil Pujol .................................................................... 8 punts3 Carles Abella ............................................................. 6 punts4 Marçal Pla ................................................................. 4 punts5 Albert Testagorda ...................................................... 3 punts6 Martí Vilafranca ....................................................... 2 punts

Tenis taula Josep Àngel Colomés

Bitlles catalanes Consell Comarcal del Solsonès

JORNADA 4 - 11 i 12 DE DESEMBRE

SOLSONA B - ESTEL 353 26 - 249 16FURA - SOLSONA A 192 09 - 334 26 ARCADA - CÀMPING EL SOLSONÈS 257 13 - 284 19 OLIUS DESCANSA

EQUIPS........................................... J.....G..... E...... P.......PJ....... B..... PUNT

EQUIP BITLLES SOLSONA (A) ................. 4 ..... 4 ....................1257.... 84 ........8EQUIP BITLLES CÀMPING EL SOLSONÈS .. 4 ..... 3 ............. 1 ....1047 ... 54 ........6EQUIP BITLLES ARCADA ........................ 3 ..... 2 ............. 1 .....927 .... 64 ........4EQUIP BITLLES OLIUS .......................... 3 ..... 2 ............. 1 .....827 .... 34 ........4EQUIP BITLLES SOLSONA (B) ................. 3 ..... 1 ............. 2 .....936 .... 62 ........2CLUB BITLLES ESTEL ............................. 4 ..................... 4 .....998 .... 62 ........0EQUIP BITLLES LA FURA ........................ 3 ..................... 3 .....662 .... 39 ........0

JORNADA 5 - 22 I 23 DE GENER

OLIUS - ESTELSOLSONA B - FURA (dissabte 22, 15.30 h)ARCADA - SOLSONA ACÀMPING EL SOLSONÈS DESCANSA

�� 706 - Divendres, 21-01-2011

Futbol CE Arrels

Benjamí A Arrels

Moià, 7CE Arrels, 4Jugadors: Aleix, Daniel, Marc, Pol, Dídac, Arten, Albert, Ala i Jordi.

Derrota dolorosa

Derrota dolorosa per la forma en que vam perdre aquest partit, ja que vam fer el més difícil que és remuntar un partit que se’ns va posar molt coll avall amb un 3 a 1 que ens feia pensar el pitjor. Anem al partit: Un primer quart molt fluix per part de l’Arrels va permetre al Moià dominar el partit mentre nosaltres sortíem al camp molt relaxats, com gairebé sempre aquesta temporada. Ens costa molt d’entrar a dins del partit ja que gairebé el 80% dels partits rebem algun gol abans dels 5 primers minuts, o com en aquest partit, que al primer minut regalem el primer gol.

El primer quart va ser totalment del Moià. El se-gon es canvien totalment les tornes com el Doctor Jekyll i Mr. Hyde. L’Arrels entra al partit i es converteix en el doctor Jekyll, el que fa que agafem el Moià per sorpresa i el tanquem al seu camp. Comencem una remuntada es-pectacular que posa el marcador en un 3 a 3. Així acaba el segon quart.

Al tercer quart continuem jugant molt bé i ens posem en un 3 a 4, un avantatge que semblava definitiu. Però el seu porter i una falta dintre de l’àrea a l’últim minut del tercer quart fa que ens empatin el partit, 4 a 4, i el Moià torni a entrar dintre del partit quan estava molt tocat. Comencem l’últim quart amb la moral a tope per la forma de jugar de l’Arrels en aquells moments, però el que no pensàvem era que tornés Mr. Hyde. Vam tornar a sortir molt ensopegats i, és clar, quan no sortim centrats ens toca perdre, que és el que ens va passar. Concretant, un partit emocionant que no vam saber guanyar per falta de concentració, i això ens va costar molt car. Els gols, els van fer Ala 3 i Dídac 1.

A destacar: el sensacional segon i tercer quart i de la resta ens n'oblidem. Ara fins al pròxim partit que ens enfron-tem amb la Pirinaica, un partit complicat per l’últim resultat de la Pirinaica.

Cadet 1a divisió - Grup 8

Vic-Riuprimer 6 - CE Arrels, 1

CE Arrels: Jordi Vilà, Ivo, Xavi, Sala, Arnau, Pijuan, Osama, Ollé, Roger, Guilli i Àlex també Pau, Albert i Oualid. Gol: 2-1 min 40 Guilli.

Mal inici d’any

Després de dues jornades de l’any nou als cadets d’Arrels no els ha provat el nou any, ja que en els dos partits disputats han acabat de la mateixa manera: amb derrota.

Aquest dissabte al camp municipal de Vic els jugadors solsonins van sortir al camp amb la mentalitat de poder guanyar el partit. Però només va durar un quart d’hora, ja que els locals en el minut 15 i 16 van fer de manera consecutiva dos gols que van deixar als solsonins tocats. La resta de la primera part es va lluitar i en un xut de falta indirecte per cessió al porter el Guilli va aconseguir marcar el gol de l’honor, cosa que feia pensar en que l’equip tornaria a entrar al partit.

Amb aquesta sensació es sortia a jugar la segona meitat, però una errada de l’àrbitre en no marcar un clar fora de joc local, va fer que els vigatans aconseguissin el tercer i l’equip visitant s’enfonsés, cosa que els de casa van aprofitar per acon-seguir el resultat final de 6 a 1.

Aquest dissabte a 1/4 de 4 de la tarda, al municipal ens visita el Sallent, un equip que està en la mateixa situació que nosaltres però que si no s’hi posa l’actitud necessària de segur que ens ho posarà molt difícil.

15-1-11 - Infantil - 2a Divisió - Grup 5.

OAR Vic “A”, 12 - CE Arrels, 1Jugadors: Marc Sala, Guiu Montaner, Josep M. Duró, Manel Vila, Roger Oriola, Oriol Palou, David Estany, Miquel Serra, Marcel Xandri, Marc Caelles, i Marouane Hajji.

Molt esforç i poca recompensa

La setmana passada els jugadors de l’infantil d’Arrels van visitar l’Oar Vic, un equip de la part alta de la taula. Tot i que el resultat sembla molt exagerat, s’ha de dir que va estar condici-onat pel fet que a les 8:20h. ja érem a Vic. El partit es jugava a 1/4 de 10 del matí, i només comptàvem amb 11 jugadors.

Els de Solsona van ser els primers en inaugurar el marcador, amb un gol del Maro-uane. Però a mida que passaven els minuts els de Vic, amb 7 jugadors a la banqueta i quasi bé tots de 2n any, van imposar la seva superioritat tant física com numèrica.

Volem felicitar els jugadors per l’esforç tan gran que van fer, plantant cara fins l’últim minut del partit. També destacar l’actuació del porter Marc Sala, ja que va fer aturades de molt mèrit.

C. Castell, 8Solsona

973 48 00 78

��706 - Divendres, 21-01-2011

Futbol Sala Arrels

Futbol Sala – Primera Divisió femení base - Grup 1Temporada 2010/2011 - Diumenge 16/01/11

F. Esp. Arrels “A”, 7Escola Pia Sabadell CE, 1Jugadores: Carla Ferrer, Anna Magin, Laia García, Paula Vilà, Tania Bonillo, Laura Moreno, Maria Moreno, Ramona Sató, Urgell Marco, Anna Masana. Entrenadors: Miquel Bonillo, Natalia Klymyuk. Delegat: Jaume García

Victòria important a casa!!

