Generalitat de CatalunyaDepartament de Medi Ambienti Habitatge

Paratge Natural d’Interès Nacional de Poblet

cat

El Paratge Natural d’Interès Nacional (PNIN) de Poblet és un espai natural de protecció especial que es declarà per Llei l’any 1984 amb l’objectiu de conservar i defensar el medi, preservar el paisatge i restaurar el patrimoni del marc natural que envolta el monestir de Santa Maria de Poblet.L’any 1998, es declararen per Decret les Reserves Naturals Parcials del barranc de la Trinitat i del barranc del Tillar. Ambdues es gestionen conjuntament des del PNIN de Poblet.La superfície protegida s’emmarca a la comarca de la Conca de Barberà, concretament dins els termes municipals de Vimbodí i Poblet i l’Espluga de Francolí.Al PNIN de Poblet es distingeixen clarament dos grans tipus de relleu: al sector del vessant nord de les muntanyes de Prades, el relleu és marcadament muntanyós (serralada Prelitoral), mentre que la part més septentrional del PNIN es caracteritza per un conjunt de terres més planeres al voltant de la vall del riu Sec (depressió Central catalana).L’altitud del Paratge Natural oscil·la entre els 400 m de les parts més baixes fins als 1.201 m del Tossal de la Baltasana a l’extrem sud-oest de l’espai protegit, cim que representa el punt més elevat de les muntanyes de Prades.

El clima és el típicament mediterrani però amb matisos. Presenta una tendència a la continentalitat i també els efectes lògics per l’augment de l’altitud, que deriven vers un clima de muntanya mitjana. L’orientació general del Paratge vers el nord també influeix en el seu clima, apareixent com una gran obaga. La temperatura mitjana anual és de 13,2 ºC i la precipitació mitjana anual se situa entre els 550 i els 600 mm.

El Paratge Natural de Poblet deu el seu nom al monestir cistercenc que fou fundat el segle XII en uns terrenys donats per Ramon Berenguer IV als monjos de l’ordre del Cister. L’indret on es bastí l’actual monestir era conegut com hortus populeti (lloc d’horta envoltat de bosc d’àlbers, Populus alba) i d’aquí procedeix el nom de Poblet.Amb la fundació del monestir, els monjos van començar l’aprofitament racional del bosc i hi van construir diferents granges. El domini monàstic durà fins al 1835, any en què el Decret de supressió de monestirs, col·legis religiosos i convents va comportar que la comunitat dels monjos de Poblet abandonés el monestir i les seves propietats. A partir de llavors, en quedar fora de qualsevol control, el bosc de Poblet fou assolat per aprofitaments irracionals, portant-lo a una desforestació quasi total. Posteriorment, les Lleis desamortitzadores de Mendizábal i Madoz (1855) establiren que el bosc de Poblet passava a ser propietat de l’Estat i administrat

per Hisenda, la qual va posar a la venda part del bosc a particulars. Sortosament, el bosc de Poblet s’inclogué en el Catàleg de forests d’utilitat pública (1862) exceptuades de la venda. Més endavant, amb la creació de les Divisions hidrologicoforestals (1901), començaren els treballs de partionament, restauració i conservació del bosc de Poblet. D’aquesta època daten les cases forestals de la Pena, Castellfollit i el Tillar.L’any 1984, es declarà Paratge Natural d’Interès Nacional una part de la vall del monestir de Poblet (Llei 22/1984, de 9 de novembre) i, per tant, el bosc de Poblet passà a tenir un règim de protecció especial i a ser gestionat per l’Administració autonòmica fins als nostres dies.

Portada: vista panoràmica del monestir de Poblet i el bosc al fons Autor: Josep M. Casanoves Dolcet

