cataleg pedro flores ok

26

Upload: others

Post on 07-Apr-2022

4 views

Category:

Documents


0 download

TRANSCRIPT

P E D R O F L O R E SA U T O R E T R A T E N P E D R A I F E R R O

E S C U L T U R A

PLAÇA DE SANT JOAN I PLAÇA DE L’ABEURADOR

S O N S E R V E R A

D E L 1 9 D E M A I G A L 2 2 D E S E T E M B R E 2 0 0 7

amb la col·laboració de la galeria Espai d’Art Miquela Nicolau - Felanitx

E s p a i d ’ A r t M i q u e l a N i c o l a u , C / m a j o r 8 4 - 8 6 i d e l a m a r 1 0 , F e l a n i t x 0 7 2 0 0

Tel: 871988606, 676620146 i 620848895 www.espai.mnicolau.com - [email protected]

per a informació podeu contactar amb

p a t r o c i n a

INAUGURACIÓ

DISSABTE DIA 19 DE MAIG DE 2007 A LES 18.00 H

E X P O S I C I Ó

Son Ser vera sempre ha es ta t bressol d’ar t i s tes preferents dins les diverses vessants de les ar t s p làs t iques, i un dels màxims exponents de l ’escu l tu ra ser ver ina i i l lenca és, sens dubte, en Pedro F lores, de qui ben segur to ts reconeixem obres de creació ar reu de l ’ i l la, s i més no aquel les barques o la sèr ie “F lors” de pedra natura l i fe r ro. O darrerament la seva cont r ibució a un espai tan emblemàt ic com el nou Cent re Cul tu ra l La Unió, cedin t -h i l ’obra que atorga a l ’en t rada una qual i ta t ar t í s t ica i v isual immi l lorable.

I ara, a més, vol ofer i r a l seu poble la seva creat iv i ta t per mi t jà d’aques ta exposic ió i t inerant , pat rocinada per l ’Ajun tament de Son Ser vera, exposant a la v is ta de to ts les seves grans obres en pedra natura l i fe r ro, que conver t i ran durant quat re mesos e ls car rers del cent re de Son Ser vera en una ver tadera sala d’ar t .

Les obres exposades, des de la p laça de l ’Abeurador f ins a la p laça de Sant Joan, formen una se lecció de 18 escu l tu res real i tzades e ls dos darrers anys, peces de grans dimensions que recorden e ls es t r i s més quot id -ians de la nos t ra v ida diàr ia, i sobre to t que remarquen e l caràcter mal lorquí i t radic ional d’aques ts , com ara peces en forma de senal ló, de xoquins, un canterano d’es t i l mal lorquí . . . o f ins i to t un piano o una tau la de debat. I to tes real i tzades amb mater ia ls nobles i re -c ic la ts , respectant les formes pròpies i natura ls de la pedra i t rac tant e l fer ro per donar forma i v ida pròpia a les escu l tu res f inals .

Com a bat le i en representació del seu poble, l i agraïm que ens permet i gaudi r de les seves creacions i que hagi t r ia t Son Ser vera i e ls seus car rers com a marc ar t í s t ic que e l conver t i rà en la sa la d’ar t públ ica del l levant mal lorquí .

Enhorabona i mol tes gràcies.

DAMIÀ RIPOLL GÁLVEZBATLE DE SON SERVERA

Son Ser vera s iempre ha s ido cuna de renombrados ar t i s -tas en las diversas ver t ien tes de las ar tes p lás t icas, y un de los máximos exponentes de la escu l tu ra ser ver ina e is leña es, s in duda, Pedro F lores, de quien seguramente todos reconocemos obras de creación por toda la is la, como aquel las barcas o la ser ie “F lores” de piedra natura l y h ier ro. O ú l t imamente su cont r ibución a un espacio tan emblemát ico como el nuevo Cent ro Cul tu ra l La Unió, cediendo lo obra que le o torga una cal idad ar t í s t ica y v isual inmejorable.

