carlota subirós

8/10/2019 Carlota Subirs

1/5

CARLOTA SUBIRS (escriptora)Respostes a Margarita Celma, Coordinadora Cantnia AragOctubre 2014

Per qu vas estudiar Direcci Escnica, qu t'atreia?Tot i que des de molt petita ja magradava molt llegir i escriure, jo sempre haviapensat que estudiaria arquitectura. I alhora havia descobert la dansa i el teatre, que

em fascinaven. Als divuit anys, ballava tant com podia i ja havia vist uns quantsespectacles que mhavien impressionat. Crec que van ser tots aquests interessoscombinats els que em van portar cap als estudis de Direcci i Dramatrgia, ja que enles arts escniques es combina tot: el ritme, lespai, el cos, la paraula, les mil histriesde cada persona en totes les seves manifestacions possibles

Anomena una obra que t'ha agradat especialment dirigir i per qu? Vaig gaudir molt en el procs dassajos de lltim muntatge que he dirigit fins ara,Larosa tatuada , de Tennessee Williams, durant la tardor del 2013. Es va crear unacollaboraci preciosa entre tots els actors i actrius de la companyia i amb tot lequipartstic (escengraf, figurinista, dissenyador de so, mestre de cant, illuminador,

maquilladora, ajudant de direcci) Tots reconeixem alguna cosa mgica en el textteatral que estvem muntant, disfrutvem assajant i treballant plegats. Crec que el fetde cantar junts va contribuir molt a crear aquesta bona entesa, i va fer que finalmenttamb el pblic vibrs en la representaci, fins i tot en un espai tan enorme i difcilcom la Sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya.

Quan eres petita, ja t'agradava escriure? Proposa un joc d'escriptura /creaci per als nens.Sempre mha agradat escriure, i sobretot llegir. Quan tenia quatre o cinc anys em vanposar ulleres perqu un ull sem desenvolupava ms de pressa que laltre, i calia quelull mandrs sespavils. Vaig portar ulleres fins als dotze anys, ms o menys. Emrecordo com una nena amb ulleres, sempre amb el nas ficat dins dalgun llibre

Us proposo un joc descriptura teatral. En els propers dies, quan aneu pel carrer, oquan estigueu en algun autobs o metro, o a lhora del pati, o esperant entre unaclasse i altra, desplegueu b les antenes i fixeu-vos en les frases que sentiu al vol,dites per la gent que us envolta. No es tracta necessriament decoltar tota unaconversa, sin destar atent a les coses que sentim a mitges, frases que per unmoment creuen laire, com un ocell que passa volant. Aquelles que us cridin latenciper algun motiu especial, anoteu-les en una lllibreta.Quan tingueu una estona tranquilla, repasseu les frases que heu anotat i trieu-ne una.Imagineu qui podria dir aquesta frase i per qu. Tingueu present que no cal que siguila mateixa persona que lha dit de veritat, si s que la coneixeu o us hi heu fixat.Simplement imagineu qui podria dir aquesta frase i imagineu un altre personatge que licontesti. Escriviu la conversa que sorgeix a partir daquest dileg. No cal que la frase


2/5

que heu escollit sigui la primera de la conversa, per s que hi ha daparixerexactament tal com lheu sentit, en un moment o altre.Quan ja tingueu escrit el dileg, demaneu a dos companys o companyes que elllegeixin en veu alta. Adoneu-vos de si sentn o no qui sn, on estan, de qu parlen.Podeu anar reescrivint el dileg fins que tingueu una conversa que us agradi, i

convertir-la en una petita escena de teatre.Un possible segent pas seria que els companys saprenguin les seves frases dememria. Aix podeu fer que lescena tingui lloc de veritat, sense que hagin destarllegint els papers.Si us ha agradat el joc, podeu imaginar qu ms els passa a aquests dos personatgesdesprs dhaver tingut aquesta trobada, escriure noves escenes i seguir desenvolupantuna pea ms llarga a partir daquella primera frase sentida al vol.

Tens web en castell o alguna entrevista en castell a la web?No tinc web. s probable hi hagi algunes entrevistes amb mi penjades a la web, percaldria entretenir-se a buscar-les, no en tinc un arxiu fet.

Explica als nens qu significa frica per a tu i per qu et va agradar aquesttema de la cantata.De fet, el tema central que ens van proposar per a la cantata era la mar Mediterrnia.Jo vaig nixer a Barcelona, una ciutat que t port en aquest mar, i hi he viscut sempremolt a prop. De tan a prop que la tinc, sem feia difcil explicar coses de la mar, perquper a mi s com laire que respiro. I per aix em va agradar la idea de parlar de la mardes del punt de vista dalg que lacaba de descobrir, i que vol transmetre tota lameravella del mar a la seva germana, que no lha vist mai.I em va agradar tamb la possibilitat de donar una visi del mar Mediterrani des de laperspectiva africana, ja que sovint associem molt la idea de cultura mediterrnia a lanostra experincia europea (la Grcia clssica, limperi rom, la cultura italiana delRenaixement, totes les tradicions artstiques, musicals o gastronmiques que recorrenles nostres costes, etc), per ens queda molt ms lluny laltra banda de lhoritz, lavessant africana del mateix mar, que uneix i separa dos continents, Europa i frica,enllaant-los fins i tot amb sia.