Pàgina anterior: el barranc de la PenaArxiu PNIN Poblet

En aquesta pàgina: vista panoràmica del PNIN de PobletArxiu PNIN Poblet

Paratge Natural d’Interès Nacional de Poblet

Breu història

La litologia del Paratge de Poblet està condicionada per la seva pertinença a la serralada Prelitoral, amb influència de la depressió central catalana. Ambdues unitats estan separades per la falla de Poblet de direcció aproximada nord-est i sud-oest.Aquest espai és constituït per un sòcol hercinià, format durant el paleozoic, a base de pissarres grises i negres, gresos quarsífers, horitzons de sulfurs i conglomerats. Aquest conjunt està travessat per importants intrusions de materials granítics i diorítics acompanyades d’aurèoles metamòrfiques de petites dimensions.Els materials triàsics se situen per damunt del sòcol en algunes zones del Paratge i formen part de l’anomenada cobertora alpina, d’edat mesozoica, que cobreix el sòcol hercinià de gran part de les muntanyes de Prades. Es tracta, a grans trets, de conglomerats i gresos vermells, dolomies massives, calcàries dolomítiques, argiles vermelles amb guix, dolomies estratificades i margues calcàries.La vall de Castellfollit està inclosa a l’inventari d’espais d’interès geològic de Catalunya (geozona 301) pel modelat sobre roques granítiques.El petit sector corresponent a la depressió Central catalana, situat a la part baixa del Paratge, al voltant del monestir de Poblet, és constituït en la seva pràctica totalitat per materials quaternaris corresponents a les terrasses del Francolí.Les activitats extractives a cel obert i en galeria varen ser força abundants en el passat al Paratge. De totes encara en queden empremtes. Els documents escrits més antics són del segle XI

i fan referència als pobladors del neolític, que explotaren zenc, argent, plom i coure. Des de llavors, i fins a la dècada dels vuitanta, es van anar duent a terme explotacions mineres de manera intermitent en diferents punts del Paratge.La morfologia càrstica dóna lloc a la surgència de nombroses fonts dins el Paratge Natural, d’entre les que cal destacar la font dels Boixets i la font del Deport.

El Paratge de Poblet presenta una gran diversitat de comunitats vegetals en un espai relativament reduït. Totes les comunitats vegetals de vocació forestal presents a les muntanyes de Prades estan representades al PNIN. Aquesta circumstància s’explica per la situació geogràfica de l’indret i per la interessant diversitat de sòls i materials geològics que es van succeint, segons un gradient altitudinal.Al PNIN es troben les comunitats vegetals següents en molt bon estat de conservació: alzinar litoral o amb marfull (Quercetum ilicis galloprovinciale), alzinar muntanyenc (Quercetum mediterraneo-montanum), roureda de roure de fulla petita (Violo-Quercetum fagineae), roureda de roure martinenc (Buxo-Quercetum pubescentis) i la roureda de roure reboll (Cephalantero-Quercetum pyrenaicae).Per una altra banda, també s’hi troben petites comunitats de pineda de pi rojalet (Pinus sylvestris), pinastre (Pinus pinaster), pinassa

(Pinus nigra) i pi blanc (Pinus halepensis)D’especial interés és la comunitat de roure reboll (Quercus pyrenaica) per ser l’única existent a Catalunya. També cal destacar l’existència del teix (Taxus bacatta) i el boix grèvol (Ilex aquifolium) per ser espècies protegides.Un altre tret que caracteritza el PNIN és el paisatge vegetal que ofereixen les grans extensions de conreus que existeixen a les parts més baixes. Els conreus són majoritàriament de vinya, de gran tradició a la Conca de Barberà, per a la elaboració dels seus vins i caves amb denominació d’origen.

Les muntanyes de Prades, marc on s’ubica el PNIN de Poblet, es localitzen en una zona pròxima al litoral, en plena zona mediterrània. Aquest fet condiciona els requeriments de la major part d’espècies, encara que les peculiaritats de l’orografia, l’orientació i el clima d’aquesta contrada, donen lloc a l’existència d’alguna espècie amb requeriments eurosiberians o medioeuropeus. Aquest fet provoca uns valors de diversitat faunística elevats que no coincideixen amb les serralades mediterrànies veïnes.Pel que fa als ocells, el marcat caràcter forestal del Paratge determina durant l’època de nidificació la confluència d’espècies mediterrànies (principalment insectívors) amb d’altres d’eurosiberianes que situen aquí el seu límit de distribució. Es poden destacar el pica-soques blau (Sitta europaea), el tord (Turdus

