cl itt Il „i

LA Diumenge, 13 d'agrie de 1033•

TEATR--tesIgmREPERT

la k i entusiasme perque da la vidad'Espanya i la dels nostres 1 Mas

Gran nombre d'espanyols rebutgenla República per tres preteses raons:perque Es socialitzant, perque molestaels sentiments dels católica i per t'eres:mesures dictatorials.

Analitza el corrent socialitzant, i diu<loe tota revoluci6 ha d'ésser de tipus,social, perque han de consistir les re-Yoluciaos en rascendiruent de les clas-ses treballadores al Go sern i la pro-ducci ó. Quan es proclamà la Repúbli-ca els tteballadors eren, o esmunistesde força mcipient, o sindiesu te, apo-lítica o socialistes organitzats . Aquests,per •AM, tenien dret al goaetnismentd'Espanya. Cal aceepar-ho comun fet. Però, des del Pode: ne banfet de socialistes. Les Corts acaben devi>tar Uds de tipus conservas. ss istmles d'Ordre Públic i de Vagabunds,yerre, no han votat la del Control Obrer,mixima aspiracid dels socialistes. Sos-té que els socialistes han d'abandonarel Poder per pròpia voluntat, perquèsi no fan Política socialista les massesobreres veuran l'engany dels capdavan-ters secialistes i engrossiran les for-ces extremistes. Però que els burge-sos enyoraran els socialistes al Poder.

Critica l'actitud de les classes con-servadores, que han empres sin cami der.egaci6 i difamació per a contrares-tar l'obra del Govern. I convida els quees queixen a alear una ensenya cons-tructiva enfront del aocialisme. Nos-tra indignació per aquesta actitud, iafegeix que malgrat que ell defensaun ideari social que ea doctrina deLied XIII i els sociòlegs cristians,aquestes mateixes clames el volen su-posar un heretge. Assegura que si noernprenen un ideari en consonància ambels postulats de la democràcia cristia-na seran destetes.

En política rerigiosa assegura que hiha Ilibertat de consciencia, però que haestas equivocada amb la prohibició deTensenyarnent a les Ordes Religioses.Que la dissolució de la Companyiafou una fórmula en evitació d'un malmajor, färmula proposada per un sa-cerdot. Enfront de la politica religio-sa del Govern. creu que s'han de crearbones institucions de cultura d'ensenya-ment religiós, cosa que no estä pro-hibida, crear revistes, educar cons-ciencies, posar-se al servei del Del/ delDenkg i no inventar-ne d'altres queatorguin actes de regidor.

El cas d'Alemanya ha fet que elssocialistes vulguin mantenir-se al Po-der, luan ja estaven dispo sats a mar-xar-ne i davant un pretès perill defeixisme han dit que entr eisser aixa-fats o aixafar preferien això darrer.L'orador protesta que sempre hà-gim de resignar-nos a ésser aixafatsper dictadures de dreta o d'esquerra.a Per què no ens hem de commoure alcris de llibertat? L'orador creu que laeolució seria un GOvern de concentra-ció d'esquerres, que a la seva es nuer-ra quedessin tots els grups de colisa.-fivisme socialitzants. i a la sera dre-ta l'esperit conservador, que no és al-tre que la democràcia cristiana. Pech.que mes interessant une re, As 1, rever-lució intima, personal. que ha de con-sistir en les reivindicacions dels va-lors espirituals.

L'orador fou interromput diversesvegades Pele aplauditnents entusiàsticsque al final es reproduiren Ilarga es-tona.

Un missalge d'AccióRepubl cana al senyor

Azatia

Els scnyors Carbonell Trigueros,Marque, i Pérez, que arribaren abonad'ahir de Madrid i que són portadorsd'un missatge adreçat al President dela Generalitat, fosen rebuts ahir almigdia pel senyor Masía. Acompanya-ven els expedicionaris la Junto Direc-tiva en pes d'Acció Republicana a Ca-talunya i diversos socis.

Primerament, va fer ús de la paran-1 el president, senyor Faustí Vellvé,el qual senyor va fer la presentaciódels presents i va donar compte a ron-iinuaci6 dels viatge del sen yors Car-bonell, Pérez, Marqués i Trigueros.