Jo noms he estat a lfrica una vegada. Quan tenia divuit anys, vaig viatjar a Maliamb el meu pare. Aquest viatge em va marcar profundament. El fet de veure un mntan diferent, la llum aclaparadora del sol sobre la terra enorme i plana, els trajectes encotxe enmig de paisatges molt buits, les petites ciutats amb les cases totes de fang, labellesa i la fora de la gent, el fet de no entendre ni una paraula del que deien persentir una connexi molt forta amb les mirades, amb els somriures, amb les mansEm van impressionar moltes coses; ara us en dir tres.Per una banda, la gent, les persones: homes i dones i nenes i nens que vivien en unapobresa extrema per que, en canvi, semblaven molt ms felios que a casa nostra, oen tot cas molt ms intensos, amb uns somriures alegres i poderosos, amb robes queeren ben b del mateix color de la terra o b vestits amb mil colors fantstics, amb unafora humana molt potent que els feia brillar els ulls enmig daquell aire tan sec,enlluernat pel sol.Per altra banda, el fet dadonar-me de quants luxes increbles jo tenia, sense saber-ho:una boca amb totes les dents sanes; dues mans i dos peus amb la pell fina i suau; i,sobretot, la possibilitat de viatjar a aquell pas i de marxar-ne quan volgus, mentreque per a la immensa majoria dells era impensable la possibilitat de poder viatjar al


3/5

meu pas.Finalment, em va impressionar molt descobrir que els africans tenien una altra manerade viure, un altre temps, una altra concepci dels objectius vitals. Recordo veure unhome assegut al costat de la carretera, enmig del no-res. Vaig preguntar qu feia. Algem va dir que esperava, sense que queds clar a qui esperava, ni per a qu, ni fins

quan.Hi ha una broma africana molt estesa que diu que els europeus tenim el rellotge, perels africans tenen el temps.

Aquesta vivncia profunda del temps s un valor essencial que crec que es retroba tantenmig del desert com davant de la mar.

Can 2, Ebele. Es parla que la mare canta mentre li trena els cabells, quintipus de can t'imagines que canta la mare, improvisa o no? T'has inspiraten costums africanes?Jo imagino la mare cantant a mitja veu canons tradicionals, de tota la vida. Magradamolt la idea que podria estar improvisant, per jo la havia imaginat cantant lescanons de sempre, les que li cantava la seva prpia mare. Jo canto moltes vegadesmentre vaig en bicicleta, o quan rento plats, o per ajudar la meva filla a adormir-se, ila majoria de vegades sn canons que fa molt de temps que em s.Trenar els cabells s un costum afric molt arrelat, s un procs que pot ser ms omenys breu o durar moltes hores. Moltes vegades es fa en comunitat, amb totes lesdones xerrant, aprofitant el temps per comentar mil coses. Per en aquest cas jomimaginava una situaci molt ms tranquilla, recollida, a casa.

Can 4. Per qu has utilitzat la metfora del mar: un animal enorme delomo brillante? Com a associaci amb els animals africans que Khalil coneixo per una altra ra?No, de fet s una imatge que jo mateixa he tingut, de vegades, mirant el mar, i quems aviat em recorda alguns teulats de Gaud: superfcies ondulades de colorsbrillants, que culminen un edifici de formes arrodonides, vives. Realment de vegadesveig el mar aix: com la pell elstica i vibrant dun animal gegant que respira des de lesprofunditats.

Can 5. Quan a la lletra diu: te haces mayor cuando llegas al mar,m'agradaria saber si aquesta afirmaci t influncies de la pellcula Los 400golpes , considerant la dura infncia del protagonista i tenint en compte lasensaci de llibertat quan veu el mar, o s per una altra ra?S, es pot associar amb aquest moment. El record del final daquesta pellcula deTruffaut va ser molt decisiu per a mi per enfocar lescriptura de la Cantnia: la forasimblica enorme que t laparici del mar davant dels ulls daquest nen que el veu perprimera vegada.En el text original en catal, la frase diu el mn es fa immens quan arribes al mar, itenia ms a veure amb aquesta idea despai enorme, de totes les preguntes que tobrela contemplaci de lhoritz.En la traducci castellana, no vaig trobar la manera dexpressar exactament el mateix,per em va agradar aquesta altra expressi, que assenyala cap a lespai interior i nolexterior: no s el mn el que es fa immens, sin que ets tu que et fas gran, perquprens conscincia de la immensitat del mn.