Partit jugat al pavelló vell davant del nostre rival més directe ,ja que fins diumenge estàvem empatats a punts, fet que ens va fer preparar el partit molt seriosament i sortir a la pista a tope des del primer minut. Fruit d’aques-ta concentració vàrem poder marcar el ritme del partit i després d’algunes ocasions fer el nostre primer gol. Sense baixar la intensitat vam fer el segon i a partir d’aquí ja vàrem controlar el partit. Cal remarcar l’actitud positiva en tot moment de tot l’equip i que un cop vàrem començar les rotacions a la banqueta el nivell no va baixar i gràcies a això el partit es va acabar guanyant fàcilment. Cal comentar que tot just començar la segona part la seva porte-ra es va lesionar al xocar amb una companya i es va trencar el nas, fet que segurament les va afectar durant la resta del partit i ens va facilitar la feina. Però cal remarcar que aquest accident a nosaltres no ens va despistar i vàrem seguir jugant igual.

Tal com es veu a la foto l’ambient entre els dos equips i les dues aficions va ser en tot moment immillorable, fet que val la pena destacar. Cal afegir que la capitana del Pia Sabadell, la Carla, té arrels solsonines i es coneixia amb moltes jugadores locals

Amb aquesta victòria ens consolidem a la 4a. posició de la lliga i fem un pas endavant respecte els equips del darrera. Cal seguir així i no afluixar!!!!

Futbol Sala Laura Sala

Preferent catalana - Grup 5

Castellar de la Ribera, 7Balaguer B, 2

El partit va començar puntualment

a 2/4 de 5 al Municipal de Castellar. Era la tretzena jornada de lliga que ens enfrontava al Balaguer B. La primera part va ser mogudeta. Els nostres jugadors van gaudir de moltes ocasions i estaven fent un bon joc, així que no va tardar a arribar el gol: només havent jugat 5 minuts Pep ens avançà al marcador. Van seguir creant jugades fins que el capità Xerol es va treure un as de la màniga i va marcar un golàs. Això posava el 2 a 0 al marcador.

Encara quedaven 10 minuts de partit i podien passar moltes coses, però estaven jugant molt bé i això s'anava plasmant en el marcador. I així amb dos minuts van arribar dos gols més: el primer de Marc, i el segon de Jordi S., posant el 4 a 0 al marcador. Així es va arribar a la mitja part.

A la represa, no feia ni dos minuts que havia començat el joc i el Balaguer va marcar el seu primer gol. Però no passava res, els locals tenien l'autoestima amunt i ganes de guanyar i jugar bé, i així ho van fer, responent amb un gol, amb gol de Divins: el 5 a 1. En els següents 10 minuts els dos equips van disposar de diverses ocasions, tot i que els nostres jugadors se'n sortiren molt bé, i tenien ganes de més i a falta de 3 minuts Jordi S. tornà a marcar, i semblava que sentenciava el partit. Però hi va haver temps per dos gols més, primer va marcar el Balaguer, i ja l'últim minut Pep va tornar a marcar, posant així el definitiu 7 a 2.

La setmana que ve ens desplacem a

Cervera per disputar la 14na jornada a les 4 de la tarda, MOLTA SORT!!!

�� 706 - Divendres, 21-01-2011

Futbol Sala PB Solsona

Primera nacional B - Jornada 13

Sant Vicenç CFS, 3PB Solsona Trepovi, 1Jugadors: Dani, Ritort (c), Sam, Albert Fernández, Joan (cinc inicial), Eli, Quique, Hazel i Seuba. Gols: Hazel (3 a 1 minut 39)Entrenador: Albert Viladrich. Delegat: Josep Vidal. Baixes: Erola, Ivan Alsina

Derrota nocturna

La Penya es va desplaçar a Sant Vicenç dels Horts per jugar el partit de lliga contra un dels equips d aquesta ciutat, el Sant Vicenç C.F.S., un molt bon equip i que ja fa jornades que ocupa la segona posició a la taula classificatòria.

El partit va començar en un horari poc habitual, a dos quarts de nou del vespre, i en els primers minuts de joc l'equip local va aconseguir fer pujar el primer gol en el marcador. La Penya, tot i tenir el marcador en contra, va fer una primera part molt bona, on el domini de la pilota corresponia al Sant Vicenç, però la Penya va estar bé en defensa i va sortir a la contra tenint algunes ocasions de gol. El marcador ja no es va moure més i es va arribar al descans amb aquest mínim avantatge per l'equip local.

A la segona part va continuar la mateixa tònica, i els jugadors de la Penya van continuar treballant molt en equip i fent un gran esforç físic. L'equip local va aconseguir el segon gol ja avançada la segona part i a falta de quatre minuts pel final va fer el tercer. A partir d'aquest moment la Penya va decidir sortir de cinc, amb porter jugador, però a falta de dos minuts pel final la Penya cometia la cinquena falta. A l'últim minut de partit hi va haver un doble penal a favor del Sant Vicenç, i un jugador local el va desaprofitar, enviant el xut a fora dels tres pals defensats per Dani. I també hi va haver el gol de la Penya marcat per Hazel i deixant el marcador definitiu en el 3 a 1 a la fi dels 40 minuts de joc. Equip patrocinat per TREPOVI, SOLMÈDIC, BENZINERA SETELSIS I PROSETEL 95

Sènior masculí dissabte 22 de gener del 2011, a les 7 de la tarda. Pavellons Municipals de Solsona (pavelló vell).

Primera Nacional B, jornada 14:

P.B. Solsona Trepovi - F.S. Sport Esplugues

Classificació

Campionat de Catalunya Sènior masculí 2a Cat.

TB Assessors CB Solsona, 61Terres i parets Asfe “A”, 88TB Assessors CB Solsona, 61: Oriol Gavaldà (6), Quico Rafart (0), Dani Vendrells (9), Alexis Pardo (0), Xavi Viladrich (7), Brian Torrico (3), Roger Comas (17), Xavier Merino (7), Valentí Farràs (0), Moha Bensallah (0), Jordi Ramon (12), Pere Roca (0).Parcials. Min. 10: 17-23. Min. 20: 36-43. Min. 30: 49-58. Min.40: 61-88.

Darrer període determinant

Nova derrota, la soferta dissabte passat pel TB As-sessors CB Solsona, en un partit disputat al pavelló solsoní. El rival, l’ASFE de Sant Fruitós, quart classificat de la taula, va aprofitar les baixes locals per emportar-se la victòria i deixar els nostres a mitja taula en finalitzar la primera volta de la lliga.

El partit es va portar bastant bé durant els primers 32 minuts, tot i les baixes que pateix l’equip en els darrers partits. En el primer període els locals ja van haver de co-mençar a remuntar en el marcador, després que els santfrui-tosencs començaren amb un gran encert exterior i situaven el parcial d’inici en un 4-14 al minut quatre. Els taronges, però, aconseguien controlar les embranzides visitants i aguantaven el resultat durant la primera meitat, arribant a un 36-38 a manca d’un minut pel descans, que dues errades consecutives deixaven en un -7 a la mitja part.

La represa va ser una còpia dels primers dos períodes, amb uns visitants encara més endollats en el partit. S’arribà al darrer quart amb un 52-58 que deixava algunes opcions obertes, però aquí els solsonins van llençar el partit, abaixant els braços i perdent les idees en atac.