philomelos), el picot garser gros (Picoides major) i el mosquiter comú (Phylloscopus collybita). Les poblacions d’aquestes espècies es veuen incrementades a l’hivern i en el decurs de les migracions, quan també se’n poden veure d’altres típiques del Pirineu i de l’Europa Central.Durant aquestes èpoques es pot observar un bon nombre de rapinyaires que travessen el Paratge. Aquest grup es troba ben representat, assolint-hi bones densitats l’astor (Accipiter gentilis) i el gall carboner o gamarús (Strix aluco) al medi forestal, on també es troba l’àguila marcenca (Circaetus gallicus) i el mussol banyut (Asio otus). Als penya-segats són presents l’àguila daurada (Aquila crhysaetos), l’àguila cuabarrada (Hieraetus fasciatus), el falcó peregrí (Falco peregrinus) i el duc (Bubo bubo).La comunitat dels mamífers es troba representada amb espècies com el toixó (Meles meles), la fagina (Martes foina), la guineu (Vulpes vulpes), el turó (Mustela putorius), l’esquirol (Sciurus vulgaris), la rata cellarda (Elyomis quercinus), el ratolí de bosc (Apodemus sylvaticus) i la geneta (Genetta genetta). Respecte als grans mamífers, el porc senglar (Sus scrofa) presenta una població regulada amb aprofitaments cinegètics. L’any 1995 s’inicià un projecte de reintroducció del cabirol (Capreolus capreolus). També hi són destacables les espècies de ratpenat com el ratpenat de ferradura gros (Rhinolophus ferrumequinum) i el ratpenat de ferradura petit (Rhinolophus hipposideros) associats a ambients cavernícoles, sobretot a l’hivern.Biogeogràficament, el mamífer més interessant és la musaranya menuda (Sorex minutus), aïllada a

les muntanyes de Prades de la resta de l’àrea de distribució de l’espècie.Respecte a la comunitat d’amfibis i rèptils, la salamandra (Salamandra salamandra) és un urodel molt abundant a la zona. El tòtil (Alytes obstetricans), el vidriol (Anguis fragilis), el gripau comú (Bufo bufo), el gripau d’esperons (Pelobates cultripes), i la serp verda (Malpolon monspessulanus), la serp blanca (Elaphe scalaris) i les serps d’aigua (Natrix natrix i Natrix maura) també hi són presents. Així mateix, s’hi troba l’escurçó (Vipera latastei) i la serp llisa septentrional (Coronella austriaca).El bosc de Poblet té la qualificació de Refugi de Fauna Salvatge des del novembre del 2004.

La geologia

1 Racó de la Mitja Lluna Arxiu PNIN Poblet

2 Roureda de roure reboll (Quercus pyrenaica) Arxiu PNIN Poblet

3 Porc senglar (Sus scrofa) Autor: Màrius Domingo

4 Cabirol (Capreolus capreolus) Autor: Màrius Domingo

5 Picot (Picoides major) Autor: Hilari Aragonès

6 Toixó (Meles meles) Autor: Màrius Domingo

La vegetació

La fauna

1 2 3 4 6

5

El Paratge Natural es troba aproximadament a 56 km de Lleida, a 36 km de Reus, a 25 km de Valls, a 46 km de Tarragona i a 110 km de Barcelona i podem accedir-hi mitjançant les vies de comunicació que s’indiquen a continuació:

Des de Barcelona

N-340 enllaceu amb la C-51 i després amb la N-240 a Valls direcció Lleida. Destinació a l’Espluga de Francolí i Vimbodí i Poblet

AP-2 sortida 9 (Montblanc) i enllaceu amb la N-240 direcció Lleida. Destinació a l’Espluga de Francolí i Vimbodí i Poblet Des de Tarragona

N-240 direcció Lleida. Destinació a l’Espluga de Francolí i Vimbodí i Poblet

Des de Lleida

N-240 direcció Tarragona. Destinació a Vimbodí i Poblet i l’Espluga de Francolí

AP-2 sortida 8 (L’Albí) i enllaceu amb N-240 la direcció Tarragona. Destinació a l’Espluga de Francolí i Vimbodí i Poblet

Des de Girona

N-II agafeu la AP-7 a Salt i enllaceu amb la AP-2 a Banyeres del Penedès sortida 9 (Montblanc) i després amb la N-240 direcció Lleida. Destinació a l’Espluga de Francolí i Vimbodí i Poblet

Transport públic

RENFE: Línia – Barcelona- Lleida. Servei regular d’autobús: Tarragona – Lleida.

