CONTRACORRENT

SETEMBRE OCTUBRE 2010n.1620.000 exemplars gratuïts

Pujada de Sant Domènec 9, baixos17004 Girona · PPCCwww.girona.cup.catae: girona@cup.cat

La veu del carrera l’ajuntament

Ja fa massa anys que la política a Girona es fa des de dalt, sense tenir en compte que han de ser les ciutadanes i els ciutadans els principals actors de la política municipal. Massa anys que els qui han tingut el poder han governat la ciutat al seu gust, sense tenir-nos en compte. Massa anys d’una manera de governar i d’entendre la ciutat més orientada als interessos econòmics d’uns pocs i la promoció turística de la ciutat que pas al benestar de les veïnes i veïns de la ciutat. Per això és el moment de reivindicar que l’opinió de les associacions, dels veïns i del conjunt de la ciutadania gironina tingui el protagonisme que es mereix en el dia a dia del govern local, i de fer de Girona una ciutat més propera, més justa. Més nostra.

Més informacióde les obresdel TAV!

Quan tindrem els bucs d’assaig?

LA VEUDEL CARRERA L’AJUNTAMENT

El pla d’usos de la Devesa no em convenç...

Què se’n sap, dela reurbanització del carrer Migdia?Volem que Girona

es declari moralment exclosa de la constitució espanyola! Necessito que

el bus nocturnpassi per Montjuïc!

Volem el Pont del Dimoni!

M’han acomiadat de la feina: necessito un cop de mà!

Volem més espais participatius!

Els articles aquí signats són responsabilitat de les persones que els signen. Les opinions que s’hi expressen no reflecteixen necessàriament el punt de vista del consell editorial d’aquesta publicació. El punt de vista de la CUP de Girona constarà a les editorials i als articles que així s’indiqui.

Coordinació:Josep Jovani

Redacció:Mireia Fillol, Toni Lecha, Anna Pujolàs, Cesc Pons, Lluc Salellas, Lluís Sales,Marçal Terrades, Dani Xavier.

Correcció:Biel de Montserrat

Disseny i maquetació:Puça Browdepeix

Han col·laborat en aquest número:Xavier Díez, Mostafà Shaimi,Erika Kettenburg

editorial

per si encara no ens coneixes...

La veu del carrer a l’ajuntament

I això de la CUP, què és?La Candidatura d’Unitat Popular (CUP) és un partit polític format per persones com tu i com jo. Vull dir que no són professionals de la política. No s’hi guanyen el sou, amb això. Cada matí duen el nen a l’escola bressol que han hagut d’acabar pagant, van a mercat i s’afanyen per no arribar tard a l’oficina; abans de tornar a casa passen per la fleca a comprar el pa i al vespre, rendits, també s’escarxofen al sofà. Com tu o com jo. I quan tenen un minut lliure, el dediquen a la ciutat.Són progressistes -d’esquerres- i treballen pel país. Estan compromesos amb les reivindica-cions dels barris de Girona i sempre van de bòlit amb alguna proposta. Tant se val que la defensin amb una moció al ple de l’Ajuntament o que convoquin una reunió amb veïns que demanen equipaments a l’Eixample; el seu objectiu és transformar la ciutat. Transfor-mar-la perquè les necessitats i les exigències de la gent senzilla passin a ser la prioritat. La gent de la CUP de Girona ja fa vuit anys que treballa plegada. Durant aquest temps s’han esforçat en defensar espais tan emblemàtics

La frase que titula aquest editorial és el lema que hem escollit des de la CUP de Girona per co-mençar la cursa cap a les eleccions municipals del 2011. “La veu del carrer a l’Ajuntament” vol reflectir la proposta que des de la nostra can-didatura fem per tal que la gent del carrer, les entitats, i tots aquells agents ciutadans que ho vulguin ens utilitzin per fer arribar les se-ves queixes, inquietuds i propostes a la plaça del Vi. A Girona fa massa anys que es fa polí-tica d’esquenes a les persones, als barris i als col·lectius, i ha arribat el moment que la veu d’aquells qui no han tingut mai veu se senti als Plens del nostre Ajuntament. Prioritzar la parti-cipació ciutadana en la presa de decisions i en la definició del model de ciutat que volem; dur a terme la descentralització dels serveis públics i equipaments i la dinamització i cohesió de tots els barris de la ciutat; democratitzar aspectes essencials de la vida gironina com l’economia, l’oci o la cultura: això és dur la veu del carrer

a l’Ajuntament. Això, i tot allò que decidim les gironines i els gironins.

Per tant, per la CUP ha arribat el moment de plantejar un punt i a part en la manera de go-vernar: s’han acabat els tics autoritaris, els vicis antidemocràtics i aquest ‘fer i desfer’ sense lí-mits que han caracteritzat els governs munici-pals dels darrers trenta anys a Girona. És l’hora que la població gironina tingui els espais per a la participació que es mereix; que les polítiques de l’Ajuntament de Girona reflecteixin l’autèntica voluntat ciutadana i que s’orientin a la satisfac-ció de les necessitats de la gent. Ara ens toca ser, amb valentia i il·lusió, la veu del carrer a l’Ajuntament.

com el de les Hortes de Santa Eugènia o el de Les Pedreres, per mirar que el TAV no paralitzi Girona o per exigir que la gent sigui escoltada en els grans projectes de l’Ajuntament. Tam-bé han fet ciutat. Han dinamitzat les festes dels barris, les Fires, els esports tradicionals o l’oci del jovent.