A continuació va parlar el senyorCarbonell el qual en un breu parla-ment va manifestar que el Crup d'Ac-ció Republicana de Madrid havia acor-dat, en Junta general, lliurar un perga-mi al senyor Macià per la seva obrarevolucionäria i per la collaboraci6 en-tusiästica que sempre ha prestas al se-nyor Azaila dtrrant el temps que ocu-pa la presidencia del Govern d'Espa-nya.

Va dir el senyor Carbonell en aca-bar, que no tenía cap dubte, ni ell niel seu parta, que qualsevol movimentcontra-revolucionani que es poguésproduir a Espanya seria contrarestatper la republicana Catalunya i pel seuPresident.

Seguidatnent va fer ús de la paraulael senyor Macla, el qual va dir quesentía una gran admiració pel senyorAzafia i per la seva obra revolucionä-ria, que ha fet possible que Catalunyah-igi pogut començar a gaudir les Ili-bertats de clae es mereixedora i quefarä que tnés endavant altres noblesibérica capacitats per això puguir aixímateix obtenir les llibertats Ilurs.

Acte seguit va donar-se l'acte peracabat.

No podem publicar Ies

notet pregades que noengulla metes en catalä

amb up timbre o signa.ten conegudi

El teatre catada actual viu gairebésense repertori. Les obres, un cop es-trenades i desaparegudes per prime-ra regada dels cartells, diríeu que es

- fonen. Horn ja no en parla mai mes.Cap companyia, ni la mateixa que lesha estrenades, les torna a muntar.Sembla que se'n vagin amb una ma-ledicció dels escenaris. A que és de-gut ? ¡Es degut al fet que no tenintsinó una o dues escenes normals aBarcelona, n'hi ha prou amb les es-

JOSEP POUS I PAGÉS

trenes per a servir Huno necessitats?Abana el nombre d'escenes catalanesno era pas major, i no obstant lesobres perduraven mes. ¡Es que calconcloure, doncs, que el nostre tea-tre ha davallat, que els autors sónpitjot s

Em penco que si fem excepció deGuimcrä, fóra temerari de respondreafirmativarnent. El teatre burgès deCarles Soldevila, per exemple, és evi-dentment una superació en inteHigen-cia, en finesa, en intuició psicológicade tot el que en el genere ha produitel nastre teatre. Horn comença a tra-duir-lo, però ningú, no obstant, pensareprendre cap de les seres obres niaquellos que, aun "Bola de neu", sónun joiell literari.

Ai.ei també J. M. de Segarra, ambels seus poenies dramätics, obre uncami nou al teatre estala. El seu llen-guatge, prodigiosament rin, és igual-ment una superació, especialment coma forçà poética expressiva. A desgrat,peró. d'ésser Segarra el més afortunasdels autors actuals—i passats—rara-ment hom veu reposicions de les se-ves obres. Maria Vila, per exemple,no sen: la temptació ni l'estírnul d'in-tentar superar la creació que feu En-rigesta Torres de "Gardenia".

En tota la història dcl nostre tea-tre ne trobem tampoc cap autor queplamegi problernes morals amb l'en-vergadura de Pous i Pagès. Horn obli-da tanmateix les seves comedies. Hornno Mienta ni tan sols reprendre aquellsque, com "Vivim a les palpentes".l'autor ha refós amb una conscienciaartística, amb una ambició de perfec-ció, ben rara en els nostres bornes deteatra.

Pela') hom deixa esvair ádhuc el ras-tre d'obres com "Tant se val", d'A-s/di Anís, un dels sainets tnés pacient-ment treballats del nostre teatre i quetant s'adiu a les nostrcs formacionsteatrals i al tarannà dels actors ca-tabas. I obres com "La llotja'', d'unautor com Millas Raurell, acceptatahir cense reserves i tan discutit avui,i da la qual hom voldria veure la sortque tindria amb un altre actor, comPius Daví, per exernple.

Podriem citar altres autors, altresobres. Potser—citem de memòriaacuse documents a la mä—oblidem lamillor. Són suficients, però Ics que brincitas per remarcar que no hi ha unadeclinaci6 en el nostre teatre.

¡Per que, doncs, aquestes obres sónrarament represes no ja per les com-panytee normals, ans per les que tre-ballen més o menys accidentalmentper tot Catalunya? ¡Per que posats a

El ifet deis esca-mots i els feistes

Davant del julase que ins-trueix aquest sumari prestó de-claracid el director dc "Solida-ridad Obrera", Diego Alvarez, elcirial es ratificó en les denún-cies publicades amb motiu delsegrestarnelii tic u Escu-dero.

