ADRIA PUNTÍ EXPLICA EL TREMCAMEMT D'UMPAH-PAH•̂

'INFORMACIÓ GENERAL 6 OCTUBRE 1997 • NUM. 694 • 20 FF / 450 PTES.

CASAR-SE AMB

RUSSOS: 40 AMYS PERDUTS EN L'ESP

CUL URA

Les senyeres quevan desafiar Francolili

1 1 SETEMItf17)4-194*

Després de mes de cinquanta anys de silenci, els Crups Nacionalsde Resistencia expliquen a EL TEMPS les seues activitatsantifranquistes. Una certa historiografía oficial i 1'anonimatmantingut pels protagonistes han creat no poca confusió.

D arreries de l'estiu de 1945.A les elegants torres delPutxet a Barcelona ja no es

fan festes de sopar fred amb jovesi superbs oficiáis del III Reich. Elfeixisme ha estat vencut ais campsd'Europa i fins i tot des de Madridara es vigila l'entusiasme falangis-ta amb el zel d'un pare cruel. Lespagines de l'omnipresent Destinoja no demostren tampoc l'eufbriaper les armes alemanyes. El régimdefuig tant com pot les mostres degermandat amb el nazisme, perono deixa de combatre obsessiva-ment un deis seus pitjors malsons:la identitat de Catalunya. Aquestaes gairebé la darrera batalla de "lossublevados". Es una lluita que téun sinistre silenci de fons: les pre-sons, focus de miseria i malaltiason plenes de gent; al camp de laBota callen per sempre, davantdeis escamots d'afusellament, co-munistes, cenetistes, faistes, nacio-nalistes... el cátala ha deixat de serla llengua que cal redimir per esde-venir el residu d'un temps que caloblidar. Cal que Catalunya morí.

"Semblava -explica el metgeOriol Doménech- que no hi havianingú amb valor, que els valentseren morts o fora del país. Calia,dones, fotre alguna cosa perquétothom s'assabentés que Catalu-nya encara existia. Un día, sortintde la Granja Colomer al Passeig deGracia amb Aragó, anávem 1'his-toriador Josep Benet, Mainés, elperiodista Enríe Jardí i jo. Algunsd'ells pensaven que aixó de Fran-co s'acabava, tenint en compte laderrota deis alemanys al front. Jono ho pensava així i insistía a dir

que s'havia de fer alguna cosa i lla-vors em diuen aquests amics: i quévols fer? i üic: bancleies! posarbanderes catalanes!... i ells: on?,i jo: allá!, assenyalant-los amb eldit els cables del telégraf a la can-tonada d'Aragó amb Balmes...I per fi el 5 de setembre de 1945Francesc Estragues, 1'aragonésRamón Larruy Fuentes i jo, penjá-vem una senyera en aquell lloc."

Acabada la guerracivil, Catalunya vasucumbir sota el

pes del franquismemes aniquilador.

Un grapatd'estudiants, pero,van plantar-hi cara.

"Va ser -prossegueix sorneguerFrancesc Estragues- molt compli-cat treure-la d'allá, perqué no po-dien tallar els cables d'on penjava,que eren els del telégraf que con-nectava Barcelona amb Madrid.No sabien com fer-s'ho i, mentres-tant, no paraven de venir bombersi mes bombers i es ciar tota la gentmirant!".

Aquell acte no depassava encaral'entremaliadura d'un grapat de jo-ves estudiants empentáis llavorsper 1'encara avui intrépid OriolDoménech. De fet, per al metge,aquella no era la primera vegada

que temptava la sort amb Kart de lainsurgéncia. L'Onze de Setembreüe 1944 ja navia ungui i aircvi-ment de fer, al costal del naciona-lista Jordi Cuixart unes pintadesa la lomba de Rafael Casanova, aSant Boi del Llobregal.

David contra Goliat. La premsava inlenlar d'amagar lanl com vapoder aquell incidenl de la canona-da de Balmes amb Aragó menlreels faclólums del franquismes'empassaven en silenci la seua ra-bia sense sospilar que encara hau-rien de palir mes. La tardor de1945, el madrileny BartoloméBarba, aleshores governador civilde Barcelona, declarava solem-nemenl a les pagines de Destino:"El problema catalán no existe".El dia 9 de novembre menlre al Pa-lau de la Música sonava la SetenaSimfonia de Beelhoven, queia so-bre l'escenari una senyera migdesplegada amb un rétol que repe-lia la frase de Barba. La jugada vaser perfecla i els llavors ja anome-nals Grups Nacionals de Resislén-cia (GNR) van aconseguir una ex-Iraórdinaria publicilal. El millordel cas es que ni Barba i encaramenys els GNR sabien que el go-vernador civil assisliria al concertd'aquella nil. Les auloritats fran-quisles acaronaren fins i lol la ideaque eslaven al davanl d'una pode-rossísima xarxa d'espíes calalans.

