PREU: 3 EPREU: 3 E

LA FULIOLAi BOLDÚABRIL 2009

NÚMERO 112

LA FULIOLAi BOLDÚABRIL 2009

NÚMERO 112

Carnestoltes 2009Carnestoltes 2009

sumari 40 pàgines

Pàgina 2

( )ACPCMembre de l'Associació Catalana

de la Premsa Comarcal

INSTITUTD'ESTUDISILERDENCS

Fundació Pública de la Diputació de Lleida

Amb la col·laboració de:

Generalitat de CatalunyaDepartament de Cultura

Redactors: Eva Pané VidalFrancesc Ricart MercèLluïsa Solsona Paüls

Han col·laborat en aquest número:Ramon Utgés Jordi EscolàArnau Sebé AMARMila

Premi Humbert Torres 1990

Redacció i Administració:Av. de Catalunya, 64 baixos25332 LA FULIOLA (Urgell)a/e: lafulla@premsacomarcal.cat

Impressió: Impre ArtDipòsit Legal: L-524-1982Tiratge: 325 exemplars

la fulla no es fa responsable de les opinions que apareguin en els articles, les quals són exclusives dels seus autors.La reproducció total o parcial del contingut de la publicació es permesa sempre i quan es faci esment del seu autor i origen.

Número 112Abril 2009

Època segona - Any XXVI Edita:

Han col·laborat a la Pàgina de les Entitats:C.E. La Fuliola i BoldúAMPA CEIP Guillem d'Isarn

PORTADA

- Carnestoltes 2009pàg. 1

EDITORIAL

- Botigues- Pròleg

pàg. 3TRIBUNA

- Darwin y los darwinianos- 10Mil a Brussel·les per

l'autodeterminació- Fem poble

pàg. 4 a 9LA FULLA PELS NENS

- Xerrada: els perills d'internet perals joves

- Pirate island- Jornada d'acollida a l'IES- El dia d'esquí a Port del Comte- Jazz a l'abast

- Educació per a la mobilitat- El carnaval de l'astronomia- Dia escolar de la no-violència

i la paupàg. 10 a 11

PÀGINA DE L'ATENEU

- Cursa del pavo- Botiga Intermon-Oxfam

i exposició de pessebres- L'Ateneu participa al 5è congrés

d'ateneus de Catalunya- Commemoració del dia de

la dona treballadora- Assemblea i festa 30è aniversari- Uns ateneus amb futur, un país

més fort- Festa 30 aniversari

pàg. 12 a 15

PÀGINA DE LES ENTITATS

- Les Àguedes- C.E. La Fuliola

pàg. 16

BOTIGUES D'ABANS

- L'antic forn de papàg. 17

ACTUALITAT

- Nevada per sant Esteve- Ventades amb sinistre- Hotel Cochambre a la Fuliola- Carnestoltes 2009

pàg. 18 a 19

VISIONS DE LA GUERRA CIVIL

- Ramon Pons i Ninotpàg. 20 a 21

CULTURA

- 2009: any Amadespàg. 22 a 23

+ DE 20 ANYS DE LA FULLA

- Breu "Història" del C.E. La Fuliolapàg. 24 a 25

SALUT GLOBAL

- Addicció a internetpàg. 26 a 27

BIOGRAFIES VISCUDES

- Jaume Boneu Canelapàg. 28 a 29

CONSUM RESPONSABLE

- Transcripció del discursde Severn Susuki

pàg. 30 a 31

ELS CONTES DE L'ESPARVER

- Charles Darwin i l'evoluciópàg. 32 a 35

EL NOU LOCAL SOCIAL

- Fases per a l'execució del noulocal de l'Ateneu Popular

pàg. 36 a 38

LA LLUFA

- Pinteu la Quaresmapàg. 39

RACÓ DE POESIA

- Camípàg. 40

editorial

Núm. 112 Pàgina 3

BOTIGUES

En el present número encetem una nova secció, s'anomena “Botigues

d'abans” i la seva finalitat és donar a conèixer tots aquells establiments

que hi havia al municipi i dels quals avui encara en pugui quedar algun

vestigi o bé només en queda el testimoni de que un cop en un carrer

o plaça del poble hi va existir una botiga.

A més de servir a una voluntat d'inventariar una

situació d'una època anterior i amb el seu

conseqüent ànim historificador, també hi ha un

ànim de donar suport al comerç que es fa al poble.

En aquest sentit, coincideix en aquest mateix

número un escrit a la secció de Tribuna (pàg. 4)

on es fa una crida a aquest tipus de consum.

Anar a comprar a les botigues del poble és una mesura

que directament incideix a la vitalitat d'aquestos. Podem

pensar que agafar el cotxe i anar a l'híper d'on d'una sola

tongada es disposa de tot el que necessitem i més és el

més còmode i pràctic que hi ha; però no es tracta de mirar

el que ens resulti més còmode sinó que s'ha de demanar

una certa militància sobre aquest tema. Si fóssim una institució

diríem que el comerç al poble garanteix la sostenibilitat del territori, constituteix un vertebrador de l'urbanisme i a

més constitueix un dinamitzador i cohesionador social i actiu de la sostenibilitat econòmica! I eccetera... O sigui, que

de motius no en falten en front a la comoditat.

Per acabar, us animem a que colaboreu en la nova secció de la revista que oferirà reportatges de botigues que hi havia

en el seu dia al poble: podeu oferir-nos el testimoni, aportar-nos fotografies, etc. Segur que resulta molt interessant!

Comentaris a: lafulla@premsacomarcal.cat

PRÒLEG per MilaEn aquesta campanya hauràs de mirar sobretot que l´expectativa política que tinguin de tu sigui positiva, quetinguin de tu una opinió d´integritat; durant la campanya, tanmateix, et convé de no intervenir ni en el Senat nien les assembles populars; guarda´t el teu projecte i deixa que el Senat cregui, d´acord amb la teva trajectòriaanterior, que seràs un defensor de la seva autoritat; que els cavallers romans i la gent acomodada i rica, en vistadel teu passat, no dubtin que t`afanyaràs en la defensa de la tranquil·litat i el benestar; que les masses, desprésque t´has comportat com un popular en els teus discursos a les assembles o davant els tribunals, confiïn que nodeixaràs de banda la defensa dels seus interessos.

Petit manual de campanya electoral, Quint Ciceró, 64 a.C.

Primero quiero hablar del dogma ysu definición. Creo que todos sabemosel significado de la palabra dogmapero por si acaso se ha olvidado esnecesario recordarlo para tratar eltema: Dogma es la afirmación que seconsidera verdadera y segura, que nopuede ser cuestionada ni negada, esuna verdad absoluta y por lo tanto nose puede poner en duda. Como sepuede observar, una personadogmática es en potencia una personafanática. Esta clase de personas existenen toda clase de religiones, partidospolíticos, deportes hasta incluso enteorías filosóficas y científicas, sólome voy adentrar dentro de la ramacientífica, que es lo que realmente meha traído a escribir este pequeñoensayo.

Ciencia y dogma

A mí modo de discernir la ciencia,pienso que ciencia y dogma son dosposturas completamente antagónicas,en primer lugar un científico estáobligado a cuestionarlo todo, hastasus propias teorías por muyconvincentes que parezcan ser(normalmente eso no ocurre) de locontrario la ciencia aún estaría bajoel mandato de la iglesia si no hubiesenexist ido l ibrepensadores quecuestionaron el poder establecido queexistía entonces, aún bajo pena demorir en la hoguera como GiordanoBruno. No se puede ser fanático deuna teoría que quizás mañana se puedacuestionar y pierda validez científica.Este año es el ciento cincuentaaniversario de las teorías de CharlesDarwin y quiero aprovechar eseaniversario para profundizar un pocosobre el Origen de las especies, queél escribió. Quiero resaltar que Darwinadoptó las teorías del filósofo ThomasRobert Malthius (1766-1834) que erala aplicación del comportamiento de

los individuos en una sociedadcerrada, y él lo que quiso fue aplicarloa los animales (ni más, ni menos, asíde sencillo).

Este año de su aniversario es casiseguro como se podrá ver, nuestrocerebro va a ser bombardeado, portodos los medios de comunicación,de hecho ya está ocurriendo. Voy ahablar de su obra (Origen de lasespecies), Darwin en su libro dice quela naturaleza es cruel y que sobrevivenlos más aptos y los más fuertes,“aquella especie que se más se adaptaal medio ambiente”

Yo diría que una especie por si solaes imposible que sobreviva, por muyapta y por muy fuerte que sea, puescada especie necesita de todo elentorno, cada especie es un eslabónde una cadena donde toda la vida estáconexionada (la biodiversidad),animales, vegetales y minerales; estopor un lado, por otro lado, lanaturaleza no actúa ni para bien nipara mal sino por necesidad.

En el año 1999 escribí un artículo enLa Fulla que hablaba precisamente deello: aparentemente parece como sila naturaleza actuase muy cruelmentey que según nuestro punto de vistacreemos que es una injusticia, perocreo que es un prejuicio quedistorsiona la realidad (31.10.99)

Todo lo existente es materia ya seaviva o inerte, pero al fin y al cabo esmateria, la materia viva necesita parasobrevivir alimentarse de otra materia,ya sea animal , vegetal o mineral yesto es muy necesario para labiodiversidad y para el equilibrio dela vida en el planeta. No debemosperder de vista de que el Planeta Tierraes un planeta vivo y necesita que todolo que viva en ella vaya en armonía

para que siga de acuerdo a sus propiasnecesidades, siendo éstas inherentesde acuerdo a la propia esencia onaturaleza de cada especie, es decir,cada ser tiene la necesidad de seguira su propia naturaleza, por ejemplo,el ser humano tiene la necesidad deactuar de acuerdo a su propianaturaleza humana y cuanto cerca estéde ella será más libre y feliz. Con estoquiero profundizar más, de que todoactúa por necesidad y no por crueldad.

Creacionista o evolucionista

Es muy curioso y al mismo tiemposospechoso, como usan losdarvinianos a todos los que cuestionantales teorías, ellos saben que existencientíficos serios que debaten talesteorías, y como actúan ellos, puesmuy fácil, metiendo a los científicosen el mismo saco de los creacionistas,de ese modo intoxican a la opiniónpública, haciéndoles ignorar larealidad.

También se usan las teorías en laingeniería genética, al igual que hizoHitler con los presos de los camposde concentración, aplicando la“eugenesia”. Para Hitler losasalariados, los de color, losemigrantes, los discapacitados,mancos, cojos, todos ellos pertenecíana mutaciones genéticas, provocandoun cáncer para gente como él. Susexperimentos servían para crear unaraza fuerte, esbelta, inteligente, sanay para ello era necesario acabar conese cáncer que se iba extendiendo ymezclando con la gente sana, esa erasu manera de pensar ¿cómo es posibleque puedan existir esta clase deenfermos menta les? Francoideológicamente era su hermanogemelo en todas sus patologíasmentales.No me salido del tema aunque lo

Pàgina 4

tribuna

DARWIN Y LOS DARWINIANOS

La Fuliola, 4 de Febrero de 2009

Núm. 112 Pàgina 5

RESTAURANT • SALA POLIVALENT

Av. Catalunya, 30 - 25332 La Fuliola

La Placeta

parezca, pues con ello quiero precisar,de cómo se aplicó y se aplica laselección del más apto y del más fuertepolíticamente. Lo que no se puedehacer es adaptar a la naturaleza anuestros dogmas, ya sea por fanatismoo por intereses políticos o económicos.

En realidad cual es el origen de lasespecies

Darwin estaba influenciado, como yahe dicho más arriba por el filósofoMalthius y cuando contemplaba a losanimales no lo hacía con espíritucrítico, es decir, con criterio propio ocon cr i ter io escudriñador oinvestigador y eso le llevó a muchoserrores, aunque a los pseudocientíficosdarvinianos no sean capaces dequitarse la venda de los ojos.

Darwin desconocía por completo labiología esotérica, me refiero a esabiología que está tan oculta que asimple vista no se puede ver, mee s t o y r e f i r i e n d o a l o smicroorganismos, ese mundo tancomplejo como maravilloso, que esnecesario conocer aunque sólo sea unpoquito para comprender el origen delas especies y la evolución de losmicroorganismos no es igual a laevolución de las plantas y animales,por eso es necesario partir delverdadero origen.

Existen biólogos, paleontólogos,geólogos, arqueólogos de muchoprestigio dentro del mundo científico y que cuestionan las teorías de Darwindesde el punto de vista científico y nodesde el punto de vista creacionista.

La ciencia siempre ha estadoperseguida por el poder, siempre seha intentado marginarla, ahogarla ymanipularla por sofistas. Existenbuenos científicos que ese han dejado tentar por unos beneficios económicosq u e l e s h a n o f r e c i d o l a smultinacionales, dejándose sobornar.Existen laboratorios de ingeniería

genética, que más que laboratorios,parecen fábricas, por lo grandes queson.