El resultat final de -27 punts va ser excessiu, però correcte en tenir al davant un equip amb un encert en el tir fabulós (16 triples).

Convé que els taronges sàpiguen buscar més el joc en equip, i sobretot no ser pessimistes.

Aquest cap de setmana el TB ASSESSORS CB SOLSONA comença la segona volta amb la seva visita a la pista del CB Nou Esplugues, un equip que tot i començar malament la temporada està traient resultats positius a la seva pista. El partit serà diumenge dia 23 a 2/4 de 8 del vespre, i esperem que sigui el retrobament dels taronges amb el camí de les victòries.Tota la informació sobre equips, resultats i classificaci-ons, a www.cbsolsona.com

Bàsquet CB Solsona

��706 - Divendres, 21-01-2011

Bàsquet CB Solsona

Equip mini

CB Solsona, 70 - Paidos, 30

L'equip mini, tot i tornar d'unes vacances de Nadal i de tres dies d'esquí, han demostrat jugar amb moltes ganes i amb gran esforç.

Des d'un inici han anat guanyant cada quart demostrant en tot moment una gran cohesió de grup: un equip on cadascú s'esforça per compartir amb els seus companys i així poder sumar.

Una colla d'infants que s'ajuden, uns pares i mares que gaudeixen del joc dels seus fills i filla i un entrenador totalment entregat a la seva feina.

Desitgem continuar així. Felicitats a tots!

Sènior femení

CB Navàs 40CB Solsona, 76Parcials: 15-13 , 11-26 , 3-22 , 11-15Jugadores: Corominas 4, Sierra 11, Vilaginés 3, Llorens 10, Caita, Anna Estany 6, Tordesillas 22, Codina 6, Cristina Estany 14.

Bon partit del Solsona davant un rival molt fluix. El partit va començar amb un Navàs molt encertat amb els tirs i amb un Solsona al que li va costar agafar el ritme del partit. Però un canvi de defensa i uns ràpids contraatacs van obrir ràpidament les distàncies en el marcador. La bona sortida del Solsona a la represa del partit va fer ampliar les diferències fins a més de 40 punts, però el relaxament final va deixar el marcador amb un 40-76.

El bàsquet del cap de setmana

Aquest cap de setmana hi haurà menys partits dels habi-tuals i previstos inicialment. Al pre-mini mixt li toca descans, el rival de l’equip infantil masculí (CB Corbera) s’ha retirat de la competició i el partit del Cadet femení s’ha ajornat a petició del CB Artés. En el moment de tancar l’edició, aquesta era la programació de partits.

Partits a casa:

Dia..................Hora...Categoria............................. Equip.VisitantDiumenge, 23 .... 10,30 .. Júnior fem. .........................ASFE SANT FRUITÓS BDiumenge, 23 .... 12,00 ..Sènior fem. 3a. Cat. .CATALANA OCCIDENT MANRESA

Desplaçaments:

Dia..................Hora...Categoria................................. Equip.LocalDissabte, 22 ...... 09,00 ..Mini mixt ......................................... C. B. NAVÀSDissabte, 22 ...... 17,45 ... Júnior masc. ..................................... C. B. NAVÀSDissabte, 22 ...... 19,15 ... Cadet masc. .......................................C. B. VIC 2Diumenge, 23 .... 19,30 ... Sènior masc. 2a. Cat. ..........C. B. NOU ESPLUGUES

Podeu seguir la informació a la web del club www.cbsolsona.com i també ens podeu seguir al Facebook.

Nota de la junta delCB Solsona en relació a la loteria de Reis

Davant la notificació que hem rebut de part de l’Oficina del Pont de “la Caixa” (on tenim el compte corrent) de què han deixat de donar el servei de paga-ment de les butlletes de Loteria, ens veiem obligats a assumir des de la pròpia Junta Directiva el pagament de les devolucions de la loteria de Reis. Us demanem, per tant, que ens porteu les butlletes a abonar a l’oficina del club (c/ Salvador Espriu núm. 10 B) els dilluns i dimecres, de 3/4 de 7 a 3/4 de 8 del vespre i els diven-dres de 3/4 de 7 a les 10 de la nit.

Us preguem que disculpeu les molèsties ocasio-nades per aquest fet, que respon a una decisió unilateral de l’esmentada entitat d’estalvi.

Cadet masculí

CB Solsona, 36Creu alta Sabadell, 85Jugadors: Aleix, Roger, Jordi, Gerard, Abdelah, Marc, Moisès, Èric, Pau i Quirze.

Partit vergonyós del cadet masculí

Aquest dissabte 15 de gener, el CB Solsona es va enfron-tar a un poderós Sabadell. A les primeres parts estàvem igualats. A partir de la segona part l’equip sabadellenc va ser invencible. A la defensa del Solsona li era impossible parar l’atac de l’equip rival. El CB Solsona no podia perquè l’equip sabadellenc va fer pressió i el Solsona no podia sortir.

�� 706 - Divendres, 21-01-2011

Guanyador a Móra amb Roberto (Zenit-Kart) i el petit pilot Joan

Esperant la sortida a Móra (Tarragona)

Per davant de tots a Móra (Tarragona)

Guanyant a Sils (Girona)

Michael amb el seu mecànic a Juneda (Lleida)

Karting Escarlata Sellés (Eskaracingteam)

Hola a tots.

El pilot de Solsona Michael Sellés va córrer el campio-nat català de karting. La primera cursa va ser molt complicada per manca de pressupost. La nova categoria europea exigia un grapat de calés (motor nou, xassís, etc. ) i no vam poder córrer. Vam perdre una cursa que a la llarga ens costaria el campionat. Bé, per la segona cursa els constructors italians de GM Gri-llón van fitxar Michael. Això és un motor de 4T 250 cc amb radiadors d'aigua i oli per separat, limitats a 13.000 rpm; solen agafar els 180/190, són molt ràpids. Bé, la segona prova era Juneda (Lleida). L'adaptació, reglatges, etc. es van fer el mateix dissabte a corre-cuita. El diumenge vam fer tot el possible per guanyar punts. El Michael va quedar 5è i 3r. Aquest podi ens va animar molt. A la següent prova a Sils (Girona), anàvem a per totes. Dissabte Michael va fer la pole i diumenge va guanyar la primera cursa i, quan anava destacat primer, a la segona va haver d'abandonar: un plat i una corona malmesa en van tenir la culpa. De totes maneres, primera victòria de la temporada a Móra d'Ebre a ple estiu (agost) i en 55 ºc a pista Michael ho va fer tot bé. Dissabte la pole i diumenge, amb un domini acaparador sobre els demés pilots, va guanyar les dues curses amb molt avantatge: Dos nous podis i cap amunt a la general. Ja érem 4ts. La propera a Alcarràs (Lleida), una cursa molt i

Resum karting 2010

molt complicada. La federació va ajuntar dues categories x-30 125 cc i 4t 250 cc. Val a dir que nosaltres corríem amb 90 kgs de més i això és un handicap . A més a més, a la x-30 corrien els campions de Catalunya, Aragó, València i Espanya: Tot un repte, les cronos ben disputades, amb 6 pilots en 0'200 centè-

��706 - Divendres, 21-01-2011 ��

El petit Joan a Alcarràs (Lleida). "El tete ha guanyat, iaia" diu

Michael comandant la prova a Alcarràs (Lleida)

