8/6/2019 Cap a on Va Mallorca

1/1

Cap a on va Mallorca?

Cap a on va Mallorca? s una pregunta que tots els mallorquins haurem de tenir sempre en ment,

per especialment a l'hora de prendre algunes decisions o comportar-nos d'una determinada manera

que suposi l'exercici d'una responsabilitat i un amor per la nostra terra i per nosaltres mateixos que

moltes vegades no expressam correctament.

Primerament, definir el que, al meu parer, s ser mallorqu. Un mallorqu no s aquell que duu sang

mallorquina per les venes i t llinatges com Cresp, Orell, Serra o Caimari, per citar-ne alguns dels

ms tpics. Un mallorqu no s una persona que ha nascut a Mallorca. Un mallorqu tampoc no s una

persona que viu a Mallorca. Un mallorqu s aquella persona que se sent lligada a Mallorca, que la

defensa i que la protegeix, que parla la seva llengua (encara que no sigui la seva llengua mare), que

entn els seus costums i que ajuda als nouvinguts que, com ell, tamb volen ser mallorquins.

El problema, ara mateix, s que el rumb de Mallorca no est, generalment, en les mans dels

mallorquins (els que sn mallorquins segons la meva opini, vull dir) ni tan sols en els que viuen aMallorca. Actualment, vivim subjugats a un Estat que no ens respecta. Per qu, no ens respecta?

Aquesta s la pregunta. La resposta s fcil: s culpa nostra. L'Estat es preocupa per aquells territoris

que fan que se'n preocupi, i Mallorca no s un d'aquests. Al Senat de Madrid hi ha representants

poltics de Mallorca que voten en contra de les lleis que la beneficien i es cenyeixen a la doctrina del

partit (PP o PSOE, per qu no ho haurem de dir?) i nosaltres, els mallorquins, els tornam votar cada

quatre anys.

Per l'arrel d'aquest problema la trobam noms en les arrels de la societat mallorquina, la principal

culpable. Els mallorquins de potada no hem sabut superar a l'autoodi que se'ns ha inculcat (tal

vegada, en la majoria dels casos, no expressament) l'Estat centralista, especialment durant laDictadura Franquista. El fet de no superar aquest autoodi ens ha fet incapaos de fer mallorquins (em

torn a referir al que jo consider ser mallorqu) a tota aquella gent que venia a viure a la nostra terra. I,

tamb, tot sigui dit, noms una minoria ha esdevingut mallorquina per voluntat prpia. A banda

d'aquest problema d'absorci de nous mallorquins, ens hem trobat en que l'autoodi ha aflorat fins al

punt de que alguns de nosaltres hem renunciat a la nostra condici de mallorquins; dejectant la nostra

llengua, destruint la nostra terra i empobrint la nostra situaci cultural.

Tot i aix, jo som optimista. Els darrers anys, he vist el catal guanyar punts al carrer, les mobilitzacions

culturals juvenils augmentar, i la societat prendre un poc ms de conscincia. Segurament ho devem a

la formada de joves formats plenament en catal i a la fora d'Internet (i de la gran presncia del catala la xarxa), per tamb a la presa de conscincia collectiva grcies a campanyes i actes de diferents

associacions i collectius, tot plegat afavorit per un govern, i sobretot unes determinades conselleries,

molt proclius a aquest reviscolament del poble mallorqu. Dem mateix (i no s metafric, vull dir dem:

diumenge 22 de maig de 2011) tot pot canviar en les eleccions autonmiques. Tots sabem que hi ha

partits que, de mallorquins, en tenen ben poc, per no dir que no en tenen absolutament res. Ser el

poble prou espavilat com per saber discernir qu li conv a Mallorca?

Jaume Ribas i Vilanova, 4t d'ESO C

IES Can Peu blanc

21-5-2011

http://www.facebook.com/jaumeribasvilanovahttp://es.scribd.com/doc/55944949/Cap-a-on-Va-Mallorcahttp://www.facebook.com/jaumeribasvilanova