"La bandera del Palau -recordaEslragués- era molí difícil decol-locar. A mes, qualsevol ban-dera requería una gran preparado:visilar el lloc diverses vegades; sis'havia d'entrar a algún lloc calia

62 EL TEMPS 6-10-97

MIREIA MARGENA!

Dalt, d'esquerra a dreta i de dalt abaix, Esteve Casanellas, SalvadorBosch, Oriol Doménech, FrancescEstragues, Esteve Tapies i RobertMolla. A la dreta, dibuix al-lusiu alpenjament d'una senyera a la Sa-grada Familia per part del FrontNacional de Catalunya. Els GNRdesplegaren una senyera al mateixindret.

veure el pany de la porta i prepararunes claus, vigilar els voltants... alPalau després d'estudiar-ho moltbe tot, vam acabar entrant una ho-ra i mitja abans del concert. Hi ha-via la María Kremer, 1'OriolDoménech, Esteve Cassanelles,Robert Nolla i jo. Els petards queen esclatar havien de desplegar labandera van fallar i la senyera, ma-lauradament, no es va obrir del tot,encara que tothom va poder veurela sanefa on posava la desafortuna-da frase del governador Barba...Recordó que 1'anécdota va posar-la 1'Oriol Doménech, que mentrela penjava comenta: 'coi! tant que

ELTEMPS6-10-97

MIREIA MARGENA!

MIREIA MARGENA!

Dalt, Estraguesi Bosch. Baix,Oriol Domé-

nech, lídernatural deis

Crups Nacio-nals de

Resistencia.

ens agrada Beethoven i no enshem adonat que fa estona que sonala Setena Simfonia...!'."

La bandera del Palau de la Músi-ca fou un baló d'oxigen per a laincipient resistencia estudiantil ca-talanista básicament agrupada al'entorn del Front Universitari deCatalunya (FUC). Fins al punt queel número onze de la revista clan-destina Oríentacions, publicadapeí FUC, afegí un altre titular a lacapc.alera: "Portaveu deis GrupsNacionals de Resistencia".

"Quan l'orquestra interpretava eltercer temps de la Setena Simfoniade Beethoven -van escriure elsd'Oríentacions en aquell célebrenúmero onze- s'esvingué un fetque Barcelona recordará per molt

L'objectiu deis GNRera mantenir viu el

caliu de la naciócatalana, recuperarl'ensenya nacional.

Lluitar, endefinitiva,

contra Franco.

de temps. La lluerna central delPalau comerá a il-luminar-se; al-gunes guspires davallaven sobre elpati, hi bagué entre el públic qui,esverat, abandona el seient. L'or-questra emmudí. L'agitació eraenorme, quan de cop i volta, elsulls deis assistents, fixos en el sos-tre, veieren, admiráis, com unabandera catalana apareixia penja-da... L'esverament es convertí enentusiasme. Els qui encara resta-ven asseguts s'aixecaren. I tot elpúblic, dempeus, arrencá en aplau-diments que duraren llarga estonasaludant la nostra bandera nacio-nal. (...) El Barba, també assistental concert canviá diverses vegadesel color de la cara... La se va in-dignado fou enorme, i, sense en-

comanar-se a Déu ni al diable, fu-gí corrents amb la cua entre les ca-rnes, cap al seu cau del GobiernoCivil, a meditar la venjan9a: unanota oficial anunciava, l'endemá almatí, una sanció contra 1'empresapropietaria del Palau de 10.000pessetes de multa".

Salvador Bosch, un deis mem-bres deis GNR, fms avui des-coneixia l'existéncia, a l'igual quela resta deis companys, de la revis-ta Oríentacions. "No en sabia res-comenta sorprés i rialler Bosch-de l'existéncia d'uns altresGNR... Tot aixó nosaltres hoféiem en solitári, a can vi de res...Fórem mes aviat un movimentromántic que no pas un movi-ment polític, intel-lectual."

Una escalada patriótica. Lasort estava de part d'aquell grapatd'estudiants de familia be, hábilsesportistes i catalans apassionats.Res ja no podia aturar-los. Desprésde l'éxit en la penjada de banderadel Palau ara s'havien proposat defer-ne onejar una en un deis cimsmes importants de Catalunya: laSagrada Familia.

Era el 31 de desembre de 1945."Primerament -explica EsteveCassanelles- jo em vaig enrotllarel eos amb la bandera i em vaigposar un abric a sobre. Era el mespetit i el mes prim i per tant la per-sona adequada. Vam fer broma: 'siet peguen quatre tirs, Esteve, jaestás amortallat', digué algú."

