canvis al comerÇ pàg 3 bÀsquet local bárbara ......tor i no el que marca la llei cata-lana del...
TRANSCRIPT
redacció: 93 458 87 80 – [email protected] | anuncia’t: 93 530 96 22 – [email protected]
SEGUEIX LA POLÈMICA pàg 10
L’AV Sagrada Famíliaes manifestarà contral’ampliació del temple
ERC HI VOTA A FAVOR pàg 10
La unió del tramvia perla Diagonal aconsegueixel suport del Ple
LOCAL OCUPAT pàg 10
Els sensesostre de la Casade Cadis es volen quedar
MERCAT DE SANT ANTONI pàg 16
Denuncien temperaturesmolt baixes dins del mercat
Sant Antoni rebutja amb forçal’atac al nou centre LGTBI
Un miler de persones es concentren a davant del local per defensar la llibertat sexual i rebutjar la intolerància pàg 11
CANVIS AL COMERÇ pàg 3
Les rebaixes es dilueixenmentre el sector demanaconsensuar una data d’inici
BÀSQUET LOCAL pàg 18
Bárbara Torrón, del CB Roser,guanya el seu segon MVPa l’AllStar de Copa Catalunya
“Vull retornarl’Ajuntament
a la ciutat:s’ha perdut la
complicitat”Ernest Maragall
pàgs 8 i 9
Candidat d’ERC a l’alcaldia
10 anys
Publicació mensual · Gener 2019 · Núm. 92 · OJD-PGD: 10.035 exemplars liniaeixample.catbarcelonalíniaeixample
3 |
líniaeixample.catGener 2019Reportatge
Una munió de gent preparada perentrar en uns grans magatzemsjust abans de la seva obertura.Aquesta era la foto que fins fa pocil·lustrava millor l’inici de les re-baixes. La imatge, però, ha perdutmolta força en els últims anys.
El sector del comerç ha vistdes de fa un temps com el seu es-quema clàssic de vendes s’ha anatdifuminant, principalment lacampanya de rebaixes. El passat7 de gener va arrencar, teòrica-ment, una nova edició de les re-baixes d’hivern. Teòricament per-què les rebaixes, enteses comabans, ja no existeixen. “Les re-baixes com el període on es feiendescomptes per vendre estoc acu-
mulat pràcticament han desapa-regut. S’han convertit en unacampanya comercial més”, explicaJoan Carles Calbet, president deRETAILcat, la Unió d’Entitats deRetail de Catalunya. Aquesta li-beralització de les rebaixes pro-voca que la gent pugui trobar co-merços que fan descomptes du-rant la campanya de Nadal.
EL COMERÇ VOL CONSENSPer recuperar l’impacte que abanstenia el tret de sortida de les re-baixes, des del petit comerç de-manen establir una data de con-sens sobre el seu inici. “El sectorcomercial hauria d’acordar el diad’inici perquè ens beneficiaria atots”, afirma Calbet. El presidentde RETAILcat remarca que elmés important és l’acord del sec-tor i no el que marca la llei cata-lana del 2017, que va flexibilitzar
les dates tradicionals per fer pro-mocions (7 de gener i 1 de juliol).
Des de la Fundació Barcelo-na Comerç, Lluís Llanas, un delsseus vicepresidents, també de-mana “unes rebaixes amb un diafix d’inici i amb temporades llar-gues perquè la gent miri preus icompri els estocs” i no la situa-ció actual on “anem de rebaixesen rebaixes”.
EL FRED POT AJUDARPel que fa a les expectatives per aaquestes rebaixes d’hivern, elscomerciants creuen que poden serpositives a causa del descens de lestemperatures en comparació aldesembre. “Si es confirma la bai-xada de les temperatures, enspot ajudar a tenir una campanyauna mica millor que la de l’anypassat, especialment al sector dela moda i el tèxtil”, conclou Calbet.
Rebaixes rebaixades» La principal campanya de descomptes del comerç s’ha difuminat a causa de la seva liberalització
» El sector demana consensuar les dates d’inici per recuperar l’impacte que s’aconseguia abans
Albert RibasBARCELONA
El concepte de rebaixes ha canviat en els últims anys. Fotos: Línia
BALANÇ4L’última campanyade Nadal ha anat una mica mi-llor que la de l’any passat i haaconseguit un augment devendes del 2%, tal com expli-quen des del RETAILcat.
“Aquest any el Black Fri-day, que és el que ara marcal’inici de la campanya, va sermillor que el de l’any passat,tot i que després els primersdies de desembre van ser mésfluixos”, afirma Joan CarlesCalbet, president de RE-TAILcat. En la mateixa línias’expressa Lluís Llanas, vice-president de la Fundació Bar-celona Comerç, que parla d’un
“lleuger augment” de les ven-des en relació a la passadacampanya. Tot i això, Llanasdeixa clar que l’escenari no ésper tirar coets, ja que “el can-vi d’hàbits de la gent es nota”.
I és que no només les re-baixes han patit canvis en elsúltims anys. La campanya deNadal ha vist com la irrupciódel Black Friday trencava elseu antic tret de sortida, queera el pont de la Puríssima.Aquesta situació, tal com diuCalbet, fa que la campanya deNadal “s’allargui massa i lesvendes no augmenten, sinóque s’avancen al novembre”.
La campanya de Nadal,millor que la de l’any passat
| 4
líniaeixample.cat OpinióGener 2019
Dipòsit Legal: B 43221-2010Difusió controlada
www.liniaxarxa.catPremi Tassis Torrent de Comunicació 2011 Diputació de Barcelona
El Twitter en paperAquí espiula
Els semàfors
Director Editorial: Arnau Nadeu
Subdirector d’edicions: Albert Ribas
Redacció: Augusto Magaña (Barcelonès Nord
i Baix Maresme), Sònia Garcia (Vallès), Pau Mas-
sip (l’Hospitalet i Baix Llo bregat), Albert Ribas
(Districtes de Barcelona), Pau Arriaga (Esports
i Xarxes), Santi Capellera (Opinió), Anna Utiel,
Víctor Ferran i Lola Surribas Producció gràfica:
Eduardo Corria Dept. Comercial: Yolanda Roca,
Francesc Sevillano, Lola Gutiérrez, Rosa Bertran
i Esteban Freri (Controller) Distribució: Wiliam
Hernández, Yennil Viteri i Andrés Meca.
Editor-Gerent: David Centol i Lozano
Director Editorial: Arnau Nadeu
Cap de Vendes: Marcelo Villanueva
Coordinadora de Producció: Marga Moreno
Coordinador de Distribució: Daniel Manuel
Webs temàtics: Pere Giménez i Quim Miró
Una de las cosas quemás daño puede ha-
cer a Uber son los de-rechos laborales de sus trabajadores. Silos muchos taxistas que no trabajan porcuenta propia fueran capaces de des-vincularse de su patronal y movilizar-se conjuntamente con los conductoresde Uber, ganaban todos.
La repressió de l’1d’octubre és un fet
provat i tangible. Iden-tificable amb noms i cognoms de per-sones de totes les edats afectades. Sivol ser alguna cosa a la política cata-lana, i més li valdria, el PSC hauria d’es-menar el ministre d’Exteriors del go-vern espanyol, Josep Borrell.
@quimnadal
El que confunde la cri-sis del taxi contra Uber
y Cabify con un conflictode progreso tecnológico en vez de unconflicto de derechos laborales o noestá entendiendo nada o lo hace contoda la intención. Esto no va de apli-caciones y vehículos de último mode-lo, va de neoliberalismo salvaje.
Bolsonaro dice en Da-vos que va sacar la
“ideología” de la econo-mía brasileña. Acto seguido anunciaprivatizaciones, bajadas masivas deimpuestos y liberalizaciones, que comotodo el mundo sabe no tienen nada deideológico. Y después añade que Lati-noamérica ya no será de la izquierda.
@carlosecue@Helena_VillarRT@suma_cero
Ajuntament de CadisRecentment s’ha confirmat que l’Ajunta-ment de Cadis, amb l’alcalde José MariaGonzález ‘Kichi’ al capdavant, va denun-ciar l’ocupació de la Casa de Cadis tot ihaver-ho negat. ‘Kichi’ és de Podemos i
sempre s’ha definit com a anticapitalista. pàgina 10
Centre LGTBIEl Centre LGTBI Barcelona ja és una re-alitat des de mitjans de mes al barri deSant Antoni. L’espai, pioner a la ciutat,va patir un atac pocs dies després de laseva obertura, cosa que demostra que laseva tasca és més necessària que mai.
pàgina 12
Ada ColauL’alcaldessa ha aconseguit, finalment,una majoria política al Ple per tirar en-davant la unió del tramvia després delvot afirmatiu d’ERC. L’acord, però, ésmés simbòlic que efectiu, ja que el textno concreta pressupost ni calendari.
pàgina 10
La lupa
per Francesc Reina
Operació fred
Existeix a Espanya una brigada d'in-vestigació policial que posa nom als ope-ratius sense seguir més protocol que elcriteri de no donar pistes. Així doncs, lesoperacions es coneixen públicamentper la inventiva o coneixement i les afi-cions dels agents, o alguna novetat en eltranscurs de la investigació. Fins i tot lesmés delicades solen identificar-se en al-tres idiomes. També hi ha intervencionsque no donen per més i re-ben l'apel·latiu de Cas.
