Núm

ero

696

· Feb

rer 2

011

· Any

LXV

III ·

Cas

sà d

e la

Sel

va ·

Preu

de

l'exe

mpl

ar: 4

eur

os

Revista cassanenca fundada el 1944

LlumiguiaLlumiguia

S'acostal'hora de

capbussar-s'hi

S'acostal'hora de

capbussar-s'hi

També, en aquest número:- S'acosten les municipals:

Carles Casanova repetiex com a cap de llista d'ERCEnric Bagué substituirà Baulida com a candidat de CiUChamorro (PSC) i Hernandez (l'Alternativa) renuncien a tornar a presentar-se

- El pressupost del 2011 es retalla un 10 %- La fred no deslluiex l'Aplec d'Esclet- Marc Pinsach, campió d'Espanya absolut... i tota l'actualitat de les entitats cassanenques

També, en aquest número:- S'acosten les municipals:

Carles Casanova repetiex com a cap de llista d'ERCEnric Bagué substituirà Baulida com a candidat de CiUChamorro (PSC) i Hernandez (l'Alternativa) renuncien a tornar a presentar-se

- El pressupost del 2011 es retalla un 10 %- La fred no deslluiex l'Aplec d'Esclet- Marc Pinsach, campió d'Espanya absolut... i tota l'actualitat de les entitats cassanenques

2 NÚM. 696 - FEBRER 2011

3NÚM. 696 - FEBRER 2011

L'hora de capbussar-s'hiAra fa quatre anys, just abans de les eleccionsmunicipals, un dels grups que es presentaven alscomicis, CiU, va repartir als convilatans un DVD ambun contingut que ens il·lustrava sobre la futura piscinacoberta municipal de Cassà.

D’ençà d’aquell projecte que representava tota unafilosofia sobre el que podia ser una gran infraestructuralocal i que va ser el pal de paller d’aquest municipal,fins a la realitat actual ha plogut força, han passat moltescoses: hi ha hagut unes eleccions municipals, hi hahagut un canvi de govern, s’ha fet sentir la crisi queabans tot just s’insinuava,.. i el projecte de la piscinaque havia de ser una realitat imminent l’any 2007 haanat bandejant-se d’un costat a l’altre amb canvis depressupost. de mides, d’ambició i de possibilitats finsarribar a la realitat que s’estrenarà oficialment el proper19 de març.

No és la piscina que es volia fer fa cinc anys quan lesvaques eren grasses i semblava que els diners sobravena tothom. No és una piscina de luxe sinó que ha anatrebaixant les seves pretensions per donar resposta ales necessitats actuals d’un poble com Cassà. No és elgran palau de l’esport i el lleure que es presentava,però és molt exagerat dir que és una piscina que potscomprar al Lidl com s‘havia arribar a afirmar des del’actual oposició municipal.

Es una infraestructura que s‘ha hagut d’adaptar a larealitat socioeconòmica del país i de Cassà, que hahagut de dimensionar-se a una conjuntura econòmicaben difícil i complicada, que ha hagut de resoldre demanera correcta els compromisos adquirits sense quees generessin plets i debats de difícil solucióadministrativa. Quan fa tres anys es va canviar el governmunicipal, el tripartit que assumí la responsabilitat vaplantejar-se com a un dels objectius posar en marxauna piscina municipal que fos adequada a lesnecessitats i possibilitats dels cassanencs i que podés

Neteja de boscos

assumir-se sens endeutar de manera exagerada elmunicipi.

El resultat final el podrem estrenar aquest mes de marçi des de fa uns dies és motiu de debat i d’opinió pervalorar si realment Cassà podrà aconseguir que aquestainfraestructura sigui rendible i doni els resultats ques’esperen.

No hi ha dubte que el preu per fer ús de lesinstal·lacions no és barat i és un primer entrebanc al’hora de popularitzar la instal·lació. Els 42 euros quecosta la mensualitat per a un usuari adult a més d’unl’han fet desistir d’apuntar-s’hi però ja s’acosten als cinc-cents els que han decidit aprofitar aquesta possibilitatde fer ús de la piscina. Segur que a Girona poden haver-hi instal·lacions més barates, però cal tenir en comptealtres factors com el desplaçament o el temps que tambédonen valor afegit a la instal·lació cassanenca. Segurque hi haurà un volum de gent que s’inscriurà i podràassumir la despesa que suposa aquest «luxe» però eldubte és saber si s’arribarà a la xifra necessària per ferrendible la instal·lació i assegurar-ne una continuïtatsense problemes de gestió. Encara és aviat per fer-nebalanç; d’aquí uns mesos es podrà valoraradequadament quan se sàpiga el volum de negoci quegenera la piscina i si l’explotació es correspon al quees preveia com a viable

Ara estrenem la piscina, el primer pas. El segon hauràde ser adequar-.ne els accessos i aparcaments pergarantir-ne una comoditat i facilitat d’accés que ésimprescindible per a aquests recintes. Però de seguidacaldrà començar a valorar-ne l’explotació per saber sirealment la idea de fer una piscina va ser una iniciativade servei molt interessant i profitosa per a Cassà o elsimple fruit d’una idea lluminosa sorgida en temps mésbons que els actuals que crearà més problemes quesatisfaccions. Sabrem si de veritat els cassanencs teníemnecessitat de capbussar-nos en aquest projecte.

4 NÚM. 696 - FEBRER 2011

En aquest número 696 de LLUMIGUIA, corresponent al mes de febrer de 2011, hi podeu trobar:

Espai d'opinió:3 Editorial6 A punt de solfa7 - 10 Diuen els lectors10 Economia recreativa11 Multiculturalitat12 Apunts de l'últimquadern

El ple municipal:13 - 15 El pressupost pel2011 serà un 10% més petitque el de l'any passat15 La piscina cobertas'inaugurarà el 19 de març

Cassà al dia. Notícies:16 -17 Carles Casanova seràl'únic candidat que repetirà ales eleccions municipals18 Doble guardó alcineasta Jordi Canyigueral19 Activitats delsalumnes de la Casa d'Oficis

Esports54 - 57 Futbol58 - 61 Bàsquet63 - 63 Escacs64 - 65 Patinatge66 Esports demuntanya: Marc Pinsach,campió estatal absolut67 Ciclisme68 - 69 Taekwondo70 - 71 Hoquei patins72 Tennis

I les seccions habituals:25 EstadísticaSalut i vida sana:73 Higiene dental74 Fem salut!74 ACASSC76 Entre el somni...77 Entreteniments78 Foto nostàlgica

I l'actualitat dia a dia, la podeu trobar awww.cassadigital.cat

LLUMIGUIA és una revista cassanenca d'aparició mensual (Dip. legal GE 59-1958)Preu al número: 4 euros. Subscripció anual (12 números), 45 eurosEdita: Editora Cassanenca - Ctra. Provincial, 93 - 17244 Cassà de la Selva

Telèfon 972 46 36 47 - CI G-17/235847Director/gerent: Joan Carles Codolà i Vilahur

web: http://www.cassadigital.cat Adreça electrònica (e-mail): llumiguia@gmail.comRedactors i col.laboradors literaris i gràfics: Xavier Albertí, Carles Brucet, Guillem Burset, Joaquim Cadanet, Isabel

Carbó, Xavier Carrera, Joaquim Carreras, Montse Carreras, Salvador Coma, Agustí Domingo, Foto Dalmau, Foto Oliveras,Josep Ferrer, Cati Fontané , Tània Foix, Josep M. Fusté, Narcís Fusté, M. Dolors Godoy, Dolors Grau, Josep Hernàndez,

Eduard Llinàs. Eloi Madrià, Carles Malagrida, Roser Malagrida, Joaquim Massa, Olga morote,Joan Mundet, Eduard Nadal,Josep M. Olivé, Òscar Pérez, Elena Parera, Mònica Plana, Enric Plantés, Dolors Rubirola, Marc Salgas, Eduard Salvadó,

Arcadi Sitjà, Carles Torrent i Pagès, Jordi Vila, Àngel Vilà, Xavier Viñas.Impressió: Ducform, S.A. - Cassà de la Selva - Tel. 972 46 30 50

LLUMIGUIA és una revista plural, democràtica, catalana i d'àmbit local oberta a les opinions i comentaris de totsels cassanencs. Els conceptes i opinions sostinguts en els articles signats que surten a LLUMIGUIA no repre-

senten necessàriament l'opinió de la revista. Apareix a final de cada mes.Membre de l'Associació Catalana de la Premsa Comarcal. Amb el suport de:

Diputacióde Girona

20 - 21 Solellat i fred aplecde Sant Vicenç22 - 23 Els canvis donen mésforça a la MACCA24 Actualitat de laresidència geriàtrica26 Meteorològiques26 Policia Local

Espai d'entitats:27 Parròquia28 - 29 Sardanes30 - 31 Llar Taps32 - 35 Esc. Puig d'Arques36 - 39 Escola Aldric40 - 44 Institut de Cassà45 Biblioteca46 Amics PinedaFosca47 Grup de TeatreCassanenc49 - 52 Col·legi La Salle53 Geganters i grallers

5NÚM. 696 - FEBRER 2011

Vols ballar amb lesColles Sardanisteso amb l’Esbart Dansairedel nostre poble?

Contacta amb AMICS DE LA SARDANAo ves al gimnàs del Puig d’Arquesels dissabtes a la tarda

Exposició i venda:Ctra. de Girona a Sant Feliu, km 14

17244 Cassà de la SelvaTel. 972 46 37 86

Dissabtes tarda, OBERTwww.materialscassa.com

MATERIALSCASSÀ

6 NÚM. 696 - FEBRER 2011

L’aplec de Sant Vicenç d’Esclet s’ha convertit per a mi en unacita anual gairebé ineludible. M’agrada acudir-hi a peu i, fins itot, fent un xic de marrada per contemplar els paisatge de campsi boscos comprès en el triangle que formen les carreteres queuneixen Caldes, Llagostera i Cassà.

Aquest any vaig decidir que arribaria a Sant Vicenç en el sentitcontrari del camí que hi mena des del nostre poble i que aprofitarial’avinentesa per visitar el territori dels meus orígens (sóc fill d’unacasa de pagès d’aquells indrets). Amb aquesta intenció vaig fercap a l’estació per prendre el carril bici en direcció a Llagostera.Eren quarts de deu i el fred es feia sentir, però caminant depressa i amb el solet de cara em vaig anar refent. Un xic abansd’arribar a l’estació de Llagostera vaig trencar a la dreta per anara trobar la riera Benaula, dirigir-me a can Gascons i sortir,finalment, a la carretera de Caldes, just davant de can Oms, lacasa on vaig néixer. Allí em vaig endur la desagradable sorpresade comprovar que la teulada començava a enfondrar-seprecisament, ves per on, per la cambra que jo ocupava de petit.Encara no refet del tot del disgust, em vaig encaminar cap a canGelabert, can Maimí i el Magrau, que són les cases veïnes quees troben seguint el camí d’Esclet. Allà vaig poder constatar queels antics estadants havien coincidit a l’hora de procurar-se elselements de subsistència habituals a les masies d’aquell temps,inclosa casa meva: el pou per l’abastiment d’aigua potable, labassa per abeurar el bestiar i campar els ànecs, les acàcies perpenjar el blat de moro a assecar, el lledoner per treure’n lesperxes i un parell de figueres que, quan era el temps, aportavenuna de les escasses llaminadures amb què es podia comptaraleshores. Malauradament, aquelles cases no tenen la vidad’abans. L’activitat es limita, pràcticament, a fer de porxo de la

Sant Vicenç

maquinària que fa rutllar la indústria agrària en què s’ha convertitla pagesia avui en dia. No vaig poder evitar de pensar en elsmeus avis i en tots aquells homes i dones que, contràriament ala societat actual, eren totalment autosuficients i no depeniend’altra cosa que no fos el cel que tenien a sobre.

Seguint el meu camí, vaig travessar la riera Gotarra, a la qualtantes vegades havia acudit amb el meu oncle a parar l’enfila oels barbols. Ara, amb prou feines corria l’aigua i, per descomptat,els peixos i les granotes ja fa anys que l’han abandonat. Aquestacircumstància, afegida a la solitud de les cases que havia visitati, sobretot, al record de la meva teulada esfondrada, em varenanar desvetllant certa nostàlgia per tot aquell món rural que elpas del temps se’ns ha endut, segurament per sempre més.

Quan travessava la franja de terreny compresa entre la Gotarrai la Cagarella, abans que s’ajuntin un xic més avall, em va arribarel so llunyà de la cobla que ja refilava a l’era de can Vilavella.Aquelles notes alegres aconseguiren despertar-me del meuensopiment. Per cert…, sabeu quin és el primer instrument quese sent de lluny estant? Doncs ni més ni menys que el contrabaix.Sembla mentida com l’estridència dels tibles i els tenors es varendint en la distància al vellut de les notes més greus. Qüestióde freqüències, sembla…

Mentre anava donant voltes a aquestes qüestions, gairebémés científiques que no pas musicals, vaig acabar d’arribar almeu destí, on l’olor del sofregit de l’arròs que preparaven els deLa Colla, juntament amb el rau-rau provocat per la llargacaminada, varen acabar de rendir les elocubracions de la mental pragmatisme de l’estómac. Aleshores va esclatar el meuoptimisme habitual, que, de tan exagerat, em va dur a la conclusióque el deteriorament del paisatge i del model de vida que tantestimo respon precisament als designis de la Providència, quese sent benèvola amb la meva persona: «Així, quan hagis defotre el camp definitivament, no et sabrà tant de greu», semblaque em vulgui dir.

Veieu com qui no es conforma és perquè no vol?

Antoni Mas i Bou

...l’olor del sofregit de l’arròs que preparaven els de LaColla...

7NÚM. 696 - FEBRER 2011

PRESENTACIÓ DE LA

COMISSIÓ DE FESTES

A finals de l’any passat es va constituir laCOMISSIÓ DE FESTES DE CASSÀ, coma una entitat sense ànim de lucre.

El nostre objectiu és treballar de maneratotalment desinteressada, altruista ivoluntària per a millorar «l’ambient depoble» a Cassà.

- Entre les nostres prioritats, està millorarnotablement la nostra Festa Major; queaquesta sigui més popular i que realmentes visqui al poble.

- Animar i involucrar a tots el cassanencsa «fer més poble»; participar activamenten les activitats que es facin durant l’any.

- Gradualment, anar organitzant fires,festes populars, actes festius, culturals,etc., per a totes les edats.

- Aquesta Comissió té la voluntat detenir caràcter permanent i independent,però treballant de manera coordinadaamb l’Ajuntament.

- Estem oberts a treballar i col·laboraramb altres Entitats de Cassà.

- Tothom que ho desitgi, i cregui que potincorporar-se a la Comissió, segonsaquestes directrius, té les portes obertes

Ja des d’un bon inici, ens vam trobaramb obstacles per tal que no es creésaquesta Comissió; hem anat explicant atothom qui ho ha demanat i a les autoritatsdel poble que nosaltres som un grup decassanencs amb l’única il·lusió que alpoble hi hagi més ambient; que ensacostumem tots plegats a fer més vida depoble; que quan sortim al carrer no hoveiem tot desert...

Creiem que això serà bo per a tothom:grans, petits, adults, adolescents, pelscomerciants de Cassà, per l’Ajuntament,etc.

No volem treure protagonisme a ningúni tampoc criticar el que s’ha estat fentfins ara, que de ben segur ha estat ambtot l’esforç i el millor esperit. Simplementvolem sumar el que ja s’està fent.

I volem deixar ben clar, per respondrequi s’hagi fet aquesta pregunta, quenosaltres no cobrem absolutament res;ans al contrari, invertim el nostre tempsd’oci, esforç i creativitat pel bé del poble.

La nostra estrena va ser en col·laboraren la Festa de Cap d’Any al Polivalent.Poc després, el dia 5 de gener, vam ajudara Ses Majestats D’Orient a preparar elcampament Reial, on es va instal·lar lacomitiva que anava d’avançada.

També per a la Nit de Reis vamorganitzar la contractació d’una colla debatukaires per tal d’ambientar més lacavalcada.

En aquests moments, estem organitzantel Ball i concurs de disfresses per carnavalal Polivalent, i tot i que teníem previstorganitzar una festa infantil pel diumengeal migdia, finalment això es farà des del’àrea de cultura de l’Ajuntament.

També estem treballant amb altresprojectes innovadors i amb la Festa Majorde Cassà.

Esperem que aquesta Comissió deFestes sigui ben rebuda per part de totsels cassanencs i cassanenques, així compels comerços i empreses del poble, isobretot per part de l’equip de govern del’Ajuntament, amb qui cal que treballemmolt coordinadament i sensecompetències.

Podeu contactar amb nosaltresmitjançant el mail info@cassadefesta.cat

Junta directova de la Comissióde festes de Cassà

L’ARRÒS DELS POLÍTICS

Què més vols si fins i tot els políticscuinen arròs!

En Trias, del seu arròs en mengen atotes les guarderies.

Portabella cuina de meravella!La Pagans, a Girona, no en cuina per

petits i menys per grans.L’Hereu només en cuina per Déu!

A en Pujol no li surt com la Ferrusolavol!

El d’en Benach un dia no gaire bé i unaltre un nyap!

En el d’en Llamazares hi abunden els«calamares».

El d’en Serra va fent la xup-xup en unacassola de terra.

i a l’arròs d’en Maragall li falta peix i tall.Carod Rovira en el que hi posa no s’ho

mirai en Mas fa un arròs massa gras.

A en Nadal de tant en quant li surt comcal

però en aquest hi ha massa sal!Al de l’Esperanza Aguirre, les mongetes

i els cigrons són crus:ni que fossin perdigons de la ferreteria!

El que és molt caldós és l’arròs d’enPuigcercós!

A en Montilla li queda de «maravilla»però l’arròs d’en Zaplana el repartirà

malament i passarem gana.Els arrossos d’en Gallardón se li cremen

tant que contaminen el món.A en Rajoy en el bigoti i la barba l’arròsse li ha enganxat tenint la boca tancada

no dirà cap més disbarat!Polítics i arrossos que comencen i

acaben en rodolí, no tenen fi.En Zapatero se’n surt malament: comreparteix l’arròs ningú n’està content.

En Laporta a l’arròs hi posarà pilotes ien lloc de plats el servirà en copes.

Tots hi han posat molt bona voluntat enel cuinat

però cuinar per tant gent: quinapaciència! pels uns és fred, pels altres

massa calent.TOTAL: Pastós, cru o massa reposat, no

és per falta de voluntat.

Josep Busquets

AGRAÏMENT

La matinada del dijous 13 de gener, vamtenir un bon ensurt quan ens va despertarla policia local per tal d’avisar-nos de quetres persones havien saltat la tanca decasa nostra, i que per tant venien acomprovar que tot estigués en ordre iinspeccionar la zona.

Ens varen informar de que un veí haviatrucat al 112 per tal de denunciar els fetsque havia presenciat personalment. Desdel 112 automàticament es va passar avísa mossos d’esquadra i aquests a la policialocal. Seguint, el que segons ens vanexplicar, és protocol establert, primervaren arribar els municipals i tot seguitels mossos d’esquadra. Varen fer unainspecció de tot el recinte de la casa i tot ique no varen trobar cap indici de les trespersones que havien saltat la tanca, varenfer la seva feina de forma acurada iprofessional.

Des d’aquestes ratlles volem expressarel nostre agraïment a la persona que vatrucar al 112, a la policia local i als mossosd’esquadra. Ens vam sentir molt benatesos, recolzats i protegits.

Val a dir que les nits posteriors, ens haestat una mica difícil dormir tranquils.

Actualment, passem per moments dedifícil convivència i amb forta sensaciód’inseguretat. Tanmateix pensem queactituds valentes com la de la persona que

8 NÚM. 696 - FEBRER 2011

es va mullar i va fer la trucada al 112, iactuacions ràpides com la de la policialocal i els mossos, ajuden a evitarsituacions desagradables com la quepodríem haver viscut nosaltres.

Moltíssimes gràcies a tots.

Cristina Vilà

INFORMACIÓ I

DEMOCRÀCIA EN LA

SOCIETAT DIGITAL

El final de la primera dècada del segleXXI sembla exigir que es reformuli unesquantes de les poques certeses que estenien l’any 2000 sobre l’anomenada benampul·losament «societat de lainformació». Milions d’ordinadorsdialoguen amb altres tants telèfonsmòbils, el correu electrònic i el web enssegueixen pel carrer. La cultura digital haarribat a una enorme complexitat. Milionsd’usuaris/productors alimenten elciberespai amb tota mena de contingutsque es reprodueixen en els diaris enpaper i a l’inrevés; l’acceleració dels

fluxos informatius converteix qualsevolanècdota de poble en un esdevenimentmundial. S’ha trencat la frontera entre vidaprivada i àmbit públic; ningú no esplanteja si el que posa a circular per laxarxa pot tenir conseqüències.

I tot i això, fa només deu anys laUNESCO celebrava a París el seu tercerCongrés sobre infoètica, amb el propòsitd’animar a la reflexió sobre elsdesafiaments ètics, legals i socials delciberespai. Igual que els anteriors, datatsel 1997 i 1998, afrontava temes coml’accés a la informació, el concepte d’«úslegítim» d’aquesta informació i elsprincipis per a generar legislacionsnacionals que protegissin la dignitathumana, la seguretat, la vida privada i lallibertat d’expressió en les xarxesmundials. Es donava per fet que lesdemocràcies es consolidarien amb lespossibilitats d’aquesta nova era, amb lainformació i el coneixement com a primeramatèria del seu desenvolupament.Pensaven en unes democràcies amb laparticipació responsable i informada delsciutadans i dels cossos socials, juntamentamb la transparència dels governs.

Avui tota aquesta discussió adquireixmatisos completament nous. Encara que

la informació pot estar a l’abast de la mà,l’usuari responsable ha de superar, per atrobar-la, la barrera invisible de lasuperficialitat. Les notícies acostumen aarribar simplificades en breus titulars. Lapressa, l’escassesa d’espai i el desig devendre, a més, despullen la notícia delsmatisos que li donen cos i profunditat. Lamàquina de fer notícies treballa a preu fetdarrere de l’última novetat. Però, sobretot,les dades arriben descontextualitzades,sense les claus de lectura que són pròpiesde tota autèntica comunicació. Breusparaules extretes d’un discurs polític, d’unestudi científic, d’un procés judicial, enssón servides sense el seu context com afrases lapidàries en els titulars per a buscarel màxim impacte emotiu. Creiem que hemestat informats i només ens han donat unacosa semblant a un cop de puny al nas:no tenim el codi de comprensió de lanotícia. Algunes persones llegeixen elsarticles sencers, però no són gaires lesque busquen verificar, en les fontsdirectes, la notícia íntegra. I, quantess’aplicaran a aprofundir sobre elsantecedents o marc d’aquell fet percomprendre’l realment? Així, són milionsles persones que viuen en el que podriaanomenar-se una «fantasia de la

MEDALLA D'OR A UNA CENTENÀRIA

El passat 26 de febrer la representant del Departament deBenestar Social de la Generalitat de Catalunya, Anna Mateu il'alcalde de Cassà, Carles Casanova van fer lliurament al seudomicili de la medalla d'or a la senyora Josefa March i Pedrazaamb motiu d'haver complert els 100 anys,

En les fotos es pot veure un moment de l'acte i un muntatgedel dia de la festa en la qual hi surten totes quatre generacions,

3 fills 9 néts i 10 besnéts amb les respectives famílies ambcosins i cosines.

Moltes felicitats!

9NÚM. 696 - FEBRER 2011

informació». Tenim moltes dades, devegades parcials i inconnexes, i pocselements per a extreure un autènticconeixement.

Un voyeurisme molt estès posa lasocietat davant el difícil equilibri de dosdrets humans essencials per a lademocràcia: el dret a la privacitat i a lallibertat d’expressió. Aquests en suposen,a més, un de més ampli, expressat en lamateixa Declaració Universal dels DretsHumans: «Tota persona té dret ques’estableixi un ordre social i internacionalen el qual els drets i llibertats proclamatsen aquesta Declaració es facin plenamentefectius». No serà necessari revalorar-loen la nova realitat digital?

Una de les més belles característiquesd’Internet és la seva no regulació; però lacondició de la seva continuïtat és unasocietat que comparteixi uns valors deconvivència i respecte (fair play) que avuisemblen escassejar. L’anomenada«ciberguerra» que s’ha suscitat entorn delspartidaris i els detractors de Wikileaks ide Julian Assange és només l’últim capítold’una nova fase de l’era digital, que no haacabat pas encara. José Alcántara, autorde La societat del control i La neutralitatde la xarxa, assegura que un úsirresponsable del poder de la xarxanomés dóna motius perquè es legisli encontra i es busqui el control d’Internet.

Les democràcies del segle XXI,

sobreviuran als esculls d’una poblacióatordida per infinitat de dades sensecontext i per un anecdotari inútil? Sorgiràla societat del coneixement, acomplint elsomni de la UNESCO? El flux informatiudel ciberespai, servirà a una veritablemaduració de la democràcia? Confiemque sí, però per a aconseguir-ho és urgentelaborar, d’una manera creativa, unanova infoètica.

Íñigo Damiani /Psicòleg

CAMPAMENT REIAL ACASSÀ

El dia 5 de gener va tenir lloc al’esplanada de Fires de Cassà el primerCampament Reial, organitzat per laComissió de Festes. Des de dos quartsde cinc de la tarda i fins abans de lacavalcada tots els nens i nenes quevolguessin tenien l’oportunitat d’acostar-s’hi i fer-hi un cop d’ull. El campamentconstava de dues carpes: en una hi haviauna taula amb cartes i llapis per tal queels que encara no haguessin escrit la cartapoguessin fer-ho, i el patge reial querecollia les cartes de la mainada; i enl’altra hi havia una taula on es podia pintari dibuixar els tres Reis Mags d’Orient. Elcampament estava encerclat per unes

torxes i hi havia tres fogueres que feienclaror i escalfor a la gent que s’hipassejava. A mitja tarda, vam comptar ambl’actuació del grup de percussió Batukatsde l’Ala. Des de la Comissió estem moltcontents del funcionament d’aquestcampament, que ha tingut força afluènciade públic i molt bona rebuda entre elscassanencs per ser el primer any ques’organitza. Tot això ens dóna forces perrepetir-lo l’any vinent i aconseguir quesigui encara millor que eld’aquest any. Moltesgràcies a tots!

Comissió de festesde Cassà

DONACIÓ DE SANG

Agraïm sincerament la col·laboració detots els cassanencs amb motiu de lacol·lecta de sang celebrada el 29 de generpassat en la que es van aconseguir untotal de 96 donacions.

Esperem poder comptar amb semblantinterès en properes ocasions i contribuirplegats a una millora real en matèriasanitària.

Dr. Joan Profitos TusetM. Rosa Costa Vidal

Associació de Donants de Sang

GRÀCIES PER SER EL NOSTRE AMIC, EDUARD!Ja hi ets, ja els tens Eduard. 18 anys esperats, 18 anys desitjats, 18 anys que ja

han arribat.No sabíem com felicitar-te i volíem fer-ho d'una manera que ho recordessis, no el

típic sms o la típica trucada, i per tant, hem decidit felicitar-te pel Llumiguia. Potser noés la manera més original, però és una petita forma de demostrar-te tot el que has fetper a nosaltres al llarg d'aquests 18 anys.

Què podem dir d'algú com tu? Què li podem dir a algú que sempre ha estat alnostre costat, que sempre ens ha ajudat o desafiar quan ho mereixíem? Són moltespreguntes, però la resposta és simple, l'únic que podem dir és: GRÀCIES PER SEREL NOSTRE AMIC!

Alguns ens coneixem des de ben petits, i d'altres ens hem anat coneixent al llargd'aquests anys, però a tots ens has fet riure en molts moments amb el teu caràcterespontani i extravertit. Els amics són irrepetibles, i tu, ets especial per a tots nosaltres.

Però ara és el moment, el moment de decidir, el moment d'avançar, però passi elque passi, estem amb tu. Cadascú de nosaltres et coneix d'una manera, a cadascúli has regalat una part teva, des d'un somriure a una abraçada, desde una paraula auna mà per aixecar-se, i això, Eduard, és un gran regal per a nosaltres, perquè sónaquests els moments en que els amics es fan notar. Gràcies per tots aquests momentsi per tots els que ens queden, que tampoc et podràs desfer de nosaltres així com així.

