catalunya 74 abril 2006

Catalunya◗ Òrgan d’expressió de la CGT de Catalunya • Abril 2006 • número 74 • 0,50 euros www.cgtcatalunya.org

Autor: de Soca rel

EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Catalunya. Abril de 20062

SECRETARIAT PERMANENT DELCOMITÈ CONFEDERAL DE LA CGTDE CATALUNYAVia Laietana, 18, 9è08003 Barcelona - [email protected]. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10

FEDERACIONS SECTORIALS

� Federacio Metal·lúrgica de Catalunya (FEMEC)

� Federació de Banca, Borsa, Estalvi i Entitats de Crèdit de Catalunya

� Federació Catalana d�Indústries Químiques (FECIQ)

� Federació de Sanitat de Catalunya� Federació d�Ensenyament de Catalunya

(FEC) � Federació d�Administració Pública de

Catalunya (FAPC)

Via Laietana, 18, 9è - 08003 BarcelonaTel. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10

FEDERACIONS COMARCALSAnoiaRambla Sant Isidre, 15, 1r08700 Igualada - [email protected]. i fax 93 804 29 85

Baix Camp/PrioratRaval de Sta. Anna, 13, 2n, 43201 [email protected] / [email protected]. 977 34 08 83. Fax 977 12 80 41

Baix LlobregatCra. Esplugues, 4608940 Cornellà - [email protected]. 93 377 91 63. Fax 93 377 75 51

Jacint Verdaguer, 2308640 Olesa de MontserratTel. 93 778 04 93

Baix PenedèsNord, 11-13, 3r, 43700 El VendrellTel. i fax 977 66 09 32

Barcelonès NordAlfons XII, 10908912 [email protected]. i fax 93 383 18 03

Garraf-PenedèsLepant, 23, baixos08800 Vilanova i la Geltrú - [email protected]. i fax 93 893 42 61

MaresmePlaça Cuba, 18, 2n08302 Mataró - [email protected]. i fax 93 790 90 34

Vallès OrientalGaietà Vinzia, 15-17, baixos08100 Mollet - [email protected]. 93 593 15 45. Fax 93 579 31 73

FEDERACIONS INTERCOMARCALS

GironaAv. Sant Narcís, 28, entl. 2a17005 Girona - [email protected]. 972 23 10 34. Fax 972 23 12 19PonentAv. Catalunya, 2, 8è25002 Lleida - [email protected]. 973 27 53 57. Fax 973 27 16 30

Camp de TarragonaRambla Nova, 97, 2n 1a43001 Tarragona - [email protected]. 977 24 25 80 i fax 977 24 15 28

FEDERACIONS LOCALSBarcelonaVia Laietana, 18, 9è08003 Barcelona - [email protected]. 93 310 33 62. Fax 93 310 70 80

ManresaCircumval·lació, 77, 2n08240 Manresa - [email protected]. 93 874 72 60. Fax 93 874 75 59

RubíColom, 3-508191 Rubí - [email protected]. i fax 93 588 17 96

SabadellUnió, 5908201 Sabadell - [email protected]. i fax 93 745 01 97

TerrassaRamon Llull, 130-13608224 Terrassa - [email protected]. 93 788 79 47. Fax 93 789 45 04

Castellar del VallèsPedrissos, 9 bis08211 Castellar del Vallè[email protected]. i fax 93 714 21 21

SallentClos, 5, 08650 Sallent - [email protected]. 93 837 07 24. Fax 93 820 63 61

> ON ENS TROBEM?...

Als amos els agradaria quefóssim com són els xais quepasturen als seus prats, ca-

llats, pacients, submisos, obe-dients... només els caldria un gos,o dos, que ens vigilés de prop perfer-nos creure i que l’endemà obe-íssim les seves ordres, que sempreens volen portar a treballar més permenys fins que la pell s’ajuntés i to-qués de ple els ossos i ens els mar-qués als ulls de qui ens mirés elcos. No, no som bens ni estem ca-llats ni estem callades. Tenim opi-nió i no ens conformem a ser rígi-dament dirigits, ni tan sols dirigitsde forma divertida, no ens agradenles direccions i per això preferim lallibertat, la facultat de decidir... i nonomés el número de telèfon en quèens faran rebaixa sinó fins i tot siens interessa o no de trucar algúque és a milers de quilòmetres iamb qui no ens plau de parlar.

I ens matxaquen, surten per latele els polítics de dretes i tripartits,els empresaris catalans i espanyolsi els sindicalistes de les diverses si-gles del sindicat vertical. Tots diuengairebé el mateix: cal flexibilitat, calassumir que som mà d’obra i tot elque facin els economistes ensanirà bé perquè mai no s’equivo-quen, cal que no ens queixem tant ical que deixem de pensar en resque no sigui nosaltres mateixos,l’ara i aquí. Demà ja ens buscaremalgun copet a l’esquena d’aquestsque acaben sempre en un ascensde categoria perquè som fills delnostre pare i ell també callava, as-sumia i era submís.

Fa temps que una colla d’obre-res i obrers hem decidit dir prou i horepetim dia sí i dia també a les nos-tres cases, als nostres carrers, alsnostres sindicats, als nostres llocsde treball, en aquestes pàgines del“Catalunya”, allà on faci falta i ens

EditorialEns volen amb la bocaclosa i no callarem

“Catalunya”, publicació de la CGT de Catalunya. 8a època. DLB 36.887-92. Edició:Col·lectiu Catalunya: Ramon Aubà, Dídac Salau, Joan Rosich, Pau Juvillà, Josep Estivill, XaviRoijals, Carlus Jové, Josep Garganté, Patrícia Carles, Vicent Canet, Mireia Bordonada, JoseCabrejas, Jordi Martí i Òscar Porqueras. Col·laboren en aquest número: V. C., Joan RamonFerrandis, Javier Ortiz, Vicent Partal, Salvem la Platja Llarga, Antonio Maira, “Insurgente”, OctavioAlberola, Solidaritat Antirepressiva de Terrassa, Suport Ponent, Manolo Tomàs, Ricard de Vargas-Golarons, Rafael Cid, Antonio Aranda, Audrey Dore, federacions i seccions sindicals de CGT.Fotografies: Mireia Bordonada, Gabriel Serra, Joan Ramon Ferrandis, Josep Puigdollers i PauJuvillà. Tirada: 10.000 exemplars. Informàtica: Germán ‘Mozzer’. Il·lustracions: (portada) desoca-rel. Redacció i subscripcions: Raval Sta. Anna, 13, 2n. 43201 Reus. Tel. (dimecres tarda)977 340 883. Col·laboracions a: [email protected] i (cronologia) [email protected] compartim necessàriament les opinions signades de col·laboradores i col·laboradors.

Tots els continguts d�aquesta revista estan sota una llicència "Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 Espanya"Sou lliure de: copiar, distribuir i comunicar públicament l�obra amb les condicions següents:- Reconeixement. Heu de reconèixer els crèdits de l�obra de la manera especificada per l�autor o el llicenciador.- No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials.- Sense obres derivades. No podeu alterar, transformar o generar una obra derivada d�aquesta obra.

Quan reutilitzeu o distribuïu l�obra, heu de deixar ben clar els termes de la llicència de l�obra. Alguna d�aquestes condicions pot no aplicar-se si ob-teniu el permís del titular dels drets d�autor. Els drets derivats d�usos legítims o altres limitacions reconegudes per llei no queden afectats per l�anterior.

Més informació a http://cat.creativecommons.org/

Aquest número del �Catalunya� s’ha tancat el divendres 20 demarç del 2006.

Josep Viadiu dins “Figuras de la RevoluciónEspañola: Salvador Seguí”

“El terrorisme és la negacióde totes les conquestes morals

que l’evolució de l’homeha anat assolint amb elsacrifici dels millors”

El cartell de la dreta és una bonamostra de l’humor que regnaentre alguns dels nostres imma-culats moviments socials. Quantreure el cap per algun dels fò-rums de debat de què ens hemdotat a Internet es converteix enuna pesada obligació, noméscomparable a l’enganxada de car-tells o a l’assemblea sense ordredel dia ni moderació que durahores i hores. Quan tot és tan se-riós que riure és vist per alguns

dels nostres particulars capellanscom a antirevolucionari, veurecom alguns dels nostres van cele-brar el passat Carnaval ens animaa pensar que davall de les nostresclosques, d’algunes, encara hi haalguna cosa més que cervells, hiha pensament, hi ha humor, hi haironia i, sobretot i com a conse-qüència, hi ha llibetat i antiintegris-me. És el riure el primer que prohi-beixen els capellans de qualsevolsecta. Riem, doncs.

Sense humor no hi ha revolució,sense riure’s de tot la vida s’acaba

La millor imatge del mes

ho deixen dir: no som una merca-deria ni ho és aquest món i pel nos-tre treball volem un sou just, que noens mati i que quan l’acabem ser-vim per a alguna cosa més que pera dormir.

Ens formem i ens informem i noparem mai quiets. No som bens nires que s’hi assembli, però encaraqueden molts compays i compa-nyes que prefereixen les petitesmisèries que els donen les petitestraïcions a la nostra classe, els pe-tits beneficis que els donen els em-presaris que ens exploten a lesseves fàbriques, tallers, obres, ofi-cines... són també part del proble-ma, però no ens hi enfrontarem talcom fem amb els nostres amos, totel contrari, els intentarem convèn-cer i si no els convencem i ens con-tinuen atacant, aleshores passa-rem a dir-los i explicar-los les cosespel seu nom.

Són part del problema i no po-dran participar en la solució, enuna solució que no podrà sernomés laboral però de la qual eltreball en serà palanca.


REPORTATGEEl tractament com a mercaderia que esdóna a la informació en els mitjans‘oficials’ tergiversa la realitat

INFORMACIÓ LLIUREI ALTERNATIVA

Text: V. C.Il.lustració: de soca rel

Si bé fins ara els mitjans alter-natius centraven el seu objec-te en un missatge alternatiu a

l’oficial, ara la informació lliurepretén el seu reconeixement i lega-litat com a comunicació comunità-ria de representació dels col·lectiusi moviments socials.

Resulta complex definir la con-trainformació per la gran varietat depublicacions, mitjans i experiènciesque aplega (des de fanzines fins aràdios o televisions comunitàries).A més, existeix una varietat de de-nominacions, com ara mitjans lliu-res o alternatius, que ho dificultamolt més. El que caracteritzaaquests mitjans és una certa volun-tat d’estar al marge del sistema co-municatiu establert. Un dels factorsde naixement d’aquests mitjansestà en la fallida de la democràcia idels mitjans de comunicació quetracten la informació com una mer-caderia, amb les conseqüències queaixò té. Naix, per tant, de la ine-xistència d’un model democràtic decomunicació que represente tot-hom. La premsa alternativa o con-trainformació ho pot ser en el con-tingut o en la forma i es voldriadiferenciar així de la “informació”entesa com la que realitzen els mit-jans oficials. Algunes anàlisis con-sideren que els sistemes liberals nogaranteixen la llibertat de premsa iinformació, sinó que estan condi-cionats per les relacions de classe i,per tant, per la classe dominant, peraixò sorgiria la contrainformació.

Però allò alternatiu es pot referira diversos elements com ara elscontinguts, el llenguatge o l’orga-nització. Es poden voler tractartemes ocults als mitjans convencio-nals o els mateixos però amb enfo-caments diferents als dels comer-cials. També pot anar referit alllenguatge o la forma de comuni-

car, amb una aspiració contracultu-ral. Finalment, un altre element di-ferencial pot ser el finançament il’estructura organitzativa com aral’autogestió i l’assemblearisme. Obé, tot plegat. Els mitjans contrain-formatius, però, no estan claramentdefinits i entre els que en formenpart tampoc no han assolit una deli-mitació conceptual definitiva. Da-rrerament molts d’aquests mitjansalternatius han encetat un nou con-

cepte que oposen al de mitjans detitularitat estatal i als comercials apartir de l’anomenat tercer sectoraudiovisual. Aquest aplegaria elsdiferents mitjans comunitaris creatsper associacions sense ànim delucre que representen la realitat delsdiferents moviments socials i quefan gala de la seva independènciarespecte a l’Estat, però també res-pecte al poder econòmic. Caldriadiferenciar, però, els mitjans que

tenen al darrere un moviment socialconcret i que en pretenen ser l’òr-gan d’expressió, d’aquells que aspi-ren a ser plurals i sorgeixen d’unainiciativa independent de l’Estat,les empreses i qualsevol movimentsocial concret i en el qual tenen lloctots. En aquesta darrera concepciópodem encabir-hi mitjans com ara“Diagonal Periódico”, d’àmbit es-tatal; Pluràlia TV a València i RàdioContrabanda a Barcelona.

Aquest moviment del tercer sec-tor, però també els anomenats con-trainformatius, que són termespràcticament equivalents, critiquendiferents elements dels mitjansconvencionals com ara la concen-tració de la seva propietat, la preca-rietat laboral dels periodistes queels fa perdre autonomia o la de-pendència de la publicitat. Un casparadigmàtic és el d’El Corte In-glés, que aconsegueix que no si-guen públiques les seves vagues iconflictes laborals sota l’amenaçade retirar-ne els anuncis dels mit-jans més importants. D’altra banda,la Federació d’Organitzacions dePeriodistes (FOP) ha presentatl’Estatut del periodista, que avaluala informació com alguna cosa mésque una mercaderia. Pretén regular-ne la distribució, garantir-ne la ve-racitat i establir mecanismes decontrol democràtics com el ConsellRedacció (en què hi participen elsperiodistes) i els Consells Audiovi-suals o de la Informació. També esproposa regular per garantir el se-cret professional la clàusula deconsciència i l’accés a les fonts. Amés, han demanat una llei contra laprecarietat laboral en el sector.

El moviment de les ràdios lliuresva nàixer durant els anys 80 i araestà consolidat arreu de l’Estat i jan’hi ha de molt veteranes comRàdio Contrabanda a Barcelona oRàdio Klara a València. A Catalun-ya l’Assemblea per la ComunicacióSocial, lluita per reconeixementdels mitjans d’informació comuni-taris. “L’Assemblea per la Comuni-cació Social (ACS) és un projectede debat i acció en el camp de la co-municació que té com a objectius lacreació d’una televisió i una ràdiodels moviments socials i la crítica itransformació del model de comu-nicació dominant”, així es defineixl’ACS a la seva web. Postulen per

3

Les propostes són variadestot i que darreramentes nota una claratendència a l’excel·lència

continua a la pàgina 4 >

De la contrainformacióals mitjans comunitaris


REPORTATGE

“canals de comunicació horitzon-tals, de propietat i gestió col·lectivaper part de les entitats, col·lectius iparticulars implicats en la transfor-mació i crítica social”. I conclouenen la seua crítica a l’actual sistemamediàtic que aquest “només deixaespai per a mitjans públics, contro-lats pels partits polítics, o mitjansprivats comercials, controlats peruns pocs grups empresarials”. Peraixò ells volen assolir un nou marcque deixi espai “per a formes de co-municació col·lectives, comunità-ries, on la ciutadania no siga nomésaudiència o consumidors passius,sinó que puga intervenir en la pro-pietat, la gestió i la creació de mit-jans propis”.

Què és lacontrainformació?

“El debat sobre la contrainformacióno el tenim resolt al “Diagonal”,però ens hi podem considerar inclo-sos. No es tracta que contes cosesque no fan els mitjans convencio-nals, sinó que partim d’enfoca-ments diferenciats. Però per mil’accent està en la forma d’organit-zar-se i en no dependre de grupseconòmics: el que ens diferencia ésla nostra independència”, diuDiego Sanz, responsable de tanca-ment de “Diagonal Periódico”.“Ara és un moment d’explosió decol·lectius de contrainformació entots els suports, des d’internet, finsa la ràdio o la televisió o premsa. Elque més abast té són les iniciativesdel tercer sector de la comunicaciódins de l’audiovisual, ràdios lliureso les televisions comunitàries comara Pluràlia TV i les ràdios lliuresque ja porten diversos anys”, expli-ca Sanz. I posa diferents exemplesque estan posant-se en marxa desde fa un parell d’anys i que funcio-nen bastant bé com ara la Directa aCatalunya, l’Avanç al País Valenciài A Nosa Terra a Galícia. “Preferimparlar de mitjans populars, mitjansde la gent en contraposició als quefan partits i empreses. Rebutgemadjectius com alternatiu o contrain-formació perquè té unes connota-cions marginals i molt marcadesideològicament. És evident quefem una informació diferent a laconvencional i crítica. Ens fiquemals assumptes que els grans mitjansno toquen, tractem temes propers ala gent i als seus problemes”, indicaNel·lo Martínez, membre de Plurà-lia TV. “Per mi la contrainformacióno existeix, parteix de conceptescreats en els anys seixanta que jaestan totalment desfasats. No ésmés que una altra forma de pensa-ment unidireccional però en unaaltra direcció, una oficial i l’altracontraoficial i pequen del mateix.La contrainformació comet el ma-teix pecat que allò que critica”, as-senyala Àngel Fernández, membrede Contrabanda FM. Per ell actual-ment la informació està establertaper bàndols i tots cometen el mateixerror, salven els del seu i qüestio-

nen només el contrari.“El que cal és informació crítica i

objectiva al marge de bàndols. Elconcepte de contrainformació potarribar a ser fins i tot contrapro-duent perquè es concep com uncamp de batalla on cadascú salvaels seus”, afegeix Fernàndez. Ex-plica que pot arribar a convertir-seen un altre pensament únic, d’unaaltra ideologia diferent a la domi-nant, però que és igual de dogmàticperquè “des del moment en el qualsurts de les consignes ja estàs enl’altre bàndol i passes a ser l’ene-mic”, assenyala el membre de Con-trabanda. “Es tracta de fer informa-ció amb sentit comú, amb revisiócritica cercant la veracitat i expli-cant els fets sense crear bàndols idescarregant-nos del paradigma dela confrontació que simplifica la re-alitat social a partit de crear bons idolents”, diu Fernández. Per almembre de Contrabanda, els nomsde contrainformació i informaciólliure o alternativa són etiquetesque serveixen per crear la identitatde la gent que fa aquestes coses

però no transformen res. “La gentcrea totes aquestes etiquetes per di-ferenciar-se, però no existeix dife-renciació real perquè fan el mateixtipus de periodisme propagandísticperò d’un altre bàndol. El que cal ésmenys noms i més informació se-riosa. El que hem de fer és generaralternatives i deixar-nos de batalle-tes”, conclou Fernández.

Des de Ràdio Contrabanda estana l’espera de si la nova Llei del’Audiovisual d’àmbit estatal regu-la la situació de les ràdios comu-nitàries i sense ànim de lucre perpoder donar cobertura legal. Ac-tualment, ja tenen normatives per aaquest tipus de ràdios diferents paï-sos europeus o els EUA, que reco-neixen obertament els mitjans co-munitaris. Amb l’aparició de la

televisió digital terrestre les novespossibilitats de més canals se’ls hanrepartit les emissores comercials,els grans monopolis, i les televi-sions públiques, però no hi hanpogut participar els mitjans méspropers als ciutadans i sense ànimde lucre. “En la nova Llei Audiovi-sual estatal se’ns ha promès quese’ns tindrà en compte però quan jas’han repartit els canals el que, pertant, ens permetrà un reconeixe-ment testimonial fins que es pu-guen ampliar el nombre de cade-nes”, diu Martínez. D’altra banda,per Sanz, caldria establir criteris decol·laboració entre els mitjans alter-natius per reduir costos i facilitaraixí la seua subsistència: compar-tint recursos, distribució, corres-ponsals, intercanviant articles,

agendes o iniciatives conjuntescom la del tercer sector. Els princi-pals problemes d’aquests mitjanssón els daltabaixos participatiusque molts cops depenen de la vo-luntat de la gent i del seu temps lliu-re, cada cop més escàs. Per això, al-guns mitjans com Diagonal s’haplantejat una certa professionalitza-ció, així com també problemeseconòmics derivats dels costos demanteniment o els pagaments aprofessionals. L’altre problemapoden arribar a ser les tensions po-lítiques internes que poden produir-se en qualsevol grup humà quetambé afecten aquests mitjans.

Professionalització ovoluntariat

Aquest és un debat sense cloure enel qual hi juguen a favor i en contradiferents consideracions: la profes-sionalització garanteix l’estabilitatdel producte, però el voluntarismequalla millor amb els principis mésalternatius. Que hi haja professio-nals garanteix una qualitat del pro-

> ve de la pàgina 3

La presentació en públic del nou setmanari “Directa” va aplegar una variada mostra d’aquests mitjans alternatius cada cop més tinguts en compte.

Catalunya. Abril de 2006 5

REPORTATGEducte, però els voluntaris garantei-xen un contacte directe amb la so-cietat civil, a banda del dret de totapersona a expressar en mitjans al-ternatius que no garanteixen elsconvencionals. El finançamenttambé és un dels debats que més esrepeteix en les publicacions i emis-sores lliures: algunes opten peremetre publicitat de comerços al-ternatius o economia social, altresaccepten subvencions, o bé noméses financen per les quotes delssocis o les diferents activitats (fes-tes, samarretes o concerts) que rea-litzen. Un tema complex perquèper una banda sempre existeix lapor que la publicitat o les subven-cions condicionen la línia editorial,per això s’opta per l’economia so-cial i les botigues alternatives. Peruna altra banda, les activitats permantenir els mitjans moltes vega-des es mostren insuficients (sobre-tot si s’opta per la professionalitza-ció). Les subscripicions o quotestambé tenen moltes limitacions pergarantir la continuïtat del mitjà,però res impedeix que les tres for-mes siguen compatibles i comple-mentàries.

Per exemple, a Pluràlia TV hi hatres treballadors i molts voluntaris,de fet, hi ha una redacció de més devuit persones i uns 400 socis. Laquota és molt popular: tres euros almes per a aturats i precaris i cinceuros per als treballadors. PluràliaTV es va constituir en cooperativade treball amb la voluntat de poderprofessionalitzar el mitjà, la sevaseu està als locals de la CGT deValència després d’un conveni ambel sindicat. Es financen exclusiva-ment per les quotes dels membres iofereixen serveis de comunicació,vídeos i creació de continguts dewebs i emeten des de fa 4 mesoscontinguts audiovisuals a la sevaweb. “Durant el primer any de vidahem assolit més de 3.000 subscrip-tors sense tenir cap grup mediàticni moviment social al darrere. Perconsolidar-se li’n calen 5.000, i es-peren aproximar-s’hi a principisdel 2007, estem en un context opti-mista”, diu Diego Sanz. El mitjàfunciona de manera assembleària idividit en comissions de treball derelacions externes, economia, man-teniment, tècnica, etc. A Contra-banda no es paga ningú, tothom ésvoluntari. “En el nostre cas és unprincipi d’autogestió radical, en al-tres períodes s’acceptaven subven-cions, però ara no. No volem de-pendre de ningú, ens financem apartir de les quotes dels socis itambé per concerts, samarretes i al-tres activitats”, afirma Fernández.Tant Pluràlia TV com “DiagonalPeriódico” naixen a partir de lesmobilitzacions contra la guerra del2003 per una necessitat de qüestio-nar la manipulació informativa ipel cert reviscolament dels movi-ments socials. Contrabanda és unade les ràdios lliures deganes deBarcelona, que es va començar acoure al 1988 i les emissions es vaniniciar en el 1990 en els primersmoments amb equips compartits.

Els orígens de la revista‘Catalunya’

Josep Estivill

La revista “Catalunya” va néi-xer en el marc conflictiu de la

Guerra Civil, ara fa setanta anys, ila seva història no pot ser més des-graciada (1)

Els dirigents de la CNT la vancrear més aviat a disgust als tallersque havien estat incautats el setem-bre de 1936 a l'Editorial Catalana ien els quals s’hi havia imprès “LaVeu de Catalunya”, el conegutdiari proper a la Lliga Regionalistaque havia acollit les firmes de Car-les Sentís i Ignasi Agustí, entred’altres. Amb aquestes màquines iuns treballadors amb poca o capconsciència llibertària -cap d’ellsno estava afiliat a la CNT- es vainiciar el 22 de febrer de 1937 lasingladura del que suposava enaquell moment la segona gran pu-blicació del sindicat, després de la“Solidaridad Obrera”. La “Soli”estava escrita en castellà i ara se’nvolia una altra en català.

En realitat, però, no hi havia capinterès especial perquè fos en ca-talà -cap consciència de país- sinóque s’ho plantejaren com una meraestratègia política per apropar-se aEsquerra Republicana de Catalun-ya, el partit que governava la Ge-neralitat, amb la voluntat de con-trarestar la influència creixent delPSUC.

Es tractava d’aparentar un certcatalanisme sense haver-lo de tenirrealment; la CNT més aviat estavaen contra de tot això. El títol de lanova publicació havia de ser, en unprimer moment, “Catalunya Lliu-re”, a imitació de l’homònima“Castilla Libre”, però l’adjectiu esva eliminar perquè ningú no ho in-terpretés com un gest de simpatiacap a la causa nacionalista. No es

volia deixar cap mena de marge al’ambigüitat ideològica. A més amés, els dirigents anarquistes vo-lien deixar clara la seva posturasobre el fet d’emprar la llengua ca-talana; ho justificaven com unamanera d’arribar als afiliats que nodominaven prou bé el castellà. Unamena de publicació per als igno-rants, afegiríem nosaltres.

Els dirigents sindicals no vantenir massa estima per la nova pu-blicació del “Catalunya” i, de fet,poques vegades li passaven els co-municats oficials perquè els difon-guessin. Molt del que s’hi publica-

va estava mancat de pretensionsideològiques. Així, per exemple,va sortir un article sobre els super-vivents del Titànic precisamentquan tenia lloc l’ocupació feixistad’Astúries, un altre de com fer unadieta d’aprimament quan la gent jacomençava a passar gana i algunmés sobre la vida glamourosa deles estrelles de Hollywood. Elscontinguts eren tan frívols que al-guns lectors se’n queixaven, peròels dirigents sindicals replicavenque un diari no podia estar total’estona parlant sobre l’anarquis-me. Fins i tot, els treballadors es

queixaven de la pèssima qualitatde la revista.

La revista mai no té gaire vitali-tat: el sindicat n’edita pocs exem-plars, molt per sota de la “Soli”, i ladifusió i penetració social són en-cara menors. Els comunistes iro-nitzen sobre els pocs lectors que téel “Catalunya” i la redacció ho re-coneix explícitament quan contes-ta que això no els importa perquèno tenen res de comerciants ni debotiguers. A partir de desembre de1937, la revista deixa de distribuir-se a les comarques de Girona, Llei-da i Tarragona.

Durant uns mesos, Joan Peiró di-rigeix el “Catalunya” i el millora,en part, però mai no arriba a supe-rar les llacunes que el convertienen una publicació poc atractiva dellegir i, amb aquest panorama, esva esllanguint sense assolir gaireressò fins que el 28 de maig de1938, amb el pretext de la necessi-tat d’estalviar el paper, deixa depublicar-se.

Una prova de la indiferènciaamb què fou acollit el “Catalunya”en aquesta seva primera època ésque els llibertaris ben poques vega-des en parlen, i quan ho fan és demanera imprecisa, equivocantdades i redactors.

Les reaparicions de la publicaciódes d’aleshores han estat constants.A l’octubre de 1977, el "Catalun-ya" tornava a ser al carrer traves-sant diverses etapes fins a arribar al’actual època, la vuitena en la sevasegona part.

(1) Aquest article s'ha elaborat ín-tegrament a partir del llibre deJordi Sabater “Anarquisme i ca-talanisme. La CNT i el fet nacio-nal català durant la GuerraCivil”, Edicions 62 (Llibres a l’A-bast, 216), Barcelona 1986.

Confederacio General delTreball de Catalunya

“Hem d'anar per totes, deixar detenir prejudicis i pors i convertint-nos en el que volem ser quan si-guem grans. I què volem ser?Doncs una de les publicacions dereferència de tota l'esquerra antica-pitalista, no autoritària, anarquista,sindical, obrera i popular... senseexclusions. Una publicació queparli d'economia, de sindicalisme,de la societat en què vivim, delsprojectes per transformar-la, de lacultura que volem i que serà palan-ca del canvi; de la gent que lluita,que no accepta l'actual estat decoses i que vol alliberar espais (fí-

sics, de treball, del pensa-ment...)(...).

Volem escriure la revista de laCGT no com un pamflet o un libelsinó amb dades objectives, ambtotes les opinions possibles, per ferlectores i lectors intel·ligents, nodòcils ni dogmàtics. No hem deconcebre el lector o la lectora coma incapaç, ni li hem de dir el que hade pensar donant-li només una ver-sió, la nostra, dels fets; hem d'apos-tar per una lectora i un lectorintel·ligents i lliures, als quals se'lsmostren les diferents versions de larealitat i perquè es creï la seva prò-pia opinió i criteri. Hem d'apostarper un periodisme d'esquerres (per-què tampoc creiem en l'objectivitat

asèptica que no s'implica) però ri-gorós i independent: capaç de lacrítica i l'autocrítica, veraç, plural icontrastat. El que li volem trans-metre a la lectora i al lector, i nonomés a les convençudes, al mili-tant, sinó al ciutadà o la ciutadanaen general, és que existeixen valorsde canvi social i que aquest és pos-sible si la gent s'hi implica.

El "Catalunya" que volem (...)ha de ser reflex del que CGT fa (iho és més que mai en la nostrahistòria des dels anys setanta delsegle XX) però amb la decididavoluntat de formar part d'un movi-ment de moviments que no té nicap ni organització jeràrquica, nitan sols coordinació, però que

avança i va obrint espais de lliber-tat, de solidaritat i d'igualtat arreu. Il'anarcosindicalisme, que ben aviatserà majoritari, hi ha de ser, hi hemde ser.(...)

Però també hem de fer-nos visi-bles, cal tirar endavant una cam-panya de visibilització. Un dels ob-jectius de la nova publicació és ferdebats oberts a llocs emblemàticsd'arreu del país sobre els temes quetractem al reportatge que publi-quem a cada número. Hauríem decentrar-nos en aquells espais queens poden ser favorables com ate-neus llibertaris, centres socialsokupats, etc., però també en altresque no ho siguen tant de partida,com universitats, llibreries, etc”.

Alguns textos aprovats al Congrés de la CGT a Sant Joan Despí

TREBALL-ECONOMIAQuan encara lluitem per la readmissió delsacomiadats de Seat, Ono i RTVE anuncien EROde milers de persones: els ho posarem difícil

Federacions de l�Àrea Pública deCGT (Administracions

Públiques, Ensenyament,Sanitat i Transports i

Comunicacions)

Els Pressupostos Generalsde l’Estat (PGE) per al’any 2006 segueixen la

línia continuista dels últims anys,sense importar el color polític delpartit en el Govern de l’Estat.

La línia estratègica de la políticaeconòmica del govern parteix delfet que els augments que hi ha enalgunes partides es produeixen perl’increment dels ingressos tributa-ris, sobretot a través dels impostosindirectes, és a dir, impostos quepaguem totes i tots de la mateixamanera, independentment de larenda.