L'operació Anúbis es vabatejar així amb motiu delreferèndum d'independènciadeclarat il·legal pel TribunalConstitucional. L'operacióEstela va treballar en el des-mantellament del frau de la Diputació deBarcelona amb Salvador Esteve, ex-president, de Junts x Catalunya. L'A-gència de l'aigua es va veure implicadaamb alts càrrecs de Medi Ambient sotales sigles de Convergència Democràticade Catalunya; l’exsecretari de relacionsinternacionals, Victor Terradellas, abansde proposar un exèrcit català, va ser in-vestigat per relacions econòmiques sos-pitoses amb ONG’s internacionals. So-bre el cas 3% van informar d'un finan-çament il·lícit del mateix partit. A la ma-teixa bancada se li atribueix l'operació
Petrum, on alguns alcaldes i famílies delnord i del sud català pagaven comissionsa fundacions properes a la seva conve-niència. L'operació Catalunya segueixoferint-nos sorpreses sobre la família Pu-jol per tràfic d'influències, suborn, cor-rupció i falsedats. L'home de confiançade l'expresident Mas, que va ser treso-rer de la formació esmentada, DanielOsàcar, al costat dels seus socis Rahola
Matutes, Prenafeta i Estivill, van ser acu-sats per fraus milionaris en el cas Palaude la Música i en algunes concessionsconstructores d'edificis emblemàtics dela Generalitat. L'operació Mercuri va de-mostrar delictes urbanístics amb laconnivència de membres del partit so-cialista; igual que el cas Pallerols, per fraui malversació en els Ferrocarrils de la Ge-neralitat i la línia 9 del metro. El cas In-nova va demostrar corrupció en càrrecsdel departament de Salut amb el concursde tots dos partits.
Hi ha operacions que no són oficials,
només deixen veure detalls de tant entant, a pinzellades. Són paisatges in-complets. L'operació fred és un dispo-sitiu que realitzen els ajuntaments quanes preveuen temperatures properes als0º. No hi ha delictes. Va dirigit a les per-sones que viuen sense llar en un intentd'evitar patiments grans, ja que es pre-tén prevenir malalties i defuncions. Alcarrer es passa malament cada dia. A
més, la gent que dorm encotxes s'escapa dels comptesdels serveis socials i els quehabiten locals i habitatgesocupats encara més, aquestsno compten.
Les classes econòmica-ment dominants i els polí-
tics poderosos evadeixen les seves ri-queses per amagar en els paradisos fis-cals que, abans i després de la llistaFalciani, s'estenen impunement per totel planeta amb la col·laboració d'enti-tats financeres. Aquestes castes nofan més que perjudicar greument alsseus conciutadans, ja que ens privendel capital necessari per a distribuiraquestes quanties equitativament en-tre el conjunt de la població, impedintdolosament el benestar i la prosperi-tat de les poblacions més necessitades,i el pitjor, insultant-les.
Les classes econòmiques dominantsevadeixen les seves riqueses, impedint
el benestar dels més necessitats
| 6
líniaeixample.cat Gener 2019
Les cartes d’opinió es poden enviar a: [email protected]
Línia Eixample no comparteix necessàriament les opinions que els signants expressen en aquesta secció ni se’n fa responsable.
La Síndica alerta de la manca d’equipaments a la Dreta de l’Eixample1
2Pas endavant per a la gestió veïnal de Transformadors
Adeu a les carpes del mercat provisional de Sant Antoni
Les famílies de l’Escola Entença: “Volem el trasllat immediat”
Reforma de la Model: set equipaments i 150 pisos
El + llegit
3
4
5
líniaeixample.cat
Envia’ns les teves cartes a: [email protected]
Vist a les xarxes
Safata d’entrada
En aquests dies convulsos en què,als independentistes, la políticaespanyola ens les endinya de totscolors, es fan una sèrie de pro-postes que posen els pèls depunta. Per Pablo Casado s’ha d’a-plicar el 155 a perpetuïtat, s’had’endurir el règim de presons pelsindependentistes, pels de la Gür-tel i altres casos del PP no en diures, il·legalitzar els partits inde-pendentistes i lliurar el territoride fanàtics racistes i supremacis-tes. Es podria fer una proposta:
Espanyols! Des de Catalunyaens fem càrrec que no es pot con-tinuar així, que ja no podeu su-portar més la càrrega política ieconòmica que suposa anar trans-ferint any rere any diners cap aCatalunya, insolidària amb laresta del territori espanyol. Comdiu Carmen Maura, s’ha d’aturaraquesta sagnia, ja n’hi ha prou,que es posen negres per mor d’a-questa infàmia. Per això ens vo-lem independitzar, per alliberar-nos d’un país que no para deploriquejar demanant almoinessense parar. Mai en tenen prou.Que si infraestructures, que si ba-lances fiscals, que si immersió lin-güística, que si Mossos, que si TV3i Catalunya Ràdio. És un no parar!
Espanyols, una vegada des-lliurats d’aquesta sangonera queno para de xuclar-vos els vostresdiners, viureu com Déu! Gaudireud’una vida rica i plena. Ho ente-neu no? Si us plau, poseu-vos lespiles i, treballant de valent, entretots ho podrem aconseguir. Pa-raula que, per part nostra, hi abo-carem totes les nostres capacitatsi energies per deixar-vos tranquilsi en pau d’una vegada. Vinga som-hi! Anem per feina!
Deslliurem-laper Jordi Lleal
Salvem el 41per Albert Cerrillo (PDeCAT Eixample)
Veïns de l'Esquerra de l'Eixam-ple i de Sant Antoni organitzatsentorn de la Plataforma Salvemel 41 estan descontents pel re-corregut del nou bus V9 que hasuposat la desaparició del bus 41que feia el recorregut plaça Ca-talunya - Francesc Macià.
La plataforma Salvem el Bus41 ha reunit més de 5.000 firmesper mantenir l'itinerari entreplaça de Catalunya, FrancescMacià i els centres sanitaris deManso i Sagrat Cor.
Durant molts mesos l'Ajun-tament proposava als veïns fer untransbord per fer el mateix re-corregut fent cas omís a les re-ivindicacions veïnals i després d'u-na audiència pública molt tensacomença a estudiar alternatives.
La nova Xarxa Ortogonald'Autobusos és una reordenaciódel servei d'autobús urbà a Bar-celona per crear una xarxa d'au-tobús de trànsit ràpid. Va entraren servei amb èxit l'1 d'octubre de2012 amb l'alcalde Trias i ha es-tat ampliada durant el mandatColau sent l'Ajuntament de Bar-celona el propietari de la xarxa iTransports Metropolitans deBarcelona (TMB) l'operador.
La xarxa consisteix en unatrama reticular composta perlínies que travessen horitzon-talment (línies H, i numeracióparell), verticalment (línies V, inumeració imparell) i en diago-nal (línies D, numeració múlti-ple de 10) aprofitant l'estructu-ra que va dissenyar IldefonsCerdà al districte de l'Eixample.
El Partit Demòcrata vàremser un dels impulsors de la im-plementació de la xarxa ortogo-nal però sempre de forma con-sensuada i sense perjudicar el diaa dia dels veïns.
El trajecte anterior del 41pujava per Calàbria i ara el re-corregut és per Entença, fet queallunya la parada del bus decentres sanitaris propers com elcap Manso i el Sagrat Cor i elsnuclis comercials i laborals comFrancesc Macià.
Des del Partit Demòcratacreiem que les reclamacions ve-ïnals són sensates atès que elsveïns de l'esquerra de l’Ei-xample i Sant Antoni, ja de persi un barri molt envellit, me-reixen una bona connexió ambels centres hospitalaris i el cen-tre de la ciutat.
@vicentmontagud: Rafael Murúa, 34 años,primer periodista asesinado en México en2019. Era director de la radio comunitariaRadio Kashana. Lo han matado a tiros.
@NicoFul: Els CDR col·lapsant la Gran Viai agredint cotxes i conductors al centrede Barcelona! Terrorisme! Ah, no, tranquils,que són taxistes. No passa res.
#GranViaOcupada
@sergifarrecon_d: Ter Stegen, Arthur,Sergi Roberto, Dembélé, Aleñà i ara DeJong. Rejovenir l’equip amb garanties d’è-xit sense deixar de competir!
#FitxatgeEsperat #LlibertatdExpressió
Línia Eixample estrena un nou web redissenyat
COMUNICACIÓ4Línia Eixamplefa un pas endavant en l’àmbit di-gital. Recentment ha posat enmarxa un nou web renovat i in-terconnectat amb la resta d’edi-cions Líniai els portals temàtics delGrup Comunicació 21, de tal ma-nera que a partir d’ara és molt mésfàcil i accessible navegar entre lesdiferents publicacions del grup.
El nou web és àgil, minima-lista, s’adapta a totes les panta-lles i prioritza la fotografia i la cla-redat. “Hem intentat traslladara la pantalla el que ja estem fent
a les edicions impreses dels Lí-nia, on hem aconseguit uns ni-vells alts en disseny gràfic”, ex-plica Arnau Nadeu, director edi-torial de la xarxa de periòdics Lí-nia i responsable del projecte derenovació dels webs de tot elGrup Comunicació 21.
Amb l’assessorament de l’em-presa Tec Tic Solutions, que s’haencarregat d’executar el projec-te tècnic, s’ha elaborat un dissenyque prioritza els punts forts decada publicació i l’enllaç directeamb les xarxes socials.
| 8
líniaeixample.cat Gener 2019 Entrevista
Les enquestes li són favora-bles. Es veu com el pròximalcalde de Barcelona?
M’hi veig, sí. Però això no vol dir res,perquè si ens creiem les enquestessegur que perdo. Estem en unacompetició democràtica més inte-ressant i oberta que en altres oca-sions i crec que tinc possibilitats,però ens les hem de treballar i ensho haurem de guanyar a pols.