Potser els 18 anys ens faran madurar, però no perdis mai el nen que portes dins,perquè és aquell nen que vàrem conèixer i es va convertir en una personaimprescindible per a nosaltres. I recorda, que passi el que passi, sempre estaremamb tu. Gràcies per ser com ets.

Els teus amics, que t'estimen

El 6 de febrer l'Eduard va fer 18 anys.Tots els que t'estimem et desitgem unfeliç aniversari. Per molts anys!

10 NÚM. 696 - FEBRER 2011

Economia d'estar per casa (1)

Tot sovint els diaris i els mitjans decomunicació prenen el que els castellansanomenen muletillas i de cop i volta unaparaula, un concepte, un anglicisme esconverteixen en els màxims protagonistesde les notícies i de tot el que les envolta.Va passar amb les hipoteques subprime,els hedge founds, el core capita i, ves peron, ara toca els mercats, així, en plural;no el mercat d’això o d’allò altre, no: elsmercats. De cop i volta veiem com aquestsens demoníacs ens fan tota mena demalifetes: abaixant els índex de solvènciadels bancs i dels estats, encarint el deutepúblic, aprofitant-se de la feblesa d’un paíso d’un altre i burxant en la misèria quesuposa no disposar de diners, de crèdit nide cap instrument per poder apaivagar latempesta.

Però, de fet, qui són els mercats? Ésclar que és una ficció; els diferents mercatsfinancers establerts a les capitalsmundials són centres de contractació devalors de tota mena: reals, ficticis,especulatius..., fins i tot irreals o virtuals.Però malgrat tot es mouen en uns àmbitsestablerts, amb unes regles de joc cone-gudes i més o menys regulades segonsels països. Per tant, el que ens fan passarper mercats són realment organitzacionso societats gestores, operadors financersque gestionen fons de mida gegantina ique són capaços de desmuntar l’esta-bilitat financera i econòmica de societats,bancs o països dèbils, amb dificultatseconòmiques, com ara Irlanda, Islàndia,Grècia, Portugal o Espanya.

Perquè es produeix aquest fenomen?Com actuen aquest operadors inclementsi sense ànima?

En primer lloc, s’ha de disposar d’unacapacitat de diner líquid astronòmica; capproblema. En segon lloc, forçar lesagències de qualificació a apujar orebaixar les notes que posen als diferentsvalors, siguin empreses, bancs, estats oqualsevol entitat que tingui necessitat definançament; cap problema En tercer lloc,tenir la seu en diferents paradisos fiscalso en estats de legislació molt permissiva(als mateixos Estats Units, l’estat deDelaware es pràcticament un paradísfiscal amb totes les benediccions i ningúno en diu res ); cap problema. Quart, calun boc expiatori, o sigui el que necessitael finançament; cap problema.

I com s’ho fan? Doncs en primer llocjuguen a la baixa i provoquen una inun-dació de títols en el mercat (habitualmentno els tenen en propietat, son deixats);

Els mercatsnormalment la reacció venedora és unataca d’oli i en molt casos és la mateixasocietat o l’estat (si pot) el que recompraels seus títols per evitar una davalladacaòtica que afecta el seu prestigi i el seufinançament. Això vol dir que ha d’esmer-çar recursos que no té per aturar la dava-llada. Aquestes maniobres solen conduircap una reconsideració de la seva qua-lificació de solvència en veure’s castiga-da, feina que fan les consultores (Stan-dard & Poors, Merryll Linch i d’altres). Elpobre a qui li ha tocat es veu en la neces-sitat de tornar a obtenir finançament, hade buscar fons i no li toca altre remei, araamb la qualificació més baixa, que millo-rar les condicions ( tipus de interès, perexemple) per fer més atractiva la inversiói compensar l’anomenada «prima de risc».Ja se sap que com més risc, més car.

Aleshores és quan els mercats tornen acomprar (i els tornen a qui els havien dei-xat); ara, però, en unes condicions mésavantatjoses amb el diferencial obtingut.

L’altre sistema ja és mes conegut (des-graciadament) i és just el contrari: valorarexcessivament un títols que no tenen capsolvència, basant-se només en lesqualificacions o ràtings de les agènciesde qualificació que inciten els inversors aapostar per aquests valors i amb aixòaconseguir inflar les seves cotitzacions demanera excessiva. L’efecte bombolla delqual tots hem sentit a parlar.

En aquest cas el truc es troba en la rota-ció: per exemple, comprar a 2, 00 i vendrea 2,01 al cap de quinze segons, i aixísuccessivament. Mentre el mercat va depujada, no hi ha problema; si cau, elsresultats poden ser catastròfics, com jahem pogut comprovar. Si fem això 24hores al dia cada dia de l’any es fàcil ima-

ginar-se els guanys que es poden obtenir.Com ens afecten aquestes maniobres

especulatives? Doncs molt i de la maneramés dolorosa, que és atacant les nostresbutxaques, sigui amb l’increment delsinteressos que hem de pagar al banc perl’hipoteca, l’increment dels impostos (IVA,IRPF, etc.), l’escassetat de diners per alscrèdits, la retallada de les prestacionssocials que podríem tenir, la caiguda delnostre poder adquisitiu o la debilitat delsistema en general.

Es podria dir que és una cursa senseaturador per enriquir exageradament ungrup molt petit de gent a canvi d’empobrircol·lectius socials molt amplis.

Algú els anomena neoconservadors;d’altres, simplement, terroristes financers.

Que hi podem fer nosaltres, ciutadansde peu? La veritat és que no gaire res, sino som partícips d’alguna d’aquestesmaquines infernals. Els estats nomésintenten posar-hi cataplasmes a còpia decrear fons de salvament de les economiesdels diferents països infectats, però laveritat és que aquests fons també surtendels nostres impostos i a la llarga o a lacurta es volatilitzaran en la gran calderaque ens tenen muntada.

Només una legislació ferma, global idecidida podria posar fre a aquestaespiral especulativa, i ara per ara semblaque cap estat no vol (o no pot) entrar-hi.

L’economia global no és dolenta perella mateixa, el mercat és l’instrumentmés adient per a regular les economiesproductives, els mercats són els botxinsd’aquestes economies. Que tinguem sort.

J.H.Proper capítol: Estalviar, com i

perquè

11NÚM. 696 - FEBRER 2011

Hem perdut la memòria popular? La volemperdre? La volem conservar per alsnostres fills, nets, besnets..., per sempremés?

Hi ha una dita que diu això: «Quan moruna persona és com si es cremés unabiblioteca. El que s’ha viscut, el que no haquedat escrit, el que no s’ha guardat..., esperd per sempre més.»

El passat 1 de febrer es va presentar,a la Llar dels Jubilats, el llibre d’en RamonRabassedas «Cassà: 1945», que no ésaltra cosa que el treball fruit d’un estudisobre la memòria històrica del nostrepoble en una època concreta.

I es pensant en aquest fet que us voldriafer uns comentaris. Hi ha fets i persones,amb qui hem conviscut, dels quals algunsde vosaltres, els més grans o més propers,teniu memòria clara i que a mi ja sem’escapen: els tinc difuminats, i moltsgairebé perduts, desconeguts. Recuperarel que, per l’edat, hem perdut ja és gairebé impossible; mantenir el queencara tenim present és possible. I aixòés el que us vull demanar. Que ens ajudema conservar aquesta memòria que escomença a perdre per als nostres fills, nétsi besnets: per a les generacions futures.Que siguem capaços de crear una inèrciaamb esperit de continuïtat, esperit que facipossible el manteniment de la memòriacol·lectiva. Seria com crear una entitat, ouna secció dins una entitat, jaconsolidada, per a recuperar o mantenirla memòria col·lectiva. Però encara usseré molt més concret:

Fa mesos que estic treballant en untema prou engrescador: la recuperaciódels motius, malnoms, renoms denomi-natius..., de la gent de Cassà de la Selva.En tinc uns mil set–cents d’indexats. Peròde segur que n’hi ha molts més que s’hanperdut per sempre i que no recuperarem.Hem de deixar perdre tot el que avui

encara podem mantenir viu?Tinc unes dues mil tres-centes

fotografies antigues de Cassà de la Selvaen què hi ha una munió de gentdesconeguda per mi. Segur que vosaltresen coneixeu molta més. Voleu ajudar adescobrir-ne?

Arran del llibre d’en Ramon, Cassà:1945, el dia 2 de gener vam fer unrecorregut pel Cassà més vell: plaçaPeixateries, carrers Major, la Coma, Molí,Avall, Gitanos, Dolors, plaça Petita, carrerde la Mel i altres carrers i places que hiha dins d’aquest circuit. Vam trobar fins aunes cent noranta referències debotigues, cases, establimets, tallers...,desapareguts. Segur que n’hi ha moltsmés; ens voleu ajudar a localitzar-los?

Un quart i últim tema. Quan vam fer elrecorregut nostàlgic pel centre comercialdesaparegut del nostre poble, el dia 2 degener esmsntat, vam recuperar unainformació que la meva mare m’haviadonat feia anys. A la plaça popularmentdenominada de les Peixateries Velles,avui del Dr. Botet, hi havia hagut, a mésde les peixateries, la rectoria i una casaque en deien «cal Missé». Doncs bé, quanes va construir la nova rectoria i a la plaçaja no hi havia vida perquè tot estava per enderrocar, encara es va trigar molt detemps a fer-ne les obres. I sabeu per què?Doncs perquè a la rectoria vella hi haviaunes senyores –la Quimeta Cassà, la Vi-centa Gruart, la Nita Gruart..., i proba-blement algunes més, el nom de les qualss’ha esborrat de la nostra memòria– queensenyaven a brodar, cosir, fer punta alcoixí, fer ganxet i tota mena de labors ales noies que durant el dia treballaven ala fàbrica.

Quanta gent no recorda a persones coml’Anni Picó, la Rosa Ferrer (la sogra del’Alegria), la Milagros..., que ensenyavena fer mitja o punta al coixí... I vosaltres

potser recordareu qui sabia i ensenyavaa brodar, fer ganxet, muntar punts, fer puntdret, revés, pla, de creu, de jersei, canalé,d’arròs, tancar punts, llegir patrons... I quino recorda els tallers on s’aprenia a cosir?A casa de tots els sastres: can Negre, canXens, can Reyner, can Daniel, can Dausà,can Coloreu, can Salgas, ca l’Albertí, cala Rosa Mestras, ca la Carmen Cabarro-cas, ca l’Antònia Armangué, ca les Campa-neres, la Lluïsa del carrer de la Llet... Po-dem assegurar que si alguna de vosaltressap fer alguna d’aquestes manualitats ésgràcies al que vau aprendre de les vostresmares, d’aquestes dones de bonavoluntat i dels tallers de costura que hihavia en aquells anys.

Tots sabeu que avui són poques, idiguem poques per no dir cap, lescriatures que aprenen aquestes labors.Vosaltres, dones i homes que en sabeu,sou les últimes persones que podeuajudar-les a aconseguir-ne l’aprenentagei així refrescar la memòria col·lectivad’aquestes arts, que durant tants anystambé van ser l’ofici de moltes persones.Pot ser un component positiu per amantenir la ment clara, les horesocupades i, a més a més, pot ajudar amantenir l’economia familiar.

No deixa de ser curiós que es procurientretenir la gent gran amb classes depintura, patchword o dibuix i ens oblidemdels petits de les nostres cases en temestan bàsics com aquests que hemcomentat.

Hi ha predisposició a fer d’aquestapossibilitat una voluntat de treball i deconservació de la memòria històricacol·lectiva del nostre poble, de Cassà dela Selva?

Restem a l’espera dels vostrescomentaris.

Joan Maymí Coloreu

Cultures d'ahir i avui

12 NÚM. 696 - FEBRER 2011

Només faltava que ara vingués Thomas Dixon Cook, eminentcol·laborador d’ESADE, i que ens digués que ni els polítics niels periodistes saben avaluar les decisions governamentals. Arapla... Però si els polítics només discuteixen sobre això perquèés la seva feina! I també són aquestes les qüestions que, sobretot,emplenen les planes dels diaris...! Afegeix, per precisar, que elsperiodistes per vendre més diaris, es veuen obligats a parlar detot, buscant els titulars, sense saber de què parlen, i que elspolítics solen confondre els seus interessos amb els de la societat,ja que els incentiva més el possible profit electoral en vots quel’ànsia de efectivitat per millorar la vida dels ciutadans. Diu queels polítics anuncien, als quatre vents, espectaculars iniciativesa les quals fan d’altaveu els periodistes afins, mentre sónfortament criticades per altres opinants, sense que ningú lesanalitzi com requereixen. I, per fer-ho gros, ens avisa que estracta d’aquelles accions que paguem tots els contribuents i que,això sí, han aconseguit titulars i vots a favor o en contra, però noen sabrem el vertader resultat mai, ni alhora ni al cap del temps.

És molt fort... I encara que és l’eterna qüestió de la qual jasabíem alguna cosa, en pensar que les anteriors afirmacionssón extremadament dures, m’ha entrat l’escrúpol d’algunafalsedat meva o d’una excessiva aportació personal en laredacció, tal vegada treta d’un context molt més suau. Les herellegit i la veritat és que no, que l’entrevistat diu, o ve a dir, totaixò. És un consol que el Sr. Dixon sigui un anglès d’Oxford,estudiós de la política internacional i que les seves referènciessiguin mundials. D’altra banda, seria un poderós atenuant teniren compte que es tracta d’un reconegut especialista en

Apunts de l'últim quadern

És així i prou...

l’avaluació dels resultats de les iniciatives i determinacions delsgovernants i potser vol propagar la seva feina. De totes maneres,no deixa de ser preocupant que en demanar-li algunsuggeriment sobre el problema del atur a Espanya, contesti :«Tot allò que vostès tenen no funciona.»

Fins ara estem parlant de la política gran i de les imperfeccions,no mai noves, de la insuperable democràcia, però hi ha unacoincidència per fer-nos baixar a la petita administraciómunicipal, com es la publicació de l’últim butlletí local de CiU, iaixí reconèixer que també aquí, en el petit àmbit nostre, esreprodueixen –cosa clarament irrefrenable a tots els nivells- lesmaneres censurades per l’il·lustre anglès. Certament, allò propidels que governen a cada moment han de ser les iniciativesdictades per una inquietud de millora, en les quals naturalments’equivocaran moltes vegades, perquè els que ens guien i elsque ens guiaran seran sempre un mostrari dels gens, lesneurones i les hormones que ens adornen a tots plegats.

Nosaltres els cassanencs, sobretot aquells que, com jo, somculpables de no saber gaire res, haurem d’agrair la presentaciód’un panorama que sembla lamentable i el coneixement de lessobrevingudes dificultats reals de tot un poble per tirar endavant,amb dades, en el paper rebut, pròpies de lloables investigadors.Com deia James Madison: «Només si fóssim àngels (bons, sa-vis i capaços) sobrarien els controls.» Emperò allò més penósés assimilar el grau d’antagonisme sempre manifest en l’eternalluita per les urnes. Com que l’espècie, ja s’ha dit moltes vegades,no tendeix als superhomes, un altre dia s’equivocaran els quecritiquen, i seguidament els partits de l’oposició, aquests queara governen fustigats, els trituraran per recuperar elreconcentrat vot ciutadà.

Al bell mig de tot, els que no som res i ens toca obeir, hemd’exigir-nos a nosaltres mateixos comprensió i paciència, o tambéva bé una mica de filosofia barata. Els desafortunats són elsque, encara avui, busquen la democràcia.

J. Barceló B.

Pl. Dr. Botet, 3tel. 972 46 00 61

17244 CASSÀ DE LA SELVA

Mentre la plaça Dr. Botet estigui tallada altrànsit, farem descomptes especials alsnostres clients. Per la vostra comoditat

podeu accedir també a la botiga pel carrerdels Dolors, 11.

DRAPS

13NÚM. 696 - FEBRER 2011

Plaça de la Coma, 30, entr. A17244 Cassà de la Selvatel. 972 46 14 92Fax 972 46 33 76salip@logiccontrol.es

ES LLOGAPIS CÈNTRIC

A CASSÀ DE LA SELVA

TELÈFONS DECONTACTE:

972 460994648 093430

El pressupost del 2011 es retalla un 10%L'Ajuntament haurà de vendre patrimoni per fer inversions

El regidor d'hisenda, Josep Hernandez, en la presentació dels pressupostos

L’Ajuntament de Cassà va aprovar en el plecelebrat el 27 de gener passat elspressupostos per a l’any 2011 que suposenuna reducció de més del 10 per cent enrelació als del 2010; si l’any passat espreveien 11,6 milions d’euros en ingressos idespeses, les partides d’enguany es quedenen 10.222.046,69 € amb menys de 2,5milions destinats a inversions.

El regidor d’hisenda, Josep Hernàndez, al’hora de presentar els pressupostos fou clari radical en defensar la necessitat d’adaptarels nombres municipals a la realitat econò-mica aplicant una sèrie de mesures que espodrien resumir en «fer el mateix, millor iamb menys despesa». En un requadreadjunt es resumeix la intervenció del regidor.

La impossibilitat d’accedir al crèdit per lanormativa estatal obligarà l’Ajuntament avendre patrimoni si vol fer alguna de lesinversions previstes, criteri que no compar-teix l’oposició. El regidor de CiU Sergi Baulida vaexplicar el vot negatiu del seu grup per la inopor-tunitat de vendre patrimoni i altres sis conceptes queconsideren que impediran que l’any 2011 el ciutadàde Cassà tingui els serveis de qualitat que es mereix.En un butlletí difós entre les llars de Cassà (Parlem-ne) CiU reflecteix els arguments de l•foposició peroposar-se als números de l•factual govern.

En el ple, Sergi Baulida va resumir-ho dient que«el pressupost d’inversions no s’aguanta perenlloc». Els tres únics regidors de CiU que eren alple (les regidors Mari Serrano i Xon Rubirola vanexcusar la seva absència per malaltia) van votar encontra de la proposta que es va aprovar amb els setvots a favor de l’equip de govern.

POLÈMICA PELS SERVEIS

SOCIALS DEL GIRONÈS

En parlar-se dels pressupostos va sortir a debatl•fimoprt que ha d•fabonar l•fAjuntament de Cassà

14 NÚM. 696 - FEBRER 2011

Any 2001 Any 2002 Any 2003 Any 2004 Any 2005 Any 2006 Any 2007 Any 2008 Any 2009 Any 2010 Any 2011 -

2.000.000,00

4.000.000,00

6.000.000,00

8.000.000,00

10.000.000,00

12.000.000,00

14.000.000,00

16.000.000,00

7.320.457 8.010.091

7.692.749 8.196.600 8.488.868

11.217.300

8.634.000

10.503.352

14.672.198

11.611.134

10.222

Evolució pressupostos municipals

PRESENTACIÓ DEL PRESSUPOST

En la presentació dels pressupostos per al 2011, el regidord’hisenda, Josep Hernandez va fer una intervenció que reproduïmen part tot seguit:

«Abans de presentar els últims pressupostos de la legislaturavoldria fer unes consideracions que si be no són noves sí que esconvenient tenir-les presents ja que condiciones la proposta,redacció, execució i liquidació dels comptes municipals.

Hi ha tres eixos principals que configuren l'escenari restringit enquè ens hem de moure:

Primer: el finançament del municipi, en aquella part en quèdepenem dels organismes superiors, Estat i Generalitatprincipalment. Tema capital i no resolt. I al que tampoc se li veusortida a curt termini. La progressiva i continuada davallada en lesaportacions de fons d'aquestes institucions any rere any,comprometen enormement la cobertura de les despeses depersonal, anant-se empetitint fins a representar un 44 % del capítolanomenat 1 (despeses de personal i càrregues socials ).../...

Segon: els costos dels serveis. És clar que l’Ajuntament estàobligat a donar serveis bàsics i assumir-ne d'altres que de maneravoluntària, per tradició o per manca d'altres alternatives són orfesde prestador. Aquest serveis comporten una despesa important icreixent i no sempre, gairebé mai, està en relació amb el que espercep del ciutadà via recaptació i els seus costos. Per aquestmotiu el que es recapta no en cobreix el cost. Això comporta unapercepció de que els serveis són barats o gratuïts per la qual cosaes produeix una devaluació del bé prestat.

Tercer: els ajuts, subvencions i festes. No tinc cap dubte que elteixit social del nostre poble s'estructura en base a les associacionsi entitats mereixedores totes elles del nostre reconeixement. Arabé s'ha de ser conscient que l'Ajuntament no ho pot pagar tot, lessubvencions directes no han de ser el •modus vivendi• d'aquestesorganitzacions que han de trobar en els socis, col·laboradors opatrocinadors les seves fonts principals d'ingressos. Cal posar envalor el suport material que aporta l'Ajuntament, amb elsmanteniments de les instal·lacions, conservació, neteja, energia,conserges, muntatges i material divers que una vegada més passaa l’oblit amb el lema "això ho paga l’Ajuntament".

Els tres punts estan directament relacionats: si no hi ha una

al Consorci Comarcaldel Gironès pelsserveis socials que espresten al municipi. Laregidora Helga Nuellva defensar queCassà només had'abonar el que elspertoca per la feinadel treballador sociali que s'estava nego-ciant aquest temaamb l'ens comarcal,que els reclama eltriple del pressupostat per al 2011. El regidor de CiU -i consellercomarcal- Sergi Baulida va considerar que la postura del’Ajuntament no era la correcta tota vegada que al final s’hauriad’abonar el que demana l’organisme comarcal i no es podriacobrir, ja que no estava previst en el pressupost.

EL CENTRE D’ARTS ESCÈNIQUES

En el torn obert de paraules del ple el regidor de CiU, EmiliRebugent va tornar a posar sobre la taula el sistemad’adjudicació dels contractes per a la redacció dels projectesdel centre d’Arts Escèniques que segons el regidor es faran»a dit» perquè no s’han fet els tràmits de la manera que marcala llei i s’han dividit els diferents projectes per poder adjudicara qui els convingui a l’equip de govern. Rebugent també vaconsiderar poc seriós que encara no es tingués clar com esferia el centre ni el ritme al qual s’adjudicarien les obres. AureliHernandez va contestar dient que el ritme de les obres elmarcaria les subvencions que es poguessin recollir i que peraixò es faria un projecte que permetés anar avançant enaquesta línia per aprofitar les subvencions ques’aconsegueixen. Amb els 400.000 euros que es rebran deMadrid, el regidor de l’Alternativa dir que per exemple espodrien fer uns serveis com els que marca la llei que ha detenir un edifici d’aquestes característiques ja que actualmentmolts dels espectacles que es fan a la nau polivalentincompleixen la normativa que hi ha en aquest àmbit.

Pel que fa a la legalitat de les adjudicacions, el secretarimunicipal va aclarir que totes les divisions dels projectesestaven justificades per un informe tècnic; el regidor DavidVila va afegir que per la complexitat del projecte era lògic quees fessin diverses actuacions ja que no és el mateix fer elprojecte d’escenografia que el d’acústica o el de construcciói que cadascú tindria un tractament apart. Rebugent va dir queaixò era un exemple de poca transparència i participació,cosa a la que l’alcalde va respondre recordant que tothom hipodrà accedir a presentar les seves propostes.

Text i fotos. Joan Carles Codolà

Quadred'evolució del

pressupostmunicipal en els

darrers anys aCassà

15NÚM. 696 - FEBRER 2011

Ctra. Provincial, 89 17244 CASSÀ DE LA SELVATel. 972 46 00 92 / Fax: 972 46 33 13 (Girona)

LA PISCINA S'INAUGURA EL 19 DE MARÇ

La nova piscina coberta de Cassà s'inaugurarà el proper 19de març, segons ha informat l'equip de govern. Les inscripcionses poden fer a la seu instal·lada a la Sala la Coma on s'informade les diverses opcions per fer ús de la nova instal·lació.

formula de finançament que permeti rebre fons suficients,estructurar la recaptació en funció del serveis prestat i administrarcorrectament els ajuts, el resultat a curt termini és més queprevisible.

Cal afegir un darrer punt: si el ciutadà ha d'assumir els costosté dret a una administració àgil, eficaç i resolutiva amb unaestructura suficient, ajustada i competent. Hem d'fentendre quemés personal no vol dir més bon servei, es tracta de fer la feinai fer-la ben feta i per això cal professionalitat, formació, coneixe-ment i motivació. En aquest camp encara hem d'avançar, i molt.

Ja fa temps que les vaques grasses s'han acabat i res fa pensarque les tornem a veure, per tant i molt especialment des del'administració s'ha d'aconseguir que els serveis que es donensiguin coherents amb l'esforç que es demana al contribuent.../...

En aquestes condicions l'endeutament de l’Ajuntament a finalde l'exercici pujarà a 6.725.043 € que representarà un 85,87 %sobre l’ingrés corrent. L'endeutament representa 676,56 € perhabitant , lleugerament superior a la mitjana de Catalunya queel 2009 es va fixar en 605€ per persona.

.../...Primera: La prudència en el càlcul dels ingressos ajustant- se

als padrons i a les xifres contrastades de l’any anteriorSegona: Aplicació del principi d•festalvi en aquelles partides

de despesa corrent que ho permetien amb col·laboració de lesregidories corresponents.

Tercera: Aprimament de l'estructura, dins de les possibilitatsque han suposat baixes temporals no cobertes, excedències ,baixes voluntàries o jubilacions.

No obstant per assolir els objectius del pressupost calen leseines per desenvolupar. lo. En aquest aspecte l•fequip de governi la regidorIa d'hisenda tenen el compromís d’aplicar els següentspreceptes:

Ferma voluntat de control estricte de la despesaMentalització en l'estalvi energèticGestió racional dels recursos humans i materials tant en les

funcions bàsiques i de suportExternalització i optimització de serveisIncrement de l’us de les tecnologies de la informació i

comunicacióFormació i professionalització progressiva i continuada de la

plantillaCompromís d'objectiu i motivació del personalVoluntat de prestar servei al ciutadà."

16 NÚM. 696 - FEBRER 2011

Maria Negre i TeixidorC/ Barraquetes, 29Tel. 972 46 01 84gammacassa@gmail.com17244 CASSÀ DE LA SELVA

NovaCol·leccióPrimavera

Racó de les ofertes:

Tot al 50%

A l’expectativa de la presentació sorpresa d’algun formaciósorpresa, Carles Casanova serà l’únic candidat que repetirà coma cap de llista a les eleccions municipals del 22 de maig proper.

Casanova, alcalde de Cassà, des de fa tres anys, gràcies alpacte d’ERC amb el PSC i l’Alternativa tornarà a ser cap dellista de la formació republicana. Al PSC Miquel ÀngelChamorro que fins fa poques setmanes es postulava com acandidat a repetir pel PSC ha anunciat aquest mes de febrerla seva renúncia a encapçalar la lista socialista. El seu delicatestat de salut li ha fet prendre aquesta decisió que deixa elPSC momentàniament sense cap si bé es preveia que benaviat hi hauria substitut al primer tinent d’alcalde de Cassà.

Pel que fa a CiU, tal i com es preveia, Antoni Baulida norepetirà com a candidat de CiU i després de tres conteseselectorals deixa la política local per dedicar-se a la gironina,ja que ha estat escollit com a Director dels Serveis Territorialsde Cultura de la Generalitat a Girona.

Finalment la candidatura l’Alternativa que va obtenir unsresultats molt interessants i un regidor en la seva primera

Carles Casanova (ERC) l'únic candidat querepeteix de les eleccions de fa 4 anys

Enric Bagué serà l'alcaldable de CiU

Carles Casanova es dirigeix a l'assembleaque l'escollí candidat d'ERC

Els regidors d'ERC van presentar el balanç de tres anysde feina al govern municipal

17NÚM. 696 - FEBRER 2011

presència a les municipals, no té clar que es presenti a lespròximes municipals. El que està clar és que Aureli Hernandezno en serà el candidat si bé podria ser que algun membre delgrup s’integrés a la candidatura d’ERC, formació amb la quals’han establert contactes per arribar a una possible entesa atesala bona harmonia que hi hagut durant els tres anys que hancompartit govern municipal.