El julge ha passal a l'espe-cial número quid re de Madrid.que el té al seu carne el julgesenyor Espuny, que secó el quecontinuarh aquest sumari, que-dant el senyor Figneres encar-regat de continuar, per delega-ció. els exhorts que executi l'es-pecial de Madrid.

En ésser desco-ertper la policia, iban-

dona una bombaAl carrer del Bisbe Claret, uns

agents donaren l'alto a un descone-gut que dula un paquet, i que va fu-gir en direcció al Carrip d-. l'Arpa,deixant abandonat el paquet en und'aquells indrets.

Per poder-lo haver li van fer dosdispara, sense que fessin blanc.

Recollit el paquet, va resultar és•ser una bomba de feriet amb aran-deles i fermalls a cargo! de 30 cen-tfmetres d'alt per 7 d'ample, j amb4 «éva corresponent metxa.

fer represes, àdhuc les companyies d'a-fiaionata prefereixen paradoxalment,però sistemäticament, als autora nona,ela desapareguts? ¡Es tan general elcas que posats a fer eiscepcions pot-ser nc en trobariem d'altra que el dePersuasora de Ràdio Associació, quealterna els autors desapareguts ambels viaents?

Foaats a cercar Cl5 motius d'aquestferonen—que alguns naturalmentd'haver-n'hi'--horn no en troba pas demassa enraonats. El mis vistent és,Que moltes de les obres d'autors des-apareguts eren escrites expressanicatper a un actor, i com que aquest actorpoda aleshores donar en mis obre,tne.s la mesura de les pròpies guau--tate, ptocuraven aguantar-les al pro-grama, fer-les sobreviure i deixar -'eser errar rarament.

El darrer actor per al qual liamn'escrivi fou Enric Borràs, el qualles passejä per totes les Espanyes iencara per Amèrica, adonant-se, pot-ser obscurament, que si ell en bonapart les lela triomfar, ell era tambéen bona part per elles que triomfava.La desaparició gairebé total de Bor-räs de l'escena catalana coincideixamb non corrents teatrals. Els autor,deixen d'escriure per a un actor iprefereixen escriure obres de conjunt.En això Catalunya és un reflex ,delque s'esdevé a Europa. Deixant debanda ara l'examen dels avantatges oincs,nvenients d'aquestes dues mane-res, el cert és que els actors, els pri-mers actors d'avui, han de trobar fa-talment les obres que avui són produi-des menas lligades a Ilur persona i allur art. Dadt que les obliden. Al-tremens s'hi poden unir menys, i llurtreball no desvetlla tantes competen-cias i, sobretot, tantes imitacions. Vetací ur altre motiu d'oblit.

El cinema, per la seva banda, ensha habituat a la renovació constatadel programa i hem cregut, enganyats,Otte en això el teatre d'avui havia de

ENRIQUETA TORRES

prendre també el mateix ritme que elcinema.

El crema, no obstant, ens 'ofereixara una contralligó: és a dir, que ensrecorda, amb les versions sonores queens ofereix dels filme muts, que unaobra interpretada per uns . altres az-ters co és ben bé la mateixa obra.

Que aquesta és tambe precisamentalhora la gran superioritat i inferiori-tat de: teatre respecte als altres gene-res Ineraris: ésser sernpre .diferent,segems els intèrprets, i mai del totigual a con] l'autor l'ha pensada.

DOMENEC GUANSE

La vida teatral, durant el mesd'agost, es gairebé nubla, tantaci com a fora. Per aquestarae', i per la de trobar-se devacances algara dels companysque redacten la nostra PlanaTeatral dels diumenges, del-

:sena aval de publicar-la

--La ilet i a salut pa' c]Es obvi dir res de la importáncia

del subministratnent de la llet per ala salut pública.

Hom pot assabentar-se amb ver-gonyosa freqüència de casos de d..-colitis de Ilet expedida en malesEondicions.

Per evitar tots els perills que perllar nombre es farien innombrables,lis estat constituida la "Unió de Va_quers rurais de Catalunya", entitatde productors, destinada a qt-e elveinat barceloni pugui consumir lletfesca. pura ; r'ot,l a. de • toles lesqualitats alimentäries.