Darrera prova del Campionat. Roberto (enginyer Zenit-Kart), Michael (Sots-campió Catalunya) i J. Robles

Pòdium d'Alcarràs: J. Robles, Michael, el petit Joan i Roberto (enginyer)

Michael a Juneda (Lleida)

Karting Escarlata Sellés (Eskaracingteam)

simes. Micahel , fent un bon sting, va quedar segon. Això vol dir sortir en primera línia. El diumenge va ser la millor cursa de l'any. A la sortida va arribar primer al revolt a esquerra i mentre s'esforçava per anar-se'n, va tenir de tot: tocs, cops i més. Va aguantar tota la cursa i la va guanyar per davant de tothom: Molt contents i moltes felicitacions de tots els equips oficials. La segona cursa la va guanyar acabant 3r (la seva categoria), de nou 2n, primers llocs, i ja era 2n del català. De nou a Juneda (Lleida) per córrer la darrera cursa. Tot l'equip Zenit-kart i els oficials italians del motor GM Griffón esperàvem una fallida del que anava primer del campionat. Dissabte de nou pole, i diumenge, en un marcatge mmolt especial darrera Michael no ho vam aconseguir. Micahel va guanyar la primera cursa i va fer 2n a la segona. Dos podis més, insuficients per arriba a agafar el campió, que va fer 2n i 3r. De totes maneres (maleïda primera prova), tots molt contents. El Michael ens va sorprendre amb els sotscampionat de Catalunya 2010, conquerint a més a més una plaça a la Mónaco Cup i al Mundial 2011 a Sout Garda (Lonato,, Itàlia). Tot això, és clar, depenent molt de trobar-hi els spònsors necessaris (és la nostra lluita). Bé, això és tot. Salutacions a tots els afeccionats i gas a fons.

�0 706 - Divendres, 21-01-2011 �0

Atletisme Club Fondistes del Solsonès-Prosetel

Lliga Internet ChampionChip 2010

Sancho Ayala torna a pujar al podi en la Championchip

Amb les curses de Sant Silvestre va finalitzar l’any i la Lliga d’atletisme de Championchip 2010.

Aquesta lliga inclou 110 curses a tot el territori català, de les que puntuen les 14 millors classificacions, amb 4.374 atletes inscrits, (tots els que tenen xip groc).

Els millors classificats del club Fondistes del Solsonès; han estat Sancho Ayala, Eduard i Aaron Bosch i Josep Alconchel.

A destacar la gran actuació de Sancho Ayala que s’ha classificat el 5è de la general i 2n de la seva categoria i un any més ha tornat a pujar al podi.

Per clubs, els Fondistes del Solsonès han pujat fins el 19è lloc de 102 clubs participants.

Els lliuraments de premis es van fer dissabte dia 15 de gener a l’hotel Don Cándido de Terrassa.

Aquestes són les respectives classificacions individuals dels components del club.

Lliga Internet ChampionChip 2010Classificació Equips masculins

19 FONDISTES SOLSONÈS Inscrits: 11 Punts total M: 10141,61

Lloc .P ...Nom_Corredor ....................... TotalPunts LlocCat .Cat ... C3 .. C2 . C1

5.... * ...Sancho Ayala Abad ................... 2339,7 ......3 ....M35 ... 2 .... 6 ....653 .. * ...Eduard Bosch González ............2036,84.... 24 ...M35 ... 2 .... 6 ....6158 * ...Aaron Bosch González..............1838,64 .... 81 ...M35 ... 2 .... 6 ....6 236 * ...Josep Alconchel Cabrera ........... 1731,81 ....50 ...M45 ... 2 .... 6 ....6 802 * ...Lluís Villaró Capdevila .............. 1167,73 ... 345 ..M35 ... 2 .... 1 ....6 993 * ...Jaume Creus Vantolra .............. 1026,89 ... 247 ..M45 ... 2 .... 3 ....4 1249 ...David Alconchel Bascompte .......872,73 .... 327 . SenM .. 1 .... 2 ....4 2266 ...Josep Miquel Alconchel Bascompte .442,99 .... 623 . SenM .. 1 .... 1 ....12501 ...Xavier Farré Riu ....................... 371,73 ... 1083 .M35 ... 0 .... 0 ....4 2997 Jaume Cutié i Pallarès ................... 211,26 ... 1280 .M35 ... 1 .... 0 ....0 3434 Albert Moliner i Avellaneda ............. 91,08 .... 1450 .M35 ... 0 .... 0 ....1

XII Mitja Marató de Terrassa

Diumenge 16 de gener, Terrassa va viure la seva festa d’atletisme, disputant la XII Mitja Marató de Terrassa. Dins d'aquesta dotzena edició es va disputar el Campionat de Catalunya Absolut i de Veterans, una de les proves més importants de la Federació Catalana d'Atletisme.

El Club Fondistes del Solsonès va tenir la repre-sentació de Josep Alconchel.

La mitja de Terrassa és una de les més exigents i posa a prova la força dels atletes, alternant llargues pujades amb baixades pronunciades. El seu recorregut és tot pel nucli urbà de la ciutat de Terrassa, i els atletes es veuen obligats a fer molts canvis de ritme.

A les 10 del matí es va donar la sortida als 2.500 atletes de la mitja marató i 800 de la cursa Santi Centelles de 5 km., amb una molt bona temperatura per la pràctica d’aquest esport.

La prova va ser guanyada per l’atleta del FCB Nac-ho Caceres amb un gran temps i rècord de la prova d’1 hora 3 minuts i 55 segons. Segon, (un altre any) va entrar Rafael Iglesias amb un temps d’1’4’34 h. I tercer lloc (3 anys seguits) va entrar Jaume Leiva, amb un temps 1’5’39 h. Josep Alconchel va entrar el 990 de la general amb un temps d’1’39’50 h.

La classificació de dones va ser guanyada per Merit-xell Calduch amb un temps d’1 hora 15 minuts i 54 segons, seguida de Mª Carmen Auñon amb un temps de 1’21’26 h. I tercera va entrar Inna Lebedieva amb un temps de 1’22’17 h. L’últim atleta va fer un temps de 2’25 h.

Pròximes curses

23 de gener Cursa de l’Oli23 de gener Cursa de Sant Antoni30 de gener Mitja Marató de Barcelona

Més informació Ribera Esports, www.atletisme.com i www.fondistesolsones.org

�1706 - Divendres, 21-01-2011 �1

Esquí Consell Esportiu del Solsonès

Campanya d’esquí 2011 (Estació d’esquí del Port del Comte)

La setmana passada, del 10 al 14 de gener de 2011, els escolars del Solsonès la van dedicar a la campanya d’esquí del Solsonès. De dilluns a divendres, una vintena de nenes i nens de la ZER del Solsonès van practicar l’esquí alpí i a partir de dimecres i fins divendres, s'hi van afegir uns cent cinquanta nens i nenes de les escoles: CEIP Setelsis, Escola Arrels 1, CEIP Vall de Lord i SES Sant Llorenç de Morunys.

Els nens i nenes han pogut gaudir d’unes jornades a l’estació d’esquí de Port del Comte (La Coma), on uns han pogut experimentar i aprendre noves sensacions amb esquís i taules de surf als peus o bé, tecnificar i depurar el seu estil, en el cas dels més avançats. I tot gràcies als professors de l’escola d’esquí i snowboard del Port del Comte.