ASSEMBLEA D'ERC

El partit republicà fou el primer en confirmar el seu candidat iho feu amb la intenció d’aprofitar l’empenta que suposa el fetque des del mes d’abril del 2008 Carles Casanova sigui l’alcaldede la vila. L’elecció de Casanova com a cap de llista d’ERC es vapro-duir en el decurs d’una assemblea de militants i simpatitzantscelebrada el dijous 3 de febrer a la sala de l’estació. Casanovaera l’únic candidat, igual que quatre anys enrere, i va obtenir elsuport unànime dels assistents. Els 47 vots dipositats en unaurna -el vot es va voler que fos secret- van donar suport a CarlesCasanova sense cap vot en blanc.

L’acte d’ERC significava el punt de partida de la campanyaelectoral del partit que actualment ostenta l’alcaldia del poble iaquest fou un dels elements que es va valorar com a puntimportant a l’hora de presentar la candidatura ja que serà elprimer cop que ERC presentarà l’alcalde com a cap de llista.Encara que ERC ja havia guanyat l’alcaldia quan va presentarAntoni Baulida com a cap de llista, el fet que l’alcalde després espassés a CiU pel conflicte de la línia d’alta tensió, va impedirque es podés produir aquesta repetició.

En l’acte d’elecció de Casanova els quatre regidors d’ERCque integren l’equip de govern de l’Ajuntament de Cassà -ambels dos del PSC i el de l’Alternativa- exposessin un resum de lafeina feta durant els prop de tres anys que porten amb CarlesCasanova d’alcalde i van remarcat que s’havien assolit un 60%de les propostes que hi havia al programa electoral.

Carles Casanova va presentar la seva candidatura a continuaressent el cap de llista d’ERC i va exposar els punts bàsics queconsidera que poden donar-li les màximes opcions a repetir,com poden ser l’experiència assolida en els anys de govern, lail·lusió que té per continuar tirant endavant un projecte de pobleo el que considera demostrada capacitat de diàleg peraconseguir els objectius marcats.

ENRIC BAGUÉ TORNA A L’AJUNTAMENT

Pel que fa a CiU, l’assemblea local celebrada el 17 de febrerva acceptar que Enric Bagué fos el cap de llista d’una candida-tura que es preveu molt renovada, ja que per primer cop en vuitanys no tindrà Antoni Baulida com a cap visible.

Enric Bagué, que va ser regidor per Unió Democràtica del1995 al 2007, va néixer a Cassà de la Selva el 1961. Éshistoriador i professor de secundària i batxillerat. Ha estat regidorde CiU a Cassà durant 12 anys, de 1995 a 2007, on ha treballaten les àrees d’ensenyament, governació i cultura. També fouvicepresident del Consell Comarcal del Gironès.

Segons informa CiU, en l’acte de proclamació del candidat,Enric Bagué va voler agrair el suport que rebut de la militànciai va manifestar la seva il·lusió per «treballar pel poble».

Bagué va expressar que «és un honor poder encapçalar lallista de CiU». També va reconèixer que l’escenari polític éscomplicat però que el seu objectiu era «presentar una llistacompetitiva formada per gent que té la mateixa il·lusió, complicitati entusiasme per treballar pel poble de Cassà».

A dalt, Enric Bagué, cap de llista de CiU; a sota, MiquelÀngel Chamorro, que no repetirà de candidat del PSC

18 NÚM. 696 - FEBRER 2011

El realitzador cassanenc Jordi Canyigueral ha estatdoblement premiat al Mendi film festival de Vitòria per dosreportatges d'esports d'aventura.

Els premis aconseguits pel realitzador cassanenc són: Premidel públic pel film "Panaroma" i Premi a millor film d'esportsextrems per "Demencia senil".

"Panaroma" relata l'ascenció dels escaladors Iker i EnekoPou a la via de gran paret més dura dels Alps realitzada el

L’Ajuntament de Cassà de la Selva ha presentat el nou Serveide Recollida de Residus municipals i Neteja Viària. Sis mesosdesprés de l’adjudicació ja està en servei tota la nova flota devehicles i la majoria de serveis en funcionament.

El nou contracte va entrar en vigor el passat 27 de juliol i uncop transcorreguts els sis mesos d’implantació prevista s'ha fetla presentació completa de tots els equips de servei.

Les millores que incorpora aquest nou contracte sónbàsicament, la unificació de tots els serveis en una únicaempresa, mentre que anteriorment estaven disgregats en quatreempreses diferents; un increment de la freqüència en la recollidaselectiva de la fracció orgànica que passa de 3 a 4 diessetmanals; l’augment de freqüència i mitjans destinats a la netejaviària del municipi, a la vegada que s’ha renovat tot el parc decontenidors.

Per altra banda, i com a novetat més destacada, s’hi incorporala recollida selectiva comercial per a les fraccions de matèria

passat estiu. "Demencia senil" ens acosta a la màxima dificultatde l'escalada esportiva. Aquest cop Iker Pou supera una deles vies mes dures del planeta: "Demencia senil" 9a+, situadaa Margalef de Montsant.

Els dos films són encàrrecs de la marca RedBull i el Mendiés el primer festival en què participen. Recentment els dosfilms del director cassanenc han estat seleccionats perparticipar en un festival a Eslovènia i un altre a Barcelona.

DOS PREMIS PER A JORDI CANYIGUERAL AL FESTIVAL DE CINEMA DE VITÒRIA

Jordi Canyigueral, recollint un delsguardons

orgànica, paper, envasos i vidre. Un altre element important enla realització d’aquest servei és la realització de campanyes desensibilització, que s’agruparan en una marca comuna que és‘Cuidem Cassà’, logotip que ha estat retolat a tots els vehiclesdel servei i sota la qual ja s’han realitzat dues campanyesespecífiques, una primera amb l’edició d’una roda magnèticaque recorda quines són les fraccions reciclables, l’horari de ladeixalleria, etc, i una segona campanya on s’han repartit boc’nrolls als centres educatius de la població amb l’objectiu de reduirel residus que es generen.

Des de l’Ajuntament es fa una valoració molt positiva d’aquestsprimers mesos de servei on destaquem la millora notable en laneteja viària dels carrers de la vila, i que va ser un dels puntsestratègics en l’elaboració de les noves condicions del contracte.Aquests contracte té una durada prevista de 8 anys amb lapossibilitat de prorrogar-lo 4 anys més i l’empresa adjudicatàriaque realitza el servei és CESPA.

PRESENTACIÓ DEL NOU SERVEI DE

RECOLLIDA DE RESIDUS

19NÚM. 696 - FEBRER 2011

Durant aquest darrer mes de febrer, i com ja us vam explicar enel darrer número de Llumiguia, els alumnes de la Casa d’Oficishan estat realitzant les seves classes teòriques i pràctiques endiferents espais municipals, per les obres de millora que s’hanfet a la nostra seu, al carrer Enric Coris, núm.11.

Així, els alumnes de Noves Tecnologies que van estar ubicatsa la Sala de Plens de l’ajuntament, i els alumnes de jardineria,que han estat a les instal·lacions de l’Estació Jove, a hores d’ara,ja han pogut tornar a la seva escola amb la gran sorpresa de lesmillores realitzades, tant el la instal·lació elèctrica, com pel quefa a connexions a Internet, sistema de calefacció i tancaments,un nou lavabo adaptat, il·luminació del camí d’accés, etc.

Durant aquest últim mes els alumnes de Noves Tecnologieshan continuat amb el seu pla formatiu, afegint-hi, però, classesespecifiques del programa Ilustrator, de disseny gràfic. Enaquestes hores de classes, els alumnes han pogut veure elfuncionament bàsic d’aquest programa, el qual podran aprofundirdurant els darrers mesos de formació. Durant la part pràcticad’aquestes classes, els alumnes van dissenyar diferents logos,amb l’objectiu de posar en pràctica la creativitat i la resolució depossibles demandes, que els podrien sorgir en l’àmbit laboral.

Per altra banda, els alumnes de jardineria han estataprofundint en els temes de les podes i les floracions de lesplantes autòctones, ja que és ara quan es comencen a produiraquests canvis pre-primaverals. En la part pràctica, han adequat

tota la zona enjardinada de la nostra escola, podant, plantant,netejant i fins i tot adequant totes les jardineres de que disposema l’escola i que amb el pas del temps s’havien fet malbé.

També el darrer mes els alumnes van assistir al palau Firal deGirona a «Expo jove», on van poder visitar diferents estands, onels van proporcionar informació sobre temes relacionats amb,la formació, la salut i el treball.

I fins aquí les noticies d’aquest darrer mes des de la nostra ivostra Casa d’Oficis de Cassà de la Selva. Ens acomiadem finsa la propera! Fins aviat!

Els alumnes de la Casa d'Oficis treballant en la seva seu

Activitats diverses a la Casa d'Oficis

fotos d'estudifotos d'exteriorbooks fotogràficsllibres digitalsacabats en telamarcspunts de llibrerecordatorispostalsimantsdetalls Sí!

20 NÚM. 696 - FEBRER 2011Tel. 972 46 34 74

Aquesta dita, juntament amb aquella altra:«Per la Mare de Déu d’ Agost, a les set ésfosc», palesen la impaciència humana:sembla com si volguéssim apressar lanatura. I la natura no ho permet, tot al seutemps. Ni a mitjan agost és fosc a les set(les nou, hora oficial) ni a finals de generel sol toca als fondals.

El que sí toca es la cita anyal alsparatges de Vïlavella; una tarda de

Per Sant Vicenç, el sol toca pels torrentsTres escenes quotidianes de l'aplec d'Esclet

dissabte, tan radiant com freda, ens acullal bonic indret. Pau. Un silenci que noméstrenca el brogit de la motoserra il’estassadora que l’Eloi maneja ambentusiasme; fins i tot sembla que lainevitable remor del tràfec motoritzat nogosa fer acte de presència quan elcompany enllesteix la tasca de prepararles fogueres i tallar l’herba del prat.Disposem tot el necessari per la festa; el

sol va de baixa i aviat el fred es deixa sentiramb tota intensitat. Ens afanyem i enacabar, malgrat el tallant oratge, resto unabona estona contemplant les clarors deposta.

Diumenge. A quarts de nou del matí eltermòmetre marca gairebé sis sota zero.Déu n’hi do, però sortosament no bufa latramuntana, ni tan sols el tallant ventetd’ahir tarda. Perfecte doncs; el sol llueix

21NÚM. 696 - FEBRER 2011

esplendent i tot apunta cap una diadaperfecta. I ho és. Els actes habituals esdesenvolupen perfectament: petanca,missa amb acompanyament de la coralBell Ressò, sardanes a càrrec de la jacentenària Principal de Cassà,concursos....

I una novetat, enguany la mainada hapogut gaudir muntant a cavall. Sí, a cavalldels petits «Ponis» que, amablement, hanestat posats a disposició, contribuint adonar relleu a la festa.

A l’hora de dinar l’entaulada és més queconsiderable, potser la més nombrosa detotes. Fa de mal calcular, però ho sembla.Magnífic ambient i, com sempre, «ElsPanxuts» donen el toc final a la festa que,enguany, es perllonga menys que altresvegades. Raó?. El fred, és clar.

Un altre capvespre. El silenci torna aensenyorir-se del paratge i, com ahir, restouna bona estona admirant els colors delsol ponent, la silueta del pi gros, els prats,les arbredes... Quin paratge més bonic!Potser el més bonic de Cassà. Ja deretorn veig els camps, anys enrereplantats d’arbres fruiters, i que, arrencatsaquests, ara tornen a verdejar, tornen aser tal i com els vaig conèixer ja fa...

Tan se val. El temps corre i ens deixa lacita pel proper any. Per Sant Vicenç.

Text: C.M. / Fotos: J.R.

Àlbum de cromos d'Esclet 2011

22 NÚM. 696 - FEBRER 2011

Amb un balanç ben positiu malgrat elscanvis d'escenari i de programa, la Mostrade cinema d'Animació i Curtmetratges deCassà, la MACCA, ha gaudit d'un gran èxittant de públic com d'acceptació i respostaa les diferents propostes

Un dels canvis principals d'aquest anyés que els tallers audiovisuals de laCibermacca es van fer el dissabte de 4 a 8de la tarda al gimnàs de l'Escola Puigd'Arques, en paral.lel a les pel.lícules pera tots els públics que es projectaren al cine.

El divendres 4 de febrer comptàrem amb

la presència de Lluís Miñarro, qui, a travésde la seva companyia, Eddie Saeta, haproduït pel.lícules com La mosquitera, Elsomni, El cant dels ocells o Cosas quenunca te dije. Miñarro presenràFamilystrip, un documental dirigit per ellmateix, a les 10 del vespre a la Sala Galà.

El dissabte començà amb les filmacionsdels equips inscrits al Correcurts i unaxerrada de Picanyol a la BibliotecaMunicipal a 2/4 de 12 del migdia.Picanyol, dibuixant que ha publicat durant40 anys a la revista Cavall Fort les tires

d'Ot el Bruixot, presentà les pel.lícules queBarcelona Multimedia ha produït basant-se en aquest popular personatge i enaltres creats per ell, com Noemí i els seusViatges extraordinaris.

A partir de 2/4 de 5 de la tarda, esprojectaren aquest curts al Cine Puigd'Arques. Entre projecció i projecció,David el Mag ens feu passar l'estona ambels seus jocs de màgia. La màgia tambéfou present en els tallers d'aquesta edició,al costat d'un de manualitats basades enels dibuixos de l'Ot, un de maquillatge i el

Activitats i propostesper a tots el spúblicaa la MACCA 2011

Els canvis no afecten l'èxit de la MACCA

23NÚM. 696 - FEBRER 2011

d'animació de plastilina, un clàssic de laMACCA, i en el qual es demanava alsparticipants que filmessin una pel.lícula,sempre guiats per monitors de laproductora gironina DDM.

Cal destacar que suposat una gransatisfacció la gran novetat d'aquestaedició, la potenciació de la tarda dedissabte. A les habituals projeccions decinema d'animació per a públic familiarque fem al Teatre hi vam afegir els tallersd'animació amb plastilina, maquillatge,etc. (que es feien a la Cibermacca), tallersi espectacles de màgia i d'altres, que vamfer a l'espai contiguu del gimnàs delcol·legi públic Puig d'Arques. L'objectiu era

crear sinèrgies entre els dosespais, de manera que el públichabitual d'una activitat poguésparticipar de l'altra, i el resultatva ser espectacular, amb unagran afluència als dos llocs,fins i tot major que la que hi ha-via hagut en ocasionsanteriors.

Diumenge, a 2/4 de 6 hihagué sessió de curtscassanencs, a 2/4 de 7 ellliurament del premi DomènecTorrent i Gelmà al Col.lectiu deCrítics de Cinema de Girona, ia les 7 la projecció delscorrecurts presentats i ellliurament de premis.

RESULTAT DE VICORRECURTS

En aquesta sisena ediciós’han presentat a concurs 22

equips, dels quals 18 han pogut entregarel seu Correcurt. L’objecte escollit ha sigutuna ampolla de cervesa «Franziskaner».

El jurat del premi Correcurts, format per:- El llibreter i president del Col·lectiu de

Crítics de Cinema de Girona GuillemTerribas

- L’artista cassanenca Marta Rich- i el responsable del festival Curt.doc

de Vidreres Pau Savallha arribat al següent veredicte:- Premi a la millor interpretació a Aida

Martínez per «A reveure», per la diversitatde registres del personatge protagonista

- Premi a millor guió per «Futur negre»,de Lluís Hereu, per tractar-se d’un guióoriginal, arriscat i sense fisures.

El jurat també vol destacar «Franzis-kaner i Judas», d’Anna Cañigueral, pertractar-se d’una pel·lícula d’animació,plena d’originalitat i que pren les cervesescom a grans protagonistes.

Premis amb dotació econòmica:- 3r premi, dotat amb 100 euros, per

«Futur negre», de Lluís Hereu (Vilobíd’Onyar). Per donar la volta al queaparentent és bo i acaba essent dolent

- 2n premi, dotat amb 300 euros, per laseva originalitat,, bona factura i per lesinterpretacions del trio protagonista, per«Ja la tens», dels Dirty Forty’s (Cassàde la Selva).

- 1r premi, dotat amb 600 euros, per laseva manera d’explicar una història benlligada i amb sentit de l’humor, i pel seuhomenatge al cinema de sang i fetge, per«La tarda del mort bevent», de David RuizPaco Cavero i Jordi Martínez (Vilafant).

Premi Miquel Porter i Moix, otorgat perla Federació Catalana de Cineclubs

El jurat, que han format:- Pau Saavedra, per part del Cine Club

8 ½ de Cassà- Jordina Medalla en representació del

Cineclub Assoc. Cultural de Granollers- Josep Costa, del CineClub OlotHa tingut una deliveració complicada, i

per això vol fer menció especial a «Judasi Franciskaner», d’Anna Canyigueral, i«L’ampolla», dels Germans Fardo.

I ha decidit otorgar el premi MiquelPorter i Moix, dotat amb 300 euros, per laseva qualitat tècnica, posada en escena iinterpretacions, per la bona integració del’objecte en la història, i per explicar unahistòria rodona i amb sentit de l’humor, a«Ja la tens», de Dirty Forty’s.

Fotos: A. Salcedo

A dalt en Picanyol i el discurs de l'alcalde de Cassà; a l'esquerraGuillem Terribas, amb el premi Domènc Torrent al col·lectiu de críticsde cinema de Girona.

24 NÚM. 696 - FEBRER 2011

Passades les festes de Nadal, des de laResidència hem començat l’any ambpropostes noves, i, per tal de seguir almàxim en contacte amb la realitat que ensenvolta, hem iniciat un projecte nou, quesurt de la voluntat de fer conèixer el quees fa al centre amb el treball dels residents.

Per això, aquest mes de febrerpublicarem el primer número de la nostrarevista. Aquesta revista vol ser la voluntatd’un treball d’esforç d’un grup deresidents, per explicar què fan, com viuen,en què treballen, quines il·lusions tenen...,i tindrà seccions de viatges, de cuina, delfuncionament del centre i d’entreteniment.La revista es coordina amb el suport delsprofessionals del centre, però és fruit deltreball dels residents i la col·laboració del’Ajuntament, que ens ha facilitat l’ajudaper poder fer el disseny. Esperem podertreure molts de números i poder fer-vosgaudir amb les nostres històries.

Durant aquest mes de gener i fins amarç, a la Residència estem fent difusió,amb tot un conjunt d’activitats, d’unpersonatge, Cantinflas i del seu país, Mè-xic, amb motiu del centenari del seu naixe-ment. Per això a les sessions de cinema

Als nostres àpats vam recordar la cuina mexicana

Preparem la revista de la residència

L'equip de redactors de la revista de la residència Sant Josep

hem passat algunes de les sevespel·lícules –en les celebracions dels santsi aniversaris–, hem ambientat les festescom a Mèxic (ranxeres, pinyates…), hemfet menús mexicans a l’hora de dinar(frijoles, ous rancheros, empanades decabell d’àngel…) i estem organitzant unasortida al Museu del Cinema.

A més, hem tornat a començar elsentrenaments per participar altre cop a lesOlimpíades de Residències de Gent Gran,on l’any passat vam guanyar dos premis.Aquest any tenim la intenció de tornar moltcarregats de medalles! Per això hemcomençat amb els entrenaments de lesproves.

25NÚM. 696 - FEBRER 2011

Torno a ser aquí al davantd’un tros de paper perdespedir-me d’unapersona estimada; tornoa ser aquí per dir adéu, omillor dit a reveure al meuavi, ja que el dia 26/12 elmeu avi va deixar derespirar. Sí, ja ho sé; totsdireu: no, va morir; peròno es així, no ha mortperquè continua viu dinsnostre.

Aquell dia vaig dir areveure a la persona que m’ha donat molts dels valors queavui en dia guien el meu camí, que em va fer valorar als petitsgestos, al sentir com una abraçada, un consell o simplementuna conversa en un moment donat pot ser el millor regal i pertant un moment per recordar tota la teva vida. Al seu costat vaigpassar gran part del moments que recordo amb més amor ialegria, o sigui, simplement em va fer feliç.

Em va ensenyar que per fer que l’altra persona es sentiestimada, no has de ser perfecte, ni el més guapo, ni el mésllest, ni el més simpatic. No, simplement havies d’estar allàquan aquella persona et necessitava. Els que coneixíeu el meuavi ja sabeu que no es podia dir que fos la persona mésamable; perquè quan te’n donaves compte ja tenies alguncomentari sarcàstic a sobre; i guapo doncs no sé, suposo queper gustos colors, jo sempre li deia que era com un xupa xups:tenia unes cames molt primetes i una panxona molt rodoneta iquan es deixava fer un petó era molt dolç.

L’altre dia pensava en la tristesa que sentia després de lamarxa del meu avi i de la meva àvia en tant poc temps, i pensavasi hagués estat millor no estimar-los tant ja que així haguésestat menys dolorosa la seva pèrdua, fins que em vaig donarcompte de la bestiesa que m’estava voltant pel cap: com podiapensar ni un sol moment en haver-me perdut tots aquellsmoments tant meravellosos que vaig passar al seu costat, compodia pensar ni per un moment no haver compartit aquellesvivències que m’han fet la persona que sóc avui? Com em pucimaginar la meva vida sense ells?

Per acabar només vull donar les gràcies els meus avis perensenyar-me que és possible que l’amor de dues personespugui perdurar fins i tot quan un dels dos ha marxat; i sobretot,com saber fer que la gent que t’envolti es senti estimada.

Donaria el que fos per poder tenir un últim moment ambvosaltres, per poder-vos dir l’importants que heu estat per mi.Ja sé que us deia molt sovint que us estimava però potser noho feia amb la suficient força,… donaria el que fos per unaúltima abraçada, la qual gravaria en foc en el meu cor… comus trobo a faltar!!!!

Imma

(*) En record de Jeroni Pla, que ens va dir a reveure el 26 dede desembre de 2010

JAN DURAN RIERA va néixer el dia 20 de desembre del2010. El seus pares son en Xevi Duran Cabarrocas, i la LaiaRiera Vila. Els padrins són en Jordi i la Carme.

NARCÍS PRAT PÉREZ, fill de Narcís i Sandra, va néixer a laClínica Bofill, el dia 3 de gener del 2011.

Moltes felicitats!

A l’aviNoni (*)

NAIXEMENTS

Mútues concertades: DKV, Medifiatc, Sanitas,Mútua General de Catalunya, CASER

26 NÚM. 696 - FEBRER 2011

METEOROLÒGIQUES

GENER 2011

Temperatures:Mitjana del mes: 6,90ºC (La mitjana de

gener és de 7,30ºC)Màxima absoluta: 19,4ºC el dia 8 a ¼ i

14 minuts de 3 del migdiaMínima absoluta: - 6,7ºC el dia 24 a les

3 i tres minuts de la matinada.Mitjana de les màximes: 12,68ºCMitjana de les mínimes: 1,11ºC8 dies amb mínimes sota zero: 12, 20 i

del 22 al 27.Pluges:5 dies de precipitació superior al litre:Dia 27: 1,5 litresDia 28: 19,3 litresDia 29: 33,6 litresDia 30: 3,8 litresDia 31: 1,9 litresPrecipitació total: 60,7 litres (la mitjana

global de tots els mesos de gener és de49,13 litres)

Vents:Vent dominant : E/NE durant 7 diesRàfega més forta de vent : NE (Gregal),

dia 21 a 2/4 d’una del migdia : 61,2 Km/h(Dates tretes del Meteocat).

UN MES AMB

CONTRASTOS

Aquest gener s’ha caracteritzat pelscontrastos que hi ha hagut amb la pluviositat i amb lestemperatures. Vint-i-sis dies seguits sense caure pràcticamentni una gota i amb cinc dies, més de seixanta litres, amb unapunta de prop de quaranta el dia 30. Amb aquests, ja han superatamb més de 10 litres la mitjana del mes.

Les altes pressions pròpies d’aquest mes, s’han fet notar.Una onada de fred siberià als dies vint amb glaçades que

Déu-n’hi dó en mig d’unes temperatures força suaus els altresdies. La temperatura mitjana, lleugerament per sota del que ésnormal.

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31-10

-5

0

5

10

15

20

Màximes, mínimes i pluges de GENER de 2011Temp. mitjana : 6,9ºC Pluja total : 60,7 litres

Una peculiar formació de núvols altocúmulus lenticularis a sobre de Cassàaquest mes de gener

POLICIA LOCAL

ACCIDENTS GENER 2011

Accidents amb danys materials:Dia 4: Plaça de la Coma, 10. Vehicles implicats: Suzuki Jimmy

i Renault Space.

Dia 7:C/ Molí, front núm. 16. Vehicles implicats: Fiat Bravo iPeugeot Ex-combi.

Dia 8: C/ Provincial, 195. Vehicles implicats: Renault MeganeScènic i Renault Megane Scènic.

Dia 14: C/ Ample, 41. Vehicles implicats: Renault Clio i SeatIbiza.

Dia 15: C/ Poeta Machado front núm. 21. Vehicles implicats:Peugeot-406 i Seat Ibiza.

Accidents amb ferits:Dia 18: Avda. Antoni Gaudí, s/n. Vehicles Peugeot-307 i Ford

Kuga. Resulta ferida lleu la conductora del Peugeot-307.

27NÚM. 696 - FEBRER 2011

Estem a les portes d’una nova quaresma. Una més, com tantes coses fem rutinàriament?O bé, volem que sigui realment «nova»? És a dir, alliberadora! Perquè, al capdavall, laquaresma és això: un alliberar-nos de càrregues feixugues, de pedres que ens fanensopegar, de mirades possessives, de rutines… És un treure’ns la pols que se’ns haposat al damunt i no ens deixa veure clar, ni caminar lleuger. No oblidem que laquaresma no és una fita, és un camí, un camí que porta a la Pasqua, a la vida plena desentit.

I amb aquestes paraules s’enceta la quaresma: «Converteix-te i creu en l’Evangeli».Són les paraules que es pronuncien mentre es posa la cendra al front dels qui participenen la celebració del dimecres de cendra.

Convertir-se és reorientar-se, per si ens hem despistat, o la rutina, la mandra, lacomoditat… ens han despistat de l’essencial.

Convertir-se és girar el cap. Cal poder-ho fer i no sempre és fàcil. A vegades no espot girar el cap ni a la dreta ni a l’esquerra. Perquè està prohibit. Perquè hi ha qui creuveure més lluny que nosaltres, o en lloc de nosaltres, o perquè vol imposar el que ensconvé, el que hem de fer i com fer-ho. Cal lluitar per aconseguir girar el cap.

Però no es tracta només de girar el cap, sinó de girar-nos completament. No es potgirar el cap sense que el cos es mogui. No podem interessar-nos pels altres sense queaixò ens faci sortir de la nostra situació de comoditat en què estem instal·lats.

A vegades girem el cap però el cos no es mou. Per girar-se cal prendre’s la molèstiade posar-se en camí.

Però girar-se no és fàcil. Perquè normalment el mal no ensenya la cara: el mals’infiltra enmig del bé. La riquesa, el poder, el món dels sentits (evangeli del primerdiumenge de quaresma) no són dolents per si mateixos, però quan surten de mare, delseu ús legítim, esdevenen destructors de la persona humana. La riquesa pot convertir-se en menyspreu i oblit dels pobres; el poder, en opressió i explotació injusta delsfebles… Cal saber discernir i saber refusar la temptació, que té infinitat de cares.

Convertir-se és retornar. És tornar cap a l’evangeli –la Bona Nova– sense condicions;és tornar cap a Jesús; anar pel seu camí, a la mateixa direcció que Ell. Però per feraquest camí cal girar-se, perquè no podem mirar alhora endavant i endarrere. Cal triar.Si ho aconseguim, el món llavors ja no apareix com quelcom a posseir, sinó unariquesa a compartir. Canviem la mirada de lladres per una mirada de fills, que esdevéuna mirada de germans.

Tot plegat no és fàcil; però amb quaranta dies es pot començar a fer camí en ladirecció adient, si ens girem –cap, cos, cor…–. És un camí que es fuig de l’esclavatge–de mils esclavatges– per aconseguir la llibertat.