Algunes coses, les han fet bé. Se n’han sortit. Quan no ha estat així, però, no han fet pas com els polítics estirats, els de la tele. No s’han penjat cap medalla ni s’han justificat. Han fet com tu i com jo, han reconegut les pròpies limitacions i s’hi han esforçat més. Perquè en el fons, tot el què fan, ho fan per la ciutat, per la gent del seu barri, per tu. Vull dir que la CUP, de fet, potser ets tu mateix. Potser ets tu mateixa.

Cal prioritzar la participació ciutadana en la presa de decisionsi en la definició del model de ciutatque volem

El seu objectiu és transformar la ciutat perquè les necessitats i les exigències de la gent senzilla passin a ser la prioritat

l’entrevista

La ciutadania opina

Quina és la seva opinió general sobre el pas del Tren d’Alta Velocitat (TAV) per Girona?Des del nostre punt de vista, una obra tan gegantina com la del TAV s’hauria d’haver fet amb el consens de tots els ciutadans i per via democràtica. Dit d’una altra manera, incorpo-rant elements com la transparència, la jus-tícia, la humilitat i, especialment, tenint en compte que és el poble qui exerceix la sobira-nia. Així, per exemple, s’hauria pogut fer una taula de diàleg amb representants dels veïns, de l’administració, mediadors, entitats i, per descomptat, enginyers i tècnics col·laboradors tant dels que fan el projecte, el Ministeri de Foment, com dels veïns. Així, l’Ajuntament no ha tirat endavant un procés de diàleg?No. De fet, això que semblaria tan fàcil no ha estat possible. La democràcia en aquesta ciu-tat és una quimera. I és que ens trobem que hi ha bastant d’opacitat i hipocresia. Un exemple evident són les reunions amb l’Ajuntament i ADIF on encara es menteix. Si s’hagués actuat d’una altra forma, ara tindríem un projecte més modern, més eficaç i, sobretot, els veïns estarien més contents perquè haurien partici-pat del projecte. En canvi, tenim un projecte mal fet, innecessàriament car i que compor-tarà un consum innecessari d’energia i un risc pels ciutadans. Ja que fem referència a les mancances del projecte del TAV, podria especificar-les una mica més?El TAV és una obra que es podria fer amb 300.000.000 euros menys si es fes la línia al costat de l’autopista enlloc de construir el

túnel. A més, tal com es demostrarà a finals d’any, amb la via mixta fins a Figueres, no se-ria necessari fer la via soterrada per poder fer passar l’alta velocitat. Així mateix, ADIF asse-gura que és obligat construir el túnel de Bar-celona a tocar la Sagrada Família per tal de no fer passar la tuneladora a la vora d’edificis pels perills que comportaria. Si és així, com és que en el cas de Girona s’han obviat aquestes re-comanacions? Igualment, ADIF havia de fer un projecte sobre les cimentacions que s’haurien de fer quan passi la tuneladora i encara no l’ha fet tot i que l’hem sol·licitat de forma reitera-da. D’altra banda, el projecte subterrani fa que els trens hagin de reduir la velocitat a l’alçada de la Plaça Europa. Aquesta reducció farà que cada tren que passi sense parada per Girona llenci l’energia equivalent al que consumeix una família durant un mes. Finalment, per allà on passi el tren, ja no es podrà reedificar si no és a més de 5 metres de distància del túnel. Ara bé, fins a quin punt aquesta obra no és també beneficiosa?Per valorar els beneficis, s’han de valorar tam-bé els perjudicis. I en aquest cas, els perjudi-cis de l’actual projecte són bastant més ele-vats que els beneficis que podríem definir, com l’arribada d’un tren, que encara no sabem si serà realment allò que se’ns ha dit, que millora la comunicació de la ciutat. Més enllà del que ja he apuntat, cal ser conscients que el cost del trajecte augmentarà, així com de la presència d’importants riscos mediambientals. I què proposen des de la Plataforma?Doncs fer una via al costat de l’autopista per la majoria de trens i que els que tinguin parada

a Girona utilitzin la via mixta que s’està cons-truint ara mateix. Si es tirés endavant la nos-tra proposta el projecte seria més econòmic, més eficaç, comportaria menys riscos...

Quin és el pressupost de l’obra actual?El projecte inicial era de quasi 800 milions d’euros. Ara bé, arran de les nostres propos-tes s’està invertint molt més en mesures de seguretat indispensables no previstes a l’inici; i això, sumat a altres factors, deu encarir el projecte. El que és evident, però, és que si s’apostés per una proposta més econòmica, amb la resta de diners es podria construir, per exemple, el nou Hospital Josep Trueta i benefi-ciar entitats socials i educatives que treballen amb els més desfavorits. Saben quines mesures laborals s’estan pre-nent sobre el terreny?No. Des de l’Ajuntament es va negar la petició del Col·legi d’Enginyers per anar a veure la tu-neladora. Hi ha un hermetisme impressionant en aquest sentit. Finalment, l’arribada del TAV s’ha venut moltes vegades com un canvi i una moder-nització del model ferroviari de la ciutat. Què en pensa vostè?No hi haurà un gran canvi perquè com heu pogut llegir, el Ministeri ha dit que ni se s’enderrocarà el viaducte, ni se soterrarà el tren convencional. L’únic canvi positiu és que es podrà arribar abans a un punt o altre de la geografia. Ara bé, s’ha de veure quines re-percussions tindrà això en el preu del viatge així com en el trànsit ja de per si intens de la ciutat.

Erika KettenburgPortaveu de la plataforma ciutadana“TAV Girona”.