No obstant això, res es fa per acanviar una realitat escandalosa: el78% del total dels ingressos del’Estat provenen de les rendes deltreball. Per contra, les rendes delcapital es beneficiaran una vegadamés el 2006 de l’impost de socie-tats. Així les coses, sona a bromapesada la pujada salarial del 3,1%per als treballadors i les treballado-res de l’Administració Pública pre-vista per al 2006.

No hem d’oblidar que les puja-des salarials aprovades en els PGEestableixen el límit màxim per a laresta d’administracions. Se se-gueix sense incloure la clàusula derevisió salarial, ni l’augment con-traresta la pèrdua de poder adquisi-tiu dels últims anys.

Pressupostos‘socialistes’?Estem davant dels segons pressu-postos d’aquest govern “socialis-ta”. Ja no cap parlar de transició, nide condicionaments previs comparlaven en els pressupostos del’any passat. No obstant això, lavaloració dels sindicats majoritarisno difereix de la mantinguda l’anypassat. UGT considera que “l’o-rientació dels PGE de 2006 és po-

sitiva i satisfactòria”; per la sevabanda, CCOO tampoc critica cla-rament el que són les línies mestresdels PGE i no fa cap declaracióque pugui portar a pensar que estandisposats a mobilitzar-se per aaconseguir que siguin uns pressu-postos “apropiats”.

La realitat és inapel·lable i nodeixa lloc a dubtes: la línia estratè-gica de la política econòmica delgovern PSOE, que va quedar abso-

lutament clara amb els pressupos-tos de 2005, s’aprofundirà enaquest any 2006.

Finalment, cal assenyalar unaaltra fal·làcia. Heus aquí la falsedatd’insistir que la meitat dels PGEdel 2006 estan dirigits a la despesasocial. En el balanç final en despe-sa social, hem d’assenyalar quel’aportació de l'Estat en aquesta ésmolt limitada, ja que les principalsaportacions a aquesta despesavénen donades per la Seguretat So-cial i l'INEM, és a dir per les cotit-zacions dels treballadors i les tre-balladores que financen no nomésles seves pròpies prestacions sinómoltes altres que hauria de fi-nançar el propi Estat.

Com a conclusió: per l’any 2006tots tornarem a perdre poder adqui-sitiu i es consolida el parany delsplans de pensions, que a poc a poces van implantant en totes les Ad-ministracions Públiques. Final-ment, estan utilitzant les nostresaportacions per a abaratir les delsempresaris i, al damunt, subven-cionem les seves falses mesuressocials que, realment estem paganttots nosaltres.

Des de la CGT no hi ha dubteque cal fer front a les polítiques re-gressives i antisocials dels dife-rents governs, els quals comptenamb la complicitat dels sindicatsmajoritaris que tots coneixem.Caldrà utilitzar totes les estratègiesa l’abast per a aconseguir que elmonopoli de la representació i lanegociació a la qual ens estanduent es trenquin d’una vegada iper sempre.

Darrere de lesbones formes deZapatero, hi ha mésneoliberalisme

Els Pressupostos de l’Estat 2006: sense canvis

En lluita aONO contral’ERO quepreveu milacomiadaments

www.cgt-ono.com

Davant l’Exèdient de Regula-ció d’Ocupació que l’empre-

sa de telefonia Ono vol tirar enda-vant i que afectaria uns 1.000treballadors i treballadores de Te-naria, Auna i Ono, els sindicats pre-sents a l’empresa, entre ells laCGT, han iniciat un procés de mo-bilitzacions.

Així, el 20 de març, es va portara terme una aturada de quatre horesa nivell de tot l’Estat espanyol queva ser seguida pel 80 per cent de laplantilla, i que havia de tenir conti-nuïtat amb noves aturades els dies24, 30 i 31 de març.

Abans d’aquestes aturades, jahavien tingut lloc concentracionsdavant les seus d'Ono a València iBarcelona.

El sindicat CGT rebutja total-ment l’Expedient de Regulaciód’Ocupació i la destrucció d’ocu-pació i aposta per la lluita per evitarque l’empresa tiri endavant els seusplans.

Per crear unabase de dadesde clàusulessocials en elsconvenis

Des de la Secretaria d’AccióSocial de la Confederació Ge-

neral del Treball de Catalunya iamb la col·laboració de la Secreta-ria d’Acció Sindical s’està confec-cionant una relació de totes aque-lles clàusules de caràcter social quees puguin localitzar en els diferentsconvenis col·lectius.

S’ha demanat l’ajut de tothomper tal que s’enviïn aquelles que estrobin interessants dels diversosconvenis (o d’algun conveni que esconegui) a la següent adreça d’e-mail: [email protected] o bécal posar-se en contacte amb Mar-tín Andón de la Federació del BaixLlobregat (93 3779163) que és quiestà coordinant aquest tema.

La Directiva Bolkenstein després del seu pas per l'EuroparlamentFederacions de l�Àrea Pública

de CGT

En el seu pas pel Parlament Eu-ropeu entre el 14 i 16 de març,

es va aprovar la Directiva Bolkes-tein, de la qual es va eliminar elPrincipi del País d’Origen, però esmantenen els aspectes liberalitza-dors dels Serveis d'Interès General,inclosa l’educació. La proposta hade passar ara al Consell de Minis-tres de la Unió Europea.

El ple del Parlament Europeu vaeliminar del text final la propostadel Principi del País d’Origen, se-gons la qual els treballadors i lestreballadores haurien de sotmetre’sa la legislació laboral de l’estatd’on provenen, en cas de treballaren un altre estat de la Unió Euro-

pea. Amb això es pretén suavitzardavant l’opinió pública europeauna de les parts més controvertidesde l’esborrany presentat a l’any2004 per l’anterior comissari delmercat interior, i que havia provo-cat una gran contestació social entota la Unió Europea.

Encara que, segons el text acor-dat, el polèmic Principi del Paísd'Origen desapareix en la seva for-mulació actual, el concepte esmanté. Es va optar per una redac-ció prou ambigua –al·ludint a laLlibertat de Prestació de Serveis–perquè la dreta europarlamentariapugui assegurar que el Principi delPaís d’Origen es manté i la social-democràcia que l’han eliminat:s’introdueixen “límits” a la lliureprestació de serveis deixant en

mans dels estats exigir a les empre-ses requisits addicionals per raonsd’ordre públic, seguretat pública,salut pública i protecció del mediambient.

Així, quan la prestació de ser-veis impliqui desplaçament de tre-balladors o treballadores, se segui-ran les disposicions previstes enuna directiva prèvia que regulaaquesta qüestió a nivell europeu,però deixant en mans de cada estatla definició del que són Serveisd’Interès General. Sembla ser quela norma tampoc afectarà el dret la-boral ni la capacitat d’establir con-venis col·lectius. Tampoc estaranafectats els serveis financers, eltransport urbà, les legislacions na-cionals sobre Seguretat Social, elsserveis sanitaris, els jocs d’atzar,

els serveis de seguretat i empresesde treball temporal ni els serveisportuaris. Tot això sempre queaquests serveis no estiguin ja libe-ralitzats. El que no exclouen en caplloc del text aprovat és l’avanç enla privatització de l’ensenyament,amb tot el que això significa i com-porta.

Malgrat aquestes retallades, totsels ciutadans europeus podemcomprovar que l’esperit de la Di-rectiva Bolkenstein es manté en elseu objectiu d’eliminar totes lestraves administratives perquè elscapitals i les empreses puguinmoure’s amb total llibertat pelmercat de la Unió Europea més fà-cilment i que els serveis públics del’Educació puguin ser mercantilit-zats.


Fot

o:M

irei

a B

ord

on

ada


TREBALL-ECONOMIA

La privada noés un serveipúblic

Emili Cortavitarte

El 20 de març, el president Ma-ragall, la consellera d’Educa-

ció Cid i representants de 20 enti-tats van signar el Pacte Nacionalper l’Educació. A nivell públic, elque ha transcendit és que el curs vi-nent l’alumnat de la Primària pú-blica farà una sisena hora diària.

El Govern i les organitzacionssignants presenten el PNE com lasuperació definitiva de la doblexarxa (pública i privada concerta-da) amb la creació d’un servei pú-blic educatiu que empari la totalitatde centres sostinguts amb fons pú-blics i els ofereixi un marc d’esta-bilitat i seguretat perquè garanteixiel dret a l’educació de tots els ciuta-dans i de totes les ciutadanes i tre-ballin junts amb uns objectius com-partits, des de la cooperació i lacorresponsabilitat.

Aquí rau el veritable sentit i elprincipal perill d’aquest pacte.Només els centres de titularitat igestió pública estan acomplint elpaper de servei públic: igualtat d’o-portunitats, superació de les di-ferències socioeconòmiques, gene-radors de convivència,escolarització de l’alumnat amb es-pecials dificultats, participació dela comunitat educativa... No obs-tant, la xarxa pública suporta unpaper subsidiari respecte de la pri-vada. El PNE consolida i aprofun-deix aquesta situació.

Els objectius fonamentals delscentres de titularitat i gestió priva-da són l’obtenció de beneficiseconòmics, la transmissió d’un de-terminat ideari religiós, moral i/opolític i la perpetuació de la socie-tat classista. El Tripartit, autoano-menat govern progressista i d’es-querres, ha augmentat lesdotacions a la privada concertadael 8,5% en 2004 i l’11,7% en 2005.La sisena hora a la pública serà latorna perquè determinades priva-des tinguin accés, també, als con-tractes programes que els suposa-ran més ingressos públics a canvid’una gratuïtat formal, que legal-ment ja s’havia de produir ara.

L’informe PISA de l’OCDE,marca el camí per seguir per obte-nir els millors resultats escolars:despesa educativa superior al 6%del PIB, escola pública mlt majo-ritària, ràtio professor-alumnebaixa, descentralització adminis-trativa i veritable autonomia decentres, valoració social del profes-sorat, forta implicació familiar enel procés educatiu, formació per-manent del professorat... La Gene-ralitat i els seus agents socialsn’han agafat un altre.

Concentracions contra lasisena hora a Primària

Federació d�Ensenyament de laConfederació General del

Treball de Catalunya

Centenars de centres han se-cundat el manifest contrala sisena hora a primària i

milers de mestres s’han concentratcontra aquesta mesura davant elsServeis Territorials de Barcelona,Tarragona, Girona, Lleida i VallèsOccidental.

No obstant això, la consellerad’Educació ha continuat endavanten la seva postura intransigent quela primària pública tingui, en elsdos propers cursos, una sisena horadiària per a l’alumnat.

Les desqualificacions del pro-fessorat i dels sindicats que ens hioposem són de corporativisme i depor als canvis. Però, com qualificarde corporativisme el rebuig d’unamesura que se’ns presenta com amillora de la jornada lectiva dels ide les mestres?

És una manera d’eludir un debatde molta més transcendència: elfutur i la qualitat de l’ensenyamentpúblic. La sisena hora és la mesuramés significativa d’un Pacte Na-cional per l’Educació que crea unservei públic d’educació unificantles dues xarxes de centres públics iprivats concertats mantenint l’ac-tual status quo i, per tant, perpe-tuant la fractura social, econòmicai cultural de l’alumnat català.

La distorsió del llenguatge enparlar de doble xarxa de centressostinguts amb fons públics perreferir-se a centres públics (titulari-tat i gestió públiques) i centresconcertats (titularitat i gestió priva-des) es consolida en aquest pacteper la via dels fets. Un servei pú-blic d’educació en el qual els cen-tres concertats no tindran un modelpúblic i participatiu de gestió, ni elmateix sistema de selecció del pro-fessorat, ni els mateixos criterisd’admissió d’alumnes, ni controlspúblics de la despesa econòmica...I no podem oblidar que la immensamajoria de centres concertats tenenun ideari propi i uns objectius debenefici econòmic.

Som favorables a l’augment deplantilles i a la millora de les con-dicions d’aprenentatge i atenciódels nostres alumnes. Ens oposema l’enganyifa i al populisme barat:si aquest curs no es podien aug-mentar plantilles i, en determina-des circumstàncies, no s’han co-bert baixes; per què el curs vinent2.500 mestres seran destinats/adesa cobrir la sisena hora?

Per a la Federació d’Ensenya-ment de la CGT de Catalunya ésmolt més rendible pedagògicamentreforçar les hores de classe i reduirles ratios que destinar més de lameitat de la plantilla a fer repàs iestudi una hora al dia. Finlàndia,estat de referència en l’informePISA, té menys hores lectives i enjornada continuada.

El Departament no fa cas delsprofessionals que treballem a les

escoles públiques i que portemanys demanant augment de planti-lles per rebaixar la ratio i poderatendre millor la diversitat (en aixòla pública va sobrada), una millorai més facilitats en els processos deformació del professorat, més vin-culació directa al centre de profes-sionals d’altres sectors... Potserdestinar els recursos econòmics ihumans a això no és tant d’apara-dor?

També ens oposem que la sisenahora a la pública sigui la torna per-què determinades privades tinguinaccés, a més dels concerts, als con-tractes programes que els suposa-ran més ingressos públics a canvid’una gratuïtat formal, que ja s’ha-via de produir ara. Ens els dos anysde govern del Tripartit la privadaconcertada ha experimentat unaugment de dotacions del 8,5% i

l’11,7%. Quina nova partida públi-ca es desviarà cap a la concertadael proper curs? És així com un go-vern progressista i d’esquerresentén l’equitat en la distribuciódels pressupostos públics? Aquestaés la manera de compensar els sec-tors més desafavorits? Encara més,en aquest servei públic d’educació,les mesures per als centres públicssón obligatòries (el 80% de l’alum-nat de primària farà sisena hora elcurs vinent i la totalitat a l’altre),mentre que per a la concertada sónvoluntàries (només 10 centres sig-naran els contractes programes elcurs vinent i aquells que s’hi ne-guin no deixaran de rebre el con-cert econòmic).

Malgrat la formalització delPacte del 13 de març i la signaturaprotocol·lària del 20 de març, hemde mostrar el nostre rebuig de ma-nera massiva, perquè no es tractad’un simple augment de la jorna-da de l’alumnat o d’una mesuraelectoralista. En el cas de molteslocalitats i barris catalans suposaràla definitiva segregació de l’alum-nat i la subsidiaritat dels centrespúblics.

La USTEC no ha signat l’acord,però com a sindicat majoritari delsector té la responsabilitat d’agluti-nar i impulsar mobilitzacions con-tra el Pacte i la sisena hora. De nofer-ho, serà tan responsable comaquells que aquesta setmana handonat el si a l’acord. Esperem quela USTEC no es renti les manscom Pilat, que surti de la seva pas-sivitat i del seu tron mediàtic i cridia les mobilitzacions contra elPacte.

Davant de les peticions expres-sades en reunions de zones i cen-tres d’anar aprofundint les mobilit-zacions, la Federaciód’Ensenyament de la ConfederacióGeneral del Treball de Catalunya,acomplint els requisits legals vi-gents, va convocar dijous, 16 demarç, a les 13 h, una concentracióal Departament d’Educació (ViaAugusta, 202-206. Barcelona). De12 a 17 h, hi havia vaga legal perpoder assistir-hi.

Crida de la CGT a la matriculació en els centres educatius públicsFederació d�Ensenyament

de la CGT

Davant el procés de matricula-ció oficial per al pròxim curs

escolar 2006/2007, animem totesles famílies a què matriculin elsseus fills i filles en els centres pú-blics, fent una defensa en positiude l’educació pública. El nostrecompromís amb la defensa d’unaeducació pública de qualitat i amb

el tipus d’educació que han derebre els nostres fills i filles en elsegle XXI fan que com a CGT de-fensem la matriculació en els cen-tres educatius públics per oferir lessegüents característiques:

- L’educació pública és el reflexde la societat en la qual està im-mersa i a la qual presta els seus ser-veis, per tant, l’escola pública aculltots els nens i nenes sense distinciód’ètnies, classe social, religió,

sexe, país, capacitats... desenvolu-pant valors de convivència, solida-ritat, pluralitat, llibertat de pensa-ment, tolerància ideològica i decreences i rebutja qualsevol segre-gació o discriminació social.

- L’educació pública garanteix lacohesió social.

- Els centres públics són nostres,estan oberts a la societat.

- L’educació pública ofereix unensenyament gratuït i disposa de

recursos i professorat especialitzat.- Estan pròxims a l’entorn natu-

ral i social de l’alumnat.- Els centres públics ofereixen i

milloren els seus serveis escolars:menjadors, instal·lacions esporti-ves, laboratoris, biblioteques, aulesd’informàtica...

Per les raons exposades, la Con-federació General del Treball usconvida a matricular els vostresfills i filles en l’escola pública.

LA MIRADAINDISCRETA


TREBALL-ECONOMIA

Seccions Sindicals de CGT aSeat

El compte de resultats deSeat de l'any 2005 va tenirnúmeros vermells. Segons

les dades de l'empresa, s'han per-dut 62 milions d’euros. Aquest re-sultat es veia venir després de la si-tuació que ha generat l'empresa enl'últim any dintre de la seva estratè-gia de reconversió. No obstantaixò, el grup Audi ha batut tots elsrecords de vendes i de beneficis dela seva història. Encara que els tèc-nics econòmics de CGT han d'estu-diar amb deteniment la documen-tació lliurada, podem valorard'inici algunes qüestions:

-Si al 2004 va haver-hi 440 mi-lions de ‘royalties’ pagats a VW,quants se n’han pagat al 2005?

-L’empresa no reflecteix lesquantitats percebudes per la cessióde terrenys de Zona Franca, encaraque reconeixen que “estan en lacaixa”.

-El ‘cash flow’ (beneficis abansd'impostos i amortitzacions) conti-nua sent molt important. Els mésde 286 milions generats, a pesar dela baixada de producció en l'any2005, són una prova de la creacióde riquesa que aporten entre totes itots els treballadors.

-Les amortitzacions s'estan in-crementant en els últims anys a unritme accelerat. En concret aquestany s'han amortitzat 104 milionsd’euros més que al 2002.

-Els cotxes lliurats a Comercialdes de la Fàbrica han estat401.000, mentre que els venuts hanestat 422.000. Si tenim en compteque les produccions han estat de384.000 unitats, és evident quel'estoc s'ha reduït al voltant de38.000 cotxes, a costa dels dies deno producció.

-Els salaris del 2000 van ser, entotal, de 407,95 milions d’euros. Al2005, han suposat només 372,95milions d’euros. És a dir: 25 mi-lions menys que fa cinc anys. L’a-baratiment de sous pel contracted'Oficial Auxiliar provoca aquestabaixada del cost de salaris per al'empresa.

-Falta, a més, quantificar el costdels acomiadaments que tambéhan inclòs en els resultats.

Estratègia peraugmentar beneficis

El president de Seat reconeixia, el16 de febrer, que els acomiada-ments (“alleugeriment d'estructu-ra”) no eren per la baixada de ven-

des sinó per facilitar la reestructu-ració i per això ara s’obren bonesperspectives. Encara més, les re-cents declaracions de la Direcciódel Grup Audi anunciant la pro-ducció del model Inca i de cotxesde gamma petita en països “mésbarats” és la consumació d'una es-tratègia que va començar amb ladesaparició de l'Inca i l’Arosa i vaseguir amb el conveni i l'ERO.

Tot això corrobora la nostra anà-lisi de principis d'any passat en quèdèiem que la crisi no era tal i quel'empresa l'havia generat per rees-tructurar l'empresa i sol·licitar aju-des al Govern. A això se suma lamagnífica situació del grup Audi,al qual la multinacional s’ha lligaten les seves pitjors decisions in-dustrials i comercials, però de laqual ens deslliga per als beneficis iper al bo. Si tenim en compte quementre a nosaltres ens apliquenacomiadaments (això sí, pactatsamb alguns sindicats) a VW estannegociant jubilacions als 58 anys,amb el 100%, per això la plantillaes continua preguntant si és partdel grup o només té drets als cops.

Cada vegada és més palpable enels tallers de Martorell, i corre enboca de tothom, la possibilitat d'unaugment de produccions amb lacreació del torn de tarda a la línia 2(Altea-Toledo) per a mitjans d'a-bril.

Continua la lluita

Han transcorregut tres mesos desque es van fer efectius els acomia-daments i, en aquest període, els iles acomiadades han acabat de rea-litzar les diferents gestions i trà-mits (atur, elecció d'opció de la in-demnització, demandes, etc.),organitzats en una Coordinadorad’Acomiadats i Acomiadades, quees reuneix cada dimarts en Assem-

blea per a programar activitats (bà-sicament concentracions setmanalsa l'entrada i sortida dels torns i al-tres accions que decideixen tambésetmanalment).

S'han creat Comitès de Solidari-tat en nombroses localitats, on s'or-ganitzen actes informatius sobre labarbaritat que s'està vivint a Seat.A més, la solidaritat econòmicatambé va funcionant, amb aporta-cions en metàl·lic, ajudes en l'edi-ció de cartells, octavetes, pancar-tes, etc., així com adquisició desamarretes, CD i bons d'ajuda ques'han editat.

S'ha participat en la rua del Car-naval de Barcelona i en la manifes-tació del Dia de la Dona Treballa-dora del 8 de març. El 9 de març,un grup d'afiliats de la CGT vaocupar el concessionari de Volks-wagen a la Rambla Catalunya deBarcelona. En tancar aquesta edi-ció del “Catalunya”, hi havia con-vocada una manifestació a Barce-lona pel 25 de març, per laCoordinadora d'Acomiadats i Aco-miadades i pels Comitès de Solida-ritat, i a la qual la CGT donava su-port.

Hi ha un apartat molt importantque ja ha començat a ocupar unapart del calendari dels afectats perl’ERO i pels qui tinguin l'oportuni-tat d'acompanyar-los: els judicispel centenar llarg de demandes ques'han presentat contra els acomia-daments. El 15 de març va co-mençar amb el primer judici perles més de 120 demandes presenta-des pels acomiadats.

Denúncia contra elpresident del Comitè

Josep Jané, exmembre d'UGT delComitè d'Empresa de Seat, va pre-sentar una denúncia al Jutjat Socialcontra el president del Comitè

d'Empresa de Martorell i màximresponsable de la UGT a Seat, Ma-tías Carnero. L’exdelegat de laUGT a la Seat a Martorell va afir-mar, declarant com a testimoni enel primer judici per les demandesdels acomiadats, que Carnero vaanunciar el juny –mesos abans dela presentació de l’expedient de re-gulació (ERO)– als membres de laSecció Sindical de la UGT que lesvendes anaven malament i que s’a-costava una retallada de plantilla,pel que volia que es confecciones-sin llistes de treballadors no afinsal sindicat. Jané va aportar com aprova alguns documents manus-crits i va remarcar que en la con-fecció de la llista no es van utilitzarels criteris de polivalència o pro-fessionalitat.

Davant d'aquesta greu denúncia,CGT ha manifestat que els fets quees denuncien són gravíssims i quesi després del preceptiu judici sesentencia que són certs, es donariafe d'una cosa que ja des de fa tempss'intuïa entre la plantilla.

Suport als companys deCGT a VW de Pamplona

Cal destacar també la solidaritat dela CGT de Seat i de la Federaciódel Metall de Catalunya de la CGTamb els 4 companys delegats deCGT de la factoria de VW de Lan-daben (Pamplona), encausats perla direcció de la multinacional perdenunciar les actuacions del metgede l'empresa. L’acusació particularde l'empresa els acusava de calúm-nies i injúries i demanava dos anysde presó i 17.000 euros entre multai indemnització. Un autobús vasortir de Barcelona per acudir al ju-dici realitzat el 7 de març a Pam-plona, i donar suport als companysdavant d'aquest nou atac contra elsindicat.

La fal·làcia dels comptes de l’empresa i la col·laboració d’UGT

La lluita de Seatfins al 20 de març

Ràdio 4 és vivaTimanfaya

Quan les úniques notícies quesón portada dels mitjans o

tenen a veure amb el Estatut o ambETA, causa vergonya aliena que lamajoria d’aquests no dediquin niun sol minut del seu preuat temps,ni tan sols per una remota solidari-tat corporativa, a informar de lacrisi que RTVE està suportant aCatalunya a través de la seva dele-gació en Sant Cugat i Ràdio 4.

Tot el conflicte sorgeix amb el Plade Sanejament de RadiotelevisióEspanyola que preveu el tancamentde l’emissora en català Ràdio 4 i elsprogrames que en català preparaTVE a Catalunya, així com les des-connexions territorials de Ràdio 5.

De les desconnexions de TVE enSant Cugat poc podem aportar queno sigui ja conegut, tret que vamcréixer amb ella escoltant els pri-mers programes en llengua catala-na; d’altra banda, quan parlem deRàdio 4 estem referint-nos a la pri-mera emissora que va començar aemetre en català fa ja 30 anys i queva ser instaurada com a instrumentde normalització de la nostra llen-gua; quant a Ràdio 5, efectua des-connexions des de les diversesemissores locals que disposa en ca-dascuna de les quatre demarca-cions catalanes. Ara tot apunta que,mentre fa el ximple amb alguns po-lítics catalans, el govern de l’Estatper mediació de la SEPI preténabandonar la defensa de la plurali-tat lingüística que consagra laConstitució.

Evidentment, com no podia sermenys i era de predir, els treballa-dors i treballadores no han romàsimpassibles i s’han mobilitzat. Hanestat efectuat concentracions da-vant els màxims responsables d’a-quest disbarat perquè la societat ca-talana conegui sense ambigüitatsqui són els culpables del descomu-nal sense sentit. S’han personat ales portes de la seu del PSC a Bar-celona per a exterioritzar les sevesqueixes; davant els seus entranya-bles senyories en el Parlament deCatalunya perquè no siguin còm-plices; en les seus territorials; i,com no, davant les oficines centralsde RNE a Catalunya del cèntricPasseig de Gràcia de Barcelona,fins a no fa molt temps emblemàticedifici principal de la delegació a lanostra ciutat. Des de l’inici del pro-cés, han confeccionat una pàginaWeb (http://www.r4esviva.és/), ones pot seguir el dia a dia de l’as-sumpte i de la lluita que mantenen,així com la recollida de signaturesque estan efectuant pel manteni-ment de Ràdio 4 i de les emissoresde RNE a Tarragona, Lleida i Giro-na i en contra del desmantellamentde RTVE. Companyes i companys,sabeu que compteu amb els meusmés senzilles simpaties.

L’ALTRA REALITAT


TREBALL-ECONOMIA

Comencen leseleccions sindicals

Jose Ángel Ciércoles

Ja s'ha iniciat la cursa per l'obten-ció de delegats i delegades que,

fins a finals del 2007, aniran confi-gurant el nou mapa sindical “ofi-cial” a Catalunya i a la resta del'Estat.

La UGT va prémer el gallet desortida amb un acte de masses aBarcelona en què es va escenificarlas línies generals del que serà laseva campanya:

-Per una banda, atacs a CCOOper posicionar-se al costat del PPsobre el tema del Patrimoni Sindi-cal Històric, però sense arribar atrencar la “unitat d'acció”;

-I per altra banda, una novetat,atacs i desqualificacions contraCGT per part del secretari generalde Catalunya, Josep Maria Alvárez.

El que intenta la UGT és diferen-ciar-se de CCOO -com fa cadaquatre anys- quan arriba la cam-panya d’Eleccions Sindicals, emcentraré en l'últim punt.

És rellevant dir que el Sr. Alvá-rez utilitza part del seu temps perfer un atac al sindicat de la CGT,que segons les seves pròpies parau-les “és un sindicat més petit quequalssevol de les seccions sindicalsque la UGT té en una gran empresacom la Seat”. Si això fos així, elmés adequat seria acomiadar elsseus assessors d'imatge, ja que pelsol fet d’anomenar-nos pública-ment ja ens dóna una rellevànciaque segons les seves paraules notenim.

També ens acusa de mafiosos ide covards perquè pintem a lescases dels “seus” delegats i no a ladels empresaris. Respecte a això,és necessari fer dues considera-cions:

-El Sr. Alvárez no sap a on pin-tem, ni tan sols si pintem, i si hosap i té proves que es presenti aljutjat;

-La CGT no té cap culpa quemolts treballadors creguin que laUGT és la primera barricada quehan d'enderrocar per a poder lluitarcontra els empresaris.

Les nostres llistes d'acomiadats,represaliats, etc. parlen per ellesmateixes i demostren que no somuna organització precisament "co-varda".

No sentim que les paraules de laUGT siguin una acusació o un in-sult quant ens anomena “aprenentsde sindicalistes”. Sempre volemaprendre del sindicalisme i novolem arribar a ser grans “profes-sionals del sindicalisme” com laUGT, que és una empresa amb pro-fessionals disposats a tot per tal demantenir els seus llocs de treball.

Creiem que és un bon inici decampanya per la CGT: “borden,aleshores cavalquem”.

Secció Sindical CGT Metro iAntonio Aranda

Durant el mes de febrerpassat, la CGT del Metrode Barcelona va denun-

ciar davant la Inspecció de Treball,el Departament d’Indústria, el De-partament de Transports i el Síndicde Greuges, els riscos que conside-ren que tenen els nous trens de lasèrie 5.000 que l’empresa està po-sant en circulació en les línies 2, 3 i5, de forma unilateral i sense escol-tar les peticions de modificacionsbàsiques que els treballadors hemrealitzat.

Els riscos i les denúncies se cen-tren bàsicament en les condicionstècniques i d’accessibilitat en casde necessitat de desallotjament delpassatge per la via, motivat perqualsevol circumstància que impe-deixi al tren arribar a l’estació, coma avaria del tren, la manca de fluidelèctric, descarrilament, etc.

Per a la CGT, els treballadors iels treballadors, el fet que aqueststrens no tinguin accés directe desde la cabina de conducció a la via, ique tot el protocol de desallotja-ment es realitzi a través de les por-tes de passatge, impossibilita físi-cament que en cas d’aglomeració,molt habitual en hores punta, elconductor pugui realitzar de formaràpida i tranquil·la les maniobresnecessàries per a efectuar el desa-llotjament del tren, cosa que es

complica en el cas de tenir que rea-litzar-se en un túnel de via única, jaque les escales de baixada es tro-ben al centre del tren.

En les diferents proves ques’han fet s’ha demostrat que entredos i tres tècnics tarden més de 15minuts a col·locar les escales dedesallotjament amb el tren buit, nohavent-se realitzat cap prova ambel tren ple.

La CGT creu que ja és una teme-ritat que existeixin 12 trens correnten aquestes condicions, i per a méspreocupació, hem de comunicarque els conductors no estan rebentcap formació pràctica de coms’instal·len aquestes escales. Igual-

ment, el personal que està a les es-tacions i que hauria de ser el queacudeixi en auxili del conductor,tampoc té cap formació en aquestaspecte. De fet, no saben ni comaccedir dins del tren. Això siaquest personal existeix, perquècontinuem recordant que moltesestacions estan buides durant partdel servei, sobretot els caps de set-mana.