Quiero hablar de una bacteria comúnque habita en los intestinos de muchosanimales mamíferos, incluído el serhumano, esa bacteria la mayor partedel tiempo es inofensiva (se llamaEscherichia Coli), por esa razón espreferida por los ingenieros genéticos,que desde los años setenta la usaronpara los clónicos, esta bacteria es elorganismo más manipulado: genes deespecies de prácticamente todos losotros reinos fueron transferidos yclonados a ella. Ahora E. Coli se haconvertido en un patógeno gracias aesos pseudo-científicos, que lejos de ser benigna, ha causado en el serhumano peligrosas hemorragias en elcolon, intestinos y riñones.

Se sabe que han surgido del zooenfermedades nuevas, ¿Cuál es larazón?

Existe una de la más grande de lasmultinacionales, por no decir la másgrande donde Robert B. Shapiro es elpresidente y director de operacionesMonsanto. Monsanto ha sido llevadaa los tribunales y habiendo perdidojuicios millonarios todavía sigue ahítan pancho y a todo lo ancho delplaneta, sin ir más lejos, esta granempresa está vendiendo su productocerca de La Fuliola. En los paísespobres se les hace pagar la patente aprecio de oro.

Es otra manera de actuareugenésicamente, más camuflada ymás nociva para la biodiversidad, elecosistema y para la propiahumanidad, y es que vivimos en uncapitalismo salvaje, donde todo esválido con tal de ganar dinero fácil yen abundancia, por eso estecapitalismo ha hecho reventar esaburbuja cayendo en una crisis quepuede tener unas dimensiones jamásvista, de todas maneras pienso, que

al final será beneficioso para lasnuevas generaciones, para el planetay para la biodiversidad y para dejarde ser una sociedad hipócrita y egoísta,donde recuperemos unos valores yuna ética más racional humana.

En nuestro país hay unos personajesque destacan por su inteligencia ysabiduría, son sabios porque dicenque el del cambio climático “nada denada”, me refiero a Rajoy y a Aznar,yo lo llamaría Asnar porque hay queser muy asnos para hacer unasafirmaciones que la misma evidencialos pone en entredicho, el tercerpersonaje es Ana Botella que dijo quela naturaleza está al servicio del serhuman, así está el planeta por existirgente que piensa como ella. Tendríanque ser premios Nobel de la estupidez,es muy triste pero cierto es que sonmás simples que es mecanismo de unchupete.

Josep Albéniz

PD: Perdonadme que no me expreseen catalán, pero mi expresión escritaen ese idioma es bastante deficiente.

tribuna

Pàgina 6

tribuna

Varem sortir en cotxe les 05 del matí del divendres dia06 de Març des de La Fuliola, ens embarcarem en aquestviatge fins a Brussel·les un total de quatre persones, unde Boldú; en Jaume Ferrer, un de la Guàrdia; en DavidAsensio i dos de La Fuliola;el Jordi Bortoló i jo.

Després de comentar entrenosaltres les diferentsopcions de ruta que teníemen ment cadascun, finalmentvarem decidir-nos entravessar els Pirineus perPuigcerdà, si més noprocurant d'esquivar laborrasca anunciada per TV3i que es preveia molt mésviolenta per la banda nord-oest i en concret en les rutesde Vielha/Les i Andorra/Pasde la Casa i també deixantde banda l'opció de LaJonquera per l'increment delsquilòmetres.

Cap a les 07:00 del matiestàvem travessant els

Pirineus amb una tempestade neu i vent com nol'havien vist mai. Havíemsentit a parlar d'aquest ventque aixeca la neu del terraanomenat TORP però nol'havíem vist mai en totala seva fúria. Teníem queavançar en primera marxai no veiem la carretera, jaque el TORP feia baixar laneu dels marges cap a lacalçada i la visibilitat erapràcticament nul·la. Val lapena dir que el xòfer enaquell moment, en Jaume,es va portar com unprofessional i els altres trescopilots el vàrem ajudartant com podíem, si mésno moralment. Finalmentaconseguírem arribar altúnel de Puymorens

després de ben bé dues hores i mitja de patir.Aleshores ens varem donar conte de que si havíem pogutarribar fins allí, no ens aconseguiria aturar res ni ningú.

10MIL A BRUSSEL·LES PERL'AUTODERTIMINACIÓ

Núm. 112 Pàgina 7

tribuna

Durant el trajecte ens anàvem tornant per conduir totaprofitant les parades en el camí per reposar forcesmenjant algun entrepà.

Sobre les 21:00 vàrem aconseguir fer la nostra entradaa Brussel·les i després d'haver travessat tot França.Només volíem arribar a l'hotel per poder dutxar-nos icanviar-nos de roba.

Després de la dutxa visitarem el centre de la ciutat, enconcret la Plaça Major on coincidirem amb altres catalansque fins allí també s'havien desplaçat.. Tot seguit anàrema sopar a un restaurant típic del centre de Brussel·les.

Després de sopar ens desplaçarem fins a la cerveseriaDELIRIUM, local recomanat per un company deTornabous i en la que s'havia acordat com a punt detrobada dels catalans desplaçats allí. Com a curiositat,val a dir que aquest local ostenta el record Guiness detipus de cervesa, segons poguérem llegir en una placa,tenien a disposició dels clients més de 2000 varietatsper poder elegir.

Aquella nit i en aquella cerveseria es sentia un granesperit catalanista, amb molta gent anònima vingudad'arreu dels Països Catalans, des València, Alacant,Castelló, Balears, Barcelona, Girona, Tarragona, Lleida,Catalunya Nord i fins i tot Itàlia.

Tot i que l'ambient era perfecte per gaudir tota la nitamb molt bona companyia, decidirem després d'un parelld'hores anar a descansar per estar totalment frescos perl'endemà.

El dissabte 07 de Març a les 08:00 del matí l'emoció ensenvolta a tots quatre, tots hem estat puntuals i totalmentpreparats, amb les senyeres a punt,

Varem marxar “xino xano” cap l'estació del Nord, onestava prevista la sortida de la manifestació. Per el camíens varem trobar al Oriol Jonqueras i l'Anna Simó elsquals ens informaren del lloc exacte de la sortida. Tambévarem trobar els “motards” que sabíem que havien fetel viatge amb la moto, entre ells un company de Preixens,i que patíem per ells per les males condicionesclimatològiques que nosaltres ens varem trobar.

Val a dir que s'utilitzarentots el mitjans de transport,des de l'avió, tren, cotxesparticulars, motos i els mésagosarats que feren elsdesplaçaments en autobús.El ventall d'edats entre elsmanifestants era molt ampli,des de gent molt gran fins ade molt joves però amb unsentiment comú.

La manifestació va discórreren un ambient totalmentfestiu, destacant la granharmonia i civisme de totsels participants o hi haviarepresentada pràcticamenttota la societat catalana, desd'universitaris, autònoms,e m p r e s a r i s , j u t g e s ,funcionaris, pagesos, actors,etc.

A títol personal, varen donar suport a la manifestacióalguns polítics catalans entre els quals hi havia gent desde CDC, UDC, ERC, CUP, però no es va veure a ningúdels partits d'àmbit espanyol PP i PSC-PSOE. Val a dirque aquest acte fou organitzat per la ciutadania catalanamés inquieta i soberanista i tenia un caire totalmentapolític.

En el transcorre de la manifestació es sentiren consignescom , VOLEM LA INDEPENDÈNCIA, ESPANYOLEL QUI NO VOTI, AMB ESPANYA ANEM ENRERE,etc.

En el acte de cloenda de la manifestació varen destacar:la lectura del manifest en angles per part del Sr. AntoniAstrubel Trueta en el que feia esment de totesreivindicacions de la manifestació i en el que també esva incloure el discurs de Pau Casals a l' ONU l'any 1973,que en un dels seus punts i fent memòria, ens recordavaque el Parlament Català es va fundar fins i tot molt abansque el parlament anglés.

A continuació es varen esposar 15 raons per les qualsCatalunya no ha de continuar formant part de l'estatespanyol presentat per la plataforma 10Mil a Brussel·lesper l'Autodeterminació.

Varem poder gaudir a més de tres actuacions musicals,la representació del Cant dels Ocells amb violoncel, unacançó tradicional valenciana i la presentació en públic

de la cançó dels 10Mil.

Per acabar cantarem tots plegats l'himne nacional deCatalunya; Els Segadors..

Independentment de les informacions aparegudes a lapremsa, en les que es feia esment a la poca participació,la nostra percepció és que fàcilment hi havien més de7.000 persones.

Tot seguit i després de dinar vàrem emprendre el viatgede tornada contents de haver participat en aquest acte.

La ruta de tornada la vàrem fer per Paris-ClermontFerrand - Millau fent parada al mirador del viaducte dela Vall de Millau, el més alt construït a Europa i desprésvisitant les caves de formatge del poble de ROQUEFORTque es dins a la mateixa vall i després seguint fins a LaFuliola.

Si voleu més informació respecte a la plataforma i elsactes que organitza, podreu trobar més informacio a lapàgina web www.deumil.cat

Personalment estic molt content d'haver fet aquest viatgeperquè en un futur, els meus fills puguin dir als seus queel seu padrí va ser a Brussel·les per demanar la llibertatdel nostre país.

Lluís Albert Bortoló i Pagès

Pàgina 8

tribuna

Núm. 112 Pàgina 9

TRULLOLSÒ P T I Q U E S

Pl. Sta. Anna, 3 (costat Casal)Tel. 973 53 26 65 - 25200 CERVERA

Av. de Catalunya, 42Tel. 973 57 00 48 - 25332 LA FULIOLA

Fullejant una publicació de gran tirada, vaig veure aquestallista de motius per els que es important comprar alscomerços del poble.

Vaig pensar: “Quina raó que tenen!”

Seguidament hem vaig posar a repassar mentalmenttotes les botigues del poble que han tancat, tant siguiper jubilació, per emprendre un altra activitat o qualsevolaltra raó; el cas es que no han tingut continuïtat.

Recordo amb nostàlgia Ca la Pepa, Cal David, Cal Pau,Ca la Molina, Cal Baldomero, Ferval Esports, Ca laPadrina Lurdes, Cal Regador, les pescateries de CalReginaldo, la de Cala Inés, la del carrer Barrots,…

Fins i tot varem tenir un gimnàs amb gran quantitatd'aparells i sauna, però sembla ser que tot el de fora ésmolt millor i cada dia som més pocs els que donem vidaal poble.

Una fuliolenca.

FEM POBLE!

Als pobles hi ha de tot i al millor preu...Compra als pobles!!!

10 raons per comprar als comerços dels pobles:

1- Perquè són els nostres veïns.2- Perquè són a prop.3- Perquè els polítics s'han decantat cap als interessos

de les grans multinacionals amb legislacions queofeguen el petit comerciant.

4- Perquè a l'hora de fomentar les activitats delspobles (festes, revistes, clubs esportius, llums denadal, etc.) són els primers a donar-hi suport.

5- Perquè cada vegada els pressionen més ambexcesius impostos i taxes (IAE, guals, rètols, etc.)

6- Perquè els nostres pobles serien molt lletjos senseels comerços i els seus apardors.

7- Perquèés als comerços on es manté el caliu delspobles.

8- Perquè als comerços dels pobles trobem el tractepersonalitzat i el millor servei professional.

9- Perquè sense el nostre suport molts comerçoshauran de tancar i augmentarà encara més l'aturi la crisi.

10- Perquè tots volem uns pobles més humans idignes on viure.

tribuna

Pàgina 10

la Fulla pels nens

XERRADA: ELS PERILLS D'INTERNET PER ALSJOVES.En Jaume, un mosso d'esquadra, ens va venir a fer unaxerrada a l'escola on ens va comentar que tot i els gransavantatges que ens dóna la xarxa,hem d'anar amb compteperquè també hi ha greus perills.A la pàgina web de l'escola, podeu veure la i descarregarla presentación “Internet segura”.

PIRATE ISLANDAbstract: BB, the infamous Pirate captain, hasbeen shipwrecked on a desert island for 20 years.Then one day two strangers appear and her peaceis destroyed. They speak differently, eat differentlyand very soon they are all having a real problemgetting on. But when their island is threatened,will they be able to overcome their differencesand work together?With comedy, music and dance, we encourage

students to think about cultural diversity and get involved in the action. The script is carefully written to suit thestudent's level and interests, and incorporates the following vocabulary; different types of food, music and waysof dressing, and different ways of greeting. La companyia de teatre: Blue Mango Theatre, ens ha ofert una obramolt visual que ha encantat a tot l'alumnat: hem rigut, ens ho hem passat bé i hem entès gairebé tot i per això estemmolt contents!.

EL DIA D'ESQUÍ A PORT DELCOMTEEl divendres dia 27 de febrer, ambjoia i il·lusió com sempre, i ambuna climatologia i un estat de la neuexcel·lent, vàrem gaudir del jatradicional dia d'esquí a Port delComte. Tot va ser perfecte, i ambles ganes que van mostrar els nensi nenes per aprendre, des dels

debutants que al començament tot just eren capaços d'aguantar-se drets, fins als ja més iniciats que van acabar ales pistes blaves a les que calia anar-hi amb telecadira, tots, tots, vàrem passar un dia fantàstic. Enhorabona atots i totes pels aprenentatges aconseguits.