A l’últim Baròmetre municipal,més d’un 40% dels veïns suspe-nen la gestió de Colau i un 60%diuen que la ciutat ha empitjorat.Amb aquestes xifres, creu queColau té possibilitats de tornar aguanyar?Passa una mica el mateix que ambles enquestes. Una cosa són lespercepcions i els estats d’opinió iuna altra cosa diferent és la decisiódel vot. Aquí tots estem en igualtatde condicions. L’alcaldessa té unsactius evidents, derivats de la sevagestió, però té uns passius encaramés evidents, també derivats de laseva gestió. Ara tenim una oportu-nitat de construir un projecte i de
fer una oferta d’esperança i ambi-ció per a molts ciutadans.
Ha mantingut converses ambColau per un possible futur pactepostelectoral, sigui qui sigui queobtingui millors resultats delsdos?No, no. No som ni molt menys enaquest punt.
No han concretat escenaris defutur?No és el moment. És bo que aracadascú ofereixi el seu millor per-fil. És cert que podem compartirmoltes coses des d’un punt devista progressista, però també ésevident que tenim diferències enaltres coses, com ara el model depaís o l’estil de govern.
En aquestes eleccions també tin-drà al davant Manuel Valls. Elpreocupa tenir d’adversari un ex-primer ministre de França, ambtot el que això suposa?Em preocupa més pel que repre-senta i el que diu, en el sentit queValls ofereix una visió contradictò-ria amb la que volem representarnosaltres. La seva visió és molt in-coherent amb el que és Barcelona,el seu caràcter i la definició de laciutat que ens hem guanyat a pols
durant molts anys. Una cosa és quehi hagi problemes per resoldre iuna altra cosa és un projecte lligatabsolutament al poder econòmic.
Creu que no serà atractiva per ala ciutadania l’oferta que pre-senta Valls, doncs?El problema és que sigui atractiva.Jo no dic que no pugui ser-ho. Potser-ho en la mesura que el podereconòmic sempre és capaç d’en-
lluernar i fer creure que el progrésdepèn que manin ells. Es tractaque els ciutadans entenguin queel més important és confiar ennosaltres mateixos, partir del nos-tre caràcter i expressar la nostradeterminació democràtica. El nos-tre projecte és de complicitat, fetdes de la consciència que manarés molt diferent que governar. I, a
més, hi ha un altre contrast ambValls: com aconseguim que elpoder democràtic de la ciutadaniaes pugui expressar i que aquestase senti identificada amb una ad-ministració que la representa.
Fa un moment deia que el seumodel de país és diferent del deColau...Es diferencia en un sentit molt es-pecífic i no en altres. Estem encondicions de compartir el com-promís per la llibertat i la demo-cràcia, però aquesta coincidèncial’hem de saber convertir en accióconjunta.
Quan parla de “sentit molt espe-cífic” es refereix al projecte de larepública, de la independència.Nosaltres estem explícitament com-promesos amb un projecte repu-blicà i Ada Colau no exactament.Encara que crec que podem com-partir una amplíssima part delcamí.
Parlant de l’escenari indepen-dentista, sembla que hi hauràmoltes llistes. Fa uns dies expli-cava que Junqueras li va dema-nar que surti a guanyar. Se sentpressionat?No cal que ningú afegeixi pressió
a la que ja em poso jo mateix[somriu]. El que em sento és posi-tivament exigit i motivat, peròtambé em sento acompanyat.Aquest no és un projecte personalni de lideratge en exclusiva, mésaviat el contrari. Som un equip,estem treballant amb intensitat iés molt engrescador. Estem dibui-xant la Barcelona que somiem iaquest somni el podem compar-tir amb milers de barcelonins i bar-celonines.
Parlant de l’equip, ens agradariasaber quina llista té al cap. Quintipus de perfil vol integrar a laseva candidatura?Serà una llista de ciutat, amb unabase forta i arrelada d’ERC, peròuna candidatura que també rebràel valor afegit d’un bon nombrede ciutadans implicats.
Independents, per tant.Sí. Ciutadans de Barcelona no ne-cessàriament organitzats política-ment, però sí compromesos ambla ciutat i que comparteixen lamajor part d’un concepte pro-gressista i republicà.
Pot posar algun exemple?[Somriu]. Encara no. De momentno hem de tenir pressa.4
Ernest MaragallCandidat d’ERC a l’alcaldia
Arnau Nadeu / Albert RibasFotografia: Lola Surribas
“No n’hi ha prou amb bones intencionssi no hi ha solvència i responsabilitat”
“El meu no ésun projectepersonal
ni de lideratgeen exclusiva”
9 |
líniaeixample.catGener 2019Entrevista
3Fa dies també va proposar a laresta de candidats firmar uncompromís de Barcelona contral’odi per aïllar l’extrema dreta.No pot passar que amb això lifacin la campanya a Vox i acabientrant a l’Ajuntament?El que ha passat a Andalusia noés un exemple contrari? Tothomdeia que no passava res, que noentrarien o en traurien un... Imira què ha passat. Els anys 30,abans de la Guerra Civil i a totaEuropa, hi havia la consigna deno parlar-ne, de no passarà res,de ja guanyarem... Hem de serconscients que la millor respostaés construir alguna cosa digna.
Baixem a la ciutat. “Polítiquessocials integradores a barris dela zona Nord, des de Sant Martíi el Besòs fins a Sant Andreu iNou Barris. Revitalitzar la Ma-rina, la posada al dia del 22@...”.Són paraules seves, però sem-bla que estiguem llegint el pro-grama de Colau...El programa de Colau de fa qua-tre anys?
Sí.L’evidència que calgui seguir-hodient...
És que no s’ha complert.En tot cas, que no hem arribat, nide bon tros, al punt d’ambicióque totes aquestes qüestionsplantegen. I, per tant, em per-meto pensar que darrere d’unmateix objectiu hi pot haver polí-tiques diferenciades. No estem re-petint, al revés, estem construintsaba nova amb ambició reno-vada. No n’hi ha prou amb unaideologia i uns objectius ambbones intencions des d’un puntde vista social si darrere no hi hasolvència, responsabilitat i com-plicitat. Barcelona és una ciutat decomplicitat, i el govern actual haestat incapaç de mantenir i afegirriquesa a aquesta complicitat. Alcontrari, en molts terrenys s’haperdut.
Un terreny on sembla que nohi ha hagut complicitats és eldel turisme. Creu que el modelturístic actual de la ciutat estàesgotat?Esgotat, no. El problema que tenimés d’èxit. L’èxit, si no el gestiones,
acaba generant costos que de ve-gades es fan insuportables. Calgestionar-ho, compensar els cos-tos i repartir els beneficis. Això voldir redistribuir econòmicament isocialment, canviar els conceptesfiscals que avui defineixen el tu-risme i una política clara de retorndels seus beneficis. També hi hauna política metropolitana perdesenvolupar, una política d’acordamb altres ajuntaments. En aquesttema, com en altres, no hi hauràrespostes si no hi ha una gover-nança metropolitana.
Al principi parlàvem de l’últimBaròmetre, on també apareix lapreocupació per la seguretat.Què canviaria respecte de lespolítiques de seguretat de l’al-caldessa Colau?Primer cal dir que el problemade la seguretat no és que el seuorigen sigui una gestió millor opitjor des de l’Ajuntament. Elproblema de la seguretat apa-reix per una suma de factors, al-guns d’ells molt poc associatsamb l’administració ni amb lamateixa ciutat. Estem en un mónglobalitzat, en una ciutat que ésun aparador des de tots elspunts de vista i, per tant, d’inte-rès per totes les delinqüènciesque un es pugui imaginar, la-mentablement. Això ho compar-tim amb altres ciutats.
Però alguna cosa s’hi pot ferdes de l’Ajuntament...Hem de tractar la nostra situaciói saber utilitzar els instrumentsque tenim, i això no s’ha fet bé.No s’ha fet bé la combinació depolítiques, perquè una cosa és laGuàrdia Urbana i la seva presèn-cia, que és obvi que ha de millo-rar en molts sentits, però a mésd’això s’han de fer unes políti-ques més adreçades a les causesque a les conseqüències. Per
tant, hem de parlar d’habitatge,de cohesió social, dels serveis so-cials en un sentit molt ampli... Peròmolts d’aquests temes només elspodrem afrontar amb el Governde Catalunya i el de l’Estat. La res-posta simple de més autoritat,més llei i més ordre és la pitjor.
Però quan es fan operacionspolicials, els veïns que pateixen
la inseguretat les aplaudeixen.Ho hem vist diversos cops alRaval.És que jo no dic que això nos’hagi de fer perquè hàgim de ferpolítiques de llarg termini. S’hande fer les dues coses. Per exem-
ple, però, hi ha un element queno considerem mai: qualsevolpolítica de seguretat ha de comp-tar amb un sistema judicial po-tent, proper, àgil i immediat. Uncas de furt triga 18 mesos a veu-re’s. Això forma part del càlculque fa la delinqüència organit-zada. Saben molt bé que tenenimpunitat durant un temps llargu-íssim. Per això jo defenso ferma-ment una justícia de proximitat ilocal, que ja està plantejada peròque el sistema judicial sempre s’hiha oposat.
L’habitatge és un altre temaque preocupa. Què pot fer l’A-juntament al respecte que nos’hagi fet fins ara? Les compe-tències municipals són limita-des...Pot fer dues coses. Augmentarmolt l’estoc d’habitatges perdestinar-lo al lloguer social o aaltres opcions i, en segon lloc, hiha un tema de regulació fiscal idel mercat. Ens trobem aquestsgrans inversors que ens estancomprant la ciutat i nosaltres nosabem ni qui són. Això no pot seri ha de tenir una resposta fiscal ide regulació. Aquí hi ha tot unterreny per treballar i innovar,amb ambició i rigor.
Per acabar, si arriba a l’alcal-dia, quina serà la seva primeradecisió?[Pensa]. N’hi ha tantes... El primerque faré serà enviar un missatgede complicitat. Expressar la vo-luntat de retornar l’Ajuntamenta la ciutat.