L esmen s »da ante-e' ha organitzatun servei d'inspecci6, per tal de vi-gilar que no es facin alteracions decao meta.

Barcelona, segons les estadístiquesoficials consumeix diàriamentiso.000 litres de llet. Els 2 soo va-quers afili ts a Unió de Vaquees Ru•rals de Catalunya poden assegurar ala ciutat una entrada diaria dicoo.000 litres de llet, cosa que finsara no s'havia aconseguit a Bar-celona. Aquesta are tació d: lletfresca, pura i garantida, enrolla elsder.o del (Palde 1 cemoirueix unaseguretat re la salut pública no :03veurä 'terada, d'ara en airare.' perla totdiria pnc -escru•polosos i per la deixadesa d'altres.

Pes ceso zrA • ulem de la fundad"!de le' reeeda' esteta: pel que sinttrrer els ciutadan87:

• Una ratlla saltada-en 'Cl meu articleanterior presentava incompleta la po-sició de combat, bifront, del Catala-nisme en tesis que divergeix del Se-paratisme generic. Al costat de recelópeninsulárista que fatalment !tease dedesenrotllar Catalunya en la seva po-lítica nacional (t) hi ha l'activismeoccitanista. Es per aquesta convicció,nascuda de la concepció integral quetinc del Catalanisme que vam sos-tenir arnb Josep Carbonell la cam-panya de 1921-1923, des de Monitor.Daten d'aquella época els meus arti-cles sobre "Espanyisme i espanyolis-me'', "Catalunya davant de Françad'Espanya", "Occitans, uniu-vos I","Una política nacional per a Cata-lunya", "Per una confederaciò latino-occidental", etc. La posició, ihstintiva.de Catalunya davant d'Espanya, de lapolítica catalana dins la Península taconsiderava— i la considero encara —una activitat parallela a la dels in-dustrials i comerciants catalans, elsquals. passant per darnunt de la rea-litat geogräficatnent estricta de reglóhan creat una cintas, Barcelona, d'unminó dos-cents mil habitants. L'inter-vencionisme catalanista cerca, preme-ditadament o no, el territori que escaua una capitalitat d'aquesta. envergada.

Heu-vos ad els termes en que, ob-jectivament, exposava aquest interven-cionisme: .

"Ha estat ja observat per algú elprocés curiós i important de la inter-venció del nacionalisme polític dinsla política espanyola. S'ha dit que elnacionalisme casal& representas per laLliga regionalista, esdevenia, en posar-se en contacte amb el Govern centrali en intervenir-hi decididament, unaidea nacional espanyola. Es a dir t elregionalisme nacionalista, en collaborara la direcció de l'Estat centrista es-panyol, donava a aquest l'orientació po-lítica nacional que li mancava. El na-cionalisme estala organitzat esdevé,dones, davant la responsabilitat delpoder. una politica nacional espanyola.

Dins la història del catalanismeregionalista aquest fet no és pas noui aquesta sensació d'espanyolisme do-nada cada Vegada que algú soHicital'ajut català, és exacta i conseqüent.Bine els limits d'aquesta secció inten-tarem de resumir-ne les causes i lesconseqüències.' Primer. El regionalisme catalä,abans d'esdevenir nacionalista cra pro-ftmdament i intrinse.cament espanyol.

- El regionalisme catalä era, en el tonuna protesta contra la desnacionalit-zació de l'Estat espanyol. El catala-nisme representava la tendencia d'ungrup reduit d'espanyols, els quals,dins un fragment de la nació espa-myola. pugnaren per realitzar dios.unes fronteres regionals sub') que totala nació, shnbolitzada pel Poder cen-tral, es negava per impotencia, inca-pacitat o. abúlia. a realitzar. La lec-tura de. velles collections de periòdicscatalanistes confirma, sota gairebé toteels aspectes. aquest espanyolisme es-sencial del regionalisme. Aquest es-panyolisme ha estat observat a la ve-gada per nombre d'escriptors asse-nyalat,. i Rovira i Virgili, en el pró-leg que escrivi en ei seu recull detextos de Prat de la Riba. "Nado-nalisme”, «observó justament l a im-pOrtáncia.