JORNADA D'ACOLLIDA A L'IESEl passat dia 3 de Març els alumnes de 6ède Cicle Superior vam anar a visitar l'IESErmengol IV. Molt aviat el que va ser unavisita per nosaltres, es convertirà en elnostre dia a dia, i per això vam estar moltatents a la reunió informativa que ens vanoferir, i a la visita guiada per lesinstal·lacions per part dels alumnes de 1r

d'ESO. Vam portar també el Minairó que vam construir per posar en comú amb el de les altres escoles que tambéhavien treballat el llibre del Pep Coll: Què farem, què direm. A l'hora de dinar vam anar tots junts cap al Poliesportiuon vam dinar tots junts i després ens van dividir per grups i vam compartir jocs i diversió amb els que ben aviatseran els nostres companys.

Núm. 112 Pàgina 11

la Fulla pels nens

JAZZ A L'ABASTEl Dimarts dia 10 de febrer vàrem aanra sentiir un recital de jazz a Tàrrega. Vaser molt divertit veure com tocaven elsinstruments i que estimar i passar-ho béamb la música és fàcil.

OBJECTIUS DE LA SORTIDA- Conèixer la procedència i arrels deljazz.- Veure la diferència entre la interpretació de la música jazz i moderna i la de la música popular i clàssica.- Demostrar que també es pot fer música amb instruments casolans (construits pels pròpis alumnes).- Conèixer els intèrprets i compositors més importants del jazz.

EDUCACIÓ PER A LA MOBILITATEl dilluns dia 23 de febrer els alumnes de cicle mitjàamb un monitor del RACC, vàrem fer un treball sobre mobilitat i seguretat viària.

EL CARNAVAL DE L'ASTRONOMIAAquest any l'astronomia ha estat present en els actesdel Carnaval. El dimarts arribà al nostre planeta uncarnestoltes astronauta el qual ens va manar unes ordresper a complir. El divendres, el dia de la gran festa,tots els alumnes amb disfresses relacionades ambl'astronomia:de lluna i de sol• els de cicle inicial eren coets espacials• els de cicle mitjà astrònomsdel sistema solar• i els de sisè d'extraterrestres.Per la tarda del divendres, primer vàrem veure (repartitsen dos grups) dos audiovisuals sobre astronomia;després va venir la rua de tot l'alumnat pel pati del'escola que finalitzà amb el judici al carnestoltes -que aquest any van representarels mestres i les mestres- i que va acabar amb la cremada final.

El berenar pagat per l'AMPA, va ser un molt bon fi de festa!

D I A E S C O L A R D E L A N O -VIOLÈNCIA I LA PAUEl divendres dia 30 de gener (aniversari dela mort de Gandhi), el centre va fer un acteal pati per celebrar el DENIP (Dia Escolarde la No-Violència i La Pau). Els alumnescol·locats damunt dels quatre símbols que hi ha a la capçalera de la pàgina, varenrecitar poemes i van cantar tots una cançó.

Pàgina 12

Foto de grup de la cursa del pavo.

pàgina de l'ateneu

Alguns dels pessebres exposats.

Botiga d'Intermón-Oxfam.

DESEMBRE

CURSA DEL PAVO

Dos pavos, dos pollastres i dos peluixos i fins i tot unesentrades gratuïtes al cinema estaven esperant el guanyadorde cadascuna de les categories pel diumenge 21 dedesembre. Els esportistes, malgrat el fred s'hi van esforçari tots van poder gaudir de la xocolata desfeta i també,com a novetat ,d'un vermut. Agraïm la participació atots els esportistes i felicitem als guanyadors.

BOTIGA INTERMON-OXFAM I EXPOSICIÓDE PESSEBRES

Durant les vacances de Nadal, i a diferència del que ess'anava fent en anys anteriors per la Festa Major de SantaLlúcia, es va muntar la botiga d'Intermón-Oxfam durantdiversos dies per tal d'oferir més oportunitats als possiblescompradors de regals nadalencs. Així mateix,s'acompanyà la botiga amb una exposició de pessebresque havien confeccionat els alumnes del CEIP GuillemIsarn amb una gran varietat de propostes, totes ellesforça originals.

FEBRER

L'ATENEU PARTICIPA AL 5è CONGRÉSD'ATENEUS DE CATALUNYA

El passat 15 de febrer es va celebrar la cloenda del 5èCongrés d'Ateneus de Catalunya, aquest era el puntculminant d'una sèrie de processos participatius que esvan engegar gairebé un any enrere convocats per laFederació d'Ateneus de Catalunya, de la qual l'Ateneun'és membre.

A part de votar les esmenes presentades al document deconclusions i procedir a la lectura del manifest que ustranscrivim a la pàgina següent, entre d'altres; l'Ateneuva estar convidada a participar d'una manera més activa,a ser un dels ponents de la taula “Patrimoni, marc jurídic,aspectes legals i finançament” compartint els honorsamb el Centre Cultural i Recreatiu de Cornellà, El Socialde Terrassa i l'Orfeó Martinenc de Barcelona, i en laqual l'Ateneu va comentar les experiències sobretot al'hora de com redactar el projecte del nou local social.

Núm. 112 Pàgina 13

Av. Mediterrànea · Pol. Industrial Golparc, parc. 72 · 25241 GOLMÉS (Lleida)Tel. 973 60 43 93 · Fax 973 60 40 82 · E-mail: ist@ist-sl.com

• ASSESSORAMENT I PROJECTES D'ENGINYERIA• INSTAL·LACIONS DE SISTEMES DE CONTROL I GESTIÓ DE LUBRICANTS• PARCS D'EMMAGATZEMATGE DE LÍQUIDS PETROLÍFERS• EQUIPS DE TRANSVASSAMENT, MEDICIÓ I MANIPULACIÓ DE FLUIDS• INSTAL·LACIONS PETROLÍFERES DE SUBMINISTRE A VEHICLES I CONSUM PROPI

pàgina de l'ateneu

Tetúlia del Dia de la Dona Treballadora.

Una imatge de l'assamblea.

MARÇ

COMMEMORACIÓ DEL DIA DE LA DONATREBALLADORA

El dissabte 7 de març, a la Sala Petita del Poliesportiuva tenir lloc la nostra particular manera de celebrar eldia de la dona treballadora que era just a l'endemà. Esva projectar la pel·lícula “Mataharis” dirigida per IciarBollaín i després va tenir lloc un interesantíssim debatsobre la realitat de la dona treballadora avui en dia,essent el tema estrella la conciliació de vida familiar ilaboral.

ASSEMBLEA I FESTA 30è ANIVERSARI

El dissabte 21 de març va tenir lloc l'assemblea generalordinària a la Sala Petita del Poliesportiu, a part delstemes habituals, hi havia altres temes novedosos derivatsde la tinença del nou local social: un era el debat sobresi s'havia d'estudiar en ferm la possibilitat de constituciód'una fundació i l'altre el debat de com havia de ser elmodel d'explotació d'un bar al local social.

També es va renovar la Junta Directiva per la qual varenser ratificades les entrades de la Manoli Gamero, el CèsarMartínez i el Jorge Nüesch i la sortida de la Irene Balsells.

A l'acabar, i ja pròpiament al Local Poliesportiu, va tenirlloc la celebració del 30è aniversari de l'entitat en la qualqualsevol persona interessada va poder gaudir d'un soparpreparat pel arrendataris del bar del Local, així comregirar fotos antigues i a més gaudir de l'espectacle ideatper La Cremallera Teatre, i tot això només pagant lavoluntat! Teniu una idea de com va anar la festa alreportatge fotogràfic de les pàgines següents. Salut i quevisquem molts anys!

A-TE-NEU!

Pàgina 14

pàgina de l'ateneu

Núm. 112 Pàgina 15

pàgina de l'ateneu

Començant a enredar la troca. Una mica de confetti.

El menú.

Guerra de confetti.

A-TE-NEU!

FESTA

30èANIVERSARI

Descarregant l'artilleria...Regirant fotos.

El president i la caixade la voluntat.

Pàgina 16

pàgina de les entitats

LES ÀGUEDES

Enguany, per poc ens quedem sense festad'Àguedes, per falta de junta. Però es vadecidir que el 20è aniversari no podiaquedar sense celebració, i encara que nofóssim tantes com en altres anys la festapodria estar lluïda com sempre, i així vaser.

Totes vam sortir satisfetes del dinar,efectuat per un suculent cuiner; delsregals, i perquè no, de l'espectacle, a mésdel detall que ens van fer al Restaurant“La Placeta de Can Tossut”, que ésd'agrair.

Esperem que la nova junta ens prepariuna bona festa per a l'any vinent i comdiuen a “Cal Tossut”: “20 anys d'Àguedes,un plaer”.

Les organitzadores d'aquest any

C.E. LA FULIOLA

Hola de nou a tots els lectors:

Havent finalitzat el mes de març, és hora de fer balançd'aquests tres mesos de competició en la que hem baixatalgun lloc en la classificació, però continuem estant enels llocs capdavanters de segona categoria territorial.

Vam iniciar l'any amb una victòria a Gerb que ensdeixava tercers a la classificació, molt a prop dels dosprimers classificats, però, posteriorment, varem teniruna baixada en joc, traduïda en resultats que no erenbons del tot, fet que va comportar que baixéssim llocsen la classificació encara que, darrerament, sembla quehem tornat a la bona línia, guanyant partits i apropant-nos, un cop més, a les primeres places, que esperemaconseguir en aquests dos darrers mesos de competició.

Esperem aconseguir, gràcies al recolzament, de totsvosaltres, finalitzar aquesta campanya en un meritorilloc en una categoria totalment nova per a nosaltres ien la que, de moment, creiem que ens hem defensatforça bé, tot i ser novells.

Destaca també, el sopar i bingo que vam realitzat l'últimcap de setmana de març en el que, l'afluència de gent,va ser força important i, en el que creiem, la gent vamenjar bé i es va divertir força. Des d'aquestes líniesvolem agrair, sincerament la vostra presencia i tambéus volem demanar l'assistència en els dos darrers actesque farem abans de finalitzar la temporada: La funcióde teatre que la companyia “la sucrera” d'Ivars d'Urgellens realitzarà, com cada any, a mitjans de maig i “lasardinada de fi de temporada”, en la que tots us hopodreu atipar de sardina a preus molt populars, querealitzarem tot jugant un partit de futbol encara sensedata. Us hi esperem a tots!

També us recordem que els partits com a locals hancanviat d'horari, essent per la tarda, ara que ja ens famés bo.....

Així que molta sort i us volem animar a assistir elsdiumenges per la tarda al camp de futbol!

C.E. La Fuliola

Núm. 112 Pàgina 17

L'ANTIC FORN DE PA

En Lluís Garriga ens ha ensenyat l'anticforn de pà que hi havia a casa seva.Ens diu que té més de 100 anys, d'abansde nèixer ell. Ens explica que quan elLluís es va casar fa uns 40 o 50 anys,el seu sogre Antonio Pons i la sevasogra, la Leonor Renyé, treballaven alforn.

L'antic forn es troba als baixos de casaseva i, malgrat el munt d'anys de desús,encara hi queden algunes eines de lesque utilitzàven. El nostre anfitrió elshi ha tret la pols i les teranyines i ensexplica que ho ha colocat tot per queho veguem més bé. Ens assenyala unaenorme i vella pastera: “Aquí no hihavia hagut mai cap màquina. Posavenaquí la farina i pastaven.” La pastera,de fusta, fa uns dos metres de llarg i

ara descansa al llarg de la paret quedóna al carrer. Just al mig hi ha unapetita finestra, que abans deixava passarmés llum pels que pastàven i mentreho feien, podien mirar el càrrer a veurequi passava. Als peus de la pastera hiha una tarima de fusta amb un esglaóuna mica més alt. “Aixó és per posar-s'hi a dalt. Les més petites pujaven allí(ensà assenyala l'esglaó) i les altrespastaven aquí, a la més baixa.”

Li preguntem si ell va fer mai depastisser. “No, jo mai. Només ho vanfer els meus sogres i ja està. Bé, emsembla que van començar els pares

dels meus sogres.La meva dona si ques'hi va posar, adespatxar. Quantenia 20 anys o així,ella despatxava.”

E l L u í s e n sassenyala més cosesque ha exposat.Podem veure labàscula, amb els seu dos platsd'al·lumini i alguns pesos. “Allí hi hauna planxa de quan encara s'havien defer escalfar, un despertador d'aquells,un saler de fusta…i si voleu menjarraïm…” Ens assenyala uns llustrososraïms decoratius de cera. “No crec queens els puguem menjar aquests, no?”Riem.