Comunicacions i accessos

TV-7004

TV-7003

TV-7002

T-700

TV-7007

TV-7001

TV-7042

TV-7044

TV-7005

N-240

T-700

621

892

594

742

730

903

613

871

668

903

666

1203

10631111

1103

1156

1032

1043

1009

1072

1052

1122

1106

10p

p

p

p

p

p

p

p

p

p

p

p

p

p

p

p

p

p

p

p

p

p

p

p

1087p

p

Tossal Ras

Riu de Milans

l’Anderó

els Sagners

la Cova dels Fresos Molí del Salt

Peguera

Vimbodí(Vimbodí i Poblet)

Castell de Milmanda

Mare de Déu dels Torrents

l’Espluga de Francolí

Plans de Jori

el Francolí

l’EsteparSant Miquel

Masia del Fartet

la TossaSant Joan

Poblet(Vimbodí i Poblet)

Monestirde Poblet

les Masies

Balneari de l’Espluga

la Santíssima Trinitat

SOLÀ DE LA MATARiu Sec

Mas del SolerRiudabella Mata de Riudabella

la ReclotaVallclaraColl de Targa

Pla de Ruau

L E S G A R R I G U E S

L A C O N C A D E B A R B E R À

Biern

Bosc de la Vila

Planes de Montagudell

Punta del Sales

el Puig

Tossal Gros

Casa forestaldel Tillar

SERR

ET

DE

LA

MIN

A

Barra

nc d

el T

illar

SERR

A A

LTA

SERR

A L

LAR

GA

Bar

ranc

de

Cas

tellf

olli

t

Barra

nc d

els

Torn

ers Castellfollit

la CucurullaTossal de la Baltasana

Coll de la Font del Dineral

Tossal Galliner

Prades Roca dels Corbs

Riu de Prades CANTAGUIN

EUSC

AN

TAC

ORBS

Solanes del Ferreró

SE

RR

A D

’EN

BA

RD

INA

Casa forestal de Castellfollit

Bosc Gran

Mola del Guerxet

Ref. els Cogullons

Mola dels Quatre Termes

el Brugent

L ’ A L T C A M P els Picons

Pic de l’Àliga

Casa Forestal de la Pena

Plans de Sant Joan

els Bressons

els Plans

Comellarde les Cent Fonts

Montblanc

Rojalons

Coll de Rojals

Rojalsla Baridana

Mas de Noguers

Les Garriguesla Bartra

Farenael Castell de Ganyes el Pinetell

E L B A I X C A M P

Punta de Curull

Coll de la Mola

Prades

P N I N D E P O B L E TRN B

ARRANC DEL TILLAR

RN BARRANC DE LA TR

INITA

T

Cedres de l’Hortdels Salesians

Barranc de les Fargues

Barranc de la Argentada

Mirador de la Pena

Font de la Teula

Barranc de la Vall

Roca de Ponent

Tossal de la Creu

Bar

ranc

de

la P

en

a

Barranc d

e la

San

tíssima Trinitat

774p

Roca de l’Abella

A Lleida

A Tarragona

0 5 km

Barcelona

Girona

Lleida

la Seu d’Urgell

Manresa

TarragonaTortosa

335000 340000 345000

4585

000

4580

000

340000335000

330000

330000

4580

000

4585

000

345000

Aparcament

Límit comarcal

Centre d’informació del Parc

Àrea de lleure

Cim

Mirador

UTM fus 31NEuropean Datum 1950

FontDepartament de Medi Ambient i HabitatgeInstitut Cartogràfic de Catalunya

Mina

Refugi

Castell/Torre

Edifici religiós d’interès

Barrera o cadena

Seu del Parc Autopista

Ferrocarril

Nacional/Autonòmica de 1r ordre

Autonòmica de 2n ordre

Carretera asfaltada

Pista forestal

Límit municipal

Arbre monumental

Paratge Natural d’Interès Nacional

Reserva NaturalParcial (RN)