Y ahora, además, quiere of recer a su pueblo su creat iv i -dad por medio de es ta exposic ión i t inerante, pat roci -nada por e l Ayuntamiento de Son Ser vera, exponiendo a la v is ta de todos nosot ros sus grandes obras en piedra natura l y h ier ro, que conver t i rán durante cuat ro meses e l cent ro de Son Ser vera en una verdadera sala de ar te.

Las obras expues tas, desde la p laza de l ’Abeurador has ta la p laza de Sant Joan, forman una se lección de 18 escu l tu ras real izadas los dos ú l t imos años, piezas de grandes dimensiones que recuerdan los enseres más cot id ianos de la nues t ra v ida diar ia, y sobre todo que remarcan e l carácter mal lorquín y t radic ional de es tos. Y todas real izadas con mater ia les nobles y recic lados, respetando las formas propias y natura les de la piedra y t ra tando e l h ier ro para dar forma y v ida propia a las escu l tu ras f inales.

Como alcalde y en representación de su pueblo, le agradecemos que nos permi ta gozar de sus creaciones y que haya e legido Son Ser vera y sus cal les como mar -co ar t í s t ico que lo conver t i rá en la sa la de ar te públ ica del levante mal lorquín.

Enhorabuena y muchas gracias.

DAMIÀ RIPOLL GÁLVEZALCALDE DE SON SERVERA

Si observam de manera detinguda un mapamundi, i especialment si l’obrim i el posam pla, ens adonarem que alguns països i serralades convergeixen i encaixen perfectament com si fos un trencaclosques. Aquest és el resultat de molts canvis geològics i per tant geogràfics ocorreguts durant molts segles, centenars i milers d’anys que han anat configurant les geografies que ara coneixem.

L’home és un dels elements més efímers de la natura. Sembla que antigament podien arribar, rarament, a viure uns centenars d’anys, però actualment la vida humana, malgrat estar molt experimentada l’edat mitjana de la població a causa de molts motius i resulta difícil de predir per què canvia molt sovint, potser se situa entre els setanta i els vuitanta anys en les dones i un poc més curta en el gènere masculí.

Si deim tot això és per arribar a la conclusió que la nostra vida és curta i, precisament per això, ens permet la reflexió de fer que sigui intensa. Plena d’experiències i d’accions que ens situen en el grup de persones que més que pensar en elles mateixes ho fan vers els altres, vers els més desprotegits. Tot el que deim configura un exercici d’humilitat i de mirar cap endins de nosaltres mateixos.

Un artista que està en aquesta línia de pensament i de la realitat és en Pedro Flores, que té clara la seva postura interna però també la seva postura vers la grandiositat del nostre planeta: la Terra.

La geologia o ciència de les pedres es preocupa de la discontinuïtat que es forma en les roques someres de la terra i que pot arribar fins a quilòmetres de concentració. En aquesta discontinuïtat hi ha una concentració de forces tectòniques que excedeixen la resistència de les roques. Aquestes es mouen i són culpables de fer-ho en direcció tangencial de manera paral·lela, però també aquests moviments podrien ser en sentit horitzontal, o una combinació d’ambdós casos.

Les falles o corriments de grans continguts de pedres ho fan de manera palesa de dues maneres: quan el moviment és sobtat i brusc es pot produir un terratrèmol; o contràriament hi ha les que es desplacen lentes i continuades. És evident que el moviment vibratori es causat pel desplaçament de blocs de pedra, però sovint es poden desplaçar molt lentament.

Tot el que deim es fa evident en molts indrets de Mallorca, especialment a la costa rocosa de Tramuntana, on l’escultor Pedro Flores es dedica amb molta intensitat a observar les maneres com estan constituïdes las pedres i com les seves formes li suggereixen l’obra final.

En Pedro Flores és un artista a la vegada típic i atípic. Deim típic perquè reitera un gran enamorament vers la pedra, el material petri està present en la majoria de les seves peces grans o petites: per exemple la pedra de Binissalem,la pedra de Santanyí, de Porreres o d’Artà. I en Pedro Flores és atípic perquè utilitza la pedra i no deixa de treballar-la fins que hi afloren gradacions de tonalitats en el color, però també diferents textures que conformaran la forma final d’objectes quotidians però de gran format.