“Aquí hi ha moltesc o s e s m o l tinteressants. Unany, pel batre, vanvenir a buscar cosesp e r f e r u n aexposició. Com araaquesta pala.” Ensensenya una palapel forn que hi hapenjada al sostre. Elmànec de la pala fauns dos metres dellarg, per arribar alfons del forn. El

Lluís segueix amb el dit la longitud dela pala. “Aixó és d'enfornar. Va d'aquífins aquí. I vamportar molts trastes.Vam tenir moltafeina!.”

“Ara, que volia dirmés jo… ah si! Allíhi havia un poud'aigua…o, ja us hovaig explicar aixódel pou? Doncs aquíhi ha un pou. Encarahi ha aigua ara. Hiha una galleda per

pujar aigua, com es feia abans, ambuna galleda. I després n'hi havia unaaltra de galleda, per si et queia lagalleda, amb unes punxes…que se jo!N'havia vist jo per tot arreu d'aquestspous! Llavors, a aquells vells elssemblava que venien més pa que elsdemés perqué en aquell temps, tothomvolia pa d'aquí, perquè era d'aigua delpou. I d'aigua no en passava! No n'hihavia d'aixetes a les cases. Llavors ala gent els semblava que amb aquestaaigua era més bo. Perquè hi havia unabassa per aquí dalt, on anaven a beureles mules i anaven a buscar aigua perfer pa o el que fos. I la gent deia: “Oh!Això es d'aigua de la bassa…” i aquí,no, aquí era de pou. Ara ja fa tempsque esta tapat. Bé, tapat, encara no hoestà, encara es veu l'aigua al fons.Moltes coses els havia sentit explicar.”

Ens acomiadem del Lluís, i ens recordaque qui vulgui pot anar a veure aquestforn que fa anys que ja no forneja.

botigues d'abans

Façana exterior.

La pastera.

El forn.

Pàgina 18

actualitat

NEVADA PER SANT ESTEVE

El dissabte 26 de desembre a partir de l'horade dinar va començar a nevar durant uneshores, deixant un petit gruix de neu però quel'endemà mateix ja estava desfet. De mostraacompanyem unes imatges de Boldú quedóna fe d'aquesta inclemència meteorològica,que no va passar d'incidència però que n'hiva haver prou per a que l'actuació del concertde nadales i gospel que tenia preparadal'Ateneu hagués de ser cancel·lada.

VENTADES AMB SINISTRE

El diumenge 25 de gener semblava el dia de Tots Sants al cementiri de La Fuliola, el motiu era veure diversosxiprers que havien caigut a causa de les fortes ratxes de vent que per la nostra contrada havien arribat al passarels 100 km/h. Al ser el xiprer un arbre de no arrela profundament i a més degut a que la pluja de dies anteriorshavia estovat la terra, son els motius van ajudar a que caiguessin aquest xiprers tal i com es mostra a les imatges.Hom calcula que es arbres devien quasi centenaris ja que es dedueix que devien ser plantats en el moment d'inaugurarel cementiri, l'any 1915. Retirats ja els arbres, diverses tombes i creus hauran de ser reparades, sense que cap delsnínxols s'hagi malmés.

HOTEL COCHAMBRE A LA FULIOLA

El grup Hotel Cochambre era el plat fort de la Festa Majorde Santa Llúcia. L'esdeviment, que va tenir lloc al LocalPoliesportiu, fou organitzat per l'associació de jovent LaFulibolada, i segons les seves fonts es va arribar a unaentrada de gairebé 800 persones. Aquest mateix grupmusical, però ara amb l'espectacle Hotel, dulce hotel,basat en cançons d'en Joaquín Sabina, va tornar a venirel passat dissabte 15 de març també sota l'organització dela Fulibolada.

Núm. 112 Pàgina 19

actualitat

CARNESTOLTES 2009

Pàgina 20

visions de la guerra civil

Va néixer a Vimbodí província deTarragona el dia 28 d'Abril de 1915.Va venir a viure a La Fuliola, als 3anys d'edat , i s'estaven en una casade lloguer al Carrer Mallorca de LaFuliola.

El seu pare va venir a La Fuliola, perque en aquells anys s'estava construintel cementiri de La Fuliola, i ell hi vavenir a portar terra i a treballar-hi. Esdedicaven també a les feines del camp.

El Ramon va ser cridat a files al'Ajuntament de La Fuliola per anara lluitar amb l'exèrcit republicà quantenia 21 anys, va ser destinat aAlcañiz, província d'Osca al frontd'Aragó.

Es va estar al Camp de Concentracióde Candas, província d'Oviedo desdel mes de Gener de 1939 fins al mesd'Abril del mateix any. A les horesaquest camp de concentració es vasituar a les instal·lacions de l'antigafàbrica de Conserves de Portanet.Creat a principis de novembre de1937, es va mantenir operatiu fins elfinal de la guerra, quan va rebre elscontingents de presoners de la regiócatalana i llevantina. Així, perexemple, el dia set de febrer de 1939sortien del camp de concentració icentre de distribució de San Juan de

Mozarrífar amb destinació al deCandas 849 presoners procedents deCervera. Sis dies més tard, del mateixcamp i també amb destinació al deCandas sortien cinc-cents presonersprocedents de Lleida.

La vida al Camp era molt dura, lescondicions eren bastant deplorables.El Ramon tots els dies que va estarallí va dormir a terra i sense cap manta,només amb la roba que portava.

L'higiene tampoc no era la mésadequada i el tracte dins del camp deconcent rac ió era més avia t

despreciatiu. Allí al camp es va trobaramb altres companys que feia méstemps que portaven que ell. I va seruna ajuda pel Ramon, per que cadavegada que arribaven els paquetsescassos de casa, on se li enviava lletcondensada, paquets de conserves itambé alguna cosa de roba, quasi maieren censurats, ja que va fer bonesamistats dins del camp.

La tuberculosi va fer petjada dins delssoldats, però el Ramon va estar desort, perquè no va contraure capmalaltia greu, només va patir de l'oïdadegut als trets dels obusos i el sorollde la metralla.

El dia 23 de Març el van avisar perdeclarar, doncs van arribar els papersdels avals a l'oficina del Camp deConcentració. Per poder sortir delCamp de Concentració es necessitaventres tipus d'avals que eren una menade Certificat de bona conducta i tambéfent constar que no havia participaten cap acte contrari al Règim deFranco. Va arribar un Certificat deBona Conducta de l'Ajuntament deLa Fuliola, essent a les hores l'Alcaldede La Fuliola, el Profitós de Cal Basté.

Un altre dels avals va arribar de “LaFalange Española y de la JONSS”, il'altre acostumava a ser del capellà

RAMON PONS i NINOT

Av. Catalunya, 34 - LA FULIOLA

Expenedoria núm. 1

M. Carmen Alarcon Alarcon

Estanc · TabacsObjectes de regals

Julita

Flors

Art F loral

Bodes - Corones

Plantes - Ceràmica

Objectes de Regal

C/ Dr. Rius i Tarroja, 325332 La FuliolaTel. 973 57 00 75Mòbil 659 11 74 02

Núm. 112 Pàgina 21

visions de la guerra civil

del poble, o de persones influents delmunicipi i amb un estatus socialrellevant, vinculats al Règim deFranco, o que al menys no haguessinestat mai en cap lloc que pogués crearalgun tipus de compromís.

El dia 5 d'Abril va sortir en llibertatdel Camp de Concentració de Candas.Quan el van treure del Camp deConcentració el van portar cap aOviedo a l'Hospital Militar a causa dela seva oïda, ja que degut als trets dela guerra els tenia afectats i amb unapèrdua auditiva considerable.

Dins de l'Hospital hi va ser nomes 5

dies, fins al dia 10 d'Abril. Desprésva ser traslladat a la Caserna Militard'Oviedo pendent de destinació. Elqual va ser destinat al Règimd'Infanteria 32 a la CinquenaCompanya de Depòsit.

Després va passar A Coruña a laComandancia d'Intendència a laSisena Companya. Després aVillasanjurjo al Marroc, al Regimentd'Infanteria Número 59, PrimeraCompanya, el dia 4 de juny quedantde instrucció i guarnició. El dia 1d'Agost va tenir que prestar juramentde fidelitat a la bandera davant delRegiment de la plaça de Villasanjurjo

quedant fins al 30 d'Octubre que esva traslladar amb la seva unitat ibatalló al Campament de Jazonen(Melilla), on va quedar al servei finsal 30 de novembre de 1941 en que esva llicenciar.

Total, el Ramon va estar 7 anys de laseva vida fent entre la Guerra i elServei Militar, fora de casa seva, comla majoria dels joves de l'època. Iencara va estar de bona sort, per queell va tornar a casa.

El dia 7 de Novembre de 1945 elRamon es va casar amb la seva actualvídua, la senyora Milagros Estruch al'Església de Boldú. El dia 7 deDesembre de l'any 2.000 el Ramonva sol·licitar l'Ajuda de la Generalitatde Catalunya als Expressos Polítics,ajuda que li va estar concedida desprésde mort, el dia 20 d'Octubre de l'any2004.

Va morir el dia 12 de Gener de l'any2003.

Ramon Utgés i Vila.

Av. Catalunya, 30/Tel. 973 57 06 93LA FULIOLA

estilista·tractament capilar·extensionsestètica·maquillatge·depilació

estil9olivia

homedona

Pàgina 22

cultura

2009: ANY AMADES

L'any 2009 s'escau el cinquantenari dela mort de Joan Amades i Gelats, elfolklorista mes prolífic, tant per materialsrecercats, continguts i obra escrita queha tingut mai el nostre país.A continuació us relatem un estracte dela seva vida i obra extret deht tp : / /b ib l io teca-paremiologica .blogspot.com/2007/06/amades-1951-folklore-de-catalunya.html:

«El folklorista Joan Amades i Gelats, deformació autodidacta, va néixer aBarcelona el 1890 i morí a la mateixaciutat seixanta-nou anys després. Des de 1915 fins a lafi de la seva trajectòria dugué a terme una intensa activitaten l'estudi i la replega de material folklòric català. D'entreles seves publicacions, que fins avui han gaudit de moltaacceptació popular, cal destacar Les cent millors cançonspopulars, Les cent millors rondalles populars, els cincvolums del Costumari català i Folklore de Catalunya.»

T r e t d e h t t p : / / w w w . p r e m i s l i t e r a r i s . o r g /setmanajornades.htm

De l'Enciclopèdia Compacta podem extraure una micamés d'informació sobre la vida i l'obra de l'autor: «Treballàal Museu d'Indústries i Arts Populars del Poble Espanyol(Montjuïc), a l'Arxiu Històric Municipal de Barcelona icol·laborà amb la UNESCO. De la seva abundantbibliografia cal destacar Les diades populars catalanes(1932-49), Refranyer català comentat (1951) i,especialment, el Costumari Català (1950 56) i Folklorede Catalunya (1956 1959).»

Erròniament, l'entrada de l'Enciclopèdia Catalana diu queva néixer a Riudoms. No és cert. Però als dos anys passàuna llarga temporada a Bot (Terra Alta), el poble nataldel seu pare, per problemes de salut. Va néixer a Barcelonai hi va tornar per cursar els seus estudis i ajudar als seuspares en la venda de llibres als Encants.

Lluís Calvo (a Calvo Calvo, Lluís (1990): Amades.-Barcelona, Ed. de Nou Art Thor. Col·lecció «Gent nostra»,núm. 83) fa una biografia una mica més extensa, repartidaen els següents apartats:

- Presentació- Família i infantesa (1890-1900)- L'embranzida associativa (1905-1915)- El naixement de les aficions folkloristes (1915-1920)

- La identificació amb la investigaciófolklòrica (1920-1929)- La professionalització (1929-1939)- La internacionalitat i les grans obres(1940-1959)

Entre d'altres dades, sabem que va néixerel 23 de juliol de 1890 al barri del Ravalde Barcelona, al carrer Peu de la Creu,15. Fill de Blai Amades i Teresa Gelats,ambdós d'origen humil. Les condicionsfamiliars van aconsellar d'enviar el noia Bot (Terra Alta), poble natal del pare,on en Joan va restar fins els dos anys.

Va assistir poc temps a l'escola: als nou anys va haver dedeixar-la per posar-se a treballar amb els seus pares. Alprincipi, s'estava amb ells, però als dotze anys ja es vainstal·lar als Encants Nous de Sant Antoni, on es vadedicar a la compra-venda de llibres.

Del món dels llibreters de vell, de les compres i vendes,li ve l'afició lectora i hi va aprendre a estimar els llibres.Per això les seves grans obres són fetes amb molta cura,convertint-se en veritables obres de bibliòfil.

A partir del 1905, entra en contacte amb l'AteneuEnciclopèdic Popular (AEP) i les excursions queorganitzaven. Això l'influeix i li permet aprendre sobrellengües, entomologia, grafologia, astronomia i, sobretot,excursionisme i esperantisme.

Cap al 1915 comença a arreplegar cançons i refranys. Enaquell moment, la societat catalana viu un moment de

Joan Amades de recerca pel Pla d'Urgell dalt d'un ruc pelsvolts dels anys vint.