La Direcció de l’empresa s’hanegat a efectuar les modificacionsnecessàries al·legant, oficiosa-ment, motius econòmics. Així ma-teix, no han lliurat als represen-tants dels treballadors lescertificacions necessàries dels or-

ganismes competents per a la posa-da en marxa d’aquests trens.

Per aquest motiu, i davant lesconstants incidències que s’estansucceint al Metro, la CGT es vaveure obligada a denunciar la si-tuació davant els diferents ens quetenen relació amb aquests fets.

Però havent passat més d’unmes i només el Síndic de Greugeshavia contestat a la nostra denún-cia en el sentit que ha contactatamb els altres departaments perquèagilitin la resposta, rebent de mo-ment, el més absolut silenci perpart dels mateixos.

Per a nosaltres és insuficient, jaque 12 trens estan circulant cadadia i creiem que els milers de pas-satgers tenen dret a què l’autoritatcompetent certifiqui o no la idoneï-tat dels mateixos.

La CGT no accepta ser respon-sable, ni per activa ni per passiva,de qualsevol incident que es pro-dueixi per aquest motiu i ha exigitpúblicament el pronunciament enun sentit o un altre de la Inspeccióde Treball, del Departament d'In-dústria i del Departament de Trans-ports de la Generalitat, de formaurgent.

La CGT té a disposició qui lesvulgui conèixer les diferents de-núncies en què s’expliquen méstècnicament els motius que les sus-tenten. Si es vol una còpia d’aques-tes, es poden demanar escrivint [email protected].

Denúncia dels perillsdels nous trens delmetro de Barcelona

Concentracions exigint un referèndum pel Conveni de CorreosCGT Correos Sabadell

Treballadors i treballadores del’empresa Correos es van con-

centrar el 23 de febrer a Barcelona,Sabadell, Palma de Mallorca i unavintena de ciutats de l’Estat espan-yol, convocats per la CGT, i i en elmarc d’unes aturades de dueshores, per pressionar en la negocia-ció del Conveni Col·lectiu, reivin-dicant una millora substancialquant a drets, condicions laborals iretribucions, i reclamant un re-ferèndum sobre el ConveniCol·lectiu.

En aquest sentit, uns setanta tre-balladors i treballadores de Corre-os, convocats per la CGT, es vanmanifestar a Sabadell davant del’oficina de la Via Massagué, perdemanar a l’empresa que convoquiun referèndum per poder votar elConveni Col·lectiu, un convenique s’està negociant sense l’acord

dels treballadors i les treballadores,i l’esborrany del qual que ha pre-sentat fins ara l’empresa és prounegatiu, fins i tot pitjor que el con-veni que hi havia abans.

Aquesta manifestació va coinci-dir amb dues manifestacions mésdels treballadors de Correus a laciutat de Barcelona, una al barri deGràcia i l’altra a la plaça de Cata-lunya.

CGT exigeix que Correus donials treballadors i les treballadoresl’opció de votar l’esborrany finalquan aquest es presenti: “Si l’em-presa i els sindicats que semblenafins diuen que el Conveni que espresentarà és tan bo, no crec que hihagi cap problema a presentar-loals treballadors i les treballadores.Si tots el veiem bo -si és que és bo,el signarem”.

Les pràctiques de negociació aCorreos van de la següent manera:et donen l’esborrany del conveni

en fascicles i, finalment, et donenl’esborrany sencer. Ara ens handonat dues còpies de l’esborranyperò del tema del règim retributiu,que és un dels més importants, nose’ns ha lliurat res. En el lloc onhauria d’aparèixer el règim retribu-tiu apareix un espai en blanc i no hidiu res.

El que va passar amb l’anteriorconveni va ser que l’últim dia ensvan enviar l’esborrany final i ensvan dir: “Demà se signa l’esbo-rrany”. Si volies et presentaves i elsignaves i si no, doncs no.

El sou d’un carter que entri enaquests moments a l’empresa sesitua en 800 euros. Les úniquespossibilitats d’augment de sou sónaugments en sou variable, és a dir,que cobres en funció de la produc-tivitat de l’empresa i sempre queno et posis malalt. Qui es posa ma-lalt i agafa la baixa, no el cobra. Siestàs treballant tot l’any i l’empre-

sa veu que no té els resultats quehauria de tenir, tampoc no el co-bres. Sabio assegura que es trobenen una situació de “total indefen-sió”.

Davant les intencions de la Di-recció de Correos de tancar la ne-gociació del II Conveni Col·lectiuque imposarà modificacions en lescondicions de treball i en els drets iobligacions del personal laboral idel personal funcionari pels pro-pers tres anys, i que només benefi-ciarà l’empresa i els sindicatsgnants (CCOO, CSIF i UGT), totaixò sense comptar amb l’opinióde la plantilla.

Des de la Confederació Generaldel Treball, es continuarà lluitanten defensa de la capacitat de deci-dir per part de les treballadores itreballadors sobre el seu propifutur, exigint una consulta-referèn-dum prèvia sobre el proper Conve-ni Col·lectiu.

LABORAL

10 Catalunya. Abril de 2006

TREBALL-ECONOMIA

Secció Sindical SFF-CGTTarragona

El SFF-CGT va participar, el2 de març, en una jornadaeuropea organitzada con-

juntament amb sindicats alterna-tius de diversos països, en defensadel ferrocarril públic. Dins d’a-questa jornada, es van realitzar ac-cions a diferents ciutats de l’Estatespanyol i tancades d’afiliats, comla realitzada a Tarragona, en què esva portar a terme un tancament de24 hores dels delegats del SFF-CGT de les empreses ferroviàriesAdif i Renfe-Operadora en el localdel Comitè Provincial. Així ma-teix, durant tota la jornada es porta-ren a terme diversos repartimentsde fulls informatius a l’usuari enl’estació de Tarragona, així comuna assemblea permanent de treba-lladors. Entre els motius que vanportar a aquesta acció informativa ireivindicativa hi trobem:

1) La políticarepressiva del’empresa Renfe-OperadoraDurant els últims anys, RodaliesRenfe ha optat per una política d’a-baratiment de costos basada en laretallada de prestació de serveis enles seves estacions de viatgers, re-tallada que està portant a queRenfe canviï el seu personal propide venda de bitllets per a substi-tuir-lo per empreses de seguretat,empreses subcontractistes i/o mà-quines auto-venda i torniquets decontrol que han convertit en autèn-tiques gàbies les estacions. Aixòcontribueix determinantment al’augment de la inseguretat, a ladeterioració de la qualitat del ser-vei i a la falta d’informació al viat-ger.

Paral·lelament a aquest canvi, apitjor en la qualitat i en lo social,l’antiga Renfe i l’actual RenfeOperadora s’han dedicat en els úl-tims anys a reprimir totes les rei-vindicacions del seu personal detaquilles, com és el cas de Rodaliesde Bilbao, on la prefectura deRenfe-Operadora va decidir san-cionar als membres del Comitè deVaga amb quatre mesos d’ocupa-ció i sou i una reclamació de 10milions d’euros per danys i perju-dicis a la “marca Renfe”. Una ve-gada mes pretenen que els treballa-dors paguin la seva dolenta gestió iel benefici que es duen les empre-ses privades. A més volen eliminartot escletxa de sindicalisme com-batiu, impedint el dret de vaga i re-pressaliant a aquells que les convo-quen.

2) Defensa delferrocarril com a serveipúblic

Aquest tancament s’emmarcavadintre de la Jornada de Lluita Eu-ropea contra la privatització del fe-rrocarril i les seves conseqüències(disminució de la seguretat, aug-ment del cost públic i incrementsde tarifes, desaparició de serveisconsiderats econòmicament pocrendibles, degradació de la qualitaten el servei). Durant els últimsanys, diversos sindicats alternatius,combatius i disposats a defensarels interessos dels treballadors i dela societat, ens estem coordinant enel territori europeu - juntamentamb companys de França, Itàlia,Suècia, Gran Bretanya, Alemanyai Bèlgica - per a lluitar contra laprivatització i en defensa dels dretssocials que tant ha costat aconse-guir.

3) Projecte de LleiFerroviària deCatalunyaLa intenció del Projecte de Llei Fe-rroviària de Catalunya, presentatpel conseller de Política Territoriali Obris Públiques de la Generalitat,és la privatització del servei públicferroviari i la venda de les empre-ses públiques ferroviàries. No estracta tan sols d’introduir nousoperadors privats, cosa ja de per sigreu per a la seguretat i el servei, jaque els criteris de servei públic es-taran supeditats als interessos par-ticulars de les empreses privadesen aplicació pura del concepte deproductivitat, estalviant en aquells

aspectes que sigui possible (en de-senvolupament i implantació desistemes de seguretat, en manteni-ment del material i de la infraes-tructura, en formació del personal,en qualitat i freqüència del servei,etc.) incrementant les tarifes i re-servant com dividends una partsubstanciosa de les subvencionspúbliques.

4) ERO a Adif i Renfe-Operadora

El passat dia 24 de Febrer la Direc-ció d’Adif i els sindicats UGT,CCOO i SF van signar l'ERO2006-2010, l’afectació final delqual en el conjunt de la xarxa fe-rroviària arribarà a l’acomiada-ment d’uns 2.500 treballadors. Enla província de Tarragona afectaràa 43 treballadors que durant aquestperíode reuneixen les condicionsde prejubilables, suposant més del10% de la plantilla de la província(sense comptar les possibles baixesincentivades).

Aquest expedient unit al subscritper aquestes organitzacions enRenfe-Operadora al juliol de 2005per al període 2005-2009, suposauna destrucció d’ocupació en el fe-rrocarril de 4.500 llocs de treballen cinc anys. La repercussió a l’u-suari s’aguditzarà encara més sicap, amb el tancament d’innom-brables estacions, degradació en laqualitat del servei, degradació deles instal·lacions i de la seguretaten la circulació dels trens, etc, i totaixò a canvi d’un augment en lestarifes molt per sobre de l'IPC.

Les càrregues de treball conti-nuen existint pel que aquestes me-

sures suposen la subcontractaciódels serveis a empreses els treba-lladors de les quals tenen pitjorscondicions de treball, una forma-ció més precària i uns sous mésbaixos.

5) Tancamentd’estacions a lescomarques deTarragonaVinculat als continus acomiada-ments col·lectius que venim sofrintels ferroviaris en els últims anys,fruit d’una visió purament econo-micista del ferrocarril, orientatcada vegada més cap a l’alta velo-citat per part del Ministeri de Fo-ment, ADIF, en la demarcació deTarragona i durant aquest mateixany té previst el tancament de di-verses estacions (Ascó, Riba-rojad’Ebre, Flix i Mora la Nova) ambla consegüent amortització delsllocs de treball, així com la reduc-ció de personal en les estacions deReus i Tarragona, i la supressió delLloc de Comandament de Tarrago-na.

Lamentablement aquest procésno és nou, havent-se produït tanca-ment d’estacions i/o reducció sig-nificativa de l’horari de presènciade personal en dates no molt llun-yanes (Torredembarra, Plana dePicamoixons, Valls i Montblanc).

El Sindicat Federal Ferroviari dela CGT s’oposa de manera rotundaa totes aquestes mesures que afec-ten a la seguretat en la circulació iper tant a la de l’usuari del ferroca-rril, a més de a la qualitat del serveii al manteniment de les instal·la-cions.

Jornada de lluita en defensadel ferrocarril públic

Continua lalluita contra laLOEFederació d�Ensenyament de la

CGT

Després del debat parlamentarien el Congrés dels Diputats, i

davant el debat que tenia que fer-seen el Senat, la CGT va organitzar el22 de febrer conjuntament amb al-tres organitzacions, una nova jor-nada de lluita a nivell de l’Estat es-panyol en defensa del’ensenyament públic i contra laLlei Orgànica de l’Educació (LOE)que vol tirar endavant el govern delPSOE, una jornada en què sota ellema “L’educació pública en perill.Per una educació pública, laica, dequalitat i que garanteixi la cohesiósocial”, es van desenvolupar diver-ses mobilitzacions i actes.

Des de la CGT, es critica que laLOE és una peça més en la mateixalínia de la Directiva Bolkesteinaprovada pel Parlament Europeu,que permet la liberalització i priva-tització absoluta dels serveis pú-blics, convertint l’educació en unnegoci al que progressivaments’accedirà amb garanties de quali-tat en funció del poder adquisitiu,en funció de la classe social.

Des de la CGT, esproposa:

-una valoració global en positiu del’educació pública enfront de laconcertada;-el rebuig de tota la política de con-certs educatius i privatització delservei públic educatiu;-el finançament suficient de l’edu-cació pública amb un 7% del PIB;-una educació pública laica-i l’adopció de mesures concretesde millores socials i laborals delprofessorat i personal.

Trobada delsindicalismealternatiueuropeu del'Ensenyament

La Federació Europea del Sin-dicalisme Alternatiu del sector

de l’Ensenyament (FESAL-E), enla qual participa la Federació d’En-senyament de CGT, va organitzatdel 3 al 5 de març el 1r Fòrum Ibè-ric a la ciutat de Guarda (Portugal),sota el lema "Sense fronteres, sensebanderes", en el qual es van portara terme diversos debats, xerrades iactivitats. En aquesta trobada vasortir la proposta de que en el 1rCongrés de la FESAL-E, a Locar-no (Suïssa), els dies 29 i 30 d’abrilde 2006, es prepari una campanyaeuropea d’informació i mobilitza-ció. Informació sobre la trobada deGuarda i sobre la FESAL al webwww.fesal.it


TREBALL-ECONOMIA

El tancament d’estacions al Campde Tarragona i les Terres de l’Ebre

Text i foto: Joan Ramon FerrandisBreso, SFF-CGT Tarragona

Novament, les estacions deles comarques del Campde Tarragona i les Terres

de l’Ebre s’han vist afectades perun procés en el qual es pretenentancar quatre de les escasses esta-cions que romanien encara obertesen aquestes comarques. Aquestaagressió al servei públic ferroviaries concreta en el tancament imme-diat de la dependència del Lloc deComandament de Tarragona en laqual operen 10 agents i que s’enca-rrega de la regulació dels trens quecirculen en direcció a València, aixícom el tancament, també immediat,de l’estació d’Ascó, deixant-lasense personal, així mateix les esta-cions de Móra la Nova, Flix i Riba-roja d’Ebre seguiran els passosd’Ascó en un breu espai de temps,segons ha anunciat el representantd’Adif, tot això motivat per raons“tecnològiques”. Fa mesos ques’estan realitzant proves del nousistema de Control de Trànsit Cen-tralitzat (CTC) en la línia de Mórala Nova a Saragossa, i que una ve-gada implantat agilitarà sens dubteel trànsit ferroviari, però de cap ma-nera augmentarà la seguretat en lacirculació, ni tan sols la mantindrà,ja que els 16 treballadors que esveuran afectats, entre moltes altresfuncions supervisen el pas delstrens, confirmant que no existeixendesplaçaments en el carregament,situació perillosíssima en cas deproduir-se donat l’intens trànsit dematèries perilloses per la línia afec-

tada, amb una orografia molt irre-gular, plena de túnels, talussos itrinxeres; a més, la línia ferroviàriatranscorre per l'interior de la matei-xa central nuclear d'Ascó.

També hem de tenir en compteque cap de les estacions afectadesdisposa de pas inferior de viatgersper a creuar les vies, i que en el casque no existeixi personal que indi-qui als usuaris aquesta circumstàn-cia, el risc d’atropellament és mésque evident. A més, la qualitat delservei es veuria reduïda al mínimexponent, quant a informació de lescirculacions, retards, venda de bit-llets i gestió o auxili dels possiblescontratemps que poguessin ocórrerals viatgers en l’entorn de les ins-tal·lacions ferroviàries.

No es pot escapar a qui solamentcontempla criteris econòmics en lagestió dels béns públics que les es-tacions afectades no donen serveisolament a les poblacions on es tro-ben, sinó que la comarca sencerautilitza aquesta infraestructura, ve-ritable columna vertebral de l’en-torn. Des de CGT s’ha tingut moltclar quin era el paper que el sindicathavia d’ocupar en aquest procés, is’han oposat contundentment desdel mateix moment que se’ls vaanunciar el tancament, presentantal·legacions a la direcció d’Adif,encaminades bàsicament al mante-niment dels llocs de treball, amb ar-guments de pes referits tant a la se-guretat del trànsit ferroviari com ala qualitat del servei que es deixaria

de prestar als usuaris. Aquesta haestat una argumentació contrària ales dels sindicats majoritaris, quesolament s’han preocupat de donarsortides individualitzades als treba-lladors afectats, sense preocupar-sede la perduda genèrica dels 26 llocsde treball, ni molt menys de l’a-gressió social que comporta aques-ta mesura.

No és estrany, per altra banda, lapoca dedicació d'UGT i CCOO quea nivell estatal en les empreses deAdif i Renfe Operadora han signatsengles Expedients de Regulaciód'Ocupació que afecten en el seuconjunt un total de 4.500 treballa-dors i treballadores, i que a Adif su-posa el 18% de la plantilla actual,picada ja al seu torn pels anteriors i

repetitius ERO. Aquestes són les conseqüències

de tot aquest procés, responsabledirecte com n’és la Llei del SectorFerroviari, presentada pel governdel PP i aprovada pel del PSOEdesprés de lleugeres modificacionsel 2004 i que va entrar en vigor algener de 2005, assumida al seu tornper tot el Comitè General d’Empre-sa de Renfe, excepte per CGT, acanvi d’augmentar desorbitada-ment els drets sindicals aportats perl’empresa, amb la intencionalitatclara d’aplanar el terreny a les em-preses privades.

En data actual, la seva germanapetita, la Llei del Sector Ferroviaride Catalunya, ha estat aprovada ja.CGT hi va presentar al·legacions iva proposar un plec d’esmenes a latotalitat als diferents grups parla-mentaris, a més d’anar teixint unaxarxa d’informació a la ciutadania,com a principal perjudicada, dema-nant de manera explicita l’oposiciófrontal a aquest projecte.

Els delegats i militants de CGTes troben en permanent lluita contraaquestes agressions, han posat enconeixement dels mitjans de comu-nicació les nefastes conseqüènciesd’aquests processos en multitud derodes de premsa, s’estan realitzantrepartiments d’octavetes informati-ves als usuaris en les principals es-tacions, xerrades i debats en tots elsàmbits on és possible, comunica-cions escrites i reunions amb les di-ferents administracions implicades,així com una pressió constant din-tre dels Comitès d’Empresa de lesdiferents empreses ferroviàries.

OPINIÓ: La CGT davant el Pacte Nacional per a l’EducacióFederació d�Ensenyament CGT

El Pacte Nacional per a l’Educa-ció, signat el passat 20 de març

entre el Departament d’Ensenya-ment de la Generalitat i alguns sin-dicats i agents socials, es vol ven-dre com la superació definitiva dela doble xarxa de centres sostingutsamb fons públics (públics i privatsconcertats), segons diuen amb lacreació d’un /”servei públic educa-tiu que empari la totalitat de centressostinguts amb fons públics i elsofereixi un marc d’estabilitat i se-guretat que garanteixi el dret a l’e-ducació de tots els ciutadans i ciuta-danes, i que treballin junts amb unsobjectius compartits, des de la coo-peració i la corresponsabilitat”/.Objectius aquests que es concreta-rien en la sisena hora obligatòria ala primària pública i en els contrac-tes programa als centres concertats(amb increment de partides per des-

peses de funcionament i de perso-nal docent i no docent), tot això acanvi de la gratuïtat en sis anys.

El problema de fons, no obstantaixò, és un altre. Només els centresde titularitat i gestió pública estanacomplint el paper de servei públic

en les seves vessants d’igualtat d’o-portunitats, de superació de les di-ferències socioeconòmiques, de ge-neradores de convivència,d’escolarització dels i les alumnesamb especials dificultats... I laxarxa pública suporta un paper sub-sidiari respecte de la privada en lamajoria de ciutats catalanes.

Aquest esforç de la públicaqueda arraconat amb un Pacte quetorna a desviar una part importantde despesa pública cap a centres detitularitat privada, on l’objectiu fo-namental és l’obtenció de beneficiseconòmics.

El que un govern d’esquerreshauria de fer és potenciar de veritatla xarxa pública. Per què els fonsaportats pel Tripartit a les concerta-des han suposat uns augments del8,5 i l’11,7% el 2004 i 2005, res-pectivament? Com és possible queaquest curs no s’hagi pressupostatper augmentar les dotacions de

mestres i professors per millorarl’atenció a la diversitat i en canvi elcurs vinent es vulguin contractarmés de 2.500 mestres per cobrir lasisena hora? Per què la despesaeducativa del 6% no és una accióde govern i es converteix en mone-da de canvi d’aquest pacte?

Per a la Federació d’Ensenya-ment de la CGT, els eixos que hau-ria de tenir un veritable Pacte Na-cional per a l’Educació haurien deser:

- Un pla de finançament per arri-bar a una inversió per a l’ensenya-ment públic del 6% del PIB de Ca-talunya en la present legislatura.

- L’aposta per una xarxa d’ensen-yament públic única, laica i gratuï-ta.

- Un pla de construccions esco-lars que completés una oferta públi-ca de qualitat en tots els nivellseducatius i territoris.

- La supressió progressiva dels

concerts educatius durant la presentlegislatura.

- La potenciació de la participa-ció de la comunitat educativa i lagestió democràtica i plural en elscentres.

- L’increment de les funcionsdels òrgans col·legiats de gestiócom a via per potenciar l’autono-mia dels centres.

- La millora de les condicions la-borals i professionals dels treballa-dors de l’ensenyament: accés direc-te de l’actual professorat interí osubstitut, jornada continuada, dis-minució de la ratio professor/alum-nes, augment de plantilles perpoder aplicar desdoblaments, horesb, atenció específica...

- La revisió de les competènciesbàsiques que ha d’aconseguir l’a-lumnat, així com els mecanismes imitjans necessaris per aconseguir-los mitjançant un currículum obert,diversificat i integrador.


Secció Sindical CGT RTVE

La Societat Estatal de Parti-cipacions Industrials(SEPI) ha proposat una re-

tallada de plantilla que afectarà4.026 treballadors i treballadores(3.133 d'ells fixos o amb contracteindefinit) de RTVE, quasi la meitatde la plantilla anirà al carrer. Així,un servei de comunicació que hau-ria de ser considerat un servei pú-blic, malgrat la baixa qualitat debona part de la seva programació ila seva utilització política per partdels partits governants, rebrà unasotregada brutal, que també afec-tarà els centres de Catalunya i quecomportarà el tancament de lahistòrica emissora en català Ràdio4.

El pla de la SEPI estableix eltancament generalitzat de centresde treball, amb la desaparició d'e-missores locals i provincials deRNE i la reducció a simples co-rresponsalies de la resta d'emisso-res i centres de TVE, així como l'e-liminació de programacionsespecifiques a Catalunya i les IllesCanaries.

Davant aquesta situació des deCGT entenem que no queda altraopció que una resposta contundentcontra l'intent de desmantellament

de RTVE. Així, des de la CGT esdona ple suport a la vaga de 24hores convocada pel Comitè Inter-centres de RTVE pel dia 5 d'abril,contra la reducció de plantilla(fixos i contractats), contra la re-ducció i privatització de RTVE, icontra la pèrdua de drets i salaris.

S'ha de tenir en compte que desde 1982 s'incompleix la legislacióque obliga a l'Administració a sub-vencionar l’ens públic RTVE, pertant les pèrdues han estat promo-gudes pels diferents governs.També s'ha de tenir en compte queRTVE no és massa gran si la com-parem amb altres radiotelevisionsdel nostre entorn. I finalment, re-marcar que no ens trobem davantun sector en crisi, no sobra planti-lla ja que cada vegada es contrac-ten més empreses de serveis i pro-ductores de programes. Enstrobem doncs davant un altreexemple de polítiques neoliberalsque provoquen successives sub-contractacions i precarietat i sobre-explotació dels treballadors, aixícom la potenciació d'una ràdio iuna televisió orientades només albenefici econòmic.

És necessari realitzar la transiciódemocràtica en la radiotelevisiópública, protegir-la de la voracitatdel sector privat i posar-la al serveidels ciutadans i ciutadanes.

Es prepara la traïció del sindicalisme institucional a ACC SpainCol·lectiu Catalunya i Antonio

Aranda

ACC, multinacional italiana,amb la complicitat de l'ante-

rior propietari d'Unitat Hermètica,la multinacional sueca Electrolux,es proposen acabar amb l'Empresasi l'Administració i els treballadorsno ho impedeixen.

ACC (antiga Unidad Hermética)compta amb unes 1.000 personesals Centres de Sant Quirze delVallès i Cervera. Fabrica compres-sors hermètics, exportant per tot elmón més del 80% de la producció.És una empresa autosuficient a totsels nivells, fabriquen productes de1a. qualitat i compten amb una im-portant cartera de clients en tot elmón. Però la nefasta política In-dustrial d'Electrolux, anterior pro-pietari, que només pensava a em-portar-se els beneficis senseinvertir-los a l'Empresa, així comACC, han arrossegat a la difícil si-tuació per la qual estan passant elstreballadors i en aquest moment sino es prenen mesures urgents que,entre altres sanegen econòmica-ment l'Empresa la continuïtat de lamateixa corre un seriós perill.

Els treballadors i treballadores

de l’empresa estan disposats a llui-tar per la continuïtat d'aquesta, i enaquest interès dediquen tota la sevaenergia, per això es mobilitzen (aSant Quirze de Vallès, a Sabadell, aBarcelona) amb l'objectiu d'expli-car la situació a l'opinió pública isobretot per a exigir a l'Adminis-tració que s'ha de salvar a UnitatHermètica encara que per a aixòsigui aquesta la que es faci càrrecde l'Empresa, ja que no podemcontinuar perdent el teixit indus-trial del nostre país.

Els treballadors i les treballadresd’ACC exigeixen responsabilitat ala multinacional, que aquesta esplasmi en un Pla Industrial a mitjào llarg termini, amb inversors, ambtecnologia i amb un plans socialque garanteixi l'estabilitat del con-junt de la plantilla. Els treballadorsde l'empresa també exigeixen unamajor participació de la Generali-tat per a solucionar aquesta situa-ció

Amb motiu de la situació de llui-ta pel manteniment dels llocs detreball en què es troben els treba-lladors i les treballadores d'ACCSpain, s'han seguit portant a termeuna sèrie de mobilitzacions.

El 21 de febrer els treballadors

van tallar l'autopista C58 en amb-dós sentits, manifestant-se a la ves-prada per la Gran Via de Sabadellfins a arribar a l'entrada i sortida deSabadell Sud col·lapsant l'accés ala ciutat. El 23 de febrer al matí laC58 va ser tallada de nou; a la ves-prada es va bloquejar un dels ac-cessos al polígon industrial. El 28de febrer van realitzar una concen-tració davant l'ajuntament de Saba-dell. El 3 de març, coincidint ambla reunió entre l'administració, ladirecció de l'empresa i el comitè deempresa, els treballadors es vanconcentrar davant el CMAC deBarcelona.

A més la plantilla ha continuatamb el calendari de mobilitza-cions, amb aturades de 3 hores 45minuts per torn els dies 3, 7, 9, 14,16, 21, 23, 28 i 30 de març.

Representants de la Conselleriad'Indústria de la Generalitat de Ca-talunya i la direcció d'ACC Spainviatjaren a Madrid el dia 28 de fe-brer per a mantenir una reunió alMinisteri d'Indústria, a fi d'aconse-guir un acord per a rebre ajudes pera ACC Spain. A començaments demarç el ministre d'Indústria JoséMontilla i el conseller de Treballde la Generalitat es comprometien

públicament a aportar 15 milionsd'euros per salvar l'empresa, ajutscondicionats a que l'empresa es re-capitalitzés i realitzés inversions icondonés la meitat del deute de lafilial espanyola en un mes de ter-mini. Poc més de 10 milions d'eu-ros procedents del Ministeri quedirigeix José Montilla, a travésd'un crèdit a 15 anys sense interes-sos a tornar passats cinc anys, icinc milions més procedents delprograma català d'ajuts al fomentde la investigació, desenvolupa-ment i innovació (I+D+i).

Però la direcció d'ACC, supeditaaquests compromisos a un acordamb els sindicats per retallar laplantilla de Sant Quirze del Vallèsen un centenar de treballadors,amenaçant que sense un pacte enaquest sentit no hi hauria injeccióde capital ni inversions. A més, el20 de març va presentar un ultimà-tum al sindicats.

Davant d'aquesta situació, i in-tuint que com en tants altres casosel sindicalisme institucional(CCOO-UGT) ja s'estava prepa-rant per trair un cop més els inte-ressos dels treballadors i acceptarles condicions de l'empresa ennom "d'evitar mals majors".

TREBALL-ECONOMIA

Les seccions sindicals dels sin-dicats presents a TV3 (CGT,SPC, CCOO i UGT) han exigit pú-blicament a través d’un comuni-cat conjunt l’aprovació immedia-ta de la llei de reforma de laCorporació Catalana de Ràdio iTelevisió (CCRTV). La reformad’aquesta normativa, que regulael funcionament dels mitjans pú-blics catalans, és un tema ques’arrossega des de fa més de sis

anys, que CiU va intentar enda-rrerir i evitar tot i l’acord del Par-lament de Catalunya de desem-bre de 1999, i que el governtripartit actual es va comprome-tre a tirar endavant en el Pactedel Tinell. Els sindicats entenenque ja és l’hora que es porti aterme i que és una normativa im-prescindible per a incrementar lapluralitat i independència delsmitjans de comunicació públics.

Els sindicats de TV3 reclamenl’aprovació de la Llei deReforma de la CCRTV

Concentracionsde suport aldelegat de CGTacomiadat aCorreos deTarragona

Donant continuïtat a les mobi-litzacions endegades des de la

Secció Sindical de CGT Correos deTarragona, amb motiu de l’acomia-dament del delegat sindical de laCGT Carles Icart per part de la di-recció de Correos de Tarragona, elsindicat realitza una sèrie de con-centracions els dimarts i dijous da-vant la Direcció Provincial de Co-rreos de Tarragona, en principi finsa la data del judici.

Així doncs, la CGT ha exigit a lacap provincial de CyT, MercèMarín, el compliment de la sentèn-cia del Tribunal Superior de Justí-cia de Catalunya, on es declara de-finit el contracte del companyCarles, i que es porti a terme la re-admissió immediata.

Alguns resultatseleccions sindicalsDow Jones Reuters El 21 de març, es van celebrar elec-cions sindicals a l'empresa DowJones Reuters Business InteractiveSpain SL , l'activitat de la qual estàrelacionada amb bases de dades, laparticipació de la plantilla va serdel 99% i es van triar 3 delegadesde personal. CGT vam obtenir 2 deles delegades i CCOO 1.