Posem-nos en el camí de la quaresma, la tenim al davant… i arribarem a la Pasqua!

Enric Plantés

El camí de la quaresma

28 NÚM. 696 - FEBRER 2011

L’Assemblea General Ordinària de Socisd´Amics de la Sardana es va fer el dia 21de gener a la Sala Galà, amb molt pocarepresentació dels associats, situació queja és crònica en aquesta reunió

Després de la lectura i aprovació de l’actade l’Assemblea anterior es va exposarl’estat de comptes. En aquest sentit imalgrat l’esforç que s’ha fet al llarg de l’any,que s’ha fet pagar en l’Arrossada i en elconcert, la situació continua delicada deguta una sèrie de circumstàncies que jaapuntàvem el mes anterior: subvencionspendents de cobrar, menys ingressos jasigui per retallades, baixes de socis iaugment de la despesa en general. I ésque les quotes de socis ja fa molt tempsque es mantenen inalterables en 15 euros/any.

No obstant això el balanç sardanístic del'any 2010, es pot considerar molt bo, ambels actes habituals i els del Centenari deLa principal de Cassà com als mésrellevants, amb una extraordinària Nit delsMúsics amb120 instrumentistes i lapresència de les cobles centenàries mésimportants de Catalunya i l’edició del Cdamb sardanes d’autors que havien estatmembres de la cobla en aquests cent anys.

Cares a aquest 2011 es continuaran fentesforços per a contenir la despesa i intentarfer els màxims actes que la situació permeti.

BALLADA A ESCLET

El dia 23 en el tradicional aplec de SantVicenç que organitza la Colla Excursionista,hi va haver, després de la Missa, unaaudició de sardanes a cura de la cobla LaPrincipal de Cassà.

Els que es varen desplaçar a Sant Vicençvaren desafiar el fort fred que feia enaquella diada amb 0,8 graus de mitjana.

La sardana també intenta sortejar la crisi

Dues imatges de l'aplec de Sant Vicenç a Esclet

Telèfon 972.460.434 Telefax 972.463.700 e-mail: roser@roser.es web: www.roser.es17244 Cassà de la Selva

29NÚM. 696 - FEBRER 2011

COMENÇA EL CURSET

D'ENSENYAMENT

El dia 16 del passat mes de gener vacomençar al CEIP Puig d’Arques el 37èCurset d’Ensenyament a ballar sardanes.

S’hi han inscrit divuit nens i nenes desde P – 5 a 5è, a més de cinc adults..

En principi, el curset segueix la líniad’anys anteriors, el punteig compaginantla música amb els jocs, i el punteig de ladansa amb l’audició i amb el coneixementde tot el que es mou al voltant de lasardana.

RODA D'ESBARTS

INFANTILS

El dia 23 de gener els esbarts infantilsde Cassà, Mont-ras, Igualada, Granollers

i Vilanova del Camí van fer una actuacióal teatre Puig d’Arques. Tots cinc grupsformen part de la «Roda d’EsbartsCatalònia»que aplega esbarts de totCatalunya.

Més de 80 nens i nenes van ballardanses tradicionals de diferents llocs, desde Tortosa fins la Plana de Vic o La Seud’Urgell. Van tenir una bona assistènciade públic que va gaudir amb la granvarietat de balls presentats.

Actualment l’esbart de Cassà està dirigitpel sr. Joan González Baqué.

S'ANUL·LA LA CAMPANYA

SARDANA A L'ESCOLA

Ens ha arribat la notícia que enguanys’ha anul·lat la campanya de La Sardanaa l’Escola que des de l’any 1999organitzaven la Diputació de Girona i elDepartament de Cultura de la Generalitat.

Per aquest curs 2010/11 hi haviaapuntades més de 100 escoles i 8.000alumnes de les comarques gironines,entre les quals hi havia l’Escola Puigd’Arques i l’Aldric de la nostra vila. Entots aquests anys s’havia fet unaencomiable tasca d’acostar i fer conèixerla nostra dansa als més menuts

És una verdadera llàstima que sempreque hi ha retallades, la nostra culturapopular n’és la més perjudicada.

Que la vida reneixi més humanadesprés d’unir les mans amb goig

total !Si la Pàtria a tots ens agermanafem del ritme joiós de la sardana

la dansa de l’amor Universal !

Fragment d’Oda a laSardana de Lluís Gassó i Carbonell

L’actuació de l’Esbart de Cassà al teatre Puig d’Arques

30 NÚM. 696 - FEBRER 2011

Després de les Festes de Nadal els infants hem tornat a l’escolaamb les piles ben carregades, amb moltes ganes de veure alscompanys/es, a les educadores i d’aprendre i viure sensacionsnoves.

Els més grans de l’escola ens hem iniciat en el joc de lessafates, on podem jugar amb diferents materials, entre ells:farina, cafè, sal, llenties, cigrons, confetti, sorra de platja, fideus,taronja seca, pa ratllat i arròs. Cada un de nosaltres té una safataper ell sol, hem de tenir molta cura del material amb el queexperimentem, ja que no pot anar fora de la safata i no el podembarrejar amb els altres. Van passant les sessions i anem gaudintdels diferents materials, també juguem amb material de rebuig,tubs i animals. Jugar a safates és molt divertit!

Noves sensacions

TaxacionsCertificats d'habitabilitat

Certificats de solidesa i altres...

Descobrim novessensacions a la llar

31NÚM. 696 - FEBRER 2011

Els petits de l’escola, hemtreballat la cara a partir delàmines. Després d’aquestaintroducció, hem aprofundinten cada sentit a través dediferents activitats.

Primer, hem començat per lavista, tot jugant, amb papers decel·lofana enganxats al vidre ilupes de diferents colors. Enspodíem acostar als vidres iveure l’exterior de diferentscolors! Mirant per les lupestambé, podíem veure la nostraclasse i els nostres companys/es de diferents colors!.

En segon lloc, hem treballatl’olfacte, a partir, de pots ambdiferents espècies i fragànciescom per exemple: noumoscada, orenga, vinagre,lavanda, camamilla...

Les educadores, ensacostaven els pots d’olor perflairar-los i alguns, ensagradaven i d’altres, ens feienesgarrifances!

Els altres sentits, els aniremtreballant en les següentssetmanes.

CONSTRUCCIONS FUSTÉ SACtra Provincial, 337

Tels. 972 46 07 72-972 46 15 01 – Fax 972 46 10 6117244 Cassà de la Selva (Girona)

FORMIGONS CASSÀ SLPolígon industrial de Cassà de la Selva

PREFABRICATS VIBRATS SAPolígon Industrial de Riudellots de la Selva

FUSTÉ INVERSIONS SLTels. 972 46 07 72– Fax 972 46 10 61

Treballem els diferentssentits

32 NÚM. 696 - FEBRER 2011

Les activitats que us resumim aquest messón ben variades i és que ens trobem albell mig del curs i en tots els nivells estemmolt enfeinats. Ja ho veureu...

TEATRE DE FRUITES

El passat di a 1 de febrer els alumnesd’educació infantil i Cicle Inicial van podergaudir d’una actuació de teatre referenta les fruites i les hortalisses.

La nostra escola forma part del PLADE CONSUM DE FRUITA. Aquest és unainiciativa de la Unió Europea que ensarriba a través d’una acció coordinadadel Departament d’Agricultura,Alimentació i Acció Rural, el de Salut i eld’Educació, de la Generalitat deCatalunya. El que pretén és

Oferir fruita gratuïta en els esmorzarsi/o berenars dins del centre escolar.

Informar sobre els beneficis del’increment del consum de fruites i verdu-

res, i sobre la seva diversitat, caracterís-tiques, producció, estacionalitat, etc.

Proposar el consum de fruites com unaalternativa excel·lent al consum d’altresaliments amb menys qualitat nutricional.

Durant el curs escolar, una setmana decada mes, es reparteix fruita entre els nensi les nenes dins del recinte de l’escolarperquè la consumeixin durant l’esmorzar.A més a més és desenvolupen activitatscomplementàries al consum de fruita, coml’actuació teatral del passat dia 1 de febrer,

Imatges del darrer mes: plantant arbres a la gespa de l’entrada; els dibuixos d’infantil del pintor austríac FriederichHundertwasser; i els de p4, al Museu d’Art.

Quin mes més ple d'activitats!

33NÚM. 696 - FEBRER 2011

on els alumnes van poder aprofundir enla importància de consumir 5 racions aldia de fruita i hortalisses fresques per unmillor rendiment físic i psicològic.

JORNADA DE PORTES

OBERTES

Aquesta setmana els mestres del Puigd’Arques estem engalanant l’escola perrebre la visita de les mares i pares, delsnous pares i mares que començaran p3, idels que ja estan amb nosaltres. Aquestaés una oportunitat única per poder parlaramb els mestres de l’escola i poder veureels treballs i produccions dels alumnes.Aquest curs té un interès afegit, per tal deveure les noves pissarres digitals ambquè els alumnes estant treballant aquestcurs.

A P3 TREBALLEM LA PAU

Aprofitant que treballem en Picasso i lacelebració del dia de la Pau el més petitonsde l’escola vam fer tots plegats un colomde la pau unint les siluetes de les nostresmans en paper blanc.

El resultat ha estat un gran colom de laPau simulant el de Picasso que ens hadonat peu a treballar valors tant importantsper la bona convivència com el saberescoltar, no barallar-se, compartir ...

La cloenda de tot aquest treball va serun recull d’abraçades entre nosaltres.

ELS D’INFANTIL SOM UNS

ARTISTES

Aquest trimestre estem aprofitant perfer treballs sobre diversos artistes. Estemfent treballs sobre Picasso, Miró iFriederich Hundertwasser.

Pablo Ruiz Picasso fóu un dels pintorsmés importants del segle XX i conegut perser un dels creadors del cubisme. Entreles obres més importants que hem fet elsde p3 en destaquem: Clode i el seu cavall,Blau dos, l’Or de l’Atzur i el Personatgedavant del sol.

Miró també un dels pintors mésimportants del segle XX, encara que tambéva destacar en altres arts com l’esculturai la ceràmica. A la seva obra es reflecteixd’interès pel subconscient, l’esperit infantili el seu país.

I per últim també aprofitat per fer

creacions inspirant-nos el pintor austríacFriederich Hundertwasser caracteritzatpels colors brillants de les seves obres.

AL MUSEU D’ART

Els nens i nenes de P4 hem anat avisitar el Museu d’Art de Girona on vamfer un taller sobre les emocions que ensprovoquen les obres d’art.

Vam visitar el museu observant elmoviment de les pintures. A través de ladansa vam experimentar aquestmoviment i els vam donar vida i continuïtat.

Abans d’anar a dinar vam pujar la Gerióque ens va fer una volta per la part antigade la ciutat de Girona on vam descubrir lallegenda de la Bruixa que s’amaga a lacatedral i la del Cul de la Lleona.

Per acabar el dia vam fer una aturada ala Devesa de Girona on vam observar elsplataners i on vam aprofitar per dina.

Va ser un dia molt màgic!

DISSECIONEM UN PEIX

Aquest trimestre, els nens i nenes deP5, estem treballant en el projecte de lafauna marina. A través de contes, pòsters

A dalt, alumnes a la funció de teatre sobre fruites i unamostra del nostre treball sobre la pau.

LLUÍS MAYMÍCONTRACTISTA D'OBRES

C/ del Raval, 31Tel. i fax: 972 46 11 74

· REFORMES· CUINES· BANYS· REPARACIONS

· OBRA NOVA· CONSTRUCIONS· RESTAURACIONS DE MASIES

34 NÚM. 696 - FEBRER 2011

i material divers sobre el tema, coneixemels diferents peixos catalans, les sevescaracterístiques i hàbits.

Dins el projecte que fem sobre el mar iel peixos vàrem disseccionar diferentstipus de peixos per veure les seves parts.

Varem obrir seitons, verats, calamars...varem observar les brànquies, les aletes,com tenen la boca, vam observar que nihan que tenen espines i altres no, comson els ulls, vam veure que el calamar tétinta en canvi el verat i el seitó no etc...

Va ser una activitat ben diferent peròmolt divertida.

TALLERS A CICLE MITJÀ

El passat dijous 3 de febrer vam fer lacloenda dels tallers de cicle mitjà, ques’han dut a terme durant aquest trimestre.

Creacions dels artistes d’educacióinfantil del pintor Pablo Ruiz Picasso;

les alumnes de cicle mitjà fentexpressió corporal; a la dreta,

alumnes de P5 disseccionant peixos.

AUTOCARS MAYNAU, S.L.(CAN MURALLET)Servei de taxi, microbús i autocarsLínia regularExcursions i viatges organitzats

C/ Pirineus, 6 CASSÀ DE LA SELVA

Per a més informació: Rossend o MariaTelèfons: 972 46 17 48 - 629 45 32 53

629 44 75 51 Fax: 972 46 35 19

Per fer la cloenda ens va dirigir al teatre iels alumnes de cada taller, alumnes detercer i quart barrejats, vam oferir-nos unamostra del què han fer durant els seustallers. De tallers n’hi ha molts i tots giren

al voltant de l’expressió corporal i artística.S’han fet jocs de llengua, embolica que fafort, esceneografia, expressió corporal,sardanes, teatre i cançons joc.

La mostra va començar amb l’obra de

35NÚM. 696 - FEBRER 2011

teatre «el pastoret mentider», tot seguit vansortir els alumnes del taller embolica quefa fort a explicar i ensenyar el que havienfet, jocs de fil, escobidoo, els de llengua,amb embarbussaments, paraulesrimades, poemes... després el ritme il’expressió va agafar protagonista i es vaensenyar un sardana del mestre Rimbau«Refilets de l’avi». Després es va fer unmostra de percussió amb el cos basat enel grup «Mayumana» per acabar amb elsjocs-cançons i una cançó amb els alumnesde quart. Tot plegat molt de treball pelsmestres i alumnes, però satisfets iengrescats pel resultat final.

A LA GRANJA DE CAN

CODERCH

Els alumnes de tercer el passat dia 7 de febrer vam anar devisita a la granja de Can Coderch. Tot fent camí vam travessarpels diferents veïnats de Cassà de la Selva, vam passar pel deSerinyà, per acabar al veïnat de Mont-roig on hi ha la gran deCan Coderch. Un cop allà vam poder visitar les diferents partsde la granja. Primer vam anar a veure les truges embarassades,tot seguit vam passar a la sala de parts on vam poder veuregarrinets acabats de nèixer. I al final vam poder passar a unaaltra sala on hi havia garrins amb uns quants dies més. Tambévam poder veure els berros i uns quants vedells. Quam vamhaver acabat la visita vam poder realitzar preguntes al propietarique les va contestar encantat. Un de les preguntes que més espregunta en aquesta visita és el període d’embaràs d’una truja iel propietari ens va ajudar a recordar-la fent servir una reglamnemotècnica, Diu que el període d’embaràs és la regla del 3:«3 mesos, 3 setmanes i 3 dies que dóna exactament que dónaels 114 dies d’embaràs. Vam passar un matí fantàstic i vamaprendre moltes coses.

... I PLANTEM ARBRES :

L’any passat la nevada es va carregar els dos cedresmonumentals que eren tot un símbol per a l’escola. Aquest cursels alumnes de tercer els hem substituït per dos petits plançonsde roure, que ens va donar el senyor Narcís Ribalta. Esperemque creixin molt i que, per molt el temps siguin, com varen ser els

C/ Raval, 8 - Tel. 972 46 04 53 - CASSÀ DE LA SELVA

cedres, els testimonis muts de l’entrada i sortida dels nens inenes del Puig d’Arques.

SANT VALENTINE’S DAY

A l’escola cada curs pels voltant de Sant Valentí els alumnesde cicle superior i dins de l’àrea de llengua anglesa, fem unaexposició de pòsters creats pels propis alumnes amb missatgesd’amor i concòrdia per celebrar el dia dels enamorats. Elstreballs són molt bonics, de color vermell i rosa com no podriaser d’una altra manera, i predominem els cors de totes formesi colors en tots ells. De moment estant exposats i d’aquí unsdies en sabrem els guanyadors. Per la pròxima edició del llumi guia ja podrem veure les fotos dels alumnats premiats. Gràciesa tots ells per la seva col.laboració.

EL MOSQUIT TIGRE

El passat dia 9 de febrer han vingut uns tècnics que treballenpel Dipsalut (Organisme autònom de Salut pública de la Diputacióde Girona) a fer una xerrada sobre el mosquit tigre. La xerradaens informava entre d’altes de la biologia del mosquit, lescaracterístiques del mosquit, els motius pel seu control i lesmesures preventives que es duen a terme. A part de la xerradaens fan una proposta d’actuació on es podrien recollir mostresde larves a partir de setmana santa i enviar-les al servei decontrol de mosquits perquè en facin l’anàlisi oportú. La xerradava ser molt alliçonadora i preventiva.

Els alumnes de tercer a la granja de Can Coderch.

Alumnes de cicle superior examinant el mosquit tigre.

36 NÚM. 696 - FEBRER 2011

El passat dijous, 16 de desembre, a l’escola es van celebrar lestres obres de teatre que l’alumnat de Cicle Mitjà i Superior vanpreparar durant el primer trimestre.

Al matí, la resta de grups va ser convidat a les representacionsal gimnàs de l’escola.

Al vespre, a les 19h., les famílies van poder gaudir de les tresobres preparades amb molta il·lusió a les sessions de Tallers.

Per grups van representar per aquest ordre les obres teatrals:«La flauta màgica». La Reina de la Nit entrega la flauta a Tamino,

un jove príncep, per tal que alliberi a la seva filla de Sarastro,senyor i pare del temple de la Saviesa. Acompanyat dePapagueno, Tamino arriba al temple on haurà de passar tresproves per aconseguir alliberar a Pamina, la seva enamorada, i,d’aquesta manera, vèncer al regne de les Tenebres.

«L’escola abandonada». Un grup d’alumnes d’una escolacreuen que els seus mestres són monstres ja que es comportende forma molt estranya. Una nit, decideixen escapar-se de casai quedar a l’escola. Quan es troben, entren amb llanternes alcentre i se n’adonen que els professors i professores erenzombies.

«Perduts a la neu». Un grup de nens i nenes de l’escola Aldric,acompanyats per dues mestres, marxen de colònies a la Vall de

Fem teatre i celebrem el Nadal a l'Aldric

Representació teatralde "l'escolaabandonada" , elnostre tió i lacelebració del dia dela Pau.

Horaris: de dimarts a diumenge, de 9 a 15 hDilluns, festa. Dilluns festius, de 10 a 14.30

Tel. 972 46 34 79

37NÚM. 696 - FEBRER 2011

Núria a passar uns dies a la neu abansde Nadal. Quan surten del cremallera unpetit grup decideix fer una cursa per arribarabans al refugi on s’han d’allotjar, però,es perden. Caminant per la vall, trobenuna cova on troben un famós francès queha viatjat en helicòpter però que ha patitun accident. S’ajuden mútuament idecideixen anar a buscar el refugi peròtroben una masia on hi viu un pagès de lavil·la, que també els ofereix la seva ajuda.Després de tres dies d’estar perduts a laVall de Núria, tots es reuneixen al refugide la vall, es troben amb els companys imestres i celebren el Nadal allà.

Les tres obres representades per a lesfamílies van ésser un èxit ja que tothomva gaudir d’allò més, especialment elsalumnes que tant en els assajos com a enla representació final s’ho van passard’allò més bé. També les famílies els vaagradar veure els seus fills fent teatre.

FEM CAGAR EL TIÓ

Com cada any, quan s’acosta el Nadal,els alumnes de l’Escola Aldric duen a ter-me activitats tradicionals com fer cagar eltió que els nens i nenes d’Educació Infantili de Cicle Inicial van dur a terme el dimarts21 de desembre a la tarda. El tió va cagarals alumnes de P3 i P4 un estoig ambmaterial divers i a P5 i a 1r el joc del tresen ratlla i baldufes tradicionals a segon.

Al matí, del dimecres 22 de desembre,els alumnes de Cicle mitjà i superior del’escola van celebrar l’Amic Invisible encomptes de fer cagar el tió. Tots estavenmolt il·lusionats fent aquestes activitats is’ho van passar molt bé. Cadascú vaelaborar una targeta de Nadal i la vadecorar i embolicar amb paper de regal.Individualment, cada nen i nena agafavauna targeta de la capsa. A més, tambévan tenir una baldufa de regal!

ENS VISITEN ELS PATGES

El dimecres 22 de desembre al matí vanarribar els patges de Ses Majestats els

Reis d’Orient a l’escola Aldric perquè elsnens i nenes poguessin entregar la cartaon demanen les joguines que volen queels portin. Els patges es van instal·lar algimnàs de l’escola. Els alumnes percursos van anar baixant al gimnàs idesprés de recitar el vers de Nadal quedurant molts dies s’havien anat preparant,van anar passant un a un i deixant la cartaque havien escrit. Els nens i nenes moltsorpresos van retornar cap a les sevesaules.

CANTADA DE NADALES

L’últim dia d’escola abans de lesvacances de Nadal, el dimecres 22 dedesembre a la tarda, tot l’alumnat del’escola Aldric es va reunir al gimnàs perfer la cantada de nadales.

Primer van entrar els nens i nenes deP3 fins arribar a 5é. Un cop tots els alumnesvan estar asseguts al seu lloccorresponent va començar la cantada.Van sortir a l’escenari els alumnes

Els nens i nens hem fet cagar el tió

!!!!! Tot en construcciód'obra nova i petites

reformesPer informació: ens podeutrobar alC/ Esport, 1o trucar al tel.o fax 972 46 35 70

38 NÚM. 696 - FEBRER 2011

d’infantil que cada curs va cantar unanadala i tot seguit van recitar el vers deNadal que sabien après de memòria.

Les cançons que van cantar elsalumnes van ser :

P3 «Els reis d’Orient;P4 «Quan arriba el Nadal»;P5 «Blanc dia de Nadal».Quan van acabar els alumnes

d’Educació Infantil van pujar al’escenari els alumnes de cicle inicialque van cantar:

1r «San Josep fa bufada»;2n «Pastorets de la muntanya».Un cop va acabar els alumnes de

cicle inicial van pujar els de Cicle Mitjài Superior

3r, 4t i 5è que van cantar «El rei de lamare» i en castellà «Pero miran comobeben».

Tot l’alumnat de Primària, al igual queels d’infantil van recitar el vers de Nadalabans de deixar pas als cursos queanaven darrera seu.

Finalment i per acabar la cantada elsmestres van cantar la cançó de:»Sisomrius» de Josep Thió.

Cantada de nadales i alumnes dePrimària, amb els patges al

gimnàs.

Abans de marxar cap a l’aula, tots elsalumnes i els mestres ens vam acomiadar.

El primer dia d’escola després del Nadalels alumnes es van trobar alguns regalsde Reis a les respectives aules. Tambédiferents joguines per jugar al pati del’escola.

UN LOCUTOR DE RÀDIO AL'AULA

El passat dimarts 25 de gener, els nensi les nenes de l’escola Aldric van tenir

Marc Pagès Ruscalleda

Osteòpata per laUniversitat

E.O.B.(Barcelona) iper la Universitat

de Maidstone(Anglaterra)

Hores convingudes. Telf. 609 77 25 93

39NÚM. 696 - FEBRER 2011

l’oportunitat de conèixer un locutor deràdio de primer nivell: l’Ernest Codina deFlaix FM. L’ Ernest, que va conduir duranttres temporades el programa Flaix Matí ique actualment realitza a les tardes l’ExtraFlaix, va explicar a l’alumnat de 2n,3r i 4t un munt de secrets i anècdotes sobreel seu ofici.

Gràcies al testimoni del jove locutorosonenc els grups d’alumnes de l’escolaque estan treballant el projecte de la ràdiovan poder aprendre moltes coses novesd’aquest mitjà. També van gaudir del bonhumor que sempre acompanya lesparaules de l’ Ernest i van poder parlar-hii demanar-li un autògraf.

DIA DE LA PAU

El divendres 28 de gener, a l’escolal’Aldric van celebrar el dia de la Pau, jaque el dia 30 de gener (el dia mundial dela Pau) va ser un diumenge.

La setmana abans, a cada curs vantreballar el significat de la pau, van mirarpel·lícules, fer frases a favor de la pau almón, van parlar de què entenen els nensi les nenes del concepte «pau», i moltesaltres coses més. A música van preparardues cançons per l’ocasió, una pereducació infantil: «La cançó de la felicitat»i una altra pels de primària: «Un somniestrany».

Cantada de Nadales dels alumnes del’escola Aldric

Ernest Codina visita l’escola Aldric

Una imatge de la celebraciómultitudinària del dia de la Pau

Un cop, va arribar el divendres, es vanreunir tots els cursos al pavelló de l’escolaper celebrar un dia molt important. Primer,van sortir tots els cursos a dalt del’escenari. Els nens i nenes de tots elscursos van llegir la frase que van fer afavor de la pau i la van posar dins d’unesgarrafes buides d’aigua, on hi havia uncolom dibuixat com a símbol de la pau.

A causa del mal temps que va ferdivendres 28 de febrer, les garrafes es

van haver de penjar als arbres el dillunssegüent. A primària es van penjar lesgarrafes amb els missatges de pau en elroure del patí i a infantil, es van penjaramb un acte simbòlic semblant al deprimària, a la morera del patí d’infantil.

Des d’aquí volem donar les gràcies auns pares de l’escola, i que ens van ferdues plaques de fusta molt boniques perposar sota als arbres, on hi ha inscrit: ELROURE DE LA PAU / MORERA DE LA PAU.

40 NÚM. 696 - FEBRER 2011

Al llarg del mes de gener hem seguit fentuna sèrie d’activitats. Algunes d’elleslligades al temps de neu, típic d’aquestaèpoca de l’any encara que, com totsrecordarem ben aviat, la neu ens potsorprendre quan ja no l’esperem!

ESQUIADA A LES ANGLES

I parlant de neu, el dilluns 24 de generels cursos de 2n d’ESO van disfrutar d’allòmés fent esquí alpí i snow a La Cerdanya.Ens ho expliquen en sengles cròniquesels alumnes Adrià Rincón i Ramon López,i les alumnes Cèlia Esteva i Sara Tomillo.Un dia d’esquí i snow explicat des de puntsde vista diferents:

El dilluns dia 24 els alumnes de segond’ESO vam anar a esquiar a Les Angles.L’autocar van passar per Caldes deMalavella a un quart de sis del matí, a dosquarts de sis va passar per Cassà i a tresquarts de sis va passar per Riudellots.Després vam continuar el trajecte fins quevam arribar a Llívia (La Cerdanya). Enspensàvem que el trajecte seria més llarg.Allà vam recollir el material llogat i vamanar a l’estació de les Angles. Ens vamequipar i vam pujar amb el telecabina finsa pistes. Un cop a dalt, vam dividir-nosper grups, segons el nivell d’esquí decadascú. Alguns feien surf de neu i altresesquí. Els professors i professores anavenper lliure, sense monitor. Vam estaresquiant fins a l’hora de dinar,acompanyats per monitors. Vam anar adinar al refugi. A la tarda vam tenir tempslliure per esquiar. La majoria anàvem engrup. A les quatre vam quedar tots junts alrefugi per començar a baixar amb eltelecabina cap a l’autocar. Una vegadavam arribar a baix, vam canviar les botesd’esquí per les nostres esportives. Quanvam estar tots a l’autocar, vam anar a

Llívia, a deixar el material d’esquí. Al’autobús hi havia gent que dormia i altresque parlaven. Després vam tornar cap aCassà, vam arribar a dos quarts de noudel vespre. Quan vam arribar tots estàvemmolt cansats. L’endemà al matí alguns novan venir perquè es trobaven malament.Va ser una experiència inoblidable pelsque no havien esquiat mai. Els que jahavien esquiat també s’ho van passarmolt bé perquè la neu estava perfecta.

Adrià Rincón Carmona/RamonLópez Carreras

El dilluns 24 de gener, els alumnes de2n d’ESO, vam anar a esquiar a laCerdanya francesa, a les pistes de lesAngles. Ens vam haver de llevar molt aviat,ja que l’autocar sortia a dos quarts de sisdel matí davant de l’institut. Va haver-hi

força hores de viatge fins a Llívia. Durantel trajecte, descansar dins l’autocar, eraimpossible.

