catàleg 2015 visual i plàstica / dibuix tècnic d'editorial casals

ESO / BATXILLERAT

20152016

EDICIÓ EN CATALÀ

2

ÍNDEX

ESO

Visual i plàstica

Claus del projecte 4-5

Material per a l’alumne 6-8

Material per al professor 9

Proposta didàctica

DVD del professor

Índex de continguts 10-12

BATXILLERAT

Dibuix tècnic

Claus del projecte 14-15

Material per a l’alumne 16

Material per al professor 17

Proposta didàctica

DVD del professor

Índex de continguts 18-21

ecasals.cat

Portal de recursos educatius i llibres digitals

d’Editorial Casals 22-23

ESO / BATXILLERAT VISUAL I PLÀSTICA / DIBUIX TÈCNIC

3

NOVETATSPER AL CURS

2015-2016

Bernardo MasRamon Gasull

a-le

s-hi, q

ue

aq

ue

st

alg

un

a co

sa, a

mb

el q

ue

ap

rèn

.»

ABATXIBATXIBATXIBATXBATXIBATXBATXIBATXIBATXIBATXIBATXIBATATXIBATXIATATXITBATXIBATXAT LLERALLERALLERALLLLLERALLERALERALLERLLLLLLLLLL TTTTTTTTTTTTTT

Bernardo M

Eu

Eu

clide

s d’

Eu

clide

s d’

Eu

clidEu

clidEEu

clide

s d’

Eu

clide

s d’

EEu

clide

Eu

clidE

sd

es d

’clidlid

clidllid

elili

Ale

xa

nd

riaA

lex

an

dria

Ale

xa

nd

riaA

lex

an

dria

Ale

xa

nd

riaA

lex

aan

dr

Ale

xa

lex

aA

lex

aA

lex

aA

lex

aA

lex

aA

leA

lex

ale

xa

lex

aa

(32

5 –

26

5

32

5 –

26

5

5 –

26

5

(32

5 –

26

5

(32

5 –

26

5(3

25

– 2

65

32

5 –

26

53

25

–2

65

–2

62

52

5 –

26

5

5 –

26

5

5 –

26

55

– 2

65

5

– 2

65

–

26

5

26

aC

, ap

roxim

aC

, ap

roxim

aC

, ap

roxim

aC

, aa

Ca

C, a

aC

, ap

roa

CC, a

aC

, ap

roxi

aC

, aaa

C, a

pro

xim

aaC

, aaaa

da

me

nt)

ad

am

en

t)a

da

me

nt)

ad

am

en

ddda

m

Mate

màtic g

em

àe

màt

me

mmte

mte

me

me

me

mte

me

me

mmà

mà

reeecccc co

ne

gu

tc

ec co

ne

gu

tcc co

ne

gu

tc co

ne

gu

ccc con

eg

ut

cco

m e

l «p

aco

m e

l «p

aco

m e

l «p

ao

m e

l «p

ao

m e

l «p

am

el «

pa

el

«p

are

de

lare

de

lare

de

lare

de

la

re d

e la

e

de

laaaa

la

a g

a

a

a gg

a

ag

eo

me

tria»

pe

r

have

r fixat,

ver

five

rve

rveve

rvve

rve

re

re

reee

r ee

ne

ne

ne

ne

ne

n e

l fan

el fa

mó

nn e

l fam

ónn

el fa

mó

ne

lfa

me

l fam

ós tra

ctat

s tracta

t s tra

ctat

s s tracta

ts tra

ctat Elem

ents

Elemen

tElem

ent

Elemen

tslem

ent

nt

nts

nntststststststsssss, e

ls cinc

,e

, els

po

stula

ts

qu

e va

n fo

nq

ue

van

fon

qqu

e va

n fo

nq

ue

van

fon

qu

e va

n fo

nq

ue

van

fon

qu

e va

n fo

nq

ue

van

fon

qu

e va

n fo

nq

ue

vq

ue

van

fon

ue

vau

e va

n fo

nu

e va

n fo

nu

e va

n fo

ne

van

fon

e va

n

vvan

fon

am

en

tar la

am

en

tar la

am

en

tar la

aaam

en

tar la

am

ea

maaa

me

nta

r lamm

ar

ge

om

etria

fig

eo

me

tria fi

ge

om

etria

fig

eo

me

tria fi

ge

om

etria

fitria

fim

etria

fia

fia

fia

fififififififin

s n

s an

sn

sn

snnn

sa

ns

ns a

l n

s an

snn

snn

s al s

sa

sss al se

gle

XIX.

Eu

clide

s coEu

clide

s cou

clide

s coclid

es co

de

sco

de

scoc

so

nsid

era

va q

nsid

era

va q

nsid

era

va q

nsid

era

nsid

eidid

nu

e e

ls seu

su

e e

ls seu

se

els

alu

mn

es h

aa

lum

ne

s hvie

n

d’e

stud

iar

’estu

dia

r s

pe

r am

or a

p

er a

moo

la ve

ritat i n

o p

er in

terè

s prà

ctic.

Un

dia

, un

d’e

lls li ve

llsl

a p

reg

un

tar: «

I qu

è h

ig

ua

nyo

, jo,

estu

dia

nt to

t això

?»

El m

estre

val

en

treg

ar u

ne

s qu

an

tes

mo

ne

de

s al

ese

u e

sclau

i li va d

ir: «D

ón

a-le

s-hi,

qu

ea

q

hi h

a d

e g

ua

nya

r alg

un

aco

saa

ESOESOESOESO

Carles NCarles NúñezúñezúúñezJosep M.Josep M.osep M.p M. PadrolPadrolPadroPadrolP oMiquel RMiquel Riquel RMiquel Romagosamagmagosaomagosaosa

VVIISSUUUUUUUAAAAAAAAALLL II ESOESOESOESO

Carles NCarles Núñezúñezúñú zJosep M.Josep M.Josep M.ep M. PadrolPadrolPadrolPadrolMiquel RMiquel RMiquel Riquel Romagosaomagosaomagosaomagosagosa

VVIISSUUUUUUUAAAAAAAALLLL II

ESO / BATXILLERAT VISUAL I PLÀSTICA / DIBUIX TÈCNIC

ESO VISUAL I PLÀSTICA 4

ESO VISUAL I PLÀSTICA

1

Exposició sintètica dels continguts

expressats en un nivell assequible per a

l’alumne i enriquits amb una gran quantitat

de recursos digitals per cada unitat.

2

Un gran banc de recursos multimèdia

complementaris sobre Art, Tècniques i

Geometria.

56 57

B

D

A

E

E

E

A

B

B

D C F

A DC F

C

F

98

7028

58

33

Ø 45

Ø 32

Ø 18 Ø 15

Ø 42

Ø 16

Ø 54

E: 5:1E: 5:1

R 2

32

9

0 1 2 3

2

Mida d’un objecte: Determinació de la quantitat d’una magnitud física de longitud, superfície o volum.

EN SISTEMA DIÈDRIC EUROPEU I AMERICÀ

Fins aquí hem vist les normes del siste-

ma dièdric i coneixem les relacions amb

els plans de projecció, que ens faciliten

la tasca de saber les mides exactes dels

objectes per representar-los fidelment

sobre el pla.

Ara, però, ens cal fer una matisació per

aprendre a interpretar aquestes repre-

sentacions en sistema dièdric europeu i

americà.

El sistema europeu és el que hem utilit-

zat fins ara en la nostra explicació.

En aquest sistema, les vistes de l’objec-

te projectat queden invertides quan es

despleguen les sis cares del cub de pro-

jecció. La vista dreta de l’objecte repre-

sentat queda situada a l’esquerra de

l’alçat, la planta (vista des de dalt) a sota

de l’alçat, etc.

En el sistema americà, les vistes queden

ordenades sense inversió i el perfil dret

serà a la dreta de l’alçat, i el perfil es-

querre, a l’esquerra, etc.

DIBUIX A ESCALA.

Normalment en un plànol o representa-

ció tècnica dibuixem objectes que tenen

una mida més gran, o més petita, que

en la realitat. Així, el que fem és dibui-

xar-los proporcionats, però augmen-

tant-ne o reduint-ne totes les mides. Per

tant, fem un dibuix a escala, en què hi

ha una relació matemàtica entre les mi-

des dels objectes representats en el pa-

per i les reals:

p E = D / R (Per exemple, una de les

escales utilitzades en construccions

civils és 1:500. Hem d’interpretar que

1 cm dibuixat correspon a 500 cm

reals.)

p Així utilitzarem escales de reducció,

com en el plànol d’una ciutat, i d’am-

pliació, si representem objectes pe-

tits com peces de rellotgeria, etc.

p Una escala gràfica és un segment

graduat. Les divisions serveixen per

relacionar les mides dibuixades amb

les reals. S’utilitza com un regle fix o

mòbil.

SELECCIÓ DE LES VISTES.

Com ja hem comentat, el sistema dièdric

ens ajuda a l’hora de representar amb

exactitud els objectes tridimensionals en

el pla. També hem vist que podem obte-

nir una informació molt precisa de l’ob-

jecte, perquè podem representar-hi fins a

sis cares, però cal tenir en compte les

normes següents:

p L’alçat, o vista principal, ha de mos-

trar sempre la forma més caracterís-

tica del contorn de l’objecte.

p Cal utilitzar un nombre mínim de vistes. S’han de representar només

les vistes imprescindibles per expli-

car la figura.

Vistes en dièdric d’un cotxe esportiu.

Projecte de rellotje: seccions

Acabats: polits

Dibuixos: Miquel Saletti

Sistema europeu

Sistema americà

Escala gràfica 10:3

Contraescala 10 unitats

10 parts 3 parts

p Es preferiran les vistes que tenen el

menor nombre de línies discontínu-

es (arestes ocultes).

V EL SISTEMA DIÈDRICELS PLÀNOLS TÈCNICS

Plànol urbà de Berlín, 1925.

91

1600

XVII

1700

XVIII

1800

XIX

1900

XX

1950

XXI

2000

90

IV

400 100 0

XI

1000

XII XIII

1100

XIV

1300

XV

1500

XVI

Barroc

Neoclassicisme

i Romanticisme

Realisme

Impressionisme

Puntillisme

Modernisme

Cubisme

Expressionisme

Dadaisme

Neoplasticisme

Surrealisme

Informalisme

Art pop

Art cinètic

Land art

Hiperrealisme

Art d’acció

Nova figuració

Moltes explicacions del llibre s’han il·lustrat amb obres d’estils i moviments artístics diferents. També s’ha parlat

de pintors, escultors, arquitectes..., i s’ha indicat la data en què van viure o produir una obra determinada.