Més endavant, quan la neu ho permeti, la ZER del Solsonès i el CEIP El Vinyet podran gaudir de les seves jornades d’esquí de fons a Tuixent la Vansa.

Presentació de la Prova de Raquetes de Neu 2011 La II Prova del Circuit de Raquetes de Neu 2011 puntuable per a la Copa Catalana i Copa d’Europa

El proper diumenge 23 de gener el Centre Excursio-nista de Lleida organitzarà la II Prova de Raquetes de Neu 2011 a l’estació d’esquí del Port del Comte (La Coma). La Prova de Raquetes de Neu 2011 consistirà en dues curses. La primera, puntuable per a la Copa d’Europa i la Copa Catalana, serà la competició destinada als participants pro-fessionals amb un alt nivell tècnic. I la segona serà una cursa popular on es pot inscriure tot aquell qui ho desitgi.

La Prova Raquetes de Neu 2011 és una iniciativa del Centre Excursionista de Lleida, organitzador de la cursa i compta amb el suport i la col.laboració del Consell Comar-

cal del Solsonès, la Diputació de Lleida, l’Ajuntament de la Coma i la Pedra, el Consell Esportiu del Solsonès, l’Estació d’esquí Port del Comte, l’Ajuntament de Lleida, i també la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya.

Tots aquells que vulguin participar a la Prova de Raquetes de Neu 2011 trobaran els fulls d’inscripció, així com la informació dels horaris de les curses al web oficial del Centre Excursionista de Lleida (www.cel.cat) o bé al web de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya http://www.feec.org/Avtivitats/compet/inscripcions_compet.php.

Raquetes de neu Consell Comarcal del Solsonès

�� 706 - Divendres, 21-01-2011 ��

El Si Vols es reincorporaa Solsona FMEs manté la conversa al centre del programa però es reorganitzen les altres seccions

Després d’un trimestre sabàtic, el magazín cultural del divendres al vespre torna a Solsona FM el proper divendres 28. En la seva cinquena temporada en antena, es manté la conversa com a plat fort del programa que, com sempre, s’acabarà amb una bateria de preguntes curtes i punyents.

On hi ha canvis és a les seccions. Així, el comentari de l’actualitat, el Menú i el Zoom es fusionen en el Cop d’Ull a l’Actualitat. Consistirà en una tertúlia d’un quart d’hora amb Ramon Segués, Josep Maria Pujol i Marc Barbens on s’aborda-ran tres o quatre temes d’actualitat nacional o local. Aquest bloc es tancarà amb el Puja/Baixa, amb una valoració de l’actuació dels protagonistes de la setmana. La frase de la setmana dóna pas al Racó Lingüístic on cada setmana Ramon Montraveta tractarà aspectes lingüístics, d’ordre pràctic i curiosos. Finalment, hi ha una secció compartida per quatre col·laboradors, que s’aniran alternant setmanalment. Mn. Enric Bartrina continua amb els seus tastets d’història, Sergi Ballespí, amb el psicològic Racó del Hoffermaier i Isabel Soler ens portarà a viatjar amb els Racons del Món. S’incorpora en aquesta secció Felip Vendrell amb Estampes de Pagès, on narrarà costums i moments viscuts al nostre món rural.

Així, l’equip del programa es manté amb tots aquests col.laboradors exceptuant la baixa temporal de l’Anna Guilanyà. Completen l’equip del Si Vols el Toni Viladrich a la part tècnica i el Josep Pelegrina a la producció.

En el primer programa d’aquesta temporada, el 131, els convidats són quatre persones relacionades amb el món de l’esport, cadascuna des d’un vessant ben diferent.

Esperem que aquest i els propers espais del Si Vols us facin gaudir d’allò que solem fer: un cop d’ull al món des de la nostra finestreta curiosa. SI VOLS... ja ho saps! Ens trobaràs al 107.5 de la FM o a www.solsonafm.cat els divendres a partir de ¾ de 9 del vespre i la repetició diumenge a les 12 del migdia.

Ràdio Solsona FM

Roger Mas i Els Pets encapçalen un nou cicle de Músiques Tranquil·les

El cicle de Casa de la Música de Mataró arrencarà el febrer i comptarà amb una

vintena de concerts repartits entre el Clap, el Dau i el Monumental

El cicle de músiques tranquil·les és una iniciativa de Casa de la Música Popular que des de fa sis anys pràctica-ment monopolitza la programació de música en viu a Mataró durant el primer trimestre de l’any. Aquest 2011 celebrarà la seva onzena edició, centrant-se un cop més en alguns dels noms més destacats de l’escena catalana actual. El cantautor de Solsona Roger Mas i el grup de Constantí Els Pets seran els “caps de cartell” d’enguany, recollint el testimoni de noms tan populars que van encapçalar edicions anteriors com Lluís Llach, Raimon, Gerard Quintana, Quico Pi de la Serra o Maria del Mar Bonet. Seran en total una vintena de concerts repartits entre el Clap, la sala El Dau i el teatre Monumental, entre els mesos de febrer i març.

Roger Mas serà precisament l’encarregat d’obrir el cicle el dia 11 de febrer al Clap.

Música Ramon Estany

Ha estat un part molt llarg. El CD, el van començar a gravar el 4 d'octubre de 2008. Després d'una pausa d'aproximadament 2 anys, el van remesclar i masteritzar aquesta tardor passada.

I tot just la setmana passada, 14 de gener, sortia del forn. Per als components d'SMOU POC - Joan Ridao (guitarra i veu) Ramon Cases (guitarra i veu) Sergi Torrebadella (baix i veus) i Fermí Garriga (bateria) - significa tot un rearmament moral. Tot i que Smoupoc són una banda plena d'ener-gia i il·lusió, acabar aquest projecte "ens enfila encara una mica més", destaquen aquests solsonins amants del rock i la música. És el seu primer treball i hi ha quatre temes. Per tant, parlaríem més que d'un LP, d'un EP. El títol és el mateix que el de la banda: SMOUPOC. Els temes que han enregistrat són Tinc Febre, Un pas curt, Mala vida i Mànem Mànem. Ara mateix estan passant un moment creatiu realment dolç i esperen que ben aviat puguin oferir al públic el seu segon treball.

Música Ramon Estany

Nou disc d'Smou PocLa presentació del CD serà amb un concert que faran demà dissabte, 22 de gener

al passeig a 2/4 d'1 del migdia, més o menys davant el Ral

��706 - Divendres, 21-01-2011 ��

Despertadors Atòmics publica el seu primer Llarga Durada l’Ofici del Rellotger (Casafont records) El trio de funk – rock solsoní, Despertadors Atòmics, ha tret a la venta el seu primer

Llarga Durada l’Ofici del rellotger, publicat amb el segell de la Vall d’Ora Casafont records

La banda, integrada per Eduard Corominas, Edgar Riu i Andreu Moreno ha publicat un àlbum, com diuen ells, “d’in-tenció funk” que és el resultat de dos anys de treball. Dotze composicions pròpies escrites en català que formen el seu manual personal de funk – rock i que són un homenatge al pas del temps: “El 2010 ha estat un any d’assaig – error, assajant idees, lletres i l’estil que com a grup cercàvem. Durant el 2009 vam presentar l’EP Despertadors Atòmics però ens trobàvem que no teníem repertori. Ara tenim 12 temes nous i un estil que ens encanta practicar”.