Núm. 112 Pàgina 23

cultura

transformació accelerada i ell pretén inventariar el màximde manifestacions populars i tradicionals, amb l'únicapretensió recopiladora i esperant que altres estudiosos hopoguessin estudiar i interpretar posteriorment.

Entre 1920 i 1929 la investigació folklòrica que duia aterme rep una embranzida definitiva arrna de dos fets:d'una banda, Rafael Patxot i Jubert, administrador de laFundació Concepció Rabell i Cibils, auspicià la Fundacióde l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya (OCPC),així com l'Estudi de la Masia Catalana i el LlegendariPopular Català, i, de l'altra, la creació a la Universitatde Barcelona de l'Associació Catalana d'Antropologia,Etnologia i Prehistòria (ACAEP), amb els quals JoanAmades hi col·labora estretament.

El 1931 es casa amb Enriqueta Mallofré i en la dècadadels anys 30, bàsicament, consolida el seu renomprofessional en el camp del folklore i les tradicions.

El 1933 inicia la publicació de la Biblioteca de TradicionsPopulars, que acaba tenint 42 volums. Tota una mostrade l'èxit de la iniciativa. A més, durant sis anys col·laborasetmanalment a Ràdio Associació de Catalunya (RAC),on hi fa una xerrada sobre costums populars, tradicionsi llegendes dels antics carrers de Barcelona.

Així, el 1935, el Museu Arqueològic, dirigit per PereBosch Gimpera, va crear una Secció Etnogràfica, la qualva ser confiada a J. Amades.

Vinculat al moviment etnogràfic català de postguerra,fou nomenat membre de la Sección de Etnografía delConsejo Superior de Investigaciones Científicas -creadaen l'IMH- i del Centro de Estudios de Etnología Peninsular(CEEP), fundat el 1947 per substituir l'anterior.

Tota la seva activitat es va estroncar quan el mes denovembre del 1947 va tenir un atac de feridura que lideixà mig cos impossibilitat. Sense consentir que totesaquestes dificultats aturessin els grans projectes editorialsque des de feia temps venia preparant, l'any 1950 vanaparèixer els seus grans corpus resultat de molts anys detreball: Folklore de Catalunya i Costumari català, quees convertiren en les seves màximes creacions

Amades és autor d'una obra ingent, de més de 400referències. Algunes són articles dispersos, difícils detrobar, o obres que han restat manuscrites. Evidentment,les obres posteriors a 1959, són pòstumes, editades pelsseus familiars o custodis del llegat.

Joan Amades i el mestre Joan Tomàs recollint testimonisorals prop de Balaguer.

Joan Amades amb una vella quaresma a les mansen una sessió de treball.

Pàgina 24

+ de 20 anys de la fulla

Núm. 112 Pàgina 25

+ de 20 anys de la fulla

La Fulla núm. 2 / 1983

Av. de Catalunya, 42 · Tel./Fax 973 57 00 55 · 25332 LA FULIOLA (Lleida)

MoblesCarullaC

Pàgina 26

salut global

En el món de les filies i fòbieshumanes, ha entrat internet, comtambé els videojocs, el telèfon mòbil,dins d'aquesta família amplíssimad'addicions tecnològiques.

Entre el 6% i el 10% delsaproximadament 189 milionsd'usuaris a EUA ho pateixen

Així com alguns són adicctes a lasdrogues, el joc o al tabac, altres hosón a passar hores pegats a Internet,un fenòmen en cre ixement .L'aïllament i la pèrdua d'autoestimasón, segons els experts, algun delsseus símptomes.

El 8% dels espanyols d'entre 18 i34 anys corre un alt risc de patiruna addicció als "cacharros" i elsvideojocs.

És una addició que roba somni,capacitat social, temps d'estudi o joc.Fa sentir que un mateix no és suficienti s'ha de suplantar la personalitat enuna pantalla d'ordinador i en un llocon el món és més interessant, sommés forts, més vàlids, més compresos,més estimables per nosaltres i pelsaltres.

Els experts alerten que un 30% delsadolescents usuaris d'internet ivideoconsoles desenvolupenaddicció.

Aquesta patologia sol derivar-se enquadres de desmotivació per a l'estudii requereix d'un diagnòstic precoç pera un eficaç tractament. El fons de totaquests símptomes és la solitud dejoves i no tan joves que veuen que elseu pas per la societat és escàs i reduït.La possibilitat de comunicar-se,d'obtenir recompensa dels seusesforços és tan petita que qualsevolactivitat que li doni és com un petitoasi. Per això prefereixen aquest mónamb personatges, aventures, “avatars”,amb personalitats canviants d'acordal dia o l'hora que reflecteixen més laseva polièdrica personalitat i món

social desitjat. Es converteix en unaforma de recuperar una mica de laseva autoestima perduda en el dia adia real, de relacionar-se sensevergonya i de contagiar-se d'aquestaestimulant i activitat dinàmica queofereix internet enfront de l'avorrimentde la nostra vida quotidiana.

Internet pot ser un problema, si, peròcom les drogues, l'alcohol, el joc oaltres addicions, algunes d'elles moltacceptades, amaguen alguna cosa mésque el mer i sincer motiu de ladiversió, la tranquil·litat i el plaer.Potser la falta de comunicació, afecte,estima, un poc estimulant dia a diasigui la causa d'aquesta addició. Cridal'atenció que les persones que sónaddictes a Internet també ho solen sera les drogues.

Més del 30 % de sudcoreans menorsde 18 anys (2 ,4 mil l lonesd'habitants) estan en risc de sofriraquesta ciberadicció.

Això hauria de fer-nos pensar en lescauses de la societat que generaaquests comportaments en tot el món.

El 15% dels joves madrilenys téproblemes patològics amb les TIC.

Si solament el món després de lapantalla ens calma la necessitat deparlar no corresposta, la comprensió,

ADDICCIÓ A INTERNET

Núm. 112 Pàgina 27

més compromesos amb

les persones i el territori

salut global

la recompensa de les nostres accionsés quan ens convertim en el personatgedel videojoc, personatges sense vidasocial, irònicament. Aquest és elmoment quan el control sobre aquestaafició es torna difícil, quan el viuresolament l'estímul agradable i negarla frustració controlen la vida social,educativa, de parella, etc.

El 44,4% de la població espanyolausa amb freqüència Internet.

Tinguem en compte que el problemano és l'ús d'Internet ni del telèfonmòbil, sinó la personalitat que espresta o que té una tendència al'addicció. Internet entès com a xarxasocial no solament no aïlla sinó quefomenta la comunicació amb altrespersones i en contra del que pensenalguns els jocs, per molt violents quesiguin, no tornen violents ja que elsjoves i no tan joves diferencien entreaquesta realitat falsa i la realitatveritable.

Entre els majors de 55 anys, nomésel 9% són usuaris d'Internet, peròentre els menors de 25 anys, són el90%

En qualsevol cas sembla que no és latecnologia el que fa a l'addicte sinóla pròpia persona amb dèficits. Enqualsevol cas la tecnologia, Internetpoc a poc cada vegada té més lloc enaquest món real fixe'm-nos en elschats 3D com Second life, les xarxessocials, el món web 2.0 i dels blogsper a veure com la societat os'enriqueix i assumeix aquests nousvalors o seran punts de fugida per aaquesta realitat agressiva i agresta?

La Xina podria convertir-se en elprimer país del món que classifical'addicció a internet com un trastornclínic i insta a fer el mateix al'Organització Mundial de la Salut.

Hi ha uns altres que al no tenir vidasexual activa, social, educativa,d'interacció interessant, es refugienen el sexe fals, les apostes, l'amistat

però intensa d'Internet. Hi ha quis'inventen amics, causes, raons, etc.Potser en les persones on més mal potfer és en les ments adolescents.

La vida real normalment i per a moltsjoves és solament una costa amuntplena de punxes i silenci, millor triaruna realitat que dóna oportunitats,afecte i compresió encara que tinguiperills: pronografia, abús, aïllament...

La solució? La trobareu en elproblema.

Pagines sobre l'adicció a Internet:http://www.atinachile.cl/content/view/105431/adicci_n_a_Internet.htmlhttp://www.gibralfaro.net/educacion/pag_1401.htmTests d'adicció a Internet:http://www.eutimia.com/tests/iad.htmhttp://www.adictosainternet.com/forms/3test1.asph t t p : / / t e s t - a d i c c i o n -internet.frikitest.com/

Si hi ha alguna persona al poble que es mereix que se'lrecordi com a bon jugador de futbol i que ha deixatpetjada, com a tal i com a persona és el Jaume de CalBoneu. El Jaume va néixer l'any 1931 a La Fuliola, elseu pare era un dels forners del poble. En aquell tempshi havia 4 forns de pa al poble.

El Jaume, fa uns anys va participar amb l'Ateneu en unesjornades que varem fer dedicades al Futbol, juntamentamb altres ex jugadors del poble, el Reginaldo, el Pubill,el Robert... amb una tertúlia que va ser força interessant,explicant anècdotes que van fer molt amè el col·loqui.

Ja des de ben jove li agradava anar al camp de futbol ixutar a pilota. El Reginaldo es ficava a la porteria i elJaume li xutava, i així es passaven moltes estonesdistraient-se, tampoc hi havia massa coses per divertir-se. Era l'època de postguerra, quan el futbol i el cinemaera l'únic mitjà lúdic que existia als pobles.

La seva carrera futbolística, comença amb el Tàrrega,quan tenia 18 anys. Un fet molt significatiu que marcala seva etapa com a futbolista d'elit es al camp del Fraga,

jugant a les files del Tàrrega. Explica que el dia que vananar a jugar al camp del Fraga, ell va fer 4 gols, i tothomva quedar meravellat del seu joc desplegat, inclús avuidia encara es recorda la gesta del Jaume. Van quedarempatats. Aquell dia es va fer 16 gols. Es a dir, en vamarcar 8 el Fraga i 8 el Tàrrega. Des de llavors es recordacom el “Partit del Cacauet”, degut a la forma de cacauetque té aquest número.

Més tard ja va passar a jugar amb el Manresa, i tambéa l'Espanya Industrial, amb La Unió Esportiva Lleida.Laseva etapa amb el Lleida, va ser molt important i fructífera,ja que va anar a reforçar l'equip, l'any que va pujar aPrimera Divisió Nacional, la Temporada 1950-1951.Les temporades 1953-1954 i 1954-1955 va ser jugadordel primer equip del Barcelona, a les ordres del'entrenador Daucik i l'Italià Sandro Puppo, i va jugaramb jugadors de la Talla d'en Ramellets, Kubala, Biosca,Suárez, Basora, Segarra, Moreno, Manchon i també elfamós defensa Enric Gençana, bon amic del Jaume.Aquests anys varen ser importants per que es van fer lesprimeres eleccions democràtiques al Futbol ClubBarcelona i també es va començar a construir el NouCamp.

L'Agost de 1956, el Jaume va fitxar al LEVANTE U.D.,club de 2a Divisió. Però el destí li va voler jugar unamala passada amb el seu malt d'esquena, que el va apartarper sempre dels terrenys de joc.

L'any 1959 es va casar amb la Conxita de Cal Simón dePenelles, al Sant Crist de Balaguer. I varen anar de viatgede nuvis a Mallorca i Caldes de Boi. Es van instal·lar aviure a la casa pairal amb els seus pares, com quasi lamajoria de matrimonis que es casaven a llavors, i jasempre han viscut a la mateixa casa. Aquesta va serl'única vegada que el Jaume i la Conxita van fer un viatgejunts, per que l'ofici de forner ha estat i és molt obligat.

L'any 1960 va néixer el primer fill, el Josep. I l'any 1964va néixer el segon, l'Andreu. Tots dos han estat elscontinuadors del negoci familiar, al qual si afegeix elfill petit del Josep, el Josep que també sembla ser quecontinuarà el negoci, i amb aquest seran ja quatre lesgeneracions, les que es destinaran al negoci de forners.

El Jaume tenia acudits i anècdotes bones. Una vegadadiu que anaven amb els seus companys del poble ambuna excursió a Montserrat i anaven llegint els poblesque passaven amb el tren, i el Jaume anava llegint els

Pàgina 28

JAUME BONEU CANELA

biografies viscudes

Núm. 112 Pàgina 29

Opina, suggereix, queixa’t,explica, proposa, expressa’t!

Sàpigues que ara ho tens mésfàcil, La Fulla té un nou mail onpodràs fer-nos arribar les tevesopinions per a que les publiquem.Apunta-te’l:

lafulla@premsacomarcal.cat

biografies viscudes

p o b l e s q u eanaven passant ien un momentdonat del camí elJaume diu “Miraara ve un pobleq u e e s d i uSILVAR”. I totses van ficar ar i u r e , a m bl ' a c u d i t d e lJaume.

Company delsseus companys,amic dels seusamics, el Jaumesempre passava d'una manera discreta i es per això esva guanyar la confiança de tots. Fa uns anys en Fusté deLinyola va venir a fer una conferència aquí al poble, irecordava i elogiava la figura del Jaume com a bonjugador i bona persona. El Jaume Boneu va ser eldescobridor d'en Fusté, com a jugador del Futbol ClubBarcelona.