Però per damunt de tot en Pedro Flores estima la pedra i la mira com un ésser que té vida. Recordem aquell proverbi oriental que diu que a la natura tot té ànima, fins i tot les pedres, i amb aquest mateix sentiment en Flores escull la pedra que li es més adient per la forma o la qualitat. Ens interessa molt veure com aquest escultor cuida la pedra amb la mateixa tendresa que ho faria amb una flor.

Referint-nos a les formes que treballa, ens interessa la variada temàtica: des d’un gran moneder amb barretes de ferro que el configuren i on podem veure pedres que el mig omplen i que suggereixen una crítica molt intensa a una societat que només ens porta al consumisme; fins a una gran taula que ell anomena “de diàleg”, conscient que molt sovint resulta molt difícil arribar-hi, a aquest diàleg, per causa de molts motius i especialment per culpa dels mateixos individus.

Si deim que en Pedro Flores treballa continuadament, hem de dir que sovint reforça l’accent en el diàleg amb el ferro i que també, sovint, deixa els punts de soldadura de manera evident. Els ferros acostumen a ser reciclats i crea peces magnífiques com ara un gran llit i un coixí -que titula “El descans del guerrer”-, o uns xoquins gegantins, o el “balcó de l’amor” -per la poesia que destil·la-, o un gran cistell mallorquí, i una porta, i unes cases de ferro...

Volem destacar el concepte tant global com particular dels treballs. L’artista aconsegueix un metallenguatge perfecte entre un material que procedeix de la natura i un de manipulat com és el ferro reciclat.

Finalment volem esmentar dues peces que ens semblen molt bones: una maleta a l’estil d’aquelles de tela antiga de color beix i unes ratlles marrons, maltractades pel temps, i el sofà que ens fa pensar en un dels bancs de Jujol al Parc Güell, malgrat que l’esquena és de pedra i l’estructura compartida amb el ferro. Malgrat que en Pedro Flores treballa dins la figuració, no és un hiperrealista, sinó que sap donar a totes les obres un segell de personalitat molt diferent de molts altres escultors, i que ens permet gaudir d’un bon treball escultòric.

María José Corominas i Madurell Crítica i Historiadora de l’Art

Sociòloga

L’ÀNIMA DE LA PEDRA.

Si observamos de manera detenida un mapamundi, y especialmente si lo desplegamos, nos percataremos que algunos países y cordilleras convergen y encajan perfectamente como en un rompecabezas. Este es el resultado de muchos cambios geológicos y por lo tanto geográficos ocurridos durante muchos siglos, centenares y miles de años que han ido configurando las geografías que ahora conocemos.

El hombre es uno de los elementos más efímeros de la naturaleza. Parece que antiguamente podía llegar, raramente, a vivir unos cientos de años, pero actualmente la vida humana, pese a estar muy experimentada la edad media de la población debido a muchos motivos y resulta difícil de predecir por qué cambia tan a menudo, quizá se sitúa entre los setenta y los ochenta años en las mujeres y un poco más corta en el género masculino.

Si decimos todo eso es para llegar a la conclusión de que nuestra vida es corta y nos permite la reflexión de hacer que sea intensa: llena de experiencias y de acciones que nos sitúen en el grupo de personas que, más que pensar en ellas mismas, piensen en los otros, en los más desprotegidos. Todo lo que decimos configura un ejercicio de humildad y de mirar en nuestro interior. Un artista que está en esta línea de pensamiento y de la realidad es Pedro Flores, que tiene clara su postura interna, pero también su postura sobre la grandiosidad de nuestro planeta: la Tierra.

La geología o ciencia de las piedras se preocupa de la discontinuidad que se forma en las rocas de la tierra y que puede llegar hasta kilómetros de concentración. En esta discontinuidad hay una concentración de fuerzas tectónicas que exceden la resistencia de las rocas. Estas se mueven y son culpables de hacerlo en dirección tangencial de manera paralela pero también estos movimientos podrían ser en sentido horizontal o una combinación de ambos.