Si vols que publiquem la teva opinió en aquesta secció del Contracorrent, escriu-nos a l’adreça girona@cup.cat

“Si s’hagués actuat d’una altra forma, ara tindríem un projecte millor;i els veïns estarien més contents perquè hi haurien participat”

El procés d’obres que ha de possibilitar el pas del TAV per Girona és, sens dubte, un dels aspectes més polèmics de la legislatura a Girona, i la CUP l’ha volgut seguir de prop des del primer dia. La plataforma ‘TAV Girona’ ha esdevingut un dels actors ciutadans més actius en tot aquest procés, i per això en aquest número del nostre butlletí entrevistem l’Erika, que n’és la portaveu. Amb ella parlem de l’actitud d’ADIF i de l’Ajuntament, de la manca d’informació i de la conveniència del pas per Girona del TAV.

Després d’alguns anys de reivindicacions, fa un temps l’Ajuntament de Girona es va dig-nar a crear un servei nocturn d’autobusos. Que bé!, van pensar els joves dels barris més apartats que volien sortir els vespres amb tranquil·litat; que bé!, van pensar, també, els treballadors que acaben els seus torns a mitja

nit! Doncs res de tot això: el ‘Nit-bus’ només té un objectiu, i és transportar les persones que surten de l’Auditori quan l’obra s’acaba més tard de les nou del vespre. I no passa pas per tota la ciutat, no: el recorregut no fa parada a Pedret, El Pont, Vila-roja, Font de la Pólvora, Sant Daniel, Palau ni Montjuïc, entre

altres barris! En fi, una altra oportunitat per-duda que fa que els joves, els treballadors, i els habitants dels barris més allunyats de la ciutat haguem de continuar reclamant un bus nocturn digne, que ens serveixi a tots per moure’ns per amb tranquil·litat per la ciutat a les nits!

Pau Almeidaveí de Sant Daniel

L’Onze de setembre a GironaCom cada any, la CUP de Girona i l’organització juvenil Maulets han organitzat diversos actes públics en motiu de la diada de l’Onze de setembre. A més de l’acte unitari que s’organitza des de fa anys a les 12h del migdia a la plaça del Vi per cantar Els Segadors, s’ha organitzat una cercavila pels carrers de Girona, un dinar popular i la tradicional manifestació des de la plaça Catalunya.El lema escollit per enguany és “Democràcia per als Països Catalans: Independència”, un missatge que pretén mostrar la senzillesa, però també la força, de la lluita per una qüestió tan bàsica com el dret a decidir del poble català. Aquest mateix lema és el que ha escollit l’esquerra independentista a nivell de comarques gironines per a la celebració d’actes durant els dies previs a la Diada, que s’han convocat a poblacions com Banyoles, Figueres, la Bisbal o Sant Hilari Sacalm. Per la CUP els esdeveniments que ha viscut el país durant el darrer any com les consultes sobre la independència o la manifestació del 10J contra la sentència de l’Estatut són un símptoma inequívoc de la necessitat i la imminència d’un nou estadi polític que condueixi els Països Catalans a l’exercici del dret d’autodeterminació i la independència nacional.

L’any Vicens Vives [Lluís Sales i Favà]Aquest any, 2010, commemorem el cinquantè aniversari de la mort i el centenari del naixement de Jaume Vicens Vives. No deixem de lamentar que el finançament per a la recerca històrica en aquest país vagi sovint lligada a les commemoracions. Malgrat tot, aquesta és una oportunitat per a recordar aquell que segurament ha estat l’historiador català més innovador del segle XX. Nascut a la nostra ciutat l’any 1910, es dedicà

fonamentalment a la història medieval, tot i que també féu incursions en el món contemporani. Forçat pel règim franquista -que el va apartar de la universitat una temporada- també es dedicà al periodisme i al món editorial. Amb seva tesi doctoral “Ferran II i la ciutat de Barcelona”, va obrir una nova via historiogràfica, allunyada dels corrents romàntics. En resta com a testimoni la polèmica que l’enfrontà amb Rovira i Virgili, que acusà a Vicens de no fer una història prou ‘nacional’. No fou, però, fins l’any 1950, en un famós Congrés de Ciències Històriques de París, que Vicens Vives s’empeltà definitivament dels nous corrents europeus, que posaven èmfasi en els condicionants econòmics per a explicar la història de les societats. En una universitat franquista i poc racional, les idees europees (el marxisme, fonamentalment) eren menystingudes. Malgrat la seva mort prematura, Vicens deixà més de 350 títols publicats. La seva figura és recordada amb sentiments contradictoris, entre els que l’acusen d’haver estat ingenu amb l’esdevenir del franquisme i els que li reconeixen la tasca silenciosa per buscar una evolució democràtica del règim.

La incineració no és la solució!Segons el portaveu de la comissió ambiental de la CUP de Girona, la incineració és una tecnologia que crema llocs de treball i genera majors emissions de CO2 a l’atmosfera en comparació amb el porta a porta. Amb aquest sistema, implantat amb èxit a d’altres municipis catalans, s’aconsegueix duplicar el personal de recollida sense incrementar els costos globals de gestió de residus, ja que es recullen més materials selectius amb menors costos de tractament del rebuig i majors ingressos pel reciclatge. A més, el porta a porta elimina els riscos de salut associat a les incineradores, fet que redueix una de les fonts contrastades de dioxines generadores de càncer.La CUP pensa que en un moment de crisi com l’actual, el projecte d’ampliació de la incineradora de Campdorà és fora de lloc, i celebra l’aturada del projecte per falta de finançament. En breu, la candidatura farà públic l’estudi en què es mostra la viabilitat de la recollida porta a porta en contraposició a la incineració. La CUP vol la reconstrucció del Pont del DimoniEl passat mes de juny vam qüestionar la idoneïtat de convocar un concurs d’idees per a definir el projecte de reinstal·lació del Pont del Dimoni. Aquesta idea havia estat suggerida per representants de l’Ajuntament i fou ajornada posteriorment per les queixes que suscità. “No podem menysprear la iniciativa ciutadana