En aquest fris històric hi pots veure ordenats els principals moviments i estils artístics. Quan tinguis la data

d’una obra, pots mirar de quin estil és, o quan vulguis situar un estil en la història, també ho pots fer.

Pots observar com a partir del segle XX les noves tendències i estils apareixen amb molta freqüència. Això fa que

sigui freqüent que artistes d’estils diferents treballin en un mateix moment.

En aquest enllaç trobaràs els estils definits i una galeria d’imatges per exemplificar-los.

.ESTILS.

Art grec

Art romà

Art prehistòric

Art bizantí

Art romànic

Renaixament

Art islàmic Art gòtic

Art mudèjar

I aC dC

CLAUS DEL PROJECTE


3

Activitats en una carpeta de làmines,

classificades per competències i nivells

de dificultat, que es poden utilitzar com

a material complementari del llibre

de l’alumne o com a material autònom.

4

Els exemples i les obres d’art estudiades

són, preferentment, d’art actual, i les

activitats proposades estan plantejades

sempre en contextos reals i contemporanis.

VI

31

ZZ

Y

Y

X

X

Z

Z (1)

Z (2/3)

Y (1)

X (1)

X (1)

X (1/2)

Y (1)

Y (1)

(1)

Z

Y

X

X

COMPETÈNCIES

A ESCALA

En les perspectives axonomètriques les direccions fonamentals dels cossos representats es

dibuixen paral·leles als eixos. A la dreta tens l’exemple del traçat de la perspectiva isomètrica,

cavallera i militar d’un cos, a partir de les vistes dièdriques.

Activitat 1

A sota tens preparat un exercici similar que hauràs de resoldre. Fixa’t que les vistes dièdriques han

estat situades a escala 2:1 sobre els plans corresponents i, en alguns casos, s’han aplicat reduc-

cions. A partir d’aquestes vistes, completa les perspectives. Comença treballant amb el llapis dur,

quan hagis completat el traçat repassa els contorns amb retolador de punta fina i acoloreix les cares

com en l’exemple. Completa les perspectives identificant-les i indicant-hi en cada cas el nom de

cada eix amb la reducció aplicada.

P. Isomètrica P. Cavallera

P. Militar

..............................

..............................

..................

..............................

..............................

..................

..............................

..............................

..................

EL DIBUIX EN PERSPECTIVA 1. LES PERSPECTIVES AXONOMÈTRIQUES

GRUP:

Matemàtica

NÚM.:

ALUMNE/A:

8786

.ELS CREADORS.

ART FUTURA

Art Futura és un festival que

mostra el panorama interna-

cional de la cultura i creati-

vitat digital que se celebra

anualment des de l’any 1990

a l’Estat espanyol.

És un magnífic aparador

dels avenços dels nous mit-

jans tecnològics i de la seva

utilització en la creació ar-

tística, el disseny interactiu,

els videojocs i l’animació di-

gital. L’organització planteja

el festival com un espai

d’exposició i debat al voltant de la creació amb els nous mit-

jans tecnològics. Oferta diversos actes com conferències, ta-

llers, instal·lacions interactives, exposicions i actuacions mu-

sicals en directe. Aquests tipus d’esdeveniments demostren

com l’art i el pensament de cada moment històric estan in-

fluenciats per les innovacions tecnològiques. En les seves

darreres edicions s’ha evidenciat la importància que van ad-

quirint Internet i les xarxes socials i el seu poder per transfor-

mar les relacions socials i polítiques en la nostra societat.

Durant aquests més de vint anys, Art Futura ha mostrat l’obra

de creadors de referència com Moebius, Richard Linktaker,

Andrew Huang, David Bowes, Marcel·lí Antúnez, Theo

Jansen…

Richard Linklater, Una mirada misteriosa, 2006.

Paula Rivas, Quantica, 2009.

Gorillaz MH5, Passion Pictures, 2009.

.MATERIALS I TÈCNIQUES.

L’ESCÀNER, UNA EINA PER CREAR IMATGES

L’escàner és un dispositiu perifèric que converteix una imatge

analògica, o un objecte, en una imatge digital que es pot em-

magatzemar i modificar a l’ordinador. Hi ha molts tipus d’escà-

ners, però els més utilitzats són els plans.

El funcionament de l’escà-

ner és diferent del d’una

càmera fotogràfica, ja que

la imatge no s’obté de ma-

nera instantània. L’escàner

digitalitza línia per línia a

mesura que el sensor fa

l’exploració. El programari

que processa la digitalitza-

ció permet definir l’àrea d’exploració, la resolució de lectura, la

profunditat de color, el contrast, la lluminositat i la saturació.

Hi ha un gran ventall de possibilitats

creatives en la utilització de l’escà-

ner:

p Escanejar objectes en tres dimen-

sions, des de monedes fins a flors,

anant en compte de no ratllar la

pantalla de vidre de l’aparell.

p Digitalitzar textures (llana, pell,

papers pintats…) per tal d’utilitzar-

les com a fons per a altres compo-

sicions o de fons de pantalla…

p El resultat d’escanejar paper

d’alumini o un CD és molt interes-

sant perquè reflecteix la llum del

mateix escàner.

p També podem moure l’objecte

quan s’està escanejant i obtin-

drem una composició abstracta

de diversos tons.

Textura d’un teixit.

Reflexos de la cara

d’un CD.

Obra de Paul Klee

distorsionada.

EL PROGRAMARI LLIURE I EL GRATUÏT

Com diu la Free Software Foundation, el programari lliure és

una qüestió de llibertat, no de preu. Un programari és consi-

derat lliure si compleix les quatre condicions essencials de lli-

bertat detallades per la mateixa fundació:

p 1 - La llibertat d’executar el programa amb qualsevol pro-

pòsit.

p 2 - La llibertat d’estudiar com funciona el programa i can-

viar-lo perquè faci el que es desitja.

p 3 - La llibertat de redistribuir còpies per tal que pugui ser

útil a tots els usuaris.

p 4 - La llibertat de distribuir còpies de les teves versions mo-

dificades.

És indispensable disposar del codi font per tal de poder gaudir

de les llibertats 1 i 2, ja que sense aquests arxius no és possi-

ble realitzar cap modificació en un programa. Alguns progra-

mes són gratuïts però no faciliten el codi font, per tant no es

consideren programes lliures.

Tots aquests programes es poden obtenir fàcilment a Internet

o en revistes especialitzades. Existeixen pàgines web que fa-

ciliten gratuïtament els manuals, tutorials i les diferents versi-

ons d’un mateix programa. L’oferta d’aquest tipus de progra-

mes, sistemes operatius, jocs, disseny, maquetació, retoc

fotogràfic d’ús lliure és cada vegada més àmplia. Se’n distri-

bueixen versions per a diversos sistemes operatius (Linux,

Mac, Windows i Unix). Aquests són alguns dels programes

lliures més coneguts:

p El Gimp (existeixen versions per a Linux,

Mac i Windows) és l’equivalent al Photoshop,

serveix per retocar imatges i crear petites

animacions (GIFS animats).

p L’Inkscape (Linux i Windows) és un progra-

ma vectorial semblant a l’Illustrator.

p El Blender (hi ha versions per a gairebé tots

els sistemes operatius) permet crear anima-

cions en 3D.

p El QCAD (Linux, Windows, Mac i Unix) és un

programa molt semblant a l’autoCAD però

només es poden realitzar dissenys en 2D.

.TECNOLOGIA DIGITAL.

Codi font: És un conjunt d’instruccions en llenguatge de programació imprescindibles per tal de poder fer funcionar un programa.

Descàrrega del programa Inkscape.

39

VII

NÚM.:GRUP:

ALUMNE/A:

COMPETÈNCIES

A ESCALA

LES IMATGES DIGITALS

Activitat 4

L’artista nord-americà Andy Warhol va pertànyer al moviment anomenat art pop. Són famoses

les obres en què repeteix el retrat d’algun personatge conegut amb colors vius. En la figura 2

pots veure una imitació de les seves obres feta a partir d’un retrat del propi Andy Warhol. En

aquest exercici hauràs de fer una obra semblant a partir d’una fotografia teva.

Procedeix de la manera següent:

1.Obre el programa Inkscape. Dóna format a la pàgina, importa la teva fotografia i vecto-

ritza-la. Fes-ho amb els mateixos valors aplicats en l’activitat 1 d’aquesta unitat. Obtindràs un

resultat similar a la figura 1.

2. Desa l’arxiu, imprimeix el resultat obtingut i enganxa’l en el requadre de sota. Amb la

imatge que has aconseguit hauràs de fer una composició colorista com la de la figura 2.

3. Segueix treballant amb l’Inkscape. Fes quatre còpies de la imatge vectorial i col·loca-les

com en l’exemple. Com ja has fet a l’activitat 1, desagrupa cada imatge i canvia els colors de

les formes. Treballa amb colors contrastats per obtenir un resultat impactant.

4. Exporta la composició com un mapa de bits, et servirà per a la propera activitat. Selecciona

les quatre imatges i desa-les amb l’opció Archivo/Exportar mapa de bits...

5. Imprimeix el resultat final a la mida del requadre de la làmina de la pàgina següent.

Activitat 5

Ja has obtingut un resultat similar al que feia Andy Warhol amb la teva foto-

grafia. És una imatge estàtica i et proposem fer-la animada. D’una manera

molt senzilla convertiràs la teva composició en un globus giratori colorista. Ho

faràs amb el programa Gimp. Fixa’t en l’exemple que es mostra.

Segueix aquests passos:

1. Obre amb el Gimp la imatge de la composició que has desat

en l’activitat 4.

2. Canvia la mida de marc per disposar les imatges una sola fila

(Fig. 3). Usa l’opció Imagen/Tamaño del lienzo...

3. Converteix el rectangle que forma la imatge en un quadrat

amb l’opció Imagen/Escalar imagen... (Fig. 4)

4. Genera una bola giratòria amb l’opció Filtros/Animación/Globo

giratorio... (Fig. 5)

5. Reprodueix l’animació amb l’opció Filtros/Animación/Repro-

ducción...

6. Desa l’animació en format .gif i la podràs reproduir en qual-

sevol ordinador, enviar-la en un missatge de correu electrònic o

incloure-la en una pàgina web.

7. Imprimeix un dels fotogrames i enganxa’l en el requadre

preparat.