Un cop vam arribar a Llívia, vam recollirel nostre material d’esquí i vam esmorzar.A l’arribada a les Angles, ens vam posarles botes, una operació força complicada.Vam agafar els nostres esquís i vam pujaral telecabina. Per molts era la sevaprimera vegada que esquiaven. Per aixòun monitor durant tot el matí ens vaensenyar les coses bàsiques per esquiar:girar, fer falca... Va arribar l’hora de dinar,però no va ser un alliberament perquèteníem encara aquelles rígides i pesadesbotes als peus. Després de dinar, havíemde posar en pràctica tot el que havíemaprès al matí. Primer vam començarbaixant les pistes verdes. Amb el professorde català ens vam aventurar a baixar una

Esquí, cants, viatges... la vida de l'Institut

Un grup d'aimants de la neu a les Angles

41NÚM. 696 - FEBRER 2011

blava que, segons ell, seria molt fàcil. Perònosaltres, per ser el primer dia d’esquí,no ens va passar pel cap la possibilitat detrobar-nos grans baixades, impossiblesper a nosaltres. Resultat: ens vam estaruna llarga estona per baixar aquella pista,després de mil caigudes, posar-nos unmunt de vegades els esquís que saltavenal llançar-nos a terra per frenar, patir mala les cames, de fer falca durant estona iestona... El professor es va afartar d’aju-dar-nos a aixecar i a posar-nos correcta-ment els esquís. Fins i tot, dubtava dedeixar-nos tirades a mitja pista i que ensespaviléssim. Finalment vam aconseguirarribar a baix i agafar el telecabina perarribar al punt de trobada i acabar la nostraesquiada. Mentrestant, els nostrescompanys van poder gaudir de tota latarda per baixar pistes, tranquil.lament.

Vam descobrir que treure’s les botes,també era complicat. Vam deixar el ma-terial una altra vegada a Llívia i vam tornarcap a Cassà. Vam arribar a dos quarts denou del vespre, una mica cansats, i ambmal de cap, ja que com a l’anada, latornada no va ser massa tranquil.la.

Cèlia Esteva / Sara Tomillo

CANTATA PER LA PAU

El dijous 27 de gener els alumnes de2n d’ESO i els de l’optativa anual deMúsica de 4t de l’institut de Cassà vanparticipar, per segon any consecutiu, idesprés de molts dies d’assajos, en laCantata per la Pau, un projecte musical iteatral que va reunir aquest any setzeinstituts de les comarques gironines ambuna doble finalitat: treballar amb elsalumnes un repertori vocal interessantamb un concert final al Teatre Municipalde Girona i recaptar fons per a projectesd’ajuda al desenvolupament portats aterme per Intermón – Oxfam. Els quinzeinstituts restants que hi han participat són:Bosc de la Coma d’Olot, AlexandreDeulofeu de Figueres, Illa de Rodes deRoses, La Jonquera, Rafael Campalansd’Anglès, el SES de Caldes de Malavella,Salvador Espriu i SES de Salt, Vilablareix,Vilafant, El Pedró de l’Escala, JaumeVicens Vives, Montilivi, Narcís Xifra i SantaEugènia de Girona.

Segons podíem llegir en el fulletóexplicatiu, el «Dia Escolar de la Noviolència i la Pau (DENIP) és una iniciativa

que va néixer el 1964 per a fomentarl’educació en i per a la concòrdia, latolerància, la solidaritat, el respecte alsdrets humans, la no violència i la pau.Cada 30 de gener (aniversari del’assassinat de Gandhi) el DENIP es posaen pràctica en escoles de tot el món». Així,doncs, l’espectacle musico-teatral per adonar suport, concretament aquest any alsprojectes d’Intermón Oxfam a Tanzània,girava al voltant de la tasca de trespersonatges, aparentment trivials, peròque amb la seva feina fomentaven elconsumisme, les guerres, les crisiseconòmiques i la submissió de la majoriade ciutadans als interessos d’uns pocs.Mentre es desenvolupava l’acció, el corinterpretava nou cançons ben conegudes:Preparaos (Rey Leon), I Gotta Feeling(The Black Eyed Peas), Son of man (PhilColins), I Want to Break Free (Queen),Streets of Philadelphia (Bruce Springs-teen), El Cicle de la Vida (Rey Leon), NoDudaria (Antonio Flores), Els Temps estancanviant (Bob Dylan), Whe Are the World( Michael Jackson i Lionel Richie).

Hi van participar i actuar 480 alumnesde 16 instituts tal com ja hem comentat..Es van fer diversos passis al llarg del matí

Imatges de la cantata per la Pau (extretes d'un vídeo de l'actuació) i de la visita a l'Expojove

Torrons

Torrons artesans:Torrons artesans:Torrons artesans:Torrons artesans:Torrons artesans:AlacantXixona

XocolataFruites"Yema"

Tortes imperialsTortes de xocolata

(amb llet i sense)Torrons sense sucre

Aquest any ens trobareu a:L'Avi ManelL'Avi ManelL'Avi ManelL'Avi ManelL'Avi Manel

C/ Bonavista, 15

42 NÚM. 696 - FEBRER 2011

i primera hora de la tarda, i a les 8 delvespre l’esperat passi per les famílies!

Cal fer esment de la bona feina delsmúsics que tocaven en directe, de l’en-grescador text de Roger Costa-Pau, de ladirecció musical i adaptacions de laprofessora Mercè Rigau (INS Montilivi) ide la direcció escènica de Cràdula Teatrei Emma Bover.

L’esforç de tots plegats va donar com aresultat una magnífica cantata, benescenificada i molt emotiva que es vapoder tornar a veure el divendres 4 defebrer, a quarts de deu del vespre per TVGirona.

VISITA A L'EXPOJOVE

El dijous passat, 27 de gener de 2011,els alumnes de 4t d’ESO juntament amb3 professores i un professor vam anar avisitar l’Expo Jove al Palau de Fires deGirona. Vam sortir de l’INS cap a les10:30h i vam arribar al migdia, al voltantde les 14:00h.

Aquesta sortida està englobada dins elPAT (Pla d’Acció Tutorial ) de 4t d’ESO iés una activitat més de les que es tenenprogramades dins l’orientació personal,acadèmica i professional de l’alumne pertal de proporcionar-li la major informaciópossible vers un futur molt proper donatque enguany acabaran una etapaeducativa.

L’Expo Jove és una fira de formació,treball i salut. Aquest any estava obert alpúblic del 25 al 27 de gener de 2011. Ésun saló d’informació i orientació juvenilque té per objectiu principal donar suportals joves en la presa de decisions dels

seu futur professional i laboral, organitzatper la Fira de Girona i el Consell Comarcaldel Gironès.

Creiem que va ser un matí molt benaprofitat i sobretot de molta ajuda per aque molts dels/de les nostres alumness’informessin bé i sobretot poguessin teniruna mica més clara la seva decisió versel seu futur professional i laboral.

A LA VALL D'HOSTOLES

Eels alumnes de 1r de Batxillerat quefan Biologia i Ciències de la Terra vansortir cap a la Vall d’Hostoles el dilluns 31de gener. Ens fa la crònica de la sortidaen Miquel Riera, un dels professorsacompanyants:

Han passat ja mil anys des que la vidadels camperols dels comtats catalans vacanviar dràsticament quan es va instaurarel règim feudal al nostre país. La feblesadel poder comtal a principis del sXI vacomportar que les antigues vegueries esconvertissin en senyories particulars. Elspropietaris de les terres es convertiren enamos i senyors dels pagesos queesdeveniren gent de remença, és a dir, amans incontrolades del seu nou senyor.Podien ser maltractats, i només podienabandonar el mas pagant una redempcióen metàl·lic, que fixava el senyor.

A la vall d’Hostoles hi havia llavors uns60 masos, esparsos per tota la vall i elspagesos van haver de suportar la duresafeudal durant 500 anys. A més, durantaquest període es van succeir calamitatsesgarrifoses com la pesta del XIV i dosfortíssims terratrèmols els anys 1426 i1427.

Tot això passava per les nostres testesmentre pujàvem amb pas cansat cap adalt el Castell d’Hostoles. Tambépensàvem que aquells nostresavantpassats deurien ser més forts quenosaltres, doncs aquells feien l’ascensamb armilles de ferro i una espasa a lamà que deuria pesar com una bombonade butà (buida), i que un cop a dalt elsllençarien oli bullent, pedres i fletxes, i ells,fent anar la bombona, ai! vull dir l’espasaa dreta i esquerra, havien d’assaltar lafortalesa. I això que menjaven malament.No ho entenc.

Bé, i quan ja som enfilats gairebé a lapart més alta llegim una llosa on hi haesculpit un escrit d’homenatge alsremences que, sota el lideratge d’enFrancesc de Verntallat aconseguiren afinals del sXV que el rei Ferran II el catòlicsignés la Sentència de Guadalupe, per laqual quedava abolida la servitud de lagleva, també la redempció per marxardels masos i s’acabava el dret demaltractar. Uns autèntics herois,protagonistes de la primera revoltaorganitzada de pagesos europeus que vatriomfar i acabar amb els mals usos d’unsenyors tirans.

Un cop al costat de la bandera vampoder contemplar els pobles de Sant Feliude Pallerols, de Les Planes, les valls delBrugent i de Cogolls, les terrasses fluvials,i les restes de colades de lava quedavallaren fa desenes de mils d’anyssobre el mateix llit del riu. Potser no quedaja cap arbre d’aquells boscos d’antany iaquells antics masos han estattransformats sinó desaparegut, però lespedres, ah! les pedres, són allà mateix.

Els darrers cinc anys que hem fet

Pujant al castell d'Hostoles, i Hem fet el cim!

43NÚM. 696 - FEBRER 2011

aquesta excursió ens hem trobat al fonsde tot d’una cova càrstica situada dinsmateix la terrassa travertínica de la ribadreta del riu Brugent, un rat pennat penjatdel sostre, però aquest any, aquest anyai, el quiropteret ja no hi era. Què n’haestat d’ell? Ha mort? Havia anat a fer un«vol»? (chist!),... Així, mig moixos vamacabar el recorregut just al lloc que ésavui el front de la colada basàltica quedèiem, un quilòmetre més enllà de LesPlanes d’Hostoles. Ohh! Quina raresa, dela bassa que hi ha al davant del Saltantde Santa Margarida, va sortir volant uncorb marí. Ens va semblar que sí. Una aumarina terra endins. No sé si ho varenveure mai els remences, però sembla queels costums d’alguns animals també vancanviant. L’any que ve hi tornarem.

SORTIDA A TARRACO

Els alumnes de 1r i 2n de Batxillerat quecursen el Batxillerat Socio-Humanístic vanfer una sortida cap a l’antiga Tarraco eldimarts 1 de febrer. Ens fa la crònica laprofessora de Clàssiques Rosa Colomer:

Aquest any els alumnes de 1r i 2n deBAT de socio-humanitats hem anat aTarragona i ens han acompanyat elsalumnes de Clàssiques i dos professorsde l’INS de Llagostera; així doncs, el busera gairebé ple! Vam sortir a les 7’45h del’INS de Cassà i ens esperava un llargaestona fins arribar a les muralles de laTarraco romana. Allà vam esmorzar unentrepà i vam començar la passejada.Tarraco fou la capital de la Hispania Citerior,una de les províncies més grans del’imperi romà. Avui en dia, el centre històricde Tarragona -conegut com a part alta-s’assenta sobre l’antiga acròpoli romana.Durant el recorregut vam veure que elstarragonins conviuen amb el passatimperial de la ciutat. Vam fer una breuparada al museu arqueològic MNAT, pertal de veure algunes de les troballesarqueològiques més curioses, com la ninaarticulada d’ivori. Tot seguit vam visitar lesmuralles romanes i entre els carrersactuals, el Fòrum Provincial i les recentsexcavacions del Circ. També vam caminarper l’interior d’algunes voltes quefonamenten una part del Fòrum isustenten les grades del Circ, on milersd’espectadors gaudien de les curses decarros. Finalment, vam acabar la visita delmatí a l’amfiteatre, situat vora la platja. Una

Imatges de la visita a Tarraco:l'amfiteatre; doble mur a la muralla;petites restes del fòrum provincial.

44 NÚM. 696 - FEBRER 2011

A dalt, a Tarraco, a la Vil·la icontemplant monòlits de

granit d’Orient; a sota, elsparticipants a l'Olimpiada

geològicahoreta per dinar i vam iniciar lavisita extra murs amb el bus: latorre funerària dels Escipions, lavil·la dels Munts, que conté unestermes privades força grans, vamcontinuar paralels a l’autopista ivam baixar del bus per veurel’agulla de la pedrera del Mèdol,d’on els romans van extreuretones de pedra per construir elsgrans monuments de la ciutat.Finalment l’aqüeducte de lesFerreres, també conegut com aPont del Diable, però quemalauradament està en procésde reconstrucció i que vamcontemplar de lluny per aquestmotiu. Ara sí que tot arrossegantels peus, vam pujar al bus i de tornadacap a Cassà. A les 20’15h vam arribaramb retard a l’INS, on una colla de paresens esperaven impacients dins els cotxes.

OLIMPIADA GEOLÒGICA

El passat divendres 11 de febrer s’hanrealitzat a tot l’estat espanyol, les provesprovincials de la 2ª Olimpiada Geològica.Aquest any es van presentar de Cassà,en Javier Blanch i en Carles Romera.També s’hi va presentar l’Eudal Romo,antic alumne de Cassà que aquest any fa1r de Bat al Vives. Doncs bé: En Romo haquedat 3r i en Carles 4t, d’un total de 48presentats

La competició constava de dues parts,una d’individual i una de grup: la provaindividual consistia en una bateria deqüestions tipus test per resoldreproblemes teòric-pràctics de resposta

única, preguntes relacionades amb:1. Geodinàmica interna2. Mineralogia:3. Petrologia: el cicle de les roques,

tipus de roques i el seu ambient deformació

4. Estratigrafia: el temps en geologia,superposició d’estrats, discordances

5. Paleontologia: el registre fòssil il’evolució de la vida

6. Geodinàmica Externa iGeomorfologia: processos externs,estructures geomorfològiquesobservables al nostre paisatge

7. Riscos geològics8. Mapes i talls geològicsAcontinuació, en grups de 4 persones,

calia resoldre un o dos exercicis deresposta oberta sobre reconeixement deminerals, roques i fòssils, anàlisis demapes geològics i talls i problemessenzills derivats dels mapes

Com que en Carles Romera (2n Bat

A) ha quedat entre els quatre primersclassificats de la nostra província,accedeix a la fase final, que es farà aMadrid, el 26 de març. Els guanyadors del’estat participiran, amb totes les despesespagades, a la fase internacional queaquest any es celebrarà al setembre aMòdena (Itàlia).

Les II Olimpíades de Geologia han estatconvocades per l’Asociación Españolapara la Enseñanza de las Ciencias de laTierra (AEPECT) –juntament amb altresinstitucions organitzadores a nivellestatal- i té el suport, a casa nostra, delDepartament d’Ensenyament, de diversesuniversitats públiques catalanes, delCol•legi Oficial de Geòlegs i de l’InstitutGeològic de Catalunya . Tan la Universitatde Barcelona, com la Universitat Autònomade Barcelona, finançaran part del viatge aMadrid dels guanyadors.

Olga Morote

45NÚM. 696 - FEBRER 2011

El passat dissabte 5 de febrer a les 12h, va venir a la Bibliotecael conegut dibuixant «Picanyol», autor de l’Ot el bruixot encommemoració del 40è aniversari de la seva creació. Ens vaexplicar com li va sorgir aquest peculiar personatge i altresanècdotes.

A més ens va dibuixar l’Ot, ens va respondre a totes lespreguntes que els participants tenien preparades i al final ensva signar i dedicar alguns llibres o dibuixos fets per ell. Va teniruna molt bona acollida i un èxit de públic, 30 adults i 20 nens/es.

HORA DEL CONTE

El passat 13 de gener a les 6 de la tarda, a la Biblioteca hi vahaver l’hora del conte de reciclatge amb la Dolors Arqué de laCia del Borinot groc. Va ser un gran èxit hi van participar 38nens/es i 21 adults.

Resum del conte: La Conxita tot ho aprofita, es pentina ambuna espina de sardina, amb clauets es fa arracades i collarets,amb una pilona desinflada i un manat de julivert ja té un barret,amb dos cordills i dues paperines es calça unes botines i ambuna saca aconsegueix una elegant capa.

El 3 de febrer a les 6 de la tarda, a la Biblioteca hi va haverl’hora del conte de reciclatge amb Joan Boher. Hi van participar47 nens/es i 32 adults.

Resum del conte: Tot un seguit d’històries protagonitzadesper animalets. Una sessió que combina múltiples formats: lanarració oral, el llibre ‘pop up’, l’àlbum il·lustrat , el conte explicatamb peluixos, les cançons,...una sessió divertida i engrescadoraque va fer entendre als més petits que veritablement han nascutper llegir!

Agenda- Dimarts 1 fins al dijous 31 de març: A la Biblioteca es

repartiran les plantilles pel VIII concurs de punts de llibre, dedicata la sardana i a la cobla en motiu del Centenari de la Principalde Cassà.

En Picanyols ensexplica els secrets

del còmic

- Dimarts 1 fins al divendres 25 de març: Porteu el vostre llibrea la Biblioteca, a canvi rebreu un val per intercanviar durant lafira. Podeu portar fins a 5 llibres. La fira serà el dissabte 26.

- Dijous 3 de març: Hora del conte «carnestoltes» amb JudithJodar de l’Embolic de Somnis. A les 18h.

- Dissabte 5 de març: Maquillem la cara per carnaval de 10 a2h. (totes les edats).

- Dissabte 26 de març: Fira d’intercanvi de llibres, a la mateixaBiblioteca de 10 a 2h.

- Dijous 31 de març: Termini màxim d’entrega del VIII Concursde punts de llibre.

A dalt, l'autor d'Ot el bruixot, a la Sala Galà; a sota, duesimatges de L'hora del conte

45NÚM. 696 - FEBRER 2011

El passat dissabte 5 de febrer a les 12h, va venir a la Bibliotecael conegut dibuixant «Picanyol», autor de l’Ot el bruixot encommemoració del 40è aniversari de la seva creació. Ens vaexplicar com li va sorgir aquest peculiar personatge i altresanècdotes.

A més ens va dibuixar l’Ot, ens va respondre a totes lespreguntes que els participants tenien preparades i al final ensva signar i dedicar alguns llibres o dibuixos fets per ell. Va teniruna molt bona acollida i un èxit de públic, 30 adults i 20 nens/es.

HORA DEL CONTE

El passat 13 de gener a les 6 de la tarda, a la Biblioteca hi vahaver l’hora del conte de reciclatge amb la Dolors Arqué de laCia del Borinot groc. Va ser un gran èxit hi van participar 38nens/es i 21 adults.

Resum del conte: La Conxita tot ho aprofita, es pentina ambuna espina de sardina, amb clauets es fa arracades i collarets,amb una pilona desinflada i un manat de julivert ja té un barret,amb dos cordills i dues paperines es calça unes botines i ambuna saca aconsegueix una elegant capa.

El 3 de febrer a les 6 de la tarda, a la Biblioteca hi va haverl’hora del conte de reciclatge amb Joan Boher. Hi van participar47 nens/es i 32 adults.

Resum del conte: Tot un seguit d’històries protagonitzadesper animalets. Una sessió que combina múltiples formats: lanarració oral, el llibre ‘pop up’, l’àlbum il·lustrat , el conte explicatamb peluixos, les cançons,...una sessió divertida i engrescadoraque va fer entendre als més petits que veritablement han nascutper llegir!

Agenda- Dimarts 1 fins al dijous 31 de març: A la Biblioteca es

repartiran les plantilles pel VIII concurs de punts de llibre, dedicata la sardana i a la cobla en motiu del Centenari de la Principalde Cassà.

En Picanyols ensexplica els secrets

del còmic

- Dimarts 1 fins al divendres 25 de març: Porteu el vostre llibrea la Biblioteca, a canvi rebreu un val per intercanviar durant lafira. Podeu portar fins a 5 llibres. La fira serà el dissabte 26.

- Dijous 3 de març: Hora del conte «carnestoltes» amb JudithJodar de l’Embolic de Somnis. A les 18h.

- Dissabte 5 de març: Maquillem la cara per carnaval de 10 a2h. (totes les edats).

- Dissabte 26 de març: Fira d’intercanvi de llibres, a la mateixaBiblioteca de 10 a 2h.

- Dijous 31 de març: Termini màxim d’entrega del VIII Concursde punts de llibre.

A dalt, l'autor d'Ot el bruixot, a la Sala Galà; a sota, duesimatges de L'hora del conte

46 NÚM. 696 - FEBRER 2011

Comença una nova temporada en el paratge natural de la PinedaFosca. Aquest any tenim novetats pel que fa a nivelld’infrastructures. Finalment, per gentilesa de l’ajuntament deCassà, s’ha instal·lat un nou modul amb lavabos per home, donai un d’adaptat per minusvàlids amb unes piques exteriors, comes veu a les imatges, tot aportant així una millora a l’espai. Nonomés això sinó que també hem instal·lat un petit local peremmagatzemar tot el material i els estris corresponents permantenir el paratge en ordre i dur a terme totes i cada una de lesactivitats.

Així doncs podeu veure que la Pineda és un lloc viu on semprehi ha moviment, on sempre es procura millorar. És per això queus volem fer saber que el paratge roman de nou obert el públic,us esperem amb els braços oberts.

Encetem temporadaamb nous serveis

47NÚM. 696 - FEBRER 2011

El passat 30 de gener el Grup de TeatreCassanenc va estrenar la seva nova obra,UN MAL DIA. L’estrena s’emmarcava dinsla Mostra de Teatre de Torroella deMontgrí. Amb el teatre ple de gom a gom,el grup va fer les delícies d’un públicentregat que oferia el seu caliu en formade somriures inintermitents. L’estrena vasortir d’allò més bé; tant el públic com elsmembres del grup vam sortir del teatremolt contents.

La propera actuació del grup tindrà llocel dia 20 de febrer a la vila de SantaColoma de Farners. Com en altresocasions, el grup participarà al Concursde Teatre Rafel Anglada, juntament ambsis grups més prèviament seleccionats perl’organització. El concurs compta amb unjurat format per persones vinculades almón del teatre, els quals avaluaran

Bona estrena d'Un mal diaa la mostra de Torroella

diverses categories relacionades amb lesobres candidates.

El plat fort, però, serà el cap de setmanadel 9 i 10 d’abril, quan el grup oferirà alsseus convilatans la doble representació,dissabte a la nit i diumenge a la tarda, dela nova obra, UN MAL DIA. Aquest és, cadaany, el moment més esperat pels membresdel grup, ja que actuar a casa sempre ésespecial. Esperem que, un cop més,puguem gaudir de grans moments deteatre acompanyats de la nostra gent i quepuguem aconseguir arrencar-vos algunsomriure.

Només ens queda, doncs, seguirgaudint de les estones de teatre i agrair alpúblic el seu suport.

Fins ben aviat!

Grup de Teatre Cassanenc

L'elenc del Grup de Teatre Cassanenc

Floristeria

De dilluns a dissabte,obert matí i tarda.

Diumenge matí, obert.

C/ Molí, 44 - 46C/ Molí, 44 - 46C/ Molí, 44 - 46C/ Molí, 44 - 46C/ Molí, 44 - 46TTTTTel.el.el.el.el. 972 46 18 83 972 46 18 83 972 46 18 83 972 46 18 83 972 46 18 8317244 CASSÀ DE LA SEL17244 CASSÀ DE LA SEL17244 CASSÀ DE LA SEL17244 CASSÀ DE LA SEL17244 CASSÀ DE LA SELVVVVVAAAAA

48 NÚM. 696 - FEBRER 2011

El dilluns 31 de gener i com cada any, totsels alumnes de l’escola vam celebrar ladiada de la Pau. Sota un cel plujós i unatarda fresca es van cantar diversescançons per amenitzar la vetllada i unsquants alumnes de cada classe van llegirels missatges sobre la pau que cada grupde l’escola havia elaborat. Tots elsalumnes de primària i infantil alçaven laimatge d’un colom de la Pau que conteniaun missatge pacífic escrit per ells mateixos

mentre tots els alumnes lluïen un petitadhesiu al pit amb la representació delcolom de la pau de Picasso. Amb aquestadiada, s’intenta transmetre un missatgepositiu i cantar per la pau, intentant acon-seguir que els alumnes es consciencies-sin de la greu situació d’algunespersones i fer tot el possible per poderajudar de manera directa o indirecta.

Albert Cadanet

JORNADA DE PORTES

OBERTES

La jornada de portes obertes al nostrecentre va aplegar un bon nombre defamílies que a més de visitar lesinstal·lacions van poder escoltar unesxerrades sobre el projecte educatiu de lanostra escola tant a nivell d’Ed. Infantil i

Els coloms porten un missatge de pauTres imatges de la diada de la pau celebrada el 31 de gener passat

49NÚM. 696 - FEBRER 2011

Primària com a ESO. Tots els programesinnovadors que es duen a terme alscol·legis la Salle en van tenir un ressòespecial així com també les aplicacionsde les pissarres digitals interactivesqueaquest curs ja han començat a funcionaren algunes classes. Així les famílies esvan començar a familiaritzar amb nomscom el programa DESTÍ i tots el quecomporta, i també amb el programa FAIGa ESO que ja s’aplica a bon ritme.

Al mateix temps alguns dels alumnesparticipants en el concurs de Lego vanensenyar el que havien fet amb unessessions pràctiques a una de les aules.

La jornada va acabar amb un «pica pica»i una ballada dels gegants de l’escola moltben acompanyats pel grup de grallers itimbalers.

ALUMNES PREMIATS

En els tradicionals concursos dePessebres i Nadales alguns alumnes dela nostra escola van estar premiats en lesseves diferents categories. Aquí en tenimuns quants:

En el concurs de Nadales destaquem:Pol Angelats de P3, la Sila Sánchez i laLoubna de Ville, l’Arnau Juana, en JordiDomingo i en Joan Bosch a Primària i aESO l’Alba Repiso i la Marta Rabassedas,en Martí Fernández i l’Ariadna Gámez.

En el concurs de Pessebres: QueraltMalagon, Marina Serra i Laia Roca. La Noai Imma Maldonado.

Per altra banda la Judit Font va ser laguanyadora del Premi Oller que convoca

aquesta empresa de Cassà .La Judit ens ho explica: un dia vam fer

un dibuix per fer un món més bonic per aun concurs i vaig guanyar el primer premi.El senyor Joan Puig de la fàbrica Ollerde Cassà que era qui organitzava elconcurs em va regalar una càmera de ferfotos digital i va imprimir el meu dibuix enuna felicitació i la va enviar a tot el món.Vaig estar molt contenta.

La jornada de portes obertes vapermetre conèixer millor el Col·legi;els gegants i grallers hi van tenir un

paper protagonista.

ASSESSORIA FISCALCOMPTABLE I LABORAL

ASSEGURANCESA.S. CASSÀ ROQUETA, S.L.Correduria d'assegurances

Plaça de la Coma, 18 - 17244 CASSÀ DE LA SELVA (Girona)Tel. 972 46 07 26 / Fax: 972 46 18 86 / e-mail: serrassessors@infonegocio.com

50 NÚM. 696 - FEBRER 2011

JA TENIM LA Q DE

QUALITAT

Després de quatre anys de feina feixugai constant la nostra escola ha obtingut laCERTIFICACIÓ DE QUALITAT ISO9001:2008. Ha estat un treball conjunt detot el professorat posant-hi hores i feina, avegades gens agradable, iniciant totsplegats un canvi d’hàbits i actituds quehan d’afavorir el millor funcionament del’escola.. Cal destacar principalment ladecisió i empenta de la Natàlia Colls,Coordinadora de Qualitat, que hacomandat tot el projecte. Quatre anys defeina per obtenir la certificació que caldràanar guanyant-nos cada any amb el nostreesforç i tasca constant.