d’aquesta manera. L’Ajuntament vol allargar les coses innecessàriament i de pas restar protagonisme a les entitats”, va expressar el dia 1 de juliol Jordi Navarro, portaveu de la CUP.La CUP, amb tot, reitera el seu suport a la proposta plantejada recentment per les entitats. El pont, per a la formació política, ha d’esdevenir l’element vertebrador del barri de Santa Eugènia i un nexe d’unió amb Sant Narcís.El projecte de l’Associació de Veïns permet l’intercanvi de punts de vista entre veïns i experts. Segons explicava Ramon Ripoll,

arquitecte del projecte, al Dimoni.com, s’estava obert “a la creació d’un equip multidisciplinari d’especialistes que podria estar format per un arquitecte, un escultor i un historiador. També permet l’establiment d’un pla de control del seu desenvolupament i la seva discussió amb els representants polítics i socials sota el lideratge de l’Ajuntament de Girona”.

Volem una Audiència Pública per parlar de les obres del TAV!Des de fa mesos la CUP denuncia que les obres del TAV estan perjudicant la qualitat de vida de molts veïns de la ciutat, i que el degoteig de comerços que tanquen és preocupant. Una delegació de la candidatura ha visitat darrerament la zona d’obres i es constata que la preocupació per part de veïns i comerciants va en augment.La manca d’informació sobre el desenvolupament del projecte, les incògnites sobre el tren convencional i la complexitat de les mateixes obres estan generant un clima de crispació entre alguns barris; i l’equip de govern està posant de manifest la seva incapacitat per gestionar la situació i la manca de voluntat de diàleg.És per això que la CUP ha emplaçat l’equip de govern encapçalat per Anna Pagans a convocar, en el termini d’un mes, una Audiència Pública per tal que els representants del govern municipal donin explicacions davant la ciutadania, i perquè els veïns, comerciants i tots els col·lectius afectats o interessats puguin expressar les seves demandes i propostes amb relació a aquesta problemàtica.Si, malgrat la demanda de la CUP, l’Ajuntament es nega a convocar aquesta sessió, la candidatura iniciarà els tràmits (amb recollida de signatures inclosa) per presentar una iniciativa formal per aconseguir la celebració de l’Audiència Pública.

Breus

Lluita municipal

La CUP es prepara per les eleccions municipalsAmb el lema que encapçala aquesta edició del nostre butlletí, “La veu del carrer a l’Ajuntament”, la CUP de Girona fa alguns mesos que treballa per preparar les eleccions municipals del maig del 2011. A principis de juliol, l’assemblea de la CUP de Girona va ratificar per unanimitat que sigui altre cop en Jordi Navarro qui encapçali la llista electoral per a aquests comicis, acompanyat per una llarga llista de persones de diferents àmbits de la ciutat, que s’està treballant perquè sigui el màxim d’àmplia i representativa possible.

Paral·lelament, les diferents comissions de treball de la CUP ja han iniciat el procés de redacció dels documents base del programa electoral. Com ja es va fer el 2007 aquests textos es debatran en diferents actes públics temàtics oberts a la ciutadania durant els propers mesos, amb l’objectiu que les conclusions que en sorgeixin serveixin per enriquir i completar el programa.

Amb un marcat discurs renovador i de canvi per a Girona, durant aquesta legislatura la CUP s’ha consolidat com l’única força política que ha fet oposició municipal des d’una perspectiva crítica i d’esquerres. Després que el 2007, amb prop d’un miler de vots, quedés a les portes de l’Ajuntament, la candidatura es mostra convençuda d’obtenir representació en els comicis del 2011.

Un any de Girocleta:queda molt per ferAquest mes de setembre el servei públic de bicicletes de Girona, Girocleta, compleix un any. Des de la CUP continuen pensant que aquest és una mesura vàlida per a la promoció de l’ús de la bicicleta a la ciutat, però que té

encara alguns dèficits que caldria corregir per aconseguir que aquest servei esdevingui un sistema de mobilitat preferent a la ciutat.

D’una banda, la baixa densitat de la xarxa d’estacions: per una qüestió eminentment pràctica és important que les estacions siguin properes entre si, per fer que el seu ús sigui complementari: que si a una estació no hi ha lloc per aparcar, a 100 metres n’hi hagi una altra on poder deixar la bicicleta. Actualment (excepte en algun cas) la distància entre estacions és exageradament elevada, i algunes estacions tenen molt poc ús perquè queden aïllades.De l’altra, l’actual distribució territorial d’estacions s’ha de millorar, perquè constitueix un greuge considerable per a alguns barris de la ciutat. Així, barris com el de Pont Major, Pedret, Vila-roja, Font de la Pólvora, Montjuïc, Montilivi o l’àrea de Girona 2, entre d’altres, no tenen estacions; i en barris extensos com Sant Narcís, Santa Eugènia o el mateix Eixample les estacions que hi ha són totalment insuficients. La creació de dues estacions noves (a la plaça Miquel de Palol i a la pujada de Montilivi) de cares als propers mesos és, en aquest sentit, una bona notícia, tot i que una mesura encara insuficient.