Fig. 4

Fig. 1

Fig. 3

Fig. 2

Fig. 5

Espai per a la imatge vectoritzadaEspai per a la imatge del globus

Tractament de la informació i digital

PROJECTE DISPONIBLE EN LLIBRE DIGITAL


ESO

ESO

Carles Núñez

Josep M. Padrol

Miquel Romagosa

VIS

UA

L I

PLÀ

STIC

A II

II

VISUAL I

PLÀSTICA

4 ESOLlibre de l’alumne

CURS

2016-2017

4 ESOLlibre de l’alumne

VISUAL I PLÀSTICA IILlibre de l’alumne

ISBN 978-84-218-5476-1

NOVETAT


MATERIAL PER A L’ALUMNE

DESCOBREIX L’ÍNDEX DE CONTINGUTS DELS LLIBRES A LES PÀGINES 10-12 DEL CATÀLEG.

Presentem el llibre de 4t curs en un estoig amb

5 fascicles monotemàtics que faciliten un mètode

de treball personalitzat a l’aula.

ESO

ESO

Carles Núñez

Josep M. Padrol

Miquel Romagosa

VIS

UA

L I

PLÀ

STIC

A I

I

VISUAL I

PLÀSTICA

4 ESLlibr

CURS

2016

ESO

ESO

Carles Núñez

Josep M. Padrol

Miquel Romagosa

VIS

UA

L I

PLÀ

STIC

A 4

4

VISUAL I

PLÀSTICA

VISUAL I PLÀSTICA ILlibre de l’alumne

ISBN 978-84-218-5472-3

NOVETAT


DVD DE L’ALUMNEUn DVD específic per als llibres I i II amb:

Vídeos Tutorials TIC Resums ClicArt: ajudes interactives, estils,

tècniques i museus.

Editat per Editorial Casals, SA · Dipòsit legal: B-10576-201 Fabricat per GEMA · Les reproduccions s’han realitzat d’acord am

b l’article 32 de la Llei de propietat intel·lectual. No s’autoritza la comercialització independent d’aquest DVD.

VISUAL I

PLÀSTICA IIESORecursos de l’alumne off-line

També disponibles a: ecasals.cat/vipIIeso

Editat per Editorial Cas

VISUAL I

PLÀSTICA

Editat per Editorial Casals, SA · Dipòsit legal: B-10576-201 Fabricat per GEMA · Les reproduccions s’han realitzat d’acord am

b l’article 32 de la Llei de propietat intel·lectual. No s’autoritza la comercialització independent d’aquest DVD.

VISUAL I

PLÀSTICA IESORecursos de l’alumne off-line

També disponibles a: ecasals.cat/vipIeso


VISUAL I PLÀSTICA ICarpeta d’activitats

ISBN 978-84-218-5474-7

NOVETAT

4 ESOCarpeta d’activitats

CURS

2016-2017

VISUAL I PLÀSTICA IICarpeta d’activitats

ISBN 978-84-218-5478-5

NOVETAT

Les làmines inclouen exemples i pautes per a la

resolució de les activitats. Estan confeccionades amb

paper de 130 grams, adequat per aplicar qualsevol

tècnica pictòrica.

18-5474-7

CU

201

ÀSTICA IITTICA II




DVD DEL PROFESSORUn DVD específic per a cada curs amb tots els recursos

per preparar i dinamitzar les classes.

Tots els recursos digitals del llibre de l’alumne. Proposta didàctica: programacions, orientacions

didàctiques, activitats complementàries, avaluacions, solucionari.

Editat per Editorial Casals, SA · Dipòsit legal: B-10576-201 Fabricat per GEM

A · Les reproduccions s’han realitzat d’acord amb l’article 32 de la Llei de propietat intel·lectual. No s’autoritza la comercialització independent d’aquest D

VD.

VISUAL I

PLÀSTICA IIESORecursos de l’alumne off-line

També disponibles a: ecasals.cat/vipIIeso

PROPOSTA DIDÀCTICA

DVD.

VISU

PLÀ

PROP

Editat per Editorial Casals, SA · Dipòsit legal: B-10576-201 Fabricat per GEM

A · Les reproduccions s’han realitzat d’acord amb l’article 32 de la Llei de propietat intel·lectual. No s’autoritza la comercialització independent d’aquest D

VD.

VISUAL I

PLÀSTICA IESORecursos de l’alumne off-line

També disponibles a: ecasals.cat/vipIeso

PROPOSTA DIDÀCTICA

MATERIAL PER AL PROFESSOR

ESO

PROPOSTA

DIDÀCTICA

Carles Núñez

Josep M. Padrol

Miquel Romagosa

ESO

VIS

UA

L I

PLÀ

STIC

A 1 VISUAL I

PLÀSTICA

IVISUAL I PLÀSTICA IProposta didàctica

ISBN 978-84-218-5501-0

NOVETAT

VISUAL I PLÀSTICA IIProposta didàctica

ISBN 978-84-218-5503-4

NOVETAT

4 ESOProposta didàctica

CURS

2016-2017

I

ESO

PROPOSTA

DIDÀCTICA

Carles Núñez

Josep M. Padrol

Miquel Romagosa

ESO

VIS

UA

L I

PLÀ

STIC

A 2

II

VISUAL I

PLÀSTICA

Accés a la Proposta didàctica en PDF desglossada

per unitats.

Accés als recursos digitals del llibre de l’alumne: a

cada unitat del llibre, classificats en vídeos, àudios

i clips multimèdia.

Recursos també disponibles a ecasals.cat

PISSARRA DIGITAL, ORDINADOR I TAULETA

ESO

PROPOSTA

DIDÀCTICA

Carles Núñez

Josep M. Padrol

Miquel Romagosa

4

ESO

VIS

UA

L I

PLÀ

STIC

A 3 VISUAL I

PLÀSTICA

10ESO VISUAL I PLÀSTICA

ESO VISUAL I PLÀSTICA I

CC Competència artística i cultural / CM Competència matemàtica / CF Competència en el coneixement i interacció amb el món físic / CL Competència comunicativa, lingüística i audiovisual / CD Competència en el tractament de la informació i competència digital / CA Competència d’aprendre a aprendre / CS Competència social i ciutadana / CI Competència en autonomia i iniciativa personal

CONTINGUTS ELS CREADORSCC

MATERIALS I TÈCNIQUESCA

TECNOLOGIA DIGITALCD

COMPETÈNCIES A ESCALACA CC CD

UNITAT ILA PERCEPCIÓ DE LA FORMACC CF

1. Percepció pràctica

i percepció estètica

2. Forma i grandària

3. Color i textura

Robert Morris

i l’antiforma

El collage i la textura

en la pintura

Treballar

l’expressivitat del

color amb l’ordinador

–Test

–Lectura d’imatge:

Spider, de Louise

Bourgeois

–Recurs TIC

UNITAT IILA GEOMETRIA DE LES FORMESCC CM CF

1. Formes

geomètriques

bàsiques

2. Formes poligonals

3. Polígons regulars

Vassily Kandinsky

i l’art abstracte

El joc d’escaires Dibuix geomètric

amb ordinador

–Test


mosaic de

l’Alhambra

–Recurs TIC

UNITAT III CORBES I TRANS-FORMACIONS GEOMÈTRIQUESCC CM

1. La circumferència

2. Tangències,

enllaços i corbes

tècniques

3. Transformacions

geomètriques en

el pla

M. C. Escher

i els dibuixos

de transformacions

i metamorfosis

El compàs i les

plantilles de corbes

Crear composicions

modulars amb

l’ordinador

–Test


mosaic d’Arles

–Recurs TIC

UNITAT IV LA REPRESENTACIÓ DE LA REALITATCC CM CF

1. Llums i ombres

2. L’enquadrament

3. La perspectiva

cònica

Chuck Close

i l’hiperrealisme

La utilització del visor Programes de retoc

fotogràfic

–Test


Lliçó de piano, de

Johannes Wermeer

–Recurs TIC

UNITAT V REPRESENTACIÓ AMB IMATGESCC CL

1. La iconicitat

2. La imatge objectiva

i la subjectiva

3. Les funcions de les

imatges

La fotografia

i l’impressionisme

Les qualitats

graficoplàstiques

Estereogrames o

imatges en 3D

–Test


litografies de Pablo

Picasso

–Recurs TIC

UNITAT VI IMATGE I COMUNICACIÓ VISUALCC CL

1. Els components del

missatge visual

2. La retòrica de les

imatges

3. Valors i

contravalors de la

publicitat

L’art pop La serigrafia Il·lusions òptiques –Test


campanya

publicitària

–Recurs TIC

UNITAT VII LA IMATGE TECNOLÒGICA I SEQÜENCIADACC CD

1. L’art fotogràfic

2. Cinematografia

i televisió

3. El còmic i la

infografia

El videoart El cinema d’animació El croma –Test


càmera fotogràfica

–Recurs TIC

CLICART Galeria d’estils i moviments artístics. Ajuda interactiva. Tècniques. Museus.


ESO VISUAL I PLÀSTICA II


CONTINGUTS ELS CREADORSCC

MATERIALS I TÈCNIQUESCA

TECNOLOGIA DIGITALCD

COMPETÈNCIES A ESCALACA CC CD

UNITAT IPERCEPCIÓ I LLENGUATGE DE LES FORMESCC CF

1. Classificació de les

formes

2. Percepció visual de

la forma

3. Interrelació de les

formes

El surrealisme El fotomuntatge El fotomuntatge amb

ordinador

–Test


Gala de les esferes,

de Salvador Dalí

–Recurs TIC

UNITAT IIEL COLORCC CF CL

1. Dimensions del

color

2. Sensacions

cromàtiques

3. Aspectes

comunicatius del

color

Joan Miró Els pigments L’inkscape –Test


Cavall blau, pintura de nen, de Franz

Marc

–Recurs TIC

UNITAT III LA COMPOSICIÓ ARTÍSTICACC CF CM

1. L’estructura de la

composició

2. La composició

modular

3. La composició

tridimensional

Land art Materials i tècniques

tridimensionals

El sistema CAD-CAM –Test


Flamenc,

d’Alexander Calder

–Recurs TIC

UNITAT IV QUAN L’ART ENS PARLACC CL

1. L’expressivitat de

la composició

2. Plantejaments

compositius de

l’art

3. La simbolització

en l’art

Guia d’anàlisi i

lectura d’imatge:

Le Chahut, de

Georges Seurat

Les obres del Museu

del Prado a Google

Earth

–Test


Les espigolaires,

de François Millet

–Recurs TIC

UNITAT V EL SISTEMA DIÈDRICCC CM

1. Els fonaments del

sistema dièdric

2. Els plànols tècnics

3. La normalització

industrial

Gaspar Monge L’escalímetre El QCAD –Test


el plànol acotat

–Recurs TIC

UNITAT VI EL DIBUIX EN PERSPECTIVACC CM

1. Les perspectives

axonomètriques

2. La perspectiva

cònica

3. L’ambientació de

les perspectives

Masaccio El perspectògraf SketchUp –Test


El casament de la Verge, de Raffaello

Sanzio

–Recurs TIC

UNITAT VII LES IMATGES DIGITALSCD

1. Píxels, vectors i

colors

2. La imatge fixa

3. Imatges en

moviment

Art Futura L’escàner, una eina

per crear imatges

El programari lliure i

el gratuït

–Test


fotograma d’Els móns de Coraline,

de Henry Selik

–Recurs TIC

CLICART Galeria d’estils i moviments artístics. Ajuda interactiva. Tècniques. Museus.