Autobusos deBarcelona-TMB

CGT va ser el sindicat més votat enles eleccions celebrades el dia 7 demarç.CGT, 654 vots,, 7 delegatsUGT, 591 vots, 5 delegatsSIT, 536 vots, 5 delegatsACTUB, 489 vots, 5 delegatsCCOO, 466 vots, 5 delegats

CGT es consolida com força mésvotat dintre del transport urbà deBarcelona. Més informació:http://www.cgtbus.com

Hotel Juan Carlos I

CGT, 5+1; CCOO, 4; UGT, 2; In-dependents, 2

Cafeteria el Valld'Hebron

CGT, 3; USOC, 3; UGT, 3

Pastisseria Mauri

CGT, 2; CCOO, 2; UGT, 1

Hotel Avenida Palace(parcials)

CGT, 2; CCOO, 2

RTVE vol acomiadarmés de 4.000 persones



Cinc temors

Tema del mes

Text: Javier Ortiz (javierortiz.net)Foto: Mireia Bordonada

Em va enxampar ahir l'anuncide l’«alt el foc permanent»d'ETA amb el peu canviat. Es-

tava a la Facultat de Ciències de laInformació de Santiago xerrant ambels alumnes de tercer curs de Perio-disme i va ser un estudiant qui em vadonar la notícia. M'hauria vingut béafrontar una situació com aquestaamb més recursos materials a lameva disposició. Tenia ja concertatsaltres trobades i entrevistes, però alfinal vaig aconseguir fer un buit per atornar a l'hotel on estem allotjats icanviar la columna que ja havia en-viat a “El Mundo”, substituint-la peruna altra més d'acord amb el mo-ment, abans de tornar al centre deSantiago per a donar la conferènciaque tenia prevista sobre «Poder imitjans de comunicació».

Vaig treure algunes estones soltesper a escoltar la petita ràdio quesempre duc amb mi i anar assaben-tant-me de les reaccions suscitadesper la notícia. Aquest matí, a molt pri-mera hora, he pogut connectar-meamb Internet i posar-me més al co-rrent. De totes maneres, continuoencara tenint un enutjós dèficit d'in-formació que hauré d'anar cobrintdurant els pròxims dies.

Advertit això darrer, assenyalaréels aspectes que –així, inicialment–em resulten més preocupants. Els

enumero:1r) M'inquieta l'avenir que pugui

tenir la campanya judicial contra Ba-tasuna, l'exponent principal de laqual és en aquests moments l'acciódel neo-Garzón de l'Audiencia Na-cional, Gran Marlaska. Els dirigentsde l'esquerra abertzale ja han anun-ciat que res del que passi en aquestfront variarà la seva determinació deprotegir la treva, però em costa creu-re que ningú tingui la temptació derespondre a la fustigació judicial re-activant la kale borroka i posant-laen primer pla.

2n) Em preocupa la possibilitatque, si avança el diàleg entre el Go-vern de Zapatero i la direcció d'ETAde cara a propiciar l’autodissolucióde l'organització armada, puguihaver-i un sector d'aquesta que re-accioni negativament, s'escindeixi ireprengui les accions violentes. Quesorgeixi el que en l'argot del ram pe-riodístic solem anomenar «una ETA“autèntica”», en al·lusió al que vasucceir a Irlanda. En el nostre cas, ia diferència del que va passar a Ir-landa, alguna cosa així podria posaren perill, si és que no envia a rodar-ho tot, tot l'avançat a favor de la pau,perquè aquí la posició del Governcentral és molt més precària.

3r) Això em porta al tercer factorinquietant, que és la posició de ladreta espanyola. Aquesta, encaraque sent cert pudor a l'hora de mani-festar els seus veritables sentiments,

la veritat és que no simpatitza gensamb la idea de la pau. Primer, per-què pensa –amb raó– que Zapateropot obtenir-ne un actiu electoral deprimera magnitud, i segon perquè lapermanència del conflicte afavoreixel manteniment i el desenvolupa-ment del seu discurs maniqueu i tre-mendista.

4t) En estreta vinculació amb això,em fa por que la posició de la dretaes vegi afavorida per les tendènciesmés enquistades i immobilistes delmateix PSOE, que no tenen res demenyspreables i que, a més, estanen sintonia amb molt amplis i enfuritssectors de l'opinió pública existentde l’Ebre cap a baix.

5è) En fi –almenys per avui–,temo que Zapatero no s'atreveixi aactuar amb la deguda determinacióper a afavorir la marxa de les coses,prenent mesures ràpides en relacióal col·lectiu de presos bascos (acos-tant-los a Euskadi, com a primeraprovidència), afavorint la constitucióde la famosa taula de partits enca-rregada d'abordar els problemes po-lítics de l’anomenat «conflicte basc»i propiciant una campanya de peda-gogia política intensiva que vagi re-modelant l'estat d'ànim de la impor-tant proporció de la ciutadaniaespanyola que ara per ara es mostramolt reticent a tot això. Bé, ja hihaurà temps d'anar tractant més endetall tots aquests assumptes. Imés.

Text: Vicent Partal([email protected])

Foto: Mireia Bordonada

Els processos de pau no apareixenmai perquè sí ni s'obren d'una mane-ra màgica.

Els conflictes importants duren dè-cades i comencen a resoldre’s quanés una evidència assumida pels con-tendents que ningú no pot guanyar;quan, més enllà de la retòrica del diaa dia, ja se sap que no hi haurà ven-cedors ni vençuts, ni que el conten-ciós durara una generació, dues otres més.

Quan passa això, normalment,uns i altres comencen a pensar enl’eixida possible d'un conflicte queningú no pot aguantar permanent-ment durant dècades. I aleshoress'obre un pre-procés, normalment in-formal, en què no hi ha contactes di-rectes, però sí d'indirectes. Uns i al-tres van temptejant discretamentquins serien els punts d’acord i co-mença a dibuixar-se el full de rutaque l’acord seguirà. Un full de ruta enquè els dos contendents acceptenque hauran de cedir una part delsobjectius maximalistes, però en què,normalment, la part dominadora esveu obligada a cedir més, com sigaque, habitualment, el conflicte té l'ori-gen en la sensació d’opressió queviu un contingent prou significatiu de

l’altra part. Tan significatiu que hapogut mantenir la pugna durant dè-cades.

Únicament quan el full de ruta ésclar comença el procés de pau, queés lent i que demana un marge demaniobra a tothom, perquè cada partpuga vendre a la seua clientela lanova situació i evitar tensions inne-cessàries. Normalment dura anys.

En un procés de pau, quan s’haarribat en aquest punt, sempre sesap com s’acabarà. La qüestió éscom arribar a aquest final.

Per exemple, tots sabem que Pa-lestina i Israel seran dos estats inde-pendents que compartiran Jerusa-lem com a capital. O que el governbritànic es retirarà d’Irlanda, peròque retindrà poders de tutela sobrela comunitat unionista del nord.

En el cas basc, el full de ruta diuque hi haurà dos processosparal·lels: una negociació entre ETA iel govern espanyol per a parlar delspresos, en què ETA renuncia a parlarde política. I una mesa de partits bas-cos, tots, que dibuixaran en un full enblanc un nou esquema institucionalbasc. Esquema que els bascos rubri-caran via referèndum i que accepta-ran tant ETA com el govern espa-nyol.

Ahir Zapatero i Ibarretxe van par-lar respectant tothora aquest full deruta. Prova que anem bé.

El procés de pau basc té elguió escrit

Sense cap mena de dubte, el tema més des-tacat a tots els nivells que s’ha esdevinguten aquest darrer mes ha estat l’anunci perpart d’ETA d’una treva indefinida no cir-cumscrita a cap territori en concret, una

treva que ha tingut múltiples lectures, desdels qui diuen que és la constatació que labanda armada vol plegar veles després queels colps policials continuats li han fet im-possible el futur fins als que pensen que la

lluita armada a base d’atemptats i assassi-nats és una forma d’enfrontament que hapassat a la història. Hem recopilat les opi-nions de dos pensadors que analitzen el fetdes de l’esquerra no dogmàtica.

> DELS MOVIMENTS> EL MOVIMENT


CronologiaFINS AL 15 DE MARÇ

▼

DIJOUS 16 DE FEBRERCONTRA LA PRIVATITZACIÓ de laseguretat industrial, assemblea i con-centració de treballadors davant laConselleria de Treball i Indústria deBarcelona; convocades per CGT.

DIVENDRES 17 DE FEBREREL CENTRE DE CULTURA Contem-porània de Barcelona acull un acte pú-blic en defensa dels drets civils i polí-tics de més de 50 ciutadans bascosamb motiu del macrojudici que s'estàcelebrant a l’Audiencia Nacional dinsdel sumari 18/98. (CI)ES FA PÚBLICA la sentència abso-lutòria contra els policies suïssos quetallaren la corda amb que es penjarend'un pont dos activistes barcelonins alpont d'Aubonne durant les protestescontra el G-8 d'Evian. Una de les per-sones penjades caigué, però salvà lavida, malgrat que amb lesions irrever-sibles. (CI)MANIFESTACIÓ A EIVISSA contra laconstrucció d'una autopista pel mig del'illa, amb la participació de més de20.000 persones. (CI)ACTE INFORMATIU i lúdic a la casaocupada Ruïna Amàlia (barri gòtic deBarcelona) per part d'amics i familiarsdels empresonats pels fets de SantPere Més Baix. Es va aconseguir cele-brar malgrat la forta pressió mediàticaen contra. (CI)EL BUTLLETÍ “CONTRA-INFOS” de-nuncia que "una parella presencia unadetenció amb agressió i acaba insulta-da, vexada i denunciada pels Mossos"a la comissaria del passeig d’AndreuNin de Nou Barris (Barcelona). (CI)

DISSABTE 18 DE FEBRERDURANT TOT EL CAP DE SETMA-NA es celebra al barri de la Guineuetade Barcelona la trobada de construcciózapatista, proposta per la construcciód'un espai de trobada de les lluites i re-sistències a Catalunya. LES VERITABLES conseqüències del'energia nuclear. Trobada formativasobre els aspectes amagats d'aquestaenergia a Barcelona, organitzada perla Coordinadora Tanquem les Nucle-ars.

DILLUNS 20 DE FEBRERNO A L'AUTOPISTA D'EÏVISSA: 200persones aconsegueixen tallar lesobres malgrat el fort desplegament po-licíac. (CI)DESALLOTJAMENT de la Casa Novade Molins de Rei, espai que portavados anys ocupat. Al vespre, unes cin-

quanta persones es van manifestar pelpoble en contra del desallotjament.(CI)NOU DESALLOTJAMENT de l'Ate-neu Llibertari de Gràcia (Barcelona).Des del març de 2005 es trobava a lafinca del carrer Benet i Mercadé. No esvan practicar detencions. (CI)TALLS DE TRÀNSIT als carrers Aragói carretera de Sants de Barcelona enprotesta per l'empresonament d'enRuben i Ignasi, joves anarquistes acu-sats de diversos actes de sabotatge.(CI)

DIMARTS 21 DE FEBRERMEMBRES DE LA PLATAFORMA Noal Pla Caufec (Esplugues de Llobre-gat) aconsegueixen aturar el desnona-ment de la Masia de Ca n’Oliveres imantenir al seu actual masover. (CI)DESALLOTJAMENT DE L'ATENEUde Calafell per part de la Guardia Civil,més de 50 persones es manifestarencontra el seu desallotjament. Es pro-dueixen 6 detencions, 4 de les perso-nes detingudes han hagut de rebre al-guna mena d'atenció mèdica. (CI)CONCENTRACIÓ A GIRONA contrales agressions denunciades pel seuadvocat Xavier Asensio el 22 de no-vembre passat, mentre feia el trajecteen tren Granollers-Girona. (CI)

DIMECRES 22 DE FEBRERCONFERÈNCIA D'ATTAC-GRÀCIA"La precarietat laboral a la societat ac-tual", al Centre Cívic La Sedeta de Bar-celona, amb la participació de Julio delAlamo (CGT).

DIJOUS 23 DE FEBRERTREBALLADORS DE CORREUS esconcentraren a Barcelona, Sabadell,Palma de Mallorca i una vintena deciutats de l’Estat espanyol, convocatsper la CGT, per pressionar en la nego-ciació del Conveni Col·lectiu. Posterior-ment es manifestaren els treballadorsde Sabadell, i a Barcelona van haver-hi dues manifestacions, una a Gràcia iuna altra al centre de la ciutat. LA CGT DE TARRAGONA, junt a d'al-tres entitats associatives i sindicals,emet un comunicat de protesta contrala visita d'un submarí de l’exèrcit es-panyol al port de la ciutat. Es fa unaprimera concentració de protesta, con-vocada per la Coordinadora TarragonaPatrimoni de la Pau.L'AGÈNCIA CATALANA de Proteccióde Dades obre expedient sancionadora l’Ajuntament de Barcelona per laidentificació exhaustiva a que sotmet ales prostitutes del barri de Sant Antoni idel Raval. (CI)UNA TRENTENA D'ENTITATS am-bientalistes demanen la retirada del

Pla d'Infraestructures de Transport deCatalunya, al centre internacional depremsa de Barcelona. (CI)NOVA OCUPACIÓ a Molins de Rei, estracta d'una casa situada al carrer Mi-quel Tort. (CI)

DIVENDRES 24 DE FEBRERLA COORDINADORA Tarragona Pa-trimoni de la Pau es concentra al de-matí, continuant la protesta contra lapresència d'un submarí de l'exèrcit es-panyol al Port de Tarragona. Al vespreprotestà contra la presència d'un auto-car militar a la plaça Imperial Tàrraco.L'ALTRA CAMPANYA a Mèxic. Passide vídeo i debat, organitzat pel Col·lec-tiu de Solidaritat amb la Rebel·lió Za-patista, a la Casa de la Solidaritat deBarcelona. NOVA OCUPACIÓ al barri de Sants deBarcelona. Es tracta d'un edifici de vi-vendes situat al carrer Dalmau 21.

DISSABTE 25 DE FEBRER'GUERRA, OCUPACIÓ i resistència alpròxim orient': jornades de reflexió i depunt de partida davant de properesmobilitzacions, convocada per la Plata-forma Aturem la Guerra de Barcelona.

CARAVANA DE COTXES des de Vicfins Girona, contra la línia de Molt AltaTensió Senmenat-Bescanó, organitza-da per la Plataforma No a la MAT.NOVA CONCENTRACIÓ al port deTarragona contra la presència al portd'un submarí de l'exèrcit, convocadaper la Coordinadora Tarragona Patri-moni de la Pau. TAULA RODONA: la nova ciutadania,al Casal l'Ocell Negre de Lleida, amb laparticipació d'Ester Sancho, GerardNogués, Arnau Comes, i Faiza Ratbi.

DIUMENGE 26 DE FEBRERPERSONES PERTANYENTS a diver-ses organitzacions i col·lectius ambien-talistes i antitransgènics van cremar lacollita d'un camp de blat de moroecològic que havia estat contaminatamb transgènics a Albons (Baix Em-

pordà). L'agricultor va decidir cremar lacollita per impedir que entrés a la cade-na alimentària i per protestar contra l'a-nomenat decret de coexistència quepretén aprovar pròximament la Gene-ralitat. (CI)

DIMARTS 28 DE FEBRERCONCENTRACIÓ i cassolada a laplaça Orfila del barri de Sant Andreu deBarcelona contra la construcció delscalaixos urbanístics del tren AVE-TAV.(CI)

DIMECRES 1 DE MARÇNOVA OCUPACIÓ al barri de Coll-blanc (Barcelona). Es tracta d'unacasa situada al carrer Llobregat 139.(CI)

DIJOUS 2 DE MARÇCONCENTRACIÓ davant del Parla-ment contra la privatització de la segu-retat industrial, convocada per CGT,junt amb d'altres organitzacions. JORNADA DE LLUITA a Tarragona endefensa del ferrocarril públic. Tanca-ment dels delegats del Sindicat Fede-ral Ferroviari de CGT al local del co-mitè de l'estació de Tarragona.

DIVENDRES 3 DE MARÇXERRADA DE LA XARXA Contra laPrecarietat del Baix Llobregat sobrel'actualitat dels acomiadaments a Seat;al Kasal Okupat del Prat.

VÍDEO-DEBAT als locals de la CGTde Barcelona, sobre la impunitat d'al-guns metges: "Mi hijo Arturo", amb laparticipació d'Isabel Ferragut (mared'Arturo).CONCERT EN RECORD a les vícti-mes d'Iraq a La Vaqueria de Tarrago-na, organitzat per la Coordinadora Ta-rragona Patrimoni de la Pau.

DISSABTE 4 DE MARÇ'VERITABLES CONSEQÜÈNCIES del'energia nuclear'. Trobada formativa,aspectes amagats d'aquesta energia,organitzada per diverses entitats eco-

logistes i ambientalistes a la Facultatde Ciències Jurídiques de la Universi-tat Rovira i Virgili de Tarragona.

ASSEMBLEA de no fixos de la sanitat,als locals de Via Laietana de la CGT deBarcelona, es va tractar la situació deles convocatòries i les properes ac-cions per desenvolupar.

“PROU ASSETJAMENT als i les im-migrants als transports i a la via públi-ca”: manifestació a Terrassa, amb laparticipació d'unes 300 persones.

DIUMENGE 5 DE MARÇ“PARAULES PER LA PAU”: concen-tració mensual a la plaça de la Font deTarragona per denunciar la presènciade vaixells de guerra al port, organitza-da per la Coordinadora Tarragona Pa-trimoni de la Pau.

DIMARTS 7 DE MARÇ“FRANCESC FERRER i Guàrdia, lli-bertat i educació”. La CGT de Ponentorganitza un curs de lliure elecció a laFacultat de Ciències de l'Educaciósobre la figura de Francesc Ferrer iGuàrdia i la relació entre llibertat i edu-cació.VÍDEO-COL·LOQUI: "Prostitució, es-clavatge i/o negoci", amb la participa-ció d'Olímpia (exprostituta i empresà-ria), amb la projecció de la pel·lícula"Princesas", als locals de la CGT deBarcelona, organitzat per la Secretariade Gènere d'aquesta federació local.

DIMECRES 8 DE MARÇ"+DRETS, -IMPUNITAT i tota la lliber-tat". Diada internacional de la dona tre-balladora. Tot d'activitats arreu de Ca-talunya amb motiu d'aquesta

celebració reivindicativa, destacant lamanifestació unitària del vespre pelcentre de Barcelona. Les Dones de laCGT participaren amb una pancartaamb el lema "Dones acomiadades deSEAT, readmissió". Pel matí, es ce-lebrà una concentració a la plaça SantJaume de Barcelona, per reivindicar eldret a escollir on i com es vol parir. ALleida, la CGT i d'altres col·lectius esmanifestaren sota el lema "No a ladoble jornada. Que no et robin eltemps".PER L'ABSOLUCIÓ de Sergio L. D.,una de les 100 persones detingudesdurant la Cimera de Barcelona de l'any2002, i que s'enfronta a una petició fis-cal de fins a 7 anys de presó; es con-voca una concentració de solidaritatdavant dels jutjats de Barcelona, men-tre es realitza el seu judici.LA FEDERACIÓ d'Ensenyament deCGT del Vallès convoca una concen-tració de protesta contra la sisena horaa l'escola pública davant del STT deSabadell.

DIJOUS 9 DE MARÇCONCENTRACIÓ DAVANT del con-cessionari Volkswagen de Rambla Ca-talunya de Barcelona, en protesta pels660 acomiadaments. CONCERT EN RECORD a les vícti-mes d'Iraq al Museum Café de Tarra-gona, organitzat per la CoordinadoraTarragona Patrimoni de la Pau.CONCENTRACIÓ DAVANT dels jut-jats del passeig Lluís Companys deBarcelona en suport als joves del cas"4 del 4", amb la participació d'una cin-quantena de persones. (CI)

DIVENDRES 10 DE MARÇ

XERRADA-COL·LOQUI a Esplugues:"Davant les agressions feixistes, quèha passat? què estem fent? què es potfer?" al Casal Robert Brillas. CONCENTRACIÓ a la plaça Universi-tat de Barcelona contra la construccióde l'autopista d'Eivissa, amb la partici-pació d'unes 300 persones. (CI)

10 PERSONES disfressades de page-sos repartiren octavetes contra els pro-ductes transgènics a les portes de laFira Alimentària de Barcelona. (CI)

DISSABTE 11 DE MARÇCONCENTRACIÓ convocada per laPlataforma "Salvem la Platja Llarga" aTarragona. EN RESPOSTA a algunes agressionsfeixistes patides pels joves de la co-marca i contra el desallotjament delcentre social ocupat de Calafell, esconvoca una concentració al Vendrell,amb la participació d'unes 200 perso-nes. (CI)JORNADA PER L'AUTOGESTIÓ alCentre Social Autogestionat Can Viesdel barri de Sants de Barcelona, orga-nitzada pel col·lectiu Negres Tempes-tes. MANIFESTACIÓ a Cerdanyola delVallès contra el desallotjament delCentre Social Ocupat La Ramona. (CI)ES PRESENTA (amb un cabaret poè-tic) un nou espai llibertari al barri deSants de Barcelona. Es tracta de L'A-teneu, situal al carrer Maria Victòria,10. (CI)RODA DE PREMSA en què es va pre-sentar la recollida de signatures de laPlataforma "Eïvissa al límit", una inicia-tiva legislativa popular contra la cons-trucció de l'enllaç entre Sant Antoni il'aeroport. (CI)JOAN CLOS surt escaldat d'una visitaal barri de Sants de Barcelona per pre-sentar el "soterrament" (calaix) de lesvies, davant les protestes de la Plata-forma Soterrem les Vies. (CI)UNES DESENES de feixistes i neona-zis assalten el Castell de Montjuïc(Barcelona), "per tal de denunciar elseu retorn a la ciutat de Barcelona".

DIUMENGE 12 DE MARÇ

“VOLEM UN RIU VIU, salvem elGaià!” Marxa per la recuperació de l'ai-gua del riu Gaià i la conservació del'entorn natural de l'embassament del

Gaià. MÉS DE 200 persones van participar ala marxa reivindicativa organitzada perdiverses entitats ambientalistes ambl'objectiu de protestar contra els projec-tes inclosos al Pla d'Infrastructures deTransport de Catalunya que afectenCollserola, entre els quals es troba laconstrucció del Vial de Cornisa. (CI)CONCENTRACIÓ a Tarragona peltancament de Guantànamo.NOVA OCUPACIÓ a El Prat. Es tractad'un edifici situat al carrer MossènCinto Verdaguer. La policia nacional vaidentificar la major part del jovent con-centrat en suport de la nova ocupació.(CI)FINALITZEN LES JORNADES "Enre-dades: allò polític, allò tecnològic, allòde dones", a l'Espai Jove Bocanord deBarcelona, dintre dels actes amb motiudel 8 de març, dia internacional de ladona treballadora. (CI)

DILLUNS 13 DE MARÇQUATRE PERSONES de la Platafor-ma "No Volem Autopista" van ser de-tinguts a Eivissa per la Guardia Civilper aturar una excavadora. Estan acu-sades de resistència, desobediència,desordres públics i coaccions. (CI)DESSALLOTJAMENT d'un habitatgeocupat al barri de Gràcia de Barcelona,al carrer Torrent de l'Olla 189. (CI)

DIMARTS 14 DE MARÇPRESENTACIÓ del llibre "Memoriasde un anarcosindicalista de acción,Paulino Díez" a la Biblioteca PúblicaArús de Barcelona, amb la presènciade Manel Aisa i Eloi Martín.CONCENTRACIÓ davant del Conso-lat de Méxic, convocada pel Col·lectiuen Solidaritat amb la Rebel·lió Zapatis-ta, d'acord amb la crida feta per la Co-missió Sexta de l'EZLN.ONADA DE DESALLOTJAMENTS albarri de Sants de Barcelona. Són de-sallotjades quatre cases. Els desallot-jats denuncien que ni mossos d'esqua-dra ni operaris els hi varen ensenyaren cap moment cap mena d'ordre judi-cial. (CI)JUDICI CREUAT A LLEIDA entre unjove i els mossos d'esquadra amb unintercanvi d'acusacions. Es preveu queel jove sigui absolt i que la condemnaals mossos d'esquadra en el cas quees produís fos prou lleu. (CI)

DIMECRES 15 DE MARÇ10È ANIVERSARI de l'Ateneu PopularLa Torna del barri de Gràcia (Barcelo-na), amb la xerrada "lluites urbanes,barris en lluita i lluita global".CONCENTRACIÓ als jutjats de RondaSant Pere de Barcelona en solidaritatamb els acomiadats de SEAT. (CI)

Un afiliat de CGTdenuncia abusos perpart de la PoliciaLocal de València

Gabinet de Premsa CGT-PV

Desgraciadament, els abusos perpe-trats per la Policia Local de Valènciasón massa freqüents, però no ho sóntant les denúncies que aconseguixenvore la llum pública i molt menys lessentències judicials que condemnenels cossos de seguretat de l’Estat perexcedir-se en les seues funcions.

El cas de TCB, afiliat a la CGT, és unamés entre les situacions inesperades igrotesques que es produïxen quanl’“autoritat” tracta d’imposar sense raóel seu criteri.

T. va deixar aparcada la seua furgo-neta en el carril bus. En adonar-se de lapresència d’un policia local i d’una gruamunicipal, es va acostar ràpidamentper retirar el cotxe, al que l’agent va re-plicar instant-li a pagar en eixe momentel desenganxament de la grua (60euros!!!), el desenganxament d’una en-ganxada que no s’havia produït. T. vacontestar que en tot cas li enviaren unamulta per mal estacionament. Així, vapujar al seu cotxe i se’n va anar.

De sobte, T. es va adonar que no un,sinó tres patrulles de la policia munici-pal estaven perseguint-lo. Ràpidamentva detindre el seu cotxe i en una manio-bra perillosa els vehicles policials elvan rodejar. Un dels agents, a més d’e-xigir-li la documentació, el va invitar aobrir el maleter de l’automòbil, on hihavia un televisor, un DVD i cinc pel·lí-cules. El policia li va demanar la facturad’eixos objectes i quan T estava respo-nent que en eixe moment no tenia caprebut va vore com la grua municipal es-tava tractant d’enganxar la seua furgo-neta. T. va pujar al seu vehicle i va inten-tar arrancar-lo. La resposta dels agentsva ser tan immediata com brutal: und’ells va traure la defensa i va trencar lalluna davantera. T. va apagar el motor iun nou colp va fer miquetes la finestre-ta del copilot. Van obrir la porta del con-ductor, van traure a T., el van tirar aterra, amenaçant-lo de trencar-li lesdents si demanava ajuda als vianants ili van posar els grillons brutalment, tantque li van causar lesions. Després elvan traslladar a la Direcció Superior dePolicia, on va romandre detingut 32hores. Fa uns dies, T. va comparèixerdavant del jutjat penal de València coma acusat. La Fiscalia sol·licita penes depresó per desacatament a l’autoritat, re-sistència, etc.

Però el juí també ha resultat es-trambòtic i molt aclaridor: Només tresdels quatre policies que van dur a termel’operació estaven presents i el quart“testimoni” era un altre agent, amb ca-misa negra i aspecte de neonazi, queres tenia a vore amb els fets, encaraque afirmava ser-ne un dels protagonis-tes. Així mateix, el policia que es va ob-cecar en el pagament del desenganxa-ment va arribar a afirmar que “és unroig” com a justificació per al seu enca-botament i posterior desplegament demitjans policials.

Podeu contactar amb nosaltres a [email protected] - (C-I) recull les notícies extretes de Contra-Infos. ([email protected], sindominio.net/zitzania) - Més informació a barcelona.indymedia.org - I als web de CGT: www.cgtcatalunya.org www.cgt.es www.rojoynegro.info

Catalunya. Abril de 200614 Catalunya. Abril de 2006 15

‘Salvem la PlatjaLlarga de Tarragona’

El Ministeri de Medi Ambient i l'Ajunta-ment de Tarragona volen urbanitzar laplatja llarga de Tarragona, una de lespoques que permeten evocar el pais-satge original del litoral tarragoní i ca-talà.

Des del col·lectiu de persones quepromouen la campanya "Salvem la Plat-ja Llarga", que compta ja amb el suportdel Gepec - Ecologistes de Catalunya,la Plataforma Alternativa Baix Gaià,l'Assemblea de ciutadans, ciutadanes imoviments socials de Tarragona, laCGT, el Casal Popular Sageta de Foc, ialtres entitats adherides o a punt de fer-ho. volem informar a la ciutadania delsdiferents aspectes de la campanya.

Els objectius proposats són:

1- Aturar la construcció del passeigprojectat.

2- Preservar els espais naturals a lareraplatja que resten desocupats: elsencara espais lliures, amb vegetaciónatural, fins la via del tren.

3- Ordenació i restauració d’aquestespai natural, d’acord amb un projecteprou respectuós envers els seus valorsbiocenòtics i paisatgístics.

La Platja Llarga de Tarragona (d’unsdos quilòmetres de llargada) és unespai ple de vida, de gran bellesa, unade les darreres platges on es pot evo-car el paisatge original del litoral tarra-goní, i gaudir d’un íntim contacte ambla natura.

Al seu llarg s’aprecien, malgrat quede forma residual, fragments dels an-tics ecosistemes costaners sobre relleupla que ancestralment poblaven lesplatges del Camp de Tarragona.

I molta gent de Tarragona i voltantsens l’apreciem molt, entre altres raonsperquè poden arribar-hi fins i tot sensevehicle, ja què hi passen a prop dues lí-nies d’autobusos urbans.

Per altra banda, el seu extrem nordenllaça amb un paratge excepcional: elBosc de la Marquesa. Aquest pinar ésun hàbitat molt delicat i tampoc convégens facilitar-ne l’accés.

El passeig, que tindria 6 metres d’am-plada a la major part del seu traçat, iquatre fins al fons de la platja, atemptacontra els valors paisatgístics i bio-cenòtics d’una de les poquíssimes plat-ges naturals que encara ens queden,omplint-la de palmeres, tamarius, faro-les, i pedra d’Ulldecona, i sense oposarcap barrera al pas dels cotxes fins alfons de la mateixa.

Trobareu més informació sobre elprojecte aprovat i la campanya al webwww.moviments.net/platjallarga

També hi ha una llista de distribució a http://www.moviments.net/cgi-bin/mail-man/listinfo/platjallargatarragona

> CONVOCATÒRIES



Campanya Tanquem lesNuclears

El proper 22 d'abril de 2006farà 20 anys de l'accident ala central nuclear de Txernò-

bil. Arreu d'Europa es preparen ac-cions per recordar la data en quèva passar allò que, segons la nu-cleocràcia, era impossible que es-devingués. I no solament es prepa-ren accions per recordar el fet, sinóque totes les accions tindran perobjectiu mobilitzar l'opinió públicaper reclamar l'aturada de tots elsprogrames nuclears, tant «civils»com militars, ja que els fets han de-mostrat a bastament que no espoden diferenciar els uns dels al-tres.