Las fallas o corrimientos de grandes contenidos de piedras se producen, de manera patente, de dos maneras. Cuando el movimiento es repentino y brusco se puede producir un terremoto, o contrariamente están las que se desplazan lentas y continuadas. Es evidente que el movimiento vibratorio es causado por el desplazamiento de bloques de piedra pero a menudo se pueden desplazar muy despacio.

Todo lo que decimos se hace evidente en muchos sitios de Mallorca, especialmente en la costa de Tramontana. Aunque en muchos sitios no se divise, se puede apreciar en la observación de las piedras, algo a lo que el escultor Pedro Flores se dedica con mucha intensidad: observar las formas de las piedras y también las formas de los grandes bloques de piedra y las formas que estas le sugieren para realizar sus obras.

Pedro Flores es un artista a la vez típico y atípico. Decimos típico porque reitera un gran enamoramiento verdadero a la piedra, el material pétreo está presente en la mayoría de sus piezas grandes o pequeñas, un material del que gozamos con calidades diferentes, por ejemplo la piedra de Binissalem, la piedra de Santanyí, de Porreres o de Artà.

Pedro Flores es atípico porque utiliza la piedra y no deja de trabajarla hasta que afloran en ella gradaciones de tonalidades en el color, pero también diferentes texturas, consiguiendo objetos cotidianos pero de gran formato.

Pero por encima de todo Pedro Flores ama la piedra, y la mira como un ser que tiene vida. Recordamos aquel proverbio oriental que dice que la naturaleza tiene alma, incluso las piedras, y con este mismo sentimiento Flores trabaja la piedra que le se más conveniente por la forma o la calidad para realizar su obra. Nos interesa mucho ver que este escultor cuida la piedra con la misma ternura que lo haría con una flor.

Refiriéndonos a las formas que trabaja este escultor, nos interesa la variada temática: desde un gran monedero trazado con barras de hierro que lo configuran, con piedras que lo medio llenan y que resulta ser una crítica muy intensa a una sociedad que solo nos lleva al consumismo, hasta una gran mesa que él llama “de diálogo”, consciente que muy a menudo resulta muy difícil llegar a este diálogo, por causa de muchos motivos y especialmente de los individuos.

Si decíamos que Pedro Flores trabaja continuamente, debemos decir que a menudo refuerza un tema con el diálogo con el hierro y que también, a menudo, deja los puntos de soldadura de manera evidente. Los hierros acostumbran a ser reciclados y crea piezas magníficas como una gran cama y una almohada y que titula “El descanso del guerrero”...

Hay que añadir que también resultan sugerentes los títulos de las obras, que muy probablemente pueden resultar muy diferentes al contexto del título.

Pero el interés por los temas aún sigue cuando vemos una zapatilla para ir a la playa, casi gigantesca, o “el balcón del amor” por la poesía que destila la obra, o una gran cesta mallorquina... Temas como una puerta, unas casas de hierro... Queremos destacar el concepto tanto global como en particular de los trabajos. El artista logra un metalenguaje perfecto entre un material que procede de la naturaleza y un material manipulado como es el hierro reciclado.

Finalmente queremos mencionar dos piezas que nos parecen muy buenas: una maleta que se parece a aquellas de tela antigua de color beige y unas rayas marrones, maltratadas por el tiempo; y el “sofá”, que nos hace pensar en un de los bandos de Jujol en el Parque Güell, pese a que el respaldo es de piedra y la estructura compartida con el hierro.

Aunque Pedro Flores trabaja dentro de la figuración, no es un hiperrealista sino que sabe dar a todas las obras un sello de personalidad, muy diferente de muchos otros escultores y que nos permite gozar de un buen trabajo escultórico.

María José Corominas y Madurell Crítica e Historiadora del arte Socióloga

EL ALMA DE LA PIEDRA

Pedro F lores

Quan es tava res taurant la casa que avui acu l l Espai d’Ar t a Fe lani tx, un amic i apass ionat de l ’ar t em va con-tar que a Son Ser vera havia v is t unes escu l tu res que l i havien impress ionat. Es va assabentar de qui era l ’au tor i no va aturar f ins aconsegui r que anàs amb el l a co -nèixer l ’ar t i s ta i la seva obra.