ESO 4 VISUAL I PLÀSTICA


1DIBUIX, MATERIALS I TÈCNIQUES: PROCÉS CREATIUCC CD CA

Anàlisi i representació de formes. Tècniques i procediments utilitzats en els llenguatges visuals.

Apreciació del procés de creació de les arts visuals.

El dibuix: pensament, representació, comunicació. Les tècniques gràfiques.

El color i les tècniques pictòriques. Configuració gràfica. El dibuix realista. Altres tècniques artístiques.

Annex: La simulació infogràfica de les tècniques artístiques tradicionals.

2EL DISSENY: FORMA I FUNCIÓCC CM CA CS

Elements configuratius del llenguatge visual. Anàlisi i representació de formes.

Composició. Espai i volum.

Què és el disseny. Conèixer els objectes.

Quan sorgeixen les idees.

El cos humà és la referència.

El poder del color. Les paraules tenen forma. Valorar i decidir: la concreció definitiva.

Annex: Estudis i professions.

3COMUNICACIÓ I LLENGUATGE AUDIOVISUALCC CM CD CA

El llenguatge visual. Tècniques i procediments utilitzats en els llenguatges visuals.

La comunicació visual.

La campanya publicitària.

El llenguatge cinematogràfic.

El guió i el muntatge.

Gèneres audiovisuals.

Tècniques d’animació i interactivitat.

Annex: Animació i interactivitat amb Flash.

4LA REPRESENTACIÓ TÈCNICACC CM CD CA

Anàlisi i representació de formes. Composició. Espai i volum.


Dibuix geomètric aplicat. Fonaments i aplicacions dels sistemes de representació. Les projeccions

dièdriques. Resolució d’interseccions i desenvolupaments. Les perspectives axonomètriques. La

normalització en el dibuix industrial.

Annex: CAD, el dibuix tècnic informatitzat.

5LES CLAUS DE L’ARTCC CM CL CA CS

El llenguatge visual. Anàlisi i representació de formes. Composició. Espai i volum.


1. Lectura d’imatge I: l’anàlisi formal.

2. Lectura d’imatge II: la interpretació dels significats.

3. Estructura i composició arquitectònica.

4. Components dels estils arquitectònics.

5. El paisatge i la preservació de l’entorn.

Annex: Sistematització de la lectura d’obres artístiques: avantguarda, escultura i arquitectura.

cosso

s

am

pla

da

i pro

fun

dita

so

fun

dita

t.»

BATXILLERAT DIBUIX TÈCNIC 13BATXII

BATXILLERAT

Ga

spa

r

(17

46

Mat

un

naL

cosso

s d

am

pla

da

i pro

fun

dita

131313131313133313LLLLLLLLLLLLLLLLLLLLLLLLLELLLLLELELELELERLERLERERRLERLERLERLERERERLEREREREREREREERLEERERLERLERRLLERELELERELEERRL RLELELELERRLERERREREEELERERRERRLLL RRATAAATATATATATATATATATATATATTATATATTATATATAATATATATATTATATATATTATATATATTTTATTATTATTATATTTAAAATTAT DIDIDIBDIDDIBDIBDIBDIBDIBDIBDIBDIBDIBDIBDIBDIBDIBDIBDIBDIBDIDIBDIBIDIBDIBDIBDIBDIBDDIBDIDIBIBDIBIBBDIBIBDIBDIBDIBDIBDIDIBIBIBBDIBIBBBBBDIBDIBIBBDD BBBI UUUIXUIXUIXUIXUIXUIUIXUIXUIXUIXUUIXUIXUIXUIXIXUUUIUIXUUIXUUIUUUIXUUIUIXIUUIUUUU X TÈTÈTÈTÈTÈTÈTÈTÈTTTTTTÈÈT CNICNICNICNICNICNICNICNICNCNCNICNCNNIC CCCCCCCCCCCCCCCCC

rd M

on

ge

6 –

18

18

)

tem

àtic, p

ed

agggg

og

i po

lític fran

cès q

ue va

iddddea

ea

ea

ea

ea

ea

eea

ea

ea

ea

ea

ea

eea

ea

eea

ea

ea

ea

eea

ea

ea

eeeea

eea

ea

eea

ea

ea

ea

ea

ea

eeeeaaaaa

rr r

sistem

a d

e p

roje

cció d

ièd

rica q

ue va

sup

osa

r r el

el

el

el

eel

el

el

el

el

el

el

eel

el

el

el

el

el

el

el

eeel

el

ell

el

el

el

el

ell

el

ell

eeel

ell

el

el

eel

el

el

el

eeellllll

aixe

men

t de la

geo

metria

descrip

tiva.

L’ob

jectiu

qu

e p

erse

gu

ia M

on

ge e

ra, se

go

ns le

s

seve

s prò

pie

s pa

rau

les, «

crea

r un

mèto

de p

er

rep

rese

nta

r en

un

full d

e d

ibu

ix –

qu

e n

om

és té

du

es d

imen

sion

s: lon

gitu

d i a

mp

lad

a–

tots e

ls

osso

s de la

natu

ra, q

ue e

n te

nen

tres: lo

ng

itud

,

ofu

nd

itat.»

BATXILLERAT DIBUIX TÈCNIC 14

1

Exposició sintètica i molt visual de la teoria,

amb els passos dels traçats i construccions

geomètriques fonamentals detallats de

manera clara i concisa.

2

Gran quantitat d’activitats per exercitar-se

en les proves d’accés a la universitat en

totes les unitats del llibre.

40

2

41

2

Fig. 33 Fig. 36

Fig. 35

Fig. 32

Fig. 34

PolígonsGeometria

PolígonsGeometria

4 CONSTRUCCIÓ DE POLÍGONS REGULARS

Un polígon regular s’acostuma a construir a partir d’una d’aquestes dues dades: el radi de la seva circumferència circumscrita o el seu costat. Veurem els diferents procedi-ments de resolució en els apartats següents:

4.1 Construccions a partir del radi de la circumferència circumscrita

Construcció general Amb el radi conegut, descrivim una circumferència i hi

tracem el diàmetre vertical. Dividim aquest diàmetre en

– Quadrat i octàgon. Si tracem dos diàmetres perpendi-culars, la circumferència queda dividida en quatre parts, que són els vèrtexs del quadrat inscrit (Fig. 34).

Les mediatrius de cada costat divideixen la circumferèn-cia en vuit parts iguals, que són els vèrtexs de l'octà-gon regular inscrit. Amb noves mediatrius als costat de l'octàgon podem dividir la circumferència en setze parts iguals.

– Pentàgon i decàgon. A partir del radi donat dibuixem la circumferència, traçant dos diàmetres perpendiculars (Fig. 35). Determinem el punt mitjà M del radi OA i, situant-hi el centre i amb radi MB, tracem un arc que talli en el punt N el diàmetre horitzontal.

El segment NB és el costat l5 del pentàgon i NO és el costat l10 del decàgon. Aquests segments, traslladats sobre la circumferència, ens permeten determinar la resta de vèrtex dels dos polígons regulars i inscrits.

– Heptàgon. A partir del radi dibuixem la circumferèn-cia i, a dintre, dos diàmetres perpendiculars. Tracem la mediatriu del radi OA, que talla la circumferència en el punt N (Fig. 36). El segment MN és el costat de l'heptà-gon que, traslladat sobre la circumferència, ens permet completar l'heptàgon regular.

tantes parts com les que vulguem fer sobre la circum-ferència, o en tantes parts com vèrtexs ha de tenir el polígon: 7 en l'exemple de la figura 32.

Fent centre en els extrems del diàmetre, i amb un radi igual a la seva longitud, tracem dos arcs que es tallen en els punts M i N. Per aquests punts i per divisions alternatives del diàmetre, hi fem passar semirectes auxiliars que, en la intersecció amb la circumferència, assenyalen les divisions corresponents als vèrtexs del polígon inscrit.

Construccions particulars Triangle i hexàgon. Agafant com a unitat el mateix

radi amb el qual hem traçat la circumferència, aquesta queda dividida en sis parts iguals (Fig. 33). Si les unim de manera alternativa, obtenim un triangle equilàter i, si les unim de manera consecutiva, un hexàgon regular.

La mediatriu en un dels costats de l'hexàgon tallarà la circumferència en un punt que, unit amb un dels ex-trems d’aquest costat de l'hexàgon, és el costat l12 d’un dodecàgon també inscrit a la circumferència inicial, com els altres dos polígons.

180

181

ACTIVITATS

O B J E T I U U N I V E R S I TAT

PERSPECTIVA CÒNICA FRONTAL

15 Definit el sistema cònic per la línia de terra (LT), la línia

de l’horitzó (LH), el punt principal (P) i l’abatiment so-

bre el pla del quadre del punt de vista (V), dibuixa la

perspectiva cònica de la figura plana donada pel seu

abatiment sobre el pla del quadre, si saps que aquesta

figura està situada sobre el pla geometral, per darrere

del pla del quadre. (Fig. 47) (Andalusia, 2003).

16 Donades les projeccions dièdriques de la figura, di-

buixa a escala 1:1 la perspectiva lineal central de pla

de quadre vertical, considerant el punt de vista (V), la

línia de terra (LT) i la línia de l’horitzó (LH). (Fig. 48)

(Galícia, 2010).

17 Dibuixa a escala 2:1 la perspectiva lineal central de pla

π del quadre vertical, des del punt de vista V, donats la

línia de terra, la línia de l’horitzó i el punt N. (Fig. 49)

(Galícia, juny de 2001).