A Catalunya, la Dictadura fran-quista va imposar-hi 4 reactors nu-clears. Aquella decisió antide-mocràtica (ja que no hi va haver capconsulta a la població sobre l'opciótecnològica energètica nuclear, nicap debat democràtic) va hipotecarel present, com ho demostra el fetque avui Catalunya vagi a la cua deles energies renovables a l'Estat es-panyol i a Europa.

Tot i la gran mobilització de la so-cietat catalana contra els projectesd'obertura de mines d'urani i deconstrucció de reactors nuclears alnostre país, es van arribar a cons-truir 4 reactors. Les multinacionalsque volien extreure l'urani que hi hadessota terra en alguns indrets decasa nostra, van haver de marxar iabandonar el projecte a causa dela reacció popular de les comar-ques afectades.

Avui, tenim encara 3 centrals nu-clears en funcionament (això quanfuncionen!, ja que Vandellòs II s'hapassat força mesos aturada). I lanucleocràcia ara ens bombardejaamb reiterats missatges per fer-noscreure que sense la nuclear no hiha energia elèctrica suficient.Aquestes centrals en funcionamentaboquen quantitats gens menys-preables de radioactivitat a la bios-

La FESAN-CGTorganitza unesJornades sobreSanitatLa Federació de Sanitat de la CGT(FESAN-CGT) organitza, els dies 5 i 6de maig, les I Jornades Estatals de Sa-nitat, que tindran lloc a Saragossa.

Aquestes Jornades, es plantegencom un estudi de la situació estatal dela Sanitat Pública i de com aconseguiruna línea d’actuació comú de la CGT enmatèria d’acció sindical, reivindica-cions, eleccions sindicals, campanyescontra la privatització,…

Per a informació i inscripcions:www.fesancgt.org [email protected]

Informació sobrecursos de formacióDes de la Secretaria de Formació de laCGT de Catalunya, en coordinació ambel CESL, s’ha fet una relació de cursosentre els cursos oficials de formacióprofessional que el Departament deTreball i Indústria.

Per conèixer el llistat de cursos i elsrequisits que cal complir per poder-lossol·licitar, cal posar-se en contacte ambla Secretaria. D’altra banda, es necessi-ten formadors pels cursos, tot aquell oaquella que vulgui se formador/a l’hau-ria de sol·licitar a aquesta secretaria.L’interessat/ada haurà de presentar elprograma i el seu currículum abans del31 de maig. Per aquell que vulgui serformador/a el termini de presentació ésfins el dia 19 d’abril. Per qualsevoldubte o suggeriment no dubteu enposar-vos en contacte amb Bruno Val-tueña trucant-me als següents núme-ros: 605.34.10.72 ó bé al 93.773.14.78.

Nou web del CSO LaGàbia de LleidaEs troba en funcionament la nova pàgi-na web del CSO La Gàbia, alhora quedes de al casa ocupada es fa una fasaber que qualsevol persona que hivulgui establir contacte ho pot fer. Elseu correu és [email protected] i la nova pàgina web:www.moviments.net/lagabia

Jornada de mobilitzacióantinuclear el 22 d'abril

Llista de correu antinuclear imaterials informatius

Ecologistes en Acció de Catalunya

La Coordinadora Tanquem les Nuclears formada, per més de 50entitats del teixit associatiu de Catalunya, hem engegat una llistade correu amb l'objectiu d'intercanviar informació sobre els as-pectes amagats de l'energia nuclear.

Per a donar-se d'alta només cal que cliqueu a : http://www.grups.pangea.org/mailman/listinfo/tanquemlesnu-

clears i ompliu el qüestionari de membre de la llista. Evidentmentla baixa és automàtica en quant es desitgi.

Des pas recordem també que a http://www.ecologistesenac-cio.org/temes/nuclear/tln/tlnmaterials.htm podeu descarregar totsels materials presentats a les Jornades "Veritables conseqüèn-cies de l'energia nuclear - Trobada formativa sobre aspectes ama-gats d'aquesta energia", organitzades a Barcelona i Tarragona perGreenpeace, Ecologistes en Acció de Catalunya i el Grup de Cien-tífics i Tècnics per un Futur No Nuclear. També podeu descarregarun PWP amb els principals arguments contra l'energia nuclear pertal de fer presentacions i actes informatius. S'organitzaran troba-des explicatives sobre el contingut del PWP per tal de fer pràcti-ques sobre com aprofitar els seus recursos.

Projectes del Municipi Autònomen Rebel·lía Ricardo FloresMagón (Chiapas) pels qualss'està fent la recollida de fons:

-Projecte taller-fusteria: cons-trucció i equipament d'un tallerde fusteria que permeti ampliarla possibilitat de desenvolupa-ment i aprofitament de la fustacaiguda que es podreix en laterra, dintre del territori del Muni-cipi Autònom.

-Projecte equip audiovisual:dotació d'un equip complet de

material tècnic audiovisual, ambl'objectiu de servir de mitjà de di-fusió de la realitat independentdel moviment indígena.

-Projecte tèxtil: taller que ca-pacita les dones per elaborarpeces, en forma cooperativa per-què la comunitat aprengui a ven-dre i distribuir els seus productessense intermediaris.

Compte corrent CGT-Solidari-dad con Chiapas on cal fer els in-gressos, especificant qui el fa:0049-0001-53-2110066664.

La Comissió Confederal deSolidaritat amb Chiapas de laCGT recull diners per a projectes

Vídeo documental realitzat perConsumeHastaMorir sobre elpaper de la publicitat en el siste-ma actual de sobreproducció isobreconsum.

A través d'entrevistes i diver-sos exemples d'intromissió publi-citària s'analitzen temàtiquescom l'alimentació, els mitjans decomunicació o l'educació.

Com es potaconseguir?

1) Pots descarregar una versió

DivX del documental de formalliure utilitzant el programa dedescàrregues Emule. L'arxiu s'a-nomena "documental gran su-perfície consumehastamorirdivx.avi": Enllaç directe enEmule.

2) Si vols projectar el docu-mental en algun tipus de forum,acte o associació veïnal, cultu-ral,, pots escriure a [email protected] i demanar-ho

‘Gran Superficie’, documentalsobre publicitat i consum

fera que contribueixen significativa-ment a l'enverinament radioactiudels sistemes naturals i dels éssers

vius que en depenen. A més a més,generen residus radioactius quesón emmagatzemats al costat de

les centrals. El cicle del combusti-ble nuclear (tant la part davanteracom la posterior al reactor) és unaenorme font de residus radioactius(apilonaments d'estèrils de la mine-ria d'urani, urani empobrit, combus-tible gastat, etc.).

La nucleocràcia catalana i es-panyola vol allargar la vida de lescentrals nuclears existents tantcom es pugui. Si se surten amb laseva, això suposarà un enorme riscper a la població, perquè a mesuraque es van fent velles va augmen-tant la probabilitat d'ocurrènciad'accidents, no només a les cen-trals sinó als magatzems de resi-dus que s'allotgen al costat de lescentrals.

La societat nuclear és una socie-tat que imposa decisions al margede la democràcia, que concentra elpoder i que vulnera els drets de-mocràtics a gaudir de les energieslliures, netes i renovables, que deforma gratuïta ens envia el Sol.

Per exigir l'aturada i el tanca-ment de totes les centrals nuclearsavui en funcionament a Catalunya,a l'Estat Espanyol, a Europa i arreudel món, les persones sotasigna-des fem una crida a tota la societatcatalana, a les organitzacions cívi-ques, socials i polítiques, a les em-preses (especialment les d'ener-gies netes), a manifestar plegats elrebuig clar i decidit a l'energia nu-clear i a donar suport a les energieslliures, netes i renovables.

Per això fem una crida a mani-festar-nos el pròxim 22 d'abril de2006 a Barcelona, coincidint ambel Dia de la Terra, que se celebraarreu del món, des que l'any 1970un petit grup d'activistes va impul-sar aquesta iniciativa popular queha esdevingut internacional. Tambéconvoquem a accions descentralit-zades arreu de Catalunya. És elmoment de reclamar l'aturada nu-clear i el 100% d'energies renova-bles.

Les nuclears van matar el pre-sent. Volem que matin el futur?


SENSE FRONTERESNi la guerra d’Iraq serà l’última niles que vindran tindran altres objectiusmés ‘humanitaris’ que aquesta

Bush és un perillper a l’estabilitatmundial i la pauentre els pobles

Solidaritat ambChiapas i ambles comunitatsen rebel·liaProjectes del Municipi Autònomen Rebel·lia Ricardo Flores Magón(Chiapas) pels quals s’està fent larecollida de fons:

-Projecte taler-fusteria: construc-ció i equipament d’un taller de fus-teria que permeti ampliar la possi-bilitat de desenvolupament.

-Projecte equip audiovisual: do-tació d’un equip complet de mate-rial tècnic audiovisual, amb l’ob-jectiu de servir de mitjà de difusióde la realitat independent del movi-ment indígena.

-Projecte tèxtil: taller que capaci-ta especialment a les dones per al’elaboració de peces, en forma co-operativa perquè la comunitataprengui a vendre i distribuir elsseus productes sense intermediaris.

Compte corrent CGT-Solidaritatamb Chiapas on cal fer els ingres-sos, especificant qui el fa: 0049-0001-53-2110066664

ZACF,anarquisme aSud-àfricaExisteix a Sud-àfrica la ZabalazaAnarchist Communist FederationWednesday, que va realitzar el seuprimer congrés l’abril de 2004, ique va sorgir a partir del reagrupa-ment de diversos col·lectius exis-tents a Sud-àfrica i Swazilandia.Mantenen relacions amb organitza-cions i col·lectius anarquistes i lli-bertaris de tot el món, també ambla CGT, tenen relacions estretestambé amb col·lectius i militants deZimbabwe, i tenen una pàgina web(http://www.zabalaza.net) amb in-formació sobre la seva història, elsseus estatuts, les seves activitats,l’anarquisme a Sud-àfrica i a nivellinternacional, els moviments so-cials de Sud-àfrica, un llistat amplid’enllaços, etc.

La ZACF té els seus orígens enla militància clandestina contra l’a-partheid en el Moviment de Re-sistència Anarquista i en la Federa-ció Anarquista de Durban, es vadotar d’uns “Estatuts Orgànics In-terns” el 2003, altres Estatuts pos-teriors van ser acordats en el primerCongrés el 2004. El maig del 2005la ZACF, està entre les organitza-cions fundadores de anarkismo.net.

Tota la informació sobre laZACF a: http://www.zabalaza.netContactes:Inter. Secretary ZACF, PostnetSuite 153, Private Bag X42, Bra-amfontein, 2017, Johannesburg,South Africa. Correu electrònic: [email protected]

Antonio Maira (�Insurgente�)

En un magnífic article publi-cat per Naomi Klein,"L'auge del capitalisme del

desastre" (“The Rise of DisasterCapitalism”), ens assabentem d’al-gunes dades molt significativessobre la planificació de la guerra ila conquesta que està realitzant elpresident nord-americà Bush.

La doctrina de la “guerra pre-ventiva”, assumida definitivamentcom guerra al marge de les regles,amb violació de les normes i lleisinternacionals, s’està desenvolu-pant en una planificació detalladade les destruccions i reconstruc-cions de països. La guerra no ésmés que un instrument ràpid enmans dels nous déus per a transfor-mar el món. En el fons apareix unavisió providencial-colonialistamolt més intensa que la manifesta-da públicament fins a ara. I tambéla confiança en uns nivells de com-plicitat dels aliats europeus que ensobliga a considerar que, ho vul-guem o no, tots estem en guerra.

La dada està aquí, a l'abast detots. No pot ser negat i només potsorprendre a alguns ingenus: Bushestà planificant la reconstrucció –iper tant, i en primer lloc, la des-trucció- de vint-i-cinc països. Enl’estiu de l’any passat, el dia 5 d'a-gost de 2004, sense ostentació bu-rocràtica ni cap incidència mediàti-ca, el president va crear l'Oficinadel Coordinador per a la Recons-trucció i Estabilització. La sevamissió és ni més ni menys que de-senvolupar “plans post-conflicte”per a vint-i-cinc països que encarano estan en conflicte. A més d'a-quest treball de planificació per aun futur el disseny fonamental delqual –a través de la guerra- corres-pon al Pentàgon, l'Oficina seràcapaç de coordinar tres operacionstotals de reconstrucció de païsosrealitzades al mateix temps, i ambdurades aproximades de cinc a setanys.

En un somni incomparablementmés mortífer que el de Hitler, Bushi la classe política del “Gran Go-vern” dels EUA, estan disposats acrear un món nou –el nou Reichdels Mil Anys- planificant sistemà-ticament la destrucció-reconstruc-ció de tres països cada cinc o set

anys. Com diu Naomi Klein:“Com cal, un govern fidel a la des-trucció preventiva perpètua ara téuna oficina estable per a la recons-trucció preventiva.”

La qüestió funciona, més omenys, de la següent manera. ElConsell de Seguretat Nacional a lavista dels plans estratègics, deter-mina quins són els països d'alt“risc”, “estats fracassats”, o com-ponents d'eixos “del mal”, que me-reixen una atenció especial dels

Estats Units. A partir d'aquí s'iniciaun procés de desestabilització, osimplement, de generació d'unacrisi. D'una banda treballaran laCIA, el Departament d'Estat i el deDefensa, en la fabricació d'alterna-tives polítiques, el desenvolupa-ment de conflictes diplomàtics i lapreparació de la guerra; per l'altrela flamant “Oficina del Coordina-dor per a la Reconstrucció i Estabi-lització” iniciarà la planificació dela destrucció del país i de la “re-construcció” subsegüent. El primerserà tasca per al Pentàgon, el segonmatèria de contractes amb les mul-tinacionals nord-americanes.

Com va assenyalar el primer co-ordinador de l'oficina dels apoca-lipsis, Carlos Pascual, anterior am-

baixador a Ucraïna, la tasca consis-teix a mantenir una “llista de vi-gilància” de paises “reconstrui-bles”. Aquesta llista permetestablir equips de treball, integratsamb empreses privades, ONG imembres de Think Tanks, com or-ganitzacions de “resposta ràpida”que entraran “en la planificaciópreguerra” i seran capaces de “mo-bilitzar i desplegar recursos” unavegada que el conflicte hagi dismi-nuït. Per a dur l'eficàcia fins allímit: “escurçar en dos o tresmesos el temps de resposta”, l'ofi-cina tindrà “contractes precomple-tats” per a reconstruir països enca-ra no destruïts.

El panorama que resulta de totaixò sembla tret del guió d'unapel·lícula de terror. Sense capdubte el Pentàgon i la nova Oficinade l'Apocalipsi, coordinaran deta-lladament les destruccions ambcriteris tals com la nova estructurade la propietat desitjada i la rendi-bilitat empresarial de la recons-trucció. Els equips de Carlos Pas-cual treballen per a “canviarl'entramat social d'una nació” noper a reconstruir vells estats sinóper a construir altres nous “de-mocràtics i orientats cap al mer-cat”. En cas necessari podrien aju-dar a “liquidar les empresesestatals que van crear una econo-mia inviable”. De vegades, la re-construcció significa "destruir elvell".

Amb aquestes noves dades pro-porcionats per Naomi Klein no ésmolt difícil analitzar el procésmodèlic de “destrucció-recons-trucció creadora" de l’Iraq, realit-zat en la seva primera fase pelPentàgon i engegat, en el seu sego-na, per Paul Bremer, l'administra-dor de l'Autoritat Provisional de laCoalició. Tampoc és difícil analit-zar el significat real de l'Informedel Comitè per a l'Assistència auna Cuba Lliure -sens dubte undels països de la llista de vint-i-cinc a la qual es va referir CarlosPascual- que amb un llenguatgesuficientment clar, planteja la "des-trucció de l'entramat social", la"destrucció del vell" i la "orienta-ció cap al mercat", que han deciditper a Cuba els dirigents nord-ame-ricans d'aquest Nou Reich dels MilAnys.

Els EUA planifiquen la reconstrucció de països després de conflictes queno s'han produït encara

La guerra instrumental,anticipar-se al desastre

L’organitzacióde conflictesamb ànims

lucratius, un delsobjectius de

Bush i voltants

SOCIALLa guerra global que estem vivint té diversosfronts: a l’Iraq, a l’Estret de Gibraltar, alsnostres carrers... lluitem per la dignitat

Text: Antonio Pérez Collado,CGT-PV

Foto: Mireia Bordonada

Pareix com si els últims pre-sidents del govern espanyolse sentissin cridats a deixar

la seua empremta en la política in-ternacional, inclús sense havercomplit les promeses d’arreglar elsmolts problemes interns que arros-sega el país. Del ridícul que va ferJosé María Aznar, obsessionat perfotografiar-se al costat dels "ma-jors" i per ser invitat per GeorgeBush al seu ranxo de Texas, hempassat a la iniciativa sobre l’aliançade civilitzacions que RodríguezZapatero ha llançat al món mun-dial.

El líder del PP no va dubtar adonar suport a la invasió d’Iraq,enviant tropes espanyoles a partici-par en l’ocupació d’un país que noestava en guerra amb Espanya, iabonant en tot moment les menti-des de Bush i Blair sobre unesarmes de destrucció massiva queencara hui no han aparegut, a pesarque el nostre expresident i els seusamics del trio d’asos de les Açoresasseguraven que existien i que lestrobarien.

La invasió d'Iraq ha suposat undels majors errors de l’administra-ció nord-americana després de laguerra de Vietnam, ja que no hasigut el passeig victoriós que elPentàgon s’imaginava i les nom-broses accions i atemptats de la in-surgència iraquià contra militarsd’EUA i de les seues cada vegadamés escassos aliats, empreses i in-teressos estrangers, oleoductes ipolítics homologables al gustd’Occident estan provocant que elcost de l’operació es dispare, senseque la promesa pluja de milions(gràcies a la reconstrucció del país

i l’explotació del seu petroli) cai-gue sobre les empreses i els go-verns que van vore un fàcil negocien la substitució del dictadorSadam Husein per un govern queobrara al dictat de la Casa Blanca.

No menys important és el rebuigde l’opinió pública, sobretot el quecreix constantment dins dels ma-teixos EUA, contra una guerra quemai no ha vist del tot clara, queestà costant milers de vides i mi-lions de dòlars i, especialment,sobre la qual comença a vore’s quehan ocultat els veritables motius.Hui ningú no es creu la versió ofi-cial de què s’atacava Iraq per aportar-los a les seues gents lliber-tat, democràcia i progrés. I hi hados raons per a no creure Bush:una, que els EUA no mouen un ditper derrocar altres governs que norespecten els drets humans (com

en els casos d'Israel, Rússia, ElMarroc, Indonèsia, Xina i una in-terminable llista), i una altra, quel’actuació de les forces d’ocupacióno ha de resultar tan pacificadoraquan la petició que es vagen és l’ú-nic punt en què estan d’acord totesles faccions polítiques i grups reli-giosos iraquians.

Al que sí que ha contribuït la in-vasió d'Iraq (i abans la d’Afganis-tan) ha estat a augmentar el rebuigdel món islàmic a tot l’occidental,de l’arrelament del qual donencompte les nombroses protestesmusulmanes que en els últimstemps es registren en gran part delmón. Pensar que tot eixe malestarobeïx exclusivament a la publica-ció d’unes vinyetes sobre Mahomaseria una simplificació molt pocrealista. Són les invasions abansmencionades, les tortures als pre-

sos iraquians i afganesos, la situa-ció a Palestina i altres agressions alconjunt de pobles de cultura islà-mica (sense oblidar la pobresa i larepressió en els seus propis països)el que genera un ampli rebuig deles població musulmana cap alsgoverns occidentals i, per extensió,al nostre model cultural.

En esta tensa situació la propostadel president del govern espanyolen pro d’una aliança de civilitza-cions té molt poques possibilitatsde prosperar, si abans no es donenuna sèrie de canvis substancials enla política dels països desenvolu-pats respecte als empobrits delSud. Occident no té hui valoresuniversals amb què enlluernar elsdesheretats del tercer món; el con-sumisme i el capitalisme salvatgeno poden ser l’única recepta per atots els pobles.

Si Occident de veritat vol viureen harmonia amb la resta del pla-neta ha de deixar de mirar al Sudamb arrogància i prepotència, res-pectar les seues peculiaritats, laseua cultura, les seues creences ifomentar els intercanvis culturals,econòmics i científics sense buscarel màxim benefici i sense voler im-posar un model -el nostre- quedista molt de ser perfecte.

En el concret, i per a posar-se eneixe camí, estaria molt ben co-mençar per condonar el deute ex-tern de tots eixos països (als qualsel Nord els deu molt més que ells anosaltres), acabar amb el comerçd’armes i no tancar les fronteres alsque vénen a la nostra Europa rica ietnocèntrica a la recerca de treball iuna vida digna. Necessitem que lanostra societat i el nostre modelcultural s’òbriguen a les riques in-fluències que, sense cap gènere dedubtes, poden arribar-nos d'Àfrica,Amèrica Llatina o del món àrab.

La restitució de lamemòria històricapassa per denunciarel franquisme

Aliança de civilitzacions?De quines civilitzacions?

Iraq, any IIIAdolfo Montoliu (AssembleaAntimilitarista de Catalunya)

Ara que fa tres anys de l’inicide la segona guerra de l’Iraq

és un bon moment per fer, des delmoviment antimilitarista, algunesreflexions sobre l’assoliment de lesseves propostes i també, no pot serd’una altra manera, sobre les sevesmancances. No em centraré, però,en aquest article en el seguit d’ho-rrors humans i polítics a què ens haconduït l’aventura mentidera i as-sassina dels tres tenors de les Aço-res. La simple lectura de la premsadiària serveix per a convèncer elsmés incrèduls sobre l’absoluta fal-sedat dels motius que els ja esmen-tats van al·legar per vendre’ns laguerra.

La sensible davallada en el se-guiment de les mobilitzacions con-vocades durant aquest tercer ani-versari fa pensar a més d’un en elprogressiu desinterès de la ciutada-nia en el manteniment del seu re-buig a la guerra i als seus instiga-dors. És més, certs sectorsinteressats aprofiten aquest fet perdevaluar amb caràcter retroactiu laimportància de les primeres, i mas-sives, manifestacions. Al respecte,però, caldria tenir en compte la di-ficultat en les societats modernesper mantenir un nivell d’activismecom el que vam viure durant l’hi-vern d’ara fa tres anys quan, recor-dem, la protesta va ultrapassar lapresència als carrers estenent-seper balcons, col·legis, empreses ialguna que altra denostada gala ci-nematogràfica. No és gens gratuïtafirmar que una eventual continua-ció en el temps d’aquell "antago-nisme difús" ens hagués dut a la in-terpel·lació sobre l’existència delsexèrcits i ja sabem que el va succeirfinalment fou la jubilació (no tandefinitiva) de l’inefable Aznar.

Per acabar, voldria afegir un pa-rell més de consideracions. Elcanvi de govern viscut el 14-M haallunyat de les convocatòries elssectors que se’n van beneficiar enforma de càrrecs i prebendes en di-ferents nivells de l’Administració,el que era perfectament previsible,a la vegada que hi ha fet créixer re-lativament el nombre dels qui s’o-posen només al bel·licisme ianqui imantenen una mena d’idolatriapels moviments de resistència,sense detenir-se a observar lesseves metodologies i els seus inte-ressos de grup. Sé que és un debatinacabable, però jo quan sento cri-dar els seus eslògans, m’entra unadesig irrefrenable de proclamar alsquatre vents la meva condició dedesertor. De totes les guerres.

Manifestació a Terrassa en solidaritat amb els immigrants

Unes 300 persones es van ma-nifestar a Terrassa el passat 4

de març contra l’assetjament poli-cial que pateixen els immigrantsals transports i a la via pública, enuna marxa que va anar des de l’es-tació de Renfe fins a la d’autobu-sos, passant per l’Ajuntament.

Diversos col·lectius, associa-cions i grups volien denunciar elcreixent assetjament contra la po-blació immigrant i altres col·lectiusde Terrassa. Aquest assetjament esmanifesta a les estacions de trens i

autobusos, a places i carrers, o aqualsevol lloc i a qualsevol hora.

Els responsables són les PoliciesNacional i Municipal, vestidesd’uniforme, o fins i tot de paisà,que realitzen controls arbitraris ondemanen els famosos papers als iles immigrants, retenint i fins i totdetenint persones l’únic delicte deles quals és el de tenir un aspectediferent i que només van i vénendel seu lloc de treball.

Aquests col·lectius també volenexpressar que la Llei d’Estrangeria

està propiciant una situació onexisteix una ciutadania amb drets iuna altra sense drets, i com a per-sones que volen una societat real-ment democràtica i lliure no volencallar i demanen públicament a lesinstitucions que correspongui: De-legació de Govern, Ajuntament deTerrassa, Generalitat de Catalunya,Renfe (per permetre als seus guar-des privats que facin funcions queper llei no són competència seva iper la complicitat que té amb la po-licia nacional per realitzar les de-

tencions) que prenguin les mesuresoportunes i que posin tots els mit-jans per pal·liar aquesta situació is’aturi l’assetjament policial a lapoblació immigrant i els col·lectiusdiversos pel simple fet de ser dife-rents. Entre els col·lectius convo-cants es trobaven FAV de Terrassa,CGT, Col·lectiu Intercultural deTerrassa (Ateneu Candela), Casalde la Dona, Associació Papers iDrets per Tothom (BCN), Assem-blea per la Regularització SenseCondicions...


BALA PERDUDA


SOCIAL

Idees per a laIdea

Josep Cara Rincón (Berga)

Jo sóc de les que pensen queentre moltes de les mancances

que tenim al moviment llibertariuna és la manca de debat i reflexió,la manca d’idees noves que s’en-frontin a qualsevol tipus d’ortodò-xia (!) o paràlisi cerebral. I clar, fal-ten també més plataformes per aaquest debat, per a aquesta investi-gació i reflexió. A cada una de lesnostres publicacions hi ha un espaidedicat a això però, a més, crec quefalten publicacions específicamentdedicades al pensament anarquista.

Una de les raons d’aquesta parà-lisi d’aquesta poca acció que patimtambé pel que fa a les idees és queencara ens mirem al melic, pensantque ja està tot dit i que som “elsmés millors” perquè un dia es vafer a casa nostra una revolució lli-bertària extraordinària. Doncs si lavolem repetir i millorar, més valque ens posem mans i cervell a l’o-bra.

En aquest nivell a què em refe-reixo insisteixo en la manca de re-vistes de pensament, en la mancade publicacions que publiquin (i sipot ser tradueixin) el que fan i pen-sen els anarquistes i antiautoritarisen general d’altres racons de món.En cap moment vull desmerèixer laimportant tasca en aquest sentit quedes de fa temps es fa des de publi-cacions com “Polèmica”, “Solida-ridad Obrera” (Joaquim Costa),l’”Ekinza” o el mateix “Catalunya”entre d’altres, però no n’hi ha prou.En aquest terreny del debat d’ideesés molt destriable la feina que es fades de les tendències anomenades(per bé o per mal) insurreccionalis-tes des d’on s’estan plantejant i re-plantejant debats antics i nous. Tan-mateix, del que a mi m’ha caigut ales mans darrerament i he llegit,destaco sense cap mena de dubte lafeina de publicació, traducció, re-copilació i creació de textos sobrepensament anarquista que fa Anar-co-territoris. D’aquesta publicacióanarquista de pensament territorialja n’han sortit tres números. Ambuna tirada discreta, en fotocopies ien mida A-5, però amb una maque-tació bona i uns continguts real-ment interessants i bons. El darrernúmero es titula “Kropotkin vs l’e-pistemologia del desig?” i n’és des-triable tot el contingut però esmen-taré la traducció que fan elsredactors d’un article de PendletonVandiver, la reproducció d’un textde Luis Andrés Edo publicat ante-riorment al “Butlletí de la FELLA”(Fundació d’Estudis Llibertaris iAnarcosindicalistes), la reproduc-ció d’un text de Casilda Rodriga-ñez sobre el concepte d’’autopoye-sis’ i els textos de Xavier Oliveras,Víctor Garcia o Geovani López,entre d’altres.

Octavio Alberola (Grup pro revisiódel procés Granado-Delgado)

Després de trenta anys de lamort de Franco, i amb els

pactes de silenci i oblit de la“modèlica transició” a mig digerir,el procés de recuperació de lamemòria històrica i de rehabilita-ció de les víctimes de la repressiófranquista pot culminar aquest any,del 70 aniversari de la GuerraCivil, en l’anul·lació de les sentèn-cies franquistes.

El cas Granado-Delgado de noues troba en el Tribunal Suprem. El13 de juny de 2004, després de gai-rebé tres dècades de democràcia, elTribunal Constitucional va pren-dre, per primera vegada, una deci-sió favorable a les víctimes de larepressió franquista en aprovar elRecurs d’empara, presentat per lesfamílies dels anarquistes FranciscoGranado i Joaquín Delgado, contrala resolució de la Sala del Militar

del Tribunal Suprem que el 3 demarç de 1999 va denegar la revisiódel Consell de Guerra Sumaríssimque va condemnar a mort als seusfamiliars el 13 d’agost de 1963.

Aquesta històrica decisió haobligat el Tribunal Suprem a ree-xaminar el Recurs de Revisió pre-sentat, el 3 de febrer de 1998, perla vídua de Granado i el germà deDelgado. I és així que ja està encurs una “comissió rogatòria inter-nacional” per a prendre declaració,a França, a Sergio Hernández, ique van a ser convocats a testimo-niar Octavio Alberola, VicenteMartín i Luis Andrés Edo.

Fins a avui, les lleis i l’adscrip-ció ideològica dels membres delsalts tribunals de l’Estat han impeditsistemàticament la simple revisiódels judicis franquistes amb argu-ments que segueixen sostenint im-plícitament com a legal aquella“legalitat”. En aquest sentit, a mésdel cas Granado-Delgado, els

casos més emblemàtics són: el deldirigent comunista Julián Grimau,afusellat en 1963; el del jove anar-quista català Salvador Puig Antichmort a garrot en 1974; el del presi-dent de la Generalitat Lluís Com-panys, afusellat en 1941; el del sin-dicalista Joan Peiró, afusellat en1942; i el de dos militants delPOUM de València afusellats en1942.

El 18 d’octubre de 2004, el go-vern va constituir una Comissió In-terministerial amb l’objectiu d’ela-borar un informe i proposar unavantprojecte de llei per a, segonsva declarar la vicepresidenta pri-mera del Govern, “la completa re-habilitació moral i jurídica de totesles persones que van sofrir repres-sió per defensar les llibertats de-mocràtiques que gaudim”.

Després de justificar el retard enla presentació d’aquest informe ide l’avantprojecte de llei, el presi-dent del Govern es va comprome-

tre, el 14 de desembre de 2005, aenviar al Congrés (durant l’actualsemestre) propostes concretessobre el tema de les víctimes de laGuerra Civil i els represaliats delfranquisme.