Aquest mandat no ha estataixí? Precisament aquesta haestat una de les banderes deColau.S’ha deixat que anés augmen-tant la distància. Potser Colauhavia generat tantes expectati-ves que ara podem apreciar lanecessitat que hi ha de generarnovament aquesta complicitat iproximitat.<
“Grans inversors ens estan comprant la ciutat i no sabem ni qui són”
“La respostasimple de mésautoritat, més lleii més ordreés la pitjor”
– Han parlat amb Colau per unpossible pacte postelectoral?
– No. No som ni molt menysen aquest punt.
– No han concretat escenaris defutur?
– No és el moment. Compartimmoltes coses, però també tenimdiferències, com el model de país.
– La independència...
– Nosaltres estem compromesosamb la república, Colau no.
“El poder econòmicsempre és capaçde fer creure queel progrés depènque manin ells”
El model turísticactual de la ciutatestà esgotat?
“No. El problemaque tenim és d’èxit”
líniaeixample.cat Gener 2019
| 10
Eixample
TRANSPORT PÚBLIC4Gairebéal temps de descompte del man-dat però finalment el governmunicipal de Barcelona EnComú va aconseguir, el passat 25de gener, la majoria política permirar de tirar endavant el pro-jecte d’unir el tramvia per laDiagonal. Tot plegat, gràcies alcanvi de posicionament d’ERC,que hi va votar a favor desprésd’oposar-s’hi durant tot el man-dat. A banda dels republicans,també van votar a favor de launió el PSC, la CUP i els regidorsno adscrits Gerard Ardanuy iJuanjo Puigcorbé. En total, 24vots a favor de 41.
De totes maneres, cal tenirclar que la votació té un pes méssimbòlic que efectiu, ja que el textaprovat no concreta pressupost nicalendari. El document, doncs,insta a impulsar un projecte on elservei del tramvia tingui un per-fil més públic i a estudiar el pos-sible rescat de les concessions. Ac-
tualment, la gestió del tramvia ésprivada. Aquesta possible reo-rientació del projecte, negociadadies abans, va provocar el suportd’ERC. Els socialistes, per la sevabanda, van aconseguir que eltext incorporés la necessitat de co-mençar les obres del tram de laDiagonal que va de les Glòries aVerdaguer, que és el que quedaper reformar. La majoria, doncs,va fer que la tinent d’alcalde
d’Urbanisme, Janet Sanz, parlésd’un “punt d’inflexió”.
“BRINDIS AL SOL”Des de l’oposició el PDeCAT vadefinir l’acord com un “brindis alsol” i va insistir en la seva apos-ta pel bus elèctric. Cs, per laseva banda, va dir que “no ésprioritari gastar 600 milions”,mentre que el PP va qualificar l’a-cord de “gesticulació”.
El debat sobre la unió del tramvia seguirà el mandat que ve. Foto: Arxiu
El tramvia per la Diagonal ja té la majoria política
» El Ple tira endavant una nova proposta amb 24 vots a favor» El sí d’ERC va decantar la votació, més simbòlica que efectiva
Al·legacions veïnals a l’acordentre Colau i Sagrada Família
URBANISME4L’Associació deVeïns de la Sagrada Família hapresentat recentment diversesal·legacions contra l’acord quel’Ajuntament i el Patronat de laSagrada Família van signar elpassat mes d’octubre.
Des de l’entitat veïnal denun-cien que la modificació dels plansurbanístics que han pactat el con-sistori i el Patronat no especificacom s’acabarà la façana de laGlòria. Aquesta qüestió generapolèmica perquè el Patronat volconstruir una gran escalinata alcarrer Mallorca, cosa que impli-caria l’expropiació de diferentsedificis, ja que el Pla GeneralMetropolità qualifica l’espai com
a zona verda. En una roda depremsa, Joan Itxaso, responsablede les qüestions urbanístiquesde l’entitat, ha denunciat que lamodificació del pla urbanístic fareferència als canvis al carrerProvença –el Patronat preveufer créixer el temple dos metres imig a la vorera mar – però no alsde Mallorca, que són molt méssubstancials. Segons Itxaso, tot ique l’Ajuntament va dir queaquesta qüestió es tractarà mésendavant, hi ha una estratègia“per forçar la llei a trossets”.
Per últim, l’entitat ha dit quees manifestarà contra l’ampliaciódel temple a partir del 16 de febreri fins a les eleccions.
Els sensesostre de la Casa deCadis es volen quedar cinc anysHABI4El col·lectiu de sensesos-tre que ocupa la Casa de Cadis deBarcelona, situada al carrer Sar-denya, al barri de la Sagrada Fa-mília, vol demanar a l’Ajuntamentde Cadis que els cedeixi l’immo-ble durant un període mínim decinc anys.
L’advocat del col·lectiu ha fetarribar la proposta al consistorid’aquesta ciutat andalusa. El grupde sensesostre volen seguir tirantendavant el seu projecte d’albergautogestionat per evitar que lagent hagi de viure al carrer. El pro-blema, però, és que el mateix
Ajuntament de Cadis, tot i haver-ho negat, va ser qui el passatmes de novembre va denunciarl’ocupació als Mossos d’Esquadra,que pot acabar amb el desallot-jament de l’espai, ja que la Fisca-lia també l’ha demanat.
PROTESTA AL PLED’altra banda, Lagarder Danciu,cap visible del projecte, va ser undels protagonistes del Ple muni-cipal del 25 de gener. Danciu vainterrompre la sessió per recla-mar, a crits, una solució per a unafamília que viu a l’alberg.
El cicle de documentalsMiradocs arriba a la recta final
CULTURA4La Casa Elizalde aculldes del 23 de gener a l’1 de febreruna nova edició del cicle de cine-ma documental Miradocs.
El tret de sortida del festival vatenir com a protagonista el do-cumental ‘Penèlope’, dirigit perEva Vila, mentre que l’endemà vaser el torn dels documentals fetsper alumnes de l’Escola Superiorde Cinema i Audiovisuals de Ca-talunya. La tercera sessió, feta eldia 25, va servir per projectar do-
cumentals amb perfil social i qua-tre dies més tard, el 29 de gener,el festival va comptar amb laclasse magistral sobre guió en elcinema documental de la guio-nista Nataliya Kolesova.
El tram final del festival in-clou els curtmetratges dels alum-nes del Màster Documental Cre-atiu de la UAB i de l’Escola de Ci-nema Independent de Barcelonai la projecció de ‘La plaga’, de ladirectora Neus Ballíus.
Sant Antoni | Ocupen una antiga oficina bancària Un grup de joves de Sant Antoni han ocupat recentment l’antiga oficina del Banc de
Sabadell, buida des de fa tres anys, situada a la cruïlla del carrer de Calàbria i l’avingu-da de Mistral. Els joves han batejat el nou “espai veïnal” amb el nom de Ca la Kuka.
11 |
líniaeixample.catEixample Gener 2019
SANT ANTONI4“No passaran!”.Aquest va ser un dels crits que varetronar amb més força el passat28 de gener durant la concentra-ció celebrada a davant del noucentre LGTBI de la ciutat, situata Sant Antoni, que el dia abans ha-via estat atacat només una set-mana després d’haver obert les se-ves portes. La protesta, que va reu-nir un miler de persones, havia es-tat convocada per la Plataformad’Entitats LGTBI de Catalunya.
Més d’un miler de persones esvan concentrar a davant del nú-mero 22 del carrer Comte Borrellper fer visible el seu rebuig aaquesta agressió a la comunitat
LGTBI. Durant la concentració,les consignes a favor de la lliber-tat sexual van ser una constant.Unes consignes que també vanagafar forma de missatge escrit,ja que la gent va omplir de pape-
rets amb textos breus els vidres del’entrada del centre. “Visca la di-ferència”, “No passaran” o “Maino caminareu sols” són tresexemples dels escrits que es vanpoder llegir. El dia abans, de for-ma espontània, molta gent jahavia anat penjant els seus mis-satges de suport.
A la concentració hi van as-sistir, entre d’altres, l’alcaldessaAda Colau i la consellera de Pre-sidència del Govern, Elsa Artadi.Durant la seva intervenció, Colauva afirmar que “accions comaquesta no poden quedar impu-nes” i va deixar clar que el con-sistori farà “el que calgui contrales agressions feixistes i d’odi”. Ar-tadi, per la seva banda, va fer unacrida a “la fermesa de les institu-cions contra aquest ressorgimentdel feixisme” i va qualificar d’“in-acceptable” l’atac.
PINTADES I VIDRES TRENCATSL’atac contra el nou centre LGTBIes va produir la matinada del 27de gener. Segons un testimonidels fets, al voltant de les quatrede la matinada un grup de per-sones van trencar els vidres del’entrada principal del centre i van
fer diverses pintades amenaça-dores, LGTBIfòbiques i amb unsímbol feixista. L’Ajuntament jaha deixat clar que presentaràuna denúncia davant la Fiscaliade Delictes d’Odi. Colau, durantla concentració de protesta, va as-segurar que Barcelona “és unaciutat on no es poden permetreatacs d’una minoria covarda”.
INAUGURACIÓ SENSE CONSENSLa inauguració del centre es va ce-lebrar una setmana abans, el dis-sabte 19 de febrer. Durant l’acte,
Colau va defensar que Barcelonaés una ciutat que no té por a lalluita contra l’homofòbia i es vamostrar orgullosa de ser “la pri-mera alcaldessa dona i bisexual”de la ciutat. Per la seva banda, laregidora de feminismes i LGTBI,Laura Pérez, va fer un repàs de leslluites en defensa dels drets delcol·lectiu LGTBI a la ciutat, quevan començar als anys 70.