En el mateix sentit us volem fer un resumdel document inicial que ara fa quatreanys es va plantejar amb uns objectius

clars i concrets, uns objectius principalsque encaminen a l’escola a acceptar elrepte de fer una ESCOLA DE QUALITAT.Són els següents:

LA SALLE Cassà del la Selva és uncentre educatiu fundat l’any 1881 que per-tany als Germans de La Salle i a la fun-dació Patronat EE.CC. LA SALLE i que ofe-reix estudis des d’educació infantil fins aensenyament secundari obligatori (ESO).

La nostra Política de Qualitat ha estat iestarà sempre, d’acord amb satisfer lesexpectatives i necessitats educatives delsnostres alumnes en particular, i la de laresta de clients en general, oferint-los unsensenyaments i serveis de qualitat,cercant la millora contínua i aspirant al’excel·lència en el servei.

La implantació i el manteniment delnostre sistema de gestió de la qualitatgaranteix el compliment d’aquest objec-tiu, el qual contempla com a referents:

- La dimensió personal de l’alumne/a,

Alguns dels alumnes guardonats enels concursos de les festes de Nadal

Instal·lem les vostres portes i finestres sense necessitat d'obraSERRALLERIA I ALUMINI EN GENERAL - COBERTES I CANALS

C/ Pla de l'Estany, 4Tels. 972 46 35 90 i 972 46 19 77 Fax 972 46 20 89

17244 CASSÀ DE LA SELVA

Visiteu la nostra exposició

que exigeix la satisfacció de les sevesnecessitats formatives.

- La dimensió familiar: els pares i mareshan de tenir confiança i garantia de laqualitat del servei educatiu que reben elsseus fills/filles.

- La dimensió professional, que exigeixcompromís i compliment de les diferentstasques que pertoquen tant per part delprofessorat com del PAS (personald’administració i serveis)

- La dimensió social que afavorirà lamillora de la convivència i la plenaintegració dins la societat.

- L’acompliment i actualització delsobjectius de qualitat i els requisitsestablerts per l’Administració Educativa.

La Política de l’escola es revisaràanualment per d’adaptar-la als canvis quees produeixen a la societat contínuament.

Tota l’organització del Centre en generali la direcció en particular, accepta aquestrepte i assumeix la responsabilitat de

51NÚM. 696 - FEBRER 2011

participar activament en el desenvolu-pament i millora de la qualitat al centre,revisant, quan sigui necessari, els objec-tius marcats per tal de complir millor lamissió que ens ha encomanat la societat.

A INFANTIL, NO PAREM

Acabat el període nadalenc i ja quasisense massa temps de pensar ens trobema les portes dels primers informes quedonem a les famílies a finals de febrer. Elsaltres els donarem al juny. Mentrestant,les activitats pedagògiques segueixen elseu ritme. Aquest segon trimestre és eldedicat als projectes per classe; projectesque han triat els alumnes i que anirandesenvolupant durant les següentssetmanes. Per aquest curs han estat triatsels següents: P4, els pirates, i a P5, elsdofins. Els alumnes de P3 el començarandesprés de la Setmana Blanca.

A les fotografies veiem els alumnes deP5 que estan fent un treball sobre elsdofins. A la classe ja tenim col·locat elmapa conceptual que han anat elaboranttots junts amb moltes fotografies i queexplica visualment i breu les característi-ques més importants d’aquests animals

(7e)

(2,50e)

L'obtenció de la Q de qualitat ha estat fruit de la suma dels esforços de tots els col·lectius que integren el centre

que apareixen sempre tant simpàtics iamigables als ulls dels alumnes.

Aquest projecte els agrada molt i s’hohan agafat amb molta il·lusió i ganesd’aprendre.

ELS DE 3R TREBALLEM

«EL NOSTRE PASSAT»

Primer de tot vam fer el títol del mural,ens va costar una mica. Després hi vamanar posant fotos nostres amb un escritque hi posava el dia, mes i any de la foto.Ho havíem de fer amb algun detall perquèel mural quedés més bonic. Així cadascunva anar fent el seu. Així tenim un mural dela història de la nostra vida fins els 8 anys.

Josep Jordà Baleri / 3rA

Cadascú va comprar una cartolina delcolor que li agradés més. Després vamanar enganxant fotos del nostre passat. Asota de les fotos hi vam escriure dues otres línies explicant la foto. Vam havertambé de fer el títol «El meu passat» ipintar-lo. Una vegada fet el vam portar a l‘escola i la senyoreta Laura ens el va

corregir i ens el va penjar al passadís.

Lídia Fuertes / 3rB

ENTREVISTA ALS

PSTORETS

En Genís Duch i en Marc Peradalta sóndos nois de 1r ESO B que han participatper primera vegada als Pastorets de LaSalle Cassà .

Com heu viscut aquesta experiènciade participar en els Pastorets?

Bé, creiem que ha estat força complicatd’assajar i preparar, però ens ho hempassat molt bé i els resultats han estatsatisfactoris.

Estàveu gaire nerviosos per sortir perprimera vegada al davant de tanta gent?

Una mica, ja que hi havia molta gent,però la veritat és que ja havíemrepresentat altres obres de teatre, peròno tan importants, és clar!

Vau estar contents amb els papersque us van tocar?

Sí, perquè no eren gaire importants ino vam tenir problemes per aprendre’ns-els.

52 NÚM. 696 - FEBRER 2011

Per què vau voler sortir als Pastorets?Perquè tots dos tenim germans que ja hi havien participat i

vam creure que seria interessant provar una cosa que se’nspresentava aquell any.

Els organitzadors van quedar contents amb el vostretreball?

Sí! Ens van dir «Ha quedat molt bé perquè tots us ho heutreballat i treballant en grup es treballa millor queindividualment».

Teniu previst participar en els Pastorets de l’any que ve?Jo crec que sí perquè ha estat molt interessant i si es pot

repetir s’ha d’aprofitar l’ocasió.Els anys següents, voldríeu algun paper més important a

representar?Sí, perquè ara tot just estàvem a primer d’ESO i ens ha tocat

el paper que ens ha tocat, però estaria molt bé que poguéssimintervenir més en les escenes i els Pastorets en general.

La gent que va veure els Pastorets des de fora van estarcontents i satisfets amb l’obra?

Segons les persones amb qui vam parlar, tothom va quedarmolt satisfet amb l’obra.

Aconsellaríeu a les persones que aquest any no s’hi haapuntat que l’any que ve participessin als Pastorets?

Sí, ja que, al nostre parer, creiem que és un error no participar-hi.

Teniu alguna cosa a dir sobre els Pastorets, com perexemple la durada, les escenes...?

Sobre la durada, creiem que està prou bé, però algunespersones ens han dit que potser una mica llarg, les escenesmolt bones, sobretot algunes especial-ment còmiques, i ja estàperquè respecte als participants no tenim res a dir.

Moltes gràcies Marc i Genís per haver passat aquesta estonaamb nosaltres i us desitgem que seguiu fent Pastorets moltsanys més i que cada any us vagin millor.

Genís Duch, Marc Peradalta i Maria Pérez

SORTIDA A L’EXPOJOVE

El passat dijous 27 de gener els alumnes de 4t d’ ESO vamanar a fer una visita durant el matí a l’Expo Jove de Girona, unasortida lúdica, que tenia com a finalitat trobar informaciórelacionada amb els cicles formatius, el batxillerat i la universitat.Primer de tot, ens van preparar una xerrada informativa perconèixer diversos punts dels estudis posteriors a l’ESO.Seguidament, ens van deixar anar a consultar lliurament lesdiferents seccions i estants del recinte, on hi vam trobar gran

L'Avi ManelL'Avi ManelL'Avi ManelL'Avi ManelL'Avi ManelFlecaPastisseriaCafeteria

C/ Bonavista, 15Tel. 972 46 35 9817244 Cassà de la Selva

Menjar:Crêpes

AmanidesPlats combinats

PizzesEtc.

Gelats sense sucre

Els treballs dels alumnes d'Educació Infantil

varietat d’informació i gent que ens responia les nostresconsultes i dubtes. La sortida va resultar força profitosa, ja quequasi tothom va sortir-ne amb més d’un full o tríptic informatiu ies van aclarir certs dubtes que es tenien.

Albert Cadanet

PARLEM UNA MICA DEL LEGO

El Lego és una activitat extraescolar, per a nens i nenes dedeu a sense anys que consisteix en un robot fet de peces deLego i un projecte científic.

Aquest any tenim dos equips, un es diu Montacat i de projectecientífic (com que ha d’anar de biomedicina )han fet un codiMorse per a gent amb paràlisis cerebral. Com que molt sovintno poden parlar, però si controlar una part del seu cos, podenapretar uns commutadors ( una mena de botons grossos ques’apreten). Haurien de tenir dos commutadors i que un fos unpunt i l’altre una ratlla.

L’altre equip es diu R2D2 i s’ha decantat per la gent cega, i elseu projecte consisteix en un pal amb una rodeta al final per queno els costi tan de moure’l pel carrer. Aquest pal també portaincorporat un detector del valor dels bitllets i un GPS que elsguiaria per la ciutat/poble. També unes ulleres amb unescàmeres que detectessin la distancia i els avisessin quantinguessin un objecte al davant.

El robot el fem corre per un taulell, que tothom té igual. I cadaany s’ han de fer unes proves determinades directament lligadesamb el tema de cada any. Com per exemple aquet any el temaés Body Forward (enginyeria biomèdica) i una de les proves ésportar un marcapassos al cor.

Aquest any hem guanyat una copa al millor disseny per atothom.

Maria Recasens / 6è

CRISTINA MASFERRER, A MADRID

La fins ara delegada diocesana de Pastoral de la Salut, lagermana Cristina Masferrer, del nostre poble i ex alumna de lanostra escola ha deixat la diòcesi en ser escollida com una deles conselleres generals i haurà de residir a Madrid. La sevatasca a la diòcesi ha estat molt reconeguda per la seva eficiènciai eficàcia en favor dels més necessitats.

Enhorabona pel seu nomenament i sort en la seva nova tasca.

53NÚM. 696 - FEBRER 2011

Com ja us vam comentar, durant elsmesos de gener i febrer els gegants deCassà de la Selva descansen i agafenforça per engegar la nova temporada ambenergies totalment renovades. Elstornareu a veure de nou per la Fira de laCaça, el proper mes de març.

Els de la Colla Gegantera, però, durantaquest mes de Gener no hem parat. Hem

Gener, un mes molt musicalEls nostres grallers van acompanyar els Reis i la cavalcada de sant Antoni

participat a la rua de reis amb una novacercavila musical que ja us vam presentarel dia dels patges i que esperem gaudissiud’allò més. Nosaltres estem molt contentsdel resultat i esperem cada any poder-vos sorprendre amb nadales i coreogra-fies noves. D’altra banda també vamcol.laborar en la rua del dia de Sant Antoni,la única cercavila que fem durant l’any

sense caminar. Per tant, els gegants,geganters, grallers i timbalers de la CollaGegantera de Cassà començarem latemporada amb les piles ben carregadesper recordar-vos cercavila rera cercavilaque: «Cada pas que fa un gegant és elsomriure d’un infant». Salut i Gegants!

Colla Gegantera de Cassà

54 NÚM. 696 - FEBRER 2011

Cada partit es transforma en un nou reptepel primer equip del Cassà. La pocafortuna, les baixes, les actuacionsarbitrals... No paren d’haver-hi entrebancsper a l’equip, que fa sis partits que no sumani un punt. Un cop coneguda la més queanunciada retirada del Mataró, el Cassàes queda últim classificat amb 9 punts,perquè se li resten els tres punts aconse-guits contra els maresmencs. Veure’súltim no ajuda, però tampoc són cap favorles últimes actuacions arbitrals. Els col·le-giats no dubten en assenyalar penals oen xiular fores de joc en contra i no a favor.A més, les baixes de jugadors importantss’han anat succeint i l’equip s’ha vist molt

perjudicat en nombre d’efectius. La notapositiva és el debut de Joan Caballé, delsegon equip, que es va estrenar al campdel Ripollet. Davant del líder el Cassà vafer un autèntic partidàs, però la sort tampocestà de la seva part, i en l’últim momentva volar un punt molt valuós. Veurem sil’equip és capaç de reaccionar. De ganesno els en falten, i de ben segur que l’encerti els resultats acaben arribant.

AVIÀ, 5- CASSÀ, 1

AVIÀ: Marc, Pol, Planas, Miquel,Navarro, Córcoles, Sellarès, Guijarro

(Revilla, 85'), Raül, Àngel (Rubén, 46') iNogueras (Codina, 80').

CASSÀ: Roura, Martín (Salguero, 30'),Pau, Massegur, Uri, Troyano, Codolà,Serra (Bernat, 65'), Musa, Caballé(Quimet, 60') i Adrià.

GOLS: 0-1 (10') Pau. 1-1 (25') Raül. 2-1(40') Raül. 3-1 (60') Raül. 4-1 (85') Raül. 5-1 (86') Raül.

Derrota sense pal·liatius del Cassà alBerguedà. L’Avià, que en la primera voltaja ens va guanyar per 0 a 4, va tornar arepetir i va abusar d’un Cassà perjudicatper la mala sort que ja fa dies que elspersegueix. I és que els àrbitres actuenmolt fàcilment en contra del nostre equip,

El Cassà no troba el camí de la victòriaRebuig de Martí Vera al partit jugat a Ripollet; un bon matx que no va tenir premi per al Cassà.

55NÚM. 696 - FEBRER 2011

últim classificat. No dubten en assenyalarpenals, en no xiular fores de joc… Peròaixí és el futbol i els equips de dalt noperdonen. Tot i el bon gol de Pau Turró ala sortida d’un còrner, l’Avià va arribar aldescans amb avantatge. Després de larepresa, i amb el 3 a 1 (60’), el fetlamentable va ser l’agressió d’un membredel públic a Salguero, que es dirigia abuscar una pilota fora del terreny de joc.Un fet que va embrutar el bon resultat delslocals, amb 5 gols d’un inspirat Raül.

CASSÀ, 1 - PREMIÀ, 3

CASSÀ: Cítores, Vera, Pulido, Oriol,Massegur, Musa, Roig (Roure, 30'), Pérez,Troyano (Domingo, 70'), Caballé (Serra,75') i Quimet Boadas (Codolà, 46').

PREMIÀ: Vilajoana, Kilian, Serrano,Julio, Juan (Borja, 88'), Aitor, Sultán (Pol,80'), Lalo, Adolfo, Pereira (Roqueta, 75') iCristian (Marc, 90').

GOLS: 0-1 (18') Pereira. 0-2 (30') Sultán(p.). 0-3 (86') Julio. 1-3 (91') Pérez.

Tot i jugar contra un rival de la part alta,la diferència entre els dos equips en laclassificació no es va notar fins al minut30 de partit. En aquell moment, i amb 0 a1 (18’) en el marcador, l’àrbitre BarónAsenjo va decidir assenyalar penal iexpulsar Cítores, el jugador més importantde l’equip, en un u contra u. L’acció va sermolt discutida, però el col·legiat no vadubtar i va assenyalar penal i expulsió.Sultan no va perdonar davant Roura (30’).Llavors el partit va agafar color visitant ies va trencar totalment. En la segona meitatel Premià podria haver ampliat l’avantatgeen més d’una ocasió, i ho va aconseguiral final després d’un rebot a la sortida d’uncòrner. El gol de l’honor de Xevi Pérez, unautèntic golàs, no va servir de res.

RIPOLLET, 2 - CASSÀ, 1

RIPOLLET: Reyes, Salva (Fonsi, 79'),

Miguel, Bravo, Carreras, Uri, Àlex Gil,Frank (Coma, 91'), Rubén (Xus, 90'), Berni(Mouri, 69') i Roy (Juan, 58').

CASSÀ: Cito, Vera, Rubén, Uri, Salas,Massegur, Musa, Roig (Codolà, 61'), Pérez(Serra, 85'), Troy i Caballé (QuimetBoadas, 75').

GOLS:1-0 (11') Frank. 1-1 (39') Carreras (p.p.).

2-1 (86') Gil.Gran partit del Cassà contra el líder

inapel·lable de la categoria. Ja voldrienmolts equips del grup crear-li tantsproblemes al Ripollet al seu camp com elconjunt cassanenc, que va fer un partitseriós. Tot i així, la sort del campió va privarel primer equip de sumar un punt moltvaluós. Tot i l’1 a 0 de Frank (11’), el boninici defensiu del Cassà, amb una línia de4 molt ben plantada i un mig del camp benarmat, va permetre no encaixar més golsen l’inici de partit, un fet que es repeteixmolt i que fa mal a l’equip. En una accióun xic afortunada, el local Carreras vaintroduir-se la pilota en la seva pròpia

Tel. 972 46 22 22 / Fax: 972 46 27 91

Dues jugades del partit jugat al camp del Granollers

56 NÚM. 696 - FEBRER 2011

porteria (39’) fent justícia al que s’estavaveien al terreny de joc. En la segona meitat,conscient del valor que té empatar alcamp del líder, l’equip de Mercader vasortir fort al darrere i molt ben ordenat. Amés, quan es tenia la pilota es jugava ambsentit i només faltava l’última passada. Lallàstima va ser l’infortuni que es va teniren el tram final. A falta de quatre minutsper a l’acabament del partit, Cito va feruna magnífica intervenció, però Gil vatrobar-se el rebot als peus i no vaperdonar. Un dels millors partits de latemporada, sense premi.

GRANOLLERS, 4 -CASSÀ, 0

GRANOLLERS:Víctor Villarás, Litus(Àlex, 77'), Cabratosa, Víctor Talavera

(Roger Bellavista, 50'), Oriol (Jonathan,64'), Rubén Soler (Germán, 54'), IvanGonzález (Dival, 74'), Adama, David,Matito i Ivan Garcia.

CASSÀ: Cítores, Codolà, Turró,Massegur, Pla, Troyano, Serra, Caballé,Quimet Boadas, Domingo (Roig, 68') iAdrià Salas.

GOLS: 1-0 (5') Adama. 2-0 (31') IvanGonzález. 3-0 (76') Jonathan. 4-0 (80')Adama.

La visita a Granollers ja era complicadade per sí, però es complicava encara méspel gran nombre de baixes (fins a sisjugadors). Tot i així el Cassà va plantarcara a casa d’un dels rivals més perillososdel grup I de Preferent, que vaconfeccionar un equip per pujar decategoria. Després d’un gol matiner (5’) iuna jugada d’infortuni en què es vaencaixar el segon gol (31’), el primer equip

es va relaxar i va jugar sense pressió i detu a tu contra un rival superior. Tot i Aixa afalta d’un quart d’hora pel final el localJonathan va sentenciar el matx i va tallard’arrel les esperances dels homes deMercader, que van poder entrar en el partiten un parell d’ocasions. Després del tercergol el marcador (80’). L’aspecte positiu del’enfrontament va ser el debut de JoanCaballé, jugador del filial, amb el primerequip.

CASSÀ B: MALS

RESULTATS, PERÒ

ENGANYOSOS

Cap victòria per al filial en l’últim mes.Aquests mal resultats, però, sónenganyosos i embruten els bons partits

que fa el Cassà B. L’equip deJordi Juanola no és el mateixque la temporada passada,ni pel que fa al joc, ni peractitud, ni per esforç. Tot iaixí, els mals resultats estanresultant fatídics en laclassificació, ja que els rivalsdirectes estan puntuant enles últimes jornades iredueixen el marge d’errorper al filial. La derrota contrael líder invicte Riudellots (5-1), va ser causa d’unaexpulsió clau de Jose, elporter de l’equip, en unaacció per tocar la pilota ambles mans fora de l’àrea. Noes disposava de portersuplent i, amb deu i unjugador (Rabassedas) de

El jugador Toni Vera i l'entrenador, Jordi Juanola, en el partit de segona regional del Cassà B contra el líder, Riudellots.

57NÚM. 696 - FEBRER 2011

BENJAMINS: CASSÀ, 3 - SANTA EUGÈNIA 2Diumenge, 6 de febrer,

10 del matí. Els dos equipsestaven avisats, perquè jahavien mesurat les pròpiesforces amb anterioritat. L'11de novembre, quan elCassà va visitar SantaEugènia va aconseguir desorprendre els locals ambuna victòria guanyada apols i molt ajustada de 3 a4. Ara el Santa Eugènias’havia preparat a fons iestava disposat ademostrar la seva vàlua i endur-se els punts positius. Fins al darrer dels quaranta-cinc minuts, ningú gosava predir el guanyador, perquè els dos equips i tots elsjugadors estaven fent mèrits per merèixer-ho. Novament, però, amb un ajustat 3 a2, la UD Cassà es va imposar al CP Santa Eugènia.

Tots els jugadors, d’un i altre equip, amb el cap ben alt perquè havien fet un granpartit, van voler celebrar-ho posant plegats per a la foto amb l’àrbitre i els entrenadors,mentre escoltaven l’aplaudiment de les dues afeccions que van premiar el seuesforç i el seu bon joc. Enhorabona!

porter, va ser molt difícil. Davant del Salt laderrota va ser més dolorosa, ja que estenia el partit al sarró i es va escapar pererrades defensives puntuals. I contra elPontenc el Cassà B no es va merèixerperdre sinó, com a mínim, empatar. Va serun partit boig que el filial va saberremuntar, però on dos penals a favor delslocals (el primer dubtós) van decidir elmatx. Els propers partits són claus, ja queels rivals directes visiten el Municipal.

Resultats:Cassà B 1-5 RiudellotsCassà B 2-4 SaltPontenc 4-3 Cassà B

JUVENIL A

Xavi Ruiz, el fins ara ajudant de PepMercader com a entrenador del primerequip, s’ha fet càrrec del juvenil de PrimeraDivisió en les últimes setmanes a causadels mals resultats de l’equip. Sembla serque el canvi d’entrenador ha anat molt béal Juvenil A. Tot i començar amb mal peu,els resultats han acabat arribant i l’equipestà en ratxa.

Base Empordanet 2-1 CassàCassà 1-2 BescanóTordera 2-3 CassàCassà 2-1 Aro

JUVENIL B

A còpia d’esforç i treball el segon equipjuvenil està millorant molt pel què fa al joci el control dels partits. Tot i així les tàctiquesresultadistes dels rivals els impedeixensumar més punts.

Cassà B 1-2 La CelleraQuart B 3-1 Cassà BCassà B 1-4 EF Guíxols C

CADET

Bon joc, bon ambient i bons resultats.L’equip de Quimet Boadas està fent unatemporada extraordinària. L’única derrotava ser contra el líder Bisbalenc, però desde llavors ho han guanyat tot i hanconsolidat el segon lloc de la taula.Aquesta posició permetria a l’equip pujarde categoria.

Bisbalenc 4-2 CassàEF Calonge-St. Antoni 0-6 CassàCassà 5-2 EF GuíxolsCorçà 2-3 Cassà

INFANTIL A

L’infantil A és l’altre equip de base que

Marc Rabassedas va haver de fer de porter davant el Riudellots

està destacant en aquesta temporada.Comptant gairebé tots els partits pervictòries, els nois entrenats per RobertBatllosera i Eloi Tarrés només han punxatcontra els equips de dalt, en partits moltigualats. En aquests moments són quartsclassificats i esperem que s’hi puguinmantenir fina al final del curs.

Cassà 5-1 BescanóBlanes B 4-0 CassàCassà 2-1 EF GuíxolsCassà 1-2 Girona B

INFANTIL B

Tot i la golejada a Begur, els nois d’EnricMestres van aconseguir una gran victòriadavant del Sant Feliu. Esperem que no

sigui l’última.Begur 12-3 CassàBisbalenc 8-0 Cassà BCassà B 2-1 EF GuíxolsCassà B 0-5 Llagostera

ALEVÍ A

L’aleví A està afrontant el repte de laPrimera Divisió amb valentia, però elsresultats no descriuen el joc de l’equip,que ho intenta però es veu superat perl’efectivitat dels rivals en cada partit.

Cassà 0- 5 Base RosesGirona B 5-0 CassàCassà 0-5 St.FeliuCassà 3-7 Peralada

Eduard Llinàs

58 NÚM. 696 - FEBRER 2011

Repassem els resultats del mes de generdels equips de bàsquet del FomentDeportiu Cassanenc:

PREMINI MIXTE A

F. D CASSANENC A - FARNERS BLAUC.B ADEPAF – F.D CASSANENC AGIFREU LLANÇA - F.D CASSANENC A

PREMINI MIXTE B

F.D CASSANENC A- MASMITJÀB. VILAFANT- F.D CASSANENC BESC. FIGUERES-F.D CASSANENC B

MINI MASCULÍ A

MARISTES SANT JOSEP – F.DCASSANENC A

F.D CASSANENC A-C.B SANT FELIUC.B FARNERS-F.D CASSANENC A

MINI MASCULÍ B B

C.B FARNERS-F.D CASSANENC BF.D CASSANENC- C.B SARRIAC.B LLAGOSTERA-F.D CASSANENC B

MINI FEMENÍ

F.D CASSANENC- C.B PORQUERESF.D CASSANENC- GEIEG AUNIÓ VEDRUNA A-F.D CASSANENC

Nota: En les categories anteriors,seguint normes de la Federació deBàsquet, no es fan públics el resultats

PREINFANTIL MASCULÍ

SANT GREGORI 61- F.D CASSANENC47

CB SANT FELIU 50 – F.D CASSANENC43

F.D CASSANENC 95 - ESCOLAPIES 60

INFANTIL MASCULÍ

C.B SANT NARCIS A 46-F.DCASSANENC 59

C.B VILABLAREIX 79-F.DCASSANENC 52

IINFANTIL FEMENÍ

F.D CASSANENC 45 - C.E ONYAR 43BANYOLES 34 – F.D CASSANENC 69F.D CASSANEC 59 - LLAGOSTERA 61

CADET MASCULÍ

F.D CASSANENC 57-C.B OLOT 64VEDRUNA PALAMOS 67-F.D

CASSANENC 51C.B BLANES B 46-F.D CASSANENC 45

Actualitat del bàsquet del Foment

L'equip mini masculí A del Foment. A sota, l'equip cadet masculí

59NÚM. 696 - FEBRER 2011

CADET FEMENÍ

C.B OLOT A 43-F.D CASSANENC 34F.D CASSANENC 30 –PIA OLOT 38UNIÓ-UNI 70-F.D CASSANENC 43

JÚNIOR MASCULÍ

C.B BLANES 59-F.D CASSANENC 63F.D CASSANENC 43-C.E PALAMOS 59C.B SALT B 72 – F.D CASSANENC 62

JÚNIOR FEMENÍ

F.D CASSANENC 68- GEiEG B 62Cassanenc: Solà,Sunyer 11, Duch 4,

Ruscalleda 7, Suru 2, Molina 18, Cha-parro, Fusté 2, Mir 12, Bonell 12.

L’equip cassanenc va assolir unavictoria molt important devant el maximrival el GEiEG que ocupa el segon lloc dela classificació.

El nostre equip, si les coses es fan bé,aquesta temporada pot assolir elcampionat en el primer any en lacategoria Junior.

CARTUJANOS DE CASTELL DEPALAMOS 42 - F.D CASSANENC 73

F.D CASSANENC 62 - C.B NOUCAULES 39

ESCOLA PIA OLOT 49 - F.DCASSANENC 67

SÈNIOR FEMENÍ 3A CAT.

F.D CASSANENC A 45 - C.B QUART B67

F.D CASSANENC A 48 – BÀSQUETPORQUERES 56

C.B ROSES 61- F.D CASSANENC A 35UNIÓ-UNI 50 – F.D CASSANENC A 53

SÈNIOR FEMENÍ B

Cal felicitar el bons resultats d’aquestequip i animar a totes les jugadores quecontinuïn gaudint-ne.

B.C FONTAJAU 35 - F.D CASSANENCB 46

F.D CASSANENC B 32 – B.C MAÇANET43

TORROELLA 53 - F.D CASSANENC B57

C.B LLAGOSTERA B 34 - F.DCASSANENC B 49

SÈNIOR MASCULÍ 3A CAT.