El Reial Monestir de Santa Maria de Poblet forma part, juntament amb el de Santes Creus i el de Santa Maria de Vallbona de les Monges, del conjunt de monestirs cistercencs establerts a la Catalunya Nova a la segona meitat del segle XII, com a instrument de reorganització i repoblació de les noves terres conquerides per la Monarquia catalanoaragonesa als musulmans. Pels seus excepcionals valors històrics, arquitectònics i artístics, l’any 1991 fou declarat Patrimoni de la Humanitat per part de la UNESCO.La seva història es remunta a l’any 1151, quan Ramon Berenguer IV va cedir a l’abadia de Fontfreda (prop de Narbona) uns terrenys a la Conca de Barberà per tal de fundar un monestir cistercenc. La primera comunitat constituïda, dirigida per l’abat Guerau, data de l’any 1153. La comunitat, protegida pels reis i les cases nobles més importants del país, va tenir una vida molt pròspera durant els segles XII al XVIII, amb possessions territorials i dependències que s’anaren estenent al llarg de tota la Corona Catalanoaragonesa. Aquesta situació es va reflectir en les construccions que s’anaren edificant en el conjunt monàstic.El conjunt monàstic es compon de tres recintes tancats. El primer recinte, al qual s’accedeix des de l’antiga porteria (s. XVI), era destinat a les activitats agrícoles i industrials (magatzems, tallers, habitacions dels camperols, etc.). Com a elements arquitectònics importants s’hi troba la capella de Sant Jordi (1452),

feta construir per Alfons el Magnànim. Al seu costat, la Porta Daurada (s. XV), fortificada, dóna entrada al segon recinte. Enmig de la plaça Major es troben les restes de l’antic Hospital de Pobres, amb la capella de Santa Catalina (1250), obra romànica tardana i una esvelta creu de terme (s. XVI). Fora del recinte, dins els horts, es pot contemplar el Palau de l’Abat (1591-1776). La magnífica Porta Reial, flanquejada per dues grans torres, dóna entrada al tercer recinte, protegit per les imponents muralles que va fer construir Pere III a partir de 1366. També s’obre cap a les muralles el portal barroc de l’església construïda el segle XVII pel duc de Cardona.

Itinerari núm. 1: Itinerari de natura per l’alzinar de la penaItinerari de descoberta que s’endinsa al Paratge tot passant per antigues pedreres, pel bosc de ribera, l’alzinar litoral i la pineda fins a arribar al mirador de la Pena (997 m), des d’on es contempla una vista panoràmica de la comarca de la Conca de Barberà.Aquest és un itinerari ideal per a una primera aproximació al Paratge. S’hi poden contemplar les principals espècies vegetals associades a la comunitat de l’alzinar litoral, apreciar els diferents estrats de vegetació i la dinàmica de les formacions vegetals, així com identificar els principals elements del paisatge. D’altra banda, també s’hi poden descobrir els antics usos i aprofitaments del bosc.

1 Mola dels Quatre Termes Arxiu PNIN Poblet

2 Monestir de Santa Maria de Poblet Arxiu PNIN Poblet

3 Alzinar (bosc de Poblet) Arxiu PNIN Poblet

El Monestir de Santa Maria de Poblet Conèixer el paratge

2 3

• Hi ha un elevat risc d’incendi a tota la zona. Per raons de seguretat i conservació, és expressament prohibit fer foc fora dels llocs especialment preparats. Cal utilitzar les àrees

de lleure.• Respecteu les infraestructures i utilitzeu les

papereres i els contenidors adequats per dipositar-hi les escombraries.

• No embruteu les fonts ni els cursos d’aigua.• L’acampada lliure no és permesa.• Es recomana seguir els itineraris senyalitzats per conèixer el bosc.• Només es permet la circulació motoritzada a les

pistes forestals obertes a l’ús públic. Respecteu la senyalització.

• Respecteu la vegetació. El grèvol i el teix són espècies protegides i la recol·lecció n’és prohibida.

• Seguiu les normes bàsiques de recol·lecció de bolets per tal de no malmetre el seu sistema regeneratiu.

• Respecteu la fauna. No es permet capturar o molestar els animals excepte les espècies cinegètiques i amb els permisos oportuns. El bosc de Poblet té la qualificació de Refugi de Fauna Salvatge.

• L’escalada està regulada en tot el Paratge Natural.• L’ús públic està regulat per una normativa

específica.• Per a una informació més completa, adreceu-

vos als centres d’informació del Paratge, on a més de fullets informatius hi trobareu plànols, guies i llibres que us en facilitaran la visita.