"Vam pujar a dalt, -detalla OriolDoménech- en Jaus, un companyd'origen alemany que s'havia in-corporat ais GNR, i jo. A la con-fluencia del carrer de Mallorcaamb Sardenya hi havia en JosepBenet vigilant. Estragues havia fetels motllos en cera deis panys deltemple. María Kremer i RobertNoya, també vigilaven... Be, vampujar a les dues torres centráis dela Sagrada Familia i vam tiraruna corda fms a baix. Vam posaruna barra al pont que uneix lesdues torres a fi que la bandera,d'uns 2,30 per 3,30 metres, quedesmes tibant. I finalment, vam posara les dues torres, tant en la bandasuperior com a les portes d'accés,unes piles grosses pintades de ne-gre amb un llum i enrotllades de

64 EL TEMPS 6-10-97

cables amb un lletrer que posava"Hay bombas" (Riu). Aixó retar-dava el despenjament i facilitavaque estigués allá amunt molt

temps perqué tothom la veiés".

La bandera del SEU. Els GNRcomentaren llavors a pensar ennous llocs on posar banderes. S'es-

tudiá el Liceu i també la font delPare de la Ciutadella, pero en capdeis dos UOGS no fou possible. Vaser finalment el terral deis locáisdel Sindicato Español Universita-rio (SEU), a la confluencia delPasseig de Gracia amb el carrer deCasp, on toca posar una senyera.

"Fins llavors -explica Estragués-ningú no sospitava encara de nos-altres i aixó ens permetia actuaramb una certa llibertat, encara queprenent un munt de mesures. Lacosa havia pres volada i si no re-cordó malament fms i tot per aque-lles dates L'Indépendaní de Per-pinyá va treure una caricatura ones podia veure Franco i la seva do-na dinant i com en obrir la soperaels sorda una senyera de dins. Be,vam pensar a posar-ne una al SEUi Oriol Doménech i Esteve Tapieses van enfilar allá dalt i la vanplantar després de fer esclatar dossorollosos petards".

Després d'uns mesos d'inactivi-tat a causa de Tambada deis exá-mens, els GNR tornaven a prota-gonitzar una de les seues accions.Aquesta vegada a la Plaga de laUniversitat, on van penjar una se-nyera tot just a la T d'un gran lle-trer lluminós publicitari de la firmacomercial Nutrona. L'explosiócausada per Esteve Tapies va dei-xar anar un munt d'octavetes queels vianants i malgrat la interven-ció de la policia van poder recollir.

La intensa activitat deis GNRi també de la resta de plataformesdemocrátiques estudiantils va fercréixer considerablement la tensióa la universitat. Falangistes i estu-diants del SEU protagonizaren nopocs incidents de caire repressiucontra estudiants sospitosos de sercatalanistes. Pero una discreta eu-foria s'havia apodera! ja deis mescontestataris sobretot a causa del'ambient internacional que es res-pirava.

Amb tot, aquell any, un fet de

MIREIA MARGENA!

cabdal importancia havia de trasto-car bona part de les activitats deisGNR. Un estudiant d'urologia eradetingut a Barcelona per havercomprat els segellets que els deisGNR imprimien. L'estudiant co-neixia almenys Oriol Doménech,el qual i des de feia poc es trobavafent les milícies navals a Cadis.Doménech, alertat que havia estatdenuncia! intenta inútilment d'e-vadir-se en un vaixell de pavellóestranger. El seu pare, llavors,dona avís a Francesc Estraguesmentre la majoria deis GNR mar-xaven de Barcelona a fi de conti-nuar els estudis lluny de la ciutatper evitar les sospites de la policia.Certamen! comen un gran perillencara que estaven segurs que no

ni havia cap prova i que a mes se-ria molt difícil que la policia n'ob-tingués una declarado inculpatóriade Doménech. Des de Cadis fmsarribar a la presó del castell deMontju'íc, el líder natural deisGNR passá per setze centres peni-tenciaris on es va trobar amb tot elsubmón deis represaliats peí fran-quisme. Mentrestant, el seu bonamic Estragues tramava des deBarcelona alguna estrategia queposara en qüestió la pertinenca deDoménech ais GNR.

"Calía fer alguna cosa, donar aentendre que els GNR no tenienres a veure amb Doménech i la mi-llor manera -raona Estragues- erafer alguna acció del grup mentreell era a la presó. Vaig anar a veu-

Esteve Tapiesfou un deisencarreaatsdeis GNR de feresclatar petitescaixes degaletes farcidesamb els segellsp ro p 9tq avx«líe*¡««

del grupreivindicant lasenyera. Baix, al'esquerra.Cassanelles. Alseu costat,Robert Molla.

EL TEMPS 6-10-97 65

La revistaOrientacions',

escrita pelsmembres mes

actius del Front

Universitari de

Catalunya, van

arribar a en-capc,alar la

publicado amb

el subtítol:'Portaveu deis

GrupsNadonals deResistencia'.