4/5

Can 6, La subasta. Saps si la paraula 'encantador' i 'encantados's'utilitza a tota la zona del Mediterrani o tamb al mar Cantbric espanyol?Com es tradueix en castell?

Vaig trobar el nom d encantador fent recerca sobre les subhastes del peix a Catalunya.I em vaencantar la connexi entre la vessant comercial de la subhasta, el sentit mgic

i seductor del verb encantar i, evidentment, el fet mateix decantar (que s don provel nom, ja que el subhstador va cantant els preus a la baixa).No s si el mateix nom es fa servir en altres regions de la Mediterrnia o daltres mars.Per com que magradava molt la paraula, i existeix tamb en castell, vaig decidirmantenir-la, ja que em sembla que, en aquest cas, fins i totse non vero que encastell es diguessin aix, ben trovato i sentn igualment.Et passo la web de la Llotja de Vilanova, on expliquen concretament els procedimentstradicionals de la subhasta i es parla de l encantador . En aquesta web tamb hi havideos preciosos, antics i moderns, sobre el mn de la pesca.

http://www.llotjavilanova.com/ca/llotja-subhasta-ca

I aqu un blog sobre el mn mariner on tamb es parla de les subhastes tradicionals.

http://historiesdemar.wordpress.com/2013/05/19/quatre-a-la-banda/

Actualment la majoria de les subhastes oficials de Catalunya ja no sn aix, ni moltmenys, tot est informatitzat i en molts pocs casos estan obertes al pblic general.Per a la Cantnia mhe perms el luxe de descriure el record viu que jo encara tinc dela subhasta del Port de la Selva, un poblet del Cap de Creus on jo anava a veurelarribada del peix cada estiu, quan era nena. Com que no concretem en quin lloc de laMediterrna es troba en Khalil, mhe perms imaginar que encara hi deu haver pobletso ciutats de la Mediterrnia on es mantingui el funcionament tradicional.

Can 10. Una adivinanza. Saps si a frica s'utilitza aquesta endevinalla oamb variacions?No, no ho crec! Vaja, no ho s. Aquesta endevinalla me la deia la meva mare quan joera petita, crec que apareixia en un conte que tenem.

Can 20. Despedida. Quan comentes que cal mantenir el foc encs, s peralguna llegenda africana o no? Si s d'influncia africana, la podries explicari de quin pas/zona s?No, per a mi s una imatge universal, el foc de la llar, elhogar en castell. Diria que tun valor arquetpic, present en totes les cultures. S que tinc present una dona africanaconcreta, gambiana, que ha pres aquesta opci, mentre que el marit i bona part de lafamlia viuen en diversos pasos dEuropa i als Estats Units. Vull dir que lopci de lamare de quedar-se a lfrica mentre la famlia ms immediata es reparteix per tot elmn s que s perfectament plausible, i que per a tota la famlia segueix sent elreferent de la llar, per ms que facin la major part de les seves vides a lestranger.

Quines emocions penses que sent Khalil principalment en el seu contacteamb aquesta nova ciutat del Mediterrani?En primer lloc, sorpresa, xoc, fascinaci En alguna mesura, equiparables als que vaigsentir jo quan em vaig trobar primer a Bamako, la capital de Mali, desprs a ciutats


5/5

molt ms petites i rurals, com Mopti i Sgou, i finalment a Gogoli, una aldea minsculadel Pas DogonDesprs, evidentment, emocions molt ms complexes, que provenen del fetdinstallar-se en un lloc nou, no noms de fer-hi una visita ms o menys llarga:moments de por, dincertesa, de solitud, destrangeria, desig de pertnyer, desig de

ser acceptat, desig de compartir tot el que est descobrint amb alg que lentenguiprofundament, desig de no deixar de ser qui ell sUn dels motius que em van portar a triar la perspectiva dun nen afric per parlar dunarealitat per a mi tan propera com s la Mar Mediterrnia s perqu en els darrers anyshe estat en contacte amb la realitat de les escoles i he pogut veure de primera m lagran diversitat dorigens, llenges i cultures que reuneixen els nens i nenes dunaclasse.Crec que la realitat evident de les migracions, les adopcions i els mestissatges diversosque defineixen substancialment el nostre teixit social i cultural provoca emocions moltfortes, que els nens viuen a flor de pell. Pensant en fer una pea per a nenes i nensdentre nou i dotze anys, vaig voler donar lloc a aquests sentiments i experincies,sobretot tenint un motiu central recurrent com s el mar, que ens uneix a tots i ensconnecta amb els valors transcendentals ms universals.

carlota subirós

Documents