Parlem de mobilitat a la ciutat? Des de la comissió de medi ambient de la CUP de Girona, i juntament amb d’altres associacions de la ciutat, s’està treballant per tal d’activar la Taula de Mobilitat. Aquest ens, que va ser ideat el 2006, té l’objectiu de recollir les aportacions de la ciutadania per a l’aprovació del Pla de Mobilitat Urbana (PMU).Des de la CUP de Girona considerem que el PMU tal i com està ara, pendent d’aprovació, no ha acomplert les previsions pel que fa a la participació ciutadana, que és necessària perquè la ciutadania aporti els seus punts de vista i intervingui en la presa de decisions de certs aspectes de mobilitat a la ciutat. Igualment, creiem que hi ha mancances substancials en els documents actuals del PMU, com ara la no inclusió del pas del TAV o de la implantació real de la Girocleta a la ciutat, la qual cosa requereix una fase d’actualització que, a més, tingui en compte les aportacions de la ciutadania.

Per aquests motius, demanarem a l’Ajuntament de Girona que convoqui la Taula de Mobilitat, que ha de servir per obrir la porta, de manera efectiva, a la participació ciutadana en la redacció del Pla de Mobilitat de Girona (PMU).

Les Pedreres, d’espai periurbà degradat a pulmó verd de GironaEls contraforts de les Gavarres penetren a l’interior de la ciutat de Girona, o si més no aquesta és la imatge que en pot tenir un observador contemporani, que observi amb perspectiva l’espai conegut com Les Pedreres.Però de fet ha estat la ciutat la que s’ha anat encaixonant als peus de la muntanya calcària de Les Pedreres, una peça territorial que forma part de la serralada litoral catalana, de les Gavarres en aquest cas.

L’espai presenta característiques naturals molt interessants, però, més enllà dels valors intrínsecs de la muntanya, el que la fa singular i atractiva és la seva imbricació amb la mateixa ciutat de Girona. Les Pedreres apropen la ciutat a la natura i la connecten amb una unitat de relleu tant potent i valuosa com les Gavarres.Malauradament, però, la ciutat no ha estat gaire generosa i amable amb Les Pedreres. Les pròpies dinàmiques socials i econòmiques de la ciutat han relegat l’espai a simple cinturó periurbà i això ha donat pas a una posterior degradació i marginalització de l’àrea, molt malmesa en alguns sectors.Tot i això, gràcies a l’empenta i impuls de veïns, entitats i amants de la natura aquesta situació pot començar a canviar. Les reivindicacions de dotar l’espai d’una eina de gestió com el Pla Especial de Les Pedreres sembla que pot esdevenir una realitat, ja que l’Ajuntament de Girona s’ha vist obligat a iniciar els tràmits per a redactar aquest Pla. De fet ja li tocava, a l’equip de govern, posar fil a l’agulla en relació a aquest tema, perquè aquesta eina imprescindible ja acumula un retard excessiu.No sabem si el recent anunci de l’equip de govern de la ciutat serà un foc d’encenalls o acabarà materialitzant-se. El que sí que sabem és que sense pressió popular la cosa no avançarà. Som conscients de les dificultats econòmiques i tècniques existents, i sabem que no serà fàcil redactar un pla i aplicar-lo de manera ideal. Però la nostra feina com a ciutadans és reclamar i exigir millores per a aquest espai que, no ho oblidem, és un patrimoni natural i històric del conjunt de la ciutat, i un dels principals pulmons verds que tenim a Girona.

Amb un marcat discurs renovador i de canvi per a Girona, la CUP es mostra convençuda d’obtenir representació als comicis del 2011

Com a ciutadans, la nostra feina és exigir millores per a aquest espai, que és un patrimoni natural i històric del conjunt de la ciutat

Ho va exposar de manera diàfana Naomi Klein al seu recent llibre La doctrina del xoc. I ho va fer de la manera més pedagògica possible, des de la il·lustració amb exemples. Quan una catàstrofe, habitualment induïda, té lloc, el capital nacional o internacional en treu partit, miserablement, a costa de la majoria de la població. L’huracà Katrina fou aprofitat per privatitzar la totalitat de la xarxa d’escoles públiques de Nova Orleans. Després del tsunami del Pacífic, milions de famílies de pescadors i camperols foren desnonats de la costa per construir centenars de complexos turístics. La destrucció de l’Iraq fou seguida per milers de contractistes privats fins al punt que van privatitzar-ho tot, des dels museus a les clavegueres. La crisi financera asiàtica de 1997 va comportar desenes de milers de suïcidis de persones arruïnades, mentre que milions d’infants es van dirigir al lucratiu negoci de la prostitució. Li van passar per alt alguns altres exemple d’històries encara més criminals, com el moment en el qual la gran fam irlandesa de 1845-1849, propiciada per un sistema de propietat de la terra injust i discriminatori, ocasionà un milió de morts i dos milions d’expatriats (de fet, Irlanda encara no se n’ha refet demogràficament), i mentre això passava els grans propietaris agrícoles encara exportaven aliments a l’estranger, on pagaven patates a bon preu, en el moment que centenars de milers de nens es