Segen. Esdevingut nacional i sta. elregionali gme politic ha alternat, perracais de t'u:tico oportunista, entre unaconcepció regionalista d'Espanya en laqual el mot regionalista era simple-rnent reemplaçat per nacionalista, pe-re, sense altres conseqüencies que la(l'esser un simple joc de mots, ino-fensiu, i el d'una concepció nacionalde Catalunya oposant-la al conceptenacional Espanya en una franca llichi-naeiú independentista.

Tercer. El nacionalisme polític ca-tala, en la frisança de provar tes seresqualitats governamentals, la seca cul-tura' política i les seves aptitud, di-rectores, accepta amb joia la respon-sabilitat del governament d'Eseianya.Aquesta joia és compartida per unmimbre important de . catalans. Moltsnacionalistes d'atan, vers sumes-sors deis regionalistes d'antatiy, hanvist la ratasibilitat d'aportar al gover-nament d'Espanya aquelles Condicionsde modernitat que hi trobaven a man-car ilurs antecessors. El racionalismecatalä ha esdevingut aixi, per a sigues,ttn nacionalisme espanyol. L'egoisme,l'orgull. la dignitat nacionals que elcatalaniime sentimental havia desvet-liat en els catalans respecte a Catalu-nya-nació. han estat incorporats a Es-

panya-nació (2). En aquest aspecteeren més tendencialment separatistesels regionalistes protestataris i no in-tervencionistes d'avui. Als ulls de grannombre de patriotes sensibles el cata-

, 5 . n em . .cansare repetir. queel catete:llame a-- que no és un hm, tiluna murmura. 151 un "nelvettsme" — 'asout ataa ea: un moviment in-tervencionista, ;Oso es, anti-secessIonts-ta. Per • a ml, dones, la Ilibertat• (le ita•

As un reiht, 'una plataforma departida. Eta primera t'enyeta d'aquest in-terveneionisme eta ba tonal Barcelonaen la sera reeepeld ast 'brumos t tra•leca. Es una l'unció Iniperlat superior

a in que ve nesenroulant, ami) un pro.vInetantsme espanyollsta que nomerica détunear, Pantirimperiai Tairagona:.nbll'asquea del ..seu passat dels sena ,dfia-Stirn,

(2) AQUeata Incorporaste continua.perilmeament. .sota la liepnbIlea. YateIntervenens ensillarla a la pontlea pan.Mamar n'asear en Nade de C.ataiu-nya. Com Peclhestd, rondiclonsda, a lanepnbura. Per ante be emes emulare, 1

hie efserlt BOVInt, q11,0 era • prerertmepropagar una Mtattea ratalanista ambpreferencia e la separatista.

N 'N/1 ä S

)anistne esdevé una manifestació agu-da d'espanyolisme.

Quart. Hi ha, dones, una veritabletradició d'espanyolisme que entiesa etsregionalistes renaixents als naciona-listes intervencionistes d'aval. La pro-testa contra la desnacionalització del'Estat espanyol que repreaentavaaquell regionalisme polític, és la sa-tisfacció del nacionalisme politic d'a-vui davant la nacionalització d'a-quell Estat realitzada precisament percatalans. Pot opinar-se qué el cata-lanisme ha estat el moviment méscae per a l'espanyolització de Catalu-nya. Si observem atentament l'estasd'opinió mitjana a Catalunya, consta-termal que és entre nosaltres hiha una sensibilitat patriòtica mis Vivei que es tambo entre nosaltres on elsgreuges causats a Espanya pele malspatriotes de l'interior o pels enemicsde l'exterior són Inés dolorosamentsentits i més intensament reprovats.

Aquestes observacions tenen, al nos-tre entendre, una importància máxima.L'origen dels fets que les ccasionenés nree*ament la realitat creada pelcatalanisme sentimental d'un òrgan di-ferenciat de sensibilitat patriótica elqual, si be ha format ima conscienciapatriótica, no ha arribat a formar unaconsciencia nacional Aquest òrgan di-ferenciat de sentiment de Pàtria ro-man a darrera hora a la disposiciód'un cabdill, el qual, a grat seu, potaplicar-lo indistintament als conceptesCatalunya-nació, Espanya-nació o Ibi-ria-nariA.