L'equip cadet femení del Foment 2010/11. A sota, el sènior femení B

60 NÚM. 696 - FEBRER 2011

F.D CASSANENC 73 –C.B GUIXOLS 55Cassanenc: Cazorla 8, Bonmati 2, Nuell 5, Casadevall,

Roqueta, Baquer 3, J.Xifra 7, D.Xifra 3, Fernandez 9, Frau 4,Bertran 19, Boadella 3.

Parcials:19-13,40-18,59-36,73-55Despres de les festes nadalenques ha tornat la competició,la

veritat ens feia una mica de por el rival, el C.B Sant Feliu, ja quela seva classificació, segon, era per tenir-lo en consideració.

Els nostres jugadors varen ver un gran partit amb una pressióa tota la pista, i a la mitja part el resultat era favorable (40-18).Volem destacar que varen jugar totas el jugadors i es va recuperarels lesionats, Bonmati, Bertran iCazorla. La segona part es vaseguir treballant per assolir una victòria molt important, davantun rival que aquesta vegada no va poguer fer res davant el bonjoc dels cassanencs.

C.B GARROTXA SANTJOANENC 69- F.D CASSANENC 67Cassanenc: Cazorla 8. Bonmati, Nuell 3, Casadevall, Roqueta,

Baquer, J.Xifra 2, D. Xifra 6, Fernandez 14, Frau 8, Bertran 22,Boadella 4.

Parcials: 18-19,32-35,46-55,69-67L’equip cassanenc va perdre un partit que va tenir controlat

fins el minut 36 (53-63), peró en 4 minuts el locals varen ver unparcial de 16-4 i van guanyar per 69-67

Amb aquest partit s’acaba la primera volta amb 8 partitsguanyats i 7 de perduts

C.B ROSES 53-F.D CASSANENC 46Cassanenc: Cazorla 3, Bonmatí, Nuell 2, Casadevall 3,

Roqueta, Baquer 11, J.Xifra 5, D.Xifra 9, Fernadez 5, Frau 6,Boadella1.

Parcials: 14-19,24-32,39-42,53-46Novament l’equip cassanenc ha perdut un partit que ha tingut

dominat en el marcador durant bona part del temps. Als últimsinstants els locals s’han endut la victòria tot i ser el darrerclassificat. Per desgràcia ja ha passat força sovint aquestatemporada. És una llastima, ja que es podia anar força mésamunt en la classificació.

F.D CASSANENC 50-C.B ARBÚCIES 64Cassanenc: Cazorla 2, Bonmatí, Nuell 2, Casadevall 3,

Roqueta, Baquer 10, J.Xifra 2, Frau 7, Bertran, Boadella 8.Parcials: 8-11,30-30,44-52,50-64La primera part ha estat molt igualada, amb alternatives en el

marcador i l’empat (30-30) era un resultat just pels mèrits de uni altre equip. En començar la segona part, només en dos minutshan fet un parcial de 0-8 (30-38). A partir d’aquest moment elsvisitants han mantingut l'avantatge fins al final del tercer període(44-52). L’ultim quart els cassanencs han pressionat a tota lapista per intentar robar pilotes, però els visitants han sapigutjugar molt bé les seves cartes i s’han emportat la victòria.

La saga continua:família Vilà Pujol

Pare: Carles Vilà BouFils: Marc Vilà Pujol i Adrià Vilà PujolHistorial esportiu de Carles Vilà (sempre amb el Foment

Deportiu Cassanenc):1978-79: infantil masculí1979/80: juvenil masculí (campió territorial i sotscampió Copa

federació).(Veure foto nostàlgica en aquest mateix exemplar deLlumiguia)

1980/81 i 1981/82: júnior masculí

Historial esportiu de Marc Vilà (sempre amb el FomentDeportiu Cassanenc):

2004/07: premini masculí2007/09: mini mascuí (subcampió del nivell B a la temporada

08/09)2009/10: preinfantil masculí2010/11: infantil masculí

Historial esportiu d'Adrià Vilà (sempre amb el Foment DeportiuCassanenc):

2007/08: premini B2008/09: premini A (subcampìó del nivell B)2009/10: mini masculí B2010/11: mini masculí A

C/ Molí, 18 - 17244 Cassà de la SelvaÒscar Alonso - Tel. 609410054

61NÚM. 696 - FEBRER 2011

Estàs content amb la plantilla que tens?És veritat que en la posició de base només tenim a Jordi

Cazorla, peró,en Gerard Nuell s’està adaptant cada dia més iens ajuda molt. Per tant, estic satisfet dels jugadors que tenim;som una plantilla jove, peró amb físic i talent. Estem treballantmolt i esperem poder treure a aquests jugadors tota la qualitatque tenen.

Valoració de la primera volta...Hem de recordar que l’equip ha tingut sis incorporacions

noves, a part del cos tècnic, i això fa que els jugadors necessitinun cert temps per adaptar-se a les exigències de l’entrenadorper un costat i a conèixer als nous companys. Tot i així vàremcomençar molt bé, i vam estar a les posicions capdavanteresdurant moltes jornades, fins que vam començar una fase delcampionat amb bastant partits fora de casa on ens costa competir.l això va fer que enganxéssim un seguit de derrotes i vam entraren una dinàmica negativa. I quan estàs immers en una dinàmicaaixí,costa molt guanyar partits. Elbo és que sabem el joc quevolem fer perquè hem fet partits molt complerts, pocs la veritat,però sabem on hem d’anar. Ara toca treballar encara més perintentar redreçar aquesta dinàmica.

Perquè s’han escapat tants partits a l’últim quart?Som un equip molt jove i això té coses positives i negatives.

Els nanos surten cada partit a donar-lo tot i es creixen amb rivalsd’entitat. Per altre banda ens falta una mica d’experiència persaber jugar amb el marcador; tots aquests partits que hem perduta l’últim quart, els hem dominat força estona i en els momentsfinals,quan més prem el rival, no hem trobatla manera de buscaravantatges. Hem d’aprendre que en categories sèniors no potsrelaxar-te amb cap rival perquè tots es juguen alguna cosa.

Com veus l’equip de cara al final de temporada ?Ara passem per un moment difícil i ens ho hem de plantejar

partit a partit, perquè ens costarà molt guanyar. Esperem capgirarla situació i tant en Xevi Porcel (segon entrenador) com jotreballem per aixó, i esperem acabar el més amunt possible, toti que ens plantegem aquesta aventura com un projecte de 3 o 4anys i entre tots hem d’intentar tornar al Foment DeportiuCassanenc allà on era abans de que passes tot el que va passar.Tenim un bon equip Jove amb ganes i, com volem tots, amb lamajoria de jugadors fets de la casa i de qualitat. Jo estic convençutque si treballem al màxim i aconseguim estar centrats en elsmoments complicats dels partits, podrem competir al final ambels de dalt, peró pas a pas, i partit a partit.

Que tal la junta de Bàsquet?La veritat és que molt bé, amb les idees molt clares del que

volen, amb un gran tracte personal i disposats a fer qualsevolcosa pel bé del club i del primer equip. Només tinc paraulesd’agraïment perquè no era fàcil agafar el club tal i com estava.

Que li falta a la secció de bàsquet ?La primera cosa, que no és nova i sí molt important, són els

horaris de pista. La majoria de dies, tres equips comparteixenpista i la veritat a part de la incomoditat, està en perill la integritatfísica dels jugadors, per l’espai reduit. Esperem que amb el noupavelló això es pugui solucionar. Vull destacar també el treballque s’està fent amb el bàsquet femení, cosa que semblava ques’havia perdut i poc a poc està tornant amb força.

Acabem aquesta entrevista amb en Jaume López desitjant

Entrevista amb Jaume López, entrenadorde l'equip sènior masculí del Foment

que tingui molta sort en aquesta segona etapa com entrenadordel nostre club.

Xavier Carrera

Jaume López parlant amb els seus jugadors en el descansd'un partit

62 NÚM. 696 - FEBRER 2011

Un altre cop amb l’inici d’any torna la competició reina delsescacs de club: el Campionat Provincial per Equips. Desprésdel bon paper realitzat l’any passat, on el Cassà A va jugar lapromoció d’ascens a Segona Divisió Catalana i el Cassà Bva conservar la categoria, aquest any ens tornem a plantejarels mateixos objectius: l’ascens de categoria pel nostreprimer equip i, si és possible, mantenir el segon equip a laSegona Categoria. Tots dos objectius, ben difícils.

Les principals novetats de la llista està en el canvi de laprimera posició que ara assoleix en Pere Clara, i l’ascensd’en Ricardo Alejo i Jaume Cañigueral que entren amb forçaal primer equip. També cal destacar la incorporació de lajove promesa Ramon Viñas i de les també promeses (encaraque no tan joves) Gerard Tuñón i Amador Repiso.

EL CAMPIONAT PER EQUIPS HA

COMENÇAT BÉ!

Cat. Preferent: Cassà – La Bisbal A, 7,5 – 2,5El primer equip s’ha imposat clarament davant d’un rival

incòmode com La Bisbal que sempre està preparat per a lasorpresa.

No obstant, en aquesta ocasió , la victòria ha estat claraamb 6 victòries i 3 taules. Es podria dir que el resultat final haestat una mica més abultat del que realment era esperableal matx (uns 6 o 6,5 punts). En tot cas, ens dona ànims per ala propera ronda, que ens enfrontarem al Guixolenc.

Tercera: Cassà C – Salt D, 4 – 0Victòria sense esforç. Un bon resultat per començar, sobre

tot tenint en compte que a aquesta categoria el sistema depuntuació és l’olímpic (és a dir, es sumen els punts realitzatspels 4 taulers enlloc del resultat del matx).

La segona ronda ha portat sort diversa pels diferentsequips. Preferent: Guixolenc – Cassà A,4,5 – 5,5

El primer equip ha obtingut una difícil victòria davant d’undels rivals més forts de la nostra categoria: el Guixolenc.L’equip del Guixolenc era a priori favorit doncs superavaamb ELO als nostres jugadors en TOTS els taulers, potseruna mica més igualat pels taulers de sota però amb gransdiferències als 3 primers taulers (en total, 658 punts d’ELOde diferència).

El resultat final ha estat 4.5 - 5.5, però no reflecteix lasuperioritat al resultat que sempre s’ha anat produint perpart del Cassà, que ha començat amb un 0-2 inicial, s’haigualat una mica amb un 2.5 - 3.5, s’ha trencat definitivamentamb les magnífiques victòries de Josep Cruañas sobreJoaquim Fonts (ELO 2292) i Ricardo Alejo sobre JoanSánchez per decidir el matx (2.5 - 5.5). Finalment, s’hanperdut les dues partides restants malgrat que podien haverfinalitzat fàcilment en taules.

Una victòria per aixecar la moral.C. Primera: Cassà B – Gerunda C, 2-6El segon equip (Cassà B), en canvi, ha perdut de forma

força convincent davant el Gerunda C, que també presentavaun equip superior d’ELO en TOTS els seus taulers (en total,639 punts d’ELO de diferència). En aquest cas, la derrota haestat per 2 a 6, però amb poques oportunitats doncs ja s’hainiciat amb un 0 a 4 en contra. Al final, només victòria d’enGerard Lleopart al darrer tauler i dues taules per part deJoan Riera i Jordi Carbó.

Actualitat escaquística de CassàCLASSIFICACIONS ELO DELS CASSANENCS

Xavier Pla i Buscató

63NÚM. 696 - FEBRER 2011

La permanència dins aquesta categoriaserà molt cara!!!.

Cat. Tercera: Vilobí C - Cassà C, 1-3En aquest cas, la superioritat d’ELO era

per l’equip cassanenc (en total, +395punts ELO). Victòries dels germansSalvador i Jordi Masnou i Miquel Donate,i derrota d’en Carlos Anibal.

Ronda 3: Preferent: Cassà A - GerundaB, 6 - 4

Matx molt dificil, doncs ja sabíem queencara que el potencial de l’equip és moltigualat, ells podíen presentar molts detaulers superiors amb ELO als nostres.

De fet, així ha estat i el Gerunda C hapresentat 9 taulers superiors al nostre inomés el darrer tauler era amb inferiorELO. En total, 216 punts de diferència (en10 taulers) a favor seu. Així i tot, el matxsempre s’ha desenvolupat favorablementa favor del Cassà, ja iniciant aviat amb un3 a 1 a favor dels locals, amb victòries deJaume Cañigueral i d’Angel Mayor i lestaules de Mirasol i Jordi Alvarez. En aquellmoment, es produeix la derrota de JosepCruañas. 3 a 2, però la situació en general

es favorable a diversos taulers.En aquesta situació, Josep Anton

accepta taules, en Carles Otero també iRicardo culmina la seva partida ambvictòria. Resultat parcial: 5 a 3. No obstant,el resultat ja era previsiblement favorabledoncs Jordi Otero tenia una final de torrei peó contra torre on era previsiblementfàcil aconseguir, com a mínim, taules. EnPere, en canvi, patia al primer tauler.

Finalment, en Jordi Otero guanya laseva partida, decidint el matx i en PereClara abandona. Resultat final: 6 a 4.

Després dels resultats d’aquesta ronda,el Cassà es situa líder en solitari amb 3punts, seguit amb 2 pel Palafrugell (properrival) i el Gerunda B (amb qui s’ha jugataquesta ronda).

El camí cap a l’ascens es difícil. peròanem ben encaminats!

Primera: Palafolls - Cassà B, 5,5 - 2,5Partida extremadament difícil. La

superioritat d’ELO dels rivals eraclarament superior a molts dels 8 taulers.En total, 1161 punts de diferencia!.

Els jugadors han fet el que han pogut.

Han lluitat dignament. Cal destacar lesvictòries de Vicenç Vila i Jordi Carbó, i lestaules d'Alejo. Esperem equips més asse-quibles per estrenar el casiller del CassàB. La propera setmana no s’espera quees dongui el cas, doncs es juga contra ellíder del grup i clar favorit a l’ascens.

Tercera: Cassà C - Banyoles C, 4 - 0Cal destacar el debut a la competició

de Gerard Tuñón i Amador Repiso, malgrataquest darrer ha guanyat per incompa-reixença del seu rival. Benvinguts! El matxno ha tingut més història. En aquest cas,la superioritat d’ELO era del Cassà i a lesvictòries dels nous jugadors, també s’hanafegit les victòries d’Ernest Sánchez i deJosep M. Castellà.

En aquesta categoria, després delsresultats de la jornada, anem en segonlloc a 1/2 punt (sistema olímpic) del primer,el Sta Eugenia C, precisament el rival dela propera setmana.

En resum, la propera ronda seràimportant per conèixer les aspiracions delCassà A i Cassà C, i setmana difícil delCassà B.

Tot en aliancesde casament

C/ Barraquetes, 13 Tel. 972 46 32 2917244 CASSÀ DE LA SELVA

Tot per a lescomunions

64 NÚM. 696 - FEBRER 2011

La temporada 2011, com en les darrerestemporades de patinatge artístic, hacomençat amb els Campionats de Xou enles seves quatre categories: cadets,juvenils (nova categoria creada a nivellEuropeu) i absoluts amb grups fins a 12patinadors i grups de més de 16patinadors. El Foment DeportiuCassanenc com en les darreres 3temporades s’ha presentat en grupabsolut amb 12 patinadors, per tant hacompetit a la categoria de grup petit.

L’emplaçament del CampionatProvincial va ser el 30 de gener a latarda al pavelló de Fontajau, que vapermetre atendre la demanda d’entrades,ja que l’espectacle va ser vist per més de4.000 persones.

El Foment portava l’espectacleInsectàrium, on ens endinsaven en elplaneta i la seva biodiversitat de la màde dotze insectes molt particulars.

Van aconseguir la setena plaça, cosa

que els va desterrar com l’any passat ano poder participar en el Campionat deCatalunya i quedaran emplaçats a laCopa Girona el proper 19 de març a Lloret,pas previ a la Copa Catalana.

Cal valorar el gran esforç de treballaquest darrers mesos tant de l’entrenadorcom les patinadors per poder presentarun espectacle de qualitat. Milloratcoreogràficament i a nivell de vestuaricomparant-lo amb el de la temporadapassada convindrà analitzar durant elspropers mesos què els manca per poderfer el salt al Campionat de Catalunya i serprou grat als jutges del campionat.

FITXA TÈCNICA

Aquesta és la ressenya del muntatgecoreogràfic que van presentar en elscampionats provincials de grups-xou i laclassificació dels grups petits.

Títol: InsectàriumIdea i coreografia: Jordi Dalmau i

Mandi MiasArranjaments de la música: Jordi

Dalmau.Entrenador: Jordi DalmauEntrenaments: divendres i dissabtesInici dels entrenaments per aquest

ball: setembre 2010.Disseny de vestuari: Jordi DalmauVestuari: Jordi Dalmau i Maria Jose

EstepaPatinadors:Alícia Asensio patinadora de Santa

Cristina a nivell individual i patinadora delFoment en modalitat xou.

Gemma Borrell, estudiant de 3r ESO,patinadora individual de modalitat lliurede categoria cadet, forma part del grupxou des de fa 3 temporades.

Agustí Cantero, estudiant d’un mòdulde grau superior en educació física,entrenador del Fornells i patinador del

El Foment presenta el seunou espectale de xou: Insectàrium

Dos moments de l’execució de la coreografia Insectàrium.

Espai gastronòmic

DevissyC/de la Mel, 8 baixos

17244 Cassà de la SelvaTel. 972 46 50 58

vinotecarebosttastets

65NÚM. 696 - FEBRER 2011

Foment en modalitat Xou.Elisabet Cantero, treballa d’auxiliar

d’infermeria a l’hospital Trueta,entrenadora del Fornells i patinadora delFoment a nivell de xou.

Cèlia Esteva estudiant de 2n ESO i veïnade Campllong, s’està preparant percertificar a nivell de patinatge individual.

Emma García, estudiant de 1r debatxillerat d’ESO i a nivell individual estàpreparant la prova d’iniciació A.

Afra Morera estudiant de 2n d’ESO i igual que la Cèlia estàpreparant el certificat per poder competir a nivell individual,

Paula Noguerol estudiant de 1r de batxillerat es dedica alpatinatge de competició en la modalitat de xou,

Maria Sureda estudiant de 3r d’ESO. la temporada passadafa haver de fer repòs de patinatge per una lesió al braç. Aquestatemporada prepara el seu certificat a nivell individual i formapart del grup-xou sènior.

Eva Torrent , estudiant de 2n de batxillerat, patinadora deQuart, formada al Foment, on actualment fa tasques de monitoradels nostres patinadors novells, mentre segueix els seusentrenaments de grup-xou.

Laura Torrent per no ser menys que la seva germana entreels estudis de Químiques fa tasques de monitora de patinatge isegueix els entrenaments de grups-xou.

Judit Vegas compagina els estudis de 4t ESO amb el patinatgefent de monitora de les patinadores que han començat aquesta

Foto dels dotze componentd’insectàrium mentre esperen la

puntuació dels jutges. Van quedarsetens. Fotos: digital produccions.

temporada i seguint els seus entrenaments d’individual oncompeteix en categoria juvenil i els entrenaments de grup-xouen aquest darrers dos mesos.

CLASSIFICACIONS

Classificació Campionat provincial de grups-xou modalitat gruppetit

1r. Nines de vidre. Blanes2n. Des de dins. Bescanó3r. Espurnes de fragància. la Salle Girona4t. Demana un desig. Hostalric5è. L’ última primavera. Celrà6è. Tetrodotoxina. Sarrià7è. Insectàrium. Cassà8è. Party of Dolls. Fornells

66 NÚM. 696 - FEBRER 2011

Marc Pinsach, campió estatal absolutMarc Pinsach va aconseguir a Andorra el seu primer títol estatalabsolut en imposar-se al campionat d'Espanya d'esquí demuntanya. En absència de Kílian Jornet, que no va participaren la prova perquè va preferir reservar-se per als mundials,Marc Pinsach i Miguel Caballero havien de protagonitzar elduel pel títol individual del campionat d’Espanya, celebrat aAndorra. Però la pugna entre els dos esquiadors no es vaarribar a produir, ja que Caballero va trencar una bota en laprimera ascensió, quan ja havia perdut la petja d'en Marc, i esva veure obligat a abandonar.

L'esquiador de la Colla excursionista Cassanenca que unessetmanes abans havia assolit el títol de prmoesa encronoescalada ho va aprofitar per guanyar la prova ambgairebé cinc minuts d’avantatge respecte del segon classificat(1h58:14.1). El podi, íntegrament gironí, el van completar elsesquiadors de Camprodon Pau Costa (2h03:05.9) i Marc Solà(2h10:04.4).

Aquest ha estat el títol més important de Pinsach, que nomésté 21 anys. En la cronoescalada del campionat d’Espanya vaser tercer absolut i primer promesa, categoria que ahir tambéva guanyar i en què el banyolí Nil Cardona va ser segon. Elsgironins també van acaparar el podi cadet masculí, amb OriolCardona, Aleix Domènech i Quim Julià. La cursa femenina lava guanyar Gemma Arró, que va aprofitar la renúncia de MireiaMiró pel mateix motiu que Jornet.

Per latra banda l'esquiador cassanenc va posar punt i final ala copa del món en la categoria promesa amb la tercera posiciódel podi a la Transcavallo, als Alps italians, només superatpels italians Michele Boscacci i Robert Antonioli.

El seu temps d'1h27:44 li va servir per ocupar la setzenaposició absoluta, gràcies a la qual ocupa el quinzè lloc de lacopa del món sènior quan encara falten dues proves perdisputar-se.

Diverses imatges del triomf de Marc Pinsach

67NÚM. 696 - FEBRER 2011

La localitat de Llambilles va inaugurar latemporada de Btt amb la primera cursadel Open Btt BMW aquest diumenge 6 defebrer. Aquest Campionat substitueix alque fins ara es feia a primers d’any a lesnostres comarques com era el Campionatla Selva de Btt i està organitzat per el C.C. Impuls Medes. Tot i no tenir lesllicencies a punt, la Federació ha deixatcórrer al ciclistes presentant el DNI. Això ila gran quantitat de ciclistes que voliencomençar la temporada ha fet enrederirl’horari de sortida. També hi ha hagut unagran participació de nens i nenes en lescurses de promoció que han estatcoordinades per els Consells ComarcalsEsportius i que enguany han estat

Obrim temporada amb l'Open BTT BMWCiclistes cassanencs a la prova de Llambilles

comptabilitzades com a Jocs Escolars. Entotal han estat 488 participants en lesdiferents categories. Aquest nourecorregut de 34 km, ha agradat a tots elsciclistes, amb trams molt variats, forçatècnics i durs. El fred que feia al momentde començar s’ha dissipat en pocsmoments. Els Club Ciclista Cassà, hatingut una bona representació destacantla 4ª posició de màster 30 de l’AlbertCarbó. Els altres participants del Club, hanestat en Francesc Rabionet, Joan Mullera,Albert Dalmàs, Jordi Bernatallada, DaniBrugué, Carles Ruscalleda i Quim Felip.El Campionat continua aquest mes defebrer amb les curses de Lladó, Canetd’Adri i les Planes d’Hostoles.

SORTIDA A ESCLET

Tot i el fred a primera hora del matí, cincciclistes han desafiat les baixes tempera-tures de 5 i 6 º graus sota zero i han partici-pat en aquesta sortida. Només desprésde sortir s’ha apedaçat una roda i desprésde mitja hora de sortir sembla que ja nofeia fred i s’ha arribat sense mes contra-temps a l’ermita de Sant Vicenç d’Escleton l’esmorzar val a dir-ho no podia estarmes complert. Hi havia tiberi per atiparuna vintena o trentena de ciclistes.

Dimarts, tancat perdescans setmanal

68 NÚM. 696 - FEBRER 2011

El primer campionat d’aquest 2011 es va celebrar el passat 30de gener a Barcelona. Va ser el campionat de Catalunya cadeton podien participar nens i nenes nascuts el 1999, 1998 i 1997amb mínim cinturó verd per les noies i blau pels nois. Del nostre

gimnàs van participar-hi un total d’onze esportistes repartits enles diferents categories segons el pes.

L’Àlex Viñas a la categoria mosca (33-37kg.) i l’Alba Viñas a lacategoria lleuger (41-44 kg.) van quedar el.liminats a la primeraronda després d’haver empatat el combat a 3 punt l’Àlex i a 1punt l’Alba. En els dos casos es va fer punt d’or i els nostresesportistes no van ser els afortunats a fer el punt, per tant vanquedar el.liminats. L’Ismael Sfaihi a la categoria semi mig (61-65 kg.) va guanyar clarament la primera ronda per 23 a 3, peròva quedar el.liminat a la segona 8-1, per tant tampoc vaaconseguir pujar al podium.

Les medalles de bronze van ser per Cristina Fusté a lacategoria lleuger (41-44 kg.), Aleix Paradas a la categoria gall(37-41 kg.), Lluís Ventura a la categoria pluma (41-45 kg.) i NúriaVentura a la categoria mig (51-55 kg.). Tots quatre esportistesvan guanyar la primera ronda de combat, per 9-8 la Cristina, 13-3 l’Aleix , 7-6 en Lluís i per superioritat la Núria aconseguintclassificar-se per la semi-final, on van quedar el.liminats.

Les medalles de plata van ser per Lorena García a la categoria

Maria Dilmer i Paula delgado, campiones de Catalunya cadet, al punt més alt dels podis.

Bon inici de campanya del gimnàs JorsanDos ors i dos argents als catalans cadet

Àlex Viñas, amb el pitrall vermell, en un dels combats.

69NÚM. 696 - FEBRER 2011

pesat (+59 kg.) i Aniol Salanova a lacategoria semi-mig (53-57 kg.). La Lorenava guanyar la primera ronda ja que la sevaprimera contrincant no va voler fer combatamb ella per la superioritat de la nostraesportista. En la segona ronda es vaimposar 9 a 2, però va perdre el combatde la final 12-7 per tant es va haver deconformar amb la segona posició. Peraltre costat l’Aniol va guanyar les duesprimeres rondes per 3-1 i 6-1, però vaperdre a la final en un combat bastantigualat on l’arbitratge va deixar molt adesitjar, per tant també es va haver deconformar amb la segona posició.

Finalment les medalles d’or van ser perPaula Delgado i Maria Dilmer. La Paulava participar a la categoria super-lleuger(47-51 kg.) on va guanyar les tres rondesque va fer per 11-0, 15-12 i 7-5. La Mariava participar a la categoria semi-pesat (55-59 kg.) on únicament va fer una ronda queva guanyar 11-7. Aquestes dues victòriesels hi han permès guanyar-se el lloc perparticipar al campionat d’Espanya cadetque es disputarà la pròxima primavera.

Tots els que van aconseguir medallaentren a formar part de la selecciócatalana cadet i van a entrenar elsdissabtes al CAR de Sant Cugat del Vallèsfins que es celebrin els estatals. Tambécal dir que gràcies a aquests magnífics

resultats el nostre gimnàs es va clasificaren la segona posició per equips, perdarrera de gimnàs Damian de Reus.

ARAM MUÑOZ,SUBCAMPIÓ ESTATAL

El nostre esportista Aram Muñoz, becata la selecció espanyola, va participar elpassat 5 de febrer al campionat d’Espanyasénior disputat a Alacant. És un campionaton hi participen els millors taekwondistesd’Espanya i on es poden veure unscombat de molt nivell.

L’Aram va participar a la categoria mig(83-87 kg.) on va guanyar les tres primeresrondes per 2-1 contra Euskadi, 6-0 contral’altre català i 8-3 contra el representantde Madrid. Aquestes victòries el vanclassificar per disputar la final contra JonGarcía (medallista mundial i participant ales últimes olimpiades). El nostreesportista va fer un molt bon combat onen els primers moments va estar inclúsper davant en el marcador, però finalmentel combat va ser del seu contrincant i elles va haver de conformar amb una moltmerescuda medalla de plata.

Els últims resultats de l’Aram han fet queels entrenadors el seleccionin per anar a

entrenar a Xina durant uns dies. Laselecció espanyola de taekwondo hafirmat un contracte d’intercanvi amb laselecció de xinesa que inclouenentrenament en el CAR de Sant Cugat delVallès i entrenaments en el CAR de Xina.Moltes felicitats i a disfrutar del viatge!