morien davant els molls de Cork.El que vivim avui, doncs, no és una excepció d’aquesta «gloriosa» història del capitalisme i de la recerca del benefici a qualsevol preu que caracteritza el nostre sistema econòmic. Ara bé, atès que fa lleig dir la veritat, sempre hi ha guionistes disposats a fer explicacions més o menys metafísiques a fi de dissimular el que realment passa. «És voluntat divina», «són els cicles econòmics», «aquestes coses passen», «no s’hi pot fer res», «ningú no sospitava que això passaria». La realitat és una altra, i les xifres no es poden obviar. El que està passant no és una crisi, sinó un cop d’estat. El gran capital internacional, el que anomenen “inversors” i que no és altra cosa que els recursos financers dels rics administrats per la gran banca i els agents de borsa, han obligat als governs a actuar a favor seu... i en detriment del noranta per cent de la població. La diferència és que ara toca a allò que s’anomena “primer món” i el que representa la classe mitjana, aquest grup social que ja fou exterminat amb èxit a Llatinoamèrica al llarg dels vuitanta i noranta del segle passat. Els “inversors”, en veure que perillen els seus beneficis del 20, 30 i fins 40% anual de productes financers especulatius, estan obligant als governs a treure els diners de les butxaques de la gent normal per continuar mantenint el nivell de beneficis anteriors.Algunes xifres. Segons explicava aquest

juliol Vicenç Navarro, i d’acord amb les dades de l’Agència Tributària estatal, els beneficis de les grans empreses han pujat, el primer trimestre de 2010, un 18,5%! Com s’ho han fet? La reducció de despesa pública permet a l’estat emprar el diner d’aquest estalvi en pagar l’endeutament públic i reforçar els rescats bancaris. Paral·lelament, la recerca de capital en els mercats financers globals es fa a un interès superior (Grècia arriba a pagar un 9% anual, mentre que Espanya, al voltant d’un 4%). A més, s’esdevé una paradoxa tràgica: mentre que Zapatero va lliurar als bancs espanyols 230.000 milions d’euros (un 23% del PIB, aproximadament 5.000 euros per cada persona), ara el sistema financer, amb aquests diners públics, compra deute públic als mercats internacionals. És normal que els diners no arribin a les empreses, si es poden fer negocis rodons amb l’estat. És com si un amic m’hagués deixat una quarta part dels seus estalvis, i després, com que va escurat, jo li deixés els seus propis diners a un interès del 4%. Com es paga això? Amb milions de desocupats, amb menys escoles, amb menys sanitat, amb menys pensions i, sobretot, amb un 10% menys de salaris en els darrers dos anys, que és el que calcula també l’Agència Tributària que és el percentatge real de pèrdua de poder adquisitiu de la gent que treballa.

Xavier Diez [historiador]

Que la ciutat dels quatre rius necessita un canvi polític és una evidència compartida per un gran nombre de gent de múltiples sensibilitats, àmbits i procedències. I que aquest canvi ha d’anar més enllà d’una simple alternança de color polític és una convicció que també ha arrelat en amplis sectors de la ciutat.Girona porta molts anys, massa, governada pels mateixos i això no és bo, de cap de les maneres. El PSC és un partit anquilosat, viciat, acostumat a manar, a fer i desfer i a potinejar; i l’entrada, en les darreres legislatures, d’ERC i ICV-EUiA a l’equip de govern no es pot dir que hagi fet canviar excessivament aquesta dinàmica. I d’això Girona se n’està ressentint. Quan una ciutat porta més de 30 anys governada pels mateixos, tot indica que alguna cosa no rutlla, i que de ben segur que pràctiques poc democràtiques comencen a formar part de la normalitat.

Així doncs, fruit de tants anys de polítiques i gestió nadalista (encara que, formalment, en Nadal ja no hi sigui) es copsa en l’ambient el clam ciutadà per una alternativa a la plaça del Vi. Però que aquest canvi necessari per Girona no pot venir de la mà del principal partit de l’oposició, de CiU, a mi també em sembla que indubtable. Perquè, en el fons, les diferències entre el PSC i CiU són més aviat estètiques, i perquè durant tots aquests anys a l’oposició han estat incapaços de presentar un projecte de ciutat alternatiu, atractiu i ambiciós.És per aquest motiu que l’alternança que s’ha de produir a Girona ha de ser més profunda. El canvi ha de venir d’una necessària renovació política, que s’ha d’instal·lar a la mateixa plaça del Vi, i ha de fer sentir la veu del teixit associatiu, dels barris; de tots aquests actors ciutadans que avui se senten desplaçats de la política municipal.En aquest sentit penso que la CUP pot

contribuir a remoure la composició del consistori gironí, i que l’entrada de la nostra candidatura a l’Ajuntament aportarà dosis d’aire fresc, participació; de diàleg i contundència democràtica. Parlo d’una mena de revolta política que, sens dubte, ha de tenir com un dels elements puntals el teixit associatiu de la ciutat, interlocutor directe i baròmetre de la vida dels barris i dels diferents sectors socials gironins.La Girona del segle XXI pot deixar enrere més de tres dècades de governs grisos i pot encetar un nou model de ciutat fresc i més democràtic, per construir una ciutat de la qual les persones, les entitats i els col·lectius siguem, per primera vegada, els autèntics protagonistes. Només depèn de nosaltres mateixos; de nosaltres mateixes.

Jordi Navarro i Morera[candidat de la CUP a l’Ajuntamentde Girona]

