8/3/2019 Catalunya sota sospita

1/2

54DISSABTE, 4 DE FEBRER DEL 2012 | Regi7

CULTURES

Colnia de Can Bartet. Al Ber-gued. Esteve Ruscalleda, inspec-tor del jutjat de Berga, investiga lamort duna dona, la majordomadel mossn. s el punt darrenca-da del debut de lescriptora MartaBans (Barcelona, ),una de les autores convida-des a la BCNegra que, nsdissabte que ve, reunir a lacapital catalana una sei-

xantena dautors que es de-diquen a aquest gnere.Tamb catalans. I s que lanmina de crims escritsen la llengua de Fabrapassa per un dol mo-

ment. Ni subproducte nisubgnere. Negra (be-neda per la intellectua-litat) o policaca (per lesmasses: qui s el culpa-ble?). Sebasti Benas-sar, Teresa Solana, Pau

Vidal, Agust Veh, SalvadorBalcells, Jaume Benavente,Marc Pastor, Jordi de Manuel, Juli

Alandes, Albert Villar... Podemparlar duna novella negra cata-lana o a la catalana? Duns refe-rents? Duns temes propis?

Lexpert. Biblioteca La Bbila delHospitalet. Un bergued, Jordi Ca-nal i Artigas () va decidir, enple declivi del gnere, a mitjansdels anys , proposar a la Dipu-

taci de Barcelona un centre de-dicat exclusivament al gnere ne-gre i policac, el primer del pas. Ho

va aconseguir, el . Es va in-ventar, tamb, el primer club denovella negra de lestat. I s, al cos-tat dlex Martn, coautor dun es-tudi imprescindible sobre ledi-ci de novella negra a Catalunya,La cua de palla: retrat en groc i ne-

gre (Alrevs).El llibre,una anlisicrtica, rigorosa i gens complaentdels camins de ledici, recull la-posta i la decadncia dEdicionsen la mtica collecci La cua depalla (el que no va poder fer elfranquisme ho va poder el mercat,diu Canal). Lassaig no oblida la se-gona gran collecci, La Negra de

La Magrana. Depura responsabi-litats i reparteix aplaudiments. Tott un principi i un nal.

Linici. El principi de la no-vella negra t un nom Manuelde Pedrolo. Amb un antece-dent, Rafael Tasis. Pedrolo sel gran introductor dels gne-res a Catalunya, novella negra,

cincia-cci... creiaen la literatura po-pular i volia difon-dre-la, explica Ca-nal. Director de LaCua de Palla(-), elseu gran deixeble

va ser Jaume Fus-

ter -lintroductordel terme perdiguer com a si-nnim de detectiu-i el collectiu li-terari Ofelia Dracs (Joan Rend,Joaquim Carb, Maria AntniaOliver, Pep Albanell...). La tercerabaula de la cadena s AndreuMartn que deixa de ser un dei-

xeble lineal i beu, sobretot, de Vz-quez Montalbn i Jaume Fuster.Martn normalitza el gnere. Po-dem considerar els escriptors delsegle XXI deixebles de Martn?No, ni crec que ells tinguin capsentiment de generaci.

El boom actual. Canal el situaentre el i el. La culpa quela literatura negra no estigui mor-ta desprs de la letargia dels anys

s dels nrdics? En bona part, s.Lefecte Millennium de Stieg Lars-son ha ajudat a qu moltes edito-

rials es decidissin a publicar no-vella negra: van veure que hi ha-via lectors. El gnere negre, asse-gura el bergued, s la novella re-alista del nostre temps.

Els investigadors. La primeranovella negra que vaig llegir pro-tagonitzada per un Mosso dEs-quadra no se la creia ning. Es for-ava una realitat que no existiaper la realitat va anar canviant.I molt. Un elevat tant per cent dela novella negra catalana actual ta un mosso com a protagonista. Ia ning, ara ja, no li estranya. Els te-

mes? Els que preocupen a la so-cietat: corrupci, immigraci... Lanormalitzaci total arribar, segons

Canal, quanel protagonistasigui un policia cor-rupte, com passa a totesles policies del mn.

El suport editorial. Lescolleccions (amb cobertes iden-ticables, numeraci dels ttols i un

director editorial que faci de nexeentre editorial i lector) sn, per aCanal, bsiques. En denitiva, lafeina que Pedrolo va fer a La cua depalla o Fuster a La Negra de la Ma-grana (on es van publicar un bonnombre dautors catalans entre el i el). I la que lex Martn hainiciat a Crims.cat, una colleccide leditorial Alrevs i tamb unapgina web dedicada a la novellanegra en catal. Saben quin autorha publicat en el que han estat,nsara, les dues grans colleccions aCatalunya? Andreu Martn, quetamb ha obert el foc a Crims.cat,nascuda amb vocaci de ser latercera gran collecci de la hist-ria del gnere al pas. Un Andreu

Martn, diu Canal, que sempre haobviat les modes i ha fet, durantanys, la travessa del desert.