18 Donades les projeccions dièdriques de la figura, dibui-

xa la perspectiva lineal central, a escala 1:1 per al punt

de vista V i el pla del quadre vertical p, la línia de terra

LT i la línia de l’horitzó LH. (Fig. 50) (Galícia, setembre

de 2002).

19 Donades les projeccions de la figura 51, dibuixa la

perspectiva cònica obliqua següent:

a. Distància P-V = 70 mm

b. Altura V (distància LT-LH) = 100 mm

c. Cotes en mil·límetres

9 Realitza una perspectiva obliqua de les figures 39, 40 i

41, a escala doble, a partir de les dades de l’enunciat.

10 Dibuixa la perspectiva cònica obliqua del model re-

presentat a la figura 42. El punt de vista V es troba

situat a 70 mm del pla del quadre i a 65 mm sobre el

pla geometral en el qual recolza. Indica’n les cotes en

mil·límetres.

11 Realitza la perspectiva cònica obliqua de la figura 43,

a escala doble, segons les dades de l’enunciat. Situa la

figura a partir de la posició del punt N.

12 Realitza la perspectiva obliqua de la figura 44 a partir

del punt de vista indicat i segons les dades de l’enun-

ciat. Fes-ho en format apaïsat.

13 Dibuixa la perspectiva obliqua de la figura 45 a partir

de les dades de l’enunciat. Indica’n les cotes en mil-

límetres i realitza-ho en format apaïsat.

14 A partir de les vistes de la figura 46, dibuixa la perspec-

tiva obliqua segons les dades de l’enunciat. Disposa la

làmina en format apaïsat.

20 Donades les projeccions dièdriques de la figura 52,

realitza la perspectiva lineal del pla de quadre vertical

π des del punt de vista V, i considerant la línia de terra

LT, la línia de l’horitzó LH i el punt N de les dades. Fes-

ho a escala 1:1. (Galícia, juny de 2002)

BATXILLERAT DIBUIX TÈCNIC

CLAUS DEL PROJECTE


3

Iniciació als programes de dibuix infogràfic

(CAD) en forma de tutorial, amb moltes

activitats per posar en pràctica les seves

especificitats.

256 257

Fig. 26

Fig. 27

Fig. 29

Fig. 30

Fig. 31

Fig. 32Fig. 28

Dibuix infogràfic.

CAD5.1 Interfície d’usuari

Una vegada dins d’un programa, com el Cabri Geometre II Plus, per exemple, ens trobem una pantalla (Fig. 26) que té una certa semblança amb l’AutoCAD i que està formada per:1. Àrea de dibuix. Zona on es realitzen les construccions geomètriques.2. Barra de títol. Mostra el nom de l’arxiu en el qual treballem.3. Barra de menús. Permet accedir a les diverses ordres de l’aplicació.4. Barra d’eines. Mostra les diverses eines de creació i manipulació d’entitats.5. Barra d’estat. Mostra l’eina que s’està utilitzant a cada moment.6. Barra d’atributs. Permet modificar els atributs dels objectes. S’activa amb la

tecla F9.7. Finestra d’ajuda. Proporciona ajuda sobre l’eina seleccionada. S’activa amb la

tecla F1.8. Finestra de text. Mostra una descripció de la figura en format text. S’activa amb

la tecla F10.

5.2 La barra d’eines

La barra d’eines del programa està formada per onze icones que, al seu torn, es di-videixen en submenús (Fig. 27). Per tal de seleccionar l’ordre que volem utilitzar, fem clic a sobre de la icona corresponent i, mantenint premut el botó esquerre del ratolí, apareix un menú amb les diferents opcions; en veiem tot seguit les eines bàsiques:

• Puntos. Serveix per crear un punt en el dibuix, ja sigui un punt lliure, un punt sobre un objecte o un punt d’intersecció (Fig. 28).

• Líneas. Conté les opcions pròpies de dibuix per realitzar rectes (il·limitades), seg-ments a partir de dos punts coneguts, semirectes o polígons, tant regulars com irregulars, amb especial atenció als triangles (Fig. 29).

• Curvas. Aquesta eina ens permet dibuixar circumferències, arcs i còniques (el-lipse, paràbola i hipèrbole) (Fig. 30).

• Construcciones. Amb aquestes ordres podrem realitzar rectes perpendiculars i paral·leles a altres ja donades, mediatrius de segments, bisectrius d’angles, etc. (Fig. 31).

• Manipulación. Ens serveix per modificar una determinada figura, amb la possibi-litat de desplaçar-la, girar-la, escalar-la (Fig. 32).

PROJECTE DISPONIBLE EN LLIBRE DIGITAL


Bernardo Mas

Ramon Gasull

a-le

s-hi, q

ue a

qu

est

alg

un

a co

sa, a

mb

el q

ue a

prè

n.»

BATXBATXBATXBATXBATXBATXBATXBATXBATXBATXBABATXATXATXTBATXBATXATATBATXTXATXBATB ILILILLILLEILLEILLEILLILLILLILLEILLEILLILI LEILLILILILLLL RATRATRATATATTTTRATATTTTATATTRATR

Bernardo M

EEu

clide

s Eu

clide

Eu

clide

Eu

clide

s Eu

clide

Eu

clidEu

clide

s Eu

clide

s Eu

clidEEu

clide

Eu

clidEu

cclidlid

clidlilid

ed

d’A

lexa

nd

d’A

lexa

nd

d’A

lexa

nd

d’A

lexa

nd

’Ale

xa

nd

Ale

xa

’Ale

xa

nd

AAle

xa

Ale

xa

Ale

xa

Ale

xa

Ale

xa

AAl

Ale

xa

Ale

xa

Al

ariariariarria

(32

5 –

26

5–

26

25

– 2

6(3

25

– 2

6(3

25

–(3

25

26

(32

5–

26

(32

5–

26

25

25

– 2

62

52

55–

26

5–

2555

–2

655

–2

62

62

65

aC

, a5

aC

, a5

a5

aC

, ap

r5

aC

, ap

r5

aC

, ap

rp

5 a

C, a

5 a

C, a

pr

5 a

C5

aC

5a

C, a

5 a

C, a

5 a

C, a

5 a

C, a

5 a

C, a

C, a

aC

, aaa

Caa

oxim

ad

am

eo

xim

ad

am

eo

xim

ad

am

eo

xim

ad

am

eo

xim

ad

am

ad

am

en

t)n

t)nn

t)tn

Mate

màtic

em

àte

màt

tem

àm

tetem

àte

mà

emm

àem

em

em

em

em

àemmm

àg

rerec

ecc

ec

eccc co

nc co

nc co

ncccc co

nneg

ut co

m

eg

ut co

m

eg

ut co

m

eg

ut

com

eg

ut co

m

tco

ggu

el «

pa

re

el «

pa

el «

pa

re

el «

pa

reel «

pa

re

el

«p

ar

pa

red

e la

de la

de la

de la

de

lalala

a

a

a

a g

a g gg

eo

metria

» p

er

have

r fixa

ver

vver

vver

five

rer

ver

er

er

er

eerr

t, een

ennn

en

en

en

el

en

ennn

el

n e

n e

l n

el

n e

l fam

ós tra

fam

ós tra

fam

ós tra

fam

ós tra

fam

ós t

ós tra

mcta

t cta

tcta

t ccta

taat

Elements

Element

Element

lements

lement

ementsntsnttsnttststtsststsssss,

els

, els cin

, els

c po

stula

ts

qu

e va

qu

e va

n f

qu

eva

n f

qu

e va

n

qu

e va

n f

qu

e va

n f

qu

e va

n

qu

e va

n f

qu

e v

qu

qu

qu

e va

qu

qu

e va

qu

e

ue

ue

on

ao

na

on

ao

no

no

na

mo

na

mo

no

na

on

ao

na

men

tar

on

an

am

en

tar

na

men

tar

na

mnn

am

am

en

tar

na

men

tar

am

en

tar

am

en

tar la

geo

me

la g

eo

me

la g

eo

me

la g

eo

me

lag

eo

me

geo

mg

eo

metria

fin

tria fi

ntria

fitria

fin

tria

triaa fi

ns

a fi

nfi

ns

a fi

na

fin

sfi

ns

fin

s fi

ns s

finn

s fi

nss s s a

l seg

le

al s

al s

aXIX.

Eu

clides

Eu

clides

clides

lidess

des

dess

con

sidera

con

sidera

con

sidera

con

sidera

con

sidnn

side

nsid

eco

nsid

er

nva

qu

e e

lva

qu

e e

lva

qu

e e

lv

s seu

s al

s seu

s al

sse

us

um

nes h

av

um

ne

ien

d’e

stud

iaestu

dia

dstu

dia

r per a

mo

r per a

mo

r a la

ver

ala

vrita

t i no

per in

terè

s prà

ctic.

Un

dia

, ud

n d

’ells li va

pre

lg

un

tar: «

I qu

è h

i u

gu

an

yo, jo

,

estu

dia

nt to

t això

?»

El m

es

El

El

tre va

en

treg

ar u

nes q

ua

nte

s

mo

ned

es a

ed

l seu

escla

u i li va

dir: «

Dó

na

-les-h

i, qu

e a

hi h

a d

e g

ua

nya

r alg

un

a co

saa

BATXILLERAT

Ga

spa

r

(17

46

Mat

un

naL

cosso

s d

am

pla

da

i pro

fun

dita

ard

Mo

ng

e

6 –

18

18

)

tem

àtic, p

ed

ag

og

i po

lític fran

cès q

ue va

idea

r d

ea

rea

eea

ea

r ea

ea

ea

rea

ea

eaaaa

sistem

a d

e p

roje

cció d

ièd

rica q

ue va

sup

osa

r el

r el

el

er

el

eel

rel

el

el

eelll

el

el

el

aixe

men

t de la

geo

metria

descrip

tiva.

L’ob

jectiu

qu

e p

erse

gu

ia M

on

ge e

ra, se

go

ns le

s

seve

s prò

pie

s pa

rau

les, «

crea

r un

mèto

de p

er

rep

rese

nta

r en

un

full d

e d

ibu

ix –

qu

e n

om

és té

du

es d

imen

sion

s: lon

gitu

d i a

mp

lad

a–

tots e

ls

cosso

s de la

natu

ra, q

ue e

n te

nen

tres: lo

ng

itud

,

pro

fun

dita

t.»

Bernardrnardo Maso M

Ramon Gasull

1 BALlibre de l’alumne

ISBN 978-84-218-4790-9

NOVETAT

Les làmines d’exercicis per a l’alumne es poden descarregar en format PDF a ecasals.cat

2 BALlibre de l’alumne

CURS

2016-2017

BATXILLERAT DIBUIX TÈCNIC


DESCOBREIX L’ÍNDEX DE CONTINGUTS DELS LLIBRES A LES PÀGINES 18-21 DEL CATÀLEG.