L’estrena de l’espai, però,també va anar acompanyada deles crítiques d’algunes veus delcol·lectiu LGTBI. L’històric acti-
vista Jordi Petit, en una carta pú-blica, va denunciar que el centreel gestionarà una entitat, la Pla-taforma d’Entitats LGTBI de Ca-talunya, que “no representa lamajoria d’entitats LGTBI”. Se-gons Petit, el centre és un “bon re-curs municipal amb diners de totel món” que serà gestionat “peruna minoria d’entitats i no lamajoria”. Com a exemple d’això,l’activista va dir que les més de 30entitats que participen en el Pri-de Barcelona “no estan integra-des” a la gestió del centre.
Fermesa contra la intolerància» Un miler de persones condemnen l’atac que va patir el nou centre LGTBI de Sant Antoni
» Colau confirma que l’Ajuntament presentarà una denúncia davant la Fiscalia de Delictes d’Odi
Una imatge de la concentració (esquerra) i una altra de l’atac al centre (dreta). Fotos: Ajuntament
La gent va omplirde missatges solidarisels vidres d’aquestcentre pioner
| 14
líniaeixample.cat Gener 2019
veïns en línia
El periòdic dels veïns dels barris de Barcelona
veïns en líniaveïns en línia
La FAVB demana explicacions al Banc Sabadell per haver tapiat un pis amb tres menors a dins
Reclamen responsabilitatsSOCIETAT/ La FAVB i l’Associació de Veïns iVeïnes de Ciutat Meridiana van exigir elpassat dilluns 7 de gener explicacions aSolvia, la immobiliària del Banc Sabadell,perquè durant un desnonament en unbloc de l’avinguda Rasos de Peguera d’a-quest barri de Nou Barris del passat diven-dres 4 va deixar tres menors d’edat al’interior d’un pis que va quedar tapiat.
La federació, representada per la sevapresidenta, Ana Menéndez, i l’entitat ve-ïnal, a través del seu president FilibertoBravo, van comparèixer a la seu de la FAVBper reclamar que s’investiguin les respon-sabilitats després d’un episodi que vanconsiderar de “matonisme immobiliari”.
De fet, després d’aquesta comparei-xença, les dues entitats van emetre un co-municat conjunt denunciant que “la malapràctica dels operaris, que haurien d’havercomprovat si havia algú al pis abans decanviar la porta, va posar en risc la vida delsmenors durant unes hores”. La mare delsmenors no era al pis, i havia deixat el fillmés gran, de 16 anys, a càrrec dels seusgermans de 5 i 12, que durant unes 12hores no van poder sortir del domicili perla porta, ja que a sobre s’hi havia col·locatuna planxa metàl·lica. Quan la dona va tor-nar de treballar va veure com tampocpodia accedir a l’interior del pis i, aleshores,va trucar a l’associació de veïns, que va serdes d’on es van fer les gestions amb la po-licia i els bombers, els quals van haver d’in-tervenir per obrir la porta.
Així, l’AV i la FAVB van assegurar que se-guiran “pressionant fins que s’aclareixin elsfets” i van anunciar que posaran una denún-
cia a la Fiscalia de Menors “per si aquesta acciódels operaris, i de manera indirecta també delBanc Sabadell i Solvia, és constitutiva de de-licte per posar en risc la vida dels menors”.
Tot i això, al text les dues parts van volervalorar positivament que “l'Ajuntament haginegociat un lloguer social per a la veïna afec-tada i els seus fills”, tot i que consideren queaixò és “un rentat de cara de Solvia, que técentenars de pisos buits a tota la ciutat, i queno els cedeix a l'Ajuntament”. Finalment, lesentitats van preguntar-se “què passarà amb
les desenes de famílies que patiran la ma-teixa situació, però que no tindran ressò me-diàtic per tenir els fills a l'escola”.
“SITUACIÓ D’EMERGÈNCIA SOCIAL”El text acaba denunciant que l’habitatge“segueix sent un dels problemes del modelcapitalista de la ciutat”, ja que es contem-pla com “un privilegi fora de l’abast de laclasse treballadora” i no com un dret, i con-sidera que fets així “demostren la voluntatespeculativa amb què bancs i fons voltorgestionen els seus parcs de pisos, allunyatsde la situació d’emergència social que con-verteix l’habitatge en un luxe”.
HABITATGE/ El Sindicat de Llogaters ha tornat a recla-mar al govern del PSOE la regulació del preu del lloguer.L’entitat ho ha fet després que el passat 22 de gener el Con-grés tombés el reial decret dels lloguers que l’executiu dePedro Sánchez havia aprovat el desembre i que, entre al-tres mesures, incorporava l’ampliació dels contractes detres a cinc anys, la limitació a dues mensualitats de la fian-ça o que les comunitats de veïns limitessin l’activitat tu-rística dels seus edificis.
El portaveu del Sindicat de Llogaters, Jaime Palome-ra, ha recordat durant una entrevista a la cadena Ser queja havien alertat que el reial decret del PSOE podia ser “con-traproduent, ja que allargava el termini dels contractes delloguer sense regular els preus”. Palomera considera quefins ara, en el sector de l’habitage, s’ha legislat “a mida dela banca i els fons voltors, ja que han passat a controlarel 4% del mercat del lloguer en només 5 anys”.
D’altra banda, el mateix Sindicat de Llogaters i la PAH vanocupar, el dia abans que el Congrés tombés el reial decret,la seu del PSC per fer visible la seva reivindicació sobre la li-mitació dels preus del lloguer. Durant l’ocupació, Palome-ra va demanar al PSOE un “compromís real” amb la ciuta-dania afectada per la situació del mercat de l’habitatge. Sal-vador Illa (PSC) va expressar el seu respecte per l’ocupació.
Sindicat de Llogaters i PAH insisteixen en la regulació dels preus del lloguer
La Federació va anunciar que posaràuna denúncia pel casa la Fiscalia de Menors
DRETA DE L’EIXAMPLE/ L’AV Dreta de l’Eixample, el Ca-sal de Joves Dreta de l’Eixample i Òmnium Cultural hanpublicat un manifest on tornen a demanar que el barri re-cuperi l’edifici Taller Masriera, situat al número 70 del ca-rrer Bailén. Veïns i entitats volen que aquest edifici singularsigui un equipament cultural. Per tal de seguir fent pres-sió a l’Ajuntament, després d’anys treballant per aconse-guir un acord, els veïns han creat la Plataforma Masriera.
Al manifest, l’entitat veïnal, el Casal de Joves i Òmniumrecorden que l’edifici, actualment abandonat, va servircom a taller i estudi per a pintors, escultors i orfebres i tam-bé com a teatre. L’edifici, d’estil neoclàssic, va ser construïtl’any 1882 com a rèplica del Temple romà de Barcelonai està catalogat per l’Ajuntament com a patrimoni culturali arquitectònic de la ciutat.
Veïns i entitats creenla Plataforma Masriera
15 |
líniaeixample.catGener 2019
veïns en línia
El periòdic dels veïns dels barris de Barcelona
veïns en líniaveïns en línia
SALUT/ Durant els primers diesde l’any, la Plataforma del RavalNord va fer arribar a l’Ajunta-ment les primeres signaturesque ha recollit entre veïns i enti-tats perquè el futur centre d’a-tenció primària es construeixi a laCapella de la Misericòrdia. L’espaiestà cedit al MACBA, però la pla-taforma espera que el governmunicipal revoqui aquest acordi que construexi l’equipament.
Aquesta campanya de reco-llida de suports es va posar enmarxa a mitjans del passat mesde desembre i la intenció que te-nen els seus impulsors és recollir-ne prop de 4.000 abans que s’a-cabi aquest mes.
Els veïns segueixenreivindicant el nouCAP Raval Nord
CONDOL/ El barri de les Roquetes va co-nèixer la mort d’un dels seus referents veï-nals el passat dimarts 1 de gener, ManuelRodríguez, conegut popularment com elpintor de la vida i la lluita de les Roquetes.Tenia 90 anys.
Rodríguez va néixer a la localitat anda-lusa de Nerva a finals de la dècada de 1920,però amb poc més de 40 anys va arribar aBarcelona. Veí de les Roquetes, va dedicarpart de la seva vida a col·laborar amb elmoviment veïnal, especialment en àmbitscom el de la sanitat (va ser el principal de-fensor de la necessitat d’obrir un ambula-tori al barri) o la cultura (va impulsar lacreació del Grup de Pintors de Nou Barris,que fins i tot va aconseguir exposar al Palaude la Virreina, o de la reconversió de l’an-
tiga escola Ton i Guida en un centre cultu-ral, cosa que ha arribat fins a l’actualitat).
Cinc dies abans de Rodríguez va morirDiosdado Cabello, conegut com a ‘Dado’.Nascut a Santoyo (Palencia) l’any 1929, vaarribar a Barcelona a la dècada dels 60 i es vaestablir a la Trinitat Nova. Tal com recordendes de l’arxiu Històric, va començar a treba-llar la cadena de producció de la HispanoOlivetti, on de seguida va ser un dels homesforts del sindicat de l'empresa fins a arribara formar part del grup fundador de la UnióSindical Obrera (USO) a Catalunya. Un copjubilat va ser escollit president de l'Associa-ció de Veïns de Trinitat Nova, des d’on va li-derar lluites com la de l'ambulatori deChafarinas, l'arribada del bus i el metro ocontra l'augment del rebut de l’aigua.
Nou Barris s’acomiada dels líders veïnalsManuel Rodríguez i Diosdado Rebollo
PATRIMONI/ L'entitat SOS-Mo-numents, una de les principalsveus per a la conservació dels ele-ments arquitectònics de l’antigapresó Model, ha criticat l’ender-rocament parcial de les galeriesen el nou projecte de transfor-mació del centre penitenciari.