Durant l’any 2009 i 2010 DA van ser seleccionats fi-nalistes del concurs sona9, organitzat per Catalunya Ràdio i Televisió i la revista enderrock, van guanyar el segon premi del Concurs la Campana de Gràcia actuant a les festes de Gràcia, al Festinoval de Lleida o el Festival Emergent d’arts escèniques del Gironès. Són un trio poc usual en la música en català, on les formacions tenen quatre o més integrants o són cantautors: “Ara mateix amb tres instruments i la veu en tenim prou per dir el què volem dir. No amaguem les nostres carències. L’Ofici del rellotger és precisament això, cançons que tenen un xic d’ànima, enregistrades amb el mínim indispensable per practicar funk - rock; guitarra, bateria, baix i veu. És part del nostre so”.

PROGRAMACIÓTARDOR - HIVERN 2010

Telèfon: 973 48 42 25 - www.solsonafm.cat

L'Informatiu: Divendres a 2/4 de 2 del migdia i a les 8 del vespreRepetició: Dissabte i diumenge a les 4 de la tarda

Si Vols: (a partir del dia 28): Divendres a ¾ de 9 del vespreRepetició: Diumenge a les 12 del migdia

Ràdio Insti: Dimecres a 2/4 de 5 de la tarda

Retransmissió del ple municipal (quan s’escau): Dijous a les 9 del vespre

El Rebost dels Contes: De dilluns a divendres a 2/4 de 9 del vespreRepetició: Dissabte a les 5 de la tarda

Nova Orleans-Solsona, en una estona: Divendres a 2/4 d’11 de la nit

Repetició: Diumenge a 2/4 d’11 de la nit

Salut amb Creu Roja: De dilluns a divendres a la 1 del migdia

Camins: Dissabte a les 12 del migdiaRepetició: Dijous a les 11 del matí

Pluràlia (mensual): Dimarts a 2/4 de 8 del vespreRepetició: Dimecres a les 11 del matí

Societat Anònima: Dilluns a les 11 del matíRepetició: Divendres a les 7 de la tarda

Parlem de Pilotes: Divendres a les 5 de la tardaRepetició: Dissabte a les 7 de la tarda

Entre Tots: Dissabte a les 10 del matíRepetició: Dijous a les 5 de la tarda

Electrozona: Dimecres a 2/4 de 10 de la nit

Música Redacció

El divendres 11 de febrer faran la presentació oficial a l’Sputnik de Solsona, donant el tret de sortida del diferents recitals que els portaran a Balsareny (18/2), Girona (20/2), Barcelona (27/2 i 8/4) i altres dates per confirmar.

El disc ja està a la venta en els següents establiments: SOLSONA: Gasolinera Repsol, Bar Cantàbric i Cal Davesas. GIRONA: Moby Disk (Plaça del Vi, 4). BARCELONA: Discos Revolver (C/Tallers, 13). ITUNES (pròximament). Per encàrrec a www.casafont.com

Més informació a: www.despertadorsatomics.com i www.facebook.com/despertadorsatomics

�� 706 - Divendres, 21-01-2011 ��

Música Josep Àngel Colomés

Accés Denegat o la nova emergència del

rock en català

Quins són els reptes d'Accés Denegat per aquest 2011?Aconseguir poder treure el nostre primer CD i que la gent

s’interessi per la nostra música. L’últim és el més important.

Quin és el vostre grup de referència?Nosaltres som molt lliures de cara això perquè cada un

té un estil diferent de música que li agradi. Per exemple, el Sergi és més de rock català, el Nil més tirant cap a punk, punk-rock, i l’Enric és més amant del rock dur. Tot i que Teràpia de shock seria el que ens faria de referència.

A quin lloc us faria especial il·lusió d'actuar?De moment ens agradaria poder sortir a tocar fora del

Solsonès. Després ja es veurà.

Com veieu la música al Solsonès, hi ha molt potencial?Des del nostre punt de vista n’hi ha bastant, de potencial,

però de diversos estils diferents.

Quins concerts teniu previstos per aquest 2011?El més proper és pel Carnaval d'aquí a Solsona ja que

abans no hauríem acabat el repertori a causa de què hem fet un canvi de temes, hem reformant les cançons, hem innovat nous temes i també n’hem eliminat. Creiem que cap a una millora.

Assageu molt? Quin és el vostre procés de creació?Assagem un o dos cops per setmana. Aproximadament

una mitjana de 6 hores setmanals d’assaig, perquè quan assagem, sí que som al local d'assaig des de quarts de quatre fins a quarts de deu, però de les 6 hores n’aprofitem 3 o 4.

Teniu prevista la gravació d'una maqueta?Està previst gravar temes així: ara en fem un, d’aquí

un temps un altre per no fer el pas de cop. I a l'estiu sí que és possible que saltem a treure el primer CD.

De quina manera teniu plantejat el vostre màrqueting? Teniu prevista la creació d'alguna pàgina web o bloc o amb el Facebook i amb el My Space considereu que són suficients?

En poc temps hi haurà disponible la pàgina web, tot i que el facebook, My Space... són molt útils per nosaltres.

Voleu afegir alguna cosa?

Nosaltres toquem per passar-nos-ho bé i gaudir de la música, no per arribar a algun lloc. Si hi arribem, millor, i si no, no passa res, continuarem tocant com ara.

Avui us presentem un grup emergent que, com molts altres, ens va sorprendre per la seva classe en el concert solidari organitzat per Trenkalòs en la primera cita a la nova sala polivalent. El seu estil, el rock en català. Per això són tan singulars. Aposten per la creació pròpia de cançons en la nostra llengua, cosa poc freqüent avui però amb la sensació que el que va passar fa 25 anys es pot repetir però en diferents escenaris. En aquells temps Girona amb Sangtraït o Sopa de Cabra, la plana de Vic amb Sau o el camp de Tarragona amb els Pets o Lax'n'Busto, s'emportaven la palma. Després vindrien els Gossos de Manresa. Avui, els grups emergents del rock en català també poden ser del Solsonès i una mostra són aquest grup format per un trio que dóna les primeres passes amb molta il·lusió i ingent qualitat.

Actualment els Accés Denegat són el Sergi Pujan-tell i Casas (guitarrista i cantant de Castellar de la Ribera, àlies Suxy, 15 anys), el Nil Barrera i Escolà (bateria de Llobera, àlies Tupí, 15 anys) i l'Enric Farràs i Cases (baixista i veus de Solsona, 15 anys). Ens expliquen una cosa molt important: no toquen per arribar a algun lloc, toquen per gaudir de la música i aquesta ha estat una de les claus, per exemple, de l'èxit del Petit de Cal Eril, grup de Folk originari de Guissona i afincat a Barcelona, que amb aquesta idea ha arribat a cotes inimaginables.

I per què es diuen Accés Denegat? Doncs perquè en el local d'assaig un dia hi va haver aquest comentari per raons d'edat: demà hi ha un concert però no ens deixaran entrar. I sí, el resultat, Accés Denegat, tot i que el grup és molt obert i de seguida hem tingut accés a conèixer més a fons la seva filosofia i projectes.

��706 - Divendres, 21-01-2011 ��

Societat

La nostra amiga LOLES demà fa anys.MOLTES FELICITATS !!!

PD: demà a les 20h estiguis apuntttttt !!!

El passat diumenge van fer 50 anys de casats. Si els coneixeu, feliciteu-los.

De part de tota la família.

Aquests dos n’han fet 50. Feliciteu-los!