E l meu pr imer contacte amb Pedro F lores es va produi r a l seu ta l le r, e l l loc on amuntega la pr imera matèr ia de les seves escu l tu res. Al l í pedres mi l · lenàr ies i fer ros re torçu ts esperen que la mirada de l ’ar t i s ta, per obra i gràcia de la seva sens ibi l i ta t , e ls conver te ix i en ar t respectant la seva forma pr imi t iva. En un racó del ta l le r s ’havia obrat e l mi rac le i un grup de male tes i bosses de mà evocaven his tòr ies d’ immigració, l largues espe-res en es tacions de t ren, bosses perdudes en qualsevol racó d’un aeropor t . . . Era bel l í ss im, pedra i fer ro en es -ta t pur expressant amb absolu ta senzi l lesa una in f in i ta t d’ idees.

A poc a poc he anat coneixent l ’ar t i s ta i ver i tablement la seva obra és e l seu autore t ra t . En e l la es projec ta un idear i complex i mol t personal: les seves escu l tu res són e l seu sent i t de l ’humor, la seva cr í t ica a la socie ta t ac -tua l , e l seu posic ionament pol í t ic i les seves v ivències. Però a més a més també def ineixen la seva sol idesa, la seva força i les seves pass ions.

Es t ic orgul losa de presentar aques ta magní f ica exposic ió pat rocinada per l ’Ajun tament de Son Ser vera, en la qual les escu l tu res de Pedro F lores que s ’exposen han crescu t en grandàr ia i força, com el seu ta len t . Cap l loc mi l -lo r que les p laces i car rers del seu poble per donar a conèixer aques tes peces que expressen e ls sent iments de l ’ar t i s ta.

Miquela Nicolau

Pedro F lores

Cuando es taba res taurando la casa que hoy acoge Es -pai d’Ar t en Fe lani tx un amigo y apasionado del ar te me contó que en Son Ser vera había v is to unas escu l tu ras que le habían impres ionado. Se enteró de quién era e l au tor y no paró has ta consegui r que fuera con é l a con -ocer a l ar t i s ta y su obra.

Mi pr imer contacto con Pedro F lores se produjo en su ta l le r, e l lugar donde amontona la mater ia pr ima de sus escu l tu ras. Al l í p iedras mi lenar ias y h ier ros re torc idos esperan que la mirada del ar t i s ta, por obra y gracia de su sens ibi l idad, los convier ta en ar te respetando su forma pr imi t iva. En un r incón del ta l le r se había obrado e l mi lagro y un grupo de male tas y bolsos evocaban his tor ias de inmigración, largas esperas en es taciones de t ren, bolsas perdidas en cualquier r incón de un aero -puer to… Era bel l í s imo, piedra y h ier ro en es tado puro expresando con absolu ta senci l lez un s in f ín de ideas.

Poco a poco he ido conociendo al ar t i s ta y verdadera -mente su obra es su autor re t ra to. En e l la se proyecta un idear io complejo y muy personal: sus escu l tu ras son su sent ido del humor, su cr í t ica a la sociedad actual , su posic ionamiento pol í t ico y sus v ivencias. Pero además también def inen su so l idez, su fuerza y sus pasiones.

Es toy orgul losa de presentar es ta magní f ica exposic ión pat rocinada por e l Ajun tament de Son Ser vera, en la que las escu l tu ras de Pedro F lores que se exponen han crecido en tamaño y fuerza, como su ta len to. Ningún s i t io mejor que las p lazas y cal les de su pueblo para dar a conocer es tas piezas que expresan los más hondos sent imientos del ar t i s ta.