Itinerari núm. 2: Itinerari per la història del bosc de pobletEn aquest itinerari es descobreixen restes dels diferents llocs que van marcar la història del bosc, així com les restes d’antics usos i aprofitaments.D’entre els principals usos del bosc cal destacar l’aprofitament d’àrids que ha deixat empremta en les formacions rocoses. De les pedreres s’extreia material per a la fabricació de llambordes i més tard per a la producció de matxaca per a la construcció de carreteres i vies fèrries. Dins l’alzinar podem trobar restes d’antigues carboneres, que durant segles va ser una de les principals fonts de treball i d’aprofitament de l’alzinar del bosc de Poblet.Els senders eren la principal via de comunicació en altres temps. En alguns trams d’aquest itinerari es troben indicis d’aquest trànsit en forma de marges de pedra seca. També destaca l’existència de dues fonts, la font dels Boixets i la font del Deport. Al llarg del recorregut també es troben antigues edificacions, com la casa forestal de la Pena, d’arquitectura modernista, i el pou de gel.El tram més interessant de l’itinerari és el corresponent a la senda del Colom, via que fra Pere Marginet (s. XV) utilitzava per traslladar-se de la cova on vivia com a ermità al monestir de Poblet els diumenges i dies de festa per participar en els oficis religiosos.

Itinerari núm. 3: Itinerari per la teixeda i la roureda de roure rebollRecorregut d’interès botànic que transcorre per la Reserva Natural Parcial del barranc del Tillar. S’inicia a l’àrea de lleure de la font de la Teula i, passant per la casa forestal del Tillar, d’arquitectura modernista, s’arriba al punt culminant de l’itinerari, el tossal de la Baltasana (1.201 m), el cim més elevat de les muntanyes de Prades. Des d’aquest indret, es pot gaudir d’una panoràmica circular amb excel·lents vistes de la reserva natural parcial, la serra de Montsant, la vila de Prades i, fins i tot, en un dia clar, dels Ports i el Pirineu.Al llarg de l’itinerari, es pot observar la important comunitat de teix (Taxus bacatta) del barranc del Tillar, la roureda de roure reboll (Quercus pyrenaica), única a tot Catalunya, pinedes de pi rajolet (Pinus sylvestris) d’edat avançada, i antigues repoblacions als Plans de Pagès.

Normes i consells

1 Roca de l’Abella Arxiu PNIN Poblet

2 Àrea de lleure Font de la Teula Arxiu PNIN Poblet

3 Barranc de Castellfollit Arxiu PNIN Poblet

4 Barranc de la Pena Arxiu PNIN Poblet

Contraportada: Casa forestal de la PenaAutor: Richard Martin

3 41 2

Informació i centres d’interès

Centre de Gestió i Informació del PNIN de PobletCtra. Les Masies s/n43440 L’Espluga de FrancolíTelèfon: 977 871 732Fax: 977 870 101A/e: pnpoblet.dmah@gencat.catWeb: www.parcsdecatalunya.net

Oficina de Turisme de PobletPasseig de l’Abat Conill, 943448 Poblet (Vimbodí i Poblet)Telèfon: 977 871 247Fax: 977 871 287A/e: oturconca@concadebarbera.catWeb: www.concadebarbera.info

Oficina de Turisme de l’Espluga de FrancolíPlaça del Mil·lenari, 143440 L’Espluga de FrancolíTelèfon: 977 871 220A/e: tur.espluga@esplugadefrancoliWeb: www.esplugadefrancoli.cat

Oficina de Turisme de Vimbodí i PobletPlaça Major, 143430 Vimbodí i PobletTelèfon: 977 878 024Fax: 977 87 84 31A/e: ajuntament@vimbodiipoblet.catWeb: www.vimbodipoblet.cat

Superfície (Servei de Planificació DMAH. Actualització dades: 2008)

2.460 ha (PNIN) 919 ha (reserva natural)

Municipis Vimbodí i Poblet L’Espluga de Francolí

Comarques La Conca de Barberà

Data de Creació Llei 22/1984, 9 de novembre, que declara Paratge

Natural d’Interès Nacional una part de la vall del Monestir de Poblet.

Protecció de caràcter internacional Aquest espai està inclòs a la xarxa Natura 2000, regió

mediterrània, com a zona d’especial conservació per a les aus i com a lloc d’importància comunitària.

© GENERALITAT DE CATALUNYADEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE, Direcció General del Medi NaturalSERVEI DE PARCS Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Dipòsit legal: B-16565-2005Maquetació: Lluís Mestres / Jordi Ruiz / Marta Vilches

www.parcsdecatalunya.net