En un comunicat emès elpassat dia 4, l’entitat asseguravano entendre “la necessitat d’en-derrocar els murs d’alguns delsbraços de l’estrella, quan els vo-lums que es perden amb aques-ta acció es tornen a construir enun altre lloc del mateix solar”.També van dir que consideren ex-cessives les construccions que s’a-dosaran als braços.
Crítiques perl’enderrocamentde part de la Model
PUBLICACIÓ/ El número 150 dela revista Carrer, la publicació dela FAVB, té com a tema principaldel seu dossier el barri del [email protected] peces d’aquest se centren entemes com les lluites veïnals, lesproblemàtiques socials i les ini-ciatives culturals que han sorgiten aquest punt de la ciutat, alhoraque es planteja el debat ciutadàque vol repensar aquest territo-ri en clau crítica.
Altres peces d’aquesta ediciósón un balanç sobre l’arribada del’L9 del metro a la Zona Franca odel pacte entre l'Ajuntament i laSagrada Família. Com sempre,Carrer es pot descarregar desdel portal web de la FAVB.
El número 150 de ‘Carrer’ fa unapassejada pel 22@
Oposició al Pla d’Estratègia de Màrqueting Turístic de la ciutat
TURISME/ L’objectiu no ha de serrepensar el model turístic de laciutat, sinó limitar l’impacte queté sobre els barris i els veïns i lesveïnes. Aquesta és una de les con-clusions que, a mitjans del mespassat, va fer públiques l'Assem-blea de Barris per un Turisme Sos-tenible (ABTS) respecte del Plad'Estratègia de Màrqueting Turís-tic de Destinació Barcelona, quees va presentar a la Llotja de Mara principis del mes d’octubre.L’ABTS va emetre un text en elqual publicava aquestes i altresreflexions al respecte d’aquestaacció conjunta de l’Ajuntament,Turisme de Barcelona, el Gremid’Hotelers i la Cambra de Comerç.Les entitats havien convidatl’ABTS a aquest acte de presenta-ció, però els responsables de l’en-titat van descartar anar-hi.
Tot i que des de l’entitat reco-neixen que “la presentació delprocés suggereix un canvi deplantejament”, denuncien que nohi ha gaire marge per “anar mésenllà d’un aspecte terminològic”.I és que, asseguren, tot i que apa-reixen idees com sostenibilitat oretorn social, “darrere d'aquesteshi ha de seguida el clàssic creixe-ment turístic, encara que siguiposat al dia” i que això xoca fron-talment amb els principis que de-fensen, com el decreixement delsector, la seva reconversió o la di-versificació que comportaria enl’economia de la ciutat.
De fet, l’ABTS considera queuna de les novetats del Pla és“transcendir els límits de la ciutat”.L’Assemblea, però, no ho veu com
una bona notícia i considera quesignifica “una nova ampliació delcamp de batalla, exportant els im-pactes de la turistització a tota lacomarca o província”.
Un altre dels aspectes denun-ciats és que es parlava de vetllarperquè el retorn social del turismefos gran, tot i que l’ABTS creu que“amb l'actual pressió turística el re-torn social de la competitivitat ésautomàticament negatiu” i que téderivades com “l’expulsió de ve-ïnat, precarització laboral i vital,conseqüències greus per a la saluto contaminació ambiental”.
Així, l’ABTS creu que “la ciutat il’àrea metropolitana no necessitenun Pla de Màrqueting Turístic, sinómesures concretes per revertir elmodel turístic actual en favor del
veïnat” i que interpreten el Pla com“una operació de rentat de caraper part de l'Ajuntament i Turismede Barcelona, alhora que una re-fundació de la marca Barcelona”.L’Assemblea conclou l’escrit dientque, en el context actual, el Pla“només pot llegir-se en clau detreva entre el govern municipal i elsector turístic de cara a la properacampanya electoral per tal d'evitarun desgast potencialment alt”.
L’ABTS va rebutjarassistir a l’acte depresentació públicd’aquest projecte
líniaeixample.cat Gener 2019
Comerç
| 16
Les trobades dels alcaldablesamb els comerciants, en marxaPOLÍTICA4La Fundació Barce-lona Comerç i Barcelona Obertahan donat el tret de sortida alsEsmorzars Comerç Barcelona, elcicle de trobades amb els dife-rents candidats a l’alcaldia decara a les eleccions municipals.El primer protagonista del cicleva ser, el 16 de gener, ManuelValls, candidat de la plataformaValls BCN 2019, que té el suportde Ciutadans.
Durant la trobada es van po-sar diferents temes damunt lataula. Un d’ells va ser la qüestióde la venda ambulant, que pre-ocupa els comerciants. Valls vadeixar clar que el seu objectiu és“posar fi al top manta” i va dir
que per aconseguir-ho fa faltaque la Guàrdia Urbana tingui laconfiança dels polítics.
El segon protagonista d’a-questes trobades va ser JosepBou, candidat del PP, que es vareunir amb els representants delcomerç el 29 de gener. Bou tam-bé es va mostrar molt contundentamb la qüestió del Top Manta i vaassegurar que si ell és alcalde“no hi haurà ni un sol manter per-què hem d’alliberar l’espai públic”.La seva recepta, va afegir, és “re-forçar la moral i armar moral-ment la Guàrdia Urbana” i crearuna unitat policial específica per“actuar contra els manters, lesocupacions i els narcopisos”.
MERCATS4Esperar una dècadaper veure la reforma acabada. Uncop inaugurada, episodis d’i-nundacions els primers dies. Iara, amb els dies més freds del’hivern, haver de treballar entre10 i 15 graus. Aquest és el parti-cular calvari que els ha tocat viu-re a moltes paradistes –la majo-ria són dones–de la zona dels en-cants, la del perímetre exterior delrecinte. Des de fa setmanes de-nuncien que passen fred i que, acausa de les baixes temperatures,també els ha disminuït la clien-tela. El problema també el pa-teixen, en menor mesura, les pa-rades de l’interior del mercat,les de menjar.
La solució a aquest problema,i també al de la filtració d’aigua,sembla que es farà esperar. Desde la regidoria de Mercats expli-quen a Línia Eixampleque, tot ique ja s’està treballant en la so-lució, no poden dir parlar d’unadata concreta sobre quan estaràarreglat el problema “perquè, entractar-se d’un equipament mu-nicipal, hi ha un procés admi-
nistratiu que cal respectar”. La so-lució, doncs, implicarà tapar elsfinestrals de la part més alta delmercat amb unes pantalles trans-parents que permetin reduir elscorrents d’aire. També es cobri-ran les obertures decoratives. Elprocés, però serà lent, ja quecaldrà obrir un concurs públic perescollir qui fa aquestes refor-
mes, que segurament necessita-ran diverses setmanes de feina.
A L’ESTIU, CALORDe fet, a l’estiu ja es van poder in-tuir els problemes amb la clima-tització del recinte, ja que lesparadistes, de la mateixa mane-ra que ara passen fred, van aler-tar que passaven molta calor.
L’aire fred entra pels finestrals de la part alta del recinte. Foto: Línia Eixample
La solució per al fred del Mercatde Sant Antoni es farà esperar
Mercats i comerços | Inserció laboral per a joves Barcelona Activa desplegarà al llarg d’aquest any el programa ‘Oportunitats als mercats i elcomerç de proximitat’ amb l’objectiu d’impulsar l’ocupació juvenil al sector del comerç ali-
mentari de venda i el tractament de productes. La iniciativa acollirà una cinquantena de joves.
| 18
Esports Futbol | L’FC l’Esquerra suma el primer punt del 2019Dues derrotes... i un empat. L’FC l’Esquerra de l’Eixample va tancar el mes amb un empat alcamp del Dinàmic Batlló (1-1). Després de 19 jornades, l’equip és penúltim amb 9 punts, i
durant el mes de febrer haurà de jugar contra el Veterans de Catalunya o el CF Santa Eulàlia.
El 2019 promet emocions fortesper al CFS Eixample. El sènior fe-mení, que ha començat la sego-na volta guanyant a casa contrael Cervera-Segarra (6-2), conti-nua immers en la lluita per lide-rar el grup 2 de la Segona Divisióde futbol sala. Les roig-i-negrestanquen el mes de gener amb 35punts, tres menys que el líder, elXaloc Alacant, i un menys que elCD la Concòrdia de la Llagosta.L’altre candidat a la zona alta, l’FSCastelldefels, té un punt menysque el CFSE (però és l’únic equipque ha aconseguit derrotar l’equipde Pep Roig).
El calendari farà que, durantel mes de febrer, l’equip hagi devisitar la pista de l’AECS l’Hos-pitalet (el primer cap de setma-na), mentre que després d’a-
questa cita, la lliga s’aturarà. Així,el pròxim partit al pavelló deSanta Isabel serà el dissabte 16 defebrer contra el Feme Castellón.
EL BOSCO, INTRACTABLEPel que fa a l’actualitat del grup 2de la Divisió d’Honor Catalana, elBosco Rocafort continua senseafluixar, liderant la taula amb dospunts d’avantatge sobre l’Olesa.
El calendari immediat de l’equippassa pel derbi contra el CFSE ola visita al conjunt olesà.
El sènior roig-i-negre, per laseva banda, ha caigut al descensdurant aquest mes, tot i que vaguanyar al camp de l’OlympicFloresta B (3-5). A banda delderbi, els d’Edmon Cartro haurande rebre aviat la visita del CFSSant Joan Despí.
