carta octubre-6 c
TRANSCRIPT
Paraules d’emocions
Hola, em dic Janira i quan tenia vuit anys em van operar de
“apendicitis” perforada, estava dormint quan de sobte em vaig
despertar amb un mal de panxa horrible. Vam anar al CAP i hem
van dir que era “la passa” i hem van receptar una medicina.
Al cap de poca estona encara em feia mal així que vam
decidir anar a l’hospital, allà em van fer un munt de proves,
però no sabien què era, però gracies a deu va venir un cirurgià
que hem va tocar la part dreta de la panxa i vaig fer un crit de
dolor i va dir el cirurgià: S’ha d’operar!!!! Ràpidament em van
portar al quiròfan i allà em van operar.
Després d’unes 3 o 4 hores van acabar, per a mi van ser com
uns 2 minuts perquè estava dormida.
Em van ficar tubs a la panxa que desprès me’ls van treure
estirant, un tub del nas a l’estòmac, alimentació per vena, etc.
Van passar 10 dies i em vaig anar a casa, però no podia
caminar bé.
Vaig començar a fer vida normal, però després de menys
d’un any em va sortir una hèrnia a la cicatriu, vaig anar al metge
que em va operar i quan m’ho va veure va dir que m’havien de
tornar a operar i em vaig ficar a plorar, perquè tenia por.
Aquella operació no era tan complicada, però igualment
em van haver de ficar un altre tub a la panxa, moltes vies, etc.
Les dues operacions van ser complicades i la primera
arriscada, però em van fer molt forta i m’ha fet comprendre que
a la vida no és tot del color de rosa i gràcies a la meva família sóc
una de les nenes més feliç del món.
JANIRA ROMAN
PARAULES D’EMOCIONS Encara me’n recordo de quan vaig tindre la
meva primera infecció d’orina, va ser fa
dos anys. Tot el dia tenia un mal de panxa
molt fort, ningú estava amb mi perquè la
meva mare estava fent uns papers a Reus i
el meu pare estava a la granja. L’única
persona que estava amb mi era la meva
àvia, ens ho passàvem molt bé jugant al
parxís i explicant-nos coses. Quan estava
amb ella se’m oblidava que tenia mal de
panxa. El més sorprenen va ser que el meu
germà m’ajudés després de les baralles
que tenim. Després quan els meus pares
van vindre i em van animar vaig entendre
que no estava sola.
JÚLIA CAPARÓ
PARAULES D´EMOCIONS
DIMECRES, 23DIMECRES, 23DIMECRES, 23DIMECRES, 23
Quan anava amb cotxe la meva mare em va Quan anava amb cotxe la meva mare em va Quan anava amb cotxe la meva mare em va Quan anava amb cotxe la meva mare em va
dir que tindria un cosinet/eta. Jo i la meva dir que tindria un cosinet/eta. Jo i la meva dir que tindria un cosinet/eta. Jo i la meva dir que tindria un cosinet/eta. Jo i la meva
germana ens vam posar molt contentes….germana ens vam posar molt contentes….germana ens vam posar molt contentes….germana ens vam posar molt contentes….
DIJOUS, 24DIJOUS, 24DIJOUS, 24DIJOUS, 24
Em vaig llegir un llibre de amor i tristesa.Em vaig llegir un llibre de amor i tristesa.Em vaig llegir un llibre de amor i tristesa.Em vaig llegir un llibre de amor i tristesa.
Em va fer recordar al meu avi, no el vaig Em va fer recordar al meu avi, no el vaig Em va fer recordar al meu avi, no el vaig Em va fer recordar al meu avi, no el vaig
conèixer però m'agradaria haverconèixer però m'agradaria haverconèixer però m'agradaria haverconèixer però m'agradaria haver----lo lo lo lo
conegut.conegut.conegut.conegut.
DIVENDRES,25DIVENDRES,25DIVENDRES,25DIVENDRES,25
A una amiga de Reus se li va morir un amic seu i A una amiga de Reus se li va morir un amic seu i A una amiga de Reus se li va morir un amic seu i A una amiga de Reus se li va morir un amic seu i
li vaig explicar que a mi se'm va morir el meu li vaig explicar que a mi se'm va morir el meu li vaig explicar que a mi se'm va morir el meu li vaig explicar que a mi se'm va morir el meu
millmillmillmillor amic que es deia Hugo. Però jo sempre el or amic que es deia Hugo. Però jo sempre el or amic que es deia Hugo. Però jo sempre el or amic que es deia Hugo. Però jo sempre el
tindré en el meu cortindré en el meu cortindré en el meu cortindré en el meu cor....
PAULA MONTESERIN CHAVES.PAULA MONTESERIN CHAVES.PAULA MONTESERIN CHAVES.PAULA MONTESERIN CHAVES.
La historia que us explicaré es la de quant es va meu avi .morir el Jo tenia 9 anys i era un Dijous per la tarda sobre las 19:00 h de la tarda .Aquell dia feia un any que es va morir la meva avia .Vam arribar a casa de la meva tieta ,que anàvem a berenar i el meu avi de la malaltia que tenia estava al llit vam anar a donar-li un peto i la meva tieta va entrar a donar-li el berenar .El meu germà petit va anar a jugar ala WII ,i jo vaig anar a berena .Ensec va vindre la meva tieta plorant i em va dir : -el avi ja no esta Em vaig ficar a plorar com una boija perquè no m`ho podia creure .I jo li vaig anar a donar-li un peto .Jo i el meu germà ens vam tancar al menjador i vavindre pedirse de ell família tota la a despedirse de ell
Irina Valverde
Estimats companys, Us vull explicar el problema de salut que tinc jo. Molts de vosaltres ja ho sabeu. Sóc al·lèrgica a moltes coses no puc menjar fruits secs, algunes fruites i verdures, xocolates, galetes, pastissos ni bolleria industrial en general ja que tots aquests productes estan fets en fàbriques on utilitzen fruits secs i hi poden haver traces. A part, també tinc altres al·lèrgies no alimentàries, al pol·len, a la pols, a les plantes, a la humitat... La veritat és que fa una mica pesat de sempre estar mirant les etiquetes dels aliments... i vigilar el que toques. Vull donar ànims a les persones que com jo són al·lèrgiques a alguna cosa, vull donar-los força i dir-los que s’ha de tenir moltíssima paciència i molt de compte amb el que menges o toques. I dir-los que ser és molt dur, però que la vida és així... si ens ha tocat ho hem d’acceptar,... Al final t’hi vas acostumant... quin remei!!!
Andrea Porcel