A Girona cal una sotragada democràtica

No és crisi, sinó cop d’estat

comarcal

nacional

Mostafà Shaimi,veí de Salt

Davant de la immigració actual de persones de països empobrits cap a països rics econòmicament; aquests últims s’han espavilat a engegar, per una banda, una maquinària jurídica i legal que situa la gent immigrada en inferioritat de drets, i per l’altra, unes polítiques de control sobre aquesta població basades en una perspectiva purament d’utilitat, com mà d’obra que és necessària per mantenir un ordre econòmic i polític.En base a aquests dos elements s’ha anat construint una imatge dels immigrats com persones diferents, que arriben en masses, que són una amenaça per la cultura pròpia, que no es volen integrar, que no volen aprendre l’idioma, tancats, que tenen maneres de fer diferents, que amb les seves pràctiques vulneren els drets bàsics, delinqüents i, en alguns casos, terroristes. En la gestió local i municipal, sovint els ajuntaments atribueixen tots els mals a la immigració, i justifiquen la seva incapacitat de gestió en el fet que hi ha hagut un gran creixement de la població degut a l’arribada massiva de nouvinguts. Però quan es fa la foto d’un municipi i s’observa que no hi ha espais per a joves, ni centres cívics, ni casals de barri, ni espais per a la mainada per jugar, ni polítiques de formació en diferents nivells,

ni polítiques d’habitatge; és evident que aquest poble ha de tenir problemes. Però, si us plau!, no en diguem problemes de convivència! Són problemes de gestió política dels que manen, d’incapacitat de planificació. La responsabilitat és dels polítics que amb aquesta postura enganyen la població anomenada autòctona, i fan que es visualitzi l’immigrat com a culpable de la situació. Així, no és d’estranyar que hi hagi gent enganyada que demana que una part dels immigrats ha de tornar al seu país “perquè aquí no hi cabem tots”!

La població, els veïns, tenim una altra responsabilitat: exercir el control sobre els politics i gestors, i no caure en els paranys de desviar l’atenció amb arguments que no tenen res a veure amb la problemàtica real.

Sovint els ajuntaments atribueixen tots els mals a la immigració, i justifiquen la seva incapacitat de gestió en el fet que hi ha hagut un gran creixement de la població degut a l’arribada massiva de nouvinguts

Responsabilitat de qui?

Perspectives de l’independentisme, l’any 2010 i més enllà

Si fa només un any i mig, posem pel cas el gener del 2009, ens haguessin posat en una cambra del temps per traslladar-nos a aquest estiu del 2010, els catalans no ens podríem creure el poc temps transcorregut entre un i altre instant. Llavors, encara, no havien sortit a la llum els escàndols polítics de corrupció com el del Palau de la Música o el Pretòria, la crisi encara no s’havia accentuat fins on som ara, el país no s’havia mobilitzat en els referèndums locals per la independència, la sentència del Tribunal Constitucional espanyol sobre l’estatut del Principat encara no havia permès visualitzar una nova majoria social sobiranista... Tot plegat i de forma accelerada ens situa en un escenari nou, en què la CUP i l’esquerra independentista hi tenen molt a dir.

Durant més de quaranta anys d’existència de l’opció independentista, i sense disposar de cap bola màgica, nosaltres hem dit que la crisi i la corrupció són consubstancials al capitalisme dels estats francès i espanyol. Som nosaltres qui hem proposat que el país ha d’avançar cap a un nou marc de distribució de la riquesa i d’ordenació de l’esfera pública. També som nosaltres els qui vam avisar -quan ser independentista era una opció molt minoritària- que només la independència garantia la preservació d’aquells trets culturals que ens distingeixen. I que només la independència garanteix, de fet, un veïnatge respectuós amb Espanya i amb França.

Avui som en un escenari un xic més agradable; en què més i més sectors, cada dia, se sumen al projecte. Els ‘accidents’ que hem citat al principi han estat revulsius i acceleradors, però la constitució d’una nova majoria independentista ha estat i continua essent un procés polític gradual, en què el mateix independentisme i el seu full de ruta han anat madurant. Ara, amb una veu al carrer suficient per constituir-se en majoria, cal que passem de les paraules als fets i que continuem madurant. Avui, l’independentisme cal que comenci a ser exercit per totes les forces polítiques que el prediquen. La CUP ja ha demostrat aquest compromís. Per això emplacem a les opcions presents als Parlaments autònomics dels Països Catalans perquè assumeixin que s’ha d’anar cap a un procés constituent, que haurà de trencar amb la legalitat espanyola per albirar un estat propi.

Emplacem a les opcions presents als Parlaments autònomics dels Països Catalans perquè assumeixin que s’ha d’anar cap a un procés constituent, que haurà de trencar amb la legalitat espanyola per albirar un estat propi.

L’elaboració del Pla Estratègic de Cultura és un dels bucs insignia de l’Ajuntament de Girona. La Comissió de Cultura de la CUP ha seguit d’aprop aquest procés i recull, en aquest article, les seves primeres reflexions. Fa uns mesos, els responsables de la regidoria de cultura de l’Ajuntament van encomanar a l’empresa barcelonina ICC Consultors Culturals que dissenyés un procediment per redactar el Pla Estratègic de Cultura. Teòricament, aquesta eina tindria com a objectiu constatar la situació actual de la cultura a la ciutat, en tots els seus vessants, i proposar una planificació per a gestionar aquesta àrea durant els propers anys. En l’elaboració del Pla també s’ha comptat amb la gestió dels membres del Consell de les Arts i la Cultura de Girona (CACGi), un òrgan consultiu de l’Ajuntament que està integrat per dotze personalitats del món cultural gironí.Les fases d’elaboració del Pla Estratègic de Cultura han consistit en trobades públiques, obertes a la ciutadania, en què s’han pogut constatar els dèficits de la ciutat en aquest àmbit. La fase de “diagnòstic”, primer estadi del procés, tingué lloc durant la primavera del 2010 i fou un vertader debat ciutadà, on persones i entitats involucrades en el món cultural van refexionar sobre la gestió pública que es fa de cadascuna de les disciplines culturals. Fruit d’aquella fase es redactaren diversos diagnòstics i relatories, que són veritables estats de la qüestió: un compendi de les mancances que tenim a la ciutat. La segona fase fou la de les “línies estratègiques”, en què es debaté sobre aspectes més globals de la gestió cultural, com per exemple el desenvolupament econòmic lligat a la cultura i també les potencialitats de la cultura com a factor de cohesió social. Les relatories que s’extreuen d’aquesta fase són menys concretes i passen per alt algunes de les reivindicacions sectorials del món de la cultura.