Construïu Fig. 71

Figgg. 72

NOM

U2 Tangèn

l’el·lipse de la qual coneixem el seu eix AB i una de les tangents a la cònica, (Fig. 71).

Traceu les ta

des d’un pu

EXERCICI

NOTA

DATA

NOM

U6 Sistema dièdric, políedres regulars

14

Determina la intersecció entre l’octàedre de la figura 64, i la recta r de la mateixa figura.

Estudia la visibilitat del conjunt.Fig. 64

Dibuix tècnic 2Material multimèdia

batxillerat

Editat per Editorial Casals, S.A.Dipòsit legal: B–34.249–2010

Fabricat per: DUPLICAT

Elaborat por: B. Mas, R. Gasull

Les reproduccions s’han realitzat d’acord amb l’article 32 de la Llei de la propietat intel·lectual.

No s’autoritza la comercialització independent d’aquest CD.

Aquest CD s’ha editat com a complement del llibre Dibuix tècnic 2.


MATERIAL PER AL PROFESSOR

Edit

atpe

rEd

itoria

l Cas

als,

SA · DDDDDDDDDDiipppòòòsssiiiitttllleeegggaaalll::: BBBBBBBBBBB----11111111111100000005555555557777777777766666666666----2222222200000000112 · FFFFaaaaaaaaaabbbrrriiiccccaaattttttt ppppppppppeeeeeeeerr GGGGGGGGEEMMMMMMMMMMAAAAAAAAAAA ·· LLLeeessssssss rrreeeproduuuuucccioooonnnnssssssssss sss’han realitzat d’acorrd

amb

l’article32

dela

Llei depropietat

in

queestDVD.

BATXIBATXBATXBATXBATXBATXBATXTXITXILBATXBATXBATXTXIBATXTXTTTX LERATLERAERAERAERAEERAERARAEEERARAERARARARAR

ReceRecRecRecRecuRecuRecuursos RecuRecRecuRecuRReRecuRecuRecuR e l’alumde l’alumde l’alume l’alume l’alume l’alume l’alume l’alume leee l’alume le l’alummmmede l’alummme ne offne off-liff-lne off-line off-line off-li-line off-fne off-ne ofne off-line off-n lin ne eneeneeee

També diTambé disTambéTambé disTambé disTambé disTambé També disTambé sTambé disTambé disTambé disTambé disbé disTambé disTambé bbé sé poniblesponibleponibles ponibles ponibles ponibles ponibponiblesponibles ponibles ponibles ponibles poniblesonibles ponibleponiblesponibles onibles ponibles pon a:a:a::a:aa: a::aaa:a: aa: a: ecasals.ecasalsecasals.asalsasals.salsasalsals.ecasals.cecasals.cecasals.asaecasals.cecasals.casallecasals.casals.cals.cls.cecas at/dibuiat/dibuat/dibuixat/dibuixat/dibuixt/dibuixt/dibuixat/dibuixt/dibuixt/dibuix/dit/dibuixt/dibuixt/dibuixt/dibuixt/dibuixt/dibuixt/dibuixt/dibut/dibuixx/dibuixbbbbbbab PR

OPO

STA

DID

ÀCTI

CA

IBUUUUUUUUUUU

IXIXIXIXIXIXIXIXIXIXIXIIXXIXIXXIIIIÈC

NÈC

NCCCCCCCICCCCCCCCCCCCC

ntel

d’aq

D TÈTÈEd

itat

per

Edito

rial C

asal

s,SA · Dipòsit

legal: B-1100576-2012 · Fabricat per GEMA · Les reproduccions s’han realitzat dd’acordam

bl’article

32de

laLlei de

propietatintel·lectual.N

os’autoritza

lacom

ercialitzacióindepenndddddddddddddeenntttddd’aaqqquueessstttDDDVVVDDD..

BATXILLERAT

Recuececursos ecursos ecursos RecurRececRRReRecuRecurRecuRecurRecurecurcursc de l’alumde l’alumde l’alumummmmmmmmmmmne off-line off-line off-line off ilie ofne ofne off-line off-lne off-lilif lnne off-liff nnneeeneenennenenennnne

També disTambé disambé disTambé disTambé dismbé TTambé disé dbé dimbé disTambé dismbé dié dambé disTambé disbTambé dmaa é poniblesponiblesponibles a: ecasasasaasals.casals.csaasals.csaascascaaa at/dibuiat/dibuixbaa PR

OPO

STA

DID

ÀCTI

CA

DI

DI

DI

DI

DI

DI

DI

DI

DIII

DI

DI

DI

DI

DI

DI

DI

DI

DDDDDDB

UB

UB

UB

UB

UB

UB

UB

UB

UB

UUB

UB

UB

UB

UB

UB

UUB

UB

UB

UB

UB

UUUB

UUBB

IIXIXIXIXIXIXIXIXXIXIXIXIXIXIXIXIXIIXXIXIXIXTÈ

CNTÈTTTTTTTTT

CNIC

DVD DEL PROFESSORUn DVD amb tots els recursos per preparar

i dinamitzar les classes.

Programacions Desenvolupament de les unitats didàctiques:

– Orientacions didàctiques – Programacions d’aula – Banc d’activitats amb propostes de reforç i ampliació – Solucionari

Avaluacions trimestrals Recursos digitals del llibre de l’alumne

Accés a la Proposta didàctica en PDF desglossada

per unitats.

Accés als recursos digitals del llibre de l’alumne:

a cada unitat del llibre, classificats en vídeos,

àudios i clips multimèdia.

Recursos també disponibles a ecasals.cat

PISSARRA DIGITAL, ORDINADOR I TAULETA

– –AR

BATXBATXBATXBATXBATXBATXBATXBATXATXBATXBATXBATXBATXATXBABATXBATXBATXTXBATXTATXB T ILLEILLEILLEILLEILLILIILILILIILIILILLIL RATRAAATATRATRATAARAATRATRARAAA

Bernardo Mas

Ramon Gasull

Eu

cllide

s dclcliclid

es

clide

s dcllid

es d

lillide

s dlid

es d

ide

’Ale

xa

nd

ri’A

lexa

nd

ri’A

lexa

nd

ri’A

lexa

nd

rile

xa

nd

xa

nd

riaaaaa

(332

33332

5 –

3

25

– 2

65

32

5 –

26

53

225

– 2

65

32

5 –

26

25

– 2

65

25

– 2

65

2 a

C, a

pro

x a

C, a

pro

x a

C, a

pro

aC

, ap

rox

aC

, ap

aC

, a aaC

, a, a, , a

pro

xa

ima

da

men

t)im

ad

am

en

t)im

ad

am

en

t)m

ad

am

en

t)im

ad

am

e

Mate

màtic

Mate

màtic

Mate

màtic

Mte

màtic

ate

màtic

ate

màtic

ate

màtic

atte

màtic

tem

àtic

tem

àte

màtic

tem

àtic

tem

àtic

tem

àtic

eem

àtic

em

àtic

màtic g

rec co

neg

gre

c con

eg

gre

c con

eg

gre

c con

eg

ggre

cg

rec

gre

cg

rec co

neg

gre

cg

rec co

gre

cg

cccco

ne

ut co

m e

l u

t com

el

ut co

m e

l t co

m e

lco

m e

tcoco

m e

«p

are

de l

«p

are

de l

«p

are

de l

«p

are

de l

«p

are

de

a g

eo

metr

a g

eo

metr

a g

eo

metr

a g

eo

metr

metrtrtriritririiririiiiaaaaa

» p

er

have

r fixat

fixat

at

attt

atttttttttttt, e

n

, en

e, e,

en

e,

en

el fa

en

el fa

,en

el

en

el fa

en

el fa

, en

e,

en

e, e,

en

el fa

el f

en

een

el

mó

s tracta

mó

s tracta

mó

s tracta

mó

s tracta

ms tra

ctra

ctt t tt Elem

entsElem

entsElem

entsm

enEElem

ent, e

ls cin, e

ls c, e

ls cin, e

ls cielsls cin

cn

ccs cin

cs cin

cs

cins

cinc

s cinc

scin

cs

cincicin

ccin

cn

c po

stula

ts p

ost

po

po

po

ppo

pp

qu

e va

n fo

e va

n f

van

e va

nva

n va

nvava

nvva

nva

nva

nva

nva

na

nn

ammm

en

tar l

em

en

tar l

me

mmeen

tar l

en

tar l

eeen

tar l

en

tar l

ta

geo

metri

a g

eo

metri

aa g

eo

metri

ag

eo

metri

geo

metri

metria

fin

s al s

a fi

ns a

l sa

fin

s al s

a fi

ns a

l sa

fin

s al s

afi

ns a

l ssssg

eg

eg

eg

eg

eeg

eg

eg

eg

eg

eeg

egg

leeg

lgg

le

gXIX.

Eu

clides c

Eu

clides c

Eu

clides

Eu

clides c

Eu

clides c

Eu

clides c

Eu

clides c

Eu

clides c

Eu

clides c

Eu

clides c

Eu

clides c

uclid

es c

uclid

es c

uclidclid

es c

clides

ccllides co

nsid

era

vaoo

ns

on

on

sider

oon

so

ns

nsid

era

vao

nsid

era

vao

nsi

on

sooo

nsid

eo

ns

onn

sidera

vassid

era

qu

e e

ls sq

ue e

ls s q

ue e

ls sq

ue e

ls sq

ue e

ls sq

ue e

lseu

s alu

eu

s al

eu

s alu

eu

s aeu

s al

us a

lus a

lua

lum

ss alu

m a

lulum

alu

mlu

ma

lum

alu

alu

mu

mn

elu

mn

es h

avie

n

s

d’e

stud

des

ud

d’e

stud

’estu

dd

’estu

dia

rstutu

dia

restu

dia

estu

dia

estu

dia

restu

dia

restu

dia

rutu

dia

rstu

dia

ud

iau

dia

ru

dia

ru

dia

rd

iar

ud

iar

dm

or

per a

mo

r p

er a

mo

per a

mo

per a

mo

per

am

per

am

op

er a

mo

r p

er a

mo

rp

er a

mo

r p

er a

mo

r p

er

am

oer

am

per a

mo

r o

r er a

mo

r o

r er a

mo

rer a

ma

oa

la ve

rita

la ve

rita

la ve

rita

la ve

rita

lave

rita

lave

ritl

erit

erri

a la

verit

ala

verit

lave

ritla

verit

a la

verit

a la

verit

ala

veri

ela

verit

eta

t i no

pe

at i n

o p

eat i n

o p

at

at

at

iat

it

at i n

o

aat

in

o p

at

in

at

iatt

r inte

rès

rp

ràctic.