Podem parlar duna novellanegra catalana? Encara no: jocrec que falten unsoanys perpoder parlar duna novellanegra catalana. La majoriadautors sn del segle

XXI, sha de veure cap aon es dirigeixen, qui con-tinua i qui plega. Entre elsautors actuals, Canal des-taca Agust Veh, sotsins-pector de la GurdiaUrbana de Figueres,pel seu llenguatgeempordans i unhumor sorneguer:

quan la novella negrasurt a comarques sen-riqueix el gnere.

SUSANA PAZ | MANRESA

Als 17 anys va marxar de la

capital berguedana per es-

tudiar Biologia a Barcelona. Per

va decidir ser bibliotecari. Mant

vincles personals amb Berga i una

cita ineludible: la Patum. Jordi Ca-

nal s director de la Biblioteca la

Bbila de lHospitalet des del

1999, la primera biblioteca pbli-

ca del pas dedicada a aquesta

especialitat; s el creador del fan-

zine LH Confidencial i del primer

club de lectura de novella negra a

lestat espanyol. Des del 2007 co-

ordina el Premi Internacional denovella negra LH Confidencial.

JORDI CANALBERGA, 1955

El bergued JordiCanal (a la imatge) i

lex Martnpresentaran De laCua de Palla a

Crims.cat, dimarts(12 h), a la facultatde ComunicaciBlanquerna

La novella negra senriqueix amb una nmina dautors delpas que creix i es diversifica Reps dun gnere molt viuFLORACAMPILLO

8/3/2019 Catalunya sota sospita

2/2

55Regi7 | DISSABTE, 4 DE FEBRER DEL 2012

CULTURES

Mrkaris: la crisi grega i el premi CarvalhoFill de pare armeni i de mare grega, Petros

Mrkaris va nixer el 1937 a Istanbul. La

primria la va fer en una escola grega per la

seva formaci s alemanya. Traductor de Brecht

(un gran admirador de les novelles policaques).

Goethe, Bernhard, Schnitzler... Mrkaris va es-

tudiar economia per insistncia paterna per, fi-nalment, es va decantar per les lletres en la

seva llengua materna, el grec. Admirador de Si-

menon i estret collaborador del recentment

desaparegut director de cinema Theo Angelo-poulos, lescriptor rebr dijous el VII Premi Pepe

Carvalho, grcies al comissari atenenc Kostas

Kharitos, al qual es fa difcil arribar a final de

mes en plena crisi grega. El jurat ha considerat

Mrkaris un dels representants ms clars de la

novella negra mediterrnia. Tant Mrkaris com

Vzquez Montalbn fan que els seus personat-

ges siguin testimonis crtics de levoluci dAte-

nes i Barcelona, dues ciutats que es convertei-xen en coprotagonistes de les seves novelles.

No sestalvia la corrupci, la manipulaci del po-

der o les diferncies entre justcia i llei. El seu

darrer ttol s Amb laigua fins al coll(Tusquets).Dissabte dia 11 signar a la llibreria Negra y Cri-

minal (12.30 h).

INGER

WOLF

. Dinamarca.Hielo y cenizas(Alba Editorial). Suspens psicolgic inovella policaca amb lintrovertitdetectiu Daniel Trokic, dorigencroata, i la jove Lisa Kornelius.

A MS A MS

AUTORS

NRDICS

GUNNAR STAALESEN. 1947.Noruega. Los crculos de lamuerte (Alba Editorial). Pare deldetectiu Varg Veum, antictreballador de loficina de proteccia la infncia.

ANDERS ROSLUND I BRGEHELLSTRM. i . Sucia.Els hereus de Wallander i Beck.Tres segundos (RBA) guanyadoradel CWA International Dagger.

JUSSI ADLER-OLSEN: .

Dinamarca. El mensaje que llegen una botella (Maeva). Eltercer cas per a Carl Mrck,

comissari del DepartamentQ, de casos no resolts.

ANNE

PERRY

. Londres.Una prdidarazonable (Ediciones B). La reinade la novella de detectius (icondemnada en la vida real per uncrim adolescent). Creadora de lessagues de Thomas Pitt i WilliamMonk al Londres victori.A MS A MS

AUTORS

ANGLESOS

DAVID PEACE. 1967. Ossett. (Alba Editorial). Darrervolum de la teatralogia Red RidingQuartet, basada en els crims delesbudellador de Yorkshire. Un delsautors ms fascinants del gnerenegre ms social. Lany passat ja vavisitar la BCNegra.

JAKE ARNOTT. 1961.Buckinghamshire. Crmenes depelcula. (Mondadori). Renovador

del gnere criminal i pulp, Arnottclou amb aquest llibre una trilogiaamb un especial sentit de lhumordedicada al mn dels gngsters idels baixos fons de Londres.