El segon d'aquests co .nceptes — Es-panya-nació — es dilectament preferitper un mich i obscur (vast o re,luit,rò indubtablement latent, influentpotser, contra la voluntat del nació-nalisme, dominant), de catalanistes re-presentants de l'intervencionisme a ul-tranca, conservadors i seriosament an-tiautonomistes. Potser no sabrem ferproa clares les distincions (me men-talment hem establert, paradoxals demoment; caldrä, però, esforçar-nos-hi.

Admetem contra l'espanyolisme re-presentat per l'Espanya castellana iunilateral d'avui i els seus adeptes ea-tala!». un ritot, CSPC11131SItte — incor-recte, penó útil — representas pels ca-talana intervencionistes als quals enshem referit. La diferencia entre eleuns els altres radica precisament enel fet de considerar de motnent elsprimer, Espanya com una unitat es-piritual, i els segons com una uni-tat geográfica. Els espanyistes cata-lans consideren els interessos•generalsde la nació espanyola amb la ma-teixa cura i la bella voluntat lenticad'un patriota castellà. Llur catalanis-me, intens ben sovint, els fa exaltarles virtuts catalanes amb una arden-cia coincident amb la del catalanistaseparaista: Ilur motor, pero, és oposati advers. L'e,panyista catalä és pro-fundarnent, netament, decididament an-tiautonornista. Tot i el seu catalantsme innegable, l'espanyista sent acer-cid, repugnància pel mot autonotnia.Llur daher instintiu seria d'aplegar so-ta la batidera catalana les gents his-päniqueS de tota procedencia. Nado-nalitzar des -del punt de vista espa-nyol la batidera catalana, la llertgora.catalana. Un canvi de capitalitat sa-tisfaria per ventura Ir seva catalant-tat singular.

ITINEPAW1:7,

** Poesia. — El tema poesiacontinua essent actual. La (ligues diezC. :I. Jordana csc .rivi, de L'Opinióestant, lenes atinadcs consideracionsvolt del Jnatei.v tema. "l'atabe ManidManent i Tomás Garcés, ' des de LaVen de Catalunya, han ploss71 ambgran finesa Puets de vista, esquiaraque ajidaven a la "poesio", i nasal-tras, de LA PUBLICITAT -estant,temps ha que l'alludint. Per,3 no essalainent a (atattnua (amenafada detois costats pc1 infectat dels ple-beismes) on aquesi tema . "prcn" —mes que ,;o pos -reprM" sls dretsPropis.

.

No l tes de lit cratores tenen JO llurpublicacij especialitzaaa (con la tin-que la nostra i, segons ümi,acom la tornara a fruir aviat)i la ma-jada dc publieadoos solvents hanobert crèdit als assagistes di a poemanösa. Elegien, 'fa Me a Criterion somieressant article ce el qual ¡'autor,un .C.SCOCtSI, sostenía 1(0 30, frInleni que-poesia és antiretbrica" '3516 4fie con-aoja "Poesia. é1, anti-sistema"; Aqueit parer st 'Mg 11f9rttot alai el: la, cada tila ms nittn-brosiis,exalten la poesia eónsajradala defensa de la Revalidó social, delCollectivisme, 1 Pla quitiluennal, delFax ifrfori o eiff svdf(Ca., Sn-,br-eter' els -deje:usen la.."11,94iii•co d 1 eake'tdensagrada. a. 'causa ai -;n 'e oblenen el sufragi.e.rqbibfe 'd'al-gran deis .tnee,...javes. ina revisto

t oesieaisini,,anterieana , 40a ,a ii dir, ge -els P00,1914 «intimista: 4e, itraeds seteien. 'res a , tyure 1,, bi Locada i tetsels que ioneiren 1J-tragedia - 'ViIllfalakoweltr han P4it\essablir liarjudici- beff' ,.desfavorableabsurda del para á cap causa ose StO

tigNi l PraP11:9Te ja pauta— de la00aiel csuriarkie edeiffn ~Ares,es ciar, que ,id iÑi j la.sle Pe: flo-ral: la destinada a metal robra %re-dificaCió del;lisme o del Vaticaniisele. El •poeta.

