carta de la rita a l'antoni copia
TRANSCRIPT
Estimat Antoni,
Sóc la Rita, sí, la Rita, la
teva germana. Ja sé que
estàs bé, però t’escric perquè
estic molt preocupada pel
que he trobat.
T ’ e s c r ic p e r q u è
v e g is e ls e s c r i t s
q u e t ’ e n v io . S ó n d e
la m a r e . J o n o s é
q u e e n t e n d a r à s
q u a n h o l le g e ix is ,
p e r ò jo e n t e n c q u e
la m a r e e n s v o l ia
m a t a r
Una idea se m’ha ficat al cap i ja no me la’n puc treure. No vull veure’ls
morir de fam ..
Acabarem al carrer i ningú ens pot ajudar. Tot és un desastre .
No sé com he pogut passar de tot, i jo sense adonar-me’n, a res .
I només un culpable, la guerra.
Maleïda guerra!
Tot arruïnat per segons..
N’e s t ic f a r t a , n o s é
q u e f e r , n o p u c
mé s ... A i, e l me u
Qu ime t ..c o m me
l ’e s t ima v a i j a n o h i
é s .. T o t a ix ò é s u n
ma l s o n .
J a n o t in c r e s ...q u a t r e
p a r e t s i q u a t r e e s t r is
v e l l s i f r e d , i g a n a i u n a
imp o t è n c ia in d e s c r ip t ib l e .
E l s n e n s d o r me n , p e r ò
e s t a n e s q u e l è t ic s i
f a mè l ic s d e n o me n j a r ..
Sentiments. Dubtes. Faig bé? Sí, no tinc cap
altra solució...faig bé? I si els deixo? Puc decidir
per ells? Potser sols se’n sortiran. I si ells volen
viure? Però no, no podran, viuran malament i
moriran a poc a poc, de gana, de fred, de
tristesa
. De mà s ’h a u r à
a c a b a t t o t . P e r
s e mp r e . No
mé s g a n a ,
n o mé s mis è r ia . No mé s P A U.
Escric, perquè no puc cridar,
perquè ningú no em pot ajudar,
perquè necessito escriure els meus
sentiments i perquè
una idea se m’ha ficat al cap i ja no
me la’n puc treure.
No puc pensar en altra cosa.
ni els nens, ni jo, ni en
Quimet, ni el Cintet, ni el
Mateu, ni tants i tants d’altres
sense nom, no ens ho
mereixem...
Un a id e a s e m’h a f ic a t a l c a p i
j a n o me l a ’n p u c t r e u r e .
Ho h e d e f e r p e l s me u s f il l s . No h i h a
v o l t a e n r e r e .
Ho s e n t o , h o f a ig p e l s me u s f il l s i p e r
mi... c r e c q u e n o mé s a ix í p u c a c a b a r a mb
a q u e s t p a t ime n t .
. O potser sense mi la seva
sort canviarà? Qui els
ajudarà? Jo no els puc deixar
així. Ho he d’acabar per ells,
per ells i per mi.
tantes vides esquinçades...
Això no es viure...
On és l’embut? Com m’ho
faré? Necessito una
ampolla. Ja esta, l’ampolla i
l’embut. Només falta el
salfumant. Demà el tindre.
Jo no vull això!
Però.. jo no puc viure així!
Jo sóc la responsable dels nens i
no puc fer res pels meus fills.
Una única sortida: morir.
On és l’embut? Com m’ho faré?
Necessito una ampolla. Ja està,
l’ampolla i l’embut. Només falta el
salfumant. Demà el tindré.
Ja ho tinc tot!
Avui s’acabarà tot, tot el
sofriment..
per fi jo i els meus petits
podrem ser feliços.
No tinc altra remei, una idea se m’ha ficat al cap i
ja no me la’n puc treure. Necessito força, tot s’ ha
d’acabar... Morir....és l’única solució.
i q u è p u c f e r j o ? I q u è p o t f e r n in g ú ? P l o r a r i p l o r a r , p e r ò j o j a n o t in c n i p l o r s , n o p u c f e r r e s ..
Ai, ai.. Això no pot ser...mare meva! Jo no vull això
Espero parlar amb tu aviat.
Contesta’m i diga’m què en
penses i què fem.
Un petó.
La teva germana,
Rita.