Fem-nos una llar CARME GUASCH Fem-nos una llar sota un cel ben blau, vora un prat ben verd, allà on la muntanya és com un amic que a tothora ens plau i el riu un camí que el nostre acompanya. Cerquem un racó que sigui palau de l’amor vespral o sigui cabanya per a compartir tot el que ens escau i ser només u per a estimar i plànyer. Una casa, en fi, que pugui dir meva, que ens doni repòs, que ens doni una treva i on sigui la mort un mot sense fel; un lloc on l’arrel retorni a la terra per sentir que el cor finalment s’aferra a allò que és etern, i és cert, i és fidel. GUASCH, Carme (205): Poesia completa. Barcelona: Columna.