A pesar que elsGNR ma¡ no

van coné¡xer-nel'existéncia es

evident quel'operació fourendible per a

tots elslluitadors de

l'antifranquimenacionalista

cátala.

re'l algún cop a Montjuíc fent-mepassar per un pacient a fi d'expli-car-li el cas i de saber com li ana-va. L'ocasió la tindríem amb motiude les festes d'entronització de laMare de Déu de Montserrat el dia27 d'abril de 1946, quasi unany després de la banderaque havíem penjat a la Pla$ade la Universitat. Algú vaparlar amb Josep Benet, queexplica que hi havia un actemolt important al monestiri sense saber massa be en quéconsistiría ens llencárem apreparar l'acció. Pero ambOriol a la presó ens faltava unescalador i finalment vaigconvencer un falangista, JordiFarreres que pensá que així po-dría redimir el mal que baguespogut fer a Catalunya. U esposade Benet va cosir la banderaamb trossos de tela compráis endiferents mercáis de Barcelona,i ens va cedir un del seu grup, elJosep María Briansó. Hi haviatambé Ramón Laruy, RaimonEstrems i Jordi Cassasalles(Jaus). El material d'escalada elvam amagar al canal de santa Ce-cilia i la nit abans del 27 d'abril elvam pujar fins al coll esquerre delGorro Frigi. Vam posar dos tempo-ritzadors fets per mi amb uns re-llotges vells que havíem compratais Encants, un a Sant Miquel i unaltre a Sant Dimas, connectats ados morters casolans que en escla-tar havien de llagar uns paquetsamb fulls volants que plourien so-bre el mateix pati del monestir deMontserrat. I efectivament, en el

moment de l'acte els morters vanesclatar i un paquet que no s'haviaestripat va anar a caure amb metxaencesa i tot sobre el pal-li deis ca-pellans, pensaven que era unab o m b a !

S'or-ganitzá un gran aldarull i la senye-ra acaba onejant al Gorro Frigi. Hieren totes les autoritats del mo-ment. Mare meva! si arribem a sa-ber que allá hi havia el MartínezArtajo, els militars, que alió era tanimportant... cree que no hagués-sim fet res! (n'w)".

La senyera del Gorro Frigi a lesmuntanyes de Montserrat seria ladarrera acció deis GNR. Oriol

Doménech va acabar eixint de lapresó i el temps va sepultar i con-ronare íes peripecias ü aquel! grupd'estudiants deis quals mai mes noes va saber res. Avui des del re-

cord, nostálgics, es mirenCatalunya amb una alti'&o ullo.

"En aquell temps -afirma ambrotunditat Doménech- ens pre-guntávem: com es possible que

1 / n inmgu no rací res, que la gents'estigui en capelletes i a lacultúrela? La pregunta es apli-cable ais temps que corren".No plantegen una via radical,sino un camí de dignitat. Comafirma Esteve Tapies, "ais na-cionalisles espanyols, els fames por la llengua calalanaque no pas les pisloles".Francesc Estragues opina elmaleix: "Els que odien elscatalans ja no ens diuenjueus perqué encara ens fa-rien un favor, pero s'entes-

| len a combalre'ns en el le-rreny de la llengua. Ambtot, els sortirá malament,i el primer lloc on els sor-lirá malamenl es al PaísValencia, on la gent es

mes combativa. A mes, d'aquí acinquanta anys anirá cap a estruc-tures supranacionals i a la forqahauran de reconéixer les mino-ries". Com fa mig segle, les moti-vacions deis membres deis GNRno passen peí partidisme polític oel reconeixement públic. El seu esel discurs, tossut si es vol, de ladignitat, de l'activisme rebel.

Francesc Viadel

El tatuatge deisapatrides

| Josep PalomeroL'emperadriu Elisabet,Sissi, se sent presonera dela seua propia bellesa il'arxiduc Lluís Salvadorvaga peí món com unapatrida. Ambdós viuen elseu destí trágic en el marcd'una Europa decadent.PREMI DE NOVEL-LA CIU-TATD'ALZIRA1996

Bromera"L'Ecléctica", 44

Agenda escolar envalencia

En aquesta agenda esco-lar per al curs 1997-98 hiha seccions genériques deconsulta, per ais horaris iles visites i unes altresespecifiques per a lesactivitats i també lúdiquesdedicades ais companys iles companyes.

Denes 10 Editorial

Elbord

Toni Lloret Grau

El període historie entrela mort de Martí /'Huma iel compromís de Casp vaser una época de tribula-cions polítiques, en quéhi va haver molts prota-gonistes anónims. Frede-ric, fill de Martí de Siciliai nét de Martí /'Huma,n'és un exemple.

Edicions del Bullent"Esplai", 14

66 EL TEMPS 6-10-97