El 16 de desembre de 2005, elGovern va aprovar una Ordre perla qual s’estableixen les bases re-guladores per a la concessió desubvencions destinades a activitatsrelacionades amb les víctimes de laGuerra Civil i del franquisme.

L'1 de febrer de 2006, en el cursde la conferència de premsa queseguia al Consell de Ministres, elpresident Zapatero va anunciar lapròxima presentació de 28 projec-tes de llei i entre ells el de Memò-ria Històrica. I el 21 de febrer, en elParlament, el diputat socialistaRamón Jáuregui ho va confirmar.

El procés sembla, doncs, impa-rable, , ara només seguim exigint aZapatero que compleixi la parauladonada.

Cap a l’anul·lació de les sentències franquistes en el 2006

SALUT I ANARQUISMES

Manifest

L’abril de 1938 les tropes delgeneral Franco entraven a

Lleida ocupant així la primera ciu-tat catalana d’importància. L’arri-bada de l’exèrcit revoltat contra laRepública a les terres de Ponentfou aprofitada per Franco per de-rogar l’Estatut d’autonomia del

1932 i s’iniciava el sotmetimentdel nostre país a una de les mésdures dictadures de la història re-

cent. Milers de persones patiren larepressió o l’exili i una falsa paus’imposava damunt els vençutsque defensaren la llibertat contrael feixisme. Mentre els vençutsforen afusellats, empresonats otorturats en silenci i amb total im-punitat, els vencedors rendien ho-menatge als seus morts, en actespúblics o inundant els carrers iplaces amb el nom dels “caídospor Dios y por España”.

Durant tot el període franquistaarreu de Catalunya s’aixecaranmonuments per recordar la victò-ria feixista d’una forma constant ifer públicament visible l’home-natge que els feixistes feien alseus màrtirs.

Es sorprenent que encara a Llei-da es mantinguin carrers amb elnom d’aquells que només merei-xen ser recordats com a còmplicesdel feixisme, i encara més vergon-yós que al mig de la ciutat s’alcidesafiant el monòlit feixista d’ho-menatge als que lluitaren per im-posar-nos un dictadura que va dural nostre país a un dels més obs-curs episodis de la Història. Per-què creiem necessari no oblidar elque va significar la defensa de lesllibertats davant del feixisme, per-què creiem que el franquisme noes mereix cap lloc als nostres ca-rrers i perquè ens neguem a l’oblitdels que lluitaren per la justíciasocial i la democràcia demanemque l’Ajuntament de la ciutat retiride forma immediata el monòlitfeixista que homenatja els vence-dors de la guerra, així com elsnoms de places i carrers que enca-ra glorifiquen aquells que col·la-boraren amb la dictadura, i en elseu lloc s’homenatgi les personesque lluitaren per la llibertat.

En homenatge als lluitadorsa antifranquistes

Fora símbols feixistes de Lleida

CGT-Ponent

Com a continuació de la feinaque des de la Confederació

General del Treball de Ponent iEndavant-OSAN s’està duent aterme per la recuperació de lamemòria històrica de maneraparal·lela, ara han decidit unir es-forços i endegar una campanyaunitària amb la ferma voluntatd’ampliar-la a tota la societat civillleidatana.

Continuen denunciant l’existèn-cia a la seva ciutat de carrers iblocs que duen el nom de perso-natges que van participar activa-ment en el règim del general Fran-co i per tant que van ser actorsnecessaris en la dictadura que as-sassinà, empresonà i reprimí mi-lers de treballadores catalanes icatalans que defensaven la lliber-tat.

Les dues organitzacions denun-cien l’existència d’un monòlitalçat on hi havia hagut l’antigapresó de Lleida (ara Delegaciód’Hisenda) als caiguts “por Dios ypor España”.

La CGT i Endavant entenen quecal esborrar aquests símbols de laseva ciutat, l’existència d’un mo-nument o bé l’assignació del noma un carrer o un bloc és un acte d’-homenatge i de reconeixement en-vers aquests pels seus mèrits en lamillora social per part de tots els iles habitants de Lleida mitjançantel seu Ajuntament. La CGT i En-davant inicien aquesta campanyaamb l’edició de cartells i d’altrematerial així com amb la recollidade signatures i d’adhesions d’al-tres organitzacions de la ciutat deLleida sol·licitant la retirada d’a-

quests símbols.En l’esperit d’aquesta mobilit-

zació hi ha la creació d’una àmpliaplataforma ciutadana, formada perpersones i entitats, que exigeixi al’Ajuntament de Lleida, que s’au-toanomena, nacionalista i d’es-querres, la retirada immediata d’a-quests símbols. Dins de la

campanya, s’ha obert una pàginaweb a l’adreça www.simbolsfei-xistes.tk

Campanya a Lleida enhomenatge als lluitadors illuitadores per la llibertat


OPINIÓ-SOCIAL

Rafael Cid, publicat dins �ElVaivén� de red-libertaria.net,

traducció dewww.cgtcatalunya.org

Endesa és sobirana, però elspobles basc i català no. Elque decideixin els directius

i accionistes de l’empresa energèti-ca va a missa, mentre que l’opiniódels legítims representants d’Eus-kadi i Catalunya exigeix el ‘nihilobstat’ previ de Madrid. En resum,sembla just i necessari que el mer-cat reclami per a si el dret a decidir,en tant que a l’Estat-Nació aquestmateix dret d’autodeterminació ésmera retòrica. O sigui, que a l’altu-ra de la globalització neoliberal elque en el món dels negocis es con-sidera sagrat exercici de sobirania,en el pla polític es redueix a unaautonomia controlada i preventiva.Ergo, el sil·logisme és obvi: la so-birania del mercat s’erigeix sobrel’intervencionisme dels ciutadans.En la democràcia realment l’Estat-Nació està subordinat a l’Estat-Ca-pital, encara que mai no hagi exis-tit capital ni acumulació de capitalque no procedeixi en origen d’unaespoliació social.

Això, es miri per on es miri,sense excepcions ni pal·liatius.Sempre que no es tinguin en comp-te les opinions mercenàries (inter-vingudes i no sobiranes) de moltsmitjans de comunicació i bona partdels sempiterns experts de cambra.L’exemple més flagrant en el casespanyol el trobem en la pròpiadinàmica global de la tríada capi-tal-estat-nació. Brussel·les, menin-ge propiciatòria del mercat únic, enple ús de les competències delega-des pels estats, adverteix Rodrí-guez Zapatero de la impossibilitatnormativa d’oposar-se a l’OPA del’alemanya ON sobre la nacionalEndesa.

Però aquesta mateixa ‘auctori-tas’ supranacional s’esgrimeix, al’inrevés i no a la viceversa, pernegar d’arrel el dret d’autodetermi-nació -fins i tot en la fórmula utilit-zada pel Canadà en el contenciósde Quebec- de bascos i catalansamb els seus furs. Passant per alt elfet clau, essencial i definitori quementre el parlament basc i el catalàhan aprovat per majoria un noucodi de convivència amb el seu en-torn, ni els subconjunts del poblebasc i català, ni tan sols el poble es-panyol en el seu conjunt, van serconsultats en el seu moment sobrela inclusió a la Unió Europea i lacorresponent cessió de sobiraniaque això implicava.

Encara més, quan es va demanar

a la “nació” la seva opinió (no vin-culant, és clar, com corresponen aens intervinguts) sobre la Constitu-ció Europea, el seu clamorós re-buig va ser olímpicament ignorat.

Tot això en un joc d’ordenamentjurídic constituent i constituït quecerca la seva primera referència enel tenor literal de l’article 2 de laConstitució vigent de 1978 en pro-clamar: “La sobirania nacional re-sideix en el poble espanyol, delqual n’emanen els poders de l’Es-tat”.

I així es dóna per vàlid un sinuóstràfic constitucional que pot ser boper a qualsevol qüestió, en aquestcas no a gust del consumidor sinódel controlador. Si ens referim a laCE com a norma suprema, el pobleés sobirà i traiem pit. Si es tria

l’ample de via europeu, imposatper la força de la coacció del siste-ma, el paradigma és la legalitat vi-gent que permet la sobirania delmercat i al mateix temps la inter-venció sobre el poble. Això ens in-dica que el valor primordial, el‘primus inter pares’, és sempre elmercat. I també que avui com ahirel que és bo per al capital (digueu-li General Motors o Endesa) és boper al país. Això és si així us sem-bla.

Per això Rodríguez Zapaterocoincideix en la mateixa longitudd’ona amb els troglodites embos-cats en la classe política, financera,mediàtica, dinàstica i militar al’hora d’abordar el tema del dret adecidir. “L’autodeterminació no esrenegocia perquè aquest dret noexisteix”, va dir el president delGovern en resposta a MarianoRajoy, oblidant que en la històriadel centenari Partit SocialistaObrer Espanyol pesen més elsanys autodeterminacionistes queels colonialistes. Sense anar méslluny, el PSOE del congrés del1977 encara donava suport al dret

d’autodeterminació com a autono-mia de la voluntat política, per aNavarra per exemple, però pocdesprés es convertia al dependen-tisme rampant acceptant el lliura-ment de l’aleshores Sàhara espa-nyol al seu botxí, el genocidaHassan II, per exemple.

Què té a veure aquest rosarid’incoherències, relliscades i en-golides constitucionals amb lesmanifestacions d’un i altre signeefectuades sobre el dret a decidir?Tot! La dreta s’ha llançat al carrer,mobilitzada pel primer partit del’oposició i habitual denigrador delmètode de la pancarta, per dema-nar que s’impedeixi que bascos icatalans decideixin autònoma-ment, ja sigui sobre l’Estatut osobre la pau amb ETA. Bascos icatalans, al seu torn, ho han fet ensentit contrari. La manifestació delpassat 18 de febrer a Barcelona esdu a terme sota la divisa “Som unanació, no un preàmbul”, en al·lusióa l’última redacció de l’Estatutpactada per PSOE i CiU, i va con-vocar, segons la Delegació del Go-vern, 125.000 persones. L’últimadel PP, celebrada una setmana méstard a Madrid contra la negociacióamb ETA va reunir, segons les ma-teixes fonts (en ambdós casos“fonts” adverses), 110.000 perso-nes.

Tot enllestit per fer-hi caliu, per-què encara que les contundentsmanifestacions nacionalistes i in-dependències efectuades al PaísBasc es vegin conscienciosamentmenyspreades a la premsa “nacio-nal”, s’oblida que el 16 de febrerde 1990 el Parlament de Vitòria,seguint els passos del Parlament deCatalunya el 1989, va aprovar“que el poble basc té dret a l’auto-determinació”, circumstància queva portar un historiador “nacional”a escriure que “en prendre aquestadecisió, el Parlament Basc es con-verteix en la primera assembleanacional d’un país de la ComunitatEuropea que adopta aquesta deci-sió” (Fernando García de Cortázar,“El nacionalismo vasco”, pàg.150).

Tenint en compte que aquestspronunciaments de sobirania, perpart dels legítims representantsd’ambdós pobles, es van fer quanla comunitat internacional beneïaels processos de secessió en curs al’antiga URSS, es comprova queels pilars del capital sovint repre-senten un camp de mines per a lapolítica. És un altre enfocament dela coneguda afirmació de Mande-ville sobre que els vicis privats pre-figuren virtuts públiques.

Campanya pertal que Franki novagi a la presó

Solidaritat Antirepressivade Terrassa

([email protected])

L'Estat espanyol governat pelPSOE va denegar la petició d'indulta en Franki tramitada per l'Ajunta-ment de Terrassa, entitats socials,polítiques i culturals i persones atítol individual. Aquest fet suposaque el proper dia 30 de març (el"Catalunya" el tanquem el 20 decada mes), el jutjat penal número 2de Terrassa notificarà a en Frankique disposa de 10 dies per ingres-sar a la presó. El govern espanyolratifica així la sentència dictada peljutge Rovira del Canto, que haviaestat fiscal militar en època fran-quista, en què es condemnava a enFranki a 2 anys i 7 mesos de presóper ultratges a España, desordrespúblics i atemptat a l'autoritat. Lasentència es va dictar després d'unprocés judicial ple d'irregularitats,amb testimonis que es van desdirde les versions inicials, amb mancade proves i una vulneració absolutade la presumpció d'innocència.

El motiu de la condemna són elsfets que es van produir a la FestaMajor de Terrassa del 2002 quanuna cercavila que es manifestavapels carrers del centre per denun-ciar la presència de la bandera es-panyola i europea al balcó de l'a-juntament va ser duramentreprimida per la policia municipal.El resultat van ser corredisses, gentper terra, la cercavila dissolta i setpersones ferides, però sense que esproduís cap identificació ni cap de-tenció. Mesos més tard van arribarles acusacions, el judici polític i lescondemnes malgrat que tots els po-licies van reconèixer que tant solspodien recordar la participació d'enFranki a la manifestació - que no esva poder demostrar al judici - i noals incidents posteriors.

Estem davant d'un clar exemplede repressió política contra les veusdissidents. La intenció d'aquestasentència és donar un càstig exem-plar, tant a en Franki, com a la restade persones actives, solidàries icompromeses amb les lluites políti-ques i socials de Terrassa i d'arreu.

Aquesta situació s’ha donat ambel silenci i la responsabilitat de l'A-juntament i la policia municipal, elsistema judicial, la hipocresia icomplicitat dels governs.

La proposta de reforma de l’Estatutdel Principat ha tornat a treure a lallum els fantasmes del nacionalismeestatalista, que no són nous, tal com espot veure a dalt. Ara, però, hi ha novesformulacions del que vol dir “nació”;un dia o altre n’haurem de parlar.

Sobians i intervinguts

El dret d’autodeterminacióper al Capital i la Política


OPINIÓ

De ‘botellón’ en‘botellón’ fins ala victoria final

Carlus Jové([email protected])

Molt s’ha parlat sobre els ‘ma-crobotellons’ i l’alienació

del jovent al nostre país, i molt méstemptadora encara ha estat la com-paració amb els joves francesos, elsquals semblen estar més preocu-pats per qüestions laborals que perla festa. Deixant a part aquestes ab-surdes comparacions, és interes-sant fer una valoració més àmpliad’questes trobades.

El jovent, i en general la resta dela població, està perdent espais depúblics socialització, i cada vegadamés es promouen els espais privats(centres comercials, discoteques)com a llocs d’encontre. Pagar 10euros, com a mínim, cada setmanaper a poder anar a ballar és una des-pesa a l’abast de poques butxaques,especialment quan la majoria delsnostres contractes són temporals iels sous es mouen en la frontera delridícul.

En aquest sentit, reclamar espaison poder fer festa gratuïtament téuna importància social i política.Moralismes a part, l’alcohol i lesdrogues toves són dos elements tra-dicionalment associats a la desinhi-bició i la socialització, i voler-ne li-mitar el consum per la via legal ésimpropi d’un govern que es catalo-gui de progressista. Qüestió moltdiferent és la sensibilització i l’edu-cació en el consum responsabled’aquestes substàncies.

La contradicció manifestada alsmitjans entre els joves que sortienal carrer contra la guerra i els quesurten a beure, és poc menys quedemagògica. Reivindicar el dret apassar-s’ho bé al carrer no és im-madur ni irresponsable, forma partd’una de les necessitats vitals deljovent. Així com els avis juguen ala petanca a la plaça, a alguns jovesi no tan joves els pot venir de gustfumar-se uns porrets o beure’s unescerveses sense haver de pagar treseuros per vas.

Una de les cites dinamitzadoresdel moviment antiglobalització fouel “Reclaim the streets”, una menade carnaval amb ocupació de la viapública denunciant la privatitzaciódels espais de socialització. Aque-lles foren manifestacions política-ment conscients. Els ‘macrobote-llons’ segurament no tenen unateoria política al darrere, però sónun clar desafiament a les polítiquesactuals de gestió de la via pública.Tot i que amb matisos, es tractad’una rebel·lió juvenil contra lesavorrides polítiques municipals iestatals que tan proliferen darrera-ment. Ara és moment de recuperaraquell eslògan dels 70 que deia“festa sí, lluita també”.

Les Terres de l’Ebre davant del paranyManolo Tomàs (Plataforma en

Defensa de l'Ebre)

Com ja sabeu, s’està fent al’Audiencia Nacional de Ma-

drid el judici contra els principalsdirectius del Ministerio de MedioAmbient del govern del PP quevan aprovar el "Recrecimiento deYesa". Se’ls acusa de diverses irre-gularitats en la tramitació i l’apro-vació d’aquesta obra. En cas deguanyar l’Associació Río Aragón,tot el projecte quedaria denunciat ino se sap ben bé quina seria la sevasituació legal. Tot i això, les obrescontinuen sense aturar-se, i és quehi ha la voluntat del govern centrali aragonès actuals d’acabar lesobres el més aviat possible.

El 15 de setembre de 2000, quanvàrem fer l’assemblea constituentde l’actual Plataforma en Defensade l’Ebre ja advertíem que el trans-vasament era inviable entre altresmoltes coses perquè l’aigua dema-nada no existia. També denuncià-vem que si es construïa el sistemad’embassaments previstos a l’a-vantprojecte del PHN, a més denegar un bon grapat de valls i po-

bles pirinencs es crearia la reservaestratègica per a poder tenir “l’ex-cedent” d’aigua que desitjaven.

Amb la modificació del PHN esva suprimir tot l’articulat que feiareferència al transvasament de l’E-bre (títol 3r) i a la perllongació delminitransvasament de Tarragona aBarcelona així com la interconne-xió de xarxes interconques (lesdues obres a l’annex II). La restade l’articulat va quedar intacte il’annex II va ser declarat “interèsgeneral”.

Dins d’aquest annex hi ha lesobres i regadius previstos a lesconques internes de Catalunya, laconca de l’Ebre, del Xúquer i delSegura entre altres. Les conquesinternes, la del Xúquer i la del Se-gura estan declarades com a defi-citàries i la de l’Ebre com a exce-dentària.

Dins de la conca de l’Ebre hi haen marxa una gran multitud d’o-bres i projectes centrats en embas-saments (grans i petits) i en500.000 noves hectàrees de rega-dius (de les quals 300.000 ja estanen fase molt avançada). En defini-tiva, s’estan creant les reserves

d’aigua (embassaments) i els dretslegals d’utilitzar-les: les conces-sions (regadius). De fet, dels gransembassaments estratègics ja estanfets a Itoiz i Rialp, Yesa s’està re-creixent i Biscarrués torna a ressor-gir.

En cas de no modificar-se totaixò, i només comptant els rega-dius que ja estan en marxa, l’im-pacte sobre el tram final de l'Ebre,on vivim, serà equivalent a dostransvasaments com els que voliael PP. Mentre aquestes obres i pro-jectes avancen, encara no hi han fi-xats els cabals necessaris per amantenir l’estabilitat del tram finaldel riu i molt menys el regim hídricnecessari per aturar la salinització,regressió i enfonsament del Delta.És cert que des de les administra-cions s’està treballant , però s’estàevidenciant que anem directes capuna política de fets consumats i uncop fets els embassaments i atorga-des les concessions serà molt difí-cil modificar-ho i impossible atu-rar-ho.

El reforç de les canonades delminitransvasament i el canalXerta/Sènia seran les arteries on es

consumarà per la porta petita elque semblava que havíem aturatper la porta gran. Els transvasa-ments no seran grans, seran petits iconstants. Curiosa manera d’inter-pretar i aplicar la flamant NovaCultura de l’Aigua. Estranya ma-nera d’entendre l’equilibri territo-rial i les perspectives de futur deles Terres de l'Ebre.

En aquest context, l’any 2007 hade començar-se a rediscutir i adap-tar a la Directiva Marc d’Aigüesels plans de Conca. Per tant, és elmoment d’intervenir per a evitarque aquesta adaptació sigui papermullat ja que les principals obresestaran acabades o licitades.

Ens hem de tornar a posar enmarxa. No serà fàcil, potser tin-drem menys aliats en aquesta novaetapa en la defensa del territoriperò la fermesa, la voluntat i la so-lidesa del que diem i sabem ens hafet sortir de situacions mes compli-cades. Cal tornar a fer una assem-blea de la Plataforma en Defensade l'Ebre, fixar nous objectius i ar-ticular aliances i mobilitzacionsper a la defensa del riu i del Terri-tori.

Ricard de Vargas-Golarons,exmembre del MIL o 1.000 i de

l'OLLA, març 2006

De l'article d'en Pepe Gu-tiérrez-Alvarez sobta elseu desmesurat elogi de la

tasca recuperatòria de la memòriahistòrica de TV3: "el rigorós docu-mental produït per TV3" (sobrePuig Antich), que oculta les lluitesobreres i populars anticapitalistes iautònomes, d’on prové en Salva-dor, sense les quals, la seva vida imort no tenen sentit. Igual que lapropaganda que fa de Mediapro.Cal denunciar la manipulacióhistòrica-ideològica d¡alguns do-cumentals de TV3, que com els de-dicats a guerrillers llibertaris comMarcel·lí Massana, Quico Sabater,...se’ls apropia nacionalisme ca-talà.

Parla, per altra banda, del “mag-nífic llibre de l’Escribano” (es re-fereix a “Compte enrere”, base dela pel·lícula sobre Puig Antich), lli-bre, per cert intel·ligentment mani-pulat i falsejat, del qual aviat ensortirà un aprofundit i objectiu es-tudi crític. És també de molt malgust i provocador esmentar JuliánGrimau com un antecedent de l’e-

xecució del 1974. Aquest personat-ge fou, durant la guerra civil, unbotxí de revolucionaris del POUMi anarquistes, a les txeques dirigi-des des del Comintern.

No fóra més adient esmentar,per exemple, els anarquistes Fran-cisco Granados o Joaquín Delga-do, executats com en Grimau elmateix 1963 o de tants milers detreballadors llibertaris assassinatso represaliats en el franquisme?

Segueix dient l’articulista: “Elllibre relata la història de les acti-tuds de tres joves: Salvador, el seuadvocat Oriol Arau i d’un dels seuscarcellers Jesús Irurre (...) tres acti-tuds que reflecteixen “l’esperit de

rebel·lia dels joves”. Increïble!,sense comentaris. Quant al fet que“el MIL mai va ultrapassar la dot-zena de militants”, cal precisar quenosaltres no érem ben bé, en nom-bre, com els dotze deixebles de Je-sucrist. I que, després de l' execu-ció d’en Puig Antich, encaradurant alguns temps, fórem dotze-nes d’obrers armats, de caire àcra-ta, que seguírem amb les expropia-cions, els actes de sabotatge...

I finalment, cal incidir, un copmés, que no lluitàvem contra elfranquisme i és no anar al fons deles qüestions afirmar que en Salva-dor lluitava per uns ideals, que eraun idealista. Cal dir que en el meu

interrogatori pels militars a lesacaballes del 1974, també em di-gueren que era un idealista.

S’ha de dir ben clar que en Sal-vador, com els altres companys imilers de treballadors, eren antica-pitalistes i antiautoritaris, que llui-taven per l’autonomia de la classeobrera i en contra de l’avantguar-disme i per la transformació radi-cal de la societat i no només contrael reformisme , el dirigisme i elcontrol del PSUC, sinó de tots elsgrupuscles, maoistes, trotskistes,etc. -inclosa la LCR- que intenta-ven també alçar-se com a dirigentsi controladors del movimentobrer.

ALGUNA COSA ES MOUResposta a l’article de Pepe Gutiérrez publicat al “Catalunya” 72

Precisions a l’article sobrela pel·lícula ‘Salvador’?


Dinamita de cervell


Ramon Barnils i la�Soli� dels anys setanta

M. Àngels Rodríguezi exsecretària de Comunicació de

la CNT de Catalunya

En Ramon Barnils se’n deuestar enfotent. Estic con-vençuda que ho fa mentre

escric aquest article. Em mirariaamb aquell posat seu de conya iem diria: ”Nena, què podem ferara, per evitar aquest convenciona-lisme de recordar el personal difuntpels aniversaris?”. A mi m’agrada-ria donar-li una sorpresa i fer algu-na malifeta que tingués la ironia deles seves, però crec que s’hauràde conformar amb un escrit que, nide lluny, serà com els seus, i ambel que intentaré fer memòria d’ell ide la seva relació amb la premsaconfederal.

Vaig conèixer en Ramon Barnilsquan era professor de la Facultatde Ciències de la Informació de laUniversitat Autònoma de Barcelo-na. Allò era, en aquells anys setan-ta, un niu de “rojos” i també d’al-guns “rojos y negros”. El cert ésque era una facultat amb “mala”fama i on un element del tarannàd’en Ramon hi encaixava. Passatsuns anys, ell decidiria deixar-ho.Diuen que abans de marxar va dirals seus alumnes: “Ja ho he en-senyat tot i com que sols em quedaensenyar-vos el cul...” Alguns expli-quen que es va baixar els panta-lons.

Però aquestes serien les anèc-dotes que els alumnes repetiend’un curs a l’altre sobre un profes-sor que reunia aquelles condicionsque el feien omplir la seva classeany rere any. Sabia de què parlava,es prenia l’ensenyament no comuna repetició de coneixements,sinó com una provocació per ferque aquells que volien ser periodis-tes fossin conscients de l’eina quetenien a les seves mans i la utilit-zessin per defensar les sevesidees i, a més, ho fessin correcta-ment. Era polit i enginyós quan es-crivia. Els seus textos eren una de-lícia per la forma que adquirien iperquè el seu contingut t’arribava,com una fiblada, al cervell.

Es podrien dir aquesta i moltesaltres coses de com es prenia enBarnils aquell ambient de la uni-versitat o el món periodístic en quètreballava. Però els companys del“Catalunya” volen que us parli d’unaltre Ramon Barnils, el que esmovia dins de l’espectre ideològicdel món llibertari.

Em semblaria agosarat posar-liuna etiqueta ideològica més con-

creta. Sé que li agradava la lliber-tat, la veritat i que el seu comporta-ment responia a una ètica personalprou compromesa per fer-se cà-rrec i, sota la seva direcció, donarpas a l’època més brillant dels da-rrers 30 anys de la capçalera quehavia distingit sempre la Confede-ració Nacional del Treball: “La Soli-daridad Obrera”.

La “Soli”, que tornava a les mansdel sindicat CNT la Regional Cata-lana. Em permeto utilitzarl’apel·latiu de Regional que, enaquells anys setanta, era el quefèiem servir. La CNT d’Espanyaformava part de la Regional Ibèricai, dins d’Espanya, els territoris fe-derats lliurement des de les sec-cions sindicals es coneixien com aRegionals. Després, l’adaptació ala realitat de les aspiracions delsterritoris federats va deixar enrerealgunes paraules.

La CNT feia tot plegat unsmesos que estava legalitzada, laseva estructura s’anava enfortint,un dels mitjans per fer-ho era lapremsa, i el mitjà per excel·lènciaera la “SOLI”. La capçalera mai nohavia desaparegut durant la clan-destinitat, encara que els franquis-tes se n’haguessin apoderat delnom i incautat la maquinària.

La “Soli” havia tornat i en RamonBarnils va ser proposat com a di-rector en el Ple Regional de marçdel 1978, el van triar el conjunt delssindicats de Catalunya. No era una

tasca fàcil ni senzilla: tant interna-ment com externament el momentera convuls i canviant.

La CNT mai no ha estat un blocunitari de pensament, això no estàdins de la medul·la d’aquesta orga-nització, però sempre ha estat moltcofoia i segura dels seus orígens,dels seus objectius i de les sevesfinalitats.

En aquells anys a la CNT se liestava declarant la malaltia, compassaria en gairebé totes les orga-nitzacions anteriors al 1939, de lalluita i l’enfrontament intern, no solsentre els veterans militants que po-dien haver estat dins o fora del te-rritori, sinó també entre tots aquellsque provenien de diferents co-rrents de pensament d’esquerres ials quals els semblava que l’idearide la CNT responia a les seves as-piracions en tant que treballadors imembres d’una societat.

En Ramon Barnils era coneixe-dor d’on es ficava i també que al’any 1978 no es podia fer unapremsa confederal amb aquelleseines que la mística de la memòriapretenia, posant condicions nonomés sobre els continguts, sinótambé sobre la manera de fer.

En Barnils va llançar, juntamentamb el seu equip, una “SOLI” quepassaria a ser a partir de la seva in-corporació de mensual a quinzenali que volia posar-se a disposició detots els treballadors que no tenienaccés a una premsa que no esti-

gués ni controlada pels interessoscapitalistes, ni obedient a les direc-trius d’un organisme central.

Com deien a l’editorial del núm.20, el segon número que publica-ven (1 juny de l978 III Època): “Novayamos a engañarnos: no hayprensa libre. Ni siquiera prensa in-dependiente... La carrera por elpoder está competidísima, y tras elincio de la supresión del monopoliofranquista, todo lo que corre traslas publicaciones y periódicos noes la libertad, por mínima que sea,sino el oligopodio... SolidaridadObrera no engaña: es una publica-ción anarcosindicalista, y éste essu punto de vista. Pero no preten-de dirigirse sólo a los cenetistas; side algún modo hubiera de definiresta publicación, se podría decirque es un periódico que la CNTpone al servicio de toda la clasetrabajadora. Será pues una publi-cación dirigida de dentro afuera yno un boletín interno, sólo para in-condicionales...”

En Barnils també va explicar queper obtenir els resultats que es pro-posaven la publicació tindria 16 pà-gines, s’hauria de fer una part de ladistribució per quioscs i alguns delsmembres de la redacció rebrien unsou.

Això darrer seria un dels primersentrebancs amb què es va trobarper tirar endavant la seva tasca: laboira que sobre els fets anteriors ala Guerra Civil havien produït elsanys del franquisme feia que se’nrecordés o cregués que aquellapremsa confederal dels anys tren-ta, que era diària, era feta per tots“gratis et i amore”, s’oblidava quehi havia redactors que cobraven ialtres que no.

La mística no era l’únic proble-ma, també ho eren els interessosdels diferents corrents que compe-tien a l’organització. Un altre entre-banc era que tampoc no agradavala llibertat que es proposava, no hihavia temes tabús ni interns ni ex-terns. I sempre que els conflictesresponguessin a una confrontaciód’idees i no de desqualificacions, la“Soli” era allà per explicar-ho: “Poreso los publicamos, y por eso se-guiremos publicando todo lo queresponda a esas premisas: razo-nes, no insultos. Demostraciones,no etiquetas. Así, el campo apare-ce anchísimo: no tiene más límitesque los de la libertad”. (Text ambquè finalitzava l’editorial del núm.20 que s’ha citat abans).

> EL FAR

Paradigmadel 19 de juliol

Ferran Aisa

L’editorial Flor del Viento acaba de pu-blicar l’assaig “La guerra de España:paradigma de una revolución. Las 30horas de Barcelona (julio 36)”, dins dela col·lecció que commemora el 70 ani-versari de l’inici de la Guerra Civil. L’au-tor d’aquest assaig és Abel Paz -pseudònim de Diego Camacho(Almeria, 1921)-, fill de jornalers delcamp que des de molt jove es va traslla-dar a viure amb la seva família a Barce-lona i amb quinze anys ja militava a laCNT.