Un

dia

, un

Un

dia

, un

Un

dia

, un

dia

,u

nd

iu

nd

iau

nnu

nd

’ells l

d’e

lls liddddd

’ells li

d’e

lls lid

’ells

dell

va p

reg

un

va p

reg

un

vap

reg

un

tar: «

I qu

tr:

tar: «

I qè h

i gu

an

yo, jo

,

estu

dia

nt

estu

dia

nt

ud

ian

tot a

ixò?

»to

t això

?El m

estre

El

m va

en

treg

ar u

nes q

ua

nte

s

mo

ned

es a

ld

s se

u e

sclau

i li va d

ir: «D

ón

aó

-les-h

i, qu

e a

qu

est

hi h

a d

e g

ua

nya

r alg

un

a co

sa,

un

am

b e

l qu

e a

prè

n.»

PRO

POST

A D

IDÀC

TICA

PISOR

BATXILLERAT

Bernardo Mas

Ramon Gasull

Ga

spa

rd MM

on

ge

(17

46

– 11

81

8)

Mate

mmàtic, p

ed

ag

og

i po

lític fran

cès q

ue va

idea

r un

sistemm

a d

e p

roje

cció d

ièd

rica q

ue va

sup

osa

r el n

aixe

men

t

de la

geo

metria

descrip

tiva.

L’obb

jectiu

qu

e p

erse

gu

ia M

on

ge e

ra, se

go

ns le

s seve

s

pròò

pie

s pa

rau

les, «

crea

r un

mèto

de p

er re

pre

sen

tar e

n u

n

fuull d

e d

ibu

ix –

qu

e n

om

és té

du

es d

imen

sion

s: lon

gitu

d i

aam

pla

da

– to

ts els co

ssos d

e la

natu

ra, q

ue e

n te

nen

tres:

lon

gitu

d, a

mp

lad

a i p

rofu

nd

itat.»

PRO

POST

A D

IDÀC

TICA

1 BAProposta didàctica

ISBN 978-84-218-4975-0

NOVETAT

2 BAProposta didàctica

CURS

2016-2017


BATXILLERAT DIBUIX TÈCNIC 1Competències específiques de la matèria

CeC Capacitat creativa per trobar relacions i incorporar elements de l’entorn i idees en les creacions i projectes de dibuix tècnic / CeL Adquisició i reconeixement del llenguatge propi i universal del dibuix tècnic / CeA Transferència en l’aprenentatge personal de les capacitats resolutives, representatives i comunicatives dels mitjans de les noves tecnologies aplicades al dibuix tècnic

Contribució de la matèria a les competències generals del Batxillerat

CR Competència en recerca / CI Competència en gestió i tractament de la informació / CD Competència digital / CP Competència personal i interpersonal / CM Competència en el coneixement i la interacció amb el món

I GEOMETRIA

UNITAT 1Construccions geomètriques fonamentalsCeL CP

1. Elements fonamentals: posicions

relativesEl punt. La recta. El pla.

2. Llocs geomètrics La mediatriu. La bisectriu. La recta paral·lela. La circumferència. L’arc capaç.

3. Traçats de paral·leles i perpendiculars Traçat de paral·leles amb escaire i cartabó. Traçat de perpendiculars amb escaire i

cartabó. Perpendicular des d’un punt P exterior a una recta. Perpendicular per un

punt P d’una recta. Paral·lela a una recta que passi per un punt P.

4. Angles: tipus, criteris d’igualtat Classificació pel seu valor. Classificació en relació amb altres angles. Igualtat

d’angles. Traçat d’angles amb escaire i cartabó. Traçat d’angles amb compàs.

5. Operacions amb segments Suma, resta i producte de segments. Teorema de Tales. Divisió d’un segment en

parts iguals. Divisió d’un segment en parts proporcionals.

6. Operacions amb angles Transport d’angles. Operació combinada d’angles. Divisió d’un angle en parts iguals.

UNITAT 2PolígonsCeL CM

1. Polígons Elements de qualsevol polígon. Classificació.

2. Triangles Propietats i classificació. Rectes i punts notables d’un triangle. Construcció de

triangles.

3. Quadrilàters Classificació i característiques. Quadrilàters inscriptibles i circumscrits. Construcció

de quadrilàters.

4. Construcció de polígons regulars Construccions a partir del radi de la circumferència circumscrita. Construccions a

partir del costat.

5. Polígons estrellats

6. Mòduls i xarxes

UNITAT 3Igualtat, semblança i equivalènciaCeC CI

1. La igualtat Per triangulació o radiació. Per transformacions isomètriques o moviments en el pla.

2. Transformacions isomòrfiques:

semblança i homotèciaSemblança. Homotècia. Homotècia entre circumferències. Escales. Escales

gràfiques.

3. Proporcionalitat Proporcionalitat directa i inversa. Utilització de la proporcionalitat directa. Teoremes

del triangle rectangle. Mitjana proporcional de dos segments. Part àuria d’un

segment.

4. Equivalència Equivalència entre triangles. Construccions de figures equivalents.

UNITAT 4La circumferèn-cia. Tangències i enllaçosCeC CM

1. La circumferència Elements de la circumferència. Propietats. Rectificació. Cercle: elements.

2. Posicions relatives Recta i circumferència. Entre circumferències.

3. Propietats de la posició de tangència Entre recta i circumferència. Entre circumferències. Llocs geomètrics relacionats.

4. Traçat de tangents Entre rectes i circumferències. Entre circumferències.

5. Enllaços Traçats d’enllaços.

UNITAT 5Corbes geomètriquesCeL CM

1. Corbes geomètriques Classificació.

2. Corbes tècniques Corbes tècniques tancades. Tipus i construcció. Corbes tècniques obertes. Tipus i

construcció.

3. Corbes còniques Generació i classificació. El·lipse. Paràbola. Hipèrbola.

4. Corbes guerxades Hèlix.


II SISTEMES DE REPRESENTACIÓ

UNITAT 6Els sistemes de representacióCeC CI

1. El pas de tres a dues dimensions Elements de la geometria projectiva. Operacions de la geometria projectiva. Tipus

de projecció. Invariants projectius. Teorema de Desargues.

2. Sistemes de representació Característiques d’un sistema de representació. Classificació.

3. Sistema de plans acotats Representació de punt i recta: graduació i tipus de rectes. Representació del pla:

tipus. Interseccions, rectes i plans. Aplicacions del sistema acotat.

UNITAT 7El sistema dièdric. IntroduccióCeC CR

1. Fonaments del sistema dièdric

2. Projeccions dièdriques de sòlids Vistes normalitzades. Tipus de línies. Introducció a l’acotació.

3. Projeccions dièdriques d’elements simples Representacions. Veritables magnituds. Pertinences.

UNITAT 8Sistemes axonomètrics i perspectiva cavalleraCeC CP

1. Fonaments del sistema axonomètric Elements que s’han de tenir en compte. Tipus d’axonometries.

2. Coeficients de reducció i escales gràfiques Escales gràfiques.

3. Ternes axonomètriques més usuals

4. Representacions axonomètriques Dels elements simples. De formes planes. De sòlids tridimensionals.

5. Sistemes de perspectiva cavallera Característiques. Tipus. Ternes més usuals. Representacions en perspectiva

cavallera.

6. Determinació de seccions planes

7. Determinació d’ombres Ombra per un focus puntual. Ombra produïda per la llum solar.

UNITAT 9La perspectiva cònicaCeC CP

1. Percepció visual i fotogràfica La visió humana. La fotografia.

2. Fonaments de la perspectiva cònica Elements que cal considerar. Tipus de perspectiva cònica. Variacions i tipologies

de la perspectiva cònica.

3. Construcció de perspectives frontals Disposició dels paràmetres de la perspectiva. Perspectiva de formes planes.

Perspectiva de sòlids.

4. Construcció de perspectives obliqües Disposició dels paràmetres de la perspectiva. Perspectiva obliqua de formes

planes. Perspectiva obliqua de sòlids.

DIBUIX INFOGRÀFIC

UNITAT 10El dibuix infogràfic 2D.Ordres bàsiquesCeA CD

1. Introducció El dibuix infogràfic: tipus i programes. L’entorn gràfic. Introducció de

comandaments. Modes de visualització.

2. Ajudes al dibuix Associades a tecles de funció. Coordenades per teclat. Referències a objectes.

Selecció d’elements. Propietats d’objectes. Correcció d’errors.

3. Ordres bàsiques De dibuix. D’edició o modificació. Exercicis guiats com a aplicació de les ordres

bàsiques.

UNITAT 11Treball amb capes. Ampliació d’ordres de dibuix i edicióCeA CD

1. Creació i control de capes Estat de les capes. Creació de capes.

2. Ordres més habituals De dibuix. D’edició. Exercici guiat d’aplicació.

3. Ordres complementàries De dibuix. D’edició. Exercici guiat d’aplicació.

4. Treball amb blocs Creació d’un bloc de dibuix. Creació d’un bloc del disc. Inserció d’un bloc.

UNITAT 12Complements al dibuix infogràficCeA CD

1. Acotació Elements d’acotació. Estils d’acotació. Creació de cotes.

2. Ombreigs

3. Dibuix isomètric

4. Impressió

5. Programes de geometria dinàmica Interfície d’usuari. La barra d’eines. Exercici d’aplicació.

ANNEX

Art i dibuix tècnic

Glossari

BATXILLERAT DIBUIX TÈCNIC 20BATXILLERAT DIBUIX TÈCNIC 20


UNITAT 1AMPLIACIÓ DE GEOMETRIA PLANACeL CI

1. La circumferència Angles relacionats. Arc capaç.

2. Triangles Elements; triangles relacionats. Relació entre els elements d’un triangle.

Segment d’Euler. Circumferència dels nou punts. Traçat de triangles.

3. Concepte i tipus de transformacions

geomètriquesTransformacions isomètriques. Transformacions isomòrfiques. Aplicacions

de l’homotècia.

4. Homologia Homologia a l’espai. Homologia al pla; característiques. Rectes límit

d’una homologia plana. Construccions fonamentals en homologia plana.

Determinació d’una homologia plana. Aplicacions de l’homologia.