�� 706 - Divendres, 21-01-2011 ��

Entrevista Ramon Estany

"Volem participar a la trobada castellera de Valls"

Xavier Roca, president, i Jaume Gangolells, cap de colla

dels Castellers de Solsona

Amb el groc, que serà el color que identificarà els cas-tellers de Solsona, volen participar amb empenta a la trobada castellera de Valls de final de gener. La primera actuació de la colla creada recentment serà el dia 30 d'aquest mes a Valls, a les Festes Decennals de la Candela de la capital de l'Alt Camp. Així, els castellers solsonins faran la seva primera actuació a la ciutat mare d'aquest patrimoni cultural imma-terial de la humanitat. Tenen previst aixecar-hi un pilar de 4 i actualment estan assajant un 4 de 6, si bé probablement no el facin en la seva primera intervenció.

- Com va néixer la idea de fer una colla castellera a Solsona?

Doncs tot va començar que es van ajuntar una colla d'es-tudiants de batxillerat que des de sempre tenen molta sensibilitat per qualsevol fet arrelat al país, com el tema dels castells, i amb ganes d'organitzar coses, fan una convocatòria pel facebook i aconsegueixen mobilitzar més gent, que un bon dia, plantegen l'opció de fer uns tallers de castells a Solsona. Van muntar els tallers abans de Nadal de l'any passat, i sense voler, se'ls pre-senten prop de 100 persones, i a més a més, molt animats. A part dels qui venien directament a fer castells, molts s'aproparen només per a veure-ho i per simpatia, i va ser arran dels tallers que es començà a entreveure la idea de donar continuïtat a les trobades al llarg de la setmana.

És un tipus d'activitat molt transversal, oberta a tothom, des dels avis fins als néts, i també multicultural. Creiem que a Solsona pot tenir moltes possibilitats. Voldríem que molts vinguessin a veure'ns, a provar-ho i a ajudar-nos d'una manera o altra. No cal ser casteller, es pot ser simplement simpatitzant de la colla. Volem que siguin molts els que col.laborin a fer castells però també en volem molts com a simpatitzants.

I ja sou una entitat amb tots els papers legals?Els estatuts es van presentar a final de l'any passat, i

esperem tenir-los el mes vinent aprovats. Tot ja està redactat i acordat. A part de la paperassa que ocupa hores però s'ha de fer i ara el que ens preocupa més és aclarir el nom, de quin color volem dur la camisa, quin escut tindrem. Tot això anirà venint.

Pel color sembla que ho comenceu a tenir clar?Sí, de fet ho diu bastant el nom de la colla i com que

vam decidir que fos Castellers de Solsona, el color relacionat amb el sol, seria un groc. La tonalitat, dependrà de la camisa que trobem i triem, però anirà per aquí.

I per escollir l'escut, segurament engegarem un concurs que serà una manera popular i que ens conegui més gent. Vol-dríem tenir l'escut de cara a Sant Jordi, per tant, el mes vinent obrirem concurs el màxim d'obert a tothom perquè la gent ens

presenti dissenys. Ens consta que aquests últims dies que n'es-tem parlant ja hi ha algunes persones que hi estan treballant. Tampoc no descartem anar a les escoles per si volen fer alguna activitat a les escoles vinculada amb el disseny del logo de la Colla Castellera.

-Quanta gent teniu adherida o inscrita a la colla?Bé, estem començant i encara no hi ha molta gent que

ens ha dut les autoritzacions ni s'han fet socis, però jo crec que comptant els que van venint als assajos, entre 80 i 100 hi som. Jo crec que entre la canalla i els pares serem una bona colla.

-Quina quota de soci teniu?Hem fixat una quota molt popular perquè volem que s'hi

pugui adherir molta gent. Estem parlant de 10 euros a l'any, i amb aquesta quota s'ajudaria a fer front a les despeses de l'entitat, alhora que més endavant mirarem de tenir atencions amb els socis. Però és clar, això ho hem d'anar engegant: farem escuts, samarretes, foulards, i el soci tindrà preus preferents.

També volem organitzar concerts i activitats per recollir fons perquè l'Administració ja ens ajuda però són temps difícils i no pot fer grans ajuts. Nosaltres ja hem parlat amb l'ajuntament i hi ha una sensibilitat molt bona perquè la colla castellera tiri endavant, i estan oberts a parlar amb nosaltres del que faci falta, i altres patrocinadors i col.laboradors també. Hem de pensar que els castellers porten el nom de la seva ciutat arreu on van.

-Quan us presentareu "oficialment" a Solsona?Nosaltres esperem que per Sant Jordi puguem fer algun

castell bonic, perquè la gent ens veiés i s'adonés que a Solsona amb gent de Solsona és possible fer castells.

-Heu parlat de que és una activitat per totes les edats. No els fa basarda als pares veure el seu fill o filla petit fent d'anxaneta?

Quan veus com es fa, la veritat, fa respecte, però són pocs els que vénen, ho veuen i després diuen que no deixaran pujar als seus fills. Certament, hem tingut sort que hi ha una mainada amb ganes de pujar als castells. I és molt important que els pares ho vegin, perquè no és tant difícil ni tan perillós com sembla, si es fa bé. Hi ha moltes activitats habituals que són més arriscades que els castells.

-On i quan feu els assajos?Com a dies preestablerts, tenim els dijous de 8 a 10 del

vespre i els diumenges de 4 a 7 de la tarda, al gimnàs de l'Escola Setelsis, que és un espai que ens va molt bé i hem d'agrair la disponibilitat que ens ofereixen.

��706 - Divendres, 21-01-2011 ��

Garatge MontanerCarretera de Manresa, 1 ...................... 973 48 06 00 Dièresi Autoreparació, SCCLCarretera de Torà, 20 ........................... 973 48 03 21Tallers Montsol, S.L.Avínguda Sant Jordi, 25 ....................... 973 48 27 05

Guia de serveis

Restaurant CastellCarrer Castell, 8 ..................................... 973 48 00 78Frankfurt DasaiCarretera de Sant Llorenç, 4 ................. 973 48 08 66Restaurant TrabucaireCarretera de Sant Llorenç, 1 ................. 973 48 00 27

Carnisseria Angelina......................... 973 48 28 50Carnisseria PalàPlaça Major, 4 ........................................ 973 48 02 64Can SolviCarretera de Manresa Piscis baixos ..... 973 48 20 55Carrer Castell, 35 ....................................973 48 11 67Carretera de Torà ....................................973 48 12 90

Expert RafartCarrer de la Bòfia, número 6Telèfon: 973 48 31 32

Ribera EsportsPasseig Pare Claret, número 10Telèfon: 973 48 15 47

Ferreteria Vílbar ................................... 973 48 01 54Ganiveteria PallarèsCarretera de Torà, 39............................. 973 48 01 60

IbercajaPlaça Camp, 8 ...................................... 973 48 03 09

Gestoria Mas 75 anys al seu serveiAvinguda del Pont, 4Telèfon: 973 48 00 95

GaudíCarretera de Sant Llorenç, s/n ...............973 48 31 55Torra Stil ............................................... 973 48 39 46

Òptica Jané........................................... 973 48 34 29

Apunts Gràfics ......................................973 48 17 19Gràfiques Muval ................................... 973 48 04 10

Benigno Alcázar, S.L.Carrer de la Bòfia, 16 ............................. 973 48 05 49