Miquela Nicolau

E S C U L T U R E S

ESPAI D ’ INTIMITAT

ESPACIO DE INTIMIDAD

520 X 170 X 230

t o d o s t e n e m o s u n e s p a c i o d o n d e n o s s e n t i m o s s e g u r o s

CONSUMO DESMESURADO

CONSUM DESMESURAT

302 X 69 X 343

l a r i q u e z a d e u n o s p o c o s e s l a p o b r e z a d e m u c h o s

FASHION

150 X 30 X 220

l o ú l t i m o e n m o d a

FLORES

FLORS

390 X 230 X 300

s i n a g u a , s i n a b o n o , s i n m a n t e n i m i e n t o

M E T R Ó P O L I S

265 X 225 X 300

e l f u t u r o e s t á e n e l a i r e

M E T R Ò P O L I

XEMENEIA

CHIMENEA

65 X 86 X 245

¿ a c a b a m o s c o n l o s m a l o s h u m o s , o l o s h u m o s a c a b a r á n c o n n o s o t r o s ?

CHANCLA

XOQUÍ

305 X 170 X 80

r e cue rdo l e j ano de l a l l egada de l ve rano

NACIONALISMO

NACIONALISME

355 X 53 X 170

l a i g n o r a n c i a e s e l a l i m e n t o d e l o s n e c i o s

SOFÁ

SOFÀ

175 X 84 X 120

q u e n o m e t o q u e n m i s i t i o

EL BALCÓN DEL AMOR

EL BALCÓ DE L’AMOR

350 X 150 X 315

s o y l i b r e e n m i s a c t o s p e r o p r e s o d e m i s s e n t i m i e n t o s

CAIXA

ARCÓN

245 X 130 X 200

sueños de enamorados

270 X 156 X 95

e l m e j o r l u g a r p a r a e l d e s c a n s o y o t r a s c o s a s

EL DESCANS DEL GUERRER

EL DESCANSO DEL GUERRERO

QUÉ COÑO PASA CON LA Ñ

178 X 21 X 230

en de fensa de l a Ñ españo la

QUÈ CONY PASSA AMB LA Ñ

PIANO

233 X 170 X 210

e l i n s t r u m e n t o d e l a t r i s t e z a

PUERTA DE LA L IBERTAD

PORTA DE LA LL IBERTAT

264 X 41 X 327

q u i e n c r u c e e s t a p u e r t a s e r á l i b r e

“CANASTO”

700 X 405 X 337

n u e vo s c o n t e n e d o r e s p a ra e l r e c i c l a j e

TAULA DE DIÀLEG

MESA DE DIÁLOGO

700 X 156 X 200

¿ q u i é n r o m p e e l d i á l o g o : a q u e l a l q u e n u n c a l e b a s t a o e l q u e d i c e b a s t a y a ?

MALETA

170 X 66 X 105

h o m e n a j e a l a i n m i g r a c i ó n

Pedro Flores

Nace en Jódar, Jaén, en 1961. Escultor mallorquín de formación autodidacta.

EXPOSICIONES, CERTÁMENES Y TRABAJOS

2007 Exposición individual. Plaça de Sant Joan i Plaça de l’Abeurador, Son Servera2006 Exposición colectiva Galerie Borromäus Hospital. Leer. Alemania Exposición colectiva inaugural. Espai d’Art Miquela Nicolau. Felanitx2004 Exposición colectiva. Galería de Arte Ses Fragates. Cala Bona2003 Exposición itinerante. Auditòrium Sa Màniga. Cala Millor Exposición itinerante. Sa Torre de ses Puntes. Manacor2001 Exposición colectiva. Galerie Kreissparkasse. Wihmund. Alemania2000 Exposición colectiva Galería de Arte Ses Fragates. Cala Bona Exposición colectiva de arte solidario. Palma1995 Realización de trabajos de grandes dimensiones (desde 1995 hasta 1999). Llevant de Mallorca1994 Exposición individual. Sa Pleta Freda. Son Servera1993 Exposición colectiva. Galeria Llevant. Cala Millor1990 Finalista II concurso de escultura. Ciutat de Palma. Fundación March. Palma1989 Finalista certamen internacional de Escultura de Pollença1986 Exposición individual. Caixa de pensions. Son Servera