I com el descriu la seva dona la Conxita. El Jaumesemblava despistadot però tenia molts detalls. Tenia undo amb els esports, era molt ballador i cantador. Recordaque li va fer portar una capsa de bombons a Penelles, i

que encara ara guarda aquellacapsa de bombons com si guardesun tresor. “Ens hem avingut ambtot, menys amb una cosa, a l'horad'anar a dormir, el Jaume havia defer pa de nit, i per tant dormia dedia i treballava de nit”. “He viscutuna vida intensa al seu costat i noen trobaria cap més com ell. Siem tingues de tornar a casar hofaria amb el Jaume, ell ha estatl'home de la meva vida”.

Ramon Utgés i Vila.

Pàgina 30

consum responsable

Hola, soc Severn Suzuki i parlo perECO (Environmental Children'sOrganisation), Organització Infantildel Medi Ambient. Som un grup denens de 13 i 14 anys del Canadàintentant aconseguir un canvi:Vanessa Suttie, Morgan Geisler,Michelle Quigg i jo.

Recaptem nosaltres mateixos elsdiners per venir aquí, a cinc millesper dir-vos a vosaltres, adults, queheu de canviar la vostra manerad'actuar. Al venir aquí avui, no tincuna agenda secreta.

Lluito pel meu futur. Perdre el meufutur no és com perdre uneseleccions o uns punts del mercat devalors. Estic aquí per parlar en nomde totes les generacions que han devenir.

Sóc aquí per parlar en defensa dels nens famolencs delmón, els plors dels quals segueixen sense sentir-se. Sócaquí per parlar pels incontables animals que moren enaquest planeta perqué no els queda cap lloc on anar. Nopodem soportar no ser escoltats. Tinc por a prendre elSol pels forats a la capa d'ozó.

Tinc por de respirar l'aire perqué no sé quines substànciesquímiques hi ha. Anava a pescar a Vancuver, la mevallar, amb el meu pare, fins que fa uns anys vàrem trobarun Peix plé de tumors. I ara sentim que els animals i lesplantes s'extingueixen cada dia, esvaint-se per sempre.

Durant la meva vida, he somiat en veure les gransmanades d'animals salvatges i les jungles i boscos plensd'ocells i papallones, pero ara em pregunto si existiràntan sols perqué els meus fills ho vegin. ¿Vostés van tenirmai que preguntar-se aquestes coses quan tenien la mevaedat?

Tot aixó passa devant els nostres ullsi seguim actuant com si tinguèssimtot el temps que vulguèssim i totesles sol·lucions. Només sóc una nenai no tinc totes les sol·lucions, peròvull que se'n donguin compte: vostéstampoc les tenen. No saben comarreglar els forats en la nostra capad'ozó.

No saben com tornar els salmons ales aigües no contaminades. Nosaben com ressucitar un animalextincte. I no poden recuperar elsboscos que abans creixien on ara hiha deserts. Si no saben com arreglar-ho, per favor, deixin de trencar-ho.

Aquí, han de ser delegats de governs,gent de negocis, organitzadors,reporters o polítics, però en realitatsou mares i pares, germans igermanes, tietes i tiets, i tots vosaltres

sou el fill d'algú. Encara sóc només una nena, i sé quetots som part d'una familia formada per cinc bilions demembres, de fet, per trenta milions d'espècies, i totscompartim el mateix aire, aigua i terra.

Les fronteres i els governs mai canviaran això. Encarasóc només una nena, i sé que tots estem junts en això ihem d'actuar com un únic món amb un únic objectiu.En la meva ràbia no estic cega, i en la meva por no esticespantada de dir al món com em sento. Al meu paísmalgastem tant…comprem i desplifarrem, comprem idespilfarrem, i malgrat aixó, els països del Nord nocomparteixen amb els necessitats.

Fins i tot tenint més que suficient, tenim por a perdrepart dels nostres béns, tenim por de compartir. A Canadàvivim una vida privilegiada, plena de menjar, aigua iprotecció. Tenim rellotges, bicicletes, ordinadors itelevisió. Fa dos dies, aquí a Brasil, ens vàrem sorprendre

El 3 de juny del 1992, durant la celebració a Rio de Janeiro de la Conferència de Nacions Unides sobre el MediAmbient i Desenvolupament “The Earth Summit”, una nena de 12 anys, Severn Suzuki, de Canadà, va fer un parlamentd'uns sis minuts i mig en nom de la ECO (Environmental Childrens Organization o Organització de Nens per al MediAmbient), fundada per la Severn i els seus amics quan tenia 9 o 10 anys.

TRANSCRIPCIÓ DEL DISCURSDE SEVERN SUSUKI

Núm. 112 Pàgina 31

A S S E S S O R I A

FISCAL • COMPTABLELABORAL • ASSEGURANCES

Av. de Catalunya, 37Tel. 973 570 670Fax 973 570 090

25332 LA FULIOLA (Lleida)

consum responsable

quan vam passar untemps amb els unsnens que viuen alcarrer.

I un d'aquests nens ensva dir: “Voldria ser ric,i si ho fos, donaria atots els nens del carrerm e n j a r , r o b a ,medicines, llars i amori afecte”. Si un nen delcarrer que no té rese s t à d e s i t j a n tcompartir, ¿Per quesom nosaltres, que hotenim tot, tant cobdiciosos?

No puc deixar de pensar en aquells nens que tenen lameva edat, que el lloc on neixes marca una diferènciatremenda, que jo podria ser un d'aquells nens que viuena les favelas de Rio, que podria ser un nen morint-se degana a Somalia; una victima de la guerra a lOrient Mitjào un captaire a l'India.

Encara sóc nomes una nena i sé que si tots els dinersgastats en guerres s'utilitzèssin per acabar amb la pobresao en buscar sol·lucions mediambientals, quin llocmeravellós seria la Terra! A l'escola, fins i tot al jardíd'infants, ens ensenyen a comportar-nos en el món.

Vostés ens ensenyen a no barallar-nos amb els altres, aarreglar les coses, a respectar-nos, a reparar les nostresaccions, a no ferir a altres criatures, a compartir i no sercodiciosos. Llavors, per què surten a fora i es dediquena fer les coses que ens diuen que no fem? no oblidin perquè assisteixen a aquestes conferències, ho fan perqué

nosaltres som elsvostres fills.

Estan decidint el tipusde món en el quecreixerem. Els pareshaurien de poderconfrontar als seus fillsdient: “Tot sortirà bé”,“Aixó no és la fi delmón” i “Ho estem fentlo millor que podem”.Però no crec que enspuguin dir aixó més.

Estem, ni tan sols, a laseva llista de prioritats? El meu pare sempre diu: “etsallò que fas, no allò que dius”. Bé, lo que fan vostés emfa plorar per les nits. Vostés, adults, diuen que ensestimen. Us desafio: per favor, feu que les vostres accionsreflexin les vostres paraules.Gracies.

Severn ha continuat parlant. Desde Rio, ha estat parlanta escoles, a universitats, a negocis i en conferènciessobre la necessitat de definir i actuar sobre els nostresvalors, actuant amb una visió de llarg plaç i la nostraresponasbilitat individual.

“Però en els 10 anys després de Rio, he aprés que parlarals nostres líders no és suficient. Com va dir Gandhimolts anys enrerra: Ens hem de convertir en el canvi quevolem veure. Jo sé que el canvi és posssible perqué joestic canviant. El desafiament és gran, però si acceptemla responsabilitat individual i fem eleccions sostenibles,superarem els desafiaments i arribarem a ser part de lacorrent positiva del canvi.

L'any 2009 se celebra el un dobleaniversari: el bicentenari del naixementde Darwin i els 150 anys de la publicacióde la seva gran obra “L'origen de lesespècies”, on s'exposa una de les ideesmés potents i brillants de la història: laTeoria de l'Evolució. Aquesta elegantidea és capaç d'explicar l'aclaparantdiversitat del món viu amb senzillesa irobustesa, creant un nou i definitiuparadigma per a les ciències de la vida.En paraules de Theodosius Dobzhansky,un dels biòlegs més eminents del s.XX,“res té sentit en biologia, si no és a lallum de l'evolució”. Des d'un punt devista filosòfic, Darwin completa larevolució copernicana, en situar l'ésserhumà en un lloc no privilegiat enl'esquema del món viu i en explicar-nel'origen per causes purament naturals, i no divines.

Precursors i influènciesPodem trobar idees de canvi en el món viu molt abansde Darwin. Filòsofs grecs com Empèdocles d'Agrigenti Anaximandre defensen una metafísica del canvi continuque apliquen també als éssers vius, suggerint-ne un canvien el temps.

Ja en temps més recents (s.XVIII-XIX) destaquen les

idees evolutives de 3 zoòlegs francesos:Georges Leclerc, comte de Buffonde fensava un evo luc ion i smetransformista i deia que totes les espèciesprocedien d'una sola inicial, arribant asuggerir una relació entre l'home i elsximpanzés. Geoffroy Saint-Hilairetambé defensava idees transformistes.Potser el més destacat fou Jean-BaptisteLammarck, que formula laprimera teoria de l'evolució, basada enl'herència de caràcters adquirits, és adir, un organisme adquireix, a forçad'ús, un nou òrgan (per exemple unmúscul més desenvolupat, o un coll mésllarg) i aquest nou tret passa a ladescendència. Tot i que pot semblarforça intuïtiva (de fet molta gent la creu)aquesta idea és totalment errònia, un

exemple: els fills dels tenistes no neixen amb un braçmés gran i musculós que un altre per molt que sigui aixíen el seu pare.

Però totes aquestes idees tenien una perspectivateleològica (finalista) de l'evolució, assumint que hihavia una scala naturae (“escala natural”): l'evoluciócom una successió contínua d'espècies des de més simplesfins a més complexes amb l'ésser humà a la cúspide del'escala. Aquesta idea completament errònia (l'arbre de

Pàgina 32

els contes de l'esparver medi ambient

Exemple de la teoria de Lamarck:l'ancestre de la girafa, de coll curt,hauria anat desenvolupant el coll aforça d'ús, per intentar arribar a lesfulles més altes; i aquests canviss'haurien anat acumulant de generacióen generació. Aquesta idea éstotalment errònia. La mateixa situació,explicada des d'una perspectivadarwiniana seria més o menys així: lesgirafes provenen d'ancestres de collcurt (així ho demostra el registre fòssil)i l'origen de les girafes actuals, de collllarg, és fruit d'un procés continu i lentde selecció natural. A cada generació,per atzar (avui en dia sabem queaquest atzar significa canvisespontànis en el DNA, mutacions)naixien unes “protogirafes” amb uncoll una mica més llarg que d'altres i

aquestes arribaven millor a les fulles altes i per això sobrevivien (i el més important, es reproduïen) més que les altres, deforma que a cada generació hi havia més “protogirafes” de coll una mica més llarg (s'enten, doncs, que aquests nou tret, elcoll més llarg, aparegut per atzar sí que és heretable, perquè està codificat en el DNA).

CHARLES DARWINI L'EVOLUCIÓ

Núm. 112 Pàgina 33

la vida és precisament això, un arbre ple de ramificacions,no una línia contínua) fou superada per Darwin i, encaraavui en dia, és comú que la gent tingui aquesta visióerrònia de com avança l'evolució. L'evolució no ésfinalista, no té una direcció ni, òbviament, és dirigidaper res ni ningú, és un fenomen natural com les lleis dela física mateixes.

Per últim, citar dos autors que van influir en les ideesde Darwin:Charles Lyell era un geòleg anglès del s.XVIII. Darwinllegí amb gran interès l'obra “Principles of Geology”d'aquest eminent geòleg durant el seu viatge abord delvaixell Beagle. En elles, Lyell contradiu la idea delcatastrofisme (imperant en l'època), que defensava queels accidents geogràfics s'originen per fenòmens ràpidsi catastròfics provocats per un ens sobrenatural (s'entén,Déu); Lyell, en canvi, defensa un uniformitarisme, enque el canvi geològic (erosió, formació de muntanyes,...)és gradual i extremadament lent. Darwin va prodercomprovar aquestes teories de primera mà durant la sevaestada als Andes, on va poder recollir fòssils d'organismesmarins a més de 4000 metres d'alçada.

Thomas Malthus era sociòleg anglès del s. XVIII, lesseves teories demogràfiques explicaven que la poblacióhumana creix geomètricament mentre que els recursosnomés ho fan aritmèticament, això crea un conflicte i lamort dels més dèbils.