L'espanyisme cátala' no constanciaun pare, no té un programa politiaestablert, no te una premsa 'que ro-dean ni una inteHigencia que et diri.geixi. Es una tendencia, vaga en laseva ordenació, peró poderosa en haseva intensitat, vasta en la seva ex-tensió. El catalanisme espanyista noés regionalista, no és nacionaLsta ca-Sala, no és, sobretot autonomista Encanvi, si fos possible de cercar aquestsespanyistes, els trobaríem difressatssota aquestes denominacions. Llur re-gionalisme, Ilur nacionalisme, Ilur au-tonomisme es fals. Són unitaristes amola mateixa intensitat amb que sóneatalans. Una solució autonomista pera Catalunya que dones a la nostraPàtria llibertat per a regir inde-pendentment dels de Camella, elsentristiria sense conhort. SuposemEspanya al 'lindar d'una revo-lució aprofitable per a la causa na-cional catalana, o una possibilitat d'in-

tervenció guerrera cotitzable per a Ca-talunya, o una invasió estrangera queofereixi al nostre país l'avinentesa deconstituir-se en Estat independent:respanyisme profund d'aquest catala-nisme inorgänic, se situará semprecostat del poder conservador constituit,elevará per damunt de totes, la ban-dera neutral combatrà contra l'invasor,acabelillant les forces que s'oposarancontra l'invasor. ¿Quin Es el mòbilespiritual que diferencia l'espanyolis-ta de respanyistat La llengua. Deixeul'espanyista en la iHusió que el cataläés una !lengua oficial, deixeu-lo sim-plement moure's en mala i el seu na-cionalisme hispànic es consolidará vir-toriosament. "En català; escrivi JosepCarner, está naixent un nou amor aEspanya". Maragall en 'fou per ven-tura un lider poètic; Verdaguer s'himovía àgilment, tot i el seu iberismetèrbol. .

¡Quines conseqüències volem treured'aquestes consideracions? Cap de mo-ment. Les establim només per com-pletar la distinció que feiem abansentre consciencia patriótica i conscien-cia nacional. A la vegada ens serviranper situar la figura d'un cabdill. Sil'espanyista catalä intueix la ramocom un tot geogràfic compacte iund compres dins un angle obtús elvertix del qual és Barcelona, el cab-dill considera l'espanyista com un su-bordinas útil per a la seva empresad'engrandir el ecescepte , efithitat ;patrió-tica fins els límitaçpjaìsss 41 ter-ritori aiszi com pot utilitzar el na-cionalista per a engrandir el conceptenació fine a adoptar-lo al (l'aquellaunitat.

Si el catalanistne ha supera: el na-cionalisme separatista, l'espanyista hasuperat el catalanisme nacionalista unsarribar a acceptar el fet històric dela unitat espanyola iHusionat amb unaindependencia d'esperit a la qual nocorrespon una independencia espiritualcol-lectiva. Es la llibertat espiritual del'esclau estoic o cristià."

Aquesta coatestació — o contesta-cions — em serveixen per a assenyalarla presencia...AM estat de fet ;raer-vencionista que be deu corre s ponda-41. una profunda realitat. Es al Catala-nisme que li correspon endagar acules-ta torea.

(Cont in aaeci)' J. tr POIX

;l'ebria ni 'pel Poble ni ter la Nauta-

eitel. El poeta modere ClItnra la pee-ajo com un mitfa de conci.rceça —per damunt les retbriques (f(oralcsqueso soviètiques)--. "El poeta crea —mal! justament Merey Manulnier—,per crear." El tema ens tretPta 111aSS4

i ces allargaricm. Continuare:ti di-marts.

FOCIUS

JOAN AtARAGALL

ció de Maragall clavara dels problemes social& i diu: . -

Maragall, davant dele pro-bienios socials, més que un critentenia un temperament, que moltesgades és millor, almenys quatt, cornen el nostre cas, está, al servei d'escor pur i d'un esperit recte...

I Fintes-es puja de grau en aquestllibre, per tal com els conflictes d'a .leshores són, si fa no fa, els mateixosd'ara. Aixà infon un cert optimism..davant les negrera de l'hora actual,que fàcilment podria semblar apocaliptica. Maragall va viure el conflicterabassaire, la setmana trágica, vaguesgenerals tan paoroses com les nostrr,i fins i tot el que és més hòrrid mistot això: l'espectacle dels pro fiteurs.nissaga inextingible que explota 13fretura o la cobejanea dels pobres pera inflamar-los d'iHusions paradisla-ques, a gratcient de Ihir impossibilitati fan escambell de la candidesa in-nata de la gent senzilla, per a promoure revoltes que no tenen altre resultat que l'elevació dels demagogslloc s del poder, on no els costa gen•d'oblidar els qui no han estimat mai..