Aniol Salanova i Lorena Garcia, segons al campionat català; a sota, els participants al Campionat de Catalunya cadet -hifalten l'Alex i l'Alba Viñas - i Aram Muñoz, segon al campionat d'Espanya.

70 NÚM. 696 - FEBRER 2011

El darrer diumenge del mes de gener esva celebrar la primera trobada d’escolesd’hoquei patins d’aquesta temporada. LaJonquera fou l’escenari d’aquest micro-hoquei. Setze equips van ser elsencarregats de fer gaudir als pares iacompanyants d’aquesta matinalhoqueística. Es tractava de jugar dotzeminuts per partit, amb un total de tres. Elsjugadors entre tres i sis anys demostravena la pista les seves habilitats, que no sónpoques, i feien vibrar una grada plena degom a gom. El cassanenc participava ambun equip complert, deu jugadors:MarcVila, Marti Vila, Èric Melián, Martí Albertí,Genís Miñarro, Roger Moncusí, AnnaMelián, Júlia Albertí, Blanca Miñarro, MartíOller. Els tres partits que van jugar elcassanenc van ser de victòria, aixòprovocà una gran eufòria per part de totsels jugadors , que va ser completada quanels van entregar una medalla a cadascúen motiu d’aquesta diada.

Jonquerenc 1 – 3 CassanencCarme Guasch B 0 – 4 CassanencCassanenc 3 – 0 SHUM

PRE-INICIACIÓ

Bons resultats estan fent aquestsjugadors dirigits per Bernat Recasens.L’entusiasme que demostren a la pista peraprendre queda reflectit en els partits.

Girona 3 – 0 CassanencCassanenc 3 – 0 SaltCassanenc 2 – 1 CaldesJonquerenc 2 – 1 CassanencCassanenc 3 – 0 Guasch Figueres

PRE-BENJAMINS

L’aprenentatge de joc seriós, jugadesen atac i una bona col. locació del porter,provoca de setmana a setmana unamillora en els resultats.

Olot 1 – 3 CassanencCassanenc 1 – 3 RipollCassanenc 1 – 2 ShumCassanenc 3 – 0 Blanes

BENJAMINS

Els jugadors d’en Quim Serra vanadquirint cada vegada més velocitat, fanjugades en atac, son capaços de fer unabona defensa i materialitzar les ocasionsde que disposen.

Cassanenc 6 – 6 Olot

Farners 6 – 5 CassanencCassanenc 10 – 2 JonquerencCassanenc 7 – 3 SaltGEiEG 12 – 1 Cassanenc

ALEVINS A

A mitjans de gener ha començat lasegona fase del campionat, aquestacategoria ha fet una parada massa llargaper aquests jugadors que des del 28 denovembre fins al 16 de gener no hanparticipat en cap partit oficial. Tot i així estanfent uns resultats espectaculars.

Cassanenc 6 – 1 GironaSt. Celoni 1 – 4 CassanencCassanenc 1 – 3 GEiEGSHUM 0 – 7 Cassanenc

ALEVINS B

Aquest equip que participa en el gruppreferent, estan fent uns resultats moltpositius. Els nois de l’Eduard Godoy,juguen molt concentrats, fent poqueserrades en atac, bona defensa i unaportera que atura els xuts amb moltaseguretat.

Sferic Terrassa 0 – 1 CassanencCassanenc 5 – 3 Sferic TerrassaCassanenc 2 – 2 VendrellCaldes Montbui 4 – 2 CassanencRipollet 2 – 4 Cassanenc

Cassanenc 1 – 3 Vic

ALEVINS C

Una lliga en moltes setmanes dedescans fa que els jugadors no estiguinconcentrats en els partits i això dificulta elbon joc a la pista. Un partit guanyat i dosperduts és el balanç d’aquest mes.

Salt 6 – 3 CassanencCassanenc 6 – 1 BlanesLloret 12 – 1 Cassanenc

JUVENILS

L’inici d’aquesta segona fase és brillantper aquests jugadors, una sola derrota itres victòries. Fan un joc seriós,convençuts del bon joc que fan a la pista,saben portar el ritme del partit i un porterque controla en tot moment la seva zona.

Lloret 6 - 4 CassanencCassanenc 9 – 2 CongrèsCassanenc 5 – 4 VilassarLaietà 1 – 10 Cassanenc

2A CATALANA

Una tarda rodona pel conjunt delssèniors cassanencs. Desprès de lesvacances, duess victòries, una pel de 1acatalana i l’altra pel de segona en el primer

Actualitat de l'hoquei cassanenc

Representació cassanenca a la trobada d'escoles de la Jonquera

71NÚM. 696 - FEBRER 2011

partit jugat a casa. Feia temps que no es veia una grada tanplena i amb tantes cares conegudes, en realitat era lògic, esdisputava el partit més esperat de la temporada. Cassà – Blanes.Els locals s’enfrontaven al líder, un conjunt de jugadors, la majoriad’ells, ex-jugadors del Cassanenc quan aquest militava a 1ªNacional Catalana. S’intuïa que seria un espectacle, degut a laqualitat d’ambdós equips, i així va ser. L’equip blanenc va saltara la pista amb moltes ganes, volia demostrar que era el líderperò no va tenir en compte que s’enfrontava a un equip molt benpreparat físicament, amb un joc impecable i un porter que feiameravelles, amb unes aturades providencials. El resultat era

ESTER NADAL, MVP DE L’OK STARS

EL 29 de gener es va celebrar a Igualada la segona edicióde l’OK STARS i es va consolidar com el model de la festa del’hoquei estatal. La jornada va ser un èxit tant d’organitzaciócom de públic. Al matí promoció de l’hoquei fent diversospartits de base i un clínic d’entrenadors. A la tarda els dospartits de les estrelles, el femení i el masculí. Les millorsjugadores de l’OK lliga femenina van oferir un espectacle deprimera al pavelló Les Comes a Igualada. Al final del partit lacassanenca Ester Nadal (C. P. Vilanova)va ser escollida comla MVP de l’edició de ALL STAR femení.

El president de la Federació Espanyola, CarmeloPaniagua, i Ester Nadal, amb el trofeu MVP.

ajustat, la grada vibrava, es veia un bon partit. La barreja dejugadors experimentats amb la rapidesa i tècnica impecabledels joves jugadors que formen el nostre equip es va imposar idonà una victòria merescuda.

Cassanenc 5 – 4 BlanesBreda 14 – 8 CassanencSHUM 5 – 8 CassanencCassanenc 3 – 7 OlotCassanenc 4 – 5 GEiEG

1A CATALANA

Desprès d’una ratxa negativa, els jugadors de Quim Puigverthan començat l’any en victòria. Els partits han fet un tomb, sonintensos, saben circular amb celeritat, porten la iniciativa delpartit, juguen concentrats, fan possessions llargues i controlenel joc.

Mataró 5 – 3 CassanencCassanenc 6 – 7 GironaSentmenat 4 – 2 CassanencCassanenc 6 – 3 Caldes MontbuiGEiEG 2 – 2 CassanencVotregà 3 – 3 CassanencSopar de NadalDesprès d’una jornada de victòries, els equips juvenils i sèniors

juntament amb els seus entrenadors i delegats han celebrat elja tradicional sopar de Nadal. El restaurant L’Alzina fou l’escenarid’aquest esdeveniment. Un sopar distès i amb aire festiu va serla tònica d’aquesta jornada.

E. N.

Quim Puigvert (entrenador de l'equip de primera catalana)amb els jugadors Nestu, Jordi Laromaine, Quim i Bernat.A la dreta, Eduard Godoy donant instruccions a RobertPlanas de l'equip aleví B.

72 NÚM. 696 - FEBRER 2011

Després del parèntesi hivernal i tambédel mal temps i fred que va deixar lespistes ben gelades durant unes setmanesretornen els campionats en les diferentscategories.

Els sèniors en el campionat de + 30masculí estan tenint uns resultatsdiversos: els partits amb el Banyoles vanser força fàcils i el resultat global fou de 4-1 a favor dels nostres tennistes.

Amb el Sant Hilari el resultat fou adversperò molt competit ja que tot es va decidiren el partit de dobles després d’unsdisputats tres sets. Al final es va decantara favor dels de Sant Hilari pel global de 3a 2.

Els partits contra l’Aro sempre són unamica especials i es nota una rivalitat queels fa atractius sigui al camp on es jugui.Aquesta vegada tocava competir al seu

camp i tal com es preveia els partits forenmolt renyits i el resultat fou molt ajustat.Després d’un empat a dues partides tots’havia de decidir en l’últim partit dedobles. La parella cassanenca formadaper en Lluís Fusté i l’ Ivan Ibáñez feren unbon partit i donaren el punt guanyador al

nostre club. Així el resultat final fou de 3 a2 favorable al Cassà.

Els integrants de l’equip sènior queveiem a les fotografies són: en JordiIbáñez, en Paco Pena, en Lluís Fusté, enJaume Peñas , l’Ivan Ibáñez i en JuliSánchez.

Reprenem lacompetició

Baixada de la Coma, 12 Tel. i fax: 972 46 40 88 17244 CASSÀ DE LA SELVA (Girona)

73NÚM. 696 - FEBRER 2011

La cura i higiene bucal en ancians ésmés delicada que en qualsevol altraetapa de la vida i s’ha de dur a termeamb regularitat per prevenir malaltiesdoloroses, pèrdua de peces dentals imasticació inadequada.

Encara moltes personesconsideren que la pèrdua de pecesdentals és part normal del’envelliment, però si haguéssimportat uns hàbits correctes durant totala vida, probablement gaudiríemd’una dentadura forta i sana fins alfinal.

Si encara hi ets a temps, vet aquíuns consells:

- Rentar-se les dents com a mínimdues vegades al dia, emprant raspallsuau i pasta dental amb fluor. Ésaconsellable l’ús de fil dental almenysuna vegada al dia.

- Reforçar la higiene amb l’ús d’antisèptic bucal que tinguiagent antibacterià.

- Prendre dos litres d’aigua (vuit gots) al dia, ja que l’adequadaaportació d’aquest líquid garanteix la producció de més quantitatde saliva, el millor aliat contra la tosca.

- No fumar; altera la química de la saliva i la nostra dentaduras’acolorirà.

- Visitar el dentista periòdicament.Però si no ha estat així i el pas del temps ha fet estralls en les

teves dents, pot ser que necessitis l’auxili d’instruments especialsper reforçar o substituir les que han sofert dany o s’han perdut.No cal amoïnar-se; actualment la tecnologia ens ofereix moltsavenços que passen totalment desapercebuts i s’allunyen deles rudimentàries dentadures postisses.

Els recursos més utilitzats són: - Corona o funda: cobreix per complet una peça dental

danyada, per tal de protegir-la i evitar que es fracturi. Pot fabricar-se amb material d’aparença similar a la d’una dent natural.

- Implants: són petites peces de titani que es fixen al maxil·larinferior o superior i serveixen de suport per a dents artificials.

C/ Baixada de la Piscina, 6Tel. 972 46 18 13

17244 Cassà de la Selva

Treballem amb mútuesVisiteu la nostra web:www.lopezdecalatayud.com

Gerodontologia: fer-se gran senserenunciar a una bona qualitat de vida

Permeten la col.locació d’una o méspeces i és l’opció més efectiva. Tambéla més cara.

- Ponts: S’utilitzen per reemplaçaruna o més peces perdudes icobreixen l’espai que han deixat.

- Dentadura postissa: Pot cobrirparcialment o completament i ésremobible, la qual cosa, gràcies alsnous adhesius que podem trobar almercat, no és un inconvenient. Esfabrica amb resina acrílica, encaraque en ocasions inclou parts demetall. Els implants dentals estanreemplaçant a poc a poc les dentspostisses utilitzades per algunespersones, ja que representen moltsavantatges si els comparem amb lesdentadures postisses tradicionals.

A més, els implants s’utilitzen cadavegada més per reduir el moviment de les peces, perquè actuende suport o punt de subjecció. Els implants s’acosten millor a lasensació de dents naturals i faciliten la masticació adequada,cosa que ens ajuda a millorar la nostra alimentació i també laparla i l’aparença.

N’hi ha de tres tipus fonamentals: qui activitats com a substitutartificial de l’os, el que serveix com a arrel de la dent i el ques’encaixa directament en l’os,especialment dissenyat per a les personesque no poden usar la dentadura postissaconvencional. No per fer-nos grans hemde renunciar a tenir un aspecte agradablei una funcionalitat adequada; en resum,una bona qualitat de vida.

Manuel López de Calatayud GaioLlicenciat en Odontologia/ COEC 3800Màster en implantologia-periodòncia i

rehabilitació oral (ESORIB) (New YorkUniversity - Université de Paris)

Membre de la SEI. Diplomat en cirurgia general i implantologia

74 NÚM. 696 - FEBRER 2011

Es defineix com a cremada tota lesióproduïda per una excessiva exposició ala calor. Es diferencia d’altres lesions a lapell per la ràpida destrucció del teixitcutani i la pèrdua important de líquid quees pot produir.

L’assistència inicial condicionarà elpronòstic i el resultat de l’accidentat queha sofert la cremada. Per tant com aprimers assistents podem canviar-ne elcurs evolutiu si podem actuar sobrel’agent causal, a més, de la cura de lalesió. L’objectiu prioritari és: DISMINUIREL TEMPS DE CONTACTE ENTRE ELPACIENT I L’AGENT TÈRMIC (flames,electricitat, agents químics, sol,...). Peròmai oblidarem en primer termel’AUTOPROTECCIÓ ja explicada en elPAS (Protegir Alertar Socórrer). Ésprimordial aturar l’acció de la calor sobreels teixits, per tant qualsevol mètode derefredament ens serà útil. Un raig d’aiguaés un mètode molt eficaç.

Les causes de les cremades poden servàries: flama directa (fogueres, cuines,gasos inflamats o bé la roba que escrema), líquids calents (les coneixem per«escaldada»), sòlids ardents (planxa,cuina, forn...), líquids inflamables (alco-hol, bezina..), calor radiant (exposicióperllongada al sol, a una estufa, a unfoc...), radioactivitat (radiacions nuclears:tractaments mèdics, bomba atòmica,accidents nuclears...), càustics (àcids oàlcalis: llexiu, salfumant, sosa, ciments,dissolvents...), electricitat.

Alguns factors són determinants per lagravetat de la cremada:

- Factors depenents de l’agent causal:

Les cremades (I)

temps d’exposició, tipus d’agent,temperatura, ...

- Profunditat de la cremada.- Extensió de la superfície corporal

cremada.- Localització: algunes zones per raons

estètiques o funcionals poden agreujar lacremada (cara, coll, mans peus, genitals,orificis naturals, plecs).

- Edat: edats extremes (nadons iancians).

- Lesions traumàtiques associades.- Patologia prèvia (diabetis, malalties

broncopulmonars i renals, alcoholisme,sida, ...).

- Estat nutricional previ.- Inhalació de gasos a alta temperatura

o tòxics: empitjora de manera importantel pronòstic.

La profunditat de les cremades ensindica quina capa de la pell està afectada.Parlarem de:

- Epidèrmica: anteriorment s’anome-nava de 1r grau. Afecta la capa més exter-na de la pell l’epidermis. Es caracteritzaper un envermelliment de la zonaexposada. Habitualment són molestes.

- Dèrmica superficial: abans 2n grausuperficial. Afecta la dermis superficial.Apareix flictena/butllofa. Un cop es trencala flictena l’aspecte de la cremada és rosat.El dolor és intens.

- Dèrmica profunda: anteriorment 2ngrau profund. La lesió arriba a la capaprofunda de la dermis. Aspecteblanquinós i sec. Habitualment són menysdoloroses perquè les terminacionsnervioses estan afectades.

- Subdèrmica o extensió total: abansanomenada de 3r grau. Afecta la totatilatdel gruix de la pell (epidermis, dermis isubdermis o teixit gras). L’aspecte éscèrid-blanc i no hi ha dolor. Doncs totesles terminacions nervioses de la zonas’han destruït.

L’extensió de les cremades també ésun indicador de risc o urgència vital. Hiha diferents maneres de valorar-la. Lamés fàcil és agafar el palmell de la mà(no compten els dit) de la víctima com areferència i se li dona un valor del 5%.Tantes vegades com ens càpiga la mà ala zona o nes afectades multiplicat per 5serà el superfície total cremadaaproximada (STC). També existeix la«Regla de Wallace» o «dels 9». Aquestaes caracteritza per repartir el cos enparcel·les de 9% o múltiples (p.ex.: cap icoll 9%, cada extremitat inferior 18%, ...)fins al 100%. Val a dir que les cremadesepidèrmiques o de primer grau nocomputen en la valoració de la superfícietotal cremada.

En la pròxima entrega parlarem de comactuar davant les cremades en general ialgunes en particular (p.ex.: cremades perproductes químics, amb inhalació defums, ...).

Equip d’InfermeriaABS Cassà de la Selva

Gammacomercial

75NÚM. 696 - FEBRER 2011

El divendres 28 de gener es va celebrar III Jornada de l’ACASSC(jornades de sensibilització, informació i divulgació vers lessíndromes de sensibilitat central)

L’acte es va iniciar amb la projecció de la primera part deldocumental «El dolor del Silencio», gràcies a la gentilesa del’entitat cassanenca CINECLUB VUITIMIG, i molt especialmental seu president, Sr. Josep Ferrer i Serra.

Us fem saber que qui estigui interessar en veure aquestdocumental, el pot trobar penjat al Web www.vuitimig.com

Després de veure aquest film, vam passar a la intervenciódels nostres convidats especials, seguit del debat anunciat:

- Carles Casanova i Martí, alcalde de Cassà de la Selva.- Dr. Ferran J. Garcia Fructuoso, reumatòleg. Fundador i Director

Científic de l’Institut Ferran de Reumatologia i de la clínica Cimade Barcelona.

- Dr. Antoni Fernàndez i Solà, internista i coordinador de launitat de Fatiga Anormal de l’Institut Ferran de Reumatologia icoordinador de la unitat de Fatiga Crònica del servei dereumatologia de CIMA, Centre Internacional de Medicinaavançada.

- Francesc Xavier Vázquez Fernández, advocat, especialistaen dret laboral i soci fundador del GABINET JURÍDIC VÁZQUEZADVOCATS de Girona.

- Helga Nuell i Turón, regidora de Serveis Socials i PromocióEconòmica de Cassà de la Selva, que des de l’inici del nostreprojecte com a Associació ens ha estat recolzant, i que va actuaren qualitat de moderadora.

L’assistència en aquesta jornada no va ser tant nombrosacom a l’anterior, tot i que la participació al debat per part delsassistents va ser molt activa i engrescada.

També volem informar que hem iniciat unes sessions deGimnàstica adaptada a la Sala Galà; tots els dilluns a 1 quart de12 del matí.

A tots aquells que vulguin apuntar-se a aquesta activitat, noméscal que vingueu qualsevol dilluns, i que ompliu les dades a labutlleta d’inscripció. Els associats de l’Associació Cassanencad’Afectats per Síndromes de Sensibilitat Central gaudeixen d’undescompte del 50%.

Després de 10 mesos de negociacions amb el nostre Alcaldei la Regidora Helga Nuell, encara no se’ns ha concedit un localadient per a poder-vos atendre com cal. Si alguna persona estàllegint aquestes línies i sap d’algun local en condicions que ens

Segona jornada de sensibilització versles síndromes de sensibilitat central

puguin cedir, si us plau, contacteu amb nosaltres.Ara comencem a treballar en la IV Jornada ACASSC que tindrà

lloc pels voltants del dia 12 de maig, dia Mundial de laFibromiàlgia, de la Síndrome de la Fatiga Crònica i de laSensibilitat Química Múltiple. D’aquesta manera podremcommemorar aquesta Diada i també celebrar el nostre primeraniversari.

Tanmateix, comuniquem a tots els nostres associats, quel’Associació Cassanenca d’Afectats per Síndromes deSensibilitat Central ha tancat un conveni de col.laboració ambel GABINET JURÍDIC VÁZQUEZ ADVOCATS de Girona, per talde prestar els seus serveis gaudint d’uns descomptesconsiderables.

JUNTA DIRECTIVADE L’ACASSC

AssociacióCassanenca

d’Afectats perSíndromes de

Sensibilitat Central

A les imatges, diversos moments de la jornada celebradaa l'auditori de la Sala Galà

76 NÚM. 696 - FEBRER 2011

Em trobo lluny de casa, passejant per corriolsombrívols que zigzaguegen en un bell parcd’una ciutat eslovaca i sentint a la cara la finorde l’aire, que hom agraeix, i amagant-se de lacruesa del sol.

Podria passar per una turista desvagada,però potser la targeta d’identitat que portopenjada a la camiseta m’identificaria si algús’apropés a mirar-la.

De cop i volta em quedo perplexa,palplantada. Miro al meu entorn esmaperduda,preguntant-me a mi mateixa: «Què hi faig joaquí? Què faig en aquests moments? Quinscamins, circumstàncies, atzars o inquietudsm’han portat a trepitjar aquests caminets per on mai no haviapassat, en un entorn que no és el meu, envoltada de gent a quino conec?»

Les preguntes queden a l’aire... Com tantes altres preguntesemmagatzemades al llarg de la vida, a les quals, com avui, nohe pogut donar resposta. Per mandra a desentrellar-les? Perquè eren massa enrevessades? Per què sé que per més quem’hi esforci no hi trobaré resposta?

Perquè a voltes, cercant respostes, et fiques en camins tanintricats que notes que estàs vorejant camps filosòfics o metafísicsque et sobrepassen, i que les preguntes esdevenen tanexistencials que t’aboquen a un abisme del qual t’allunyesesfereïda, sense esma per recórrer un camí del qual no preveusla fi.

Quan m’he refet de la meva perplexitat m’he espolsat deldamunt aquell feix de preguntes, com si espolsés el polsim delsarbres, i he decidit aprofitar aquelles hores buides per dedicar-me a fruir de l’instant i del lloc, procurant no pensar en res.

He seguit endinsant-me en el bosc d’arbrescentenaris per un dels molts corriols quemenen cap al riu i ja no m’ha calgut fer capesforç per sentir-me en pau, la natura l’ha fetper mi: he fet el silenci dins meu, l’he deixadaparlar i amb la remor de les fulles sacsejadespel suau ventijol, m’ha semblat que tot esfeia música i poesia...

Natura, música, poesia..., teràpies que maino fallen quan el pensament està trasbalsat.Per què atabalar-se amb preguntesexistencials en un moment en el quall’existència és majestuosament bella iassequible, i em parla i acarona, i em diu:«Viu i no preguntis!»

Però emprenc el camí de tornada a la mevaresidència temporal i, trencat ja l’encís, tornenles preguntes. Hauré de portar-les al llit,

consultar-les amb el coixí, com recomanen. Potser en despertartrobaré alguna resposta.

Però en el fons del cor sé que demà, sigui quin sigui l’indret onem trobi, em tornaré a quedar de sobte perplexa i palplantadapreguntant-me: «Què hi faig jo aquí?» I espero que, com avui,qualsevol cosa: el vol d’un ocell, el dibuix d’un núvol contra elblau del cel, un bufarut de vent fent bellugar les fulles dels arbres,un raig de sol reflectit en una gota d’aigua..., em tornin a distreurei a dir-me: «Viu i no preguntis!»

Es pot viure sense preguntes? Es pot caminar per la vida senseque de sobte un per què? intenti robar-te la pau? Preguntessobre el misteri de l’existència, sobre la injustícia, sobre lapobresa, sobre els desastres de la natura... preguntes sobre lamort, sobre el dolor...

I posada a filosofar em vénen a la memòria alguns delspensaments de l’escriptor libanès Jalil Gibran, home solitari,que es quedava meravellat contemplant la bellesa de la naturaque l’envoltava, la literatura del qual es defineix per una recercamística del comportament i el sentir existencial, des d’unsentiment sempre ple de bondat i de connexió amb la natura.

En el seu llibre El vagabund, en el poema «La perla», ens diuque una ostra es queixava perquè sentia un gran dolor dintreseu, un dolor pesant i rodó que la feia sofrir intensament.

Una altra ostra, orgullosa i creguda, en feia burla dient-li queella, gràcies als cels i al mar estava bé, sana per dins i per fora.

Un cranc que passava per allà, en sentir-ho, li va dir: «Sí, tuestàs sana del tot, però el dolor que suporta la teva companyaes convertirà en una perla d’extraordinària bellesa.»

Hi ha paraules que diuen més que el que callen; hi hapensaments que empenyen la porta de la nostra consciència is’hi passegen tranquil·lament, com jo em passejo per aquestscorriols ombrívols quan obeeixo el crit de la natura: «Viu i nopreguntis!»

M. Dolors Godoy

Filosofant

NÚM. 696 - FEBRER 2011 77

Mots encreuats 297

Solució als mots encreuats 296

UNA SECCIÓ DE JOSEP M. FUSTÉ

LES SOLUCIONS, AL NÚMERO PROPER

1.- (!) Afirma que és autèntic el seu mal de cap. 1.- (") Arribata la reunió amb molt bon humor. 2.- Ho fa per poder beure elbosc però tampoc no el pot veure. 3.- Publicació de mallorquíexaltat. 4.- Canals de regadiu que atrauen els tiranosaures. 5.-Mesures el cabal de fluid que passa per un conducte allunyatdel centre de la ciutat. 6.- (!) Se’l donen els enamorats quan esbesen (de dreta a esquerra). 6.- (") El gos que s’escriu ambuna sola lletra. 7.- Pasta que s’aplica sobre la paret, feta ambpols de marbre. 8.- L’equip de futbol més ben col·locat al camp.9.- L’unglot dels cavalls que fa menys la guitza als motoristes.10.- Oració sense rés. 11.- Van l’una darrera l’altra a la cursa.12.- Pateix una úlcera. 13.- Tenir una gran divulgació eldescobriment d’un aparell de localització submarina. 14.-Telenotícies. 15.- Cuer. 16.- (!) Olor desagradable. 16.- (") Elcarretó elevador que rep més càrregues a la plaça. 17.- Lesimatges pintades d’un sant més atacades pels ratolins. 18.- Laciutat de naixença. 19.- Donar cops amb el cap. 20.- Els inicis dela uranografia, mirant cap al cel. 21.- L’han salvada aquells quin’han sortit amb vida. 22.- M’hi nego rotundament!. 23.- Unbarroer amb un ram a la mà. 24.- Habitatge sense calefacció.25.- (!) S’inclina lleugerament per poder actuar al Palau de laMúsica. 25.- (") Seguici fúnebre. 26.- Paraulota del ComitèOlímpic Internacional. 27.- Ensuma que arribarà a misses dites.

1 2 3 4 5 6 7 8

9 10 11

12 13 14

15 16

17 18

19 20

21 22 23 24

25 26

27 28 29 30

31 32

28.- La Dolors més faraònica. 29.- Les lletres de la sopa quedeixem de banda perquè les rosegui el gos. 30.- Crit de dolor al’espai. 31.- Entrega un paquet de 400 grams.

P O R R A J A Z ZE N T E L A R E OR C A R T A B OM O R E T E B R II N O P O X I A DS A T A S T A ES G A R C U AI R A R U R A L SV E N T I L A I OA S T I S R A E L

78 NÚM. 696 - FEBRER 2011

Recordant antics equips esportius localsportem aquest mes a la secció de la Fotonostàlgica una imatge de fa trenta un anys:l'equip de bàsquet del Foment de latemporada 1979/80, que es va proclamarcampió territorial i sotscampió de la copafederació. Encara no hi havia cap pavelló

Equip juvenil de bàsquet de fa trentaanys: campió gironí (1979/80)

Llibreria CanKarlus,

Us esperem alcarrer del Remei

Ajupits: Mariano Ribas, Lluís Tomàs,Marcel Rahola, Miquel Vegas, Elies Vegasi Salvi Pérez.

Foto: Joan Carles Codolà / Treballsd'identificació: Xevi Carrera

i els partits es jugaven a la pista que hihavia a les instal·lacions del Foment.A la foto hi podem veure d'esquerra adreta: drets; Emili Cabarrocas, CarlesNadal (entrenador), Carles Vilà, XeviMiralles, Joan Duch, Joaquim Vegas, ToniMuñoz i Xevi Carrera (preparador).