Biografia de DarwinCharles Darwin va néixer el 12 de febrer de 1809 aShrewsbury (Anglaterra) en el sinus d'una famíliabenestant. Va iniciar estudis de medicina a Edimburg,però els va deixar donada la repugnància que li provocavaobrir cossos humans (no així amb altres criatures, donatque ja en aquesta època Darwin tenia un gran interèsper la zoologia i la botànica i recol·lectava i diseccionavaespècimens). Després, obligat pel seu pare, va estudiarper fer-se capellà a Cambridge. Probablement el fet clauen la vida de Darwin fou l'oportunitat, als 22 anys,

d'embarcar-se en el vaixell HMS Beagle, que durant 5anys va viatjar per tot el món; observador minuciós iincansable, durant el viatge va poder recollir fòssils,observar i descriure fenòmens geològics, recol·lectar idissecar/conservar en alcohol mil·lers d'especímens(noves espècies que serien descrites després a Anglaterraper experts),... És en aquest viatge en que Darwin visita(tot i que només durant 5 dies) les illes Galàpagos,arxipèlag que quedaria des de llavors i, per sempre més,íntimament associat al seu nom. A les Galàpagos, Darwinobservà com a cada illa es trobaven espècies de pinsanslleugerament diferents i amb especialitzacions a diferentsmodes de vida. Aquesta seria la primera evidència queli suggerí un possible origen comú de tots aquests pinsans(a partir d'un sol event de colonització des del continent)i una posterior diversificació; en comptes d'un dissenydiví que, capritxosament, s'hagués dedicat a “sembrar”

els contes de l'esparver medi ambient

Manuscrit de Darwin de 1837 en que dibuixa el primer arbreevolutiu

Pàgina 34

cada illa amb una espècies lleugerament diferent. Semblaser que al viatge, Darwin va contreure una malaltia raraque l'acompanyà tota la vida (mal de caps, taquicardia,...)i li impedí de fer més viatges.

Tornat del viatge de 5 anys, Darwin es casà i se n'anàa viure al camp, on es dedicà a l'estudi de l'evolució. El1837 fa un primer esbós en els seus diaris d'un abre dela vida (com ja hem dit, això en sí ja és un canvirevolucionari, ja que deixa de concebre l'evolució comun procés linial) i el 1838 formula la teoria de l'evoluciói en proposa un mecanisme: la selecció natural. Però nola publicaria fins 20 anys després.

Però què va fer durant aquests 20 anys? Recollirincansablement evidències per a la seva teoria. Una deles més destacades fou dedicar-se al a cria de colomsdomèstics i plantes i fer-ne selecció artifical. En veurecom seleccionant (això sí, per la mà humana, per aixòés selecció artificial) alguns individus i reproduint-losentre sí, s'aconseguien canvis espectaculars en unespoques generacions (mireu si no l'immensa diversitatde races de gossos que s'han produït per uns pocs milersd'anys de selecció artificial a partir de l'ancestre, el llop).

El que definitivament el va estimular a publicar la sevaidea va ser un carta rebuda el 1855 d'un tal ArthurWallace. Wallace era un noi de classe humil, que vapoder estudiar geografia i això li permeté viatjar per totel món treballant de geògraf. Com Darwin, era granaficionat a la zoologia i la botànica. Wallace, en la sevacarta, proposava un mecanisme per l'evolució i eraexactament el mateix que havia ideat Darwin 20 anysabans (la selecció natural). Junts van publicar un articleexposant la idea i Darwin es va posar a escriure el seullibre. Finalment, el novembre de 1859 publica una deles obres més importants del pensament científic: Onthe origin of species, by means of natural selection orthe preservation of favoured races in the struggle forlife, com veieu no és pas un títol curt, però tothom elconeix com “L'origen de les espècies”. Obra d'unaextremada qualitat literària i de gran elegància enl'exposició de les idees, provocà un immens debat al'època (la primera edició es va vendre en poqueshores).Però Darwin mai va participar en els debats nimai es va defensar directament, foren altres, principalmentel seu gran amic Thomas Huxley (avi del famós escriptorAldous Huxley) qui s'encarregaren de defensar la teoria.

Però aquí no s'acaba la producció de Darwin, va publicaraltres obres i estudis. Potser la més destacada fou Thedescent of man (1871) on, com a conseqüència lògicade las seva teoria evolutiva, intenta situar l'espèciehumana en l'arbre de la vida. Darwin, encertadament,

destaca la proximitat entre els humans i els primats.Això provocà crítiques i burles a la seva persona id'aquesta època daten infinitat de caricatures de Darwinamb cos de simi.

Darwin morí el 1882.

La Teoria de l'EvolucióAnem a destacar en uns pocs punts, què diu i quina esla rellevància de la teoria evolutiva:

- Tots els éssers vius tenen un ancestre comú, a partirdel qual divergeixen per canvi constant (involució). Ésun procés extremadament lent, sobretot per alguns,, però,a l'igual que els processos geològics, el seu efecte ésimmens després de milions d'anys (es calcula, actualment,que la vida a la terra es va originar fa uns 3500 milionsd'anys, en base als fòssils més antics de microorganismesque es tenen).

- Proposa un mecanisme per a l'evolució: la selecciónatural. Els organismes es sobrereprodueixen més enllàde la capacitat que té el medi (recursos limitats) demantenir-los i això fa que molts d'ells morin. Però quins

els contes de l'esparver medi ambient

Caricatura de Darwin.

Núm. 112 Pàgina 35

sobreviuen? Doncs aquells més ben adaptats a lescondicions presents. El medi pot canviar, i això explicales grans extincions del passat, del qual els fòssils ensexpliquen la història.

- La selecció natural permet explicar la sorprenentadaptació dels organismes al seu medi. Així, aquestano és fruit d'un disseny diví si no producte d'un procéshistòric que elimina a milers d'individus i d'espècies alllarg del temps.

- Proposa també un substrat per a la selecció natural:òbviament aquesta no seria possible si tots els organismesfossin idèntics, hi ha variació dins una mateixa espèciei aquesta variació és a l'atzar i és heredable. Darwinno va arribar a conèixer l'explicació material d'aquestavariació i heredabilitat: el material genètic.

- Per últim, és important també destacar la idea de Darwinde l'evolució no com una línia/escala i amb un final,sinó com un immens arbust (on les puntes de les ramesserien les espècies actuals i l'arrel l'ancestre comú detots els sers vius).

NeodarwinismeDurant la primera meitat del segle XX agafa de nouforça la idea de Darwin i es fa un avanç clau: s'explical'única cosa que Darwin no va poder arribar a explicari és la base material de la variació entre els individusd'una espècie. El neodarwinisme ho soluciona incorporanta la teoria de l'evolució els coneixement de la genèticamendeliana. Gregor Mendel era un monjo gregoriàcontemporani de Darwin (encara que mai es va moureen els cercles científics del l'època i per això ningúconeixia els seus treballs i van restar en l'oblit fins quevan ser recuperats i incorporats a la teoria darwininana)que va fer experiments amb pèsols i va descriure uns“gens” que s'hereten i va modelitzar matemàticamentles bases d'aquesta herència.

Biologia molecular: la prova definitivaPodríem dir que, fins a mitjans del segle XX, la principalevidència de l'evolució provenia dels fòssils i del'anatomia comparada. L'any 1953 es descobreixl'estructura del DNA i a partir d'aquí comença la revolucióde la biologia molecular que ha confirmat definitivamentla teoria de l'evolució per diversos motius:

- El fet que tots els organismes, des del més senzillbacteri als humans, compartim un mateix material genètic,el DNA, i amb un grau de similaritat en el codi que ésmajor com més properes són les espècies (és a dir, elnostre codi genètic és més similar al del ximpanzé queal d'una planta, i més similar al d'una planta que no pasal d'un bacteri) corrobora l'origen de tots els éssers viusa partir d'un mateix ancestre comú.

- Explica la variació entre individus (hi ha canvis,mutacions, en el DNA) i l'herència de les característiquesde l'espècie entre generacions (el DNA es copia i passaa la descendència).

Acabar amb un bonic fragment de l'obra “L'atzar i lanecessitat” (1970), del nobel francès Jacques Monod,que exemplifica a la perfecció la idea de la naturalesano direccional, no finalista de l'evolució:

“Molts esperits distingits, encara avui, semblen no poderacceptar ni inclús comprendre que d'una sola font desoroll [l'atzar] la selecció hagi pogut, ella sola, treuretotes les músiques de la biosfera”.

Arnau Sebé

els contes de l'esparver medi ambient

Degut als recursos econòmics limitats del'associació, el projecte esta concebut envaris sectors ben diferenciats, amb el fide poder fer la reforma gradualment i perparts. També s'ha intentat entorpir el mínimles activitats interiors de l'Ateneu Popularde tal manera que es puguin realitzarmentre durin les obres.

Per aquestes raons hem dividit el projecteexecutiu en diferents fases, tot i que aixòpugui representar l'encariment d'algunapartida, pel fet de no optimitzar certsrecursos en el mateix moment, utilitzarindustrials discontínuament, comandes deprimeres matèries més petites...

Les fases son les següents:

R E F O R M A D E L ACOBERTA I RESTAURACIÓDE TANCAMENTS, DE LANAU PRINCIPAL.

La gran nau de la nova seu dellocal de l'Ateneu Popular (AP)es idònia per a realitzar moltesde les act ivi tats que esdesenvolupen a l'associació. Lajunta de l'AP ens van va fer saber,des d'un bon principi, que els hiagradaria molt utilitzar-la des dela compra del local. Per aquestaraó vam optar primer de tot perfer la reforma de la coberta, aixícom la restauració dels finestralsque conservem en el projecte, degut a laseva singularitat, i que actualment estanexempts de vidres en algunes zones. Aixítot i retardar-se el volum total de la reformadegut a la inversió inicial de la compradel local, amb un mínim condicionamentes podria fer us del principal espai del'edifici per part de l'entitat.

A part, en aquesta fase també s'hanconsiderat un seguit d'actuacions prèviespel que fa instal·lacions, com son:

· Adequació d'una de la caixa decomandaments elèctrics, preparada perdonar cabuda als circuits que aniran sorginta mesura que s'executaran les diferentsfases.· Preparació de la xarxa de sanejament

que transcorre per la nau principal.

Retirada de coberta existent:Primer de tot procedirem al desmuntatgede les teules planes ceràmiques de lacoberta, mitjançant procediments manuals.Un cop retirades s'emmagatzemaranordenadament per la seva posterior venda.També es desmuntaran els antics canelonsde xapa i es transportaran a abocadorautoritzat.

Sanejament d'estructura de fusta:Aprofitant els treballs en alçada esprocedirà a una inspecció acurada de l'estatde les encavallades, en cas de que s'hagide reposar algun tram per noves peces esfarà. Un cop acabada la revisió protegiremtota l'estructura de fusta de coberta amb

dues mans d'imprimació per protegir-lade possibles atacs biòtics.

Coberta:La nova coberta serà a base de panellssandwich, una manera ràpida i econòmicade obtenir un tancament que ens ofereixiuna bona estanqueïtat, al mateix tempsens soluciona els problemes d'aïllamenttèrmic, i tot això sense sobrecarregarl'estructura d'encavallades i rastrells defusta.

Fusteria:L'altra part que hem d'arreglar per obteniruna nau en amb les mínimes garantiesd'aïllament, son els grans finestrals.Procedirem al rascat de fusteries fins adeixar-les sense rastre de les pintures

existents. Substituirem la porta del finestralpracticable, per una d'iguals dimensions,però massissa, també serà practicable iamb pany. Substitució dels actuals vidresdels finestrals per uns de nous. Finalmentpintat de les fusteries amb un color similara l'original.

Instal·lacions:Preparació del nou panell elèctric, perquèpugui absorbir els diferents circuits quesorgiran en el transcurs de les fasesconstructives

SECTOR MAGATZEM, SERVEIS IPATÍ INTERIOR.

S'ha prioritzat aquest sector en vers elsector dels accessos per el fet de haver-hi

treballs de fonaments on intervéretroexcavadora (ni que siguimíni-retroexcavadora) i un altvolum de formigó en massa.Amb una de les limitacions queens trobem al tenir un sol accésa la via pública, es que si primerféssim el cafè-biblioteca desprésno podríem passar o seria moltmés difícil que amb l'espai perreformar.

Estintolament:Per poder accedir còmodamenta l'exterior primer de tot fareml'estintolament, que ens unirà lanau amb l'exterior, formant el

vestíbul distribució de la nova zona demagatzem, serveis i accés a l'exterior.

Moviment de terres:Un cop obtingut el pas, farem la neteja,desbroç i anivellament a cota determinadasegons plànols, de la superfície del patí,mitjançant míniretroexcavadora. Desprésrebaixarem el terreny per a la construccióde les soleres exteriors, efectuats tambéamb retor-excavadora.

Sanejament:També serà el moment de preparar la xarxade sanejament de les noves instal·lacions,que aniran connectades a la xarxa declavegueram que passa per darrera delpatí.

el nou local social

FASES PER A L'EXECUCIÓ DEL NOU LOCALDE L'ATENEU POPULAR

Pàgina 36

Núm. 112 Pàgina 37

el nou local social

Fonamentació:Un cop acabades les instal·lacionssubterrànies ja podrem fer la fonamentacióde les sabates corregudes i riostres, prèviadistribució de ferralla. Replanteig mursde bloc formigó: Quan les sabatesaconsegueixin un nivell de resistènciamínim, podrem efectuar el replanteig delsblocs de formigó dels murs de la zonamagatzem.