MAURIZIO

DE

GIOVANNI

. Npols.Lhivern del comissari Ricciardi(La Campana), ambientat al Npolsfeixista dels anys s el primerttol duna srie de quatre volums(La primavera, ja publicada per LaCampana; Lestiu i La tardor). Elcomissari Ricciardi t un do quealhora s una maledicci personal:els morts li traslladen les sevesltimes paraules. Fa duet amb elfidel sergent Maioni. Una autnticadescoberta. Diferent. ntima.

A MS A MS

AUTORS

ITALIANS

MARCO MALVALDI. 1974. Pisa.La brisca de cinco (Destino). ,Malvaldi (que treballadinvestigador qumic) ha creat aItlia una xarxa de lectors addictes

als jubilats de la Toscana. El grupde la tercera edat del Bar Lume,amb el cambrer Massimo,investigaran lassassinat duna joveapareguda en un contenidor.

KARIN

SLAUGHTER

. Georgia. Elnmero de latraicin (Roca Editoral).Considerada la successora dePatricia Cornwell. La seva producciliterria es divideix en dues sries,la protagonitzada per lagentespecial Will Trent; i la ms popular,amb la forense Sara Linton, el capde policia Jeffrey Tolliver i ladetectiu Lena Adams (tres ttolspublicats a RBA, el darrer,Perseguidas). A El numero de latraicinuneix els personatges deles dues sries. Ha venut milionsde llibres.

A MS A MS

AUTORS

AMERICANS

JEFFERY DEAVER. 1950. GlenEllyn. El pare del Lincoln Rhyme,detectiu tetraplgic que havia

estat cap forense de la policia deNova York. Publicat per Umbriel iautor dEl coleccionista de huesos.Deaver signa, tamb, Carta blanca,(Umbriel) el retorn de James Bond.

Una exhibici de la unitat ca-nina dels Mossos dEsquadra

(que, potser, podria importar-se,

com en les darreres edicions, al Fe-

cinema), es podr veure dilluns

(16 h) amb Jordi Mar Garcia, sots-

inspector del cos, i tres guies pertal de respondre una pregunta:

per qu no hi ha gats policia?. El

mateix dia (18 h), a travs duna

taula rodona sobre mfies russes,

es retr homenatge a David Mart-nez Madero, el primer director de

lOficina Antifrau de Catalunya,

mort de manera sobtada ara fa un

any i participant de la BCNegra en

edicions anteriors. Carlos Otamen-

di, inspector dels Mossos, modera-

r, dijous que ve (16 h), una taula

rodona sobre la importncia de la

neurocincia, en la qual participa-

ran Narcs Cardoner, psiquiatre, iVicente Garrido, novellista i crimi-

nleg. La BCNegra acabar dissab-

te que ve amb una trobada entre

lectors i autors assaborint musclosa la llibreria Negra i Criminal (13h).

La collaboraciamb els Mossos

La BCNegra, comissaria-da per Paco Camarasa,

propietari de la llibreriaNegra i criminal, s el

gran esdevenimentanual de la litera-tura de gnere alpas. El certamen,iniciat ara fa set

anys, aconsegueixreunir en poc ms

duna setmana algu-nes de les plomes ms re-

presentatives o novedoses del g-nere per premiar, a travs de Vz-quez Montalbn i Pepe Carvalho,un exponent del negre. Enguany,el grec Petros Mrkaris.

Qu es cou en catal i en caste-ll? Els primers estaran represen-tats per Marta Bans, Jordi de Ma-nuel, Carme Riera, Vicent Us,Pau Vidal , Albert Villar, arxiver deLa Seu dUrgell; i Sebasti Benna-sar i Andreu Martn; els segonsamb Diego Aimexeiras, Juan Bas,Gabriela Caas, Marcelo Lujn, Ja-

vier Mrquez i Carlos Salem. Tam-b Lorenzo Silva, que parlar ambMrkaris. Sense oblidar (txes in-feriors) la sang nrdica, italiana,anglesa i els assassins en srieamericans. De les idlliques Ca-nries tamb hi haur dosi, ambJos Luis

Correa i Alexis Ravelo; sanalitza-ran els crims de la classe alta, amblargentina Claudia Pieiro, Tere-sa Solana i Maruja Torres; Barce-lona com a escenari, amb LauraFernndez, David C. Hall, ToniHill, Julin Snchez, Carlos Zanni Cristina Fallars; les desapari-cions, amb el francs Patrick Bardi Maite Carranza; la relaci entrejutges i convictes, amb Reyes Cal-dern. I lAmrica Llatina a travsdel cine i la novella.horaris i diesa www. bcn.cat/bcnegra.

S.PAZ | MANRESA

Crims amb denominaci dorigenLa BCNegra reuneix escriptors europeus i americans en una cita on no fallen els nrdics

JORDI CIRERA