+ 8 punts: A les associacions de veïns que, malgrat el silenci de tots els partits amb representació, continuen lluitant perquè es permetin les intervencions ciutadanes als Plens municipals.

+ 6 punts: A la capacitat organitzativa que ha demostrat el poble català durant l’últim any, començant el setembre del 2009 amb el referèndum d’Arenys de Munt i acabant amb la manifestació massiva del 10 de juliol. I aquest any, més!

+ 4 punts: Als veïns de Fontajau, que han proposat un procés participatiu per definir com s’ha d’urbanitzar la plaça que quedarà davant el futur Arxiu Històric de Girona.

+ 2 punts: A l’Aplec Republicanista Català, fundat recentment a Girona, que té com a objectiu el foment dels valors republicans en la nostra ciutat i arreu del país.

- 8 punts: A la majoria de regidors del PSC de Girona, que durant els darrers mesos han ignorat reiteradament les peticions de la CUP de reunir-s’hi per repassar l’actualitat municipal.

- 6 punts: A la Fundació Príncep de Girona, que en motiu de la celebració del ‘Fòrum Impulsa’ va tornar a convidar la família reial espanyola a visitar la nostra ciutat.

- 4 punts: A l’equip de govern de l’Ajuntament de Girona i la Generalitat de Catalunya, per la gestió mal planificada i opaca en el cas de la futura planta de tractament de residus de Campdorà.

- 2 punts: Als grups municipals de CiU, Esquerra i ICV-EUiA, que es van negar a dur al Ple municipal la moció de la CUP perquè Girona es declarés “moralment alliberada de l’àmbit de la Constitució espanyola”.

Quan escrivim aquest article, a finals de juliol, el Pla Estratègic encara no s’ha presentat públicament. Segons la mateixa planificació de l’Ajuntament, aquesta presentació s’hauria d’haver produit a principis de mes, amb l’aval de tots els membres del CACGi. Desconeixem a què es deu aquest retard. Un cop es presenti, el govern de la ciutat disposarà d’un curs polític, el 2010-2011, per implementar el Pla Estratègic i avaluar-ne els resultats. Paral·lelament a les fases de redacció del Pla, es va anunciar un fòrum virtual, a Internet, en què la ciutadania podia col·laborar aportant-hi propostes (http://grou.ps/placultura). L’Ajuntament, però, no s’ha esforçat gens en promocionar aquest fòrum, fet pel qual ha restat inoperatiu (només s’hi llegeixen tres intervencions). La fase del diagnòsticTal i com hem dit, les relatories de la fase de diagnòstic segurament són dels documents més interessants i que podran ser més aprofitats -tant per l’Ajuntament com pels agents polítics de la ciutat-. En termes generals, aquests documents reflecteixen la detecció d’una manca de coordinació de Girona amb els altres municipis de l’àrea metropolitana, a més d’una dificultat evident d’interlocució dels agents culturals de la ciutat amb l’Ajuntament, ja que la política cultural està compartida entre massa àrees. A nivell més concret, les mancances que s’hi indiquen sovint tenen a veure amb la creació d’espais intermedis, que apropin la cultura a la ciutadania. Sense abandonar els grans formats, els agents culturals de la ciutat demanen més implicació de l’Ajuntament en la formació, la pedagogia i la difusió de nous valors. En aquest sentit, continua essent evident la manca d’un espai per a la música de mitjà

format, a més d’una ubicació de referència per a la música popular i tradicional. La mancança més repetida pel sector de la música és la indisposició d’espais on fer concerts en viu. També s’hi recorden dèficits estructurals en les instal·lacions dedicades a la formació (Escola Municipal de Música, Escola de Música Moderna i El Galliner).Àrees com les de les arts visuals i les arts escèniques constaten un decalatge important entre el suport rebut per projectes com Temporada Alta i el Bòlit i d’altres de menor format que es desenvolupen o es poden desenvolupar a la ciutat. El Pla Estratègic de Cultura, en perspectivaA la Comissió de Cultura de la CUP pensem que aquest ha estat un procés interessant, bé que amb algunes mancances. Ja ha estat apuntat que el diagnòstic serà una eina de primer ordre per analitzar la ciutat. Avui, i gràcies a una de les fases del procés, tenim un mapa de la cultura gironina. Les queixes que hi apareixen, però, no són noves, és clar; la majoria d’aquestes mancances s’havien fet públiques per separat en d’altres moments. I sovint havien quedat incontestades per part de l’Ajuntament. D’altra banda, pensem que aquest segurament no era el millor moment per a redactar un Pla Estratègic de Cultura. Eines com el Pla tenen més sentit a l’inici de la legislatura, amb temps per comprovar si el govern és capaç d’escoltar la veu ciutadana i legislar i actuar en funció de les seves exigències. Sospitem, doncs, que aquest ha estat un procés de cara a la galeria, orientat a demostrar que el govern municipal té un tarannà obert. Tot, a pocs mesos de les eleccions municipals, que se celebraran el maig del 2011. Esperem, ara, que la feina que han dut a terme les persones i les entitats que han participat en el procés de redacció del Pla no quedi en paper mullat.

Pla Estratègic de Cultura. Què en pensem?

Carnet per puntsDes d'aquesta secció sancionem o premiem a totes aquelles persones, entitats, empreses, grups polítics, col·lectius, etc. que, segons el nostre parer, s'ho mereixen: