7/31/2019 Catalunya- Papers n 108 Juliol - Agost 2009

1/31

Catalunyawww.cgtcatalunya.cat rgan dexpressi de la CGT de Catalunya Juliol-agost 2009 nmero 108 0,50 euros www.revistacatalunya.cat

He sortit de casa

i mhe perdut Disseny:PatrciaC

arles,

Hesortitdecasaimheperdut(fragment).

7/31/2019 Catalunya- Papers n 108 Juliol - Agost 2009

2/31

En les ltimes setmanes ha-vien cobrat protagonismeles insistents declaracionsde destacats banquers, pressio-nant a Rodrguez Zapatero sobreles receptes a aplicar per a, se-gons ells, combatre la crisi. Entreuns altres, tant Miguel ngel Fer-nndez Ordez, governador delBanc d'Espanya, com Jean-Clau-de Trichet, president del Banc Cen-tral Europeu, s'han emprat a fons

per a marcar la full de ruta del Go-vern espanyol en dos sentits: Un,la creaci urgent dun altre fonsmultimilionari de rescat per a labanca, que ja han aconseguit. Idos, la proposta d'una altra refor-ma laboral, entesa aquesta com laflexibilitzaci, precaritzaci i indivi-dualitzaci de les condicions detreball, i labaratiment de l'acomia-dament.Independentment del nul aval de-mocrtic d'aquests gurs de les fi-nances (qui els ha elegit?), un sesorprn de la cara dura amb que lidicten l'agenda al govern i, sobre-tot i principalment, com aquesta in-gerncia t xit i determina, en toto en part, l'acci del subms execu-tiu de Zapatero. Aquesta pressi jaha donat els seus fruits i suposa,d'entrada, la creaci de lanomenatFons de Reestructuraci Ordena-da Bancria (FROB), dotat inicial-

ment amb 9.000 milions d'euros (javan dedicar altres 9000 al rescatde Caja Castilla-La Mancha), am-pliables a 99.000, dels quals espodr disposar aquest mateix anyde fins a 36.000. Cal recordar que,anteriorment i segons diversesfonts, havien estat ja posats a dis-posici, per a ajudar a la banca,fins a un total de 150.000 milions,entre ajudes directes, indirectes oavals. I mentre se saquegen d'a-

questa manera les arques pbli-ques, alhora es van madurant lescondicions per a un altre tipus ro-batori als treballadors: una altrareforma laboral, a costa de l'ocu-paci, de la negociaci collectiva idels drets laborals.Laclaridor del cas s la lgica i evi-dent connexi i interrelaci entreuna mesura i l'altra. L'efecte RobinHood al revs funciona pels vasoscomunicants que connecten l'opu-lncia amb la precarietat, els privi-legiats amb els exclosos, els lla-dres amb les seves vctimes. Elsconductes del sistema expandei-xen la metstasi del cncer finan-cer, que produeix efectes devasta-dors en milions de treballadors,homes i dones que perden la sevaocupaci, que s'empobreixen, quees precaritzen, que es desesperen.L'exclusi social cada vegada s'es-tn ms als segments vulnerables:

joves sense futur, vells sense re-cursos, immigrants sense drets.s un insult a la ra que, en una si-tuaci que es deteriora cada dia,enmig d'un empobriment generalit-zat dels treballadors i de la ciutada-nia, que la prioritat governamentalsigui salvar banquers. A aquests,que sn responsables de la crisi,per la seva avarcia especulativa,per l'asfxia creditcia, pels seuspresumptes delictes, en comptesde dur-los davant dels jutges, se'lsfan suculents (i intils) regals demilers de milions d'euros. Alhora,s'avorta qualsevol tmid intent dereforma fiscal tendent a gravar lesrendes altes, i tota la poltica eco-nmica gira sobre l'eix de la co-rrupci i el desequilibri a favor delsde sempre.Seria convenient que prengussim

conscincia que, o b ens plante-jam acabar amb el cncer, o ellacabar amb nosaltres. No sembladolenta idea que sumssim cadavegada ms veus contra tanta des-vergonya. Haurem de calcularcada dia les necessitats socials ur-gents que es podrien satisfer, ambles astronmiques quantitats de di-ners pblics posades a disposicid'aquests delinqents socials. Sisom capaos d'arribar a saber lasuma total dels plans de rescat debanquers, potser pugam arribar aprendre conscincia de la grand-ria del robatori, de la dimensi delcncer.NOTAArticle de Pep Jurez, SecretaridAcci Sindical CGT Balears, queel Collectiu Catalunya assumeixcom a editorial.

EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Catalunya.Juliol-agost de 20092

SECRETARIAT PERMANENT DELCOMIT CONFEDERAL DE LA CGTDE CATALUNYA

Via Laietana, 18, 908003 Barcelona - spccc@cgt.esTel. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10

FEDERACIONS SECTORIALS

Federaci Metallrgica de Catalunya(FEMEC)

Federaci de Banca, Borsa, Estalvi iEntitats de Crdit de Catalunya

Federaci Catalana dIndstriesQumiques (FECIQ)

Federaci de Sanitat de Catalunya Federaci dEnsenyament de Catalunya

(FEC) Federaci dAdministraci Pblica de

Catalunya (FAPC)

Via Laietana, 18, 9 - 08003 BarcelonaTel. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10

FEDERACIONS COMARCALS

AnoiaRambla Sant Isidre, 15, 1r08700 Igualada. Tel. i fax 93 804 29 85cgtanoia@yahoo.es

Baix Camp/PrioratRaval de Sta. Anna, 13, 2n, 43201 Reusbaixc-p@cgtcatalunya.catTel. 977 34 08 83. Fax 977 12 80 41

Baix LlobregatCra. Esplugues, 4608940 Cornell - cgtbaixll@cgtcatalunya.catTel. 93 377 91 63. Fax 93 377 75 51

Comer, 5. 08840 Viladecanscgt.viladecans@yahoo.esTel./fax 93 659 08 14

Baix PenedsNord, 11-13, 3r, 43700 El VendrellTel. i fax 977 66 09 32cgt.baix.penedes@gmail.com

Barcelons NordAlfons XII, 109. 08912 Badalonacgt_bn@yahoo.es, tel. i fax 93 383 18 03

Garraf-PenedsLepant, 23, baixos. 08800 Vilanova i la Geltr -cgtvng@cgtcatalunya.catTel. i fax 93 893 42 61

MaresmePlaa Cuba, 18, 2n08302 Matar - maresme.cgt@gmail.comTel. i fax 93 790 90 34

Valls OrientalFrancesc Maci, 5108100 Mollet - cgt_mollet@hotmail.comTel. 93 593 15 45. Fax 93 579 31 73

FEDERACIONS INTERCOMARCALS

GironaAv. Sant Narcs, 28, entl. 2a17005 Girona - cgt_gir@cgtcatalunya.catTel. 972 23 10 34. Fax 972 23 12 19

PonentAv. Catalunya, 2, 825002 Lleida - lleida@cgtcatalunya.catTel. 973 27 53 57. Fax 973 27 16 30

Camp de TarragonaRambla Nova, 97, 2n 1a - 43001 Tarragonacgttarragona@cgtcatalunya.cat

Tel. 977 24 25 80 i fax 977 24 15 28

FEDERACIONS LOCALS

BarcelonaVia Laietana, 18, 908003 Barcelona - flbcn@cgtbarcelona.orgTel. 93 310 33 62. Fax 93 310 70 80

ManresaCircumvallaci, 77, 2n08240 Manresa - manre@cgtcatalunya.catTel. 93 874 72 60. Fax 93 874 75 59

RubColom, 3-508191 Rub - flcgt_rubi@hotmail.comTel. i fax 93 588 17 96

SabadellUni, 5908201 Sabadell - cgtsabadell@hotmail.comTel. i fax 93 745 01 97

TerrassaRamon Llull, 130-13608224 Terrassa - cgtterrassafl@gmail.comTel. 93 788 79 47. Fax 93 789 45 04

Castellar del VallsPedrissos, 9 bis - 08211 Castellar del Vallscgt.castellar-v@terra.es, tel./fax 93 714 21 21

SallentClos, 5, 08650 Sallentsallent@cgtcatalunya.catTel. 93 837 07 24. Fax 93 820 63 61

> ON ENS TROBEM?...

EditorialLa metstasi financera

Catalunya, publicaci de la CGT de Catalunya. 8a poca. DLB 36.887-92. Edici:Collectiu Catalunya: Ramon Aub, Joan Rosich, Pau Juvill, Joan Anton T., Jose Cabrejas, MireiaBordonada, Ddac Salau, Josep Gargant, Josep Estivill, Xavi Roijals, Jordi Mart i scar Purqueras.Collaboren en aquest nmero: Patrcia Carles, Pau Llonch, Blai Dalmau, Eugeni Rodrguez,Pepe Berlanga, Vicent Martnez, Toni lvarez, Pau Gomis, Pep Cara, Ferran Aisa, Miquel-DdacPiero, Faume Fortuo, Carlus Jov, Collectiu Tortuga, Ecologistes en Acci, Ferrocarril Clandestino,TLN-100% Renovables, Kasal Okupat del Prat, Pep Jurez, CSO lEskerda, Alerta Solidria,Coordinadora Antirrepresiva del Garraf, Roger Cremades, Som lo que Sembrem, Richard Stallman,Jaume Gimeno, Sico Fons, Gianni Sarno i les federacions i seccions sindicals de CGT. Tirada: 10.000exemplars. Informtica:Germn Mozzer. Redacci i subscripcions: Raval Sta. Anna, 13, 2n.

43201 Reus. Tel. (dimecres tarda) 977 340 883. Collaboracions a: catalunyacgt@cgtcatalunya.catNo compartim necessriament les opinions signades de collaboradores i collaboradors.

Tots els continguts daquesta revista estan sota una llicncia "Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 Espanya"Sou lliure de: copiar, distribuir i comunicar pblicament lobra amb les condicions segents:- Reconeixement. Heu de reconixer els crdits de lobra de la manera especificada per lautor o el llicenciador.- No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials.- Sense obres derivades. No podeu alterar, transformar o generar una obra derivada daquesta obra.

Quan reutilitzeu o distribuu lobra, heu de deixar ben clar els termes de la llicncia de lobra. Alguna daquestes condicions pot no aplicar-se si ob-teniu el perms del titular dels drets dautor. Els drets derivats dusos legtims o altres limitacions reconegudes per llei no queden afectats per lanterior.

Ms informaci a http://cat.creativecommons.org/

Aquest nmero del Catalunyasha tancat el dilluns 29 de junyde 2009.

Gerard Batalla, de Som lo que Sembrem, davantla negativa a debatre la ILP sobre transgnics

La societat ha fet un encrrec al

parlament, i no l'ha acceptat; la

democrcia ha tocat fons"

Agurrelj

7/31/2019 Catalunya- Papers n 108 Juliol - Agost 2009

3/31

Catalunya.Juliol-agost de 2009

REPORTATGEEls situacionistes no creaven cultura, sinque sapropiaven della amb lobjectiude destruir lordre existent

LAVENTURASITUACIONISTA

3

En una societatsense classesno hi haurms pintors

Ms enll de lartText: Blai Dalmau (*)

Imatge: Patrcia Carles,La fora de l'habitud 6

La Internacional Situacionistava nixer al 1957 a partir dela fusi de tres grups pre-existents: el grup psico-geogrficde Londres, el Moviment per unaBauhaus Imaginista i la Internacio-nal Lletrista. Cada un dut a termeen els darrers anys experimenta-cions creatives i vitals encaminadescap a la superaci de lart conven-cional i la subversi cultural. Unade les principals tesis daquestsgrups era que la tasca genuna delart modern consisteix en despertarla creativitat que dorm en tots no-saltres: mitjanant la ruptura ambels convencionalismes i lart mori-bund dels museus cal promoure le-closi dun art popular, experimen-tal, fundat per homes i doneslliures, basat en la passi vital i laproliferaci dels desitjos.Aix doncs, els membres de la novaorganitzaci provenen majoritria-ment dels medis artstics, per re-butgen ser identificats com a artis-tes. Creuen que cal anar ms enllde la vella concepci de lart, ja ob-soleta, i recercar els mitjans adientsper provocar una revoluci vital,

cultural i poltica. Les primeres l-nees del document fundacional dela IS expliciten clarament el seu ob-

jectiu: Pensem que cal canviar elmn. Volem el canvi ms allibera-dor possible de la societat i de lavida en que ens trobem. Sabem queaquest canvi es possible mitjanantles accions apropiades.El tema que ens ocupa es precisa-ment ls de certs mitjans dacci iel descobriment de nous que espoden identificar fcilment en eldomini de la cultura i de les cos-tums aplicats a la perspectiva deuna interacci de tots els canvis re-volucionaris. (1)

La Construcci deSituacions

Sanomenen situacionistes perquel seu programa fonamental consis-teix en la construcci de situacions.

Si lessncia de lart convencionals la plasmaci de sentiments iidees en un obra, els situacionistesadvoquen per suprimir i superaraquesta forma de creativitat mitjan-ant les situacions, moments devida construts concreta i delibera-dament per a lorganitzaci collec-tiva dun ambient unitari i dun jocdesdeveniments (2). Les vellesdisciplines artstiques no quedenabsolutament negades, sin integra-des en la unitat superior que s la si-tuaci: En una societat sense clas-ses no hi haur ms pintors, sinsituacionistes que, entre altres acti-vitats, pintaran(3). Conseqent-ment, en un dels seus primers pam-flets, la secci francesa de la Ia ISes dirigeix als productors de lartmodern de la segent forma: Siesteu cansats dimitar runes, si ussembla que les repeticions frag-mentaries que sesperen de vosal-tres estan superades abans dexistir,poseu-vos en contacte amb nosal-tres per organitzar en un pla supe-rior les noves possibilitats de trans-formaci del medi ambient. (4)La situaci no s objecte de con-templaci o consum cultural: s unmoment viscut i creat conscient-ment pels seus actors. Aquesta s,pels situacionistes, la prctica que

pot fer de pont entre la societat mer-cantil-espectacular i la societatpost-revolucionaria. Alhora, s elmitj per realitzar el programa detot art modern: fer de la vida un art ide lart la vida. En la construcci desituacions, desapareix la fronteraentre creador i pblic: La cons-trucci de situacions comena des-prs de la destrucci moderna de lanoci despectacle. Es fcil veurefins a quin punt el principi mateixde lespectacle est lligat a laliena-ci del vell mn: la no intervenci.(5)

LArt Situacionista

No obstant, cal comentar el que aprimera vista sembla una contradic-ci inherent als situacionistes: afir-men que lart convencional est ob-solet, per tot hi aix, alguns dellspractiquen puntualment disciplines

artstiques tradicionals, com el ci-nema o la pintura. Aquesta s unacontradicci aparent o superficial:sorgeix al prescindir de la dialcticaque utilitzaven els situacionistesper comprendre la realitat i la sevaprpia acci. La Internacional Si-tuacionista declara viure en unapoca pre-situacionista, en que lartconvencional t que ser negat i su-perat i la revoluci social t que serconsumada per passar a una pocaplenament situacionista. No hi pothaver veritable construcci de si-tuacions fins que no es transforminles condicions collectives dexis-

tncia. Per tant, en aquest estadidimps, s perfectament possiblefer servir les velles arts, tot afirmantles seves insuficincies i utilitzant-les com a mitjans per anar msenll. Aix, per exemple, ja des delprimer numero de la revista, els si-tuacionistes constaten alguns usospossibles del que consideren lartms important de la societat moder-na, el cinema: Podem distingirdues utilitzacions posibles del cine:en primer lloc, el seu s com aforma de propaganda en el perodede transici presituacionista; des-prs, el seu s directe com a ele-ment constitutiu duna situaci rea-litzada. (6)Les obres artstiques de la Interna-cional Situacionista sn ms aviatescasses en comparaci amb les te-riques. No obstant, la fora ex-pressiva i el talent creatiu que tras-puen aquestes obres s fora

rellevant des del punt de vista de lahistoria de lart davantguarda. Unbon exemple dobra artstica situa-cionista s el llibre Mmories.Dos mesos desprs de la fundacide la Internacional Situacionista, el

jove Guy Debord escriu una carta alpintor dans Asger Jorn, amic icompany seu als inicis de laventu-ra situacionista, per demanar-li quecre unes estructures portantscomposades de lnees i taques decolors, per a un llibre que est ide-ant. Aquestes composicions hau-rien de ser el suport de les paraules,paraules que Debord no va escriure,

ja que el llibre que ideava estavacomposat ntegrament delementsprefabricats, de cites que estaventretes de les fonts ms diverses: au-tors com Shakespeare, Pascal, Bau-delaire; manuals escolars de geo-grafia i histria; articles cientfics;novelles policaques, etc. La co-berta de la primera edici estavafeta de paper de vidre. Lobjectiuera clar: es tractava de fer veure queall no era un llibre, o almenys noera un llibre com els altres: era unallibre-arma capa de destruir els lli-bres junt als quals fos collocat enuna prestatgeria. Els situacionistesno creaven prpiament cultura, sinque sapropiaven della amb lob-

jectiu de destruir lordre existent.Aquesta forma dapropiar-se de de-terminades expressions culturalpre-existents, i conferir-les a unsentit nou al integrar-les en unaconstrucci superior s el que es

va conixer amb el nom de dtour-nement, que podem traduir com atergiversaci, desviament o sostrac-ci. Gaireb totes les obres artsti-ques situacionistes utilitzen aquestatcnica, ja que pels situacionistes suna tendncia permanent de laavantguarda actual. Els situacionis-tes elaboren detournements decmics, canons i fins i tot de pell-cules senceres, com el cas de RenVienet, que realitza dtourne-ments de pellcules ertiques iblliques japoneses en que suplan-ta els dilegs originals per conver-ses de teoria i estratgia situacionis-

ta, produint un efecte xocant icmic.

NOTES(1) Debord, Guy; Informe sobre laconstruccin de situaciones y sobre lascondiciones de la organizacin y la ac-cin de la tendencia situacionista inter-nacional; Documento Fundacional,1957. Archivo Situacionista Hispano:www.sindominio.net/ash(2) Definiciones; Internacional Situa-cionista, Vol.1, p.14; Traficantes deSueos, 2004.(3) Debord, Guy; Informe..., doc. cit.(4) Internacional Situacionista, vol.1,p.30.(5) Debord, Guy; Informe..., doc. cit.(6) Por y contra el cine; InternacionalSituacionista vol.1 p.10.

(*) Els articles sobre el situacionismeshan extret de la revista Detourn,nm. 2 (2009).

7/31/2019 Catalunya- Papers n 108 Juliol - Agost 2009

4/31

Catalunya.Juliol-agost de 20094

REPORTATGE

Blai DalmauImatge: Patrcia Carles,La fora de l'habitud 3

(fragment)

Les influncies que es donencita en el rerefons de la Inter-nacional Situacionista sn di-verses: surrealisme, dadaisme, anar-quisme, Marx i Engels, GoergLukcs, revolucions com la Comunade Paris o la dHongria al 1956, elconsellisme, la revista Socialisme oBarbrie, etc. A travs dels textossituacionistes trobem un reps a al-gunes daquestes corrents i idees,una anlisi i balan dels seus xits ifracassos, dels seus encerts i lesseves misries. La IS t lobjectiu de

construir una teoria crtica realmentexplosiva en les condicions de vidade la seva poca, una teoria que faciconscients i explicites aquelles ideessubversives que ja es troben deforma subconscient en la ment detots. Per aconseguir-ho, s indispen-sable extreure conclusions a partirde retocar, actualitzar, criticar, supe-rar i combinar les formulacions an-teriors del projecte revolucionari i deles avantguardes artstiques.

Poesia moderna itransformaci social

Lesperit dels situacionistes, en ter-mes generals, es podria resumir comla feli trobada entre lesperit deRimbaud i el de Marx. Si Rimbaudaspirava a canviar la vida i Marxproclamava que era necessari trans-formar el mn, la IS comprn queles dos coses van indivisiblement lli-gades. No s possible una transfor-maci del mn sense un canvi en elcomportament, els valors i les pas-sions de les persones.Aqu rau la crtica de la IS a la figuradel militant tradicional: aquest pre-tn abolir les estructures capitalistessense qestionar ni modificar ls ila percepci de la vida quotidiana.

Radicalitzar el joc de la vida, inten-

sificar i ampliar els moments no-me-diocres, fer de lexistncia de cadas-c un combat apassionant contra laalienaci, lavorriment i la passivitatimperants en la societat moderna,heus aqu el programa dels situacio-nistes. La propagaci daquest canvivital comporta inevitablement untrastocament de la societat especta-cular-mercantil. Per alhora, aquestacanvi vital no pot ser consumatsense una transformaci radical delordre establert. Aix doncs, la revo-luci poltica i la cultural simpli-quen mtuament. La realitzaci dela poesia moderna i del socialismeautogestionari sn les dos cares de la

mateixa moneda, sn aspiracions in-dissolublement aliades. Aquesta sla pedra angular de tota la teoria i laprctica situacionista.Cal dir, tanmateix, que la trajectriade la Internacional Situacionistaevoluciona, en termes generals, desde lart cap a la poltica. Si b les dosfacetes romanen sempre unides, stamb cert que gradualment la Inter-nacional Situacionista anir abando-nat la faceta experimentadora i arts-tica per aprofundir en la teoria iestratgia revolucionaria. Aix, du-rant els ltims anys de la vida delgrup, del 1968 al 1972, la Interna-cional Situacionista se centra gaireb exclusivament en anlisis de lasocietat espectacular i les prctiquessubversives darreu del mn. Aques-ta evoluci anir tamb acompanya-da dalgunes expulsions: els mem-bres de la IS que romanen enposicions merament artstiquessense endinsar-se en les possibilitatsrevolucionaries de lpoca seranconsiderats, a mesura que passa eltemps, com la dreta de la Interna-cional Situacionista, i exclosos perobstaculitzar lavan de la tasca his-trica situacionista.

Crtica de la mistificacistalinista

El grup intellectual Socialisme oBarbarie i la revista homnima du-gueren a terme als anys 50 una criti-ca profunda del marxisme tradicio-nal i especialment, van despullar lams gran mistificaci i parodia delprojecte revolucionari contempora-ni: lestat totalitari de la URSS. Enun moment en que la ceguesa demolts encara veia en la URSS unmodel a seguir (Sarte, per exemple,afiliat al Partit Comunista Francs,dorientaci stalinista), la Interna-cional Situacionista agafa lentorxaencesa per Socialisme o Barbrieafirmant que la URSS no s unaaltre cosa que una variant de la so-cietat espectacular-mercantil. Per laInternacional Situacionista, mentreoccident viu en un capitalisme libe-ral o burgs, una societat de lespec-tacle difs, a la URSS hi trobem uncapitalisme estatal o burocrtic, unasocietat del espectacle concentrat.

En els dos sistemes es mant lex-

plotaci, lopressi i la manca decontrol dels proletaris sobre lesseves condicions dexistncia. De-bord explica perfectament les varia-cions entre una i altre forma de capi-talisme en el llibre la Societat delEspectacle, i com ambds mante-nen una illusria oposici, amb la-nomenada guerra freda, que serveixal manteniment de lordre establerten els dos costats. Es tracta duna ri-valitat superficial entre dues formesde poder, que com a tals, mantenenun pacte tcit per continuar domi-nant en els seus territoris.

Ms enll de

lanarquisme i elmarxisme

La Internacional Situacionista no eraprpiament ni marxista ni anarquis-ta. Conserva elements del dos co-rrents i els integra, superant la velladicotomia histrica.Tot i que Debord sovint dna mos-tres de gran respecte per Marx i En-gels, anomenant-los uns altres mssavis que jo (1), al llibre La Socie-tat de lEspectacle afirma que ja enles paraules de Marx trobem en estatembrionari el que desprs seran elsgrans errors del marxisme: el deter-minisme histric i economicista, queel converteix en ideologia separada.Ken Knabb, escriptor nord-americdorientaci situacionista, explicabreument la diferencia entre la teoriai la ideologia daquesta manera: enla teoria tu tens a les idees; en la ide-ologia les idees et tenen a tu(2).Aix, el materialisme histric es con-verteix fcilment en ideologia, alpretendre ser una cincia social perpredir el curs de la historia i laccide les masses, com si duna formulamatemtica es tracts, oblidant queles persones sn els constructorslliures de la seva histria collectiva.Daltra banda, la Internacional Si-tuacionista valora molt positivamentla revoluci espanyola de 1936 afir-

mant que s la temptativa que mslluny ha arribat en la dissoluci de lasocietat de classes i la construcciduna organitzaci genunament au-togestionria a gran escala. Com esben sabut, la revoluci espanyola eramajoritriament dinspiraci crata:un dels seus principals actors va serla CNT. No obstant, aix no treu queels situacionistes siguin crtics ambles mancances i debilitats en les que,segons ells, tendeix a caure lanar-quisme: una perspectiva poc histri-ca i dialctica de la transformacisocial. Resulta infructus pretendretransportar a la realitat una prefigu-raci esttica, uns esquemes morals,sense arrelar-se en el moment hist-ric present, analitzant les seves ne-cessitats, possibilitats i lluites efecti-ves. Una bona teoria crtica mantuna relaci dinmica amb la prcti-ca: la teoria sinspira i analitza laprctica; la prctica sorienta i esde-

v conscient de si mateixa amb la te-

oria. Aix, una teoria crtica ha deestar a laltura dels temps, en conti-nua reactualitzaci, per donar res-posta a les necessitats, desitjos iperspectives de cada moment hist-ric. Aix s tamb el que els situa-cionistes critiquen de lanarquisme,que sovint esdev un corpus ideol-gic petrificat transms del passat alpresent sense esfor de renovaci.

Els Consells Obrers

Els Consells Obrers sn el mitj i elfi organitzatiu del projecte revolu-cionari modern pels situacionistes.Sn lrgan on s realitza la demo-

crcia directa i total. Per aix aparei-xen espontniament en tots els mo-ments de lluita radical i popular.Lextensi dels Consells a tots elsmbits de la vida social (producci,distribuci, barris) s el cam verslautogesti generalitzada. No obs-tant, per emprendre aquesta cam calsuperar els seus dos grans obstacles:les insuficincies, illusions i mistifi-cacions en linterior dels consells i larepressi dels poders exteriors.Un llibre que probablement va exer-cir una notable influencia en els si-tuacionistes s Els ConsellsObrers de Anton Pannekoek, escrital 1942, on shi descriu clarament elfuncionament i la potencialitat da-questa forma organitzativa aplicadaa gran escala: Lorganitzaci delsconsells teixeix una matisada xarxade cossos que collaboren a travs dela societat regulant la seva vida iprogrs dacord amb la seva prpia illiure iniciativa. I tot el que es discu-teix i decideix en els consells adqui-reix el seu poder real per la com-prensi, la voluntat, lacci de lahumanitat treballadora mateixa.(3)Els consells sn grups de delegatsescollits per les assemblees i perma-nentment revocables, que tenen unsmandats concrets. Sencarreguen dela coordinaci de lactivitat de diver-ses assemblees. El situacionista

Ren Riesel afirma en el seu anlisisdels Consells: El Consell pretn serla forma dunificaci prctica delsproletaris, que sapropien dels mit-

jans materials i intellectuals percanviar totes les condicions existentsi realitzen soberanament la seva his-toria. El Consell pot i ha de ser la or-ganitzaci en acci de la conscienciahistrica. (4)No obstant, en comparaci a altrestemes, el situacionistes no dediquenmoltes paraules a parlar dels Con-sells. Aix no significa que no siguiuna qesti important en la teoria si-tuacionista: s una perspectiva queapareix sovint, com a horitz delprojecte revolucionari, per mai smpliament desenvolupada com al-tres temes situacionistes (la supera-ci de lart, lespectacle, etc.), pro-bablement perqu consideren que lateoria consellista ja ha sigut satisfac-triament tractada per autors com

Pannekoek o Castoriadis, i que la

tasca original situacionista s unaaltra.

Estrategs de lasubversi

La Internacional Situacionista esconcep com una organitzaci belli-gerant amb el poder establert i elsseus defensors. El domini de lart dela guerra s, per tant, una necessitatde primer ordre. Per aix els situa-cionistes coneixen els terics de laestratgia i el desenvolupament deles grans batalles histriques. In-fluencies com el general Sun Tzu, eltinent Carl Von Clawsewitz o La-

wrence de Arabia sn presents en elrerefons situacionista, i especial-ment en lhbil instigador de la sub-versi moderna que s Debord, quearriba a crear un complex joc detaula anomenat joc de guerra. Enla seva autobiografa, Debord dedicaun captol sencer a la guerra, on ob-serva, entre altres coses: No ignoroque la guerra s lmbit del perill i ladecepci; potser fins i tot ms quealtres facetes de la vida. No obstant,aquesta consideraci no ha dismi-nut latracci que he sentit peraquesta. (5)Tal com mana una de les primeresmximes de lart de la guerra, la In-ternacional Situacionista s habi-tualment reservada en quant a la l-gica de les seves operacions imtodes de lluita. No obstant, a lar-ticle detall del Joc de guerra creatGuy DebordTcnica del copeja-ment del mn del nmero 8 de larevista, Alexander Trocchi, fent unaexcepci a aquesta regla, dna unesquantes nocions sobre lestratgia si-tuacionista: Nosaltres hem descar-tat ja tota idea datac al descobert.Lesperit no pot afrontar la forabruta en la batalla oberta. La qesticonsisteix ms aviat en comprendreclarament i sense prejudicis quinessn les forces que sexerciten en elmn, la interacci de les quals far

nixer el futur: i llavors, amb calma,sense indignaci, per mitj duna es-pcie de jujitsu espiritual que enspertany en virtut de la nostra intelli-gncia, modificar, corregir, compro-metre, desviar, corrompre, erosio-nar, abatre; ser, en definitiva, elsinspiradors dall que podem ano-menar la insurrecci invisible.(6).

NOTES(1) Debord, G.: Panegrico, p.50.(2) Knabb, K.: The Joy of Revolution,1997.(3) Pannekoek, A.:Los Consejos Obre-ros, p.114.(4) Riesel, R.: Preliminares sobre losconsejos y la organizacin consejista,

Internacional Situacionista vol.3, p.588.(5) Debord, G.: Panegrico, p.50.(6) Trocchi, A.: Tcnica del golpeo delmundo, Internacional Situacionistavol.2, p. 114.

Influncies i objectius

7/31/2019 Catalunya- Papers n 108 Juliol - Agost 2009

5/31

Catalunya.Juliol-agost de 2009 5

REPORTATGE

Lempremta situacionistaBlai Dalmau

Imatge: Patrcia Carles,La fora de l'habitud 4

Especialment en la seva pri-mera etapa, la InternacionalSituacionista tenia seccionsen diversos pasos (Escandinava,Alemanya, Anglaterra, Italia i Fran-a). No obstant, mai va comptarprobablement amb ms de 70membres, i en alguns moments,eren 20 o 30. Aquest redut nombreno es deu a falta de candidats, sina lalt nivell dexigncia cohern-cia, capacitat, actitud, coneixe-ments, etc.- per ser acceptat com amembre. Per tot hi ser pocs, laseva fora va ser incommensurable.

Trobem escassos exemples en lahistoria dun grup tant redut depersones que sense ocupar cap po-sici de poder, tinguin un efecte tanprofs en la consciencia i els esde-veniments de la seva poca. Aix esdeu a que, com deien ells mateixos,la seva fora de xoc radicava enall qualitatiu, i no en all quantita-tiu. Els situacionistes sautoimpo-saren una exigncia tan alta, es fi-xaren una missi tan apassionant, irealitzaren la seva tasca amb unaaudcia i Una economia denergiestan eficaces que les seves tesis van

resultar una inspiraci commove-

dora arreu del mn dels anys 60 i70. El seu estil lcid, provocador ielegant tamb contribu en granmesura en latracci que exercien.Encara avui perdura notriamentlestela situacionista en linfinitudde discursos i prctiques.

LEscndol dEstrasburg

Un dels moments clau de la propa-gaci de les tesis situacionistes vaser el anomenat Escndol dEs-trasburg de 1966. Un grup destu-diants afins als situacionistes va serescollit per dirigir laparell burocr-tic del sindicat estudiantil de la uni-

versitat dEstrasburg i acte seguit esva posar amb contacte amb la Inter-nacional Situacionista. Al cap depoc temps els diners del sindicatdestudiants van ser desviats, s adir, no es van utilitzar per assump-tes del sindicat sin per imprimirmilers de cpies dun pamflet da-gitaci situacioncita. El primer diade curs de la universitat, quan elsestudiants sassentaven a lauditoriper escoltar el discurs inaugural delrector, es van trobar a sobre de cadataula un misteris opuscle amb elttol Sobre la miseria del medi es-

tudiantil i de subttol consideradasota els seus aspectes econmics,poltics, psicolgics, sexuals eintellectuals. Atnits, mirant-seels uns als altres amb cares que ana-ven del horror a la sorpresa, els es-tudiants van llegir aquesta afiladacrtica de la universitat capitalista iels seus integrants, que comenaamb aquestes paraules: Podemafirmar sense gran dequivocar-nos, que desprs del policia i el sa-cerdot, lestudiant s a Frana el serms universalment depreciat. (1)

Maig del 68

Per indubtablement el momenthistric on trobem la major relle-vncia situacionista s el maig del68. Els situacionistes digueren queells es limitaven a portar gasolinaall on hi havia foc, i probablement,sense la gasolina situacionista, elmaigdel 68 no hagus esdevingut elgran incendi que va ser. Les tesis si-tuacionistes es troben al darrere

dels fets ms revolucionaris del 68,que en sn la seva expressi prcti-ca. Fins i tot, podem pensar el maigdel 68 com una gran situaci propi-ciada per lesperit situacionista, s adir, una moment viscut i construtcollectivament, amb autntica co-municaci, intensitat vital, passicreativa, joc i transformaci social.Sindicats, partits i grupuscles es-querrans tradicionals es van limitargeneralment a seguir els esdeveni-ments, per no en van ser pas elsimpulsors, sin en molts casos, totel contrari. No va ser la militnciapoltica tradicional, sin lesponta-netat popular animada per la cons-ciencia de que es podia acabar amblordre establert, i que calia fer-ho,el que va produir el maig francs.La percepci de que els desitjos ipossibilitats de la poblaci van moltms enll del que pot oferir el siste-ma capitalista, va ser la veritablegasolina que hi havia al 68, i aques-ta gasolina va ser abundantmentsubministrada i cuidadosament re-

finada pels situacionistes.Cal dir tamb que ning, excepteels situacionistes, havia previst queun aixecament com el del 68 podiasucceir en una poca daurada pelcapitalisme. En efecte, els anys 60van ser un perode dapogeu econ-mic sense iguals en la historia delcapitalisme. El creixement econ-mic era aclaparador i latur gairebinexistent. I s en aquest momenttant saludable per leconomia mer-cantil quan els situacionistes es-criuen que lavorriment, el tedi, lamediocritat i lalienaci de la socie-tat capitalista moderna provocavenuna insatisfacci latent que, en casde trobar una adequada forma dex-pressi, podia posar cap per avall atot un estat modern de la nit al dia. Iaix s precisament el que va suc-ceir el maig del 68.

NOTES(1) Internationale Situationniste,Sobre la miseria en el medio estudian-til. A.S.H.

Blai Dalmau

El context en que vivim avui sbastant diferent del que visque-ren els situacionistes, i fins i tot, delcontext en qu visqu Debord alsseus ltims anys de vida, la dcadadels vuitanta. Per aix, gran part dela seva teoria cal reformular-la i ac-tualitzar-la per a que esdevingui tilen la prctica, com ells mateixosvan fer amb les teories precedents.Avui ja no ens trobem en una pocadauge econmic com els anys 60,sin tot el contrari. El capitalisme,per la seva prpia gesti irracional,est conduint a la humanitat sence-ra cap a labisme. La crisis multidi-mensional (econmica, ecolgica,poltica, psicolgica, cultural...)

frut de les dinmiques del mercaten la seva fase neoliberal sentrella-a amb la crisi sistmica, frut de lautopia del creixement exponencialindefinits. Ambds crisis comencena afectar amb fora a tothom, i sem-bla ser que aquest fet no deixardaugmentar en els propers temps.Aix, a la insatisfacci, lalienaci,lavorriment i la mediocritat que elssituacionistes denunciaven en lavida quotidiana dels anys seixanta isetanta, avui shi sumen el malestari la precarietat. La inseguretat labo-ral, la privatitzaci dall pblic, ladissoluci dels teixits comunitaris,els transtorns psicolgics, el dete-riorament ambiental i la desigualtatsocial saguditzen a cada any quepassa. Algunes de les tesis situacio-

nistes continuen sent correctes enaquest nou escenari mundial; altresshan de corregir i ajustar.Probablement, per exemple, la tc-tica de provocaci dels situacionis-tes era til i necessria per despertarles conscincies de la societat aco-modada dels seixanta, per avui endia seria ftil, en el nou context deprecarietat i malestar. Ms adientsembla lestratgia de tendir pontsde confiana i suport mutu entreprojectes autnoms, teixir xarxesde cooperaci ciutadana, construirde forma implacable un model so-cial alternatiu des de les petites ac-cions del dia a dia. Avui no es tractatant datacar o derrocar el sistema(que ja cau per si sol), sin dorga-nitzar la desafecci que sentim, sor-

tir de limaginari dominant i cons-truir alternatives a la precarietat im-perant.Avui en dia, els nous movimentssocials (decreixement, cooperati-ves, cultura lliure, okupaci, movi-ments assemblearis, etc.) i lesnoves teories de transformaci sis-tmica (com el projecte de la De-mocrcia Inclusiva) semblen havercomprs la lli del maig del 68: noes pot canviar les estructures de lasocietat dun dia per laltre. s ne-cessria una transici, ms que unarevoluci. Al maig del 68, de la nital dia milions de persones es van ra-dicalitzar i van proclamar que vo-lien abolir el capitalisme. Lespon-tanetat fou aclaparadora, pertamb va ser la gran debilitat del

moviment. Laixecament popular ila negaci del capitalisme anavenen la bona direcci, per mancavauna prctica auto-organitzativa iuna conscincia democrtica hege-mnica, amb un projecte incipientper posar en marxa una nova socie-tat.Existeixen doncs notables difern-cies entre lpoca dels situacionsi-tes i la nsotra. Tanmateix, avui endia, la crtica radical del capitalismetard s la nica teoria capa dedonar una explicaci satisfactriaals grans fenmens del nostretemps. Per elaborar aquesta crtica iarticular la contestaci prctica, la-ventura de la Internacional Situa-cionista s indubtablement un bonpunt de partida.

Lactualitat dels situacionistes

7/31/2019 Catalunya- Papers n 108 Juliol - Agost 2009

6/31

Secretariat Permanent ComitConfederal CGT

Des de la CGT veiem ambindignaci lhurac deslli-gat arran de la crisi econ-mica, contra assalariats, pensionis-tes i ciutadania en general i laparticular violncia, menyspreu ixantatge de poltics, governadordel Banc dEspanya, presidents dela Banca espanyola i grans Empre-ses.

La destrucci docupaci, ms de 4milions de desocupats (cam ja dels5 milions), no obex noms a lesregles de la producci, sin queen la seva base es troba una de lesmajors reestructuracions dutes aterme pel capital en aquest pas,que ha decidit continuar amb elmodel de competitivitat espan-yol.El model passa per la disminucide les rendes salarials, b per pr-dua de salaris totals al perdres lo-cupaci, b per les renncies sala-rials en els convenis, b pel pas aleconomia submergida i sensedrets o b per proteccions daturescasses. Hi ha ms d1 mili depersones, condemnades a les ren-des de beneficncia, ara redeno-minades dinserci social. Al ma-teix temps es fora a milions depersones a mantenir un deute per-manent amb els bancs si volen se-

guir sobrevivint i no ser desnonatsde les seves cases o dels supermer-cats.Aquest model a "lespanyola" da-baratiment de costos ad infini-tum, simposa manu militari entotes les facetes de la vida de lespersones assalariades: acomiadanta milions de treballadors amb la le-gitimaci del Govern i del Parla-ment; les Administracions Pbli-ques a travs de les seves

Conselleries de Treball a cada Co-munitat Autnoma i els Tribunalsde Justcia; congelant les pujadessalarials pactades en els convenis iinclusivament aplicant reduccionssalarials amb la excusa dinflacinegativa o el pur i dur xantatge detancar lempresa i, sense donartreva, deixar a la sort del mercata cada hipotecat (milions) quesenfronti ell solet, a la usura i ro-batori legalitzat dels banquers su-permilionaris.El PSOE, i no diguem el PP, nonoms han mancat duna certa sen-sibilitat democrtica -adoptar me-sures pel b pblic, significa queaquestes mesures ajudin a la majo-ria social i necessriament a lesvctimes, s a dir assalariats iciutadans-, sin que fora de totprincipi democrtic han anat a las-salt dels drets ms bsics de la ma-

joria social: treball, rendes sala-

rials, pensions, habitatge, proteccisocial, per a lliurar el pblic, leraripblic als interessos de la banca ide les grans empreses, b de lauto-mbil, b del ma, b del capital f i-nancer.Les mesures ltimes del PSOE,aplaudides pel secretari general delOCDE (el cap de les patronalsmundials dels pasos ms desenvo-lupats), ni van en la direcci dunmodel ms sostenible, ni de bon

tros van en la direcci dun canvide model social que acabi amb lesdesigualtats i les injustcies, per arestablir la cohesi social.Tot el contrari, contra les crisis delhabitatge i les grans infraestructu-res, ms diners pblics per a resta-blir el compte de resultats de les 7o 8 Grans Empreses Immobiliriesi Constructores amb els seusBancs, encara que sigui construintinfraestructures que no necessitem.Contra la crisi mediambiental i cli-mtica, ms diners pblics per a lesmultinacionals de lautombil,sense cap garantia sobre locupa-ci. Contra la crisi del treball, msdiners pblics, per a garantir con-tractes precaris i escombrariesfins que lassalariat doni les gr-cies per treballar. Contra la criside protecci social (pensions sufi-cients davant qualsevol contingn-cia), ms diners pblics per a rebai-

xar els impostos als Empresaris, ieximir-los de les seves cotitzacionssocials, i el treballador que es jubiliel dia anterior al seu enterrament,per a daquesta manera tenir di-ners, lestat, lerari pblic i seguirabonant 1 mili deuros per perso-na als 561 executius de les 35 Em-preses de lIbex (Bancs, Telefni-ques, Constructores,Multinacionals).La concepci del b com en

aquest pas especialment, noms tun desenvolupament: els interessosparticulars de Banquers i GransEmpreses. I solament serveix per ales grans retriques mitineres dequalsevol signe poltic, per ningfins a ara-, senfronta al conflictesocial plantejat per la burgesia i elempresariat en aquest pas.Des de la CGT exigim donar lavolta a aquesta situaci, transfor-mant la realitat des del compromsamb el repartiment del treball i dela riquesa. Conscients que sola-ment la mobilitzaci dels treballa-dors i treballadores pot modificarles coses, mantenim la nostra cridacap a la vaga general.Prou de malversar els recursos iserveis pblics - Contra la injust-cia capitalistaParem la tirania bancria Pel re-partiment del treball i la riquesaFa falta ja una vaga general.

TREBALL-ECONOMIARemarcar com a elements negatius la pocapresncia de joves, treballadors de sectorsprecaris, immigrants i dones

Es van prendreacords per construirun model socialllibertari

Les mesures anti-crisi i laconfrontaci social oberta

Catalunya.Juliol-agost de 20096

Lamultinacionalitaliana Pirellipresenta unERO per als 491treballadors dela planta deManresa

Collectiu Catalunya

La multinacional italiana Pirelli,

fabricant de pneumtics, vapresentar el 15 de juny un expe-dient de regulaci docupaci(ERO) que afecta la totalitat delstreballadors que encara queden a lafbrica de Manresa, 491 persones, isuposa lextinci de la totalitat decontractes de la fbrica de Manresa.Fa un any, ja havia presentat unERO per a 260 treballadors ms.Daquests 491, 130 podran reincor-porar-se a diferents projectes de lacompanyia.De fet, Pirelli va presentar, com aalternativa al tancament de la fbri-ca, el manteniment de tres activitatsdiferents, que seran molt menys in-tensives en m dobra: un centre lo-gstic per a la distribuci de pneu-mtics a la pennsula Ibrica(activitat que comenar a principisdel 2010), un centre dinvestigaci idesenvolupament que permeti ini-ciar els estudis de viabilitat del des-envolupament industrial de plaquesfotovoltaiques dalta concentraci iel reciclatge de pneumtics, que esfaria amb altres socis.Des del mes de febrer, 170 treballa-dors han marxat de Manresa ambbaixes incentivades.

7/31/2019 Catalunya- Papers n 108 Juliol - Agost 2009

7/31

Catalunya.Juliol-agost de 2009 7

TREBALL-ECONOMIA

El XVI Congrs Confederal de la

CGT aposta per la convocatriaduna vaga general per a la tardorSecretaria Comunicaci

CGT Catalunya

El diumenge 7 de juny finalit-zava el XVI Congrs Confe-deral de la Confederaci Ge-neral del Treball (CGT) celebrat aMlaga els dies 4, 5, 6 i 7 de junyen el Sal dActes de lEscola Tc-nica Superior dEnginyeria Infor-mtica i Telecomunicacions de la

Universitat de Mlaga. Durant tresdies es va debatre i acordar la pos-tura social i sindical de la CGT perals prxims quatre anys.Al congrs van acudir-hi uns 500delegats i delegades dels diferentssindicats comarcals, provincials ilocals de la CGT de tot lEstat es-panyol, representant 105 sindicats,dun total de 160 que estan adheritsactualment a la CGT. Pel que fa aCatalunya, on la CGT hi t 45 sin-dicats, noms van assistir al con-grs de Mlaga 22 sindicats.

Saproven nous acordsper a lacci sindical i

social del sindicatEn el congrs ses van aprovar di-versos acords a nivell sindical i so-cial, remarcant els dacci sindical,amb un elaborat anlisi de la situa-ci actual del capitalisme i el neoli-beralisme a nivell estatal i interna-cional; la definici duna estratgiadactuaci per a defensar els dretsdels treballadors i les treballadores,basada en la consolidaci del nostremodel sindical, la defensa del sec-tor pblic, la lluita contra latur i laprecarietat, el rebuig dels ERO; lanecessria ampliaci del treball for-matiu, de lacci social i de les rela-cions internacionals; els criteris de

la negociaci collectiva; i un marcreivindicatiu global basat en el re-partiment del treball i la riquesa, elsdrets i serveis socials per a tots itotes, la sostenibilitat i lautogesticom a mitj i com a finalitat.Tamb es va aprovar un completpla de treball per aconseguir laigualtat real i efectiva entre homes idones en el mn laboral, un pla queva ms enll de la llei dIgualtataprovada pel govern i que inclou unllistat de mesures de cara als plansdigualtat i la negociaci collecti-va. Aix mateix tamb es va analit-zar aquesta nova modalitat de tre-ball que s el teletreball, i lesconseqncies negatives que impli-ca per a la lluita sindical i les condi-cions laborals, i es va acordar fo-mentar la coordinaci de lesseccions sindicals del sector de lesTecnologies de la Informaci i laComunicaci. Com a element no-

veds, es va acordar considerar laprostituci com un treball, reclamardrets laborals per a les prostitutes,impulsar la seva sindicaci i auto-organitzaci, al mateix temps quees reclama la persecuci del trficde dones i lexplotaci sexual. Com

que el tema ha suscitat un encsdebat al si del sindicat, es constatala necessitat de seguir reflexionantal voltant de la prostituci i tot allque implica, i consolidar un posi-cionament assumit el ms mplia-ment possible dins la CGT.En el terreny de lacci social esvan prendre acords per avanar enla construcci dun model social lli-bertari, la defensa de les llibertats,dels drets socials i dels serveis p-blics, i lautogesti com a eina per aconstruir un nou model de societat.Tamb es va criticar la participacielectoralista per innecessria i insu-ficient, i es van prendre acords peravanar en la construcci dunmodel agroecolgic, en defensa dela sobirania alimentria, lagricul-tura ecolgica, el comer just, le-conomia social i el cooperativisme,contra els transgnics, en defensade la sanitat pblica, en defensa de

lokupaci, contra lespeculaci icontra els criteris de creixement in-sostenible del capitalisme.Finalment, es van prendre acordsen defensa de la utilitzaci dunllenguatge no sexista dins el sindi-cat; en defensa duns serveis finan-

cers pblics, democrtics i al ser-veis dels treballadors/es i lasocietat; per la promoci de la pe-dagogia llibertria i en defensaduna escola pblica, de qualitat,laica, autogestionria i llibertria;per la creaci duna Comissi Con-federal de Joves de la CGT dinslmbit de la Secretaria dAcci So-cial; i per la realitzaci dun progra-ma dactes en diverses ciutats du-rant lany 2010 per celebrar elcentenari de la creaci de la CNT.D'aqu fins al proper congrs es vaacordar, conjuntament amb Bala-dre, estendre dins i fora del sindicatel concepte de renda bsica, expli-cant-ne les seves caracterstiquescom a element per a combatre laprecarietat, la pobresa i lexclusisocial.La convocatria duna vaga generalcontra la crisi provocada pel siste-ma capitalista va planejar durant tot

el congrs. En aquest sentit, es vaacordar convocar un ple extraordi-nari de la CGT per a desprs delestiu, en el qual es valoraria la si-tuaci existent i la possibilitat deconvocar una vaga general per a latardor, conjuntament amb altres

sindicats i moviments socials. Lacrida a una vaga general tamb vaser la principal reivindicaci ex-pressada en la manifestaci convo-cada per la CGT que, aprofitant larealitzaci del congrs, va recrrerel dia 5 els principals carrers delcentre de Mlaga, amb una partici-paci dun miler de persones.En el congrs es va triar un nou se-cretariat permanent estatal de CGT,del que formen part: Jacinto Ceace-ro (Secretari General), ngel LuisGarca (Acci Sindical), Luis Fran-cisco Romn (Organitzaci), LolaVicioso (Administraci i Finances),Joan Cla (Comunicaci), PalomaMonlen (Acci Social), Jos Ma-nuel Muoz (Formaci i Jurdica),Desiderio Martn (Salut Laboral),Isabel Prez (Dona) i Jos PascualRubio (Relacions Internacionals).Tamb sha escollit Antonio Carre-tero com a nou Director del peri-

dic Rojo y Negro, Txema Berrocom a Coordinador de la revistaLibre Pensamiento i Vicente Blan-co com a Coordinador del projectede Ruesta.

La necessria autocrtica

Aquest congrs segurament no pas-sar a la histria com un dels mesdestacats i recordats, ni pel seu des-envolupament ni per la trascendn-cia dels acords adoptats, si ms noha servit per esdevenir un punt detrobada de la militncia i captarlestat actual de lorganitzaci. Estclar que hi ha moltes coses a millo-rar en el tema dorganitzaci delscongressos, des dels errors en lad-missi de determinades ponncies(com lantiavortista que va desper-tar un rebuig generalitzat) fins a lamecnica lenta de desenvolupa-ment del congrs, amb el primer diai mig de prembul i tots els puntsimportants debatuts la tarda del dis-sabte i el mat del diumenge, en quees va haver de debatre i prendreacords sobre els temes ms impor-

segueix a la pgina segent

7/31/2019 Catalunya- Papers n 108 Juliol - Agost 2009

8/31

Catalunya.Juliol-agost de 20098

TREBALL-ECONOMIA

Secci Sindical CGTParcs i Jardins

El 18 de juny els jardiners/esvan fer vaga i es van mani-festar per Barcelona des dela seu de Medi Ambient de lAjun-tament fins a la plaa Sant Jaume,on es van concentrar en protestaper la gesti de lInstitut Municipalde Parcs i Jardins. La plantilla va

plantar-se davant els greus atacsque estan sofrint, portant a termeuna aturada de dues hores i la ma-nifestaci pel centre de la ciutat.Durant tot el recorregut els prop decinc-cents jardiners/es van cridar,van fer soroll i van animar lamarxa amb la banda de msica quehavien muntat, que va dedicar lacucaracha a lestimada presidentaImma Mayol.La manifestaci va comenar des-prs de concentrar-se davant de laseu de lrea de Medi Ambient delAjuntament de Barcelona on esvan llanar desenes de rotllos depaper higinic perqu els polticsnetegin les seves vergonyes. Du-rant tota la manifestaci es van cri-dar consignes en contra de les pri-vatitzacions, les contractacions adit i la gesti de lesquerra pija. Ala porta de lAjuntament van llan-ar botes i sabates de la feina enmenyspreu de lactitud repressora iantiobrera de la gesti municipal.La direcci de lInstitut Municipalde Parcs i Jardins, presidit per laregidora de ICV-EUiA ImmaMayol, signa acords amb la planti-lla que desprs incompleix siste-mticament, tot aix amb la passi-vitat del Consell dAdministraci ide lalcalde del PSC-PSOE JordiHereu.

Un exemple daix s lltimaoferta pblica docupaci acabadael 2008, de la qual encara hi ha per-sones esperant per ocupar el seulloc de treball fix. No obstant, sor-prn que prop de 50 persones esti-guin treballant en aquest Institut(tcnics en la seva majoria) sensehaver superat cap procs de selec-ci de personal com est establertper a les administracions pbli-ques. Daltra banda, pretenen nocontractar personal eventual per acobrir les vacances destiu (en ab-sncia del 33% de la plantilla), ques la temporada amb ms necessi-tats de treball, com sha vingut fenten anys anteriors el que suposa unabandonament i el consegent de-teriorament de les zones verdes dela ciutat.Altres exemples sn la privatitza-ci de serveis propis de Parcs i Jar-dins sense justificaci adequada; la

no normalitzaci del sistema retri-butiu mantenint plusos foscs i pre-mis de milers deuros a certs treba-lladors; no es cobreixen les placesvacants per jubilacions o les neces-sitats evidents amb promocions in-ternes, sin amb adjudicaci defuncions a dit (que avui et dono idem et llevo); tampoc complei-xen acords presos sobre adaptacide llocs de treball per motius desalut. Bloquegen qualsevol possi-ble dileg per donar sortida aaquesta situaci dincomplimentsdel conveni.No sn gratutes les desenes de de-nncies interposades contra Parcs iJardins en tots els mbits de la jus-tcia (Inspecci de Treball, Magis-tratura, Contencis-Administratiuo Tribunal Penal).Aquesta situaci, que es perllongades de fa ms de dos anys, ha arri-bat a linstant que lAssemblea de

Treballadors ha decidit donar unpas ms en les seves accions i con-vocar les mobilitzacions del dia 18de juny.

Parcs i Jardins deBarcelona imposa unasanci de suspensidocupaci i sou durantseixanta dies alSecretari del ComitdEmpresa

El dia 10 de juny la Direcci deParcs i Jardins va imposar una san-ci de suspensi docupaci i soudurant seixanta dies i el seu imme-diat compliment (de fet comena-va el dia 11) al Secretari del Comi-t dEmpresa, Carlos Bernal, deCGT.El perqu daquesta sanci s el fetque no presents les fulles dhores

sindicals, entenent lempresa peraix que no ha acudit al treball,malgrat que "lacusat" hagi fet elseu treball, reunint-se amb un o di-versos membres de la Direcci, oamb linspector de treball, o exer-cint les seves funcions de secretarien la seu del Comit, en el centrede manteniment de Canyelles ihagi estat vist per gran quantitat detreballadors i treballadores, dunsaltres i altres membres del Comiti el sens fi de comandaments inter-medis aix com la Cap drea queen aquest centre t les seves ofici-nes.Tampoc, pel que sembla, serveixenper res tots els faxos, comunicats,peticions i altra documentaci queCarlos, en lexercici de les sevesfuncions ha anat remetent regular-ment a la Direcci lempresa.Sembla ser que tampoc serveix laseva presncia en les reunions del

Comit, aix com no serveix laseva rbrica en tota la documenta-ci, com per exemple les actes,pertanyents a lactivitat daquestLnica cosa que sembla ser que svlid s el fet denviar a RecursosHumans unes fulles signades pelseu responsable conforme fa s d-hores sindicals, sent que en el casdel secretari com del president delComit aquestes sn un crdit ad-dicional per a lexercici de lesseves funcions.Perqu ho entengueu clarament, sel mateix que si lnica justificacivlida per a demostrar que cadascdesenvolupem el nostre treball sel fet de fitxar o que el nostre res-ponsable ens inclogui en la fulladassistncia.Qu ms dna si desprs anem decompres, al bar o a casa a dormir,si no val el fet dhaver segat tal su-perfcie de gespa o que ens hagin

vist els nostres companys o capsDoncs en el cas de Carlos s el ma-teix: malgrat haver plena constn-cia que ha exercit la seva labor,sent coneixedora daix lempresano reconeix aquest fet per que lifalten uns papers Paper mullat,perqu la presentaci daquestesfulles, la funci real de les quals sla comprovaci que els delegats idelegades fan ls del nombreexacte de les hores sindicals queels corresponen i no es passen, noque efectivament les empren en lesfuncions que els competeixen.Quin sentit t aquest absurd?Doncs est clar com laigua, lapura represlia, la pataleta davantla mobilitzaci de la plantilla per alluitar per all que s just per alcom dels treballadors i treballa-dores de Parcs i Jardins. Quan perfi, a contra corrent fins i tot de partdel Comit saconsegueix organit-

zar un acte de pressi til per a re-vindicar qestions importants, al-gunes gaireb histriques com elcompliment dels acords de conve-ni, surt lempresa amb aquestes.Un acte lesiu contra la llibertat sin-dical i, per tant, contra el legtimdret dels treballadors i treballado-res a reclamar el propi, laconse-guit ja. No ens equivoquem, no saquest un acte de repressi a unapersona, a un organisme o a un sin-dicat, s la repressi a tota unaplantilla figurada en aquell que vaser escollit per a representar-la sin-dicalment.Per tot aix, i perqu si ajupim elcap ara ja no haur qui laixequi,hem de mobilitzar-nos. Si no, laDirecci de Parcs i Jardins de Bar-celona se sentir forta per a sos-treurens cada vegada ms els nos-tres drets i llavors, qui seran elssegents?

Noves mobilitzacions

de Parcs i Jardinsde Barcelona

tants mentre moltes delegacionsanaven abandonant el congrs perretornar a les seves ciutats. O sa-

consegueix que al comenar el con-grs les comissions de ponncies jashagin reunit un o dos dies abans ipuguin presentar al ple del congrsels dictmens de ponncia, o el des-envolupament del comici es con-verteix en una lenta i farragosa ma-quinria, on tot limportant quedaper al final, entre presses, nervis icansament. El congrs es podriadesenvolupar en menys dies o, sims no, hi hauria ms temps per aldebat i per prendre acords.Remarcar tamb com a elementsnegatius determinats tics i rutinesenquistades en lorganitzaci, aixcom la poca presncia de joves, tre-

balladors de sectors precaris, immi-grants i dones. Som un sindicat onla militncia s bsicament mascu-lina (tres quartes parts dels afiliatssn homes) i treballa en sectorscom lAdministraci Pblica o enles grans empreses, on encara spossible fer sindicalisme amb unmnim de condicions i garanties.En aquest sentit, tamb cal remar-car negativament determinades ac-tituds i opinions de carcter mas-clista visualitzades en el transcursdel congrs, en les discussionssobre temes relacionats amb elsdrets de les dones i les problemti-ques relacionades amb la violnciade gnere. Sembla que determinatssectors masculins de la militnciano volen perdre espais de "poder" icontrol davant lemergent presn-cia de la dona en els diversos m-bits militants i organitzatius, i se-gueixen considerant les problem-tiques de les dones com a qestionssense importncia.Cal un canvi dactitud, especial-ment en alguns sindicats. I desen-volupar lautocrtica, com a ele-ment necessari i imprescindible enqualsevol organitzaci llibertria.Alguns i algunes es pensen que pelfet de ser una organitzaci llibert-ria i anarcosindicalista som la per-fecci personalitzada, el reflex de la

societat llibertria a la qual aspi-rem, per lamentablement encaraens falta molt per arribar-hi, encaratenim molts errors per corregir iproblemes per solucionar, encaraestem massa influenciats pel siste-ma social que diem combatre.Per acabar aquesta crnica, desta-car la presncia i intervencions enel congrs de representants dasso-ciacions de recuperaci de la me-mria histrica, de Baladre, dEco-logistas en Accin, de les agru-pacions confederals de lexili, i dedelegacions internacionals de di-versos sindicats llibertaris i alterna-tius: CNT, AC i SUD (Frana),USI, CUB i Unicobas (Itlia), ESE(Grcia), SAC (Sucia), IP (Pol-nia) o IWW (USA-Regne Unit). Ladelegaci de sindicalistes del SNA-PAP dArglia no van poder assis-tir-hi al ser-los negats els visats perlambaixada espanyola.

ve de la pgina anterior

7/31/2019 Catalunya- Papers n 108 Juliol - Agost 2009

9/31

Catalunya.Juliol-agost de 2009 9

TREBALL-ECONOMIA

Les irracionalitatsde Correos a BadalonaSecci Sindical CGTCorreos Barcelona

Correos no va poder obrir lo-ficina que volia posar enfuncionament el dissabte 23de maig a les 930 hores a Badalo-na (c/ Sant Ramon 34-36), que not llicncia dactivitats econmi-ques de lAjuntament i que est de-nunciada a la Inspeccion de Treball

per tots els sindicats per incomplirla llei de prevenci de riscos labo-rals.En el mat del dissabte delegats deCGT I SIPTE vam estar des de pri-mera hora en aquest centre, que Co-rreos pretenia inicis la seva activi-tat. A les 930 hores del mat vamrealitzar una trucada a la GurdiaUrbana de Badalona perqu aixe-qus acta de lintent doberturasense el perms de lAjuntament iamb denncies a Inspecci de Tre-ball.Per el pitjor de tot va ser constatarque a pesar dhaver anunciat alsvens que la sucursal del carrer As-semblea de Catalunya estaria tanca-da i havien de dirigir-se a la delc/Sant Ramon a recollir els seus ob-

jectes postals, els objectes postalsno havien estat traslladats, ni ha-vien estat connectats els sistemesinformtics, ni tenien impresos, nitan sols estava el llibre de reclama-cions que diversos vens havienvolgut utilitzar per a mostrar la sevaindignaci i queixa i no van poderfer-ho.En resum no shavia dotat loficinadels mitjans per iniciar la seva acti-

vitat, els treballadors van continuara loficina del carrer Assemblea deCatalunya sense treballar. Tot elque shavia de traslladar i els objec-tes postals estava en dos camionsde mudances duna empresa priva-da, una cosa que vam considerar to-talment fora de tota la reglamenta-ci, ja que quan un objecte postalpassa dunes mans a unes altressempre es fa sota signatura.

No obstant aix aquell mat els ob-jectes postals van ser tractats, igualque les taquilles i les taules, sensecap garantia ja que en el seu trasllatno ho havia realitzat personal deCorreos, no posem en dubte la pro-fessionalitat dels treballadors de lamudana, per no entenem que s-hagin trencat les normes internes deseguretat.Quines sn les presses de Correusper engegar aquest local, encaraque no reuneixi condicions?, Doncsque est pagant un lloguer des de fa4 anys i al setembre se li acaba elcontracte. Qui pot entendre que s-hagi fet aquest desembors de dinersquan no hi ha hagut cap activitatdurant 4 anys, per aix tenen pressaperqu funcioni encara que siguiuns mesos i justificar la despesadels altres quatre anys que no shautilitzat.s una immoralitat cap als treballa-dors, el que sels pretengui fer tre-ballar en un local sense haver pas-sat lAvaluaci de Riscos Inicial,que no hi hagi vestuaris, que per lesseves mesures no cabran els 20 tre-balladors que aproximadament hande cabre, que els baixants dels habi-

tatges desprenen males olors, quefalten trossos dels sostres, que no tsortida demergncia, i de cara alsvens i transents les molsties i elperill que van a sofrir per no haverun lloc especific per a la crrega idescrrega. Tampoc t el perms delajuntament dobertura per a realit-

zar una activitat.La CGT denunciem aquest nou castant darbitrarietat empresarial i deirracionalitat laboral duna empresaque no gestiona b els seus recursosni se cessa als responsables.El dilluns 25 de maig vam tornar ales 8 del mat al mateix centre detreball. Loficina de Correos de Ba-dalona seguia sense tenir activitat, apesar de tenir les portes obertes, noadmetent ni certificats ni paquets

postals, no acceptant sollicituds delvot per correu i tampoc lliuren totsels objectes postals que estan en lesseves dependncies encara que elsusuaris vagin amb els avisos de Co-rreos.Vergonys, lamentable i tercer-mundista sn les tres paraules quemillor descriuen la situaci quesest vivint en aquesta oficina deCorreos de Badalona. Des del dis-sabte 23 de maig shauria dhaverobert al pblic aquesta estafeta deCorreos per a realitzar totes les fun-cions que t encomanada, admetre illiurar productes postals com pa-quets postals, certificats, etc.Tamb en poca deleccions estanobligats per llei a cursar les sollici-tuds del vot per correu, per sensepoder exercir aquest dret en aquestaoficina. Aquest fet sha denunciattant a Correos com a la Junta Elec-toral Provincial de Barcelona.

Una oficina sense mit-jans i sense serveis

El mat del dia 25, els delegats deCGT, SIPTE i CSIF vam posar unadenncia a lAjuntament de Bada-lona en referncia al fet que Corre-os no disposa de la llicncia dacti-vitats econmiques per aemprendre lactivitat. En el propiinforme elaborat per Correos es re-coneix literalment que no sha rea-

litzat el pla demergncia, que elsquadres elctrics manquen de sen-yalitzaci i que els carros amb elsquals es treballa poden colpejar-los,que la porta devacuaci sobre capa endins, que les llums de la paretmanquen de qualsevol protecci i alaltura que estan poden ser copeja-des amb facilitat provocant la cai-guda dels tubs, que els ramillonsque formen el sostre presentennombrosos trencaments i algunesesquerdes que podrien ocasionarcaigudes de part dels citats rami-llons, sobserven humitats en el terposterior de la paret esquerra,... iaix tot linforme.Comptat i debatut tot plegat, enstrobem davant dun local que s in-salubre per als treballadors i quepot provocar accidents als usuaris.Malgrat tot, lempresa ens va infor-mar que pensava mantenir el localobert.

Correos no obre una oficina a Badalona per no disposar de llicnciadactivitats econmiques, i a ms est denunciada a la Inspecci de Treball

7/31/2019 Catalunya- Papers n 108 Juliol - Agost 2009

10/31

Catalunya.Juliol-agost de 200910

Els treballadors de TMB

aplacen les mobilitzacionsfins a l'octubreComit de Conveni

Autobusos TMB

El dilluns 22 de juny, els tre-balladors/es dautobusos deTMB van tornar a mostrar elseu malestar per la intransignciade la Direcci en relaci a la nego-ciaci de conveni. Un 90% de laplantilla va secundar l'aturada decinc hores convocada pels sindicats

CGT, Actub i la Plataforma Sindi-cal dAutobusos de Barcelona i unmiler van assistir a lAssemblea re-alitzada al mig del carrer. Desprsde comenar a negociar el properconveni collectiu el passat 6 demaig de 2008, les negociacions es-taven parades i no es veia cap pos-sibilitat dacord.Molts treballadors van parlar enaquesta assemblea i van defensarmillores en les condicions dels des-cansos (que sapliquin els 2 diessense augment de la jornada diria),millores en condicions econmi-ques (que la paga dobjectius queno la cobri noms una minoria delempresa, sin tota la plantilla) imillores en la contractaci (que escren 500 nous llocs de treball enles mateixes condicions que els tre-balladors ja en plantilla).Un cop ms, es va palesar que laidea de la Direcci de que els treba-lladors/es dautobusos de TMB pa-guin la crisi i sels congelin les con-dicions laborals no ha calat entre laplantilla.

En aquesta assemblea tamb shadecidit deixar passar lpoca de va-cances per plantejar al setembre-octubre noves mobilitzacions mscontundents si la Direcci continuaamb la tnica de no posar ni uneuro de pressupost sobre la taula.Tamb es va decidir portar a judicila posada en marxa de manera uni-lateral del servei Interlnies per partde la Direcci, un cop quedi clarque els sindicalistes de CCOO,UGT i SIT (que van signar lacordara incomplert) no estan disposats a

posar la denuncia corresponent.En relaci a la denncia presentadapels treballadors/es en relaci a la-cord dels 25 minuts, finalment, el

judici, que estava previst pel 22 dejuny, es va aplaar fins a principisde juliol.Per ltim, des de lassemblea shadenunciat lintent intimidatori de laDirecci contra els treballadors/es alobrir darrerament 5 expedientssancionadors ms (per enganxaradhesius, per opinar sobre els direc-tius i per desenganxar unes papers

de lempresa). A aquests companyssels ajudar amb els diners recau-dats durant lassemblea i en prope-res recollides de diners entre tots itotes les treballadores.Desprs daquest toc massiu a laDirecci, els treballadors esperemque aquesta reflexioni i comenci aposar propostes de conveni que ge-nerin el suficient consens per queels treballadors i treballadors les

puguem acceptar. La plantilla esti-ma que amb la seva proposta es cre-arien 500 nous llocs de treball i, pertant, es podria posar un granet desorra per sortir daquest panoramade destrucci de feina.Per acabar de crispar ms la situa-ci, la Direcci ha obert dos nousexpedients sancionadors a un con-ductor i membre de la taula nego-ciadora de conveni pel simple fetdenganxar un adhesiu i per opinarsobre la Direcci de TMB.A la vegada, la mateixa Direcciest tirant endavant de maneraillegal les seves propostes de con-veni que no han estat consensuades,ni acordades.Daquesta manera, es cada dia msevident que mentre, en la teoria, desde lAjuntament del PSC-ICV, quesanomenen desquerres, diuen queels treballadors/es no hem de pagarla crisi, en la practica estan tractantdimposar a Autobusos de TMB lacongelaci de les condicions labo-rals que els seus amics sindicalsde la UGT han dut a terme a la

SEAT.Per a ms informaci:www.comitedescansos.blogspot.comPer veure la proposta de convenidels treballadors/es:www.cgtbus.com/docs/actualitat/plataformaconveni09.pdf

Un diari gratut exposales problemtiques

laborals i de servei quepateixen els Autobusosde TMB

El 18 de juny, va aparixer un diarigratut que exposa les problemti-ques laborals i de servei que patei-xen els autobusos de TransportsMunicipals de Barcelona.30.000 cpies daquest diari es vanrepartir entre la gent de Barcelonaper conixer de primera m quinas la situaci dels treballadors/esdaquesta empresa i quines sn lesseves demandes.De la mateixa manera, tamb sex-posava en aquest diari la retalladade serveis que sha dut a terme i elnombre de directius de lempresa iels seus sous.El diari ha estat editat pel Comitde Conveni amb la collaboraci deles revistes Catalunya, Directa iLAccent, i us el podeu descarregaranant al web:www.cgtcatalunya.cat/spip.php?ar-ticle3019

TREBALL-ECONOMIA

Secci Sindical CGT CorreosValls Occidental

Els delegats de CGT a Correosde Sabadell es van manifestarel dia 9 de juny a lentrada del localque t llogat Correos en el carrerIndustra 30 de Sabadell demanantausteritat a lempresa i denunciantel malversament de Correos en lacontractaci del local del carrer In-dstria 30. Els delegats sindicalsdenunciem que Correos t llogataquest local des de fa un any, senseposar-lo en servei, i que, segons lesremors que circulen pels centres detreball de lempresa a Sabadell,lempresa paga per aquest local unlloguer mensual de 6000 euros dediners pblics.Pensem que s una vergonya quesestiguin gastant tant diners p-blics en el lloguer dun local que nosutilitza, mentre Correos soblidadinvertir en altres locals que ne-cessita aquesta empresa en la nostra

ciutat: la creaci de noves sucursalsen lAvinguda Matadepera, Can

Rull i Torre-romeu. Cal remarcarque Sabadell es troba a la cua en elcaptol de les inversions producti-ves de Correos en la nostra comar-ca.Al desembre de 2006, la Comisside Foment i Habitatge del Congrsdels Diputats va aprovar millorar elservei de Correos en el Valls. Desde llavors, la situaci ha millorat enlocalitats com Terrassa o SantCugat, on sha incrementat el nom-bre doficines i dempleats; mentrea Sabadell poques coses han can-viat.Avui dia, les deficincies de Corre-os en la nostra ciutat sn mltiplesen matria de locals. LOficinaPrincipal (Via Massagu) est pen-dent de reforma des de lany 2001.La Sucursal 2 (Ptge. Estudi) prestaservei a tota la zona nord de la ciu-tat (prcticament a la meitat de lapoblaci de Sabadell) i est gaireb

sempre sobrecarregada de treball;Correos necessitaria crear dos

noves oficines en la zona nord (Av.Matadepera i Can Rull) per a des-congestionar el treball de la Sucur-sal 2 i per a acostar el servei als ciu-tadans. La Sucursal 1 (Pl.Fontanella) est pendent del seutrasllat a un local ms ampli i mscentrat dintre de la seva zona de re-ferncia des de lany 2006.En definitiva, la despesa de Correospel que respecta al lloguer del localdel carrer Indstria de Sabadell enssembla reprovable per tres motius:perqu s excessiva i es produeixen un local que no presta cap serveipblic, perqu altres locals de Co-rreos a Sabadell que si presten ser-vei al pblic necessiten inversionsurgents i, en darrer lloc, perqu totaix succeeix en un moment deforta crisi econmica en el qualsens demana als treballadors queacceptem una contenci de la des-pesa.

Els delegats de CGT a Correos de Sabadell contra el malversament a lempresa

7/31/2019 Catalunya- Papers n 108 Juliol - Agost 2009

11/31

11

Prysmian executa

un ERO encobert queTreball va denegarCollectiu Catalunya

Els treballadors de Prysmian,dedicada a la fabricaci decables i sistemes dalta tec-nologia i telecomunicacions, vanpassar del 30 de maig al 2 de juny ales portes de la fbrica a Vilanova ila Geltr i van iniciar una vaga perreclamar que sanullessin la vinte-na dacomiadaments que va haver-

hi 29 de maig i que van comportarlinici duna vaga indefinida de laplantilla. El comit dempresa (delque forma part la CGT) es va reunirel 2 de juny amb la Inspecci deTreball per denunciar lexecuciencoberta de lERO, i van comen-ar els trmits judicials per buscarla nullitat de les extincions de con-tracte de 19 treballadors.La Inspecci de Treball havia re-butjat finalment els arguments quePrysmian, lantiga Pirelli, haviapresentat per justificar lacomiada-ment de 47 persones de la plantillade Vilanova i la Geltr a travs dunERO, amb largument de la dava-llada de les comandes i de lactivi-tat industrial. Manifestacions al ca-rrer, jornades de vaga, concentra-cions a les portes de la fbrica i, finsi tot, una tancada del comit dinsles installacions de Vilanova vanser algunes de les mesures de pres-si que van utilitzar els treballadorsper mostrar el seu rebuig a lERO.Un cop coneguda la negativa deTreball a lERO, Prysmian va deci-dir acomiadar 19 treballadors de lafbrica de Vilanova i la Geltr, quevan saber que ja no formaven part

de la plantilla en el mateix momentdentrar a la fbrica. Daltres es vanassabentar que passava alguna cosaperqu es van trobar al banc ingres-sos per valor de fins a 30.000 eurosa nom de lempresa i en conceptedindemnitzaci. La indignaci i larbia dels treballadors de lantigaPirelli es va traduir en la convoca-tria immediata duna vaga indefi-nida que ja va tenir les primeres

conseqncies el 29 de maig enforma de greus incidents amb elsMossos dEsquadra, que van escor-tar els directius perqu poguessinabandonar la fbrica.Els treballadors, que durant els inci-dents van tallar la carretera C-15, aescassos metres de la porta dePrysmian, es van replegar final-ment en vista de la retirada delsagents antiavalots. Durant els inci-dents a les portes de la fbrica,algun dels manifestants van aprofi-tar la confusi i els aldarulls perpunxar les rodes de les furgonetesdels Mossos dEsquadra.El comit dempresa sospita que els19 acomiadaments formen partduna execuci encoberta de lex-pedient dextinci de contractesque la Inspecci de Treball va dene-gar a lempresa, i tots ells ja figura-ven a la llista que Prysmian haviapresentat amb lERO. No es creuenque els motius econmics estiguinal darrere dels acomiadaments, jaque en aquest cas creuen que hau-rien fet fora els ms joves, que famenys temps que sn a lempresa, iho haurien fet amb temps per evitarles indemnitzacions. La majoria

dels afectats per les rescissions decontractes sn treballadors afiliatsals sindicats i que havien formatpart de les candidatures en les lti-mes eleccions al comit.Per aix, el comit i cada seccisindical van comenar a fer els tr-mits per sollicitar la nullitat delsacomiadaments. Per altra banda,des del comit temen que la direc-ci intenti dur a terme la trentena deprejubilacions que es van pactarinicialment durant les negociacionsper lERO, per que van quedaranullades en el moment que Tre-ball el va denegar. Tot i aix, el co-mit creu que, en aquesta situaci,els treballadors en edat de prejubi-laci no acceptarien les condicionsque es van pactar inicialment i, en

el cas de voler plegar, no renuncia-ran a les indemnitzacions de 45 diesper any treballat que Prysmian nova voler concedir durant les nego-ciacions.El comit de Vilanova i la Geltr vafer arribar una carta a la direccigeneral de Prysmian Europa, a It-lia, en qu qualifica com a incom-petent la direcci local: La situa-ci s greu i el comit i elstreballadors tenim dubtes seriososde si el cam final porta cap al tan-cament de lempresa amb la din-mica de lactual direcci que, enlloc de dedicar-se a innovar, millo-rar la qualitat del producte i treba-llar el mercat per ampliar coman-des, es dedica a desestabilitzar laplantilla, sostenien en el comuni-

cat a la direcci.L11 de juny, desprs de 14 jorna-des de vaga, els treballadors dePrysmian van decidir desconvocar-la i el dia 15 el comit i la direccide lempresa van reprendre les ne-gociacions. La desconvocatria esva fer desprs duna votaci moltajustada provocada pel fet quelempresa va exigir a la plantillaque cesss la protesta per realitzarqualsevol negociaci. Un delspunts que els representants de laplantilla van proposar a lempresava ser una millora de les condicionseconmiques dels 25 treballadorsque vol prejubilar. Abanda de la ne-gociaci, el comit continua amb lavia jurdica per fer front als 19 aco-miadaments.

TREBALL-ECONOMIA

Catalunya.Juliol-agost de 2009

Seccions Sindicals CGTGrup Seat

El teatre meditic de la conces-si del model Audi Q3 a lafactoria de Martorell ha demostrattres coses:- Que la congelaci salarial nomsera per a posar-nos de genolls a laplantilla de SEAT i per a crear unprecedent contra 18 milions de tre-balladors. El 2% dIPC previst pelgovern per a 2009 ho hem perdut isi no el reconquistamem en conve-ni, ser per a sempre.- Que cap sindicat ha portat el Q3.Es far a Martorell perqu s unafbrica molt competitiva, demos-trant-se amb ladjudicaci delmodel, a pesar de les noves condi-cions que pretenia imposar la Di-recci de SEAT desprs del refe-rndum.- Que les presses per fer la consulta

abans de publicar-se el compte deresultats (+44,4 MM deuros), vanser per manipular la decisi de laplantilla en la congelaci salarial.s ms, el xantatge exercit per VWcontra la plantilla de SEAT peraconseguir la congelaci salarial acanvi del Q3, ha generat una des-motivaci i insatisfacci general.Per ats que la decisi ja estpresa, no hi ha cap excusa per aalentir el conveni collectiu i retor-nar a la plantilla, amb un bon acord,aquesta motivaci.La CGT fa una crida a treballar uni-triament per aconseguir un bonconveni. Si alguna cosa demostraaquesta crisi s que les mesures deflexibilitat i els objectius dabarata-ment infinit no han garantit ni elfutur ni les vendes. Per aix, cal laconstituci de la Taula de Convenisense ms demora i una negociacitransparent, on la plantilla participi

i decideixi lluny de qualsevol xan-tatge. Els treballadors de SEAT ensmereixem, no noms recuperar elperdut en els ltims convenis, si notamb aconseguir unes condicionseconmiques i socials acords ambel treball que desenvolupem i elsbeneficis que generem.La CGT no es resigna a acceptarsimplement la imposici de la con-gelaci salarial. Creiem que amb launitat de la plantilla podem aconse-guir que es consolidi una paga queens permeti recuperar el perdutamb la congelaci. Per sobretotaquest conveni ha de servir per aacabar duna vegada per sempreamb els abusius ritmes de produc-ci, les actituds autoritries dal-guns comandaments, les RDE,lexternalizaci de serveis per a fernegoci fins i tot amb la nostra salut,el no reconixer els nostres dretsbsics

Per a la CGTla negociaci del con-veni sha de centrar en el reparti-ment del treball i la riquesa mitjan-ant la reducci de la jornada ilaugment salarial: 32 hores setma-nals i oficiala bsica de 2 comcompensaci pel treball en equip.Disponibilitat del treballador i node lempresa de la borsa dhores.Un altre dels punts important per ala CGT s la transparncia i regula-ci salarial dels directius incloent-los en el Conveni igual que la restade la plantilla. Si tant volen estal-viar des de la Direcci de SEATque sestableixin un salari mxim.No s acceptable la congelaci sa-larial a sous de 900 i que la Direc-ci semporti desenes de milionsdeuros en salaris i primes. Per aixesperem que se celebrin com msaviat Plens de Comits per a acor-dar la unitat dacci entre tots elssindicats, cap a un bon conveni.

OPINI: Ja no hi ha excuses: hem daconseguir un bon conveni a Seat

7/31/2019 Catalunya- Papers n 108 Juliol - Agost 2009

12/31

Catalunya.Juliol-agost de 200912

CIC-CGT

El passat 9 de juny la Coordi-nadora dInformtica i Con-sultoria de la CGT va con-vocar dues concentracionssimultnies a Barcelona i Madrid,amb el lema "Contra la Precarietat,pel futur de la Informtica". En unsector histricament desmobilitzatcom el de la informtica, la CGTest afermant la seva activitat sin-dical, creant noves seccions i co-menant a tenir presncia en el ca-

rrer.La concentraci ms nombrosa vaser la de Madrid, amb unes centpersones que es van concentrar da-vant de la Patronal del sector, laAIC. ABarcelona la Coordinadoraes va concentrar enfront de les ofi-cines dAtos Origin, empresa a laqual pertany Diego Pava, el presi-dent de la Patronal del sector.

Pel futur de lainformtica i contra laprecarietat

Els/les informtics/ques fem untreball central per a empreses de di-ferents sectors (banca, telecomuni-cacions, transports, indstria)sense el qual no podrien funcionar.Realitzem la mateixa labor que elsnostres companys de les empresesmatrius per ens imposen unescondicions laborals molts pitjors:- Hores extra i ampliaci dhorarisno compensats ni pagats.- Un tracte com treballador de se-gona o de tercera en molts casos.- Contnua perduda de poder ad-quisitiu.- Assignaci de tasques de catego-ria inferior i/o superior per capritxdels nostres caps.- Menyspreu de la nostra labor pro-fessional.

- Estrs. Mobbing (assetjamentlaboral). Treball sota pressi. Tornsillegals de treballLa causa principal daquests pro-blemes est en la precarietat i lasubcontractaci que dominen elsector. La subcontractaci permet ales empreses matriu i les consulto-res mantenir-nos dividits i obligar-nos a acceptar una negociaci indi-vidual de les condicions de treballen lloc duna negociaci collecti-va. La negociaci individual sgaireb sempre sinnim dimposi-ci de pitjors condicions salarials,laborals i socials. Del que deixende pagar-nos es mantenen les em-preses de consultoria, on una sriede directius viuen a tot luxe sensefer treball productiu.Per la subcontractaci no nomsdegrada les condicions laborals,tamb degrada la informtica. Enlloc dapostar per la innovaci tec-

nolgica, la formaci contnua i lainformtica de qualitat, les consul-tores han convertit el sector en un

joc despabilats: aquestes empresescrniques intenten vendre alsseus treballadors com si tinguessinms experincia de la que tenen icolar els projectes sense preocupar-se per la qualitat. Les matrius in-tenten pagar el menys possible idesentendres de la informtica pera estalviar-se el treball de gestionarla seva prpia activitat.Amb un sector informtic dominatper la subcontractaci i lexternali-zaci s molt difcil realitzar pro-grames i serveis informtics dequalitat. La voluntat i lesfor perfer b el treball sacaba esgotantquan ens adonem que les consulto-res menyspreen la informtica,noms miren els seus beneficis. L-

nica cosa que oferixen a canvi snpromeses buides de desenvolupa-ment professional. Quin desenvo-lupament professional ens podenoferir unes empreses crniquesque menyspreen el treball tcnic ique sobre valoren les tasques degesti?Les consultores han convertit el co-neixement i la competncia tcni-ca, el veritable nucli de la inform-tica, en una cosa que fa nosa, unpas previ per a poder accedir a l-nica cosa valorada, la gesti. Da-questa manera la informtica esdesprestigia entre la societat. Comes valorar el nostre treball en lasocietat si no es valora en el seupropi sector, si per a les consultoresles tasques tcniques sn prpiesde principiants, dels quals encarano han pogut donar el salt a la ges-ti? Atot aix se suma la crisi eco-nmica dorigen financer. Les per-

sones parades sn ja ms de quatremilions, i aix amb les menorsprestacions socials i lEstat del be-nestar ms raqutic de tota la UniEuropea. Quan davant el msmnim descens de les vendes alempresari li resulta ms baratllenar a un treballador que mante-nir-lo en la plantilla (perqu t uncontracte temporal o poca antigui-tat), els acomiadaments es multi-pliquen. Per aix lEstat espanyols capdavanter europeu en destruc-ci docupaci. I la patronal encaravol abaratir (facilitar) ms laco-miadament com si no tinguessinsuficient amb haver acomiadat atres milions de persones en lltimany. No en tenen prou que laco-miadament sigui lliure, el volen ams gratut. La soluci a latur i laprecarietat (dues cares de la matei-

xa moneda) passa pel contrari delque demana la patronal: eliminar elfrau que suposa ocupar llocs fixosamb subcontrates o amb una suc-cessi de contractes temporals, li-mitar rigorosament els contractestemporals a les interinitats.Encara que en altres sectors com laindstria la crisi s real, en el sectorde la informtica la situaci s di-ferent: la crisi els impedeix a lesconsultores mantenir els ingentsbeneficis danys passats, per no

justifica de cap manera la campan-ya de terror que sha llanat des dela patronal, amb remors contnuesdacomiadaments i ERO, un dego-teig continu dacomiadaments dis-ciplinaris i algun que altre intentdERO, que el seu objectiu no saltre que dilapidar els pocs dretsque tenim i precaritzar encara mesels salaris i les condicions laborals.El pacte de lAssociaci dEmpre-

ses de Consultoria (patronal delsector) amb els grans clients haestat clar: davant lexigncia da-quests de reduir un 10% les tarifes,la seva resposta ha estat accedir auna rebaixa dentre el 3 i el 5 percent, mentre que els treballadorsassumirien la resta a fora dhoresgratutes i compensacions no paga-des.Les treballadores i treballadors delsector de la informtica som cons-cients daquests problemes, doncsels sofrim en les nostres prpiescarns dia a dia, per ens falta serconscients que en les nostres mansest la formula per a resoldrels. Ila formula s simple, organitzant-nos i lluitant per a exigir que elsnostres drets siguin respectats, pera acabar amb la subcontractaci i laprecarietat en el sector, per a acabar

amb el menyspreu a la informticaper part de les consultores, perques valori duna vegada per sempreel treball tcnic.Calia dir prou i per aix vam cridara participar a les manifestacionsdinformtics que la CoordinadoradInformtica i Consultoria deCGT convocava davant lAssocia-ci dEmpreses de Consultoria,una de les principals organitza-cions culpables de la situaci a laqual hem arribat.Des de CGT treballarem per acon-seguir una informtica basada enunes condicions de treball dignes,en la formaci i la innovaci, i noen les comissions de les consulto-ries.Pel futur del sector de la informti-ca, nosaltres defensem que a igualtreball iguals condicions, i que calacabar amb la precarietat i la sub-contractaci.

Contra la precarietat

dels informtics

TREBALL-ECONOMIA

Nova reformalaboral oabaratirlacomiadament

Pepe Berlanga

Els empresaris de la CEOE,CEPYME i els seus economis-tes a sou, el Partit Popular i els seusmitjans de comunicaci, els ban-quers i el Banc d'Espanya, sospirenper una nova reforma laboral, diuenque per acabar amb la xacra de la-tur i crear ocupaci, encara que cer-tament el que pretenen s abaratirlacomiadament.El que no expliquen s que larren-

cada daquesta crisi de qu tant esparla ha estat essencialment finan-cer, especulatiu; restrictiu del cr-dit, la bombolla immobiliria i elsimpagaments que genera, amb ni-vells d'endeutament insuportableper als promotors en no poder ven-dre les seves construccions ; menorconsum...Mantenen que la caiguda de l'eco-nomia es produeix per la descom-pensada indemnitzaci que peracomiadament cobren els tempo-rals dels fixos. Per aquesta ra elque necessiten s que el cost passi aser de 20 dies per any amb unmxim de 12 mensualitats, queaplicar aquestes mesures s inevita-ble si volem superar lactual reces-si econmica i salvar locupaci.Tamb s'obliden que el Dret laborales va instaurar per a protegir al msfeble i que al cap i a la fi, si deixemde ser fariseos d'una vegada persempre i diem el nom de cada cosa,el que estan proposant s la reformade l'acomiadament improcedent, sa dir, acomiadament sense motiusuficient i, conseqentment, el quebusquen s poder acomiadar a preude saldo. Obliden que les reformeslaborals aprovades en anys ante-riors, cinc des de l'aparici de l'Es-tatut dels Treballadors en 1980, jahan rebaixat la indemnitzaci a 33

dies, que totes elles ja han desple-gat un ventall de qestions que elstoleren que, per causes objectives,econmiques o de producci, espugui acomiadar i, d'altra banda,sempre poden acudir als expedientsde regulaci docupaci.Amb aquest panorama, per qu tantde soroll?, necessiten altra reformalaboral?L'avarcia s mala consellera iaprofitant-se de la crisi i que, permantenir el lloc de treball, algunsestan disposats a qualsevol soluci,pagant un altssim preu, doncs aix,carreguem-nos la gallina dels ousd'or. A cap d'ells se'ls haur ocorre-gut que els responsables de la crisisn els que haurien d'assumir laresponsabilitat del que ha passat icomenar per reduir-se el sou i aca-bar duna vegada per sempre ambles prebendes de qu encara gau-deixen.

LALTRA REALITAT

7/31/2019 Catalunya- Papers n 108 Juliol - Agost 2009

13/31

Catalunya.Juliol-agost de 2009 13

Lacord amb el Ministeri de

Foment permet desconvocar lesvagues 9 i 10 de juny a RenfeSFF-CGT

En la matinada del dia 9 dejuny, es va arribar a un acordamb el Ministeri de Fomenti el President de lempresa per a ga-rantir la continutat de RENFE-Operadora en la prestaci del serveide les Proximitats de Barcelona. LaGeneralitat, que en tot momenthavia estat pendent del que estava

passant, no va enviar representantsa la reuni.El document subscrit, obliga queRENFE-Operadora tingui un con-tracte programa amb el qual mate-rialitzar el procs de transfernciade competncies a la Generalitat deCatalunya, sense que aix suposisegregar de lempresa el personal iel material ferroviari necessari per arealitzar el mateix. La Generalitatde Catalunya tindr aix les facul-tats de gesti de les Proximitats deBarcelona. Daquesta manera spossible fer la transferncia decompetncies sense trencarRENFE, pretensi del Ministeri deFoment i Generalitat recollida en elseu document desborrany dacord.Les organi