Abel Paz va viure de primera mà elsfets que narra, les assemblees dels sin-dicats, dels ateneus, les barricades del19 de juliol, les col·lectivitzacions, laguerra, la derrota i l’exili. També va for-mar part de la guerrilla antifranquista,essent detingut el 1942 i empresonatfins al 1953. De retorn a França, va ini-ciar la seva tasca d’historiador i a lamort del dictador es va instal·lar a Bar-celona.

Entre les seves obres principals des-taca “Durruti, el proletariado en armas”,traduït a vuit idiomes (castellà, francès,anglès, italià, alemany, grec, turc i ja-ponès); “CNT 1939-1951: el anarquismocontra el estado franquista”; “Crònicade la columna de ferro”; “A pie delmuro”; “Viaje al pasado”, etc. “El para-digma de una revolución” fou publicat aFrança, el 1967 i, posteriorment, el1997, va conèixer una nova edició ambel títol de “Guerre d’Espagne”.

Abel Paz dóna la seva visió del quevan ser els dies anteriors al cop d’Estatmilitar de 1936 i fa la crònica acurada deles 30 hores de combat als carrers deBarcelona, des de la revolta feixista del19 de juliol fins a l’assalt del poble, eldia 20, a la caserna de les Drassanes.L’autor també narra els fets que van se-guir a la lluita al carrer, la reunió de Du-rruti, Garcia Oliver i altres militants con-federals amb el president de laGeneralitat, Lluís Companys, i la consti-tució del Comitè Central de les MilíciesAntifeixistes.

La creació de les columnes de mili-cians que sortiren cap al front d’Aragó il’inici de la construcció revolucionària aCatalunya.

L’assaig de Paz és una síntesi històri-ca que cal llegir per esbrinar què vapassar a la Catalunya republicana enels primers dies de lluita. El llibre recullles paraules de Frederica Montseny:“Decir la verdad, restituir la verdad, es-cribir la verdad, repito que es útil y ne-cesario. Es, además, el único caminopor el cual los que han venido despuéspueden conocer un pasado que consti-tuye una página de la historia de Espa-ña, aquella precisamente en que máslejos se llegó en la práctica de ideas yen el esfuerzo liberador y constructi-vo”.

Aquesta edició de Flor del Viento in-corpora en el llibre una col·lecció d’a-quarel·les realitzades pel pintor JosepLluís Rey Vila “SIM”, que reprodueixenimatges dels fets del 19 de juliol a Bar-celona.


Els articles de Ramon Barnils van ser aplegats en part a la seva morten el llibre “Articles” de l’editorial La Magrana i se’n pot llegir una mostra molt més

extensa a Internet, a l’adreça www.contrastant.net/barnils1.htm



Recordem les expulsions al PaísBasc del grup Askatasuna, els en-frontaments a la CNT del País Va-lencià; les diferències d’opiniósobre grups com Los Amigos deDurruti, les posicions defensadessobre l’organització pels diferentssectors que tenien en alguns casosnoms com Grups d’Afinitat Anarco-sindicalista o darrere de sindicatscom el de la Construcció de la Fe-deració Local de Barcelona. Lasecció del “Rojo y Negro Vivo” eraesperada amb passió per molts.

Això, juntament amb la informa-ció sobre els conflictes, les menti-des de la patronal o de l’Estat, elspactes dels dirigents sindicals d’al-tres organitzacions, les denúnciesd’abusos dins del mateix món de lapremsa, les trampes als esports,ecologia, nuclears, les noves pro-postes sobre educació, la situacióa les presons, la visió de la donasobre la seva situació..., o la intro-ducció de motius de reflexió pelsmembres de la CNT, com ara lespropostes de participació a leseleccions municipals o la creacióde les Federacions Locals deBarri...

Els redactors i col·laboradors dela “SOLI”, de qui en faré un llistat,atès que els seus noms donentambé una visió del tarannà de laseva direcció, com ja hem dit, abor-daven tots els temes que podrienser d’interès per a qualsevol treba-llador que volgués estar informat:el món de la política internacional,les entrevistes amb personatgesafins, les crítiques de cinema i tea-tre i, al mateix temps, les notes re-cordant una assemblea, la creaciód’una federació local, la reunió d’ungrup de treballadors, la convocatò-ria d’una vaga... i, encara que sem-bli divertit, els avisos del companyMatias, que portava la comptabili-tat de la “SOLI”, recordant que s’-havia de pagar.

En Ramon Barnils solament va

signar dos articles durant la sevaestada com a director. En un d’ellsexplicava que el sou mínim d’unperiodista (40.000 ptes. de l’èpo-ca) es repartia entre 6 membres dela redacció, quatre cobraven10.000 ptes. i dos, 5.000. En l’altrees referia a l’actitud d’una revistad’esquerres marxistes, “El ViejoTopo“, que havia negat la publica-ció d’un llibre a un personatge del’esquerra radical que es deia i esdiu Federico Jiménez Losantos; nodeixa de ser actual i anecdòtic.

I encara que alguns mantenienque ell era tan sols un periodistaque no coneixia com fer una publi-cació cenetista, això no era cert,com demostren les seves interven-cions als diferents comicis confe-derals en què va explicar i defensarels seus criteris com a directord’una publicació que pretenia di-fondre l’ideari d’una organitzacióde la que en formava part, o el res-pecte i reconeixement que la publi-cació va obtenir de l’entorn del mónde la premsa en general.(“SOLI”núm. 42).

Era una “SOLI” que es movia enuna Regional Catalana que tenia81 federacions locals i una CNTque estava decidint el seu futur.Que editava 25.000 exemplars decada número. Que depenia d’unComitè Regional del que jo en for-mava part, comitè triat el juliol d’a-quell any 1978 i amb el que la di-recció i redacció mantenien unarelació sempre a punt de saltarpels aires.

L’amic Benjamín Vidaller, secre-tari general de Catalunya, li deia aBarnils que aquella “SOLI” li dona-va més mals de cap que tota la re-gional sencera. Els interessos d’al-guns implicaven i feienresponsable el Comitè Regionaldels continguts, quan la realitat eraque, com deia la redacció, en elseu balanç de l’any transcorregutde maig de 1978 a maig de 1979,

“Mantener una autonomía de la pu-blicación respecto del Comité Re-gional de Catalunya, interpretandoasí la tadicional normativa quehace elegir a director y redaccióndirectamente del Pleno y no delComité Regional. Esa autonomía...no significa independencia respec-to al Comité Regional. Éste, deacuerdo con la normativa, puederevocar inmediatamente a quiensea... director, redactores... de la‘Soli’”. (“Soli” núm.43).

Us he parlat dels membres de laredacció i els col·laboradors, nomsoblidats per alguns i per altres per-sones que, encara que mantin-guessin punts de vista oposats,feien d’aquell reduït espai de quèdisposaven i de l’únic telèfon com-partit (mai no van tenir línia directa)un cau d’activitat i generació devida confederal i controvèrsia lli-bertària. Ells mateixos en parlavenen el seu balanç i estaven cofoisque “la redacción ha procuradoconseguir de sus redactores y co-laboradores unos escritos que ex-presarán de modo claro y periodís-tico... Otra tarea con la que se haencontrado la redacción duranteeste tiempo ha sido armonizar lasopiniones diversas, a menudo en-contradas y a veces incompati-bles...” (“Soli” núm. 43).

Juanjo Fernández, Mario Vila,Xosé Garcia i Pedro Berges eren lapeça de resistència, cada dia allòera el seu lloc de treball; molts al-tres com José Antonio Díaz, Maru-gan Coca, Santi Soler; MarcelinoReyes, José Peirats, Carlos Sem-prum Maura; Ateso (pseudònim)les sigles A. M. B., Octavio Albero-la; Frank Mitz, Agustí Osset, MikelOrantia; Josep Costa Font; LuisAndres Edo; José Luis Pizarro;Emilio Cortavitarte; Josep Alem-nay; Julio Sanz Oller; MontserratPuig; Martínez Alier; Varena; Ora-cio Segui; Francesc Buldú; RamonMuns; Judit Vives; Juan Manuel

Molina (Juanel) Santiago LópezPetit; Severino Campos... van for-mar part de la vida de la publicacióamb més o menys proximitat... iem deixo molts altres noms.

També tots els diferents ensconfederals des de la secció sindi-cal d’empresa fins al comitè nacio-nal, així com un no parar de col·lec-tius que volien col·laborar i publicari als que la redacció de “SOLI” re-cordava en cada número queaquella era la seva publicació i queells havien de difondre la seva in-formació.

No es pot oblidar de cap maneraun dels trets definitoris d’en RamonBarnils: la seva catalanitat, untema no del tot paït dins del mónconfederal en aquell moment. Pera ell no oferia cap dubte. Un exem-ple n’és la incorporació dins de la“SOLI” per mitjà d’una pàginad’una altra capçalera, que als lec-tors d’aquest article els pot resultarconeguda, la del “Catalunya”, pà-gina que en català ajudava a recu-perar també per a l’entorn llibertari iconfederal un òrgan d’expressió icomunicació dels obrers cenetistescatalans. Aquesta inserció es va ferja a la “SOLI” de la segona quinze-na de juny del 1978.

No obstant això, els entrebancsno van deixar que la direcció de la“SOLI” per part d’en Ramon Barnilsarribés més enllà del núm. 43 (junydel 1979). Els fets que el van portara ell i a la redacció a dimitir o a serexpulsats, l’ús de les paraulesdepèn de qui ho expliqui, és unademostració més del que passaquan es cau en mans de la terriblemaquinària destructiva en què espot convertir una organització si esvol barallar internament fins a auto-destruir-se.

En Ramon Barnils va continuarfins a la mort, al març del 2001,sent un antiautoritari que opinavaque cap organització no pot dir-sellibertària si no permet la llibertat.

> RACÓ TRANSVERSAL

La memòriaperduda (deles esquerres)

Pepe Gutiérrez-Álvarez

Quan es parla de recuperar la “memòriahistòrica” se sol oblidar que ja als anys60-70 del segle XX, sota les mateixesgargamelles de la dictadura franquista,va tenir lloc una activitat extraordinàriaper a la seva recuperació, activitat queva tenir protagonistes tan esforçatscom l’editorial Ruedo Ibérico i el seueditor Jorge Martínez, de la qual ja hemparlat en aquestes pàgines en d’altresocasions.

El retorn a l’amnèsia va arribar des-prés, com un afegit als Pactes de laMoncloa. Pel fet que en aquell temps, elPCE-PSUC canalitzava la majoria de lamilitància antifranquista, li correspon lamajor responsabilitat.

Santiago Carrillo, que era el seu“líder indiscutible”, va imposar en lesseves files el procés d’adaptació al pro-jecte de “reforma pactada” d’AdolfoSuárez.

Aquesta acceptació es va fer visibleen la contenció total a la resposta per lamatança de la Moncloa, i després va se-guir amb la submissió a la monarquia,els citats pactes, la Constitució Espan-yola i tot el que va acabar desactivantl’extens moviment social que haviaposat el règim ditatorial contra les cor-des. No es tractava de donar un pas en-rere tàctic per a evitar un cop militarque s’hauria emportat molta gent perdavant, perquè sota el franquisme esvivia sota un cop d’estat permanent, ies lluitava.

Fins i tot acceptant que calia donaraquest pas, això no justifica el lliura-ment total dels que deien que “ja haví-em arribat”. L’eficàcia d’aquest adverti-ment va ser tant que es va utilitzar per ajustificar els Pactes de la Moncloa i Feli-pe la va utilitzar sense objeccions per apersuadir la gent que el “No” a l'OTANera inviable... que l’exèrcit no ho accep-taria.

A l’esquerra, el principal beneficiarid’aquesta desactivació-descomposicióva ser el PSOE (re)creat al conegutCongrés de Suresnes que no va tenircap dificultat a passar del verbalismesocialista al discurs d’una modernitatsense memòria, tant era així que Felipeva abominar fins a de les hemerotequesrecents, incloent els seus propis dis-cursos en el moment de la moció decensura contra Suárez, de quan encaraera “marxista”.

Des d’aleshores, la història de l’anti-franquisme passava al traster de la nos-tra memòria col·lectiva i de l’oficial, i espassava a escriure una nova històriaoficial en la línia del model que va se-guir a la nit de Tejero-Milans del Bosch iCia.

El rei d’Espanya, Juan Carlos de Bor-bón y Borbón, ens va salvar d’una pos-sible “pinochetada” i, per tant, va pas-sar a ser també el rei de tots elsrepublicans a més d’una garantia con-tra qualsevol “excés”... per l’esquerra.La “memòria” era, doncs, un d’aquestsexcessos.



Text: Jon Bekken i Mike Long,�Anarcho-Syndicalists Rewiew�

Fotos: Josep Puigdollers

El teu pare va estar afiliat a laIndustrial Workers of theWorld, i tu també et vas treu-

re el carnet fa un parell d’anys. Qui-nes impressions tens de la IWWactualment i quines perspectivesatorgues a la creació d’una OneBig Union durant els pròximsanys?

Quina és la teva opinió dels sin-dicalistes revolucionaris que tre-ballen a l’interior de les grans con-federacions sindicals, per exempleels grups que treballen dintre del’AFL-CIO, la TUC o la ACTU, orga-nitzant una oposició interna comuna estratègia diferenciada de lade les confederacions autònomescom la IWW, la CNT, la CGT o laSAC, entre d’altres? - En efecte, el meu pare va estar afi-liat a la IWW. M’ho va dir un dia, bas-tant temps després que jo ja hosabés. El meu pare era un immigrantprocedent de l’est d’Europa, haviaacabat de desembarcar, treballava enuna fàbrica sense saber parlar anglèsmassa bé i vivia en unes condicionsmolt pobres. Un dia se li va acostar untipus que semblava estar de part delstreballadors, així que el meu pare vasignar una fitxa i es va afiliar al sindi-cat. El sindicat va resultar ser la IWW,que s’estava organitzant a la fàbri-ques d’una forma coherent.

Què és el que penso de la IWW?Bé, m’agraden els seus planteja-ments, però ha de trobar camins perarribar a ser una part substancial dela consciència de la gent corrent, tre-balladors i altres, i això no resultafàcil. Des d’un punt de vista personal,algunes coses de la seva estructuraem molesten i de fet em resulten ex-tremadament difícils d’entendre. Exis-teix massa burocràcia per resoldreproblemes que són tècnics, com ararecordar cada mes que cal enviar laquota personalment, etc. A mi em re-sulta impossible de recordar-ho. M’a-gradaria poder obviar moltes d’a-questes formalitats: no m’agrada lavida organitzativa, ni anar a reunions,emplenar formularis... ni tot això, ipotser hi gastem massa energia. Noobstant això, per descomptat, no sóntemes importants i amb seguretatexisteixen fórmules per a arreglar-los.

Crec que el tema de la duplicitat or-ganitzativa és una qüestió bastantmés difícil de resoldre. Què és preferi-ble, treballar a l’interior d’una de lesgrans confederacions sindicals, coml’AFL-CIO, o intentar plantejar-los unaalternativa sindical? El problema, unavegada més, pot ser la paraula «o».Perquè, què hi hauria de dolent a in-tentar ambdues solucions alhora?Imaginem que som a la planta d’alu-mini de Ravenswood, per tornar alcas anterior. Des del punt de vista deles previsions organitzatives i tambédes d’una perspectiva ideològica o

moral, hagués estat extremadamentnegatiu no participar en aquesta lluitaen la qual els treballadors s’estavenjugant la seva supervivència. I l’únicaforma de sostenir aquesta lluita con-sistia a participar en una Federacióde Sindicats del Metall que, comsabem, no sembla precisament la mi-llor de les eines. Doncs bé, en aques-tes condicions es podia dir als treba-lladors: «molt bé gent, estem junts enel sindicat del metall». I això no hauriad’haver estat un impediment per estarorganitzant simultàniament grups dela IWW en el seu interior, denunciar laFederació, assenyalar-la com unapart del problema. Com quan en lesvagues d’Illinois de fa un parelld’anys, els militants que les van im-pulsar van ser miserablement aco-miadats per l’empresa en un intent dedesarticular el sindicat i, al mateixtemps, van ser abandonats per lesexecutives del seu sindicat. És impor-tant comprendre aquesta realitat,mentre s’hagi de treballar amb aques-tes executives. I la comprensió d’a-quest fet potser condueixi a canvis enaquestes executives, canvis en unsentit més sà.

Bé, així és la vida. S’han de conju-gar totes aquestes coses al mateixtemps. No hi ha massa alternatives.La qüestió es consisteix a intentarconfigurar camins que combinin totesaquestes possibilitats. El típic marxis-ta-leninista amb el seu llibre de recep-tes, només ha de fer el que el seu lli-

bre diu, amb independència de lescircumstàncies. Pot anar a una as-semblea i dir tranquil·lament: «ata-quem el capital, destrossem l’estat» ounes altres proclames per l’estil. Moltbé, tot això està molt bé. Si t’agradajugar, és perfecte, però si un no estàper a jocs i el que pretén és avançarcap als ideals que diu que té, llavorscal adaptar-se a les situacions. Calaprendre dels altres, cal ajustar l’ac-ció i els plantejaments a les opcionsque es tenen a mà i al grau de cons-ciència i compromís de la gent ambqui es treballa, a la qual no sempre escomprèn.

-Estàs resultant ser molt méspragmàtic del que mai hauríem su-posat. Primer amb això d’«expan-dir els límits de la gàbia» i ara pro-posant la doble afiliació o unaestratègia dual en relació als sindi-cats.

- Però no pretenc dir que això siguila fórmula per a tot. Només estic par-lant d’alguna cosa que podria resultarraonable en determinades ocasions.En el cas que estàvem parlant, crecque podria ser raonable, encara queno ho sigui en uns altres.

-Ja ens sembla escoltar als so-cialistes autoritaris cridar: «però siaixò és justament el que nosaltresestem proposant!». Algunescoses, per descomptat, són clara-ment diferents, però tota l’últimapart de la teva exposició la podrienratificar amb tota seguretat. Mira

aquests grups com la Militant Ten-dency a Gran Bretanya, aquesta ésexactament la seva posició. Itambé, no deixa de ser divertit, ésla posició aquí de la WSA, tot i queestà federada a l’AIT.

-Però recordeu que existeix una di-ferència. L’oposició interna a lesgrans confederacions sindicals potser impulsada pel clàssic partit d’a-vantguarda que tracta d’obtenir elcontrol de la classe treballadora desdel seu comitè central confiant que,d’alguna manera, ells faran cosesmeravelloses quan prenguin el poder.Però també pot significar estar encondicions d’ajudar a persones queestan travessant unes condicions detreball infernals. I amb aquesta menade treball s’hi podria estar d’acord. Ladiferència amb els «autoritaris» ésmolt clara, s’evidencia molt ràpida-ment quan es baixa a la pràctica.

M’agradaria afegir alguna cosamés sobre les relacions -o l’oposició-entre l’acció social i l’organització sin-dical. Una vegada més, tampoc lesveig com a alternatives oposades:ambdues són necessàries i, tret ques’integrin, cap de les dues aconse-guirà funcionar.

No sóc un oracle ni un endeví. Si hiha una mica de veritat en tot això queestic dient no és res més que el sentitcomú. Qualsevol idea que no provin-gui del sentit comú, probablement no


ENTREVISTA A NOAM CHOMSKY (TERCERA PART, VE DEL �CATALUNYA� 73)

�Qualsevol idea sense sentit comú,probablement no sigui correcta�



> RECORDEM

Unitat i/o divisióobrera: la guerracivil espanyolacom a exemple atenir en compte

Pepe Gutiérrez-Álvarez

Sense por a exagerar, es pot considerarla derrota de la República el 1939 i delmoviment obrer espanyol davant del’Exèrcit franquista com un dels mésgrans desastres de la història del movi-ment obrer internacional i, per suposat,una tragèdia sense mesura per a les as-piracions revolucionàries de bona partde l’esquerra internacional que li haviadonat el seu suport.

Primer pel que va significar per a laimmensa majoria de la població de l’Es-tat espanyol, però també per totes lesseves repercussions, va contribuir aenfortir l’Eix, a consolidar la dictadurade Salazar, va retardar la revolta antico-lonial a Àfrica del Nord, va servir d’e-xemple per als Pinochet, etcètera.Sense la por al franquisme no es potentendre la transició monàrquica, nil’endarreriment del moviment obrer, enla seva major part instal·lat en la resig-nació, en la cultura de la derrota. Sónmolts els motius els quals van causarun desastre com aquest, però n’hi haun que escolto des que em netejava elsmocs amb la màniga: és el motiu de ladivisió.

Era el favorit dels quiuna vegada iuna altra m’aconsellaven viure la vida ideixar l’aventura de la militància quetan cara havia costat a tanta gent, inclo-ent als familiars més pròxims. La barbà-rie franquista “va igualar” a totes les es-querres, no va fer distincions. Vanhaver-hi dues repúbliques: la liberal-de-mocràtica, que va ser superada pels es-deveniments, i la que buscava una al-ternativa revolucionària que va ser laque va derrotar el cop; però aquesta es-tava partida, d’un costat marxistes id’altre anarcosindicalistas.

Per a alguns, ambdós conceptes po-dien ser complementaris. Eren els del’Aliança Obrera amb partidaris de granimportància de la CNT d’Astúries (Quin-tanilla, José M. Martínez), en els anome-nats “trentistes”, en Pestaña, i en undeixeble de Rocker, Orobón Fernández,que sabia de primera mà com Hitlerhavia pogut guanyar gràcies a l’estúpi-da i infame “guerra civil” entre social-demòcrates legalistes i comunistes es-talinistes.

La cara lluminosa d’aquesta posicióva ser “la Comuna d'Astúries” de 1934,que va implantar el socialisme i va re-sistir a l’exèrcit durant dues setmanes.La cara fosca de la divisió va estar en laresta, sobretot a Catalunya, a Barcelo-na on va haver-hi una vaga general encontra de la Confederació Nacional delTreball.

Després, la unitat es va fer encaramés costa amunt. Millor dit, va prendreun curs tort ja que el Front Popular por-tava una altra direcció –la de recompo-sar l'Estat burgès-, però es va imposaren no existir una alternativa d’unitatobrera.

sigui correcta. Ningú, i jo menysque ningú, posseeix una visió pro-funda sobre què hauríem de feramb els problemes seriosos de lavida, que la majoria de la vegadessón problemes d’ordre tàctic. I éscuriós, perquè molta gent tendeix adir que les tàctiques no són impor-tants quan, segons el meu parer,d’elles es deriven conseqüèncieshumanes de gran envergadura iimpliquen preses de decisions moltdifícils. Per exemple, el cas de ladesobediència civil, d’activitats deresistència com les campanyesque persegueixen la destrucciódels caps nuclears dels míssils. Enaquest cas, com podem saber siaquesta tàctica és correcta? Al-guns potser troben la seva respos-ta en Déu, però jo no estic per això.Si en comptes de Déu es pensa enel benestar de la vida, llavors res-pondre aquesta qüestió serà com-plicat. En ocasions, aquesta tàcticapot estar completament equivoca-da i com a conseqüència tindremuna alienació major de la gent, l’en-fortiment del suport al militarisme ol’autoritat i la marginació de la pro-testa. Podria passar tot això i pertant és necessari preguntar-se siaquests seran els resultats de lanostra acció o si, per contra, s’a-conseguirà que la gent pensi sobretemes sobre els quals no s’haviaaturat a pensar i es decideixi adonar algun pas pel seu compteque potser abans mai haguésdonat.

Quines d’aquestes conseqüèn-cies es produiran? Les accions ensi mateixes no són bones ni dolen-tes. Si s’adopta una posició real-ment seriosa, un ha de preparar-les des d’una perspectivaorganitzativa i educativa per tal quepermeti a la gent comprendre elque fa d’una manera constructivaperquè, d’una altra manera, nonomés seria una pèrdua de tempssinó també podria resultar perjudi-cial.

-Un petit incís. Abans hasal·ludit a la rapidesa amb la quals’evidenciarien les diferènciesentre les sensibilitats autorità-ries i les d’aquells que treballenamb la gent en les seves lluitesimmediates mentre s’obren auna visió més àmplia. Però, comes manifesten realment aques-tes diferències?

-Es manifesten de maneres moltdiverses. Quina actitud caldriaadoptar en relació, per exemple, ales condicions de treball a les fàbri-ques de Guatemala? No es tractad’una qüestió trivial. En principi, ésde desitjar que a Guatemala exis-teixin unes condicions de treballdignes però, d’altra banda, un novol que les treballadores guatema-lenques siguin acomiadades i con-demnades a morir de fam perquèles fàbriques on treballaven s’hantraslladat a un altre lloc. Tot això esrelaciona amb la possibilitat d’arri-bar a una solidaritat internacionalefectiva i una de les raons per laqual mai no escric sobre aquestesqüestions és perquè no existeixenfórmules. Cada situació és diferenti ha de ser analitzada en els seuspropis termes, potser amb les ma-

teixes idees-guia, però obrint-les aconclusions inesperades, segonsles circumstàncies.

Un altre exemple: alguns econo-mistes argumenten que una millorade les condicions laborals inscritesen un marc competitiu implica elperjudici de molta gent pobra queno tindrà la possibilitat d’accedir aun lloc de treball. Bé, per descomp-tat aquestes idees estan equivoca-des en molts punts, però existeixencircumstàncies en les quals po-drien ser certes. Si no existeix unasolidaritat internacional suficientper impedir que les indústries estraslladin d’una zona a una altra,creuant les fronteres cap a llocs onles exigències laborals són mésbaixes, llavors, per descomptats’està perjudicant aquelles perso-nes quan se’ls insisteix a millorarles seves condicions laborals. Nohi ha manera d’estar-ne segurs, noexisteix una resposta general per atots els casos. Podem saber cap aon volem apuntar, però els caminsque ens hi condueixen són plurals,i de vegades cal agafar-los tots.Fins i tot hi pot haver ocasions enles quals treballar en un sindicatcorrupte, o fins i tot criminal, pot sermillor que qualsevol altra alternati-va.

-Després de la publicació delllibre de Murray Bookchin “So-cial Anarchism or Lifestyle Anar-chism”, s’ha tornat a acusar am-plis sectors del movimentanarquista nord-americà de “vi-vencialistes”[10]. Penses queaquest assumpte del «vivencia-lisme» o «acratisme» ha tornat ala superfície d’una forma artifi-cial o falsa?

I més en general, quin és elteu punt de vista sobre aquestesestratègies que pretenen que elsindicat se centri exclusivamenten qüestions laborals i queabandoni tots aquells temes so-cials relacionats amb tot allò«comunitari»?

I a l’inrevés, quines perspecti-ves endevines per a aquests al-tres plantejaments que, insistinten les tesis sobre el «municipa-lisme llibertari» de Bookchin[11], minimitzen la importància

del sindicalisme o fins i tot, exa-gerant una mica, ho considerenuna qüestió irrellevant del pas-sat en aquesta nova «societatpost-industrial»? Veus factibleuna estratègia, el punt de partidade la qual sigui parcialment o ex-clusivament «comunitarista» osocial?

-Bé, en relació als «estils devida» o al «vivencialisme», crecque hauríem d’intentar crear unmón en el qual la gent posseeixi elmàxim de llibertat possible per or-ganitzar la seva vida a la seva ma-nera, sense que per això sigui ridi-culitzada, oprimida o eliminada.Ara bé, per descomptat que hand’existir uns límits. Si l’estil de vidad’algú consisteix, per exemple, acolpejar el veí cada vegada quepassa pel seu costat..., bé, segura-ment la comunitat no ho acceptarà.No obstant això, per poder reprimirla manera de ser d’algú, hauria d’e-xistir una evidència realment granen la seva contra.

-En relació al «vivencialisme»,en un debat sobre la necessitatde superar el capitalisme, espodia sentir no fa molt a algúafirmar que treballar per a un ca-pitalista suposava, en realitat,reforçar el capitalisme i que, enconseqüència, seria més cohe-rent viure en cases ocupades omenjar del que s’arreplegués pelcarrer.

- Bé, si aquest era el seu desig...Però la majoria de la gent preténper a la seva vida un horitzó mésampli. La gent vol posseir coses,vol que els seus fills posseeixincoses, tinguin accés a una educa-ció o vagin al bosc a passejar o elque sigui. Si es volen totes aques-tes coses, no queda més remeique acceptar determinats aspectesd’aquesta societat. Algunes perso-nes en particular, o particularmentprivilegiades, potser poden jugar aaquests jocs, però la pràctica totali-tat de la gent no pot. Si aquest ésl’estil de vida d’algú, val, però queno pretengui legislar sobre la vidadels altres. Un ha de tenir el dretd’escollir el seu propi estil de vidafins i tot si això significa el compro-mís d’haver de treballar per a un

cap. Si això et permet ampliar elslímits de la teva gàbia particular,llavors és probable que hagis rea-litzat l’opció correcta. Jo no tinc capdret a dir-te que no ho facis.

Així que si per «vivencialisme»entenem la tendència a poder le-gislar sobre l’estil de vida dels al-tres, llavors no hi estic d’acord. Percontra, si del que estem parlant ésde la possibilitat de poder dir «mira,tinc dret a seguir el meu propi estilde vida i, tret que t’estigui danyantrealment d’alguna forma, tu no tenscap dret a dir-me que no ho faci»,llavors hi dono tot el meu suport. Laveritat és que no veig què més espot dir sobre aquest assumpte.

En relació a l’oposició entre sin-dicalisme i comunitarisme, no crecque sigui una oposició real. Lespersones treballem sempre lesunes amb les altres. Bé sigui enuna fàbrica o en qualsevol altrelloc, el que portem entre mans éssempre una activitat compartida,comunitària. Sense aquesta quali-tat seria impossible posar res enmarxa. Prenguem l’exemple d’a-quest departament universitari. Apesar de ser un grup petit, aquí totstreballem junts i, per tant, no potdir-se que els resultats del nostretreball siguin atribuïbles a un sol in-dividu. Passa com quan parlo ambalgun dels meus estudiants: esticaprenent d'ell en la mateixa mesu-ra que, espero, ell estigui aprenentde mi. Ambdós intercanviem lesnostres idees, treballem junts i ensobrim al treball dels altres. Doncsbé, el mateix passa amb qualsevolgrup social la funció del qual siguila de produir una mica. No es trac-ta simplement d’estar comunicatssinó d’una mica més. Tota la socie-tat funciona així. I si no fos així, percert, la població minvaria enorme-ment. Personalment, odiaria imagi-nar un món en el qual cadascú ro-mangués aïllat, assegut enfront delseu ordinador mentre mana el seutreball a qualsevol altra persona.Això seria realment un infern. Peròaquest món no ha existit, no exis-teix i som afortunats que així sigui.