Roig dona instruccions a les seves jugadores. Foto: CFSE
El CFS Eixample, a punt per aun segon tram de curs vibrant
» Les de Pep Roig lluiten per ser les líders amb la Concòrdia i el Xaloc» El Bosco Rocafort continua al capdavant de la Divisió d’Honor
Bárbara Torrón, del Roser,MVP a l’AllStar de Manresa
Per segon any con-secutiu, la jugadoradel CB Roser Bár-bara Torrón va ser
la millor jugadora de l’AllStar fe-mení que la Federació Catalanade Bàsquet va organitzar a Man-resa durant el cap de setmanadels dies 26 i 27 d’aquest mes. Lapivot del conjunt del Fort Pienc,titular en la selecció de la confe-rència sud, va anotar 16 punts i vacapturar 6 rebots (per a un totalde 19 de valoració) i va ser esco-llida MVP de la jornada al NouCongost, tot i que el seu equip va
perdre per la mínima contra elnord (58-56).
Ara, doncs, el conjunt de Jor-di Payano torna a posar-se enmarxa amb els partits de la se-gona volta. El CB Roser és quart,amb un balanç de 10 victòries icinc derrotes, i en el tram immi-nent de la lliga visitaran el líderinvicte, el Basket Almeda el dis-sabte 2 de febrer, rebran un altredels rivals de la zona alta de lataula, el Viladecans, set dies méstard a l’Estació del Nord, i tan-caran aquest tram dur del calen-dari a la pista del CB Lleida.
ATLETISME4Com és habitual,el barri de Sant Antoni va serl’escenari de la primera cursa del’any a la ciutat. Va ser el passatdiumenge 20 al matí, quan es vadisputar la 41a edició de la pro-va, que un any més va prepararun recorregut de 10 quilòmetresper als adults, i tres proves in-fantils (aleví, infantil i cadet). Lapluja, que va caure durant totala jornada, li va donar un ca-ràcter encara més èpic a totesles competicions.
Aquesta 41a edició de la Cur-sa de Sant Antoni va coronar, perprimera vegada, el fondista Mo-hamed El Ghazouani i la man-resana Meritxell Soler. L’atletamarroquí, de 31 anys, va aturarel cronòmetre en 30 minuts i 55segons, una marca sensiblementmillor que la del seu compatrio-ta Aimane Eddaifi, amb 31 mi-nuts i 10 segons. Driss Lakhouajava ser el tercer en discòrdia,completant un podi format ín-tegramnt per corredors del Ma-
rroc, aturant el cronòmetre en 31minuts i 40 segons.
Més contundent, en canvi, vaser el triomf de Soler. La corre-dora del Bages va completar el re-corregut en 35 minuts i 38 se-gons. La seva primera persegui-dora, Marina Bagur, va trigarmés de mig minut més en arribara la meta (36 minuts i 16 segons),mentre que el tercer calaix delpodi va ser per a la gallega EvaArias, que va aconseguir unamarca de 36 minuts i 56 segons.
La primera de moltes
Pau ArriagaEIXAMPLE
Gener 2019Per a publicitat: [email protected] - 93 530 96 22
19 |
líniaeixample.cat
El centre mèdic ASCIRES CETIR Vilado-mat (Barcelona), que el grup biomèdicha obert recentment, ha estat desig-nat "Centre Europeu de Referència"per part de la companyia GE Health-care. Aquest nomenament suposa quedisposarà de les tecnologies més pun-teres de diagnòstic per imatge i tambéper a investigació; validarà clínicamentnoves tècniques de diagnòstic; i for-marà a metges de tot Europa en l'ús detècniques com PET / RM, ressonànciamagnètica (RM) i tomografia compu-tada (TC).
Aquest centre ASCIRES és la pri-mera clínica privada a Europa recone-guda per GE Healthcare com a centrede referència també per al desenvolu-pament de la tecnologia PET / RM. Talcom destaca Juan Luis Sevillano, res-ponsable de l'àrea de ressonànciamagnètica de GE Healthcare a Espa-nya i Portugal, "ASCIRES CETIR és undels centres de diagnòstic per imatgemillor equipats d'Europa, amb tecno-logies punteres tant en l'entorn de lainvestigació com del diagnòstic i trac-tament clínic dels pacients".
La Clínica CETIR Viladomat comptaamb l'equipament més avançat endiagnòstic per imatge i en medicinanuclear. Per a això, ASCIRES Grup Bio-mèdic ha destinat en aquesta clínicamés de 15 milions d'euros, "el que laconverteix en matèria de diagnòsticper imatge, a més, en un dels centresmèdics amb més inversió en tecnolo-gia per metre quadrat d'Espanya", as-segura Eduard Riera, responsable deMedicina Nuclear de ASCIRES CETIR.
En aquesta clínica de 1.200m2 lainnovació tecnològica es combinaràamb assessoria genètica, camp en elqual el grup biomèdic també atresorauna experiència de més de 20 anysamb el seu equip ‘ASCIRES SistemasGenómicos’.
"La combinació de tècniques d’i-matge i genòmica en aquest centre,mitjançant el big data i la Intel·ligènciaArtificial, el convertiran en una refe-rència en el diagnòstic i tractament dedeterminades patologies com el càn-cer, malalties neuronals, etc."
La clínica CETIR Viladomat és, ac-tualment, l'únic centre privat d’Eu-ropa que disposa d'un equip de PET /RM amb temps de vol, l’ús del qual esdestinarà tant en l'àmbit de la inves-tigació com al de diagnòstic i tracta-ment clínic. El PET / RM, és unatecnologia que permet realitzar dia-gnòstics més precisos en neurologiao cardiologia.
A l'àrea de Medicina Nuclear, l'e-quipament tecnològic es completaamb un SPECT / TC i una nova Gam-
magrafia. Pel que fa a l'àrea d'Imatge,aquesta comptarà amb una RM de 3Tesles, un TAC, un densímetre, un ecò-graf i un mamògraf i un telecomanda-ment. Tot aquest equipament ésd'última generació.
Aquesta nova clínica té també perobjectiu esdevenir un centre de des-envolupament del coneixement i la in-vestigació científica. Tecnologia com laque aporta el PET / RM obre múltiplespossibilitats per al desenvolupamentde línies d'investigació futures, quepermetran ampliar el seu camp d'apli-cació en el diagnòstic de precisió.
Alhora, és centre de visita i forma-ció per a metges i tècnics especialistesde tot Europa que estiguin interessatsa conèixer les noves tecnologies d'i-matge que es validin, especialment enl'entorn de la Mediterrània.
Amb una trajectòria de més de 40anys i arrels mediterrànies, ASCIRESGrup Biomèdic està integrat per la ca-talana CETIR i les valencianes ERESA iSistemes Genómicos. Tres equips pio-ners a Espanya i a Europa en aplicartècniques i tecnologia d'avantguardaen els seus respectius àmbits: la pri-mera ressonància magnètica, la radio-teràpia d'intensitat modulada enfrontdel càncer i la seqüenciació genèticaper al diagnòstic.
Així, el grup ASCIRES centra la sevaactivitat en diagnòstic i tractament,reinvertint anualment una mitjana del20% dels beneficis en R+D+I. Una re-inversió que li permet incorporar l'úl-tima tecnologia i els últims avençoscientífics tant en Imatge com en Ge-nòmica.
La clínica catalana CETIR Viladomat, designadaCentre Tecnològic Europeu de Referència
ASCIRES CETIR inverteix 15 milions d’euros en 1.200m2 per a instal·lacions i tecnologia
· El nomenament suposa que la Clínica ASCIRES CETIR Viladomat disposarà de les tecnologies
més punteres de diagnòstic per imatge i tambéper a investigació
Imatge, genòmica,‘big data’ i intel·ligència
artificial: claus per al diagnòstic i tractament
de malalties oncològiqueso neurològiques
Aposta per la investigació i formació a escala
europea
ASCIRES és ungrup biomèdic
amb arrels mediterrànies
El primer PET / RM de Catalunya Visionat de prova d'imatge
· Formarà a Barcelona a metges europeus en l'ús de noves tècniques d'imatge
· Aquest centre ASCIRES és de les poques clíniques privades a Europareconegudes per GE Healthcare com a centre de referència en PET / RM
Per a més Informació:
www.cetir.com 93 503 52 00C/ de Londres, 6 08029 Barcelona
| 20
Llibres Teatre
El grup osonenc Oques Grasses està apunt de veure néixer el seu pròximdisc, Fans del sol (Halley Records, 2019).Però en lloc d'esperar fins al 8 de fe-brer, el dia del llançament de l'àlbum,la banda ha sorprès tothom amb uncurtmetratge dividit en dos episodisde dues cançons que s'inclouran enl'imminent àlbum.
Música Pelis i sèries
Fans del solOques Grasses
B E Y O N C ÉQUI ÉS?
A LES XARXES...
Ser una estrella del pop internacionalUn dels seus temes més coneguts és ‘Crazy in love’
Famosos
Visitar Barcelona per gravar un anunci L’artista va menjar una paella amb quètxup a la ciutat
Els fans lamenten no haver-la vist Els seus guardaespatlles la van escoltar en tot moment
QUÈ HA FET?ÉS FAMÓSA PER...
Aquest musical atípic reivindica la nor-malitat de l’anormalitat, que per a l’au-tor és el camí cap a la felicitat. Les tresactrius que s’encarreguen de represen-tar tots els papers de l’obra assegurenque es tracta d’una “comèdia àcida, di-vertida i tendra sobre la necessitatd’acceptar-nos com som”.
Al Tantarantana de Barcelona.
Monster. De prop ningú és normalDavid Greig
L’escriptor badaloní reflexiona enaquesta novel·la sobre les infidelitats,tant les sexuals com les que cometemcontra nosaltres mateixos. L’obra relatala història d’un grup d’amics que esreuneixen en una casa del Baix Pirineuper, entre copa i copa, desempolsarvells fantasmes. Un llibre obscur i en-voltant, entorn dels ressorts del desig.