Els !libres nous"Història de l'Art"

PC! professor RICHARD H..1.1IAN2,Ja fa temps que, vista la gra a

quantitat de documents i la comple-xitat dels problemes, sembla que hou.prefereixi a les Histories dc i 'Art es-crites per una sola i única personalitai,com es ara el cas de la del venerableKarl Wermann, mort per cert no fapas molt de temps, aquelles altres enles quals un grup d'investigadors r,reparteixen els diversos estile e per:des.

D'aquestes sobresurt particular-mea,aauell "Ilanbuch der Kunstwissen-senschaft", que funda el malaguansatFritz ljurger, que morí a la guerra.per no dir res d'aquella abra . méavistosa exteriorment, curara que ple,aviat s'adreça als aficionats i oniateurs,publicada per l'editorial Ullstem i queés la mateixa oue entre nosaltres hadonat a conèixer l'empresa labor,

Aquesta manera, diguem-ne CORCCii-

va te. COrn els seas avantatges elsseus inconveniente, dels quals no éspas el menor la discordar-lea dels metodes i la possible contradicció de lesconviccions. Així que era indispensa-ble l'existència d'una obra que asile-enes i organitzés e n . una , totalitat ales investigacions parcials, ¡cine proadificil per cert i que ha intentat res-

litzar el 'professor de la UnivCrsitatde Isfarburg, doctor Richard llamare,en la seva Ilistaria de l'Art, publica-da pels Successors de 'lis. Knatir ique basant-se en la clivisia entre lesdiverses disciplines de la Ilistaria 4,'l'Art pròpiament dita i l'.4remealogia,estudia revolució des de raiirre ArtCristiä fins als nostres dies.

Cal dir que Erina con, Richard Ha-Mann estala capacitas per a compl:raqbeSta dific'l tasca. ja que ell és pret.conegut pele eins treballs in ' dis-ciplines cientifiques malauridamentmassa sendos allunyades les unes de16 altres com eón PEOHica i la Cien-cia i la Histbria de l'Art. .

Ens és completar:1ms impossible e'fer rni tan sola -.un ramm -de tea noven nnmenelatures proposadesperrau-tor per a designar el< diversos perfodeshistjeics. El mate i x Pie la sera justai ponderada actitud mimad ;abr. l'Altmes nou que talment contrasta.. umbla d'aquelles Critiques d'Art, tast elsMauclair com els Teriades, que .ambtamal estupidesa el.idefensea com l'a

-taquen.'e-No volem deixar'kesen entar el Preu.

1 extinf(naerdaninärit, iacimurt aorprem naltrat ein deat preteten:

lacid prou acurada . i els . nombrasesgravats, r./ lo en nefre-I -te " en color.

...ha estas oferta al públle aquesta obrarecomanable del professor Richard

itt, A_ C,ASSANYES

•

.• 4> • a

11F3 E

Catalanisme eparatisme

El correu d'avui* Després de la importánt exposi-

ció que en 1931, va organitzar el Cir-col Artistic amb el títol de "Barce-lona vista pels selle artistes", aques-ta nova exhibició del Nu, constituiràla manifestació d'art mes e_xtraordi-niria celebrada darrerament a la nos-tra ciutat. L'afluència de concursantefa creure-ho aixi a la Comissió ges-tora, la qual es complau a recordarque el termini per al lliurament d'o-bres finirä el trenta de novembre. Lesincessants consultes que el Circol repsobre les condicions en qué es va arealitzar l'Exposició del Ni, paten-titzen l'interès vivissim que ha des-pertat i la considerable aportació d'o-bres per * optar aIs ,.prçis agunciats.

,i4iite5l.4

AV!NGUDAKTP

ESCRIPTORS CATALÁN S

Actualitat de maragait- .L'aparició de les "Obres Compl,„

de Maragall" ha dcinat nora actualita la figura del gran poeta eatali joMaragall L'enquesta de La Rezi.,ha recordat-a molts el prestigi que .irant diles generacions ha tingut ii.lazan entre els poeta i els patrio.Maragall fou molt afectat, però,la "qüestie, social". Per aixis éscaient de reproduir el segient irament del próleg que ha escrit Cae!

-iardr3 per al volum XIV de le.Obres Completes. Tracta de la pass