catala
TRANSCRIPT
![Page 1: Catala](https://reader033.vdocuments.co/reader033/viewer/2022052901/55664f74d8b42a3b398b51e0/html5/thumbnails/1.jpg)
Nom: Maryana Kavatsyuk
Curs: 1batx A
Professor/a: Imma Batlle
LA MORFOSINTAXI (1)
![Page 2: Catala](https://reader033.vdocuments.co/reader033/viewer/2022052901/55664f74d8b42a3b398b51e0/html5/thumbnails/2.jpg)
2. EL SUBSTANTIU És la paraula variable que presenta flexió de gènere i nombre. Ex:el
país/els països
2.1 El gènere
La formació del femení es afegir una –a al masculí. Ex:noi/noia Es pot formar també de sufixos específics, com per exemple:
compte/comtessa. També es pot crear el masculí a partir del femení com ara, dida/didot. Amb arrels diferents com per exemple: cavall/euga N’hi ha un grup que no varia com per exemple: el/la firaire
![Page 3: Catala](https://reader033.vdocuments.co/reader033/viewer/2022052901/55664f74d8b42a3b398b51e0/html5/thumbnails/3.jpg)
GÈNERES DIFERENTS/SIGNIFICATS DIFERENTS
Hi ha grup de substantius que varien de significat:
![Page 4: Catala](https://reader033.vdocuments.co/reader033/viewer/2022052901/55664f74d8b42a3b398b51e0/html5/thumbnails/4.jpg)
2.2 EL NOMBRE
Plural consisteix a afegir una –s al singular: noi/nois. Plural pot acabar també amb –ns, -os o -s: camí/camins disc/discos o discs Mots invariables: el/els dilluns.
![Page 5: Catala](https://reader033.vdocuments.co/reader033/viewer/2022052901/55664f74d8b42a3b398b51e0/html5/thumbnails/5.jpg)
3. L’ADJECTIU• És una paraula variable que presenta flexió de
gènere i nombre. Ex: curt-curta, curts-curtes
3.1 Formació del gènere i nombre
Es classifiquen segons:Si tenen dues terminacions:
estret/estreta/estrets/estretesSi tenen una sola terminació: cruel-cruels En afegir els morfemes de gènere i nombre, es produeixen canvis en l’accentuació,..
![Page 6: Catala](https://reader033.vdocuments.co/reader033/viewer/2022052901/55664f74d8b42a3b398b51e0/html5/thumbnails/6.jpg)
4. ELS DETERMINANTS Limita el significat
4.1 L’article Expressa una cosa coneguda. La forma femenina singular de l’article no s’apostrofa
davant de i, u, hi, hu àtones: la idea, la Universitat...
4.2 Els demostratius Indiquen la proximitat o llunyania que hi ha entre algú o
alguna cosa i el nom que determinen.
![Page 7: Catala](https://reader033.vdocuments.co/reader033/viewer/2022052901/55664f74d8b42a3b398b51e0/html5/thumbnails/7.jpg)
4.3 Els possessius Expressa la relació de pertinença que hi ha entre algú o
alguna cosa i el nom que determinen.
4.4 Els numerals Numerals cardinals Expressen una quantitat exacte0 zero 10 deu1 un 20 vint2 dos 30 trenta3 tres 40 quaranta4 quatre 50 cinquanta5 cinc 100 cent
![Page 8: Catala](https://reader033.vdocuments.co/reader033/viewer/2022052901/55664f74d8b42a3b398b51e0/html5/thumbnails/8.jpg)
Numerals ordinals indiquen ordrePrimer,segon,..A partir del cinquè s'afegeix a cada cardinal laterminació –è i per masculí –ena per al femení.Ex: cinquè/cinquena
Numerals partitius expressen fraccions d’una unitat
Ex: ½ mig, mitja,mitjos, mitges
Numerals múltiples indiquen el nombre de vegades que es repeteix una cosa.
Ex: doble,triple,..
![Page 9: Catala](https://reader033.vdocuments.co/reader033/viewer/2022052901/55664f74d8b42a3b398b51e0/html5/thumbnails/9.jpg)
4.5 ELS QUANTITATIUS
Indiquen una quantitat d’una manera imprecisa
Locucions quantitatives Una mica de, un xic de, un grapat de,..
Les formes prou, força i massa són invariables.
Gaire significa‘’molt’’ en oracions negatives, interrogatives, condicionals i darrere sense.
Fan funció d’adverbis que modifiquen el verb, un adjectiu o un altre adverbi.