El animal más tristeJuan Vico
Arriba la segona part de les aventuresdel fill d’Apollo Creed, Adonis. El joveboxejador de Philadelphia ha tingutun fill, però la seva carrera continua,de manera que ha de fer equilibris en-tre aquests dos àmbits. A més, en unpunt se li planteja la possibilitat delluitar contra Viktor Drago, el fill del’home que va matar el seu pare.
Creed II: La llegenda de RockySteven Caple Jr.
| Kingdom Hearts IIIEl joc és una historia de l’amistat i el conflicte entre llum i
foscor en el qual s’embarquen la Sora i la seva colla d’amics.Viu en línia
El millor cinema, fotografiatLa Filmoteca de Catalunya, situada al barri del Raval de Bar-
celona, acull fins al pròxim 17 de març l’exposició ‘Jeff Brid-ges: Lebowski i altres grans instantànies’. Es tracta d’una
mostra per descobrir una de les grans passions de l’actor JeffBridges, la fotografia. L’actor ha estat documentant les sevespel·lícules amb la càmera Widelux, amb pel·lícula de 35 mm
en blanc i negre, des de mitjans anys setanta. Bridges fa fo-tos dels actors, de l’equip tècnic i de les localitzacions i, un
cop acabat el rodatge, les revela, les enganxa en àlbums fo-togràfics i en regala una còpia a tothom que hi ha participat.
Ningú la va veure però queda confirmat que Be-yoncé va visitar Barcelona el passat 18 de gener.
Tot i que va passar desapercebuda pels seus fansgràcies a la tasca dels seus guardaespatlles, que la
van escoltar en tot moment, la reina del pop vaser a la ciutat gravant un anunci. La cantant va
aprofitar el viatge per anar a dinar al restaurantBotafumeiro, on ja havia estat fa tres anys. Segons
va assegurar Vanitatis, Beyoncé va demanar pae-lla i marisc, dos dels plats estrella d’aquest restau-
rant, els quals va decidir acompanyar amb unamica de quètxup. El preu aproximat que va pagarla cantant pel dinar en aquest conegut restaurant
de Barcelona va ser de 75 euros per persona. Pelque fa a l’allotjament, l’artista va dormir en una
suite de l’hotel Arts, un dels més luxosos de la ciu-tat. L’habitació de la reina del pop és d’un 150
metres quadrats i es divideix en dos pisos.
La fitxa
No t’ho perdis
21 |
Viu en línia
TOTS ELS DIVENDRES22:30 Es prorroga, fins al dia 22 del mes que ve,
l’espectacle humorístic Yo sobreviví a laE.G.B., a càrrec del monologuista Jordi Meca./ Aquitània Teatre.
TOTS ELS DIMECRES20:00 Des del dia 30 i fins a finals del mes de
març, es posa en marxa un taller trimestralanomenat Scrapbooking, per aprendre a do-cumentar la vida a través de fotografies. / Cen-tre Cívic Ateneu Fort Pienc.
TOTS ELS DISSABTES11:00 En Palabras és un col·lectiu de persones
d'Amèrica Llatina que investiguen, escriueni comparteixen experiències de vida al vol-tant de la migració, l'exili i el refugi. / Calà-bria 66.
FINS AL 7 DE FEBRERMatí-Tarda Darreres setmanes en les quals es
podrà visitar la mostra Els ulls de la Model, unareflexió entorn la llibertat, exili i presó ambuna exposició artística sobre l’antiga presó./ Centre Cívic Urgell.
FINS AL 17 DE FEBRERTot el dia D’Orient a Occident és la mostra en la
qual la UB ensenya la seva col·lecció de llibresantics dedicats a les terres llunyanes. L’entradaés gratuït. / Facultat de Filologia - Universi-tat de Barcelona.
DILLUNS 11 DE FEBRER17:30 Ossets, animalons i emocions serà el
nom de la narració per a infants que tinguinentre 6 mesos i 3 anys que forma part del ci-cle Lletra Petita - El racó dels pares. / Biblio-teca Sant Antoni - Joan Oliver.
DILLUNS 18 DE FEBRER18:00 Lídia Clua s’encarregarà de coordinar la
sessió Món petit, en la parla d’Osona, que for-ma part del cicle Lletra petita - Sac de rondalles./ Biblioteca Sant Antoni - Joan Oliver.
DISSABTE 9 DE FEBRER19:15 Partit de bàsquet corresponent a la dis-
setena jornada de la Copa Catalunya feme-nina entre el CB Roser i el BF Viladecans. / Po-liesportiu de l’Estació del Nord.
El llop cantaire dels tres porquets i la Ca-putxeta és el nom d’un espectacle dePengim-penjam. / Biblioteca Esque-rra de l'Eixample - Agustí Centelles.
La companyia Pengim-penjampresenta un dels seus espectacles
Dimarts 5 de febrer a les 18:00
Guió express és el curs, coordinat perXavi Roldán de Mad, que vol donar lesclaus per dominar l’escriptura deguions de ficció. / Centre Cívic Cotxe-res Borrell.
En marxa un taller perdominar l’escriptura de guions
Tots els dilluns a les 20:30
El música argentí Fito Páez aterra a Bar-celona per oferir un concert, amb elsseus grans clàssics, que s’emmarca enel cicle Festival Guitar BCN 2019. / L'Au-ditori.
Fito Páez tanca el mes amb un concert a l’AuditoriDijous 31 de gener a les 21:00
Partit de futbol sala femení de a la di-vuitena jornada de Segona Divisióentre el CFS Eixample i el Feme Cas-tellón. / Pavelló de Santa Isabel.
El primer equip del CFSE rep la visita del Feme CastellónDissabte 16 de febrer a les 16:10
Cultura Infantil EsportsExposicionsTallers
P R O P O S T E S
23 |
líniaeixample.catGener 2019Pàgines especials
esquerrabcn.cat/districtes @ERC_Eixample /ERC.eixample.oficial
Eixample
El candidat d’ERC a l’alcaldia es troba ambentitats de l'Eixample per Festa Major
El passat 17 de gener el can-didat a l'alcaldia de Barcelona,Ernest Maragall, va visitar elbarri de Sant Antoni, coincidintamb la celebració de la FestaMajor. Durant la passejada,Maragall, acompanyat de la di-putada per Esquerra al Parla-
ment, Eva Baró, i la regidora al'Ajuntament de Barcelona,Trini Capdevila, va poder co-nèixer de primera mà la líniaeducativa de l'escola bressolEls Tres Tombs, l'única 100%pública del barri. Un edifici dedues plantes, adaptat, sense
barreres arquitectòniques, llu-minós i assolellat que acull setgrups de nens d'entre 4 mesosi 3 anys i un Espai Familiar queofereix la possibilitat d'atendrediferents necessitats de paresi mares. Des de la conselleriade districte i el grup municipal,
Esquerra segueix defensantque calen nous espais i opor-tunitats per a la construcciód'equipaments públics, com ésel cas de les escoles bressol icentres i habitatge dotacionalper a la gent gran, per exempleen el solar de l'antic TeatreTalia. Així, una de les prioritatsés l'augment de les places aescoles bressol públiques al'Eixample, amb la construccióde la nova EBM Germanetes al'Esquerra de l'Eixample i l'EBMEncants a la frontera entre elsbarris de la Sagrada Família iel Fort Pienc.
D'altra banda, en la seva vi-sita a Sant Antoni, el candidatd'Esquerra per Barcelona tambéva contrastar amb el veïnat l'es-tat de les diferents problemàti-
ques que es donen al barri ambuna trobada a l'espai municipal'Calàbria 66' on van participarentitats com Veí a Veí, l'Associa-ció de Veïns de Sant Antoni, elGrup de Teatre 'El Triangle' oSant Antoni Comerç.
En aquest sentit, es vanposar de manifest les reivindi-cacions del comerç de proximi-tat, ja que malgrat el Plad'Usos, impulsat a propostad'ERC, és primordial seguir vet-llant per la protecció del co-merç local i evitar que el Mercatde Sant Antoni es converteixien un punt només adreçat alturisme, fent campanyes per-manents de promoció aprofi-tant tots els mitjans que tél'Ajuntament, especialment perla campanya nadalenca.
El candidat d'Esquerra Repu-blicana a l'alcaldia de Barce-lona, Ernest Maragall, vadefinir el seu projecte per go-vernar la ciutat en una confe-rència que va tenir lloc alCampus de la Ciutadella de laUniversitat Pompeu Fabra, ique va reunir prop d’un miler d'assistents.
Durant l'acte, Maragall vadesgranar les idees princi-pals del seu projecte, fona-mentat en tres eixos: lesoportunitats, les responsabi-litats i les complicitats. Elcandidat republicà va reivin-dicar la necessitat que Bar-celona esdevingui la capitalde la llibertat, la democràciai la convivència, una capital
de la República que assu-meixi la seva diversitat i com-plexitat com un bé preuat.
Maragall va remarcar queel projecte d'Esquerra Repu-blicana per a Barcelona seràinequívocament progressistai de ple compromís republicà.En aquest sentit, va expressarla seva predisposició a arribaracords amb qui comparteixiaquestes dues premisses.
El candidat d'ERC va es-tendre la mà a totes les for-ces sobiranistes per tald'assolir un acord ferm i con-sistent per a la unitat d'accióen el camí d'avenç cap a laRepública, i la consolidaciód'un bloc democràtic amplique assumeixi els objectius
de la llibertat dels presos i elretorn de tots els exiliats, eldiàleg sempre obert per cul-minar en la celebració d'un
referèndum acordat i vincu-lant sobre el futur polític deCatalunya i el compromís pergarantir que Barcelona no
serà governada per les dre-tes al servei de l'unionisme nipels partits que han confor-mat el bloc del 155.
Ernest Maragall presenta un projecte progressista i de ple compromís republicà
Gener 2019
| 24
líniaeixample.cat Pròxima edició: 19 de febrer