5. Afinitat Aplicacions de l’afinitat.

UNITAT 2TANGÈNCIESCeC CM

1. Potència respecte a una circumferència Concepte de potència; les seves expressions. Eix radial de dues

circumferències; propietats. Centre radical de tres circumferències;

propietats.

2. Inversió Concepte d’inversió i elements. Invers d’un punt. Inversa d’una recta.

Inversa d’una circumferència.

3. Generalització de l’estudi de tangències Casos possibles. Resolucions basades en l’eix radical. Resolucions basades

en la inversió.

4. Propietats de les tangents a les còniques El·lipse. Paràbola. Hipèrbola.

UNITAT 3SISTEMA DIÈDRIC. ELEMENTSCeL CM

1 Delimitació del sistema i notacions a utilitzar

2 Projeccions dièdriques dels elements

fonamentalsRepresentació del punt. Representació de la recta. Representació del pla.

3 Posicions favorables; propietats derivades De rectes. De plans. Altres formes de definir el pla.

4 Pertinences entre elements Punt i recta. Recta i pla. Punt i pla. Rectes notables del pla.

5 Paral·lelisme Entre rectes. Entre recta i pla. Entre plans.

6 Perpendicularitat Teoremes relacionats amb la perpendicularitat. Entre rectes. Entre recta i

pla. Entre plans.

UNITAT 4SISTEMA DIÈDRIC. MOVIMENTSCeL CM

1. Canvis de pla Noves projeccions del punt. Noves projeccions de la recta. Noves

projeccions del pla. Obtenir posicions favorables de rectes. Obtenir

posicions favorables de plans.

2. Girs Gir d’un punt. Gir d’una recta. Gir d’un pla. Obtenir posicions favorables

de rectes. Obtenir posicions favorables de plans.

3. Abatiments Abatiment d’un pla. Abatiment i relació d’afinitat. Traçat de formes en

veritable magnitud; combinació de moviments. Restitució de formes

abatudes a les seves projeccions.

UNITAT 5SISTEMA DIÈDRIC. INTERSECCIONS I VERITABLES MAGNITUDSCeC CM

1. Interseccions entre els elements

fonamentals. VisibilitatDe rectes. Entre recta i pla. Entre plans.

2. Distàncies entre elements fonamentals.

Posicions favorables de resolucióEntre dos punts. Entre punt i pla. Entre punt i recta. Entre rectes

paral·leles. Entre plans paral·lels. Entre rectes que es creuen.

3. Angles entre elements fonamentals.

Posicions favorablesEntre dues rectes. Entre dos plans. Entre recta i pla. Amb els plans de

projecció.

UNITAT 6SISTEMA DIÈDRIC. POLÍEDRES REGULARSCEC CM

1. Superfícies i cossos. Introducció Concepte de superfície. Generació i classificació. Políedres regulars.

Fórmula d’Euler. Políedres conjugats.

2. Característiques dels diferents políedres

regularsTetràedre. Elements i relacions. Hexàedre. Elements i relacions. Octàedre.

Elements i relacions. Dodecàedre i icosàedre.

3. Representacions dels políedres regulars Tetràedre. Hexàedre. Octàedre. Dodecàedre. Icosàedre.

4. Seccions planes, desenvolupaments

i transformadesSeccions planes de políedres. Interseccions recta-políedre.

Desenvolupaments.

5. Presència dels políedres regulars Antecedents històrics. Políedres i art.

Competències específiques de la matèria

CeC Capacitat creativa per trobar relacions i incorporar elements de l’entorn i idees en les creacions i projectes de dibuix tècnic / CeL Adquisició i reconeixement del llenguatge propi i universal del dibuix tècnic / CeA Transferència en l’aprenentatge personal de les capacitats resolutives, representatives i comunicatives dels mitjans de les noves tecnologies aplicades al dibuix tècnic

Contribució de la matèria a les competències generals del Batxillerat

CR Competència en recerca / CI Competència en gestió i tractament de la informació / CD Competència digital / CP Competència personal i interpersonal / CM Competència en el coneixement i la interacció amb el món

BATXILLERAT DIBUIX TÈCNIC 21BATXILLERAT DIBUIX TÈCNIC 21

UNITAT 7SISTEMA DIÈDRIC. SUPERFÍCIES RADIALSCeL CM

1. Superfícies radials de vèrtex propi Concepte. Classificació. La piràmide. Classificació i elements.

El con. Classificació i elements.

2. Superfícies radials de vèrtex impropi Concepte. Classificació. El prisma. Classificació i elements.

El cilindre. Classificació i elements.

3. Seccions planes; interseccions amb rectes Secció plana, mètodes de determinació. Seccions planes

particulars. Intersecció recta-cos.

4. Desenvolupaments Concepte. Desenvolupament d’un prisma oblic.

Desenvolupament del con de revolució; rectificació.

UNITAT 8AMPLIACIÓ DEL SISTEMA DIÈDRICCeL CM

1. Representació del tríedre trirectangle Partint del triangle de les traces. Partint de les projeccions

dels eixos.

2. Interseccions entre superfícies de revolució Per plans auxiliars. Per contraprojecció. Determinació

d’interseccions; visibilitat del conjunt.

3. Ombres Ombra d’un punt. Ombra d’una recta. Ombres de plans i sòlids.

UNITAT 9NORMALITZACIÓ EN EL DIBUIX INDUSTRIAL I DE CONSTRUCCIÓCeL CI

1. La normalització Classificació de les normes. Organismes de normalització.

Normalització a Espanya.

2. Normes fonamentals Formats. Línies i usos. Retolació normalitzada.

3. Representació normalitzada de cossos Distribució de vistes. Vistes especials.

4. Talls, seccions i trencats Concepte de tall i secció; representació. Tipus de talls.

Tipus de seccions. Simplificació per trencat.

5. Elements roscats Tipus de rosques. Representació simbòlica de rosques.

6. Acotació Elements d’acotació. Sistemes de distribució de cotes.

Principis d’acotació.

7. Aplicacions de la normalització Especejament d’un conjunt mecànic. Dibuix arquitectònic.

UNITAT 10EL PROJECTECeL CM

1. Introducció El procés de disseny i fabricació: perspectiva històrica i situació

actual. Tipus de projectes. Parts del projecte. Planificació del

projecte. Tipus de dibuixos i plànols.

2. Elaboració d’un projecte Primeres idees. Estudis previs. Esbossos a mà alçada.

Avantprojecte. Croquisació de peces i conjunts. Dibuixos

acotats. Elaboració de la documentació gràfica: sistemes dièdric

i axonomètric. Normalització. Exposició i valoració. El dibuix en

perspectiva com a part del projecte.

UNITAT 11DIBUIX EN CAD. TRES DIMENSIONSCeA CD

1. Entorn de treball 3D Les finestres gràfiques. El sistema de coordenades personals

SCP. Maneres de visualització.

2. Superfícies i sòlids Superfícies. Sòlids. Regió.

3. Ordres de creació i edició de superfícies i sòlids Generar sòlids a partir de les 2D. Edició de sòlids.

4. Operacions booleanes en sòlids Unió. Diferència. Intersecció.

UNITAT 12DIBUIX EN CAD. ESPAI PAPERCeA CD

1. Espai paper

2. Obtenció de vistes a partir d’un sòlid 3D Solview (configurar vista) i soldraw. Creació del perfil d’un sòlid.

3. Acotació de vistes en espai paper

4. Visualització de sòlids en perspectiva cònica Crear càmeres. Visualització 3D.

5. Presentacions en espai paper i la seva impressió

UNITAT 13DIBUIX EN CAD. MODELATGE DE SÒLIDSCeA CD

1. Configuració del modelatge

2. La finestra rendera

3. Utilització de materials i textures

4. Assignació de llums i determinació d’ombres Llum puntual. Llum distant. Focus de llum.

5. Altres elements paisatgístics i efectes realistes

6. Realitzar renders d’instal·lacions senzilles

ecasals.cat VISUAL I PLÀSTICA / DIBUIX TÈCNIC 22

ecasals.catPORTAL DE RECURSOS EDUCATIUS I LLIBRES DIGITALS D’EDITORIAL CASALS

RECURSOS DIGITALS DE L’ALUMNE

L’alumne té accés a tots els recursos digitals referenciats al llibre sense necessitat de registrar-se. En dues modalitats:

Navegables on-line a ecasals.cat Descarregables per a la consulta off-line.

RECURSOS DIGITALS DEL PROFESSOR

El professor, amb registre previ, té accés a: Programacions. Proposta didàctica. Llibre digital on-line amb una llicència gratuïta

per al professor.Es pot descarregar els seus recursos i els dels alumnes per a la consulta off-line.

ecasals.cat VISUAL I PLÀSTICA / DIBUIX TÈCNIC 23

LLIBRE DIGITAL

Llibre on-line amb les característiques següents: Àmplia oferta de recursos digitals especialitzats

que es troben en el context de cada pàgina i apartat. Amb la Proposta didàctica integrada, visible només

per al professor, i les solucions en el context de cada activitat.

Amb la possibilitat d’incorporar els recursos i les activitats propis.

En els llibres d’ESO, totes les activitats es poden fer on-line. En els llibres de Batxillerat disposes de les avaluacions autoavaluables on-line.

Amb un mur de comunicació on-line que permet conversar amb els alumnes i compartir informacions.

S’adapta a tots els dispositius: pissarra digital, netbook, ordinador i tauleta.

COMPATIBILITAT AMB PLATAFORMES EVA

Els llibres digitals eCasals es poden integrar en l’entorn Moodle i en les plataformes EVA presents a Catalunya. Admet el protocol Marsupial.

23

TOTS ELS RECURSOS ASSOCIATS

ALS TEUS LLIBRES D’ESO I BATXILLERAT

EN UN SOL ESPAI.

MODALITAT DEL LLIBRE DIGITAL OFF-LINE PER A TAULETES

Els llibres d’Editorial Casals també estan disponibles

en format off-line per a tauletes a la plataforma

Visita ecasals.cat i podràs consultar una unitat

de mostra de totes les novetats.

Servei personalitzat d’assessorament i suport

tècnic al docent:

[email protected]

SPC1501

editorialcasals.cat

ecasals.cat

Atenció al client

Tel. 902 107 007

[email protected]

Contacta amb el teu delegat

comercial per sol·licitar mostres.

NOU PROJECTE

DE SECUNDÀRIA

I BATXILLERAT

El millor aliat

per formar alumnes

competents!

catàleg 2015 visual i plàstica / dibuix tècnic d'editorial casals

Documents