Peusà, Centre PodològicCarrer Gaspar de Portolà, 4 .................. 973 48 16 09

Begudes DelfíCarrer de la Bòfia, 10 ..............................973 48 14 09Cal CollCarretera de Torà, 6 ................................973 48 02 16

Taxi Borés - 24 h. - 5 i 9 places973 48 11 31 ........................................... 689 13 08 08Eva Borés 24 h. - Fins a 9 places973 48 39 17............................................630 11 16 39Taxi 24 hores - Fernando Antón Callén661 819 121 ............................................ 973 48 38 24Autotaxi Ramon CastroServei 24 h ............................................. 608 93 81 37Taxi Joan Parcerisa Janer .................. 620 72 81 05

Autocars TarrésCarrer Sant Miquel, 13 ............................973 48 01 29Transports i Logística J. ViladrichCarrer Castell, 50 ................................... 973 48 09 09

Clínica Veterinària Setelsis .............. 629 39 12 46

Cuina Estel, S.l.Antiga Carretera de Berga ..................... 973 48 20 07Finques Planes Api núm. 7.491 - Des de 1975.Carrer Sant Miquel, 16 Telèfons: 973 48 35 25 - 973 48 35 26

Articles de Regal PellicerCarrer Sant Nicolau, 6. SolsonaTelèfon: 973 48 11 59

Perruqueria Bajona ............................. 973 48 06 69Perruqueria EvaAvd. Cardenal Tarancón,1 Baixos ......... 973 48 37 66Perruqueria NuriCarrer Sant Agustí, 12 ........................... 973 48 29 05

Joieria EsterCarrer Sant Cristòfol, 3 .......................... 973 48 28 52

AUTOMOCIÓ

ARTICLES DE REGAL

BANCS I CAIXES

BARS - RESTAURANTS

CARNISSERIES

ELECTRODOMÈSTICS

ESPORTS

FERRETERIES - TALLERS

GESTORIES

JOIERIES

MODA

ÒPTIQUES

PAPERERIES - IMPREMTES

PINTURES

PERRUQUERIES

PODOLOGIA

QUEVIURES - BEGUDES

TAXI

TRANSPORTS

VETERINARIS

VIVENDA - CONSTRUCCIÓ

Bombers: 973 48 10 80 · Creu Roja: 973 48 06 52 · Mossos: 973 48 14 94 · Policia Local: 973 48 30 40 · Urgències: 112

Perruqueria LluïsaCarrer Llobera, 38Telèfon: 973 48 26 55

PERRUQUERIES

Entrevista Ramon Estany

-I quins castells heu aixecat fins ara?Hem aconseguit reeixir força el pilar de 4, que és el mínim

que es considera acceptable en el món dels castellers. Però en castells pròpiament dits, amb molta gent a baix, estem assajant i provant el 4 de 6, que són tres plantes de 4 persones a baix, a sobre, un pis de 2 i damunt d'aquests, un acolxador i l'anxaneta.

-Quan comença i quan acaba la temporada castellera?S'inicia aproximadament cap al mes de març i finalitza

cap a l'octubre o el novembre. I aquest any, excepcionalment, el darrer diumenge de gener fan la festa de la Candelera a Valls, les Decennals que es fan cada 10 anys i on s'apleguen totes les colles castelleres de Catalunya. Un dels objectius que tenim a curt

termini és assistir-hi. Tenim obert el període d'inscripció per a la gent que vulgui venir perquè volem ser una bona colla.

-Heu rebut el suport d'altres colles castelleres?Els de Súria, van aparèixer aquí com un bé de Déu i ens

van ajudar molt els primers dies amb els tallers. I qui també ens ha donat un cop de mà molt important són els Marganers de Guissona. Aquestes dues colles han estat molt importants per a nosaltres. A més hi ha molta solidaritat entre les colles castelleres i un interès en que s'estengui arreu de Catalunya. Un fet important és que som la tercera població castellera de Lleida (n'hi ha dues a Lleida ciutat i una a Guissona) i això ha despertat l'interès dels mitjans de comunicació.

�� 706 - Divendres, 21-01-2011 ��

La mostra Els miracles del Miracle, una selecció d'exvots pintats del santuari del Miracle, es podrà veure fins al 13 de març a la sala Montsuar de l'Institut d'Estudis Iler-dencs, a Lleida. En el marc dels actes de celebració del 550è aniversari, el santuari mostra la seva col·lecció d'exvots, la més important de Catalunya que resta unida i al seu lloc d'origen, tant pel nombre d'exemplars com pel ventall cronològic, que abraça des del segle XVI fins al XXI. A més a més del seu caràcter simbòlico-religiós, els retaulons exposats ofereixen un vessant narratiu i artístic, ja que s'hi representen escenaris i protagonistes de fets prodigiosos.

Publicació i distribució gratuïtadel llibre Models turístics al Solsonès

Publicacions David Colell Orrit

El 13 de gener de 2011, quatre membres de l’associació ecologista Ipcena-EdC van repartir gratuïtament pels municipis de la Vall de Lord, casa per casa, prop de 500 exemplars del llibre que han editat, conjuntament amb les plataformes per a la Defensa del Solsonès i Defensem la Vall de Lord i la Diputació de Lleia (IEI), que posa a debat la concepció actual del turisme i la seua relació amb el medi ambient.

Models turístics al Solsonès: errors i encerts. Una visió des de la Vall de Lord, repassa l’evolució del turisme en aquesta comarca tan singular i s’insta a seguir un model compatible amb els immensos valors naturals de la zona. El cas paradigmàtic seria la contraposició del model representat per l'estació d’esquí del Port del Comte i les urbanitzacions annexes respecte al que són les cases rurals i les activitats que ofereixen, així com la potenciació del sector primari que impulsen, la caça de bolets o els aprofitaments forestals. No cal sortir de la península per veure altres modes de treballar el turisme. Des de Nafarroa fins a Galícia, la manca d’estacions d’esquí no ha impossibilitat el

Repartint el llibre entre la població

manteniment i l’auge d’un sector turístic de referència, que, de passada, ha millorat les expectatives d’una agricultura i ramaderia en situació crítica arreu. La massificació urbanísti-ca que ha col·lapsat la costa, no pot importar-se a muntanya, ja que és en aquest àmbit on disposem de les darreres grans reserves de patrimoni natural inalterat que acullen espècies emblemàtiques i que resulten molt atractives per al turista de nivell alt. Ens referim a l’ós i al llop, entre altres, unes mera-velles de la natura vilipendiades injustament, que a Astúries i Cantàbria es consideren marques, no sols turístiques, sinó de país. Les urbanitzacions abandonades de la Vall de Lord i de la Vall Fosca són una demostració de la impunitat amb què es destrossa el territori i es compromet la seua viabilitat econòmica i mediambiental.

Està previst que, en una data propera, s’organitzi l’acte de presentació d’aquest llibre a Sant Llorenç de Morunys.Escolars amb el llibre

Exposicions Ramon Estany

L'exposició d'exvots del santuari del Miracle arriba a l'IEI

��706 - Divendres, 21-01-2011

Diferències Marta C.

Troba les 7 diferències

Aquí hi teniu dues imatges de la ludoteca de la UBIC durant les vacances de Nadal.

Entre aquestes dues fotografies, pràcticament iguals, hi trobem 7 diferències.

Sabries trobar-les?

Solucions del Celsona 705.

L'acudit del Simi