Soleres i paviment continu:Seguidament executarem la solera exterioramb les seves respectives juntes dedilatació i retracció. Prèviament haurempreparat l'encofrat per a deixar el pas aterra ferma de les jardineres al peu delsfinestrals. El acabat a base de resines seràmillor aplicar-lo en la fase d'acabats, perevitar que es malmeti.

Paleteria:En la fase de paleteria seguirem amb laformació de parets estructuralsi de tancament que havienaturat per a realitzar lessoleres, amb bloc prefabricatde formigó, instal·lant elscorresponents premarcs defusteries. Es deixaran lesjuntes netes, ja que es tractade murs vistos, d'acabat final.També serà el moment de laformació de jardineres, ambmurs de maó calat tipus gero,presos amb morter de cimentpòrtland fet en obra, sobresolera de formigó. Amb elsmaxons corresponents idegudament lligats a pilarsd'obra existents per evitar el seu volcament.

Estructura metàl·lica:En quan a estructura metàl·lica essubministrarà i col·locarà un perfilmetàl·lic IPN, que formarà la jàssera delmagatzem, per suportar la coberta. Tambées subministrarà i muntarà l'estructura decoberta a base de perfils laminatsrectangulars, fixats pels extrems mitjançantplatines soldades, que es cargolaran almur de bloc de formigó prefabricat, osoldats sobre perfil metàl·lic en els casoscorresponents.

Coberta:Quan tinguem l'estructura muntadaprocedirem a l'execució de la coberta permitjà de pannells sandwich, de 8 cm de

gruix.

Acabats interiors i fusteries:En els acabats interiors procedirem a laformació d'arrebossat acabat pintat ambdues mans de pintura a base de resina persellar termoplàstica impermeable, colorverd lluminós segons mostres realitzadesin situ. Formació de falç sostre endistribuïdor i interior de banys a base dereixa tipus relliga de dues platines i d'acergalvanitzat, fixada a perfils metàl·lics Pelque fa fusteries, es procedirà per part delfuster a l'instal·lació de totes elles en elseu corresponent premarc. També essubministraran i es muntaran els mòdulsprefabricats de fòrmica, per a divisòriesi tancaments de serveis.

Instal·lacions i sanitaris:Un cop enllestits els acabats interiors jaes podrà procedir a la instal·lació delssanitaris de banys, així com a finalitzar la

instal·lació elèctrica i de fontaneria. Totesles instal·lacions elèctriques transcorreranvistes per tub corrugat.

Acabats exteriors:En la zona exterior es muntarà l'aplacatde fusta, sobre banc i paviment d'escenariexterior, així com dels seus respectiusfrontals. Mitjançant taulons de recuperacióde palets de fusta clavats a trencajunt, arastrell de suport. Acabat polit i posterioraplicació vernís protector incolor. En elpati també serà el moment de muntar lespèrgoles a base de platines de ferro de150x12x1cm, fixades a pilars exteriors iparament mitjançant cargols. On aniransubjectats els tensors d'acer, per ons'emparraran les plantes, fent de para-solverd dels finestrals. Al costat oposat del

finestrals es muntaran els marcs deperfileria metàl·lica, amb cos format ambmalla de repartiment soldada, i ambancoratges per cargolar-los a parament.Per acabar amb el pati només ens faltaràplantar les diferents plantes enfiladissesen les corresponents jardineres.

SECTOR CAFÈ-BIBLIOTECA,BANY MINUS, ACCESSOS

La tercera fase inclou el que seria el primersector, el situat només entrar al local.Aquest estarà destinat a accessos, sortidad'emergència, el cafè-biblioteca i un servei.Tot i el plantejament que em donat enl'anterior apartat, de començar laremodelació per al fons del local i anarfent fins acabar per l'accés, aquí hem optatper fer primer aquest sector abans que elde la nau interior. La raó es que l'entitatnecessita una injecció de capital extra pera la finançament de les obres, la posada

en marxa del cafè-biblioteca el mésaviat possible, ajudaria a aportar unsingressos extres. Això es possibleal pas que ens proporcionarà la novasortida d'emergència, d'aquestamanera tenim un accés directe perexecutar poster iorment lesintervencions a la nau principalsense perjudicar l'activitat del cafè-biblioteca.

Estintolament:Realització de l'estintolament queens unirà la nau amb el primersector, per tal de formar la sortidad'emergència fins a la via pública.

Enderrocs:Enderroc de mur de tancament, noestructural, de totxana ceràmica foradada,situat en l'actual patí i que serà la futuraentrada a la nau principal. Enderroc deenvans ceràmics que formen l'actual lavaboi tancaments de vestíbul de nau. Enderrocde falç sostre de plaques de guix.Desmuntatge dels tancaments metàl·licsd'accés principal. També es procedirà aldesmuntatge de la porta vidrada que donaa pati, i s'emmagatzemarà per a la sevarecuperació com a porta d'accés a salapolivalent.

Paleteria:Formació de murs de tancament de bany,darrera barra de cafè, l'ampit de la barrai tancament de la sortida d'emergència.

Repicat d'arrebossat de pati interior, finsa descobrir mur de ceràmica, en una alçadade 2,8m.

Serralleria:Subministrament i muntatge de claraboiaen pati interior. També es col·locarà lanova porta d'entrada, de ferro per pintar.Subministrament i posada en obra deltancament de passadís de sortidad'emergència, format per marcs de ferroamb vidre fix 6/4/6, muntats sobre premarctambé de ferro. També serà el moment demuntar les dues portes RF-80, antipànic,en el passadís d'emergència.

Acabats:Primer de tot farem el recrescut delpaviment de les zones on es inferior alnivell del paviment de terrazo fins arribaral mateix nivell, després aplicarem elpaviment continu en tota la superfície delsector que treballem. Formaciód'aplacat de vestíbul exterior, permitjà de planxes de ferro corten,fixades a estructura de rastrellsmetàl·lics i tensors en sostre.Aplacat en paraments del cafè,situats entrant a mà dreta, fentla cantonada de l'ascensor.Mitjançant pannell d'OSB, tallata tires verticals. Projectat de guixen sostre de tot el sector 1r. Pintatde paraments enguixats, murs debloc de formigó i sostre projectatde guix.

Instal·lacions i sanitaris:Un cop enllestits els acabats interiors jaes podrà procedir a la instal·lació delssanitaris de bany i aixetes, així com afinalitzar la instal·lació de climatització,elèctrica i de fontaneria.

SECTOR SALES POLIVALENTS IOFICINES.

La quarta i última fase, es la que ens afectatot l'interior del volum de la nau. Ja hemexplicat en l'anterior fase perquè noseguíem l'orde de començar per els sectormés interior i acabar pel més exterior. Amés cal dir que el condicionament de lanau en la primera fase constructiva enspermet utilitzar aquesta per a les diferentsactivitats sense una elevada inversió. Noseria molt greu la demora de l'execucióde les actuacions propostes d'aquest espai,per diferents raons:

La sala principal ja disposaria d'uns banys.L'escenari desmuntable que posseeixl'entitat ja es podria muntar, tot i no tenirla seva pell, ni uns vestuaris privats ocamerinos degudament equipats. Lesoficines, redacció de la fulla i sala dereunions es poden ubicar provisionalmental espai destinat com magatzem. Enaquesta fase, com hem explicat, s'accediràa la zona de treball per la sortidad'emergència sense entorpir l'activitat delcafè.

Estructura metàl·lica:Formació d'estructura suport del forjat del'oficina

Paleteria:Formació del tancament dels vestuaris iel suport del forjat de xapa col·laborant.Formació del tancament del inodor i ladutxa dels vestuaris-camerino. Formació

d'envanets per a suport d'entarimat de fustaen sala polivalent petita. Reparaciód'esquerda en mur de tancament de la nau.Mitjançant cosit amb grapes d'acer inox.

Forjats de xapa col·laborant:Formació de forjat unidireccional en zonavestuaris escenari i forjat de sala dereunions-oficines, a base de xapa grecadad'acer .

Serralleria:Subministrament i muntatge d'estructurasuport de tancament d'escenari, així coml'estructura de suport de l'aparell decalefacció i la seva pell. Subministramenti muntatge de marc i porta d'accés a darreraescenari. Subministrament de reixa tipusreliga, a base de doble platina d'acergalvanitzat, i muntatge sobre estructurasuport, formant els aplacats i falç sostre

del distribuïdor d'accés a vestuaris, serveis,magatzem i sortida a pati. També formantla pell que cobrirà l'aparell de calefacció.Subministrament i muntatge en obrad'escala d'acer galvanitzat d'accés a altelloficina. Subministrament i muntatge dereixa de tancament d'escala d'accés a altelli barana d'altell.

Fusteria:Pel que fa fusteries, es procedirà per partdel fuster a l'instal·lació de totes elles enel seu corresponent pre-marc. També essubministraran els pannells de tancamentde sala polivalent petita i oficines.Conformats a partir d'estructura de fusta,que ens ofereix el marc suport on aniranfixats els plafons de policarbonattranslúcid.

Acabats interiors:Recuperació de paviment original de la

nau, mitjançant recomposició dezones malmeses amb morter mixtd'àrid fi. Acabat final delpaviment, en la seva totalitat,amb dues mans d'imprimacióincolora a base de resinestranspirables. Reparació deparaments de la nau. Arrebossatreglejat, acabat fi per a ser vist,de paraments en interior devestuari d'escenari. Formaciód'enrrajolat en paraments interiorde dutxa i inodor, en tota l'altura.Subministrament i execuciód'aplacat de pell d'escenari ambpannell d'OSB (pannell de fibres

orientades) formant tires verticals de 30i 20 cm alternades aleatòriament atrencajunt. Subministrament i muntatged'entarimat de fusta flotant en salapolivalent petita. Format a base de taulonsde fusta extrets de palets de fusta derecuperació, clavats a trencajunt sobrerastrells suportats per envanets ceràmics

Instal·lacions i sanitaris:Un cop enllestits els acabats interiors jaes podrà procedir a la instal·lació delssanitaris de vestuari escenari, així com afinalitzar la instal·lació elèctrica i defontaneria que falten realitzar. Prèviamentreplantejada segons plànols i memòriad'instal·lacions.

Robert Ardèvol i Francesc Ricart

el nou local social

Pàgina 38

Núm. 112 Pàgina 39

PINTEU LAQUARESMA!

Bueno, vale… ja sabem que està una mica passat de rosca tot això! I si és al maig,no te digo… però que voleu, La Llufa des de que té la secció de Recerca de laCultura Sideral Catalana, li ha donat per aquí, ves que hi voleu fer.

Potser per la Mare de Déu d'Agost ens parlaran del Nadal, qui sap. A més, ni elsparvulets fan cas de totes aquestes coses, si ara tot l'any es disbauxa i desenfreno,qui, quan, on comença el Carnaval? I quan acaba?

N'hi ha d'altres que porten unes pintes que sembla que van disfressats tot l'any deves a saber què. En fi, us passem una foto d'una tia bona/guapa per compensaraquesta del bacallà sec.

Activitat dirigida als més petits de la casaper tal d'aprofundir amb aquest personatgeque s'enfronta amb el Carnestoltes i queacaba guanyant, imposant-nos set llarguessetmanes de dejuni i abstinència. Conformevan passant les setmanes se li talla un peui així fins arribar a la Setmana Santa. Apacanalla, pinteu i passeu-ho bé!

racó de poesiaC

AM

Í

Si to

t rom

an,

pots

er q

ue d

igue

m p

roa.

Aqu

í no

pass

a el

tem

ps:

no h

i ha

saó

ni p

rou

adob

.Fe

m v

ia -

no

impo

rta

en q

uina

dir

ecci

ó. B

en ll

uny

ja é

s pr

oa; i

, si c

onvé

,fa

rem

mar

rada

.

Am

oïna

la n

it, p

erò

el c

amí

cap

a sa

ber

que

este

m b

en s

ols

dem

ana

solit

ud.

Enc

én e

l llu

m.

Xav

ier

Mac

ià -

“A

mb

el te

mps

a f

avor

”

AM

AR

Prim

aver

a 20

09

CA

MÍ

Si to

t rom

an,

pots

er q

ue d

igue

m p

roa.

Aqu

í no

pass

a el

tem

ps:

no h

i ha

saó

ni p

rou

adob

.Fe

m v

ia -

no

impo

rta

en q

uina

dir

ecci

ó. B

en ll

uny

ja é

s pr

oa; i

, si c

onvé

,fa

rem

mar

rada

.

Am

oïna

la n

it, p

erò

el c

amí

cap

a sa

ber

que

este

m b

en s

ols

dem

ana

solit

ud.

Enc

én e

l llu

m.

Xav

ier

Mac

ià -

“A

mb

el te

mps

a f

avor

”

AM

AR

Prim

aver

a 20

09