En la mesura que les personesdesenvolupem gran part de l’as-pecte creatiu de les nostres videsd’una forma compartida, en grup,sorgeix la pregunta de comaquests grups han de organitzar-se. I en el món real aquests grupspoden ser extremadament amplis,poden incloure gran quantitat desubgrups en el seu interior. Tot aixòens reenvia a la qüestió del federa-lisme. I, arribats a aquest punt,apareix el problema de com totsaquests grups estan relacionatsentre si, interactuen els uns ambels altres. Un no és solament untreballador, també pertany a unacomunitat i aquesta ha d’organit-zar-se. Així que, què farem amb lesescoles, les carreteres, les infraes-tructures? Cadascuna d’aquestespreguntes mereix una resposta perseparat, demana un tipus d’orga-nització diferenciat, però la gentparticipem de totes elles. En qual-sevol cas, per a sobreviure, neces-sitem ambdues esferes, la comu-nitària i la laboral, no es tracta detriar entre l’una o l’altra.



Sergi Rosés Cordovilla

Edicions 62 acaba d’editar elllibre “Oriol Solé, el Che ca-talà : vida, fugida i mort d’un

revolucionari”, de Joaquim Roglan,periodista a “La Vanguardia” iprofessor de la Universitat RamonLlull.

El mètode de RoglanEl senyor Roglan ha comptat “ambdocuments inèdits”, però nomésofereix un llistat bibliogràfic sensecap relació d’aquests. Si es voltenir informació dels documentsinèdits s’ha de llegir directament eltext i trobar-los, encara que nosempre estan referenciats; i comque el llibre no conté cap nota ésimpossible saber si el document ésinèdit-inèdit, o només inèdit a mit-ges, perquè potser ja havia apare-gut anteriorment: de fet, unsquants textos dels que el senyorRoglan cita en el seu llibre ja ha-vien aparegut en el meu llibre “ElMIL : una historia política” (Alikor-nio, 2002), especialment els quesustenten la seva tesi.

Fins i tot alguns dels fragmentsdels documents que el senyor Ro-glan inclou coincideixen exacta-ment amb la cita que jo vaig utilit-zar en el meu llibre. És per aixòque un pensa si realment ha llegitalguns dels originals o només elmeu text, però sense mencionar-lo: total, qui són Sergi Rosés i Ali-kornio Ediciones? Això passa coma mínim dues vegades, i ho pucafirmar no només perquè el textcitat pel senyor Roglan coincideixexactament amb el que jo vaig ex-tractar en el meu llibre, sinó -i so-bretot- perquè jo en el meu llibretraduïa aquestes cites al castellàdes dels originals en català; comque el senyor Roglan escriu el seullibre en català, no li cal traduiraquests textos, però ai!, resultaque llavors no coincideixen exacta-ment amb els originals: òbviament,els ha retraduït al català des de lameva traducció al castellà.

Només cal comparar el fragmentde la carta d’Oriol Solé de l'11-II-66(Roglan 2006, p. 28; Rosés 2002,p. 55) i el fragment de la carta deSanti Soler del 21-III-75 (Roglan2006, p. 138-139; Rosés 2002, p.227).

El senyor Roglan també va deci-dir utilitzar parts del meu treballperò sense mencionar d’on leshavia tret. D’aquesta manera, tro-bem passatges que s’assemblenextraordinàriament als que jo vaigescriure, alguns quasi idèntics ex-cepte per petits canvis de paraules.Qui vulgui entretenir-se, pot fer aquesta comparació de pàgines(Roglan 2006/Rosés 2002): 49/32,49/49, 51/33, 58/96, 58/143,58/166-167, 61/55, 63-64/118,

86/162, 135/226, 156/226, i215/63, per trobar els passatges.

La tesi de Roglan

Creiem que amb l’anteriorment ex-posat es pot preciar l’abast de laimpostura de la “recerca” sobre elsanys del MIL d’Oriol Solé per partdel senyor Roglan, "recerca" avala-da per destacats representants delmón de l’acadèmia i de la culturad’aquest país. Però això no és elmés greu del seu llibre. El mésgreu és que constitueix un intentde construcció d’un nou mite per alnacionalisme català mitjançant larecuperació d’algú que no els per-tany. La tesi del senyor Roglan ésclara: Oriol Solé va ser un revolu-cionari catalanista que va lluitar“per la llibertat”, “que Oriol està in-teressat en la lluita per l’allibera-ment dels Països Catalans, i queno és ni serà mai un anarquista in-ternacionalista” (p.68) com se l’hapresentat fins ara. Per demostrar-ho, el senyor Roglan utilitza els"documents inèdits" que no ho sóntant.

Que el MIL com a tal i que Salva-dor Puig Antich, Oriol Solé o SantiSoler no eren anarquistes sinó quetenien fortes arrels teòriques en co-rrents revolucionaris de matriumarxista antileninista crec que jaho vaig deixar prou demostrat en elmeu treball, i a ell em remeto per aqui estigui interessat en aquest as-pecte. Però contraposar l’”allibera-ment dels Països Catalans” al’”anarquisme internacionalista”com fa el senyor Roglan és per-vers. Contra la mitificació anarquis-ta d'Oriol Solé, jo ja vaig fer públicsels documents que mostraven elseu discurs nacionalista per resol-dre la qüestió nacional catalana. I

són aquests documents els queutilitza ara al senyor Roglan per re-cuperar Oriol Solé i afegir-lo a lallista dels lluitadors per l’allibera-ment nacional català. Però OriolSolé no era cap catalanista sinó unrevolucionari comunista no leninis-ta, amb les seves contradiccions,per suposat.

Dues són les contradiccions po-lítiques bàsiques d’Oriol Solé: unasón les seves concepcions organit-zatives; l’altra, les referents a laqüestió nacional. Oriol Solé ésmembre d’un grup que està encontra de la “grupusculització”, deldirigisme i de l’avantguardisme; noobstant, ell parla de “dirigents”, de“comitès centrals” i d’organització“político-militar”. És evident queOriol Solé arrossega en la sevaèpoca del MIL les concepcions or-ganitzatives del PSUC i del PCE(i),i que el discurs per l’autonomiaobrera no acaba d’interioritzar-loen aquell moment. Respecte a laqüestió organitzativa, Oriol Soléestava aleshores més a prop delmodel estalinista que del modelautònom. Se li acudiria a algú, pertant, qualificar Oriol Solé d'estali-nista? Evidentment, no; seria unacompleta aberració. La mateixaaberració que comet el senyor Ro-glan quan qualifica de catalanistaOriol Solé.

El senyor Roglan agafa una part,important però secundària, de lapolítica d’Oriol Solé i la canvia peltot. Però si això fos com el senyorRoglan presenta, què fa llavorsOriol Solé al MIL? Per què no era ales FAC, o al PSAN, o millor enca-ra, a l'OLLA? La resposta és bensenzilla: la política de l’OLLA no ésla d’Oriol Solé, les desitjades Edi-ciones Mayo 37 del MIL són inexistents a l'OLLA, les prioritats

polítiques de l'OLLA no són lesseves. A Oriol Solé no l’importa enabsolut que el nom de "MIL" nitotes les seves publicacions siguinen castellà; no es planteja que nopugui passar literatura prohibidaper la frontera perquè estigui escri-ta en castellà (cosa que li sorprèntant el senyor Roglan, p. 51); noutilitza mai la senyera -estelada ono- quan crea els logotips i segellsdel grup; no presenta cap oposicióni crítica quan el MIL decideix re-produir l’article amb el títol prou ex-pressiu de "Contra el nacional-so-cialismo del I.R.A."; no escriu capdocument sobre la qüestió nacio-nal a la seva estada a la presó peròen canvi sí que el troba per escriu-re sobre el comunisme, el marxis-me, ‘'anarquisme, els aspectes mi-litars, la repressió, el capitalisme.Convertir Oriol Solé en un lluitadorcatalanista és una impostura, peròés una impostura necessària per ala burgesia catalana.

Podrem conèixer elveritable Oriol Solé?

El senyor Roglan escriu al final delseu llibre que Oriol Solé “ni va ser,ni és un heroi ni un màrtir” (p. 218),però és evident per a qualsevolque el llegeixi que aquest és preci-sament un intent de creació d’unnou mite de la cultura de massesnacional mitjançant el relat perio-dístic de la vida d’un heroi que esconverteix en màrtir. De fet, ni calllegir-se el llibre per copsar això:només mirant la coberta amb lesfotos i l’eloqüent títol d’”Oriol Solé,el Che català” ja es pot percebreclarament que s’està posant a lavenda una nova icona nacional.

En temps d’Estatut, necessitenmés herois nacionals, perquè l’e-nemic és sempre Espanya i no elcapitalisme de la nació que sigui.Ja no en tenen prou amb la recon-versió de la revolució de juliol del1936 en guerra per la democràcia iper les llibertats nacionals catala-nes. I si els morts del franquismetardà i la transició no els ha posatmai la burgesia llavors recuperenrevolucionaris anticapitalistes, in-tentant fer-nos creure que la lluitad’algú que porta cognoms catalansha de ser sempre una lluita nacio-nal i no de classe: ja s’havia recu-perat a Salvador Puig Antich, re-convertit en un lluitadorantifranquista per la democràcia.

És per això que ens cal una veri-table biografia d’Oriol Solé, unaque haurà d’aprofundir en el seuvessant polític per mostrar la dis-torsió de que ha estat objecte.Versió reduïda del text complet,obra del mateix autor, que es potconsultar a la web d'Alikornioediciones . (http://personal.iddeo.es/arridi).

> CONTRAINFORMACIÓ

Cinc anys ordint latrama des deSabadell

Consell de redacció d��Ordint latrama�

La revista “Ordint la trama” és un pro-jecte cultural amb voluntat de consoli-dar-se. Des del consell de redacció femel possible perquè la nostra tasca siguid’interès social. Per això, evitem qual-sevol limitació temàtica en el contingutde la revista, que volem ampli i diversifi-cat.

Així, hem tractat temes de medi am-bient, història, actualitat social, educa-ció, etc., combinant moltes vegades larealitat més propera, la de Sabadell,amb contextos sovint desconeguts dediferents parts del món (hem publicatmonogràfics sobre Brasil, la Xina, el Sà-hara i moltes altres realitats). Volem su-bratllar el caràcter participatiu que desdels inicis hem donat a la revista; elsnostres lectors i tothom qui vulgui estàconvidat a publicar articles o creacionsartístiques. Un espai molt consolidat iamb participació ininterrompuda és elque titulem ‘Pas a pas’, reservat a lescròniques de viatges. Altres apartats dela revista són el dedicat als articles d’o-pinió o ‘L’entevista’, on han passat per-sonatges com Pau Riba, Isabel-ClaraSimó, Salah Jamal, Hebe de Bonafini...).Per aquells que volen compartir amb elpúblic el seu talent artístic troben enl’espai del ‘Taller de creació’ una fines-tra oberta a la narrativa, el dibuix, la po-esia o la fotografia.

A banda de la publicació mensual dela revista també celebrem cada any elCertamen literari Clara Alzina, a quès’han presentat més de 180 obres depoesia i narrativa des dels seus inicis.Aquest certamen, a partir del qual publi-quem un llibre amb els textos guanya-dors, també vol ser un punt de trobada iun referent cultural a Sabadell. Per aixòel jurat que valora els treballs estàconstituït per personalitats del món deles lletres com Antoni Dalmases, MiquelBach, Josep Maria Ripoll, Ester Cente-lles i Òscar Rocabert, que a més hancol·laborat amb Ordint la Trama des delseu naixement.

El 2006 és l’any del cinquè aniversarid’”Ordint la trama” que, com en el 2005,celebrem amb una jornada festiva quetindrà lloc el 20 de maig al Marquet deles Roques, a la Vall d’Horta (carreterade Castellar del Vallès a Sant LlorençSavall).

Aquesta diada és una oportunitat detrobada i participació i per això donemmolta importància a la implicació detantes persones i entitats com siguipossible. Així, organitzacions com l’A-DENC, la cooperativa El Teixit de laTerra, diversos grups d’esplai, forma-cions musicals, la masoveria del Mar-quet de les Roques, etc., ajuden a ferque la festa i la revista siguin de tots icontinuen donant força a “Ordint latrama” perquè pugui dir les coses lliu-rement. Perquè pugui consolidar-secom una alternativa a les veritats ofi-cials dels grans mitjans de comunica-ció i de les grans empreses.

Oriol Solé a propòsit dela seva biografia recent

> IMATGES QUE PARLEN

“Pablo Díez: laotra cara deTMB”

CARMEN DE CELIS

Audrey Dore

A punt de complir-se dos anys dela mort de Pablo Díez, el conductord’autobusos de TMB acomiadatdesprés de ser acusat sense pro-ves d’haver robat l’import d’un bit-llet (1'10 euros), Carmen de Celis,publica una investigació sobre lescauses de l’acomiadament i la lluitaempresa arran del suïcidi de Pablo.

Després de més d’un any d’in-vestigació, queda palesa en el lli-bre la total responsabilitat dels di-rectius de TMB, en particularXavier Casas (president de TMB) iLluís Forniés (director de RecursosHumans), els quals sempre vannegar la seva responsabilitat en elsfets. A pesar de la seva reiteradapetició de dimissió de XavierCasas i fins a la querella criminalinterposada per CGT, aquest direc-tiu "totpoderós" continua al capda-vant del seu càrrec gràcies al su-port incondicional de l’Ajuntament,els jutges i el seu sindicat afí dintrede l'empresa, UGT.

El llibre relata com la família, elsamics, els companys i els sindicatsACTUB i CGT es van unir en unalluita contra TMB per a defensar l’-honor, la dignitat i la innocència dePablo. L’acord final entre l’empresai la família a l’octubre de 2004 no

va tancar les ferides. La lluita enca-ra continua en altres àmbits perquèno hi ha ni oblit, ni perdó. Com co-menta l’autora, el cas va inspirar lacreació d’un personatge en la sèriede TV3 “El cor de la ciutat” i unpremi literari anual que durà el nomde Pablo Díez i guardonarà treballssobre l’assetjament laboral i l’abúsde poder.

“El laberint roig.Víctor Colomer iJoaquim Maurín,mestres irevolucionaris”FERRAN AISAPagès Editors, Col·lecció Gui-met

Jordi Martí Font

Un dia o altre, Ferran Aisa ens hau-ria de dir com s’ho fa per recopilartantes i tantes dades, ho dic araque encara no he llegit la que crecque és la seva darrera obra, “L cul-tura anarquista a Catalunya”, tot ique dels seus llibres mai no es potdir en veu alta allò de “el darrer lli-bre” perquè sempre n’hi ha un altredesprés.

“El laberint roig” és un volum ple-níssim de dades, un llibre amb vo-luntat de dir-ho tot sobre cada undels temes que tracta. Així, quanes refereix a les relacions entre elsdiversos moviments d’esquerresde la ciutat de Lleida i de totes les

terres de Ponent, Aisa ens en fa unretrat minuciós, detalladíssim;quan ens vol explicar com s’orga-nitzava a Catalunya el marxismeno estalinista, ens reconstrueix unmoviment ampli i complex; quanens vol situar en els corrents de laCNT a l’Estat, Catalunya i les Ter-res de Ponent, ens dóna milers dedades que emmagatzemarem enel nostre cap perquè estem segursque un altre dia ens faran servei;quan ens situa ens els corrents pe-dagògics renovadors d’abans delsanys 30 del segle passat, ens fa unrecorregut complet sobre les peda-gogies que els mestres més inno-vadors coneixien o aplicaven; iquan ens vol caracteritzar Maurín iColomer, autèntics centres de totesles altres informacions i del llibre,aleshores ens fa un retrat biogràficcomplet sobre els dos represen-tants dels corrents marxistes dinsdel sindicat llibertari. “El laberintroig” és alhora un estudi intenssobre l’anomenat “corrent bolxevic”dins l’organització anarcosindica-lista, un corrent interessantíssimque alhora que és retratat aquí ensfa partíceps de formes de fer quevan fer possible la convivència dediferents ideologies dins del sindi-cal revolucionari més important detot el planeta, la CNT.

Devorat “El laberint roig”, ara, decap cap a “La cultura de l’anarquis-me a Catalunya”. Que el Ferran nopari i que tampoc es cansi.

“¿Por qué A”Tomás IbáñezEditorial AnthroposCol·lecció Huellas, 18

Jordi Martí Font

Una vergonya que entre tots els ar-ticles d’aquest llibre no en figuri capde publicat al “Catalunya”, una ver-gonya pèrquè llegit el llibre noentec com mai el Tomás no ha es-crit en aquesta revista que ara tensa les mans si no és per informar-nos d’algunes de les mogudes quehagi organitzat a la Universitat o en

què ha participat.“Por qué A”, subtitulat “Fragmen-

tos dispersos para un anarquismosin dogmas”, amb la A del títol en-cerclada, és un magnífic reculld’articles en què Tomás ens infor-ma d’un anarquisme bàsicamentintel·lectual, és a dir raonat mésque d’acció directa tot i que tambéla reclama, en què les paraules esposen al servei de la llibertat totalque l’anarquia pot incloure quan esdibuixa com a alliberadora i no comun dogma més. És admirable,entre altres, “La CNT tiene un bri-llante porvenir... detrás de ella”, lacarta en què anunciava la seva in-tenció de deixar la CNT ja queaquesta s’havia convertit en unaveritable secta de control del pen-sament (aquesta explicació ésmeva); o “El anarquismo se conju-ga en imperfecto”; o “Toda la ver-dad sobre el relativismo auténti-co”... Articles que han estatpublicats al llarg de pràcticamentquaranta anys en revistes de tottipus però bàsicament del voltantllibertari, com “Bulletin des JeunesLlibertaires”, “Libre Pensamiento”,“Polémica”, etc.

El pensament de Tomás es lle-geix com el d’un clàssic modern,perquè conjuga a la perfeccció elsgrans temes de què sempre par-lem: llibertat, igualtat... amb unavisió no dogmàtica que oxigena quiel llegeix i em fa tornar-me a pre-guntar com és possible que encarano hagi escrit per al “Catalunya” enl’apartat d’opinió?



Llibres

Larry Clark: elmalson nord-americà

Josep Estivill

Diuen que el cinema és un bon indica-dor per mesurar el pols d'una societat.El cinema nord-americà té habitualmentun vessant comercial propagandísticdels propis volors polítics, culturals ieconòmics, una mena d'exaltació de"l'american way of life". Però tambéexisteix un cinema a mig camí entre elcomercial i l'independent que es mostramés sincer amb el diagnòstic d'aquestasocietat. En particular, algunes pel·lícu-les analitzen els sectors més benes-tants de la piràmide social: la gent, pre-ferentment blanca, que ha assolit l'èxitprofessional i personal i viu plàcida-ment en els suburbis residencials, engrans cases amb jardí i cotxe. Un exem-ple de la mena de cinema al qual ens re-ferim podria ser "American Beauty" deSam Mendes o "Les verges suicides"de Sofia Coppola.

Avui, però, volem parlar d'un directori d'unes pel·lícules potser menys cone-gudes (encara que la majoria s'han es-trenat al nostre país) però tant o mésàcides. El director es diu Larry Clark iels seus films més coneguts són "Kids"(1995), "Bully" (2001) i "Ken Park"(2002). Darrerament ha realitzat "Was-sup rockers" (2005) i "Destricted"(2006). A les seves pel·lícules, Clark hiretrata el món de la infància i la joventutamb uns personatges embogits pelconsumisme i obsessionats compulsi-vament amb el sexe, les drogues i laviolència; sense compromisos afectiusni socials, només la pura alienació.

"Ken Park" és un film coral. Un pareviolent pega i insulta constantment elfill adolescent però un dia que s'embo-rratxa amb un amic i se'n van de putess'adona que se sent sol i se'n torna capa casa, s'amorra al fill que està dorminti li xupa la polla. Un altre pare viu amar-gat per la mort de la seva dona i conver-teix la seva vida en una mortificació ma-laltissa; per exemple, menja sempre degenolls enlloc d'asseure's en una cadi-ra. Un dia enxampa la seva filla al llitamb un noi i, embogit pel que considerauna acció impura, l'obliga a posar-se elvestit de núvia de la mare i es casentots dos -pare i filla- en un altaret de lasala d'estar. I un altre personatge és unnoi que cansat de perdre al joc del"scrabble" amb els avis agafa un gani-vet de cuina i els talla el coll.

Larry Clark retrata una societat com-pletament buida i desquiciada, una so-cietat benestant que arriba al capdamuntdel no res i que ja no té valors ni il·lu-sions. Persones riques però infelices, aï-llades socialment i condemnades a lafrustració.... Un avís per a navegants.

CONTRA-INFOSButlletí setmanal de contra-informa-ció realitzat a Barcelona amb difusióimportant, www.sindominio.net/zit-zania/ - [email protected]

Revistes

ACCIÓ ANTIFEIXISTA REUSButlletí mural quinzenal autònom,antifeixista i anticapitalista d'Acció.Antifeixista de Reus, www.reus-anti-feixista.tk / [email protected]

LE COMBAT SYNDICALISTERevista bimensual de la CNT france-sa, BP 38, 94601. Choisy-le-RoiCedex (França), www.cnt-f.org /[email protected]

SICILIA LIBERTARIARevista anarquista mensual editadaa Sicilia, Via Galileo Galilei 45,97100 Ragusa (Italia), www.siciliali-bertaria.it / [email protected]

Suport Ponent i Col·lectiuCatalunya

Un nou mitjà de comunicaciópopular, de contrainformació ocom més us agradi, escrita ínte-grament en català i amb periodi-citat setanal començarà el seucamí aquest proper 23 d’abril,diada de Sant Jordi. Així ens ex-pliquen els seus promotors elprojecte de “La Directa” i laseva necessitat de ser: "Una de les necessitats més ur-gents que tenim els movimentssocials és la construcció d'unapotent xarxa de mitjans de co-municació que permeti visualit-zar les nostres pràctiques quoti-dianes, socialitzar el nostrediscurs i que sigui un fre a lescampanyes de criminalitzaciómediàtica que avui per avui éssegurament la forma més cons-tant de repressió. La realitat ésque, fins ara, només hem estatcapaces de fer viables petits omitjans projectes molt acotats,sigui en un espai físic (premsalocal) o ideològic (publicacionsvinculades a un col·lectiu, lluitao, fins i tot, campa-nya concre-ta). Aquestes iniciatives tenenun sostre que marca la seva ca-racterística específica i que im-pedeix una major difusió".-Com va sorgir la idea de “Direc-ta”, és producte d’una decisióque es veia com a necessària ocom un pas endavant per feravançar els moviments?-És una idea que sempre ha estatpresent en l'imaginari col·lectiu delsmoviments socials crítics i alterna-tius. En diverses ocasions s'haviaintentat crear una publicació po-tent, àmplia i de qualitat. Possible-

ment a partir de l'aparició de publi-cacions com el “Masala” (CiutatVella de Barcelona) o “La Burxa”(de la vila de Sants), i d'experièn-cies posteriors com l'”Estattotfatal”,“L'Altaveu” o el “Diari de la Pau”, ésquan la idea comença veure's pos-sible. També l'aparició de publica-cions com “Diagonal” (Madrid) o“L’Avanç” (València) ens van deixarclar que el projecte podia ser viable. -Per què heu posat aquest nomde “Directa” a aquest nou mitjàcontrainformatiu?-Vam estar debatent entre propd'un centenar de noms, setmanarere setmana, assemblea rere as-semblea. Ens va semblar que “Di-recta” era curt, precís i incisiu.També vàrem voler que fos un nomfemení, per això està acabat en"a".

La raó de ser és prou òbvia. Enels temps que corren, en què lapràctica totalitat de les publicacionsque pots trobar en un quiosc estancontrolades per partits polítics oper grans empreses, creiem abso-lutament necessari l'aparició deveus dissidents, que donguin altresversions, que tinguin altres visions. No pretenem ser objectius, nocreiem en l'objectivitat.

Però el que sí volem ser és ve-raços, donar veu a altres fonts d'in-formació, busca noves perspecti-ves per explicar les realitats queens envolten. -Qui forma part d’aquest projec-te i quins són els mitjans que ushan servit com a eemple o com aaprenentatge?-El grup de persones que hi estemtreballant portem molts anys d'ex-periència en projectes de contrain-formació i comunicació popular; alContra-Infos, a projectes intermi-

tents (lligats a campanyes concre-tes) com han estat l'Altaveu (Cam-panya contra l'Europa del Capital,vaga general) i el Diari de la Pau(mobilitzacions contra la guerra icampanya pel no a la Constitucióeuropea), a La Burxa, el Masala, elXibarri (Sant Andreu de Palomar) oel KaleGorria, així com periodistes,cansades de les limitacions i cen-sures existents als mitjans de co-municació oficials, que a vegadessignant o vegades sota pseudò-nim, també volen col·laborar a laredacció del setmanari.-Com s'organitza o funciona “Di-recta”?-Hem conformat un col·lectiu as-sembleari per tirar endavant el pro-jecte. Hem separat la gestió i la re-dacció, però treballant en el mateixespai físic. Distribució, subscrip-cions, publicitat per una banda, itextos, fotografia, il·lustració i com-paginació per una altra. En l'estruc-tura del setmanari tenen especialimportància tota la sèrie de corres-ponsalies que s'estan sumant alprojecte, amb la intenció de podercontrastar eficientment els contin-guts, i que tingui una presènciamés real al territori. De moment,l'àrea de distribució serà Catalunyai la publicació serà en català.-Quin és el contingut previst pera un mitjà com “Directa” queteòricament almenys no vol re-produir els esquemes de els pu-blicacions diguem-ne que co-mercials?-”Directa” ha de ser un mitjà útil, osigui constant i ràpid. Som cons-cients que la periodicitat setmanalés una aposta ambiciosa i arrisca-da però necessitem una eina queserveixi per acostar les realitatsdels moviments socials, les seves

campanyes i propostes de formaeficient a la societat, i la nostra in-tenció és treballar per a aquest ob-jectiu.

A més a més, donarem cabudaa qüestions més generals i a temesamagats, en una feina més prope-ra al "periodisme d'investigació".Les seccions seran: ‘De dalt a baix’(tres pàgines a fons sobre un temad'obertura), ‘Impressions’ (quatrearticles d'opinió i una plana de car-tes), ‘Així està el patí’ (actualitat ge-neral, laboral, ecologia, urbanisme,repressió, etc.), ‘Observatori delsmitjans’ (investigació i denúnciasobre continguts dels massmedia), ‘Què es cou?’ (campanyesi col·lectius, nous espais emer-gents), ‘Roda el món’ (internacio-nal), ‘Expressions’ (articles de cul-tura, ressenyes, llibres, música,etc...), ‘Agenda’ i l'’Entrevista’ de lacontraportada. -Com el heu pensat la distribu-ció i quin és finançament quepenseu tirar endavant?-El setmanari tindrà 28 planes a ta-many diari i un preu d’1,5 euros.Estem treballant en configurar laxarxa de distribució, que estarà lli-gada a les disponibilitats econòmi-ques. En aquest sentit el nostre ob-jectiu prioritari es aconseguir 1.500subscripcions abans de la sortidasetmanal. El preu de la subscripcióés de 60 euros a l'any, encara quetambé agrairíem subscripcions so-lidàries de 120 euros o el que vo-saltres volgueu. Igualment, lasusbcripció es pot cobrar en dos otres plaços, només ens ho heu dedir. Us podeu posar en contacte al935306876, escrivint un mail [email protected] entrant awww.setmanaridirecta.info


�Una idea que sempre ha estat present en l�imaginari dels moviments socials crítics i alternatius�

ENTREVISTA AL NOU SETMANARI �DIRECTA�

Casa

Jordi Martí Font([email protected])

El lloc on vivim és casa nostra, inde-pendentment que en tinguem la pro-pietat o no, independentment que l'es-pai sigui producte d'una herència, delnostre treball, d'un robatori o, el queés el mateix però sona diferent, d'es-pecular amb els preus de les cosesque ens són necessàries per a la vida.

Una casa, ja sigui gran, petita, foscao lluminosa, en un tercer pis o a peupla, a la ciutat o en un poble, és casanostra quan hi vivim i l'espai passa aser el nostre, l'habitual de les nostresvides... i la resta de gent que no té re-sidència o lloc fix de vida ha de tenirgarantit l'espai mínim de supervivèn-cia i de vida a qualsevol indret a onpugui fer cap. És per això que els mu-nicipis, les ciutats i els pobles, cal quetinguin cases d'ús comú per a qui hisigui de pas. A banda d'aquestes, men-tre hi hagi gent sense casa i casessense gent, cal aplicar la llei de la lògi-ca i la senzillesa i del repartiment equi-tatiu: que ningú no hagi de dormir alcarrer i que ningú no hagi de malviureper tenir un sostre mentre n'hi hagitants de buits com hi ha.

I és que ens els darrers anys, els ha-bitatges s'han convertit en la principalpreocupació de bona part de la pobla-ció d'aquest país i de molts altres.Aquest dret primer que entenem totes itots que és la pròpia casa i que fins itot protegeixen els nostres textos le-gals bàsics, ha estat transformat enmotiu central de l'enriquiment per a al-guns aprofitats que, ben mudats i mal-grat l'aire de respectabilitat que els en-volta, no hem de dubtar de qualificarde lladres, lladres de guant blanc peròlladres amb totes les lletres. Lladresque s'han muntat una paradeta de lesque marquen època. Així, la construc-ció -al costat dels serveis- ha substituïtla base industrial i agrícola de la nostraeconomia de fa uns anys. És així comhan convertit la constant construccióde cases en un veritable problema jaque si el seu valor especulatiu s'afo-nés com a conseqüència d'una caigu-da del mercat, alhora s'emportariabona part del nostre sector productiu,abocat com està a la construcció decases que no són necessàries perviure-hi (en tenim desenes de milersde tancades). El preu de l'habitatge hade caure i caurà i la bombolla immobi-liària ha de rebentar i rebentarà, peròalhora cal que pensem a on farà cap laimmensa quantitat de paletes i obrersque han dedicat els seus darrers anysde feina a la construcció d'habitatges.No és la nostra tasca ordenar l'econo-mia del país de moment, però a la llar-ga la feina dels sindicalistes ha de seraquesta, organitzar la producció, mi-llorar els serveis i garantir els drets bà-sics. Una feinada que caldrà empentar,ara ja, amb el repartiment dels llocs onla gent viu, les cases, sigui o no legalaquest repartiment. Que ja ho deienels Llunàtics: "El dret de propietat eldefensa l'Estat i el dret a l'habitatge noté cos policial que el mantingui i li doniel necessari suport". Som-hi doncs.

�La publicacióserà íntegramenten català�

“La pràctica totalitat de les publicacions que pots trobar en un quiosc estan controlades per partits polítics o per grans empreses”

�No pretenem ser objectius,no creiem en l�objectivitat�

> LES PARAULES SÓN PUNYS

> LA FRASE...

catalunya 74 abril 2006

News & Politics